consens com proces emancipatori papers innovacio 99

20
PAPERS d’innovació social ASSOCIACIÓ eco concern INNOVACIÓ SOCIAL 99 Desembre 2009 DECISIONS PARTICIPATIVES BUSCAR UN SENTIT COMÚ El consens com a transformació de la societat i font d’emancipació. Dossier Silence Dossier realitzat per François Schneider Aquest dossier és el resultat de nombroses discussions participatives, agraïments a Bertille, Gérald, Didier, Fabien, Guillaume G., Mimmo, Michel B., François Gillet. Amb les aportacions de Simon, Bertrand Bozec i Guillaume Debout.

Upload: research-degrowth

Post on 03-Jun-2015

182 views

Category:

Business


1 download

TRANSCRIPT

Page 1: Consens com proces emancipatori papers innovacio 99

PAPERSd’innovació soc ial

AS SO CIACIÓ

ecoconcernINNOVACIÓ SOCIAL

99Desembre 2009

DECISIONS PARTICIPATIVES BUSCAR UN SENTIT COMÚ

El consens com a transformació de la societat i font d’emancipació.

Dossier SilenceDossier realitzat per François Schneider

Aquest dossier és el resultat de nombroses discussions participatives, agraïments aBertille, Gérald, Didier, Fabien, Guillaume G., Mimmo, Michel B., François Gillet.

Amb les aportacions de Simon, Bertrand Bozec i Guillaume Debout.

Page 2: Consens com proces emancipatori papers innovacio 99

DECISIONS PARTICIPATIVES • BUSCAR UN SENTIT COMÚ

2

ASSOCIACIÓ

ecoconcernINNOVACIÓ SOCIAL

Mare de Déu del Pilar, 15, ppal - 08003 BarcelonaTelèfon: 93 319 03 51Correu electrònic: [email protected]: http://www.pangea.org/ecoconcern/

EcoConcern-Innovació Social dóna a conèixer aquellespropostes que considera socialment innovadores, però no s'identifica necessàriament amb cap d'elles.

Maquetació: EL TINTER, SAL (Empresa certificada ISO 9001, ISO 14001 i EMAS)Imprès en paper 100% reciclat

Page 3: Consens com proces emancipatori papers innovacio 99

DECISIONS PARTICIPATIVES • BUSCAR UN SENTIT COMÚ

3

ASSOCIACIÓ

ecoconcernINNOVACIÓ SOCIAL

SUMARI

4. El consens com a transformació per prendre decisions de for-ma col·lectiva

5. Democràcia i procés de consens

6. Els processos de consens: una evolució participativa

6. Una dinàmica de cooperació

7. Fer consens com a procés d’emancipació

8. Coop-sens

9. La presa de decisions a Oxalis, una cooperativa d’activitats

11. Consens de Galliac

13. Rols

14. Una proposició de mètode per etapa

Page 4: Consens com proces emancipatori papers innovacio 99

DECISIONS PARTICIPATIVES • BUSCAR UN SENTIT COMÚ

4

ASSOCIACIÓ

ecoconcernINNOVACIÓ SOCIAL

Introducció

És cert que el treball col·lectiu dóna dificultats,sigui per contrarietats, per causa de conflictes es-tèrils, o pel que està en joc en nivells polítics méselevats. Per tant, donar vida als moviments asso-ciatius, les experiències col·lectives, actuar des debaix, a través de les persones per elles mateixes, éstambé important. Es tracta aquí de realitzar ambtot el plaer i la força de construir junts.

Es tracta, però, de més que d’això. Es tracta deprojectar una nova aproximació crítica, una novafilosofia política, noves aproximacions evolutivesbasades en el compromís de treballar de formacol·lectiva i sobre una visió més amplia de la so-cietat, i prendre en compte els conflictes com ele-ments motors d’una transformació. Nosaltres pre-sentem aquí diferents aproximacions i experiènciesal voltant d’un consens evolutiu, dinàmic, des-cartant totalment una interpretació del consens entant que objecte estàtic, feble, on hi ha una nega-ció dels conflictes i un acord sense procés.

El consens com a transformacióper prendre decisions de formacol·lectiva

Nosaltres fem esment aquí d’un tema que seràsempre complex: com prendre les decisions de for-ma col·lectiva, però també fer front a aquells quevolen mantenir els seus poders?

Per alguns el consens no vol dir solament “es-tar d’acord”. Aquesta no és la definició que no-saltres adoptem aquí. Heu vist mai una construc-ció que no estigués construïda, o una escultura queno estigués esculpida? Per tant, alguns no semblentenir problemes a l’hora de parlar de consens sen-se incloure-hi el procés per aconseguir-ho. Ja queaquest procés no pot tenir lloc sinó de forma al-tament participativa. Si no hi ha hagut una escol-ta, si no s’han compartit totes les informacions, sino s’ha pres el temps de reflexionar, si els conflic-tes no s’han posat al descobert i els antagonismesno han estat abordats, dir que nosaltres estemd’acord, no significa res. El consens no descriu unasituació estàtica, descriu dues coses:

• Un objectiu inassolible d’acord total de caraa un problema donat dintre d’una situaciódonada. Es pot, de vegades, considerar quenosaltres estem bastant pròxims de l’objec-tiu per parlar de consens, però aquest estatés forçosament relatiu, en relació a les reglesque nosaltres ens havíem fixat, i és forçosa-ment transitori, com tota activitat que posaen joc un grup humà dintre del seu context.

• Descriu sobretot un procés evolutiu, una trans-formació cap a aquest objectiu, i el proble-ma de les transformacions dels processos evo-lutius és que hi ha un risc d’afectar al poderinstaurat, pitjor que això: hi ha un risc queno es doni legitimitat de poder a cap perso-na, ni tan sols als que el pretenen!

De la mateixa manera, nosaltres no ens com-prenem quan parlem sobre la qüestió de la de-mocràcia. Per André Belon , per exemple, la de-mocràcia no seria “un mètode per expressar elconsens sinó un mètode per resoldre els desacords”.Quan apreciem tal incomprensió es podria dir queseria millor canviar de paraula (hauríem de parlarde fer consens, coop-sens, decisió participativa...?)

Nosaltres no tenim la mateixa definició. Per

Page 5: Consens com proces emancipatori papers innovacio 99

en el medi educatiu, ni en la família, ni en elscentres culturals: la nostra democràcia no és aixítampoc social (Takis Fotopoulos ).

L’exclusió de nombrosos dominis fonamentalsi les preses de decisions per només una part de lapoblació comporta la dominació d’un grup sobreels altres, el que fa impossible el desenvolupamentd’una via constructiva, col·lectiva on es busquiconjuntament una solució, més que no pas resol-dre els antagonismes mitjançant una lluita per sa-ber qui imposarà la seva solució. És necessari su-perar els conflictes. Nosaltres sabem que sempren’apareixeran de nous que serviran com a fontd’inspiració per construir noves propostes col·lec-tives. Per contra els antagonismes s’han de qües-tionar. L’antagonisme és aquest joc de cadires onhi ha forçosament guanyadors i perdedors. En elmoment que una bona part de la població quedaexclosa de les preses de decisió i hi ha poquespossibilitats de qüestionar els fets estructurals iels objectius que són a la base de l’antagonisme.En el cas del joc de les cadires, es tractarà de qües-tionar el nombre i el tipus de cadires, el fet queno n’hi hagi per tothom, el fet que es puguin com-partir o no, el fet mateix que sigui obligat asseu-re’s... Si una àmplia part de la població queda ex-closa dels processos de decisió hi ha poquespossibilitats que es decideixi d’imposar límits alsdominants que són també aquells que decidei-xen. Hi ha poques possibilitats que s’acceptin lí-mits a les capacitats productives, a les hores de tre-ball, a l’acaparament dels recursos, de forma quepermeti a cadascú tenir la seva part. Hi ha po-ques probabilitats d’escollir el decreixement coma forma per deixar lloc per a tothom. En front delsantagonismes hi ha sovint revolta, conflicte vio-lent o negociació per intentar canviar les rela-cions de força. És millor que la submissió o l’apa-tia. És algunes vegades necessari, però és tambéadmetre que no podem, en tal situació, qüestio-nar les estructures de no-cooperació i la seva raóde ser, els quals han sigut la la causa dels antago-nismes. Hi ha un gran perill que la nova forçaimposi la defensa de la seva posició exclusiva, so-bretot si ha implicat en el seu èxit estratègies d’a-liança: esdevé necessari afavorir aquells que l’hanajudat.

