cup esplugues, butlletí interactiu

CUPCandidatura d’Unitat Popular

Qui somQuè femPerquè ho fem

www.espluguesdellobregat.cup.cat

ESPLUGUESDE LLOBREGAT

facebook.com/CUPEspluguesDeLlobregat

@CUPEspluguesLl

CUPEspluguesdeLlobregat CUPEspluguesdeLlobregat

2 3

Som una organització que forma part de l’esquerra independentista, concretament, som l’organització

que promou l’alliberament social i nacional dels Països Catalans concentrant una part important dels

nostres esforços en la participació dins d’algunes de les institucions reconegudes pel sistema. Això

no significa en cap cas que estiguem d’acord amb aquestes institucions ni amb aquest sistema, però

entenem que a vegades cal assumir algunes contradiccions i riscos per tal d’expandir aquesta lluita més

enllà dels seus cercles habituals.

Moltes de nosaltres venim i participem de diversos moviments socials i som conscients que, per cada

petita victòria que en hem assolit en el camp de la mobilització social, més evident se’ns ha fet la necessitat

d’eixamplar el gruix de població que s’integri en la mobilització perquè entenem que el principal motor de

canvi es troba essencialment al carrer. És més, una transformació com la que promovem no pot ser en

cap cas delegada. Així doncs, creiem que la presència institucional ens ha de servir, entre d’altres coses,

per això, per guanyar visibilitat en un àmbit on habitualment no hi tenim cabuda i aprofitar-nos dels seu

impacte per difondre i propiciar el creixement d’un volum de massa crítica que permeti engegar un

procés de transformació social que no tingui marxa enrere. Conscients que l’espai institucional comporta

el risc d’engolir-te en la seva dinàmica superant qualsevol forma de codi ètic, per més restrictiu que sigui,

volem constatar que en cap cas som representants dels moviments socials ni pretenem ser-ho, car la

seva independència és l’únic baluard que tenim perquè aquest llarg procés pugui fructificar.

Presentar mesures de ruptura en l’esfera pública per trencar l’imaginari col·lectiu que ens ha modelat

el capitalisme, tenir un major i millor accés a la informació per tal de portar a la llum tot allò que no ens

arriba a la ciutadania, (tot i que ja hem vist que la opacitat i la cripta administrativa no ens ho posaran

gens fàcil) i defensar un nou model de gestió comunitària del nostre municipi són alguns dels principals

objectius pels quals hem decidit col·lectivament concórrer en aquestes eleccions. Ara bé, conscients

dels riscos esmentats anteriorment i entenent que l’àmbit municipal és de tots els espais reconeguts

oficialment, per la seva proximitat, el més idoni per engegar aquests processos de transformació social,

no pretenen tampoc basar la nostra candidatura en un pamflet propagandístic auto-complaent. La

realitat del nostre municipi es tan crua com el de la resta. Si sortim dels discursos oficialistes que podem

llegir mensualment al Pont, ens trobem una ciutat que ha perdut generacions de joves “exiliades” per

culpa dels elevats preus de l’habitatge, locals i més locals buits que exemplifiquen la manca d’una

aposta clara pel comerç de proximitat, una ciutat classista on en uns barris la policia t’identifica pel teu

color de pell, i en altres, tenen la seva pròpia policia privada, una xarxa de transport públic absolutament

ineficient, sobrecostos derivats de grans obres faraòniques (algunes sense pràcticament ni començar) i el

corresponent endeutament amb l’oligarquia econòmica de sempre, malbaratament de recursos públics

i precarització de la classe treballadora per culpa de les externalitzacions, la pràcticament inexistent

xarxa d’equipaments culturals i de cap altra forma d’oci, i en definitiva, el viratge que ha fet el nostre

poble cap a un model de ciutat dormitori que afavoreix l’individualisme i la desmobilització. Així doncs,

i sense perdre mai de vista els nostres objectius polítics a llarg termini, també volem capgirar el nostre

municipi a partir de la gestió del nostre dia a dia, fomentant la implicació de tota la comunitat en els

processos de presa de decisions en tots els àmbits de l’esfera pública, promovent mesures encaminades

a fer desaparèixer les desigualtats econòmiques i generant sinergies per combatre qualsevol tipus de

discriminació que afecti la nostra condició d’individus.

Presentació Qui Som?

1.- Construïm alternatives habitacionals; promovem els models de cessió d’ús, masoveria urbana i cooperatives d’habitatge social.

2.- Ni gent sense cases, ni cases sense gent; creem un cens d’habitatges buits i incentivem i avalem el lloguer social. Stop Desnonaments; suport actiu a la lluita per un habitatge digne. 3.- Serveis públics universals i gratuïts amb gestió directa per part de l’Ajuntament.

