doc3 informe observatori drogodep 2007 2 · drogues en general (n = 13) tabac (n = 3) alcohol (n =...

- 1 -

ÍNDEX ÍNDEX............................................................................................................................. 1

PRESENTACIÓ.............................................................................................................. 3

INTRODUCCIÓ .............................................................................................................. 5

METODOLOGIA: INSTRUMENTS I PROCEDIMENT ................................................... 7

TIPUS DE SUBSTÀNCIA TREBALLADA ALS PROGRAMES PREVENTIUS, EL COL·LECTIU I EL NOMBRE DE DESTINATARIS DIRECTES................................. 9

TIPUS D’ACTIVITAT DEL PROGRAMA PREVENTIU, EL PRESSUPOST DEDICAT, EL COL·LECTIU, EL NOMBRE DE DESTINATARIS I EL NOMBRE D’ASSISTENTS.................................................................................... 16

PLANIFICACIÓ I AVALUACIÓ DE LES ACTIVITATS.................................................. 19

ÀMBITS D’INTERVENCIÓ DELS MUNICIPIS ............................................................. 23

OBJECTIUS DE LES INTERVENCIONS ..................................................................... 25

PRESSUPOST ............................................................................................................. 27

RECURSOS HUMANS................................................................................................. 29

CONCLUSIONS ........................................................................................................... 31

Abast de les intervencions........................................................................................ 31

Tipus de substància treballada als programes preventius, tipus de col·lectiu i nombre de destinataris directes ................................................. 31

Tipus d’activitat del programa preventiu, el pressupost dedicat, el col·lectiu, el nombre de destinataris i el nombre d’assistents................................................... 32

Planificació i avaluació de les activitats .................................................................... 32

Àmbits d’intervenció dels municipis .......................................................................... 32

Objectius de les intervencions .................................................................................. 33

Recursos humans..................................................................................................... 33

Pressupost................................................................................................................ 33

ANNEX 1 – Qüestionari ............................................................................................... 35

ANNEX 2 – Taules de dades........................................................................................ 41

FONTS CONSULTADES.............................................................................................. 49

- 3 -

PRESENTACIÓ Em plau presentar-vos el primer Informe de l’Observatori de la Xarxa Local de Prevenció de Drogodependències, que ens ofereix un anàlisi exhaustiu dels programes i de les activitats preventives als municipis adherits a la Xarxa. La Xarxa Local de Prevenció de Drogodependències va ser constituïda el 15 de març de 2006 amb la voluntat política i tècnica de desenvolupar un model de gestió compartida de referència territorial en aquest àmbit. Té com a finalitat impulsar plans, programes i serveis de prevenció comunitària a tota la ciutadania de la província de Barcelona. L’Observatori de la Xarxa és una eina que pretén ser d’utilitat per a conèixer i mostrar els diferents programes de prevenció de les drogodependències a la província de Barcelona, així com analitzar el seu impacte. D’aquesta manera vol ajudar a prioritzar, planificar i reorientar les futures actuacions preventives als municipis. Reforçar les estratègies preventives ha de ser una prioritat de les administracions públiques, en cooperació els agents socials, donats els alts nivells de consum de drogues entre els adolescents i joves i els factors de risc associats. Els municipis tenen un paper clau en la prevenció, perquè des de la proximitat afavoreixen la globalitat i la transversalitat de les actuacions, així com la participació comunitària. Espero que aquest Observatori permeti posar de relleu la importància i l’esforç que estan fent els municipis per a la prevenció de les drogodependències i ens ajudi a reforçar les estratègies preventives per aconseguir una major incidència social, especialment entre els nostres adolescents i joves. Montserrat Ballarín Espuña Presidenta delegada de l’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona

- 5 -

INTRODUCCIÓ L’observació de les accions realitzades per els diferents Ens Locals que formen part de la xarxa local de prevenció de les drogodependències, té com a objectiu principal conèixer quin ha estat l’abast de les intervencions realitzades, quants recursos materials i humans s’han esmerçat per a dur-les a terme i els resultats directes i indirectes obtinguts. Així mateix, en aproximacions successives, ha de permetre veure l’evolució de tot plegat en el curs del temps. Dades de 2007 mostren que a la Xarxa local de prevenció de les drogodependències hi estan adherits 177 municipis, dels 311 a que dóna suport la Diputació de Barcelona, i 86 d’ells han presentat sol·licituds de subvenció per a realitzar programes, ja sigui de manera individual o en col·laboració amb altres localitats o entitats. La creació d’un observatori respon a la necessitat de tenir una visió general dels programes preventius que es realitzen a la província de Barcelona, per tal de definir quines mesures cal establir i fomentar de cares al futur. Dit en altres paraules, es tracta de saber primer on ens trobem per a poder decidir de manera fonamentada on volem anar i tenir més possibilitats de arribar-hi. Cal també no oblidar que els recursos són sempre limitats i difícils d’obtenir i que convé assegurar-ne una bona gestió a fi d’aconseguir la màxima eficiència de les intervencions que es volen realitzar. És per tot el que hem exposat que l’observatori ha començat la seva tasca identificant, primer de tot, quines accions preventives s’estaven duent a terme durant l’any 2007 amb el suport econòmic total o parcial de la Diputació de Barcelona, així com les seves característiques de major interès. Amb aquesta finalitat es va dissenyar un instrument de recollida d’informació i posteriorment es van realitzar les anàlisis de les dades obtingudes, els resultats de les quals es presenten en aquest informe.

- 7 -

METODOLOGIA: INSTRUMENTS I PROCEDIMENT El qüestionari utilitzat (veure Annex 1) es va elaborar prenent com a referència el formulari emprat en anys anteriors per a demanar ajuts a la Diputació de Barcelona per a portar a terme programes de prevenció del consum de drogues (Fitxa Tècnica de Programes de Prevenció de Drogodependències) i, en el possible, es va simplificar per tal d’incrementar la taxa i la qualitat de les respostes. A grans trets, les dades recollides havien de permetre conèixer el nombre i característiques de les persones a les que arribarien les intervencions, el tipus de consum de substàncies que es volia prevenir, quins efectes s’esperava produir (canvi de creences, d’actituds, de comportaments, etc.) i mitjançant quines estratègies (tallers, xerrades, fulletons informatius informatius, etc.) estava previst aconseguir-ho. Un altra part de la informació demanada feia referència als recursos materials i humans que es pressupostaven i preveien per a dur a terme les intervencions, distingint entre diferents fonts de finançament (municipal, diputació, altres) i entre recursos humans propis i contractats. Finalment es preguntava als sol·licitants dels ajuts pels seus propòsits d’avaluació de les diferents fases del procés d’intervenció (abans, durant i després) a fi d’obtenir garanties sobre el nivell de qualitat de la mateixa. La tasca realitzada per l’observatori permet identificar àmbits geogràfics o poblacionals als que no arriben les intervencions subvencionades, quin tipus de substàncies psicoactives reben atenció o be estan desateses, si les actuacions programades s’han elaborat després de detectar-ne la necessitat, si els objectius són realistes, si el tipus d’estratègies per tal de assolir-los són les adequades i si els recursos que s’han d’invertir queden prou justificats pels resultats que s’espera obtenir (quin tipus de canvi, en quantes persones, respecte a quines substàncies, etc.), entre d’altres qüestions rellevants. Conèixer tota aquesta informació ajudarà a orientar els nous programes, prioritzant aquells aspectes que es considerin més urgents, o de major importància, o introduint altres tipus de canvis. Igualment està previst que l’eina que inicialment s’ha fet servir per a recollir la informació, es vagi modificant en funció de les noves necessitats. El qüestionari es lliurava conjuntament amb els impresos de petició dels ajuts i va ser complimentat pel 95% dels sol·licitants. (83 sol·licituds que suposen 178 municipis)

