27 L´ACSA ens acompanya a visitar una explotació apícola • pàg. 12

• Ja tenim aquí la Vespa velutina • pàg. 4

• Apiteràpia, una tècnica que s´obre pas • pàg. 8

Revista dels Apicultors de Catalunyapreu: 3€

novembre 2012

ceras y mieles S/L

Distribuïdor per a Catalunya:Fanny García

Polígon Sant Jordi, parcel·la núm 19 Camarasa (Lleida)Telf. 973 420 184

AVDA/ PIRINEOS Núm. 75 22300 Barbastro (HUESCA)TELF. 974 310 187 / 974 31 64 58 - FAX 974 313 714

• Apiforte estimulant 1kg 0,84 € / kg(Per a comandes de palet complet 40 caixes de 18 bosses)

• Desoperculadora elèctrica rodona de cadenes 1500 €• Cubeta inox per desoperculada amb tapa 202 €• Banc de decantació de doble paret amb resistència inox. i

termòstat digital 1 .066,67 €• Caldera inox. quadrada (85 cm) 1370,33 €

Dins de la gamma dels nostre productes podeu trobar, entre altres, els articles següents:

OfertesOferta vàlida �ns a � d'existències

(preus sense IVA)

A més, informa't de les nostres ofertes mensuals

a la nostra pàgina web:www.fortea.com

Novembre 2012 • NÚMERO 27

3

SUMARI EDITORIAL

Revista dels Apicultors de

Catalunya

Adreces de les AssociAcions Apícoles

Coordinador: Salvador Mallofré

Han col·laborat en aquest número:Antoni Aresté, Jaume

Cambra, Eva Morera,

Àlvar Noguera, Joaquim

Ma Nubiola, Joana Rull.

Fotografies:J. Cambra, Alec

Forssmann, arxiu l’Eixam.

Fotografia portada: Doris Casas

Publicitat:Rosa Picas

Telf. 93 268 71 28

Edició:La Terra, edició

i comunicació

Casa de l´Agricultura

Carrer Ulldecona 21-33

08028 Barcelona

e-mail:

ed.laterra@agronet.org

Impressió:Imprimeix

Disseny i muntatge:Xavier Cáliz

Dipòsit Legal:B:9295/2005

Publicació Trimestral

Associació d´Apicultors de barcelona: Antiga escola de Sant Feliu del RacóCtra. de Castellar, 15Sant Feliu del Racó - 08211 Castellar del VallèsTel. i FAX 937 148 048 a/e: asapibar@gmail.com

Associació Catalana d´ApicultorsCarrer Gran, 108506 CalldetenesTels. 973 556 300, 938 053 791a/e:acdaapicultors@gmail.com

Apicultors GironinsCarrer Nou, 4617160 AnglèsTel. 972 421 685a/e: apicultorsgironins@apicat.com

Apicultors LleidatansBarri Nou, 20. 25613 CamarasaTel. 973 420 184a/e: apicolabonet@hotmail.com

Apícola Tarragonina S.C.C.L.Pol. Ind. Pla de Solans, nau 8.43519 El PerellóTel. 977 490 218a/e: apicolatarraco@yahoo.es

Unió de Pagesos. Av. Francesc Cambó 14, 3er.08003 BarcelonaTel. 932 680 900a/e: apicola@uniopagesos.org

Aquesta campanya s´està convertint en una de les més peculiars que coneixem, degut a la poca producció perquè un

dels factors claus per aconseguir-ne ha estat molt escàs: la pluja.Amb el temps, ens adonem com n´és d´important l´equilibri territorial que s´aconsegueix amb la ubicació de noves em-preses apícoles arreu de territori. Aquesta és i ha estat una de les majors crisis mundials, i immersos en aquesta crisi ens hem adonat que l´equilibri de cada sector en el territori propi, és clau per a la seva viabilitat, tot i que és evident que no podem deixar de banda l´estructura de cada sector, els orígens que cadascun d´ells ha tingut i el seu posterior desenvolupament.Amb els anys, hem aconseguit una bona segu-retat alimentària i hem millorat molt la gestió de les explotacions que, ara amb l´increment de costos i la gestió burocràtica, són factors bàsics per continuar millorant la gestió i la viabilitat de cada sector.Molt sovint es parla de la necessitat i importàn-cia de la internacionalització de tots els sectors. És veritat, és molt important, però també ho és que buscar mercats té un cost i no pas petit. Són mercats que la majoria de vegades ja estan ocupats per altres productors d´arreu del món, i on ara també hi podem arribar nosaltres, amb nous objectius comercials. Cal anar-hi pensant i fent.Sense més, us desitgem un bon Nadal.

Antoni Aresté

Altres seccions

INFORME: L´apiteràpia contra certes malalties neurològiques i (8-9) • NOTÍCIES DEL SECTOR: (10-11, 16-17) • WEB I REFRANYS APÍCOLES: (19) • PLANTES mEL·LÍFERES: Fonollassa groga Thapsia villosa L. (20) • PASSATEmPS: còmic per a. Nogue-ra i petits anuncis (22).

PàgineS CentrALS / 14Acompanyem l´AcsA a veure una explotació apícolaHem fet un petit reportatge de la visita que a principi d´estiu vam fer amb tècnics de l´ACSA a una explota­ció apícola. La relació estreta que mantenen el sector i aquesta Agència ha permès l´edició de la Guia de Bones Pràctiques i la difusió de la mateixa. L´interès mostrat per aquests professionals que han volgut conèixer de primera ma com és el dia a dia d´una explotació apícola és una ac­titud que ens complau i que fa pensar que la col∙laboració que hi ha, pot anar més enllà en un producte com la mel, on hi ha camp per córrer.

A fonS / 4la Vespa velutina ja és aquíN´hem parlat a diferents edicions de la revista. Quan era lluny, quan era a prop i ara que ja la tenim aquí, evident­ment hi tornem. Ja s´han fet les primeres trobades entre apicultors i administració per posar fil a l´agulla i intentar apaivagar els efectes d´aquesta espècie invasora sobre la nostra cabana apícola.

44

A FONS

Primeres mesures de prevenció contra la Vespa velutina

nombre les abelles que integren les arnes. En els països on ja s´ha produït aquesta invasió l´activitat apícola pateix grans pèrdues.

• L´efecte indirecte envers la producció de mel i cera i envers la producció agrí-cola de les espècies que necessiten ser pol·linitzades.

• L´efecte indirecte envers el paisatge i la biodiversitat vegetal i animal, atès que les abelles són responsables de la pol·linització i, per tant, de la fecundació en el cas de les plantes dicotiledònies.