Ni els esdeveniments ni els poders forts, enca-ra que siguin ben intencionats, no podran con-vèncer de manera estable i profunda a una pobla-

DECISIONS PARTICIPATIVES • BUSCAR UN SENTIT COMÚ

5

ASSOCIACIÓ

ecoconcernINNOVACIÓ SOCIAL

nosaltres el conflicte és indispensable dintre delprocés de consens, és fins i tot “el carburant quecal posar en el mot del consens per avançar”.

No hi ha un “mètode” per al consens, hi hanombrosos mètodes, hi ha sobretot una filosofia,una via sense la qual aquests mètodes no valdrienper a res. Es tracta ni més ni menys de construirconjuntament i, per a això, estar preparats per aqüestionar estant a l’escolta d’un mateix i dels al-tres, dels conflictes en la seva suma (dels conflic-tes oberts, de vegades violents, però també detota classe de petits o grans conflictes dels qualsnosaltres no sentim a parlar si no parem l’orella).

Democràcia i procés de consens

La democràcia és un objectiu que no és maiassolit. Està definida per la seva arrel grega que sig-nifica poder (-cracia) pel poble (demo-), i el po-ble és tota la gent, no és una franja de la poblacióal poder.

Ara bé, quan les decisions estan preses per ungovern, pels responsables escollits, se’ns demanauna bona humil participació: posar una butlletadintre de la urna que conté el nom d’aquell queprendrà la decisió. Òbviament, és millor que res,i ja és molt, no s’ha fet millor de forma tan àm-plia, és una democràcia indirecta, però no és unaparticipació del poble en les decisions. En el mo-ment que les decisions són preses per una mino-ria, el que es dóna més sovint en les nostres de-mocràcies, una majoria haurà de sotmetre’s a unadecisió donada, això no és el poder del poble. Dela mateixa manera que, dintre d’un grup, una de-cisió és automàticament presa per un vot a la ma-joria, hi ha encara una minoria que no pren parten la decisió.

Dintre de les nostres “democràcies” nombro-sos dominis queden exclosos dels debats. Nosaltresno decidim de forma democràtica en el camp eco-nòmic. Qui decideix el que produïm , quina quan-titat es produeix, com produïm, de quina mane-ra repartim? Són els “actors econòmics” sotmesosa les lleis del mercat i naturalment no “el poble”.Nosaltres no deliberem sobre els límits de l’entorn:les qüestions ecològiques no són tampoc inclosesen les nostres democràcies. Nosaltres no decidimtampoc de forma democràtica, ni en el treball, ni

Page 6: Consens com proces emancipatori papers innovacio 99

ció de voler donar un lloc per a cadascú. El des-envolupament de democràcies participatives i di-rectes que suposin transformacions estructurals id’estratègies, no podrà sorgir més que d’un canvicultural que s’adquireixi per la pràctica d’altres for-mes de decisions, fonamentalment participatives.

Qüestionar els models de decisió basats en lalluita i la competició implica identificar vies d’or-ganització de la societat més horitzontals com ex-posa Murray Bookchin (municipalisme lliberta-ri), Takis Fotopoulos (democràcia inclusiva ogeneral) ou Michael Albert (economia participa-lista) veure P.M (Bolo –Bolo). Però també es trac-ta d’identificar com la presa de decisions, a tots elsnivells i de manera molt concreta, es pren de for-ma participativa. Quan parlem de democràcia par-ticipativa no es tracta simplement de com es con-tribueix en les discussions, sinó més aviat dedecisions també preses de manera participativa icol·lectiva.

De fet partim aquí d’un punt de vista en el qualel problema de la democràcia no és un problema“tècnic”, més aviat és un problema de filosofia id’integració d’una nova cultura i que aquesta espractiqui. Les macroestructures són el reflex depràctiques locals i a la inversa. Nosaltres dirigi-rem aquí el problema “des de baix”.

Això obre la via sobre els mètodes de decisiócap al consens. El mitjà associatiu és del tot indi-cat per iniciar aquestes pràctiques.

Els processos de consens: unaevolució participativa

En el sentit clàssic, que nosaltres adoptem aquí,el consens és la recerca de sentit (-sensus) conjun-tament (con=amb, és a dir, implicant a tots els afec-tats) per discutir certs problemes però sobretot perprendre decisions. És també prendre una novadirecció (sentit) on totes les individualitats estanreconegudes (el que pot, i aquesta és la dificultat,implicar canvis d’identitat lligats al replantejamentd’estratègies inadaptades). És un procés de trans-formació d’una proposta per arribar a una decisióque satisfaci al grup. En teoria cada problema co-rrespon a un grup diferent, ja que inclou totes lespersones afectades per una decisió. És un treball,

ja que el procés de consens no és “natural”, sim-plement perquè la nostra cultura moderna no in-tegra una conducta com aquesta.

Per ser complet, un procés de consens hauriad’incloure:

• Una anàlisi col·lectiva d’un problema i de lespersones afectades que s’hi veuen implicades

• Una elecció col·lectiva coherent del o dels mè-todes per arribar a la decisió

• Formulació col·lectiva de propostes• Col·lectivització de i elaboració de propostes

integrant les objeccions• La decisió col·lectiva• L’aplicació de les decisions• Avaluació del procés

Una dinàmica de cooperació

El consens desenvolupa una dinàmica de coo-peració: a partir d’un problema i d’una proposta,totes les objeccions, tots els conflictes es tenen encompte, per elaborar una proposta col·lectiva, queen lloc de ser una proposta individual esdevé unacreació col·lectiva que es millora a mesura queavança el procés de consens, en el qual apareixennous conflictes.

Aquest procés de ”recerca col·lectiva d’acord”implica:

• Comprensió, resolució (no violenta, sens dub-te) dels conflictes vers la recerca de motiva-cions profundes darrera de les accions, a l’es-colta del sentit profund de l’acció de lespersones implicades

• La posada en joc de la intel·ligència col·lec-tiva (implicant més persones i basades en lesinteraccions creatives entre persones)

• La voluntat i el compromís d’un grup sencer• Integració i contribució de tots aquells que

estan afectats pel problema o la seva solució• En el si d’un grup donat: definició d’objec-

tius comuns i de principis fonamentals

Tal procés de recerca comporta dificultat per:

• Manca d’experiència• El nombre de persones• Manca de temps i de recursos

DECISIONS PARTICIPATIVES • BUSCAR UN SENTIT COMÚ

6

ASSOCIACIÓ

ecoconcernINNOVACIÓ SOCIAL

Page 7: Consens com proces emancipatori papers innovacio 99

• Però també per l’existència d’altres interpre-tacions de la paraula consens, en les quals esfa una utilització irònica del mot per signifi-car el seu invers

La unanimitat, si es correspon amb el desigdel grup, no intervé fins a la darrera etapa del con-sens. És possible utilitzar el vot, si hi ha acord enfer servir aquest procediment (sobretot per discus-sions com el color de la granja o totes les deci-sions basades en els gustos, ja que això no admetdiscussió). Es pot també, en el consens, arribar al’acord que un grup o un individu concret pren-gui la decisió tot sol (quan aquesta decisió no si-gui de l’interès d’una part del grup o d’un indivi-du). En certs casos també, algunes persones podendecidir excloure’s per no bloquejar la decisió. Elprocés de consens, al contrari de la recerca de launanimitat, és anticonservador, ja que l’statu-quo és cada vegada qüestionat per tenir en comp-te totes les objeccions.

François Schneider

Fer consens com a procésd’emancipació

En el sentit comú, el consens evoca un com-promís, un anivellament de les divergències; por-ta la submissió a l’ordre establert o a través d’unstatu quo viscut per cadascú com infranquejable.Si el procés de presa de decisió en el consens potesdevenir el punt de partida d’una emancipaciócol·lectiva i individual, s’haurà d’evitar que unaconcepció del consens com a compromís, que ano-menarem el consens tou, no neutralitzi l’efectesubversiu de fer consens.