- 9 -

TIPUS DE SUBSTÀNCIA TREBALLADA ALS PROGRAMES PREVENTIUS, EL COL·LECTIU I EL NOMBRE DE DESTINATARIS DIRECTES. A la taula 1 es mostra la distribució dels municipis que han omplert el qüestionari de l’Observatori amb les dades corresponents a l’any 2007 en funció del nombre d’habitants. S’observa com el major gruix de municipis tenen més de 10.000 habitants. Taula 1: Distribució dels municipis que han omplert el qüestionari de l’Observatori. Dades 2007

Nombre d’habitants Nombre de municipis (%)* Fins a 5.000 10 (12,8%) 5.001-10.000 13 (16,7%) 10.001-20.000 20 (25,6%) 20.001-50.000 17 (21,8%) Més de 50.000 18 (23,1%)

* Municipis que han contestat a la pregunta sobre el nombre d’habitants. La distribució dels municipis en funció de la substància treballada als programes preventius i del tipus de col·lectiu a qui anava adreçat el programa es presenta a la Figura 1. Com es pot observar, el concepte de drogues en general és el que ha estat majorment treballat en tots els col·lectius, sobretot en pares i mares i en estudiants de secundària, seguit de l’alcohol, el tabac i el cànnabis, principalment a secundària. Es detecta que el cànnabis, la cocaïna i les drogues de síntesi pràcticament no s’han tractat a Primària sinó que s’han centrat esforços a secundària i a batxillerat. Les substàncies il·legals són també aquelles que s’han treballat en menor mesura en els col·lectius de mares i pares, docents i altres professionals.

Figura 1: Percentatge de municipis que han realitzat intervencions preventives de les drogodepen-dències durant l’any 2007 en funció del tipus de substància treballada i del col·lectiu a qui anava adreçat el programa

29,7%

20,3%

1,4%

63,5%58,1% 59,5%

55,4%

24,3%

68,9%

16,2%

59,5%

9,5%12,2%

16,2% 16,2% 16,2%12,2% 13,5%

40,5%

6,8% 8,1%

0%0%

27% 25,7%

23%

41,9%

18,9%

28,4% 28,4% 25,7%

16,2%13,5%

5,4%

9,5%8,1%

17,6%

6,8%

54,1%

9,5%

2,7%5,4%

Drogues engeneral

Tabac Alcohol Cànnabis Cocaïna Drogues deSíntesi

Primària Secundària Batxillerat Mares i pares Docents Altres Professionals Població general

- 10 -

A la figura 2 es mostra la distribució dels municipis que han realitzat intervencions preventives de les drogodependències al col·lectiu de Primària segons el tipus de substància treballada i el nombre aproximat de persones a qui va arribar de forma directa el programa. S’observa que moltes de les intervencions realitzades han arribat a col·lectius relativament petits (màxim de 250 destinataris). Alhora una de cada dues intervencions en drogues en general han estat rebudes per entre 251 i 500 persones i més d’un 15% han tingut més de 750 destinataris. Una de les dues accions en alcohol i una de les tres accions en tabac també han tingut entre 751 i 1000 destinataris.

53,8%

66,7%

30,8%

7,7%

33,3%

7,7%

50%

100%

0% 0% 0%0% 0% 0% 0%

50%

0%0% 0% 0%

Drogues en general (n = 13) Tabac (n = 3) Alcohol (n = 2) Drogues de Síntesi (n = 1)

fins 250 251-500 501-750 751-1000 més de 1000

Figura 2: Distribució dels municipis que han realitzat intervencions preventives de les drogodepen-dències a Educació Primària en funció del tipus de substància i del nombre de destinataris directes.

- 11 -

La distribució dels municipis que han realitzat programes preventius a l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) en funció del tipus de substància treballada i el nombre aproximat de destinataris directes es presenta a la figura 3. Per a totes les substàncies predominen els programes que han arribat a grups reduïts (màxim de 250 destinataris directes). Pel que fa a les drogues en general, l’alcohol i el tabac també s’han dut a terme amb freqüència accions que han estat adreçades a entre 251 i 500 persones. Quant a la cocaïna, un de cada quatre municipis ha fet programes preventius que han arribat de forma directa a més de 500 persones. Així mateix s’observa que un 28% dels ajuntaments que han aplicat programes adreçats a la prevenció de les drogues en general han tingut 750 o més destinataris directes. En totes les substàncies s’ha dut a terme alguna intervenció que supera el miler de destinataris directes.

Figura 3: Distribució dels municipis que han realitzat intervencions preventives de les drogodependències a Educació Secundària Obligatòria (ESO) en funció del tipus de substància i del nombre de destinataris directes.

41,3%

55,6%

23,9%

14,8%12,5%

6,5%

13,6% 14,3%15,2%

7,4%

14,8% 13,6% 12,5% 14,3%

57%

38%

50%48%

14,3%13,6%20%

25%

12%7,4%

0%

13%

9%8%12%13%

Drogues engeneral (n = 46)

Tabac (n = 27) Alcohol (n = 25) Cànnabis (n = 22) Cocaïna (n = 8) Drogues deSíntesi (n = 7)

fins 250 251-500 501-750 751-1000 més de 1000

- 12 -

A la figura 4 es mostra la distribució dels municipis que han dut a terme programes preventius de les drogodependències al col·lectiu de Batxillerat segons el tipus de substància i el nombre de destinataris directes de la intervenció. De nou s’observa com la major part de les intervencions han tingut fins a un màxim de 250 destinataris directes. No s’informa de cap intervenció que superi el miler de destinataris directes.

Figura 4: Distribució dels municipis que han realitzat intervencions preventives de les drogodependències a Batxillerat (ESO) en funció del tipus de substància i del nombre de destinataris directes.