• L´efecte directe d´una espècie invasora envers les espècies d´invertebrats autòc-tons, atès que es tracta d´un nou depre-dador en l´ecosistema.

El sector apícola (sindicats i associacions de productors) ha manifestat la seva preocu-pació i ha demanat que el DAAm prengui cartes en l´assumpte. Aquest document té per objecte constituir la primera aproxima-ció al coneixement d´aquesta problemàti-

els acords adoptats van ser:1. Elaborar un full informatiu (pro-tocol) on es recullen les mesures preventives, algunes de les quals

poden ser preses pels mateixos apicul-tors com ara el fet d´evitar que a través de les arnes siguin l´apicultors qui tras-lladin la plaga d´un lloc a l´altre.

2. Establir els circuits per fer arribar la in-formació a tothom que hi pugui estar interessat

3. Fer formació per als apicultors a través de jornades que es farien a cada territori i associació d´apicultors..

ProtocolVespa velutina nigritorax és una vespa inva-sora de grans dimensions originària d´Àsia, que ha estat detectada recentment a l´Alt Empordà. Aquesta fet ha generat preocu-pacions:• L´efecte directe envers l´apicultura, ja

que aqueta vepsa depreda en gran

A la taula sectorial del mes de juny es va parlar, un cop

comprovat que la plaga ja és al nostre país, de com

afrontar la seva presència i poder minimitzar els danys

que provoca.

redacció

l Foto 1 - Detall de Vespa velutinus

JAViEr SoTo @ www.bioDiVErSiDADVirTuAL.org

Novembre 2012 • NÚMERO 27

5

A FONS

ca i proposa les primeres actuacions per tal d´intentar frenar l´avanç i/o disminuir-ne l´abundància allí on s´instal·li, especialment els assentaments apícoles i els punts de di-versitat biològica elevada o sensible.

DescripcióLa vespa asiàtica (fotos 1 i 2) és l´única d´Europa que presenta un aspecte fosc; els adults són d´un color castany fosc. La va-rietat nigrithorax té el tòrax castany negre, envellutat i amb segments abdominals de color castany ribetejats amb una fina fran-ja groga. Únicament el quart segment de l´abdòmen és gairebé tot groc-taronja. El cap és negre, la cara groga -ataronjada i la part final de les potes castanyes.Té 3 centímetres de llargària, és doncs una mica més petita que la Vespa crabo (foto 3).

HàbitatLa Vespa velutina fa els nius preferentment a les branques altes dels arbres, i tant ho pot fer a les zones urbanes com agrícoles o boscoses. Aprofita les valls fluvials i evita les poblacions pures de coníferes.

NiusLa Vespa velutina construeix un niu volu-

minós (aproximadament 60 cm de diàme-tre) de paper mastegat, que té un orifici la-teral, petit, de sortida. El mes de març les femelles fundadores instal·len els seus pe-tits nius, de la mida d´una taronja (foto 4), en ruscos buits o altres refugis. Tenen una desena de cel·les envoltades per una cúpula de paper. Les primeres obreres apareixen el mes de maig i són les que fabriquen el nou niu (foto 5) en el qual s´hi instal·larà la co-lònia. A l´hivern abandonen el niu i ja no el reutilitzen.

NutricióEls adults s´alimenten de líquids dolços (ambrosia, nèctar, mel...) i també de frui-ta madura. Les larves s´alimenten d´abelles i d´altres tipus d´insectes que són capturats pels adults i transportats als nius.

el conflicte, danys a l´apiculturaEls danys que produeix la vespa velutina se centren en la depredació que exerceixen a les abelles. La incidència no és constant i depèn de diferents factors, entre els que cal esmentar la distribució i dispersió de les ar-nes i els assentaments de ruscos en el te-rritori. Aquesta vespa té molta menys inci-dència quan la concentració d´arnes en una

mateixa zona és elevada degut al fet que el dany tendeix a repartir-se entre les diferents arnes. Tot i això la concentració d´arnes pot determinar també un increment de la con-centració de nius de vespes.En canvi, els danys solen ser molt impor-tants quan el nombre de ruscos és petit si hi ha un niu de vespres a prop. També és cert que els arners més petits són més difícils de ser localitzats i, per tant, que les vespres hi posin un niu a prop.

mecanismes de lluitaEls mecanismes de lluita es basen en diver-sos fets que han estat estudiats a França i d´altres estats:• És important la detecció de les femelles

fundadores a partir de primers de març quan inicien la construcció del niu on fan la posta.

• La destrucció dels nius que es poden començar a veure a patir de juny és el mètode més eficaç per reduir les pobla-cions de vespres. L´època més adequada per a la destrucció dels nius coincideix amb els mesos de setembre i octubre quan el niu té la dimensió i la capacitat màxima. Però també en fases més prime-renques ja que així s´evita el creixement.

C. ViLEMANT Q. roME

l Foto 2 - Vespa velutinus (invasora) l Foto 3 - Vespa crabro (autòctona)

6

A FONS

• Com que es tracta d´una vespa diürna, els nius s´han de destruir a trenc d´alba o al capvespre.

• Per destruir el niu, cal fer servir un tub telescopi per a la injecció d´un insecti-cida i a continuació cremar el niu per evitar que els ocells depredin les vespes mortes pels insecticides ja que es po-drien contaminar.

• Si el niu és accessible, cal bloquejar la sortida, introduir-lo en una bossa i con-gelar-lo. Per això és molt important que, a partir de juny, es puguin localitzar el major nombre de nius a la zona per a la seva eliminació.

• Quan la vespa ataca un rusc es poden

fer servir paranys amb atraients (suc de cera vella fermentada, cervesa, vi blanc, sirop de cassis...) per a capturar el major nombre d´individus. Les trampes s´hauran d´instal·lar a partir de juliol i fins a final de temporada.