4.- Impulsem el dret a l’alimentació com a dret inalienable i fomentem alternatives de sobirania ali-mentària a través d’horts urbans, grups i cooperatives de consum.

5.- Construïm un entorn accessible atenent a la diversitat funcional per tal que tothom tingui les ma-teixes oportunitats6.- Lluita activa contra el patriarcat; programes de formació tant a persones que treballin a l’àmbit públic com a l’alumnat per identificar i actuar contra el masclisme i actituds discriminatòries contra els col•lectius LGTBI.

7.- Transparència i participació en la gestió del pressupost de l’Ajuntament.

Punts del Programa


4 5

8.- Rehabilitació d’espais catalogats com a patrimoni històric on fomentar activitats culturals.

9.- Creem una coordinadora d’entitats amb caràcter vinculant que replantegi un repartiment equitatiu dels recursos i dels espais municipals per a entitats i associacions.

10.- Una política lingüística municipal activa adreçada a superar la minorització de la llengua catalana a Esplugues.

11.- Promovem el coneixement i el respecte a la diversitat cultural i lingüística.

12.- Creem espais accessibles i en condicions per a joves, així com aules d’estudi i espais de treball autogestionats amb horaris flexibles per promoure’n l’ús i la creativitat.

13.- Cap a la plena autonomia de les persones joves. Fomentem la formació, i l’accés al treball i a l’habitatge com a eixos bàsics del procés d’emancipació.

14.- Obertura de tots els centres educatius així com els patis oberts fora de l’horari escolar.

15.- Gratuïtat de les escoles bressol o repercutir com a subvenció la integritat del cost per facilitar l’educació en família.

16.- Fomentem models educatius alternatius de co-educació entre personal docent i amb participació de la família.

17.- Creem una Escola Municipal.

18.- Re-municipalització de la gestió dels serveis públics; mercats municipals, brigada municipal, gestió de residus, equipaments esportius, parquímetres, parcs i jardins, gestió d’aigües, funeràries...

19.- Regidoria de treball com a eix vertebrador de les polítiques d’ocupació i foment de treball.

20.- Fomentem l’economia local i de proximitat en la vesant de producció i distribució, facilitant-ne l’assessorament gratuït en tràmits burocràtics.

21.- Auditoria pública de l’Ajuntament i compromís de no endeutament amb entitats bancàries que han promogut la situació actual de crisi.

22.- Treballem per la creació conjunta intercomarcal d’una cooperativa de crèdit amb criteris socials.

23.- Augmentem els criteris progressius dels impostos municipals.*Impostos municipals progressius en funció de la renda i patrimoni per unitat habitacional.

24.- Recuperem competències municipals.

25.- Creem espais de debat on es defineixin i prioritzin les necessitats del poble amb caràcter vincu-lant, esdevenint així uns pressupostos participatius reals.

26.- Sotmetem aquelles decisions rellevants pel poble a referèndum vinculant, convocat per qualsevol òrgan de participació ciutadana, o directament de la ciutadania organitzada.

27.- Defensem el territori i lluitem contra la corrupció i l’especulació urbanística. No al Pla Caufec- Porta Barcelona; per un pla urbanístic que respongui a les necessitats i prioritats de la vila i no als interessos econòmics de bancs i constructores.

28.- Denunciem i ens oposem frontalment a la repressió als moviments socials.

29.- Promovem un model energètic basat en impulsar l’autoproducció (privada i pública) a partir d’energies renovables amb l’objectiu de reduir progressivament la dependència dels oligopolis energè-tics i recuperem a nivell local el control de la seva gestió.

30.- Millorem la xarxa de transport públic que connecta Esplugues amb els altres municipis de la comarca i de fora de la comarca i promocionem i adequen les infraestructures per uns desplaçaments millors i més segurs de vianants i ciclistes.

31.- Autogestió dels residus, caminem cap a un model de residus zero: Apliquem les propostes de l’Estratègia Catalana Residu Zero (ECRZ), recollida porta a porta i gestió del compostatge.

32.- Treballem des del municipalisme per la plena sobirania dels Països Catalans. Donem suport als moviments populars per la independència i la ruptura democràtica.

Codi Ètic1.- Limitació de mandat; Les regidores i els regidors d’aquesta candidatura tindrem el mandat limitat a mitja legislatura (2 anys)

2.- Limitació de sous; els sou serà decidit per l’assemblea, però aquest, en cap cas, pot superar 2,5 vegades el salari mínim interprofessional.


