consells per al teu examen

ww

w.m

hedu

catio

n.es

Economia de l’empresa

Josep Alfaro GiménezClara González FernándezMontserrat Pina Massachs

Revisor tècnic:

José Luis Iranzo Acosta

MADRID – BOGOTÀ – BUENOS AIRES – CARACAS – GUATEMALA

MÈXIC – NOVA YORK – PANAMÀ – SAN JUAN – SANTIAGO – SÃO PAULO

AUCKLAND – HAMBURG – LONDRES – MILÀ – MONT-REAL

NOVA DELHI – PARÍS – SAN FRANCISCO – SYDNEY – SINGAPUR

2

8448609336_ud_00.indd 1 28/04/16 16:49

ww

w.m

hedu

catio

n.es

2 ÍNDEX

Unitat 1. Empresa i empresari ................................ 6

1. L’activitat econòmica .......................................... 7

2. L’empresa .......................................................... 10

3. L’empresari ........................................................ 13

4. Elements de l’empresa ........................................ 16

5. Objectius empresarials ........................................ 17

6. Funcionament de l’empresa ................................. 19

Infografia ............................................................... 20

Exercicis ................................................................ 22

Consells per al teu examen ..................................... 24

Test d’autoavaluació ............................................... 26

Examen proposat ................................................... 27

Unitat 2. Classes d’empresa ................................... 28

1. La legislació mercantil ......................................... 29

2. Classificació de les empreses .............................. 31

3. Tipus d’empreses segons la seua forma jurídica ... 34

4. Societat mercantil ............................................... 37

5. Societats mercantils especials............................. 48

Infografia ............................................................... 52

Exercicis ................................................................ 54



Examen proposat ................................................... 59

Unitat 3. Estratègia i desenvolupament

empresarials ........................................................ 60

1. L’estratègia empresarial ...................................... 61

2. Les estratègies competitives: l’avantatge

competitiu i la creació de valor ............................. 65

3. L’entorn de l’empresa .......................................... 67

4. Estratègies de creixement ................................... 73

5. Internacionalització. Multinacionals ...................... 77

6. Les petites i mitjanes empreses (pimes)............... 80

Infografia ............................................................... 82

Exercicis ................................................................ 84



Examen proposat ................................................... 89

Unitat 4. Direcció i organització de l’empresa ......... 90

1. Procés d’administració: concepte i fases .............. 91

2. Funció de planificació .......................................... 92

3. Funció d’organització ........................................... 94

4. Funció de gestió o direcció .................................. 105

5. Funció de control ................................................. 113

Infografia ............................................................... 114

Exercicis ................................................................ 116



Examen proposat ................................................... 121

Unitat 5. Gestió dels recursos humans ................... 122

1. La gestió dels recursos humans .......................... 123

2. El reclutament i la selecció de personal ................ 126

3. El treball i les relacions laborals ........................... 129

4. L’organització del treball .................................... 135

5. Gestió per competències i intel·ligència

emocional ........................................................... 138

6. La motivació dels recursos humans ...................... 139

Infografia ............................................................... 142

Exercicis ................................................................ 144



Examen proposat ................................................... 149

Unitat 6. Àrea de producció .................................... 150

1. Producció i procés productiu ................................ 151

2. La tecnologia i la innovació tecnològica (R+D+I) .... 153

3. La funció de producció. Productivitat

i eficiència .......................................................... 155

4. Els costos de l’empresa ....................................... 159

5. Llindar de rendibilitat o punt mort ......................... 162

6. La gestió de la producció ..................................... 166

7. La qualitat a l’empresa ........................................ 167

8. Producció i protecció del medi ambient ................. 168

Infografia ............................................................... 170

Exercicis ................................................................ 172



Examen proposat ................................................... 177

8448609336_ud_00.indd 2 28/4/16 10:44

ww

w.m

hedu

catio

n.es

3ÍNDEX

Unitat 7. Àrea de proveïment ................................... 178

1. La funció de proveïment ...................................... 179

2. La gestió d’inventaris .......................................... 181

3. Valoració de les existències ................................. 187

Infografia ............................................................... 192

Exercicis ................................................................ 194



Examen proposat ................................................... 199

Unitat 8. Àrea comercial. El màrqueting .................. 200

1. El departament comercial ................................... 201

2. El mercat ........................................................... 202

3. Estudi de mercat ................................................ 204

4. La segmentació de mercats ................................ 211

5. Posicionament de producte ................................. 212

6. El màrqueting i els seus elements ....................... 213

7. El producte ........................................................ 214

8. El preu ............................................................... 217

9. La promoció ....................................................... 220

10. La distribució ..................................................... 224

11. El pla de màrqueting .......................................... 227

12. Aplicació al màrqueting de les tecnologies

de la informació i la comunicació ........................ 228

Infografia ............................................................... 232

Exercicis ................................................................ 234



Examen proposat ................................................... 239

Unitat 9. Estats financers de l’empresa

i fiscalitat empresarial ............................................ 240

1. La informació a l’empresa .................................... 241

2. El patrimoni de l’empresa .................................... 242

3. Els resultats de l’empresa ................................... 249

4. El Pla general de comptabilitat ............................. 253

5. La fiscalitat empresarial ...................................... 262

Infografia ............................................................... 270

Exercicis ................................................................ 272



Examen proposat ................................................... 281

Unitat 10. Anàlisi dels estats financers

de l’empresa ........................................................... 282

1. Introducció a l’anàlisi dels estats

comptables ......................................................... 283

2. Anàlisi patrimonial ............................................... 285

3. Anàlisi financera ................................................. 287

4. Anàlisi econòmica ............................................... 302

Infografia ............................................................... 312

Exercicis ................................................................ 314



Examen proposat ................................................... 324

Unitat 11. Àrea de finançament

i inversió ................................................................. 326

1. Fonts de finançament de l’empresa ...................... 327

2. Fonts de finançament segons la titularitat ............ 328

3. Cost i selecció de la font de finançament ............. 334

4. La inversió: concepte i tipus................................. 336

5. Característiques d’una inversió ............................ 338

6. Mètodes de selecció i valoració

d’inversions ........................................................ 339

7. Els cicles de l’empresa ........................................ 348

8. Període mitjà de maduració ................................. 349

Infografia ............................................................... 358

Exercicis ................................................................ 360



Examen proposat ................................................... 365

Annex ............................................................ 366

8448609336_ud_00.indd 3 28/4/16 10:44

ww

w.m

hedu

catio

n.es

4 COM S’UTILITZA AQUEST LLIBRE?

Desenvolupament dels continguts

UNITAT 1. EMPRESA I EMPRESARI 19

6. Funcionament de l’empresa Per poder coordinar tots els elements de l’empresa i assolir els objectius marcats prèviament, l’empresa es divideix en una sèrie d’àrees funcionals que, tot i que tenen unes metes i carac-terístiques determinades, actuen conjuntament (Taula 1.6):

Taula 1.6. Àrees funcionals d’una empresa.

Àrea comercial

Inclou el conjunt d’activitats necessàries per a fer arribar als consumidors els béns i servicis produïts. Aquest departament té dues funcions: la primera és anterior a la producció, i consisteix a analitzar les necessitats dels consumidors mitjançant l’estudi del mercat; la segona es du a terme una vegada produït el producte, i consisteix a dissenyar una política comercial adequada per poder vendre’l.

Àrea de producció

D’una banda, controla el proveïment de les primeres matèries i, d’una altra, gestiona la producció dels béns i servicis. La informació sobre els gustos i preferències dels consumidors, així com la informació de la situació econòmica del mercat, és donada pel departament comercial; mentre que el marge econòmic sobre el qual ha d’actuar és indicat pel departament d’inversió i finançament.

Àrea d’inversió i finançament

A més de captar els fons necessaris per al funcionament de l’empresa, ha de dur a terme la política d’inversions. Totes les àrees o departaments de l’empresa necessiten finançament, és a dir, recursos econòmics que han d’estar aprovats per aquest departament, i han d’adaptar-se al pressupost de l’empresa. Per exemple, quan el departament de producció necessita fer una inversió en maquinària, o quan el departament comercial ha de posar el preu de venda marcant el marge de benefici, han de comptar amb aquest departament.

Àrea de recursos humans

Les seues funcions són seleccionar i contractar treballadors, formar-los i, en general, organitzar tot el personal, a més de dur a terme una funció bàsica d’administració, gestionant tota la documentació que derive de les altres (contractes, nòmines, etc.). Evidentment, l’equip humà de totes les àrees es coordina a través de l’àrea de recursos humans. Per exemple, abans d’iniciar un procés de selecció de personal, aquest departament rep la informació de les característiques de les persones que es necessiten en cada departament.

Al marge de les funcions d’aquestes àrees, hi ha empreses que per la grandària, el sector o al-tres circumstàncies no disposen de manera expressa de tots els departaments que es detallen ací i, en alguns casos, les seues funcions s’externalitzen a altres empreses especialitzades.

12> Explica les àrees funcionals que trobaríem en un bar amb música.

13> Quin creus que és l’objectiu més important de l’àrea de finançament i inversió de l’empresa?

Activ itats

Explica quines funcions podrien dur a terme cadascun dels departaments d’una empresa de detergents.

Solució:

• Departament comercial: sondejarà el mercat per saber quina és en aquell moment la necessitat del producte entre els consumidors potencials.

• Departament de producció: amb la informació extreta del departament comercial farà un estudi, així com la relació de necessitats (matèries, maquinària, etc.) d’acord amb els béns o servicis que es decidisca produir.

• Departament d’inversió i finançament: valorarà les demandes dels altres departa-ments, sobretot les del de producció, intentarà buscar els recursos econòmics neces-saris i decidirà on s’invertiran.

• Departament de recursos humans: a petició dels altres departaments, seleccionarà les persones més adequades per als llocs requerits.

Exemple 2

Permeten treballar els continguts a mesura que es van explicant, amb la qual cosa s’assegura un aprenentat-ge complet.

Activ itats

Activitats resoltes que permeten refermar conceptes explicats en la teoria.

Exemple

Seccions finals

UNITAT 1. EMPRESA I EMPRESARIUNITAT 1. EMPRESA I EMPRESARI 212120

Teor

ies

del’e

mpr

esa

Evolució de

l’empresa

Teor

ies

del’e

mpr

esar

i

Empresa i empresari L’empresa és la institució més important a l’economia de mercat: produeix béns i servicis necessaris per a satisfer necessitats, a més d’assolir altres objectius.

L’activitat econòmica

L’empresa

• Què cal produir?

• Com cal produir?

• Per a qui cal produir?

• Béns econòmics

• Servicis

• De consum

• De capital

Respon a les preguntes:

Per a cobrir les necessitats de les persones.

És el procés d’obtenció de:

S’organitza en fases: producció, distribució i consum.

Retribució al consum de béns i servicis

Factors de producció (treball, capital, recursos naturals)

Remuneració dels factors de producció

Béns i servicis

Famílies Sector públic Empreses

Impostos

Béns i servicisSubvencions

Béns i servicisSubvencions

Impostos

1

2

3

4

Les teories sobre l’empresa i l’empresari són molt posteriors a l’aparició de l’empresa com a unitat de producció i al sistema d’economia de mercat: les primeres teories sobre l’empresari daten del segle XVIII, mentre que les primeres teories de l’empresa com a organització van aparèixer en el segle XIX.

Segles XII-XV

Artesans

Comerciants

Adam Smith

Empresari capitalista com a propietari dels mitjans de producció.

Cantillon y SayEmpresari com a home de negocis que assumeix riscos.

Marshall• Empresari professional.• Empresari com a orga-

nitzador de factors de producció.

Knight• Empresari com a

persona que assumeix riscos.

• Empresari patrimonial i empresari professional.

SchumpeterEmpresari com a persona innovadora.

Segles XVI-XVII

Primeres fàbriques

Segles XVIII-XIX

I Revolució Industrial

Societats anònimes

Teoria neoclàssica• Empresa com a funció de producció.• Empresa com a «caixa negra».

Teoria dels costos de transacció• Distinció entre:

– Costos de transacció (mercat).– Costos de gestió (producció pròpia).

• L’empresa existeix allà on els costos de gestió són menors que els de transacció.

Segle XIX

II Revolució Industrial

Automatització

Segle XX

Producció en cadena

Empresa multinacional

Segles XX-XXI

Globalització

Mercats en Internet

• Planifica o dissenya un pla d’acció.• Gestiona l’empresa.• Organitza i coordina els elements de l’empresa.• Controla tots els processos.

Combinacióde factors

Producció debéns i servicis

Venda alsconsumidors

Condicions de risc

Molts col·lectiusintegren l’empresa

Risc deconflicte

Necessitat de negociarels objectius

EmpresariObjectius d’empresa

Elements Funcionament

És una unitat econòmica de producció:

Supervisió de la direcció

Fi,objectiu general

Missió o raó de ser de l’empresa

Factors materials i intangiblesBéns econòmics de l’empresa:• Capital no corrent• Capital corrent

Àrea comercial

• Estudia el mercat i les necessitats dels consumidors.

• Dissenya la política comercial.

• Generació de valor econòmic• Increment de la rendibilitat• Creixement• Responsabilitat social

Àrea de finançament

• Capta els fons necessaris.• Planifica les inversions.

Àrea de producció

S’encarrega de fabricar els béns o de proveir els servicis.

Àrea de recursos humans

• Selecciona i forma el personal.

• Organitza i administra la plantilla.

EntornFactors que condicionen l’empresa i que no en formen part orgànica.

Factors humansPersones amb una vinculació directa amb l’empresa:• Propietaris• Treballadors• Directius

OrganitzacióRelacions d’autoritat, de coordinació i de comunicació, que configuren l’activitat del grup humà.

Teoria social

La responsabilitat de l’empresa no es limita a l’assoliment de l’objectiu estrictament econòmic: inclou, a més, objectius de caràcter social.

Galbraith

• Empresari tecnòcrata.

• Dret de poder restringit: tecnoestructura.

• Direcció col·lectiva.

Bennis

• Empresari innovador.

• Innovació tècnica i innovació organitzativa.

Teoria de l’agència

Empresa com a conjunt de relacions contractuals.

Teoria de sistemes

Empresa com un sistema obert, format per altres subsistemes, que es relaciona amb el seu entorn i s’autoregula.

Objectius pròpiament dits Els que vol assolir l’empresa

durant un període concret

Subobjectius o objectius departamentalsDesenvolupen els objectius per assolir-ne la consecució

Infografia

UNITAT 1. EMPRESA I EMPRESARI

1. Les dues funcions econòmiques bàsiques de les famílies són oferir els factors productius i consumir els béns i servi-cis. De les activitats següents que pot fer una família, clas-sifica-les segons la seua funció:

a) Anar de vacances a París.

b) Treballar en una botiga.

c) Oferir-se per tindre cura d’un nadó.

d) Anar al cinema.

e) Comprar un apartament a la costa.

f) Posar els diners en un compte corrent d’un banc.

g) Anar a comprar al mercat.

2. Digues quins factors de producció són necessaris per a les activitats següents: una pastisseria, una escola, una disco-teca i una agència de viatges.

3. A partir de les notícies següents aparegudes a la premsa econòmica espanyola, indica quin objectiu preferent (benefi-cis, creixement, adaptació al mercat o social) pretenen acon-seguir cadascuna d’aquestes empreses:

a) Els experts en matèria bancària consideren que Bankinter serà objecte d’una absorció per part d’una altra entitat bancària espanyola que podria ser el Banc Popular.

b) L’entitat financera Unicaja decideix construir un nou estadi per al seu club de bàsquet, mentre que CaixaBank té la intenció de millorar les instal·lacions de les llars del pen-sionista.

c) L’empresa Cementos de Antequera ha calculat una reducció a la seua producció de 75 000 tones per la falta de subministrament de primera matèria durant un mes i mig.

d) L’empresa Gamesa projecta la creació de diversos parcs eòlics als continents americà i africà.

e) El Corte Inglés anuncia la baixada dels preus en una gran varietat d’articles dels seus supermercats per competir amb els seus rivals directes (Mercadona i Eroski).

f) El grup Inditex fa, setmanalment, estudis de la roba que porta la gent als carrers de les principals ciutats de més de 30 països del món, per fer les seues col·leccions.

g) Adolfo Domínguez desembarca al món de la roba per a la llar amb l’obertura de diversos establiments a Espanya.

h) El Corte Inglés es veu obligat a llogar algun dels espais dels seus grans magatzems, situats en llocs estratègics de les grans ciutats.

i) Telefónica decideix participar en el negoci de la telefonia mòbil al Brasil, l’Argentina i Xile, creant i aliant-se amb empreses situades en aquests països.

j) Indra investiga un sistema de detecció d’incendis fores-tals a Espanya.

k) El Consell de Ministres va aprovar la concessió d’ajudes pels costos excepcionals derivats del tancament de mines de carbó no competitives que beneficiarien a l’empresa pública Hunosa.

4. Explica per què es diu que l’empresa és l’eix de tota activitat econòmica.

5. El balanç social, en quina teoria es basa? Coneixes empre-ses a Espanya que el facen?

6. Explica què vol dir que l’empresa és un sistema obert.

7. A quina teoria de l’empresa fa referència l’afirmació següent?: «La responsabilitat de l’empresa no es limita a assolir l’ob-jectiu estrictament econòmic, sinó que inclou, a més a més, objectius de caràcter social.»