Pla de lluitaA la darrera reunió es va parlar de dues lí-nies de treball: una informativa i l´altra for-mativa. Entre les propostes per fer arribar la informació convenient per al sector es van esmentar els següents: una pàgina web; un tríptic o fulletó informatiu; informació a tra-vés de la TV, la ràdio i la premsa; informació específica per als professionals (apicultors):

revistes professionals o de les associacions, trameses; informació específica per als col·lectius que puguin detectar fàcilment la plaga per la seva activitat: caçadors, pesca-dors, clubs esportius amb activitats a l´aire lliure, boletaires, etc.Pel que fa a formació es van detectar com a col·lectius susceptibles de rebre-la els cos-sos que participen en la detecció o elimi-nació (agents rurals, bombers, policies lo-cals...); el personal tècnic del DAAm i els mateixos apicultors que hagin participat en la prevenció i eliminació de la vespa.Finalment, es va parlat també de la possi-bilitat d´un telèfon d´atenció continuada les 24 hores del dia.

l Foto 4 - Niu inicial de la femella fundadora (tamany d’una tarongeta) l Foto 5 - Niu definitiu d’uns 60 cm de diàmetre

l Foto 7 - Trampa d’atracció penjada d’un arbre sobre dues arnesl Foto 6 - Detall d’un grup d’arnes

88

Article enviat per l´ASAb per a la seva publicació a L´eixam. És

la resposta de l´apiterapeuta romanès Stefan Stangaciu a la

pregunta de Carlos Ciarlone d´Argentina sobre l´acció de l´apitoxina en determinades

malalties. en concret, Ciarlone demanava informació sobre

com actua l´apitoxina en malalties neuronals com ara

l´esclerosis múltiple i Duchenne, i com afavoreix la formació de

mielina.

bon dia a tothom. Es poden escriure moltes pàgines sobre aquest tema que és de summa importància per a

tots nosaltres.De forma resumida les meves opinions són:El verí de les abelles és l´estimulador del sis-tema nerviós més fort que hi ha a la Terra; és molt més fort que altres elements per-què actua profundament en la nostra me-mòria ancestral (des de fa milions d´anys ens podem defensar davant de lleons, ti-gres serps, etc. però no davant d´una colò-nia d´abelles nervioses).Per això, el sistema nerviós, quan som pi-cats, ha de prendre en fraccions de segon una decisió: Què he de fer? On és la sor-tida, cap on he de córrer? Aquest raona-ment cal fer-lo de forma rapidíssima per permetre la supervivència front a l´atac dé les abelles; per fer el raonaments el cervell necesita molta sang, i per això, en segons desprès de la picada la glàndula suprarenal produeix molta adrenalina que estimula el

Apiteràpia, una tècnica que s’obre pas

cor i els pulmons per treballar millor i molt més ràpid.Cada picada d´abelles estimula: la circu-lació de la sang, la respiració (i en conse-qüència l´oxigenació), el funcionament del sistema nerviós, endocrí, etc.En els anys seixanta, els russos Orlov, Ar-temov et al., i en els setanta els romane-sos Partheniu i Neacsu han confirmat que el verí fa créixer la circulació sanguínia en el sistema nerviós.Si la sang és bona (menys toxines, més nu-trients i més substàncies protectores, útils des del punt de vista terapèutic), les malal-ties nervioses es poden tractar bé amb el verí.El sistema nerviós es pot regenerar amb ge-lea reial (que estimula la producció i la di-versificació de las cèlul·les tronco neuro-nals) (Shoei Furukawa 2007);No conec cap estudi a hores d´ara, però estic gairebé segur que el verí de les abe-lles també estimula, a nivell cutani, la pro-

INFORME

Stefan StangaciuApiterapeuta

l Sembrat de trasngènics a Mèxic

Novembre 2012 • NÚMERO 27

99

INFORmE / NOTÍCIES

ducció de cèlul·les tronc, ja que aquest ti-pus de cèlul·les mare apareixen quan hi ha lesions en diferents teixits. Cada picadu-ra destrueix fins a 300 cèlul·les i causa una micro-lesió local que s´ha de curar a través de regeneració local.El verí és un antiviral molt bo, antibacterià, anti-micòtic i, per això, pot protegir el cer-vell i el sistema nerviós front a molts micro-organismes patògens.El verí augmenta la temperatura de l´organisme, augmenta la circulació capil·lar i per això tracta o prevé moltes malalties causades per insuficiència en la circulació sanguínia o limfàtica.La hipertèrmia s´associa, segons un autor d´origen xinès amb la longevitat...Amb verí (micro-apipuntura i apipuntu-ra) podem eliminar/neutralitzar moltes de

les causes de les malalties neuronals (per exemple podem destruir la causa microbia-na de la malaltia de Lyme perquè la meli-tina del verí destrueix borelia burgdorferi. Podem activar la respiració a nivell pulmo-nar i cel·lular i així reduïm la hipòxia que és molt dolenta per al cervell (el cervell sense oxigen mor al cap de 6 minuts).El verí és un excel·lent despertador/activa-dor dels nervis que són una mica “mandro-sos”; hi ha moltíssimes malalties causades pel cansament o el funcionament insufi-cient dels nervis. Per exemple, una hèrnia discal que apareix poc a poc perquè els nervis locals no senten que hi ha proble-mes amb els muscles, amb els tendons, lli-gaments, etc.El verí és un estimulador molt bo de la pro-ducció d´endomorfines (les hormones de la

felicitat); cadascú de nosaltres que hem re-but picades d´abelles sabem que desprès d´alguns moments de dolor sentim que la circulació sanguínia en el nostre cos millora i una alegria inconfusible; les malalties del sistema nerviós són causades moltes vega-des o es mantenen degut a la depressió, la tristesa; una mica de verí d´abella pot res-taurar la felicitat i així eliminar/neutralitzar un altre enemic del nostre sistema nerviós.Bé hi hauria molta cosa més a dir, però no vull prendre massa més del vostre temps.Estic segur que hi ha molts altres consells dels altres membres de la llista.Us adjunto, per als qui tenen una ment predominantment analítica, una mica de bibliografia sobre aquest tema.Una abraçada des de Romania

Stefan Stangaciu

Junta de l´Associació Catalana d´ApicultorsAjuts al sector apícola

Pel que fa a la convocatòria d’ajuts destinats a la millora en la produc-ció i la comercialització dels produc-

tes de l’apicultura s’informa que en principi ja s’ha d’haver cobrat els ajuts, al menys el 75% de la quantitat a cobrar. També es va dir que si no s’ha cobrar el 100% és degut a que, atès que el programa està cofinançat per la Unió Europea en un 50%, l’Estat es-panyol en un 25% i Catalunya en un 25%, la quantitat corresponent a l’Estat espanyol no ha arribat i, per tant, no s’ha pogut fer el pagament d’aquest 25%.

En principi, el DAAm té el compromís de dur a terme aquest pagament del 25% que falta abans del 31 de desembre, però, atès que el pagament complet ja s’havia d’haver fet, es podria donar el cas que la UE san-cionés a l’Estat per l’incompliment del pa-gament en els terminis establerts.Primes a la pol·linitzacióEl pressupost d’aquests ajuts és 100% del DAAm. La línia d’ajut està publicada per l’acord del Govern del 17 de juliol. A ho-res d’ara es desconeix si finalment es durà a terme aquest pagament o no.

