democràcia i despolitització
TRANSCRIPT
Filosofia, democràcia i despolitització
Autor: Manuel Villar Pujol
Filosofia, democràcia i despolitització
Filosofia, democràcia i política
La difícil convivència dels tres conceptes
• ... la democràcia, entesa com a poder del poble, com a poder d'aquells que no tenen cap qualificació particular per exercir-lo, és la base mateixa sobre la qual s'assenta el caràcter pensable de la política. Si el poder queda en mans dels més savis, dels més forts, dels més rics, no estarem ja en l'àmbit de la política.
• Jacques Rancière, Las democracias contra la democracia, Democracia en suspenso, Ediciones Casus-Belli, Madrid 2010
La difícil convivència dels tres conceptes
• Si romanem reclosos en una comprensió de la democràcia que ens porti a entendre-la com una forma de govern, no ens quedarà més remei que abandonar la noció a l'enemic que se l'ha apropiat. Ara bé, precisament per no ser una forma de govern, per no reduir-se a un tipus de constitució o institució, la democràcia, entesa com aquell sistema que faculta a qualsevol persona per prendre les regnes dels afers públics, passa a ser sinònim de la especificitat de la política mateixa.
• Kristin Ross, Se vende democracia. Democracia en suspenso, Ediciones Casus-Belli, Madrid 2010
Diferents tipus de democràcia
• Penso que el més característic de les nocions polítiques no consisteix en ser o no polisèmiques: el que és més característic en elles és que són objecte d'una lluita. La lluita política és també la lluita per l'apropiació de les paraules.
• Jacques Rancière, Las democracias contra la democracia, Democracia en suspenso, Ediciones Casus-Belli, Madrid 2010
Diferents tipus de democràcia
• La democràcia s'ha convertit avui en l'eslògan de gairebé tots els dirigents del planeta (i els que encara no l'utilitzen es veuran obligats, abans o després, a unir-se al carro ).(...) La totalitat de les "democràcies industrials avançades" de la nostra època són de fet democràcies oligàrquiques: constitueixen la victòria d'una oligarquia dinàmica, d'un govern mundial l'interès del qual se centra en les grans fortunes i en el culte a la riquesa i que, al mateix temps, és capaç de construir un consens i una legitimitat sostinguda per eleccions que, en limitar la gamma d'opcions disponibles, protegeixen de facto la influència de les classes mitjana i alta.
• Kristin Ross, Se vende democracia. Democracia en suspenso, Ediciones Casus-Belli, Madrid 2010
Diferents tipus de democràcia
• L´estat actual de les societats democràtico-liberals és particularment favorable per al desenvolupament del populisme de dreta. Els desplaçament de la idea de sobirania popular encaixa amb la idea que no existeixen alternatives a l´ordre present, i això contribueix a la creació d´un clima antipolític que és fàcilment explotat per fomentar reaccions populars contra les elits governants. Hauríem d´adonar-nos que l´èxit dels partits populistes de dreta prové, en gran mesura, del fet que proporcionen al poble certa forma d´esperança amb la creença que les coses podrien ser diferents. Aquesta és, per suposat, una esperança il·lusòria, basada en falses promeses i en mecanismes inacceptables d´exclusió, on la xenofòbia generalment juga un rol central. Però quan són els únics que ofereixen una manera de canalitzar les passions polítiques, la seva pretensió d´oferir una alternativa resulta seductora, i és molt probable que la seva convocatòria augmenti.
• Chantal Mouffe, El “fin de la política”, Claves de razón práctica, Enero/Febrero 2010, nº 199
Diferents tipus de democràcia
• ... l´assetjament liberal a la democràcia s´ha traduït en la multiplicació incontrolada d´instàncies independents del control electoral, allò que de vegades s´anomena institucions contramajoritàries, com bancs centrals, organitzacions supranacionals o agències reguladores. Així mateix, els jutges han ampliat el seu poder de decisió en molts països, intervenint obertament en disputes polítiques partidàries. Es considera que allunyant el poder decisori del poble o dels seus representants poden assolir-se resultats que, suposadament, la democràcia per si mateixa mai no aconseguiria. (...) La tendència dominant consisteix a responsabilitzar els elements democràtics, i no els liberals, de la incapacitat dels nostres sistemes polítics per fer front els desafiaments que es plantegen en les societats actuals.