8. Explica el concepte de sinergia i aplica’l a un exemple rela-cionat amb l’empresa.

9. El senyor Pere Martí ha invertit 1 000 € a la compra d’accions de Repsol, fet que el converteix en un dels propietaris. Creus que el senyor Martí és un empresari?

10. Què opines de l’afirmació següent?: «En una empresa l’em-presari ha de ser la mateixa persona que el propietari.»

11. Els responsables de l’empresa Vehicles Agrícoles, SL, que ven vehicles destinats a les tasques agrícoles, tenen entre les seues tasques habituals les següents:

a) Cada any han de decidir quines modificacions fan en els vehicles que comercialitzen per innovar i mantenir-se en el mercat.

b) Han de revisar tots els costos i controlar els ingressos.

c) Distribueixen els recursos econòmics entre els diferents departaments de l’empresa.

d) Assignen càrrecs i responsabilitats entre els empleats.

Relaciona cadascuna d’aquestes tasques amb les funcions d’un empresari.

Elabora el teu propi mapa conceptual de la unitat. Ha de recollir els continguts més importants estudiats, relacionats entre si.

Exercicis

22

Presentació visual dels continguts més impor tants de la Unitat.

Infografia

Bateria d’activitats finals per a assentar els coneixements de la Unitat.

Exercicis

8448609336_ud_00.indd 4 28/4/16 10:44

ww

w.m

hedu

catio

n.es

5COM S’UTILITZA AQUEST LLIBRE?

InteractiveBook és molt més que la reproducció digital del llibre imprés. Compta amb multitud de recursos di-dàctics, com a vídeos, propostes de treball en línia, activitats interactives, etc., que permetran a professors i alumnes l’accés amb connexió a In-ternet i sense, des de qualsevol dis-positiu i sistema operatiu.

mcgrawshop.blinklearning.com/es

InteractiveBook

UNITAT 1. EMPRESA I EMPRESARI

D’aquesta unitat podria dir-se que és purament teòrica: les preguntes que es fan sobre aquest tema solen ser teòriques o de tipus test.

Com veuràs tot seguit, les qüestions solen centrar-se al concepte d’empresa i els seus elements, així com a l’empresari, les teories que el defineixen i les seues funcions.

Part teòrica

1. Defineix què és una empresa i enumera quins són els seus elements o components principals.

Ja que a l’enunciat ens demanen una definició, no hem d’estendre’ns a la resposta, sinó que hem de concretar la definició matisant tots els components que ajuden a definir l’empresa.

Hem de fer notar que les empreses tenen una funció econòmica molt important: combinar els factors de pro-ducció per aconseguir béns i servicis.

La segona part de la pregunta ens demana que enume-rem els elements principals, per la qual cosa seria sufi-cient amb dir el nom: factors humans, factors materials i intangibles, organització i entorn.

2. Desenvolupa el tema: l’empresa com a sistema i el seu entorn.

En aquesta pregunta ens demanen desenvolupar un tema. Ací hem d’explicar la teoria de l’empresa com a sistema, enumerant i explicant totes les seues caracte-rístiques sota aquest enfocament: es tracta d’un sis-tema obert, és una combinació de subsistemes, global i capaç d’autoregular-se.

Cal recalcar l’entorn de l’empresa, ja que està molt con-dicionada per aquest. Encara que en aquesta unitat so-lament s’han esmentat molt breument els tipus d’entorn (general, específic), es podria explicar una mica cadas-cun d’ells.

3. Desenvolupa el tema objectius de l’empresa.

En aquesta pregunta ens demanen desenvolupar un tema. Ací hem d’explicar la teoria sobre els objectius de l’empresa. Com a introducció, podem parlar dels objectius empresarials globals: generar valor econòmic, incrementar la seua rendibilitat econòmica, adaptació, créixer i apostar per la responsabilitat social, per a després entrar en els de l’empresa diferenciant entre objectius generals, els objectius pròpiament dits i els subobjetius.

Podem acabar la resposta amb un comentari sobre el conflicte d’objectius.

4. Per a poder coordinar tots els seus elements i assolir els seus objectius, l’empresa es divideix en una sèrie d’àrees funcionals que actuen conjuntament. Assenyala almenys quatre àrees importants i indica quines són les característi-ques de cadascuna d’elles.

És una pregunta curta per la qual cosa no podem es-tendre’ns massa. Hem d’explicar les àrees principals: comercial, aprovisionament i producció, inversió i fi-nançament i la de recursos humans i administració. Podem completar la resposta amb un exemple que relacione les àrees.

5. Descriu breument els sectors en què es divideix l’activitat empresarial posant dos exemples d’empreses pertanyents a cadascun d’ells.

Ja que l’enunciat ens demana una descripció breu no ens podem estendre molt a la resposta, sinó que hau-rem de concretar. Els sectors són bàsicament tres: pri-mari, secundari i terciari. És important posar un exem-ple de cadascun d’ells que siga clar i que no presente dubtes.

Podem explicar també el fenomen de la terciarització.

6. ¿Quins són les principals característiques que defineixen a l’empresari segons la visió de Knight i Schumpeter?

Hem de contextualitzar a l’autor al temps i hem d’ex-plicar les teories de l’empresari d’aquests dos autors: d’una banda l’empresari que assumeix riscos i, de l’al-tra, l’empresari com a persona innovadora que aposta pel progrés tècnic.

7. Defineix amb brevetat i precisió el concepte de tecnoestruc-tura.

Aquesta pregunta és una definició, per la qual cosa no ens hem d’estendre molt. Simplement cal definir el concepte de tecnoestructura, encara que abans hem de nomenar al seu autor, Galbraith, i situar-ho en el temps.

En la definició no podem oblidar-nos de parlar de l’orga-nització jeràrquica de les grans empreses, indicant que qui pren les decisions és el poder executiu de l’organit-zació, que està format per persones especialitzades en això.

Consells per al teu examen

24 UNITAT 1. EMPRESA I EMPRESARI26

1. La formació dels treballadors és competència de l’àrea fun-cional de:

a) Producció.

b) Recursos humans.

c) Comercialització.

2. Són àrees funcionals de l’empresa:

a) La junta general d’accionistes i el consell d’administració.

b) Producció, comercial i finances.

c) Els treballadors i els empresaris.

3. A la persona que té com a finalitat prendre decisions en l’em-presa per a aconseguir uns objectius que prèviament ha mar-cat i intentar mantindre un equilibri entre tots els elements que la formen, es denomina:

a) Empresari.

b) Inversor.

c) Accionista.

4. Indica quina de les següents és una àrea funcional de l’em-presa:

a) Dimensió i localització.

b) Recursos humans.

c) Internacionalització.

5. Indica quina de les següents es pot considerar una activitat pertanyent a la funció comercial de l’empresa:

a) La producció.

b) La selecció de projectes d’inversió.

c) La realització d’estudis de mercat.

6. Quin és un dels objectius fonamentals de l’empresa?

a) Aconseguir el nivell més baix d’absentisme laboral.

b) Enriquir-se siga com siga.

c) Tindre la màxima rendibilitat.

7. L’àrea de producció d’una empresa s’encarrega de:

a) Captar els fons necessaris per al funcionament d’aquesta.

b) Produir i distribuir el producte al mercat.

c) La producció a l’empresa i el proveïment de primeres matèries.

8. Per a Knight, el concepte que defineix l’empresari és:

a) El risc.

b) La innovació.

c) La invenció.

9. D’acord amb la teoria de l’empresari-risc de Knight:

a) L’empresari contracta els factors productius a preus incerts.

b) La renda residual és incerta.

c) L’empresari no ha de realitzar previsions.

10. L’empresa es defineix com a:

a) Unitat econòmica de consum.

b) Unitat econòmica de producció.

c) Unitat econòmica d’inversió.

11. Assenyala quin dels següents objectius està més associat als propietaris d’una empresa:

a) La major participació en les decisions de l’empresa.

b) El major prestigi professional.

c) La rendibilitat de la inversió en l’empresa.

12. La propietat industrial és un recurs:

a) Humà.

b) Tangible.

c) Intangible.

13. Quina de les tres afirmacions següents no és certa?

a) Les empreses coordinen els factors de producció.

b) Les empreses creen o augmenten la utilitat dels béns.

c) Les empreses no assumeixen riscos.

Test d’autoavaluació

UNITAT 1. EMPRESA I EMPRESARI 27

Opció A

1. Explica l’empresa com a sistema (2 punts).

2. Explica els elements de l’empresa (2 punts).

3. Explica la teoria sobre l’empresari d’Adam Smith (1 punt).

4. Defineix els següents conceptes (2 punts):

a) Agent econòmic.

b) Capital.

c) Àrea de producció.

d) Tecnoestructura.

5. Explica els objectius que tenen les empreses en la societat (1 punt).

6. De les següents qüestions escull l’única resposta que con-sideres vàlida (no cal justificar-la). Cada resposta errònia descompta un 33 % de la puntuació prevista (0,5 punts). Les preguntes no contestades no descompten (2 punts):

I. L’empresari és aquella persona que:

a) Posseeix accions d’una empresa.

b) Assumeix la responsabilitat de la gestió de l’empresa.

c) És el director financer d’una empresa.

II. Quina teoria de l’empresa la defineix com la unitat econòmica de producció?

a) Costos de transacció.

b) Agència o contractual.

c) Neoclàssica.

III. L’empresari com a persona que assumeix el risc és un con-cepte que utilitza per primera vegada:

a) Smith.

b) Knight.

c) Schumpeter.

IV. No són objectius del departament de recursos humans:

a) Seleccionar i formar a les persones.

b) Fer arribar al consumidor els béns produïts per l’empresa.

c) Intentar que el treballador satisfaça les seues necessitats al mateix temps que treballa per a l’empresa.

Opció B

1. Explica els agents que intervenen en l’activitat econòmica de l’empresa i la relació entre ells (2 punts).

2. Explica la teoria neoclàssica de l’empresa (1 punt). Té alguna relació amb el balanç social? (1 punt).

3. Explica les principals àrees de l’empresa (1 punt).

4. Explica la teoria sobre l’empresari de Knight (1 punt).

5. Defineix els següents conceptes (2 punts):

a) Activitat econòmica

b) Treball.

c) Bé lliure.

d) Planificació.

6. De les següents qüestions escull l’única resposta que con-sideres vàlida (no cal justificar-la). Cada resposta errònia descompta un 33 % de la puntuació prevista (0,5 punts). Les preguntes no contestades no descompten (2 punts):

I. Quina teoria de l’empresa la defineix com a conjunt d’ele-ments ordenats en una estructura organitzativa que exer-ceix funcions específiques per a aconseguir uns objectius relacionats sempre amb l’entorn?

a) Costos de transacció.

b) Agència o contractual.

c) Sistema.

II. El subsistema de producció de l’empresa té com a co-mesa:

a) La venda dels productes en tots els mercats possibles.

b) L’elaboració dels béns i servicis en condicions efici-ents.

c) L’adreça i control dels recursos humans.

III. Segons Schumpeter, l’empresari s’entén com a:

a) Home de negocis.

b) Persona innovadora.

c) Tecnòcrata.

IV. Quina d’aquestes àrees no trobaríem en una tintoreria:

a) Producció.

b) Inversió.

c) Comercial.

Examen proposat

Activitats acompanyades de claus i consells per a la seua realització en un examen.


Bateria ràpida de preguntes per a re-passar els conceptes essencials que s’haurien de conèixer de la Unitat.


Proposta de dos exàmens per a re-passar la Unitat.

Examen proposat

8448609336_ud_00.indd 5 28/4/16 10:44

ww

w.m

hedu

catio

n.es

2CLASSES D’EMPRESES

En aquesta unitat veurem les diferents classificacions de les empreses i, de manera detallada, les classes d’empreses tenint en compte la forma jurídica.

Estudiarem les característiques dels tipus d’empre-ses més importants, dedicant una atenció especial

a les societats anònimes i a les societats de respon-sabilitat limitada. També veurem el concepte de ren-dibilitat i en general explicarem les operacions més habituals fetes amb valors nominals (accions, obliga-cions, etc.).

Conceptes essencials que has de saber

La legislació mercantil.

Les classes d’empreses segons la grandària, l’activitat, la propietat del capital i la forma jurídica, la zona geogràfica i la destinació dels beneficis.

L’empresa individual i l’empresa societat.

L’empresa individual: l’empresari individual i la societat civil privada.

L’empresa societat: la societat civil pública i la societat mercantil.

La societat mercantil: tipus de societats personalistes i capitalistes.

Les accions i participacions.

Les classes d’accions.

El valor nominal, el valor efectiu i el valor teòric d’una acció.

El dret de subscripció d’un accionista.

La taxa de rendibilitat.

8448609336_ud_02.indd 28 27/4/16 10:17

ww

w.m

hedu

catio

n.es

UNITAT 2. CLASSES D’EMPRESES 29

1. La legislació mercantilAbans d’entrar en les diferents classificacions d’empreses, parlarem de la normativa que les regula. Aquesta es basa principalment en el Dret mercantil.

El Dret mercantil és la part del Dret que regula l’activitat econòmica que, per mitjà d’una organització d’elements personals i reals, desenvolupa un empresari; és a dir, l’activitat econòmica que es realitza en una empresa.

Així doncs, l’objecte del Dret mercantil és l’activitat típica de les empreses. Podem in-cloure entre els assumptes que tracta aquesta branca del Dret qüestions com l’empresa, l’empresari, la forma jurídica de l’empresa (empreses individuals, societats col·lectives, soci-etats anònimes), la comptabilitat, la publicitat i la protecció de l’activitat empresarial.

El Codi de Comerç és el principal marc legislatiu de les operacions mercantils a Espanya i es va actualitzar amb la Llei 19/1989, de 25 de juliol. Segons el seu article 50, en tot el referent als contractes mercantils, els seus requisits, modificacions, extinció i capacitat dels contractants, l’ordre d’aplicació és: primer el Codi de Comerç i les lleis especials i, en defecte d’açò, les normes i regles generals del Dret comú o civil.

No obstant això, el Codi de Comerç no abasta tota la legislació mercantil, sinó que la major part de les disposicions mercantils es troben en les lleis especials, ja que l’empresa i les seues activitats són canviants i evolucionen molt ràpidament. Aquestes lleis especials són nombroses i també pateixen canvis; entre les més importants podem destacar: Llei Concur-sal, Reglament del Registre Mercantil, Llei de Patents i Marques, Llei General de Publicitat, Llei de la Competència Deslleial, Text Refós de la Llei de Societats de Capital i Llei de Capital de risc (Fig. 2.1).

Llei de Patents i Marques

Conjunt de normes que emparen la propietat industrial amb la finalitat de protegir als creadors de nous invents i tècniques que es puguen aplicar a processos industrials, així com al productor, fabricador o comerciant, amb la creació de signes especials. Aquests signes distingeixen al producte dels altres i el protegeixen de l’explotació aliena.

Llei de Competència

Deslleial

Sanciona conductes que puguen impedir, restringir o falsejar la competència del mercat nacional. Per tant, la llei impedeix a les empreses abusar d’una posició dominant.

Llei General de Publicitat

Pretén que la publicitat es realitze en un marc lleial, sense que cause perjudicis a tercers, atempte contra les persones ni vulnere valors i drets reconeguts en la Constitució.

Fig. 2.1. Algunes lleis especials que regulen activitat empresarial.

8448609336_ud_02.indd 29 27/4/16 10:17

ww

w.m

hedu

catio

n.es

UNITAT 2. CLASSES D’EMPRESES30

1.1. El Registre Mercantil

El Registre Mercantil és un organisme de l’Estat, dependent del Ministeri de Justícia a través de la Direcció General dels Registres i del Notariat, que té com a finalitat la publici-tat oficial de les situacions jurídiques dels empresaris que hi són inscrits, a més d’altres funcions assignades per llei.

Segons el Reglament del Registre Mercantil, aquest té per objecte:

Inscriure les empreses en el moment de la seua constitució, segons marque la llei que les regula, i els actes i contractes que igualment estiguen establits per llei.

La constitució d’una societat mercantil, o d’una entitat inscriptible en un Registre Mercantil, exigeix l’obtenció prèvia en el Registre Mercantil Central d’una certificació favorable que arreplegue l’expressió denominativa amb la qual serà identificada la societat com a subjecte de drets i obligacions en totes les seues relacions jurídiques.

L’article 413 del vigent Reglament del Registre Mercantil, en el seu apartat primer, estableix que «no podrà autoritzar-se escriptura de constitució de societats i altres entitats inscriptibles o de modificació de denominació sense que es presente al notari la certificació que acredite que no figura registrada la denominació triada».

Legalitzar els llibres de les empreses, el nomenament d’experts auditors de comptes, i dipositar i publicar els documents comptables.

Inscriure els apoderats nomenats per les empreses.

El Registre Mercantil es divideix en Registres Territorials, un en cada capital de província, un altre a Ceuta i un altre a Melilla, i un Registre Central que reuneix la informació de tot l’Estat.

Podem dir que el Registre Mercantil Central és una institució oficial de publicitat que permet l’accés a la informació mercantil subministrada pels registres mercantils provincials des de l’1 de gener de 1990, una vegada que les dades són ordenades i tractades d’acord amb l’article 379 del vigent Reglament del Registre Mercantil.

La publicitat formal subministrada pel Registre Mercantil Central té caràcter merament in-formatiu. Per a obtindre la certificació o nota simple del contingut total dels assentaments enregistrables, caldrà acudir al Registre Mercantil Provincial corresponent.

1> Explica què és el Dret mercantil i quina és la norma que el regula.

