celsona 798

� Celsona 798 - Divendres, 9-11-2012

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Formen part de l'equip de suport de Celsona: Marcel Ribera - Montse RiuMontserrat Riu - J. Clavé - Ramon Gualdo Francesc Torres - Pere Borés - Enric Serra Josep M. Montaner - Candi PujolFoto Resol - Foto Llàtzer - Lluís Closa

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Miquel ManzanoEdició: Francesc Xavier Montilla - Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 [email protected] 48 17 19Dip. Legal: L-267-1997 - 1.200 exemplarsEl primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d'abril de 1997

Celsona és una publicació independent i socialment justa, no necessitant ni fent ús de cap subvenció ni ajut públic per al seu funcionament.

Pots accedir, llegir i des-carregar molts exemplars

de Celsona via electrònica anant directament a

issuu.com/celsona/docs

Comarca ACN

Les obres de millora del ferm, d’arranjament dels vorals i del drenatge de la carretera LV-4241 entre Solsona i Lladurs van començar ahir dijous i està previst que s’allarguin durant sis mesos. El president de la Diputació de Lleida va explicar que es tracta d’una “vella actuació” que “el territori reclamava des de fa temps amb tota la raó”. Es tracta d’un tram de cinc quilòmetres que s’ha adjudicat per un pressupost de 762.000 euros.

Reñé va assegurar que aquest projecte és molt important perquè es tracta de la carretera que va de Solsona al Port del Comte i, segons ell, “és una estació d’esquí molt important per l’activitat econòmica de la comarca”. Per Reñé, aquesta obra representa “l’esforç que fem des de la Diputació per dur a terme actuacions en infraestructures i carreteres en temps complicats que ens obliga a prioritzar aquelles actuacions més necessàries i programades des de fa més temps”. En aquest sentit, va explicar que aquesta obra s’emmarca dins de les actuacions que s’aniran adjudicant els propers mesos que sumaran “entre 8 i 10 projectes d’actuacions en carreteres que són competència de la Diputació”.

De la seva banda, l’alcalde de Lladurs, Joan Vilà, va explicar que la millora de la carretera que s’ha començat a fer aquest dijous és una “reivindicació de fa molts anys pel mal estat del ferm”. Segons Vilà, es tracta d’una via “que no només

La Diputació de Lleida inicia les obres de millora de la carretera de Solsona a Lladurs, que s’allargaran 6 mesos

El projecte, llargament reivindicat pel territori, s’ha adjudicat per un cost de 762.000 euros

va a Lladurs sinó que també comunica Solsona amb el Port del Comte, una estació molt important pel turisme i per tota la comarca”.

A més, el batlle també va recordar la necessitat de mi-llorareltramde2quilòmetresdecarreteradesdeSolsonafinsal punt on es van iniciat les obres ahir dijous. Reñé va explicar que aquesta obra està pendent però que “s’haurà de parlar amb l’Ajuntament de Solsona i amb el departament d’Agricultura -del qual depèn el CTFC que té la seu en aquest indret- per veure de quina manera podem trobar una fórmula per col-laborar i fer possible aquesta actuació”.

Projecte de correcció dels revolts al tram de Coll de Jou

Reñévaaprofitarlavisitadelesobresperpresentarelprojecte de redacció de correcció dels revolts de la mateixa carretera al tram de Coll del Jou. Es tracta d’un tram de 680 metres que presenta uns revolts molt pronunciats i que té una alta sinistralitat. El projecte preveu la correcció d’aquests revolts i té un cost de més de mig milió d’euros. En aquest sentit, Reñé va explicar que aquesta obra es podrà tirar endavant “en la mesura de la disponibilitat” i “la durem a terme quan puguem”.

El president de la Diputació, Joan Reñé, acompanyat per l'alcalde de Lladurs, Joan Vilà, observen el mapa de les obres

Les obres de millora de la carretera LV-4241 s'allargaran 6 mesos

�Celsona 798 - Divendres, 9-11-2012

Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

Solsona Miquel Manzano

L'edifici del Club Sant Jordi passarà a mans de l'Ajuntament de Solsona

El consitori va cedir el terreny a principi dels 80

A principi dels anys 80 l'Ajuntament de Solsona va cedir el solar municipal a Catalunya Caixa per a la construcció del Club Sant Jordi, amb la condició que “si Catalunya Caixa deixa de fer servir aquest equipament com a club de jubilats, el terreny passaria altra vegada a l’Ajuntament amb quantes edificacions hi hagi”, ha explicat l’alcalde de Solsona, David Rodríguez, a aquest mitjà.

Doncs bé, ara Catalunya Caixa passarà a ser un banc i això suposarà una divisió entre l’activitat bancària i l’obra social. Aquest fet suposa un canvi de model que implicarà la desaparició de les aportacions a l’obra social, i l'aposta per un model autosostenible. A més, l'Obra Social de Catalunya Caixa va proposar a l'Ajuntament utilitzar l'equipament amb altres finalitats socials, fet que no ha convençut al consistori i per tant s'haurà de procedir al retorn del terreny i l'edifici.

Segons ha explicat el batlle solsoní, la transmissió es farà més endavant perquè l'Obra Social de Catalunya Caixa està en ple procés de canvis. Tot i que ha deixat clar que "no ens podem fer càrrec de l'edifici fins que la propietat no sigui de l'Ajuntament". Al mateix temps Rodríguez ha confirmat que en cas que l'entitat bancària decidís tancar abans no es fes la

transmissió es buscarien solucions per garantir que la gent gran sigui ben atesa com fins ara mentre no s'acabi el casal cívic.

L'alcalde va mantenir divendres passat dia 2 una reunió amb el usuaris del CX Espai (antic Club Sant Jordi) per exposar les negociacions amb Catalunya Caixa, propietària i gestora fins aquest moment del Club social.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Ajuntament de Solsona Redacció

El 93 per cent de visitants de Solsona recomanen la ciutat com a destí turístic

Ho posen de manifest els resultats d’una enquesta realitzada en el marc del Pla director de promoció econòmica i que es recull en l’últim anuari socioeconòmic

Gairebé la totalitat dels visitants i turistes enquestats l’estiu passat a Solsona en el marc del Pla director de promoció econòmica de la ciutat, el 93 per cent, recomanarà la ciutat com a destí turístic a familiars, amics o coneguts. Un 84 per cent, a més, tornarà de visita o de vacances a la zona. Són algunes de les dades que posa de manifest una enquesta realitzada entre els mesos de juny i setembre pel Cedricat per encàrrec de l’Ajuntament i que es recullen en l’Anuari socioeconòmic de Solsona 2012, que es presentarà abans de final de mes.

Dilluns al vespre va avançar aquesta informació el regidor de Promoció Econòmica i Turisme de Solsona, Lluís-Xavier Gonzàlez, abans d’iniciar-se la conferència de temàtica turística organitzada dins el cicle Solsona Co i pronunciada pel consultor Josep Capellà. Correspon a una enquesta duta a terme de manera presencial o a peu de carrer i a través de diferents establiments turístics i l’Oficina de Promoció Turística Municipal a un total de 55 persones.

Els atractius més destacats de Solsona pels visitants enquestats es concentren al nucli antic, com la catedral i el Museu Diocesà i Comarcal. De fet, els visitants i turistes sondejats visiten majoritàriament el nucli antic i, específi-cament, aquests dos pols d’atracció, a més d’altres municipis de la comarca. Entre els aspectes més ben valorats en relació amb la visita a la ciutat, hi ha la informació i l’atenció rebuda en el propi idioma, l’estat de conservació del patrimoni, la senyalització dels recursos turístics i l’atenció i el tracte rebut en els establiments de restauració.

No obstant això, ampliar l’estada dels visitants continua sent un dels reptes per al sector turístic solsoní. Lluís-Xavier Gonzàlez va remarcar dilluns el fet que “en la majoria de casos les visites tenen una durada d’un sol dia o són de pas”. Només un 24 per cent dels enquestats l’estiu passat pernocten una nit i un 18 per cent, dues nits o més. “Aquest és un aspecte en el qual hem de treballar conjun-tament agents públics i privats”, afirma Gonzàlez.

Al marge de l’enquesta, tal com es recull en l’Anuari socioeconòmic de Solsona 2012, el nombre de visitants de la ciutat augmenta progressivament els darrers anys. Durant el període 2009-2011, van visitar Solsona unes 13.000 perso-nes, i l’any passat el volum total triplicava el del 2009. Vuit de cada deu provenen de la resta de Catalunya, sobretot de l’àrea metropolitana, mentre que el 10 per cent són estrangers i el 9 per cent, de la resta de l’Estat.

La gran majoria dels que pernocten a Solsona, tres de cada deu, ho fan en un hotel; el 19 per cent, en una casa de turisme rural i l’11 per cent, a Cardona. Amb tot, dades més recentsrecollidesper l’OficinadePromocióTurísticaMuni-cipal, corresponents al període de gener a octubre d’enguany, apunten un augment de les pernoctacions en cases de turisme ruralfinsal23percent,unlleugerdescensdelsquefannitaCardona i un increment de l’opció del càmping, escollida pel 9 per cent dels turistes que s’allotgen a la zona.

Properament, una audioguia de franc en 5 idiomesElregidordeTurismevaaprofitarlapresentaciódedi-

llunsperanunciarqueabansdefinald’anySolsonadisposaràd’una audioguia per descarregar de franc al mòbil disponible en cinc idiomes. “És un projecte que ha de millorar l’atenció al visitant, que podrà visitar els principals indrets d’interès del nucli antic amb un guia particular amb veu, imatges i text”, va avançar Gonzàlez. L’audioguia és un treball encarregat al CentreTecnològicForestaldeCatalunyaitéelfinançamentdela Diputació de Lleida i el Pla de barris. A més, hi col·laboren Lacetània Teatre i Solsona FM.

Per la seva banda, el ponent de la segona conferència de tardor de Solsona Co, Josep Capellà, va centrar-se dilluns a desgranar les claus per construir una destinació turística. Segons ell, els sis elements indispensables que marquen la competitivitat d’un destí en un futur són la gestió i valorització del territori; l’aposta per la qualitat; el màrqueting; l’acollida del visitant; el coneixement de la pròpia activitat turística i el treball en xarxa i la cooperació.

Falta oferta de paquets turísticsA Solsona, segons aquest expert, responsable de l’em-

presa DCB Turisme i Desenvolupament Local, s’hi troba a faltar l’oferta de paquets turístics. En aquest sentit, emplaça els solsonins a estrènyer la col·laboració público-privada per treballar millor el màrqueting. Josep Capellà considera bàsic ampliar l’oferta combinant activitats turístiques amb propostes d’allotjament i restauració.

En referència al màrqueting, el conferenciant va subrat-llar que per a destins petits com Solsona “cal apostar cada vegada més per la singularització i la segmentació”.

La propera conferència que organitza la regidoria de Promoció Econòmica en el marc del cicle Solsona Co se cen-trarà a conèixer la banca ètica Triodos Bank. Tindrà lloc el 20 de novembre a dos quarts de nou del vespre a la sala cultural de l’Ajuntament.


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Solsona Miquel Manzano

La 5a Trobada de Clàssics reuneix una trentena de joies del motor

La plaça del Camp va acollir gairebé 30 vehicles clàssics que van participar a la 5a Trobada el passat diumenge dia 4 de novembre. Entre aquests es van veure alguns models típics com el Seat 127, el Mini o l'Escarbat, també hi havia un flamant Chevrolet Corvette Clàssic i fins i tot un cotxe grua antic.

La jornada va començar, sota l'amenaça de la pluja, entre les 9 i les 10 del matí a la plaça del Camp, on els participants es van inscriure i van esmorzar. A les 10:30 va sortir la Foto-Ruta pel Solsonès, passant pels municipis de Castellar de la Ribera i Pinell.

En primer terme un Seat Sport 850 i un Mini

Un Chevrolet Corvette Clàssic

Una grua clàssica

Als volts de la 1 del migdia els participants van arribar al Parc Tancat de la plaça del Camp. Més tard van compartir un dinar de germanor al Casal. La jornada va finalitzar amb l’entrega de trofeus. La trobada va ser organitzada per l’Asso-ciació d’Amics dels Cotxes Clàssics del Solsonès.


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Vall de Lord Montse Riu

Finalment es va poder saber el desenllaç de l’ou d’eu-ga més gros presentat a la fira i també l’ou d’euga més gros cultivat a la Vall. En aquesta ocasió l’’ou d’euga més gros era un exemplar de 298 kgs procedent de la zona de Sant Feliu de Codines, i el més gros cultivat a la Vall de 137 kgs era del Josep Casserres. Aquests dos participants van rebre un premi de 250 euros cadascun. També es va fer entrega d’un tercer premi al conjunt més estrany o curiós, que obtenia també un premi del mateix import.

La fira d’ous d’euga n’és la quarta edició i, des de fa dos anys se celebra també el mercat de pagès. Pels diferents carrers del nucli històric de Sant Llorenç s’hi situen parades. També es pot veure decoracions i gent vestida per l’ocasió. Segons el responsable de la fira, Jordi Rodríguez, regidor de Turisme de Sant LLorenç de Morunys, hi havia una cinquantena de parades.

L’Ou d’euga guanyador té un pes de 298 kgsAquest passat cap de setmana la Vall de Lord celebrava la fira d’ous d’euga,

la carbasssa guanyadora va tenir un pes de 298 kgs i la més grossa cultivada a la Vall 137 kgs

amb pèsols negres i botifarra a la Sala Polivalent al costat de l’Ajuntament, i també el concert dels Panxacontents al mateix local. Es va comptar amb l’assistència de 150 comensals, es van vendre tots els tiquets.

Diumenge a primera hora els diferents participants al concurs arribaven amb les carbasses i se situaven a la zona de la plaça de la Canal. En aquesta ocasió el dia es va llevar plujós i va deslluir una mica la festa. Cal fer esment, però, que tot i el temps molta gent passejava pels diferents carrers del poble i esperava el moment de l’entrega de premis. També assistien a la fira el president del Consell Comarcal, Joan Solà, la diputada Mireia Canals, el diputat i alcalde de la Coma, Marc Escarré, així com representats dels diferents ajuntaments de la Vall i consellers comarcals, que visitaven la fira acompanyats del Jordi Rodríguez, responsable de la mateixa. Degut a la pluja els gegants no van poder fer la cercavila ni el ball de l’euga. Però la pluja va parar una estoneta i va permetre disfrutar del ball de la coca i de l’entrega dels premis. A la tarda encara es van realitzar dos actes més, el primer a l’església de Sant Llorenç, amb explicacions històriques aprofitant la nova il.luminació inaugurada feia pocs dies i la projecció al Teatre de filmacions històriques de la Vall.

La fira l’organitza l’Associació de Turisme de la Vall de Lord, amb la col.laboració tant d’entitats com d'ajuntaments, del Consell Comarcal del Solsonès i de la Diputació de Lleida.

Exposició d'ous d'euga presentats al concurs

Autoritats

Ball de la coca

Els actes però s’estenien durant tot el cap de setmana. El dissabte també es duien a terme les segones olimpíades de pagès, on diferents equips participaven realitzant proves, entre elles el llançament de bales de palla, enfilar agulles, etc….Altres actes eren visites guiades, projecció d’una pel.licula per als més menuts, etc.. Durant aquest dia algun acte es traslladava als altres 2 municipis de la Vall. La Coma i La Pedra acollia una xerrada del medi natural de la Vall de Lord, a càrrec del Txema Marcos i l’Anna Guàrdia, biòlegs residents a la zona. Guixers acollia en aquesta ocasió el sopar de pagès

Detall de la decoració dels carrers


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

Vall de Lord Montse Riu

Guanyador de la Vall

Guanyador de l'ou d'euga de més pes

Públic assistent a l'entrega de premis

Olimpíades de pagès

10 Celsona 798 - Divendres, 9-11-2012

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Solsona ACN

Denuncien un conductor a Solsona que quadruplicava la

taxa màxima d’alcohol permesa

L’home circulava fent ziga-zaga pel terme municipal

Els Mossos d’Esquadra han imputat Juan Antonio S. V., de 41 anys i veí de Solsona, per un delicte contra la seguretat viària i per conduir sota els efectes de l’alcohol. La policia va aturar el conductor el passat dilluns en un control de trànsit realitzat a la capital del Solsonès. Segons fonts policials, l’home circulava per la localitat fent ziga-zaga. Per aquest motiu, els mossos van procedir a realitzar-li la prova d’alcoholèmia i van comprovar que el conductor donava una taxa d’1,11 mg/l en l’aire expirat, més de quatre vegades per sobre del màxim permès, que és de 0,25 mg/ l. El conductor ha quedat citat per presentar-se davant del jutge de Solsona.

Comarca Miquel Manzano

Atur per municipis al SolsonèsCastellar de la Ribera ..................................3 Clariana de Cardener ..................................4 Guixers ........................................................3 Lladurs ........................................................7 Llobera ........................................................6 La Molsosa ..................................................1 Navès ........................................................15 Odèn ............................................................1 Olius ..........................................................42 La Coma i La Pedra ..................................10 Pinell de Solsonès .......................................3 Pinós ..........................................................10 Riner .........................................................14 Sant Llorenç de Morunys .........................40 Solsona ....................................................702Total de la comarca ...............................861

L'atur continua estancat

Aquest mes d'octubre deixa al Solsonès 861 aturats, 6 persones més que al setembre. Solsona passa per poc les 700 persones atura-des, Sant Llorenç de Morunys 40 i Olius 42. L'any passat al mateix mes hi havia 915 aturats a la comarca.

Noves mesures de seguretat per als vianants al barri de

Josep Torregassa La regidoria de Governació de Solsona ha instal·lat dues

bandes rugoses al barri de Josep Torregassa i ha senyalitzat en groc l’entorn de l’illa de contenidors del xamfrà del carrer de J. V. Foix amb la carretera de Torà. Són les darreres mesures que s’hi han adoptat per millorar la seguretat dels vianants de la zona.

S’ha col·locat una banda rugosa al carrer de l’Alcalde Moles i una altra al de J. V. Foix per obligar a minorar la velocitat dels vehicles. Paral·lelament, s’ha senyalitzat amb pintura groga l’indret dels contenidors més propers al pas de vianants d’aquest últim carrer per impedir-hi l’aparcament de cotxes, que en limiten la visibilitat.

Aquestes mesures responen a una petició expressa dels repre-sentants de l’Associació de Veïns de Josep Torregassa. En aquests momentslabrigadamunicipalestàfinalitzantelsúltimstreballs–hifaltalainstal·laciód’unsenyalvertical–,almateixtempsquerepintala senyalització horitzontal del barri.

