CENTRAL NUCLEAR DE FUKUSHIMA DAI-ICHI

La central nuclear de Fukushima Dai-ichi o central nuclear de Fukushima 1 (dai-ichi significa "numero u", en japonès) és una enorme central nuclear de sis reactor nuclear d'aigua bullent (BWR), situada a la ciutat costanera d'Ōkuma (prefectura de Fukushima, Japó). Aquesta central va patir diversos accidents a causa del Terratrèmol i tsunami de Sendai de 2011 que va patir la ciutat l'11 de març. Tot i que no s'hi va produir una fusió total dels nuclis dels reactors sí que hi ha fuites radioactives, que el moviment de les masses

d'aire pot transportar a milers de quilòmetres de distància.

Les centrals nuclears actuals estan dissenyades per manera que autocontenen qualsevol possibilitat de fusió del nucli del reactor, de manera que en teoria és impossible que ocorri un altre accident com el de Txernòbil. Tanmateix, el Japó és a la confluència de tres plaques tectòniques i els terratrèmols i els tsunamis hi són extremadament forts i freqüents. Aquesta central va estar dissenyada per a suportar terratrèmols lleus però no els més forts, ni per a suportar cap tsunami.

L'avantatge de tenir energia primària d'origen nuclear per als japonesos és que aquesta no emet diòxid de carboni ni altres emissions contaminants atmosfèriques, sempre i quan no hi hagi cap accident o malfuncionament. També, i sobretot tenint en compte la seva experiència com a país participant de la Segona Guerra Mundial, és una energia alternativa als combustibles fòssils (especialment del petroli i del gas natural), cosa que els permet de no dependre tant dels països proveïdors d'aquests combustibles, tot i que sí de l'urani, el combustible nuclear. La decisió de construir o no centrals nuclears en un territori propens a tenir moviments sísmics i maremots, avaluant avantatges, inconvenients i riscos, és del govern del país.

Central nuclear de Fukushima al 1975

Reactors I a IV (de dreta a esquerra), al 1975. Els reactors I, II i III van resultar danyats al terratrèmol i tsunami de Sendai de 2011

Imatges del reactor I abans i després de l'explosió de 2011

La central Fukushima I va estar construïda la dècada del 1970 i els seus reactors estaven dissenyats per a una explotació de com a molt quaranta anys de vida, tot i que en febrer de 2011, estant les inversions completament amortides, el govern va autoritzar el seu funcionament durant deu anys més.

En la vesprada del dia 11 de març un terratrèmol de 8,9 graus en l'escala sismològica que va colpejar les costes de Japó a les 2:46 p.m. (hora local japonesa), va obligar al Servei Meteorològic Nacional dels Estats Units a realitzar una advertència de Tsunami en almenys 20 països. L'epicentre del terratrèmol es va ubicar en el mar, enfront de la costa d'Honshu, 130 km a l'est de Sendai, en la prefectura de Miyagi de Japó, a 373 quilòmetres (231 milles) de Tòquio. Els mitjans locals informen d’almenys 32 morts, però se te'm que hi haja més baixes.

Després del terratrèmol i sisme submarí, es va declarar un estat d'emergència en la central nuclear, a causa de la falla dels sistemes de refrigeració d'un dels reactors. En un principi s'havia informat que no existien fuites radioactives i s'havien evacuat als 3000 pobladors en un radi de 3 km del reactor. Hores després s'havia elevat el radi a 10 km, afectant unes 45 000 persones, començant a distribuir iode, element eficaç contra el càncer de tiroide derivat de l'exposició a la radiació, qualificant aquest incident com el més greu des de l'Accident de Txernòbil. En aquest reactor, que és refrigerat per mitjà de la circulació d'aigua a través del seu combustible nuclear, es va detectar una alta pressió de vapor, abastant al voltant de 2 vegades el que permet. L'empresa Tòquio Electric Power Company va avaluar, i després va alliberar part d'eixe vapor radioactiu, per a reduir la pressió en l'interior del reactor; aquest vapor pot contindre material radioactiu. Els nivells de radiació a la sala de control de la planta s'ha informat que estan 1000 vegades per damunt dels nivells normals, i en la porta de la planta es van trobar nivells 8 vegades superiors als normals, existint la possibilitat d'una fusió de nucli. El 14 de març a les 11:15 JST (02:15 UTC), una nova explosió sacsa el complex i una altra mas ocorre en el reactor II el 15 de març a les 6:10 JST (14 de març, 21:10 UTC). El sistema de supressió de pressió, el qual es troba en la part de baix de l'atuell de contenció, es va danyar. Es va informar que els nivells de radiació excedien el límit legal i els operadors van començar a evacuar els treballadors de la planta. Més tard, l'agència Kyodo News va informar que el nivell de radiació arribava als 8,217 microsievert per hora, essent 1,000 microsievert el nivell tolerable que una persona pot estar exposada en un any.

Per terra, aire i, ara també, mar. Així es mou la radiació que està eixint de la sinistrada central nuclear de Fukushima-1. E l Govern de Japó prendrà mostres en l'oceà Pacífic darrere de detectar un considerable augment de la radioactivitat en aigües pròximes a la planta atòmica, on 300 tècnics continuen intentant refredar els reactors per

El vicepresident de Tepco, Norio Tsuzumi (tercer a l’esquerra.) es disculpa davant els evacuats pel desastre

a impedir més explosions i que es propague el pitjor núvol tòxic des de Txernòbil. Encara que les autoritats continuen insistint en el fet que tals quantitats no comporten cap perill per a la salut humana, els grups ecologistes ja han advertit dels danys mediambientals que causarà l'accident de Fukushima. Mentre el iode es dilueix al cap de diversos dies en el mar, la principal amenaça radica en el cesi, que s'acumula en els peixos i pot passar a la cadena alimentària.Si en qualsevol altre país açò suposaria un greu problema de salut, al Japó pot arribar a ser una desgràcia nacional, tenint en compte que el peix, sobretot cru en forma de «sushi» o «sashimi», és un dels plats fonamentals de la seua dieta. A més d'un dels pilars de la seua economia gràcies a la seua potent flota pesquera i el seu vast mercat.