dibuixa'm un conte 2

http://dibuixacontes.blogspot.com

QUEDEN RESERVATS TOTS ELS DRETS DEL PRODUCTOR FONOGRÀFIC I DEL PROPIETARI DE L’OB

RA G

RAVAD

A, EXCEPTE EN

CAS D’AUTORITZACIÓ. QUEDEN PROHIBITS LA DUPLICACIÓ, LLOGUER I PRÉSTEC, AIXÍ COM TAMBÉ LA

UTI

LITZ

ACIÓ

D’A

QUES

T SU

PORT

PER

FER

-NE

EXEC

UCIÓ

PÚB

LICA I

RADIODIFUSIÓ.

Rsm-ayi ijjt n tḥajit

.(portadeta)

. ر را و ارورا اار را ورو ا رو ارو

ااووواااوراواوااااورااواوا.

(presentació).

اراراااااواارااااورا.

و"ار"ااوااواا.اواارااواا

وواوااراااواااوااااواا.

اااووواارووو.

واراوااوااوروو.اااواواااراا

و.

واوااواااراااواروااااا.اا

واواا.اااوااااورااا

ا.

واواارااووا اا .اا ا اوااوااا.اااوااو.

ااوووااااااااا.ارااواواوااااا

ااو/او.

ااراو.اااوراااراواا

ررا.

واراواواوو.وووارواوارا

.و) .ا اار2010-2009وو ار ا ر855ورورووااو.روو را)ا ا اااارا اا ر ارو

اواااااووااواا.ااواارااو.

Rsm-ayi ijjt n tpajit

Primera edició: abril de 2010Edita: Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona(Plaça d’Espanya, 5, 08014 Barcelona.Tel. 93 402 36 63 - [email protected])Disseny gràfic: alumnes de 1r de Batxillerat de l’Escola d’Art del TreballImpressió: Gràfiques AlpresD.L.: B17319-2010

Dibuixa’m un conte

Les escoles Dolors Monserdà-Santapau, Drassanes, Parc del Guinardó, Al Irchad, els Instituts Serrat i Bonastre i Escola Art del Tre-ball i els Coleges Mae El Ainine, Ibn Khaldoune, Sidi Ahmed i Ben Ajiba us presentem la part més visible del treball de cooperació i intercanvi en el qual junts, parlant, llegint, escrivint i dibuixant, tant hem après. Esperem que us agradi i que us convidi a pensar,

imaginar i conviure.


Timezgidawin n Dolors Monserdà-Santapau, Drassanes, Parc del Guinardó, Al Irchad, isinagen Serrat i Bonastre, Escola Art del Treball, d tmezgidawin Mae El Ainine d Ibn Khaldoune, Sidi Ahmed Ben Ajiba ad ak-nsken/ad am-nskn marra min nkrz di wussan-a jr-anɣ. Nlmed aṭṭas s wawal, d tɣuri d tira d arrsem i d-anɣ-issmunen. Ssitimeɣ ad ak-iɛjeb/ad am-iɛjeb uca ad ad dg-s txerrṣed, ad kid-s tɛiced.

.(portadeta)



(presentació).






و.



ا.



ااو/او.


ررا.





Timzgidawin n Dulurs munsirda - santañaw, drasanes, ñark di ginardu, al ircad d isinagn sirrat i bunastre, iskula art di trbay d tmzgidawin ma loinin d ibn xaldun, sidi pmad bn Ajiba ad ak-nskn / ad am-nskn marra min nkrz di wussan-a jr-anv. Nlmd aïïas s wawal, d tvuri d tira d arrsm i d-anv-issmunn. Ssitimv ad ak-iojb/ad am-iojb uca ad dg-s txrãrd, ad kid-s toicd.

en les diferents llengües. La utilització del llenguatges plàstics com a complements del llenguatge verbal, ens ha permès reco-llir millor les diverses sensibilitats dels nostres alumnes, i alhora ens ha facilitat la comunicació entre gent de dos països que no tenen cap llengua comuna.

Però els objectius del projecte ultrapassen els límits de l’aula i volen arribar a les famílies, al barri, a l’entorn, i per això hem anat compartint la feina al llarg de tot el procés a través del nos-tre blog i de l’elaboració del present llibre. Així el treball d’in-tercanvi es tanca amb la presentació i venda d’aquest llibre de contes.

Amb aquest llibre es compleix un altre dels objectius del pro-jecte: generar cooperativament un material que serveixi per en-riquir el treball intercultural als centres educatius. Gràcies a la col.laboració de diverses institucions, hem pogut enviar llibres a molts centres educatius de Catalunya en què hi han alumnes les famílies dels quals provenen de l’Àfrica i que parlen àrab i/o amazic.

El projecte es finança fonamentalment amb la venda d’aquests llibres. Gràcies a aquesta venda solidària de llibres feta a Ca-talunya, en podrem enviar un miler d’exemplars a les escoles de la zona de Tànger amb què hem fet l’intercanvi, com a material per incrementar la biblioteca d’aula amb un llibre molt especial, un llibre del qual també molts d’ells són els protagonistes.

Aquesta experiència d’intercanvi i cooperació va començar amb un treball fet entre escoles de Barcelona i Kedougou amb el suport de l’Associació d’Amics de Diakha Madina. Ara ja té quatre anys de vida i ha esdevingut exportable a altres escoles, ONGs i nous entorns tot aglutinant nous suports. El projecte

“Junts” creix moltíssim. Aquest curs 2009-2010, ja hi han participat vint-i-cinc centres educatius de tres ciutats, amb la participació di-recta de 855 alumnes; i el treball l’han coordinat i impulsat seixanta-quatre mestres i ha rebut el suport de dues ONGs. Però cal dir que el projecte “Junts” també s’ha ampliat geogràficament, ja que, a

més de continuar el bonic treball iniciat fa anys amb escoles de Ke-dougou, ciutat del Senegal, aquest curs s’ha encetat, amb el suport de l’Associació Sociocultural Ibn Batuta, com podeu veure, un altre engrescador projecte d’intercanvi amb centres educatius de Tànger, ciutat del Marroc. Aquest llibre n’és el primer resultat.

.(portadeta)



(presentació).






و.



ا.



ااو/او.


ررا.




.(portadeta)



(presentació).






و.



ا.



ااو/او.


ررا.




.(portadeta)



(presentació).






و.



ا.



ااو/او.


ررا.




.(portadeta)



(presentació).






و.



ا.



ااو/او.


ررا.




Jmiɛ nressem, nttari, nqqar tiḥuja, nttɣnnaj, nttiraKul twala nttaf, nttwara aṭṭas n iwdan zi brra wwḍn-d ruxa ɣr tmezgidawin-nnɣ zi laggwaj, s manaya ruxa nzem-mar ad nebda ad nxarreṣ, ad nebna ijj n umaḍal ikna, d amufriḥ i marra iwdan, ur iferrez ca jr inni dg-s izddɣn.

Lmcruɛ “rsm-ayi ijjt n tḥajit” trzzu ad tssmun tnayen n imaḍalen iggwjen aṭṭaṣ di mamec i ttɛicen. Tnayen imaḍalen ad munen mala kul ijjn zg-sn iskn-as i wnni nnḍni marra min ttarin d min ttggn di tussna-nsn. Lmcruɛ-a, iknan aṭṭaṣ, ur illi ca maḥnd ad nssmun iḥrmucen n tnayen n imaḍalen waha, maca illa ura maḥnd ad ngg di tmezgidawin ijjt n lxedmet d tameqqrant ad zg-s njmeɛ jr tussnawin-a. Mar-ra lxedmet-a ttarra-yanɣ nttxerreṣ dg umṣbḍi i dinni jr iw-dan marra, ittɛawan-anɣ maḥnd ad nsqerreb jr-sn, ad ilin iwdan marra ttɛicen dg ijjt n tudert tkna.

Inlmaden n Barsiluna d Ṭanja ttarin tiḥuja, kul ijj zg-sn iqqar tḥajit n wenni nnḍni, s manaya ngga ijjt n tikrzt munen dg-s aṭṭas n tussnawin, tikrzt-a tarra-yanɣ nttse-qsa ayawya mamec ttggn iḥrmucen-a marra ssawwaḍen tiḥuja-ya d mamec i ttɛicen tudert-nsn.

S lmcruɛ-a, iḥrmucen n tmezgidawin n Katalunya d Lmeɣrib ssmunen tsɛa n tḥuja maḥnd ad tnt-lmdn, ad tnt-ɛawdn, uca ad tnt-rsmen. Maḥnd ad ggn tikrzt-a, s uɛawen n Tmsmunt Ibn Batuta ngga ad nssmun inlmaden n isinagen n Barsiluna d Ṭanja, ad nsskk inlmaden n Bar-siluna ɣr Ṭanja, d mamec nnḍni.

Adlis-a n tḥuja i ɣr-kum jr ifassen-nkum yuran s tkatalant, taɛrabt d tmaziɣt, ur ixs ca ad ini qa abrid ikmml, s manaya, inlmaden n tmezgidawin ggin ijjt n tẓrut maḥnd ad ikmml ubrid-a, ɛawed iqqar-anɣ qa ggin aṭṭas ur illi ca drust dg ubrid-a. Maḥnd ad nssmun marra tiḥuja-ya ttuɣa ixṣṣ ad ngg aṭṭas n tɣuri x iles amaziɣ d tjerrumt-nns. Tiḥuja-ya marra, ur tnt-ngga ca s tira waha, arsumen ɛawnen-anɣ

maḥnd ad nssn mamec ttacan/ttakan iḥrmucen xminni ttggn manaya, ɛawed infɛ-anɣ maḥnd ad msfhamen ktar inlmaden jr-asn, inlmaden n tnayen n iwunak (dduwal) ur ɣr-sn ura d ijj n iles issmun-itn.

Maca iwttasn n lmcruɛ-a ur rzzun ca ad qqimn di tmezgi-dawin waha, rzzun ad adfn ɣr tiddura, ɣr ldcurat, ɣr marra inlmaden nnḍni, s manaya ngga marra tikrzt-nnɣ di blog-nnɣ maḥnd ad tt-ẓren marra iwdan, ɛawed s manaya ngga adlis-a. Tikrzt-nnɣ n umesbddel n inlmaden jr-asn ttbllaɛ s uqddem d umnzi n udlis-a n tḥuja.

S udlis-a nttaweḍ ɣr ijj n uwttas nnḍni n lmcruɛ-a: ad ngg jr-anɣ marra min i d anɣ- issmɣrn tikrzt-a i zg nrzzu ad nss-min jr tussnawin di tmezgidawin. Aṭṭaṣ n tmsmunin bddent akid-nɣ maḥnd ad nssekk idlisen ɣr aṭṭas n tmezgidawin di Katalunya, ɣr tmezgidawin nni mani llan inlamden usin-d zi Afrika ssawalen taɛrabt, tamaziɣt, niɣ s tnayen.

ttmenyat n lmcruɛ-a ttasent-id zi umnzi n idlisen-a. mala nzzenz idlisen-a di Katalunya, nzmmer ad nsskk alf n idli-sen ɣr tmezgidawin n Ṭanja, mani llan inlmaden-nni iggin abddel n tḥuja ak inlmaden n Katalunya, maḥnd ad arnin adlis-a ɣr tmezgida-nssn, adlis-a urin-t ura d nitni/netnin.

Marra manaya ibda dg umezwaru s ijjt n tikrzt ggint tmezgidawin n Barsiluna d Kedougou jr-asn, tbdd akid-sn Tamsmunt n Imddukal n Diakha Madina. Ruxa ɣr-s arbɛa n isggwusa di tudert-nns, nzmmer ad t-nsskk ɣr tmez-gidawin nnḍni d “tmddasin i ur llint n iwunak” (ONG) d imukan nnḍni, maḥnd akd-nɣ bdden ktar. Lmcruɛ “Junts” (nmun) imqqar aṭṭas. Asggwas-a 2009-2010, udfn dg-s 25 n tmezgidawin zi tlata n tmdinin, krzn dg-s 855 n inl-maden, 64 n islmaden d tnayen n tmddasin ONG. Maca ixṣṣ ad nini qa lmcruɛ “Junts” (nmun) imɣar aṭṭas, iwweḍ ɣr imukan nnḍni tuɣa ur din illa ca; ɛad aqqa-nɣ nttgg

tikrza taṣbḥant i nbda zi ca isggwusa iɛdan akd tmezgi-dawin n Kedougou, tamdint di Sinigal, asggwas-a nbda, s uɛawen n “tmsmunt tanamurt d tussna Ibn Batuta”, ma-

mec ttwaram, ijj n lmcruɛ nnḍni n umesbddel n inlmaden akd tmezgidawin n Ṭanja, tamdint n Lmeɣrib. Adlis-a d ayafu-nns amezwaru.

Jmio nrssm, nttari, nqqar tipuja, nttvnnaj, nttira

Kul twala nttaf, nttwara aïïas n iwdan zi brra wwän-d ruxa vr tmzgidawin-nnv zi laggwaj, s manaya ruxa nzmmar ad nbda ad nxarrs, ad nbna ijj n umaäal ikna, d amufrip i marra iwdan, ur ifrrz ca jr inni dg-s izddvn.

Lmcruo “rsm-ayi ijjt n tpajit” trzzu ad tssmun tnayn n imaäaln iggwjn aïïas di mamc i ttoicn. Tnayn imaäaln ad munn mala kul ijjn zg-sn iskn-as i wnni nnäni marra min ttarin d min ttggn di tussna-nsn. Lmcruo-a, iknan aïïas, ur illi ca mapnd ad nssmun iprmucn n tnayn n imaäaln waha, maca illa ura mapnd ad ngg di tmzgidawin ijjt n lxdmt d tamqqrant ad zg-s njmo jr tussna-win-a. Marra lxdmt-a ttarra-yanv nttxrrã dg umãbäi i dinni jr iwdan marra, ittoawan-anv mapnd ad nsqrrb jr-sn, ad ilin iwdan marra ttoicn dg ijjt n tudrt tkna.

Inlmadn n Barsiluna d ïanja ttarin tipuja, kul ijj zg-sn iqqar tpajit n wnni nnäni, s manaya ngga ijjt n tikrzt munn dg-s aïïas n tussnawin, tikrzt-a tarra-yanv nttsqsa ayawya mamc ttggn iprmucn-a marra ssawwaän tipuja-ya d mamc i ttoicn tudrt-nsn.

S lmcruo-a, iprmucn n tmzgidawin n Katalunya d Lmvrib ssmunn tsoa n tpuja mapnd ad tnt-lmdn, ad tnt-oawdn, uca ad tnt-rsmn. Mapnd ad ggn tikrzt-a, s uoawn n Tmsmunt Ibn Baïïuïa ngga ad nssmun inlmadn n isinagn n Barsiluna d

ïanja, ad nsskk inlmadn n Barsiluna vr ïanja, d mamc nnäni.

Adlis-a n tpuja i vr-kum jr ifassn-nkum yu-ran s tkatalant, taorabt d tmazivt, ur ixs ca ad ini qa abrid ikmml, s manaya, inlmadn n tmzgidawin ggin ijjt n tçrut mapnd ad ikmml ubrid-a, oawd iqqar-anv qa ggin aïïas ur illi ca drust dg ubrid-a. Mapnd ad nssmun marra tipuja-ya ttuva ixãã ad ngg aïïas n tvuri x ils amaziv d tjrrumt-nns. Tipuja-ya marra, ur tnt-ngga ca s tira waha, arsumn oawnn-anv mapnd ad nssn mamc ttacan/ttakan iprmucn xminni ttggn manaya, oawd info-anv mapnd ad msfhamn ktar inlmadn jr-asn, inlmadn n tnayn n iwunak (dduwal) ur vr-sn ura d ijj n ils issmun-itn.

Maca iwttasn n lmcruo-a ur rzzun ca ad qqimn di tmzgidawin waha, rzzun ad adfn vr tid-dura, vr ldcurat, vr marra inlmadn nnäni, s manaya ngga marra tikrzt-nnv di blog-nnv map-nd ad tt-çrn marra iwdan, oawd s manaya ngga adlis-a. Tikrzt-nnv n umsbddl n inlmadn jr-asn ttbllao s uqddm d umnzi n udlis-a n tpuja.

S udlis-a nttawä vr ijj n uwttas nnäni n lmcruo-a: ad ngg jr-anv marra min i d anv- issmvrn tikrzt-a i zg nrzzu ad nssmin jr tussnawin di tmzgidawin. Aïïas n tmsmunin bddnt akid-nv mapnd ad nsskk idlisn vr aïïas n tmzgidawin

di Katalunya, vr tmzgidawin nni mani llan inlamdn usin-d zi Afrika ssawaln taorabt, tamazivt, niv s tnayn.

ttmnyat n lmcruo-a ttasnt-id zi umnzi n idlisn-a. mala nzznz idlisn-a di Katalunya, nzmmr ad nsskk alf n idlisn vr tmzgidawin n ïanja, mani llan inlmadn-nni iggin abddl n tpuja ak inlmadn n Katalunya, mapnd ad arnin adlis-a vr tmzgida-nssn, adlis-a urin-t ura d nitni/ntnin.

Marra manaya ibda dg umzwaru s ijjt n ti-krzt ggint tmzgidawin n Barsiluna d Kidugu jr-asn, tbdd akid-sn Tamsmunt n Imddukal n Dyaka Madina. Ruxa vr-s arboa n isggwusa di tudrt-nns, nzmmr ad t-nsskk vr tmzgida-win nnäni d “tmddasin i ur llint n iwunak” (ONG) d imukan nnäni, mapnd akd-nv bddn ktar. Lmcruo “Junts” (nmun) imqqar aïïas. Asggwas-a 2009-2010, udfn dg-s 25 n tmzgidawin zi tlata n tmdinin, krzn dg-s 855 n inlmadn, 64 n islmadn d tnayn n tmddasin ONG. Maca ixãã ad nini qa lmcruo “Junts” (nmun) imvar aïïas, iwwä vr imukan nnäni tuva ur din illa ca; oad aqqa-nv nttgg tikrza taãbpant i nbda zi ca isggwu-sa iodan akd tmzgidawin n Kidugu, tamdint di Sinigal, asggwas-a nbda, s uoawn n “tmsmunt tanamurt d tussna Ibn Baïïuïa”, mamc ttwaram, ijj n lmcruo nnäni n umsbddl n inlmadn akd tmz-gidawin n ïanja, tamdint n Lmvrib. Adlis-a d ayafu-nns amzwaru.

Un bon dia, en Juha va sortir de casa per anar a buscar feina al poble de la vora. Quan va arribar-hi, va començar a passejar-s’hi per veure si hi trobava feina, i un dels seus habitants li va demanar:—Què saps fer?—Tinc grans coneixements —li va respondre en Juha— i molta ciència. Sóc bo en l’ensenyament, l’oratòria i tot el que tingui a veure amb les ciències.Llavors l’home va proposar-li:—Vine amb mi, que anirem a veure un dels nobles de la ciutat i et recomanaré perquè et doni una feina adequada.

* El nom de Juha és molt conegut entre petits i grans. Es tracta d’un personatge còmic estès en moltes de les antigues cultures i que es remunta fins a personalitats que van viure en diferents èpoques i societats. En la literatura àrab, per exemple, les històries d’en Juha fan referència a Abulgusn Dajin Algazari, i en la turca, a Seikhaddín Khoja Arrumi, que va viure a Konya en l’època en què els mogols governaven Anatòlia. La major part de les històries conegudes en la literatura universal se li atribueixen a ell.

2

أ.أأ:

-أ:

-أ.:

-أأ.

2..

أ.""..

2

أ.أأ:

-أ:

-أ.:

-أأ.

2..

أ.""..

Inna Jppa, ur illi bu kif kif. Inna Jeḥḥa, ur illi bu kif kif.

.

:-

:-.

:-.

Ijj n wass, iffeγ Jeḥḥa zi taddart-ines, irezzu x lxedmet deg ijjt n tmurt tudes. Umi iwweḍ dinni, ibda ittsara, irezzu x lxedmet. Inna-yas ijjen zeg ayt bab n tmurt-nni: - man lxedmet i tzemred ad txedmed? Inna-yas Jeḥḥa: - necc, timesna-inu temγar, tussna-inu tiriw, ssneγ ad seγreγ, ad mmleγ qqaε min iqqnen ar tussna. Inna-yas urgaz-nni: - arwaḥ akid-i, ad nẓur ijjen zeg imeqranen n tmurt-a, ad kid-es ssiwleγ ad ak-d-irzu ijjt n lxedmet tekna.

Ijj n wass, iffv Jppa zi taddart-ins, irzzu x lxdmt dg ijjt n tmurt tuds. Umi iwwä dinni, ibda ittsara, irzzu x lxdmt. Inna-yas ijjn zg ayt bab n tmurt-nni: - man lxdmt i tzmrd ad txdmd? Inna-yas Jppa: - ncc, timsna-inu tmvar, tussna-inu tiriw, ssnv ad svrv, ad mmlv qqa min iqqnn ar tussna. Inna-yas urgaz-nni: - arwap akid-i, ad nçur ijjn zg imqrann n tmurt-a, ad kid-s ssiwlv ad ak-d-irzu ijjt n lxdmt tkna.

2

أ.أأ:

-أ:

-أ.:

-أأ.

2..

أ.""..

L’home va entrar en una casa molt gran i hi va trobar el seu amic, que acceptà de rebre en Juha i fer-li una prova de coneixements.En Juha va anar a veure l’amo de la casa tot content, convençut que la seva experiència i els coneixements que tenia li permetrien superar la prova a què el sotmetria l’amo de la casa.Un cop davant d’ell, en Juha va donar-li algunes informacions i dades que sabia sobre la natura i el medi ambient. I l’amo de la casa li va dir les mateixes coses.En Juha va explicar-li, llavors, alguns dels seus experiments, i l’amo de la casa va explicar-n’hi altres tants de seus que eren semblants.

Yudef urgaz-nni deg ijjt n taddart temγar, iqbel bab-ines ad isnebju Jeḥḥa, ad ijerreb min issen zi tmesna d tussna. Jeḥḥa iqqim di taddart-nni s lefraḥet, isttamen ira tussna-ines d ujerreb-ines ad t-snejḥen di lemtiḥan-nni i d-as-γa-yegg bab n tad-dart. Ibda Jeḥḥa isemmal min issen deg iger n ṭṭabiεa d lbayaa. Yufa bab n taddart issen-itent. Issiwel x min ijerreb deg iger n tussna, yufa bab n taddart ijerreb-itent.

