� 680 - Divendres, 16-07-2010

Solsona Ajuntament de Solsona

L’Ajuntament de Solsona aconsegueix minimitzar l’impacte visual de les antenes de telefonia de la ciutat

Es fa durant el primer any d’implementació del pacte Gecodit

Durant el primer any d’implementació del pacte local per al desplegament de les infraestructures de telefonia mòbil a Solsona -consensuat el juny de l’any passat per l’Ajun-tament, les operadores i els veïns-, s’han desmantellat les estructures obsoletes i s’han simplificat les estacions base en els tres punts del municipi que presentaven un impacte visual més important: als carrers de Pere Màrtir Colomés, Ensija i el Turó de Sant Gilibets.

El pacte local del projecte Gecodit (Generació de con-sens en el desplegament d’infraestructures de telefonia mòbil), impulsat per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, ha suposat, durant el seu primer any de desenvolupament a Solsona, “un esforç notable de tots els agents implicats per millorar les infraestructures ja existents i per acordar les noves ubica-cions de les estacions futures”, destaca Martí Abella, regidor d’Urbanisme i Infraestructures. El desenvolupament del pla és un treball transversal amb les regidories de Comunicació i Medi Ambient.

Durant aquest període de temps, d’acord amb els objec-tius del pla, s’ha aconseguit reduir “al mínim indispensable” les estructures de les estacions base de radiocomunicació existents

dins l’àmbit urbà. En aquest sentit, tres de les cinc antenes han minimitzat la volumetria i la presència en el paisatge urbà, desmantellant les estructures obsoletes i reduint el nombre de mastelers. Es tracta de les estacions dels carrers de Pere Màrtir Colomés, el Turó de Sant Gilibets –damunt la urbanització de la Cabana d’en Geli– i Ensija, al barri de la Cissa.

D’altra banda, s’ha arribat a un acord per instal·lar tres noves estacions, dues de les quals s’ubiquen damunt d’equipa-

Estat actual de l'estació base del carrer de Pere Màrtir Colomés

�680 - Divendres, 16-07-2010

Solsona Ajuntament de Solsona

ments municipals –casa consistorial i sala polivalent– i una en una nau privada d’un dels polígons industrials de la ciutat. A més, les companyies operadores, gràcies al pacte local, com-parteixen infraestructures, una opció que resulta “més eficaç i sostenible, alhora que s’evita la proliferació d’instal·lacions a les nostres teulades”, remarca Martí Abella.

‘Tranquil·litat i confiança’

Així mateix, fruit del Gecodit, “la ciutat ha guanyat en tranquil·litat i confiança”, sobretot per als veïns que viuen en zones d’influència de les estacions base, ja que “tenim garanties del correcte desplegament de la xarxa de radiocomunicació”, segons el responsable municipal d’Infraestructures. Propera-ment és previst també convocar una comissió de seguiment d’aquest pacte local, en què són representats tant l’Ajuntament com els veïns i les companyies de telefonia mòbil que operen a Solsona. D’aquesta manera, “responsables municipals i ciuta-dans esdevenim actors i partícips d’aquest procés necessari i delicat al mateix temps”.

El consistori solsoní també considera un efecte positiu derivat del projecte Gecodit la disposició d’uns “interlocutors concrets, estables i fiables”, tal com apunta Abella, per resoldre qualsevol incidència que afecti el sector de les infraestructures de telefonia a la ciutat. El regidor agraeix la predisposició de les companyies que operen a Solsona, Movistar, Vodafone i Orange, a desenvolupar els objectius consensuats.

Un dels sis de Catalunya

Solsona és un dels sis municipis de Catalunya, juntament amb Tàrrega, Montblanc, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet i Vic, on es van signar els acords per al desplegament d’antenes de telefonia mòbil en el marc del projecte Gecodit, que té per objectiu principal generar consens entre les administracions locals, operadores i veïns en l’ordenació d’antenes d’aquest tipus. La setmana passada es va dur a terme una reunió entre els signants del sis pactes locals, convocada per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació per fer balanç del primer any.

En aquesta trobada, Josep Ramon Ferrer, director ge-neral de Xarxes i Infraestructures de Telecomunicacions, va valorar molt positivament els primers resultats del programa i en va felicitar els actors. Segons Ferrer, “es garanteix així l’accés a les tecnologies de la informació i la comunicació” tant dels ciutadans com de les empreses, “sense dependre de la ubicació física”, cosa que “facilita la vertebració territorial, la competitivitat i la cohesió social”.

Al C. Ensija s’ha passat de vuit a quatre mastelers

� 680 - Divendres, 16-07-2010

Solsona Consell Comarcal del Solsonès - Fotos: Miguel Ángel Chazo - Consell Comarcal del Solsonès

La Generalitat fa entrega de les medalles de l’esport Entre els guardonats d’enguany, hi ha Josep Vila Santaeulària i Adrià Navarro Fernández del Solsonès

El passat dimarts 13 de juliol la representació Territorial a Barcelona de la Secretaria General de l’Esport amb la col.laboració de la Delegació del Govern de la Catalunya Central, organitzà la II Edició de les Medalles de l’Esport de la Catalunya Central a Manlleu. El guardó és creat amb la finalitat de premiar les actuacions més destacades en l’aspecte esportiu, com ara el foment, la difusió, l’organització o el desenvolupament de l’es-port mitjançant la prestació de serveis extraor-dinaris i molt especialment a aquelles persones que han dedicat la seva vida a l’esport.

Els guardonats d’enguany són Josep Vila Santaeulària (Basquetbol – Solsona), Josep Godayol Pujols (Hípica – Manlleu), Lluís Marimon Farriol (Atletisme – Vilanova del Camí), Miquel Casas Roig (Alta Mun-tanya – Torelló), Jordi Camps Domènech (Ciclisme – Berga), Jordi Jorda Ríos (Handbol – Vic), Josep Sala Bonada (Automobilisme – Manresa), Maria Carme Claret Ciuró (Gim-nàstica – Manresa), Pere Sacristà Masachs (Caça- Manresa), Anselm Perramon Riudor (Basquetbol, Manresa), Rosa Jonjou Guitó (Bitlles – Manresa), Joan Orrit Morist (Pati-natge – Cardona) i Adrià Navarro Fernández (Futbol – Solsona). Distinció especial han tingut la sra. Rosa Sellarès (Natació – Navàs) i el Cricket Club Vic (Cricket – Vic)

Els dos vice-presidents del Consell Comarcal del Solsonès, Albert Muntada i Joan

Solà, presents en aquesta II Edició de l’entrega de medalles de l’esport, van manifestar que “ens agrada ser-hi presents recolzant i representant la comarca del Solsonès perquè les medalles de l’esport tenen una especial sensibilització vers les persones grans i en el cas del Josep i l’Adrià són dues persones que tenen una llarga trajectòria esportiva dins del bàsquet i el futbol solsoní ”.