6 7

3.- Sense duplicitat de càrrecs ni sous; cap regidor o regidora podrà tenir més d’un càrrec públic, si en funció del seu càrrec rep una altre percepció, aquesta es destinarà a projectes socials del poble

4.- Transparència; aconseguir una democràcia directa efectiva i una transparència màxima en tota la gestió municipal i, en especial, en els pressupostos participatius. Farem públiques les agendes per visualitzar amb qui fem les reunions i per protegir-nos davant possibles pressions de lobbys. Rendirem comptes en assemblees de barri obertes a tota la ciutadania.

5.- Som poble; serem receptors i altaveus dels moviments veïnals i de defensa del territori, de les lluites socials i, en general, de les aspiracions dels nostres veïns i veïnes.

6.- Sense crèdits; no demanarem cap crèdit per finançar la campanya electoral i farem públic tant el seu cost com la procedència dels diners gastats.

7.- Municipalisme; defensem el municipalisme arrelat al territori per tal d’engegar un procés de cons-trucció nacional i transformació social que retorni el poder decisori al poble.

8.- Assemblearisme; aquesta candidatura sempre pren les decisions i els acords mitjançant Assem-blees Obertes. L’assemblea local és plenament sobirana. Per tant, no hi ha cap intervenció d’òrgans directius o executius.

9.- Referèndums; les decisions polítiques que tinguin una afectació important a la vila, així com la proposta de noves inversions, seran sotmeses a referèndum vinculant.10.- Sense privilegis; les regidores i regidors no acceptarem cap mena de regal ni privilegi.

11.- Sense càrrecs de confiança ni amiguismes; les contractacions de llocs de treball es faran en pública concurrència. No es contractarà ningú a dit per ocupar qualsevol lloc de treball, inclús els anomenats càrrecs de confiança.

12.- Rendiment de comptes i revocació de càrrecs; per tal de fer-ho efectiu, els regidors i les regidores signarem un document de renúncia del càrrec que posarem a disposició de l’assemblea tant bon punt prenguem possessió del càrrec.

13.- Qualsevol pacte electoral serà debatut i aprovat (o no) en Assemblea Oberta.

Què hem fet fins ara a les institucions?

I el que considerem més important; hem participat, participem i participarem (sempre a títol individual, incidint a les institucions quan ens ho demanaven), de les lluites i reivindicacions tant de la vila com de fora del municipi.

19/10/2011 Modificació del Reglament Orgànic Municipal (ROM) per facilitar la participació ciutadana

26/07/2012 Abolició de l’ús de les bales de goma *Se'ns acusa d'amenaces, per constatar que la no aprovació s'entén com a indiferència davant de les víctimes

21/11/2012 Publicació de les mocions, dictàmens i propostes ciutadanes del Ple municipal abans que aquest es celebri

*Mesos després s'aprova publicar-ne un resum

21/11/2012 Gravació de tots els plens i publicació dels vídeos a la web

15/05/2013 Reducció de les subvencions als partits polítics

*Es comprometen a fer-ho als següents pressupostos. Encara estem esperant

17/07/2013 Declaració a favor de la querella contra els crims del franquisme

17/07/2013 Declaració del municipi; zona lliure “fracking”

19/02/2014 Declaració contra de la reforma de la llei de l’avortament

30/07/2014 Modificació del Reglament Orgànic Municipal (ROM) per facilitar la participació ciutadana (2on intent, adequant aquells que no eren acords a la legalitat vigent)

30/07/2014 Retirada dels símbols franquistes a edificis no públics del poble

*Es comprometen a fer-ho als següents pressupostos. Encara estem esperant

*RETIRADA – S'afegeixen alguns punts a la redactada per l'associació de dones

*Ens informen que des del consistori està redactant una modificació i es comprome-ten a tenir en compte les modificacions i informar-nos dels avenços. Seguim esperant

APROVADA REBUTJADA

Data Què hem fet fins ara a les institucions? Notes


8 9

Serveis municipals: una col•laboració público-cooperativo-comunitària

En l’actual paradigma de la col•laboració público-privada hom presenta la gestió dels serveis muni-cipals com quelcom neutre, tècnic. La mera interpretació del marc legal i l’aplicació de les regles del mercat oferiria com a resultat la delimitació del grau de participació del sector públic (l’administració municipal + ens supralocals de diferent natura) i el grau de participació del sector privat (entès com una empresa capitalista). La lògica del benefici empresarial genera, naturalment, uns quants dubtes entre la població. El contribuent col•lectiu paga (amb o sense repagament addicional) un servei, en el qual s’integren els costos del personal que l’exerceix i dels materials i equipaments necessaris. Òbviament, el benefici únicament pot provenir o d’un major cost del servei o, com s’esdevé més sovint, per una pressió addicional a la plantilla (menys salaris i/o menys personal, amb la consegüent major càrrega de feina). Podem pensar en el fet que l’empresa aporta un coneixement, etc., però aquest coneixement és vehiculat pel personal tècnic, més o menys especialitzat, que contracta l’empresa.

