disseny i aplicabilitat d’una matriu de competències de ...cst.cat/pdfs/competències...

Disseny i aplicabilitatd’una matriu de competènciesde les/dels professionals infermeres/rs d’una organització sanitària integral

PIMAC - CST®Professionals d’Infermeria Matriu Avaluació de Competències - Consorci Sanitari de Terrassa

Disseny i aplicabilitatd’una matriu de competènciesde les/dels professionals infermeres/rs d’una organització sanitària integral

PREMI INFERMERIA I SOCIETATA LA INNOVACIÓ INFERMERA 2016

Fundació infermeria i societat

Montserrat Comellas i OlivaAntònia Villalba i CervantesCarme Andrés i Carretero

Reconeixement – No Comercial – Sense Obra Derivada (by-nc-nd):No es permet un ús comercial de l’obra original ni la generació d’obres derivades. La llicència es pot consultar a: h p://crea vecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/

Aquesta llicència permet descarregar l’obra i compar r-la sempre que es reconegui l’autoria, però no pot ser modifi -cada de cap manera ni ser u litzada amb fi nalitat comercial.

Cita bibliogràfi ca (Vancouver):Comellas-Oliva M, Villalba-Cervantes A, Andrés-Carretero C. Disseny i aplicabilitat d’una matriu de competències de les/dels professionals infermeres/rs d’una organització sanitària integral. Terrassa: Consorci Sanitari de Terrassa; 2017.

Llicència:

Direcció del projecteMontserrat Comellas Oliva (inves gadora principal)Directora del projecteDirectora d’Infermeria (fi ns a setembre 2013)

Coordinació tècnica del projecteCarme Andrés Carretero (inves gadora col·laboradora)Secretària tècnica del projecteResponsable de projectes i qualitat departament de RRHH

Panell d’experts coordinador (inves gadors col·laboradors)Carme Andrés Carretero Responsable de Projectes i Qualitat departament de RRHHCarmen Buesa Vilamasana Responsable de la Ges ó de RRHH d’infermeriaMontserrat Comellas Oliva Directora d’Infermeria (fi ns a setembre 2013)Gemma Creus Verdaguer Infermera assistencial de l’Àmbit MèdicCèlia Garcia Gu érrez Sots directora de l’Àmbit d’Atenció Primària i ComunitàriaIzarbe Molina Domec Infermera assistencial de l’Àmbit d’Atenció Primària i ComunitàriaMaria Montoro Ruiz Infermera assistencial de l’Àmbit de Salut MentalClara Romero Rascón Infermera de l’Àrea de Suport a la Inves gacióMaite Sanz Osorio Sots directora de l’Àmbit de Salut MentalAntònia Villalba Cervantes Sots directora de l’ Àmbit Matern Infan l Directora d’Infermeria (a par r d’octubre 2013)

Suport administra uMarta Aranda Gascó Secretaria d’Infermeria Àmbit Mèdic 1

INDEX

1. INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................................... 72. ANTECEDENTS I ESTAT ACTUAL .......................................................................................................................... 93. JUSTIFICACIÓ ................................................................................................................................................... 104. OBJECTIUS ........................................................................................................................................................ 11 4.1. Objec us principals................................................................................................................................... 11 4.2. Objec us secundaris ................................................................................................................................. 115. DISSENY I METODOLOGIA ................................................................................................................................ 12 5.1. Tipus d’estudi ............................................................................................................................................ 12 5.2. Defi nició de variables ................................................................................................................................ 12 5.3. Disseny del projecte .................................................................................................................................. 15 5.4. Descripció de les fases d’estudi................................................................................................................. 16 5.5. Població i mostra ...................................................................................................................................... 17 5.6. Criteris de rigor cien fi c i è c ................................................................................................................... 176. RESULTATS ........................................................................................................................................................ 18 6.1. RESULTATS DEL DISSENY DE LA MATRIU DE COMPETÈNCIES .................................................................... 18 6.1.1. Caracterís ques sociodemogràfi ques .............................................................................................. 18 6.1.2. Àrees de Coneixement Infermer (ACI’s) ........................................................................................... 18 6.1.3. Con ngut de la matriu global.......................................................................................................... 18 6.1.4. Aplicabilitat dels EC, CGE i CEE en les ACI ........................................................................................ 20 6.1.5. Ponderacions ................................................................................................................................... 21 6.2. RESULTATS DE LA PROVA PILOT ................................................................................................................. 22 6.2.1 Resultats procedents de les avaluacions .......................................................................................... 22 6.2.2 Resultats procedents del qües onari post avaluació ....................................................................... 227. ANÀLISI I DISCUSSIÓ ........................................................................................................................................ 258. CONCLUSIONS .................................................................................................................................................. 279. LIMITACIONS .................................................................................................................................................... 28REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES ........................................................................................................................... 29Annex 1. Validacions del projecte (proves de validesa interna) ............................................................................ 31Annex 2. Proposta d’Àrees de coneixement infermer a par r dels disposi us assistencials ................................. 32Annex 3. Matriu de competències i elements competencials. .............................................................................. 34

7––

DISSENY I APLICABILITAT DE LA MATRIU DE COMPETÈNCIES DELS PROFESSIONALS D’INFERMERIA DEL CONSORCI SANITARI DE TERRASSA

1. INTRODUCCIÓ

Aquest document és fruit del treball de recerca “ DISSENY I APLICABILITAT D’UNA MATRIU DE COMPE-TÈNCIES DE LES/DELS PROFESSIONALS INFERMERES1/RS D’UNA ORGANITZACIÓ SANITÀRIA INTERGRAL “ realitzat en un Consorci Sanitari que presta serveis a una població de 220.000 habitants en els diferents àmbits d’atenció i en totes les fases de la vida, a excepció de processos assistencials terciaris.

L’organització assistencial de la ins tució s’estructura en unitats de ges ó clínica anomenades àmbits as-sistencials, que integren serveis assistencials i professionals de totes les disciplines sota la direcció d’un director/a i un sotsdirector/a d’àmbit i en unitats funcionals, que s’orienten per donar atenció a una po-logia de pacients concreta integrant professionals de diferents disciplines d’un o més àmbits(1).

L’organització del coneixement, depèn de cada una de les disciplines, així les infermeres a par r d’aquest projecte, organitzaran el coneixement en àrees de coneixement infermer (ACI) amb l’objec u de potenciar el desenvolupament professional en cada una de les àrees i sota la direcció d’un referent expert infermer. Aquesta estructura per ACI’s, es fonamenta en tres principis bàsics: l’expertesa situada a par r del model de progressió infermera de la Dra. Patricia Benner (2), la millora con nua, que parteix de la base que és necessari adaptar-se als nous entorns i a l’evolució de la ciència la tecnologia i l’actuació conductual que s’assoleix posant a prova els coneixements, les habilitats i les ac tuds i les ac tuds en la pràc ca.

La matriu de competències es cons tueix com l’instrument bàsic necessari per iniciar processos de ges ó de persones, alineats amb el desenvolupament professional; processos com la selecció de persones per ACI, la formació inicial i d’integració en una ACI, la formació con nuada, l’avaluació i el reconeixement professional. Es tracta doncs, d’un instrument dinàmic que s’haurà d’actualitzar de forma periòdica en funció dels canvis legisla us i norma us, els processos de millora i innovació, els resultats en recerca, la transferència de conductes competencials interdisciplinars i els canvis organitza us que es vagin generant.

El treball té dues parts diferenciades, el disseny de la matriu o instrument d’avaluació de competències i l’estudi de la seva aplicabilitat que es realitza mitjançant una prova pilot.