En la seva forma explícita, el consens tou, comun consens democràtic, justifica les dominacionseconòmiques i polítiques. És a partir de la submis-sió a les imposicions dels experts (en marquèting,en política, en les ciències i les tècniques) que sesostenen totes les jerarquies formals. Aquesta de-pendència s’observa en les estructures verticals deles empreses i de les burocràcies de l’estat i dintrede les lluites de poder característiques de les de-mocràcies representatives. En el moment que ac-ceptem la lògica capitalista, acceptem la propie-tat privada i l’acumulació de riqueses com un guanylegítim de la participació a la competició, a “la gue-

rra de tots contra tots”. La legitimitat explícita dela propietat privada es pot llegir a l’article 17 dela Declaració dels drets de l’home de 1789. En lasubmissió a aquest ordre econòmic i polític, el con-sens tou explícit és el lligam que uneix la piràmi-de capitalista.

Les formes implícites del consens tou són lessubmissions a les jerarquies informals correntmentadmeses com: la dominació masculina, la dels adul-tes sobre els infants, així com aquelles de les qualssón víctimes els estrangers/eres o els més despro-veïts... Aquestes submissions travessen tota la so-cietat fins a les seves esferes més privades. Desd’aquests aspectes informals, el consens tou és elconjunt de tabús que protegeixen i mantenen l’s-tatu quo.

Finalment, les formes explícites i implícites esconfonen en el comerç dintre del consens del: “elmenys dolent dels sistemes”, del: “no es pot ferres”, o encara del: ”qui calla atorga”.

Consens tou i servitud voluntària

Dotat de l’únic consens tou omnipresent, l’in-dividu atomitzat porta en ell la dominació i laservitud voluntària. Participa en la jerarquia i enla competició i alhora la pateix. Aquesta situacióengendra quatre sentiments que es retroalimen-ten: incomunicació, impotència, por i desvalora-ció d’un mateix. Desemparat i aïllat, l’individuno troba més que la submissió a les normes (o con-tra les normes) i a les estructures de poder (o decontra poder) per continuar en vida en aquest mónnociu.

El repte polític més important d’avui consis-teix a crear comunitats polítiques capaces de tren-car aquest cercle viciós i iniciar noves formes defer i viure conjuntament. Aquest procés d’eman-cipació es realitza a través de dos moviments ne-cessàriament simultanis:

• Construir la intel·ligència col·lectiva que sem-pre ens permetrà comprendre i desxifrar mi-llor les manipulacions, les normes i les evi-dències

• Crear lligams i solidaritats capaces de fer re-trocedir les nostres pors i els nostres aïlla-ments. Es tracta de dotar-nos del potencial

DECISIONS PARTICIPATIVES • BUSCAR UN SENTIT COMÚ

7

ASSOCIACIÓ

ecoconcernINNOVACIÓ SOCIAL

Page 8: Consens com proces emancipatori papers innovacio 99

col·lectiu que ens ajudarà a desbaratar les ma-nipulacions i també a refusar efectivament lesjerarquies, les normes i el consens tou

El que definirem com fer consens és una res-posta que ens sembla necessària (encara que no su-ficient) per aconseguir el repte polític. La filoso-fia de fer consens, com a trama de la tasca comuna,defineix les perspectives compartides per tots. Lapractica de fer consens com a mitjà indissociablede la seva finalitat, fa viure la intel·ligència i la ca-pacitat col·lectiva.

Fer consens és trobar la millor decisió adapta-da a una situació i a un moment concret, cons-truint la voluntat comuna a partir del conjunt desingularitats del grup. Més que un mètode de pre-sa de decisió, el consens és una ètica del fer juntsatenent a la diversitat dels membres del grup i delmedi en el qual evoluciona. Perquè sense contra-dicció el grup no és més que un malentès, fer con-sens no és eludir les divergències sinó reunir lesnostres forces.

El fer consens s’elabora a partir dels tres valorsfonamentals següents:

• L’horitzontalitat com a mitjà de funciona-ment col·lectiu. Escollir l’horitzontalitat ésescollir multiplicar les autonomies individualsi col·lectives, responsables i coherents, peremancipar-se de les estructures jeràrquiquesalienants. Es tracta d’enderrocar les formesexplícites i implícites de dominació, i de re-forçar les sinèrgies. (Sinèrgia: coordinació d’e-lements complementaris amb l’objectiu d’a-liar les capacitats de cadascú i de tothom.)

• La cooperació en i per l’atenció dels altres.Voler cooperar, és desitjar relacions huma-nes diferents entre persones, en els grups i en-tre els grups. A l’inrevés de la competició, ésa través de l’escolta, la benevolència, l’ajudamútua i l’expressió sincera dels punts de vis-ta que una cooperació fèrtil i constructivaposa en valor totes les singularitats.

• Compartir permet a cada persona contribuira través de la seva experiència, el seu saber ila seva energia en l’esdevenir del grup. Lacomunitat política així creada ofereix llavorsuna posició comuna sobre la qual cadascú esrecolça en i per a l’acció col·lectiva. No sónsolament les nostres forces singulars que com-

partim sinó també els fruits de la del podercol·lectiu generat.

El consens en tant que forma d’elaboració d’u-na comunitat de sentit no és nou. Encara podemanar més lluny posant el fer consens com un de-nominador comú previ a la constitució d’un grup(no com una tècnica). Perquè l’aposta política re-sideix des del començament en la voluntat de ferconsens, els sentiments d’urgència o el desig d’e-ficàcia no han d’estar mai per sobre de l’èticatriada. L’eficàcia i la força d’un grup són el fruitde tenir en compte idees, emocions, punts forts ipunts febles de cadascú. Aquesta força es cons-trueix també a través de lligams forts i pel plaerque la pràctica del fer consens genera. La vitalitatque neix del plaer és un remei al problema de ladeserció dels grups.

A la pràtica, el fet de fer consens respon al des-ig de transformació de les relacions humanes, al’experimentació i a la joia de fer conjuntamentaquesta emancipació. Constitueix un punt de rup-tura i obertura dels murs que ens aïllen els uns delsaltres.

Simond Bertrand

Coop-sens

Hem estat massa temps dient que la societat noval res, que les persones són horribles, que no espot fer res, que és millor amagar-se sota l’ala del’individualisme o del grupisme, per no veuremés enllà, ja que no es creu en l’humà, i trobar no-ves raons per desesperar-se degut a que els altressón individualistes, qrupistes, xenòfobs, naciona-listes i més...

Jo defensaria ben bé el contrari, existeix unpotencial i un entusiasme enormes per treballarconjuntament, i per intentar trobar una o vàriesrespostes a la qüestió de base dels humans, queno és tan sols sobreviure individualment, en pa-rella, en el nostre grup, en el país, en el nostreplaneta, sinó en tots els nivells alhora, tant comho permetin els lligams que existeixen entre no-saltres.

Prenc el risc de fer una crida per prendre aques-ta via potencialment entusiasta, una via que con-

DECISIONS PARTICIPATIVES • BUSCAR UN SENTIT COMÚ

8

ASSOCIACIÓ

ecoconcernINNOVACIÓ SOCIAL

Page 9: Consens com proces emancipatori papers innovacio 99

sisteix a buscar, comprendre, rebre i donar un sen-tit comú, el “coop-sens”. Hauríem pogut donar-li el nom de “consens”, ja que té la mateixa eti-mologia, però feia falta distingir-ho d’aquest terme.El seu sentit demana ser rescatat de les arrels eti-mològiques romanes i germàniques, però el seuús habitual s’allunya molt, significant en realitatallò precisament que es vol realment evitar.

Quedem-nos per un instant amb el mot decoop-sens. Aquest terme neix d’una hipòtesi moltimportant, fonamental: que es pogués compren-dre el sentit que hi ha darrera de les accions decadascú/una , obrint la porta a la desaparició delsantagonismes (però no dels conflictes), a la recer-ca de solucions col·lectives.

Això implica d’entrada renunciar a associar lespersones a les seves estratègies, les seves eleccions,els seus lligams amb la societat. Fonamentalmentes tracta de diferenciar l’humà i el sistema econò-mic que l’envolta, de no jutjar a la gent, d’inten-tar comprendre els seus usos i costums o les sevesinnovacions, però també els seus, per obrir laporta a un canvi, per un món en què cadascú pu-gui trobar el seu lloc.