Aquests raonaments poden servir per defensar una gestió integralment municipal dels serveis comu-nitaris. En aquest model totes les persones implicades en la gestió i realització de les tasques corres-ponents esdevenen personal públic, bé com a funcionaris o com a personal laboral. Segurament, per a tota una sèrie de serveis aquest és el funcionament més raonable.

Però aquest model també és insuficient. Hom no pot oblidar el potencial que l’economia social i solidària pot tindre en la producció de serveis municipals. L’Ajuntament, com un dels principals actors econòmics, pot ajudar a enfortir aquesta xarxa amb les seves comandes.

Més rellevant encara, però, és la participació comunitària. No n’hi ha prou amb protestar, sovint a la callada, per la qualitat dels serveis o pel cost abusiu de subministraments que són bàsics. Ens hem d’implicar en la planificació i el control dels serveis municipals, tant d’aquells que siguin realitzats directament pel propi Ajuntament com pels qui executen entitats contractades.

Municipalització Serveis Públics

El passat 1 de desembre va acabar el procés dels mal anomenats pressupostos participatius. D’entrada felicitar a les persones que van proposar el projecte guanyador.

Dit això, i tenint en compte que és el segon any que es porta a terme, em sembla insultant que es manipuli la terminologia i es parli de “pressupostos participatius” quan al cap i a la fi, no deixa de ser un concurs públic d’una partida pressupostària (ínfima en relació al total dels pressupostos) subjecte a la presentació de propostes de projectes per part de la ciutadania.

Uns pressupostos realment participatius haurien de permetre que el poble pogués decidir quines infraestructures són prioritàries, perquè crec que poca gent hagués prioritzat un Audito-ri (i menys si queda en un forat que ens ha costat 1,5 milions d’euros), o la remodelació del CEM Les Moreres (amb un ball de xifres del sobrecost d’entre 60.000€ i 15 milions, i que a sobre s’ha cedit la gestió d’aquest (i els beneficis, clar) a una empresa privada). I òbviament el Pla Caufec, que encara esperem que algú ens pregunti (o escolti) si volem aquest macro-pla especulatiu (per cert, els encausats per les accions de protesta contra aquest Pla, el passat 18 de novembre van rebre la lliure ABSOLUCIÓ, i no ens quedarem Ni Muts Ni a la Gàbia. L’Ajun-tament, pel que es veu, si).

Potser ens sorprendríem i, amb el que ens estalviaríem en macro-projectes faraònics a preus desorbitats, es podrien finançar tots els projectes proposats per la ciutadania...

Clar que per fer això els pressupostos haurien de ser públics i desglossats, per partides, d’una forma entenedora... I no projectar infraestructures que, per A o per B, sempre acaben incre-mentant els costos, externalitzant la gestió i, per tant, regalant els beneficis a mans privades.

Com sempre, nosaltres paguem, ells s’enriqueixen, i volen que els hi donem les gràcies!

De pressupostos no participatius i judicis farsa


10 11

El Síndrome de la FaraonaDes de principis d’aquest segle l’ajuntament d’Esplugues estava de festa grossa, tot eren maons i rialles en una època d’expansió econòmica, tot era construir aquí, construir allà. L’ajuntament, governat amb majoria absoluta del PSC, dirigia amb batuta eufòrica una gran farra, una farra regida pel vici de la requalificació i el ciment armat.

Als voltants del 2006 l’alcaldessa Pilar Díaz, com si fos Cleopatra, sempre seguida del seu “Chaty” (Visir de l’antic Egipte) Enric Giné, ordenava i planificava grans obres totes alhora per construir a corre cuita, a tort i a dret, i per tot Esplugues. Creixem per ser una “ciutat com mai” era la consigna. I Esplugues creixia i creixia, i els preus dels pisos pujaven i pujaven, i els espais verds disminuïen i disminuïen. Però els plans de noves obres semblaven no tenir fi.

I els que s’oposaven a la festa reclamant seny, eren ràpidament titllats d’eixelebrats antisiste-ma, de hippies folls en contra del progrés i del benestar d’Esplugues.