Yudf urgaz-nni dg ijjt n taddart tmvar, iqbl bab-ins ad isnbju Jppa, ad ijrrb min issn zi tmsna d tussna. Jppa iqqim di taddart-nni s lfrapt, isttamn ira tussna-ins d ujrrb-ins ad t-snjpn di lmtipan-nni i d-as-va-ygg bab n taddart. Ibda Jppa ismmal min issn dg igr n ïïabioa d lbayaa. Yufa bab n taddart issn-itnt. Issiwl x min ijrrb dg igr n tussna, yufa bab n taddart ijrrb-itnt.

.

..

..

Llavors en Juha va escriure uns quants pensaments i teories, i l’amo de la casa li va escriure els mateixos i va li dir:—Veig, doncs, que llegeixo igual que tu, i que escric igual que tu.—Sí, jo també ho veig, en sóc ben conscient —va replicar en Juha.—Doncs així no hi ha cap diferència entre tu i jo —li va dir l’amo de la casa.—¡I tant que n’hi ha cap! ¡N’hi ha una de molt grossa! —va exclamar en Juha.

—¿I quina és? —va demanar-li l’amo de la casa.

Yuri ca n tfikriyin, yuri-tent ula d bab n taddart, uka inna-yas: - ula d nnec γriγ min teγrid, ttariγ min tettarid. Inna-yas Jeḥḥa: - ttwariγ manaya, ttwariγ-t Inna-yas bab n taddart: -iwa mig nemṣebḍa necc d ccek. Inna-yas Jeḥḥa: - nemṣebḍa aṭṭas. Inna-yas bab n taddart: - migi?

Yuri ca n tfikriyin, yuri-tnt ula d bab n taddart, uka inna-yas: - ula d nnc vriv min tvrid, ttariv min tettarid. Inna-yas Jppa: - ttwariv manaya, ttwariv-t Inna-yas bab n taddart: -iwa mig nmãbäa ncc d cck. Inna-yas Jppa: - nmãbäa aïïas. Inna-yas bab n taddart: - migi?

:-.

:-.

:-.

:-.

:-

I en Juha va dir-li:—Jo he vingut aquí caminant des del meu poble. Si es tornessis pobre com jo i vinguessis a casa meva caminant com jo he fet i lla-vors jo et fes marxar frustrat com ara vols fer tu amb mi, llavors sí que seríem iguals i no hi hauria cap diferència entre tu i jo.L’amo de la casa, en sentir això, es va posar a riure, i li demanà a en Juha que treballés per a ell, tot dient-li:

—¡Ara sí que m’has superat! ¡Sigues, doncs, benvingut!

Inna-yas Jeḥḥa: - necc usiγ-d zi tmurt-inu x iḍaren, mala tjerrbed ẓẓleḍ amuk t-jjerbeγ necc, tus-id x iḍaren am necc, rriγ-ac zi tewwurt bla ci, attaf am necc am cekk. Iḍḥek bab n taddart, itter zi Jeḥḥa akid-es iqqim ad ixdem: - tγelbed-ayi a Jeḥḥa, mareḥba zzeg-k

Inna-yas Jppa: - ncc usiv-d zi tmurt-inu x iäarn, mala tjrrbd ççlä amuk t-jjrbv ncc, tus-id x iäarn am ncc, rriv-ac zi twwurt bla ci, attaf am ncc am ckk. Iäpk bab n taddart, ittr zi Jppa akid-s iqqim ad ixdm: - tvlbd-ayi a Jppa, marpba zzg-k

:-

.:

-.

Hi havia una vegada un rei molt malcarat a qui van oferir una serp màgica: qui en mengés, podria entendre el parlar dels animals. La va comprar i va ordenar al seu criat més jove que la hi cogués i la hi portés a taula. Però li va dir que no en mengés gens ni mica, i que si només la tastava, ell ho coneixeria i llavors el mataria.I el criat, tafaner de mena com era, la va tastar. I quan ja arribava amb el plat a la taula, de sobte, quina sorpresa: va sentir parlar dues mosques que deien:—Jo prefereixo el romesco.—Doncs jo, la salsa de tomàquet.I ell es va aturar un instant abans de servir el plat al sobirà. I aquest se’n va adonar i li va dir que se n’anava a passejar a cavall i que l’hi acompanyés. I llavors sí que va comprovar que el seu servent entenia el parlar de les bèsties, perquè aquest va riure arran del comentari que va fer el cavall del rei:—Tu rai, que dus el jove, però jo no puc més amb aquest vell que gemega tothora.De nou al palau, el rei es va asseure sota un arbre i va demanar al criat que li servís una copa de vi ben plena però sense que en vessés ni una gota. I mentre el noi ho feia, va sentir uns ocells que deien:—¿Per què no me’n dónes un, d’aquests cabells d’or?—Me’ls vull quedar tots, que els he collits jo mentre la donzella dels cabells d’or es pentinava.

Mucwwaf n uwarv Mucewwaf n uwarɣ

..

..

:-.(-.

. .

:-!

.

:--.

..

..

:-.(-.

. .

:-!

.

:--.

Zik, illa ijj n ugellid iqseḥ aṭṭas. Ijj n wass, usin-d ci n iwdan, nnan-as ma ad iseɣ ijj n ufiɣar d aseḥran: wenni i zzag-es ɣa yeccen, izemmer ad ifhem awal n luḥuc. Iseɣ-it, inna-yas-t i uxeddam-ines ameẓyan ad as-t-isnenn, ad as-t-id-yawi ad t-icc. Maca iweṣṣa-t, inna-yas qa ad zzag-es icc ula d cwayt, qa mala ɣir iqqas zzag-es, agellid ad issen, ad t-ineɣ. Maca axeddam-nni ur d-as-iggi bu ari, iqqas zeg ufiɣar-nni. Umi d-iwwi taẓuḍa ar ṭṭebla, ibda ittesla i tnayen n izan ssawalen, qqaren: - necc tetteεjib-ayi ktar lasus n rumisku. - Necc tetteεjib-ayi tenni n tumatic. zIbedd uxeddam-nni cwayt itessla-yasent qbel ad issers taẓuḍa i ugellid. Agellid iẓra manayenni. Cwayt inna-yas ad kid-es iraḥ ad issara x userdun. Din i issen mliḥ ira axeddam-ines ittefham awal n luḥuc, minzi iḍḥek x wawal i d-as-inna userdun n ugellid i userdun mix inya uxeddam: - cek mliḥ, teksid aḥudri, ma necc qa yuri-ayi ar uzellif awessar-a inehhken kul twala. Umi d-rewwḥen ar iɣrem, iqqim ugellid s wadday n ijjt n tcejjart, itter-as i uxeddam ad as-d-yawi ijj n lkas n lbinu iccur, maca ixessa ur zzeg-es itzelliε ura d tuddimt. Umi t-id-iwwi uxeddam, isell-asen i ci n ijḍaḍ ssawalen, qqaren: - maɣar ur d-ayi ticced ijjt n tzeɣbibt zeg ucewwaf-nni n uwarɣ? - Xseɣ-tent i yixef-inu marra, minzi gruɣ-tent umi ira tmecceḍ tεezrit mucewwaf n uwarɣ.

Zik, illa ijj n ugllid iqsp aïïas. Ijj n wass, usin-d ci n iwdan, nnan-as ma ad isv ijj n ufivar d aspran: wnni i zzag-s va yccn, izmmr ad ifhm awal n lupuc. Isv-it, inna-yas-t i uxddam-ins amçyan ad as-t-isnnn, ad as-t-id-yawi ad t-icc. Maca iwããa-t, inna-yas qa ad zzag-s icc ula d cwayt, qa mala vir iqqas zzag-s, agllid ad issn, ad t-inv. Maca axddam-nni ur d-as-iggi bu ari, iqqas zg ufivar-nni. Umi d-iwwi taçuäa ar ïïbla, ibda ittsla i tnayn n izan ssawaln, qqarn: - ncc tettojib-ayi ktar lasus n rumisku. - Ncc tettojib-ayi tnni n tumatic. Ibdd uxddam-nni cwayt itssla-yasnt qbl ad issrs taçuäa i ugllid. Agllid içra manaynni. Cwayt inna-yas ad kid-s irap ad issara x usrdun. Din i issn mlip ira axddam-ins ittfham awal n lupuc, minzi iäpk x wawal i d-as-inna usrdun n ugllid i usrdun mix inya uxddam: - ck mlip, tksid apudri, ma ncc qa yuri-ayi ar uzllif awssar-a inhhkn kul twala. Umi d-rwwpn ar ivrm, iqqim ugllid s wadday n ijjt n tcjjart, ittr-as i uxddam ad as-d-yawi ijj n lkas n lbinu iccur, maca ixssa ur zzg-s itzllio ura d tuddimt. Umi t-id-iwwi uxddam, isll-asn i ci n ijäaä ssawaln, qqarn: - mavar ur d-ayi ticcd ijjt n tzvbibt zg ucwwaf-nni n uwarv? - Xsv-tnt i yixf-inu marra, minzi gruv-tnt umi ira tmccä tozrit mucwwaf n uwarv.

..

..

:-.(-.

. .

:-!

.

:--.

I, com que el noi badava parant l’orella, va tacar de vi el vell rei. I aquest no va poder suportar més que el seu servent l’hagués mentit i li va etzibar: —Et vaig prohibir que tastessis aquella serp tan especial. Doncs ara, si vols salvar la vida, m’has de portar la donzella dels cabells d’or de què parlen els ocells, ja que m’hi vull casar.I el noi es va posar en camí. Fins que va veure un arbret que cremava i que estava a punt de caure sobre un formiguer. I ell, amb la seva capa, va apagar el foc. I llavors les formigues, totes agraïdes, li van dir:—Si un dia ens necessites, ens trobaràs. Després, en un aiguamoll dos mastins anaven a atacar un ànec que tenia una pota enganxada en una bardissa. I el noi va fer fora els gossos com va poder i va desenganxar l’ànec. I aquest, agraït, li va dir:—Si algun dia em necessites, em trobaràs. Més endavant va veure una abella atrapada en una teranyina. Abans no arribés l’aranya per cruspir-se-la, el xicot, tot compadit, la va alliberar. I l’abella, molt agraïda, li va dir:—Si algun dia em necessites, em trobaràs.

Axeddam irha ittṣennat i ijḍaḍ-nni, ur isḥiss arami ilqef agellid s lbinu. Agellid iqḍa-yas ṣṣber x ixerriqen n uxeddam-ines, isɣuy x-as, inna-yas: - yak nniɣ-ak qa teqqased zeg ufiɣar aseḥran. Ruxa mala texsed ad tfelted zi lmut, ixessa ad ayi-tettawid taεezrit mucewwaf n uwarɣ, xseɣ ad tt-ggeɣ d tamɣart-inu. Iṭṭef abrid uxeddam-nni, iqqim iggur, arami iẓra ijjt n tcejjart tkemmeḍ, εlayen ad tuḍa x ugentur n tkeḍfin. Issexsi timessi-nni s ukelbuḍ-ines. Tikeḍfin, iεjeb-asent lḥal, nnant-as: -mala ijj n wass, teḥdajjed-aneɣ, ad aneɣ-tafed. Zi ssin tsawent, deg ijjt n temda, tnayen n iqzinen xsen ad hejmen x ijj n ubriq innuɣ-as uḍar deg ijj n uxeccab (tasennant). Yuzzel uxeddam-nni x iqzinen-nni, ifekk-ed abriq-nni. Inna-yas ubriq: -mala teḥdajjed-ayi ca n wass, ad ayi-tafed. Cwit, iẓra ijjt n tzizwit, tennuɣ deg ijjt n tkeεbunt. Qbel ad yaweḍ uwrilli ad tt-icc, aḥenjir-nni ira ifekk-itt. Tenna-yas tzizwit: -mala ci n wass teḥdajjed-ayi, ad ayi-tafed.

:

-.

:

-.

:-.

:

-.

Axddam irha ittãnnat i ijäaä-nni, ur ispiss arami ilqf agllid s lbinu. Agllid iqäa-yas ããbr x ixrriqn n uxddam-ins, isvuy x-as, inna-yas: - yak nniv-ak qa tqqasd zg ufivar aspran. Ruxa mala txsd ad tfltd zi lmut, ixssa ad ayi-tettawid taozrit mucwwaf n uwarv, xsv ad tt-ggv d tamvart-inu. Iïïf abrid uxddam-nni, iqqim iggur, arami içra ijjt n tcjjart tkmmä, olayn ad tuäa x ugntur n tkäfin. Issxsi timssi-nni s uklbuä-ins. Tikäfin, iojb-asnt lpal, nnant-as: -mala ijj n wass, tpdajjd-anv, ad anv-tafd. Zi ssin tsawnt, dg ijjt n tmda, tnayn n iqzinn xsn ad hjmn x ijj n ubriq innuv-as uäar dg ijj n uxccab (tasnnant). Yuzzl uxddam-nni x iqzinn-nni, ifkk-d abriq-nni. Inna-yas ubriq: -mala tpdajjd-ayi ca n wass, ad ayi-tafd. Cwit, içra ijjt n tzizwit, tnnuv dg ijjt n tkobunt. Qbl ad yawä uwrilli ad tt-icc, apnjir-nni ira ifkk-itt. Tnna-yas tzizwit: -mala ci n wass tpdajjd-ayi, ad ayi-tafd.

I va arribar al mar, on es va trobar amb uns pescadors que acabaven de pescar un peix ben gros que feia uns bon cops de cua. I el noiet els el va comprar i el va llançar al mar. I el peix li va dir: —Si algun dia em necessites, em trobaràs.El noi va preguntar als pescadors si sabien on trobar la donzella dels cabells d’or. I aquests li van dir que vivia al castell de l’illa de la Muntanya Vermella. I ell hi va anar i va demanar al senyor del castell la mà de la seva filla, la donzella dels cabells d’or, perquè el rei s’hi volia casar. I el pare li va contestar:—D’acord, però m’has de demostrar que no ets pas un ximplet superant tres proves ben difícils. I el noi, amb l’ajut dels animals, les va superar totes tres. Les formigues li van trobar, escampades pel bosc, les set mil perletes del collaret de la donzella; el peix va trobar al fons del mar l’anell de la seva rebesàvia, i l’ànec li va portar per a la noia les dues ampolle-tes de l’aigua de la mort i l’aigua de la vida. I per fi el senyor del castell li va dir que tot ho havia fet molt bé i que es podia emportar la donzella dels cabells d’or amb el collaret i les dues ampolletes. Però amb la condició que ell mateix endevinés al primer intent quina de les seves vint-i-una filles era, ja que totes s’assemblaven molt i totes duien un mocador al cap que els cobria els cabells. I llavors l’abella es va posar just al damunt de la testa de la princesa perquè el noi la reconegués. Aleshores el pare no va tenir altre remei que acceptar el casament de la seva filla amb el rei.

Iwweḍ ar lebḥar, yufa dinni inegmaren yallah gemren-d ijj n uslem imɣar atṭas, iccat s uεennab. Isɣ-it, isiyyeb-it gi lebḥar. Inna-yas uslem: - mala ci n wass teḥdajjed-ayi, ad ayi-tafed. Isseqsa uḥenjir-nni inegmaren ma ssnen mani tettili tεezrit mucewwaf n uwarɣ. Nnan-as qa tzeddeɣ deg iɣrem n tegzirt n udrar azeggwaɣ. Iraḥ dinni, ixḍeb-itt zi bab n yeɣrem, i ugelllid. Baba-s ijaweb-it: - waxxa, maca ixessa ad ayi tessemled targaz-inek, ixessa ad tesseεdid tlata n lemtiḥanat qesḥen aṭṭas. Aḥenjir-nni, εawnen-t luḥuc ig iεawen qbel, isseεda mliḥ marra lemtiḥanat-nni. Tikeḍfin ugurent gi tagant, arzunt-as-d sebε alaf juher i tεeqqayin n tεezrit, aslem yarzu-yas-d zi walliɣ n lebḥar txatent n ḥenna-s tameqrant, abriq iwwi-yas-d tnayen n tziyyatin n waman, ijjt n lmut, ijjt n tudert. Inna-yas bab n iɣrem qa kulci igg-it mliḥ, qa izemmer ad yawi taεezrit mucewwaf n uwarɣ ak tεeqqayin d tnayen n tziyyatin. Maca inna-yas ixessa ad tt-ifrez jer n tnayen u εicrin n yessi-s, minzi yessi-s temcabahent aṭṭas, qqnent takembuct i uzellif, snuffrent zzag-es acewwaf. Tazizwit temmers x uzellif n tgeldunt mucewwaf n uwarɣ ḥuma ad tt-issen uḥenjir-nni. Ruxennit, bab n iɣrem ur yufi min ɣa yegg, yuc-as yelli-s i ugellid.

:

-..

:-.

.

.

.

Iwwä ar lbpar, yufa dinni ingmarn yallah gmrn-d ijj n uslm imvar aïïas, iccat s uonnab. Isv-it, isiyyb-it gi lbpar. Inna-yas uslm: - mala ci n wass tpdajjd-ayi, ad ayi-tafd. Issqsa upnjir-nni ingmarn ma ssnn mani tettili tozrit mucwwaf n uwarv. Nnan-as qa tzddv dg ivrm n tgzirt n udrar azggwav. Irap dinni, ixäb-itt zi bab n yvrm, i ugllid. Baba-s ijawb-it: - waxxa, maca ixssa ad ayi tssmld targaz-ink, ixssa ad tssεdid tlata n lmtipanat qspn aïïas. Apnjir-nni, oawnn-t lupuc ig ioawn qbl, issoda mlip marra lmtipanat-nni. Tikäfin ugurnt gi tagant, arzunt-as-d sbo alaf juhr i toqqayin n tozrit, aslm yarzu-yas-d zi walliv n lbpar txatnt n pnna-s tamqrant, abriq iwwi-yas-d tnayn n tziyyatin n waman, ijjt n lmut, ijjt n tudrt. Inna-yas bab n ivrm qa kulci igg-it mlip, qa izmmr ad yawi taozrit mucwwaf n uwarv ak toqqayin d tnayn n tziyya-tin. Maca inna-yas ixssa ad tt-ifrz jr n tnayn u oicrin n yssi-s, minzi yssi-s tmcabahnt aïïas, qqnnt takmbuct i uzllif, snuffrnt zzag-s acwwaf. Tazizwit tmmrs x uzllif n tgldunt mucwwaf n uwarv puma ad tt-issn upnjir-nni. Ruxnnit, bab n ivrm ur yufi min va ygg, yuc-as ylli-s i ugllid.

En arribar al palau, el malcarat rei, tot content, al contrari de la donzella quan el va veure, volia celebrar ràpidament les núpcies. I, sense escoltar els precs d’ella, va fer tallar el cap al pobre criat. La noia va demanar al rei el cos del noi. El rei se’n va riure i l’hi va donar, i ella va fregar el coll primerament amb l’aigua de la mort i després amb l’aigua de la vida, i va enganxar el cap al cos. I llavors el noi es va despertar més sa i més jove que mai. I, més content que un gínjol, saltava i ballava com un boig amb la donzella.En veure que el xicot tornava a la vida amb aquella energia, el rei es va pensar que aquell elixir el rejoveniria i el va voler provar. I va exigir a crits als seus soldats que li tallessin el cap i l’hi tornessin a enganxar amb aquelles dues aigües. Però ells, espantats, ho van fer tan de pressa que primerament li van fregar el coll amb l’aigua de la vida i després amb l’aigua de la mort, i ja no el van poder despertar més.I, finalment, el criat i la donzella dels cabells d’or no van tenir cap més destorb per ser feliços junts per sempre més. I si no són morts és perquè encara són vius, i si no són vius és perquè ja són morts.

Umi wwḍen ar leqṣer, agellid ifreḥ, ixess ad igg tameɣra deɣya, maca tageldunt lla. Bla ma ad tt-icawar, iqess-as azellif i uxeddam-nni meskin. Tenna-yas mucewwaf n uwarɣ ad as-yuc arrimet-ines. Agellid ibda iḍeḥḥek yuc-as-tt, nettat tebda tḥennak-as x umezgaru aman n lmut, men beεd aman n tudert, tesselseq azellif ak arrimet. Iḥya-d uḥenjir-nni icedd, ibedd ktar zi qbel. Ifreḥ aṭṭas, ibda ineṭṭu, iceṭṭeḥ ak tεezrit-nni. Agellid umi iẓra manayyeni, ixes ad igg amenni ḥuma ad idwel d ameẓyan am uḥenjir-nni. Isɣuy x lεesker-ines, inna-yasen ad as-qessen azellif, ad t-sselsqen s waman-nni n lmut d yinni n tudert. Maca, lεesker s tigwdi, ssizwaren aman n tudert, εad d yinni n lmut, iqqim ugellid ammen immut. Amya, axeddam d tεezrit mucewwaf n uwarɣ, wwin ayawya, εicen di lefraḥet i lebda. Mala mmuten, minzi εad ddren, mala ddren, minzi qa mmuten.

Umi wwän ar lqãr, agllid ifrp, ixss ad igg tamvra dvya, maca tagldunt lla. Bla ma ad tt-icawar, iqss-as az-llif i uxddam-nni mskin. Tnna-yas mucwwaf n uwarv ad as-yuc arrimt-ins. Agllid ibda iäppk yuc-as-tt, nttat tbda tpnnak-as x umzgaru aman n lmut, mn bod aman n tudrt, tsslsq azllif ak arrimt. Ipya-d upnjir-nni icdd, ibdd ktar zi qbl. Ifrp aïïas, ibda inïïu, icïïp ak tozrit-nni. Agllid umi içra manayyni, ixs ad igg amnni puma ad idwl d amçyan am upnjir-nni. Isvuy x loskr-ins, inna-yasn ad as-qssn azllif, ad t-sslsqn s waman-nni n lmut d yinni n tudrt. Maca, loskr s tigwdi, ssizwarn aman n tudrt, oad d yinni n lmut, iqqim ugllid ammn immut. Amya, axddam d tozrit mucwwaf n uwarv, wwin ayawya, oicn di lfrapt i lbda. Mala mmutn, minzi oad ddrn, mala ddrn, minzi qa mmutn.

.

..

..

..

..

Hi havia una vegada una pomera. I hi havia també un nen que jugava cada dia al seu voltant, li pujava a les branques, en menjava els fruits i es posava a dormir una estoneta a la seva ombra. A la pomera li agradava jugar amb ell. Però el nen es va fer gran i ja no va tornar a jugar més allí a la vora.Un bon dia, el nen, tot trist, va tornar a anar cap a l’arbre, i aquest li va demanar:—Vine a jugar amb mi!—Sóc massa gran per jugar amb tu —va dir-li el nen—; ara voldria joguines i necessito diners per comprar-les.—Jo no en tinc, de diners —va contestar-li l’arbre—, però pots collir totes les pomes que hi ha a les meves branques i vendre-les, i així tindràs els diners que vols.Davant d’aquesta proposta, el nen es va posar molt content. Va pujar dalt de l’arbre per collir-ne tots els fruits i se’n va anar feliç… Però després no va tornar, i l’arbre es va posar trist.