Josep Vila Santaeulària (Basquetbol – Solsona) Adrià Navarro Fernández (Futbol – Solsona)

Els solsonins que van anar a l'acte de lliurament de les medalles de l'esport

�680 - Divendres, 16-07-2010

� 680 - Divendres, 16-07-2010

Aquesta setmana el consistori solsoní ha iniciat cinc projectes de digitalització de documents i rehabilitació d’espais d’ús públic per als quals ha contractat deu per-sones en situació d’atur. Ho fa possible el projecte Impuls, consistent en una sèrie de plans extraordinaris d’ocupació local finançats pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el Fons Social Europeu.

Els plans extraordinaris d’ocupació local convocats pel Departament de Treball de la Generalitat a través del SOC han permès al consistori solsoní donar feina a 10 aturats, que com-binen l’experiència professional amb formació amb l’objectiu de millorar la seva qualificació professional. Els contractes tenen una durada de sis mesos i són a temps parcial, amb un 70 per cent de la jornada.

La resta de la jornada, equivalent a una durada d’entre 60 i 125 hores, aquests treballadors reben formació a través d’un conveni entre l’Ajuntament i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Les persones amb perfil de peó segueixen un curs de rehabilitació d’habitatges, edificis i equipaments de titularitat o ús públic, mentre que aquelles que són auxiliars administratives són formades en tecnologies de la informació i la comunicació.

En una situació com l’actual, en què l’índex d’atur és un 20 per cent superior respecte l’any passat –tot i la davallada de la desocupació el darrer mes, encara hi ha 670 persones sense feina–, “l’Ajuntament fa un esforç important per aprofitar aquestes polítiques d’ocupació que impulsa la Generalitat i contractar aquest important volum de treballadors”, posa de relleu l’alcalde, David Rodríguez.

Hi ha dues persones destinades a la gestió de la col·lecció etnogràfica municipal. D’una banda, es tracta de completar la digitalització del fons, un projecte iniciat l’any passat del qual restava pendent la realització de fotos digitals de cadascuna de les 2.700 peces que conformen la col·lecció. De l’altra, es condicionaran les sales del Casal de Cultura i Joventut on es conserva el fons.

Un altre dels projectes que han començat aquesta set-mana és la digitalització d’ordenances i expedients de diversos serveis municipals per facilitar l’accés electrònic de la ciutadania als serveis públics. En aquest àmbit hi treballen tres persones.

Un altre treballador s’encarrega d’emmagatzemar i orga-nitzar el fons sonor de la ràdio municipal. En el marc d’aquest projecte també es fomentarà la realització d’espais radiofònics amb l’alumnat de primària i secundària dels centres solsonins.

Rehabilitació d’espais d’ús públicEl consistori ha iniciat també un projecte de rehabilitació

d’edificis i equipaments municipals, que inclou tasques de repara-ció de fusteria i pintura d’espais com el Casal de Cultura i el Teatre Comarcal. En aquest cas s’hi destinen tres peons. Finalment, s’ha contractat una persona per executar treballs d’adequació i millora de carrers, places, parcs i jardins de la ciutat.

L’Ajuntament contracta 10 persones gràcies als plans extraordinaris d’ocupació del Departament de Treball

Duen a terme cinc projectes de mig any de durada de digitalització de documents i rehabilitació d’espais

Dues de les treballadores contractades a través del projecte Impuls

A banda de la desena de treballadors contractats, l’Ajun-tament tenia la possibilitat d’acollir-se a altres plans d’ocupació per donar feina a set persones més. Per tal de no renunciar-hi i afavorir la creació de llocs de treball, la Junta de Govern Local va aprovar cedir cinc treballadors al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i dos al Consell Comarcal.

Solsona Ajuntament de Solsona

�680 - Divendres, 16-07-2010

� 680 - Divendres, 16-07-2010

El Departament d'Educació ha començat aquesta set-mana els treballs d'ampliació del pati de l'escola Setelsis, unes obres que permetran al centre disposar finalment del reivindicat i polèmic pati de l'escola.

Les obres, que han estat adjudicades per Educació a l'empresa solsonina Cissa, suposaran el punt i final a un projecte que va arrencar ara fa 6 anys i que després de ser desestimat per l'equip de govern de CiU durant la passada legislatura, va ser recuperat per l'actual govern municipal que sempre s'ha mostrat favorable a dur a terme l'ampliació. Tot i que a l'inici del curs les obres difícilment estaran enllestides, l'Ajuntament solsoní confia que el pati estigui acabat en les setmanes posteriors i, en aquest sentit, els responsables municipals es mostren satisfets per la consecució d'un projecte que sempre havien defensat.

L'ampliació del pati permetrà disposar a l'escola de 2.169 metres quadrats més de zona d'esbarjo. El projecte té un cost aproximat de 232.000 euros dels quals el Departament d'Educació n'aporta la major part (200.000). La resta els sufra-garà l'executiu a través del Fons Estatals per a l'Ocupació i la Sostenibilitat Locals (FEOSL).

Així mateix les obres d'urbanització del carrer del Parc es troben ja a la recta final. El regidor d'Urbanisme ha avançat que les obres s'acabaran en les properes setmanes atès que no-

Comencen les obres d'ampliació del pati de Setelsis

més queda asfaltar el carrer i fer-hi les últimes actuacions de condicionament. El renovat carrer del Parc permetrà absorbir els vehicles del tram del carrer de Marià Fortuny que s'ha eliminat com a conseqüència de l'ampliació del pati.

Solsona Josep M. Montaner i Reig

�680 - Divendres, 16-07-2010

ADAPTACIONES/OK 2 18/6/10 10:12 P�gina 3

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

10 680 - Divendres, 16-07-2010

Breus Solsona Redacció

Tractament a l'arbratAhir es va fer el tractament fitosanitari als plàtans i freixeres

per prevenir la plaga del "tigre del plàtan" a diferents places i carrers de Solsona: Vall Calent i Vall Fred, Passeig... i la Mare de la Font.

Adéu a un semàforTot i que ja feia mesos que estava inutilitzat, aquesta set-

mana, amb motiu de les obres del pas elevat davant el Club de Jubilats, s'ha procedit a retirar aquest singular i simbòlic semàfor solsoní.

Hola al pas elevatLes obres de creació del pas elevat avui divendres ja han

finalitzat. Han aplanat tots els accessos perquè sigui fàcil de tra-vessar. Aquí tenim tota la tropa dimecres passat treballant-hi.

Paperera al Camp del Serra L'ajuntament de Solsona ha volgut posar solució a les caques

de gos al Camp del Serra. Des de fa unes setmanes, aquesta paperera pot ser molt útil per aquells solsonins que passegen el seu gos pel Camp del Serra i no el volen deixar brut.