I és que... a qui li importa les muntanyes i el medi ambient? I els serveis que necessita el poble davant de tant creixement? Que vol dir la paraula especulació? Sou rucs, com podeu re-butjar el creixement i els ingressos que arribaran a la ciutat si creixem més poblacionalment?

I no passa res...si no pots pagar-te un pis, els bancs fan hipoteques regalades, i si no pots viure ni pagar-les, demana un crèdit que també te’l donaran, és una festa!!! . I la farra conti-nuava i continuava.

Però un fatídic dia per allà el 2007, en plena borratxera de totxo, va esclatar la bombolla immobiliària, i tots els plans i obres faraòniques van quedar a mitges. Poc a poc, i perdent la majoria absoluta el 2011, el PSC, observa incrèdul com la festa ja no rendia, però persistia en continuar consumint totxo com el típic borratxo que no en té mai prou, que s’encadena a la barra de la discoteca quan tanquen i que acaba sent foragitat de males maneres.

Però la realitat és que la festa, la broma que diria Groucho Marx, es va acabar. I molts ens vam preguntar, ara qui escombra?

I així va començar la ressaca de la gran festa del ciment i el poble va quedar ple de forats. Foradat com si hagués patit una plaga talps gegants embogits o una pluja de meteorits.

Reflexionem i ens adonem que vivim en una ciutat dormitori on no trobem el nostre espai i el nostre ser com a joves. Considerem que no se’ns faciliten eines per desenvolupar-nos ni espais culturals i de trobada per poder compartir el que pensem i aprendre unes de les altres.

Ens veiem immerses en una societat desinformada, passiva i despreocupada sobre la situació del jovent i sobre les problemàtiques que se’ns presenten dia a dia al nostre poble, Esplugues.

Ens parem a observar els pobles que ens envolten i trobem que disposen d’uns espais de trobada per al jovent, on s’incentiva la participació ciutadana, l’associacionisme i maneres de fer alternatives que faciliten el desenvolupament dels interessos del jovent, la seva participació i la seva implicació com agent social actiu al moviment popular. Gràcies a tots aquests espais autogestionats i participatius s’han aconseguit diverses xarxes efectives i plataformes des de les quals es demana a l’administració la cessió d’espais i subvencions per el manteniment i funcionament d’aquests.

Com a ciutadans d’Esplugues i persones actives dins del teixit social del qual formem part, ens agradaria poder consolidar a la nostra vila un moviment juvenil, organitzat i autogestionat que tingui les eines suficients per aconseguir tot allò que es proposi i pugui desenvolupar-se com a tal.

Joventut Compromesa


12 13

Des de llavors la gent d’Esplugues, quan passegem pels carrers, ens anem trobant cràters i despropòsits, mentre enrampats per l’estafa immobiliària caminem preocupats i preocupades per si podem pagar la hipoteca, per si podem trobar una feina decent, ens anem topant amb un seguit de nyaps majestuosos, un seguit d’obres a mig fer.

Quan anem a comprar al mercat de La Plana ens trobem una carpa mal condicionada que va ser construïda com a quelcom transitori i que poc a poc és va degradant. En el nostre record més tendre queden les rampes del vell mercat de La Plana, on els nens jugaven amunt i avall i els pares, mares, avis i àvies patien per si els més menuts hi corrien massa mentre demana-ven torns a cada parada.

Des de fa 7 anys però allà hi trobem un cràter, on segons diuen volen fer-hi el mercat, amb els suplements d’un supermercat (que ajudarà molt a les parades de la plaça) i un aparca-ment.

Bé, també podem anar a comprar al mercat de Can Vidalet, però, sorpresa! ens trobem una altre carpa mal condicionada que, per no diferenciar-se de la de La Plana, també es va degra-dant. D’això se’n diu equitat entre barris.

La carpa va ser instal•lada de manera maldestra a la plaça de la Bòbila fa uns 5 anys, i allà seguirà perquè les obres del nou mercat de Can Vidalet semblen estar congelades en el temps.

Un cop hem omplert la nevera, una miqueta almenys, i havent dinat, la tarda és un bon mo-ment per anar a veure la natura, per voltar per Collserola. Som-hi, que els espluguins i esplu-guines tenim la sort de tenir-la a prop. Si anem caminant amunt, direcció cap a Finestrelles, passem pel pont d’Esplugues. Allà podem observar les vistes, allà hi trobarem l’edifici del “Barco”, reducte d’una altre model de d’habitatge i de veïnatge, que segueix degradant-se. També podem veure l’edifici La Baronda, la fàbrica de ceràmiques que va ser expropiada per l’Ajuntament pagant 12 euros, cal recor-dar que va ser rehabilitada per mans privades que se’n han quedat l’ús de fruit pels pròxims 40 anys, un negoci rodó pels espluguins i espluguines. Ah...i evidentment no podem deixar d’admirar la nostre joia tardofranquista, les emblemàtiques 3 torres.