Ira illa ijj n uḥenjir itteɛjib-as ad yirar ak tcejjart n tteffaḥ, ad x-as yari, ad icc tunḍit-ines, ad iṭṭes gi tili-ines. Ira ittxes aṭṭas tacejjart-nni, tacejjart ula d nettat itteɛjib-as ad tirar akid-es….maca imɣar uḥenjir-nni, ur iqqim ci ittirar ak tcejjart kul ass.Ijj n wass, iraḥ uḥenjir-nni ar tcejjart ixeyyeq, tenna-yas tcejjart:- araḥ-id ad ttirared akid-i.

.....

:-

:-.

:-

. ...

.

.....

:-

:-.

:-

. ...

.

Mucewwaf n uwarɣArgaz d tcjjart

Inna-yas uḥenjir:- necc ur qqimeɣ ɛad d ameẓyan ḥuma ad kid-em irareɣ, necc rezzuɣ ca n turarin, maca ur ɣari bu tenɛacin mizi i tent-ɣa-sɣeɣ.Tenna-yas tcejjart:- necc ur ɣar-i bu tenɛacin, maca tzemmred ad teksid kulci tteffaḥ i dag-i, ad t-zzenzed, ad tesɣed turarin i texsed.Iɛjeb-as lḥal i uḥenjir-nni, yuri x tcejjart, ilqeḍ-d kulci tteffaḥ-ines, yugur ifreḥ…zi ssin ur d-idwil ghar-es, tacejjart txiyyeq aṭṭas.

Ira illa ijj n upnjir ittojib-as ad yirar ak tcjjart n ttffap, ad x-as yari, ad icc tunäit-ins, ad iïïs gi tili-ins. Ira ittxs aïïas tacjjart-nni, tacjjart ula d nttat ittojib-as ad tirar akid-s….maca imvar upnjir-nni, ur iqqim ci ittirar ak tcjjart kul ass.Ijj n wass, irap upnjir-nni ar tcjjart ixyyq, tnna-yas tcjjart:- arap-id ad ttirard akid-i.Inna-yas upnjir:- ncc ur qqimv oad d amεyan puma ad kid-m iraruv, ncc rzzuv ca n turarin, maca ur vari bu tnoacin mizi i tnt-va-svv.Tnna-yas tcjjart:- ncc ur var-i bu tnoacin, maca tzmmrd ad tksid kulci ttffap i dag-i, ad t-zznzd, ad tsvd turarin i txsd.iojb-as lpal i upnjir-nni, yuri x tcjjart, ilqä-d kulci ttffap-ins, yugur ifrp…zi ssin ur d-idwil ghar-s, tacjjart txiyyq aïïas.

.....

:-

:-.

:-

. ...

.

Un altre dia, el nen, que ja era un home, va tornar. L’arbre, que estava contentíssim de veure’l, va demanar-li:—¡Vine a jugar amb mi!I ell va contestar-li:—No tinc temps per jugar. Ara sóc un home, responsable d’una família, i necessito una casa on puguem aixoplugar-nos. ¿Pots aju-dar-me?—Ho sento, jo no tinc cap casa —li va respondre l’arbre—, però pots tallar totes les meves rames i utilitzar-les per construir-te’n una.L’home va agafar totes les branques i, feliç, va deixar la pomera, que també estava contenta de veure’l feliç.

Ijj n wass, idwel-ed uḥenjir-nni ar tcejjart umi ira d argaz. Tacejjart, iɛjeb-as lḥal, tenna-yas:-araḥ-id ad nirar.Inna-yas netta:- ur ɣari bu lweqt akid-em irareɣ, dewleɣ ɣari familiya, ixessa-ayi ijjt n taddart ad g-es nezdeɣ, tzemmred ad ayi-tɛawned?Tenna-yas:- sameḥ-ayi, necc ur ghar-i bu taddart, maca tzemmred ad teksid akeccuḍ-inu a zzeg-s tebnid taddart.Iksi urgaz-nni kulci akeccuḍ n tcejjart, yugur ifreḥ, tacejjart ula d nettta tefreḥ.

Ijj n wass, idwl-d upnjir-nni ar tcjjart umi ira d argaz. Tacjjart, iojb-as lpal, tnna-yas:- arap-id ad nirar.Inna-yas ntta:- ur vari bu lwqt akid-m irarv, dwlv vari familiya, ixssa-ayi ijjt n taddart ad g-s nzdv, tzmmrd ad ayi-toawnd?Tnna-yas:- samp-ayi, ncc ur ghar-i bu taddart, maca tzmmrd ad tksid akccuä-inu a zzg-s tbnid taddart.Iksi urgaz-nni kulci akccuä n tcjjart, yugur ifrp, tacjjart ula d nttat tfrp.

:-.

:-

:

-...

Van passar dies i anys sense que l’home tornés a anar a veure l’arbre, que tornà a sentir-se sol i trist. Però un dia calorós d’estiu l’home va tornar, i la pomera, que va tornar a posar-se molt contenta, va dir-li:—¡Vine a jugar amb mi!—Ara ja sóc un home gran, i voldria sortir mar enllà cap a qualsevol lloc del món per canviar d’aires. ¿Que em podries donar un vaixell? —va contestar-li l’home.—Agafa el meu tronc i fes-te’n un vaixell —li va respondre l’arbre. Així podràs anar-te’n ben lluny, mar enllà, i seràs feliç.L’home va tallar el tronc de l’arbre i va fer-ne un vaixell, amb el qual va anar de viatge, i no va tornar en molt de temps.

Ɛdan ussan, usin-d, ur idwil ɛad urgaz-nni ar tcejjart, teqqim d taweḥdanit, txiyyeq. Ijj n wass n unebdu iḥḥma, idwel-ed, tacejjart, iɛjeb-as lḥal, tenna-yas:- yallah ad nirar.Inn-yas urgaz-nni:- ruxa wesreɣ, rezzuɣ ad raḥeɣ ar ci n umkan ad dinni sgenfiɣ. Tzemmred ad ayi-tuced ijjt n tɣerrabut?Tenna-yas:- ksi agiyyur-inu bni zzeg-s taɣerrabut, tzemmred ad zzeg-s tugured gi lebḥar ar mani yeggwuj, ad tilid mliḥ.Iqess-as i tcejjart agiyyur-ines, igga zzag-es taɣerrabut, isafar zzag-es di lebḥar, ikka bezzaf ur d-idwil.

odan ussan, usin-d, ur idwil oad urgaz-nni ar tcjjart, tqqim d tawpdanit, txiyyq. Ijj n wass n unbdu ippma, idwl-d, tacjjart, iojb-as lpal, tnna-yas:- yallah ad nirar.Inn-yas urgaz-nni:- ruxa wsrv, rzzuv ad rapv ar ci n umkan ad dinni sgnfiv. Tzmmrd ad ayi-tucd ijjt n tvrrabut?Tnna-yas:- ksi agiyyur-inu bni zzg-s tavrrabut, tzmmrd ad zzg-s tugurd gi lbpar ar mani yggwuj, ad tilid milp.Iqss-as i tcjjart agiyyur-ins, igga zzag-s tavrrabut, isafar zzag-s di lbpar, ikka bzzaf ur d-idwil.

. :

-.:

-.:

-..

Finalment, després d’una llarga absència, l’home va tornar, però l’arbre li va dir:—Ho sento, fill meu, ja no tinc res per donar-te, i tampoc no tinc pomes, ja.I ell va dir-li:—No pateixis, jo ja no tinc dents per mossegar les pomes. I la pomera continuà:—Però tampoc no tinc tronc perquè hi pugis:A la qual cosa l’home contestà:—Ara ja sóc vell i no podria pujar-hi.I la pomera li va dir tot plorant:—Ja no tinc res per donar-te; tot el que em queda són unes arrels mortes.I l’home li va dir:—Tot el que necessito ara és un lloc per reposar, ja que estic molt cansat després de tots aquests anys.I l’arbre va dir-li:—Les arrels d’un arbre vell són el millor lloc on trobar repòs. Vine i seu aquí amb mi a descansar.I l’home va seure al seu costat. L’arbre era feliç i somreia, i les llàgrimes li omplien els ulls.¿Saps qui és aquest arbre? La teva mare.

Umi i d-idwil ijj n wass, tenna-yas tcejjart:- sameḥ-ayi a memmi, ur ɣar-i iqqim walu ad ak-t-uceɣ. Ur ɣar-i bu tteffaḥ.Inna-yas:- ir ad yili, ur ɣari qqiment bu teɣmas ad zzeg-sent ɣeẓẓeɣ tteffaḥTenna-yas nettat:- ur ɣari bu ugiyyur ad x-es tarid.Inna-yas netta:- ura d necc d awessar, ur zmireɣ ad ariɣ x ugiyyur.

:-..

:-.

:-.

:-.

:-.

:-.

:-..

....!

Tenna-yas tettru:- ur ɣari iqqim walu, ɣir ci n iẓuran uzzɣen.Inna-yas :- necc ur ḥdajjeɣ walu, ɣir ijj n umkan ad g-es sgenfiɣ, ruxa ɣar-i ussan aṭṭas, uḥḥleɣ.Tenna-yas :- ur tettifed am iẓuran n tcejjart tawessart ad g-sen tesgenfid. Araḥ-id akid-i teqqimed ad tesgenfid.Isenned urgaz-nni x iẓuran n tcejjart. Nettat tefreḥ aṭṭas, tesfirnen, ccuren-d waṭṭawen-ines s imeṭṭawen….Tessned min teɛna tcejjart-a? d yemma-k/ de yemma-m!

Umi i d-idwil ijj n wass, tnna-yas tcjjart:- samp-ayi a memmi, ur var-i iqqim walu ad ak-t-ucv. Ur var-i bu ttffap.Inna-yas:- ir ad yili, ur vari qqimnt bu tvmas ad zzg-snt vççv ttffapTnna-yas nttat:- ur vari bu ugiyyur ad x-s tarid.Inna-yas ntta:- ura d ncc d awssar, ur zmirv ad ariv x ugiyyur.Tnna-yas tettru:

- ur vari iqqim walu, vir ci n içuran uzzghn.Inna-yas :- ncc ur pdajjv walu, vir ijj n umkan ad g-s sgnfiv, ruxa var-i ussan aïïas, upplv.Tnna-yas :- ur tettifd am içuran n tcjjart taws-sart ad g-sn tsgnfid. Arap-id akid-i tqqimd ad tsgnfid.Isnnd urgaz-nni x içuran n tcjjart. Nttat tfrp aïïas, tsfirnn, ccurn-d waïïawn-ins s imïïawn….Tssnd min tona tcjjart-a? d ymma-k/ d ymma-m!

Hi havia una vegada un noi que es deia Pere i que no sabia què era la por i preguntava a tothom si era cosa, bèstia o persona. Però la gent no sabien com explicar-li el que era. Fins que un dia, cansat de sentir dir a petits i grans que tenien por i ell no en tenia gens, va decidir anar-se’n pel món a buscar la por.Camina que caminaràs, quan ja es feia fosc va arribar a un poble on hi havia un vell casalot i va pensar que potser li deixarien quedar-s’hi a dormir. Però quan anava a trucar a la porta, un home li va dir que no hi entrés pas, en aquella casa, ja que cada nit hi sortia la por. En Pere, tot content, li va contestar:—¡Millor! Si precisament jo la busco, la por. Moltes gràcies, bon home. Quina sort que tinc.I aquell home el va prendre per boig i se’n va anar tot espantat. Llavors en Pere va entrar a la casa i hi va trobar una taula plena de menjar. Va sopar i se’n anar a dormir a una de les habitacions. Però al cap d’una estona va sentir “creeec-creeec” i del sostre van caure un munt d’ossos humans i una calavera. I llavors en Pere, que s’havia desvetllat, es va posar a jugar a bitlles amb els ossos.

Ira illa ijj n uḥenjir qqaren-as Pere, ur issin min teɛna tiggwdi, ur ijji wi isseqsa x min teɛna, ma d tameslayt, ma d lweḥc, ma d bnadem. Maca iwdan ur ssinen mux d-as γa sfehmen min teɛna. Ar wami d ijj n wass, yuḥḥel ma ad isell i iwdan qqaren qa ggwden, netta ur issin min teɛna, isafar di ddunnit ḥuma ad irzu x tiggwdi. Iqqim iggur iggur, arami iwweḍ ar ijj n udewwar deg-s ijjt n lxirbet, inna-yas imken ad t-jjen a dinni iṭṭes. Maca umi ikker ad isqerqeb gi tewwurt, inna-yas ijj n urgaz ur din ittadef ci, mizi tettas-ed dinni tiggwdi kul llilet. Pere, iɛejb-as lḥal, inna-yas: - ḥsen ɛad! X tiggwdi i rezzuγ. Ad ac-ijj rebbi. Mana tseɛdit-a γar-i!Argaz-nni innexleɛ, ittγir qa d abuhali, ismeḥ dag-es, yugur. Ruxennit, yudef Pere di taddart-nni, yufa dinni ṭaṭeblat teccur s macca. Immunsu, iruḥ ad iṭṭes deg ijj n uxxam. Cwit, ibda ittessla “kriiiik-kriiiik”, uḍan-d ixsan n iwdan d ijjt n lxecbet zi ssqef. Pere inḍu-yas iḍes, ibda ittirar tibulatin s ixsan-nni.

ااااااا.اا.ا

اااااا.

اااا.اااا.ااا

اااا.ا:-ااا.اااا.

اا . اا اا ا ا . "ا ..ا " ا

ا.


اااااا.




ا.

Pere ur itteggwdenñire ur ittggwdn

Ira illa ijj n upnjir qqarn-as ñire, ur issin min tona tiggwdi, ur ijji wi issqsa x min tona, ma d tamslayt, ma d lwpc, ma d bnadm. Maca iwdan ur ssinn mux d-as va sfhmn min tona. Ar wami d ijj n wass, yuppl ma ad isll i iwdan qqarn qa ggwdn, ntta ur issin min tona, isafar di ddunnit puma ad irzu x tiggwdi. Iqqim iggur iggur, arami iwwḍ ar ijj n udwwar dg-s ijjt n lxirbt, inna-yas imkn ad t-jjn a dinni iïïs. Maca umi ikkr ad isqrqb gi twwurt, inna-yas ijj n urgaz ur din ittadf ci, mizi tettas-d dinni tiggwdi kul llilt. ñire, iojb-as lpal, inna-yas: - psn oad! X tiggwdi i rzzuv. Ad ac-ijj rbbi. Mana tsodit-a var-i!Argaz-nni innxlo, ittvir qa d abuhali, ismp dag-s, yugur. Ruxnnit, yudf ñire di taddart-nni, yufa dinni ïaïblat tccur s macca. Immunsu, irup ad iïïs dg ijj n uxxam. Cwit, ibda ittssla “kriiiik-kriiiik”, uäan-d ixsan n iwdan d ijjt n lxcbt zi ssqf. Ñire inäu-yas iäs, ibda ittirar tibulatin s ixsan-nni.


اااااا.




ا.

Després es va sentir un terrible soroll de cadenes i van aparèixer uns homenets, que li van dir tots enfurismats:—¡Som dimonis! ¿I tu qui ets? ¿Com és que no tens por de nosaltres?... Cada nit fem aquest terrabastall perquè quan es va construir aquesta casa, l’amo va dir: “Aquesta pedra, que la posi el dimoni.” I nosaltres la vam posar. ¡I volem cobrar la feina, que l’amo no ens la va pagar! ¿Ho has sentit?—Així que sou vosaltres, els qui feu tot això, i no pas la por. Bah. I jo, que volia veure arribar la por. ¿Què dieu? ¿Que no us paguen la pedra? ¡Doncs emporteu-vos-la i deixeu-me dormir, homenets del dimoni!I els va agafar tanta por d’en Pere, que es van emportar la pedra i no van tornar més a aquella casa.L’endemà al matí, el noi va sortir fora, on l’esperaven homes, dones i nens bocabadats perquè no havia tingut por. I ell els va explicar el cas dels dimonis, i l’amo de la casa li va donar una bossa de diners.Caminant, caminant, en Pere sempre anava preguntant on era la por. I un dia una velleta li va dir que si anava a l’hostal del Passerell, sabria què era la por. I ell se n’hi va anar. I l’hostaler i li va dir: —És tan tard que no et penso fer el sopar. Me’n vaig perquè, com cada dia, a mitjanit sortirà la por. I ell va pensar: “Tant de bo.” I va agafar una paella i va començar a fregir-se unes quantes patates a la llar de foc. I, de sobte, va sentir una veu de tro que venia de la xemeneia i que feia tremolar tota la casa: —¡Ai, que caic, que caaaic! —Doncs cau, home, cau. Mentre no caiguis a la paella, cau on vulguis, borinot.

و:-!و:

.وو.-!و!.و

ووو!.!ووووو.

وووو.

ووو""و.و:

-و.

:!ووو

و:-.......!!

:!!!!

Men beɛd, ibda ittsemmiɛ ijj n ddriz d ameqran n tsensal, ffγen-d ci n iwdan d imeẓyanen, sγuyyen x-as: - necnin d iciṭanen ? I cekk min teɛnid? Mux temsal ur d-aneγ teggwided ci?...Necnin kul llilet, nttegg ddriz-a minzi umi bnin taddart-a, inna bab n taddart: “taẓrut-a, ad tigg uciṭan”. Necnin nebni-tt. Ruxa necnin nxes ad nettxales, minzi bab n taddart ur d-aneγ-ixelles ci! Tselled i ddriz-nni? - Ziγenta d kenniw i iggin ddriz-nni. Ur telli bu d tiggwdi. Ayyaw. I necc ira xseγ ad ẓreγ tiggwdi-nni min xef rezzuγ. Min teqqa-rem? Ur d-akum txellisen ca taẓrut i teggim? Iwa ksim-tt, jjem-ayi ad ṭṭṣeγ, a icitanen n cciṭan! Teṭṭef-iten tiggwdi zi Pere , ksin taẓrut-nni, ur d-dwilen ɛemmer-s ar taddart-nni. Tiwecca-ines ak tifawt, iffeγ Pere berra. Yufa Ttrajan-t irgazen, timγarin, reẓmen g-es aqemmum minzi ur iggwid ci. Iɛawed-asen min d-as-yuqɛen, yuc-as bab n taddart takemmust n tenɛacin. Iqqim iggur, iggur, ittseqqsa mani tella tiggwdi. Ijj n wass, ten-na-yas ijjt n twessart qa mala iraḥ ar lfendeq n Passarrel, ad issen min teɛna tiggwdi. Iraḥ dinni. Inna-yas bab n lfendeq: - tus-id tɛeḍled, ur d-ak teggeγ bu umensi. Ad ugureγ minzi kul azgen n llilet, tteffeγ-d tiggwdi. Inna-yas ak ixef-ines “ɛlik d ṣṣeḥ”. Iksi ijjt n tmeqlat, ibda iqella ci n tebṭaṭatin deg imejmar. Cwit, isell i yijj n wajjaj ittekk-ed zeg usufeγ n ddexxan, issen-hizza taddart tekmel. - ad uḍiγ, ad uḍiγ! - uḍa-d mala texsed. Uḍa-d mani ma, γir ur d-wetṭi ci gi tme-qlat, a ireẓẓa.

Mn bod, ibda ittsmmio ijj n ddriz d amqran n tsnsal, ffvn-d ci n iwdan d imçyann, svuyyn x-as: - ncnin d iciïann? I ckk min tonid? Mux tmsal ur d-anv tggwidd ci?...Ncnin kul llilt, nttgg ddriz-a minzi umi bnin taddart-a, inna bab n taddart: “taçrut-a, ad tigg uciïan”. Ncnin nbni-tt. Ruxa ncnin nxs ad nttxals, minzi bab n tad-dart ur d-anv-ixlls ci! Tslld i ddriz-nni? - Zivnta d knniw i iggin ddriz-nni. Ur tlli bu d tiggwdi. Ayyaw. I ncc ira xsv ad çrv tiggwdi-nni min xf rzzuv. Min tqqarm? Ur d-akum txllisn ca taçrut i tggim? Iwa ksim-tt, jjm-ayi ad ïïãv, a icitann n cciïan! Tïïf-itn tiggwdi zi , ksin taçrut-nni, ur d-dwiln ommr-s ar taddart-nni. Tiwcca-ins ak tifawt, iffv Ñire brra. Yufa Ttrajan-t irgazn, timvarin, rεmn g-s aqmmum minzi ur iggwid ci. Ioawd-asn min d-as-yuqon, yuc-as bab n taddart takmmust n tnoacin. Iqqim iggur, iggur, ittsqqsa mani tlla tiggwdi. Ijj n wass, tnna-yas ijjt n twssart qa mala irap ar lfndq n Passarrl, ad issn min tona tiggwdi. Irap dinni. Inna-yas bab n lfndq: - tus-id toäld, ur d-ak tggv bu umnsi. Ad ugurv minzi kul azgn n llilt, ttffv-d tiggwdi. Inna-yas ak ixf-ins “olik d ããap”. Iksi ijjt n tmqlat, ibda iqlla ci n tbεaεatin dg imjmar. Cwit, isll i yijj n wajjaj ittkk-d zg usufv n ddxxan, issnhizza taddart tkml. - ad uäiv, ad uäiv! - uäa-d mala txsd. uäa-d mani ma, vir ur d-wïïi ci gi tmqlat, a irçça.

I ell va treure la paella del foc i a l’acte va caure xemeneia avall un home geperut. —¿Saps què, borinot? —li va dir amb un ganivet a la mà—. Només em falta una orella esquerra per tenir-ne cent per fer-me un ungüent que em tregui el gep de l’esquena. Prepara’t, que et tallaré l’orella.I en Pere va llençar les patates i l’oli al foc i va començar a clavar-li cops de paella al gep i li va dir: —Ah, no, que l’orella esquerra me l’estimo tant com la dreta. I no et cal pas un ungüent, per curar-te el gep, boig del gani-vet. Amb quatre cops de paella et faré l’esquena més plana que una post de planxar. I tants cops li va donar, que li va allisar l’esquena. I l’home, més content que unes pasqües, li va dir: —Com que has sigut molt valent i, a sobre, m’has tret el gep, et dono aquesta olla plena de diners. El noi va dormir ben tranquil tota la nit, i l’endemà va marxar amb la seva motxilla carregadíssima de cèntims. Caminant, caminant, va arribar davant d’una casa immensa i hi va trucar. Però, com que no li obrien aquella portassa, ell la va empènyer i hi va entrar. I es va trobar una taula plena de menjar. Hi havien tres olles plenes d’escudella, tres pans grossos com tres rodes de carro i tres truites grosses com tres pobles. En Pere va menjar una mica d’escudella d’una olla, un trosset de truita i una miqueta de pa. Va buscar un lloc on dormir i va trobar tres llits tan grans com tot Barcelona. I en un d’aquests s’hi va adormir.