Cada vegada que s’aborda un problema és ne-cessari plantejar-se quines són les persones afec-tades, les persones motivades. El grup que deci-deixi no ha de ser fix sinó dependent de cadaproblema abordat. Es tracta de ser capaç d’adap-tar-se als nivells de comprensió/d’organitzaciólligats a cada problema. Queda clar que això nodescriu la situació actual: d’una banda tenim lleisformals o informals que prescriuen el que les per-sones han de fer de manera que les seves elec-cions no afectin a les eleccions que puguin fer elsaltres, d’altra banda algunes qüestions que impli-quen tota la societat sols són discutides per grupsrestringits...

Política i coop-sens

Es tracta d’imaginar i afavorir les relacions in-terindividuals i permetre als individus, als grupsd’integrar-se sense antagonisme en conjunts hu-mans cada vegada més amplis que constitueixinuna societat. Construïda per cadenes d’indivi-dus que hi estan d’acord més que no pas l’obrad’un autor únic, aquesta societat correspondria

a una utopia realitzable (en el sentit de YonaFriedman).

François Schneider

La presa de decisions a Oxalis, una cooperativa d’activitats

Oxalis és una cooperativa d’activitats (SCOP-SA). Té la seu a la Savoie (França), a Bellecombe-en-Bauges, però disposa d’antenes per tot França(per més detalls, llegiu el número 364 de Silence).Compta vora de 160 cooperativistes. Totes lesdecisions, en les diferents instàncies d’Oxalis, esprenen de forma consensuada. Aquesta elecció ésconseqüència de l’elecció de constituir-se en unasocietat cooperativa: la persona està al cor del pro-jecte cooperatiu, és essencial que cadascú/una tin-gui el seu lloc, i pugui participar en els processosde decisió sobre les orientacions i preocupacionsde la SCOP.

El vot tradicional (si, no i s’absté), no s’utilit-za a Oxalis ja que indueix a una visió binària.

El consens com a procés

El moment de la presa de decisions és el resul-tat d’un procés que comprèn diferents etapes: in-formació, apropiació de la informació, pluja d’i-dees (brainstrorming) per fer emergir les idees,reflexió i discussió, formalització de la decisió i,llavors, validació de la decisió (o ajornament, si lescoses no estan prou madures)...

La discussió comporta d’entrada el fons i de se-guida la forma. En grups grans, en el moment delsseminaris especialment, les decisions preses sóndecisions immadures, poc formalitzades. El grupconfia cada decisió a la instància (projecte de grup,comitè de direcció, consell d’administració...) queserà encarregada d’aplicar-la, ja què és la que ne-cessitarà el contingut operacional.

Si no es pot arribar al consens, és simple: lesdecisions no es prenen... Però en general, és qua-si bé sempre possible d’arribar a un consens i pren-dre una decisió, encara que això comporti temps,i encara que al començament del debat es doninposicions contradictòries.

DECISIONS PARTICIPATIVES • BUSCAR UN SENTIT COMÚ

9

ASSOCIACIÓ

ecoconcernINNOVACIÓ SOCIAL

Page 10: Consens com proces emancipatori papers innovacio 99

DECISIONS PARTICIPATIVES • BUSCAR UN SENTIT COMÚ

10

ASSOCIACIÓ

ecoconcernINNOVACIÓ SOCIAL

En el cas en què una decisió no aconsegueixiun acord complet, és possible de prendre-la mit-jançant algunes disposicions suspensives (per exem-ple, es pot limitar l’aplicació de la decisió en eltemps, o preveure explícitament de tornar-la a exa-minar més tard, després d’haver-ne observat imesurat els resultats)...

Què es fa amb els absents?S’apliquen dos principis: els presents decidei-

xen, i les decisions s’apliquen als absents. Aquestsprincipis són exposats des del començament alsnous cooperadors, que han d’acceptar-los. En casd’absència, una persona té sempre el dret d’expres-sar la seva opinió i d’alimentar el debat a travésd’un correu electrònic o un escrit.

Aspectes tècnicsPer al desenvolupament de les reunions, i es-

pecialment de les que són decisives, es fa referèn-cia a diferents tècniques de gestió de grups.S’atribueixen rols com són:

• animador de la reunió (encarregat d’introduirla seqüència, de gestionar els torns de parau-la i el temps, de mantenir el debat sobre eltema a tractar, etc.)

• responsable (encarregat de vetllar per la co-herència entre els intercanvis i els valors delgrup, i, també, per al respecte dels principisde la democràcia participativa, o la legitimi-tat del grup per prendre certes decisions)

• secretari (encarregat de sintetitzar per escritles expressions de les diferents persones)

• reportador (encarregat de retransmetre al grupgran el treball d’un subgrup)

Aquestes diferents tasques no s’improvisen: esnecessita tenir un bon coneixement del rol, certaantiguitat en la cooperativa i certes qualitats. Oxalisorganitza una formació a nivell intern (gratuïta)per l’aprenentatge d’aquestes funcions. Els “nous”també són apadrinats per persones que tenen l’-habitud d’exercir aquests rols. Naturalment, totaixò s’aprèn també directament en el treball...

Pel que fa al procés de presa de decisions, aOxalis s’utilitza un mètode inventat per la coope-rativa, basat en cartons de colors que expressen laposició de cada persona (aquí a baix hi ha la ver-sió en vigor el febrer de 2009):

• Verd: estic d’acord amb aquesta proposta.(“em sento bé amb aquesta proposta de la ma-nera que és expressada”)

• Blau: no tinc una opinió particular en aquestmoment però estic d’acord per deixar adop-tar aquesta proposta(“no tinc una opinió particular, en la reflexiósobre el tema, necessito més temps i informacióperò sense bloquejar la proposta. Em sento béamb la idea de deixar al grup avançar en aquestpunt”)

• Groc: M’agradaria tenir més explicacions(“necessito un aclariment, una precisió sobre unapart de la proposta o un punt en relació a això,sobre un aspecte tècnic o polític. Les explicacionsdonades no són suficients per escollir correcta-ment el que està en joc amb la decisió que s’hade prendre”)

• Violeta: Emeto reserves i estic preparat persotmetre una altra formulació. (“tinc reserves sobre la proposta amb l’orienta-ció actual i estic preparat per sotmetre una al-tra formulació al grup”)

• Vermell: no estic d’acord en el fons, sento lanecessitat de fer una modificació.(“no estic en sintonia amb la proposta pel quefa al fons, necessito debatre i modificar la pro-posició”)

Els cartons es posen permanentment davant decada participant, perquè es doni la col·laboraciódel grup. Aquesta col·laboració evoluciona ambels intercanvis, els aclariments aportats, i les re-formulacions. La decisió es pren en el momentque tots els cartons són verds o blaus.

Perspectives

A Oxalis li agradaria crear una xarxa de prac-ticants de mètodes de democràcia participativa ide preses de decisió per consens.

Guillaume DEBOUT- Rencontre avec Jean-Luc CHAUTAGNAT,

directeur général de la SCOP

Page 11: Consens com proces emancipatori papers innovacio 99

DECISIONS PARTICIPATIVES • BUSCAR UN SENTIT COMÚ

11

ASSOCIACIÓ

ecoconcernINNOVACIÓ SOCIAL

Consens de Galliac

El que passa a Gaillac durant la trobada dels di-vulgadors del decreixement de principis de novem-bre de 2006, és del tot particular perquè els parti-cipants, jo crec, han sentit les “forces de laparticipació”. Setanta persones que treballen con-juntament fan molt més que setanta vegades eltreball d’una persona que fa una presentació als al-tres i aquests escolten... Sovint es diu que per fun-cionar en el consens, fa falta tenir les mateixes ide-es i una gran experiència. Aquestes afirmacions hanestat totalment contradites. Aquesta trobada ha reu-nit participants d’una diversitat sorprenent en qual-sevol trobada del decreixement. Els i les participantsno tenien gran experiència, únicament experiènciesde participació limitada. Si la inexperiència d’aques-tes pràctiques ens podia intimidar en un primermoment, després d’un dia –un dia i mig de pràc-tica, s’ha aconseguit integrar-les completament;esdevenen una mena de reflex i hem agafat el gustde practicar. És veritat que els mètodes de consenss’havien iniciat abans amb un cert èxit en el mo-ment de la marxa pel decreixement entre Lyon etMagny-Cours. Ara bé, gran part de les persones pre-sents han esdevingut divulgadors d’aquesta filoso-fia, perquè el que ha passat, la manera en la qual esdesenvoluparen els fets, les ha tocat profundament.