L’Associació Catalana d´Apicultors ha elegit els nous càrrecs de responsabi-litat que han de vetllar per el bon fer

de l´associació. Són les persones següents:President: Xavier Llobet GuixSotspresidents: eloi biosca Sánchez i Si-meó Parareda Feu.Secretari-tresorer: Pau bars brunetVocals: Pere biosca Solé, Jordi Calves Fe-rrer, Jordi Homs Alsina, Josep Freixas mensa i Sadurní roquet CorominasEl veterinari és en Lluís Palomera verda-guer

10

NOTÍCIES DEL SECTOR

Des de la Junta de la nostra associació, hem estat treballant per po-

der oferir als nostres socis api-cultors una sèrie de xerrades formatives que creiem us po-den ser de molta utilitat en la vostra feina de portar una ex-plotació apícola.Tant si sou professionals com aficionats amb un cert nivell teòric i pràctic, potser no us ensenyarem res de nou, però sempre hi alguna cosa per aprendre, i sobretot, pels nous socis que com aficionats us aneu integrant a la nostra as-sociació.La Jun ta ha posa t mo l t d’esforç i i l· lusió en oferir

aquest cicle de conferències formatives, i a les que deixem oberta l’assistència, no només als nostres socis sinó també a qualsevol persona que pugui estar interessada en algun te-ma dels que proposem i a la que podeu convidar amable-ment a participar.Tal com diu el programa que us adjuntem, són totalment gra-tuïtes, però us demanem la preinscripció d’assistència per-què la sala d’actes té una capa-citat limitada de seients.I seguint amb aquesta intenció d’oferir-vos el màxim de conei-xements ben variats relacionats amb l’apicultura, us demanem que si penseu que podem trac-

tar algun tema interessant en concret, algun temari que mai s’ha explicat, (simplement per-què ningú hi ha pensat), o per-què són qüestions que potser no afecten a tots els apicultors, però sí a uns quants, ens podeu fer arribar les vostres propos-tes per correu electrònic, car-ta, o bé per telèfon. Farem tot el possible perquè la vostra pro-posta es pugui desenvolupar. Tanmateix si algú és especialis-ta en algun tema que pugui ser d’interès i vulgui oferir els seus coneixements als socis apicul-tors, rebrà el nostre suport i ajut per poder fer la seva xerra-da en futures ocasions.Aprofitem la present per no-

tificar-vos que disposem a l’associació de cartells amb el text “ATENCIÓ ABELLES” i amb el segell d’AGA al preu de 1 euro.Si algú hi està interessat podeu contactar amb:Carles López, per correu elec-trònic: carlesapicultor@gmail.como per teléfon al 972 58 08 70, preferiblement de 20 a 22:00 hores, per a fer l’encàrrec.Si veniu a alguna conferèn-cia, aprofitaríem per fer-vos l’entrega.Rebeu una cordial salutació,Carles LópezSecretari d’Apicultors gironins Associats.

La substitució d´arnes per optar als ajuts previstos en el Pla Nacional Apí-

cola per a l´obtenció de mels monoflorals ha estat un tema recurrent a les darreres taules sectorials.A final de maig es va enviar un document breu al direc-tor General d´Agricultura i Ra-maderia, Miquel Molins, on s´exposava els motius pels quals el sector apícola català refusa l´obligatorietat de subs-tituir les arnes Layens, anome-nades també horitzontals, per les Langstroth, conegudes com a verticals, per optar a l´ajut de substitució d´arnes, ja que l´administració catalana con-sidera que són les apropiades per a l´obtenció de mels mo-noflorals.Pel que fa a l´ús d´un tipus o altre d´arna, després de con-sultar a diferents unions de l´estat i a la Federació de Coo-peratives, sembla que les més utilitzades en la zona cen-tre i sud de la península són

les Layens, probablement per-què són les que millor van per aprofitar les floracions curtes, tot i que darrerament, apicul-tors professionals opten per les verticals perquè permeten un millor maneig de l´explotació.En el document s´insisteix que

l´obtenció de mels monoflorals depèn més del maneig que fa-ci l´apicultor que no pas del ti-pus de rusc emprat.De fet també es recull com a les normes de qualitat de mels amb denominació d´origen protegit com ara “Miel de

Granada”, “Miel de Galícia” o “Miel de la Alcarria”, quan es parla de produir mel monol-foral s´esmenten els dos tipus d´arnes o bé no se n´especifica cap, la qual cosa indica que re-cau en el maneig de l´apicultor el fet d´aconseguir-ho.

Cicle de conferències formatives, d’Apicultors Gironins Associats

Substitució d´arnes i mels monoflorals

Novembre 2012 • NÚMERO 27

11

Des de la Junta de la nostra associació, hem estat treballant per po-

der oferir als nostres socis api-cultors una sèrie de xerrades formatives que creiem us po-den ser de molta utilitat en la vostra feina de portar una ex-plotació apícola.El diumenge 18 de novem-bre es va celebrar la Trobada d’Apicultors Lleidatans 2012 al càmping La Noguera de Sant Llorenç de montgai.A dos quarts de dotze, respon-sables del Laboratori Esteve van parlar sobre Apiguard, un trac-tament ecològic pel control de la varroasis. Aquest és un pro-ducte a base de timol, dins d’un gel que regula l´evaporació en funció de la temperatura de forma controlada i segura. Van garantir l’eficàcia del producte i la idoneïtat per lluitar contra els àcars resistents als acaricides químics tradicionals.La novetat en la presentació de l´Apiguard, a més de les safa-tes conegudes fins ara, és un format en pots de 3kg. de gel. L’apicultor amb una espàtula dosifica el gel sobre una safa-teta (dues aplicacions de 50g. amb un interval de dues set-manes).A canvi de mà d’obra, el pro-ducte s’abarateix una mica en

comparació a l’anterior presen-tació. Després, a les dotze del mig-dia, va començar la xerrada a càrrec del veterinari de l´ADS, Lluís Palomera, que va versar sobre els consells per fer un bon programa sanitari.Va parlar sobre el Pla Sanitari passat, sobre el programa eu-ropeu voluntari de recollida de mostres d’abelles i panels per a l’evaluació de la sanitat apí-cola, sobre les malalties habi-tuals, els paràsits, els depreda-dors i finalment va respondre els dubtes dels assistents.A partir de la una del migdia, el Sr. Julian Urkiola, president de l’Associació d’Apicultors de Gipuzkoa, va presentar la xe-rrada “Experiència de tres anys de l’avispa velutina”.Després d’una breu introducció a la biologia de la vespa, es van projectar una sèrie de vídeos so-bre la depredació de la vespa sobre les abelles i la greu per-torbació que provoquen en els ruscos, ja que la continua pres-sió de 3 o 4 vespes impedeix el pecoreig. El 2010 la presència esporàdica de vespes no arri-bava a pertorbar les colònies. Enguany, a les zones més tem-perades, prop de la costa, les vespes impedeixen la sortida de les abelles de l’agost fins el

novembre, el període en que la colònia hauria de fer la cria d’on sortirien les abelles d’hivern. Després de les xerrades es va convocar el 9a edició del Premi per a les innovacions apícoles. A les dues del migdia vam gau-dir del dinar de germanor, que va ser gratuït per als socis que han fet el programa sanitari. A la sobretaula es va fer el sorteig d’un pernil ibèric i 10 lots de torrons, així com l’acte de lliu-rament dels premis a càrrec del president Sr. Josep Ma Bonet.