2> Explica per a què serveix el Registre Mercantil. Entra en la pàgina web del Registre Mercantil Central i cerca totes les funcions i els servicis que proporciona.

Activ itats

L’apoderat és la persona que té autorització notarial d’una altra per representar-la.

Sabies que…?

A la pàgina web www.rmc.es podem trobar informació sobre el Registre Mercantil.

En Internet

8448609336_ud_02.indd 30 27/4/16 10:17

ww

w.m

hedu

catio

n.es


2. Classificació de les empresesHi ha molts tipus d’empreses i amb grans diferències entre si, encara que totes tinguen els mateixos trets generals que serveixen per a definir-les. Per exemple, hi ha diferències molt evidents entre un forn que siga prop de casa nostra i una empresa com ADIF. Aques-ta varietat d’empreses permet fer diverses classificacions, tenint en compte aspectes diferents.

2.1. Segons la grandària

Les empreses es poden classificar segons la grandària en grans, mitjanes o petites. Hi ha diversos criteris per a fer aquesta classificació. Alguns d’aquests són els següents:

• Criteri econòmic. És el volum de facturació, és a dir, els ingressos obtinguts per les ven-des.

• Criteri tècnic. És el nivell tecnològic: la innovació del capital.

• Criteri patrimonial. És el patrimoni que té: béns, drets i obligacions.

• Criteri organitzatiu. Es refereix al nombre de treballadors i l’organització de l’empre-sa.

Malgrat aquests criteris, no hi ha una grandària fixa, acceptada per tothom, per a establir-ne la classificació. Normalment el criteri més emprat és l’organitzatiu, referent al nombre de treballadors.

Des de l’1 de gener de 2005 està en vigor la definició de les microempreses i de la petita i mitjana empresa (pime) adoptada per la Comissió Europea a la Recomanació C (2003) 1422 aprovada el 6 de maig de 2003. Els valors dels criteris esmentats segons aquesta norma són els següents (Taula 2.1):

Taula 2.1. Valors dels criteris que delimiten la grandària de les empreses.

DimensióNombre de treballadors

Volum de facturació anual

Total actiu

Microempreses 0-9 ≤ 2 milions d’euros ≤ 2 milions d’euros

Petites empreses 10-49 ≤ 10 milions d’euros ≤ 10 milions d’euros

Mitjanes empreses 50-249 ≤ 50 milions d’euros ≤ 43 milions d’euros

Empreses grans 250 o més > 50 milions d’euros > 43 milions d’euros

Segons el Directori Central d’Empreses (DIRCE), l’1 d’octubre de 2015 hi havia a Espanya 2 812 723 empreses, de les quals 2 808 628 (99,85%) eren pimes (entre 0 i 249 assalari-ats).

A la Taula 2.2 es pot apreciar que el percentatge de les empreses a Espanya segons la quan-titat d’assalariats:

Taula 2.2. Nombre total i percentatges del total d’empreses segons la quantitat d’assalariats a Espanya (Font: INE. DIRCE. Dades a 2015).

Micro sense

assalariats

Micro1-9

Petites10-49

Mitjanes50-249

Total pimes0-249

Grans 250 i més

Total pimes i grans

N.º 1 538 757 1 112 783 135 647 21 441 2 808 628 4 095 2 812 723

% 54,47 % 39,56 % 4,82 % 0,76 % 99,85 % 0,15 % 100 %

Fig. 2.2. A Espanya, les empreses amb més de 250 treballadors estan obligades a elaborar un pla d’igualtat.

8448609336_ud_02.indd 31 27/4/16 10:17

ww

w.m

hedu

catio

n.es


2.2. Segons l’activitat

Es refereix als tres grans sectors en què es divideix l’activitat econòmica:

• El sector primari comprén les empreses que duen a terme activitats referents als recursos naturals, com una granja de gallines o una explotació agrícola o ramadera.

• El sector secundari inclou les empreses que es dediquen a activitats transformadores o industrials, com, per exemple, una fàbrica tèxtil o metal·lúrgica. En aquestes empreses hi ha un procés productiu.

• El sector terciari o de servicis inclou les empreses comercials (venda d’articles sense transformació ni modificació), per exemple, un hipermercat, una farmàcia o una empresa majorista que venga a altres empreses, i les empreses de servicis, ja siguen financeres com un banc, de transports o d’una altra naturalesa, com per exemple una agència de viatges o una clínica.

2.3. Segons la zona geogràfica on competisca l’empresa

En funció de l’àrea geogràfica que comprenga el mercat on operen, podem parlar de:

• Empreses locals. Desenvolupen l’activitat en una localitat concreta. Per exemple, l’em-presa d’aigües d’una ciutat o una botiga de joguines d’una població.

• Empreses regionals. Desenvolupen l’activitat principal en diverses localitats o províncies d’una mateixa regió o comunitat. Per exemple, el cas d’algunes companyies d’autobusos.

• Empreses nacionals. Desenvolupen l’activitat principalment en un país, com ara Mer-cadona.

• Empreses internacionals. Operen en un país, però al seu torn exporten la producció a uns altres, com ara Bodegas Riojanas o Indra.

• Empreses multinacionals. Tenen filials en altres països, siguen de producció o de venda, com, per exemple, Telefónica, Banc Santander o Repsol.

2.4. Segons la destinació dels beneficis

En virtut de la finalitat a què es destinen els beneficis les empreses poden ser:

• Empreses amb ànim de lucre. Són les empreses que es creen per a generar un benefici que reverteix als propietaris.

• Empreses sense ànim de lucre. L’empresa recull als seus estatuts socials que els be-neficis es destinaran en exclusiva a fins socials o de creixement, i no a remunerar els propietaris.

2.5. Segons la propietat del capital

La propietat del capital d’una empresa permet establir-ne tres tipus diferents:

• L’empresa privada és propietat de persones físiques o jurídiques particulars. Per exemple, Danone, Camper, El Corte Inglés, Telepizza o qualsevol bar pròxim a casa nostra.

• L’empresa pública és propietat de l’Estat o de qualsevol entitat de caràcter públic, per exemple, Renfe o Correus.

• L’empresa mixta és l’empresa la propietat de la qual està compartida entre l’Estat i els particulars, per exemple, AENA (Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea). Malgrat això, quan el capital és majoritàriament de l’Estat, també s’anomena empresa pública.

El tret fonamental del sistema capi-talista és que en l’empresa privada els individus actuen de manera inde-pendent i sense control governamen-tal: és a dir, la propietat del capital, la presa de decisions i el control de l’empresa en general és a les mans d’agents econòmics privats, i no hi ha intervenció de l’Estat.

Recorda

Els productes agrícoles representen més del 50 % de la producció final agrària, la qual cosa representa a la Unió Europea una mica més d’un 12 %, en què destaca la producció hortofructícola, la vinya, l’oliverar i el cereal.

Sabies que…?

Actualment, les empreses del sec-tor secundari contracten empreses del sector terciari, externes a l’em-presa, per fer alguns servicis, com ara neteja, assessoria, manteniment de maquinària, etc. Aquest fenomen es coneix amb el nom d’externa-lització.

Sabies que…?

Fig. 2.3. Distribució sectorial de les empreses espanyoles. (Font: INE, DIRCE, octubre de 2015).

Indústria108 871

Agrari87 053

Construcció114 533

Servicis963 509

8448609336_ud_02.indd 32 27/4/16 10:17

ww

w.m

hedu

catio

n.es


2.6. Segons la forma jurídica

Aquesta classificació ens mostra dos grans tipus d’empreses:

• Empresa individual: l’empresa té personalitat física; per exemple, una petita peixateria on l’empresari és la mateixa persona que ha posat el capital.

• Empresa de socis o societat: aquella que té una personalitat jurídica diferent de les per-sones físiques que la composen i que formen un patrimoni comú, aportant cadascú un capital per a la seua explotació; per exemple, IBM o BBVA (grup d’empreses).

Malgrat aquesta classificació en empresa individual i societat, hi ha altres fórmules intermè-dies, com la comunitat de béns, les empreses unipersonals o les cooperatives.

Per a tindre una idea clara sobre la classificació dels diferents tipus d’empreses, vegem la Taula 2.3:

Taula 2.3. Classificació dels tipus d’empreses segons la forma jurídica.

Empresa individual

Empresari individual

Comunitat de béns

Societat civil privada

Empresa societat

Societat civil pública

Societat mercantil Personalista • Societat col·lectiva

• Societat comanditària simple

Capitalista • Societat comanditària per accions

• Societat de responsabilitat limitada

• Societat limitada nova empresa

• Societat anònima

Societats mercantils especials • Societat laboral i participada

• Societat cooperativa

3> Escull quatre empreses de la teua població i classifica-les segons la grandària, l’activitat, la propietat del seu capital i l’estructura jurídica.

4> Classifica les empreses següents segons la seua activitat:

• Telefónica

• Nestlé

• Airlines Group International (IAG)

• SEAT

• Renfe

5> Classifica les empreses següents segons la zona geo-gràfica:

Coca-Cola, Apple, Inditex, Farmàcia Llic. Mercè Papasseit (desenvolupa la seua activitat a València), Acenorca (em-presa oliverera situada al nord de la província de Càceres), El Corte Inglés, Grup Kalise Menorquina.

6> Considera les empreses següents:• Correus• SEAT• IBM• Vodafone• Bayer• Banc Sabadell Atlántico• Telefónica• Benetton• Inditex• Firestone

Busca’n informació en Internet i fes una taula en què, per a cadascuna d’aquestes, figure la informació següent:

• Grandària• Activitat• Propietat del capital• Forma jurídica

Activ itats

8448609336_ud_02.indd 33 27/4/16 10:17

ww

w.m

hedu

catio

n.es


3. Tipus d’empreses segons la forma jurídica

Com acabem de veure a l’apartat anterior, segons la forma jurídica de les empreses, aques-tes es classifiquen en empreses individuals o empreses societat. Tot seguit, aprofundirem a les característiques que les defineixen.

3.1. Empresa individual

Com ja hem comentat, les empreses es classifiquen, segons la seua forma jurídica, en em-preses individuals i empreses societats. En aquest apartat anem a estudiar les empreses individuals.

L’empresa individual és un tipus d’empresa que té personalitat física, és a dir, que els seus propietaris són persones físiques.

A. Empresari individual o autònom

L’empresari individual és una persona física que du a terme «en nom propi i per mitjà d’una empresa» una activitat comercial, industrial o professional.

La figura de l’empresari individual es regeix pel Codi de comerç en matèria mercantil, i pel Codi civil en matèria de drets i obligacions.

Un empresari individual:

• Ha de ser major d’edat.

• Ha de tindre plena disponibilitat dels béns propis.

• No té una regulació legal específica i està sotmés a l’activitat empresarial a les disposi-cions generals del Codi de comerç en matèria mercantil i al que disposa el Codi civil en matèria de drets i obligacions.

• Té el control total de l’empresa com a propietari i, al seu torn, en dirigeix la gestió.

En aquest tipus d’empreses, generalment es confon l’empresari amb el capitalista i, per tant, el patrimoni de l’empresari amb el de la seua empresa.

Aquesta figura implica el control total de l’empresa pel propietari, que en dirigeix personal-ment la gestió i respon dels deutes contrets enfront de tercers amb tot el seu patrimoni pre-sent i futur. És a dir, la responsabilitat de l’empresari és il·limitada.

• Per a constituir aquest tipus d’empresa no es requereix un capital mínim.

• La raó social, és a dir, el nom de l’empresa, ha de coincidir amb el del titular.

• Els empresaris individuals tributen per l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), ja que el benefici de l’empresa és considerat com a individual.

• És una forma empresarial idònia per al funcionament d’empreses de molt reduïda gran-dària.

• És la forma que comporta menys gestions per a la seua constitució.

La pàgina web del Ministeri d’Indús-tria, Turisme i Comerç, www.ipyme.org, conté informació pràctica sobre creació d’empreses, instruments financers i altres temes d’interès per a les pimes.

En aquesta pàgina web també pots trobar les característiques de totes les formes jurídiques de les empreses.

En Internet

Es pot consultar el text íntegre de la Llei de l’estatut del treball autònom (Llei 20/2007, d’11 de juliol, publi-cada al BOE de 12 de juliol de 2007) al lloc web del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social: www.empleo.gob.es.

En Internet

El Codi de comerç és un conjunt uni-tari, ordenat i sistematitzat de nor-mes de dret mercantil, és a dir, el cos legal que té com a objecte regular les relacions mercantils.

Recorda

8448609336_ud_02.indd 34 27/4/16 10:17

ww

w.m

hedu

catio

n.es


B. Comunitat de béns

La comunitat de béns no té personalitat jurídica pròpia. Es regeix pel Codi de comerç en matèria mercantil i pel Codi civil en matèria de drets i obligacions, i es fonamenta en un contracte pel qual la propietat d’una cosa o d’un dret pertany proindivís a diverses persones.

Es podria dir que és la forma més senzilla d’associació entre autònoms.

• Per a exercir l’activitat es requereix l’existència d’un contracte privat en què es detalle la naturalesa de les aportacions i el percentatge de participació que cada comuner té a les pèrdues i els guanys de la comunitat de béns.

• No s’exigeix aportació mínima de capital. S’hi poden aportar només béns, però no s’hi pot aportar només diners o treball.

• La comunitat es constituirà mitjançant escriptura pública quan s’hi aporten béns immobles o drets reals.

• El nombre de socis és de dos com a mínim.

• La responsabilitat dels comuners és il·limitada.

• Es tributa per l’Impost de la Renda de les Persones Físiques.

C. Societat civil privada

A continuació estudiarem què és una societat civil privada i les seues característiques prin-cipals. La societat civil es regeix pel Codi de comerç en matèria mercantil i pel Codi civil en matèria de drets i obligacions.

La societat civil privada es basa en un contracte pel qual dues persones o més s’obli-guen a posar en comú diners, béns o indústria, amb ànim de repartir-se entre si els guanys.

Malgrat que aquestes societats estan formades per més d’una persona, es consideren em-preses individuals perquè no tenen personalitat jurídica, és a dir, tenen personalitat física.

Les característiques principals d’aquestes societats són les següents:

• Són societats amb pactes secrets entre els seus membres, però les seues actuacions són individuals i han de tindre un objecte lícit.

• Han d’establir-se en interès comú dels socis i la societat dura allò pactat en el contracte.

• Aquest tipus de societats té responsabilitat il·limitada i personal davant tercers.

• La raó social pot ser qualsevol nom escollit pels socis.

• El nombre mínim de socis és de dos. Els socis poden ser de dues classes: aportadors de capital (diners i béns) i de treball (també anomenats socis industrials).

• No hi ha un capital mínim legal per a constituir-la.

• La constitució es formalitza per acord escrit dels socis, i s’ha de fer mitjançant un docu-ment privat que es regula per les disposicions de la comunitat de béns.

• Si l’aportació del capital es fa en forma de béns immobles, aquest pacte s’ha de fer públic mitjançant escriptura pública al Registre Mercantil.

• Els socis civils tributen per l’IRPF.

Els empresaris autònoms depen-dents són els que duen a terme una activitat econòmica o professional a títol lucratiu i de manera habitual, personal, directa i predominant per a una persona física o jurídica, anome-nada client, del qual depenen econò-micament perquè perceben d’ell, com a mínim, el 75 % dels seus ingressos per rendiments de treball i d’activi-tats econòmiques o professionals.

Sabies que…?

Emprenedor de Responsabilitat Limitada

És una nova forma jurídica d’em-presa que es va consolidar amb la llei 31/2015, per la qual es modifica i actualitza la normativa en matèria d’autoocupació i s’adopten mesures de foment i promoció del treball autò-nom i de l’economia social.

Característiques:

• L’emprenedor respon personal-ment de totes les obligacions que adopte l’empresa, excloent-se de les mateixes l’habitatge habitual (exceptuant els deutes de dret pú-blic).

• Control total de l’empresa per part del propietari, que dirigeix la seua gestió.

• La personalitat jurídica de l’em-presa és la mateixa que la del seu titular (empresari).

• L’aportació de capital a l’empresa, tant a la seua qualitat com a la seua quantitat, no té més límit que la voluntat de l’empresari.

• L’emprenedor inscrit haurà de fer constar en tota la seua documen-tació, amb expressió de les dades registrals, la seua condició de «Emprenedor de Responsabilitat Limitada» o mitjançant l’addició al seu nom, cognoms i dades d’iden-tificació fiscal de les sigles «ERL».

• Tributa IRPF.

Sabies que…?

8448609336_ud_02.indd 35 27/4/16 10:17

ww

w.m

hedu

catio

n.es


3.2. Empresa societat

L’empresa societat és un tipus d’empresa amb personalitat jurídica, és a dir, que adqui-reix una personalitat diferent de la dels seus propietaris.

Totes les societats s’han d’inscriure al Registre Mercantil.

Les societats es divideixen en:

• Societats civils públiques.

• Societats mercantils.

• Societats d’interès social.

A. Societat civil pública

Aquesta societat té el mateix objectiu i les mateixes característiques que la societat civil privada (empresa individual), però els pactes entre els socis són públics i es constitueixen mitjançant escriptura pública atorgada davant notari; això li dóna la personalitat jurídica que la diferencia de les societats civils privades. Com totes les societats amb personalitat jurídica, s’han d’inscriure al Registre Mercantil.