11,1%14,3%

22,2%

12,5% 12,5%

4,8%

63%

75%

60%56%

50%

81%

12,5%

0%

10%

20%

0%

20%20%12,5%

13%10%11%10%

0%0%0%0%0%0%

Drogues en general(n = 21)

Tabac (n = 10) Alcohol (n = 9) Cànnabis (n = 10) Cocaïna (n = 8) Drogues de Síntesi(n = 8)

fins 250 251-500 501-750 751-1000 més de 1000

- 13 -

La distribució dels municipis que han aplicat programes preventius de les drogodependències dirigits a Mares i a Pares segons el tipus de substància treballada i el nombre de destinataris directes es presenta a la figura 5. Altra volta predominen les intervencions adreçades a grups reduïts (màxim de 250 destinataris directes). Només dos municipis realitzen campanyes preventives del consum de drogues en general adreçades a més de mil mares i pares, i un ajuntament informa d’igual nombre de destinataris directes en una campanya de prevenció del tabaquisme.

Figura 5: Distribució dels municipis que han realitzat intervencions preventives de les drogodependències adreçades a Mares i Pares segons el tipus de substància i el nombre de destinataris directes.

75,6%71,4%

14,3% 16,7%

2,4%

14,3%

100%

0%

60%

83%

0%0%

20%

12,2%

0%0%

20%

0%0%4,9%

0%0%0%0%0% 0%0%0%0%4,9%

Drogues en general(n = 41)

Tabac (n = 7) Alcohol (n = 6) Cànnabis (n = 5) Cocaïna (n = 0) Drogues de Síntesi(n = 2)

fins 250 251-500 501-750 751-1000 més de 1000

- 14 -

A la figura 6 es mostra la distribució dels municipis que han aplicat intervencions preventives de les drogodependències al col·lectiu de Professionals de l’Ensenyament en funció del tipus de substància i del nombre de destinataris directes. En el cas de les drogues en general, de l’alcohol i del cànnabis predominen els programes dirigits a grups reduïts (màxim de 250 persones). Pel que fa a les cinc intervencions en tabac i a les dues en drogues de síntesi, les accions adreçades fins a 250 persones i les dirigides a entre 501 i 750 subjectes s’han donat en igual mesura (40% i 50% per cada substància respectivament). La única intervenció en cocaïna ha estat rebuda per entre 501 i 750 persones. No s’informa de cap intervenció que superi el miler de destinataris.

Figura 6: Distribució dels municipis que han realitzat intervencions preventives de les drogodependències adreçades a professionals de l’ensenyament en funció del tipus de substància i del nombre de destinataris directes.

60,6%

16,7% 16,7%9,1%

16,7% 16,7%

50%

0%

50%50%

40%

21,2%

0%0%

16,7%16,7%20%

50%

100%

40%

3% 0%0%0%0%0% 0%0%0%6,1%

Drogues engeneral (n = 33)

Tabac (n = 5) Alcohol (n = 6) Cànnabis (n = 6) Cocaïna (n = 1) Drogues deSíntesi (n = 2)

fins 250 251-500 501-750 751-1000 més de 1000

- 15 -

Les intervencions preventives de les drogodependències adreçades a Altres Professionals s’han concretat en el següent nombre d’accions segons la substància: 24 de drogues en general, 3 de tabac, 3 d’alcohol, 3 de cànnabis, 1 de cocaïna i 2 de drogues de síntesi. Totes les intervencions s’han dirigit a grups de destinataris directes reduïts (fins a 250 persones). La distribució dels municipis que informen haver realitzat accions preventives de les drogodependències adreçades a la Població General segons el tipus de substància i el nombre de destinataris directes s’exposa a la figura 7. En aquest cas els municipis han informat tan sols d’activitats adreçades a la prevenció del consum de drogues en general. En més de la meitat dels casos aquests programes han tingut com a màxim 250 destinataris directes i una cinquena part han arribat a entre 251 i 500 participants.

58,3%

20,8%

8,3%12,5%

0%

Drogues en general (n = 24)

fins 250 251-500 501-750 751-1000 més de 1000

Figura 7: Distribució dels municipis que han realitzat intervencions preventives de les drogodependències adreçades a la Població General en funció del tipus de substància i del nombre de destinataris directes.

- 16 -

TIPUS D’ACTIVITAT DEL PROGRAMA PREVENTIU, EL PRESSUPOST DEDICAT, EL COL·LECTIU, EL NOMBRE DE DESTINATARIS I EL NOMBRE D’ASSISTENTS A la figura 8 es presenta la distribució dels municipis que l’any 2007 van dur a terme programes preventius de les drogodependències en funció del tipus d’activitat preventiva realitzada i del pressupost dedicat. Les activitats preventives a les quals s’han dedicat pressupostos de fins a 1000 € són principalment les vinculades a l’oci seguides dels cursos, les exposicions i/o punts d’informació, i les campanyes als mitjans de comunicació. Els pressupostos d’entre 1001 i 5000€ s’han invertit sobretot en fulletons informatius informatius seguits dels tallers, els paquets preventius i les campanyes als mitjans de comunicació. Els pressupostos superiors als 5000 € s’han dirigit majorment al grup d’activitats etiquetades com a Altres i que engloben divuit iniciatives com ara assessoria on-line i disseny de plans municipals i protocols, i també s’han invertit en xerrades i en paquets preventius.

Figura 8: Distribució dels municipis que han realitzat intervencions preventives de les drogodepen-dències durant l’any 2007 en funció del tipus d’activitat preventiva realitzada i del pressupost dedicat, en euros.

33,3%

63,6%

34,6%

27,3%

61,1%

33,3%

57,7%

45,5%

18,8%16,7%

38,9%

9,1% 7,7%

16,7%

6,3%

75%

60%

30%27,3%

22,2%

40%

70%

27,8% 27,3%

50%

0%0%

Xerrades (n = 18) Cursos (n = 11) Fulletons (n = 60) Tallers (n = 26) Paquets (n = 11) Campanyes (n = 5) Exposicions(n=18)

Actv. Oci (n = 16) Altres ( n = 18)

fins a 1000 1001-5000 més de 5000

- 17 -

A la figura 9 es mostra el percentatge de municipis segons el tipus d’activitat preventiva realitzada i el col·lectiu a qui anava adreçada. S’observa que els paquets preventius i les campanyes als mitjans de comunicació s’han dirigit únicament als joves. En la mateixa línia es detecta que els tallers, les exposicions i/o els punts d’informació, i les activitats d’oci s’han adreçat gairebé només als joves. L’excepció són els cursos que han estat en major mesura dedicats als professionals. Així mateix les xerrades i els fulletons informatius informatius han estat en part orientats a mares i pares.

Figura 9: Distribució dels municipis que han realitzat intervencions preventives de les drogodependències durant l’any 2007 en funció del tipus d’activitat preventiva realitzada i del col·lectiu a qui s’adreçava l’activitat. El percentatge de municipis en funció del tipus d’activitat preventiva i del nombre de destinataris de l’activitat s’exposa a la figura 10. Es detecta que els cursos, seguits de les xerrades i les activitats d’oci, han estat rebuts per grups reduïts (màxim de 250 persones). El 38,5% dels paquets preventius i el 27,3% dels tallers han arribat a entre 251 i 500 destinataris. Un de cada tres paquets preventius i el 15,2% dels tallers s’han adreçat a entre 501 i 750 subjectes. L’11% de les exposicions i el 6% dels tallers han tingut fins a 1000 destinataris. La major difusió, superior al miler de ciutadans, ha estat pels fulletons informatius informatius i les campanyes als mitjans de comunicació, seguits de les exposicions i les xerrades.