Solsona Redacció

Fa uns dies que l'ajuntament també ha solucionat el problema que va detectar en Pere Guitart que afectava als ciclistes que tran-sitaven pel carrer Pere Màrtir Colomés (el de l'Insti). S'hi han col.locat unes barres travesseres que impedeixen que les rodes de les bicicletes s'escolin per la reixa.

Ajuntament de Solsona

Nou aspecte del xamfrà del carrer de J. V. Foix amb la carretera de Torà

Millora pels ciclistes

11Celsona 798 - Divendres, 9-11-2012

Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

Comarca

El conseller Pelegrí manté al Solsonès una trobada amb el sector agrícola i ramader

La pagesia de la comarca va poder conèixer ahir de primera mà les línies de futur que la Unió Europea proposa per l’economia del sector primari

Amb un format de col.loqui, més pro-per de l’habitual, per tal de poder mantenir un caliu més acollidor i fomentar el diàleg, el conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, va reunir-se ahir a Solsona amb una trentena de representants del món de la pagesia, amb els quals va comentar aspectes de vital importància pel sector com pot ser el futur de la PAC, entre d’altres.

Pelegrívatraslladarconfiançaalsectorapel·lant a la responsabilitat del govern actual, i va defensar la necessitat que surti un govern encara més fort de les eleccions per tal de ga-rantir la continuïtat d’ajuts a aquest àmbit de l’economia primària que, el mateix conseller, vaqualificardemésestablequed’altres.

En la trobada es va parlar també d’avan-çarenelfetnacional,deltractefiscaldel’estatide la cohesió social, donant veu a la població.

1� Celsona 798 - Divendres, 9-11-2012

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

L’Arada, creativitat social i dinamització socioambiental

Us comuniquem que la nova edició del Projecte d’Aten-ció a la Dependència al Rural ja ha començat. El passat 30 d’octubre vàrem iniciar la III edició del Programa de formació Enfila’t, que enguany compta amb un total de 16 dones partici-pants. L’objectiu és acompanyar fins a activitats de promoció conjunta, aquelles persones que vulguin oferir serveis a la llar i serveis socioculturals a les persones grans.

Els destinataris del projecte Dones i Gent Gran són més: cuidadors i cuidadores familiars, professionals que s’encarreguen de l’atenció de les persones, i la gent gran dels pobles rurals que reben els serveis, al sud del Solsonès i dels municipis veïns.

Tanmateix, enguany el projecte els ofereix:1. La promoció i comunicació conjunta dels serveis

d’atenció i cura a la llar (assistència, neteja...), adreçats a les persones grans. Elaboració d’un catàleg conjunt de serveis professionals a la llar i a les persones grans.

2. La definició i acompanyament en la posada en marxa de nous serveis a les persones desenvolupats per la xarxa de cuidadores i professionals de l’atenció i talleristes, i vetllant perquè s’ofereixin aquells més demandats per la gent gran.

3. El programa Enfila’t (III edició), que proposa tallers formatius per l’autoocupació i la gestió empresarial en el sector de serveis a les persones.

4. El servei d’assessorament i acomanyament en la pro-fessionalització dels serveis d’atenció a la llar i a les persones, integrant també les activitats socials i culturals destinades a gent gran i a dones, que promourà la mobilització de recursos per posar en pràctica les iniciatives i que es durà a terme als municipis de Pinell, Pinós, Llobera i Calaf.

5. La creació d’un grup d’ajuda mútua, destinat als cui-dadors i cuidadores i a dones rurals que vulguin disposar d’un espai informal en el que compartir experiències i aprenentatges en situacions que els són comunes, i donar-se suport.

6. I el programa “Realitat de dones”, amb dues activitats: la Jornada sobre la Gestió del Temps i la III Diada de Dones Rurals.

Ja ha començat la nova edició del Projecte d’Atenció a la Dependència al Rural

Si voleu més informació o voleu participar-hi podeu visitar el nostre bloc:

http://dependenciaenelmonrural.wordpress.com/, i tam-bé posar-vos en contacte amb nosaltes a través de:[email protected] o els telèfons 672491223 i 938729709.

1�Celsona 798 - Divendres, 9-11-2012

Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

CTFC

El CTFC signa un conveni amb el Consorci de la Vall de Ges, Orís i Bisaura per al desenvolupament del sector

forestal a través de la formació especialitzadaLa signatura es va fer ahir dijous i ha anat a càrrec de la presidenta del Consorci de la Vall del Ges,

Orís i Bisaura, Rosa Vestit, i el president del CTFC, Josep Maria Pelegrí

El Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura és una en-titat formada pels Ajuntaments de Montesquiu, Orís, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Sant Vicenç de Torelló, Santa Maria de Besora, Sora, Torelló i Vidrà i té com a una de les línies estra-tègiques del seu pla d’acció el desenvolupament del sector forestal a través del Centre de Formació forestal Especialitzada (CFFE) . Aquest organisme s’inspira en els valors de la pedagogia catalana, en clara sintonia amb la realitat social i territorial té per finalitats la dignificació del sector forestal a través de la formació.

En aquest conveni, s’estableix el marc de col•laboració entre el CFFE i el CTFC per al desplegament conjunt d’ac-tivitats de formació, de projectes de recerca i transferència de tecnologia i de coneixement en aquelles àrees que siguin d’interès comú.

Ambdues institucions posen a disposició els seus professionals per tal de poder realitzar col·loquis, xerrades o docència en cursos de formació, ja siguin organitzats pel CFFE, pel CTFC o conjuntament.

El CFFE i el CTFC col·laboraran conjuntament en la promoció i professionalització del sector forestal, i en tots els projectes que ambdues entitats considerin d’interès. La seva durada s’estableix per un termini de dos anys.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Consell Comarcal del Solsonès

El Consell organitza cursos per al personal laboral de

l’administració local

Dins del marc del Pla Agrupat de Formació Contínua adreçat a tot el personal laboral de l’administració local 2012, incloent personal del Consell, ajuntaments de la comarca, CTFC, així com altres administracions locals de la demarcació de Lleida, el Consell organitza un curs per adquirir coneixe-ments bàsics del programa informàtic Access, GvSIG, TCQ2000 i Autocad conjuntament amb la Diputació i l’Associació Catalana de Municipis.

El passat dilluns 5 de novembre, el vicepresident del Consell, Josep Maria Casafont inaugurà el curs d’Access a l’edifici del Seminari del CTFC. El curs estarà composat per 8 sessions de 2 hores i mitja cada una d’elles, els dies 5, 12, 19 i 26 de novembre de 16h a 18.30 hores i els dies 8, 15, 22 i 29 de desembre de 10 hores a 12.30 hores. Les sessions, que seran impartides per David Cervilla, combinaran l’explicació dels continguts teòrics amb els continguts pràctics, veient en tot moment la part pràctica.

D'altra banda, el passat dimarts 6 de novembre el mateix Josep Maria Casafont va inaugurar el curs a l’edifici del Seminari del CTFC. Els assistents podran adquirir els coneixements bàsics en Sistemes d’Infor-mació Geogràfica (GIC), el maneig pràctic en la captura, edició i anàlisis utilitzant el programa GvSIG i conèixer els conceptes bàsics del programa Autocad i TCQ2000. Aquest curs estarà composat per 9 sessions els dies 6, 9, 13, 16, 20, 23, 27 i 30 de novembre i 4 de desembre. Les sessions, que seran impartides per Fermí Garriga i Miquel Mingorance, van destinades a personal tècnic de l’administració local, Consell Comarcal i Diputació de Lleida, que en el seu lloc de treball utilitzi aquest programari.

Jornada de formació del visor municipal SITMUN

El passat dimecres 7 de novembre, es va celebrar al Consell una jor-nada de quatre hores de formació sobre l’ús i explotació del visor municipal SITMUN. La jornada, que ha estat impartida per Miquel Latorre, tècnic de la Diputació, és una iniciativa de la Diputació de Lleida adreçada als tècnics i administratius municipals de la comarca del Solsonès.

Durant els darrers mesos, la Diputació de Lleida ha realitzat presen-tacions als alcaldes dels municipis del Solsonès del nou visor de cartografia per a la gestió municipal. Paral·lelament s’està treballant en alguns d’aquests municipis per tal de generar els continguts de portaler i mobiliari urbà per la seva gestió. Amb aquesta jornada els tècnics adquiriran els coneixements per gestionar aquesta informació i així podran afegir nous continguts per millorar aquesta gestió.

El Consell a la Fira de novembre

de Vilanova i la Geltrú

Els dies 9, 10 i 11 de novembre el Patronat de Turisme del Solsonès representarà la comarca compartint estand amb l’Ajuntament de Solsona i l’Estació d’esquí de Port del Comte.

El Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès disposarà d’un estand propi de 12 metres quadrats que compartirà amb l’Ajun-tament de Solsona i l’Estació d’esquí de Port del Comte per promocionar els recursos i els productes turístics de la comarca del Solsonès. Durant els tres dies de la fira es repartirà el fulletó genèric de promoció turística del Solsonès, la guia de serveis i establiments del Solsonès junt amb un llistat complet de tots els establiments així com també s’informarà de totes les activitats i rutes que es poden realitzar a la nostra comarca.

A l’estand del Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès també s’hi sortejaran di-ferents obsequis com forfaits a l’estació d’esquí gentilesa de Port del Comte, dos menús diaris al Restaurant Buffi - Hotel Sant Roc, dormir 1 nit més esmorzar per a 2 persones a l’Alberg de Ceuró, un cap de setmana per a 4 persones a la Casa de turisme rural La Torra de Llobera, un cap de setmana per a dues persones a la Casa de turisme rural el Villaró de la Llena de Lladurs, 3 lloguers de tàndem i 4 lloguers de btt per a 4 persones gentilesa del Taller Bicis Farràs de Solsona i visites guiades pel nucli històric de Solsona gentilesa de l’Ajuntament de Solsona i Consell Comarcal del Solsonès.

El President del Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès, Joan Vendrell ha manifestat que “creiem important poder ser presents en fires com la de Vilanova i la Geltrú, perquè és una bona oportunitat des de l’obertura de la nova carretera que comunica Vilanova i la Geltrú amb Manresa, passant per Igualada. Les nostres oficines de turisme han rebut aquest estiu més visitants de la zona del Garraf, de l’Alt i Baix Penedès i de l’Anoia”.

Aquesta f ira ofereix una mostra comercial multisectorial amb els sectors majoritàriament representats de l’automo-ció, la informàtica, la construcció, mobles i decoració, parament de la llar, alimentació, gastronomia i serveis en general. Trobareu més informació sobre la fira a: http://www.firadenovembre.com/2012/ca/index.htm


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om


El Consell Comarcal, el CTFC, el Leader i el Cedricat signen el conveni del Trampolí Emprenedor del Solsonès

Ahir dijous 8 de novembre es va celebrar al Consell Comarcal del Solsonès la signatura del conveni del Trampolí Emprenedor del Solsonès dins el marc del PAI del Solsonès promogut pel Consell. L’acte va comptar amb la presència del President del Consell, Joan Solà, el president del Centre Tecno-lògic Forestal de Catalunya, Josep Maria Pelegrí, la Directora del CEDRICAT, Imma Pallarès i el president del Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central, Adrià Marquilles.

El Trampolí Emprenedor del Solsonès serà un centre únic impulsor de tota l’activitat relacionada amb el foment de l’emprenedoria a la comarca, ubicat al CEI, Centre d’Empreses Innovadores del Solsonès. En aquest espai es desenvoluparà el programa consolidat INICIA del Consell Comarcal del Solsonès i del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya el qual derivarà properament amb el Catalunya Emprèn, així com el Pla d’AccióImmediataperl’Ocupació2012-2014–PAIdelConsellComarcal, i el programa FITA desenvolupat per la Fundació CEDRICAT. L’objectiu és ubicar tots els serveis en un sol punt, el CEI, facilitant-los a emprenadors i empresaris que vulguin obrir noves línies de negoci i/o rebre assessorament.

El Trampolí és una iniciativa que s’emmarca dins el Pla d’Acció Immediataperal’ocupacióalSolsonès–PAI,un

projecte impulsat pel Consell Comarcal del Solsonès, presentat fa un mes. El PAI va adreçat als aturats, als emprenedors, als empresaris que emprenguin noves línies de negoci i a les em-preses ja consolidades. El Trampolí és una de les cinc accions que s’hi proposaven. Totes elles tenen caràcter innovador.

Fins ara, paral.lelament a la signatura del Trampolí Emprenedor del Solsonès, recentment el Consell Comarcal del Solsonès ha signat un conveni amb l’Institut Català de Finances per tal de formar part de la Xarxa de Promotors Financers.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic


El Consell adjudica el servei de neteja de la llar inclòs dins el servei d’ajuda a domicili de Serveis Socials Bàsics

En el Butlletí Oficial de la província de Lleida del 30 d’octubre, sortí publicada l’adjudicació del contracte del servei de neteja a la llar, inclòs dins del servei d’ajuda a domicili de Serveis Socials Bàsics. L’empresa adjudicatà-ria, tal i com s’aprovà a la Comissió de Govern del Consell Comarcal del Solsonès ha estat Neteges Solsona, S.L i l’import d’adjudicació serà de 9,50 euros /hora més IVA.

El Servei de Neteja de la Llar és un complement del Servei d’Ajuda a domicili i va destinat a persones o famílies amb problemes per a realitzar les activitats bàsiques de la vida diària i que tenen una valoració

social per part dels tècnics del Servei Socials Bàsics del Solsonès.

El Servei de neteja a la llar és una de les modalitats de la Cartera de Servei d’Atenció a Domicili dels Serveis Soci-als Bàsics del Consell Comarcal del Solsonès. L’increment de la demanda del Servei d’Atenció a Domicili està comportant reorganitzar les tasques que s’han de fer als domicilis de les persones usuàries d’aquest servei. Per aquest motiu el Consell Comarcal, tal i com es ve fent des de fa temps, ha considerat oportú contractar una empresa especialitzada per les tasques del Servei de Neteja i Higiene a la Llar.

Se signa el conveni per a la coedició anual de la Revista Oppidum

Aquesta signatura fa referència a l’edició número 10 de l'Oppidum que es publicarà a les primeries de 2013

El passat dimarts 6 de novembre es va formalitzar la signatura del conveni de col·laboració entre el Consell Co-marcal, l’Ajuntament de Solsona, l’Arxiu Comarcal i el Centre d’Estudis Lacetans (CEL) per a la coedició anual de la Revista Oppidum, amb la finalitat de fomentar, entre altres, la història i el patrimoni cultural de Solsona i el Solsonès.

L’acord l’ha formalitzat el President del Consell Co-marcal, Joan Solà, l’Alcalde de Solsona, David Rodríguez, el Director de l’Arxiu Comarcal, Jordi Torner i la Presidenta del CEL, Montserrat Creus.

Amb aquest acord, l’Arxiu Històric Comarcal de Solsona durà a terme la tasca de recerca i recollida dels treballs, estudis o iniciatives necessaris per a publicar la revista entre els diferents investigadors que accedeixen a la Xarxa d’Arxius de la Generalitat de Catalunya i el Centre d’Estudis Lacetans entre els estudiosos i les institucions dels Solsonès i entre els dife-rents Centres d’Estudis de Catalunya. Així mateix, se cercarà informació i documentació als diferents departaments de les Universitats de Catalunya i altres entitats públiques i privades interessades per col·laborar en aquesta iniciativa.

La distribució, divulgació i publicitat de la revista anirà a càrrec de l’Arxiu Històric Comarcal de Solsona, que lliurarà la revista a la Xarxa d’Arxius de la Generalitat de Catalunya i altres organismes o institucions públiques. El Centre d’Estudis Lacetans serà el responsable de la distribució entre els Centres d’Estudis que acceptin un intercanvi de publicacions. Les parts elaboraran un sistema de funcionament que permeti la distri-bució comercial de la revista i el seu major finançament.

Finalment, el Consell Comarcal del Solsonès contribuirà financerament amb una participació del 20% del total de la despesa, fins a un màxim de 700 euros, igual percentatge que l’Ajuntament de Solsona, mentre que el Centre d’Estudis Lace-tans i l’Arxiu Històric Comarcal de Solsona contribuiran amb

un 20 i un 10% respectivament del cost del projecte. L’aportació econòmica que manca per assolir la totalitat de la despesa, és a dir el 30%, el sol·licitarà el Centre d’Estudis Lacetans a l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.

L’Arxiu Històric Comarcal de Solsona serà responsable de les tasques de gestió prèvies a l’edició de la revista comarcal i durà a terme la recollida dels treballs, en lliurarà una còpia als membres del Consell Assessor de la revista Oppidum, en recollirà l’opinió i valoració. Serà l’Arxiu Comarcal qui comu-nicarà, si s’escau, a l’autor/s la resolució del Consell Assessor i serà el responsable de la correcció ortogràfica i revisió de les proves prèvies a la impressió.

Al Centre d’Estudis Lacetans per la seva banda, corres-pondrà la tasca de disseny, elaboració del format de la revista, i dels diferents elements formals i de l’estil d’edició. Del Centre d’Estudis també recaurà l’exclusiva de la responsabilitat en la gestió econòmica de la publicació de la revista i de donar compte a les parts contractants i amb caràcter anual de la gestió econòmica del projecte.


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

Oliana Marcel Ribera – Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Resum d’imatges de la Fira de Tots Sants d’Oliana 2012

Alguns dels alumnes de l’Escola de Música d’Oliana

El batlle d’Oliana amb diferents autoritats Detall d’un dels llocs de la fira

Tómbola del jovent Visita a la fira de l’alcalde de Lleida amb diferents autoritats

Presentació del llibre: “La cuina del bolet” Detall del públic a la plaça de la Reguereta


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

APFS

Nova conferència de l’APFS

El passat dia 30 d'octubre d’Associació de Pares de Família Separats va tenir una nova

conferència a la Sala de Cal Porrer

En aquesta conferència es va tractar la problemàtica de la pensió d’aliments a favor dels fills, ja que són molts els pares i mares custodis que no l'estan rebent i molts els pares i mares no custodis a qui se'ls fa molt difícil fer aquest ingrés mensualment. Per això es va tractar què es pot fer en cas de no rebra-la i en casa que els ingressos hagin disminuït i sigui molt difícil continuar passant la mateixa quantitat. També es va parlar del concepte extraodinaris i/o extraescolars, els quals en la majoria de casos al progenitor no custodi se li notifica la factura sense donar-li opció a opinar fins i tot en moltes ocacions havent-se efectuat ja la visita mèdica, compra del material, excursió, etc.

En aquesta xerrada vàrem tenir cares noves que es-perem que es vulguin fer socis i poder-les ajudar.

L’associació fa xerrades informatives a través dels advocats que col.laboren amb aquesta mensulament i també cada dos mesos una conferència amb una entitat o governa-ció local. De fet aquest divendres l’associació té una xerrada a les dependències de l’Ajuntament de Solsona.