B. Societat mercantil

La societat mercantil està formada per una o diverses persones que reuneixen un fons patrimonial comú per col·laborar a l’explotació d’una empresa, amb la finalitat d’obtindre un benefici i participar en el repartiment de guanys i té personalitat jurídica. Totes les so-cietats mercantils han de formalitzar la seua constitució mitjançant escriptura pública i inscriure’s al Registre Mercantil.

Podem classificar aquest tipus de societats de la manera següent:

• Societats personalistes. Són aquelles en què la gestió correspon als socis i, per tant, són més importants les característiques personals de cadascun d’ells que el capital en si. Dins aquest grup hi ha els tipus següents:

– Societat col·lectiva.

– Societat comanditària simple.

• Societats capitalistes. Són aquelles en què és més important l’aportació del capital que les característiques personals dels socis. En aquestes empreses la gestió no té per què recaure als socis, ja que es pot contractar un empresari professional per a l’efecte. Dins aquest grup hi ha els tipus següents:

– Societat comanditària per accions.

– Societat limitada nova empresa.

– Societat anònima.

– Societat de responsabilitat limitada.

Marta Sanz, economista, i el seu cunyat Joan Lluís Quilis, advocat, decideixen unir-se per obrir un despatx, on cadascú actuarà independentment, tot i que tinguen alguns clients comuns. En un principi decideixen crear una empresa civil, però com que prefe-reixen escripturar-la davant notari per donar-li un caràcter públic, opten per la societat civil pública.

Exemple 1

La personalitat jurídica neix amb motiu de la inscripció al Registre Mercantil i confereix a l’ens resultant capacitat per a ser titular de drets i obligacions. Fixa’t al paral·lelisme que es pot establir amb les perso-nes físiques que som inscrites al Registre Civil en néixer i també som titulars de drets i obligacions.

Sabies que…?

8448609336_ud_02.indd 36 27/4/16 10:17

ww

w.m

hedu

catio

n.es


4. Societat mercantilEn aquest apartat estudiarem detalladament les característiques de cada tipus de societat mercantil. Le societats mercantils es regulen pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de societats de capital.

Recordem-ne la classificació per tindre més clar en què aprofundirem ara (Taula 2.4):

Taula 2.4. Tipus de societat mercantil.

Societat mercantil

PersonalistaSocietat col·lectiva

Societat comanditària simple

Capitalista

Societat comanditària per accions

Societat de responsabilitat limitada

Societat limitada nova empresa

Societat anònima

4.1. Societat col·lectiva

En la societat col·lectiva, les qualitats personals dels socis són determinants perquè funcione, ja que es tracta d’una societat personalista. La societat col·lectiva es regeix pel Codi de comerç.

Característiques generals

Les característiques d’una societat col·lectiva són les següents:

• El nombre mínim de socis per a constituir-la és de dos i no hi ha un nombre màxim. De totes maneres, és un tipus de societat adequada per a un nombre reduït de socis.

• Tots els socis intervenen a la gestió de l’empresa. No obstant això, si els socis hi aporten únicament treball (socis industrials), no poden intervenir a la gestió.

• Els socis responen dels deutes socials davant terceres persones de manera personal, solidària (es pot exigir la totalitat dels deutes a cadascun dels socis) i il·limitada (els socis responen dels deutes de la societat amb tots els seus béns personals i de manera conjunta).

• No hi ha un capital social mínim per a constituir-la.

• La condició de soci no es pot transmetre lliurement: per a fer-ho cal el consentiment dels altres socis.

Els socis industrials no poden encar-regar-se de negociacions de cap mena, excepte si la societat els ho permet expressament; a més a més, estan exclosos de participar en les pèrdues socials, si no és que per pacte exprés aquests s’haguen cons-tituït en partícips d’aquestes.

Sabies que…?

7> Raona per què una persona optaria per crear una empresa amb la forma jurídica d’em-presari individual.

8> Explica la diferència entre una societat civil privada i una comunitat de béns.

9> Què vol dir que la responsabilitat de l’empresari és il·limitada?

10> Què és la raó social d’una empresa? Posa’n un exemple.

11> Indica la diferència entre una empresa individual i una societat mercantil.

12> Què vol dir que una empresa és personalista?

Activ itats

8448609336_ud_02.indd 37 27/4/16 10:17

ww

w.m

hedu

catio

n.es


• La raó social ha de ser el nom de tots els socis o d’alguns d’ells o d’un de sol, seguit de l’expressió «i companyia» o l’abreviatura «i Cia.». En ambdós casos ha d’anar a continuació de l’expressió «societat col·lectiva» o l’abreviatura «SC».

• Aquesta societat tributa per l’Impost sobre Societats.

Les persones següents formen una societat col·lectiva dedicada a la comercialització de peces de roba esportives: Carme Pozo, Carla Sanz i Carles Ruiz. Quin nom pot adoptar la societat?

Solució:

La societat es pot denominar:

• Pozo, Sanz i Ruiz, societat col·lectiva (o bé SC).

• Pozo i Sanz i Cia., societat col·lectiva (o bé SC).

• Ruiz i Sanz i Cia., societat col·lectiva (o bé SC).

• Pozo i Ruiz i Cia., societat col·lectiva (o bé SC).

• Sanz i Cia., SC (o bé societat col·lectiva).

• Pozo i Cia., SC (o bé societat col·lectiva).

• Ruiz i Cia., SC (o bé societat col·lectiva).

Exemple 2

4.2. Societat comanditària simple

És una societat predominantment personalista, malgrat que hi ha dos tipus de socis, uns de col·lectius i d’altres de comanditaris. La societat comanditària o en comandita està regulada pel Codi de comerç.


Les característiques d’aquest tipus de societat són les següents:

• Hi coexisteixen dos tipus de socis:

– Els socis col·lectius, que intervenen directament a la gestió de la societat i responen de manera personal, solidària i il·limitada enfront dels deutes socials.

– Els socis comanditaris, que fan una aportació econòmica a la societat i participen únicament dels resultats econòmics, sense intervenir a la gestió de l’empresa. Per tant, tenen una responsabilitat davant tercers limitada a la seua aportació.

• El nombre mínim de socis és de dos, un dels quals ha de ser col·lectiu i un altre coman-ditari.

• La condició de soci no es pot transmetre lliurement sense consentiment dels altres socis.

• No hi ha un capital social mínim per a constituir-la.

• La raó social està formada pel nom de tots els socis col·lectius o d’alguns d’ells o d’un de sol, seguit de «i companyia» i «societat en comandita» (o l’abreviatura «S. en C.» o «S. Com.»).

• La societat comanditària simple tributa per l’Impost sobre Societats.

Els impostos són tributs, és a dir, pagaments obligatoris que serveixen per a finançar la despesa pública o per a controlar l’activitat econòmica del país (polítiques macroeconòmi-ques).

Recorda

8448609336_ud_02.indd 38 27/4/16 10:17

ww

w.m

hedu

catio

n.es


4.3. Societat comanditària per accions

Aquest tipus de societat s’inclou dins les societats capitalistes, ja que per a una part dels socis el capital té més importància que les característiques personals d’aquests.


Les seues característiques generals són pràcticament comunes a les de la societat comandi-tària simple. Es diferencien al fet següent:

• La participació dels socis comanditaris (que només hi aporten capital) està representada per accions, que són parts alíquotes (iguals) del capital. Per aquest motiu, se’ls aplica la normativa de les societats anònimes i han de tindre un capital mínim de 60 000 €, que al moment de la constitució de la societat ha d’estar totalment subscrit i desembossat en, com a mínim, un 25 %.

• La raó social pot ser qualsevol nom escollit pels socis, seguit de «societat en comandita per accions» o l’abreviatura «S. en Com. per A.».

Una societat comanditària per accions està formada per tres socis, dos de col·lectius, que són el senyor Gallardón i el senyor Serra, i per una sòcia comanditària, que és la senyora Vicenç. El nom de la societat és Gallardón, Serra i Vicenç, S. en Com. És correcta la deno-minació?

Solució:

La denominació no és correcta, ja que incorpora el nom de la sòcia comanditària i no espe-cifica que la societat és comanditària per accions (S. en Com. per A.).

Exemple 3

La pàgina web del Registre Mercantil Central, www.rmc.es, ofereix accés a la informació de les societats ins-crites als registres mercantils provin-cials.

En Internet

4.4. Societat de responsabilitat limitada

És un tipus de societat de caràcter capitalista, adequat per a empreses amb pocs socis i que no necessita una xifra elevada de capital.

Aquesta societat, a més de regir-se per la Llei de societats de capital, ho fa per les normes següents:

• Reial decret llei 13/2010, de 3 de desembre, d’actuacions a l’àmbit fiscal, laboral i libe-ralitzadores per a fomentar la inversió i la creació d’ocupació.

• Ordre JUS/3185/2010, de 9 de desembre, per la qual s’aproven els estatuts tipus de les societats de responsabilitat limitada.

A. Característiques generals

Les característiques més importants d’aquesta societat són les següents:

• El nombre de socis per a constituir-la és d’un o més. Quan estan formades per un sol soci s’anomenen societats unipersonals. En aquest cas, el soci pot ser una persona física o jurídica. També pot passar que la societat haja estat constituïda per dos socis o més i que les seues participacions haguen passat a ser propietat d’un de sol.

8448609336_ud_02.indd 39 27/4/16 10:17

ww

w.m

hedu

catio

n.es


• La responsabilitat dels socis està limitada al capital aportat, és a dir, només responen dels deutes pel capital invertit.

• El capital social està dividit en participacions. Les participacions són parts iguals acumu-lables i indivisibles del capital d’una societat de responsabilitat limitada, que no es poden incorporar a títols negociables; la seua transmissió està restringida (no és lliure) i no es poden denominar accions. Això vol dir que les participacions tenen un caràcter abstracte, que no es poden documentar ni negociar ni són transferibles lliurement. El capital mínim ha de ser de 3 000 € i, al moment de la constitució de la societat, ha d’estar totalment subscrit i desembossat, és a dir, es tracta d’una fundació simultània, per la qual cosa no s’admeten dividends passius (parts pendents de pagament). Aquest capital pot ser en metàl·lic, béns o drets.

• La raó social ha d’estar formada pel nom seguit de «societat de responsabilitat limitada» o «societat limitada», o les sigles «SRL» o «SL».

• Per a transmetre les participacions socials s’ha de comunicar als administradors la inten-ció de traspassar-les, el nombre de participacions que es vol alienar (vendre), la identitat de l’adquirent i el preu pactat; si els altres socis les volen adquirir, hi tenen dret preferent. Aquesta transmissió s’ha de fer en document públic.


B. Constitució

Com totes les societats mercantils, aquest tipus de societat s’ha de constituir en escriptura pública, que ha d’estar inscrita al termini de dos mesos al Registre Mercantil. A l’escriptura de constitució, entre altres dades, s’hi han d’incloure els estatuts de la societat (que són les regles pactades pels socis).

C. Òrgans de la societat

La gestió i l’administració de la societat s’encarrega a un òrgan social. Aquest òrgan directiu està format per la Junta General d’accionistes i pels administradors:

• Junta General. És l’òrgan de deliberació i de decisió. Els afers que pot tractar la Junta són: la censura de la gestió social, l’aprovació dels comptes anuals (balanç de situació, compte de pèrdues i guanys, i memòria) i l’aplicació del resultat de l’exercici, el nome-nament i la destitució dels administradors, i la modificació dels estatuts, així com l’aug-ment o reducció cabdal social, la transformació, fusió i escissió de la societat o la seua dissolució.

Tots els socis, fins i tot els que no haguen participat en la reunió, queden sotmesos als acords de la Junta General.

• Administradors. L’administració de l’empresa es pot confiar a un sol administrador o a un Consell d’Administració. Els administradors han de complir una sèrie de re-quisits:

– No poden dedicar-se, per compte d’altri, al mateix gènere de comerç que constituïscai l’objecte de la societat.

– Exerceixen el càrrec durant el període de temps que assenyale l’escriptura social i poden ser destituïts en qualsevol moment per la Junta General.

– Per dur a terme els comptes anuals han de seguir les normes de les societats anò-nimes.

– No cal que tinguen la condició de socis.

Els estatuts d’una societat limitada han de contindre, com a mínim:

• La denominació de la societat.

• L’objecte social, determinant-hi les activitats que l’integren.

• El domicili social.

• El capital social, les participacions en què es divideix, el valor nomi-nal i la numeració correlativa cor-responent.

• La manera o les maneres d’orga-nitzar l’administració, segons els termes establerts per la llei.

• Els altres pactes lícits i condicions especials que els socis creguen convenient establir.

Impor tant

A la pàgina web següent trobaràs articles interessants sobre tot tipus de societats: www.creaciondempres-as.com/articulos/pg/sociedades.

En Internet

El domicili social d’una empresa és el que estableixen els estatuts socials que s’inscriuen al Registre Mercantil, i el domicili fiscal és el lloc on es notifiquen els actes i la resta d’actuacions de l’Administració Tributària. Normalment, aquest domi-cili fiscal coincideix amb les expres-sions seu social i seu central.

Sabies que…?

La CEOE, www.ceoe.es, és la Confe-deració Espanyola d’Organitzacions Empresarials i representa els inte-ressos dels empresaris espanyols.

En Internet

8448609336_ud_02.indd 40 27/4/16 10:17

ww

w.m

hedu

catio

n.es


D. Els socis

Entre els drets dels socis hi ha els següents:

• Dret a participar en el repartiment de beneficis i al patrimoni de la societat en cas de liquidació.

• Dret de tanteig a l’adquisició de les participacions dels socis sortints.

• Dret a participar en les decisions socials i a ser elegits com a administradors.

• Dret d’informació als períodes que estableixen les escriptures.

4.5. Societat limitada nova empresa

És un tipus de societat capitalista que s’ha creat amb l’objectiu de permetre la constitució d’empreses de petita dimensió de manera ràpida i senzilla, amb estalvi de costos i temps. A més, els emprenedors que trien aquesta nova opció mercantil disposen d’un ajornament d’impostos els primers anys, així com d’assessorament.

Les activitats de l’objecte social general són totes o algunes de les següents: agrícola, ra-madera, forestal, pesquera, industrial, de construcció, comercial, turística, de transports, de comunicacions, d’intermediació, de professionals o de servicis en general.

Hi ha una simplificació administrativa als temps de resposta i formularis gràcies a l’ús inten-siu de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), la qual cosa permet la cons-titució telemàtica d’aquestes societats limitades en un termini de 48 hores, enfront dels 60 dies requerits actualment per a un altre tipus d’empreses. A més, es pot convocar a la Junta General per procediments telemàtics.


• El nombre de socis per a constituir-la pot ser d’un de sol i de cinc com a màxim. És a dir, es pot establir com a societat unipersonal sempre que el fundador siga una persona física.

• La responsabilitat dels socis és limitada i proporcional al capital aportat.

• Quant al capital social, no pot ser inferior a 3 012 € ni superior a 120 002 €, i la xifra de capital mínim només pot ser desembossada mitjançant aportacions dineràries. El capital està dividit en participacions.

• La raó social ha d’estar formada pels dos cognoms i el nom d’un dels socis fundadors seguits d’un codi alfanumèric. Hi ha de figurar, a més a més, la indicació «societat limitada nova empresa» (o l’abreviatura SLNE). Si el soci el nom i els cognoms del qual figuren a la denominació social perd amb posterioritat aquesta condició, cal modificar la denominació, de manera que estiga formada pel nom i els cognoms d’un dels socis.

• Aquesta societat tributa per l’Impost sobre Societats. Els primers períodes impositius tenen avantatges fiscals.

B. Constitució

En la constitució d’una SLME serà decisiu el document únic electrònic (DUE), al qual s’in-clouran totes les dades referents a la societat nova empresa i que es pot enviar mitjançant tècniques electròniques, informàtiques i telemàtiques, una vegada aprovat pel Consell de Ministres.

Es preveu, a més a més, la creació de punts d’assessorament i inici de tramitació (PAIT). Des d’aquests es podrà sol·licitar la reserva de denominacions socials i es prestaran servicis d’informació a emprenedors.

L’Administració General de l’Estat ofereix una sèrie de servicis a les empreses privades, que es poden consultar a la pàgina web: www.administracion.es.

En Internet

Al portal del Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme pots trobar els passos que cal seguir per a crear la teua societat limitada nova empresa telemàticament: www.circe.es.

En Internet

Pel fet que és una societat de creació recent, a més de fer-ho per la Llei de societats de capital, la societat limitada nova empresa es regula per diferents normes:

• RD 682/2003, de 7 de juny, pel qual es regula el sistema de trami-tació telemàtica.

• Ordre JUS/1445/2003, de 4 de juny, per la qual s’aproven els es-tatuts orientatius de la societat limitada nova empresa.

• Ordre ECO/1371/2003, de 30 de maig, per la qual es regula el procediment d’assignació del Codi IDCIRCE.

• Llei 24/2005, de 18 de novem-bre, de reformes per a l’impuls de la productivitat.

• Llei 25/2011, d’1 d’agost, de reforma parcial de la Llei de so-cietats de capital i d’incorporació de la Directiva 2007/36/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de juliol, sobre l’exercici de determinats drets dels accionistes de societats cotitzades.

Sabies que…?

8448609336_ud_02.indd 41 27/4/16 10:17

ww

w.m

hedu

catio

n.es


C. Socis

• Només poden ser socis de la societat nova empresa les persones físiques.

• A la seua constitució no pot superar-se el nombre de cinc socis. Només al supòsit de transmissió posterior de participacions es pot superar aquest nombre.