1 D C I ’I (CII), , “ -”, ’ · ’ .

8––

2. ANTECEDENTS I ESTAT ACTUAL DEL TEMA

Fa uns anys les organitzacions advocaven per tenir professionals polivalents, capaços de desenvolupar la seva pràc ca professional en diverses unitats assistencials i fi ns i tot en diversos àmbits assistencials. Aquest pus de polí ca responia probablement, més a criteris de control de costos que de qualitat assis-tencial. Amb el temps i gràcies al desenvolupament de la pròpia professió infermera, l’aportació de teories i models, l’aplicació del mètode cien fi c, la defi nició d’estàndards de qualitat, l’avenç tecnològic, l’aparició de societats cien fi ques infermeres i el desenvolupament de les pràc ques basades en l’evidència (3)(4) ha afavorit un canvi de paradigma de manera que les infermeres actuals entenen que la professió té unes bases conceptuals que deriven a unes competències comunes , gairebé universals, i altres específi ques en funció de la unitat, nivell d’atenció o àmbit assistencial.

Dels diferents corrents de pensament infermer, que han infl uenciat en la professió infermera del nostre entorn, cal anomenar la teoria de les necessitats de Virginia Henderson (5), la qual va impregnar en la ma-joria d’escoles universitàries i organitzacions sanitàries, cercant la independència i la suplència de les ne-cessitats de la persona. El model de Dorotea Orem que ressalta la promoció de l’autocura (6), la infermeria transcultural de Madeleine Leininger que va defi nir el treball de la cura en base a la cultura, les creences de salut o malal a i que promou una assistència sanitària mul cultural, segura i efi caç (7), l’aportació de Watson que reobre el debat del cuidar i la humanització de la pràc ca (8).

Per altra banda, estudis aportats per P. Benner (2) en relació a la pràc ca progressiva de la infermera, evi-dencien que hi ha diferències competencials en la infermera davant d’un mateix episodi clínic en funció del grau d’expertesa adquirit, l’anàlisi refl exiu i el judici clínic de la mateixa.

També, els estàndards de qualitat i seguretat assistencial infl uïts per la Joint Commission (9) i la World Health Organiza on han ngut una infl uencia important en l’acreditació de qualitat del Departament de Salut (10,11,12) i com a conseqüència en la pràc ca clínica de la infermera en els diferents nivells assis-tencials.

Entrant en el concepte de competència, el Consell Català d’Especialitats en Ciències de la Salut (CCECS) i el Col·legi Ofi cial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) per encàrrec de l’Ins tut d’Estudis de la Salut (IES) l’any 1999, ja defi neixen les competències genèriques de la infermera com aquelles que qualse-vol infermera hauria de desenvolupar amb independència de l’àmbit d’actuació. I al 2002 l’IES i el CCECS defi neixen la competència de la professió infermera com: “El conjunt d’habilitats, ac tuds i coneixements i els processos complexos per a la presa de decisions que permet que l’actuació professional es gui en el nivell exigible en cada moment” (13).

A Espanya, la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries (LOPS) al 2003 incorpora a l’ar cle 4: “Els pro-fessionals sanitaris realitzaran al llarg de la seva vida professional una formació con nuada i acreditaran la seva competència professional”(14), i el Llibre Blanc de les Professions Sanitàries a Catalunya, editat al 2003 (15) també incorpora la necessitat de protocol·litzar les competències i responsabilitats dels dife-rents grups professionals.

Ja en el context sanitari, cal destacar l’instrument COM-VA “Qües onari d’Avaluació de Competències per a Infermeres assistencials a l’Àmbit Hospitalari” que l’Ins tut Català de la Salut al 2007 va realitzar sota la direcció de Eulalia Juvé (16) i a nivell internacional s’evidencia que les competències genèriques a diferents països son pràc cament similars a les descrites a Catalunya però que existeixen diferències en funció de les lleis i norma ves internes de cada país.

9––


Així doncs, la cerca bibliogràfi ca i les consultes realitzades a experts, han posat de manifest la necessitat d’obtenir un instrument de defi nició i avaluació de competències que incorpori i integri el conjunt de competències que una infermera ha d’adquirir per a la seva pràc ca professional, (assistencials, docents, d’inves gació i de compromís professional) en els diferents àmbits o nivells assistencials (atenció primària i comunitària, hospitalària, sociosanitària i salut mental). A la literatura, o bé són genèrics i es centren en un àmbit d’actuació específi c com és el cas de l’instrument COM-VA(16), que és centra en l’àmbit hospi-talari, o bé d’altres que es centren només en competències concretes (inves gació) (Investén-isciii)(17).

10––

3. JUSTIFICACIÓ

La millora de la ges ó interna de les persones i la voluntat de potenciar una polí ca de desenvolupament professional infermer homogènia, coherent i integrada en tota l’organització varen ser els factors que van mo var l’inici d’aquest projecte. En primer lloc es feia necessari defi nir les competències dels professio-nals infermers de la ins tució per dissenyar un sistema de ges ó i organització, amb la fi nalitat d’afavo-rir el desenvolupament professional des de l’inici del contracte laboral i durant tota la seva trajectòria. Aquest sistema hauria d’incloure la selecció de personal, la tutorització inicial i la integració en els equips de treball, la formació inicial i con nuada, l’avaluació con nua, l’establiment d’objec us, la mobilització de les infermeres entre diferents serveis i àmbits assistencials, l’accés a places dins de l’organització, l’assoli-ment dels diferents nivells de carrera professional i altres sistemes de promoció o reconeixement.

D’altra banda es pretenia que la descripció de competències fos molt específi ca i concreta, defi nint con-ductes que reduïssin el grau de subjec vitat present a l’hora de l’avaluació, així com també recollís no només el que fan les infermeres actualment sinó el que haurien de fer, atenent a la legalitat del nostre entorn i els estàndards nacionals i internacionals. Es tractava doncs d’elaborar una matriu que incorporés el conjunt de competències i conductes que una infermera ha d’adquirir per a la seva pràc ca professional, des de la perspec va d’una organització sanitària integral (OSI) i per a cadascuna de les àrees assistencials on es precisa un coneixement específi c. Cal ressaltar que aquesta matriu de competències, es va elaborar a par r de la infermera generalista en cada àrea assistencial i sota la perspec va de la pràc ca progressiva de P. Benner, la qual cosa, introdueix un nivell de complexitat important, atenent que es pretenia dissenyar un instrument efi caç i ú l per a la ges ó de la pràc ca professional.

Les competències defi nides, contemplen la dimensió assistencial, la docència, la recerca, la innovació i el compromís professional i apliquen al conjunt de les infermeres de l’organització.

L’elaboració teòrica de tot el procés va està fonamentada en: la teoria infermera elaborada fi ns al moment actual, la pràc ca è ca i responsable de la cura, la cura humanista, l’evidència cien fi ca de les cures, la mi-llora con nua de la qualitat, l’efi ciència del sistema sanitari, les competències genèriques de la professió d’infermeria que descriu el Consell Català d’Especialitats en Ciències de la Salut i que edita el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, les lleis i norma ves actuals que s’apliquen a Catalunya.

Per altra banda, l’elaboració d’aquest instrument no ha estat centrat en una línia de pensament o model conceptual concret, sinó que en funció de la persona / pacient, família o comunitat i de la situació de sa-lut/malal a que es presenta, la infermera ha d’adaptar la seva intervenció aplicant el model de cures més adequat. Amb aquest instrument d’avaluació, no es pretén obtenir infermeres 10, sinó uns resultats que ens indiquin quin nivell d’expertesa té la infermera per cada una de les competències i què podem fer (el professional i l’organització) per avançar.

Per garan r la credibilitat i la u litat pràc ca de l’instrument en el futur, s’ha fet necessària la par cipació de les pròpies infermeres amb representació de les diferents àrees assistencials, dels comandaments i també dels agents socials.

11––


4. OBJECTIUS

4.1. Objec us principals- Dissenyar un instrument de ges ó i avaluació de les competències infermeres en el marc d’una

OSI, atenent a les dimensions bàsiques de la pràc ca professional: la clínica o assistencial, la docència, la inves gació, la innovació i el compromís professional i ins tucional en les diferents àrees assistencials on és necessari un coneixement infermer específi c.