També la delegació de Solsona té l’honor d’assistir a una conferència a la ciutat de Tarragona aquest dijous dia 8 i també el proper dia 15 a la ciutat de Girona. Aquestes dues conferències així com la xerrada amb les entitats o governacions locals són només per als socis.

Associació de Pares de Família SeparatsC/Travesserea de sant Josep de Calassanç 9Solsona 25280 [email protected] - www.apfscat.org

Solsona Jove Ajuda

La primera ha estat el dia 27 d’octubre. La xerrada l’ha donat la Gna. Mª Pilar Núñez de la Companyia de Maria, missionera de l’Àfrica, metgessa i professora de bioètica.

Aquest Germana ha estat tres estius a Haití i ha pogut ajudar aquell poble, fomentant l’escola d’Infermeria entre les noies del país.

La xerrada ha sigut molt interessant. Hi ha assistit un bon grup de nois i noies de Solsona i algunes persones grans.

Confiemquelessegüentsxerradesqueorganitzaranseran també interesants.

Xerrades sobre el voluntariat entre els joves

Gran CastanyadaEl dia 10 de novembre, dissabte, al local del

club Estel ens reunirem per celebrar la tradicional Castanyada. L’hora serà a les 5 de la tarda i el preu és de 7 euros. Us hi esperem a tots.

Club Estel


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

Testimonis Cristians de Jehovà

Conferència:

“Pots gaudir d’una Vida en Pau ara i per sempre”

Tots arreu del món volem viure una vida feliç i en pau. Però la realitat és que cada dia més persones experimentendificultats,inseguretatitemor.Nonomésa països devastats per les guerres i la inestabilitat política, també a casa nostra.

És possible viure, ara i en el futur, una vida en pau? Aquest dissabte a la sala de conferències dels Testimo-nis de Jehovà de Solsona es presentarà un discurs sobre aquest tema. Amb exemples de la Bíblia i experiències reals de la vida de persones, d’Irlanda o d’altres parts del mónqueabansvivienenmigdeconflictes,esmostraràque és possible viure una vida en harmonia amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb Déu.

La durada d’aquesta conferència és de 30 minuts, després qui ho vulgui podrà participar en la consideració per preguntes i respostes del tema “Aprèn de la paciència de Jehovà i Jesús”.

Conferència: “Pots gaudir d’una Vida en Pau ara i per sempre”

Lloc: Sala del Regne del Testimonis de Jehovà de Solsona. C/ de la Font núm. 7, baixos. Camp del Molí.

Dissabte 10 de novembre a les 18hTothom hi està convidat, l’entrada és lliure.

Sol del Solsonès Fotos: Xavi

El Sol celebra la castanyada

El dimecres 31 d’octubre es va celebrar, al Sol del Solsonès, la castanyada. El dia anterior, els membres del club social, amb l’ajuda de l’educadora social i de les monitores, van elaborar els panellets tradicionals d’ametlla. Dimecres, a banda dels panellets, vàrem poder menjar també castanyes, ja que vam rebre la visita de la Castanyera. Va ser una tarda plena de sorpreses, on vam poder gaudir d’uns moments de companyonia i on vam poder celebrar una de les festes típiques de la nostra terra. Amb fe i esperança, fins l’any que ve.

Dimarts 13 de novembre a les 16 horesUn cafè amb l’alcaldeFarem UN CAFÈ AMB L’ALCALDE. David Rodríguez, alcalde de Solsona, visitarà el Sol i tot prenent el cafè farem una bona tertúlia i així el coneixerem millor.

Dijous 15 de novembre a les 16 hores a la seu del Sol del SolsonèsXerrada d’escola de famílies: “Transtorns psicòtics I” a càrrec del psiquiatra Ramon Planet

Dissabte 17 de novembre a les 21.30 horesal Teatre els Catòlics (Cardona)V Nit literària i musical del Sol del SolsonèsActuaran artistes de Cardona i rodalies. Hi esteu tots convidats. Ajuda’ns a ajudar. Organitzat per: Ajuntament de Cardona, Creu Roja Cardona i Sol del Solsonès

�0 Celsona 798 - Divendres, 9-11-2012

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

A càrrec de la Dra. Maria Neus Ticó Falguera. Servei de Rehabilitació d’Althaia

DIA: 9 de novembre de 2012. HORA: 15h LLOC: Sala d’actes de la Cambra de Comerç de Solsona

Ajuda’ns, fes-te’n soci !

Teràpies després de la cirurgia del càncer de pit

Setmana internacional de lluita contra el càncer de pit

Organitza:

L’edició d’enguany de La marató de TV3 es farà el diumenge 16 de desembre i estarà dedicada al càncer, la prin-cipal causa de mort de persones entre els 35 i 70 anys. Serà el tercer cop que La marató se centra en el càncer: el primer va ser el 1994 (3.035.331 milions d’euros) i el segon, el 2004 (8.712.000).

La Fundació La Marató també va fer pública la re-captaciófinaldel’ediciódel’anypassat,lavintena,queesvatancarel31demarç.Així,laquantitatfinalhaestatde8.931.418euros. La xifra supera el màxim aconseguit en la història del programa, que es va assolir el 2010 (8.735.103 euros). En l’edició del 2011 el motiu de la recaptació era la recerca sobre medicina regenerativa i trasplantament d’òrgans i teixits.

Segons els responsables del programa, els prop de 9 milions d’euros recollits es convertiran en un impuls “decisiu” per a la recerca sobre medicina regenerativa i trasplantament d’òrgans i teixits.

Paral·lelament a les xifres de recaptació, els organit-zadors de la marató televisiva destaquen la implicació social que ha guanyat el projecte any rere any, i que aquest 2011 s’ha traduït en 1.822 activitats populars, un 32% més que en l’edició anterior. En vint edicions, La marató de TV3 ha recollit més de 106 milions d’euros, que han permès impulsar 565 projectes de recerca.

L’associació “Fènix d’ajuda i suport contra el càncer” fa una crida a participar-hi

L’associació s’adhereix a “La Marató” i demana la participació de tothom ja que els fons recaptats és destinen a projectes de recerca en un àmbit, com és el càncer, on els avenços són molt importants gràcies a la investigació.

L’Associació Fènix de Solsona és una entitat, sense ànim de lucre, que treballa per guanyar la lluita contra el càncer, a la qual s’enfronta la societat actual. Som conscients, però, que no la pot guanyar sense el suport de tothom. Per això s’ofereix a les persones i famílies de la nostra comarca per ser l’agluti-nadora dels problemes i solucions que es puguin presentar en cada cas.

L’Associació Fènix forma part de la FECEC, entitat de la qual en són membres altres associacions catalanes, com la nostra. Totes treballem conjuntament per a poder oferir serveis

‘La marató’ de TV3 recaptarà fons per al càncer

als pacients i famílies, que es troben en situacions complexes, derivades d’aquesta malaltia: suport psicològic i acompanya-ment, mitjançant voluntariat, allotjament proper als centres sanitaris... Fènix es posa a la vostra disposició per ajudar, dins les seves possibilitats, a resoldre aquelles situacions difícils d’afrontar individualment.

Podeu dirigir-vos a nosaltres a través del telèfon 634 555 817 o per correu electrònic a: [email protected]’ns, fes-te’n soci !

El racó de Fènix

�1Celsona 798 - Divendres, 9-11-2012

Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

Rotary Club Solsona Redacció

Rotary informa als alumnes solsonins sobre el premi Protagonistes del demà

El president del RC Solsona, Rafael Fonollà, amb la guanyadora de l'any passat del premi Protagonistes del demà, Marta Puig

Alumnes de l'escola Arrels II

Rotary Club Solsona ha començat una ronda informa-tiva per donar a conèixer als alumnes solsonins de l'Institut Francesc Ribalta i l’Escola Arrels II en què consisteix el premi Protagonistes del demà que organitza l'entitat.

El president del RC Solsona, Rafael Fonollà, va explicar als alumnes què és Rotary i en què consisteix el premi. D'altra banda Marta Puig, guanyadora de l’any passat, va explicar amb l'ajuda d'unes diapositives la seva experiència del viatge que va realitzar a Egipte i les seves vivències.

El Rotary Club de Solsona ha obert el període per a la presentació de candidats i candidates al premi Protagonistes del Demà. El certamen premia en l’àmbit local els i les joves que

demostrin tenir unes actituds i unes capacitats pròpies dels líders del demà. Esperit emprenedor, honradesa, actitud de servei, com-promís, formació i ètica, són alguns dels valors que més es tenen en compte a l’hora d’escollir el guanyador o la guanyadora.

Els candidats o candidates poden ser proposats per qual-sevol entitat o institució acadèmica, cultural, social, religiosa o d’oci, associacions de pares de família, col·legis o professors. Està dirigit a joves d’entre 16 i 21 anys del Solsonès o que estudiïn en algun centre educatiu de la comarca. El termini finalitza el 15 de novembre.

�� Celsona 798 - Divendres, 9-11-2012

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

El cicle ‘Amb ulls de dones’ exhibeix gratis quatre aplaudits films als teatres de Solsona i Sant Llorenç

Entre els dies 15 i 30 d’aquest mes a les deu de la nit

Aquesta tardor els teatres de Solsona i Sant Llorenç de Morunys acullen la ter-cera edició del cicle Amb ulls de dones, consistent enguany en l’exhibició gratuïta de quatre aplaudides pel·lícules que tenen comafilconductorlestemàtiquesdegènerei interculturalitat. Cada dijous del 15 al 29 d’aquest mes a les deu de la nit la cita serà al Teatre Comarcal de la capital, mentre que el divendres 30, a la mateixa hora, la projecció es farà a Sant Llorenç.

Amb ulls de dones és una campa-nya coorganitzada pel Consell Comarcal del Solsonès i l’Ajuntament de Solsona, a través del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) i el Pla de Ciutadania i Immigració, que té per objectiu sensibilitzar la població sobre les desigualtats de gènere i oferir una visió de la diversitat de realitats del col·lectiu femení. Hi col·laboren l’Institut Català de les Dones, el Departament de Benestar Social i Família, l’Ajuntament de Sant Llorenç de

Morunys i l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida.

¿Y ahora adónde vamos? és la cin-ta que estrena el cicle el pròxim dia 15 a Solsona.

El dia 22 el Teatre Comarcal projec-tarà Bailando en la oscuridad.

L’últim dijous del mes els solsonins i solsonines podran veure London River.

Finalment, el dia 30 al Teatre Munici-pal de Sant Llorenç es projectarà Caos.

En l’edició de l’any passat, que va constar de dues projeccions i una conferèn-

cia, van participar al cicle Amb ulls de dones un total de 180 persones.Lesexhibicionscinematogràfiquessolenaplegarunamitjanadecinquantaespectadorsperfilm.

Ajuntament de Solsona - Consell Comarcal del Solsonès Redacció

Club de jubilats de l’Arcada Montse Riu

El Club de jubilats de l’Arcada va visitar la Sierra de Guara

el passat 17 d’octubre

A les 7 del matí sortíem de Sant Llorenç en direcció a Bierge. Allí vàrem veure l’elaboració d’oli d’oliva Ferrer, on vam poder veure un audiovisual i gaudir d’una degustació. Una altra visita va ser a la formatgeria de formatges de cabra Radiquera. Aquí també vàrem veure un audiovisual i vam poder fer una degus-tación a Adahuesca.

Dinar a Alquézar. Un cop ben dinats, visita guiada a la població i a la Col.legiata de Santa María d’Alquézar, col.legiata castell amb orígens de for-talesa, construïda al segle IX per frenar els regnes cristians del nord. Als murs

L’Arcada d’excursió a la Sierra de Guara (Osca)

del claustre s’hi poden veure pintures al fresc que descriuen escenes del Nou Tes-tament. Finalment, temps lliure i retorn a Sant Llorenç. L’excursió tenia un preu

de 45 euros pels socis i 48 euros pels no socis, el preu incloïa l’autocar, l’entrada i visites guiades, dinar i assegurança de viatge.

��Celsona 798 - Divendres, 9-11-2012

Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

LiaFemella de mida petita, té uns 10-11 anys. Sembla creuada de pequinès. És molt tranquil·la, bona i afectuosa.

Associació en Defensa dels Animals de Solsona

Si esteu pensant a comprar un gos, plantegeu-vos adoptar-ne un!

Aquests gossos estan en adopció a l’Associació en Defensa dels Animals de Solsona. Els interessats contacteu a: [email protected] o 680.28.12.57

DuqueMascle de mida molt gran, té uns 7 anys. Sembla creuat de mastí, és molt vigilant, ideal per tenir en una casa o una masia.

MatiMascle de mida petita, té uns 9 anys i és un "caniche". És molt bo i afectuós amb les persones i molt bo amb nens, es porta bé amb altres gossos i gats.

TrufaFemella de mida mitjana-petita, no sa-bem exactament l’edat però és gran i és una beagle. És molt dolça, tranquil·la i bona amb tot tipus de persones i sociable amb altres gossos.

MonaFemella de mida petita, té uns 3 anys. És creuada de Yorkshire. És divertida, juganera i bona.

Carnaval de Solsona

Impressió Programa i Tríptic 2013L’Associació de Festes del Carnaval Solsona convo-

ca als impressors de Solsona a participar en la impressió del Programa i Tríptic del 2013. Qui vulgui participar pot demanar informació a:[email protected]

Avisos

Ball a càrrec de Raül i Espe ajornat fins al dia 26 de desembre

El Consell de la Gent Gran de Solsona informa que la tarda de ball amenitzada per Raül i Espe, programada inicialment per aquest diumenge 11 a les 19 h al vestíbul de la Sala Polivalent, s’ajorna fins al dia de sant Esteve, el pròxim 26 de desembre. Així, la pròxima sessió serà el dia 25 de novembre.

Cartellera

’Les converses amb el Mirall’. Paula BonetISSIMM, Solsona. 10.11.12 al 13.01.13

Inauguració de l'exposció: dissabte 10 de novembre a partir de les 18h

23è Cicle de projeccions del Centre Excursionista:’Ascenció amb esquís al Turon de Neouvielle’

i ‘Noruega 2011. Esquí de muntanya pels Alps de Lyngen’

Dissabte 10 de novembre a les 21:30 al Teatre Comarcal del Solsonès. L’entrada és lliure. Hi col·laboren l’Ajuntament de Solsona, la Federació d’Entitats Excursio-nistes de Catalunya (FEEC) i el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Glossa Xavier Novell, bisbe de Solsona

El doble manament de Jesús

El fragment evangèlic del mestre de la llei que pregunta a Jesús quin és el primer de tots els manaments de la Llei ens proposa la primera catequesi sobre els manaments, sobre la vida en el Crist. El Concili parla poc dels manaments. Només refereix el doble manament d’estimar a Déu per damunt de tot i al proïsme com a un mateix, en dos números (24 i 28) de la Constitució pastoral sobre l’Església en el món contemporani, Gaudium et Spes, fonamentant la dimensió comunitària de la vida humana segons el pla de Déu. El Catecisme de l’Església Catòlica guiarà avui la nostra catequesi.

El Catecisme presenta allò que hem de viure a partir del decàleg. Ho introdueix, però, explicant que els cristians “reco-neixent en la fe la seva nova dignitat, són cridats a dur des d’ara una ‘vida digna de l’evangeli de Crist’ (Fl 1,27)” (CEC 1692). Així, els manaments no són unes lleis que el cristià ha de complir externament sinó les pautes, que a la llum dels ensenyaments de Jesús, i amb l’ajuda de la seva gràcia, ens indiquen com imitar-lo. Com és evident en l’episodi del jove ric (Mt 19,16-29), “el

seguiment de Jesús comprèn el compliment dels manaments [...] però l’home és invitat a trobar en la persona del seu Mestre aquell qui n’és l’acompliment perfecte” (CEC 2053).

El Catecisme, en la introducció als deu manaments, mostra la relació d’aquests amb el doble manament de Jesús, la comprensió dels manaments des de Crist: “El decàleg s’ha d’in-terpretar a la llum del doble i únic manament de la caritat, plenitud de la llei: ‘Allò de no adul-teraràs, no mataràs, no robaràs, no cobejaràs, i qualsevol altre manament, tots es resumeixen en aquesta sentència: Estimaràs el teu proïsme com

a tu mateix’ (Rm 13,9)” (CEC 2055). I a més, seguint el mode com els organitzava sant Agustí, diu que “els tres primers es refereixen, sobretot, a l’amor a Déu i els altres set a l’amor al proïsme” (CEC 2067).

Si voleu comprendre millor com hem d’interpretar els manaments llegiu els núm. 1691-1698 del Catecisme. Si, a més, voleu descobrir llur relació amb el doble manament de Jesús, llegiu, també, els núm. 2052-2074.

Els dies 27 i 28 d’octubre, el Sr. Bisbe va finalitzar la visita pastoral a l’arxiprestat de la Segarra visitant les parròquies de Vicfred, Ardèvol i Pinós, tot i que encara quedaran algunes visites a petits nuclis sufraganis.

El dissabte dia 27 va celebrar la missa a Vicfred, i després es va reunir amb la gent del poble, acompanyat pel sr. Alcalde, al nou local social que durant aquests anys s’ha construït sobre l’antic hort parroquial. Es tracta d’un edifici ampli, modern, ben condicionat i que dota a aquest petit nucli del municipi de Sant Guim de la Plana d’un equipament impecable. Allí varen compartir tots plegats un berenar-sopar.

El diumenge dia 28 va celebrar la missa al Santuari de Pinós, on cada diumenge es reuneixen els feligresos de les parròquies d’Ardèvol i Pinós i també els veïns d’algunes cases de Su i de Vallmanya i, cada quinze dies, de Prades i la Molsosa. Després de la missa, el Sr. Bisbe es va reunir amb la gent del poble, va esmorzar amb ells i va saludar-los a tots. Després va anar a visitar les esglésies parroquials d’Ardèvol i de Pinós, que estan pendents de restauració, acompanyat pels feligresos respectius.

Bisbat

Visita pastoral a les parròquies de Vicfred, Pinós i Ardèvol


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

Parròquia

CAMBRILSFesta patronal de Sant Martí.- Aquest diu-menge, 11 de novembre, a les 11, Missa i cant dels goigs en honor de Sant Martí.

CEURÓVisita al Cementiri.- Diumenge, dia 11, Missa a les 11. La col·lecta serà pel Domund. A continuació, hi haurà una pregària pels difunts al cementiri.

LA SELVAFesta de Sant Martí de les Serres.- Diu-menge, 11 de novembre i festa de sant Martí, a la 1, Missa a la capella de les Serres.

NAVÈSMissa dominical.- Diumenge 11 de no-vembre, Missa a 2/4 de 12.

PREIXANAVisita al Cementiri.- Diumenge, dia 11, a les 10, Missa i visita la Cementiri.