Figura 10: Distribució dels municipis que han realitzat intervencions preventives de les drogodepen-dències durant l’any 2007 en funció del tipus d’activitat preventiva realitzada i del nombre de destinataris a qui s’adreçava l’activitat.

61,1%

25,0%

80,8%

95,1% 95,7%87,5%

4,9% 7,7%2,4% 4,3% 6,3%

95%100%100%

34,1%

6,3%

0%0%0%0%

2,4%11,5%

0%5%

0%0%

75%

Xerrades (n =41) Cursos (n = 16) Fulletons (n = 26) Tallers (n = 41) Paquets (n = 15) Campanyes(n=8)

Exposicions(n=23)

Actv. Oci (n=20) Altres (n = 16)

joves mares i pares professionals

67,7%

93,3%

28,6%

39,4%

27,8%

69,2%

38,5%

19,4%

57,1%

38,9%

60%

25%30,8%

10%

23,1%11,1%25%

27,3%

14,3%6,7%9,7%

0%7,7%11,1%

0%

30,8%

15,2%

0%0%3,2%0%

0%11,1%

0%0%6,1%

0%0%0%

30%

0%

50%

0%

12,1%

0%

Xerrades(n=31)

Cursos(n=15)

Fulletons(n=21)

Tallers (n=33) Paquets(n=13)

Campanyes(n = 4)

Exposicions(n = 7)

Actv. Oci(n=13)

Altres (n = 10)

fins 250 251-500 501-750 751-1000 més de 1000

- 18 -

A la figura 11 es presenta el percentatge de municipis segons el tipus d’activitat preventiva i el nombre d’assistents. S’evidencia que tots els cursos i la major part de les xerrades i les activitats d’oci han tingut com a màxim 250 assistents. De les dues campanyes als mitjans de comunicació una ha arribat a entre 251 i 500 destinataris i l’altra ha superat el miler de receptors. S’observa que un de cada deu tallers i exposicions han assolit entre 501 i 750 participants. Han superat la quota del miler de participants un de cada quatre paquets preventius, un de cada tres exposicions i fulletons informatius informatius i un de cada deu tallers, xerrades i activitats d’oci.

Figura 11: Distribució dels municipis que han realitzat intervencions preventives de les drogodependències durant l’any 2007 en funció del tipus d’activitat preventiva realitzada i del nombre d’assistents a l’activitat .

71,1%

47,1%43,6%

27,8%

76,5%

58,3%

33,3%

6,7% 5,9%13,2%

29,4%33,3%

11,8%16,7%

0%

20%

100%

25%

5,9%

22,2%

50%

25,6%23,5%

0%10,5%

0%0%

11,1%

0%0%

12,8%

0%0%5,3%

0%

5,6%

50%

7,7%

0%0%0% 0%

40%

10,3%

0%

Xerrades (n=38) Cursos (n = 14) Fulletons (n = 17) Tallers (n = 39) Paquets (n = 15) Campanyes(n=2)

Exposicions(n=18)

Actv. Oci (n=17) Altres (n = 12)

fins 250 251-500 501-750 751-1000 més de 1000

- 19 -

PLANIFICACIÓ I AVALUACIÓ DE LES ACTIVITATS Quasi sis de cada deu municipis han utilitzat algun sistema de detecció de necessitats i atenció de les demandes abans de planificar totes les activitats preventives i tres de cada deu ha fet aquesta acció la majoria de les vegades, no obstant en alguns casos no s’ha fet mai o s’ha fet amb poca freqüència (veure figura 12).

7,2%4,3%

59,4%29%

Cap Menys de la meitat Més de la meitat Totes

Figura 12: Distribució dels municipis segons la freqüència de detecció de necessitats i atenció de les demandes abans de planificar les activitats (n=69).

- 20 -

A la figura 13 es presenta la distribució dels municipis segons la freqüència amb que han tingut en compte els objectius, els continguts, la temporalització, els espais, els recursos (materials, tècnics i econòmics) i l’avaluació de l’activitat en el moment de planificar la intervenció. L’avaluació del correcte desenvolupament de les activitats és l’element que amb menys freqüència s’ha tingut en compte quan s’ha planificat la intervenció, donant-se el cas que un 15% dels municipis no l’han tingut present mai o en menys de la meitat de les intervencions realitzades.

4,2%2,9%1,4% 1,4%1,4%1,4%5,6%

11,3%

1,4% 1,4%0%0%

29,6%

14,1%11,3%

5,6%

9,9%

20%

54,9%

83,1%83,1%77,1%

85,9%

93%

Objectius Continguts Temporalització Espais Recursos Avaluacióactiv itats


Figura 13: Distribució dels municipis segons la freqüència amb que han tingut en compte diferents elements en el moment de planificar la intervenció (n=71).

- 21 -

Només quatre de cada deu municipis han avaluat el grau de satisfacció dels destinataris al llarg de totes les intervencions realitzades i una quarta part d’ells no han fet mai aquesta avaluació o l’han realitzat en poques ocasions. En molts més casos (65,2%), s’ha recollit informació durant les activitats sobre el seu nivell d’acompliment. A la figures 14 i 15 es presenten les distribucions corresponents.

31,9%

21,7%

4,3%

42%


Figura 14: Distribució dels municipis segons la freqüència amb que han avaluat el grau de satisfacció dels destinataris al llarg de les intervencions rebudes (n=69).

27,5%

5,8%1,4%

65,2%


Figura 15: Distribució dels municipis segons la freqüència amb que han recollit informació sobre el nivell d’acompliment de les activitats al llarg de les intervencions realitzades (n=69).

- 22 -

També és poc freqüent l’avaluació dels efectes de les activitats segons els objectius plantejats. Només s’informa que es fa sistemàticament en tres de cada deu municipis. Més de la tercera part dels municipis fan poques vegades o no fan mai aquesta avaluació (veure figura 16).

23,5%

13,2%

32,4%

30,9%


Figura 16: Distribució dels municipis segons la freqüència amb que han avaluat els efectes de les activitats en funció dels objectius plantejats (n=68).

- 23 -

ÀMBITS D’INTERVENCIÓ DELS MUNICIPIS A la taula 2 es presenta el percentatge de municipis que realitzen intervencions segons l’àmbit. Destaquen les intervencions educatives en secundària que són realitzades en més de tres de cada quatre municipis. També són força freqüents les intervencions en educació primària i en batxillerat. Són freqüents també les intervencions en àmbits comunitaris, familiars, cossos de seguretat i serveis de salut. Dins dels espais d’oci i temps lliure, les organitzacions juvenils són l’àmbit on més intervencions es realitzen. Taula 2:. Àmbits d’intervenció dels municipis.