Pinten els bancs del Passeig Dimecres passat l'ajuntament renovava la pintura dels bancs

del Passeig. Repassada als senyals horitzontals

La Brigada també ha estat enfeinada pintant els senyals de trànsit del terra. S'han refet els de davant de l'Hospital, els de sota el Pont, Camp del Molí i l'avinguda dels Països Catalans.

11680 - Divendres, 16-07-2010

Solsona Ramon Estany

Divendres passat va tenir lloc el sorteig per escollir els nens i nenes que poden entrar aquest any al Ball de Bastons. L'acte va ser seguit en directe per molts pares i mares acompanyats dels seus fills a les dependències de l'Ajuntament de Solsona. En total, eren 10 candidats que aspiraven a 6 places més una de reserva.

Del sorteig en van resultar afavorits 2 nens i 5 nenes, que, a primers d'agost, ja rebran una carta dels geganters amb

Majoria de nenes a les noves incorporacions al Ball de Bastons

Públic assistent al sorteig, especialment pares i mares i fills

Membres de la Junta dels Geganters van realitzar el sorteig

instruccions i un calendari per conèixer les dates d'assajos, que tenen lloc l'última setmana d'agost. Els nens i nenes afortunats han estat: Gerard Flotats, Tate Yin Solé, Núria Serra, Carles Montraveta, Júlia Dalmau i Carlota Melció. La reserva, que té plaça assegurada l'any vinent és la Marta Armengol.

Cartellera

MúSiCA

ACTiViTATS

'Les joies de la prehistòria'Dissabtes 10, 17 i 31 de juliol, 11 del matí al Museu Diocesà i Comarcal La reconstituïda associació Amics del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona organitza una activitat familiar durant tres dissabtes de juliol.

Concert Amanida Folk Divendres 16 de juliol, a les 10 de la nit, al Teatre Comarcal: L'entrada val 10 euros i es ven a taquilla a partir d'una hora abans de l'espectacle.

Concert BiG BAND HGM JAZZORKESTAR ZAGREBDivendres 23 de juliol, a les 10 de la nit, al Teatre Comarcal.

REVETLLES D'ESTiU

SORTiDES FESTES MAJORS

Festa Major de Codonyet (Sorba)Dies 24 i 25 de juliol de 2010Dissabte 24, a 2/4 de 10 de la nit. A l'Àrea de Lleure Terracuques: Sopar de germa-nor, seguidament Gran Ball amenitzat pel Grup: Tryfasyc. Diumenge 25, a les 12 del migdia: Missa solemne a St. Jaume de Codonyet. A la sortida hi haurà aperitiu per a tothom.Nota: En cas de pluja els actes es faran al local social de Garagallà.

Pep i M. JoséDissabte 17 de juliol a les 11 de la nit a la plaça del Camp. Entrada lliure.

SARDANES D'ESTiU

Ballada de SardanesAl passeig del Pare Claret. Del 3 de juliol al 28 d'agost a les 7 de la tarda. Amenitzat per la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona

Colla Gegantera - Sortida a Pradell de SióDissabte 17 de Juliol 19h: Plantada - 19:30h: Cercavila. Tot seguit, sopar de germanor.Interessats a assistir-hi truqueu al núme-ro de telèfon 660 181 639 (Sandra). S'ha quedat a les 3:30 a la Plaça del Camp.

Xerrada "Paper dels comerciants en el foment de l'ús del català"Dimarts, 20 de juliol a 2/4 de 4 de la tarda al local de la UBIC.Lluïsa Camps (tècnica de polítiques mi-gratòries de l'Ajuntament de Solsona i el Consell Comarcal del Solsonès).

XERRADES

1� 680 - Divendres, 16-07-2010

El Consell Comarcal signa amb el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida el Protocol de Col·laboració

per a la implantació d’un nou sistema estadísticL’Oficina de Turisme del Solsonès disposarà d’una terminal TPV tàctil i nou gestor estadístic

El passat dijous 8 de juliol a Guissona el Consell Co-marcal del Solsonès va signar el Protocol de Col·laboració amb el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida per a la implantació d’un nou sistema estadístic global i homogeni a les Oficines de Turisme dels Pirineus i les Terres de Lleida.

L’acord, el formalitzaren el director del Patronat de Tu-risme de les Terres de Lleida, Àngel Vidal, el diputat de Turisme de la Diputació de Lleida, Josep Cosconera, el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, i el president del Consell Comarcal del Solsonès, Marià Chaure, del qual depèn l’Oficina de Turisme del Solsonès.

Amb la signatura d’aquest protocol de col·laboració s’inicia una Pla de Millora Estadística que consistirà en la incorporació d’una terminal TPV, amb pantalla tàctil i d’un programa informàtic que permetrà controlar estadísticament les consultes ateses des de l’Oficina de Turisme del Solsonès, i també la gestió i control d’estocs de material de difusió, així com el control de caixa de productes de venta, fet que permetrà obtenir la informació real per comparar-la i analitzar-la dins de l’àmbit de la província de Lleida.

És previst que s’instal·lin les noves terminals TPV tàctils a la província de Lleida durant el mes de juliol. Els diferents tècnics de Turisme de les Oficines de Turisme de la província

de Lleida ja han pogut “tocar” i veure el funcionament de les noves terminals.

Des del Consell Comarcal del Solsonès es creu que “per a la nostra Oficina de Turisme del Solsonès, la nova terminal TPV tàctil i el nou programa informàtic ens serà molt útil per a les tasques diàries ja que ens permetrà optimitzar la informació de la que disposem i poder-la analitzar”.

El Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès ha editat aquest any el Calendari de Festes, Fires i Concerts del Solsonès per vuitè any consecutiu.

El Calendari inclou les activitats d’estiu organitzades per la UBIC de Solsona, les Festes Majors de la comarca, Cicles de Concerts, Fires i d’altres esdeveniments festius i/o culturals que se celebraran entre els mesos de juliol i octubre aquest any 2010 al Solsonès.

El Calendari de Festes, Fires i Concerts del Solsonès ja es pot trobar a les Oficines de Turisme del Solsonès (crta. de Bassella, 1 de Solsona) i a l’Oficina de Turisme de Sant Llorenç de Morunys (crta. de Berga, s/n de Sant Llorenç de Morunys).

Des del Patronat de Turisme del Solsonès, el seu President, Joan Solà, ha manifestat que “seguim creient en l’edició, distribució i difusió del Ca-lendari de Festes, Fires i Concerts del Solsonès perquè és una eina molt útil, té molta demanda tant per a la gent del Solsonès com per a la gent que visita en aquesta època la nostra comarca”.