Si ens desviem un moment i donem un cop d’ull per Can Clota, si tenim ganes de veure part

de les arrels històriques rurals del municipi, ens costarà trobar la masia de ca n’Esteve (Kan Kadena) doncs esta tapada per pisos actualment en construcció, pisos situats al damunt del que havia estat l’hort de la masia. Hort actiu mentre aquesta masia va ser un espai ocupat i centre de peregrinació i activitat de la gent de moviments alternatius de la vila i dels voltants. La masia esta tapiada i sense sostre des de fa 7 anys, sembla que hi ha una voluntat clara de degradar-la fins que finalment pugui ser enderrocada. Si ens apropem al carrer de Sant Llorenç, observarem la degradació i el poc interès per les edificacions antigues, que indubta-blement tenen un valor històric i patrimonial.

Una llàstima doncs la zona podria haver esdevingut conjunt monumental per ensenyar com era Esplugues en els seus orígens, Però enlloc d’això, ciment, i construcció de pisos de com-pra que molt pocs poden comprar.

Va, som-hi cap a la muntanya no ens despistem més. Si ens enfilem cap a Finestrelles topem amb el que és un atemptat en tota regla a la muntanya de Collserola. Toparem amb l’obra faraònica per excel•lència del consistori que es va deixar a mig fer. Arbres tallats, tanques ro-vellades i reixes. Si, és el pla Caufec-Porta Barcelona a mig començar. I que de nou amenaça! Doncs, passada la ressaca més dura tenen la intenció de rebre nous carregaments de totxos i prosseguir amb el projecte tot i les lluites històriques en oposició, tot i que el model del totxo ja s’ha demostrat és un desastre no només per medi ambient sinó també per a l’economia. Però aquest projecte amb el suport del consistori i en mans de la banca (propietària de SACRESA) sembla que vol ressuscitar com un mort vivent amb ganes de persistir en l’expansió del virus de la degradació mediambiental i l’especulació immobiliària.

Bé ja es al vespre, ja hem respirat muntanya ja se’ns ha fet tard però hi ha ganes de gresca, GUAI! Tenim l’opció de baixar de nou pel centre i anar de festa cap a l’Auditori d’Esplugues. És un espai majestuós on els artistes es poden expressar de la millor manera. Amb una sala teatral per a 500 persones, i un espai equipat per a usos ciutadans. 12 milions d’euros que ens va costar, finançats a través de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, la Diputació de Barcelona i el Ministeri de Cultura del govern espanyol. A Plaça Catalunya diuen que està. Però un moment... no havíem passat per la zona ja abans? un moment, que són aquestes tanques? Que amaguen?

Si som intrèpids i intrèpides i ens enfilem observarem el més gran dels cràters que tenim al poble. No és un volcà, no ha caigut cap meteorit, no és cap petjada d’en Godzilla, no és un


14 15

camí per viatjar al centre de la terra, és un FORAT INÚTIL que ens va costar 4 milions d’euros. És l’únic del flamant auditori que s’ha “construït”.

Sembla que el nyap és tant gran que el terreny no és adequat per edificar-hi, per tant el més probable és que s’hagi de cobrir i que allà no hi vagi cap auditori. S’han cremat els diners i ven mirat fa molta ràbia, sobretot amb les necessitats socials que tenim que no són poques en un moment on s’està desnonant gent, l’atur esta pels núvols, i constantment trobes gent re-girant els containers. A més s’ha derruït un espai on molts hi practicaven esport a l’aire lliure, tota una jugada mestre del consistori.

Realment aquest conte, que continua a dia d’avui, ens hauria de donar un bon missatge per reflexionar, el totxo i l’especulació degraden el poble, són un imant per les màfies i econòmica-ment són perjudicials per a la població. Cada forat i obra a mig construir és una lliçó palpable del fracàs d’aquest model, totes i tots n’hauríem de prendre nota de cara al futur.

Ara bé, sembla que el síndrome de “la faraona” rebrota en el consistori, potser esdevindrà necessari utilitzar com a medicina la mobilització i el debat per oposar-se a nous desgavells. I sobretot utilitzar la participació popular per arreglar els que ja s’han fet. Menys obres faraòni-ques, més obrar per les persones.