Àmbit d’intervenció Percentatge de municipis

Comunitari 65%

Familiar 65%

Cossos de seguretat 53,8%

Serveis de salut 51,3%

Mitjans de comunicació 35%

Laboral 17,5%

Àmbits educatius

Educació sec. oblig. (ESO) 76,3%

Educació primària 52,5%

Batxillerat 47,5%

Educació infantil 10%

Altres àmbits educatius 17,5%

Oci i temps lliure

Organitzacions juvenils 43,8%

Esports 31,3%

Bars 25%

Discoteques 11,3%

Altres àmbits 12,5%

- 24 -

- 25 -

OBJECTIUS DE LES INTERVENCIONS La freqüència amb que les activitats preventives realitzades des dels diferents municipis han tingut com a objectiu modificar o treballar els coneixements sobre les drogues, les creences, les actituds, les habilitats, els comportaments de risc i els hàbits es presenta a la figura 17. La modificació de les actituds és l’objectiu més freqüent de les intervencions preventives realitzades. Les altres dimensions han estat plantejades com a objectiu a modificar o treballar amb una freqüència semblant.

Figura 17: Distribució dels municipis segons la freqüència amb que les intervencions han tingut com a objectiu modificar el coneixement sobre les drogues, les creences, les actituds, les habilitats, els comportaments de risc i els hàbits (n=64).

3,2%2,9%3,3%1,5%3,2%3%6,3%

11,8%6,6%4,6%

14,5%

7,6%

34,9%

29,4%

36,1%

21,5%

27,4%31,8%

55,6%55,9%54,1%

72,3%

54,8%57,6%

Coneixement de lesdrogues

Creences Actituds Habilitats Comportaments derisc

Hàbits


- 26 -

- 27 -

PRESSUPOST A les figures 18 i 19 es presenten les distribucions dels municipis segons el pressupost destinat a programes preventius, per despeses de personal i per despeses corrents respectivament. S’ha diferenciat si la font de finançament és municipal o correspon a la Diputació. S’observa que a una bona part de les intervencions les despeses de personal i les despeses corrents són inferiors als 10.000 euros.

18%

10%

20%

52%

2,9%8,6%

25,7%

62,9%

23,5%

11,8%

21,6%

43,1%

Menys de 10000 10001-20000 20001-30000 Més de 30000

Municipal (n=50) Diputació (n=35) Total (n=51)

Figura 18: Pressupost per despeses de personal destinat a programes preventius executat l’any 2007 segons la font de finançament (en euros).

3,1%

12,5%

78,1%

6,3%4,8%

9,5%4,8%

81%

11,8%11,8%11,8%

64,7%

Menys de 10000 10001-20000 20001-30000 Més de 30000


Figura 19: Pressupost per despeses corrents destinat a programes preventius executat l’any 2007 segons la font de finançament (en euros).

- 28 -

El pressupost global, sumades les partides de despeses de personal i despeses corrents i segons la font de finançament (Municipal / Diputació) es mostra a la figura 20. Quasi quatre de cada deu intervencions tenen un cost total inferior als 10.000 euros, tot i que una bona part d’elles superen els 30.000.

17,3%21,2%

50%

11,5%

8,2%

67,3%

22,4%

2%

25,8%

9,7%

38,7%

25,8%

Menys de 10000 10001-20000 20001-30000 Més de 30000


Figura 20: Pressupost global destinat a programes preventius executat l’any 2007 segons la font de finançament (en euros).

- 29 -

RECURSOS HUMANS A la figura 21 es presenta el percentatge de municipis que disposen de recursos humans propis o contractats. Quasi la meitat dels municipis disposen com a mínim d’un educador social dins la pròpia plantilla, però només en el 15% dels casos s’han dedicat completament a l’aplicació de programes preventius. Un altre 20% dels municipis contracta els serveis d’un educador social per aplicar els programes. Menys de la quarta part dels municipis disposen d’assistent social per a aplicar els programes i en tots els casos la seva disponibilitat és a temps parcial, situació idèntica pel que fa al personal administratiu. Només un 2,5% dels municipis contracta un assistent social per a aplicar els programes preventius i un 5% fa un contracte a personal d’administració. Pel que fa als psicòlegs, menys de la quarta part dels municipis en disposen a la plantilla. D’aquests, un 85% té una dedicació parcial als programes preventius i la resta una dedicació completa. A més, un 20% dels ajuntaments fa contractacions de psicòlegs sempre a temps parcial, excepte un cas que s’informa d’una contractació a temps complet. Molts pocs municipis disposen de monitors de plantilla i només un de cada deu els contracta per als programes preventius, en la majoria dels casos a temps parcial.

21,3%

3,8%

23,8%

48,8%

21,3%

11,3%

2,5%5%

20% 20%

Assistents socials Educadors socials

Psicòlegs Monitors Administratius

Propis Contractats

Figura 21: Percentatge de municipis que disposen de recursos humans propis o contractats.

- 30 -

- 31 -

CONCLUSIONS

Abast de les intervencions Gairebé la meitat dels municipis adherits a la xarxa local de prevenció de les drogodependències de la província de Barcelona, ha sol·licitat subvencions totals o parcials a la Diputació de Barcelona, per a fer intervencions preventives del consum de drogues i han lliurat els informes sobre les activitats realitzades amb aquest objectiu durant 2007.

Tipus de substància treballada als programes preventius, tipus de col·lectiu i nombre de destinataris directes Les intervencions preventives més freqüents són les del consum de drogues en general i es programen per a tot tipus de destinataris: des d’alumnes d’educació primària fins a població general. Quan es fan programes específics per a les diferents substàncies psicoactives, les drogues legals són les que reben major atenció. Amb població escolar d’ensenyament obligatori i de batxillerat, predominen les intervencions que arriben directament fins a un màxim de 250 alumnes de primària o de secundària. El mateix passa amb les intervencions dirigides a pares i mares, professors i altres professionals, així com a les adreçades a la població general. A diferència del que s’observa a educació primària, els alumnes de ESO han rebut, per a totes les drogues considerades, intervencions amb diferents graus d’abast: des de les dirigides a grups d’un màxim de 250 joves fins a les programades per a col·lectius de més de 1.000 estudiants. En el cas dels pares i mares, cal constatar que no se’ls hi ha adreçat cap programa educatiu sobre la prevenció del consum de cocaïna - substància cada vegada més estesa entre els joves estudiants i els adults-, i només en un ajuntament s’ha planificat un programa dirigit als professors. Les intervencions adreçades a la població general, en tots els casos només han tractat de la prevenció de les drogues de manera genèrica.

En resum podem dir que predominen les intervencions preventives d’abast reduït (màxim 250 persones) centrades en la prevenció de les drogues en general i en especial dirigides als alumnes d’ESO.