El Calendari de Festes, Fires i Concerts del SolsonèsEstà disponible al Patronat Comarcal de Turisme del Solsonès

Comarca Consell Comarcal del Solsonès

1�680 - Divendres, 16-07-2010

Segueix el desacord amb l’ACA pel canvi de traçat de la Llosa del CavallEl Consell Comarcal del Solsonès i alcaldes de la comarca es van reunir una altra vegada el passat 6 de juliol a la seu de l’ACA sense resultat positiu i van mostrar el seu descontent

El passat dimarts 6 de juliol membres del Consell Comarcal del Solsonès i diferents alcaldes de la comarca es tornaren a reunir, aquest cop a la seu de l’Agència Catalana de l’Aigua a Barcelona. El tema de la reunió va estar centrat a intentar fer entendre a l’ACA que el nou projecte de cana-lització des de la Llosa del Cavall fins al Pantà de Sant Ponç és el correcte.

D’aquesta última reunió els representants de la comar-ca del Solsonès varen sortir totalment descontents i decebuts. No s’ha arribat a cap acord amb el Director de l’ACA.

L’Alcalde d’Olius, Ramon Sala, visiblement enfadat, es manifestava així: “surto de la reunió decebut i molt des-content. Estem al mateix lloc on estàvem fa un any. L’ACA no ens dóna cap raó per tal de no poder fer la variació del traçat de la canonada. Crec que hi ha punts foscos, incon-gruències importants i a més a més no volen explicar-nos perquè no ho poden fer. No s’entén com no s’accepta un projecte que és més econòmic i a més a més té un impacte ambiental molt menor per a tots els municipis afectats. I això sense comptar que en el projecte inicial hi ha tota una sèrie de partides no contemplades que farà elevar encara més el cost del projecte.”

Paral·lelament, l’Ajuntament d’Olius, fa quatre dies, concretament el dilluns 12 de juliol, va rebre una notificació de l’Agència Catalana de l’Aigua en la que se’ls comunica que el dia que hi hagi la conducció feta, la Mancomunitat d’Aigües del Solsonès perdrà la concessió del Pou del riu Cardener que té actualment. Així, doncs, la Mancomunitat d’Aigües perdrà amb aquesta decisió la poca autonomia que tenia fins ara.

Seminari de reflexió sobre el rol com a regidor/a

El Servei Comarcal de Joventut del Solsonès impulsa determinades intervencions adreçades als diferents agents que intervenen en el disseny de les polítiques de joventut en l’àmbit local. Per primera vegada, s’organitza el seminari de reflexió sobre el rol com a regidor/a adreçat als càrrecs electes en matèria de joventut. El Seminari s’impartirà el proper dissabte 17 de juliol, de 5 de la tarda a 8 del vespre a la seu del Consell Comarcal del Solsonès.

La formació anirà a càrrec de la sra. Hermínia Gomà, especialista en coaching i intel·ligència emocional.

Comarca Consell Comarcal del Solsonès

L'acord de coalició el van formalitzar aquest dilluns el coordinador comarcal d'El Comú, Quico Riu, i el secretari general d'ICV, Joan Herrera, amb l'objectiu de concórrer en una mateixa llista a les eleccions municipals del mes de maig de l'any vinent.

Segons ha explicat el coordinador comarcal d'El Comú, Quico Riu, amb aquest acord els dos partits “posem en paper” les relacions de col·laboració que han mantingut en els últims anys i que s'han intensificat en els darrers temps. Des d'El Comú han destacat el fet que la fórmula permet al partit “conservar el seu nom i la seva independència. És un acord de tu a tu, que enlloc de diluir-nos permet consolidar-nos”, han mani-festat els responsables d'El Comú. A més, han valorat l'aposta d'ICV per establir acords amb formacions com El Comú “que tracten de treballar per sumar complicitats”. Així mateix han assegurat que El Comú continuarà sent un partit format per gent independent i militants d'ICV.

D'aquesta manera, El Comú reforça la seva vinculació amb ICV, mentre que la formació ecosocialista podrà sumar els vots que El Comú obtingui al Solsonès, una comarca on fins ara no tenia implantació directa. L'acord entre els dos partits també estableix que un membre d'El Comú passi a formar part del consell nacional d'ICV.

L'acord entre les dues formacions, que col·laboraven des de l'any 1991 amb la del Fòrum d'Aprofundiment Democràtic de Solsona, arriba després que els militants d'El Comú donessin el seu suport a la proposta debatuda en la darrera assemblea del partit que es va celebrar fa un mes a La Coma i la Pedra. La proposta va ser acceptada per majoria i només va registrar dues abstencions.

Pel que fa al candidat d'El Comú a les properes muni-cipals els responsables del partit s'han limitat a afirmar que els agradaria que tant Martí Abella com Jordi Fraxanet continues-sin al capdavant de la llista “ja que pensem que han fet i estan fent una molt bona feina i tenen tota la nostra confiança”.

El Comú del Solsonès formarà coalició amb

Iniciativa per CatalunyaEl Comú del Solsonès i iniciativa per Catalunya (iCV) han arribat a un acord per presentar-se

conjuntament a les properes eleccions municipals

Partits polítics Josep M. Montaner i Reig

1� 680 - Divendres, 16-07-2010

Comarca Ramon Estany

Aprovar la certificació núm. 2, Projecte de condicionament, eixample i millora de la carretera LV-3002, tram Hostal de Boix al Miracle, a favor de Romero Polo SA, per un import de 195.993,44 euros.

Atorgar a l’Ajuntament de la Molsosa una subvenció per a les despeses dels honoraris de redacció de diferents projectes, per un import de 6.000 euros.

Atorgar a l’Ajuntament de la Coma i la Pedra una subvenció per al manteniment de camins i carreteres municipals, temporada hivernal 2009-2010, per un import de 18.000 euros.

Atorgar a l’Ajuntament de Torà una subvenció per a l’arran-jament de la carretera de Torà a Ardèvol, per un import de 10.800 euros.

Atorgar a l’Ajuntament de la Coma i la Pedra una subvenció per a les despeses de senyalització hivernal a la carretera del Port del Comte, per un import de 9.800 euros.

Aprovar la modificació del cost de l’actuació, la justificació tramesa i el pagament de subvenció a l’Associació de Comer-ciants de Solsona per jornades sobre el trumfo i la tòfona, per un import de 600 euros.

Aprovar la modificació del cost de l’actuació, la justificació tramesa i el pagament de subvenció al Club Esquí Solsona, per al foment i pràctica de l’esquí, per un import de 2.000 euros.

Aprovar la modificació del cost de l’actuació, la justificació tramesa i el pagament de subvenció al Club Bàsquet Solsona per a la participació en tornejos internacionals, per un import de 1.800 euros.

Atorgar a l’Ajuntament de Pinell una subvenció per a les des-peses d’honoraris redacció del Pla de dinamització turística del patrimoni local, per un import de 12.000 euros.

Atorgar a l’Ajuntament de Solsona una subvenció per a les despeses de l’Acadèmia Internacional de Música de Solsona 2009, per un import de 10.000 euros.

Atorgar a l’Ajuntament de Solsona una subvenció per a les des-peses de renovació mobiliari infantil i reposició de paviment, per un import de 15.000 euros.