Sí. Aquesta vegada amb la propietat del terreny en mans del BBVA i amb Sacresa encara al capdavant. Sembla que la família Sanahuja, propietària de Sacresa i de la filial Caufec S.A., malgrat els entrebancs que està patint amb la justícia es resisteix a abandonar aquest vaixell convençut que el salvarà del naufragi al que l’ha conduït l’esclat de la bombolla immobiliària. Possiblement Sacresa sí que treurà rèdit de tot plegat, però i l’Ajuntament?Què en treu de tot això? Què en treiem nosaltres.

L’Ajuntament ni més ni menys que 1.000 milions de pessetes d’entrada, quan va signar la modificació del Pla General Metropolità i va donar via lliure a la promotora per devorar la falda de Collserola amb vivendes de luxe i un centre comercial entre d’altres. A banda d’això, no podem afirmar que aquí hagi succeït el mateix que a Mallorca, on la mateixa empresa ha estat jutjada per subornar alts càrrecs del Consell Insular per l’adquisició de Can Domenge, el millor terreny públic urbanitzable de l’illa. Però podem afirmar que el nostre Ajuntament fa tractes amb aquest tipus d’empreses que recorden directament a la màfia. En qualsevol cas, enlluer-nats pels 1.000 milions de pessetes inicials el nostre Ajuntament va cedir aquest terreny per a la construcció d’un megaprojecte urbanístic carregat d’irregularitats i que potencia un model econòmic especulatiu basat en el crèdit que ens ha conduït a la greu situació de precarietat i empobriment actual.

Però, per què empobreix a la majoria aquest model econòmic ?El crèdit ha estat l’eina que el sistema capitalista ha utilitzat per a “equilibrar” la sobreproduc-ció i la baixa capacitat de consum de la població, però aquesta re-invenció del capitalisme sembla que ja ha trontollat i actualment ens trobem immersos en una crisi del crèdit derivada de la manca de liquiditat. La conseqüència de tot això és que sense crèdit no hi ha vendes i sense vendes no hi ha producció i és per això que augmenta l’atur i el tancament d’empreses.Amb el temps, sembla que l’augment de l’atur i la pobresa han demostrat que una economia basada en l’especulació no genera precisament un augment de la riquesa col•lectiva ni una economia sòlida i sostenible. Molts llocs de treball creats a partir del boom de l’especulació

Es reactiva el Pla Caufec? No havia esclatat la bombolla immobiliària?


16 17

immobiliària (al voltant d’un 20% del total de llocs de treball generats l’any 2000) han estat destruïts amb l’esclat de la bombolla generant una gran bossa d’aturats generalment amb poca qualificació i poques possibilitats de reincorporar-se al mercat de treball. Molts d’aquests treballadors han estat les primeres víctimes de la gran onada de desnonaments. A banda d’això, la dràstica baixada de la demanda en el mercat de consum ha estat una de les múlti-ples conseqüències de la davallada del poder adquisitiu d’aquest gran sector de la població. Això ha repercutit principalment als petits negocis que no han pogut fer front a la competència de les grans empreses multinacionals i han hagut de tancar.No és casual que sobre els terrenys actualment abandonats del Pla Caufec es comenci a construir inicialment els pisos de luxe, tal i com ha assegurat el tinent d’alcalde Enric Giner. Ni que els pisos de “protecció oficial”, condició a la que es va comprometre l’Ajuntament, a canvi de pavimentar la poca terra que ens queda, hagin quedat oblidats. No és d’estranyar que es comenci per invertir en l’únic mercat que no ha patit una davallada de consum sinó que l’ha augmentat a conseqüència de la polarització social a la que ens condueix aquest model econòmic; el mercat de béns de luxe. Això demostra que no totes estem pagant aquesta “crisi” sinó que algunes encara en surten beneficiades i l’Ajuntament participa a fer créixer les seves butxaques d’esquenes al poble.

I ningú diu res?Evidentment que sí. La intenció de l’Ajuntament ha estat sempre aprovar aquest pla unila-teralment, amb el mínim soroll possible, sense consultar l’opinió a les veïnes ni els petits comerciants del poble que veuen amenaçats els seus negocis si es reemprengués la part del pla relativa al centre comercial. Malgrat tot i afortunadament, un grup de veïnes ja van de-nunciar en el seu dia la brutalitat d’aquest projecte i s’hi van oposar amb una lluita per la via administrativa i des de la legítima desobediència civil no violenta. Gràcies a la lluita contra el Pla Caufec es va aconseguir un endarreriment en l’inici de les obres que finalment l’esclat de la bombolla immobiliària va aturar. Però com sempre, alçar la veu té un preu; la repressió. 6 veïns d’Esplugues van ser jutjats per un procés penal el passat mes d’octubre, on després de 3 dies de judici i més de dos anys d’angoixa pels imputats i les seves famílies i amigues, el jutge va dictaminar la lliure absolució de tots ells. Pel moment, però, encara queda pendent un altre judici per solidaritzar-se amb un company que va entrar a presó en negar-se a pagar una pena-multa arrel d’una acció en contra del Pla Caufec.Volem deixar clar que des de la CUP Esplugues de Llobregat ens oposarem radicalment a l’aprovació unilateral del Pla Caufec- Porta Barcelona per tots els motius ja expressats i sorti-rem al carrer per denunciar la repressió política sobre aquells qui alcem la veu contra aquest projecte especulatiu. No entenem unes imputacions sense identificacions ni detencions per a