- 32 -

Tipus d’activitat del programa preventiu, el pressupost dedicat, el col·lectiu, el nombre de destinataris i el nombre d’assistents. Els pressupostos més habituals en qualsevol tipus d’activitat preventiva són inferiors als 5000 euros, excepte en el cas de les xerrades i les activitats classificades com a “altres” (engloben des de l’assessoria on line fins al disseny de plans municipals i protocols) que superen aquesta xifra. Els joves han estat destinataris de tots els tipus d’activitats programades. Dintre de les accions dirigides a la formació dels professionals destaquen els cursos. Pel que fa a les intervencions preventives destinades als pares i mares - presents en gairebé la meitat de les propostes presentades – el més significatiu són les xerrades i els fulletons informatius informatius. Algunes activitats preventives es caracteritzen per anar orientades a un nombre elevat de destinataris directes (més de 1.000 persones) com és el cas dels fulletons informatius i les campanyes; altres com els tallers i les exposicions omplen un ventall que va des de 250 fins a 1.000 participants. Per sota de 250 destinataris el més comú és programar cursos i activitats d’oci. S’observa una forta correspondència entre el nombre projectat de destinataris i la quantitat de persones que finalment han rebut les diferents intervencions preventives. A destacar que els fulletons informatius han arribat a menys destinataris dels inicialment previstos, mentre que en el cas dels paquets ha passat el contrari.

Planificació i avaluació de les activitats Majoritàriament abans de planificar les activitats preventives els sol·licitants dels ajuts han utilitzat un sistema de detecció de necessitats i d’atenció a les demandes. Dels aspectes a considerar dins de la planificació de les activitats preventives, els objectius de les intervencions han estat els que més s’han tingut en compte i preveure l’avaluació de les activitats realitzades el que menys. La satisfacció de les persones que han rebut les intervencions s’avalua en la majoria dels casos, però no s’acostuma a fer de manera sistemàtica. L’avaluació del grau d’acompliment de les diferents activitats realitzades en les intervencions preventives, tal com s’havien planificat, es força completa en gairebé tots els casos. No succeeix el mateix amb l’avaluació dels efectes de les intervencions, en funció dels objectius plantejats, que presenta els percentatges més baixos d’avaluació relativament acurada, si es compara amb la de la satisfacció i del grau d’acompliment.

En síntesi, s’observen alguns dèficits en la planificació i avaluació de les activitats que són especialment importants en el cas de l’avaluació de resultats.

Àmbits d’intervenció dels municipis Els alumnes d’educació secundària obligatòria (ESO) són els principals destinataris de les activitats preventives dels municipis, però també ho són en gran mesura les famílies, els cossos de seguretat, els serveis de salut i la comunitat.

- 33 -

En canvi són pocs els ajuntaments que porten a terme intervencions preventives dirigides als alumnes d’educació infantil o en llocs d’oci com ara bars i discoteques.

Objectius de les intervencions Modificar els coneixements, les creences, les actituds, les habilitats, els comportaments i els hàbits han estat objectius, en tots els casos, de més de la meitat de les intervencions preventives proposades. L’objectiu més treballat ha estat el canvi d’actituds respecte al consum de drogues i els que menys: les creences sobre els efectes de les drogues i els comportaments de risc relatius al seu consum.

Recursos humans Gairebé la meitat dels municipis disposen d’educadors socials en la seva plantilla i prop de la quarta part tenen assistents socials o psicòlegs. La contractació d’aquest tipus de professionals és molt freqüent, principalment d’educadors socials, psicòlegs i monitors. Cal assenyalar que pràcticament tots els contractes són a temps parcial, i que també ho és la dedicació de la majoria dels professionals de plantilla dels municipis als programes preventius.

Pressupost La major part dels recursos aportats el 2007, tant per part de la Diputació de Barcelona, com pels propis municipis promotors dels programes preventius, han anat destinats a intervencions amb despeses de personal i despeses corrents inferiors a 10.000 euros. Les despeses de personal destinades als programes preventius superen els 30.000 euros en quasi la quarta part de les intervencions, en canvi les despeses corrents superen aquesta xifra només en un de cada deu casos, aproximadament. La Diputació de Barcelona ha contribuït al finançament de les despeses de personal i de les despeses corrents de bona part dels municipis que han fet intervencions preventives subvencionades durant el 2007. En conjunt ha fet aportacions econòmiques en programes preventius de 49 municipis de la província, en un 10% dels casos amb pressupostos superiors als 20.000 euros.

- 34 -

- 35 -

ANNEX 1 - Qüestionari PROGRAMES PREVENTIUS DE LES DROGODEPENDÈNCIES. AJUTS DE L’ÀREA DE BENESTAR SOCIAL DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Dades d’informació estadística dels programes preventius de les drogodependències dels municipis de Barcelona. RECULL DE DADES 20071, 2 Municipi:……………………………………………………………………………………………………

…………………………..................................................................................................................

Nº aproximat d’habitants al municipi:………………………………................................................. Persona encarregada de la recollida de dades (Nom i cognom):…………………………………... Telèfon de contacte:……………………………………………………………………………………… Correu electrònic de contacte:……………………………………….............. ……………………….. 1. Indiqueu, en aquells casos que sigui pertinent, quin pressupost s’ha destinat a cada col.lectiu per a treballar els diferents tipus de substàncies.

TIPUS DE SUBSTÀNCIA

COL.LECTIU Drogues en general Tabac Alcohol Cànnabis Cocaïna Drogues

de síntesi Altres TOTAL

Primària

E.S.O

Batxillerat

Mares i pares

Professionals de la salut

Població general

Altres:

TOTAL

1 Dades a 31 de desembre de 2007 2 Per a consultes sobre la complimentació d’aquest document adreçar-se a: nom, cognoms, correu electrònic, telèfon i horari de trucades

- 36 -

2. Indiqueu, en aquells casos que sigui pertinent, el nombre aproximat de persones a qui ha arribat de forma directa el programa preventiu. (per exemple: nombre de participants a un taller, número de fulletons informatius distribuïts, nivell d’audiència del programa on s’inclou una falca preventiva, etc.)

TIPUS DE SUBSTÀNCIA

COL.LECTIU Drogues en general Tabac Alcohol Cànnabis Cocaïna Drogues

de síntesi Altres TOTAL

Primària

E.S.O

Batxillerat

Mares i pares

Professionals de la salut

Població general

Altres:

TOTAL

3. En aquells casos que sigui pertinent, indiqueu per cada tipus d’activitat quin pressupost li heu dedicat, el col.lectiu a qui anava adreçada (per ex: estudiants de primària, mares i pares,etc.) i el número aproximat de destinataris directes.

TIPUS DE PROGRAMA PREVENTIU Pressupost Col·lectiu Nºdestinataris projecte

Xerrades i/o cursos

Fulletons informatius, vídeos i altres materials

Tallers

Paquets preventius

Campanyes als mitjans de comunicació

Exposicions i/o punts d'informació

Activitats d'oci

Altres:...