SANT JUST-JOVALFesta de Sant Martí a Joval.- Diumenge, dia 11, se celebra la festa patronal de Sant Martí a l’església de Joval. La Missa serà a les 11 del matí.

VALLFEROSASant Martí de Salomons.- Diumenge, 11 de novembre, a les 11, Missa a la capella de Sant Martí de Salomons.

SOLSONAFesta de la Dedicació de la Catedral.- Aquest dissabte, dia 10 de novembre, a les

10 del matí, Missa conventual, presidida pel Sr. Bisbe, Mons. Xavier Novell. Hi sou convidats a participar-hi tots els qui us sigui possible.

ATENCIÓ a un canvi de missa pel Diumenge dia 18 de novembre.- El Diu-menge, dia 18 de novembre, ens visiten els Pueri Cantores i, dels diversos actes que faran a la ciutat de Solsona, canta-ran a la Missa Solemne presidida pel Sr. Bisbe, Mons. Xavier Novell, que serà a la Catedral de Solsona a 2/4 d’1 del migdia. Aquest dia no hi haurà la Missa de les 12 del migdia al Cor de Maria.

Dia de l’Església Diocesana: GERMA-NOR.- Com cada any per aquesta època, es fa la campanya per al sosteniment econòmic de l’Església. Trobareu fulls informatius i cartells a les esglésies anun-ciant-ho. Enguany serà el proper cap de setmana del 17 i 18 de novembre.

Pregària per les Vocacions i Vetlla.- Durant el mes de novembre, cada any, les diòcesis amb seu a Catalunya fan una cadena de pregària per pregar al Senyor per les Vocacions. Al nostre bisbat correspon fer-ho amb més relleu els dies 4, 14 i 24 de novembre. A la vostra pregària personal intenteu posar-hi aquesta intenció perquè les Vocacions són necessàries per a tota l’Esglé-sia.Ambaquestafinalitat,laVetlladePre-gària mensual que es fa al Cor de Maria es tindrà present aquesta intenció vocacional. Serà la penúltima setmana de novembre, més concretament el dijous, dia 22, a les 9 de la nit. Podeu guardar-vos aquesta data per

venir a l’església a demanar-li al Senyor tots junts en adoració davant d’Ell.

Curs d’aprofundiment de Cristologia.- Des de l’Escola de Formació de Laics s’organitza un curs d’aprofundiment sobre Cristologia impartit pel professor Miquel Àngel Tarín i Arisó, al Seminari de Solsona, durant els dissabtes. Entre altres, els objectius del curs són conèixer els fonaments de la teologia cristiana: Déu, Crist, revelació, fe i raó, Escriptura, Tradició, Magisteri i comunitat eclesial. Informació: Parròquia de Solsona, tel. 973 48 01 23.

PREGUEM PELS DIFUNTSSOLSONA: Dia 10.- A 2/4 de 7 de la tarda, Difunts de la família Cases-Gilibets. A les 8 del vespre, mossèn Josep Malé Casafont (4t a.); M. Claustre Cabó Costa (14è a.); Valentí Camps i família; Pepita Aldabó Mallo i família (4t a.).

Dia 11.- A les 10 del matí, mossèn Josep Malé Casafont; Valentí Camps i família; Fermí Solé Colilles (4t a.). A les 12, Jordi Santaeulària Outeda (20è a.); Valentí Camps i família.

Dia 12.- A 2/4 de 8 del vespre, Antònia Farràs Capdevila i els difunts de la famí-lia Selva-Farràs.

Dia 17.- A les 10 del matí, esposos Lluís AuguetsiAntòniaTorrent,ielsseusfills:Felip, Mercè i Lluïsa, i també per Josep Capdevila i família.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

ERC Miquel Manzano Empresariat Miquel Manzano

Puigcercós: "El nostre procés cap a

la independència és com divorciar-se del típic

mascle ibèric"

Esquerra Republicana de Catalunya va celebrar divendres dia 2 de novembre una conferència amb la pre-sència de Joan Puigcercós que tanca la llista per Barcelona i que va substituir el candidat a la presidència de la Gene-ralitat, Oriol Junqueras, excusat per motius familiars. L'acte celebrat al vestíbul de la sala Polivalent també va comptar amb la presència del cap de llista d’Esquerra Republicana de Catalunya – Catalunya Sí, per la demarcació de Lleida al Parlament de Catalunya, Josep Cosconera, dels candidats del Solsonès, Sara Alarcón i David Rodríguez i del candidat de les JERC, Rubén Serrano.

Puigcercós va explicar la seva visió del moment polític que vivim. "Sempre estem buscant perquès i justi-ficacions per defensar-nos" va explicar afegint que "volem ser independents perquè ens dóna la gana, no cal donar explicacions". Dit això va voler explicar diverses raons eco-nòmiques, socials i culturals que porten a voler un estat nou, "tenim l'oportunitat de fer un nou país" va apuntar.

Joan Puigcercós va preveure que "aquest país tindrà majoria independentista al Parlament l'endemà del 25".

Pel portaveu republicà al Parlament de Catalunya, el poble català està vivint "un divorci de la figura tan típicament i sinistrament espanyola del mascle ibèric", Puigcercós va incidir en que pel govern de l’estat a Madrid aquesta separació passa per una sèrie d'etapes, "la prime-ra fase és la negació, la segona la violència (avions de l’exèrcit, reducció de pensions...), però la tercera, és la més perillosa: l’intent de reconciliació".

El conferenciant va cloure l'acte parlant de temes que uneixen Espanya i Catalunya i coses que les separen fent al·lusió a temes com els atacs a la llengua catalana.

Abans de la conferència es va enlairar un globus d’Esquerra al Camp del Serra cap a les 6 de la tarda en pre-sència del president comarcal d’Esquerra, Carles Montoriol, l’alcalde de Solsona, David Rodríguez, i la regidora de Cultura Sara Alarcón.

El diputat per CiU, Antoni Fernández Teixidó, que en l’actual legislatura és President de la Comissió Parlamentària d’Economia, Finances i Pressupostos, es va reunir dimarts passat amb alguns empresaris de la comarca a l'Hotel Sant Roc. A la xerrada també hi van assistir la diputada pel Solsonès Mireia Canals, el president del Consell Co-marcal, Joan Solà, el diputat provincial Marc Escarré, i el vicepresident responsable de promoció econòmica del Consell, Esteve Algué.

Fernández Teixidó va començar la seva intervenció comentant algunes dades econòmiques com l'increment de l'atur i l'afebliment de les petites i mitjanes empreses. Segons va explicar la manca de finançament és un dels principals problemes d'unes empreses que han crescut gràcies al finança-ment bancari i dels proveïdors. A més va comentar que la crisi provoca una baixada del consum que crea un cercle negatiu en tots els sentits.

"És una quimera pensar que els polítics farem que arribi finançament a les empreses" va deixar clar l'economista. Tot i així el polític es va mostrar esperançat en que en els propers anys millorarà la situació. Fernandez Teixidó va destacar que la confiança és bàsica per recuperar-se i per això "cal que el govern hi posi les condicions favorables".

Per últim, l'economista va repassar les últimes recla-macions de Catalunya quant a autonomia política i va destacar que "ara toca vèncer la crisi i que els catalans puguin dir la seva".

Acabada la xerrada hi va haver un torn de preguntes entre els empresaris i l'economista que va cloure aquesta trobada.

El diputat Fernández Teixidó es reuneix amb

empresaris de la comarca


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

CUP Marc Barrera, número 13 de la llista de la CUP per Lleida

Presentació de la CUP-Alternativa d’Esquerres.

És l’hora del poble!Per presentar la candidatura de Lleida de la CUP-

Alternativa d’Esquerres i les seves intencions aquest dissabte 10 de novembre a les 20h al Vestíbul de la Sala Polivalent de Solsona tindrem amb nosaltres els següentsponents:

Antonieta Jarné: Cap de llista per Lleida de la CUP-AE. És historiadora i professora de la UdL. Ens parlarà de per a què es presenta la CUP, dels objectius, dels principis d’acció política i del programa.

Josep Cabré: Número 3 per Lleida de la CUP-AE. És pagès i membre d’Unió de Pagesos. Ens parlarà de quin model proposa la CUP pel món rural enfront el model actual, que ha portat a l’abandó i el despoblament.

Jaume Casals: Batlle de Navàs per la CUP i número 8 per Barcelona de la CUP-AE. Ens parlarà de què fa la CUP allà on pot prendre decisions.

Marc Barrera: Candidat del Solsonès per la CUP-AE. Presentarà l’acte.

Enacabat hi haurà un sopar per ajudar afinançar lacampanya. La CUP no demana crèdits a entitats bancàries, i la campanya la paguem gràcies a la col·laboració de la gent.

La primera de les activitats programades se celebrarà el divendres 16 de novembre i consistirà en la presentació del llibre Delenda est Hispania, que analitza les diverses vies que pot emprendre Catalunya per tal d’assolir el procés cap a la independència. L’acte se celebrarà a la sala cultural de l’Ajun-tament de Solsona a les 9 de la nit i comptarà amb l’assistència d’Albert Pont, autor del llibre i especialista en Dret internacional i responsable d’aquesta àrea al Cercle Català de Negocis.

Els actes prosseguiran l’endemà dissabte amb una jorna-da festiva que sota el títol “Dóna la cara per la independència” aplegarà a la plaça Major de Solsona diverses activitats lúdiques i festives. La jornada començarà a les 12 del migdia i s’allargarà finsales7delatarda.Entrelesactivitatsprogramadesestàprevista l’actuació dels Castellers de Solsona, una trobada de gegantons, Denegat i l’animació musical d’una “xaranga” durant el matí. A la tarda es comptarà amb la participació del Mag Pere i els concerts dels grups Kuissó i Accés Denegat.

Durant tot el dia les persones que vulguin donar la cara per la independència -només poden fer-ho els majors de 18 anys- ho podran fer a l’estand que l’assemblea nacional catalana instal·larà a la plaça Major. Tots els actes són gratuïts i oberts a tothom. Les persones que vulguin formar part o col.laborar amb la secció solsonina de l’Assemblea Nacional de Catalunya ho poden fer enviant un correu a: [email protected]

Assemblea Nacional Catalana

Solsona dóna la cara per la independència

La secció solsonina de l’Assemblea Nacional Catalana organitzarà els propers divendres i

dissabte 16 i 17 de novembre diverses activitats per reflexionar i donar suport al procés sobiranista

que es viu actualment a Catalunya

Foto: Pere Cuadrench


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Opinió Mireia Canals i Botines, candidata al Parlament de Catalunya, CiU

Viabilitat econòmica de Catalunya (capítol 1 de 3)

Catalunya és un país viable econòmicament,aquestaésunaafir-mació que no ha d’estranyar a ningú. La nostra història és testimoni directe de com som i de com hem adminis-trat la nostra destresa comercial i els nostres talents. No obstant això, l’aportació d’algunes dades pot ser d’utilitat a l’hora d’emetre judicis i establir un diàleg, una cosa molt im-portant en aquests temps que vivim. En aquest article, que té tres parts, que anirem publicant durant les properes setmanes, recullo algunes d’aquestes dades que poden ser útils per tal d’explicar d’on venim, on som i cap on anem.

La primera dada rellevant és que Catalunya, que re-presenta el 16% del total de la població de l’Estat espanyol, paga el 21% del total dels impostots recaptats, però després només rep el 14% de la despesa pública d’aquest Estat. Així, per donar un exemple, en els pressupostos de l’Estat per a l’any 2013, Catalunya rebrà un 11,9% del total previst en infrastructu-res, mentre autonomies que generen menys riquesa en rebran un percentatge superior: Andalusia, un 15,3%; Castella i Lleó, un 14,9%, i Galícia, un 12,3%. Per acabar-ho d’agreujar, les dades referents al 2011 demostren que una cosa és el que es pressuposta i una altra de ben diferent el que s’executa. És a dir, que, tot i que Catalunya ja rep un tracte negatiu en els pressupostos, en el moment d’executar-los el tracte és molt pitjor: el 2011, només es va executar a Catalunya el 35% dels diners pressupostats en infrastructures. L’excusa que no hi ha diners per a més no és vàlida, ja que a Madrid, en el mateix 2011, es va executar un 111% del pressupostat. Per si no ha quedat clar: de cada 100 euros previstos en el pressupost per a infrastructures del 2011, a Catalunya el govern espanyol se’n va gastar 35, mentre que a Madrid se’n va gastar 111.

Germà Bel, Catedràtric d’Economia a la Universitat de Barcelona, ha analitzat la tasa de retorn dels impostos a Catalunya, i ha arribat a la conclusió que no hi ha precedents ni equivalents al món de tases tan baixes de retorn com les nostres. Éselfamóstemadelesbalancesfiscals,ladiferènciaentreelque aporta Catalunya a través dels impostos i el retorn via des-pesa territorial per part de l’Estat en infrastructures, pensions, etc.Sónelsfamosos16milmilionsd’eurosdedèficitfiscal,uns diners que l’Estat recapta a Catalunya però que després no tornen al nostre país.

El departament d’economia calcula cada any la dada de dèficitfiscal.L’any2009vaserde16milmilionsd’euros;el2008, de 17 mil milions. Estem parlant d’un 8% del PIB català. La pregunta que pot sorgir és si aquest 8% és molt o poc. Un bon exercici és contrastar les dades amb altres experiències internacionals semblants. Germà Bel ha exposat els casos de trescomunitatsquetambéestanensituaciódedèficitfiscal,però, com podreu observar, molt lluny de la nostra: a l’Estat d’Austràlia Occidental és del 3,9%; a Flandes (Bèlgica), del 4,4% (ifixeu-voscomestand’alterats!),iAlberta(Canadà),d’un3,2%.

La resposta a la pregunta, doncs, és clara:un8%dedèficitfiscalésmolt,moltíssim. A Catalunya, l’Estat recapta molts euros en impostos però en retorna molt pocs. Quines conseqüències té això? Doncs con-seqüències negatives en l’estat del benestar, en el desenvolupament de les empreses, en les infrastructures i en la capacitat de generar riquesa del nostre país.

Oferim ara algunes dades de quina participació té el sector públic per comunitats autònomes. Extremadura, que és una comunitat -el president de la qual ha arribat a dir que Catalunya és una comunitat subvencionada i no para de llançar diatribes contra els catalans- té una participació del sector públic en el seu PIB del 22,3%, mentre que a Catalunya és només del 7%. Catalunya és, de fet, la comunitat autònoma que té menys participació del sector públic en el seu PIB, mentre que Castella-La Mancha el té del 17%, Castella i Lleó del 16% i Andalusia del 15%, entre d’altres. Com que els funcionaris tenen, desgraciadament, mala premsa, algú pot dir que això és un bon senyal: tenim menys funcionaris, aquesta és una bona dada. Però no ens enganyem: tenir menys funcionaris vol dir tenir menys metges, menys professors, menys despesa pública, en definitiva. Aquesta és una de les conseqüències del dèficit fiscal, i afecta de manera directa a la qualitat de la vida de les persones i a l’èxit de les empreses. Una altra dada reforça aquesta tesi, la que fa referència a les retribucions dels funcionaris o del personal públic sobre el total dels assalariats. En el cas d’Extremadura, de cada 100 euros que es paguen en concepte de salari per a qualsevol tipus de persona, 40 són per a treballadors del sector públic. A Catalunya, aquesta xifra es redueixfinsals12euros.Eldèficitfiscalésaixò.

Davant d’aquest tipus de dades, és important recordar allò del “principi d’ordinalitat”, que l’Estatut mutilat pel Tribu-nal Constitucional pretenia resoldre. Abans de la redistribució territorial dels diners, la renda per càpita catalana és del 118%. És a dir, si la mitjana de la renda per càpita espanyola és 100, a Catalunya és 118. Catalunya, doncs, genera un 18% més de ri-quesa que la mitjana espanyola. Una vegada feta la redistribució, Catalunya passa de 118 a 104. Aquest fet es podria considerar com a lògic en ares de la solidaritat: és just que les regions més riques contribueixin a l’equilibri territorial ajudant les més po-bres. Així, Extremadura, que inicialment té una renda mitjana del 69%, passa a tenir-la del 89% després de la redistribució. Però el que ja no és tan lògic és que Catalunya passi de la quarta posició a la novena. Per què? Doncs perquè això implica que regions que generen menys riquesa però que reben l’ajut passen al davant de Catalunya. Així, Cantàbria té una renda per càpita de 100 abans de la redistribució, però després la té de 105, un punt per sobre de la catalana. El mateix passa amb Castella i Lleó que passa de 95.6 a 107.1. Això no és acceptable.

Per tant, quan ens preguntem si el model actual és viable, l’única resposta possible és que no, que no ho és.


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

ICV Solsonès Marcel Colell. Coordinador ICV Solsonès

Alternatives IV

Quansurtinaquestesreflexionsalcarrerjaestaremenplena campanya electoral, així que el normal seria demanar el vot per la nostra coalició, ICV-EUiA, per la nostra cap de llista a Lleida, Sara Vila.

ICV-EUiA som molt conscients que la importància d'aquestes eleccions rau no només a l'hora de la votació, sinó també, i molt important, en el seguit de mobilitzacions con-vocades abans i que, tal i com estan les coses, no es repetiran després del dia 25. Tothom ens queixem de les retallades que, en un moment o altre, ens han afectat. Només queixar/se, no serveix de res. Cal mobilitzar/se. Aquests drets de que gaudim ara, i que ens volen prendre, van costar molta sang i sofriments als nostres avantpassats, a l'hora que construïen un país pròsper i digne, desmentint el que ens volen fer creure, que el país només pot anar bé a còpia d'eliminar drets dels ciutadans.

Per aquesta raó avui fem una crida a la societat de Solsona a que massivament participi a la VAGA GENERAL convocada als països del sud d'Europa pels Sindicats i una munió

mes d'entitats de la societat civil el 14N. Podem demostrar a Europa que som capaços de defensar el dret a decidir, tant de drets socials com nacionals

Nomes l'esforc i dedicació dels treballadors ha esmorteït els efectes de les retallades a educació, sanitat i altres serveis de la nostra comarca. Però la llista de mesures aprovades pel Rajoy i exigides, recolzades i aplaudides per aquesta Minoria Catalana que aquí diuen que ens volen salvar, aquestes mesures apunten directament als fonaments de la nostra societat Els treballadors de l'administració publica ja han rebut l'estocada. Mancomunitat d'aigües,CTFC,CEDRICAT, són al punt demira immediat, Amisol, Sol del Solsonès, escanyats de recursos i botiguers i petits empresaris, amb aquest panorama, ja m'ho explicareu, com us ho feu.

Com que hi ha alternatives, mobilitzem-nos el 14N amb la VAGA GENERAL per exigir-les i abans del 25 ja parlarem de quins partits les defensen o no. Per descomptat que ICV-EUiA, sí. Perquè sí que podem.