• Ignacio Sánchez-Cuenca, Igualdad y autogobierno, Claves de razón práctica, nº 200, marzo 2010
Democràcia i políticaoikos polis
El seu espai és la família
“el govern domèstic és una monarquia” (governa un)
Les relaciones humanes estan marcades per la desigualtat natural: 9.despòtiques (amo-esclau)10. Paternalistes (pare-fills)11.Aristocràtiques (marit-muller) És el lloc de la producció i de la reproducció (necessitat)
vida: existència biològica
El seu espai és l´àgora, on pots actuar amb els altres
És el govern de la paraula raonada (logos), allò que identifica i defineix els humans i que tothom ha d´utilitzar. Les relacions humanes estan marcades per la igualtat.
És el lloc on es pot desplegar la capacitat deliberativa: es discuteix sobre el que volem ser i com volem viure (llibertat) vida: viure bé
Democràcia i política
• La distinció entre l'esfera privada i pública de la vida correspon al camp familiar i polític, que han existit com a entitats diferenciades i separades si més no des del sorgiment de la ciutat-estat; l'aparició de l'esfera social, que rigorosament no és ni pública ni privada, és un fenomen relativament nou l'origen del qual va coincidir amb l'arribada de l'Edat Moderna, la forma política de qual la va trobar en la nació-estat.
• (...) Per a nosaltres, aquesta línia divisòria ha quedat esborrada del tot, ja que veiem el conjunt de pobles i comunitats polítiques a imatge d'una família els assumptes quotidians han de ser cuidats per una administració domèstica i d'abast nacional.
Hannah Arendt, La condició humana, Círculo de Lectores, Barna 1999
Democràcia i política
• Yo, personalmente, sostengo que la democracia, en el sentido específico de un régimen basado en la igualdad entre ciudadanos que son capaces de autogobernarse mediante su elección voluntaria y racional, terminó en los años treinta del siglo pasado y no se ha vuelto a dar. Naturalmente, esto no significa que se hayan visto menoscabadas las instituciones formales de la democracia: el parlamento, los partidos, las elecciones. Pero sí han sido totalmente vaciadas e invertidas respecto de su sentido originario. Así, la representación [rappresentanza] en el sentido de delegación se ha convertido en la representación [rappresentazione], en el sentido teatral, o más bien televisivo, de la expresión: la identidad entre gobernantes y gobernados se ha transformado en la identificación mimética con el líder de turno; y la voluntad del pueblo soberano se ha convertido en populismo.
• Roberto Esposito, Una biopolítica afirmativa. Entrevista de Antonio Valdecantos, Minerva, nº12, 2009
Filosofia i democràcia
• Finalment, crec que fins ara l´elevació del tipus d´home fou creació d´una societat aristocràtica, la qual durant molt de temps va creure en la direcció jeràrquica i en la diferència de valor entre els homes, i necessità de l´esclavitud; (...) Sempre em sorgeix de nou una pregunta, que s´adreçaria a l´oïda de les (...) ànimes fortes d´avui en dia, (...) ¿no serà el moment, coincidint amb el temps en què més desenvolupat a Europa està el tipus “animal de ramat”, d´intentar una selecció significativa, artificial i conscient del tipus oposat i de les seves virtuts?
• Friedrich Nietzsche, (fragment pòstum de 1886, KSA 12 73-74)
Filosofia i democràcia
• ... no hi ha dubte que la paraula "democràcia" segueix sent l´emblema dominant de la societat política contemporània. L´emblema és l´element intocable d´un sistema simbòlic. Pots dir el que vulguis de la societat política, fer-ne una "crítica" ferotge o denunciar "l´horror econòmic": tot aquest discurs et serà perdonat, sempre que ho facis en nom de la democràcia (per exemple, així: "¿Com és possible que aquesta societat, que s´anomena a si mateixa democràtica, faci això o allò?"). I això perquè, al capdavall, si has tractat de jutjar aquesta societat, ha estat en nom del seu emblema i, per tant, en el seu propi nom. Amb aquest tipus de crítiques, no t´estàs excloent de la societat, et mantens en la condició de ciutadà, com correspon, no et tornes un bàrbar, et trobaran en el lloc que democràticament se t´ha assignat i sens dubte, d´entrada, en les properes eleccions.