- Analitzar l’aplicabilitat de l’instrument als diferents disposi us assistencials de la organització, tenint en compte les propietats mètriques del qües onari i la sa sfacció en el procés d’avaluació.

4.2. Objec us secundaris- Determinar les competències de la infermera en la organització.

- Iden fi car les àrees de coneixement infermer que requereixen un coneixement específi c.

- Iden fi car les conductes genèriques i específi ques que han de tenir les infermeres a cada ACI.

- Establir els nivells d’expertesa de les conductes iden fi cades

- Establir una ponderació percentual per cada competència en cada ACI.

- Realitzar una prova pilot per analitzar l’aplicabilitat real de l’instrument.

- Elaborar una proposta d’avaluació pel desenvolupament de les competències infermeres.

- Analitzar la validesa, fi abilitat i viabilitat del qües onari d’avaluació de competències

- Avaluar la sa sfacció dels implicats en el procés d’avaluació.

12––

5. DISSENY I METODOLOGIA

5.1. T ’Es tracta d’un disseny mixt quan ta u i qualita u. En quant a la metodologia quan ta va, s’han realitzat qües onaris ad hoc per validar el grau d’importància i per nença de les diferents variables i l’aplicabilitat de l’instrument. En quan a la metodologia qualita va aquesta es circumscriu en el paradigma construc -vista i metodologia fenomenològica u litzant com a tècnica els grups focals, composats per panells d’ex-perts per defi nir de forma exhaus va la competència infermera dins de l’organització (18,19)

5.2. D Competències infermeres. Es parteix de que la infermera ha cursat uns estudis universitaris on ha assolit unes competències i que en la pràc ca ha de demostrar que les sap desenvolupar en l’àmbit assistencial on treballa. Així, en aquest projecte, les competències, són el conjunt de coneixements, habilitats i ac- tuds que una infermera ha de tenir en una àrea de coneixement específi c. Aquestes competències in-

clouen a més de les clíniques o assistencials, les relacionades amb la docència, la inves gació, la innovació i el compromís professional i amb la organització.

E queta competencial. Frase que recull un conjunt de coneixements, habilitats i ac tuds amb en tat pròpia, que defi neix part del cos de competències infermeres reconegudes pels organismes col•legials, nacionals i internacionals.

Element Competencial (EC). Agrupació de coneixements, habilitats i ac tuds en una mateixa e queta competencial.

Conductes genèriques esperades (CGE). Són aquelles conductes suscep bles d’avaluació, derivades del conjunt de coneixements, habilitats i ac tuds que defi neixen una competència i el seu element compe-tencial.

Conductes específi ques esperades (CEE). Defi neixen l’especifi citat de cada una de les CGE, i serveixen d’ajut per argumentar l’avaluació amb evidències.

Perícia / expertesa. Saviesa pràc ca, experiència i habilitat en una ciència o art.

Nivells de perícia / expertesa. Classifi cació basada en el model d’adquisició d’habilitats dels germans Dreyfus i la inves gació de P. Benner.(2)

Principiant (P). Professional recent graduat o infermera sense experiència assistencial en determinades àrees o en determinades competències. La seva conducta es regeix per regles i pautes. La importància de les situacions pot ser sobredimensionada o infravalorada. Té difi cultats per diferenciar aspectes rellevants dels que no ho són. No sap prioritzar, amb prou feines arriba a fer-se càrrec de la situació. Mostra insegu-retat. Acostuma a treballar per imitació. Necessita directrius i supervisió. El nucli de la difi cultat és la no experiència davant una situació concreta.

S’espera que en un mateix lloc de treball i amb la pràc ca de la mateixa competència, s’assoleixi el proper nivell en 6 mesos aproximadament.

Principiant avançat (PA). Professional que ha afrontat un nombre sufi cient de situacions pràc ques per observar aspectes signifi ca us i recurrents. Segueix normes i s’orienta per les tasques que ha de realitzar malgrat que depèn encara molt del consell d’infermeres més expertes. Comença a ser capaç de discernir

13––


quines són les necessitats més importants del pacient. Necessita temps per fer valoracions i discernir el que és important del que és accessori. Necessita temps per saber el que exigeix la situació a la que s’en-fronta. Necessita del recolzament i/o consell d’una infermera més experta. S’espera que en un mateix lloc de treball i amb la pràc ca de la mateixa competència s’assoleixi el proper nivell en 2-3 anys.

Competent (C). Professional que dóna una assistència efi caç i planifi cada. L’atenció es centra en la ges ó del temps i en l’organització de les tasques. Té difi cultats en ges ó el temps i les tasques en funció de les necessitats dels pacients. Té en compte aspectes no només del present sinó també del futur més re-llevants i els que es poden ometre. S’informa de la situació de la unitat / ac vitat, prioritza amb ordre i planifi ca les tasques a realitzar. Està preparada per sor r del pas de les nombroses con ngències que van sorgint. Encara no és capaç de tenir una visió global de les necessitats del pacient a mig, llarg termini.

Avantatjat (AV). Professional que entén les situacions en el seu context com un tot i no en funció d’aspec-tes o tasques concretes perquè tenen una visió a llarg termini. Aprèn de l’experiència quins episodis pics cal esperar en una situació concreta i sap modifi car la seva actuació segons aquests episodis o successos. Es centra en aquells aspectes o problemes més importants segons les circumstàncies del moment. Pos-seeix la facultat d’iden fi car consignes o “senyals d’alarma precoç”. Està en situació de preveure en quines circumstàncies no es dóna l’evolució esperada.

Expert (E). Professional que no necessita d’un principi analí c (regles, pautes,..) per jus fi car la compren-sió d’una situació. Té una gran experiència, capta per via intuï va totes les situacions i es centra en el nucli concret del problema. Parteix d’un profund coneixement de la situació global, i en funció del cas actua. L’expertesa no ve donada pel temps transcorregut sinó per la valoració i confrontació de molts casos pràc cs i del contrast entre la teoria i la realitat pràc ca. La facultat que ha desenvolupat és la detecció i l’agudesa en la percepció gràcies al cúmul d’experiència. És consultora d’altres infermeres (actua com a re-ferent) i la seva ajuda és de gran valor per facilitar la valoració clínica del pacient. En general, la infermera experta es fàcil d’iden fi car perquè ges ona situacions clíniques complexes.

Àrees de coneixement infermer (ACI). És l’espai on la infermera porta a la pràc ca un conjunt de com-petències adequades a un grup determinat de pacients. Aquestes àrees tenen una estreta relació amb les especialitats d’infermeria i la pologia de cures que es desprèn de les mateixes.

Dades sociodemogràfi ques: edat, gènere, anys d’experiència professional en la organització, anys d’expe-riència professional a l’ACI.

Rol de la infermera, entrevistat o avaluat: Es tracta de professionals que de manera voluntària volen par cipar en aquesta prova pilot. Poden treballar al torn de ma , tarda o nit i l’ACI on desenvolupen el seu treball pot estar ges onada per un únic comandament o ser de ges ó compar da depenent de la complexitat de l’àrea.

Rol del comandament, entrevistador o avaluador: Professional infermer que ges ona l’organització i el desenvolupament dels professionals d’infermeria de la seva ACI, o bé, que ges ona de manera global, un torn de tarda o nit, de diferents ACI’s.

Avaluació dels elements competencials: Del conjunt de les 10 competències defi nides en el projecte, s’han avaluat entre 41 i 44 EC segons l’ACI.

Avaluació de les conductes genèriques esperades: Del conjunt de les 10 competències defi nides en el projecte, s’han avaluat entre 118 i 139 CGE segons l’ACI.

14––

Avaluació única: Avaluació efectuada per un únic comandament a par r del coneixement que té del pro-fessional i de la informació rebuda i contrastada.