La qüestió és llavors com és que aquesta via apogut funcionar? Simplement nosaltres estàvemtots preparats per intentar l’experiència. Es podriadir, tot i que això pot sorprendre a alguns, que es-tàvem preparats per autodisciplinar-nos.Naturalment que es tracta d’una disciplina que s’haacceptat en coneixement de la causa per la qual totsels aspectes i modalitats pràctiques de les respon-sabilitats per cadascú han estat ben definides abans.

La tècnica que nosaltres havíem adoptat estàdescrita aquí. Dóna importància al treball en pe-tits grups, que va ser molt fructífer, a les relacionsde temps (mètode dels “entretiens de Bichat”, ve-geu més avall) i l’ús intensiu dels signes i la divisióde tasques.

Un mètode en dos temps

El mètode proposat aquí aborda el problemarecurrent dels debats poc fructuosos en assemble-

es i de l’exclusió de certes persones més tímidesen els grups amplis, suggerint un recurs importanten la formació de tallers, o també familiaritzar-seamb certs rols i la utilització de signes manuals.

Predominen dues fases:

L’ASSEMBLEA GENERAL: en el mètode presentat, no es tracta d’un lloc

on es donen els debats sinó que té cinc funcions:

• Identificar problemes y temes de discussió perals tallers

• Difondre les informacions o definir la discus-sió que prové dels tallers, de manera clara,succinta i objectiva

• Fer esmenes molt simples a les propostes sor-gides dels tallers

• Validar o no, de forma consensuada (utilit-zant signes convencionals) les propostes es-menades que provenen dels tallers

• Remetre als tallers les propostes si no hi haacord (o fins que comenci el debat). Tota per-sona que faci una objecció es compromet amillorar la proposta en el taller corresponent

Els tallers (de proposta o de discussió) acullenels debats de fons: es nomena un/a transmissor queinformarà a l’assemblea de las propostes o de lesdiscussions, de forma clara i simple, com les for-mulades en els “entretiens de Bichat” o un sistemade classificació mitjançant llistes en una pissarravisible per tots/totes. El primer mètode esmentats’inspira en la formació d’equips mèdics de l’hos-pital amb el mateix nom. El principi consisteixen controlar el temps de forma estricta d’una pre-sentació de pocs minuts i a donar un temps, al-guns minuts, per a les preguntes/respostes. Aquestmètode fa que les presentacions siguin molt di-nàmiques i s’incentiva l’esforç de concisió. Els ta-llers estan oberts a tots els participants interessatso concernits per les decisions que s’han de pren-dre o dels temes abordats.

Etapes del consens. 1. Convocatòria. El facilitador/a convoca l’as-

semblea i ajuda a la distribució de rols.2. Formació de l’assemblea. Formar un cercle

per a què tothom pugui veure’s (si és neces-sari en vàries files). El distribuïdor/a de laparaula ha de poder veure a tothom. Presentar

Page 12: Consens com proces emancipatori papers innovacio 99

DECISIONS PARTICIPATIVES • BUSCAR UN SENTIT COMÚ

12

ASSOCIACIÓ

ecoconcernINNOVACIÓ SOCIAL

si és necessari el mètode de consens. Algunsaspectes a vegades s’han de tornar a explicarals nouvinguts, igual que els signes o elsrols (els tallers de formació a vegades sónd’un nivell molt elevat).

3. Compartir les informacions nascudes en lesreunions precedents. Les informacions útilsper a tots/es són compartides el més breu-ment possible i una sola vegada. Es distri-bueixen les tasques ja identificades. Els ta-llers precedents informen del seu treball.

4. Definició dels objectius. S’han de definir elsobjectius i el temps de què es disposa. Percada tema abordat, amb l’ajuda del facilita-dor/a, es comparteix la informació objectiva.En aquest nivell es poden escollir altres eines.

5. Elecció dels tallers. Els noms provisionalsdels tallers s’escullen pel facilitador o les per-sones proposades, l’important és simplementque els tallers de propostes no entrin en com-petició sobre les mateixes problemàtiques aresoldre. El seu objectiu ha de ser modest.S’ha de decidir el temps que es dedica a cadataller.

6. Formació dels tallers. Formació de petitsgrups al voltant de cada qüestió. De 5 a 10persones per a cada grup, és ideal per a quètothom hi pugui participar, és assenyat di-vidir els grans grups, els grups petits no sónun problema. S’ha d’adjudicar un espai cla-rament definit per a cada qüestió.

7. Treball dels tallers. En cada taller es nome-na un reportador/a (si és necessari un dis-tribuïdor de paraula), aquest/a té com a mis-sió informar dels resultats del taller al’assemblea.

Taller de proposta: aquest taller té l’objectiud’elaborar una proposta a sotmetre a l’assemblea.El reportador/a recull els debats per escrit (o peraltres mitjans), de manera separada i clara refe-reix la proposta amb frases inequívoques i ambtítols definits. Al final del temps impartit aques-ta proposta s’ha de llegir al taller i posteriormenta l’assemblea (o escriure-la). Si aquest taller no hadesembocat en una formulació clara i acordada és,de fet, un taller de reflexió.

Taller de reflexió: aquest taller desenvolupala reflexió, un debat sobre un tema triat sense ques’hagi de prendre una decisió. Estarà lligat a ferevolucionar la presa de consciència col·lectiva per-

què en l’assemblea es tinguin en compte els puntsd’acord i de desacord, les reflexions evocades, etc.Caldrà prendre nota del fil de la discussió, el re-portador/a es comprometrà a elaborar per escritun acta de la discussió de forma breu i simple enalgunes línies, remarcant les idees clau, els canvisi les contradiccions. S’ha de donar-ne compte pri-mer al taller abans que a l’assemblea.

En els tallers es poden utilitzar una gran varie-tat d’eines (torns de taula, pluja d’idees, papers,teatre, jocs, pros i contres, intercanvis entre tallers,refer divisions… ).

8. Retorn a l’assemblea. Els participants delstallers retornen a l’assemblea a l’hora prevista. Elreportador/a indicarà el tema del taller, el nom de-finitiu, el número i els noms dels participants enel taller (si no són molt nombrosos).

Taller de la proposta: la proposta la llegirà elreportador/a a l’assemblea i el facilitador/a ajuda-rà a la precisió de la formulació a través d’algunesqüestions/resposta que només tenen aquest objec-tiu i de la proposta d’algunes esmenes. Les pro-postes esmenades són de nou sotmeses a consens.Es fa una sola proposta per a cada problema, l’as-semblea no és el lloc on es fa l’elecció entre vàriespropostes. Les propostes dels tallers es transfor-men en decisió per una adhesió consensual en l’as-semblea (utilització de signes d’acord mitjançantl’agitació de les mans). Si no hi ha consens, i lesesmenes comencen a provocar debat, el /la facili-tador/a ha de posar en evidència els punts deli-cats amb l’objectiu de proposar nous tallers o elnom provisional d’un taller. El procés es reprèn.

Taller de reflexió: El /la reportador/a fa unalectura de l’acta en format com els “entretiens deBichat” , una presentació curta amb una breu dis-cussió de dos minuts per precisar algun punt o perfer una crida a la formació d’altres tallers.

Es poden escollir altres eines de discussió o dedecisió adaptades al problema, de forma consen-sual (teatres, pros i contres, demanda d’estudi,invitació d’experts que intervinguin tan sols en elnus del problema, decisió de la majoria, relacióde propostes, tirada a sort, grups de treball…)

En l’última assemblea s’identifica el tema dela pròxima reunió de forma que el facilitador pu-

Page 13: Consens com proces emancipatori papers innovacio 99

DECISIONS PARTICIPATIVES • BUSCAR UN SENTIT COMÚ

13

ASSOCIACIÓ

ecoconcernINNOVACIÓ SOCIAL

ANOTADOR/A SECRETARI/A (en l’assemblea el reportador fa elpaper de secretari)Es fa la distinció entre l’anotador de la pissarra,

l’anotador del quadern i l’anotador informàtic, toti que poden treballar tots junts. L’anotador de lapissarra classifica els suggeriments, inquietuds o de-cisions preses en consens sobre una pissarra o unapantalla visible per tothom. Els altres anotadors sin-tetitzen la discussió per escrit o sobre un suportinformàtic per facilitar la posada en comú desprésde la reunió. Anoten els noms de les persones queintervenen. Cadascú/una a través de les seves prò-pies anotacions contribueix també a la memòriacol·lectiva. Els anotadors signen les seves actes, clas-sifiquen els seus escrits indicant el lloc, el títol, ladata i hora i les persones que hi ha darrera de cadarol en el moment que es dóna una assemblea.