Aprovar certificació d’obra PIM-2006/193, de l’Ajuntament de Riner, “reforma i condicionament de local social de Freixenet” i la transferència de l’import de 26.286,84 euros.

Aprovar la justificació tramesa i el pagament de subvenció a la Federació Agrupacions Defensa Forestal Catalunya Viva, per al programa de vigilància i extinció d’incendis forestals, per un import de 5.000 euros.

Aprovar la modificació del cost de l’actuació, la justificació tramesa i el pagament de subvenció a Càritas Arxiprestal de Solsona per al fons social d’urgència del Solsonès, per un import de 2.000 euros.

Aprovar la modificació del cost de l’actuació, la justificació tramesa i el pagament de subvenció a l’Ajuntament de Solsona per al servei de socorristes, per un import de 4.500 euros.

Aprovar la modificació del cost de l’actuació, la justifica-ció tramesa i el pagament de subvenció a l’Ajuntament de Llobera per a la VI Edició Fira de l’Empelt, per un import de 1.500 euros.

Decrets dictats pel President de la Diputació durant el mes de maig

Comarca Empresaris per al Solsonès

Us comuniquem, que el Consell Comarcal del Solsonès, posa a la vostra disposició dos tipus de papereres de cartró per al foment del reciclatge de paper i envasos en oficines. Us adjuntem les fotos d’aquests contenidors per tal que en tingueu coneixement. El lliurament es fa de forma gratuïta i fins a fi d’existències, prèvia petició al Consell, ja que aquests els facilita l’Agència de Residus de Catalunya.

En cas que això sigui del vostre interès poseu-vos en contacte directa-ment amb Antoni Jiménez, Medi Ambient i Territori,Consell Comarcal del Solsonès tonijimenez@solsones.ddl.net Tel. 973482003 / Mòb. 619237657 Empresaris per al Solsonès info@empresarissolsones.org

Papereres de cartró per al foment del reciclatge de

paper i envasos en oficines

1�680 - Divendres, 16-07-2010

La Quina de Navès s’ajorna fins al desembre

Navès Associació de Joves de Navès

Des de l’Associació de Joves de Navès volem informar d’un canvi destacable respecte a la celebració de la tradicional Quina de Navès. Per mesures legals que políticament ens han estat informades, i per tant, alienes a l’associació i al municipi, ens veiem obligats a ajornar-la fins al mes de desembre, sense saber en aquests moments les dates concretes de la celebració.

Segons la normativa vigent, la Direcció General del Joc i d’Espectacles, estableix per les Quines, 4 requisits bàsics. Dels 4, la Quina de Navès no en compleix un, aquest és el següent: “S’ha de portar a terme durant els dies Nadalencs” (del 2 de desembre fins al 6 de gener, depenent de l’any).

Des del moment que se’ns van comunicar aquests requi-sits, l’Associació i forces polítiques hem mogut fitxes per poder esbrinar per què no es pot fer fora d’aquestes dates o si era possible obtenir un permís especial per fer-ho, i les respostes sempre han estat negatives. Les nostres raons per les quals s’ha desenvolupat la Quina durant l’estiu, no és d’altra que el temps que tenim per poder-la organitzar. Com ja sabeu, durant el mes de desembre Navès celebra la Fira de Santa Llúcia, amb tots els seus actes i la representació d’una obra de teatre. I el mes d’octubre se celebra la Festa Major. Per tant, el temps material del que disposem des de l’octubre fins al desembre, no és el mateix que a l’estiu.

Des d’aquí aprofitem per reivindicar aquest fet, ja que creiem que actes com aquests, que són per pura diversió i per fer gaudir una bona estona el públic, siguin perjudicats per uns requisits que per a nosaltres no tenen sentit. Creiem que moltes vegades hauríem de donar les gràcies que es facin actes similars i sense ànim de lucre, ja sigui una festa major, una fira, el Carna-val... Tots aquests són organitzats per un col·lectiu de persones que hi posen el seu esforç i la seva dedicació durant molts dies perquè la resta de persones ho puguin gaudir.

Com ja veieu, nosaltres som els primers perjudicats, per això aquest any hem cregut necessari fer la Quina el mes de de-sembre tal i com se’ns marca, per demostrar que és el que volem fer, que és el que tenim ganes de fer i que ho fem perquè ens ho passem bé! D’aquesta manera creiem que podrem demostrar que per a nosaltres no té importància la data de la celebració.

Us mantindrem informats de possibles canvis i nove-tats.

Per avançat us donem les gràcies a tots els que feu possible la Quina, assistents, col·laboradors, organitzadors... MOLTES GRÀCIES!

Foto d'arxiu de la Quina

Llobera Ajuntament de Llobera

Finalitza el curs de gimnàstica i taller de memòria

El passat 23 de juny es va organitzar un dinar per tal de celebrar el fi de curs de la gimnàstica de la gent gran i del taller de memòria, que s’ha dut a terme en aquest municipi durant el curs 2009-2010. Al dinar van assistir-hi els regidors Jaume Badia i Guillem Nadal, els quals, en nom de l’Ajunta-ment, van fer entrega d’un obsequi a tots els assistents.

Xerrada – col·loquiEl passat 31 de maig, es va dur a terme una xerrada-

col·loqui, a càrrec del sr. Bartolomé Gómez, responsable de l’Oficina de relacions amb la comunitat de la Comissaria de Solsona, sobre consells de seguretat i prevenció de robatoris i estafes, per a tots els veïns del municipi. El sr. Bartolomé Gómez, ens explicà les últimes “picaresques” que utilitzen els estafadors, i ens va donar consells de seguretat i la forma de prevenir robatoris i estafes.

1� 680 - Divendres, 16-07-2010

L’Associació de Jubilats de la Vall de Lord ha programat la quarta paella de germanor a les Fonts del Cardener per al dia 1 d’agost del 2010. El menú: Amanida de l’Arcada. Paella mixta de carn i peix. Postres. Pa, vi, aigua i cava. Cafè i raig. Esperem la vostra companyia. Ens traurem les cabòries amb Els acordionistes de la Vall.

Per apuntar-vos-hi i treure el tiquet, passeu per l’Arcada. Si sou a Solsona i comarca us hi podeu apuntar a través del club Estel del Solsonès. Socis: 15 euros. No socis: 17 euros. Mantenim els preus degut a la crisi. Gràcies. Us hi esperem.

Quarta paellada de germanor

Vall de Lord Xavier Serra

Inici del cursetde piscina

Amb un dia d'estiu esplèndid, els nens i nenes del Casal han començat el curset de natació a la piscina del Càmping Morunys.

Els pares han acompanyat la mainada fins a les instal·lacions a les deu del matí.