Avaluació interpar: Avaluació efectuada per dos comandaments per separat a un mateix professional, que serà contrastada i consensuada pels mateixos. Pot ser efectuada per dos comandaments de torn de ma de la mateixa ACI o bé per un comandament de ma i un altre de tarda o nit.

El temps de preavaluació: Temps inver t en minuts, derivat de la consulta i comprensió dels documents de suport lliurats als par cipants quan es tracta d’entrevistats a l’hora de fer l’autoavaluació. En el cas dels entrevistadors, al temps inver t cal afegir el dedicat a la recollida d’informació per la preavaluació.

El temps de l’entrevista: Temps inver t en minuts que l’entrevistat i l’entrevistador dediquen a analitzar el resultat de l’autoavaluació i la preavaluació fi ns arribar a elaborar l’avaluació fi nal.

Difi cultat en la comprensió: Recull la difi cultat dels professionals per comprendre el signifi cat d’alguna defi nició i la causa d’aquesta.

Difi cultat en l’avaluació: Recull la difi cultat dels professionals per avaluar la conducta defi nida i la causa d’aquesta.

Percepció qualita va del resultat ob ngut: Recull si el resultat ob ngut per cada competència avaluada coincideix amb la puntuació que el professional esperava.

Percepció qualita va del con ngut de les competències: Expressa l’opinió del professional respecte si el conjunt de les diferents conductes defi nides en cada una de les competències recull el signifi cat global de la mateixa. Aquesta variable s’ha mesurat amb una escala de l’1 al 4, essent 1 no recull el signifi cat i 4 el recull totalment.

Grau de sa sfacció: Recull la sa sfacció ob nguda en cada una de les parts del procés d’avaluació: la documentació aportada per la realització del procés d’avaluació, l’autoavaluació en el cas de l’entrevistat o preavaluació en el cas de l’entrevistador, l’entrevista , el plantejament conjunt d’objec us i el resultat global del procés d’avaluació.

El grau de sa sfacció en cada una de les parts s’ha avaluat amb una escala de l’1 al 10, essent 1 poc sa s-factori i 10 molt sa sfactori.

15––


5.3. D Per l’elaboració de la matriu de competències, en base a la literatura existent, les lleis i norma ves que són d’aplicació al nostre context, es van establir com a prerequisits:

1. Que la matriu havia de donar resposta a les tres dimensions de la competència infermera: l’as-sistencial, la docent i la inves gadora i alhora havia d’ incloure el compromís professional i amb l’organització.

2. Que la matriu havia d’iden fi car les competències infermeres per tots els professionals de la ins tució amb la creació d’una estructura bàsica per cada competència que inclogués: E quetes competencials, elements competencials (EC), conductes genèriques esperades (CGE), conductes específi ques esperades (CEE) i nivells de perícia/expertesa (NE) adjudicats a cada CEE, tal i com es pot observar en la fi gura 12. Així doncs, quan parlem de competència , parlem no només de l’e queta o el nom de la mateixa, sinó també de tot el que d’ella se’n deriva.

La fi nalitat d’elaborar les CEE, que cons tueixen un complement a l’instrument de competèn-cies, va ser per tres mo us principals: per unifi car la interpretació de la CGE, per minimitzar la subjec vitat de la mateixa i per poder adjudicar el nivell d’expertesa.

3. Que el con ngut de la matriu de competències havia de tenir una part comuna que garan s la transversalitat de les competències en el conjunt de l’organització i una part més específi ca que donés resposta a les caracterís ques de les diferents ACI’s. Aquests prerequisits ens portarien a l’elaboració de tants instruments d’avaluació o matrius de competències com ACI’s defi nides.

4. Que la redacció del document havia de tenir present una sèrie de consideracions. Un dels elements de redacció a considerar era com anomenàvem la persona des natària de l’atenció persona, pa-cient, usuari, client,... i el seu entorn cuidador, en funció del context, un altre element de redacció, era el temps verbal u litzat al defi nir les frases de l’EC / CGE / CEE , verb en infi ni u quan s’expressa una acció general i verb en ac u en 3ª persona quan s’expressa una acció específi ca.

5. Que l’ordre de les defi nicions dels EC/CGE/CEE man ngués una progressió sempre que fos pos-sible, es a dir que la defi nició de les conductes anés de la més senzilla a la més complexa.

Figura 1. Estructura de cada competència

2 E

16––

Per analitzar l’aplicabilitat de l’instrument, el qües onari post avaluació, elaborat ad hoc, va es-tar dissenyat per avaluar les propietats mètriques i el grau de sa sfacció en el procés d’avaluació.

En aquest sen t, cadascun dels apartats del qües onari resumits a la Taula 1 pretenia analitzar una o varies de les propietats mètriques defi nides en els objec us. En l’apartat 1 ”Temps de de-dicació a l’avaluació“, s’analitzava la viabilitat de l’instrument tenint en compte el temps dedicat en cada una de les parts del procés. En els apartats 2 i 3 “Difi cultat en la comprensió i difi cultat en l’avaluació” s’analitzava la validesa, a par r de la comprensió de les conductes defi nides i avaluades, també s’analitzava la fi abilitat per la capacitat de mesurar amb precisió i sense errors les conductes defi nides, i també la viabilitat a par r del grau de difi cultat en la comprensió i en l’avaluació. En els apartats 4 i 5 “Percepció qualita va respecta la puntuació ob nguda i el signifi -cat global de la competència” s’analitzava la validesa atenent el grau de comprensió. En l’apartat 6 “Sa sfacció en el procés d’avaluació” es va recollir el grau de sa sfacció de l’entrevistador i de l’entrevistat. Per úl m, s’analitzava la fi abilitat de l’instrument, donada per la concordança amb els resultats ob nguts quan a una mateixa infermera l’avaluen dos entrevistadors per separat.

Taula 1. Propietats mètriques analitzades als diferents apartats del qües onari

5.4. D ’El projecte es va dur a terme en 4 fases. Les tres primeres per l’elaboració de la matriu de competències i la seva validació i la darrera per analitzar l’aplicabilitat del mateix. En les dues primeres fases l’enfocament del document va estar orientat al conjunt de la organització en clau OSI, i en les dues darreres va estar orientat a cadascuna de les ACI.

A la Fase 1, es va elaborar una proposta inicial del con ngut de la matriu a par r de la creació d’un panell d’experts coordinador (PEC) i una revisió bibliogràfi ca exhaus va, que es va debatre i validar per un panell d’experts comandaments infermers (PECom) de la organització fi ns arribar a un primer document de com-petències, EC i CGE.

A la Fase 2, aquest document es va treballar amb diferents panells d’experts (PE) formats per infermeres assistencials de la organització i experts externs, treball del que se’n va derivar una versió millorada de la matriu que incloïa les CEE amb els nivells d’expertesa corresponents, segons el model de P. Benner (2).

A la Fase 3, a par r de la matriu global ob nguda, es van elaborar les matrius específi ques de cada ACI ponderant, a més, cadascuna de les competències i EC defi nits, en funció de la rellevància en cadascuna d’elles. En aquesta fase, van col·laborar professionals de les pròpies ACI’s escollits d’entre els seus compan-ys de forma anònima per la seva expertesa. Posteriorment, les matrius específi ques ob ngudes van ser

17––


validades per professionals escollits per aleatorització estra fi cada. Finalment,

La Fase 4 va consis r en la realització d’una prova pilot per avaluar l’aplicabilitat i idoneïtat del model d’avaluació de competències proposat. Aquest procés d’avaluació es va dur a terme mitjançant uns qües- onaris elaborats a par r de les matrius específi ques ob ngudes per a cada ACI. Es va u litzar un sistema

dinàmic basat en l’autoavaluació del professional contrastada mitjançant una entrevista personalitzada amb el seu comandament, amb la fi nalitat de fer un anàlisi refl exiu de les competències. Es van elaborar dos models de qües onaris d’avaluació: avaluació d’EC i avaluació de CGE. El criteri per la seva u lització va ser la paritat.