GUARDIÀ DEL TEMPS (atribueix el temps a l’assemblea i alstallers)Fa atenció al temps, és responsable de respec-

tar el temps de discussió convenient. Anuncia re-gularment el temps passat. Dintre dels tallers, pre-vé de la imminència de la finalització del tempsper permetre una lectura de l’acta dintre del ta-ller, abans de passar a l’assemblea.

DISTRIBUÏDOR/A DE LA PARAULAAjuda al facilitador o al reportador. S’ocupa ex-

clusivament de distribuir la paraula en principidintre de l’ordre de qui aixeca la mà, de tota ma-nera pot tornar a donar o no la paraula a una per-sona que aixequi els dos dits índex per fer unaclariment breu.

ESCRUTADOR/A DE SENSACIONS (escruta en l’assemblea i en els tallers)Es compromet a preservar una atmosfera sere-

na. Observa la manera en què les persones parlen.Ha de ser molt sensible als comportaments sexis-tes o altres discriminacions, i intervé en la con-versa si és necessari. Observa que el consens siguirealment assolit vigilant els possibles conflictes noexpressats. Dóna les seves impressions cada vega-da o proposa una mini valoració socioafectiva.

INTERVINENT EXPERT/AIntervé al mig del debat, a proposta i per un

temps una mica més llarg. Aportant alguns argu-ments i després deixa d’intervenir.

gui preparar per avançat els procediments possi-bles lligats als pròxims problemes per resoldre.

Es farà una acta a partir dels documents ela-borats pels reportadors.

ROLS

FACILITADOR/ATé per missió que l’assemblea assoleixi els seus

objectius en el temps establert, mantenint-se in-ventiu per proposar el més ràpid possible el mi-llor mètode. Tenint en compte la reunió i l’atri-bució de rols i en lligam constant entre ells i elseu donant de paraula, ha de contribuir al pro-cés de definició d’objectius, compartir la infor-mació, facilitar la discussió, la decisió o derivarel tema a un altre taller, però no ha d’interveniramb la seva opinió. És ideal que no estigui com-promès personalment amb els temes abordats.Ha de resumir els resultats, assenyalar suggeri-ments però sent molt prudent en la presa de laparaula.

Aquest rol ajuda al procés de formació de ta-llers suggerint temes provisionals per fer-ne denous (de vegades després d’un taller). Ha de jut-jar quan un debat esdevé molt compromès i hade proposar la formació de tallers sobre els temes.En el moment que els tallers es proposen, aques-ta figura ajuda a avaluar la importància i la facili-tat dels temes a abordar, i ajuda a fer atenció so-bre temes pròxims amb la finalitat d’agrupar-losi formular títols provisionals.

Dóna la paraula als reportadors/es. Per cadaproposició que ve dels tallers, es recull el temadefinitiu, la proposta formulada com una frase,de forma clara i, si és necessari, un resum de l’ar-gumentació, demana si hi ha consens, desprésintegra les esmenes en noves propostes sotmesesa consens.

REPORTADOR/A Ha de transcriure, a la llibreta del taller, els

debats de forma separada i identificar el títol de-finitiu del taller i la proposta o el resum dels de-bats. Transmet el títol definitiu, els arguments claui les propostes finals en l’assemblea.

Page 14: Consens com proces emancipatori papers innovacio 99

TRADUCTOR/A (en l’assemblea en cas de necessitat)Traduït en directe per a un petit grup o en di-

ferit per a tothom.

DELEGATS/DES (en l’assemblea)Van i venen d’altres assemblees amb la direc-

tiu precisa d’una assemblea.Tothom és responsable del bon desenvolupa-

ment del consens i de l’atmosfera. El facilitador/ai l’escrutador/a de sensacions poden ajudar peròno treure als altres participants de la reunió laresponsabilitat de perseguir el consens. L’experiènciave per la pràctica, en aquest punt cadascú ha deser capaç d’assumir un d’aquests rols.

Els signes del consens estan inspirats del llen-guatge de signes pels sords muts.

ELS SIGNES (utilitzats sistemàticament al’assemblea i de vegades en els tallers)Els signes s’utilitzen per part de nombrosos

grups. Permeten no tallar la paraula. Són indis-pensables en l’assemblea, el seu ús és més faculta-tiu en tallers petits.

SIGNE D’ACORD AMB EL MOVIMENT DELES MANS: permeten d’assenyalar a simple vista el nivell de

consens a mesura que es fan les propostes. Permetenevitar l’aplaudimetre i la repetició d’idees.

AIXECAMENT DE L’ÍNDEX: per demanar la paraula, permet de retardar

una presa de decisió i explicar la raó per la qualhi ha desacord per proposar esmenes i arribar alconsens.

AIXECAMENT DELS DOS ÍNDEX:Demanda de la paraula per poder intervenir de

seguida, per aclarir una qüestió en curs abans ques’abandoni. La intervenció ha de ser molt curta, ino serà necessàriament acceptada pel distribuï-dor de paraula.

MOLÍ DE MANS: significa que la intervenció està esdevenint

massa llarga. És molt utilitzat pel guardià deltemps.

T COMPOSTA AMB LES DUES MANS: problema tècnic, no fa referència a les idees però

si a la distribució de l’espai de discussió. Dónaprioritat a la paraula.

PUNY AIXECAT: blocatge: “deixo el projecte o la reunió si la meva

opinió no es presa en compte”.El blocatge s’ha d’utilitzar amb gran modera-

ció, és més útil explicar el problema i proposarsolucions. Imposa a la persona que fa el blocatgea participar en un taller que tracti obligatòriamentel problema delicat.

Una proposició de mètode per etapa

Treball preparatori

Elecció del mètodeCada mètode ha d’adaptar-se al problema es-

tudiat. Cada aproximació ha d’incloure una re-flexió sobre la manera d’incloure els punts de vis-ta de les persones afectades per la decisió que s’hade prendre. A més, no és possible discutir de ma-nera eficaç en grup un mètode abans d’haver-lotestat. Els mètodes de presa de decisió s’han dedescriure i formular idealment per una persona oun grup (no sempre el mateix) abans de la reunióper deixar el temps d’integrar les objeccions i per-metre millores posteriorment en el moment de lesavaluacions, són indispensables. Això constitueix

DECISIONS PARTICIPATIVES • BUSCAR UN SENTIT COMÚ

14

ASSOCIACIÓ

ecoconcernINNOVACIÓ SOCIAL

Page 15: Consens com proces emancipatori papers innovacio 99

realment un principi de base: acceptar testar unaproposta del mètode, un cert nombre de regles,que seran qüestionades en la pròxima avaluació.El consens no és un mètode sinó una filosofiaque consisteix, entre altres coses, a experimentari modificar després les regles de funcionament. Entots els casos, un mètode s’adapta a un context, aun objectiu en particular.

Formulació de propostes inicialsLes propostes inicials es formulen rarament

en un grup gran i requereixen de temps, general-ment també el treball es fa en grups de treball.En efecte, formular una proposta que pren encompte les diferents objeccions dels que seran afec-tats per les decisions (per l’aplicació i les conse-qüències de les propostes) requereix recerca, re-flexió i nombroses discussions amb els interessats.Una vegada formulada, en la mesura del possible,la proposta es difon per avançat i per escrit a lespersones susceptibles d’estar afectades per la pro-posta (segons el context es pot fer sobre un qua-dern especial, una pissarra, per correu electrò-nic…). En una reunió serà assenyat abordar ambprioritat (o abordar únicament) les propostes quehan estat formulades i difoses abans de la reunió.Per formular propostes en grup, el millor és defi-nir subgrups per temes. Es tracta de variar la di-visió per tenir perspectives diferents cada vegadasense ocultar-ne cap. Els treballs dels subgrups s’in-tegren per formular les propostes.