Quan passes l’últim full, t’adones que acabes de llegir un llibre formidable; Victus d’Albert Sánchez Piñol. És una novel·la his-tòrica tan trepidant que m’han passat les sis-centes pàgines amb un tres i no res. I n’hagués llegit sis-centes més seguint les aventures i desventures d’un personatge repulsiu, però que a la vegada aconsegueix l’empatia del lector, Martí Zubiría, protagonista i narrador de la novel·la, centrada dins els fets previs, i concretament, al setge de Barcelona del 1714.

Albert Sánchez Piñol, prèviament, com sol passar quan s’escriu novel·la històrica, ha hagut de portar a terma una ingent tasca d’investigació dels fets que varen succeir durant aquells esdeveniments. Tot plegat li ha costat deu anys escriure-la. Ens avisa, però, que la realitat d’aquesta història supera la ficció, i mireu que la ficció del sr. Piñol, si heu llegit les seves anteriors novel·les, no coneix límit.

Barcelona, contra tot pronòstic, va resistir tretze mesos de salvatge setge per part de les tropes borbòniques, quan, el que estava escrit i demostrat, els setges no duraven més de trenta dies. Aquesta heroïcitat va ser gràcies a la voluntat po-pular, que va exigir a la classe dirigent –descrits al llibre com uns derrotistes consumats-, la publicació de la Crida per la

Opinió Ramon Solé i Capdevila

Victus

resistència. Cal dir que en aquells moments ja no es defensava la llibertat del país, aquest estava arrasat i ocupat pels borbònics, es defensaven els Furs i Constitucions, i les institucions catalanes.

Ens recorda, encertadament, el sr. Piñol, que Catalunya és el que és gràcies als herois d’aquella gesta. Gràcies als ciutadans que no es varen acovardir davant un exèrcit descomunal. Si en aquell moment la presència d’aquella imponent màquina de guerra, la indecisió i covardia de la majoria de la classe dirigent, l’abandó de la ciutat per part de la burgesia -refugiats aquests a Mataró-, no va poder doblegar el poble català; avui que te-nim una majoria de polítics que defensen la

nostra llibertat dins un marc democràtic i europeu, els catalans no podem abdicar, seria el nostre desmantellament definitiu. Aquesta vegada, més que mai, hem de donar confiança i suport al president Mas, mai no tindrem una altra oportunitat com la que ens ha obert el president Mas.

Només els covards poden caure dins els tentacles del discurs de la por, per això és el recurs dels dèspotes. Ens hem de preguntar, doncs, a qui fa por una Catalunya que gestioni els seus propis recursos i esdevingui un nou estat de la Unió Europea?


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Amb accent Josep Maria Poblet

Ineptitud provocadora

Migdia del proppassat dimecres 31 d’octubre. Veig un noticiari d’una cadena de T. V, que emet amb profusió d’imatges i de comentaris els esdeve-niments d’un matí singular viscut a Barcelona, amenitzat per la pluja, les ja habituals vagues del metro, dels trens, dels taxis, amb la concurrència persistent de l’enèsima avaria en una línia del tren de rodalies. Imatges d’andanes del metro i d’estacions de trens curulles de viatgers indignats, estat que manifesten sense embuts als periodistes o reporters que els interroguen. Un drama rere cada viatger, la majoria per fer tard a la feina, a fer de cangur dels néts, al metge, a una cita concertada, etc. Alguns viatgers anònims no amaguen la seva indignació amb Renfe, amb Foment i amb d’altres responsables, fent esment especial dels alts càrrecs d’aquests estaments, que amb la seva desinhibició i ineptitud són els causants directes de totes les molèsties que dia rere dia han de patir els usuaris d’aquests serveis a Barcelona.

Acte seguit el noticiari fa un gir i ens ofereix unes imatges, que no m’haurien de sorprendre per iteratives, però, que avui m’indignen i em molesten sobre manera, ja que veig uns Vips i uns Prohoms asseguts en unes taules ben assortides d’exquisides viandes que constituiran el menú d’un esmorzar de treball, durant el qual han de parlar de no sé què, (segurament sols marejaran la perdiu, com sempre) i com que prefe-reixo ignorar-ho, canvio de canal i em dedico a veure les aventures d’en Tom i Jerry. Això no m’impedeix recordar les cares de satisfacció dels nombrosos i alhora feliços i ben peixats comensals que segurament varen estar una bona estona fruint d’unes esplèndides viandes pagades per tots els contribuents. Aquests Vips no van fer tard al seu esmorzar, ni es van mullar, ni van perdre part del seu jornal, ni van patir empentes ni aglomera-cions (“Hem viatjat com dins una llauna de sardines”, diu una dama gran) ja que un bon cotxe de marca, amb xofer uniformat, els ha portat plàcidament i còmodament al lloc de treball.

Fins quan haurem d’aguantar aquest cinisme?

Solsona FM

Solsona FM organitza un debat

electoral amb els candidats

solsonins al 25NEs durà a terme, en directe, el

dissabte 17 de novembre a partir de les 12 del migdia. Hi prendran part Mireia Canals (núm. 5 CiU), Sara Alarcón (núm. 6 ERC), Encarna Tarifa (núm. 10 PSC), Carme Frago (núm. 10 PP), Marcel Colell (núm. 11 ICV), M. Isabel Parcerisa (núm. 9 PxC) i Marc Barre-ra (núm. 13 CUP). S’hi tractaran les principals qüestions d’interès de cara als comicis autonòmics del 25 de no-vembre. A banda d’això, el dilluns 19 a 2/4 de 10 del vespre Solsona FM emetrà un debat de la delegació lleidatana del Col:legi de Periodistes de Catalunya. Hi prendran part els caps de llista per la circumscripció de Lleida dels partits amb representació parlamentària.

L'acudit del Simi www.planetasimi.com


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

Llengua Jordi Badia, filòleg

“La llengua de la República Catalana és el català”

Aquesta és la frase que m’agrada-r ia que s’escrigués en la constitució del futur estat català. Hi ha moltes raons per a defensar aquesta idea. Podem començar per la més òbvia. L’Estatut d’autonomia actual diu: “El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol.” És lògic, doncs, que quan ja no siguem a l’estat espanyol, el castellà deixi de ser oficial a casa nostra.

Però per damunt de les lleis, hi ha la ciència. La branca que estudia les llengües en contacte, la sociolingüística, fa molt de temps que ha analitzat aquest fenomen i ha arribat a una conclusió: quan dues llengües conviuen en un ter-ritori no es troben mai en pla d’igualtat. Amb el temps, l’una acaba imposant-se sobre l’altra i, a la llarga, la fa desaparèi-xer. Quan la que s’imposa és la llengua de fora hi ha un procés de substitució; quan la que predomina és la llengua pròpia del país es parla d’un procés de normalització.

Seguint aquest raonament, què passaria si el català acabés desaparei-xent del nostre país? Passaria que es perdria una llengua del món, com quan s’extingeix una espècie animal o vegetal. Si la nostra llengua desapareix d’aquí desapareix de tot arreu. Per això el català necessita la màxima protecció possible, com les balenes.

En canvi, quin problema hi hauria si el castellà reculés a Catalunya? Cap: el castellà és la llengua pròpia d’Espanya i és quasi omnipresent a l’Amèrica hispana. Hi ha molts milions d’homes i dones, nens i nenes que, a diversos països del món, continuaran parlant castellà, que es con-tinuaran escolaritzant en castellà, que continuaran escrivint i llegint en castellà. A més, a Catalunya no desapareixeria pas, tampoc: l’aprendria el qui la volgués aprendre, la llegiria el qui li plagués de llegir-la, la parlaria tothom qui volgués. No seria en absolut una llengua pro-hibida, perquè en el nou estat no n’hi

haurà cap, de llengua prohibida.

Els darrers cin-quanta anys, la llen-gua catalana ha perdut molt pes, encara que a alguns no els ho sem-bli. L’arribada de la immigració d’origen

espanyol, sobretot a Barcelona i la rodalia, no hauria estat cap perill per al català si haguéssim tingut un país normal. Però tothom sap que als anys 60 no tan sols no érem un estat europeu, sinó que vivíem sota una dictadura, un règim en què la lengua española era la lengua del imperio. Això va fer que, de mica en mica, el castellà –l’única llengua legal en aquell moment– s’anés establint progressivament com el principal vehicle de relació oral a l’àrea de Barcelona. És evident que si això no es capgira el futur del català perilla.

Què passarà si el castellà és ofici-al, al costat del català? Que tindrem els mateixos problemes lingüístics d’ara: podem veure, amb impotència, com els jutges continuen fent judicis i dictant sentències en castellà, o que els sectors espanyolistes demanen que l’ensenya-ment sigui en castellà, o que la televisió i la ràdio públiques siguin bilingües...

I la gent que fa servir el castellà habitualment, ha de patir? Gens ni mica. En el nou estat català es podria garantir que –si més no durant un perí-ode de temps– la relació dels ciutadans amb l’administració, amb la justícia, amb la policia... fos permesa en català i en castellà, igual com ara.

Recordeu que Andorra és un estat on l’única llengua oficial és el català. Creieu que si algú parla en cas-tellà o en francès no pot anar a comprar a Andorra? Nosaltres hem d’aspirar a una situació millor que l’andorrana. Per això el primer pas ha de ser que el català sigui la llengua oficial única.

I, naturalment, la gent, al car-rer, podrà parlar castellà, àrab, xinès, amazic, romanès o com li plagui. No-més faltaria. Això serà una república democràtica, no pas una dictadura com la de Franco.

Opinió Ramon Gualdo

Aire contaminat:

càncers i al·lèrgies

La contaminació de l'aire és un problema greu. A l'Estat espa-nyol també és greu perquè la cosa arriba a un nivell molt alt. Prou que hi ha normes i reglaments per a endreçar-ho, però no se'n fa cas. Els uns per ignorància del perill, i els altres per tenir molta barra i anar empastifant l'ambient. Haurí-em de tenir clar que ens hi juguem la salut.

Les autoritats sanitàries i l'Organització Mundial de la Salut avisen que si no es busca remei a aquest desori hi haurà estralls i aniran augmentant. Cada any ja hi ha moltes víctimes per culpa del nivell tan alt de contaminació:

Dels elements nefastos que van voleiant damunt nostre, es-mentem-ne algun: ozó troposfèric, diòxid de nitrogen. Són dos dels que causen malalties i si s'hi està exposat molt sovint pot disminuir l'esperança de vida. L'aire conta-minat -en general- és causa de càncers, asma, al·lèrgies ... perju-dica els pulmons, i per tant porta problemes respiratoris.

Aquest problema s'hauria de contemplar molt seriosament, fer-lo conèixer, informar, con-t rolar i tenir present que l'aire contaminat és nefast, malmet la salut. També hauríem d'exigir als polítics que ho vetllin i fer que els principals causants de la contami-nació actuïn d'unes altres maneres i amb responsabilitat. Facilitar als estudiosos del tema que s'hi puguin dedicar i trobar sistemes per a rebaixar aquest grau exagerat d'aire contaminat que respirem.

Pensem que els nost res pulmons, si els anem empastifant, arribarà un dia que els tindrem tan fotuts que diran prou i penja-ran un rètol que dirà: "Tancat per defunció":


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Amor filial

Hi havia una vegada, en un país oriental un poderós sultan, posseïdor, a més de riqueses, d'un harem ben assortit, criats i servidors de totes condicions socials, i un patge o ser-vidor particular, entre altres, anomenat Alí, el qual, en la nit que ens ocupa, es trobava precisament de guàrdia a l'estança anterior al dormitori del Sultà.

Aquella nit l'home no podia dormir, i per fer-ho volguè que li portessin un llibre, a veure si amb la seva lectura li venia la son.

Tocà la campaneta, i res! Repetí, una vegada rera l'altra. Tampoc! Ara, ja furiós perquè no hi acudia el seu servent, i sospitant que podia passar alguna cosa anormal, agafant la seva daga sortí enfadat a veure què passava. El que veié el deixà confós!

A la tauleta, el seu patge hi dormia profundament davant d'un candil encès i sobre una carta a mig escriure. La prengué i llegí això:

"Estimada mare: Amb avui fa tres nits que m'encarrego de la guàrida d'altres patges. Estic tan cansat que no m'aguanto dret. Però a la vegada content, perquè així guanyo unes mone-des de més, que vos enviaré, mare, perquè així pogueu mitigar en lo possible la gran pobresa i misèria en que vos trobeu. Com a fill vostre voldria..." (aquí caigué adormit)

El sultà, enternit i emocionat per lo que acabava de llegir,

Opinió M. Nadal

enlloc de castigar-lo com era la seva intenció, li deslliurà a la butxaca dels amples pantalons unes quantes monedes d'or i se'n tornà a la seva estança.

En despertar-se sobressaltat Alí, per haver-se adormit, i trobar-se amb aquell regal, endevinant el que havia passat, esperà la sortida del seu amo i de genolls abraçant-lo a les cames li suplicà en nom d'Alà la seva misericòrdia per l'imperdonable descuit seu, i a la vegada el profund agraïment per l'immerescut generós regal de l'amo.

No cal dir que el noble sultà el perdonà sobradament, a la vegada que l'ascendí a més alts càrrecs de confiança, i tant ell com la seva mare tingueren un futur molt milllor.

HumorEn la gran guerra de 1914-18, un borratxo brama en

una plaça de Berlín: –El kaiser és un idiota, el kaiser és un idiota.

El detenen acusat d'alta traïció a la pàtria.El borratxo implora (veient on s'ha ficat): –Senyors

guàrdies, jo no em referia al nostre gloriós kaiser, sinó a l'austríac.

– Bah, bah, no intentis entabanar-nos: tots sabem quin dels dos és l'idiota.

Opinió Salvador Lara Morente

Aviat les editorials d’aquest país s’hauran de plantejar el canvi de guió en la història dels contes clàssics infantils perquè darrerament massa treballadors públics han portat l’etiqueta amb el preu posat a la roba i això fa que la societat es plantegi si cal mantenir tants alts càrrecs en les institucions d’aquest país.

Els nostres fills veuen com a poc a poc els retallen el transport escolar, el men-jador i altres necessitats bàsiques que afecten un gran sector de les famílies que ja es veuen prou acorralades vivint al límit.

En un futur no gaire llunyà, haurem d’explicar a la mainada noves versions actualitzades en les que el llop de La caputxeta vermella serà un senyor de negre que té la intenció de rescatar-nos utilitzant els seus enginys o Els tres porquets representats pels governants de Convergència i Unió que, per-seguits pel PP, s’hauran de refugiar als Pirineus en una casa independent que no caigui sota el setge d’una Alícia de dretes que bufarà amb totes les seves forces.

La nova versió de La Rínxols d’Or trobarà les portes

Ogres del segle XXI

dels oligarques-banquers obertes per ofe-rir-li tot tipus de productes tòxics i quan es desperti sortirà espantada fins a trobar el camí de casa si encara no la hi han em-bargada i l’actual Home del sac (un senyor que s’enduia els nens i les nenes dins el sac) ara pren l’aspecte d’un corrupte que ha afavorit l’estat de crispació i que encara que vagi a la garjola segueix vivint tan bé com un presidiari en una cel·la de luxe.

Fins i tot, a la Llegenda de St. Jordi el monstre ferotge tindrà l’aparença d’un ogre financer com Bankia i canviarà el seu missatge publicitari “cuando entres, no querrás salir” per un altre més persuasiu: “quan entris, no podràs sortir”. Llavors, preocupat per la situació, Sant Jordi anirà a demanar ajuts a les institucions públiques i aquestes li contestaran que cada dia s’haurà de donar de menjar, a la bèstia de la prima de risc, una persona per calmar la seva fam.

A partir d’ara la màxima dificultat serà trobar els vo-luntaris per sacrificar-se cada dia i això és tan veritat com que aquest conte s’ha acabat.


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

Opinió Jordi Riart i Vendrell - Exalcalde de Solsona

Recordar

Una mena de connexió amb el passat que manté viva la memòria dels que ens han precedit

Les persones solen témer allò que desconeixen i la mort se situa al capdavant de les pors. Aquests dies hem dedicat un temps a administrar els records cap als que ja no hi són, les famílies es troben, busquen el recolliment i intenten, encara que sigui per poc temps, una mena de connexió amb el passat que manté viva la memòria d’aquells éssers estimats que ens han precedit.

El dia de Tots Sants manté aquest ritual del record des de temps immemorial i fa que un acte que hauria de ser de

dol, sigui gairebé de festa, ja que són pocs els que no tenen en la seva agenda la celebració de la castanyada i la compra o producció casolana dels panellets com un element típic de la celebració.

Com a tradició no s’escapa, però, de la influència externa d’altres cultures que introdueixen noves celebracions, que tot i tenir el mateix inici, alteren el seu significat. Així, Halloween, una festa d’origen celta molt antiga, ens ha arribat a través de països anglosaxons com els Estats Units, Canadà, Anglaterra o Irlanda. Deu l’èxit de la seva introducció al desplegament publicitari i comercial de les seves festes i disfresses. Actual-ment, ja es parla del carnaval de Halloween, on en indrets com els Estats Units, comença a agafar empenta i que no trigarà a arribar, si no ho ha fet ja.

Està comprovat que en temps de crisi, la gent busca motius per desconnectar de la crua realitat, però no hauríem d’oblidar que la diada de Tots Sants és de les poques oportuni-tats que tenim de recuperar el lligam emocional amb les nostres generacions anteriors.

Davant el que sovint la mort ens provoca de solitud, dolor i ràbia, trobem amb el record, pau i un sentiment de se-renor que ens repara. Els experts diuen que morim com hem

Psicoteràpia Sergi Ballespí. Doctor en Psicologia

La pàtria és la infància

Aquest dimecres, a Els Matins, el poeta Joan Margarit deia: “Des de Rilke que sabem que la pàtria és la infància. Abans ens pensàvem que la pàtria era la llengua. Doncs no. La pàtria, és la infància”. I la llen-gua?, li pregunta l’Ariadna Oltra. “La llengua seria com la mare: quan hi és no te n’adones, com la mare, i si la perds et fa molt mal. Com la mare”.

Certament la infància és un moment de cons-trucció. És durant la infància i l’adolescència que es forma la personalitat, la manera de ser. La personalitat podria definir-se com la forma com l’individu tendeix a pensar, a obrar, a sentir, a posicionar-se al món i a relacionar-se amb les persones.

Aquesta manera de ser, doncs, que neix en el trànsit del nen pel món, té lloc en un moment més o menys indefens que és la infància, l’indret del qual, una vegada expatriat (com suggeria en Joan Margarit), neix l’home.