Un esquema integrat de les validacions realitzades en cada una de les fases es troba a l’Annex 1.

5.5. P La plan lla d’infermeres assistencials en la organització en el moment de l’estudi era de 556, distribuïts/des en els diferents àmbits i disposi us assistencials.

En totes les fases el mostreig de par cipants va ser no probabilís c per conveniència d’informants claus, excepte en el nivell 2 de la fase 3 que es va u litzar un mostreig aleatori estra fi cat per ACI. Els par cipants van ser informats i convidats a par cipar segons les caracterís ques de mostreig de cada fase i sempre de manera voluntària.

Els criteris de selecció van ser:

Fase 1, es van tenir en compte criteris d’estratègia i representa vitat dels par cipants.

Fase 2, professionals amb coneixements i habilitats en una o més de les competències defi nides en la fase 1.

Fase 3 nivell 1, professionals amb més expertesa clínica demostrada a la seva ACI, amb jornada superior o igual al 70% i amb un mínim de 3 anys d’experiència a l’ACI, i per la fase 3 nivell 2, mostra aleatòria es-tra fi cada.

Fase 4, infermeres voluntàries de les ACI’s amb les mateixes caracterís ques que a la fase 3 nivell 1

5.6. C Els criteris de rigor cien fi c que donen suport a la construcció lineal del con ngut i a les propietats mètri-ques del qües onari són: la validesa, imprescindible quan parlem de qües onaris atès que un instrument de mesura és vàlid si serveix per mesurar adequadament allò que es pretén mesurar; la triangulació entre dues metodologies amb l’objec u d’obtenir més informació; la confi abilitat, possibilitat de trobar resultats similars si aquest estudi es repliqués a una altra organització del nostre entorn pus OSI i s’u litzés la ma-teixa metodologia; la fi abilitat per valorar la comprensió sense errors i la concordança entre observadors; i per úl m la viabilitat per determinar si la u lització del qües onari és fac ble en la pràc ca, en termes de càrrega de l’entrevistador i en temps de dedicació.

S’han ngut en compte els “principis è cs bàsics” que descriu el informe Belmont (13), el Codi è c de les Infermeres i Infermers de Catalunya (20) pel desenvolupament dels valors com: la responsabilitat inferme-ra, l’autonomia de la persona, la in mitat i la confi dencialitat, la jus cia social i el compromís professional i el Codi è c del Consorci Sanitari de Terrassa (21). I també es va obtenir l’aprovació del Comitè d’È ca i Inves gació Clínica de la organització i es va sol·licitar la par cipació voluntària als par cipants amb el compromís de preservar la confi dencialitat de les aportacions dels mateixos.

18––

6. RESULTATS

6.1. RESULTATS DEL DISSENY DE LA MATRIU DE COMPETÈNCIES

6.1.1. Caracterís ques sociodemogràfi quesEl total de par cipants va ser del 39,6%% (215/556) però en quan a par cipacions van ser el 53,9% (300/556) atès que alguns professionals van par cipar en més d’una fase. Del total de par cipants, el 87,40% (188/215) correspon a dones i el 12,60% (27/215) a homes. La franja d’edat dels par -cipants compren dels 26 al 62 anys, sent la més freqüent de 39 anys en dones i 55 anys en homes.

6.1.2. Àrees de Coneixement Infermer (ACI’s)Per defi nir les ACI’s es va par r de la realitat dels àmbits, serveis i disposi us assistencials de la or-ganització, la pologia de persona/pacient atès en cada un d’aquests àmbits (edat, estat de salut/malal a/procés, complexitat i especifi citat de cures) (Annex 2); així com també la classifi cació de les especialitats d’infermeria vigents, segons el BOE 108 de l’any 2005(22), d’on van sorgir un total de 20 ACI’s, de les quals en van derivar 20 matrius, una per cada ACI amb les seves especifi citats (Taula 2).

Taula 2. Àrees de coneixement infermer desenvolupades

6.1.3. Con ngut de la matriu globalA nivell global, s’han ob ngut 10 competències de les quals 7 són assistencials o clíniques (6 varia-bles, segons la pologia de pacient i 1 comú en tota l’organització), 1 competència docent, 1 com-petència de recerca i innovació i 1 competència de compromís professional; aquestes tres úl mes també comuns en la seva totalitat per tota l’organització (Taula 3). Alhora, aquestes competències inclouen en el seu conjunt 44 EC, 189 CGE i 1224 CEE. Es pot observar que en les competències 7-10 el nombre de CGE i CEE és inferior perquè aquestes són les competències transversals o comunes i

19––


per tant no incorporen variables per ACI.

Pel que fa a les EC, les CGE i als CEE les defi nicions de cadascun dels ítems s’ha anat adaptant en nombre i redactat al llarg de les tres primeres fases de l’estudi fi ns arribar al nombre total mostrat a la Taula 3. Tots els ítems es troben defi nits en la matriu global del projecte, on s’observa una progressió seqüencial temà ca en la descripció qualita va dels mateixos . En l’Annex 3 es recullen les competències i els EC.

Taula 3. E quetes competencials, les seves dimensions i pologia.

Cadascuna de les 1224 CEE es va classifi car per NE segons el model de P. Benner, atès que el co-neixement i l’adquisició d’habilitats són fruit de la trajectòria professional (2). En aquest cas, es van defi nir 5 nivells d’expertesa diferents: principiant (P), principiant avançat (PA), competent (C), avantatjat (AV) i expert (E). Del total de les CEE defi nides un 62,42% (764/1224) són de principiant i principiant avançat i un 13,64% (167/1224) de CEE es troben en la franja d’avantatjat i expert, que-dant un 23,94% (293/1224) de CEE de competent (Taula 4).

Taula 4. Classifi cació de NE per competències i distribució.

20––

6.1.4. Aplicabilitat dels EC, CGE i CEE en les ACIEls 44 EC defi nits apliquen a totes les ACI’s (tenen el mateix nombre i descripció d’EC), a excepció de la competència 4 (promoció, prevenció i educació per la salut), i la competència 6 (tècnica), que no apliquen a totes les ACI’s (Taula 5).

Taula 5. Aplicabilitat dels EC.

Derivades d’aquestes 44 EC, es van defi nir 189 CGE, d’entre les quals només algunes (en concret les referents a les competències 7-10) apliquen en el seu conjunt a totes les ACI’s (transversalitat) degut a l’augment d’especifi citat (Taula 6).

Taula 6. Aplicabilitat de les CGE.

Finalment, a par r de les 189 CGE, es van defi nir un total de 1224 CEE. A la Taula 7 s’indica el nombre de CEE que tenen aplicació en les diferents ACI’s. S’observa que l’aplicabilitat de les CEE en les diferents ACI’s, està relacionada directament amb l’aplicabilitat dels EC i de les CGE.

En general, les e quetes competencials defi nides apliquen al 100% (10/10) en totes les ACI’s, els EC de-fi nits apliquen el 93,2% (41/44) del total, les CGE apliquen entre un 62,4% (118/189) a proves diagnòs -ques i terapèu ques i un 73,5% (139/189) al pacient privat de llibertat i les CEE apliquen entre un 43,9% (537/1224) a proves diagnòs ques i terapèu ques i un 60,3% (738/1224) a pacient amb trastorn mental.

21––


Taula 7. Aplicabilitat de les CEE.

6.1.5. PonderacionsHi ha un altre fet diferencial que augmenta la complexitat dels qües onaris de cada ACI; es tracta del valor que cada competència té respecte al total, entenen que el valor de les competències es-pecífi ques (1-6) pot ser diferent en les diferents ACI’s. Es va donar un valor de 100 en el total de les 10 competències i un valor de 100 al total dels EC de cada una de les competències. A par r d’aquí, per adjudicar aquests valors, es van diferenciar 2 grups de competències: les comuns o transversals a tota la organització (30/100), ponderades amb el mateix valor a totes les ACI’s, i les específi ques (70/100), amb un pes diferenciat en funció de les caracterís ques de la persona/pacient atès (Taula 8). La ponderació dels EC es va fer seguint el mateix criteri.