La monitora responsable del curs, Àngels Artigas, els ha avaluat per tal d'organitzar els grups segons el nivell i avui mateix s'han posat a treballar. Aquesta activitat tindrà lloc fins al 30 de juliol

Es treu a concurs el bar del Pavelló per la Festa MajorL'ajuntament de Sant Llorenç posa a disposició dels vilatans l'explo-

tació del bar de Pavelló polisportiu durant els actes de la Festa Major.Totes aquelles entitats que hi estiguin interessades podran adreçar-

se a l'Ajuntament fins al proper dia 20 de juliol, on se'ls informarà de les condicions per tal d'accedir al concurs.

XII Fira d'arts i oficis de la Vall de Lord

Els propers dies 24 i 25 de juliol l'Associació de Turisme organitza la XII Fira d'arts i oficis de la Vall de Lord que se celebrarà als claustres de l'església parroquial de Sant Llorenç

L'objectiu de l'associació és mostrar obres originals i de qualitat que honorin l'ofici, per la qual cosa es pretén que els artesans facin demostració de la seva feina in situ.

L'elaboració de sabons de casa, d'espardenyes d'espart, de cistells de vímet... són activitats que permeten ensenyar i recuperar alguns dels oficis tradicionals de la nostra terra i que a poc a poc es van perdent.

El programa d'actes serà el següent:

DISSABTE 24 DE JULIOL

8-10 h Muntatge de la Fira.11 h Xaranga per les places i carrers amb el grup local Som Kom Som.12.30 h Inauguració de la Fira a càrrec de les autoritats locals, aquest acte comptarà amb la presència del cantautor Roger Mas.Exposició del Concurs de Peça Única.

17 h Taller de Manualitats per als nens i nenes a la Plaça de l'Om (Seria bo que portessin envasos de vidre com els de iogurt per fer una de les activitats).Hi haurà coca i xocolata per a tothom.18-19 h Xaranga per les places i carrers amb el grup local Som Kom Som.19-20 h Demostració de Bitlles Catalanes sota la Plaça del Mur a càrrec del Club L'Arcada.Exposició de quadres del grup de pintors locals La Taca i de l'Auca de Sant Llorenç a la recentment estrenada sala d'expo-sicions als claustres del Monestir.22 h Ball de Sant Jaume a la Plaça del Dr. Ferran organitzat per l'Ajuntament de la vila.

DIUMENGE 25 DE JULIOL

Durant tot el matí, intercanvi i compra i venda de plaques de cava a la Plaça Major (amb placa commemorativa).11-12 h Animació pels carrers i places del poble a càrrec del grup local Som Kom Som.12 h Entrega de la Cana Piteua (reproducció d'una eina de mesura vinculada al passat artesanal de la vila) a la peça única guanyadora.18 h Tancament de la Fira.

Vall de Lord l’Arcada, assoc. de jubilats de St. Llorenç de Morunys

1�680 - Divendres, 16-07-2010

Oliana Marcel Ribera. Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Revetlla de Sant Joan 2010

La Comissió de Festes del Cap del Poble ha informat (com cada any) del resum econòmic de la revetlla de Sant Joan 2010.

Despeses:Forn de l'Espiga d'Or: 7 coques de pa i 15 coques de St Joan..................194,18 eurosMúsic .......................................150 eurosBegudes, xocolata, galetes i cava ...77,96 eurosImpremta .....................................3 eurosBasar(Rong) .........................18.90 eurosTOTAL .............................444.04 euros

ingressos:Venda Butlletes, Loteria .........100 eurosDonatius veïns .........................662 eurosTOTAL: ................................ 762 eurosResum Ingressos: Superàvit.....317,96 euros

Superàvit Any 2008 .......... 155,55 euros

Superàvit Any 2009 .................47 euros

Superàvit Any 2010 .......... 317,96 euros

Saldo a Caixa ....................520,51 euros

El dia 2 de juliol ens deixava el sr. Antoni Clotet i Angrill i un dia després es van celebrar les exèquies a la parròquia de Sant Andreu de la nostra Vila. Havia viscut a Tiurana i posteriorment molts anys a Oliana. El seu traspàs es va produir a la Seu d'Urgell i el seu enterrament es va dur a terme a Oliana. Des de les pàgines de la nostra revista volem donar el nostre condol a la seva mare, germà, germana i a la resta dels familiars. (Q. E. D.)

Fa uns dies que han tret aquesta senyal que hi havia abans d'arribar a l'antic i obsolet quarter de la Guàrdia Civil. De totes maneres, era un indicador que quasi estava arran del terra i quan creixia l'herba s'havia de fer miracles per poder-lo veure.

El Sr. Antoni Clotet i Angrill

Senyal que ja no hi és. Al fons, antic quarter

Òbit Senyal

Caminada de resistènciaGrup excursionista d'Oliana

El passat dia 2 de juliol a les vuit del vespre, es va desenvolupar una reunió informativa per totes aquelles per-sones interessades a participar en l'organització de la propera Caminada de Resistència "2a Circular pantà d'Oliana" de 82 quilòmetres. L'Esmentada caminada es portarà a terme els dies 4 i 5 de setembre. La reunió va començar amb pocs assistents, posteriorment van incorporar-s'hi més persones, amb ànims de col·laborar.

Alguns dels assistents

1� 680 - Divendres, 16-07-2010

Després de quatre anys de tensa espera i d’un serial esperpèntic, la sentència del Tribu-nal Constitucional va oficialitzar el que ja tots sabíem: la mutilació definitiva de l’Estatut de Catalunya!

A diferència d’altres ocasions, la resposta del poble català ha estat exemplar: un milió i mig de persones manifestant-se per Barcelona, pacíficament i cívica, però amb una idea unitària: SOM UNA NACIÓ, NOSALTRES DECIDIM !!

La resposta des del Solsonès va ser clara i contundent: hi volem ser i volem fer-ho tots a la una! Des d’Òmnium Cultural del Solsonès volem agrair especialment a tots els grups polítics de l’ajuntament de Solsona i del Con-sell Comarcal del Solsonès la bona entesa i la resposta unitària a l’hora d’organitzar l’anada a Barcelona.

Al final, la presència de la comarca a la gran manifestació va rondar les 300 persones; una bona fita per a una comarca de només 13.000 habitants.

Què podem explicar del 10 de juliol que ja no s’hagi dit? Doncs que va ser una expe-riència emocionant: avis i néts, joves i adults, dones i homes omplírem a vessar el centre de Barcelona, fins al punt que la manifestació no va poder completar el trajecte previst! Van ser més de dues hores de calor, d’emoció, de crits i consignes, de clima festiu, d’esperança, de sentiment de país...

Era la veu d’un poble que deia prou, i que, en paraules de la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, llançava un missatge: Som molts; si estem junts som invulnerables!

Ara només cal esperar que els nostres polí-tics no malmetin aquest regal en forma d’unitat ciutadana i, plegats, sàpiguen gestionar la veu del poble!

Des d’Òmnium Cultural volem agrair a totes aquelles persones, entitats i institucions que van fer possible aquest moment històric!