A la infància mai no li donem tota la importàn-cia que té. Tenim la idea que, durant la infància, el nen descobreix el món. I és cert. I que els pares és bo que mirem de ser-hi i assistir-lo. Em sembla bé. Tan sols que, sovint, pensem en el “descobriment del món” que fa el nen com al descobriment del món exterior, entenent que es tracta de “les coses que vénen de fora”: el món físic i els coneixements que encara no té.

Doncs compte. Perquè ens omplim la boca parlant de la intel·ligència emocional i resulta que ob-viem que el descobriment del món que el nen fa abraça també (i jo crec que sobretot) el seu món interior.

El nen sentirà moltes coses en el seu trànsit pel món i sovint no sabrà què són ni què fer-ne. Tan sols les actuarà. Plorarà, farà una rebequeria o buscarà consol en les persones de confiança. Però, per sort, la llengua pot ajudar-lo a anomenar i ordenar el que passa dins seu. Si els pares ajuden al nen a anar posant paraules, el nen podrà pensar els sentiments, en lloc de tan sols actuar-los i, quan sigui home, no restarà arrossegat (per aquestes forces internes) a actuar sense pensar.

Freud també ho deia: El nen és el pare de l’home. Si volem que l‘home sigui amo de sí mateix, ajudem al nen a entendre el que sent.

[email protected]

Davant el que sovint la mort ens provoca de solitud, dolor i ràbia, trobem amb el record, pau i

un sentiment de serenor que ens repara

viscut: mentre uns afronten de cara les coses, altres en passen de llarg o no en volen ni sentir parlar.

Dedicar temps al record, l’omple de sentit i és un exercici de reconciliació que ajuda a identificar i expressar les emocions, i això, te més a veure amb l’amor que amb la mort.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Sóc Domènec Armengol Cuscullola, veí d'aquesta ciutat. En el seu dia em vaig dirigir a aquest ajuntament amb una carta oberta publicada per aquest mateix mitjà.

En la mateixa exposava a l'ajuntament la meva preocu-pació per la inseguretat dels vianants que representa un tram de la carretera de Manresa: el que està situat entre el núm. 28 i el núm 34 en direcció a Manresa (costat dret de la carretera) i el del núm. 31 al 41 (costat esquerre de la carretera).

Sr. alcalde, em dirigeixo a vostè directament per insistir amb la meva preocupació, i li voldria explicar en quines condi-cions es troba aquest tram de carretera. El núm. 28 correspon a una casa petita que es troba molt deteriorada (la teulada està ensorrada), a conticuació hi ha un petit solar, la vegetació del qual invadeix part de la petita vorera, el núm 30 correspon a uns locals. Bé, sr. alclade; la petita vorera que hi ha és al mateix nivell que la carretera, és de terra i sense cap tipus de protecció, i si en circumstàncies normals et fa sensació d'inseguretat (real), quan plou els vianants han de circular per la carretera, ja que la vorera està plena d'aigua i fang. A continuació del núm. 30 trobem un espai on hi ha ubicada una escala que dóna accés al Camp del Molí, i posteriorment un solar (hort), adossat a la casa núm 34. El mal estat de tot el tram és perillós, ara bé, a partir del número trenta la cosa ja resulta insostenible. La vegetació silvestre creix al marge de l'hort, envaeix per complet un petit corredor per on passen els vianants. Per aquest corredor les per-sones han de circular en fila índia (un darrere l'altre). Tanmateix la cosa encara empitjora si plou, ja que en aquest punt s'hi fa un gran bassal d'aigua que fa aquest tram intransitable.

Pel que fa a la vorera des del núm. 31 al 45, la inco-moditat i inseguretat també és molt elevada, concretament en la cantonada del núm. 35, ja que els cotxes passen rascant els vianants. A continuació, del número 35 fins al 41, hi ha un

Opinió Domènec Armengol i Cuscullola

Opinió Xavier Solé i Pla

Fa quasi vint anys que tinc carnet. Acostumo a recórrer uns 1.000 quilòmetres de mitjana al mes, xifra més aviat modesta, si bé inferior a la què havia fet en altres èpoques. Tot i no fer molts quilòmetres i no complir molts anys que circulo per les carreteres, (si Déu vol m’agradaria poder-hi circular molts més), sí que ja he pogut viure-hi moltes impru-dències, a la vegada que també hi he observat certs canvis.

Per sort, ja ha quedat enrere la pràctica de més anys enrere d’anar a provar el cotxe a la baixada del Pi de Sant Just quan algú estrenava els Renault 5 Turbo, els Corsa GSI, Kadett GSI, Golf GTI, Fiat Uno Turbo, etc..; també s’ha anat convertint en habitual la utilització del cinturó de seguretat en cotxes i el casc en les motos. Ens trobem igualment amb una major consciència en respectar els límits de velocitat, (fet al que hi han ajudat els radars que et fotografien per totes bandes) i en no prendre substàncies a l'hora de posar-se al volant. No obstant això, circular per la carretera no deixa de suposar un risc que cal tenir en compte.

Convé seguir conscienciant, en especial aquells més joves, que abans de deixar-se emportar per l’adrenalina o per la vanitat, ja sigui en forma de velocitat exorbitant, avançaments inadequats o bé altres imprudències, cal ser conscient que aquestes poden sortir molt cares. Val la pena pensar en la família, en aquella a qui no veurem més si assumim riscos estúpids i innecessaris.

Potser en aquesta qüestió hi ha qui podria donar millor exemple que jo, però sí crec que, en canvi, puc oferir consell.

Carta oberta al sr. alcalde de Solsona

solar que permet eixamplar la vorera i aquest tram resulta més transitable pels vianants.

Sr. alcalde, observo que l'ajuntament publica diferents notícies d'actuacions destinades a millorar la seguretat i mo-bilitat del seus ciutadans (l'última: "Senyalització de places d'estacionament per millorar la circulació en un vial lateral de la carretera de Manresa"), de la qual cosa me n'alegro. Però em pregunto: Com pot ser que no hi hagi ningú que faci res amb una situació que crec que és greu per la inseguretat i falta de mobi-litat que representa pels ciutadans? La situació és insostenible per a tots els vianants en general però incrementa enormement la dificultat quan hi circulen persones amb mobilitat reduïda o bé cotxes de nadons.

Sr. alcalde, abusant de la seva paciència li passo a fer un oferiment. Com que suposo que té molts problemes per resoldre i el seu temps no és gaire, m'ofereixo per acompanyar-lo el dia i hora que vostè pugui per tal que visiti la zona de la qual li parlo.

El meu correu: [email protected] a la seva disposició, Atentament.

Precaució a la carretera


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Propera jornada CF Solsona 10 i 11 de novembre

1r Equip Diumenge, 11 - Ivars (4 tarda) - Fora

Sènior “B” Diumenge, 11 - Fondarella (4 tarda) - Casa

Juvenil “A” Dissabte, 10 - Garrigues (5 tarda) - Casa

Juvenil “B” Dissabte, 10 - Súria (3 tarda) - Casa

Cadet Dissabte, 10 - Súria (9,15 matí) - Casa

Infantil Diumenge, 11 - Castellgalí ( 10 matí ) - Casa Aleví “A” Dissabte, 10 - Balsareny (13,30 migdia) - Casa

Aleví “B” Dissabte, 10 - Vilomara “B” (11 matí) - Casa

Benjamí “A” Dissabte, 10 - Pirinaica (12,30 migdia) - Casa

Benjamí “B” Dissabte, 10 - Gimnàstic“G” (11 matí) - Casa

Prebenjamí “A” Dissabte, 10 - Callús "B" (12,30 migdia) - Casa

Prebenjamí “B” Dissabte, 10 - Callús (13,30 migdia) - Casa

Femení Dissabte, 10 - Les (12,15 migdia) - Fora

CF Solsona

Juvenil A en viatge amb bus després d'aconseguir la victòria

Resultats dels partits del CF Solsona 3 i 4 de novembre

Local-Visitant

1rEquip................ CF.Solsona,.4.-.Térmens,.2

Sènior“B”............ *.Descansa

Juvenil“A”........... At..Alpicat,.0.-.CF.Solsona,.2

Juvenil“B”........... CF.Cardona,.5.-.CF.Solsona.“B”,.2

Cadet................... At..Gironella,.10.-.CF.Solsona,.2

Infantil.................. CF.Santpedor.“B”,.0.-.CF.Solsona,.6

Aleví“A”............... Baganès,.6.-.CF.Solsona,.8

Aleví“B”............... CE.Súria.“B”,.4.-.CF.Solsona.“B”,.0

Benjamí“A”......... At..Gironella.“B”,.2.-.CF.Solsona,.4

Benjamí“B”........UE.Balconada.“B”,.5.-.CF.Solsona.“B”,.6

Prebenjamí“A”... Salle.Manresa,.3.-.CF.Solsona,.4

Prebenjamí“B”... Minorisa.“C”,.3.-.CF.Solsona.“B”,.0

Femení.................. Soses.“B”,.1.-.CF.Solsona,.2

Campionat de Catalunya de 3a Territorial (Grup 14)

CF Solsona, 4 – AD Térmens, 2CF Solsona: Miquelet, Jordi R. (Puig), Marcel, Joanet, Miqui Vilar (Candi), Mosqui (Codina), Novelles (Micky), Freixes, Arturo, Pep i Martín (Lorca).AD Térmens: Guix, Guiu, Casals, Ciobanu (Rivero), Ramos, Trota, Gabriel, Jarjou, Capusan, Ibou i Gardenyes. Gols: 1 - 0 Novelles (Min. 13); 2 – 0 Pep (Min. 15); 2 – 1 Trota (Min. 38); 3 – 1 Martín (Min. 39); 3 – 2 Gardenyes (Min. 69); 4 – 2 Lorca (Min. 83)Àrbitre: Sr. Adrian BUZGAR. Targetes grogues: -Solsona: Marcel i Mosqui. -Térmens: Guix, Rivero, Ramos, Trota, Gardenyes i Ibou.Classificació: Solsona (25 p), Bellvís (20 p.), Arbeca (19 p.), Angulària (18 p.), Bellpuig (17 p.) i EF Tàrrega (17 p.).

En la propera jornada juguen Bellvís – Bellpuig, La Fuliola - E.F. Tàrrega, Arbeca – Montgai, Pobla de Segur – An-gulària i el Solsona visita l’Ivars d’Urgell (penúltim classificat, amb 3 punts). Serà possible ampliar la diferència de punts? Primer cal guanyar l’Ivars.

Campionat de Catalunya de 4a Categoria (Grup 23)

El CF SOLSONA “B” (amb 13 p.) va descansar la passada jornada, però aquest diumenge rep el Fondarella. Per altra part el Vallfogona (14 p.) visita el Palau d’Anglesola i el Butsènit (11 p. i 1 partit menys) rep el Tornabous (8p.).

CE Sant Llorenç de Morunys

Benjamí - dijous 1 de novembre

CF Pare Ignasi Puig, 5 - CE Sant Llorenç, 2Alineació: Unai, Arnau, Pol, Kevin, Gina, Martí, Anderson, Joan, Jan, Izan, YassinEntrenador: Cristian Ramia. 2n. entrenador Fèlix Romero.Gols CE St. Llorenç: 1a. part Martí min 15, 4a part Kevin min 10.

Aquest partit s’havia de jugar el dissabte 27, però per malaltia de bastants jugadors del CF Pare Puig, va haver de ser ajornat. Es va jugar el dijous 1. A poc a poc el St. Llorenç es va posant al camp, amb domini, i un gol del Martí cap al final de la 1a part va fer que s’anés al descans amb avantatge. Però la 2a i sobretot la 3a part bastat fluixeta van fer que els rivals es distanciessin al marcador. L'última part el St. Llorenç va tornar a dominar, però amb un únic gol de Kevin.

Benjamí - dissabte 3. de novembre

FC Pirinaica A, 5 - CE Sant Llorenç, 2Alineació: Unai, Arnau, Pol, Kevin, Gina, Martí, Anderson, Joan, Jan, Izan, YassinEntrenador: Cristian Ramia, 2n. entrenador Fèlix Romero.Gols locals: 2a. part Pol min 10, 4a part Pol min 7.

La diferència al marcador no es va notar tant al camp, on el St. Llorenç va posar les coses difícils a l'equip contrari. Es va notant la compenetració de l'equip. Una internada magnífica del Jan pel centre del camp, a la 2a part, hauria pogut acabar amb gol per arreglar una mica el marcador.

El pròxim partit serà com local el dissabte 10 de novembre contra el F.C. Joanenc Blau.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

CE Arrels Miquel Manzano

El CE Arrels presenta els seus 13 equips de futbol

El CE Arrels va presentar diumenge 4 a migdia els 13 equips que conformen el club de futbol solsoní aquesta temporada 2012-13. L'alcalde de Solsona, David Rodríguez, i el regidor d'Esports, Lluís Xavier González, van ser pre-sents a l'acte.

Durant l'estona que va durar la presentació va ploure de forma moderada al camp Municipal d'Esports. Tot i així es va poder continuar endavant i els grups van desfilar davant la grada que presentava un bon ambient.

El CE Arrels va ser fundat l’any 1996 per un grup de professors de l’Escola Arrels amb l’objectiu bàsic de fomen-tar l’esport de base. Els equips del CE Arrels estan formats per nens i nenes a partir de 5 anys. Tant els entrenaments com els partits de competició es duen a terme al Camp Municipal d’Esports de Solsona i al Pavelló Poliesportiu. Enguany serà representat per 11 equips de futbol i 3 de futbol sala.

Resultats dels partits del CF Solsona 3 i 4 de novembre

Juvenils................ CE.Arrels.3.-.Guardiolenca.0

Cadets................... CE.Arrels.4.-.Avià.0

Infantils................ CE.Arrels.“A”.5.-.Súria.0

. CE.Arrels.“B”.2.-.Avinyó.8

Alevins.................. CE.Arrels.“A”.6.-.Berga.2

. CE.Arrels.“B”.7.-.Gironella.0

Benjamins............ CE.Arrels.“A”.4.-.Santpedor.0

. CE.Arrels.“B”.1.-.Pirinaica.9

Prebenjamins...... CE.Arrels.“A”.5.-.Agramunt.2

FutbolSala

Femenísènior...... Cervera.3.-.CE.Arrels.“A”.2

Lliga de Botifarra Xavier Solà i Bosch, Coordinador de La Lliga de Botifarra

La lliga de botifarra

Pròxima jornada 11 de novembreSolsona – Freixinet:diumenge6h,barelCasal

Olius Negre – Lladurs:diumenge6h,barOlius

Sant Climenç – Olius Groc:diumenge6h,calMestre

Navès – Castellar de la Ribera:diumenge2/4de6h,localsocial

Cambrils – Llobera:diumenge6h,LaCasanova


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Lliga comarcal

Resultat partit ajornatAuba Freixinet / Olius "Solmèdic" ........................................................... 1-10

Jornada 7 / 3 i 4 de novembreGuixers "La Pèrgola" / Clariana de Cardener ...............................................4-4FS Solsona "Estanc de Baix" / Olius "Solmèdic" ..........................................3-3Ardèvol / Montmajor ................................................................................ 1-3Auba Freixenet / Restaurant Santa Llúcia de Navès .....................................3-0Bar Castell / KC Odèn "Brasseria Bogart" ...................................................3-3Clínica Veterinària "El Solsonès" / Sant Climenç .......................................... 3-9Sant Llorenç de Morunys / Llobera ............................................................ 2-5Castellar de la Ribera / Lladurs Cap del Pla ................................................3-3

Propera jornada 8 - 10 i 11 de novembreLladurs "Cap del Pla" / Sant Llorenç de Morunys (dissabte 10, a les 16 h)Clariana de Cardener / Castellar de la Ribera (dissabte 10, a les 17.30 h)Olius "Solmèdic" / Guixers "La Pèrgola" (dissabte 10, a les 18.45 h)Montmajor / FS Solsona "Estanc de Baix"Restaurant Santa Llúcia "Navès" / ArdèvolKC Odèn "Braseria Bogart" / L’Auba FreixinetSant Climenç / Bar CastellLlobera / Clínica Veterinària "El Solsonès"

Calendari partits ajornatsClariana de Cardener / Clínica Veterinària el Solsonès (dijous 8 de novembre a les 22 h al pavelló municipal de Solsona) CORONADO

Classificació general..................................................................Pj ....PG ....PE .... PP ....GF ......GC ... PtSLlobera ...........................................................7 ......6 ....... .......1 ......40 ......11 ...... 18Olius Solmèdic ................................................7 ......5 .......2 ...... .......44 ......11 ...... 17Guixers "La Pèrgola" ........................................7 ......5 .......2 ...... .......37 ......11 ...... 17Bar Castell ......................................................7 ......5 .......2 ...... .......30 ......13 ...... 17FS Solsona Estanc de Baix ...............................7 ......4 .......3 ...... .......32 ......18 ...... 15KC Oden "Braseria Bogart" ...............................7 ......3 .......3 ......1 ......20 ......14 ...... 12Castellar de La Ribera ......................................7 ......3 .......2 ......2 ......23 ......18 ...... 11Lladurs Cap del Pla ..........................................7 ......3 .......1 ......3 ......14.......21 ...... 10Sant Climenç ...................................................6 ......2 .......1 ......3 ......24.......32........7L’Auba Freixinet ...............................................7 ......2 .......1 ......4 .......9 .......25 ........7Montmajor ......................................................6 ......2 ....... .......4 .......8 .......26 ........6Clariana de Cardener .......................................6 ......1 .......2 ......3 ......20 ......22........5Sant Llorenç de Morunys ..................................7 ......1 .......1 ......5 ......16.......29........4Restaurant Sant Llúcia Navès ...........................7 ...... ........2 ......5 ......13.......33........2Clínica Veterinària "El Solsonès" .......................6 ...... ........2 ......4 ......11 .......26 ........2Ardèvol ...........................................................7 ...... ........ .......7 .......5 .......36..........