Taula 8. Ponderacions de les competències per ACI.

22––

6.2. RESULTATS DE LA PROVA PILOTEl nombre total de par cipants a la prova pilot va ser de 46 professionals: 30 infermeres i 16 comanda-ments.

6.2.1 Resultats procedents de les avaluacionsDe la proposta de par cipació inicial prevista de 48 infermeres, hi va haver una pèrdua pel recluta-ment d’infermeres voluntàries del 12,5% (6/48). Es van lliurar 42 avaluacions, de les quals van retor-nar complimentades el 71,4% (30/42). De les 30 avaluacions recollides, el 90% es varen fer amb el sistema d’avaluació única (27/30) i només el 10% u litzant la metodologia interpar (3/30). Referent als resultats en l’avaluació interpar les diferències observades estan desglossades a tan per trams de puntuació com per professionals avaluats. La defi nició de cadascun dels trams segons l’escala de Likert aplicada als qües onaris d’avaluació és :

1. Amb les seves actuacions, no s’observen les conductes específi ques o requereix correcció i ajuda constant.

2. Amb les seves actuacions, s’observen algunes de les conductes específi ques o sovint requereix correcció.

3. Amb les seves actuacions, s’observen la majoria de les conductes defi nides i amb un nivell òp m.

4. Amb les seves actuacions, s’observen totes les conductes defi nides i amb un nivell d’execució excel·lent.

Es van avaluar per aquest sistema 219 ítems dels quals el 65,3% (143/219) no presentaven diferèn-cies. Del 34,7% (76/219) que presentaven diferències, el 81,6% (62/76) corresponen a puntuacions posi ves (tram 3-4) i nega ves (tram 1-2) entre els dos avaluadors, i el 18,4% (14/76) corresponen als trams 2-3 i 2-4. No es van observar diferències de puntuació en els trams extrems (1-4) entre avaluadors.

6.2.2 Resultats procedents del qües onari post avaluacióDel total de professionals que varen par cipar, tenint en compte que per cada avaluació única s’ha-vien d’emplenar dos qües onaris (un de l’entrevistat i l’altre de l’entrevistador), i per cada avaluació interpar se n’havien d’emplenar tres, se’n varen recollir el 71,4% (45/ 63). D’aquests, el 48,9% varen ser emplenats per comandaments (22/45) i el 51,1% per infermeres (23/45).

• Temps de dedicació a l’avaluació Es va diferenciar entre pus d’avaluació i rol del professional. Es va calcular la mitjana del temps

de dedicació entre la preavaluació i l’entrevista donant un resultat total de 122,38 minuts per avaluacions de CGE amb desviació estàndard de 62,76 minuts, i 95,89 minuts per avaluacions d’EC amb desviació estàndard de 56,86 minuts.

Tenint en compte el rol del professional, la mitjana de dedicació entre la preavaluació i l’entrevis-ta va ser de 105,39 minuts per avaluacions d’entrevistats amb desviació estàndard de 70,16, i de 113,41 minuts de dedicació per avaluacions d’entrevistadors amb desviació estàndard de 53,30 minuts.

Tal i com s’indica a la Taula 9, el mo u principal d’inversió del temps en la preavaluació va ser, respecte la consulta sovint del document un 42,2%, la comprensió del document un 37,8%, no

23––


hi resposta o consulten poc un 28,9% i la recollida de dades un 8,9%.

Taula 9. Mo u d’inversió de temps en la preavaluació.

• Difi cultat en la comprensió D’un total de 2.436 ítems recollits entre tots els qües onaris d’avaluació, van presentar difi cul-

tat de comprensió el 0,98% dels mateixos (24/2.436). Per pus d’avaluació, el 16,7% (4/24) es correspon a avaluacions d’EC (4/24) i el 83,3% (20/24) a avaluacions de CGE; per pus de pro-fessional, el 70,8% (17/24) els han referenciat infermeres i el 29,2% (7/24) els han referenciat comandaments.

• Difi cultat en l’avaluació D’un total de 2.436 ítems contemplats entre tots els qües onaris, van presentar difi cultat en

l’avaluació l’1,72% dels mateixos (42/2.436). Per pus d’avaluació, el 7,1% (3/42) es correspon a avaluacions d’EC i el 92,9% (39/42) a avaluacions de CGE; per pus de professional, el 64,3% (27/42) els han referenciat infermeres i el 35,7% (15/42) els ha referenciat comandaments.

• La percepció qualita va del resultat ob ngut La percepció qualita va del resultat ob ngut respecte al que s’esperava, segons la puntuació

màxima de cada competència, es recull per cada una de les 10 competències dels 45 qües o-naris donant un total de 450 ítems avaluats. En el 90,7% (408/450), la percepció qualita va dels professionals coincideix amb la puntuació ob nguda, en el 2,9% (13/450) esperaven una pun-tuació més elevada, en el 4% (18/450) esperaven una puntuació inferior a la ob nguda i en el 2,4% (11/450) no hi ha resposta.

Es diferencien els resultats ob nguts entre els entrevistats (230 ítems) i els entrevistadors (220 ítems) la percepció recollida és:

- En entrevistats, el 85,7% (197/230) coincideix amb la puntuació ob nguda, el 3,5% (8/230), esperaven una puntuació més elevada, el 6,5% (15/230) esperaven una puntuació inferior i el 4,3% (10/230) no respon.

- En entrevistadors, el 95,9% (211/220) coincideix amb la puntuació ob nguda, el 2,3% (5/220) esperaven una puntuació més elevada, el 1,4% (3/220) esperaven una puntuació inferior i el 0,4% (1/220) no respon.

• La percepció qualita va del con ngut de les competències. La percepció qualita va respecte si la defi nició de les conductes de cada una de les competèn-

cies recull el signifi cat global de la mateixa, s’indica per cada una de les 10 competències dels 45 qües onaris donant un total de 450 ítems avaluats.

Amb una escala de Likert de l’ 1 al 4, on l’1 no recull el signifi cat global i el 4 el recull totalment,

24––

el 78,2% (352/450) dels ítems tenen una puntuació de 4, el 18,7% (84/450) una puntuació de 3, el 0,7% (3/450) una puntuació de 2 i el 2,4% (11/450) sense resposta. No s’ha recollit cap ítem amb puntuació d’1.

• La sa sfacció referent al procés d’avaluació La mitjana de sa sfacció recollida en cada una de les parts del procés en una escala de l’1 al 10

ha estat respecte la documentació aportada un 8,86, en l’autoavaluació o preavaluació un 8,72, en l’entrevista un 9,2, en el plantejament d’objec us un 8,79 i respecte al resultat global un 8,9.

Si diferenciem els resultats ob nguts entre els entrevistats i els entrevistadors, el resultat ob n-gut en els entrevistats ha estat respecte la documentació aportada un 9,04, en l’autoavaluació un 9,09, en l’entrevista un 9,54, en el plantejament d’objec us un 9,13 i respecte al resultat glo-bal un 9,2 i el resultat ob ngut en els entrevistadors ha estat respecte la documentació aportada un 8,68, en la preavaluació un 8,36, en l’entrevista un 8,85, en el plantejament d’objec us un 8,45 i en respecte al resultat global un 8,59.

25––


7. ANÀLISI I DISCUSSIÓ

Considerem que la par cipació en un 62,2% (346/556) de les infermeres i comandaments de la organitza-ció, ha estat molt elevada donada la manca de fi nançament i la dedicació en hores per part dels professio-nals. La classifi cació del coneixement infermer per ACI’s, dona resposta a les competències per pologia de pacient, habitualment associada a la malal a o procés salut-malal a i edat de la persona, que s’ha tractat des de la perspec va de la cura infermera.