Ikkes tameqlat-nni zi tmessi, x-es, iwḍa-d zeg usufeγ n ddexxan, ijj n butgeɛrurt. inna-yas i Pere s ijj n uzzal deg ufus: - tessned a ireẓẓa, iqqim γir ijj n umeẓẓuγ d aẓelmaḍ ad kemmleγ i miyya, ḥuma ad afeγ ijj n usfer (ddwa), ad ayi-ikkes tageɛrurt. Ssewjed ixef-inek, ad ak-qesseγ ameẓẓuγ. Pere isiyyeb baṭaṭa d zzit, ibda iccat-it s tmeqlat ar uɛrur, inna-yas: - lla, ameẓẓuγ-inu aẓelmaḍ iɛizz x-afi aṭṭas am wenni afusi. Cek, ur teḥdajjed bu umeẓẓuγ ḥuma ad tekksed tageɛrurt, abuhali bu tuzzalt. S ijj n arbɛa n teyyita s tmeqlat ad ak-waṭiγ aɛrur ktar zi missa n plantca. Iqqim iccat-it arami d-as-isseḍleq aɛrur. Argaz-nni iɛjeb-as lḥal, ifreḥ aṭṭas, inna-yas: - umi d-tteffγed d argaz, tekksed-ayi tageɛrurt, ad ak-uceγ taqnuct n tenɛacin. Aḥenjir-nni iṭṭes mliḥ llilet tekmel, tiwecca-ines yugur s uqrab-ines iccur s tenɛacin. Iggur, iggur, arami iwweḍ ar ijjt n taddart temγar, isqerqeb. Umi yufa ur d-as-d-irẓem ḥedd, isɛan tawwurt, yudef. Yufa ijjt n tṭeblat teccur s macca. Ira din tlata n teqnucin ccurent s teḥrirt takatalant (escudella), tlata n tengulin meγrent am tjerrarin n ukarru d tlata n ṭurṭiyyat , kul ijjt anect n udewwar. Icca Pere cwayt zi teḥrirt, ijj n uzgen n ṭurṭiya d cwit n uγrum. Irzu x umkan mani γa iṭtṭes, yufa tlata n kamat anect n Barsiluna. Iṭṭes deg ijjten zzeg-sent.

:-

..!:

-..!..!.!

:-.

.. ..

.

..

Ikks tamqlat-nni zi tmssi, x-s, iwäa-d zg usufv n ddxxan, ijj n butgorurt. inna-yas i Ñire s ijj n uzzal dg ufus: - tssnd a irçça, iqqim vir ijj n umççuv d açlmaä ad kmmlv i miyya, puma ad afv ijj n usfr (ddwa), ad ayi-ikks tagorurt. Sswjd ixf-ink, ad ak-qssv amççuv. Ñire isiyyb baïaïa d zzit, ibda iccat-it s tmqlat ar uorur, inna-yas: - lla, amççuv-inu açlmaä ioizz x-afi aïïas am wnni afusi. Ck, ur tpdajjd bu umççuv puma ad tkksd tagorurt, abuhali bu tuzzalt. S ijj n arboa n tyyita s tmqlat ad ak-waïiv aorur ktar zi missa n plantca. Iqqim iccat-it arami d-as-issälq aorur. Argaz-nni iojb-as lpal, ifrp aïïas, inna-yas: - umi d-ttffvd d argaz, tkksd-ayi tagorurt, ad ak-ucv taqnuct n tnoacin. Apnjir-nni iïïs mlip llilt tkml, tiwcca-ins yugur s uqrab-ins iccur s tnoacin. Iggur, iggur, arami iwwä ar ijjt n taddart tmvar, isqrqb. Umi yufa ur d-as-d-irçm pdd, isoan tawwurt, yudf. Yufa ijjt n tïblat tccur s macca. Ira din tlata n tqnucin ccurnt s tprirt takatalant (scudlla), tlata n tngulin mvrnt am tjrrarin n ukarru d tlata n ïurïiyyat , kul ijjt anct n udwwar. Icca Ñire cwayt zi tprirt, ijj n uzgn n ïurïiya d cwit n uvrum. Irzu x umkan mani va iïïs, yufa tlata n kamat anct n Barsiluna. iïïs dg ijjtn zzg-snt.

Aleshores van arribar els tres gegants que vivien en aquella casa i van dir cridant l’un darrere l’altre: —¡Algú m’ha pres una mica d’escudella! —¡A mi, un tros de pa! —¡A mi, un tros de truita! I van entrar a l’habitació i van trobar en Pere que dormia. El van despertar a crits, i ell els va dir: —¿Què hi feu, aquí, xicotots? ¿Per què em desperteu, si es pot saber? Ells es van pensar que era molt fort. Li van dir que venien d’una guerra d’on havien agafat el pot d’ungüent que un vell de l’altre bàndol feia servir per enganxar els caps que ells havien tallat el dia abans. —¡Mentiders! No m’ho crec pas si no em deixeu que us talli el cap als tres i us el torni a enganxar. Resulta que el rei no sabia com desfer-se d’aquells gegants tan malvats. I en Pere, sense saber-ne res, els va tallar el cap i els el va enganxar al revés, i els gegants es van morir de tanta por que els va agafar. Perquè no hi ha res en tot el món que faci més por que un home caragirat. I el rei va fer casar en Pere amb la seva filla. I la princesa, com que sabia que en Pere volia conèixer la por, li va tirar un cubell d’aigua quan dormia. I ell va tenir un ensurt tan fort que per fi va conèixer la por.

Dinni, usin-d iqemqamen-nni izeddγen di taddart-nni, bdan qqaren ijj ijj: - ḥedd icca-ayi zi teḥrirt - ḥedd icca-ayi zeg uγrum - ḥedd icca-ayi zi ṭurṭiya. Udfen ar uxxam, ufin Pere iṭṭes. Snekkren-t-id s tγuyyet, inna-yasen: - min da tteggem a iḥenjiren? Mimmi i d-ayi tesfaqqem zeg iḍes? Netnin tγir-asen qa ijhed, nnan-as qa usin-d zeg ijj n umenγi. Ksin-d ssin ijj n uqedduḥ dag-es ijj n usfar, isselsaq zzag-es ijj n uwessar marra izellifen i ttqessasen netnin.

:-أأ!-أأ.!-أأ.!

:-أ

أ.

:-!أ.!أأأ.!

أ. أ أ

.أأأأأ

..!

- lla walu, inna-yasen Pere, teqqarem ixerriqen, ur d-ackum-ttiqqiγ mala ur d-ayi-tejjim ad akum-kkseγ izellifen uka ad ten-selsqeγ. Agellid n tmurt ira ur yufi mux as-γa-igg ad infekk zeg iqemqamen-nni. Pere, bla ma d-issen walu zi manaya, ifekk-it zzeg-sen. Ikkes-asen izellifen, isselseq-iten s umeḍren, iqemqamen-nni mmuten s tiggwdi i ten-iṭṭfen. S manaya, agellid, yuc-as yelli-s i Pere. Tageldunt tessen ira Pere irezzu ad issen min teɛna tiggwdi, tejj-it iṭṭes, tferreγ x-es aṣḍil n wa-man. Netta, ifaqq-ed innexleɛ, ruxa, issen min teɛna tiggwdi.

Dinni, usin-d iqmqamn-nni izddvn di taddart-nni, bdan qqarn ijj ijj: - pdd icca-ayi zi tprirt - pdd icca-ayi zg uvrum - pdd icca-ayi zi ïurïiya. Udfn ar uxxam, ufin Ñire iïïs. Snkkrn-t-id s tvuyyt, inna-yasn: - min da ttggm a ipnjirn? Mimmi i d-ayi tsfaqqm zg iäs? Ntnin tvir-asn qa ijhd, nnan-as qa usin-d zg ijj n umnvi. Ksin-d ssin ijj n uqddup dag-s ijj n usfar, isslsaq zzag-s ijj n uwssar marra izllifn i ttqssasn ntnin. - lla walu, inna-yasn Pr, tqqarm ixrriqn, ur d-ackum-ttiqqiv mala ur d-ayi-tjjim ad akum-kksv izllifn uka ad tn-slsqv. Agllid n tmurt ira ur yufi mux as-va-igg ad infkk zg iqmqamn-nni. Pr, bla ma d-issn walu zi manaya, ifkk-it zzg-sn. Ikks-asn izllifn, isslsq-itn s umärn, iqmqamn-nni mmutn s tiggwdi i tn-iïïfn. S manaya, agllid, yuc-as ylli-s i Pr. Tagldunt tssn ira Ñire irzzu ad issn min tona tiggwdi, tjj-it is, tfrrv x-s aãäil n waman. Ntta, ifaqq-d innxlo, ruxa, issn min tona tiggwdi.

Cada dia a la tarda, pels volts de les cinc, sonava el timbal. Quan la calor començava a afluixar, a tot Marràqueix es podia sentir el so del timbal que despertava la gent de la migdiada. L’Ahmed es va afanyar a saltar del llit, es va posar la gel•laba, descalç, i va obrir la porta de la seva habitació sense fer soroll, per por que algú no el sentís sortir de casa. Va sentir el seu pare que parlava en veu baixa amb els seus amics al pati de casa, al voltant d’un got de te. De sobte, va es va recordar de la seva mare, que el feia quedar-se al llit perquè volia fer la migdiada. Sabia que si el seu pare el veia sortir, l’obligaria a quedar-se a casa per repassar les lliçons, que eren avorrides. Perquè l’Ahmed tenia una altra afició.

Kul azil, ar 5 n uεecci, xmi ittenqis leḥmu, ittsemmiε lḥiss n uṭamṭam di marra Merrakec, isnekkar-d iwdan zeg iḍes. Inḍu Ḥmed zi tassut s tazzla, ilsa tajellabt-ines, iqqim s leḥfa. Irẓem tawwurt n uxxam-ines bla ma ad igg ṣdeε ḥuma ur d-as ittessli ḥedd itteffeγ zi taddart. Issel-as i baba-s ittemhawad ak imeddukal deg uzqaq ak uberrad n watay. Ifekker-d yemma-s, nettat itteεjib-as iḍes di lweqt-nni. Ira issen qa baba-s mala iẓr-it itteffeγ, ad t-isnuγ di taddart ad iγer, maca netta, tiγuri tsseqniḍ-it, ira ittxemmam gi ci nneγni.

Kul azil, ar 5 n uocci, xmi ittnqis lpmu, ittsmmio lpiss n upampam di marra Mrrakc, isnkkar-d iwdan zg iäs. Inäu Pmd zi tassut s tazzla, ilsa tajllabt-ins, iqqim s lpfa. Irçm tawwurt n uxxam-ins bla ma ad igg ãdo puma ur d-as ittssli pdd ittffv zi taddart. Issl-as i baba-s ittmhawad ak imddukal dg uzqaq ak ubrrad n watay. Ifkkr-d ymma-s, nttat ittojib-as iäs di lwqt-nni. Ira issn qa baba-s mala içr-it ittffv, ad t-isnuv di taddart ad ivr, maca ntta, tivuri tssqniä-it, ira ittxmmam gi ci nnvni.

.

...

..

.

...

..

Ijj n urgaz di lweṣṭ n tquractIjj n urgaz di lwãï n tquract

.

...

..

Va sortir al carrer sense que el veiés ningú. Va posar-se les sabates i va començar a córrer entre les cases altes i pels carrerons es-trets, i va perdre’s entre una multitud de gent. Tots avançaven en la mateixa direcció. Sabia que amb aquella multitud es dirigia cap a la plaça de Jama Elfnà. Va afanyar-se, deixant-se endur pel corrent de gent. Va passar pel costat del verdulaire, del fruiter… Va passar també davant de l’artesà de l’aram, que treballava feliç i content, i davant dels venedors de catifes de colors, que eren penjades a les parets de les seves botigues. Va dirigir-se cap a un altre carreró, sota les enormes paques de llana de diversos colors: vermell, carbassa, blau, groc... Tot de fils de llana que un dia es convertirien en catifes.

Amya, iffeγ Ḥmed bla ma t-iẓer ḥedd, iqqen tisila-ines, uka ibda ittazzel jer n tudrin yuεlan d izuqaq iḥesren. Yudef jer n tḥimmart n iwdan, marra ṭṭfen abrid d ijj, issen ira gguren ar Jameε Lefna. Ikemmel abrid-ines s tazzla, iεda x ismenziyen n lxuḍert d iguma, x umzil ixeddmen s lefraḥet d usmenziw n tzerbiyin tiqerqacin yuglen gi ssur n tḥanut. Yunef ak ijjt n tezniqt nneγni, iεda s wadday n taffayin timeqranin n taḍuft iqqerqcen: tazeggwaγt, taleccint, tazegzawt, tawraγt. S taḍuft-a ad ggen tizerbiyin.

Amya, iffv pmd bla ma t-içr pdd, iqqn tisila-ins, uka ibda ittazzl jr n tudrin yuolan d izuqaq ipsrn. Yudf jr n tpimmart n iwdan, marra ïïfn abrid d ijj, issn ira ggurn ar Jamo Lfna. Ikmml abrid-ins s tazzla, ioda x ismnziyn n lxuärt d iguma, x umzil ixddmn s lfrapt d usmnziw n tzrbiyin tiqrqacin yugln gi ssur n tpanut. Yunf ak ijjt n tzniqt nnvni, ipda s wadday n taffayin timqranin n taäuft iqqrqcn: tazggwavt, talccint, tazgzawt, tawravt. S taäuft-a ad ggn tizrbiyin.

.."."

.

....

Allà hi havia la plaça d’Elfnà, davant seu. Era el cor de la ciutat, un lloc ampli, asfaltat, en el qual s’aplegaven els habitants de la ciutat i els turistes per passejar-hi, seure-hi, parlar-hi, escoltar, vendre i de vegades comprar. Des d’aquest lloc es podien veure les munta-nyes de l’Atles. L’Ahmed va recordar la caseta de la seva àvia, allà a la muntanya, al mig del bosc. Li agradava anar-hi perquè la vida allí dalt era diferent. Va tornar a pensar en la plaça de Jama Elfnà, en aquells que havia vingut a veure. Ja hi havia una colla de gent, que formaven un grup. L’Ahmed sabia molt bé què esperaven. I, de sobte, va aparèixer el “Haliqui”, l’home enmig de la rotllana. Era d’edat avançada, es recolzava en un bastó que feia anar amunt i avall. Es van alçar les veus cridant, per rebre’l. Tothom el coneixia, i s’asseien al seu voltant perquè era el “Haliqui”, l’home que explicava històries diverses a qui les volgués sentir i que al final del dia arreplegava diners de qui es quedava a escoltar-lo. Si la història era bona, els oients eren més generosos. De vegades les històries duraven uns quants dies, o fins i tot setmanes. La majoria dels oients eren pobres analfabets, però l’Ahmed sabia llegir i escriure, i també li agradava sentir contar històries.

Ha Jameε Lefna innurẓem zdat-ines, d netta d ul n temdint, ijj n umkan yiriw, iddez s zzeft, ttmunen dag-es imezdaγ n temdint d turist, ḥuma ad ssaran, ad qqimen, ad ssiwlen, ad tt-sseεdan mliḥ, ad zzenzen, ci n twala, ḥuma ad sγen. Zeg umkan-a, nzemmer ad nẓer ticcad n idurar n Waṭlas. Ifekker-d Ḥmed taddart tameẓyant n ḥenna-s, i illan deg udrar di lwest n tagant, , ixessa ad iraḥ dinni, minzi dinni tudart temsebḍa x tenni n temdint. Maca ruxa Ḥmed aqqa-t di Jameε Lefna, idwel-ed s ufekker-ines ar iwdan i d-yusa ad iẓer, aqqa-ten da. Ggin ijjt n tarfiqt, Ḥmed issen min Ttrajan. Cwayt, iḍher-ed uḥlayqi, argaz illan di lweṣt n tquract, d awessar, isεukkuz, ikessi taγrit-ines, itciyyar zeg-s. Iwdan munen x-as s tγuyyet. Marra ssnen-t, ttmunen-d x-as minzi netta d aḥlayqi, issen ad iεawed tinfas mṣebḍant i wenni ixsen ad isell. Ar umeggaru, igerru tinεacin zeg iwdan i d-as itteslan, mara tanfust tekna, ticcen-as aṭṭas n tenεacin. Ci n twalatin, tanfust-ines tekk ussan d ssimanat. Inni i d-as-itteslan γir d imesεan d ibujadiyen, maca Ḥmed iγra, itteεjib-as ad isell i tenfas-nni.

Ha Jamo Lfna innurçm zdat-ins, d ntta d ul n tmdint, ijj n umkan yiriw, iddz s zzft, ttmunn dag-s imzdav n tmdint d turist, puma ad ssaran, ad qqimn, ad ssiwln, ad tt-ssodan mlip, ad zznzn, ci n twala, puma ad svn. Zg umkan-a, nzmmr ad nçr ticcad n idurar n Waïlas. Ifkkr-d pmd taddart tamçyant n pnna-s, i illan dg udrar di lwst n ta-gant, ixssa ad irap dinni, minzi dinni tudart tmsbäa x tnni n tmdint. Maca ruxa pmd aqqa-t di Jamo Lfna, idwl-d s ufkkr-ins ar iwdan i d-yusa ad içr, aqqa-tn da. Ggin ijjt n tarfiqt, pmd issn min Ttrajan. Cwayt, iähr-d uplayqi, argaz illan di lwãt n tquract, d awssar, isoukkuz, ikssi tavrit-ins, itciyyar zg-s. Iwdan munn x-as s tvuyyt. Marra ssnn-t, ttmunn-d x-as minzi ntta d aplayqi, issn ad ioawd tinfas mãbäant i wnni ixsn ad isll. Ar umggaru, igrru tinoacin zg iwdan i d-as ittslan, mara tanfust tkna, ticcn-as aïïas n tnoacin. Ci n twalatin, tanfust-ins tkk ussan d ssimanat. Inni i d-as-ittslan vir d imsoan d ibujadiyn, maca Pmd ivra, ittojib-as ad isll i tnfas-nni.

..

....""

.."".

. ..

Quan el “Haliqui” feia anar el seu bastó en l’aire per imitar les antigues lluites d’espases, l’Ahmed arrupia el cap de por que tenia, i tots els caps dels altres espectadors s’ajupien, també. I quan l’ogre es menjava la carn humana, l’Ahmed contenia la respiració igual que els altres. Però de vegades el “Haliqui” volia fer riure els espectadors fins que se sentissin les seves riallades per tota la plaça.Aquell dia l’Ahmed va tenir sort, perquè va trobar lloc a primera fila, on va asseure’s amb les cames encreuades disposat a escoltar les històries. El “Haliqui” va aixecar el bastó per fer callar els espectadors i va dir:—Avui, amics meus, continuarem amb les aventures d’un nen que va créixer pobre, que no tenia res més que la seva innocència i les seves ganes de treballar…I amb el bastó va assenyalar l’Ahmed, que va amagar la cara un instant. El “Haliqui” va continuar dient:—Però de vegades, amic meu…I va començar a explicar una història darrere l’altra: la del príncep Ahmed, la del llop, la de l’eriçó, etc.

Melmi ittciyyar uḥlayqi s teγrit-ines deg ujenna, ittṣennaε imenγan s lesyuf iqdimen, Ḥmed ittegg azellif-ines jer ifassen-ines s tigwdi, inni ittfurrujen ssidiren izellifen-nsen…Xmi i d-ittaweḍ ar tamẓa i iccin aksum n iwdan….Ḥmed d iwdan nneγni ittbedda dag-sen nnefs. Ci n twalatin, aḥlayqi ittγima isḍehḥak inni ittfurrujen ḥetta ad asen-ttesslan marra iwdan i illan di Jameε Lefna. Asṣ-a, Ḥmed γar-es taseεdit, yufa amkan ixwa di sṣef amezgaru, mani i iqqim aγimi n uxiyyaḍ, ittessla i tenfas. Iksi uḥlayqi taγrit-ines deg ujenna ad sseγden inni ittfurrujen, inna-yasen: - asṣ-a a imeddukal-inu, ad nεawed tanfust n ijj n uḥenjir igma-d d imesεi, ira ur γar-es walu γir tidett-ines d lxedmet-ines… Iciyyer s teγrit-ines ar Ḥmed, wanitin isnuffer udem-ines, aḥlayqi ikemmel awal-ines: - maca ameddukel-inu iεizzen, ca n twalatin… Uka ibda ittεawad tansfust tikarmin i tenni nneγni: ageldun Ḥmed, uccen, insi, amg…

Mlmi ittciyyar uplayqi s tvrit-ins dg ujnna, ittãnnao imnvan s lsyuf iqdimn, Pmd ittgg azllif-ins jr ifassn-ins s tigwdi, inni ittfurrujn ssidirn izllifn-nsn…Xmi i d-ittawä ar tamça i iccin aksum n iwdan….pmd d iwdan nnvni ittbdda dag-sn nnfs. Ci n twalatin, aplayqi ittvima isähpak inni ittfurrujn ptta ad asn-ttsslan marra iwdan i illan di Jamo Lfna. Ass-a, Pmd var-s tasodit, yufa amkan ixwa di ããf amzgaru, mani i iqqim avimi n uxiyyaä, ittssla i tnfas. Iksi uplayqi tavrit-ins dg ujnna ad ssvdn inni ittfurrujn, inna-yasn: - ass-a a imddukal-inu, ad noawd tanfust n ijj n upnjir igma-d d imsoi, ira ur var-s walu vir tidtt-ins d lxdmt-ins… Iciyyr s tvrit-ins ar Pmd, wanitin isnuffr udm-ins, aPlayqi ikmml awal-ins: - maca amddukl-inu ioizzn, ca n twalatin… Uka ibda ittoawad tansfust tikarmin i tnni nnvni: agldun pmd, uccn, insi, amg…

"".

...(......""

. ..."":

-..."":

-...:...