Premi per a les innova-cions apícoles:1r premi: Sr. Òscar Bosch per un rascador de pròpolis.2n premi: Sr. Àngel Garriga per un difusor de àcid oxàlic.El guanyador es va endur un plat commemoratiu i 200 eu-ros i el segon classificat 100.Esperem que hi tornem a ser tots de nou l’any vinent i si pot ser després d’una campanya millor que la que hem tingut enguany!Josetxo rodriguez

Trobada apicultors lleidatans

NOTÍCIES DEL SECTOR

1212

TEmA CENTRAL

El sector apícola i l´Agència Catalana de Seguretat Alimentària

han col∙laborat de manera mot estreta, i

fruit d´aquest treball ha estat l´edició de la Guia de Pràctiques correctes

del sector apícola i la difusió que de la mateixa

se n´ha fet.

A més, al llarg de la conversa hem pogut comprovar que ja no es parla tant d’apicultura tradicio-nal, sinó d’apicultura industrial

o d´apicultura ecològica, apicultura profes-sional o d’aficionat. Un cop feta aquesta feina els tècnics que hi varen participar varen voler conèixer una explotació apícola in situ i tot el procés que s´hi desenvolupa. A principi d´estiu, doncs, L´Alfons Vàzquez i l´Anna Palou, acompan-yats del responsable del sector apícola de la Unió de Pagesos, Antoni Aresté, i la tècnica del sector, Joana Rull, es van desplaçar fins a Sant Pau d´Ordal, poble on viu i treballa en Salvador mallofré que ens va acollir i ens va explicar fil per randa tot el que volíem saber.En Salvador té una explotació, considerada mitjana, d´unes 300 caixes. En el local situat als baixos de casa seva vàrem poder veure com es fa l´extracció de la mel un cop re-collits els quadres de l´arnar. Però anem a pams.

Un cop vestits per evitar prendre mal ens vam acostar a les caixes d´abelles que en aquells moments treballaven la flor dels es-barzers. Crec que no exagero si dic que l´apertura de les alces i poder veure tot aquell bé de Déu d´abelles brunzint i treba-llant ens va deixar bocabadats. Segurament que els qui llegiu aquesta petita crònica us en fareu creus que puguem dir això, però per als qui no hi som acostumats és un es-pectacle impressionant. Veure com s´escombraven els pilots d´abelles, després d´atontar-les una mica amb el fum i poder distingir la reina en el bell mig de la colònia , veure les larves i el tràfec de les obreres és quelcom que impac-ta.En Salvador, pacientment, va anar contes-tant tot allò que veiem i no enteníem, obrint les caixes una darrera altra i separant les al-ces que eren plenes de mel.Un cop feta aquesta feina va ser l´hora de tornar al local per extreure la mel. Vàrem

L´ACSA visita una explotació apícola

Novembre 2012 • NÚMERO 27

1313

TEmA CENTRAL

poder veure com es desoperculaven els qua-dres, i comprovar com amb la centrifugació dels mateixos, finalment rajava la mel. Poder fer el tast va ser el colofó a una jornada par-

ticular de la qual tots en guardem un bon record, tal com vaig poder comprovar no fa pas massa en visitar els amics de l´ACSA, als quals cal agrair tot l´interès mostrat per veu-

re sobre el camp la feina que es fa i l´entorn en què es mouen, en el nostre cas, els api-cultors. És una experiència que segurament seria d´interès poder fer en altres sectors.

14

TEmA CENTRAL

Novembre 2012 • NÚMERO 27

15

TEmA CENTRAL

A Catalunya aquest certificat està re-gulat pel Reial Decret 1032/2007 de 20 de juliol que especifica tant

les condicions per obtenir-lo així com la rea-lització dels cursos de formació continua necessaris per a la seva obtenció en els ca-sos de conductors que estiguin en possessió de permisos de conducció de les categories C1, C1+E, C, C+E, D1, D1+E, D o D+E. Així doncs només afecta a aquestes categories.

regulació de la Formació Continua per a l’obtenció d’aquest CertificatEn el document que podeu veure a la dreta trobareu els terminis que hi ha establerts en funció del tipus de permís per a l’obtenció del CAP. La formació contínua s’ha de reva-lidar cada cinc anys mitjançant un nou curs formatiu de 35 hores.

Certificat d’aptitud per a conductors professionals

La Unió Europea, mitjançant la Directiva 2003/59 CE va establir una nova formació obligatòria per a conductors professionals qua l’Estat Espanyol, i per tant a Catalunya, es regula al RD 1032/2007 de 20 de juliol. seguretat, la competitivitat i la professionalitat del transport per carretera.

Per al conjunt – majoritari- de conductors i les conductores no oblprofessionalment abans de la data d’entrada en vigor d’aquesta nola realització de cursos de formació contínua i l’obtenció del certificat

És aquest proper 11 de setembre de 2011 quan comença l’obligatorietat per als conductors i les conductores de vehicles de les categories de permisos de conducció D1, D1+E, D i D+E, és a dir,

acreditatiu d’haver superat un curs de formació calendari: .

• Titulars de permisos de conducció amb número acabat en 1 o 2, abans del 10 de setembre de 2011. • Titulars de permisos de conducció amb número acabat en 3 o 4, abans del 10 de setembre de 2012. • Titulars de permisos de conducció amb número acabat en 5 o 6, abans del 10 de setembre de 2013. • Titulars de permisos de conducció amb número acabat en 7 o 8, abans del 10 de setembre de 2014. • Titulars de permisos de conducció amb número acabat en 9 o 0, abans del 10 de setembre de 2015.

eAquesta formació té com a objectiu millorar l

igats a obtenir la qualificació inicial, per haver exercit rmativa, es va establir un sistema esglaonat en cinc anys per

d’aptitud professional.

autobusos i autocars, d’obtenir el seu d’aptitud professional contínua de 35 hores de durada d’acord amb el següent

a

a

primer certificat

Pel que fa als conductors i les conductores de vehicles de les categories de permisos de conducció C1, C1+E, C i C+E, vehicles destinats al transport de mercaderies,d’haver superat un curs de formació contínua, serà a

• Titulars de permisos de conducció acabat en 1 o 2, abans del 10 de setembre de 2012. • Titulars de permisos de conducció acabat en 3 o 4, abans del 10 de setembre de 2013. • Titulars de permisos de conducció acabat en 5 o 6, abans del 10 de setembre de 2014. • Titulars de permisos de conducció acabat en 7 o 8, abans del 10 de setembre de 2015. • Titulars de permisos de conducció acabat en 9 o 0, abans del 10 de setembre de 2016.

camions i l’obligatorietat d’obtenir el primer certificat d’aptitud professional acreditatiu

partir de l’11 de setembre de 2012 en els següents terminis:

La formació contínua s’ha de revalidar cada cinc anys mitjançant un nou curs formatiu de 35 hores.