Refinament de la propostaArribem en aquest moment a la presa de deci-

sió en ella mateixa, consisteix a refinar les pro-postes per arribar a una construcció de grup.

Presentació d’una proposta en grup granEs recorda la filosofia de consens. S’aplica el

procés de decisió. Després es descriu la cadena d’es-deveniments que han conduït fins a la proposta(es manifesten la persona o grup que fa la presen-tació, tot i que de vegades pot ser raonable guar-dar l’anonimat i evitar els a priori positius o ne-gatius lligats a les opinions personals que es podentenir d’una persona o grup).

La proposta es torna a llegir, les raons profun-des que hi ha darrera de la proposta es transme-ten de forma explícita, algunes objeccions s’elu-deixen sense cap reacció en aquest nivell. Després

serà el moment de les qüestions/respostes per acla-rir la proposta: es tracta d’anar més profundamenten la comprensió de la proposta, no es tracta en-cara de criticar-la.

ComentarisDesprés, una etapa de comentaris és indispen-

sable per identificar i completar una manca d’in-formació, però s’ha de fer atenció, es tracta d’in-formacions precises i concretes. Aquesta etapatambé és indispensable per identificar els proble-mes generals, els valors i les necessitats profundesque es posen en joc al voltant d’aquesta proposta.Sobretot es tracta d’identificar l’antagonisme quedóna lloc al problema i com la solució és suscep-tible d’aportar una resposta a l’existència de l’an-tagonisme.

Col·lectivització de la propostaEl grup o persona que ha iniciat la proposta

ha de fer un procés de dol: ja que deixa de ser laseva proposta, ella esdevé una propietat col·lectivapreparada per a ser treballada. El proposant esde-vé en aquest moment un participant com un al-tre que podrà refinar, retallar o transformar la pro-posta col·lectiva. Si no hi ha objecció en aquestaetapa (tot i que cal prendre en compte els petitsdubtes ja que fora malaurat prendre una decisióerrònia…), és possible passar a les fases finals: apli-cació de la decisió i avaluació.

Presa en compte de les objeccionsLes objeccions es compilen i analitzen de for-

ma grupal i s’integren dintre d’una nova propos-ta. Si subsisteixen, seran reformulades i integradescas per cas.

Finalització de la decisióDecisió-Aplicació-EvaluacióÉs la finalitat del procés, la decisió es pren pel

mètode escollit per tots, i es posa en funciona-ment. El consens es basa en l’experimentació deregles per prendre les decisions col·lectives, l’eta-pa d’avaluació és llavors primordial per millorar elmètode utilitzat i per a què les regles puguin tam-bé evolucionar.

De vegades no s’arriba al procés. Subsisteixenobjeccions, llavors sovint serà indicat de gestio-nar el conflicte i, per fer-ho, serà primordial ava-luar el mètode utilitzat.

DECISIONS PARTICIPATIVES • BUSCAR UN SENTIT COMÚ

15

ASSOCIACIÓ

ecoconcernINNOVACIÓ SOCIAL

Page 16: Consens com proces emancipatori papers innovacio 99

L’organigrama següent descriu el procés de consens i els seus múltiples bucles…

DECISIONS PARTICIPATIVES • BUSCAR UN SENTIT COMÚ

16

ASSOCIACIÓ

ecoconcernINNOVACIÓ SOCIAL

Page 17: Consens com proces emancipatori papers innovacio 99

Consens contra negociacióAquesta taula recapitula les diferències entre les dues aproximacions, el consens per una part, que hem

descrit en aquest dossier, i la “negociació” per una altra part, l’altre aproximació a oposar-li. Més naturaldintre de la nostra societat, la negociació no proposa construir una proposta comuna sinó més aviat arbi-trar vàries propostes.

Taula: Comparació consens/negociació

DECISIONS PARTICIPATIVES • BUSCAR UN SENTIT COMÚ

17

ASSOCIACIÓ

ecoconcernINNOVACIÓ SOCIAL

Teoria

Procés

Procés versus finalitat

Funcions: moderació,guardià del temps, scripte,distribuïdor de la paraula,escrutor de sentiments

Relació amb el conflicte

Temps

Sentiments

Ordre típic

Cooperació

Transformació estructuralo de l’objectiu

Preparació necessària

Precisió i claredat

Minoritari o acceptat?

Comunicació no violenta?

Consens

Les oposicions són transformables i reducti-bles.

Una proposta es transforma col·lectivamenttenint en compte les objeccions donant-lissentit conjuntament

El procés és l’important

Es comparteixen les funcions entre tots, igiren, és indispensable per una responsabi-lització de tots per a la decisió col·lectiva.

El desacord/conflicte és el motor per trans-formar una proposta

El temps de decisió és menys ràpid però l’a-plicació de la decisió és més ràpida.

Es fa molta atenció als sentiments de cadas-cú: indispensable per identificar els conflic-tes, les necessitats que hi ha darrera de lesmillors propostes.

1/ formulació del problema (informació ideclaració)2/ desenvolupament de propostes en petitsgrups3/ presentació d’una proposta4/ des-identificació de la proposta, discussiói sol·licitud d’objeccions.5/ llista d’objeccions i transformació de laproposta tenint en compte les objeccions.6/ anàlisi de les objeccions una per una,fent esmena a la proposta .

Requereix la cooperació, s’ha de definir unobjectiu i uns valors comuns , al menys enel curs del procés.

Imposa sovint un canvi

Requereix una bona preparació

No es pot jugar: les propostes han de serconcises i clares, s’ha d’acceptar parlar deraons profundes

Aproximació minoritària, pot ser perquè in-quieti als guanyadors de l’statu quo

S’ha de prescindir sistemàticament de lesgeneralitats i els judicis, i identificar els sen-timents i les raons que hi ha darrera les ac-cions.

Negociació

Hi ha oposicions irreductibles.

Les diferents propostes en competició s’i-dentifiquen, les oposicions permeten desen-volupar noves propostes.

S’ha d’arribar a una decisió

Sovint s’acumulen les funcions.

Existeix un procés per prendre la decisiófins i tot en cas de desacord.

El temps de la decisió és més ràpida peròl’aplicació de la decisió és més lenta.

Estar a l’aguait dels sentiments de cadascúnormalment està vist com una pèrdua detemps.

1/ formulació del problema

2/ discussió

3/ identificació de les diferents propostes.4/ els partidaris de cada proposta intentenconvèncer a la resta. 5/ en cas de error: vota la majoria o un al-tre.

No requereix sistemàticament la cooperacióper definir un objectiu i uns valors comuns.

No hi ha necessitat de canvi estructural o del’objectiu, el poder canvia de mans.

Lleugera preparació

La decisió es prendrà de totes maneres, seràla minoria que perdrà, parlar és intentarcanviar les relacions de força.

Aproximació més comuna en les nostres so-cietats: semblarà per això més “natural”

No es indispensable prescindir de les gene-ralitats i els judicis, ni identificar els senti-ments i les raons darrera de les accions.

Page 18: Consens com proces emancipatori papers innovacio 99

Algunes referències útils:

http://www.activism.net/peace/nvcdh/consensus.htm

David VERCAUTEREN, Micropolitique des groupes, HB éditions, 2007, ISBN : 978-2-914581-81-3, 239 pages

Tota la documentació sobre la Sociocràcia, sobre la comunicació no violenta (cf références Rosenberg, ANV n°…)

Vegeu els escrits de Max-Neef, sobre la definició de necessitats.