CRÈDITS

Organització del projecteTamaddast n lmcruɛTamaddast n lmcruoAssociació Sociocultural Ibn Batuta Consorci d’Educació de Barcelona

Coordinació del projecteAzdduy n lmcruɛAzdduy n lmcruoElisenda Guedea, Associació cultural Ibn BatutaLluís Vallvé, Consorci d’Educació de Barcelona

Coordinació de les escoles Azdduy n tmzidawinAzdduy n tmzidawinAbdelhak Aoufi, dels centres de Tànger Carles Senpau, dels centres de Barcelona

Revisió lingüística Tanaḍt tasnilestTanaät tasnilstCatalà i ajudant d’edició: Ricard Bonmatí

TraduccionsTisuɣalTisuvalÀrab: Linguamón - Casa de les Llengües Amazic: Observatori Linguamón de la Llengua AmazigaCatalà: Linguamón - Casa de les Llengües

Disseny i composicióAsnayAsnayAlumnes de 1r de batxillerat de l’Escola Art del Treball Professora: Idoia PallarèsAssessorament: Martí Riu

:

ر

رر

رر

–

––

رر.

ررررر

ر...de ??????

...de ??????...de ??????

...de ??????...de ??????

ر...de ??????...de ??????

...de ??????

ررر.

ررر.رر-

ررر

ررر

رر

CD

:

ر

رر

رر

–

––

رر.

ررررر

ر...de ??????

...de ??????...de ??????

...de ??????...de ??????

ر...de ??????...de ??????

...de ??????

ررر.

ررر.رر-

ررر

ررر

رر

CD

:

ر

رر

رر

–

––

رر.

ررررر

ر...de ??????

...de ??????...de ??????

...de ??????...de ??????

ر...de ??????...de ??????

...de ??????

ررر.

ررر.رر-

ررر

ررر

رر

CD

:

ر

رر

رر

–

––

رر.

ررررر

ر...de ??????

...de ??????...de ??????

...de ??????...de ??????

ر...de ??????...de ??????

...de ??????

ررر.

ررر.رر-

ررر

ررر

رر

CD

:

ر

رر

رر

–

––

رر.

ررررر

ر...de ??????

...de ??????...de ??????

...de ??????...de ??????

ر...de ??????...de ??????

...de ??????

ررر.

ررر.رر-

ررر

ررر

رر

CD

:

ر

رر

رر

–

––

رر.

ررررر

ر...de ??????

...de ??????...de ??????

...de ??????...de ??????

ر...de ??????...de ??????

...de ??????

ررر.

ررر.رر-

ررر

ررر

رر

CD

:

ر

رر

رر

–

––

رر.

ررررر

ر...de ??????

...de ??????...de ??????

...de ??????...de ??????

ر...de ??????...de ??????

...de ??????

ررر.

ررر.رر-

ررر

ررر

رر

CD

Il.lustracions dels alumnes…Irsumen n inlmadenIrsumn n inlmadn

El pastor i la sirena La donzella dels cabells d’or L’aneguet lleig En Pere sense por L’home i l’arbre L’home al mig de la rotllana Hi ha una diferència L’arbre mare Els somnis del pastor

...de École Ben Ajiba i College Ibn Khaldoune

...de l’École Al Irchad

...del College Mae El Aynine

...de l’École Al Irchad

...de 1r d’ESO de l’institut Serrat i Bonastre

...de 6è de primària de l’escola Dolors Montserdà

...de l’Escola Drassanes-Santapau

...de 3r de primària de l’escola Parc del Guinardó

...de 1r d’ESO de l’institut Serrat i Bonastre

Textos dels alumnes…Iḍrisen n inlmadeniärisn n inlmadn

El pastor i la sirena ...de 1r d’ESO de l’institut Serrat i BonastreLa donzella dels cabells d’or ...de 3r de primària de l’escola Parc del GuinardóL’aneguet lleig ...de 6è de primària de l’escola Dolors Montserdà-SantapauEn Pere sense por ...de 4t de primària del CEIPM Torrent de Can CarabassaL’home i l’arbre ...del College Ibn KhaldouneL’home al mig de la rotllana ...del College Mae El AynineHi ha una diferència ...de l’École Al Irchad L’arbre mare ...de l’École Al IrchadEls somnis del pastor ...de l’ École Ben Ajiba

:

ر

رر

رر

–

––

رر.

ررررر

ر...de ??????

...de ??????...de ??????

...de ??????...de ??????

ر...de ??????...de ??????

...de ??????

ررر.

ررر.رر-

ررر

ررر

رر

CD

:

ر

رر

رر

–

––

رر.

ررررر

ر...de ??????

...de ??????...de ??????

...de ??????...de ??????

ر...de ??????...de ??????

...de ??????

ررر.

ررر.رر-

ررر

ررر

رر

CD

Institucions que han donat suport al projecteTimrsal i d-anɣ iɛawnen di lmcruɛ-aTimrsal i d-anv ioawnn di lmcruo-a

Associació Sociocultural Ibn BatutaConsorci d’Educació de BarcelonaInstitut d’Educació de l’Ajuntament de BarcelonaLinguamón - Casa de les LlengüesAjuntament de Barcelona - Barcelona SolidàriaObra Social “la Caixa”Caravana Solidària

Volem fer constar el nom de totes les persones i institucions que han ajudat a fer possible tot aquest treball sumant, il.lusionades, els seus esforços:

Nrzzu ad nari marra ismawen n iwdan-nni i kid-nɣ ibdden d timrsal i d-anɣ yucin afus-nnsn maḥnd ad nssuffɣ adlis-a:

Nrzzu ad nari marra ismawn n iwdan-nni i kid-nv ibddn d timrsal i d-anv yucin afus-nnsn mapnd ad nssuffv adlis-a:

:

:

–

“la Caixa”

…..….

……

…..….

……

…..….

……

…..….

……

.

:/com.blogspot.dibuixacontes://http

:

:

–

“la Caixa”

…..….

……

…..….

……

…..….

……

…..….

……

.


:

:

–

“la Caixa”

…..….

……

…..….

……

…..….

……

…..….

……

.


Professors que han treballat en el projecteImslmaden ikrzn di lmcruɛImslmadn ikrzn di lmcruo

Abdeslam Belkhdda, Alícia Palau, Allal Khatabi, Àngels Tripiana, Anna Joan, Carlos Pie, Carmen Sánchez, Cristina Antón, David Martí, Diana Belda, Elisabet González, Esther Pérez Martínez, Eulàlia Salat, Gloria Moreno, Idoia Pallarès, Jamila Tabib, Jaume Olivé, Joan Jarque, Lidia Jaques, Lourdes Vallvé, Malika Mehtal, Maria Pilar Soler, Matilde Solé, Mohammed Mokhtari, Mon Colet, Montse Mar-quet, Naima Sebab, Neus Fernàndez, Núria López, Omar Blidan, Rachid Oulad Mehdi, Said Aharroud, Saida Zekri, Salah Majdouli, Taoufiq El Berdouni, Teresa Comas.

Alumnes que hi han participat com a dissenyadors del llibreInlmaden icrkn dg udlis s uṣmmem-nnsnInlmadn icrkn dg udlis s uãmmem-nnsn

Constanza Herrera, Cristina Catalan, Ester Cabases, Eugenia Font, Gemma Sitjes, Georgina Asunción, Georgina Martínez, Maria Ce-garra, Mariona Asín, Núria Alquézar, Paula García, Rebeca Clemente, Roxana Ayllón, Samantha Baques.

Alumnes que hi ha participat escrivint, narrant o dibuixantInlmaden icrkn s tira-nnsn d ursem-nnsnInlmadn icrkn s tira-nnsn d ursm-nnsn

Abdelhafid Allouch, Abdelhkim Ríahi, Abdellah Ben Abderrahim, Abdellah Laachiri, Adrià Arenas, Adrià Florit, Adrián Mateo, Adri-ana Oriol, Ahlam Krayna, Aicha Tarfous, Aina Samaranch, Aina orradas, Alba Ricard, Alba Sampera, Alberto Kumerz, Alejandra Ca-liwara, Alejandro Calero, Alejandro Martínez, Àlex Aguilar, Alex Ortiz de Zevallos, Alfonso Loran, Amina Bakkali, Amina Talbi, Anass Talbi, Andrea Baseca, Ángeles de Blasi, Anna Grau, Anna Martín, Anna Ribas, Anna Rubí, Anna Solina, Anna-Ruth Moreno, Antoni Feliubadaló, Ariadna López, Ariadna Piquet, Asaad Chabil, Asmae Khannous, Àxel Bargues, Aya Boujenna, Ayoub El Faghloumi, Badr El Harras, Badreddin aouil, Basiru Camara, Basma Bouayad, Belen Gaybor, Belén Tendero, Berta Dolcet, Berta Novell, Bilal Allali, Bilal Sandi, Bipana Prió, Bladik del Pino, Blanca Escrigas, Bochra Amrani, Botaina asdari, Bouchra Cherif, Brayan Rodríguez, Bruno Rodes, Bryan Miranda, Carla Casanovas, Carla onzález, Carla Mir, Carla Peña, Carlos Castro, Carmen Baez, Carolina Vas, Catalina Núñez, Catherine Hidalgo, Chaima Bakkali, Chaimae Ajnabar, Chaymae Boumendil, Clara Cid, Clara Vitaller, Cristián Ledes-ma, Daniel Vallés, David García, David Melgosa, David Ortiz, Derly Andrea Beltran, Dina Razenj,.Dina Sabri, Dounya Belhaj,Eduard Herrando, Eduardo az, Elias Bouchetta, Elisabet Ceberio, Emi Llinares, Enric Bravo,.Eric Oms, Eric Paris, Ester alazón, Farah Sihayta, Fatima Zahra Bakkali, Fatima Zohra Aaribi, Fatima Zohra Laachiri, Fausto Leonel érez, Felip Vives, Felipe Silva,Ferdaous Kontafi, Foysol Uddin, Genís Martínez, Gerard del Pozo, Gina Torrent, Gissela Bautista, Guillem Martín, Guillem Torres, Gurjeet Lal Devi, Hafsa Boukili, Haidy Novoa, Hajar Tita, Halima Ahmadach, Halima Rambouk, Halima Yassihi, Hamza ounaim, Hamza Chaghouani,.Hamza Zeggaf, Hanae Chat, Hanae El Bekrani, Hanan Aattar, Hannah Adib, Hasnae Badaoui, Helena Rubio, Houda Adrar,Houda Raha, Hugo Eduardo rriaga, Ikram Amrani, Ikram El Marnasi, Iman Chahboun, Imane Gaddour, Irene Mas, Irene Oriol, Iria López, Iris Razenj, Isabel Miralles, Issa Nagraj, Issei Cruzate, Ivan Diego López, Jaber Dilan, Jan Cabré, Jan Cheto, Jana Sisi Herranz, Jason Romero, Jawad Zouitan, Jéssica ullishpuma, Joan Fargas, Joel Uclés, Johanna Pilligua, Juan Carlos Castillo, Judith Huerta, Júlia Ba-uer, Júlia idal, Julian Beceyro, Karima Zaidi, Kawtar Alaoui, Kevin Mansilla, Kevin Rivas, Kevin Salazar, Koldo cheverría, Lady Kate-rine Meza, Laia Martínez, Laia Navarro, Latifa Elhagroui, Laura Díaz, Laura arcía, Layla Zenad, Lewis Alexis Moreta, Lluís Gilabert, Lorena Gonzalez, Lou Martí, Luca ampanile, Lydia Vallés, Mae Presas, Maha Dechiri, Mahid Rizwuan, Manuel Sánchez, Mar Ayza, Mar Bonaga, Mar Sort, Marc Berdala, Marc Pi, Marçal Pujol, Marcelo García, Marcos Lopez, Maria Castellví, Maria del Mar Pujal-te, Maria Garcia, Maria Iñíguez, Mariam Balaada, Mariam oujamaa, Mariam Harrak, Mariam Maissouri, Mariam Rouraou,Mariam Sanfaoui, Marina Molowny, Marta Rodríguez, Maryam Hannouni, Max Ros, Mercé Mas, Miguel Catalán, Miquel Sala, Mireia ala, Miriam Martínez, Mirka Cuevas, Moad Chaairi, Mohamed Ali Berrouho, Mohamed Ali Bouazza, Mohamed Bakkali, Mohamed Beli-lou, Mohamed Benabdellah, Mohamed Bendris, Mohamed Benkassim, Mohamed Idrissi, Mohamed Mehdi Hissa, Nada El Ouahabi, Nadia atif, Nahla Bendaboun, Nahla El Mortaji, Najoua Rambouk, Nicolas Aguilera, Nicolás Mosquera, Noa Pérez, Nouar Ahmi-dach, Núria Rafel, Núria Sánchez, Núria Torreño, Olmo Suñé, Omaima adda, Omaima Lafkir, Omaima Rahali, Omar Chakour, Omar Chantouf, Ónik Deb, Oriol Catalán, Ossama Akbib, Ouassima Ajhir, Ouassima Bendris, Oussama Bakkali, Oussama Fadili, Oussama Ouzzine, Paola Cárdenas, Paolo Gnutti, Patricia Velázquez, Paula Echeverría, Paula Fabres, Paula Mayo, Paula Salesa, Pol Aranda,

:

:

–

“la Caixa”

…..….

……

…..….

……

…..….

……

…..….

……

.


Col.laboradors Inni ibdden akid-nɣInni ibddn akid-nvGuiomar Pau, Hosni Almouklis, Hosni Chakir, Marc Estraña, Mohamed Berdouni, Zahra El Hajjaji, Souhaila Yahyaoui, Abdelmalik Fakiri.

Per a més informació del procés del projecteMala txsm inɣmisn ktar x lmcruɛ:Mala txsm invmisn ktar x lmcruo:http://dibuixacontes.blogspot.com

:

:

–

“la Caixa”

…..….

……

…..….

……

…..….

……

…..….

……

.


:

:

–

“la Caixa”

…..….

……

…..….

……

…..….

……

…..….

……

.


Pol Blanes,Rafael Pando, Ramon Nieto, Raquel Ciurana, Raquel Ferrer, Redouan Lahmam, Renata Pérez, Rida lbar, Roger Juvé, Ronggi Zhou, Ruth Mestres, Saad M’rabet, Saida Laktir, Salah Ud-Din, Samara eada, Samia Naji, Sània Khanem, Santi Alorda, Sara Delpierre, Sara Domene, Sara El Andaloussi, Sara Sánchez, Sara Valbuena, Sarasvati Lopez, Sarra Laghmich, Sehar Aktar, Sergi estres, Sergio Viz-caino, Sheila Burgueño, Siham El Hassan, Sirina Begum, Sofía Méndez, Sokaina affou, Sokaina Sameh, Sol Anglada, Somaya Benamar, Somaya Kharraz, Sonia Reina, Soumaya arfouss, Stephanie Rojas, Tana Cabanas, Tasnim Begum, Tatiana López, Tomas Saavedra, Verónica Delgado, Víctor Marín, Wafae Haddad, Wardía Taghzouni, Wijdan Hiraj, Xavier Amado, Xavier Félix, Yasmeen Kousar, Yas-mina Bouchefrati, Yassine Bousaid, Yassine M’tioui, Yassine abouti, Yinela Estrella Lázaro, Yosra Benaammou, Yosra Lahlou, Younes Akhrif, Younes Hakmi, Yousra Abatoui, Youssef Benmoussa, Youssef Issaoui, Youssef Kennía, Zaheer Ud-Din, Zeneida Albadalejo.

)Dibuixa’m un conte- Talila nono (no cal traduir)

Junts dibuixem i cantem - Nxa deŋ xa sigilaa niŋ nini safe ke - Ensemble, dessinons et chantons.

Aquest llibre de contes, fruit del treball cooperatiu d’infants de dos continents, Europa i Àfrica, escrit en tres llengües, amazic, àrab i català, és un material molt útil per a les escoles. D’una banda, ens mostra unes cultures llunyanes però cada cop més properes dins les nostres aules, i de l’altra, constitueix un bon exemple de treball interdisciplinari portat a terme coordinadament per vint-i-cinc centres educatius.

Adlis-a n tḥuja, crkn dg-s iḥnjiren n tnayen n imnẓawen, Urupa d Afrika, yura s tlata n ilsan, tamaziɣt, taɛrabt d tkatalant, ad infɛ aṭṭas n tmezgidawin. Zg ijjt n jjiht, tsskn-anɣ tussnayin iggwjn, maca kul twala udsnt ktar di tmezgidawin-nnɣ, zi jjitt nnḍni, isskan-anɣ tikrza i ggint 5 n tmezgidawin jr-asnt.

Adlis-a n tpuja, crkn dg-s ipnjirn n tnayn n imnçawn, Urupa d Afrika, yura s tlata n ilsan, ta-mazivt, taorabt d tkatalant, ad info aïïas n tmzgidawin. Zg ijjt n jjiht, tsskn-anv tuss-nayin iggwjn, maca kul twala udsnt ktar di tmzgidawin-nnv, zi jjitt nnäni, isskan-anv tikrza i ggint 5 n tmzgidawin jr-asnt.

Ruxa tggur-d tjrst (lmcta), abriq ixssa-yas ad iftp s tazzla puma ur ittnuv dg ijrs. Maca waxxa amnni, innuv.Cwit, yus-id ijj n ufllap, ifkk-it-id, iwwi-t akid-s artaddart. Yuc-it i tarwa-ins, maca ina sskknt-x-s. Isso-datajrst innuffr jr n tcjjura, mani ittaf cwit n tçvalt.Umi d-twwä tfsut, içra ubriq ca n irdafn çwan-d avzar.Inna-yas ak ixf-ins: jj ad ayi-nqbn, ruxa nnimv, xlli nvin-ayi,ma olihc.Ruxnnit, iqrrb ar tma n ivzar, issij, içra udm-ins dg waman.Yufa ixf-ins d ardaf, ur illi d abriq. Lavan-as irdafn nnvni puma akid-sn irap. Irap a var-sn s usdpi d amqran,isnuffr azllif-ins jr n afriwn. Maca nna-as qa ur dinnminzi va issdpa, qa ntta am ntnin. Ruxnnit, issili ili-insazgrar, inna-yasn:- ommrs ur urjiv ad oicv anct n uya d lfrapt umi ila lliv d abriq izhmn.Uka iqqim ad yioic ak irdafn-nni.

L’hivern ja estava per caure, i l’aneguet havia de nedar ràpid per no quedar-se glaçat a dins del riu, però no va tenir sort i es va que-dar atrapat al gel. Sort que al cap d’una estona va arribar un pagès, el va treure del gel i se’l va emportar a casa seva. El pagès el va donar als seus fills, però aquests el maltractaven. I se’n va anar. Va passar l’hivern amagat entre els arbustos, on estava una mica calentet.Quan arribà la primavera, l’aneguet lleig va veure un grup de cignes que passaven pel riu i, més trist que mai, va pensar: “M’és igual que em picotegin i m’insultin o que fins i tot em matin; ara ja tot m’és igual.”I llavors es va acostar a la vora del riu i es va veure reflectit a l’aigua. ¡L’aneguet lleig era un cigne! Els altres cignes li van dir que anés amb ells. I ell s’hi va acostar, però amb molta vergonya; i va amagar el cap sota l’ala. Però els altres li van dir que era com ells, que no n’havia de tenir pas, de vergonya. I aleshores ell va alçar el seu esvelt coll i va exclamar tot content:—No vaig somiar mai tanta felicitat quan era l’aneguet lleig.I es va quedar a viure amb els altres cignes.

Ruxa teggur-ed tejrest (lmecta), abriq ixessa-yas ad ifteḥ s tazzla ḥuma ur ittnuγ deg ijres. Maca waxxa amenni, innuγ. Cwit, yus-id ijj n ufellaḥ, ifekk-it-id, iwwi-t akid-es ar taddart. Yuc-it i tarwa-ines, maca ina ssekkent-x-es. Isseɛda tajrest innuffer jer n tcejjura, mani ittaf cwit n teẓγalt. Umi d-tewweḍ tefsut, iẓra ubriq ca n irdafen ẓwan-d aγzar. Inna-yas ak ixef-ines: ejj ad ayi-neqben, ruxa nnimeγ, xelli nγin-ayi, ma ɛlihc. Ruxennit, iqerreb ar tma n iγzar, issij, iẓra udem-ines deg waman. Yufa ixef-ines d ardaf, ur illi d abriq. Laγan-as irdafen nneγni ḥuma akid-sen iraḥ. Iraḥ a γar-sen s usedḥi d ameqran, isnuffer azellif-ines jer n afriwen. Maca nna-as qa ur dinn minzi γa issedḥa, qa netta am netnin. Ruxennit, issili ili-ines azegrar, inna-yasen: - Ɛemmers ur urjiγ ad ɛiceγ anect n uya d lefraḥet umi ila lliγ d abriq izehmen.

Uka iqqim ad yiɛic ak irdafen-nni.

..

..

:-..!.!

.

.:-.

.

Umi isll manynni, abriq iïïf taäwayt, irwl zg uqwir. Iwwäar ci n tmdwin dg-snt ibriqn n lxla, nna-as qa izhm, macavar-sn kif kif mala ur imlik ca zi familiya-nsn. Nttamskin qqao ur ittfkkar ad imlk, irzzu vir ad ioic dilhna.Ittqrrab-d lxrif, ttqrrab-d ula d tgmrawt. S manayaminzi yugur zi tmdwin s tazzla. Ijj n wass, ira it-tãuäuãmmiä aïïas, iwwä ar ijjt n tnwalt n ukccuä txrrb, tzddvdinni ijjt n twssart ak ijj n umcic d ijjt n tyaçiät.trbba-t twssart-nni, ttvir-as qa tabriqt ad as-tïïarutimllalin. Maca amcic-nni d tyaçiät-nni ur xisn bu ucrik,qqimn ttskkant x-s. Tnna-yas ijj n wass tyaçiät:- Ck tssnd ad ttarud timllalin amb ncc, qa, qa, qa…?- Ck, tssnd ad tsqwsd avzdis, ad tssufvd nnfs amb ncc? Inna-yas umcic.- Lla, ur ssinv ad gv ra ta ra tin.- Iwa ssvd- Maca ssnv ad väãv dg waman, ad ftpv mlip.- Ck ma tbbuhlld ma?- Waqila ixssa-ayi ad ugurv ssa oawd- inna-yasn ubriq, ukayugur.