Opinió Òmnium Cultural Solsonès

1.500.000: Pell de gallina!

1�680 - Divendres, 16-07-2010

Opinió Gerard Bajona

Cada dia és més evident que uns i altres vivim en dos països diferents, on l'un no respecta l'altre fent-li la guitza amb la cartera, la justícia i la llengua

L'Estat espanyol és un estat plurinacional. Això ho diu la seva constitució. I una de les maneres de garantir l'encaix de dos pobles clarament diferenciats és mitjançant l'aprovació d'es-tatuts. Però en el nostre Estatut, un punt important per garantir aquest encaix estava basat en la reducció del dèficit fiscal que patim els catalans i que cap país federal de la UE ni dels EUA pateix: el 10% del PIB. Al final, entre les retallades estatutàries dels uns i les esporgades dels altres no hem recuperat ni un cèn-tim. Però el més greu és que allà on ERC, CiU, ICV i PSC veien un Estatut que ajudaria a millorar les relacions entre Catalunya i Espanya, millorant així la nostra situació econòmica, els del TC (Tribunal Constitucional -PP i PSOE-) hi veien una ofen-siva independentista. Solució? Assassinar l'Estatut. Per tant, la sentència del TC signa l'acta de defunció d'una Espanya plural i ja no hi ha cap lligam entre Catalunya i Espanya.

I per sort, els catalans tenim dignitat, que és l'única cosa que no ens podran prendre mai. I gràcies a la dignitat és quan es demostra el poder de qualsevol poble ofès, indignat, burlat i robat: més d'1.500.000 de persones en el segon dissabte de juliol manifestant-se a Barcelona sota el lema: “Som una nació. Nosaltres decidim”. La indignació de la gent és tal que en una de les pancartes es podia llegir que «Ja en tenim els collons plens». I en uns globus que sobrevolaven la multitud es llegia que «Cap Estatut no ens farà lliures». Així que el missatge definitiu i més aclamat va ser el de la independència. Clar i rotund.

Voler amagar, doncs, que érem molts i que reclamàvem la independència no fa altra cosa que retratar, en exageració, els mitjans 'espanyolistes'. Segons el diari El País, només érem 56.000 persones. Voleu dir que han vist bé les fotografies?

Alcem el vol cap a la independència

Opinió Júlia Arza

Solsonins manifestant-se davant el Parlament d’Edimburg

Uns solsonins que voltàvem per terres escoceses vam voler afegir-nos a la mani-festació del dissabte dia 10 i tot i que érem molt lluny ens vam sentir molt a prop. Ens vam dirigir al Parlament d’Edimburg, obra de l’arquitecte català Enric Miralles i de la seva dona Benedetta Tagliabue.

Som catalans perquè ho portem molt dins de la barretina. Som una nació i com a nació tenim les nostres peculiaritats: la llengua, els costums, la cuina, la manera de ser, la manera de sentir, la dansa... Estimem el que és nostre més del que és del veí. Catalunya és Catalunya!

I segons TV3, vam defensar l'Estatut. Algú va veure alguna pancarta en defensa de l'Estatut? Jo, cap. La Vanguardia, en canvi, va ser un diari més realista i l'endemà de la manifestació publicava en portada: «Catalunya sentencia».

Tampoc no han faltat les veus d'aquells que els ha sobrat temps per dir que aquestes catarsis col·lectives serveixen de ben poc. Això és cert en casos de manifestacions solidàries. Però no en la manifestació del 10-J. Perquè per començar, una majoria dels nostres polítics van parlar d'un canvi, d'un abans i d'un després del dia de la manifestació, i que això representaria un punt d'inflexió important en la contextualització de la política catalana. Personalment, el sentit comú em feia pensar que una animalada tan grossa com la que ha fet el TC, juntament a una manifestació amb tanta assistència (dos fets que no passen desapercebuts) condicionaran els partits catalans cap a una posició més sobiranista. De fet, dilluns al matí Ferran Mascarell (PSC) afirmava en un article al diari Avui que no descarta la independència, i Ernest Maragall li donava la raó.

Però per altra banda, l'endemà a Madrid, el PSOE afir-mava sense cap mena de vergonya que la manifestació va ser en contra del PP, i que l'havia provocat en Rajoy. Per contra, Rajoy acusava Zapatero de no haver sabut entendre el poble català ni d'haver sabut gestionar el que demanàvem a través de l'Estatut. Però tots sabem que ells dos i el TC són els culpables causants de la manifestació independentista més gran de la història de Catalunya. Per tant, les seves declaracions, a més de ser parti-distes i bastant demagògiques, són una pixada fora de test, on s'hi entreveu clarament que no vivim en un mateix país; perquè és ben bé que nosaltres i ells no entenem la política catalana de la mateixa manera. I sabeu per què? Perquè Som una nació, i és per això que Nosaltres decidim la nostra vida, la nostra llengua i quants diners paguem! Visca els Països Catalans!

�0 680 - Divendres, 16-07-2010

Sóc persona Sergi Ballespí. Doctor en Psicologia - sergi.ballespi@uab.cat

La suerte que tenemos los españoles

Al parecer, por un día, el lamento de los catalanes no se quedó en una simple sobremesa, en tertulias de terracita o en debates de Parlamento. Por un día, pro-testaron todos juntos y a la vez y, por un día, justo antes de que nuestra selección ganara el mundial (mediante su Barça, su Masía, su selección catalana y el trabajo de Guardiola, dirán ellos) el mundo pudo verlos en sus calles.

Suerte que fuimos tantos los que nos fuimos de rebajas, a la playa, o de fies-ta, porque no se nos había perdido nada. Suerte que fueron tantos los cansados de la política que se quedaron en sus casas fresquitos. Suerte, sobretodo, que muchos de los que defienden Cataluña en sobremesas y terracitas, e incluso se acaloran enarbolando su naciona-lismo, desaprovecharon la oportunidad del sábado de sumar y sumar, suerte, porque a un millón se llega de uno en uno. Suerte que muchos perdieron el tren porque, con suerte, tardará otros 30 años en volver a pasar.

Suerte que se despistaron, porque esa manifestación no era únicamente naci-onalista o independentista, salta a la vista. Sólo había que estar un poco ofendido o indignado, porque mira que les estamos dando por el culo, pero qué cachondos son. Sólo había que tener un mínimo sentido de la justicia y de la equidad para asistir a protestar con buen motivo, y aún así no fueron, menos mal; hubieran podido ser dos millones.

Suerte que no había más señeras en los balcones y suerte que no estuvie-ron a tiempo de considerar la propuesta de Quim Monzó: un inmenso tubo de vaselina de cinco metros por quince, enca-bezando la marcha a hombros de su clase política, como símbolo de unión.