El disseny de la matriu ha estat un element clau a l’hora d’homogeneïtzar i garan r les competències de les infermeres en tota l’organització, establint unes conductes comuns a nivell global, que garan ssin les competències de forma transversal i unes conductes específi ques relacionades amb les pologies de per-sones /pacients que s’atenen.

Els professionals infermeres, van validar que la matriu de competències havia de donar resposta a les dimensions de la competència infermera (assistència, docència, recerca, innovació i compromís profes-sional) i alhora van validar que totes les competències defi nides havien d’aplicar a tota l’organització, obtenint un alt grau de consens i d’acceptació per la posterior aplicació. D’aquesta forma es va consensuar que la professió infermera va més enllà de l’assistència i que incorpora la docència, la recerca i la innovació com a competències defi nitòries de la professió tal i com també descriu el Consell de Col•legis d’Inferme-res i Infermers de Catalunya (18).

El concepte d’aplicabilitat, té a veure amb si aquell EC o conducta té sen t en l’ACI concreta. Quan un EC o conducta “aplica” en una ACI és perquè aquest/a s’està desenvolupant actualment, donada la pologia de persones / pacients a qui dona atenció, o be, es desenvoluparà en el futur.

Referent als nivells d’expertesa defi nits en les CEE, el qües onari mostra una tendència decreixent de principiant a expert segons el model de progressió infermera, sent conductes de principiant un 32,11% del total (393/1224), i d’expert un 5,39% (66/1224). Això pot ser degut, segons la nostra interpretació, a diferents mo us:

a) Que les infermeres actuals basen la seva ac vitat en conductes de P-PA-C perquè majoritària-ment es troben en aquesta franja d’expertesa.

b) Que el sistema d’organització del treball i la cultura predominant en la disciplina, no afavoreix el desenvolupament de conductes amb un nivell d’expertesa superior, i en aquest sen t, és di cil que les pròpies infermeres les iden fi quin.

c) Que la implantació del model biomèdic imperant en el nostre sistema sanitari fi ns ara, no ha facilitat que la infermera desenvolupi ac vitats de pràc ca avançada i per tant de NE superiors.

d) Que els NE defi nits en el qües onari, nguin un excés d’exigència perquè 97% (32/33) dels pa-nells par cipants estaven cons tuïts per professionals considerats amb un nivell elevat de com-petència i per exemple, podrien haver defi nit CEE de principiant, quan en realitat son de princi-piant avançat, i així progressivament. Això només es podrà corroborar en la pràc ca clínica i en revisions posteriors del qües onari.

Basant-nos amb el model de progressió infermera, el qües onari resultant entén que les infermeres que assoleixen un nivell superior d’expertesa, mantenen en la seva pràc ca les conductes de nivells inferiors d’expertesa que són aplicables a la seva ACI.

Considerant que l’objec u de la prova pilot era avaluar l’aplicabilitat del qües onari d’avaluació de compe-

26––

tències, en l’anàlisi de les propietats mètriques podem dir que el grau de validesa, fi abilitat i viabilitat es veu reforçat per un percentatge molt baix, del 0,98%, de difi cultat en la comprensió de les competències, elements competencials i conductes esperades i del 1,72% de difi cultat en l’avaluació dels mateixos parà-metres. El grau de validesa també es veu reforçat per la percepció qualita va que tenen l’avaluat i l’ava-luador, tant respecte a la puntuació ob nguda en l’avaluació de cada una de les competències i l’esperada essent aquest d’un 90,7%, com respecte a com la defi nició de cada una de les conductes recull el signifi cat global de la competència, essent aquest d’un 96,9% els que estan d’acord i totalment d’acord.

Tot i la poca representa vitat en quan al nombre de persones avaluades per analitzar el grau de fi abilitat mitjançant la concordança entre entrevistadors (avaluació interpars), s’han avaluat per aquest sistema 219 ítems, dels quals només el 6,4% (14/219) han presentat discrepàncies signifi ca ves molt probable-ment degut el grau de coneixement que els 2 avaluadors tenen de l’avaluat.

En quan al temps de dedicació inver t en el procés, per avaluar el grau de viabilitat, aquest ha estat su-perior en avaluacions de CGE atenent que tenen més ítems a avaluar i principalment, degut a la constant consulta del manual i la comprensió del documents en la preavaluació. Per altra, els comandaments han inver t més temps en el conjunt del procés que els entrevistats, segurament degut a les consultes i reco-llida d’informació per poder fer un anàlisi més acurat de les conductes defi nides a l’hora de puntuar. La inversió en temps ha estat signifi ca va, però cal tenir en compte que es tracta de les primeres avaluacions que obliguen a revisar els documents de consulta.

Cal ressaltar el grau de sa sfacció de cadascuna de les parts en el procés d’avaluació, de forma global ha estat molt posi u amb l’obtenció d’una mitjana de 8,9 en una escala de l’1 al 10. S’observa un grau de sa sfacció més elevat en entrevistats (mitjana de 9,22), probablement degut a que eren voluntaris, que el missatge explicitat era en pro a la millora i no hi havia una pressió coerci va ni fi scalitzadora i també l’oportunitat de tenir un espai de comunicació amb el seu comanament per revisar i analitzar les seves competències. En canvi, els entrevistadors, tot i tenir una mitjana de sa sfacció elevada (8,59), alguns manifestaven que representava per ells un esforç afegit a l’ac vitat de ges ó diària.

27––


8. CONCLUSIONS

Com a conclusió podem dir que l’elaboració de la matriu de competències ha sigut molt par cipa va tant pel nombre de professionals en totes les fases com per la metodologia emprada. Aquest projecte ha estat elaborat amb perspec va de futur recollint no només el que les infermeres fan, sinó també el que haurien de fer segons la llei, plans directors, la literatura i els estàndards internacionals, el que ha suposat discus-sió i consens en els diferents panells d’experts. En aquest sen t el qües onari ha de permetre ac var les conductes aplicables com avaluables, segons els objec us de l’ACI.

L’eina ha estat rebuda pels professionals posi vament atenent que contempla la promoció professional, la formació i l’avaluació, des d’una visió progressiva d’expertesa d’adquisició d’habilitats i coneixements dins de l’organització.

Durant tot el procés s’ha evidenciat un intercanvi constant de refl exions amb aportacions i opinions per part de tots els professionals par cipants de l’organització que ha derivat en un enriquiment del rol de la infermera des de la qualitat de les cures, al tracte personal i amb l’entorn, i la seva implicació en les dife-rents dimensions professionals: assistencial, docent, recerca i innovació i compromís.

L’instrument resultant permet la ponderació específi ca de les competències assistencials o clíniques en funció de la ACI. Això implica que cada infermera té un resultat en l’avaluació en funció no només de les conductes globals i específi ques, sinó també del valor que aquestes tenen en el desenvolupament de l’ac- vitat en la seva ACI.

La inves gació ha conclòs amb l’elaboració d’un instrument específi c per cada ACI on estan descrites to-tes les e quetes competencials, EC, CGE i CEE que apliquen a la mateixa, així com els nivells d’expertesa requerits.

L’instrument permet avaluar les competències minimitzant la subjec vitat dels implicats en l’avaluació, gràcies al nivell d’amplitud i de detall de l’instrument, i al mateix temps, permet als professionals analit-zar-se, autoavaluar-se i conèixer el grau de capacitació que necessita per millorar els seus coneixements, habilitats i ac tuds, donant-li autonomia i coresponsabilitat.

Respecte la prova pilot podem dir que tot i que la mostra ha estat molt ajustada, s’han ob ngut resultats molt posi us en tant que pràc cament no hi ha difi cultat en la comprensió ni en l’avaluació dels ítems amb un grau molt elevat d’acord en la percepció qualita va dels resultats.