I aleshores l’aneguet lleig va fer una volada forta i va fugir del corral. Va arribar a uns aiguamolls on hi havien ànecs salvatges, i aquests li van dir que era molt lleig, però que això els era igual mentre no es casés amb família seva. ¡Pobre aneguet! Ell no hi pen-sava pas, a casar-se. Només volia que el deixessin estar-se allà.Ja s’acostava la tardor. I també els caçadors. I va fugir dels aiguamolls tan de pressa com va poder. I vet aquí que un dia que feia un vent ferotge, va arribar a una cabana de fusta tota atrotinada on vivia una vella amb un gat i una gallina. I la vella el va adoptar pensant-se que era una ànega i que pondria ous. La gallina i el gat no volien cap altre animal; i li feien la vida impossible. I la gallina un dia li va dir:—¿Tu saps pondre ous co-co-com jo?—¿I saps arquejar el llom i tirar rebufs com jo? —va afegir el gat.—No, no sé fer ni una cosa ni l’altra.—Doncs calla.—¡Però sé capbussar-me i nedar a l’aigua, que és divertidíssim!—Però ¿tu ets boig o què?—Em sembla que me n’aniré a córrer món —va dir l’aneguet, i va marxar.

Umi isell manyenni, abriq iṭṭef taḍwayt, irwel zeg uqwir. Iwweḍ ar ci n tmedwin deg-sent ibriqen n lexla, nna-as qa izhem, maca γar-sen kif kif mala ur imlik ca zi familiya-nsen. Netta meskin qqaɛ ur ittfekkar ad imlek, irezzu γir ad iɛic di lehna. Ittqerrab-ed lexrif, ttqerrab-ed ula d tgemrawt. S manaya minzi yugur zi tmedwin s tazzla. Ijj n wass, ira ittṣuḍ uṣemmiḍ aṭṭas, iwweḍ ar ijjt n tenwalt n ukeccuḍ txerreb, tezeddeγ dinni ijjt n twessart ak ijj n umcic d ijjt n tyaẓiḍt. trebba-t twessart-nni, ttγir-as qa tabriqt ad as-teṭṭaru timellalin. Maca amcic-nni d tyaẓiḍt-nni ur xisen bu ucrik, qqimen ttsekkant x-es. Tenna-yas ijj n wass tyaẓiḍt: - Cek tessned ad ttarud timellalin amb necc, qa, qa, qa…? - Cek, tessned ad tesqewsed aγezdis, ad tessufγed nnefs amb necc? Inna-yas umcic. - Lla, ur ssineγ ad geγ ra ta ra tin. - Iwa ssγed - Maca ssneγ ad γeḍṣeγ deg waman, ad fetḥeγ mliḥ. - Cek ma tebbuhelled ma? - Waqila ixessa-ayi ad ugureγ ssa ɛawed- inna-yasen ubriq, uka yugur.

.

. .

...:

-:

:...!:.!

:.!:

:!.

ibriqen deg ili, neqqbent-t tyaẓiḍin, ula d taḥenjirt i d-asen-itticcen ad ccen, teccat-it s iḍaren. Ayetma-s tsekkant x-as, qqaren-as: - Ɛlik i d-ac-γa-yecc umcic, a lweḥc aɛeffan! Ar umeggaru, xelli d yemma-s tenna-yas: - Xseγ ad ssa tugured ar mani yeggwej.

Ffvn-d zg waman, rapn ad ssnn lupuc n uqwir, amknaw ayaçiä n lhnd, iyaçidn d tyaçiäin, ibriqn nnvni. Ymmat-sn tbda tsslmad-asn mux va ugurn mlip d mux va sllmn. - yallah, snhizzm ticrkrudin. ruxa, shwam azllif qa tggur-d ijjt n tbriqt d tawssart. D nttat d tamqrant n uqwir. “Tifawin a xalti tawssart”. Maca, ibriqn umi çrin abriq-nni izhmn, bdan ttddmn-as ili, ttdoun dag-s, ttazzln x-as. - jjm-t trankil -tnna-yasn ymmat-sn- ntta ur ittrada pdd. Tnna-yas tbriqt tawssart: - var-m ipnjirn ãbpn aïïas, vir abriq-a aqbbuz, izhm! - Ssnv ira ur dag-s bu zzin, maca icäar aïïas, ifttp mlip, ktar zg inni nnvni. Oawd, ak lwqt ad idwl psn, ad imvar mlip, ad isllk di ddunnit-ins- tnna-yas tbqrit umi ra tpada ili n ubriq izhmn. Iojb-as lpal i ubriq izhmn umi isll manaynni, ittvir-as qa ur t-ittrada pdd. Maca, ur tkki walu lfrapt-ins. Kul ass, ttddmn-t ibriqn dg ili, nqqbnt-t tyaçiäin, ula d tapnjirt i d-asn-itticcn ad ccn, tccat-it s iäarn. Aytma-s tskkant x-as, qqarn-as: - Olik i d-ac-va-ycc umcic, a lwpc aoffan! Ar umggaru, xlli d ymma-s tnna-yas: - Xsv ad ssa tugurd ar mani yggwj.

I van sortir de l’aigua i van anar a fer un tomb per conèixer els animals del corral, com per exemple els galls dindi, els altres ànecs i els galls i les gallines. I els ensenyava a caminar bé i a saludar:—Au, feu anar les potes. Ara abaixeu el cap davant aquella ànega velleta que ve cap aquí. És la més venerable de tot el corral. Bon dia, senyora velleta.Però els altres ànecs, quan van veure aquell aneguet tan lleig, li mossegaven el coll, l’insultaven i li deien que se n’anés.—Deixeu-lo en pau —va dir la mare ànega—. No fa mal a ningú.I l’ànega vella li va dir:—Quins fills més bonics que tens. Bé, tots menys aquest tan gros i tan lleig.—Ja ho sé, que no és bonic, però és bon minyó i neda tan bé com els altres, o potser més bé i tot. A més —va dir acariciant-li el coll—, crec que millorarà i que creixerà fort i se’n sortirà prou bé, en aquesta vida.I l’aneguet lleig es va alegrar perquè va pensar que ara ja no el molestaria ningú. Però l’alegria no li va durar gaire, ja que cada dia els ànecs el mossegaven, les gallines el picaven i la noia que els portava el menjar li donava puntades de peu. I també els seus germans el maltractaven i li deien:—¡Tant de bo t’agafés el gat, bèstia fastigosa!I al final fins i tot la seva mare li deia:—Voldria que fossis ben lluny d’aquí.

Ffγen-d zeg waman, raḥen ad ssnen luḥuc n uqwir, ameknaw ayaẓiḍ n lhend, iyaẓiden d tyaẓiḍin, ibriqen nneγni. Yemmat-sen tebda tsselmad-asen mux γa uguren mliḥ d mux γa sellmen. - yallah, senhizzem ticerkrudin.ruxa, sehwam azellif qa teggur-ed ijjt n tebriqt d tawessart. D nettat d tameqrant n uqwir. “Tifawin a xalti tawessart”. Maca, ibriqen umi ẓrin abriq-nni izehmen, bdan tteddmen-as ili, ttedɛun dag-es, ttazzlen x-as. - jjem-t trankil -tenna-yasen yemmat-sen- netta ur ittrada ḥedd. Tenna-yas tebriqt tawessart: - Γar-em iḥenjiren ṣebḥen aṭṭas, γir abriq-a aqebbuz, izhem! - Ssneγ ira ur dag-es bu zzin, maca icḍar aṭṭas, ifetteḥ mliḥ, ktar zeg inni nneγni. Ɛawed, ak lweqt ad idwel ḥsen, ad imγar mliḥ, ad isellek di ddunnit-ines- tenna-yas tebqrit umi ra tḥada ili n ubriq izehmen. Iɛejb-as lḥal i ubriq izehmen umi isell manayenni, ittγir-as qa ur t-ittrada ḥedd. Maca, ur tekki walu lefraḥet-ines. Kul ass, tteddmen-t

:

-..!

.:.!

:.!:..

:

-.!:

!

Dg ijj n unbdu ipma aïïas. Di tili n rrbio i d-ivmmin ak ijjt n taddart n lkampu, ira tlla ijjt n tbriqt tpbä x tmllalin-ins, ttraja mrmi i d-va-ffvn ifillusn. Ijj n wass, bdant tfruruynt tmllalin, bdan ttffvn-d ifillusn ijj ijj. Maca ijjt n tmllalt tmvar zi tinni nnvni, tugi ad tfruri. Tdwl tpbä x-s arami d-tfruri. Maca, afillus i zzag-s d-iffvn ur illi am yinni nnvni, d amqran, izhm. Tnna-yas ak ixf-ins: - mana ubriq-a, cpal d aqbbuz! Tiwcca-ins, twwi-tn ar uglmam ad ftpn. Msiyyabn kulci ara waman, tabriqt trra taynit i ubriq izhmn ifttp mlip, tnna-yas: - xzr mux isnhizza tickrudin! A mmi-pnnu. Mara txzard mlip, ur izhim ci bzzaf. Arapim-d a tarwa-inu ad ac-kum-smlv i uqwir. Maca ur trapm ci mani iggwj, imkn ad x-akum iojn pdd, päam imcicn.

Era un dia d’estiu molt calorós. A l’ombra de les plantes que creixien a la vora d’una antiga casa de camp, hi havia una mare ànega que covava els seus ous i estava impacient per veure néixer els aneguets. Fins que per fi va veure que els ous s’obrien i que, l’un darrere l’altre, començaven a sortir-ne els seus fillets. Però un ou que era més gros que els altres encara no es trencava. I el va tornar a covar fins que es va a obrir, i en va sortir l’aneguet. Però aviat es va adonar que aquest no era pas com els altres, sinó més gros i lleig. I va dir:—¡Quin aneguet tan gros!L’endemà la mare se’ls va emportar a l’estany a nedar. Es van tirar tots a l’aigua, i la mare va veure que l’aneguet lleig nedava molt bé i va dir:—¡Mireu que bé que mou les potes! És el meu fillet. I, ben mirat, no és tan lleig. Veniu amb mi i us presentaré al corral. Però no us allunyeu de mi, que us podrien trepitjar; i aneu amb compte amb els gats.

Deg ijj n unebdu iḥma atṭas. Di tili n rrbiɛ i d-iγemmin ak ijjt n taddart n lkampu, ira tella ijjt n tebriqt teḥbeḍ x tmellalin-ines, ttraja mermi i d-γa-ffγen ifillusen. Ijj n wass, bdant tefruruyent tmellalin, bdan tteffγen-d ifillusen ijj ijj. Maca ijjt n tmellalt temγar zi tinni nneγni, tugi ad tefruri. Tedwel teḥbeḍ x-es arami d-tefruri. Maca, afillus i zzag-es d-iffγen ur illi am yinni nneγni, d ameqran, izhem. Tenna-yas ak ixef-ines: - mana ubriq-a, cḥal d aqebbuz! Tiwecca-ines, tewwi-ten ar ugelmam ad fetḥen. Msiyyaben kulci ara waman, tabriqt terra taynit i ubriq izehmen ifetteḥ mliḥ, tenna-yas: - xzer mux isenhizza ticekrudin! A mmi-ḥennu. Mara texzared mliḥ, ur izhim ci bezzaf. Araḥim-d a tarwa-inu ad ac-kum-semleγ i uqwir. Maca ur traḥem ci mani iggwej, imken ad x-akum iɛjen ḥedd, ḥḍam imcicen.

. . .

.:

-.!

:- ! .

!.

. . .

.:

-.!

:- ! .

!.

Abriq izehmenAbriq izhmn

Se li va eixamplar el cor i va seguir dient, tot rascant-se la panxa: “Em buscaré una dona ben guapa i m’hi casaré. I tindrem un fill que serà més guapo que tots els altres nens. L’educaré bé i li ensenyaré moltes coses, i serà molt llest. Però si es porta malament o no vol escoltar-me, li pegaré amb aquest gaiato així: pam-pam”. I en fer el gest d’aixecar el bastó enlaire, va fer que li caigués al cap el recipient, que es va trencar, i llavors la mantega li va regalimar coll avall i per tota l’esquena.

Ibbirh wul nns, innupmz, icmz g uoddis, uca irni, inna: “ad rzuv ad awiv ict n tmvart tcna ammar. Ur vars bu tsarwas. Ad vari yili ijj upnjir ivuda, yif marra ipnjirn. Ad t-ssymv, ad t-svrv. Ad ilmd tivit. Maca, mala igga rrabt niv yugi ad yisi s wawal inu, ad t-wtv s ukccum-a. ad as-ggv: “ddaf, ddaf !”Umi, yisi umksa akccum nns g ujnna, ivmr d taqdipt nni n trussi xf uzllif nns, uca trrz. Tnnvl-as d xf yiri d uorur !

Ibbirh wul nns, innuh,mz, icmz g uεddis, uca irni, inna:“ad rzuγ ad awiγ ict n tmγart tcna ammar. Ur γars bu tsarwas. Ad γari yili ijj uhnjir iγuda, yif marra ihnjirn. Ad t-ssymγ, ad t-sγrγ. Ad ilmd tiγit. Maca, mala igga rrabt niγ yugi ad yisi s wawal inu, ad t-wtγ s ukccum-a. Ad as-ggγ: “ddaf, ddaf!”. Umi, yisi umksa akccum nns g ujnna, iγmr d taqdiht nni n trussi xf uzllif nns, uca trrz. Tnnγl-as d xf yiri d uεrur!

.

.

Però un dia que va tornar de pasturar, es va estirar a terra a la cuina i es va posar a pensar… Va contemplar el recipient que penja-va sobre seu i va començar a somiar, tot dient: “¡Oh recipient meu! Vendré la teva mantega per un dirham, i amb aquest dirham compraré una vedella. D’aquesta vedella en naixerà un ramat d’ovelles, que vendré per comprar un ramat de vaques, i de les vaques en naixeran vedellets. Llavors vendré els vedells per comprar camelles, que també criaran fins a fer un ramat, i quan hagi esdevingut un gran propietari, em faré construir un gran edifici que deixarà la gent embadalida.”

Ijj n wass, irggp D SG TRWSA. izzl g tnwalt, uca yili ittxarar. Ixzar g tqdipt snnj nns, uca yili ittarja. Inna-as: “ih ! a taqdipt. Aqqa, ad zznzv trussi nnm s frank. Ad sigs svv ict n txsi. Tixsi nni, ad taru tix-swin nnim n. ad ggv tpimmrt. Sg ssnni, ad tt-zznzv, ad svv tifunasin. Ad arunt tiynduzin. Ad tnt-zznzv, ad svv tilvmin. Tilvmin nni, ad arwnt ijoumn. Ad ggnt tpimmrt tmvar. Iwa, xmi va dwlv d bu wagra amqqran, ad ssiliv ijj n ibrgmmi imvar. Ad as-qqarn iwdan: “cnna mara inna-tt !”.

...

....

Ijj n wass, irggh d sg trwsa, izzl g tnwalt, uca yili ittxarar. Ixzar g tqdiht snnj nns, uca yili ittarja. Inna-as:“ih! a taqdiht. Aqqa, ad zznzγ trussi nnm s frank. Ad sigs sγγ ict n txsi. Tixsi nni, ad taru tixswin nnim n. Ad ggγ thimmrt. Sg ssnni, ad tt-zznzγ, ad sγγ tifunasin. Ad arunt tiynduzin. Ad tnt-zznzγ, ad sγγ tilγmin. Tilγmin nni, ad arwnt ijεumn. Ad ggnt thimmrt tmγar. Iwa, xmi a dwlγ d bu wagra amqqran, ad ssiliγ ijj n ibrgmmi imγar. Ad as-qqarn iwdan:“cnna mara inna-tt!”.

Hi havia una vegada un pastor que treballava per a un home que tenia un ramat de vaques i un d’ovelles. Cada dia, prenia cap a casa una mica de mantega i l’anava guardant en un recipient que tenia penjat a la cuina. Quan el va tenir ple, va dir-se a si mateix: “Guardaré aquesta mantega per quan vinguin temps dolents.”

Tuγa ijj umksa irkk s γar ijj n bab n txswin d ifunasn. Ku ass, tuγa ikssi cwayt sg trussi, ismuna-tt g yijj n tqdih,t i yuyl g tnwalt nns. Umi tt-iccur, inna g yixf nns: trussi-a, ad tt-xmmrγ i wussan ibarcann.

Tuva ijj umksa irkk s var ijj n bab n txswin d ifunasn. Ku ass, tuva t ikssi cwayt sg trussi, ismuna tt g yijj n tqdipt i yuyl g tnwalt nns. Umi tt iccur, inna g yixf nns: trussi a, ad t xmmrv i wussan ibarcann.

.

..

.

..

Tirja n umksaTIRJA N UMKSA

Després d’uns dies de dubtes, de tristesa i de llàgrimes, per fi va vèncer l’amor. El pastor va decidir anar cap a la platja a trobar la seva sirena. Ella decidí també anar cap a la muntanya a buscar el seu enamorat. Tot d’una es trobaren al mig i allà van plantar la seva cabana per viure junts. L’endemà, en despertar, van veure amb sorpresa que davant seu s’estenia una gran plana amb rius i aiguamolls, arbres i prats, ocells, animals terrestres i animals aquàtics, on es barrejaven els elements dels dos mons, els del mar i els de la muntanya.Així és com ara podem trobar la gran plana de l’Empordà, entre els Pirineus i el mar Mediterrani, on tots dos feliços, la sirena i el pastor, encara avui viuen cantant i tocant eternes melodies d’amor.

Ssodan ci n ussan xiyyqn, ttrun, ur ssinn min va ggn, maca ar umgarru tvlb tayri. Amksa ixs ad irap ar tftist ad irzu x tslit n lbpar. Taslit n lbpar ura d nttat txs ad trap ar udrar ad trzu x llif-ins. Msaggarn s tnayn id-sn di lwãï n ubrid, ggin din aqiäun-nsn (tanwalt) puma ad oicn ak wayawya. Tiwca-ins, dhcn umi çran zdat-nsn ijj n uçvar d amqran dag-s ivzran, iglmamn, ticjjura d imssukan, ijäaä, lmal n ucal d lmal n waman, munn imudar n tnayn n imadaln, inni n udrar d yinni d lbpar. S manaya, ruxa, nzmmr ad naf açvar amqran n Imburdan jr Ipiriniyn (Pirinws) d lbpar Agrakal, mani oad rux, taslit n lbpar d umksa, ttpnnajn lvnuj n tayri ur ittmttan.

. .

.

..

.

Sseεdan ci n ussan xiyyqen, ttrun, ur ssinen min γa ggen, maca ar umegarru teγleb tayri. Ameksa ixes ad iraḥ ar teftist ad irzu x teslit n lebḥar. Taslit n lebḥar ura d nettat txes ad traḥ ar udrar ad terzu x llif-ines. Msaggaren s tnayen id-sen di lwesṭ n ubrid, ggin din aqiḍun-nsen (tanwalt) ḥuma ad εicen ak wayawya. Tiweca-ines, dehcen umi ẓran zdat-nsen ijj n uẓγar d ameqran dag-es iγezran, igelmamen, ticejjura d imessukan, ijḍaḍ, lmal n ucal d lmal n waman, munen imudar n tnayen n imadalen, inni n udrar d yinni d lebḥar. S manaya, ruxa, nzemmer ad naf aẓγar ameqran n Imburdan jer Ipiriniyen (Pirinews) d lebḥar Agrakal, mani εad rux, taslit n lebḥar d umeksa, ttγennajen leγnuj n tayri ur ittmettan.

El pastor cada matinada cantava per a ella, però mai no apareixia aquella meravellosa criatura que havia vist un dia. Fins que una nit, la sirena, encuriosida, es decidí a sortir i va esperar amagada a la platja. Als primers rajos de sol ja el va veure a la carena. Produïa dolços sons que enamoraven. I llavors ella també cantà.Tots dos es dirigiren a buscar l’altre. Entre muntanyes, arbres, platges i onades, les seves mirades es van encreuar, i l’amor va ser instantani. Les paraules sobraven: només amb melodies i cançons la seva relació era infinitament amorosa.La sirena va demanar al pastor que baixés al fons marí a viure amb ella, però el pastor no podia abandonar la seva estimada mun-tanya; allà hi tenia la seva vida. Després va ser el pastor qui li demanà que anés amb ell a la tranquil•litat i l’aire pur dels cims, però la sirena, malgrat la seva soledat, no podia abandonar la seva vida marina.

Kul tifawt, ameksa ittγennaj-as i teslit n lebḥar, maca ur iqqim ɛad iẓra tamexluqt-nni taṣebḥant i iẓra ijj n wass. Alami d ijjt n llilet, taslit n lebḥar, inna-yas ixef-ines ad tetteffeγ ad tessen min dinni. Teqqim tennuffer di teftist. Ak usijji n tfuyt, teẓra-t di ticceḍt, issufuγ-ed zi tmijja-ines ca n leγnuj sseεciqen. Tebda ttγennaj ula d nettat. Bdan rezzun x wayawya, jer n idurar, ticejjura, tiftisin d lemwaj, msaggarent lxezrat-nsen, tayri tmmers jer-asen. Ur hdijjen awal: γir s uẓawan d leγnuj xsen ayawya aṭṭas. Tetter-as teslit n lebḥar i umeksa ad kid-es iraḥ ad izdeγ di walliγ n lebḥar, maca ameksa ur izmir ad ismeḥ deg udrar-ines iεizzen; dinni i γar-es tella tudert. Ameksa ula d neta itter-as i teslit n lebḥar ad kid-es traḥ ar ticcaḍ n idurar. Mani illa lehna d leεwin, maca taslit n lebḥar, waxxa d taweḥdanit ur tezmir ad tesmeḥ di tudert tabeḥrit.

Kul tifawt, amksa ittvnnaj-as i tslit n lbpar, maca ur iqqim oad içra tamxluqt-nni taãbpant i içra ijj n wass. Alami d ijjt n llilt, taslit n lbpar, inna-yas ixf-ins ad tettffv ad tssn min dinni. Tqqim tnnuffr di tftist. Ak usijji n tfuyt, tçra-t di ticcät, issufuv-d zi tmijja-ins ca n lvnuj ssociqn. Tbda ttvnnaj ula d nttat. Bdan rzzun x wayawya, jr n idurar, ticjjura, tiftisin d lmwaj, msaggarnt lxzrat-nsn, tayri tmmrs jr-asn. Ur hdijjn awal: vir s uçawan d lvnuj xsn ayawya aïïas. Tettr-as tslit n lbpar i umksa ad kid-s irap ad izdv di walliv n lbpar, maca amksa ur izmir ad ismp dg udrar-ins ioizzn; dinni i var-s tlla tudrt. Amksa ula d nta ittr-as i tslit n lbpar ad kid-s trap ar ticcaä n idurar. Mani illa lhna d lowin, maca taslit n lbpar, waxxa d tawpdanit ur tzmir ad tsmp di tudrt tabprit.

