democracies alternatives

Download Democracies alternatives

Post on 25-Jun-2015

972 views

Category:

Devices & Hardware

0 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Democracies alternatives

TRANSCRIPT

  • 1. NOUS ESCENARIS SOCIOPOLTICS EN RELACIONS PBLIQUESDr. Joan BalcellsAbril 2012Escola Superior de Relacions Pbliques

2. SUMARI DEMOCRCIA REPBLICA MODELS DE REPBLICAFACTORS POSITIUS DELS SISTEMES POLTICS MODERNSFACTORS NEGATIUS DELS SISTEMES POLTICS MODERNSFACTORS INFLUENTS DELS SISTEMES POLTICS MODERNS NOUS MODELS DE CONVIVNCIA CONCLUSIONS 3. DEMOCRCIA // DEFINICI *//MODELS DE DEMOCRCIAEl seu significat literal s: govern del poble.Organitzaci de la vida pblica, en la qual les decisions collectives sn adoptades pel poble mitjanantmecanismes de participaci directa o indirecta que li confereixen legitimitat als representants.Forma de convivncia social en la qual tots els seus habitants sn lliures i iguals davant la llei i les relacionssocials sestableixen mitjanant acords collectius.DEMOCRCIA DIRECTALa decisi s adoptada directament pels membres del poble.DEMOCRCIA INDIRECTA O REPRESENTATIVALa decisi s adoptada per persones reconegudes pel poble com els seus representants.DEMOCRCIA PARTICIPATIVAEs segueix un model poltic que facilita als ciutadans la seva capacitat dassociar-se i organitzarper poder exercir una influncia directa en les decisions pbliques o quan es facilita a laciutadania amplis mecanismes electorals participatius.*Actualment aquestes tres formes no sn excloents i solen integrar-se com a mecanismes complementaris. 4. DEMOCRCIA // ORIGENDEMOCRCIA ATENENCA Segle V a.c. Atenes era una ciutat/estat on vivien unes 300.000 persones de les quenoms 60.000 aproximadament tenien accs al vot: homes lliures nascuts a la ciutat.Dones, estrangers i esclaus no podien participar en les assemblees ni tenien dret a vot.Sistema i organitzaci Els ciutadans participaven directament a les assemblees i debatien i decidien sobrequalsevol qesti a lgora (plaa central i oberta). Ladministraci estava a les mans dels funcionaris, una mica ms dun miler cada any.Eren seleccionats majoritriament per sorteig, eren funcions rotatries, i no podia repetirla mateixa persona, per evitar corrupteles.Va acabar arrel de les guerres amb Esparta i altres ciutats, i per linvassi macednia dAlexandre el Gran.Aquesta forma de govern va durar aproximadament dos segles i triomf degut al petit nombre de membres de la ciutadania. 5. DEMOCRCIA // MODEL ACTUALDEMOCRCIA LIBERALEl concepte pur de "democrcia liberal" neix del corrent del liberalisme poltic, arrelde les diferents revolucions populars, industrials i lliberals de les classes burgueses iobreres.tots els ciutadans majors dedat i legalitzats poden votar lelecci de la seva assemblearepresentativa, normalment cada quatre anys; durant el tot el segle XX shan anat incloentles dones com votants igualitries als homes.consisteix en una democrcia representativa on la capacitat dels representants electes,grup de parlamentaris, s per a la presa de decisions poltiques comunes, establertes enuna Constituci, amb varis drets i llibertats garantides. 6. REPBLICA // DEFINICINo sha de confondre repblica amb democrcia, la repblica s elgovern de la llei i la democrcia s el govern de la majoriaSistema poltic que es fonamenta en les lleis, conjunt de principis fonamentals normalment establerts enuna constituci i la igualtat dels seus membres i la preservaci dels drets fonamentals.Intenta frenar els possibles abusos de les persones que tenen major poder, del govern i de les majories, pertal de protegir els drets fonamentals i les llibertats civils dels ciutadans.Govern triat a partiir de la democrcia representativa mitjanant el sufragi universal.Periodicitat en els crrecsLa publicitat dels actes de govern, no s possible el secret destatLa responsabilitat de poltics i funcionaris pblics;La separaci i control dels podersLa sobirania de la llei;Lexercici de la ciutadania, qui posa i deposa, amb participaci activaLa prctica del respecte amb les idees oposades;La igualtat davant la lleiLa idonetat com a condici daccs als crrecs pblics. 7. REPBLICA // ORIGENREPBLICA DELS MILLORS, DE PLATTamb pot ser la repblica, una democrcia o una aristocrcia, com la repblica concebudaper Plat, que en realitat es deia "politia" on haurien de governar els millors, en una formaon es barregen trets de la democrcia amb els de laristocrcia, i que ha desencadenatmoltes idees liberals i autoritries en la histria poltica.REPBLICA ROMANASistema de govern on els comicis designaven a dos cnsols que ocupaven el crrec durantun any. La rotaci era mensual. A cada semiperode, un cnsol exercia el poder real, cnsolmajor, mentre que laltre ho supervisava. 