Catalunya ja s’han dut a terme 503 cursos de formació contínua, adreçats a conductors i conductores de determinats vehicles destinats al transport per carretera. La forma

• Formació avançada sobre conducció racional basada en les normes de seguretat. • Aplicació de la reglamentació. • Salut, seguretat vial i mediambiental, servei, logística.

Ació contínua inclou les matèries següents:

Es culmina així el procés d’adaptació de la Generalitat de Catalunya al CAP segons la normativa europea.

El nombre total anual de conductors professionals a Catalunya,afectarà de forma progressiva aquestes obligacions, es situa a l’entorn de 14.000 conductors.

tant de transport de viatgers com de mercaderies i que, per tant

La formació contínua comença a ser obligatòria per als conductors i conductores professionals

16

NOTÍCIES DEL SECTOR

D´acord amb les da-des del Registre Ge-neral d´Explotacions

Ramaderes (REGA) del Minis-teri d´Agricultura, l´1 d´abril d´enguany hi havia 24.230 ex-plotacions apícoles, unes 20 menys que el maig de 2011, però mes que en anys anteriors.Ara bé, hi ha una disminució important de les explotacions professionals (amb més de 150 ruscos) mentre que han aug-mentat les no professionals.També es recull que de les 24.230 explotacions apícoles 7.865 són transhumants. Pel que fa a la classificació zoo-tècnica prop de 16.000 es de-diquen a la producció de mel i altres productes apícoles i la resta es distribueix entre selec-ció i cria, pol·linització o mix-tes.Tal com recull el quadre que acompanya aquest article, el cens de caixes ha augmen-tat una mica, una tendèn-cia que s´ha vist els darrers anys. L´estat espanyol és l´estat membre de la UE amb més ar-nes, concretament el 17%, se-gons les dades de 2010.

Es manté el nombre d´explotacions i augmenten les arnes

el pol·len és un constituent natural de la mel, segons la Unió europea

No professio. Professionals Descon. Total Caixes

Andalusia 1.476 1.400 654 3.530 563.709

Aragó 1.142 169 20 1.331 112.661

Astúries 751 31 618 1.400 30.967

Balears 476 12 488 9.813

Canàries 1.193 18 4 1.215 33.141

Cantàbria 229 13 3 245 9.492

Cast-Manxa 1.088 361 267 1.716 169.626

Cast-Lleó 3.239 500 3.739 378.721

Catalunya 1.183 218 11 1.412 108.489

Extremadura 206 800 5 1.011 472.303

Galícia 3.433 82 10 3.523 94.395

Madrid 141 27 21 189 9.573

múrcia 311 158 1 470 91.605

Navarra 392 13 28 433 11.784

País Basc 1.417 86 1.503 26.403

La Rioja 221 33 254 16.463

València 959 810 1.769 394.125

eSPANYA 17.857 4.731 1.642 24.230 2.533.270

maig 2011 17.105 5.542 1.604 24.251 2.498.003

Juliol 2010 17.027 5.385 1.661 24.073 2.477.266

Juliol 2009 16.986 5.215 1.748 23.949 2.429.844

maig 2008 16.119 5.066 2.776 23.961 2.387.036

Cens apícola a Espanya. Núm. Explotacions i de caixes per Comunitats AutònomesDades rEgA actualitzades a l´1 d´abril de 2012. Font: MAgrAMA

La Comissió Europea ha presentat una propos-ta per aclarir l’estatus

del pol·len dins de la mel. En una directiva de 2001 es re-collia que el pol·len en la mel era un ingredient pel fet que hi era degut a la intervenció de l’apicultor. La proposta de la Comissió reconeix que el pol·len és un constituent natu-ral i no un ingredient de la mel. El pol·len entra al rusc com a resultat de l’activitat de les abe-lles i es troba a la mel encara que no intervingui l’apicultor.

Per tant, des del moment que el pol·len no sigui considerat un ingredient, no se li hauran d’aplicar les normes comuni-tàries d’etiquetatge referent a la llista d’ingredients.Aquesta proposta no afectaria les conclusions que el setem-bre de 2011 va emetre el Tribu-nal de Justícia de Luxemburg en relació amb l’aplicació de legislació sobre transgènics al pol·len procedent d’una plan-ta MG que es trobi en un ali-ment. Especialment, no afecta la conclusió del tribunal sobre

si la mel conté pol·len mG no-més pot comercialitzar si té au-torització que preveu la legisla-ció vigent.La Unió Europea produeix el 13% de la mel mundial amb unes 200.000 tones. L´Estat espanyol és el productor prin-cipal amb 33.000 tones, se-guit d’Itàlia, Hongria, Romania (cadascun amb una produc-ció de 22.000 tones) i Portugal (21.000 t). Les importacions de mel a la UE s’eleven a 140.000 tones, fet que suposa el 40% del consum.

Novembre 2012 • NÚMERO 27

17

NOTÍCIES DEL SECTOR

Programa de l’Estat espanyol de vigilància de les abelles

L ’Estat espanyol és un dels 17 països de la UE pels quals el passat ju-

liol, la Comissió Europea els hi va acceptar un projecte de vigilància de ruscos. La dotació comunitària previs-ta per a l’Estat espanyol és de 205.050 €, amb un pres-supost total del projecte de 292.929 €.Actualment, no s’analitza cap altra malaltia de les abelles a excepció de la varroa.El programa vigilància, té dos eixos. Un de vigilància acti-va basat en les visites dutes a terme per inspectors apícoles sobre una mostra represen-tativa dels abellars i un altre de vigilància passiva, basat en les declaracions de casos sos-pitosos pels apicultors i altres operadorsEls objectius del pla són:• Estimar la taxa de morta-

litat a totes les estacions.• Avaluar infestació pre-

hivernal de varroa, des-tructor en abellars i co-lònies.