..

.

.

..

En una platja deserta, cada nit de lluna plena, sortia una bonica sirena. Asseguda en una roca, pentinava els seus llargs cabells men-tre cantava a la lluna i les estrelles. Vivia al fons del mar, en un immens palau de coralls i algues. Jugava amb dofins i peixos. Feia diademes amb perles i petxines. La sirena posseïa una bellesa increïble, però no era feliç. En la seva mirada s’hi veia la tristesa i la soledat que sentia.Una nit, la sirena es va quedar fins molt tard allà a la platja. Volia seguir cantant per no pensar en la seva vida solitària. Estava a punt de sortir el sol. El pastor va sentir la bella melodia, es va llevar i, guiant-se pel so, es dirigí cap al penya-segat, des d’on va veure la sirena. Va cridar demanant-li que seguís cantant. Però ella, en veure’l, es va espantar i s’endinsà al fons marí.

Deg ijjt n teftist texwa, kul ma tkemmel tziri, , tetteffγe-d ijjt n teslit n lebḥar . Tettγima x ijjt n teẓrut, tmecceḍ acewwaf-ines azegrar uka tγennaj i tziri d itran. Ira tzeddeγ deg walliγ (radjaγ) n lebḥar, deg ijj n iγrem (leqser) n lmerjan d zemmura. Ira tettirar ak idenfilen d iselman. Ira tettegg timeqyasin s jjuher d tezγar. Taslit n lebḥar ira tekna aṭṭas, maca ur telli mliḥ, tamughli-ines tesṣawaḍ-ed axiyyeq d tweḥdanit mizi tesḥissa. Ijjt n llillet, taslit n lebḥar tugi ad tettadef di lebḥar. Trezzu ad teqqim tγennaj ar tifawt ḥuma ur txemmim di tudert-ines taweḥdanit. Tfuyt teggur ad tessij. Isell-as umeksa i leγnuj-ines, ikker, iḍfer tmijja-nni ar mani iwweḍ ar ijj n jjerf, issij, iẓra taslit n lebḥar. Ilaγa-yas, inna-yas ad teqqim tettγennaj. Maca nettat umi t-teẓra, teggwed, tudef deg walliγ n lebḥar.

Dg ijjt n tftist txwa, kul ma tkmml tziri, , tettffv-d ijjt n tslit n lbpar . Tettvima x ijjt n tçrut, tmccä acwwaf-ins azgrar uka tvnnaj i tziri d itran. Ira tzddv dg walliv (radjav) n lbpar, dg ijj n ivrm (lqsr) n lmrjan d zmmura. Ira tettirar ak idnfiln d islman. Ira tettgg timqyasin s jjuhr d tzvar. Taslit n lbpar ira tkna aïïas, maca ur tlli mlip, tamughli-ins tãsawaä-d axiyyq d twpdanit mizi tspissa. Ijjt n llillt, taslit n lbpar tugi ad tettadf di lbpar. Trzzu ad tqqim tvnnaj ar tifawt puma ur txmmim di tudrt-ins tawpdanit. Tfuyt tggur ad tssij. Isll-as umksa i lvnuj-ins, ikkr, iäfr tmijja-nni ar mani iwwä ar ijj n jjrf, issij, içra taslit n lbpar. Ilaεa-yas, inna-yas ad tqqim tettvnnaj. Maca nttat umi t-tçra, tggwd, tudf dg walliv n lbpar.

وووو و .

وووووو.و.

ووو .وو

و.وو.

Fa molt i molt de temps, les muntanyes nevades dels Pirineus arribaven arran de mar, fins a les platges silencioses de l’Empordà.A la muntanya més propera a la costa, hi habitava un pastor solitari. Vivia entre arbres i prats, amb l’única companyia de les seves cabres i ovelles, en una humil però acollidora casa de fusta. Cada matí, quan treia a pasturar el seu ramat, cantava. Componia belles melodies mentre contemplava el lluminós sol que sortia del mar blau i fosc.

Zik, idurar n wedfel n Ipiriniyen (Pirinews), ira ttawḍen ar tama n lebḥar, ttḥadant iftisen isseγden n Imburdan. Deg udrar yudsen i teftist, ira izeddeγ ijj n umeksa d aweḥdani. Ira ittɛic jer n tcejjura d imessukan akid-es γir tiγaḍtin d txeswin-ines, deg ijjt n taddart n ukeccuḍ d tameẓyant maca d tamufriḥt. Kul tifawt, issufuγ tatten ad rwsent, ittγennaj. Ittxezzar di tfuyt ittriqriqin, i d-ittefγen zi lebḥar azegza issulsen uka ittegg ca n llgha ikna atṭas.

Zik, idurar n wdfl n Iñiriniyn (ñirinws), ira ttazän ar tama n lbpar, ttpadant iftisn issdvn n Imburdan. Dg udrar yudsn i tftist, ira izddv ijj n umksa d awpdani. Ira ittoic jr n tcjjura d imssukan akid-s vir tivaätin d txswin-ins, dg ijjt n taddart n ukccuä d tamçyant maca d tamufript. Kul tifawt, issufuv tattn ad rwsnt, ittvnnaj. Ittxzzar di tfuyt ittriqriqin, i d-ittfvn zi lbpar azgza issulsn uka ittgg ca n llgha ikna aïïas.

.

..

.

..

.

..

Anilti d teslit n lebḥarTanfust d tamburdanit.

Anilti d tslit n lbparTanfust d tamburdanit.

Yuzzel Ṭariq ar texzant n warruḍ-ines, issufeƔ-d akelbuḍ d twanṭisin, isseqsa yemma-s s umhafi: - ad ḥarteƔ x ayetma? Teḍḥek yemma-s, tenna-yas: - ssneγ ila d manaya i Ɣa-d-ayi tinid. Tacejjart-inek aqqa-tt deg uḥbuḍ n waman zdat n tewwurt, deg ijjt n txincit d tameẓyant, tesseḍhur. Necc qa lsiƔ aruḍ-inu, arwaḥ a nugur. Iruḥ Ṭariq ak yemma-s, ineṭṭu s lefraḥet, ittegg iṣuraf d izegraren, raḥen ar udrar, gguren tƔennajen i tcejjart: “Tacejjart d tudert, amarg n tudert.”

Yuzzl ïariq ar txzant n warruä-ins, issufv-d aklbuä d twanïisin, issqsa ymma-s s umhafi: - ad partv x aytma? Täpk ymma-s, tnna-yas: - ssnv ila d manaya i va-d-ayi tinid. Tacjjart-ink aqqa-tt dg upbuä n waman zdat n twwurt, dg ijjt n txincit d tamçyant, tsshur. Ncc qa lsiv aruä-inu, arwap a nugur. Irup ïariq ak ymma-s, inïïu s lfrapt, ittgg iãuraf d izgrarn, rapn ar udrar, ggurn tvnnajn i tcjjart: “Tacjjart d tudrt, amarg n tudrt.”

Llavors en Tàrec va afanyar-se a anar cap a l’armari per agafar l’abric i els guants i li va preguntar a la mare ple d’ànsia:—¿Que puc anar a veure si trobo els meus germans?La mare es va posar a riure i li va dir:—Ja ho sabia, que em demanaries això. El teu arbre és a la galleda i davant la porta, en una bosseta transparent, i jo, com pots veure, ja estic vestida; així que vinga, ¡som-hi!I en Tàrec se’n va anar tot content amb la mare, saltant i amb passos ben llargs, en direcció a la muntanya, tot cantant-li a l’arbre: “¡Arbre de la vida, himne de la vida!”

:-

:-.

.:

Issvd ïariq, ur yufi min va ygg, ibda ittdwwar di taddart ptta wami içra ijjt n ttupfa n zzaj, dag-s marra familiya-ins, tban-d am tcjjart, iqqim itxzzar dag-s. Tnna-yas ymma-s - tçrid tacjjart n familiya-nnv? Ura d ticjjura amnni i ggint, tagant am familiya: dag-s taymmat, ababat d tarwa, mara munnt tcjjura ak wayawya, msarawnt, tettilint mlip. Tacjjart a memmi d tudrt, bla zzg-s ur var-nv ttilin igumma (lfawakih) d tquqay, ura tili d waçri asbpan, ncnin nstnfao s ukccuä-nsnt, tticcnt-anv lhawa d amzdag, toawannt-anv ad nioic di ssppt d taãbpant. Issvd Tariq, iqqim ittfkkar cwayt, uka inna-yas i ymmas: - waxxa a ymma, ncc xsv ad ççuv ijjt n tcjjart maca tacjjart-nni ad tili d taymmat? Imma-s, iojb-as lpal, tnna-yas: - ihh, mlmi ma tmvrd cwayt, ad kid-k tmvar ura d tacjjart-ink, xmi iva tilid d ababat, nttat ad ttili d taym-mat n tcjjura nnvni timçyanin, d tnni d familiya-ins, nttat ad as-iojb lpal mala tççud-tt.

IssƔed Ṭariq, ur yufi min Ɣa yegg, ibda ittdewwar di taddart ḥetta wami iẓra ijjt n ttuḥfa n zzaj, dag-s marra familiya-ines, tban-ed am tcejjart, iqqim itxezzar dag-es. Tenna-yas yemma-s - teẓrid tacejjart n familiya-nneƔ? Ura d ticejjura amenni i ggint, tagant am familiya: dag-es tayemmat, ababat d tarwa, mara munent tcejjura ak wayawya, msarawent, tettilint mliḥ. Tacejjart a memmi d tudert, bla zzeg-es ur Ɣar-neƔ ttilin igumma (lfawakih) d tquqay, ura tili d waẓri asebḥan, necnin nestenfaɛ s ukeccuḍ-nsent, tticcent-aneƔ lhawa d amezdag, tɛawanent-aneƔ ad niɛic di sseḥḥet d taṣebḥant. IssƔed Tariq, iqqim ittfekkar cwayt, uka inna-yas i yemmas: - waxxa a yemma, necc xseƔ ad ẓẓuƔ ijjt n tcejjart maca tacejjart-nni ad tili d tayemmat? Imma-s, iɛjeb-as lḥal, tenna-yas: - ihh, melmi ma tmeƔred cwayt, ad kid-ek temƔar ura d tacejjart-inek, xmi iƔa tilid d ababat, nettat ad ttili d tayemmat n tcejjura nneƔni timeẓyanin, d tenni d familiya-ines, nettat ad as-iɛjeb lḥal mala teẓẓud-tt.

En Tàrec es va quedar callat, dubtant, i començà a anar d’una punta a l’altra de casa fins que va clavar els ulls en el bell objecte de vidre, en forma d’arbre, on hi havien les fotos de la família, i es va quedar quiet contemplant-lo.Llavors la mare li va preguntar:—¿Has vist aquest arbre de la família? Els arbres també són com la família: hi ha una mare, un pare i els fills, i també s’alegren com nosaltres quan s’apleguen i estan tots junts, i quan creixen i tenen arbrets petits. Els arbres són la vida, fill meu, i si no fos per ells, no coneixeríem ni la fruita, ni l’ombra, ni els paisatges bells. A més, traiem profit de la seva fusta. ¿I has oblidat que els arbres puri-fiquen l’aire i ens ajuden a viure sans?En Tàrec va callar un moment i, pensatiu, i va dir:—Molt bé, ¡vull plantar un arbre, doncs! ¿Que tindrà fills, algun dia?—¡És clar que sí! —va contestar-li la mare contenta—. Mentre tu vas creixent, l’arbre també anirà creixent, i quan tu siguis pare, l’arbre també tindrà arbrets petitons que seran la seva família. I estarà orgullós que tu l’hagis plantat.

وو.ووو

:-:وووو

و و و و و وو

.و:

-:

-وو.

Tenna-yas yemma-s s taḥnuni - maƔar a tsa-inu? TtƔireƔ cek ad tekkred zdat-nsen ad kid-sen-traḥed, ur iqqim ḥedd zi jwaren ur iraḥ, marra ksin nneqqelt-nsen raḥen ad tt-ẓẓun, mri ira teẓriḍ inelmaden i d-iɛdan zdad n tewwurt, ttƔennajen, ḍeḥḥken, ṭṭfen abrid ar udrar ad ẓẓun ticejjura, qa d tafaska n tcejjart a memmi, immi dag-k tijjid imezri-ines. Ṭariq ibda ineddem, ittasem, inna-yas i yemma-s: - maca qa teṣṣmeḍ bezzaf a yemma, ad ayi-jemden iḍuḍan mara ƔziƔ deg ucal, iḍaren-inu ad jersen. Tenna-as yemma-s -I ukelbuḍ-inek amuẓẓur min Ɣar tella tqelmust, tettud-t? I twanṭisin-ines n taḍuft, ur d-ak-snuffurent ci iḍuḍan? Iḍaren-inek ula d net-nin ur d-ak-ttejrisen ci mala teqqned tisila n yilem issun s taḍuft.

Tnna-yas ymma-s s tapnuni - mavar a tsa-inu? Ttvirv ck ad tkkrd zdat-nsn ad kid-sn-trapd, ur iqqim pdd zi jwarn ur irap, marra ksin nnqqlt-nsn rapn ad tt-ççun, mri ira tçriä inlmadn i d-iodan zdad n twwurt, ttvnnajn, äppkn, ïïfn abrid ar udrar ad çzun ticjjura, qa d tafaska n tcjjart a memmi, immi dag-k tijjid imzri-ins. ïariq ibda inddm, ittasm, inna-yas i ymma-s: - maca qa tããmä bzzaf a ymma, ad ayi-jmdn iäuäan mara vziv dg ucal, iäarn-inu ad jrsn. Tnna-as ymma-s -I uklbuä-ink amuççur min ar tlla tqlmust, tttud-t? I twanïisin-ins n taäuft, ur d-ak-snuffurnt ci iuäan? Iäarn-ink ula d ntnin ur d-ak-ttjrisn ci mala tqqnd tisila n yilm issun s taäuft.

En sentir-lo, la mare li va demanar, tranquil•lament i amb dolçor:—¿I per què no vols, fillet meu estimat? Em pensava que t’alçaries del llit abans que ells i que hi aniríeu tots plegats. No hi ha cap nen al veïnat que no hagi agafat un plançó i hi hagi anat. Tant de bo haguessis vist els alumnes de les diferents escoles quan passaven per davant de casa, tot cantant i rient, de camí cap a la muntanya per plantar-hi els arbres. És la Festa de l’Arbre. ¡No te la perdis!Llavors en Tàrec, que havia començat a posar-se gelós i a penedir-se de no haver-hi anat, li va dir:—Però fa molt de fred, mare, i se’m congelaran els dits si faig un forat a terra, i els peus em quedaran glaçats.A la qual cosa la mare li replicà:—¿Que ja no te’n recordes, de l’abric gruixut amb caputxa que tens? ¿I els guants de llana, que no et tapen els dits? I els peus, no crec que se’t glacin si et poses les sabates de pell folrada.

مووو:-.

وو:-و

:م-

: -وو.

----------------------------------------------------1----------------------------------------------------------------------

ووم:-وو وو

و و م و و وم.

:ووم-و.

م: -ووو

.و----------------------------------------------------2----------------------------------------------------------------------

وو.ووو

:م-:ووووم

و و و و و وو

.و:

-م:

-وو.

----------------------------------------------------3----------------------------------------------------------------------

وو:-

Ikkr-d ïariq ioäl di wass n tfaska n tcjjart. Ira ixyyq cwayt. Umi issqsa ymma-s x aytma-s, tnna-yas: - rapn ad ççun ticjjura. ïariq yukkr-it wul, inna-yas s uqllq d uoããb: - mlmi rapn a ymma? Tnna-yas ymma-s: - rapn zik. Mavar ur d-akum-nnan ci di tmzgida qa ixssa ad tççum kul ijjn ijjt n tcjjart? Ur d-akum ssiwln ci x ccan n tcjjart? Inna-yas ïariq: -yyih, twããa-yanv tslmadt, tssiwl-anv x wass n tfaska n tcjjart, maca ncc ur rzzuv ci ad ggv min d-anv tnna.

El dia de la Festa de l’Arbre, en Tàrec, contra el seu costum, es va despertar tard. Semblava trist, i quan li va preguntar a la seva mare on eren els seus germans, aquesta li va explicar:—Han anat a plantar els arbres.En Tàrec es va posar nerviós, va sentir-se amoïnat i, enfadat, li va preguntar:—¿I quan hi han anat, mare?—Se n’han anat de bon matí —va respondre-li—. ¿Que no us van dir a l’escola que plantéssiu un arbre cadascú? ¿Que no us han explicat com són d’importants, els arbres?—Sí que ens ho va explicar, la mestra —va contestar en Tàrec—. I ens va parlar de la importància de la Festa de l’Arbre. ¡Però jo no hi vull anar!

Ikker-d Ṭariq iεḍel di wass n tfaska n tcejjart. Ira ixeyyeq cwayt. Umi isseqsa yemma-s x ayetma-s, tenna-yas: - raḥen ad ẓẓun ticejjura. Ṭariq yukker-it wul, inna-yas s uqelleq d uεeṣṣeb: - melmi raḥen a yemma? Tenna-yas yemma-s: - raḥen zik. MaƔar ur d-akum-nnan ci di tmezgida qa ixessa ad teẓẓum kul ijjen ijjt n tcejjart? Ur d-akum ssiwlen ci x ccan n tcejjart? Inna-yas Ṭariq: -yyih, tweṣṣa-yaneƔ tselmadt, tessiwel-aneƔ x wass n tfaska n tcejjart, maca necc ur rezzuƔ ci ad ggeƔ min d-aneƔ tenna.

:-.

:-

:-

: -.

:-.

:-

:-

: -.

Tacejjart tayemmatTacjjart taymmat

Asannay akatalan n tutlayt tamaziñvt- Lingwamon.

Tamazivt aqqa-tt oad ass-a d ijj n ils d amiwan waha, maca dg isggwasn iodun, bdan ad tt-ttarin aïïas n iwdan. Ktar zi tlatin n isggwasn, bdan ad arin tmazivt s iskkiln n ils alatini, x umzwaru, di Lqbayl (Dzayr), awarn-ns usin-d imazivn n Lmvrib. Waxxa ammu, di ca n imukan, ttuva ttarin s iskkiln n torabt, awarn-ns s iskkiln n tifinav. Dg isggwasn n 1980, bdan ad tt-ttarin imazivn di Tmazva mapnd ad inin qa nccin ur nttu ca ils-nnv.

Tifinav d iskkiln imzwura marra n imazivn, ttarin s iskkiln-a imazivn n twarg aïïas n lqrun zggwami, rxxu, tifinav yrri-tt Usinag Agldan n Tussna Tamazivt (IRCAM) d tamaddut di Lmvrib zi 2003. Rxxu, sslmmadn tamazivt di Lmvrib di tmzgidawin timzwura s tfinav. Tajrrumt tamzwarut n tmazivt igg-itt IRCAM s tfinav.

Waxxa tawnva n tifinav ttmanint dg uslmd n tamazivt, maca iskkiln n ugmmay alatini oad ttarin zg-s inni iqqarn x tmazivt d inni i dg-s i rzzun di ljamioat. Dg Lqbayl n Ddzayr, iskkiln n talatinit ggurn ktar zg inni n tifinav s waïïas, tifinav qqimnt dg ijj n umkan azamal (ramzi) waha.

Tutlayt tamazivt tmsbäa x waïïas n tadliwin. Di Lmvrib llan tlata n wawaln: tarifit dg ugafa, tamazivt di wammas, taclpit dg unzul. Di Dzayr, tlla tqbaylit dg tavart n ugafa afusi d tacawit dg ugnsu n Dzayr, di ccamal n ufusi. Tantala tattwargit ssawaln-tt dg imukan n tnzruft n ãpra, tattrgit tmsbäa ula d nttat x ilsan nnäni, wanita zg ilsan illan muhim aïïas di tmazivt.Zg ca n wammasn ikadimiyn cnaw IRCAM (rrbaï-Lmvrib) niv INALCO (Paris-Fransa) rzzun ad ggn anaway n tmazivt.

Di Katalunya, aïïas n imvrabiyn i vrs d-yusin ssawaln tmazivt, aïïas zg-sn usin-d zg Arrif d unzul afusi n Lmvrib. Ils amaziv zi tutlayin i ssawaln aïïas n iwdan di Katalunya. Asannay –Linguamon- n tutlayt tamazivt, ittwarçm di 2007, irzzu ad isslmd tamazivt, ad zg-s ibrrp di Katalunya.

Asannay Akatalan n tutlayt tamazivt- Lingwamon

Asannay akatalan n tutlayt tamaziɣt- Linguamon.

Tamaziɣt aqqa-tt ɛad ass-a d ijj n iles d amiwan waha, maca dg isggwasen iɛdun, bdan ad tt-ttarin aṭṭas n iw-dan. Ktar zi tlatin n isggwasen, bdan ad arin tmaziɣt s isekkilen n iles alatini, x umezwaru, di Lqbayel (Dzayer), awarn-ns usin-d imaziɣen n Lmeɣrib. Waxxa ammu, di ca n imukan, ttuɣa ttarin s isekkilen n tɛrabt, awarn-ns s isekkilen n tifinaɣ. Dg isggwasen n 1980, bdan ad tt-ttarin imaziɣen di Tmazɣa maḥnd ad inin qa neccin ur nettu ca iles-nneɣ.

Tifinaɣ d isekkilen imezwura marra n imaziɣen, ttarin s isekkilen-a imaziɣen n twareg aṭṭas n lqrun zeggwami, rexxu, tifinaɣ yerri-tt Usinag Agldan n Tussna Tamaziɣt (IRCAM) d tamaddut di Lmeɣrib zi 2003. Rexxu, sslm-maden tamaziɣt di Lmeɣrib di tmezgidawin timezwura s tfinaɣ. Tajerrumt tamezwarut n tmaziɣt igg-itt IRCAM s tfinaɣ.

Waxxa tawenɣa n tifinaɣ ttmanint dg uslmd n tamaziɣt, maca isekkilen n ugemmay alatini ɛad ttarin zg-s inni iqqaren x tmaziɣt d inni i dg-s i rzzun di ljamiɛat. Dg Lqbayel n Dzayer, iskkilen n talatinit ggurn ktar zg inni n tifinaɣ s waṭṭaṣ, tifinaɣ qqiment dg ijj n umkan azamal (ramzi) waha.