GolejadorsSant Climenç ...........................................Albert Caelles ............................................. 13Olius "Solmèdic" ..................................... Jordi Ritort ...................................................8Olius "Solmèdic" .....................................Sergi Montraveta ..........................................8FS Solsona "Estanc de Baix" .................... Ivan Alsina ...................................................8FS Solsona "Estanc de Baix" .................... Sergio Alcázar ..............................................8Olius "Solmèdic" .....................................Marc Casafont ..............................................7Olius "Solmèdic" .....................................Santi Sabata ................................................7Llobera ...................................................Marc Malé ....................................................7Guixers "La Pèrgola" ................................ Carles Solé ...................................................7Guixers "La Pèrgola" ................................ Eduard Tripiana ............................................7Guixers "La Pèrgola" ................................ Francesc Pérez ..............................................7Castellar de la Ribera ..............................Ruben Pérez .................................................7Bar Castell .............................................. Toni Cardona ................................................7

Futbol sala Consell Comarcal Bitlles Consell Comarcal - Antoni Márquez

Bitlles catalanesJornada 4Càmping el Solsonès / Olius Negre ............................................. 212-330

Jornada 5 - 3 i 4 de novembre La Fura / Solsona B .................................................................. 221-335La Plana / Arcada ......................................................................311-283Olius Groc / Càmping el Solsonès ...............................................286-275Olius Negre / Estel .................................................................... 347-278Descansa: Solsona A

Propera Jornada 6 - 10 i 11 de novembreArcada / La Fura (diumenge 11, a les 11 h)Càmping el Solsonès / La PlanaEstel / Olius GrocSolsona A / Olius Negre (diumenge 11, a les 11 h)Descansa: Solsona B

ClassificacióEQUIPS ....................................... J .....G ....E ....P...... PJ .......B .... PUNTOlius Negre ........................................... 5 .......4 .... 1 ..... ......1553..... 103 ............9Solsona B ............................................. 5 .......4 ..... .....1 ..... 1696 ..... 129 ............8Arcada ................................................. 5 .......3 .... 1 .....1 .....1389 ..... 77 .............7La Plana ............................................... 4 .......3 ..... .....1 .....1281...... 94 .............6Olius Groc ............................................. 5 .......2 ..... .....3 .....1402 ..... 93 .............4Solsona A ............................................ 4 .......2 ..... .....2 ..... 1218 ...... 71 .............4Estel ..................................................... 4 .......1 ..... .....3 ..... 1152 ...... 79 .............2Càmping El Solsonès ............................. 4 ....... ...... .....4 ......989 ...... 60 ............... La Fura ................................................. 4 ....... ...... .....4 ......908 ...... 52 ...............

Màxima puntuació jornada 5Solsona B ................................... Emili Quesada Gavilán ..................................... 90La Plana .....................................Miquel Casas ....................................................81Solsona B ................................... Carme Colell Llena ........................................... 80Olius Negre ................................. Jaime Fenoy .....................................................78Arcada ........................................Miquel García ...................................................76Solsona B ................................... Ramon Sarri Duró .............................................76La Plana ..................................... Alex Andreu ......................................................74Fura ........................................... Cristina Fernández ............................................74La Plana ..................................... Jose Ariza ........................................................71Olius Negre ................................. Joan Puig .........................................................70

La 5a jornada de la Lliga Comarcal de Bitlles, no va de-parar grans sorpreses. Els dos enfrontaments amb més incer-tesa La Plana - Arcada i Olius Groc - Càmping El Solsonès, que eren duels directes per les duesbandesdelaclassificació,es van resoldre amb victòries dels de casa. La lliga està molt interessantiningúnoafluixa,hi ha un grup d’equips amb capacitat d’assolir el liderat. Aquesta jornada, a més ens ha portat un altre ple, 90 punts. En aquest cas ha estat l’Emili Quesada (a la foto). Felicitats dobles, perquè a més, lidera la classificacióindividualdemitjanadepunts.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

CB Solsona Fotos: Lluís Closa

Propera Jornada CB SolsonaAquest és el programa de partits del club per a aquest

cap de setmana. Hi ha una considerable concentració de partits al pavelló de Solsona i només dos desplaçaments. Descansa el júnior femení. El sènior masculí torna a jugar a casa, dissabte a la tarda en l’horari habitual (dos quarts de 6), mentre que el sènior femení en aquesta ocasió juga diumenge a les 12 del migdia (pavelló nou).

Animem els aficionats solsonins a venir al pavelló a animar els equips del CB Solsona.

Partit a casaDia.............. Hora. Categoria...............................EquipVisitantDissabte,.10......09,30... Premini.mixt.............................. Remacat.-.S..A..SúriaDissabte,.10......10,45... Mini.masc...CB.Àguiles.de.Santa.Coloma.de.QueraltDissabte,.10......12,00... Infantil.masc.......Catalana.Occident.Manresa.VermellDissabte,.10......16,00... Cadet.masc........................................ C..B..SantpedorDissabte,.10......17,30... Sènior.masc..3a..Cat.....................C..B..Vilatorrada.B,.. . . . de.St..Joan.de.VilatorradaDissabte,.10......19,00... Júnior.masc.................................Tutxi.Bàsquet.BergaDiumenge,.11...12,00... Sènior.fem..3a..Cat........................C..B..Viladecavalls

DesplaçamentsDia.................. Hora....Categoria............................................ Equip.LocalDissabte,.10....10,45.. Mini.fem.....................Dominiques.-.CB.CastelletDissabte,.10....18,15.. Cadet.fem................................ Joviat.-.La.Salle.1

Seguiu.les.informacions.del.Club.Bàsquet.Solsona.a.la.web.del.club.www.cbsolsona.com.i.a.través.del.Facebook.

Acte de presentació dels equips del club

Dissabte passat, dia 3 de novembre, després del partit del primer equip, el Club Bàsquet Solsona va fer l’acte de presentació dels equips de la temporada 2012-2013. Aquesta activitat es planteja com una festa del bàsquet solsoní, on s’aplega tot el club.

A la mitja part del partit del sènior van sortir a pista l’Escola de Bàsquet i els preminis per jugar un partidet. Després del partit del sènior van anar sortint els diferents equips per fer una demostració i partidet, i seguidament la foto d’equip. La cerimònia de presentació pròpiament dita es va fer de forma individualitzada, seguint el mateix ritual que es fa en els equips professionals de bàsquet.

L’actevafinalitzaramblafotoglobaldefamíliadelatemporada i amb el crit de guerra del club, amb tots els espor-tistes apilats al bell mig de la pista.

Resultats dels partits del CB Solsona 3 i 4 de novembre

Sènior masculíCBSolsona,63–CBNavàs,58

Sènior femení: Una altra victòria agònicaCBPuigReig,46–CBSolsona,53

Júnior femení: Equip guanyador Martorell49-Solsona,53

Júnior masculí: La falta de concentració fa perdre un partit contra un rival inferiorUEClaret,68–C.bSolsona,50

Mini Femení: Equip guanyador Solsona58–St.VicençdeCastellet,52

Pre-mini MixtPaidosSantFruitós,67-PreminimixtCBSolsona,17

Els preminis a la presentació


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

omD

eman

eu-n

os-le

s a:

info

@ce

lsona

.com

Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

Diumenge 4 de novembre es va disputar la 7a Cursa Pont de Vilomara Memorial Alcalde Evaristo, amb la participació de Sancho Ayala, Lluís Villaró, David Lupiáñez, Josep Alconchel i Jaume Creus del Club Fondistes del Solsonès.

Un recorregut exigent que combinava carretera, ca-mins de bosc i corriols. Amb una participació rècord, a prop de 700 atletes inscrits, dels quals 622 van creuar la línia de meta.

La sortida es va donar a les 11 h. Ben aviat els dos favorits van marxar endavant, jugant-se’n el triomf final (Pol Guillem i Roger Campoy). Per darrera, fent una altra cursa, es va formar un grup de 6 atletes, entre ells el campió d’Europa de 1.500 mts, Reyes Esteve. Aquest grup anava encapçalat per Sancho Ayala. Fins al km 6 el grup va anar compacte. A la primera rampa Sancho Ayala va accelerar, i es van anar despenjant els components del grup, i a la segona pujada ja es va quedar sol.

La cursa va ser guanyada per Pol Guillem del New Balance, que va finalitzar els 10 km amb un temps de 31’47 minuts, segon va ser Roger Campoy del F.C. Barcelona, amb 31’57 minuts i tercer amb un temps de 34’16 minuts va entrar el corredor dels Fondistes del Solsonès Sancho Ayala, que es va desfer de tots els companys de grup. El primer sorprès per aquest 3r lloc va ser el propi Sancho que va superar a corre-dors teòricament més forts. I si sorprenent va ser el podi del Sancho, no menys sorprenent va ser el 12è lloc a la general de Lluís Villaró amb un temps de 37’52 minuts, li va faltar molt poc per estar al top 10. David Lupiáñez que va agafant el ritme a les curses, va entrar al lloc 116 de la general amb un temps de 43’31 minuts. Josep Alconchel amb un temps de 47’02 minuts va entrar al lloc 217 de la general. I Jaume Creus va entrar al lloc 382 de la general amb un temps de 51’30h.

En dones la guanyadora va ser Barbara Ramon d’Agrupació Atlètica, amb un temps de 39’50 minuts, segona va entrar Esther Montosa d’Slops.Cat, amb 42’08 minuts i ter-cera va ser Sara Prescoli del C.A.Olesa amb 42’36minuts.

L’últim atleta ho va fer amb un temps d'1 hora i 10 minuts.

7a Cursa Popular del Pont de Vilomara i Rocafort

Sorprenent podi de Sancho Ayala a Pont de Vilomara!

Pròximes curses11 de novembre Berga-Santpedor 55 kms. caminada11 de novembre Memorial Ramon Blanch, Vilanova de la Barca, 10 km. 18 de novembre Mitja Marató de Ripoll.18 de novembre volta a l’estany d’Ivars, 5 i 10 kms18 de novembre Jean Bouin 10 kms Barcelona.18 de novembre La Navarclina 10 kms Navarcles.25 de novembre Mitja Marató de Tarragona25 de novembre Matagalls-Granollers 41 kms Granollers

Mes informació a Ribera Esports, http//www.atletisme.com i http//www.fondistesolsones.org

XX Mitja Marató de Lleida

Domini magrebí a la Mitja Marató de Balàfia

Diumenge 4 de novembre a les 10h es va donar la sortida a la 20a edició de la mitja marató de Balàfia (Lleida). Amb la participació de 700 atletes inscrits, dels quals 693 atletes van creuar la meta.

La representant dels Fondistes del Solsonès va ser Imma González, que va tenir una excel·lent parti-cipació, finalitzant els 21’097 km, amb un temps d'1 h. 41 minuts i 3 segons, entrant al lloc 321 de la general, quedant la 12 de 81 dones participants i la 4a de la seva categoria. La mitja marató va ser guanyada per Abdel-hak Sabhi amb un temps d'1h. 8 minuts i 58 segons. Segon va entrar Abderrahim El Jaafari amb 1’10’32h, i tercer va entrar Jordi Torné amb 1’11’27 h.

En la categoria femenina la guanyadora va ser Àngela Castelló amb un temps d’1’19’36h. Segona va entrar Meritxell Bonet amb 1’25’05 I tercera va ser Eva Ribalta amb un temps d’ 1’27’30 h.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Club Patinatge Solsonès

Cinc podis pel CP Solsonès a la Copa PirineusUna representació de tretze patinadors i patinadores del C.P. Solsonès

s’emporten cinc títols a la Copa Pirineus de la Seu d’Urgell

El passat dissabte dia 3 novembre a la Seu d’Urgell va tenir lloc la Copa Pirineus, una competició organitzada pel Club Hoquei Cadí. S’hi van trobar diversos clubs de Catalunya aplegant més de vuitanta patinadors que van disputar-se les millorsposicionsenlescategories:Mini,E,C,A,CertificatoDebutants, Aleví, Infantil, Cadet i Sènior.

El Club Patinatge Solsonès va presentar tretze patinadors en les diferents categories. Al matí i, en primer lloc, va sortir a pista la Izabelle PopdelcertificatC.Vaoferirunbontreball,unadificultatbenexecutadaiunbonestil.Vaaconseguirunamerescudíssima quarta posició que la va deixar a les portes del podi.Totseguit,vaarribareltornalcertificatB.Enaquestaca-tegoria el C.P. Solsonès hi va presentar dos patinadors: l’Andreu González i la Irene Rodríguez. La posada a pista de tots dos va ser espectacular. Un gran estil combinat d’una bona resolució de salts i cabrioles que va culminar amb el tercer lloc del podi per l’Andreu i, un més que merescut, cinquè lloc per la Irene.

La competició va continuar per la tarda amb la sortida apistaperpartdelespatinadoresdelcertificatA:Andrea de la Osa, Anna Vila i Judit Merino. L’Andrea va fer un bon programa resolent molt bé els salts i les cabrioles. Va poder executar un combinat de salts lliure molt ben acabat; per aquest motiuvaaconseguirelsetzèllocdelaclassificació.Enelcasdel’Anna, la seva posada a pista va ser molt bona i l’execució de la dificultatvaserexcel·lent,tantenelselementsobligatoriscomen els elements lliures. Així doncs, l’Anna, va aconseguir un altre títol, aixecant l’argent al podi aconseguint el segon lloc de laclassificaciófinal.Seguidament,laJudit,tambévadefensaruntreballmoltbenpresentatiresolt.Vaaconseguirafinartotaladificultatil’estilacompanyaval’execuciódelprogramaambelegància. D’aquesta manera, va situar-se en l'onzena posició.

Després va arribar l’hora de la categoriaCertificat o

Debutants. En aquest grup, el C.P. Solsonès hi va presentar cinc de les seves patinadores: Núria Closa, Sheila Lara, Montse Rodríguez, Esther Moreno i Sandra Colell. La Núria va fer un bonprograma.Lamajorpartdelasevadificultatvaestarresoltaamb èxit i l’estil va lligar un treball ben presentat. D’aquesta manera,vaaconseguirelsetèllocdelaclassificaciófinal.Pelque fa a la Sheila, va sortir a la pista amb molta seguretat i con-fiança.Executantunprogramademaneranotable,vasituar-sea les portes del podi, amb un més que merescut quart lloc. La Montse no va ser diferent a les seves companyes, i presentant un bonictreball,benpatinatiresolentlasevadificultatdelamillormanera possible, va aconseguir la vuitena posició. L’Esther i laSandravanafinarelseuprogramaalmàxim.L’execuciódeladificultatratllaval’excel·lència,perònovanpodertancarelseuexerciciamblaresoluciódelasevadificultataddicional.Tanmateix, eren les indiscutibles primera i segona posició, és a dir, l’or i l’argent d’aquesta categoria.

Seguidament, les dues patinadores en tancar la com-

Anna Vila, argent certificat AEsther Moreno i Sandra Colell, or i argent certificat DebutantsAndreu González, bronze certificat B

Izabelle Pop, Andreu González, Andrea de la Osa, Irene Rodríguez, certificats C, B, A


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

Iris Capdevila, Esther Moreno, Anna Vila, Montse Rodríguez, Andreu González, Sheila Lara, Sandra Colell, Andrea de la Osa, Judit Merino, Núria Closa i Sira CapdevilaSira Capdevila, bronze categoria alevi

petició van ser les germanes: Sira i Iris Capdevila, de les categories aleví i cadet, respectivament. La Sira va sortir a pista realitzant un treball molt bonic i ben executat. La seva germana, la Iris, va realitzar un dels millors programes de la temporada. Així mateix, la Sira va obtenir el tercer lloc del podi i el bronze, i la Iris es va quedar en una cinquena posició, molt propera al podi i amb grans perspectives per una nova competició.

I aquesta va ser la bonica jornada que van oferir els patinadors i patinado-res del C.P. Solsonès el dissabte passat. Tothom s’ho va passar molt bé. Esperem, en les properes competicions, mantenir el nivell i seguir participant amb il·lusió de tots els esdeveniments esportius. Gràcies atotsifelicitatsalspatinadors!

Club Patinatge Solsonès

Solsona Patí Club

El Solsona Patí Club participa a l'última Tecnificació federativa de la temporada 2012

Patrícia Cases, Gemma Colilles i Mercè Llordella aprofiten al màxim les últimes classes personalitzades de la prestigiosa tècnica Janet Ruiz

El diumenge dia 4 de novembre, al Pavelló Municipal d’Esports de la Bordeta (Lleida), es va dur a terme l'última TecnificacióqueorganitzalaFederacióCatalanadePatinatge–TerritorialdeLleidadirigidaatotselspatinadorsdecategoriaper a la modalitat de lliure i també per a tots els practicants delamodalitatdefiguresobligatòries(escola)delaprovínciade Lleida.

Del Solsona Patí Club hi va participar Patrícia Cases a la modalitat de lliure i va anar d’allò més bé acabant de per-feccionar la tècnica tant en salts com en cabrioles (piruetes). L’Ariadna Fortes no hi va poder participar a causa de la seva recent operació quirúrgica. La resta de patinadores de categoria del Solsona Patí Club no hi poden participar perquè ja formen part del programa d’Alt Rendiment Català amb les seves con-centracionsitecnificacions.

AlamodalitatdefiguresobligatòrieshivàremteniraMercèLlordella (categoria nacional defigures obligatòries),Gemma Colilles i Patrícia Cases. En aquest entrenament no hi vàrem poder tenir a la Marta Miró per culpa d’un refredat i com hem dit abans, l’Ariadna (també categoria nacional en aquesta modalitat) tampoc no hi va participar.

Després de l’entrenament, la nostra entrenadora Ester Fornell va valorar molt i molt positivament la gran informació captada per les patinadores solsonines. De ben segur que ben aviat se n’aniran veient els resultats.

Patrícia Cases, Ester Fornell (entrenadora), Gemma Colilles i Mercè Llordella


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Tradicions Alba Santaeulària

Halloween or Castanyada? This is the question

La nit de Halloween, dimecres passat, vam sortir tot un grup de gent de l’escola d’idi-omes Chit-Chat a fer el típic costum anglo-saxó de “trick or treat”, al taller d’art de la Lurdes Santamaria ens van regalar una bruixa de car-tolina a cada persona a més a més de caramels, al Ninot de Paper ens van regalar carabasses de decoració i després els joves es van quedar a preparar la festa de Halloween per als grans. Vam decorar el garatge i vam preparar pocions màgiques i entrepans per sopar. A quarts de 10 van arribar els primers convidats disfressats. Va venir gent d’Estats Units, d’Escòcia, d’Alemanya, de França, de Romania, d’Austràlia, de Colòmbia i de Catalunya. Alguns viuen a Solsona i un parell estaven de visita temporal aquí.

A mitja festa vam sentir un truc a la porta d’una dona molt enrabiada, era la castanyera que va entrar a reivindicar la festa catalana de la casta-nyada. Va portar panellets i castanyes i aviat es va fer amiga de tots els que celebraven el Halloween i molts es van voler fer fotos amb ella.

Nosaltres celebrem Halloween perquè fem les festes del país de l’idioma que estudiem a l’escola Chit-Chat, però pensem que va estar molt bé també de tenir una castanyera intrusa i així els estrangers també van poder provar castanyes i panellets.


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

Llar d’Infants els Piteuets Montse Riu - Fotos: Llar d’Infants Els Piteuets

Abans de l’arribada de la castaneyera, el dia 29 es va fer un taller de panellets, on varen participar-hi infants, mestres i algunes mares voluntàries els van ajudar. Es van fer panellets dexocolataicodonyatdediferentsformes,algunfinsitotambforma de cargol. Cada alumne de la llar d’infants té el cargol d’un color diferent, per tant, és un animalet molt conegut entre els alumnes.