• No poden constituir ni adquirir la condició de soci únic d’una societat nova empresa els qui ja tinguen la condició de socis únics en una altra societat d’aquest tipus.

• No cal portar el Llibre registre de socis, i se n’acreditarà la condició mitjançant el docu-ment públic en què s’haja constituït aquesta.

4.6. Societat anònima

Així com totes les societats capitalistes, aquesta forma d’empresa es regula pel Reial decret legislatiu 1/2010, de 2 juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de societats de capital.

Constitueix una societat purament capitalista, ja que les condicions personals dels socis no tenen cap rellevància: el capital és l’únic element important. És el tipus de societat que millor s’adapta a les necessitats de les grans empreses.


Les característiques més importants d’aquest tipus de societat són les següents:

• El nombre de socis per a constituir-la pot ser d’un o més, siguen persones físiques o jurídi-ques. Com a les societats de responsabilitat limitada, quan hi ha un sol soci s’anomenen societats unipersonals.

• La responsabilitat dels socis està limitada al capital aportat.

• El capital social mínim de constitució és de 60 000 €. Aquest capital està dividit en ac-cions nominatives o al portador. Aquest tipus de societats es pot crear mitjançant fundació simultània (es desembossen totes les accions al moment de la creació) o mitjançant fun-dació successiva (les accions es van desembossant de manera successiva). Al moment de la constitució, el capital ha d’estar totalment subscrit i desembossat en, com a mínim, un 25 %. Les quantitats pendents de desembossament s’anomenen dividends passius i s’abonen posteriorment, segons allò acordat.

• La raó social ha d’estar formada pel nom de la societat seguit de «societat anònima» o les sigles «SA».

• La transmissió de les accions és lliure, una vegada la societat estiga inscrita al Registre Mercantil.


B. Constitució

Recordem que, com totes les societats mercantils, s’ha de constituir en escriptura pública i ha d’estar inscrita al termini de dos mesos al Registre Mercantil.

Fig. 2.4. La societat limitada nova empresa té un perfil molt tecnològic, ja que es permet la seua constitució telemàtica en 48 hores amb el Document Únic Electrònic (DUE) i, a més, es podrà convocar la Junta General pel mateix mitjà.

La referència legal bàsica per a les societats anònimes és el text refós de la Llei de societats anònimes (TRLSA), publicat com a Reial decret legislatiu 1564/1989, de 22 de desembre.

Impor tant

Títol de valor o valor. Representació legal que té el propietari d’una so -cietat i que li dóna drets sobre aques-ta, i en què el més important és el repartiment de dividends (beneficis).

Vocabulari

8448609336_ud_02.indd 42 27/4/16 10:17

ww

w.m

hedu

catio

n.es



Les societats anònimes tenen dos òrgans de gestió i administració, que són la Junta General d’accionistes i els administradors.

• Junta general. És la reunió dels socis on es decideix (per majoria absoluta de vots presents o representats) sobre qüestions importants de l’empresa. Hi ha tres tipus de juntes:

Junta general ordinària

Es reuneix dintre dels sis primers mesos de cada exercici per a censurar la gestió social, aprovar els comptes de l’exercici anterior i resoldre sobre l’aplicació del resultat (article 95 TRLSA). Ha d’estar convocada pels administradors.

Junta extraordinària

És tota junta que no tinga els requisits de l’anterior. Per tant, poden existir varies a l’any i en qualsevol període del mateix (article 96 TRLSA). Han d’estar convocades pels administradors.

Junta universal

Aquesta junta s’entendrà convocada i quedarà vàlidament constituïda per a tractar qualsevol assumpte, sempre que hi estiga present tot el capital social i els assistents accepten per unanimitat la seua celebració (article 99 TRLSA).

• Administradors. Igual com succeïx amb les societats de responsabilitat limitada, l’admi-nistració de la societat es pot confiar a un únic administrador o a un grup de persones, és a dir, un Consell d’Administració (en aquest cas, les decisions es prenen per majoria absoluta).

D. Els accionistes. Les accions

Els accionistes són els propietaris d’una o més accions de l’empresa, per la qual cosa en són propietaris. Vegem, entre altres, quins drets tenen:

• Dret a participar en el repartiment de beneficis socials (és a dir, els dividends actius) i al patrimoni resultant de la liquidació, d’acord amb la seua participació en la societat. També es pot acordar no repartir beneficis acumulant-los en reserves, és a dir, reinvertir-los a la societat.

• Dret preferent de subscripció a l’emissió de noves accions. A les ampliacions de capital els accionistes tenen preferència a l’hora d’adquirir noves accions.

• Dret d’assistència i vot a les juntes. Normalment, cada acció dóna dret a un vot, encara que per a alguns tipus d’accions no succeeix així. El dret d’assistència a les grans empre-ses està mediatitzat pel nombre tan elevat d’accionistes i, per tant, aquest dret es limita a un nombre mínim d’accions. En aquest cas, hi ha la possibilitat de sindicació, és a dir, que diversos accionistes s’unisquen per arribar al mínim requerit.

• Dret a impugnar els acords socials, al cas que siguen contraris a la llei o als estatuts.

• Dret d’informació sobre els afers a tractar a la junta d’accionistes per a poder emetre el vot.

El capital d’una societat anònima es divideix en parts iguals i cadascuna d’aquestes s’anome-na acció. Les aportacions del capital d’una empresa es representen mitjançant títols o per mitjà d’anotacions en compte.

Els títols són documents físics; les anotacions en compte són inscripcions comptables en què es consigna el nombre d’accions que té cada soci i les transmissions successives.

Aquest últim mètode evita el maneig físic dels títols, sobretot al cas que aquests en siguen molts. Si les accions cotitzen en borsa, és obligatori que estiguen anotades en compte.

A l’escriptura de constitució, entre altres dades, s’hi han d’incloure els estatuts de la societat; i aquests han de contindre, com a mínim:

• La denominació de la societat. • L’objecte social, determinant-hi les

activitats que l’integren. • El domicili social. • El capital social, expressant, si

s’escau, la part del seu valor no desembossada, així com la forma i el termini màxim en què s’han de satisfer els dividends passius.

• El nombre d’accions en què estiga dividit el capital social, el valor no-minal, la classe i sèrie.

• La manera o les maneres d’orga-nitzar l’administració, als termes que establisca la llei.

• La forma d’alliberar i adoptar acords els òrgans col·legiats de la societat.

Impor tant

Els administradors són nomenats per la Junta General i han de complir una sèrie de requisits:

• No cal que siguen accionistes, tret que els estatuts diguen el contrari.

• Han de dur a terme els comptes anuals (balanç, compte de pèrdu-es i guanys i memòria) al termini màxim de tres mesos comptats a partir del tancament de l’exercici.

• No es poden dedicar, per compte d’altri, al mateix gènere de comerç que constituïsca l’objecte de la so-cietat.

• Exerceixen el càrrec durant el perí-ode de temps que assenyale l’es-criptura social, i poden ser desti-tuïts en qualsevol moment per la Junta General.

• Responen davant de la societat els accionistes i els creditors soci-als del dany que causen per actes contraris a la llei o als estatuts.

Impor tant

8448609336_ud_02.indd 43 27/4/16 10:17

ww

w.m

hedu

catio

n.es


Taula 2.5. Tipus de societat mercantil.

Accions

• Són la part alíquota (igual) del capital social de la societat anònima.

• Són títols de renda variable: el rendiment depén dels beneficis de l’empresa, i s’anomenen dividends.

• El posseïdor és propietari de l’empresa (en proporció al nombre d’accions que té).

• Es tracta d’un finançament propi: no cal pagar interessos per aquestes (tot i que sí els dividends), ni hi ha obligació ni termini per a tornar-les.

• Són lliurement transmissibles: no cal el consentiment dels altres socis per a ven-dre-les.

Participacions

• Les emeten les societats limitades.

• Són la part alíquota (proporcional) del capital social d’una empresa.

• Són títols de renda variable: el rendiment depén dels beneficis de l’empresa, i s’anomenen dividends.

• El posseïdor de les participacions és propietari de l’empresa (en proporció al nom-bre de participacions que té).

• Es tracta d’un finançament propi: no cal pagar interessos per aquestes (tot i que sí els dividends), ni cal tornar-les.

• No són lliurement transmissibles: per a vendre-les fa falta autorització de la resta dels propietaris.

Obligacions

• Són la part alíquota d’un emprèstit d’una empresa (préstec concedit per particulars en lloc de fer-ho un banc).

• Són títols de renda fixa: ofereixen una remuneració fixa, l’interès pactat, que no depén dels resultats de l’empresa.

• El posseïdor no és propietari, sinó creditor de l’empresa (l’empresa li deu diners). Només té drets econòmics, però no polítics.

• És un finançament alié: cal pagar l’interès pactat, tot i que l’empresa obtinga pèr-dues, i hi ha un termini de devolució establert.

E. Classes d’accions

Les accions es poden classificar segons els criteris següents (Taula 2.6):

Taula 2.6. Classificació de les accions segons diferents criteris.

Tipus d’accions

Segons els drets

Ordinàries: no tenen cap dret especial. Privilegiades: tenen algun privilegi, com rebre un dividend mínim.

Segons la titularitat

Nominatives: l’acció incorpora el nom del propietari.

Al portador: l’acció és propietat de qui la posseeix.

Segons el capital

Ordinàries: són les que estan desembossades mitjançant moneda (en comprar-les es paguen en moneda).

Pròpies: són aquelles en què, en contraprestació al pagament, s’admet una aportació en espècie (béns).

Alliberades: en aquest cas, l’acció s’emet a càrrec de reserves (benefici no repartit, és a dir, reinvertit) per una part, o, si estan totalment alliberades, per tota.

Potser un dels índexs borsaris que més et sone siga l’IBEX-35. Però saps quins 35 valors d’empreses que cotitzen en borsa el formen ara mateix? Quines característiques han de tindre aquests valors per a formar part d’aquest índex de refe-rència? Pensa quins altres índexs borsaris et sonen a banda d’aquest, siguen nacionals o internacionals.

Reflexiona

Si una acció és emesa a un preu superior al seu valor nominal, s’ano-mena acció amb prima.

Sabies que…?

8448609336_ud_02.indd 44 27/4/16 10:17

ww

w.m

hedu

catio

n.es


F. Conceptes bàsics relatius a les accions

Els conceptes bàsics respecte de la valoració i cotització de les accions són els següents (Taula 2.7):

Taula 2.7. Conceptes bàsics relatius a les accions.

Concepte Definició Càlcul

Valor nominal És el valor que té cada acció i que es troba al títol o anotació en compte. Valor nominal =

Capital social

Nombre d’accions

Valor efectiu És el valor de mercat al moment de la compravenda d’una acció.

Valor d’emissió Si l’empresa emet noves accions, pot ser que el valor tinga una prima d’emissió; si és així, aquesta s’ha de sumar al valor nominal de l’acció.

Valor emissió = Valor nominal + Prima d’emissió

Valor teòric comptable

És el valor que té una acció segons diversos criteris objec-tius.

Per exemple, el valor teòric comptable o el valor teòric és el valor segons la capacitat de crear dividends.

VTC = Patrimoni net (actiu - passiu)

N.º d’accions

Valor teòric després de l’ampliació

És un import que es calcula per a poder assignar un valor al dret de subscripció.

VT = (v · VC) + (n · VN)

v + nen què:

VT: valor teòric després de l’ampliació

v: accions antigues

VC: valor de cotització abans de l’ampliació

n: accions noves

VN: valor nominal

Dret de subscripció És el dret preferent dels accionistes a subscriure noves accions per a quedar-se amb la mateixa proporció de capital de l’empresa que tenien abans de l’ampliació de capital.

Proporció per a l’ampliació

= Nombre d’accions antigues

Nombre d’accions noves

Accions que pot adquirir

= Nombre d’accions que té

Proporció

Renda i rendibilitat És la capacitat d’un capital de produir una renda. S’expressa mitjançant un percentatge, és a dir, es relaciona allòguanyat amb allò invertit en un període de temps

Taxa de rendibilitat

= Rendiments del període

Inversió feta · 100

L’accionista Sr. Solé té 150 accions d’una empresa que té un capital social de 15 000 €, en accions de nominal 10 €, que cotitzen a 12 €, i aquesta empresa decideix fer una amplia-ció de 5 000 € en accions de 10 €. Calcularem el nombre d’accions noves que pot adquirir aquest accionista. Determina:

1. Com afecta a qualsevol accionista l’ampliació (a quantes accions noves té dret)?

2. Quin serà el valor teòric de les accions després de l’ampliació?

3. Calcula el valor del dret de subscripció.

4. Quines alternatives té el Sr. Solé?

5. Quant hauria de pagar per 1 000 accions el Sr. Valdés, persona que no té cap dret pre-ferent?

(Continua)

Exemple 4

8448609336_ud_02.indd 45 27/4/16 10:17

ww

w.m

hedu

catio

n.es


Solució:

1. Com li afecta a qualsevol accionista l’ampliació (a quantes accions noves té dret)?

= =Nombre d’accions antiguesNombre d’accions noves

1500500

3

Segons aquesta proporció, per cada 3 accions antigues se’n pot comprar una de nova. Per tant, el Sr. Solé podrà comprar: 150/3 = 50 accions noves a un canvi de 10 € de valor nominal cadascuna.

2. Determinar quin serà el valor teòric de les accions després de l’ampliació. Això és pos-sible calcular-ho perquè al moment de fer l’ampliació de capital se suspén la cotització de les accions en borsa.

Per a calcular el valor del dret de subscripció, en primer lloc hem de saber el preu de les accions després de l’ampliació, és a dir, el seu nou valor teòric per a crear dividends. Les accions antigues perden valor després de l’ampliació, ja que són més accions les que participen en la propietat i, per això, reben menys diners a la distribució de bene-ficis.

VC = valor de cotització de l’acció abans de l’ampliació

VT = valor teòric de l’acció després de l’ampliació

n = nombre d’accions noves

v = nombre d’accions antigues

VN = valor nominal

VT (valor teòric de les accions) = ⋅ + ⋅+

v VC n VN

v n

( ) ( )( )

Al nostre exemple:

VT = (1500 12) (500 10)(1500 500)⋅ + ⋅

+ = 11,5 €

3. La diferència entre el valor efectiu o de cotització (VC) i el valor teòric (VT) s’anomena dret de subscripció i indica a l’accionista:

• Quant baixaran les accions a causa de l’ampliació.

• La compensació econòmica a què té dret (es quantifica la quantitat a pagar per algú que vulga comprar les noves accions, que en principi corresponien a ell).

El càlcul del dret de subscripció es pot fer de dues maneres:

a) Del preu de les accions antigues restem el valor teòric de les accions i obtenim la pèrdua de valor de cada acció; aquest serà el valor teòric del dret de subs-cripció:

DS = VC - VT

A l’exemple:

DS = 12 - 11,5 = 0,5 €

(Continua)

Exemple 4 (Continuació)

Mitjançant l’ampliació de capital les societats poden augmentar els seus fons propis. Això es pot realitzar de dues formes: mitjançant l’emissió d’accions noves o a través de l’incre-ment del valor nominal de les accions ja existents.

Impor tant

8448609336_ud_02.indd 46 27/4/16 10:17

ww

w.m

hedu

catio

n.es


b) D’altra banda, si substituïm les dues equacions anteriors, obtenim la fórmula següent, que també ens serveix per a esbrinar el valor teòric del dret de subs-cripció.

DSVC VN n

v n

( )( )

=− ⋅+

A l’exemple: =− ⋅+

=DS(12 10) 5001500 500

0,5 €

4 Fet el càlcul del dret de subscripció, l’accionista Sr. Solé té tres opcions:

• Comprar les 50 accions que li corresponen pagant 50 · 10 € = 500 €. L’accionista continua tenint el mateix pes percentual del capital de l’empresa.

• Vendre els 150 drets de subscripció (un per cada acció) a alguna persona que estiga interessada a adquirir-los. En aquest cas ingressaria 75 € (150 drets a 0,5 €/unitat). L’accionista veurà que perd pes percentual al capital de l’empresa, com a resultat d’haver canviat la relació d’accions i el seu valor de cotització.

5. Si una persona que no tinga aquest dret preferent vol adquirir noves accions, ha de pagar els drets de subscripció, a 0,5 € cadascun (com que són necessaris 3 drets, pagarà 1,5 €), a més de l’import de l’acció, 10 €. En total pagarà 11,5 €, dels quals 10 € són per a l’empresa i 1,5 € són per a compensar la pèrdua de valor de l’acció de l’antic accionista. Així, per a adquirir 1 000 accions, el Sr. Valdés hauria de desem-bossar:

• En concepte de drets de subscripció: 1 500 € (3 · 1 000 · 0,5)

• Per les 1 000 accions: 10 000 € (10 · 1 000)

Si ho sumem, obtenim un total de: 11 500 €

Exemple 4 (Continuació)

Un inversor compra 2 500 accions a 25 €. Al cap d’un any ha obtingut 6 600 € de dividends nets. Quina ha estat la seua rendibilitat anual?

Solució:

Taxa de rendibilitat = DS6600 1002500 25

66000062500

10,56 %=⋅⋅

= =

Aquest resultat ens indica que per cada 100 € invertits ha guanyat 10,56 €.

Exemple 5

13> ¿Què vol dir que una empresa és de naturalesa capitalista? Posa’n exemples.

14> En una empresa comanditària, quina diferència hi ha entre els socis comanditaris i els socis col·lectius?