8. REPBLICA //MODELS ACTUALS DE REPBLICAREPBLIQUES PRESIDENCIALISTESEls Estats Units, Xile, Argentina i Equador, on el cap destat i de govern, elegit pel poble, coincideixen.REPBLIQUES PRESIDENCIALISTES PARLAMENTRIESEstan diferenciades les funcions del cap destat i del cap de govern, que s triat pel parlament, en contraposici del que sresponsable polticament, com ustria, Israel i Grcia.SISTEMES SEMIPRESIDENCIALSEl president de la repblica i el primer ministre pertanyin a diferents partits poltics amb ideologies oposades. Cas recurrent perexemple a Frana.PRESIDNCIA INDEPENDENTAlemanya o ndia, el president de la Repblica ha de romandre estrictament independent a la dinmica govern / oposici.PRESIDNCIA EN CONSELL O COMITSussa, Bsnia i Hercegovina i San Marino, la presidncia de la Repblica lexerceix un Consell o Comit.En aquest cas, el cap visible de lestat va rotant entre els membres del Consell, cada any, cada mig any, segons sestableixi.REPBLIQUES LAIQUESMoltes repbliques, sobretot des que la francesa i la nord-americana, van establir les bases per al dret que actualment recullen lamajoria de constitucions, amb la llibertat de culte aquest aspecte s de lliure elecci del ciutad.REPBLIQUES CONFESSIONALSHi ha estats que shan organitzat com a repbliques per poder establir la seva religi en la constituci, per evitar ingernciesinteriors i exteriors en el culte estatal; com el cas de lEstat dIsrael o les Repbliques Islmiques, la Repblica catlica dIrlanda ola Repblica protestant dels Pasos Baixos. La Repblica Islmica de lIran es va crear arrel de la religi islamista. 9. FACTORS POSITIUS DELS SISTEMES DE GOVERN ACTUALESTABILITAT POLTICA I PAUCreant un sistema on el poble pugui canviar governs sense canviar la bases legalsredueix la incertesa i inestabilitat poltiques i assegura que si els ciutadans no estandacord amb la poltica del govern de torn, podran canviar en les prximes eleccions.Aix s preferible a un sistema en qu els canvis poltics tinguin lloc a travs de la violncia.Les democrcies liberals mai han entrat en guerra amb altres democrcies liberals i elsconflictes armats han estat contra altres sistemes no democrtics o comunistes amb la ideadintentar alliberar els seus pobles.SISTEMA DEL BENESTAR I DESENVOLUPAMENT HUMmajor puntuaci en lndex de desenvolupament hum grcies a lestabliment dunsserveis mnims generals en els estats de sanitat, educaci i seguretat social; i elmanteniment i millora dels drets i llibertats essencials humans de manera evolutiva. 10. FACTORS NEGATIUS DELS SISTEMES DE GOVERN ACTUALCORRUPCImolts casos de corrupci a nivell de malversaci de diners pblics i en trfic dinfluncies per abenefici propiper la falta dtica professional i de cstig real que pot haver al portar a terme aquestes conductesla societat surt molt perjudicada econmicament i en el grau de democrcia real; es sent trada pelspolitics moralment per no obstant, segons estudis estadstics, aix no fa que aquests politicssiguin deixats de votar, moltes vegades incls augmenten els vots i aix el seu poder.BUROCRCIA / FUNCIONARIS / ENTITATS PBLIQUES MALAMENT GESTIONADESnova classe social indicada pel ideleg Marx que organitza i condueix les administracions i serveisdels governs, i el retroalimenta, obtenen beneficis laborals i socialsprocessos legtims sn complicats i lents, empitjora aix el sistema democrtic, laccs als serveis ila pressa de decisions.CRISIS ECONMIQUES I CRISIS FINANCERES / CAPITALISME / CONSUMISME / CRISI ECOLGICAmolts estats en la runa financerafonamenten el seu benestar i funcionament en el consumisme i les classes socials diferenciades:empresaris i treballadors.Lera industrial va portar a els estats democrtics a situacions molt prsperes econmicament quehan finalitzat amb davallades estrepitoses sobretot per no tenir en compte el efecte global de lesseves activitats, la sobreexplotaci de recursos naturals i avenos tecnolgics i socials. 11. SOCIETAT ACTUALHan creat una societat nova treballadora generalitzada:molt sana, ha augmentat molt lesperana de vida:ben educada, amb mnims histrics danalfabetisme;drets dels treballadors i socials garantits;ben comunicada: noves infraestructures, telecomunicacions;globalitzada: mn internacionalitzat i interconnectat, etc;Aix tamb ha provocat:superpoblaci i poblaci envellida, que perilla el sistema del benestaraccs directe a la informaci global: revoltes populars i accions contra corrupcions poltiques,influncies de bancs i empresesla internacionalitzaci i laugment de drets dels treballadors i socials han dut a les grans empresesa cercar centres de producci a pasos ms econmics, incls sense respecte dels drets humansla immigraci desmesurada ha saturat els pasos democrtics per que la gent vol assolir elsmateixos privilegis de les seves societatsconsum incontrolable de matries primeres i energies no renovables, i contaminaci del planeta perdexcessiva producci industrial 12. FACTORS INFLUENTS // DEMOCRCIES ACTUALSRELIGI I PODERles revolucions que han propiciat el canvi de Monarquia a Repblica han estat altamentlacistesla religi cada vegada es separa ms dels governs, per hi ha fonamenta sistemes politics,com ara els EUA, que juren amb la ma sobre la Bblia.SISTEMA CAPITALISTA i INDUSTRIAL EN CRISISistema molt individualista i egoista que tracta de guanyar diners, produir beneficis, invertint ilespeculen sobre productes i serveis "commodities", comprant i venent-los, creant bombolles,inflant els preus, fins que aquestes esclaten i provoquen una crisis.GLOB