• Avaluar la infestació pre-hivernal ABPV i DWV a abellars i colònies.

• Estimar la prevalença clí-nica de les pr incipals malalties apícoles, abans i després de l’estació hi-

vernal, i durant l’estació act iva apícola. Loque Americana, Loque Euro-pea, varroasi, nosemosi i CBPV.

• Reforçar l’alerta en cas de la detecció dels ar-tròpodes exòtics, Aethi-na tumida i Tropilaelaps spp.

Del total de 99.920 arnes existents a l’Estat es mostre-jaran 200, elegits a l’atzar, dels quals el 22% correspo-nen a Andalusia, el 18% a Extremadura, el 16% a Valèn-cia i a Castella-Lleó. Hi par-ticipen totes les comunitats autònomes excepte, Balears, Madrid i Cantàbria.La Taula Sectorial apícola va ser informada i el sector va do-nar el seu vistiplau a la parti-cipació en el pla. El programa així inclourà la vigilància de:• Patògens (àcars, fongs,

bacteris i virus)• FitosanitarisA Catalunya s’han seleccionat 8 explotacions. Estan previstes tres visites a cadascun dels abellars que es mostrejaran, que es realitza-ran entre setembre-novem-bre 2012, gener-març 2013 i maig-agost 2013. El nom-bre de mostres que es pren-guin dependrà de la mida de

l’abellar, oscil·lant entre 13 mostres per abellars de més de 61 ruscos o de totes les arnes quan hi ha menys de 8 ruscs.A més, l’apicultor realitzarà un informe mensual amb ob-servacions externes dels ruscs i alertarà en el cas de detec-tar la presència de mortalitat o comportaments anòmals.La Comissió Europea ha con-cedit 3,3 milions d’euros per cofinançar estudis de vigi-lància de les desaparicions de colònies d’abelles. El co-finançament comunitàri no excedirà del 70% del pres-supost total ni de 595 € per visita d’un abellar. (Decisió 2012/362/UE).A més, de l’Estat espanyol, rebran cofinançament comu-nitari per a aquests projectes: Bèlgica, Dinamarca, Aleman-ya, Estònia, Grècia, França, Itàlia, Letònia, Lituània, Hon-gria, Polònia, Portugal, Eslo-vàquia, Finlàndia, Suècia i el Regne Unit.E l D A A m s o l · l i c i t a col·laboració als apicultors, atès que es tracta d’un pro-grama de caire voluntari. El dimarts dia 30 d’octubre de 2012 el DAAm començarà a fer les visites. Les mostres són cegues, és

a dir, si es detecten positius, a nivell comunitari només s’especificarà que hi ha ha-gut aquest resultat, però no s’esmentaran les explotacions concretes.El primer control serà el més complet i inclourà recollida de mostres:• 300 abelles per varroa

(que s’analitzaran al la-boratori del DAAm a Vic)

• 60 abel les per la de-tecc ió de v i ru s (que s’analitzaran al laboratori del mAGRAmA d’Algete)

• Bresca (10x10) per la de-tecció de fitosanitaris, 4 substàncies principals, que també s’analitzaran al laboratori d’Algete)

A la segona visita es compro-varan les possibles patolo-gies, i s’agafaran noves mos-tres en cas de que existeixin aquestes patologies. Sempre es farà una acta d’inspecció.A la tercera visita es tornarà a agafar mostres per la detec-ció de fitosanitaris (bresca) i nova recollida d’abelles. Es sol·licita al DAAm que tan aviat com tingui informació sobre els resultats parcials i/o finals del programa, tant a Catalunya, com a l’Estat o al resta d’Estats membres parti-cipants, informi al sector.

18

FORMACIó

La V

re

l 1er P

l 2on

l 3r Prl 3r Pr

l 2on

l 1er Premi F

Novembre 2012 • NÚMERO 27

1919

wEb

www.pollinis.org

l Benvolguts amics, penso que el vídeo Abelles: la massacre autoritzada que podeu trobar a la pàgina web www.po-llinis.org, així com altra informació que hi és allotjada us pot interessar.Pollinis és una xarxa de conservadors d´abelles i pol·linitzadors que ha estat creada no fa pas massa per intentar sal-var les abelles i a través d´ella el treball col·losal de pol·linització que fan i que as-segura la supervivència i la reproducció de més del 80% de les espècies de les plan-

tes fanerògames que hi ha en el món. És un gran projecte essencial i innovador; una lluita per la vida a la qual en soc par-ticularment sensible i a qui dono suport sense reserva de cap mena.La directora de Poll inis, Aurél ia, ex-plica com són sacrificades les abelles i amb elles la nostra alimentació i tot l´ecosistema per servir els interessos a curt termini de les multinacionals agroquími-ques.malgrat el temps que fa que aquesta si-

tuació es produeix, la directora expressa la seva sorpresa per la inacció dels poders públics en aquest camp i conclou que un cop més són els ciutadans els qui ens hem de respondre i d´enfrontar-los amb les se-ves responsabilitats.http://clics.institutprotectionsante-naturelle.eu/t/AQ/AAuIeA/AAub7w/AAcHlg/Ag/AzeGew/ChQFAquesta informació s´ha extret de l´Institut per a la Protecció de la Salut natural.

Joaquim ma. Nubiola

20

pLAnTES MEL·LÍfERES

Fonollassa groga Thapsia villosa L.

l DescripcióHerba perenne, robusta, de fins a 1,50 m d’alçada, que pertany a la família de les umbel·líferes. La tija és glabra (Sense pèls o pubescències). Les fulles basals són grans, de contorn ovato-triangular, gruixudes, piloses i amb els lòbuls crenato-den-tats, amb una forma semblant a la d’una falguera. Les fulles neixen a partir d’una arrel en-gruixida, similar a un nap blanc. Les fulles de les tiges són més petites i amb el pecíol eixam-plat en una beina. La tija princi-pal acaba en una gran umbel·la central, amb 15-20 radis, que porta flors grogues minúscules.