15> Enumera tres diferències i tres similituds entre les societats anònimes i les de respon-sabilitat limitada.

16> Explica què és un dret de subscripció preferent.

Activ itats

Fig. 2.5. La Borsa o mercat de valors és un mercat en el qual es posen en contacte els demandants de capital i els oferents de recursos financers. Aquest pot ser un lloc físic o virtual (sistema informàtic), on es fixa un preu públic o cotització. Varia constantment segons les forces de l’oferta i la demanda.

8448609336_ud_02.indd 47 27/4/16 10:17

ww

w.m

hedu

catio

n.es


5. Societats mercantils especials

5.1. Societats laborals i participades

És una societat anònima o de responsabilitat limitada a la qual la majoria del capital social, com a mínim el 51 %, és propietat dels treballadors que hi presten servicis retribuïts de ma-nera personal i directa, i la relació laboral dels quals és de caràcter indefinit.

Les societats laborals participades es regeixen per la Llei 44/2015, de 14 d’octubre, que regula les societats laborals. En allò que no preveu aquesta norma, aquestes formes d’empresa es regeixen per la Llei de societats de capital.


• Cap soci no pot posseir accions o participacions que representin més de la tercera part del capital (33 %), tret que la societat es constitueixi inicialment amb dos socis. El nombre mínim de socis és de 3, tanmateix, hi ha la possibilitat de construir-les amb 2 socis treba-lladors amb contractes indefinits.

• La responsabilitat dels socis està limitada al capital aportat.

• El capital social està dividit en accions nominatives o en participacions. Aquestes s’han de subscriure i desembossar com a mínim en un 25 % del valor de cada acció si es tracta d’una societat anònima laboral, i el 100 % si és una societat de responsabilitat limitada laboral; el capital no pot ser inferior a 60 000 € o 3 000 €, respectivament. Hi ha accions i participacions de dues classes:

– Classe laboral: estan destinades als socis treballadors.

– Classe general: la resta.

• Les accions de les societats anònimes laborals han d’estar representades per títols, no per anotacions en compte.

• Aquestes societats poden contractar treballadors que no en siguen socis, però amb algu-nes limitacions: el nombre d’hores treballades per aquests no pot ser superior al 49 % de les hores que dediquen a l’empresa els socis treballadors.

• La raó social pot estar formada per qualsevol nom seguit de «societat de responsabilitat limitada laboral» o «societat anònima laboral», o les sigles respectives «SLL» o «SAL».

• Les accions i participacions socials es podran transmetre lliurement als socis treballa-dors i als treballadors no socis amb contracte per temps indefinit. S’haurà de comunicar als administradors el nombre, les característiques de les accions i la identitat de l’ad-quiridor.

• Aquestes societats han de constituir obligatòriament un fons especial de reserva amb el 10 % del benefici líquid obtingut.

B. Constitució

Les societats laborals s’han de formalitzar en escriptura pública i inscriure’s al Registre Mer-cantil; a més, prèviament han d’estar inscrites al Registre de Societats Laborals de la comu-nitat autònoma corresponent.

El Registre de Societats Laborals actuarà de manera prèvia al Registre Mercantil per a qua-lificar la societat com a laboral, per a la modificació substancial dels seus estatuts o per a eliminar la qualificació de la societat com a laboral.

Fig. 2.6. En una societat laboral, la majoria del capital social pertany als seus treballadors.

Quan la societat laboral està cons-tituïda per dos socis, tant el capital social com els drets a vot, estaran distribuïts al 50 %, amb l’obligació que en el termini de 36 mesos es complisca la proporció de la tercera part.

Impor tant

8448609336_ud_02.indd 48 27/4/16 10:17

ww

w.m

hedu

catio

n.es


5.2. Societat cooperativa

És una associació de persones físiques o jurídiques, amb interessos i necessitats comuns, que desenvolupen una activitat empresarial determinada; els resultats econòmics (denomi-nats excedents, no beneficis) s’imputen als socis, un cop atesos els fons comunitaris, en funció de l’activitat cooperativa que duen a terme. Aquestes societats creen un patrimoni comú amb limitacions pel que fa a la transmissibilitat i sense ànim de lucre.


Les característiques més importants d’aquesta societat són les següents:

• La cooperativa pot ser de primer grau, de segon grau o d’ulterior grau. A la de primer grau el nombre mínim de socis és de 3, que normalment són persones físiques. A la de segon grau aquest nombre és de 2 i està integrada per cooperatives que normalment són perso-nes jurídiques. La incorporació i la baixa de socis és voluntària i lliure. Les cooperatives també poden tindre associats (persones físiques o jurídiques) que hi aporten capital, cobren interessos per la seua aportació i no responen personalment dels deutes socials.

• La responsabilitat dels socis pels deutes de la cooperativa queda limitada a l’import nomi-nal de les aportacions socials respectives, efectivament desembossades o compromeses. No obstant això, els estatuts de la societat poden determinar una altra responsabilitat, que pot ser il·limitada.

• El capital social mínim de cada cooperativa es fixa als estatuts i és variable segons el nombre de socis que s’hi incorporen o donen de baixa. A les cooperatives de primer grau, l’import total de les aportacions de cada soci no pot excedir un terç del capital social. El capital ha d’estar totalment desembossat al moment de la constitució.

• La raó social ha d’incloure de manera general l’expressió «societat cooperativa» o l’abrevi-atura «S. Coop.»; segons la comunitat autònoma: S. Coop. C. (Catalunya), S. Coop. And. (Andalusia), S. Coop. V. (València). Quan la responsabilitat dels socis és il·limitada, s’ha d’especificar, per exemple: S. Coop. And. Il·l.

• El 30 % dels excedents obtinguts per la cooperativa s’ha de destinar al Fons de Reserva Obligatori i al Fons d’Educació i Promoció.

• Tributen per l’Impost sobre Societats (IS). S’hi aplica un règim especial per les cooperati-ves.

B. Constitució

Perquè adquirisca personalitat jurídica, la societat cooperativa ha de complir els requisits for-mals següents: redacció d’escriptura de constitució i dels estatuts, atorgament davant notari de l’escriptura i inscripció al Registre General de Cooperatives.


A la cooperativa hi ha quatre òrgans socials:

• Assemblea General. És la reunió dels socis i, si escau, dels associats, per a deliberar i prendre acords com a òrgan suprem de decisió. L’Assemblea té com a objecte examinar la gestió social, aprovar els comptes anuals, autoritzar la imputació de l’excedent i establir la política general de la cooperativa.

• Consell rector. És l’òrgan de govern, gestió i representació de la cooperativa. Ha de tindre tres membres com a mínim que en siguen socis i es pot nomenar un director.

• Comitè de recursos. La seua funció és tramitar i resoldre els recursos contra les sancions dels seus socis.

• Interventors. Censuren els comptes anuals. Han de ser entre un i tres socis.

Fig. 2.7. Les cooperatives d’habitatges associen persones físiques que necessitin allotjament i/o locals per a elles i per a les persones que amb elles convisquin, que poden adquirir, parcel·lar i urbanitzar terrenys i, en general, desenvolupar totes les activitats i feines que calguen per a complir el seu objectiu social.

El comitè de recursos només exis-teix a les cooperatives de primer grau quan ho prevegen els estatuts.

Sabies que…?

Les cooperatives estan regulades per la Llei 27/1999, de 16 de juliol, de cooperatives, publicada al BOE de 17 de juliol de 1999.

Sabies que…?

8448609336_ud_02.indd 49 27/4/16 10:17

ww

w.m

hedu

catio

n.es


D. Socis

Alguns dels drets dels socis són:

• Participar a les activitats de la cooperativa.

• Rebre la informació necessària per a exercir els seus drets i complir les seues obligacions.

• Al retorn cooperatiu, repartir l’excedent.

Entre les seues obligacions hi ha:

• Assistir a les reunions de l’Assemblea General i dels altres òrgans de què formen part.

• Complir els acords vàlidament establerts pels òrgans socials.

• Participar a les activitats de formació.

E. Tipus de cooperatives

Les cooperatives poden ser de molt diversos tipus, entre altres:

• De treball associat. • Del mar.

• De consumidors i usuaris. • De transportistes.

• D’habitatge. • D’assegurances.

• Agràries. • Sanitàries.

• D’explotació comunitària de la terra. • D’ensenyament.

• De servicis. • De crèdit.

F. Condició jurídica de les societats

La Taula 2.8 és un extracte de l’informe Retrat de les pimes, elaborat pel Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme el 2014. S’hi mostra com la persona física (autònom) és la més habitual a l’hora de constituir una empresa.

Taula 2.8. Distribució de les empreses espanyoles segons la seua condició jurídica, percentatge sobre el total i taxa de creixement anual (Fuente: INE, DIRCE 2014).

Persona física

Societat anònima

Societat limitada

Comunitat de béns

Societat cooperativa

Altres formes

jurídiques Total

1 574 055 91 993 1 135 198 111 567 20 657 180 891 3 114 631

50,5 % 2,95 % 36,45 % 3,6 % 0,7 % 5,8 % 100 %

-2,8 % -4,2 % -1,1 % -1,8 % -4,7 % 0 % -1,3 %

17> Explica l’objectiu de les societats cooperatives.

18> Quin tipus de socis han de tindre les cooperatives de segon i ulterior graus?

19> Indica quins són els òrgans socials de les cooperatives.

20> Busca en Internet les activitats que duen a terme les cooperatives que conegues i quin és el seu objectiu.

Activ itats

Abacus cooperativa (de consum) està formada per una xarxa de socis de consum, de socis de treball, de proveïdors, de mestres, d’escoles, i d’entitats cíviques i culturals amb 500 000 socis de consum, i l’objectiu de la qual és la voluntat de treballar per a millorar les relacions entre les persones, anteposant els interessos col·lectius a tota idea de lucre par-ticular.

Sabies que…?

8448609336_ud_02.indd 50 27/4/16 10:17

ww

w.m

hedu

catio

n.es


A la Taula 2.9 veurem un quadre comparatiu de les característiques de les societats:

Taula 2.9. Quadre comparatiu de les característiques dels diferents tipus de societats.

Tipus Socis Responsabilitat Capital Fiscalitat

Empresa individual

1 Il·limitada No n’hi ha mínim IRPF

Comunitat de béns

2 o més Il·limitada No n’hi ha mínim (només béns)

IRPF

Societat civil privada

2 o més Il·limitada i personal No n’hi ha mínim IRPF

Societat civil pública

2 o més Il·limitada No n’hi ha mínim IRPF

Societat col·lectiva

2 o més Il·limitada, personal, solidària i subsidiària

No n’hi ha mínim. Totalment desembossat

IS

Societat comanditària simple

2 o més (1 col·lectiu i 1 comanditari)

Il·limitada per als socis col·lectius. Limitada al capital aportat per als socis comanditaris

No n’hi ha mínim. Totalment desembossat

IS

Societat comanditària per accions

2 o més (1 col·lectiu i 1 comanditari)

Il·limitada per als socis col·lectius. Limitada al capital aportat per als socis comanditaris

Mínim de 60 000 €. Totalment desembossat

IS

Societat de responsabilitat limitada

1 o més Limitada al capital aportat

Mínim de 3 000 €. Totalment desembossat

IS

Societat limitada nova empresa

5 màxim Limitada al capital aportat

Entre 3 012 € i 120 002 € (només aportacions dineràries)

IS

Societat anònima 1 o més Limitada al capital aportat

Mínim de 60 000 €. 25 % desembossat

IS

Societat laboral i participada (responsabilitat limitada o anònima)

3, i en algunes ocasions 2

Limitada al capital aportat

Mínim de 3 000 € si és SLL o de 60 000 € si és SAL. (Com a mínim el 51 % del capital serà dels socis treballadors)

IS

Societat cooperativa

1r grau: mínim 3 2º grau: mínim 2

Limitada al capital aportat

Mínim fixat als estatuts

IS

La Finestreta Única Empresarial (FUE) cerca facilitar els tràmits en la creació de noves empreses, pres-tant servicis integrats de tramitació i assessorament.Compta amb centres presencials de tramitació i d’assessorament inte-gral, així com el Por tal Finestreta Única Empresarial www.ventanillaempresarial.org.

Sabies que…?

8448609336_ud_02.indd 51 27/4/16 10:17

ww

w.m

hedu

catio

n.es


Infografia

Classes d’empreses

otes les empreses tenen en comú alguns elements bàsics, tot i que n’hi ha de moltes classes. Passem a conèixer les característiques dels tipus d’empreses més importants.

Segons l’activitat

Segons la forma jurídica

Segons la destinació dels beneficis

Segons la zona geogràfica on competeixen

Segons la propietat del capital

Segons la grandària

Amb ànim de lucre

Sense ànim de lucre

Empresa local

Empresa regional

Empresa nacional

Empresa pública

Empresa internacional

Empresa mixta

Empresa multinacional

Empresa privada

Sector primari

Sector secundari

Sector terciari

Activitats referents als recursos naturals

Activitats transformadores o industrials

Activitats de servicis

Microempresa Empresa petita Empresa mitjana

Operacions més habituals amb valors nominals (accions, etc.):

Empresa gran

Treballadors 0-9 10-49 50-249 ≥250

Facturació ≤2 milions € ≤10 milions € ≤50 milions € >50 milions €

Actiu total ≤2 milions € ≤10 milions € ≤43 milions € >43 milions €

1

2

3

4

5

Valor nominal = Capital social

Nombre d’accions

Valor emissió = VN + Prima emissió

Valor teòric després de l’ampliació

Valor teòriccomptable

= Patrimoni net

Nombre d’accions

VT = (v · VC) + (n · VN)

v + n

Accions quepot adquirir

= Accions que té

Proporció ant./noves

v: accions antigues VC: valor de cotització abans de l’ampliació n: accions noves VN: valor nominal

8448609336_ud_02.indd 52 27/4/16 10:17

ww

w.m

hedu

catio

n.es


Empresaindividual

Comunitatde béns

Societatlaboral i

participada

Societatcol·lectiva

Societatcomanditària

simple

Societatlimitada

nova empresa

Societatcivil

privada

Empresasocietat

Societatcomanditària

per accions

Té personalitat física

Contracte entre diverses persones per a explotar un bé o un dret proindivís.

Societat anònima o limitada en la qual la majoria del capital social és propietat dels treballadors. Restriccions en contractació i en repartiment de beneficis.

Tots els socis intervenen en la gestió i responen dels deutes socials de manera personal, solidària i il·limitada.

Es permet l’existència de socis col·lectius, que participen en la gestió, i comanditaris, que només hi aporten capital.

Per constituir-la hi ha facilitats administratives i fiscals. Màxim de 120 002 € de capital social.

Dues o més persones s’obliguen a posar en comú diners, béns o indústria i se’n reparteixen els guanys.

Té personalitat jurídica, diferent de la dels seus propietaris

El capital social està dividit en parts del mateix valor (accions).

Societat anònimaInformació essencial

Nre. de socis: 1 o más Responsabilitat: Limitada Capital mínim: 60 000 € Fiscalitat: IS

Societat limitadaInformació essencial

Nre. de socis: 1 o més Responsabilitat: Limitada Capital mínim: 3 000 € Fiscalitat: IS

Societat cooperativaInformació essencial

Nre. de socis: 2-5 o més Responsabilitat: Limitada Capital mínim: Segons nombre socis Fiscalitat: IS

Empresari individualInformació essencial

Nre. de socis: 1 Responsabilitat: Il·limitada Capital mínim: (no n’hi ha) Fiscalitat: IRPF

Observacions • És el tipus de societat que s’adapta millor a les necessitats de

les grans empreses. • El capital social es divideix en accions, que es poden transferir. • Òrgans principals: Junta General d’accionistes i Consell

d’Administració.

Observacions • És la societat mercantil més habitual, adequada per a empreses

amb pocs socis i que no necessiten una xifra elevada de capital. • El capital social es divideix en participacions, difícilment

transferibles. • Òrgans principals: Junta General i administrador.

Observacions • Tipus més importants: les de treball associat, agràries,

d’habitatge, d’ensenyament i de crèdit. • Els excedents s’imputen als socis. El 30 % a reserves. • Òrgans de govern: Assemblea General, Consell Rector, Comitè

de Recursos i interventors.

Observacions

• És la fórmula més habitual d’empresa.

• Persona que du a terme una activitat comercial, industrial o professional a títol individual.

• El patrimoni de l’empresa i el de l’empresari estan units.

• Té el control total de l’empresa.

Personalista

Capitalista

Societat mercantil

Societat mercantil especial

8448609336_ud_02.indd 53 27/4/16 10:17

ww

w.m

hedu

catio

n.es


1. Comenta a quin sector pertanyen les activitats següents: una immobiliària, una empresa constructora i una empresa que elabora conserves de marisc.

2. Quin tipus d’estructura jurídica creus que adopten normal-ment les pimes?

3. Explica què vol dir que una empresa té personalitat física.

4. Explica la diferència que hi ha entre una societat comandità-ria simple i una societat comanditària per accions.

5. Defineix el concepte de societat mercantil personalista.

6. Un sol empresari vol constituir una empresa de servicis: una agència de viatges. El capital que hi vol aportar d’entrada no és gaire gran i el mercat que vol abastar, segons la seua infraestructura, tampoc. Quin tipus d’empresa li aconsella-ries que creés? Per què? Explica totes les opcions que té. Pots fer aquest exercici en grup.