La prova pilot ha permès validar l’instrument en un context real de avaluadors i avaluats, i podem consi-derar que és vàlid per la seva u lització en la ges ó de competències infermeres, tot i que seria conve-nient reforçar la validació augmentant la mostra. També ha permès incloure i millorar el redactat d’alguna conducta. La sa sfacció dels par cipants ha evidenciat la necessitat de comunicació entre els gestors i els professionals.

Finalment, aquest instrument ha de permetre en un futur, la posta en marxa d’una polí ca d’avaluació i d’un sistema de ges ó de competències que fomen el desenvolupament dels professionals infermeres i la progressió en l’expertesa clínica, docent i de recerca/innovació.

28––

9. LIMITACIONS

Una limitació important ha sigut la durada perllongada del treball. L’estudi, es va haver d’aturar en di-ferents intervals de temps real, degut a la conjuntura econòmica del país que ens va obligar a prioritzar altres demandes per part de la Ins tució.

Per un altra banda, han quedat pendents per desenvolupar quatre de les ACI’s defi nides (Annex 2) que caldrà ac var al fi nalitzar la segona part d’aquest treball. Es tracta de: Atenció al pacient crònic complex, atenció a l’espor sta d’elit, atenció sexual i reproduc va i atenció ambulatòria en programes de preven-ció/educació.

La limitació de la prova pilot ha sigut la voluntarietat dels par cipants i la mostra.

29––


REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

1. Consorci Sanitari de Terrassa. Qui som? [Internet]. Terrassa: El Consorci. [citat 17 de novembre de 2014]. Recuperat a par r de: h p://www.cst.cat/grup-cst/qui-som_g_1_s_1.aspx

2. Benner P. Prác ca progresiva en enfermería. Barcelona: Grijalbo; 1987.

3. Adelaide S. The Joanna Briggs Ins tute: Best Prac ce Informa on Sheets [internet]. Aust: The ins tute.

4. Interna onal Council of Nurses. Closing de Gap. From evidence to ac on [Internet]. Geneve: Interna onal Council of Nurses; 2012 [citat 14 de desembre de 2014]. 52 p. Recuperat a par r de: h p://nursingworld.org/MainMenuCategories/ThePrac ceofProfessionalNursing/Impro-ving-Your-Prac ce/Research-Toolkit/ICN-Evidence-Based-Prac ce-Resource/Closing-the-Gap-from-Evidence-to-Ac on.pdf

5. Henderson VA. La naturaleza de la enfermería una defi nición y sus repercusiones en la prác ca, la inves gación y la educación : refl exiones 25 años después. Madrid: Interamericana-McGraw Hill; 1994.

6. Fernández Fernández M. Bases históricas y teorías de la enfermería. Modelo de Dorothea Orem [Internet]. 2011 [citat 14 de desembre de 2014]; Universidad de Cantabria. Recuperat a par r de: h p://ocw.unican.es/ciencias-de-la-salud/bases-historicas-y-teoricas-de-la-enfermeria/ma-teriales-de-clase-1/Enfermeria-Tema11%28III%29.pdf

7. Fornons Fontdevila D. Madeleine Leininger: claroscuro trascultural. Index Enferm. 2010;19(2-3):172-6.

8. Urra M E, Jana A A, Garcia V M. Algunos aspectos esenciales del pensamiento de Jean Watson y su teoría de cuidados transpersonales. Cienc EnfermerIa XVII. 2011;3:11-22.

9. Joint Commission Interna onal. Accredita on Standards for Hospitals. 3rd edi on. Illianois. USA: Joint Commission Resources; 2008. 245 p.

10. Generalitat de Catalunya, Departament de Salut. Acreditació de centres d’atenció hospitalària aguda a Catalunya. Document d’estàndards [Internet]. Generalitat de Catalunya; 2013 [citat 14 de desembre de 2014]. Recuperat a par r de: h p://www20.gencat.cat/docs/salut/Home/Ser-veis%20i%20tramits/Acreditacio%20de%20centres%20sanitaris/Concepte_historia_i_procedi-ment/DESTACAT_Documentacio/Documents/Arxius/manual_acreditacio2.pdf

11. Generalitat de Catalunya, Departament de Salut. Acreditació d’equips d’atenció primària a Cata-lunya. Manual d’estàndards [Internet]. Generalitat de Catalunya; 2014 [citat 14 de desembre de 2014]. Recuperat a par r de: h p://www20.gencat.cat/docs/salut/Home/Serveis%20i%20tra-mits/Acreditacio%20de%20centres%20sanitaris/Equips_atencio_primaria/Documents/Arxius/estandards_acred_eap.pdf

12. Generalitat de Catalunya, Departament de Salut. Acreditació de centres sociosanitaris a Cata-lunya. Manual d’estàndards [Internet]. [citat 14 de desembre de 2014]. Recuperat a par r de: h p://salutweb.gencat.cat/web/.content/home/serveis_i_tramits/acreditacio_de_centres_sa-nitaris/centres_atencio_sociosanitaria_catalunya/documents/arxius/acred_manual.pdf

30––

13. Consell Català d’Especialitats en Ciències de la Salut. Competències de la professió d’Infermeria. [Barcelona]: Consell de Col•legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya; 2002.

14. Ordenación de las profesiones sanitarias. BOE núm. 280. Sec. 21340., Ley 44/2003. 21 de No-viembre nov 22, 2003 p. pág. 41442.

15. Oriol A, Oleza R de. Llibre blanc de les professions sanitàries a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Sanitat i Seguretat Social. .; 2003. 101 p.

16. Juvé E. Proyecto COM-VA de defi nición y evaluación de competencias enfermeras. [Internet]. Dins de: III Jornadas de la Sociedad Cien fi ca Española de Licenciados en Enfermería; 2006 [citat 14 de desembre de 2014]; Alicante. Recuperat a par r de: h p://www.scele.org/web_scele/archivos/eulalia_juve.pdf

17. Fuentelsaz C, Navalpotro S, Ruzafa M, Unidad de coordinación y desarrollo de la inves gación en enfermería. Competencias en inves gación: propuesta de la Unidad de coordinación y desarro-llo de la Inves gación en Enfermería (Investén-isciii). Enfermería Clínica. 2007;17(3):117-27.

18. Gómez Benito J. Construcció d’instruments de mesura. Edicions de la Universitat Oberta de Ca-talunya;

19. Guba EG, Lincoln YS. Compe ng Paradigms in Qualita ve Research. Dins: Denzin NK, Lincoln YS, editors Handbook of qualita ve research. Thousand Oaks,. Ca: Sage Publica ons; 1994. p. 105-17.

20. Consell de Col•legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya. Codi d’È ca de les Infermeres i In-fermers de Catalunya [Internet]. El Consell; 2013 [citat 14 de desembre de 2014]. Recuperat a par r de: h p://www.asociacionbioe ca.com/imagenes/publicaciones/fi cheros/publicacion-fi -chero-53.pdf

21. Consorci Sanitari de Terrassa, Comitè d’È ca Assistencial. Codi È c Ins tucional [Internet]. Te-rrassa: Consorci Sanitari de Terrassa; [citat 14 de desembre de 2014]. Recuperat a par r de: h p://cst.cat/news/CODI_ETIC_CST.V2.pdf

22. Real Decreto 450/2005, de 22 de abril, sobre especialidades de Enfermería. [Internet]. 108 may 6, 2005 p. 15480. Recuperat a par r de: h ps://www.boe.es/boe/dias/2005/05/06/pdfs/A15480-15486.pdf

.

31––


Annex 1. Validacions del projecte (proves de validesa interna)

Par cipació dels panells en el desenvolupament del qües onari.

Validacions de les diferents parts de l’estructura del qües onari per fases.

Par cipació dels diferents panells en les validacions per fases.

Nombre de panells par cipants.

32––

Annex 2. Proposta d’Àrees de coneixement infermer a par r dels disposi us assistencials

3 C , 1: / 4: 4 E , 1: / 4: /

33––


34––

Annex 3. Matriu de competències i elements competencials.