• Jo afirmo, per tant, això: per assolir tan sols allò real de les nostres societats, cal, com a exercici a priori, abolir l´emblema que les presideix. No assolirem cap veritat en el món en què vivim si no deixem de costat la paraula "democràcia", assumint el risc de no ser demòcrates i exposant-nos en conseqüència al perill de ser mal vistos per "tot el món". I és que "tot el món", aquí, no adquireix sentit si no és a partit de l´emblema. Per això, "tot el món" és demòcrata. En això consisteix el que podríem anomenar l´axioma de l´emblema.
• Alain Badiou, El emblema democrático, Democracia en suspenso, Ediciones Casus-Belli, Madrid 2010
Democràcia amenaçada
• Els nous membres del Comitè Permanent del Politburó del PCX són tots enginyers o científics, tenen un grau molt alt de sofisticació econòmica i manegen les categories econòmiques com qualsevol altre dirigent occidental. Han superat els últims anys reptes diversos d´alta complexitat. (...)
• El PCX, amb més de setanta milions de membres (el 5% de la població xinesa), és la més gran meritocràcia del món. No és més que la versió actual del mandarinat, la burocràcia que ha governat durant més de dos mil anys. Des del segle sisè es reclutava a través dels exàmens imperials, basats en el mèrit. O sigui, fa quinze segles que els xinesos inventaren les oposicions, que a Europa a penes, si tenen un segle de vida. La cultura política del mandarinat, ancorada en el pensament confucià, és una de les claus per entendre l´èxit econòmic de Xina en les últimes dècades.
• Eugenio Bregolat, La clase política China, Dinero. La Vanguardia, 06/06/2010
• http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/06/el-sistema-xines-i-lexcellencia-de-la.html
Democràcia amenaçada
• La politización excesiva de la economía en España conduce a otro resultado indeseable que estamos viviendo constantemente. Me refiero a la imposibilidad práctica de llegar a consensos políticos en materia económica. Si se atendiera más a criterios técnicos, las dificultades serían menores. Pero cuando se confunde un planteamiento económico con un principio ideológico inmutable ligado a un credo político, las cosas resultan mucho más complicadas.
• Algún día se tendrá que estudiar a fondo porque, contrariamente a lo que cabría esperar y a lo que era deseable, el paso de la dictadura a la democracia no se ha traducido en una mayor despolitización y una mayor tecnificación de la vida pública española. Por esto, después de cincuenta años, la economía sigue secuestrada por la política. Un síntoma claro de ello es el hecho de que en las reuniones importantes de economistas sigamos necesitando que el político de turno las realce con su presencia y su discurso. Después de hablar, el político se va y raramente escucha al economista, lo cual es todo un síntoma de la sumisión de la economía a la política en la que seguimos instalados.
• Joaquim Muns, Igual que hace cincuenta años, Dinero, La Vanguardia, 06/06/2010http://elcomentario.tv/reggio/igual-que-hace-cincuenta-anos-de-joaquim-muns-en-dinero-de-la-vanguardia/06/06/2010/
Democràcia amenaçada
• Allò que ens resulta més molest del cas de la Xina actual és la sospita que el seu capitalisme autoritari no és tant que ens recorda el nostre passat, la repetició del procés d´acumulació capitalista que a Europa es va estendre del segle XVI al XVIII, com que pot ser un signe del futur. ¿Què succeiria si “la viciosa combinació del fuet asiàtic amb el mercat borsari europeu” revelés ser econòmicament més eficaç que el nostre capitalisme liberal? ¿Què succeiria si aquesta combinació ens assenyalés que la democràcia, segons l´entenem els occidentals, ha deixat ja de ser la condició i el motiu del desenvolupament econòmic per esdevenir el seu entrebanc?
• Slavoj Zizek, De la democracia a la violencia divina. Democracia en suspenso, Ediciones Casus-Belli, Madrid 2010, pàgs. 132-136
• http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/09/i-si-la-democracia-no-ens-servis.html
Democràcia amenaçada
• ... la presumpció que la democràcia és un bé descansa al seu torn en els supòsits que els éssers humans volem autolegislar-nos i que el govern del demos és capaç d'aturar els perills que comporta l'existència d'una concentració de poder exempta de tota obligació de retre comptes. Avui en dia, però, què prova històrica o precepte filosòfic tenim de que els éssers humans prefereixin, com deia Dostoievski, "la llibertat al pa"? (...)