7. Explica qui són els socis industrials i quina funció tenen.

8. Defineix el concepte de participació i el d’acció.

9. Explica quins són els requisits de constitució per a una soci-etat de responsabilitat limitada.

10. Explica com ha de ser el capital a les societats anòni-mes.

11. Quins són els òrgans de gestió d’una societat anònima? Explica’ls.

12. Explica el concepte d’acció i comenta alguns dels drets que incorpora el títol.

13. Explica i diferencia els conceptes de dividend actiu i dividend passiu.

14. Una SRL pot tindre dividends passius? Per què?

15. Digues quina de les respostes següents és correcta:

a) El capital d’una SL està dividit en accions i no pot ser infe-rior a 3 000 €.

b) A les SA, el capital no pot ser inferior a 60 000 € i les apor-tacions només poden ser dineràries.

c) Cap de les dues respostes anteriors és correcta.

16. Classifica i explica les accions segons la seua titularitat.

17. Una parella acabada de graduar en Administració i Direc-ció d’Empreses decideix muntar un despatx de consultoria, per a la qual cosa es planteja la forma jurídica de constituir el seu negoci, bé en forma de societat de responsabilitat

limitada o bé com a empresaris individuals. Enumera dues característiques d’una forma jurídica i l’altra.

18. Anna, Lluïsa, Marta i Carla són quatre amigues que volen crear una empresa de publicitat. No saben quina forma de societat mercantil és la més adequada a les seues circums-tàncies personals i empresarials, i demanen ajuda a Àngel, assessor jurídic i econòmic.

Les dades que aporten a l’assessor són les següents:

a) Les quatre amigues seran les úniques sòcies.

b) Només disposen d’un total de 3 200 € per aportar al negoci.

c) Anna té previst anar a viure als EUA en un termini curt de temps, per la qual cosa vendrà les participacions que té al capital de l’empresa. Lluïsa, Marta i Carla volen assegurar que podran adquirir aquestes participacions en el futur.

d) Les quatre amigues no volen arriscar el seu patrimoni per-sonal en aquest projecte empresarial.

Determina quina és la forma jurídica que creus més recoma-nable per a aquest projecte empresarial.

Justifica la resposta per a cada dada que aporten les pro-motores.

19. La societat anònima Toledo, SA, necessita finançament i decideix ampliar capital emetent noves accions. El capi-tal constituït és de 270 465 €, repartit en 45 000 accions. Aquestes accions cotitzen en borsa a 8,8 €. L’empresa eme-trà 10 000 accions al preu d’emissió de 6,01 €. El Sr. Palma, un antic accionista, és titular de 600 accions i vol acudir a l’ampliació de capital. Quantes accions noves pot subscriure a partir de les antigues?

20. Quina és la diferència entre una acció i una obligació?

a) Una acció representa una part alíquota del capital social d’una empresa, mentre que una obligació representa el ma-teix, però quan el capital no està totalment desembossat.

b) Una acció representa una part alíquota del capital social d’una empresa, mentre que una obligació representa una part alíquota d’un préstec concedit a una empresa.

c) Una acció representa una part alíquota d’un préstec con-cedit a una empresa, mentre que una obligació repre-senta una part alíquota del capital social d’una empresa. Explica la diferència que hi ha entre el valor nominal d’una acció, el valor efectiu i el valor teòric.

21. Explica la diferència que hi ha entre el valor nominal d’una acció, el valor efectiu i el valor teòric.

Elabora el teu propi mapa conceptual de la unitat. Ha de recollir els continguts més importants estudiats, i relacionats entre si.

Exercicis

8448609336_ud_02.indd 54 27/4/16 10:17

ww

w.m

hedu

catio

n.es


22. La societat anònima LYC necessita finançament addicional, per la qual cosa decideix ampliar el capital mitjançant l’emis-sió d’accions. El capital constituït és de 180 310,13 € distri-buït en 30 000 accions, les quals cotitzen en borsa a raó de 8,71 €. S’emetran 1 000 accions més, amb un preu d’emis-sió de 6,01 €. El Sr. Caro, antic accionista, titular de 600 accions, vol acudir a l’ampliació de capital. Quantes accions noves podrà subscriure a partir de les antigues?

23. Carlos López i dos amics de la infància van crear una soci-etat limitada dedicada a l’explotació de tulipes. Cadascun d’ells va fer una aportació de 1 200 €. Com a conseqüència d’un temporal s’ha espatllat una gran part de la plantació per el que la producció ha baixat notablement i l’empresa ha acumulat un deute de 6 000 €. Carlos està preocupat perquè no sap què li poden reclamar els creditors. ¿De quin import és responsable?

24. Rosa i Júlia són dues germanes emprenedores que volen iniciar un negoci familiar d’elaboració de galetes (tenen una certa experiència) per a poder sortir de l’atur, guanyar diners i ser independents. Indica quin tipus de forma jurídica és més adequada per aquest negoci, tenint en compte les cir-cumstàncies següents:

a) Solament poden aportar 3 500 € entre les dues.

b) No volen respondre de possibles deutes que genere l’em-presa amb el pis on viuen.

c) No volen que entren socis nous a l’empresa.

d) Volen assegurar que després d’un temps, Rosa siga l’única sòcia de l’empresa.

Justificar la resposta per a cadascuna de les circumstàncies

25. Explica els conceptes de renda i rendibilitat.

26. Un accionista té accions d’una empresa en què va invertir 5 709,8 € en comprar 500 accions. Si en tres anys ha cobrat en total uns dividends nets per valor de 1 200 €, quina n’és la rendibilitat anual?

27. Una inversora compra el dia 1 de març 200 accions de la societat Sonta, SA, al canvi de 6 € per acció. El dia 30 de juny les ven al canvi de 6,5 €. Durant aquest període la inver-sora ha obtingut com a ingressos 12 € en concepte de divi-dends, més la plusvàlua de la venda de les accions. Quina n’ha estat la rendibilitat d’aquesta operació?

28. Un dels socis de la Cooperativa SEMO va aportar-hi la quan-titat de 30 051,6 €. El seu patrimoni individual supera en 10 vegades aquesta aportació. Si en aquesta cooperativa es produeixen deutes per valor de 120 206,7 €, amb quina quantitat haurà de respondre el soci davant aquests deutes?

29. Després d’una ampliació de capital en una societat anònima laboral, el capital a les mans dels socis treballadors s’ha

reduït al 50 % del total. Pot seguir la societat amb la mateixa forma jurídica? Per què?

30. La societat Animació, SA, vol ampliar la seua capacitat pro-ductiva. Per a finançar-ho s’ha decidit fer una ampliació de capital mitjançant l’emissió de noves accions. El capital social, abans de l’ampliació, ascendia a 400 000 € repartit entre 40 000 accions, les quals cotitzen en borsa a 15 € per acció. S’emeten 20 000 accions noves a la par. Un antic accionista i titular de 100 accions vol acudir a l’ampliació de capital. A partir d’aquestes dades:

a) Calcula la xifra de capital social objecte d’aquesta ampliació.

b) Quantes accions noves podrà subscriure en funció de les antigues que ja té? Quin seria el cost de les accions adqui-rides?

c) Calcula el valor del dret de subscripció.

d) Quant costaria a un nou accionista adquirir 500 accions si no té cap dret preferent?

31. L’empresa Llum Nova, SA, es dedica a fabricar llums i està en fase de creixement. Davant la necessitat de noves inver-sions, es planteja fer una ampliació de capital de 50 000 accions amb un valor d’emissió de 4 €/acció. La situació de l’empresa, abans de l’ampliació, és la següent: capital social, 600 000 €; reserves, 400 000 €; nombre d’accions, 200 000. A partir d’aquesta informació, calcula el següent:

a) Valor nominal de les accions.

b) Valor de les accions abans de l’ampliació.

c) Valor de les accions després de l’ampliació.

d) Valor del dret preferent de subscripció.

32. Es vol constituir una SAL amb un capital de 120 000 €, dels quals 72 100 serien aportats pel Sr. Pere Clavé, que no tre-balla a l’empresa; la resta del capital l’assumirien quatre socis treballadors a parts iguals. També projecten contrac-tar cinc treballadors més que no en siguen socis. Comenta aquest projecte.

33. Explica raonadament si les afirmacions següents són certes o falses:

a) En una societat de responsabilitat limitada, el nombre mínim de socis és d’un, la responsabilitat està limitada al capital aportat i el capital mínim per a constituir-la és de 60 101,21 €.

b) En el cas d’un empresari individual, el nombre de socis és d’un, no hi ha capital mínim per a constituir l’empresa i la responsabilitat està limitada al capital aportat.

c) En les societats anònimes, el nombre de socis pot ser un, el capital està dividit en accions i la responsabilitat dels socis està limitada al capital aportat.

8448609336_ud_02.indd 55 27/4/16 10:17

ww

w.m

hedu

catio

n.es

UNITAT 2. CLASSES D’EMPRESES

Els continguts d’aquesta unitat són importants. La majoria de les preguntes són teòriques o del tipus test, excepte a vegades que es pregunten problemes de càlcul d’accions.

Part teòrica

1. Classes d’empreses segons la seua mida. Assenyale els cri-teris emprats per la seua classificació.

En aquesta pregunta hem d’explicar els distints criteris que s’empren per a classificar les empreses segons la seua mida:

a) Criteri econòmic. És el volum de facturació, és a dir, els ingressos obtinguts per les vendes.

b) Criteri tècnic. És el nivell tecnològic: la innovació del capital.

c) Criteri patrimonial. És el patrimoni que té: béns, drets i obligacions.

d) Criteri organitzatiu. Es refereix al nombre de treballa-dors de l’empresa i a la seua organització.

2. L’empresa YEMER es caracteritza per ser una petita empresa comercial, pertànyer al sector terciari, ser societat coopera-tiva i una empresa mixta. Comenta breument el significat de cadascuna de les característiques esmentades.

Aquesta és una pregunta teòrica plantejada d’una altra manera, ja que es planteja dins un context real, i no és tan àrida com les preguntes de definició.

Com que ens matisen que comentem breument, només hi hem d’apuntar la definició dels tres conceptes; no podem estendre’ns gaire, sobretot a la societat coope-rativa.

3. Una empresa de propietat familiar vol dur a terme una estra-tègia d’expansió al mercat nacional, per a això decideix transformar-se en societat mercantil, i ha d’elegir entre soci-etat anònima o societat de responsabilitat limitada. Indica les semblances i les diferències entre ambdues formes jurí-diques d’empresa.

Ens demanen les semblances i les diferències entre dos tipus de formes jurídiques; en aquest cas són dues for-mes jurídiques molt corrents per a les empreses i, d’al-guna manera, semblants, és a dir, tenen semblances. Es pot fer un quadre comparatiu entre els dos tipus de forma jurídica, comparant-ne totes les característiques.

A l’hora d’establir la comparació entre dues formes jurí-diques diferents, cal ser objectiu, i no jutjar abans d’ho-ra quina és la més adequada.

4. Una dada de l’Institut Nacional d’Estadística mostra que «el 52,7 % de les empreses no ocupa cap assalariat». Indica com es classifiquen les empreses seguint els criteris per a definir la grandària empresarial i assenyala en quin grup s’integren les empreses anteriors.

Ací s’ha d’explicar la classificació de les empreses se-gons la grandària i la classificació del criteri organitza-tiu: microempreses, i empreses petites, mitjanes i grans, comentant el nombre de treballadors segons la Comis-sió Europea.

5. Com es denominen els títols representatius del capital social d’una societat de responsabilitat limitada? Assenyala’n una diferència respecte de les accions de les societats anòni-mes.

En aquesta pregunta es demana que sapiguem que els títols de les societats de responsabilitat limitada són les participacions i, a més a més, n’hem de conèixer les característiques; n’hi ha algunes que són iguals a les de les accions i d’altres que no: les hem d’identificar.

Part procedimental

6. Tecniastur SL, que opera al mercat espanyol, està especia-litzada a donar servici i proveir solucions a l’àmbit de les tec-nologies de la informació i la comunicació en sectors indus-trials diversos, com la fabricació d’automòbils i la fabricació d’aparells mèdics. Els seus recursos humans es composen en l’actualitat de 25 empleats. En funció dels criteris de clas-sificació de les empreses, indica de quin tipus d’empresa es tracta segons la seua forma jurídica, àmbit d’actuació, sector i mida.

Aquesta és una pregunta que es pot considerar procedi-mental, ja que hem d’aplicar a un exemple pràctic totes les classificacions d’empreses apreses a la unitat.

Primer hauries de fer la classificació teòrica segons la forma jurídica, àmbit d’actuació, sector i mida; explicant cadascuna d’elles i posteriorment classificar l’empresa en qüestió.

7. Com es classifiquen les empreses següents tenint en compte el sector d’activitat, la grandària i la titularitat o pro-pietat del capital? La cadena de supermercats d’alimentació Mercadona (63 500 empleats); Ford Espanya, dedicada a fabricar vehicles (6 300 empleats); una empresa municipal de turisme (6 treballadors); Construccions Melindo (63 tre-balladors).


56

8448609336_ud_02.indd 56 27/4/16 10:17

ww

w.m

hedu

catio

n.es


Aquesta pregunta és procedimental, ja que s’hi pot veure clarament si hem entés els conceptes que hem d’aplicar. Per això, per contestar s’ha de tindre clar què volen dir els conceptes que ens pregunten, és a dir, sec-tor d’activitat, grandària i propietat del capital, i conèi-xer-ne les classificacions.

Per respondre la pregunta seria recomanable fer un qua-dre o una taula.

8. Davant la perspectiva d’acudir a nous mercats internacio-nals, l’empresa DEF, SA, es planteja augmentar la seua capacitat productiva. A causa de les dificultats actuals per a aconseguir finançament a les entitats financeres, deci-deix ampliar el seu capital a la proporció de 2 accions noves per cada 10 d’antigues, amb un valor d’emissió del 120 %. La situació relativa a l’empresa abans de l’ampliació és la següent: capital social, 500 000 €; reserves, 1 000 000 €; nombre d’accions, 20 000.

Partint de la informació anterior, es demana calcular:

a) El valor de les accions abans de l’ampliació.

b) El valor de les accions després de l’ampliació.

c) Un accionista nou que vulga comprar una acció, quants drets hauria d’adquirir? Quin seria el cost total de la nova acció?

En aquesta pregunta tenim tres apartats que estan rela-cionats, però s’hauran de contestar pas a pas.

a) Primer de tot, hem de buscar el valor abans de l’am-pliació, que és el que calculem quan no tenim el valor de cotització, i és el que també hem anomenat valor teòric comptable.

b) Per a conèixer el valor després de l’ampliació, o va-lor teòric, necessitarem conèixer primerament el valor d’emissió, que és el 120 % del valor nominal de les ac-cions antigues, per la qual cosa prèviament cal calcu-lar-lo. En aquest cas, és 30 €. Després es calculen les accions noves amb la proporció de 2 a 10; per tant, amb cada 5 d’antigues se’n pot comprar una de nova. En aquest cas, seran 4 000 accions, i posteriorment calcularem el valor teòric després de l’ampliació amb la fórmula.

c) L’accionista haurà d’adquirir 5 drets (la proporció). Per a calcular el cost de la nova ha de calcular-se primer de tot el cost del dret de subscripció, que és la diferèn-cia entre el valor de cotització abans de l’ampliació i el valor després de l’ampliació. Per a saber quant li costa-ria hauríem de calcular el valor dels drets de subscripció de les 5 accions i sumar-los el valor d’emissió.

9. Una societat anònima posseeix un capital social de 100 000 € repartits entre 80 000 accions. L’empresa ha decidit emetre 20 000 accions noves a un preu igual al valor nominal de cada acció. Un accionista que posseeix actualment 500 acci-ons desitja acudir a l’ampliació.

a) ¿Quin serà el capital social de l’empresa una volta siga duta a terme l’ampliació?

b) ¿Quantes accions noves podrà subscriure l’accionista i a quin preu podrà adquirir-les?

10. En aquesta pregunta tenim dos apartats relacionats que hem de contestar separadament.

• Calcularem el valor nominal de l’acció (1,25).

El capital social serà: 100 000 + [20 000 · (100 000/80 000)] = 125 000 €.

• Posteriorment calcularem quantes accions noves li corresponen a cada accionista mitjançant una pro-porció (4).

Per a conèixer el valor després de l’ampliació, s’ha de calcular el valor teòric de les accions després de l’ampliació aplicant la fórmula. Per a fer-ho necessi-tem conèixer el valor de l’acció abans de l’ampliació, el nombre d’accions noves, el nombre d’accions anti-gues i el valor nominal de les accions, aquest valor serà el valor del dret de subscripció. En aquest cas és el mateix, ja que les accions no han canviat de valor.

• Finalment calcularem per a aquest accionista quan-tes accions pot obtindre:

Si té 500 accions, podrà adquirir 125.

El preu és el mateix per el que pagarà 1,25 per acció, el valor nominal

11. Coneixem les següents dades d’una empresa:

a) Nombre d’accions 100 000 000 €; b) Valor nominal de l’acció 500 €; c) Valor efectiu d’una acció 800 €.

Calcula:

a) La cotització de les accions.

b) El valor de l’empresa.

c) El capital de l’empresa.

És una pregunta senzilla sobre valors en la qual s’ha de demostrar que es tenen els coneixements bàsics sobre el tema, ja que a partir dels càlculs es pot saber si l’alumne sap què volen dir cadascun dels conceptes.

D’una banda hem de calcular la cotització de les acci-ons a partir del valor efectiu, ja que és el valor de mer-cat en aquest moment de l’acció, i d’ací traurem el valor de l’empresa. El capital de la mateixa ho calcularem amb el nombre d’accions i el seu valor nominal.