Tutlayt tamaziɣt tmsebḍa x waṭṭas n tadliwin. Di Lmeɣrib llan tlata n wawaln: tarifit dg ugafa, tamaziɣt di wam-mas, taclḥit dg unzul. Di Dzayer, tlla tqbaylit dg taɣart n ugafa afusi d tacawit dg ugnsu n Dzayer, di ccamal n ufusi. Tantala tattwargit ssawalen-tt dg imukan n tnzruft n Ṣḥra, tattrgit tmsebḍa ula d nettat x ilsan nnḍni, wanita zg ilsan illan muhim aṭṭas di tmaziɣt.Zg ca n wammasn ikadimiyen cnaw IRCAM (Rrbaṭ-Lmeɣrib) niɣ INALCO (Paris-Fransa) rzzun ad ggn anaway n tmaziɣt.

Di Katalunya, aṭṭas n imɣrabiyen i ɣrs d-yusin ssawaln tmaziɣt, aṭṭaṣ zg-sn usin-d zg Arrif d unzul afusi n Lmeɣrib. Iles amaziɣ zi tutlayin i ssawalen aṭṭas n iwdan di Katalunya. Asannay –Linguamon- n tutlayt tamaziɣt, ittwarẓem di 2007, irzzu ad isslmed tamaziɣt, ad zg-s iberrḥ di Katalunya.

Asannay akatalan n tutlayt tamaziɣt- Linguamon

اواوونااااااا.ااوااااااا(وااا

ا .ا اااااوا اا و1980اا.

ااإنااواااووناا2003اااا(IRCAM).ااااإاا

ا ا و ا .ا إن ا ا وا اا ا ا(IRCAM)ا.

اااناااااااوااواا.ااانااااووا.

ا.اا:واواااااو:ااا.ااو

ااااااو.ااااوووواا.

ااااااIRCAMا–ا(واوااااINALCO-(ووااواا.

اانوااواواانإ.اااااإن.إناانا2007إ

ااواا.

انا

Observatori Linguamón de la Llengua Amaziga

L’amazic és encara avui dia una llengua majoritàriament oral però durant les últimes dècades se n’ha estès considerablement l’ús de l’escriptura. Des de fa més de tres dècades, s’ha estat emprant una notació de base llatina, desenvolupada inicialment a la Cabília (Algèria) i més tard adoptada pel moviment amazic del Marroc. Paral•lelament s’ha fet servir també en algunes zones l’alfabet àrab, i posteriorment el tifinag, el qual ha començat a partir de la dècada del 1980 a ser utilitzat com a grafia d’ús simbòlic arreu dels territoris de llengua amaziga.

El tifinag, l’alfabet més antic dels amazics, reservat per usos pràctics entre els tuaregs des de fa segles, ha estat adoptat oficialment al Marroc d’ençà del 2003 per l’Institut Reial de la Cultura Amaziga del Marroc (IRCAM). A l’ensenyament de l’amazic, introduït recentment a les escoles primàries del Marroc, s’empra la grafia tifinag. La primera gramàtica normativa de l’amazic elaborada per l’IRCAM es basa en aquest alfabet.

Malgrat l’ús creixent de la grafia tifinag a l’ensenyament de l’amazic, l’alfabet llatí és general en àmbits de recerca i d’estudis univer-sitaris. I a la Cabília algeriana, el tifinag tan sols té un ús simbòlic i limitat, i els caràcters llatins són els més utilitzats.

La llengua amaziga està fragmentada en diferents varietats lingüístiques. Al Marroc, hi ha tres grans blocs dialectals: Tarifit o rifeny, al nord, tamazight, al centre, i taixelhit al sud. A Algèria, les varietats més importants són la taqbaylit o cabilenc al litoral nord-est del país i la taixawit o xauí a l’interior nord-est. El tuareg parlat en les zones saharianes, amb diferents parlars, és una altra de les varietats importants de l’amazic. Des d’alguns centres acadèmics com l’IRCAM (Rabat-Marroc) o l’INALCO (Paris-França) s’emprenen iniciatives per a elaborar models de selecció i codificació per a l’estàndard amazic.

A Catalunya, bona part dels nouvinguts d’origen marroquí parlen amazic, provenen sobre tot del Rif i del sud-est del Marroc. La llengua amaziga és una de les més parlades a Catalunya. L’Observatori – Linguamon - de la Llengua Amaziga, creat el 2007, té com objectiu donar a conèixer i difondre l’amazic entre la societat catalana.

Observatori Linguamón de la Llengua Amaziga

Lingwamñn – Taddart n ilsan

Tikrzt i din awarn i udlis-a tqqar-anv marra ilsan d tutlayin i illant ticcnt-anv aïïas di tudrt-a. JUNTS d ayafu n uvil n tmrsal d tmsmunin n tvuri tikatalanin i akid-nv-ibddn, mapnd ad-anv-inin qa llan aïïas n ilsan d tussnawin, oawd mapnd iwdan di Katalunya n wass-a ad wqqrn marra ilsan d tussnawin-a. S tvuri d umsbddl di tussna, nttjja iwdan nnäni ad-anv-ssnn, ad nssmun min ibäan akd iwdan nni n tussnawin nnäni, marra iwdan ittoicn dg wass-a di Katalunya.

LINGWAMUN – taddart n ilsan trzzu ad ttskn azal i vur-s a lmcruo JUNTS dg ubddi akd umsbddl i din jr n tmzgidawin n Barsiluna d Lmvrib; amsbddl n tussna d lqima d tamqqrant, maca ar ami dinni ipnjirn zi Lmvrib di tmzgidawin tikatalanin ittrra lqima-a d tamqqrant oad ktar, ittoawan ipnjirn ad nnamn, oawd ad lmdn ils n da. Zi jjiht nnäni, s umsbddl-a nufa mamc ad ngg ad nsskn marra ilsan dg-s di Lmvrib, mani, zdat i taorabt i illan d tunãibt, din tutlayt tamazivt, ils n waïïas n iwdan i d- yusin zi Lmvrib zddvn di Katalunya.

S umyawas-nnv akd lmcruo JUNTS, zi lingwamun – taddart n ilsan nrzzu ad nbdd akd inni i krrzn i marra min illan d anamur, di tvuri oad ktar, sskann-anv tamanawt n ilsan i illan di wamun n Katalunya: marra ilsan var-sn ccan-nsn, ad nssn, ad nqbl tutlayin nnäni d ijj n uãurif dg ubrid n umsawal jr iwdan n umaäal marra d tussnayin-nnsn marra. Ilsan marra d ayda (tturat) n iwdan n umaäal, manaya iqqar-anv qa ixãã ad nqbl marra tutlayin, tnni-nnv d tinni nnäni. Zi Katalunya nttgg aïïas mapnd ad npäa ilsan, cnaw tutlayin n imzwagn izddvn di Katalunya, cnaw tmazivt.

Tipuja rççmnt-anv tiwwura n tarja-nnv marra, ttawint-anv vr usnflul. Nssitim adlis-a i ggin ipnjirn im-vrabiyn d ikatalann ad-anv igg tanafut mapnd marra ad nili d imddukkal, d timddukal, ad issmun jr iwdan, d ijj n wamun imyanaw, irçm vr umaäal.

LINGWAMUN – Taddart n ilsan

Linguamón – Taddart n ilsan

Tikrzt i din awarn i udlis-a tqqar-anɣ marra ilsan d tutlayin i illant ticcent-anɣ aṭṭas di tudert-a. JUNTS d ayafu n uɣil n tmrsal d tmsmunin n tɣuri tikatalanin i akid-nɣ-ibddn, maḥnd ad-anɣ-inin qa llan aṭṭas n ilsan d tussnawin, ɛawed maḥnd iwdan di Katalunya n wass-a ad weqqren marra ilsan d tussnawin-a. S tɣuri d umesbddel di tussna, nttejja iwdan nnḍni ad-anɣ-ssnen, ad nssmun min ibḍan akd iwdan nni n tussnawin nnḍni, marra iwdan ittɛicen dg wass-a di Katalunya.

Linguamón – taddart n ilsan trzzu ad ttskn azal i ɣur-s a lmcruɛ JUNTS deg ubeddi akd umesbddel i din jr n tmezgidawin n Barsiluna d Lmeɣrib; amesbddel n tussna d lqima d tameqqrant, maca ar ami dinni iḥnjiren zi Lmeɣrib di tmezgidawin tikatalanin itterra lqima-a d tameqqrant ɛad ktar, ittɛawan iḥnjiren ad nnamen, ɛawed ad lmdn iles n da. Zi jjiht nnḍni, s umesbddel-a nufa mamec ad ngg ad nsskn marra ilsan i dg-s di Lmeɣrib, mani, zdat i ta3rabt i illan d tunṣibt, din tutlayt tamaziɣt, iles n waṭṭas n iwdan i d- yusin zi Lmeɣrib zddɣn di Katalunya.

S umyawas-nnɣ akd lmcruɛ JUNTS, zi Linguamón – taddart n ilsan nrzzu ad nbedd akd inni i krrzn i marra min illan d anamur, di tɣuri ɛad ktar, sskanen-anɣ tamanawt n ilsan i illan di wamun n Katalunya: marra ilsan ɣar-sn ccan-nsn, ad nssen, ad nqbl tutlayin nnḍni d ijj n uṣurif dg ubrid n umsawal jr iwdan n umaḍal marra d tussnayin-nnsn marra. Ilsan marra d ayda (tturat) n iwdan n umaḍal, manaya iqqar-anɣ qa ixṣṣ ad nqbl ma-rra tutlayin, tnni-nnɣ d tinni nnḍni. Zi Katalunya nttgg aṭṭas maḥnd ad nḥḍa ilsan, cnaw tutlayin n imzwagen izddɣn di Katalunya, cnaw tmaziɣt.

Tiḥuja rẓẓment-anɣ tiwwura n tarja-nnɣ marra, ttawint-anɣ ɣr usnflul. Nssitim adlis-a i ggin iḥnjiren imeɣrabiyen d ikatalanen ad-anɣ igg tanafut maḥnd marra ad nili d imddukkal, d timeddukal, ad issmun jr iwdan, d ijj n wamun imyanaw, irẓm ɣr umaḍal.

Linguamón – Taddart n ilsan

ااوا

وواواواوااااااو.اوااوواو.

او)آ واواواااواواا...اواوواا

اا.

وااااواوااااواوااااواوااااواوا.

اوو...

وآاااا آاواو.

ااووااااواووزااآواا.

ااووواااوا ا اواوواوااو

واا و آا و ا وووووا.و.

وا و ا ااو وااااااااواواا

ا"ا""ا."

اآا.وااآوااوآا.

ااااا...

ااا

ا2009

ااواااااااا.و""آوآآاااواووااا

اااا.اواوااااا.

ا–او ااآ""واواواااووواااا

اااااااز.وو ا ا ا ا ا ا ا اا اا

زااااااآا.

ا–وا""اااوااااواآوااااازاااوواااو

ااوااااوا.اوااوااااوااا.آآوااو

زااوواآاا.

ااوااا.

اواووآاااواااآآواوا.

ا–ا

ااوا



اا.


اوو...






ا"ا""ا."


ااااا...

ااا

ا2009





زااااااآا.



زااوواآاا.

ااوااا.


ا–ا

Linguamón – Casa de les Llengües

La tasca que hi ha al darrere del llibre que ara teniu a les mans és una mostra de la riquesa i de les possibilitats que les llengües ens ofereixen. JUNTS és fruit del dinamisme de les entitats i institucions educatives catalanes que hi han participat, per mostrar la diversitat lingüística i cultural i afavorir el reconeixement i el respecte d’aquesta diversitat per part de la societat catalana d’avui. A través de l’educació i l’intercanvi cultural tenim l’oportunitat de donar-nos a conèixer i establir relacions amb altres pobles, que avui són presents també a la societat catalana.

Linguamón – Casa de les Llengües vol ressaltar especialment el valor que té el projecte JUNTS de col·laboració i intercanvi entre escoles de Barcelona i del Marroc, perquè si bé l’intercanvi de coneixement ja és un valor per ell mateix, que justifica el projecte, el fet que a les escoles catalanes hi hagi infants i joves d’origen marroquí és un estímul per al seu reconeixement dins les aules, alhora que es reforcen els programes d’acollida lingüística a l’escola. D’altra banda, a través de l’intercanvi hem tingut també l’oportunitat de donar a conèixer més la diversitat lingüística del Marroc, on al costat de la llengua oficial àrab, hi ha la llengua amaziga, que és la llengua de molts ciutadans d’origen marroquí residents a Catalunya.

Amb la nostra col•laboració al projecte JUNTS, des de Linguamón – Casa de les Llengües volem donar suport a les iniciatives socials, especialment les de l’àmbit educatiu, que mostren la riquesa de la diversitat lingüística present a la societat catalana: perquè totes les llengües són importants, perquè conèixer, reconèixer i acceptar la diversitat lingüística és el primer pas per obrir les portes al veritable diàleg entre ciutadans d’arreu del món i les seves cultures. Totes les llengües són patrimoni de la humanitat i això vol dir compromís amb totes, amb la pròpia i les de l’entorn. I si des de Catalunya es contribueix a la millora de la situació de les llengües, això pren sentit amb les llengües de la immigració amb parlants a Catalunya i que es troben en una situació fràgil, com és el cas de l’amazic.

Els contes ens mostren l’imaginari col•lectiu i són una porta oberta a la creativitat. Desitgem que aquest recull fet per infants cata-lans i marroquins esdevingui una eina al servei de l’amistat, la cohesió social i la cooperació, d’una societat heterogènia, oberta al món i respectuosa amb tots els seus membres.

Linguamón – Casa de les Llengües

Ibn Baïïuïa

Tipuja ggwjnt aïïas x tudrt-nnv... niv la?Nxs ad nini qa tipuja ttarrant-anv nzmmr ad nxrrã di tudrt, ur illi ca tudrt-nnv waha, maca mamc mma tgga tudrt, axrrã-a ur iqïïi ca. S tpuja nzmmr ad nawä ad nxrrã di tudrt-nni i nxs s ijj n ubrid ur illi ca di tudrt-nnv waha.D manaya i ixs lmcruo “Junts” (nmun): ipnjirn d tpnjirin ad xrrãn ijjt n tudrt aqqa-tt di tpajit, ad dg-s xarrãn zi tussna-nnsn, ad äfrn abrid n tudrt-nnsn mapnd ad dg-s xrrãn... s manaya, ipnjirn zmmrn ad çrn tnayn n tudarin tbannt ggwjnt, ad tnt-çrn munnt, d manaya I xf irzzu udlis-a vr-kum jr ifassn.Iprmucn d tprmucin n tmzgidawin n Katalunya sskkn aäris n ijjt n tpajit rsmnt-tt ipnjirn d tpnjirin n tmzgidawin n Lmvrib, d mamc nnäni, iprmucn d tprmucin n tmzgidawin timvrabiyin urin tipuja-nni I rsmn ipnjirn d tpnjirin n tmzgidawin tikatalanin.Wnni irzzun ad dg-s içr amsbäi jjit ad t-içr, wnni irzzun ad içr laggwaj jj ad t-içr, ntta i issnn...Nccin, “tamsmunt tanamurt d tussna Ibn Baïïuta”, mamc i tzmmrm ad tçrm dg udlis, nxs ad dg-s nçr tamanawt; mala tzddvd di ca n umkan ur illi ca cnaw mala tzddvd dg umkan nnäni, maca manaya ur d-anv-itrri ca kul ijjn wpd-s, manaya irnni-anv ktar zi min i d-anv ittkks.Zg ijjt n jjihtt nnäni, izmmr ca n ijjn ad-anv-yini qa nccin ur nssin min dg-s di tudart mala ur nttwara ca qa Barsiluna tggwj x ïanja niv Kasablanka, maca ixãã ur ntrri ca laggwaj-a d ijj n umkan n umsbäi, nccin nttwara dg-s, di laggwaj-a, qa izmmr ad yili d asids, min d-anv-issmunan ktar zi min d-anv-issmsbäan.Jjm-anv ad kum/ad kmt-nini aqqa nccin, marra inni illan di “Tmsmunt tanamurt d tussna Ibn Baïïuïa”, nfrp aïïas s udlis-a i uran ipnjirn d tpnjirin ittoicn di tudarin msbäant; ggurn vr tmzgidawin di tnddam iggwjnt, kul ijjn izddv di tiddura vr-snt tussna tmsbäa, maca iprmucn d tprmucin-a ttxrrãn, ttarjan, ttarin, marra id-sn ttmunn dg ijjn n umkan di tirja-ya, ssawaln ak wayawya kul ijjn zi tudart-nns i vr-s dg uzllif-nns. Nccin nttwara lmcruo-a icno aïïas.Ca n imurn, tudart dg-s tavnnant aïïas uca/uxa trra-yanv nttwara marra min illan dg-s d abrkan, axminni ur nzmmr ad ngg imukan i va ad anv-issmunn, tavnnant-a ur d-anv-ttjji ad nttwara di “wnnäni” ijj n “bnadm yuds”.Nccin nxs marra manaya ad iffv vr ijj n ubrid ikna, ca n imurn nttarra marra min id-anv yunnän iqsp, nccin nrzzu ad kum/ad kmt-ojbnt tpuja-ya marra, ad kum/ad kmt-issfrp marra min irrin adlis-a ad yili di tudrt-nnv.

Tamsmunt tanamurt d tussna Ibn Baïïuïafurar n 2009

Jmio nrssm, nttari, nqqar tipuja, nttvnnaj, nttira

Ibn Batuta

Tiḥuja ggwjent aṭṭaṣ x tudert-nnɣ... niɣ la?Nexs ad nini qa tiḥuja ttarrant-anɣ nzmmr ad nxerreṣ di tudert, ur illi ca tudert-nnɣ waha, maca mamec mma tgga tudert, axerreṣ-a ur iqṭṭi ca. S tḥuja nzmmer ad naweḍ ad nxerreṣ di tudert-nni i nxes s ijj n ubrid ur illi ca di tudert-nnɣ waha.D manaya i ixes lmcruɛ “Junts” (nmun): iḥnjiren d tḥnjirin ad xerrṣen ijjt n tudert aqqa-tt di tḥajit, ad dg-s xarrṣen zi tussna-nnsn, ad ḍfrn abrid n tudert-nnsn maḥnd ad dg-s xerrṣen... s manaya, iḥnjiren zmmrn ad ẓrn tnayen n tudarin tbanent ggwjent, ad tnt- ẓrn munent, d manaya I xf irzzu udlis-a ɣr-kum jr ifassen.Iḥrmucen d tḥrmucin n tmezgidawin n Katalunya sskkn aḍris n ijjt n tḥajit rsment-tt iḥnjiren d tḥnjirin n tmezgidawin n Lmeɣrib, d mamec nnḍni, iḥrmucen d tḥrmucin n tmezgidawin timeɣrabiyin urin tiḥuja-nni I rsmen iḥnjiren d tḥnjirin n tmezgidawin tikatalanin.Wnni irzzun ad dg-s iẓr amsebḍi jjit ad t-iẓr, wnni irzzun ad iẓr laggwaj jj ad t-iẓr, netta i issnen...Neccin, “tamsmunt tanamurt d tussna Ibn Batuta”, mamec i tzmmrm ad tẓrm dg udlis, nxs ad dg-s nẓr tama-nawt; mala tzddɣd di ca n umkan ur illi ca cnaw mala tzddɣd dg umkan nnḍni, maca manaya ur d-anɣ-iterri ca kul ijjn weḥd-s, manaya irenni-anɣ ktar zi min i d-anɣ ittkks.Zeg ijjt n jjihtt nnḍni, izmmr ca n ijjn ad-anɣ-yini qa neccin ur nessin min dg-s di tudart mala ur nttwara ca qa Barsiluna tggwej x Ṭanja niɣ Kasablanka, maca ixṣṣ ur nterri ca laggwaj-a d ijj n umkan n umsebḍi, neccin nttwara dg-s, di laggwaj-a, qa izmmr ad yili d asids, min d-anɣ-issmunan ktar zi min d-anɣ-issemsebḍan.Jjm-anɣ ad kum/ad kemt-nini aqqa neccin, marra inni illan di “Tmsmunt tanamurt d tussna Ibn Batuta”, nfrḥ aṭṭas s udlis-a i uran iḥnjiren d tḥnjirin ittɛicen di tudarin msebḍant; gguren ɣr tmezgidawin di tneddam ig-gwjent, kul ijjn izddɣ di tiddura ɣr-snt tussna tmsebḍa, maca iḥrmucen d tḥrmucin-a ttxerrṣen, ttarjan, ttarin, marra id-sn ttmunen dg ijjn n umkan di tirja-ya, ssawaln ak wayawya kul ijjn zi tudart-nns i ɣr-s deg uzellif-nns. Neccin nttwara lmcruɛ-a icnɛ aṭṭas.Ca n imuren, tudart dg-s taɣnnant aṭṭas uca/uxa terra-yanɣ nttwara marra min illan dg-s d aberkan, axminni ur nzmmr ad ngg imukan i ɣa ad anɣ-issmunen, taɣnnant-a ur d-anɣ-ttjji ad nttwara di “wnnḍni” ijj n “bna-dem yuds”.Neccin nxs marra manaya ad iffɣ ɣr ijj n ubrid ikna, ca n imuren nttarra marra min id-anɣ yunnḍen iqseḥ, neccin nrzzu ad kum/ad kmet-ɛjbnt tḥuja-ya marra, ad kum/ad kemt-issfrḥ marra min irrin adlis-a ad yili di tudert-nnɣ.

Tamsmunt tanamurt d tussna Ibn Batutafurar n 2009

Jmiɛ nressem, nttari, nqqar tiḥuja, nttɣnnaj, nttira

ااوا



اا.


اوو...






ا"ا""ا."


ااااا...

ااا

ا2009





زااااااآا.



زااوواآاا.

ااوااا.


ا–ا

.(portadeta)



(presentació).






و.



ا.



ااو/او.


ررا.




.(portadeta)



(presentació).






و.



ا.



ااو/او.


ررا.





.(portadeta)



(presentació).






و.



ا.



ااو/او.


ررا.





Altres publicacions del projecte “Junts”

Idlisen nnḍni n lmcruɛ “Junts” Idlisn nnäni n lmcruo “Junts”

Dibuixa’m un conte- Talila nono Junts dibuixem i cantem - Nxa deŋ xa sigilaa niŋ nini safe ke - Ensemble, dessinons et chantonsDibuixa’m un conte - - Rṣm-ayi ijjt n tḥajit - Rsm-ayi ijjt n tpajitJuguem plegats - Nxaŋ ntuluŋ - Jouons ensemble -

dibuixa'm un conte 2

Documents