fer el que molts de nosaltres vam fer aquell dia i seguirem fent, protestar contra el pla Caufec i contra la repressió. La lluita al carrer va aconseguir aturar temporalment aquest pla i torna-rem a fer-ho.


18 19

Horitzontals:

6. Conjunt de creences, actituds, conductes i pràctiques socials destinades a justificar i promoure el

manteniment d'un tracte discriminatori contra les dones.

7. Acció de comprar o vendre comptant aprofitar-se d'una fluctuació en el preu per lucrar-se. Vegi's

Pla Caufec

8. Ajornar, diferir o deixar per a més endavant. Vegi's també procés o full de ruta.

10. Situació d'una col·lectivitat, d'un poble, d'un país, etc., no sotmesos a l'autoritat d'altres.

11. Acció exercida des del poder per a neutralitzar i eliminar la voluntat crítica dels col·lectius

opositors o discrepants, mitjançant la limitació de les llibertats públiques. Preguntar a Ni muts ni a

la Gàbia

12. Sistema polític pel qual una democràcia parlamentària és falsejada per la manipulació electoral

exercida per persones influents, que serveixen d'enllaç entre l'oligarquia que deté el poder i els

habitants de llurs localitats

14. Consum exorbitant i antieconòmic de recursos de qualsevol mena. (Auditori, Complex Esportiu

les Moreres,...)

15. Guany que l'empresari capitalista treu en fer produir als treballadors més del necessari per

recuperar el salari que els paga

Passatemps

*Podreu trobar la solució a aquest passatemps a:www.espluguesdellobregat.cup.cat

Horitzontals:

6. Conjunt de creences, actituds, conductes i pràctiques socials destinades a justificar i pro-moure el manteniment d’un tracte discriminatori contra les dones.7. Acció de comprar o vendre comptant aprofitar-se d’una fluctuació en el preu per lucrar-se. Vegi’s Pla Caufec8. Ajornar, diferir o deixar per a més endavant. Vegi’s també procés o full de ruta.10. Situació d’una col•lectivitat, d’un poble, d’un país, etc., no sotmesos a l’autoritat d’altres.11. Acció exercida des del poder per a neutralitzar i eliminar la voluntat crítica dels col•lectius opositors o discrepants, mitjançant la limitació de les llibertats públiques. Preguntar a Ni muts ni a la Gàbia12. Sistema polític pel qual una democràcia parlamentària és falsejada per la manipulació electoral exercida per persones influents, que serveixen d’enllaç entre l’oligarquia que deté el poder i els habitants de llurs localitats14. Consum exorbitant i antieconòmic de recursos de qualsevol mena. (Auditori, Complex Esportiu les Moreres,...)15. Guany que l’empresari capitalista treu en fer produir als treballadors més del necessari per recuperar el salari que els paga

Verticals:

1. Transferir a la col•lectivitat la propietat (dels mitjans de producció) mitjançant l’expropiació o la nacionalització.2. Relació de sosteniment recíproc que lliga els membres d’una comunitat o un col•lectiu en el sentiment de pertinença a un mateix grup i en la consciència d’uns interessos comuns.3. Grup minoritari que manté una posició política, social, econòmica o cultural dominant en una societat4. Actitud i doctrina política segons la qual la transformació d’una societat, d’un règim o d’un sistema socioeconòmic pot realitzar-se dins el marc de les institucions existents, mitjançant reformes legislatives successives i sense recórrer a la ruptura. (En cas de dubte, preguntar a “l’esquerra institucionalitzada”).5. Refús col•lectiu d’obeir alguna llei o norma per tal de fer pressió pacíficament sobre el poder constituït9. Favoritisme amb els amics.13. Acció de donar els mitjans a una persona o un grup social per enfortir el seu potencial en termes econòmics, polítics o socials15. Relatiu o pertanyent al poble

cup esplugues, butlletí interactiu

Documents