8448609336_ud_02.indd 57 27/4/16 10:17

ww

w.m

hedu

catio

n.es


1. ¿Quina de les següents societats no té ànim de lucre?

a) La societat limitada.

b) La societat anònima.

c) La societat cooperativa.

2. L’empresari individual:

a) Tributa a través de l’Impost sobre la Renda de les Perso-nes Físiques.

b) No pot tindre treballadors a càrrec seu.

c) La seua responsabilitat és limitada davant els deutes adquirits amb tercers.

3. El valor nominal d’una acció:

a) Ha de ser sempre superior a 10 €.

b) És el valor de mercat al moment de compravenda de l’ac-ció

c) És el valor que té cada acció i que apareix al títol o anota-ció a compte.

4. A les societats anònimes:

a) La responsabilitat dels socis està limitada al capital apor-tat.

b) La responsabilitat dels socis no es limita al capital apor-tat.

c) Els socis han de ser persones físiques.

5. En una societat limitada:

a) S’ha desemborsar totalment el capital.

b) Els administradors han de ser socis.

c) Les participacions són títols negociables.

6. La responsabilitat de l’empresari individual:

a) És il·limitada.

b) Sempre està limitada al capital aportat.

c) És limitada quan es tracta d’un soci col·lectiu.

7. Una empresa pot classificar-se atenent al criteri del règim de propietat en:

a) Pública, privada o mixta.

b) Local, nacional o internacional.

c) Individual, cadenes, holdings o associades.

8. Les accions i les obligacions es diferencien principalment perquè:

a) Les obligacions poden emetre’s per un valor superior al nominal i les accions no.

b) Amb les accions es guanya la condició de propietari de l’empresa, mentre que amb les obligacions no.

c) Una obligació s’emet a terminis més llargs que una acció.

9. El valor que figura escrit en una acció es denomina:

a) Valor nominal.

b) Valor residual.

c) Valor teòric.

10. L’empresari és aquella persona que:

a) Posseeix accions d’una empresa.

b) Assumeix la responsabilitat de la gestió de l’empresa.

c) És el director financer d’una empresa.

11. La microempresa és un dels tipus d’empreses existents a la classificació que pren com a referència:

a) La mida de les empreses.

b) Qui posseeix la seua propietat.

c) La seua forma jurídica.

12. Les societats de responsabilitat limitada són:

a) Societats mercantils.

b) Societats civils.

c) Societats cooperatives.

13. La comunitat de béns és:

a) Una agrupació de persones que posseeix la propietat d’al-guna cosa.

b) El conjunt d’actius d’una empresa.

c) La suma de l’actiu i el passiu d’una empresa.

14. L’empresa mixta és aquella:

a) Que està formada per una empresa nacional i una altra multinacional.

b) La propietat de la qual està compartida entre l’Estat i par-ticulars.

c) Ambdues respostes són correctes.


8448609336_ud_02.indd 58 27/4/16 10:17

ww

w.m

hedu

catio

n.es


Opció A

1. Classifica les empreses segons la zona geogràfica (1 punt).

2. Quina diferència hi ha entre una acció i una participació? (1 punt).

3. Explica les característiques d’una societat de responsabilitat limitada (2 punts).

4. Una persona vol començar en solitari un negoci i disposa d’un capital de 12 240 €. Indica totes les formes jurídiques possibles que podria adoptar l’empresa, i justifica quina seria la més correcta (2 punts).

5. Defineix els conceptes següents (2 punts): a) Empreses inter-nacionals. b) Rendibilitat. c) Societat unipersonal. d) Obliga-ció.

6. Respon les següents preguntes de tipus test (2 punts: 0,5 punts per cada pregunta):

I. Una societat anònima laboral es caracteritza:

a) Per tindre contractats tots els seus treballadors a jor-nada completa.

b) Perquè els socis, a més de propietaris, treballen mitja jornada.

c) Perquè la majoria del capital pertany a treballadors lligats a l’empresa.

II. Un dels avantatges de la societat anònima és:

a) Que no existeix capital mínim per formar-la.

b) Que no s’ha de que declarar els noms dels amos.

c) La possibilitat de poder vendre les accions i recuperar la inversió.

III. Una granja avícola és una empresa del sector: a) Primari. b) Secundari. c) Terciari.

IV. Els títols representatius del capital social d’una societat limitada s’anomenen: a) Participacions. b) Obligacions. c) Accions.

Opció B

1. Classifica les empreses segons la propietat del seu capital (1 punt).

2. Per què unes empreses pels seus beneficis tributen per l’Im-post sobre Societats i d’altres per l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques? (1 punt).

3. Defineix els conceptes següents (2 punts): a) Dividend pas-siu. b) Valor nominal. c) Participació. d) Acció.

4. Joan Bonet, Jaume Sanz i Lluís Ventura es plantegen la pos-sibilitat de crear Música i Records, SL, un segell discogràfic dedicat a la cançó popular. Pensen que la millor opció és constituir una societat de responsabilitat limitada amb una aportació monetària de 900 € cadascú. Abans d’iniciar els tràmits per constituir aquesta societat, els sorgeixen alguns dubtes. Raona si el que es plantegen és correcte o no:

a) Lluís Ventura es planteja iniciar el projecte sol (0,75 punts).

b) Jaume Sanz pensa que amb una aportació de 900 € no n’hi ha prou, i proposa augmentar-la a 2 000 € (0,75 punts).

c) Joan Bonet, propietari d’un apartament a la Costa del Sol valorat en 250 000 €, té por de perdre aquesta propietat al cas que l’empresa faça fallida (0,5 punts).

5. Explica quines són les característiques d’una cooperativa (2 punts).

6. Respon les següents preguntes de tipus test (2 punts: 0,5 punts per cada pregunta):

I. S’anomena junta general d’accionistes a:

a) Un òrgan de govern de les cooperatives.

b) Una reunió dels directors generals de l’empresa.

c) L’òrgan superior de decisió de l’empresa.

II. La principal característica de la societat comanditària és:

a) La limitació de la responsabilitat de tots els seus socis.

b) El dret de tots els seus socis a participar en la gestió.

c) L’existència de dos tipus de socis amb drets i obliga-cions diferents.

III. Una bodega dedicada a l’elaboració de vi amb el raïm que compra a una cooperativa vitivinícola és una empresa que opera al sector: a) Primari. b) Secundari. c) Terciari.

IV. Indica la classificació d’El Corte Inglés dintre dels tipus d’empreses que consideres més escaient:

a) Empresa privada, de gran mida del sector terciari.

b) Empresa privada, de gran mida del sector primari.

c) Empresa pública, de gran mida del sector primari.

Examen proposat

8448609336_ud_02.indd 59 27/4/16 10:17

ww

w.m

hedu

catio

n.es

SECUNDÀRIA

BATXILLERAT

CICLESFORMATIUS

FORMACIÓPROFESSIONALCERTIFICATS

MEDICINA

UNIVERSITAT

Per a més informació: 902 289 888 [email protected]

www.mheducation.es / www.mhe.es

PRIMÀRIA

McGraw-Hill Educationuna editorial global al teu servei

PROFESSIONAL

ww

w.m

hedu

catio

n.es

El Centre d’Ensenyament Online (CEO) és un espai on trobareu informació pràctica i tots els recursos didàctics necessaris per al desenvolupament de cada disciplina. Aquest espai és de gran utilitat per a alumnes i professors, i una eina imprescindible per afrontar els reptes que exigeix el mercat laboral, cada cop més competitiu i especialitzat.

Organitzat en tres parts:

Centre d’informacióEl centre d’informació ofereix informació pràctica del contingut de l’obra: presentació, taula de continguts, etc. Consulteu els diversos apartats depenent de la informació que necessiteu.

Centre de l’estudiantEl centre de l’estudiant està especialment creat perquè els alumnes accedeixin a informació pràctica que puguin utilitzar per consolidar coneixement i autoavaluar-se dins de cada disciplina.

Centre del professor/aEl centre del professor/a posa a la vostra disposició material de suport que podeu utilitzar en les vostres classes. Empleneu el formulari de registre i sol·liciteu la clau d’accés per poder consultar tots els apartats.

ww

w.m

hedu

catio

n.es

Una nova forma de llegir...Una nova forma d’aprendre

T’imagines un llibre de text adaptat a les necessitats individuals de cada estudiant?

SmartBook® és la primera i única experiència de lectura i aprenentatge adaptatiu dissenyada per canviar la forma amb la qual els estudiants llegeixen i aprenen, trencant el camí lineal dels llibres de text tradicionals i adaptant-se a les necessitats i el ritme de cada estudiant.

PREMISIMO

EDUCACIÓN

2015

SmartBook®, guanyador del

premi SIMO Educación al

MILLOR RECURS DIGITAL

DE CREACIÓ EDITORIAL

en la modalitat Tecnologies

i recursos per a l’aula.

ww

w.m

hedu

catio

n.es

2

SmartBook® és una eina d’aprenentatge adaptatiu que combina una revolucionària tecnologia desenvolupada per McGraw-Hill Education amb un llibre digital interactiu. SmartBook® analitza la manera en la que llegeix i aprèn l’estudiant i, en funció de les seves respostes a preguntes sobre el que ha estudiat i la seguretat sobre els seus coneixements, el va guiant a través dels continguts del llibre, d’una manera personalitzada i adaptada al seu propi ritme d’aprenentatge, per a que cada minut que passa l’alumne estudiant sigui el més efectiu possible.

Què és?

Llegeix

Com funciona?

SmartBook®

A la fase de lectura, l’estudiant és guiat a través del text per a que llegeixi d’una manera adaptada a les seves necessitats. A SmartBook® l’estudiant té accés al text complet, però se li mostraran unes àrees ressaltades en groc que indiquen el contingut en el que hauria de centrar el seu estudi en aquell moment concret. Les àrees ressaltades del text van variant en funció de les seves respostes a la part pràctica, subratllant nous temes i conceptes de més nivell, un cop que l’estudiant ha demostrat el domini dels conceptes essencials del tema.

SmartBook® consta de vàries fases:

ww

w.m

hedu

catio

n.es

Llegeix Pràctica

Pràctica

Repàs

Sí la sé Crec que sí No la sé segur Cap idea

Per assegurar el domini dels temes i la retenció a llarg termini dels conceptes apresos, en aquesta fase l’estudiant repassa en forma d’activitats el contingut important que el sistema ha identificat que és més probable que oblidi.

De tornada a la fase Llegeix, l’estudiant es trobarà amb noves parts del text ressaltades en groc, que indiquen el nou contingut a estudiar, i d’altres ressaltades en verd, que són els temes o conceptes que l’estudiant ha demostrat que domina en respondre correctament a les preguntes a la fase de pràctica.

Subratllat groc: mostra el contingut que és important per a l’estudiant en aquell moment.

Subratllat verd: mostra el contingut que l’estudiant ha demostrat que domina en realitzar les preguntes a la fase de pràctica.

La millor manera d’estudiar amb SmartBook® és anar passant d’una fase a l’altra fins completar la unitat. La mateixa eina ajudarà l’estudiant a identificar quan ha arribat el moment de canviar de fase.

A la fase de pràctica, els estudiants refermen el que han après fins el moment realitzant una sèrie d’activitats de tipologia diversa. Abans de respondre, es demanarà a l’estudiant que avaluï el grau de seguretat sobre els seus coneixements:

En funció de les respostes a aquelles preguntes, el grau de seguretat que estableixin i altres dades que va recollint el sistema mentre els estudiants treballen, SmartBook® anirà ajustant el camí d’aprenentatge de cada estudiant adaptant-lo al seu ritme i necessitats i determinant quina serà la següent pregunta.

ww

w.m

hedu

catio

n.es

Informes complets sobre el progrés del curs

Tot són avantatges

EstudiantEls informes de l’estudiant proporcionen detalls sobre el seu progrés, sobre els temes que domina i sobre els que necessita estudiar més, per tal que pugui treure el màxim profit del seu temps d’estudi.

ProfessorEls informes del professor permeten a aquest conèixer en temps real els punts forts i les febleses dels seus alumnes de manera individual i a nivell global, podent adaptar així les seves classes i tutories.

Per al professor:• Millora la qualitat i la productivitat de les classes.

• Facilita l’adaptació de les classes al nivell i necessitats delsalumnes.

• Ajuda a prevenir el possible fracàs escolar i a posar-liremei abans que es doni.

• Millora el rendiment dels alumnes i el seu nivell de notes.

Per a l’estudiant:• Ofereix el contingut adequat per a cada estudiant en el

moment precís per a treure el màxim profit del tempsd’estudi.

• Excel·lent preparació per a la classe i per als exàmens.

• Ajuda a retenir els conceptes clau a llarg termini.

• Ajuda a aconseguir millors notes.

• Eina online: sense descàrregues, sense necessitat degravar el progrés.

• Accés en qualsevol moment mitjançant una connexió aInternet i des de diversos dispositius.

• Interfície intuïtiva i atractiva.

• És divertit, perquè permet competir amb d’altres usuaris.

Informes

Beneficis

ww

w.m

hedu

catio

n.es

La millor manera de treure el màxim profit de les avantatges d’ SmartBook® és crear una classe a la que s’hi apuntaran els teus alumnes. Els estudiants poden treballar independentment o associats a la teva classe, però l’experiència és molt més positiva i productiva si s’integra SmartBook® com una part més de l’assignatura. Et proporcionem algunes opcions o idees:

... com a deures

... abans de l’examen

... abans d’anar a classe

Pots dir als teus alumnes que estudiïn amb SmartBook® abans d’anar a classe. Així podràs basar les teves classes en les dades que obtinguis amb aquesta eina.

Pots presentar el contingut a classe i després, com a deures, dir-los que estudiïn el tema amb SmartBook®. Després, en funció de les dades que obtinguis sobre el progrés, els punts forts i les febleses dels teus alumnes, podràs reforçar determinats continguts i fer un seguiment general i individual del que realment s’ha après.

Pots donar la unitat completa i recomanar als teus alumnes que utilitzin SmartBook® per preparar l’examen. Si tenen examen final de curs, recorda als teus alumnes que utilitzin la fase Repàs per estar preparats quan arribi el gran dia.

...

Integra SmartBook® al teu curs

Si els teus alumnes tenen dificultats per accedir a Internet, una bona solució pot ser dedicar periòdicament el temps de classe a SmartBook® a l’aula d’informàtica.

ww

w.m

hedu

catio

n.es

Publicaciones personalizadas a tu medida

¡Elige el contenido y crea el manual que mejor se adapta a tus necesidades!

Entra en nuestra web:http://create.mheducation.com

¡Accede a todo el catálogo!y crea tu libro a medida en 3 sencillos pasos

Create permite crear una obra personalizad a través de un proceso fácil e intuitivo seleccionando

material del catálogo de McGraw-Hill. Además, se puede adaptar a las necesidades de cada

docente ¡añadiendo material propio!

El deseo de todos los profesores ha sido siempre tener el libro que refleje fielmente los temas

del curso y con el que los alumnos dispongan de todo el material que necesitan para seguir la

clase y superar la asignatura. McGraw-Hill Education fiel a su misión de ayudar a los docentes

y enseñar a los estudiantes, pone a disposición de cualquier profesor su oferta editorial y la

diversidad de las soluciones de aprendizaje de las que dispone para lograr este objetivo.

ww

w.m

hedu

catio

n.es

Ahora en McGraw-Hill Education te regalamos los gastos de envío. Si el importe de tu pedido es superior a 25€, los gastos de envío valorados en 5€ serán descontados de tu compra.

Compra cualquiera de nuestros títulos para Primaria y ESO y disfruta de un descuento inmediato del 20% en el precio de tus libros.

Todos los productos McGraw-Hill Education más económicos en nuestra tienda online. Selecciona tu producto y benefíciate de un 5% de descuento comprando cualquiera de nuestros títulos.

Consigue tus Gastos de Envío GRATIS

¡Ahórrate un 20% en los libros de tus hijos cada curso!

5% de descuento en todo nuestro fondo editorial

Regístrate como cliente y visualiza siempre que quieras el contenido de tu cesta o las compras realizadas

La tienda de

McGraw-Hill Educationte ofrece las

mejores ventajas

Nuestro proceso de compra es muy sencillo

¡Todo el fondo de McGraw-Hill Education en papel o formato digital ahora más fácil y económico!

www.mheducation.es

Porque el aprendizaje lo cambia todo

Localiza todos nuestros productos en el apartado TIENDA en el menú principal.

Encuentra tu producto navegando por nuestro catálogo o en el buscador.

Añade a la CESTA lo que quieres adquirir e inicia el proceso de compra,

pinchando en REALIZAR PEDIDO.

1

2

3

Tus libros de texto con un

20% dedescuento

a partirde 25€

Envío GRATISen todo nuestro

fondoeditorial

5% de descuento

ww

w.m

hedu

catio

n.es

Descobreix-ho tot sobre SmartBook® a:www.smartbookmhe.es

Aconsegueix SmartBook® a: www.mheducation.es

® SmartBook és una marca registrada de McGraw-Hill Education.

Accés i registre, vídeos tutorials i tota la informació.

Descarrega’t l’app d’SmartBook® gratuïtament a la teva App Store o Play Store.

Per a més informació:[email protected] 901 450 050 • 902 289 888

Because learning changes everything.

ww

w.m

hedu

catio

n.es

consells per al teu examen

Documents