Als laterals surten umbel·les de mida més petita, constituïdes gairebé sempre per flors no-més masculines que s’assequen aviat. Els fruits de la fonollassa groga corresponen a diaque-nis el·líptics, comprimits, que es caracteritzen per presentar 4 ales laterals.

l HàbitatAquesta espècie es fa en bro-lles i pastures àrides o seques de la regió mediterrània, en contrades marítimes. S’estén principalment per zones com el Vallès Occidental, Baix Llobre-gat, Priorat, muntanyes de Pra-des, Osona, Bages i Baix Ebre,

tot i que mai no forma pobla-ments massa importants.

l Període de FloracióFloreix des del mes de maig a l’agost.

l Interès apícolaLes umbel·les de la fonollassa groga són molt visitades per to-ta mena d’insectes, incloses les abelles. No es pot considerar una planta de la qual se’n pu-gui obtenir una mel monoflo-ral, però si que és una font de nèctar i pol·len en un període de l’any (al principi de l’estiu) en el qual és important que les abelles tinguin disponibilitat

de pol·len. En altres zones de l’Estat espanyol el pol·len de la fonollassa groga és un compo-nent relativament freqüent de les mels de Viborera (Echium).

l etnobotànicaLes rels i la seva reïna, les fu-lles i fruits de la fonollassa groga són tòxics i poden pro-duir al·lèrgies a la pell o der-matitis. Es considera una plan-ta força tòxica.

Jaume Cambra

Apicultor i professor de botànica

Departament de biologia Vegetal,

Facultat de biologia,

universitat de barcelona

jcambra@ub.edu

1 desembre de 2012al 31 març 2013

C/ Perpendicular Besos II, nau 208105 Sant Fost de Campsentelles

BarcelonaTel. 93 564 79 29Fax 93 570 20 26

comercial@apiglass.net

NovaAdreça

22

CÒMIC

pETITS AnUnCIS

Àlvar NogueraAbelles i formigues

Joaquim ma. Nubiola.

SOpA DE LLETRESSopa de lletres núm. 27En aquesta sopa de lletres (dreta) trobareu els noms de:Un President de la Generalitat de Catalunya, una de planta mel·lífera, una flor, una ciutat europea, un mamífer, una raça d’abella, un riu d’Amèrica del Nord, un poble guerrer africà dedi-cat al pasturatge del bestiar, una comarca catalana, un filòsof.

Busqueu 10 escriptors catalans: Pla (Josep), Pedrolo (Nanuel de), Maragall (Joan), Segarra (Josep m. De ), Verdaguer (Jacint), Barbal (Maria), moncada (Jesús), moix (Terenci), Rodoreda (Mercè), Català (Víctor)

eiXAMs seleccionAtsEs fan eixams seleccionats per encàrrec. Antoni Aresté. Tel. 609 102 739

eiXAMsPer a apicultors. Venc eixams amb reina jove de l´any, marcades a sol∙licitud del client. Joaquim Ma Nubiola. Tel. 977 639 006

rUscos lAYensEs venen arnes tipus Layens, ben con­servades i a bon preu. Tel. 973 186 077 / 617 236 965

Mel de Mil Flors i de tiMÓVenc mel de mil flors i de timó. Genaro Vàzquez. Tel. 609 848 175 o 972 534 021

per estrenAr A preU de seGonA MÀVenc desoperculadora de cadenes (au­tom.), extractor de 8 quadres (reversible), banc desoperculador de 1,50 m i carro porta bidons. Maite. Tel. 652 320 525

nUclis lAnGstrotHEs fan nuclis amb reines seleccionades. Sadurní. Tel. 659 040 784 o Maite Tel. 652 320 525

cAiXes lAYensVenc 200 nuclis i 100 caixes Layens, en perfecte estat i caixa nova. Sergi. Tel. 936 852 345 o 626 904 101

Venc Bidons Venc bidons de 300 kg per a mel o d´altres productes. Francisco. Tel. 973 308 255

nUclis lAnsGtrotHVenc nuclis Langstronth de 5 quadres i reines fecundades de l´any. Tel. 609 848 175 o bé 972 534 021

propolisVenc pròpolis o tintura de pròpolis. Jordi Planellas. Tel. 610 290 858

VArisVenc bidons INOX, marca THOMAS amb tapa , de 500 kg de capacitat; gabinets

elèctrics 220w per desopercular qua­dres; olles de fang de 500 g de capaci­tat i alimentadors circulars NICOT. Josep Moradell. Tel. 649192476

MAteriAl ApícolAEs ven material apícola per abandona­ment d’explotació. Com a conjunt o per separat. 12 ruscos: 7 Layens i 5 Langs­troth. Extractor elèctric 4/8, cubeta de­soperculadora, càmera (1 bidó 300 kg), etc. Preus a negociar. També remolc 2 eixos preparat per transhumància apí­cola. Quer Massaguer 605535226.

cAiXes lAYensVenc 12 caixes LAYENS. Preu a convenir. Interessats truqueu al 938648397 i pre­gunteu per Santiago Escutia.

nUclis lAnsGtrotHVenc nuclis Langstroth amb reines fe­cundades de l´any. Interessats truqueu al tel. 93.899 31 59. Salvador Mallofré.

cAiXes lAYensVenc de 40 a 50 arnes Layens. Interes­

sats truqueu al tel. 973.1050669.

Venc 3 MitGes AlcesLayens de 12 quadre. Preu a conve­nir. Interessats truqueu al telèfon: 93.8320355.

prepAro eiXAMsPer a la propera temporada. Albert 616 255 441

Venc MelD´acàcia, alzina, bruc, milflors i castan­yer. Albert 616 255 441.

Venc rUscosVen 35 ruscos de model Layens/Dadant i també material apícola. Preu a con­venir. Interessats truqueu al telèfon 93 809 40 87 o 636 112 886. Joan Queralt.

VendA eXtrActorEs ven extractor inoxidable de segona mà, elèctric, de tres quadres, adaptable a qualsevol tipus de caixa. Marca LEGA. Interessats truqueu al telèfon 646 804 352, Sebastià Vela.

R I A X T O R R A GI A I C A C A I AP A M P L O N A A SL E O O C A C I S OA S E R N O H C A NT O L A R G I A M IO P I I G U E R L AN E F E R T A N O SA O P L A R U N E OD A L O I N R A C R

Sol·lució a la núm 26:

X P E D R O L O B Y O I O N O L D H S R R S M M D A L V E XM P L A O B N U G WO O T F R R G D A S I Z N K E A I U R H X S Y C D B G A R C T D G R A B Q A A W I P E X X D R O L A I V I C A T A L A L

NOVA ADREÇA:

• Selecció de productes apícoles. Mel de Romaní, Taronger, Bruc, pol·len, eixams, etc.

• Subministres material apicola.Arnes, Glucoses, aliment en pasta, material d’extracció, pots per envasar mel, etc.

• BioLetalVarroa Nou aparell per al tractament antivarroa (amb àcid oxàlic). POSIS EN CONTACTE I L’INFORMAREM.

• FRUTTOSWEET 30Nova glucosa a la venda (alt contingut en fructosa) garantim no cristal·lització.

Més informació:

www.apirossend.com

Som una empresa d´apicultors al servei de l´apicultura:

�������������������������������� ����� �� ������ �����

����������������������������

������� ������������������������� ������������