El dia de la castanyada es van fer diferents activitats durant tot el matí, a primera hora els infants han disfrutat dels diferents racons de tardor preparats. Hi havia 3 racons, un de maquillatge on pintaven les galtes dels nens i nenes amb motius de tardor, el segon de disfresses de castanyera, aquí es vestien de castanyeres. I el tercer, el racó dels sentits: en aquest es dei-xava jugar i experimentar els nens i nenes amb elements de la tardor, com les carbasses, castanyes, paperines, fulles, bolets, moniatos, etc…

Seguidament i després d’esmorzar varen rebre la visita de la castanyera, que els va portar castanyes torrades i els panellets que s’havien realitzat al taller. Per tal de rebre la castanyera li varen cantar dues cançons, M’agrada la tardor i Marrameu i també una dansa anomenada La Castanyera.

La castanyada a la llar d’infantsA la llar d’infants Els Piteuets el dia 31 d’octubre els va visitar la castanyera

que els ha portat castanyes torrades i panellets

Els infants van disfrutar molt de la visita de la sra. Cas-tanyera, que anava molt abrigadeta i arrupideta, arrepenjant-se amb un bastó.

Totes les despeses generades durant aquesta festa han estat pagades per l’AMPA “Els Piteuets”.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Societat

Aquest diumenge passat vam celebrar una trobada de la família Gilibets i Segarra de la Casa Moroia de Pinell. Ens vam reunir germans, cosins i fills de cosins en un dinar al restaurant

la Pèrgola. Vam passar una tarda molt entranyable recordant bons moments

Societat Miquel Manzano

El dia 31 d'octubre al vespre els alumnes de 4t d'ESO de l'Institut Francesc Ribalta venien castanyes per finançar el viatge de final de curs a Itàlia


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

Llar d’infants Pàrvum Arrels

Als més petits també ens agrada la tardor!

Els més petits de la Llar d’infants també hem pogut viure noves experiències a través de les diferents activitats programades per a treballar la tardor. La Nica, la mascota de la nostra classe, durant unes setmanes ens ha anat portant diferents materials per a realitzar les diverses activitats relacionades amb aquesta estació de l’any.

Entre les sorpreses que ens ha anat portant la Nica hi havia fulles, que les vam enganxar pel terra i els vidres de la classe, material per a fer el mural de la tardor, jocs musicals i fruits de la tardor (magranes, codonys, moniatos, pomes, carabasses…) perquè experimentéssim amb ells. Aquesta va ser una de les que més ens va agradar i ens ho vam passar d’allò més bé: olorar-les, fer-les rodolar, perseguir-les per l’aula,etc.Vasermoltdivertit!

A la Llar d’infants Pàrvum Arrels vam

celebrar la Castanyada

Dilluns de la setmana passada, una bona colla de pares, mares, iaies, avis... de l’escola, amb l’ajuda dels més grans de la Llar d’infants, van fer un taller de panellets.

Dimecres, quan vam arribar a les 9 del matí, uns pares i mares de l’escola es van posar a coure les castanyes. I el mateix dimecres, pels volts de les 11... ens va venir a veure la Castanye-ra!!Ambella,vamescoltarelcontequeensvaexplicar,desprésvam ballar tots junts la seva cançó i per acabar-ho de celebrar deltot,ensvammenjarlescastanyesipanellets!Sensetotesaquestes ajudes no hauria anat tan bé la nostra Castanyada, per tant volem donar-los les gràcies:

Gràcies als pares, mares, avis, iaies... que ens van aju-dar a fer el taller de panellets. Gràcies als pares i mares que ens van coure les castanyes. Gràcies a la Castanyera per voler repetir un any més i fer-ho tan i tan bé. Gràcies a Cal Camps per coure’ns tots els panellets. I gràcies a tots els nens i nenes per gaudir de la festa.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Celebracions Lluís Cardona

...Ja en tenim 50...

Va ser l’any 1962 quan vam néixer, per tant, aquest any 2012 hem fet o farem 50 anys de vida, una edat bonica de celebrar.

En motiu del nostre 50è aniversari, vam organitzar una trobada dels nascuts l’any 1962 del municipi de Torà. Així, doncs, el diumenge 21 d’octubre ens vam trobar tots a la plaça de la Creu de Torà per anar a visitar la Torre de Vallferosa. Però el temps va impedir fer-ne la visita complerta. Vam completar la sortida amb un dinar, on no hi va faltar un pastís amb un 50, on tots vam bufar ben fort!

Vam passar un dia amb molt bona compa-nyia, vam compartir anècdotes i vivències... i que per molts anys en celebrem molts més.

Societat

Benvingut al Club dels cinquantons!

Si el coneixeu feliciteu-lo,ja que va ser el seu aniversari

Moltes felicitats!De part de la família.

Tània i Ingrid Torrent Alises.Felicitats de part de tota la família.


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

Escola Bressol

Quina castanyera!!!

Sabeu què? Aquests dies hem fet moltes coses: dimarts vam fer panellets, vam posar-hi pinyons, ametlles, coco... i nyammm!!!Quebonsqueeren.

I dimecres a la porta de l’escola ens esperava la castanyera, amb un cis-tellpledecastanyes!Esvapassareldiaa l’escola, vam ballar, vam cantar can-çons... i a la tarda vam fer la festa amb les famílies, els papes i les mames ens van coure castanyes.

Volem donar les gràcies a les famílies per la festa que ensvanpreparar,perquèenshovampassarmoltbé!!!

Moltes gràcies i fins la propera.

Volem recordar-vos que aquest dimarts comença l’hora del cafè i que com sempre és un espai molt divertit i ric, que hi està convidat tothom. Us hi esperem!!

Escola Setelsis

La lectura a l’escolaLa LECTURA és aquesta fada bona que ens porta a

passejar per móns imaginaris, que ens fa aprendre, que ens fa emocionar. Per aquesta raó a l’escola la mimem tant: ens agrada que la bona fada LECTURA ens acompanyi en molts moments.

Un dels que ens agrada més és el que fem durant tres setmanes a l’any i que titulem: QUAN COMENÇA LA TAR-DA, LLEGIM. SILENCI, SI US PLAU.

Així, doncs, tota l’escola, a les 3h, es posa a llegir en silenci i demanem a totes les persones que ens visiten o ens han de trucar que respectin aquest moment tan màgic.

Aixòdellegiriexplicarconteséstandivertitquefinsi tot els Policies Locals ens ajuden a aprendre educació viària a través d’un conte.

Siushifixeu,notareueldolçalèdelafadaLECTURA

molt a prop i, com per art d’encantament, les pàgines escrites d’un llibre ens transportaran a indrets interessants.

Si voleu veure la bona cara que fem mentre llegim o escoltem contes podeu visitar-nos al nostre bloc:

L’hora del cafèUs convidem a fer un cafè i unes pastes tot parlant, comentant, intercanviant… experiències sobre la criança dels vostres fills i filles. De 15:00 a 16:30 a l’Escola Bressol de Solsona

Tema: Coneixença del grup i pluja d’idees.1a sessió: Dimarts 13 de novembre

Gratuït!!! Obert a tothom, no cal ser usuari de l’ESCOLA


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Esports Miquel Manzano

Club Bàsquet Solsona - Sènior masculí (Temporada 2012-13)A.dalt.d’esquerra.a.dreta:.Francesc.Call.(delegat),.Marc.Pera,.Kiko.Rafart,.Xavi.Merino,.Guillem.Soler,.Joan.Padró,.Toni.Baena.(2n.entrenador),.Toni.Ribalta.(entrenador)..A.sota.d’esquerra.a.dreta:.Nikita.Ergin,.Ferran.Torres,.Roger.Comas,.Dani.Vendrells,.Fèlix.Codina,.Moha.Bensalah,.Cristian.Bueno

Lliga comarcal: KC Odèn Braseria Bogart (Temporada 2012-13)A.dalt.d’esquerra.a.dreta:.Estaban.Sances,.Pau.Soldevila,.Javier.Alcàzar,.Pere.Mas,.Jordi.Torrecillas..A.sota.d’esquerra.a.dreta:.Albert.Erola,.Agustí.Sabata,.Ricard.Vila,.Roger.Casals,.Joan.Sunyer.

Foto

:.Miq

uel.M

anza

no.-.

Cels

ona

Foto

:.Miq

uel.M

anza

no.-.

Cels

ona


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

Lacetània_Teatre

LUCRÈCIA, una tragèdia republicana

El segon cap de setmana delTRAU–Festivald’ArtsEscè-niques, ens ofereix una proposta teat ra l molt especia l que ens arriba del “Ses Illes”, a càrrec de LA TRUP.

Aquesta companyia va néixer com una agrupació “ad hoc”, des-tinada només al projecte de portar a l’escenari la tragèdia Lucrècia o Roma libre (1769) la més recone-guda de les tres obres dramàtiques de l’il·lustrat menorquí Joan Ramis i Ramis (Maó, 1746-1819) i la més significativa del teatre neoclàssic en català.

El bon resultat obtingut amb el projecte va portar LA TRUP a consolidar una proposta estable centrada principalment en el teatre clàssic català.

LA TRUP

LUCRÈCIA, Una tragèdia RepublicanaTATRAU Teatre. Preu: 10 eurosDissabte 10 de novembre: 22 hDiumenge 11 de novembre: 19 h

Repartiment:Lucrècia: Queralt Albinyana; Junia: Enka Alonso;Col·latino: Rodo Gener; Brutus: Xavier NúñezTarquino: Josep Mercadal; Manlius: Àlvar Triay

L’ABONAMENT per 4 espectacles (a triar entre els 5) val 30 euros. Venda d’entrades i abonaments al Punt d’Informació de la plaça Major i, una hora abans de l’espectacle, al TATRAU Teatre

Un muntatge que sembla fet a mida pel TATRAU: teatre en estat pur, despullat davant els espectadors, una escenif icació de proximitat on l’assistent pugui sentir els alès i llàgrimes del per-sonatges i percebre els batecs de la passió dramàtica.

Ocasió excepcional de gau-dir d’un clàssic del teatre català i de gaudir amb un grup d’artistes consagrats tant als escenaris com a la pantalla televisiva de Catalunya i Balears. Actors que ofereixen la garantia dels èxits reconeguts a cadascun d’ells i de la capacitat demostrada de compromís amb la cultura i el teatre. Aquest compro-mís és un aspecte molt rellevant de la iniciativa de valorització del patrimoni literari que implica el projecte LUCRÈCIA.


Si d

esitg

eu a

lgun

a fo

togr

afia

de le

s qu

e su

rten

publ

icade

s, u

s le

s po

dem

env

iar p

er c

orre

u el

ectrò

nic

Música Redacció

La banda de metall SIROLL! ens presenta el seu primer treball “Predica el mal” vuit cançons en ca-talà carregades de ràbia, crítica i un toc d’ironia que li dóna un caire especial a les lletres.

La banda, formada el 2008, després de passar per alguns canvis, ha trobat per fi una formació estable on els seus membres veïns de Solsona, Cardona i Llanera han pogut engreixar aquesta màquina de metall anomenada SIROLL!

Aquest primer cd va ser enregistrat, mesclat i masteritzat entre el gener i febrer del 2012 als estudis comunicapro. El grup també compta amb un videoclip del tema “Alarma social”, que es pot trobar al Youtube així com al Facebook de la banda.

El grup està format per Gou (veu), Albert Colell (bateria), Richard (guitarra elèctrica), Venty (guitarra estètica i veu) i N’Stèrbul (baix). Segons ells la manera de definir el seu estil és complicada, ja que tenen una gran variació rítmica a les seves cançons i toquen una gran diversitat d’estils dins el metall. La seva principal i única influència és el grup Dethklock.

Es podria definir com a Free-Metal ja que les cançons, no solen seguir una estructura, un ritme, una melodia o un tempo constant. Les lletres, que són de temàtica social, engloben àmbits que afecten al dia dia i a la vida en general i en concret.

La banda de metal SIROLL! presenta el seu primer treball:

"Predica el mal"

Casal Popular la Fura

S’acosta la segona edició del FurafolkEl cicle durarà del 17 de novembre

a l’1 de desembre, i inclourà les actuacions de Filibusters, Trio Ambqitòkut

i El Pont d’Arcalís

Després de la bona acollida que va tenir el cicle de música tradicional FuraFolk l’any passat, des del Casal Popular la Fura ja fa mesos que treballem per preparar la segona edició. Enguany començarà el 17 de novembre i acabarà l’1 de desembre, amb algunes variacions respecte el format de l’any pas-sat, però sense renunciar a la filosofia amb què va néixer, la promoció de la cultura popular des de l’autogestió.

Els grups que hi tocaran són els següents:

FILIBUSTERS17 de novembre a les 23:00 al Casal Popular la Fura

TRIO AMBQITÒKUT24 de novembre a les 23:00 al Casal Popular la Fura

EL PONT D’ARCALÍS1 de desembre a les 22:00 al Teatre Comarcal de Solsona

La gran novetat de l’edició d’enguany, que incloem al cicle un concert d’un format més gran.

Per organitzar aquest concert hem comptat amb la col·laboració de l’Orfeó Nova Solsona i de l’Ajuntament.

El concert serà al Teatre Comarcal i les entrades valdran 8 euros anticipada i 10 euros a taquilla, i les podeu comprar a l’Oficina del Nucli Antic (ONA) de la plaça Major.

L’Informatiu: divendres a 2/4 de 2 del migdia i a les 8 del vespre (repetició dissabte i diumenge a les 3 de la tarda)

Salut amb Creu Roja: de dilluns a divendres a 2/4 d’1 del migdia

Camins: dissabte a les 4 de la tarda (repe-tició dijous a les 10 del matí)

Electrozona: dimecres a 2/4 de 10 del ves-pre (repetició dissabte a 2/4 d’11 de la nit)

Entre Tots: dissabte a les 10 del matí (re-petició dimarts a les 10 del matí)

PROGRAMACIÓ SOLSONA FMtemporada 2012/2013

Més informació a: www.solsonafm.cat · http://solsonafm.blogspot.com · Facebook Twitter | 973 48 42 25 · [email protected]

En Femení: dimecres a les 10 del matí (repetició diumenge a les 9 del matí)

Nova Orleans-Solsona, en una estona: divendres a 2/4 de 10 del vespre

El Rebost dels Contes: de dilluns a diven-dres a 2/4 de 9 del vespre (repetició dissabte a les 9 del matí)

El Termòmetre: diumenge de 4 a 7 de la tardaEstrenem properament

Transmissió dels plens municipals: dijous a les 9 del vespre (quan s’escaigui)

Rodamons: dimarts a 2/4 de 10 del vespre (repetició diumenge a les 10 del matí)Estrena dimarts

La Tarda (La Xarxa): de dilluns a diven-dres de 4 a 7 de la tarda

En Guàrdia (Cat. Ràdio): dilluns a les 10 del matí (repetició divendres a les 10 del matí)


Dem

aneu

-nos

-les

a: in

fo@

celso

na.c

om

L'entrevista Miquel Manzano

El panorama musical sol-soní cada cop compta amb més grups formats per joves que volen compartir la seva passió per la música. La Cristina Guzmán (veu), el Daniel Callejas (veu), l’Albert Ramon (guitarra), el David Closa (guitarra), l’Albert Colell (bateria) i el José Luis Castillo (baix) ens presenten Morning Sundays, una nova formació musical que inter-preta versions de grups tan co-neguts com els Beatles, Maná, Sau o Fito

Sou un grup que fa poc que ha començat...

Vam començar fa mig any més o menys. Al principi érem 5 membres, després es va incorporar el Dani a la veu i el grup va quedar amb els que som ara.

Amb quin objectiu va néixer el grup?Al principi ens vam ajuntar perquè tots tocàvem un ins-

trument, però n’hi havia alguns que no tenien grup. Entre uns i els altres ens vam anar ajudant i al final vam acabar tocant. Volíem fer un grup per passar-ho bé i gaudir de la música.

Per què us anomeneu Morning Sundays?El nom té diverses històries associades. Al comença-

ment sempre assajàvem el diumenge al matí, ara ho fem a les tardes. Al posar el nom girat acaba significant diumenges matinosos i ho entenem com diumenges de ressaca. El que passava és que els dissabtes sortíem i el diumenge al matí no hi havia qui anés a l’assaig. Això del nom no saps mai com acabarà i un dia va venir el José Luis inspirat i la resta de membres ho vam trobar bé.

Quin tipus de música interpreteu?Intentem fer versions que no siguin les típiques de tots

els grups. Nosaltres no volem ser un grup típic. Acostumem a fer versions de grups com els Beatles, Maná, Sau, Fito... Fem el que ens agrada, tots tenim gustos diferents, és difícil posar-se d’acord. Intentem buscar cançons que portin records i que vagin cap al sentiment de les persones que ens estan escoltant.

A més de fer versions teniu algun tema propi?De moment no en tenim cap. Estaria bé fer-ho, però més

endavant. Primer volem agafar una mica de rodatge, ens hem d’anar coneixent entre nosaltres. Tots hem anat millorant, fem coses que no fèiem al principi.

És difícil fer-se un lloc al panorama musical solsoní on ja hi ha molts grups?

Tenim sort perquè tenim molts amics i això ens per-met que de mica en mica ens vagi sortint algun concert. A Solsona hi ha molta cultura musical i moltes formacions musicals, molta gent té grups o coneix a d’altra gent, llavors sempre es pot acabar trobant concerts. Aquest fet també fa que els que ens vénen a escoltar siguin més exigents.

Creieu que es valoren menys els grups de versions?Els grups de versions es valoren menys, però acaben

tenint més sortida. Nosaltres vam fer el primer concert, a partir d’aquí la gent ja ens ha anat proposant tocar a altres llocs. El fer versions que han estat comercials agrada a la gent. Si no ets molt bo composant cançons pròpies el públic acostuma a passar-ho millor escoltant un grup de versions. També hi ha l’avantatge que començar amb un grup de ver-sions és molt més ràpid. En canvi amb un grup que tingui cançons pròpies és més difícil arribar a fer-se un lloc.

Ja porteu algunes actuacions, a Navès, Llobera, Ardèvol. Què tal fins ara?

Pensem que cada cop ha anat millor. Ens hem tret la timidesa a mesura que hem anat tocant. Anem progres-sant. Sí ens haguessin dit al principi que a dia d’avui ja faríem concerts i ens començaria a conèixer la gent ja ho haguéssim firmat.

Quins són els propers concerts?En tenim un per d’aquí un mes prop d’Igualada. Tam-

bé estem acabant de concretar alguns “bolos” per Solsona. Ara volem allargar el repertori i fer-lo més variat per no fer-nos repetitius.

"...Intentem buscar cançons que portin records i que vagin cap al sentiment de les persones..."

Morning Sundays

celsona 798

Documents