- 37 -

4. S’ha utilitzat algun sistema per a la detecció de necessitats i l’atenció de les demandes abans de planificar les intervencions? (si només s’ha realitzat una intervenció, considereu-la com el total d’intervencions)

En totes En més de la meitat

En menys de la meitat En cap

5. Quan s’ha fet la planificació de les intervencions, amb quina freqüència s’han tingut en compte els següents elements: (si només s’ha realitzat una intervenció, considereu-la com el total d’intervencions)



Els objectius

Els continguts

L’organització del temes

Els espais

Els recursos

6. Al llarg de l’aplicació de les intervencions s’ha recollit informació de: (si només s’ha realitzat una intervenció, considereu-la com el total d’intervencions)



El grau de satisfacció dels destinataris

El nivell d’acompliment de les intervencions

- 38 -

7. S’han avaluat els efectes de les intervencions en funció dels objectius plantejats? (si només s’ha realitzat una intervenció, considereu-la com el total d’intervencions)



8. Indiqueu amb quina freqüència els programes preventius tenien com a objectiu modificar o treballar:

Tots En més de la meitat


Els coneixements Les creences Les actituds Les habilitats El comportament Altres: 9. Indiqueu el pressupost executat l’any 2007 segons les fonts de finançament i el tipus de despesa. Pressupost de l'exercici 2007 (Executat)

Fonts de finançament

Municipal Diputació Altres fonts TOTAL

Despeses de personal Despeses corrents (lloguers, reparacions, materials,etc) TOTAL

- 39 -

10. Indiqueu quins recursos humans propis i contractats s’han destinat a l’aplicació de programes preventius segons el perfil professional i la dedicació.

RECURSOS HUMANS PROPIS RECURSOS HUMANS CONTRACTATS

Perfil Professional N. de professionals

Dedicació (Completa/ Parcial)

N. de professionals

Dedicació (Completa/ Parcial)

Assistent Social

Educador Social

Monitor

Personal d’administració

Psicòleg

Altres:

- 40 -

- 41 -

ANNEX 2 – Taules de dades Figura 1: Percentatge de municipis que han realitzat intervencions preventives de les drogodependències durant l’any 2007 en funció del tipus de substància treballada i del col·lectiu a qui anava adreçat el programa (en percentatges)

Primària Secundària Batxillerat Mares i pares Docents Altres

professionals Població en

general Drogues en general 27 63,5 41,9 68,9 59,5 54,1 40,5

Tabac 29,7 58,1 18,9 16,2 9,5 16,2 6,8

Alcohol 20,3 59,5 28,4 16,2 12,2 16,2 9,5

Cànnabis 0 55,4 28,4 13,5 17,6 16,2 8,1

Cocaïna 0 23 25,7 5,4 6,8 12,2 2,7

Drogues de síntesi 1,4 25,7 24,3 9,5 8,1 13,5 5,4

Figura 2: Distribució dels municipis que han realitzat intervencions preventives de les drogodependències a Educació Primària en funció del tipus de substància i del nombre de destinataris directes (en percentatges) fins 250 251-500 501-750 751-1000 més de 1000 Drogues en general (n=13) 53,8 30,8 0 7,7 7,7

Tabac (n=3) 66,7 0 0 33,3 0

Alcohol (n=2) 50 0 0 50 0

Drogues de síntesi (n=1) 100 0 0 0 0

Figura 3: Distribució dels municipis que han realitzat intervencions preventives de les drogodependències a Educació Secundària Obligatòria (ESO) en funció del tipus de substància i del nombre de destinataris directes (en percentatges)

fins 250 251-500 501-750 751-1000 més de

1.000

Drogues en general (n=46) 41,3 23,9 6,5 15,2 13

Tabac (n=27) 55,6 14,8 7,4 7,4 14,8

Alcohol (n=25) 48 20 12 8 12

Cànnabis (n=22) 50 13,6 13,6 9 13,6

Cocaïna (n=8) 38 12,5 25 13 12,5

Drogues de síntesi (n=7) 57 14,3 14,3 0 14,3

- 42 -

Figura 4: Distribució dels municipis que han realitzat intervencions preventives de les drogodependències a Batxillerat (ESO) en funció del tipus de substància i del nombre de destinataris directes (en percentatges)

fins 250 251-500 501-750 751-1000 més de 1000

Drogues en general (n=21) 81 0 14,3 4,8 0

Tabac (n=10) 50 20 20 10 0

Alcohol (n=9) 56 11,1 22,2 11 0

Cànnabis (n=10) 60 10 20 10 0

Cocaïna (n=8) 75 0 12,5 13 0

Drogues de síntesi (n=8) 63 12,5 12,5 12,5 0

Figura 5: Distribució dels municipis que han realitzat intervencions preventives de les drogodependències adreçades a Mares i Pares segons el tipus de substància i el nombre de destinataris directes (en percentatges)

fins 250 251-500 501-750 751-1000 més de 1000

Drogues en general (n=41) 75,6 12,2 4,9 2,4 4,9

Tabac (n=7) 71,4 14,3 0 0 14,3

Alcohol (n=6) 83 16,7 0 0 0

Cànnabis (n=5) 60 20 20 0 0

Cocaïna (n=0) 0 0 0 0 0


Figura 6: Distribució dels municipis que han realitzat intervencions preventives de les drogodependències adreçades a professionals de l’ensenyament en funció del tipus de substància i del nombre de destinataris directes (en percentatges)

fins 250 251-500 501-750 751-1000 més de 1000

Drogues en general (n=33) 60,6 21,2 3 9,1 6,1

Tabac (n=5) 40 20 40 0 0

Alcohol (n=6) 50 16,7 16,7 0 16,7

Cànnabis (n=6) 50 16,7 16,7 0 16,7

Cocaïna (n=1) 0 0 100 0 0


- 43 -

Figura 7: Distribució dels municipis que han realitzat intervencions preventives de les drogodependències adreçades a la Població General en funció del tipus de substància i del nombre de destinataris directes (en percentatges)

fins 250 251-500 501-750 751-1000 més de 1000

Drogues en general (n=33) 58,3 20,8 0 8,3 12,5

Figura 8: Distribució dels municipis que han realitzat intervencions preventives de les drogodependències durant l’any 2007 en funció del tipus d’activitat preventiva realitzada i del pressupost dedicat, en euros (en percentatges)

fins a 1000 de 1001 a 5000 més de 5000

Xerrades (n=18) 33,3 27,8 38,9

Cursos (n=11) 63,6 27,3 9,1

Fulletons informatius (n=60) 30 70 0

Tallers (n=26) 34,6 57,7 7,7

Paquets (n=11) 27,3 45,5 27,3

Campanyes (n=5) 60 40 0

Exposicions (n=18) 61,1 22,2 16,7

Activitats oci (n=16) 75 18,8 6,3

Altres (n=18) 33,3 16,7 50

- 44 -

Figura 9: Distribució dels municipis que han realitzat intervencions preventives de les drogodependències durant l’any 2007 en funció del tipus d’activitat preventiva realitzada i del col·lectiu a qui s’adreçava l’activitat (en percentatges)