Com canviar les nostres maneres de parlar-nos, Hélène et Mani de l’association Virus 36, en la pàgina web http://www.les-renseignements-genereux.org/presentation

C.T. Butler and Amy Rothstein, On Conflict and Consensus, a handbook on FormalConsensus decisionmaking

Brian Auvine, Michel Avery, Barbara Streibel, Lonnie Weiss, Building United Judgment,A Handbook for Consensus Decision Making, The Center for Confict Resolution: 1981

http://www.passerelleco.info/article.php?id_article=546

http://colportage.decroissance.info/doku.php?id=rencontres:2006:brens:nouvelle_version_sui-te_a_l_experience_des_rencontres

En la jungla dels militants-profetes, de Christopher Pollman, (www.altergauche26.ouvaton.org)

La repartició de tasques de dones i homes en el treball de la conversa, de CorinneMonnet, es pot descarregar en www.infokiosques.net

http://www.zhaba.cz/uploads/media/Shared_Path.pdf

DECISIONS PARTICIPATIVES • BUSCAR UN SENTIT COMÚ

18

ASSOCIACIÓ

ecoconcernINNOVACIÓ SOCIAL

Page 19: Consens com proces emancipatori papers innovacio 99

DECISIONS PARTICIPATIVES • BUSCAR UN SENTIT COMÚ

19

ASSOCIACIÓ

ecoconcernINNOVACIÓ SOCIAL

Page 20: Consens com proces emancipatori papers innovacio 99

20

P O L í T I C A

2. La democràcia inacabada. Joan N. Casals (C) 6.L'esdevenidor de la democràcia directa. Joan N. Casals(S) (A) 7. Per què la classe obrera no ha fet la revolució?Francesc Arbolí (C) 28. Democràcia participativa. Jorge Richmann (S) 30. Elsradicals, un partit transnacional. Rafael Vilaró (C) 37. Projected'un nou ordre mundial. Marcel Lloberes (C) 38. Per a unmón responsable i solidari. Equip Internacional (C) (S) (A)(F) 58. Un nou enfocament de la sobirania política. JordiSánchez (C) 60. Els Nuclis d'Intervenció Participativa (NIP):Anàlisi de tres experiències. Joan Font Fàbregas (C) 69.Participació ciutadana i gestió alternativa de conflictes.Ferran Camps (C) 73. Elements per a la comprensió de lasocietat actual. Raúl García-Durán (C) 75. Processos parti-cipatius en la gestió d'espais naturals. Equip de Recerca EPC(C) 78. Globalització i moviments socials. Gemma Ubasart iTomàs Herreros (C) 79. Participació i immigració en espaisurbans de relació. Equip de Recerca EPC (C) 80. Cal refor-mar el sistema de pensions a Europa? Notes per al debat.José Adelantado (C) 91. Crònica d’una decadència anun-ciada. (C)

P E N S A M E N T

74. Crítica al pensament de la civilització occidental. XavierEspar i Ticó (C) 77. Pensament crític: reflexió i propostes so-bre la nostra societat malalta. Diverses entitats (C) (S)

P R O S P E C T I V A

20. La prospectiva: preveure i construir el futur. Jordi Serra(C) 67. Catalunya a la societat de la informació: una projecciódemogràfica. Periscopi de Prospectiva i Estratègia (C)

R E L I G I Ó

17. La religió en la nova societat industrial. Marià Corbí (C) 45. L'organització religiosa a les societats d'innovació. MariàCorbí (C)

T E R R I T O R I / U R B A N I S M E

64. Globalización, Territorio y Población. Ramón FernándezDurán (S) 71. La Ciutat Possible. José Miguel Jiménez (C) 87.Metastápolis. Albert Ferris(C)

E D U C A C I Ó

35. El grup com a procés d'autoaprenentatge. Rosa MariaLaffitte (C) 56. Canvis en la política educativa. Jesús Viñas(C) 57. Rebuig al sistema: Programes de Garantia Social coma elements de canvi. Equip de Recerca Disseny i Estudid'un Programa de Garantia Social i de Formació deProfessorat (C) 92. Ecoalfabet i L’Hort a l’Escola. Dues con-ferències de Fritjof Capra (C)

E U R O P A

46. Vers una ciutadania europea. Jordi Borja i Roger Sunyer(C) 47. Ciutadania, benestar i treball. Equip de Recerca CAP-SE-EcoConcern-Innovació Social (C) 48. El Tractat deMaastricht i les seves possibles alternatives. Miren Etxezarreta(S) 51. Plena ocupació, cohesió social i equitat per a Europa.Grup d'Economistes Europeus (C) 53. Economia, tecnologiai atur: una perspectiva europea. Joan Majó (C) 62. ONGpara la Democràcia. El caso de las ONGD en Europa.Francisco Galera (S)

F E M I N I S M E

25. El treball de les dones: produir i reproduir. Cristina Carrasco(S) 39. Feminisme: un projecte per al segle XXI. Institut Antígonade Psicologia (C)

ASSOCIACIÓ

ecoconcernINNOVACIÓ SOCIAL

I N T E R C U L T U R A L I T A T

13. Diàleg intercultural 500 anys després. Raimon Panikkar(S) (C) 21. Inventar interculturalment el futur. Lluís Botinas(C) 36. Cooperació intercultural per alliberar-nos del desenvo-lupament. Martí Olivella (S) 41. Desenvolupament i Tercer Món. Raimon Panikkar (C)59. Immigració i interculturalitat: una interpel·lació a la socie-tat catalana. Rafa Crespo i Agustí Nicolau (C) 66. Globalització:perspectives crítiques des del sud. Ashis Nandi i Gustavo Esteva(C) 70. El sector informal a les ciutats de l'Àfrica occidental.Dolores López (C) 72. Les inversions ètiques i solidàries. OriolAlsina i Roger Sunyer (C) 86El concepte o la noció deCiutadania davant del fenomen migratori

M E T O D O L O G I A

15. Mentalitat i models globals. Lluís Maria Xirinacs (C) 19. Dela invenció enginyera a la social. Arcadi Rojo (S) 22. Empirisme,criticisme, constructivisme. Johan Galtung (S) 27. Marginalitati creativitat social. Dolores Juliano (S) 31. Enginyeria del pen-sament. Lluís Claudí (C)

C O N S U M R E S P O N S A B L E

33. Consumir menys per viure millor. Pere Subirana (C) 34. Hiha altres maneres de viure? Joaquim Sempere (C) 44. Consumresponsable: el retorn del subjecte. Joan Torres (C) 54. Vivirmejor con menos. Daniel Wagman (S) 63. Codis de conduc-ta empresarial. La pressió dels consumidors funciona. JordiBigues (C)

C U L T U R A D E L A P A U

24. La reforma pendent de Nacions Unides. Vicenç Fisas(C) 65. 50 Propostes per al Programa d'Acció sobre una cultura dePau. Diversos autors (C)

E C O L O G I A / S O S T E N I B I L I T A T

29. Condicions d'una societat ecològica. Josep Puig (C)49. Les polítiques econòmiques mediambientals. Marc Pintor(C) 50. La ciutat sostenible. Josep Puig (C) 55. Facilitacióecològica. Dissenyant un futur sostenible. Pere Subirana(C) 61. Propostes per avançar cap a una societat sosteni-ble. Joan García (C)

E C O N O M I A

1. Esbós d'un model econòmic per a societats en transició:Europa de l'Est. Joan N.Casals i Emil Herbolzheimer (S) (A) 3.La monètica, instrument per millorar la participació ciuta-dana. Martí Olivella (C) 4. Actualitat del pensament econòmic. Maurice Allais (S) 5.La societat en l'empresa, contra la pobresa. Rafael MartínMolina (S) 9. Economia, natura i societat. Joan N. Casals (C) 10. Lescondicions monetàries d'una economia de mercats. MauriceAllais (F) 11. Cal que no canviï quasi res… Joan N. Casals(C) 12. Quina transformació social? Óscar Colom (C) 14.Economia i Ecologia. Joan Martínez Alier (C) 16. Revisió dela teoria econòmica. Alfons Barceló (S) 18. L'economia distributiva. Marie Louise Duboin (C) 23.Societat i economia del benestar. Antoni Ricart (S) 40. LaRenda Bàsica: un programa d'implantació. José IglesiasFernández (C) 42. L'alternativa. Transversales Science/Culture (C) 43. Unaproposta socioeconòmica per a Amèrica Llatina. El cas deNicaragua. José Iglesias Fernández (C) 52. Perspectivas delsistema de pensiones en España. José González Calvet (S)73. La Banca Ètica. Roger Sunyer i Oriol Alsina (C) 76. TaxaTobin: un pertorbador gra de sorra. Anna M.Castillo (C)

Idiomes: A Alemany C Català E Anglès F Francès S Espanyol

Col · lecc ió Papers d ' Innovac ió Soc ia l