• El primer que va exposar, a mitjans del segle passat, les claus de l'enigma de l'emancipació futura va ser Herbert Marcuse (L'home unidimensional). I si els éssers humans no desitgen assumir la responsabilitat de la llibertat, i a més tampoc se'ls educa ni se'ls anima a abraçar el projecte de la llibertat política, com afecta això a les disposicions polítiques que donen per descomptat aquest desig i aquest projecte ? (...)
• Wendy Brown, Ahora todos somos demócratas. Democracia en suspenso, Ediciones Casus-Belli, Madrid 2010
• http://pitxaunlio.blogspot.com/2010/08/les-amenaces-contra-la-democracia.html•
No volen ser idiotes
• ... ¿estem condemnats a moure´ns exclusivament dins de l´espai de l´hegemonia o podem, almenys provisionalment, interrompre el seu mecanisme? Segons Rancière, aquest tipus de subversió no només no sol donar-se, sinó que constitueix el nucli mateix de la política, de l´esdeveniment veritablement polític. (...)
• En aquest sentit, "política" i "democràcia" són sinònims: l´objectiu principal de la política antidemocràtica és i sempre ha estat, per definició, la despolitització, és a dir, l´exigència innegociable que les coses "tornin a la normalitat", que cadascú ocupi el seu lloc ... La veritable lluita política, com explica Rancière contrastant a Habermas, no consisteix en una discussió racional entre interessos múltiples, sinó que és la lluita paral·lela per aconseguit fer-se escoltar i que la seva pròpia veu sigui reconegut com la veu d´un interlocutor legítim. Quan els "exclosos", ja siguin demos grec o obrers polonesos, protesten contra l´elit dominant (aristocràcia o nomenklatura), la veritable aposta no està en les reivindicacions explícites (augments salarials, millors condicions de treball ...), sinó en el dret fonamental de ser escoltats i reconeguts com a iguals en la discussió.
• Slavoj Zizek, En defensa de la intolerancia, Sequitur, Madrid 2008
• Bibliografia
•
• Jorge Álvarez Yagüez, El nacimiento de la biopolítica, Claves de razón pràctica, junio 2010, nº 203
•
• Hannah Arendt (1), La condició humana, Círculo de Lectores, Barna 1999
•
• Aristòtil (2), Política, Centro de Estudios Constitucionales, Madrid 1983
•
• Alain Badiou (3), El emblema democrático, Democracia en suspenso, Ediciones Casus-Belli, Madrid 2010
•
• Eugenio Bregolat, La clase política China, Dinero. La Vanguardia, 06/06/2010
•
• Wendy Brown (4), Ahora todos somos demócratas. Democracia en suspenso, Ediciones Casus-Belli, Madrid 2010
•
• Roberto Esposito (5), Una biopolítica afirmativa. Entrevista de Antonio Valdecantos, Minerva, nº12, 2009
•
• Chantal Mouffe (6), El “fin de la política”, Claves de razón práctica, Enero/Febrero 2010, nº 199
•
• Joaquim Muns, Igual que hace cincuenta años, Dinero, La Vanguardia, 06/06/2010
•
• Jean-Luc Nancy (7), Democracia finita y infinita. Democracia en suspenso, Ediciones Casus-Belli, Madrid 2010
• Friedrich Nietzsche (8), (fragments pòstums de 1886, KSA 12 73-74)
•
• Plató (9), República, Centro de Estudios Constitucionales, Madrid 1981
•
• Josep Ramoneda (10), Después de la pasión política, Círculo de Lectores, Barna 1999
•
• Jacques Rancière (11), Las democracias contra la democracia, Democracia en suspenso, Ediciones Casus-Belli, Madrid 2010
•
• Kristin Ross (12), Se vende democracia. Democracia en suspenso, Ediciones Casus-Belli, Madrid 2010
•
• Ignacio Sánchez-Cuenca (13), Igualdad y autogobierno, Claves de razón práctica, nº 200, marzo 2010
•
• Slavoj Zizek (14), De la democracia a la violencia divina. Democracia en suspenso, Ediciones Casus-Belli, Madrid 2010, pàgs. 132-136
•
• Slavoj Zizek, En defensa de la intolerancia, Sequitur, Madrid 2008
•
• Slavoj Zizek, Mayo del 68 visto con ojos de hoy, El País, 01/05/2008
autors
1
2
34
5
6
7
autors
13
89
1011
12
14