joves mares i pares professionals

Xerrades (n=41) 61,1 34,1 4,9

Cursos (n=16) 25 0 75

Fulletons informatius (n=26) 80,8 11,5 7,7

Tallers (n=41) 95,1 2,4 2,4

Paquets (n=15) 100 0 0

Campanyes (n=8) 100 0 0

Exposicions (n=23) 95,7 0 4,3

Activitats oci (n=20) 95 0 5

Altres (n=16) 87,5 6,3 6,3

Figura 10: Distribució dels municipis que han realitzat intervencions preventives de les drogodependències durant l’any 2007 en funció del tipus d’activitat preventiva realitzada i del nombre de destinataris a qui s’adreçava l’activitat (en percentatges)

fins 250 251-500 501-750 751-1000 més de 1000

Xerrades (n=31) 67,7 9,7 3,2 0 19,4

Cursos (n=15) 93,3 6,7 0 0 0 Fulletons informatius (n=21) 28,6 14,3 0 0 57,1

Tallers (n=33) 39,4 27,3 15,2 6,1 12,1

Paquets (n=13) 30,8 38,5 30,8 0 0

Campanyes (n=4) 25 25 0 0 50

Exposicions (n=7) 27,8 11,1 11,1 11,1 38,9 Activitats oci (n=13) 69,2 23,1 7,7 0 0

Altres (n=10) 60 10 0 0 30

- 45 -

Figura 11: Distribució dels municipis que han realitzat intervencions preventives de les drogodependències durant l’any 2007 en funció del tipus d’activitat preventiva realitzada i del nombre d’assistents a l’activitat (en percentatges)

fins 250 251-500 501-750 751-1000 més de 1000

Xerrades (n=38) 71,1 10,5 5,3 0 13,2

Cursos (n=14) 100 0 0 0 0

Fulletons informatius (n=17) 47,1 23,5 0 0 29,4

Tallers (n=39) 43,6 25,6 12,8 7,7 10,3

Paquets (n=15) 20 33,3 0 6,7 40

Campanyes (n=2) 0 50 0 50 0

Exposicions (n=18) 27,8 22,2 11,1 5,6 33,3

Activitats oci (n=17) 76,5 5,9 0 5,9 11,8

Altres (n=12) 58,3 25 0 0 16,7

Figura 12: Distribució dels municipis segons la freqüència de detecció de necessitats i atenció de les demandes abans de planificar les activitats (n=69) (en percentatges) Cap 4,3

Menys de la meitat 7,2

Més de la meitat 29

Totes 59,4 Figura 13: Distribució dels municipis segons la freqüència amb que han tingut en compte diferents elements en el moment de planificar la intervenció (n=71) (en percentatges)

Cap Menys de la

meitat Més de la meitat Totes

Objectius 1,4 0 5,6 93

Continguts 1,4 1,4 11,3 85,9

Temporalització 2,9 0 20 77,1

Espais 1,4 1,4 14,1 83,1

Recursos 1,4 5,6 9,9 83,1

Avaluació d'activitats 4,2 11,3 29,6 54,9

- 46 -

Figura 14: Distribució dels municipis segons la freqüència amb que han avaluat el grau de satisfacció dels destinataris al llarg de les intervencions rebudes (n=69) (en percentatges) Cap 4,3


Més de la meitat 31,9

Totes 42 Figura 15: Distribució dels municipis segons la freqüència amb que han recollit informació sobre el nivell d’acompliment de les activitats al llarg de les intervencions realitzades (n=69) (en percentatges) Cap 1,4



Totes 65,2 Figura 16: Distribució dels municipis segons la freqüència amb que han avaluat els efectes de les activitats en funció dels objectius plantejats (n=68) (en percentatges) Cap 13,2



Totes 30,9 Figura 17: Distribució dels municipis segons la freqüència amb que les intervencions han tingut com a objectiu modificar el coneixement sobre les drogues, les creences, les actituds, les habilitats, els comportaments de risc i els hàbits (n=64) (en percentatges)

Cap Menys de la

meitat Més de la

meitat Totes

Coneixement de les drogues 3 7,6 31,8 57,6

Creences 3,2 14,5 27,4 54,8

Actituds 1,5 4,6 21,5 72,3

Habilitats 3,3 6,6 36,1 54,1

Comportaments de risc 2,9 11,8 29,4 55,9

Hàbits 3,2 6,3 34,9 55,6

- 47 -

Figura 18: Pressupost per despeses de personal destinat a programes preventius executat l’any 2007 segons la font de finançament (en euros)

Municipal

(n=50) Diputació

(n=35) Total

(n=51)

Menys de 10,000 52 62,9 43,1

de 10,001 a 20,000 20 25,7 21,6

de 20,001 a 30,000 10 8,6 11,8

Més de 30,000 18 2,9 23,5 Figura 19: Pressupost per despeses corrents destinat a programes preventius executat l’any 2007 segons la font de finançament (en euros)

Municipal

(n=32) Diputació

(n=21 Total

(n=34)

Menys de 10,000 78,1 81 64,7

de 10,001 a 20,000 12,5 4,8 11,8

de 20,001 a 30,000 3,1 9,5 11,8

Més de 30,000 6,3 4,8 11,8 Figura 20: Pressupost global destinat a programes preventius executat l’any 2007 segons la font de finançament (en euros)

Municipal

(n=52) Diputació

(n=49) Total

(n=62)

Menys de 10,000 50 67,3 38,7

de 10,001 a 20,000 21,2 22,4 25,8

de 20,001 a 30,000 11,5 8,2 9,7

Més de 30,000 17,3 2 25,8 Figura 21: Percentatge de municipis que disposen de recursos humans propis o contractats. (en percentatges)

Propis Contractats

Assistents socials 21,3 2,5

Educadors socials 48,8 20

Psicòlegs 23,8 20

Monitors 3,8 11,3

Administratius 21,3 5

- 48 -

- 49 -

FONTS CONSULTADES

EUROPEAN MONITORING CENTRE FOR DRUGS AND DRUG ADDICTION (1998). Guidelines for the evaluation of drug prevention (consulta 2 d’octubre, 2007). Accesible a http://www.emcdda.europa.eu/index.cfm?fuseaction=public.

FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE MUNICIPIOS Y PROVINCIAS. FEMP. (2006). II Catálogo de Buenas Prácticas en Drogodependencias. Bilbao: Edex.

FERNÁNDEZ-BALLESTEROS, R. (1994) Evaluación conductual hoy: un enfoque para el cambio en psicología clínica y de la salud. Madrid: Pirámide.

FONT-MAYOLAS, S., GRAS, M.E. I PLANES, M. (en prensa). Guia d’avaluació de programes preventius de les drogodependències. Barcelona: Diputació de Barcelona.

doc3 informe observatori drogodep 2007 2 · drogues en general (n = 13) tabac (n = 3) alcohol (n =...

Documents