Suerte que no se han puesto a pro-testar de estar regidos y vetados por una constitución que no han votado (y que no van a votar). Suerte que una constitución vale para siempre y no se toca, porque lo que dijeron algunos en el 78 va a valer para todos y de forma indefinida, y es que yo siempre lo digo: si algo funciona…

Esquerra lluita pel referèndum

La resta de grups impedeixen la tramitació del referèndum d'independència

Esquerra va liderar i va fer possible aprovar una llei de consultes que permet una iniciativa popular (IP) instant el Parlament a convocar una consulta per tal que la ciutadania pugui exercitar el dret a decidir.

A l'empara d'aquesta Llei de consultes (votada en contra per PP, C's i PSC) es va presentar una IP per la independència a la Mesa del Parlament que va ser aprovada amb els vots d'Esquerra, ICV i CiU.

L'informe jurídic en contra del Consell de Garanties Estatutàries, tot i no tenir caràcter vinculant, ha estat l'excusa a la que s'han aferrat CiU i ICV per fer marxa enrere. De fet, aquest era el pretext que estava esperant CiU, que ja ha ma-nifestat en reiterades ocasions que no pensa convocar cap mena de consulta si governa perquè “la societat catalana no és prou madura”.

Només el President de la Mesa i únic representant d'ERC en aquesta (Ernest Benach) es va ratificar en la decisió de votar a favor de la IP i continuar amb un procés que ja estava en marxa i al que no pensem renunciar en cap cas.

La via municipal, a través de mocions als ajunta-ments, és ara mateix la que més garanties d'èxit ofereix a diferència de la ILP (el Pla B presentat per la Coordinadora

Nacional) rebutjada per tots els partits, inclosa Esquerra. Perquè en cas d'haver estat aprovada, hauria trigat gairebé dos anys a poder ser tramitada. La ILP era inviable des del primer moment i no tenia cap possibilitat de prosperar.

Acceptar la ILP també era donar per morta la Llei de Consultes Populars i acceptar la sentència del TC. Esquerra, en canvi, manté la validesa de la Llei de Consultes Populars i no acata ni acatarà la sentència del TC. Per tant, si la IP era una aposta d'independència, la ILP n'era tot el contrari. Lamentem que el seu rebuig s'hagi usat per confondre la gent amb altres finalitats que res no tenen a veure amb el procés d'independència.

La sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ha deixat palès que la via autonomis-ta ha quedat esgotada, i que l’únic camí per a Catalunya és la constitució en estat independent. Per això, en el ple extraordinari que se celebrarà al Parlament per tractar la resposta a la sen-tència del TC sobre l’Estatut, Esquerra proposarà una resolució en què el Parlament decideixi iniciar aquest procés democràtic per a l’assoliment de la independència nacional.

Opinió ERC-Solsonès

Suerte que no han insistido en que la máxima instancia jurídica que ha de interpretar nuestra constitución es político-dependiente y tramposa, pues trabaja caducada. Suerte tenemos que la mayoría son idiotas. Deberían encargar un tubo de vaselina mucho más grande, de 20x60, porque lo van a necesitar. Suerte tenemos que tanta vaselina la pagan ellos y que ellos la van a pagar.

Suerte que no nos han preguntado por qué nos duele tanto que quieran inde-pendizarse, en qué nos afecta o por qué nos negamos en redondo.

Pero, sobretodo, hemos tenido suerte de que, el sábado pasado, no se les ocurriera aprovechar para recoger un millón de firmas y, mediante la ayuda de los hidroaviones del Cos de Bombers de la Generalitat, venir a descargarlas sobre Madrid este miércoles 14 de julio, justo antes del debate sobre el estado de la nación. ¡Pero qué suerte tenemos los españoles! Si es que somos unos cam-peones…

�1680 - Divendres, 16-07-2010

Opinió Pere Ortís

L'oposició més obstinada

Catalunya viu el moment més crucial des que fou annexionada per Castella, sense ser prèviament consultada (si des-cartem els de les guerres que portaren contra nosaltres per tal de cruixir-nos com a poble). És un moment agredolç. Agre, pel fet que dintre seu, dintre Catalunya, hi ha elements, entre els per ella mateixa alletats, que s'oposen amb obstinada múrria al caire reivindicatiu que pren l'ac-tivitat que emprenen uns altres dels seus, i dolç, precisament per això, perquè és una mena de ressorgir de les cendres que la tenien suprimida, després d'aquelles guerres, havent trobat el filó de la seva dignitat, que és la consciència del dret a ser lliures. L'enemic més formidable és el de dintre casa que, sí, és allò que fa més agre el moment. N'hi ha d'altres de formidables, d'enemics, però aquests no ho són mai tant ja per la raó inicial que es troben fora de les parets de casa.

Ho dic perquè comentàvem, en una oficina de l'Estat, la manifestació del l0 de juliol, a Barcelona, abans que s'es-devingués, i hi havia qui s'hi mostrava, de moment escèptic, però a mida que la conversa prosperava, s'hi mostrava advers, i advers en especial a la idea absurda de voler una Catalunya sobirana. "Hem de tocar de peus a terra", argumentava el bon senyor; "no ho voldran ni Espanya, ni França, ni Alemanya!" I era com un mural contra el qual s'estavellaven tot bon intent i tota activitat, com un carrer al que sí que hom arriba, però del qual ja no passa. Se li objectava que no hi ha cap estat artificial que pugui oposar-se al dret natural d'una poble a ser sobirà de si mateix, i a continuació ell negava que existís tal dret natural a favor de cap poble; negava que existís cap dret natural, en absolut - opinió amb la qual donava entenent que l'únic dret és aquell que dimana del dictamen dels poderosos, en altres paraules, del dictamen dels estats constituïts, organitzats i ben armats. Hi havia una por, d'una banda, i de l'altra un desencant respecte als albats que somien i volen complicar la vida tranquil·la i afable dels catalans cercant la plena sobirania de Catalunya.

Espanya, França i Alemanya. Els estats europeus. Els qui han corregut a prendre la regna d'Europa perquè no se'ls

escapi la paella pel mànec. Oh, i és clar que s'hi oposaran, com s'oposa l'ós rus a la sobirania dels pobles que subjuga i volen ser lliures. Però és que Catalunya s'ha de blegar a dependre sempre d'aquests estats, que no la volen, que l'han partida -Espanya i França-, que han perseguit la seva identitat, que han donat cop mortal, secular, a la seva llengua, i que volen con-tinuar tenint-la sota la sola de la sabata, quan pel món han bufat -Amèrica Llatina, Àfrica, Àsia- i bufen -Escòcia, Quebec, Euzkadi, Còrsega, i tants d'altres- els aires de l'emancipació? Cal mirar-ho a la llum de la nova Europa dels pobles lliures, factor que el bon senyor no tenia en compte en cap sentit. Com desconeixia, o no s'imaginava, que existís un dret natural.

Bé, allò de "tocar de peus a terra" so-nava com el "seny" que vindiquen alguns, davant la perspectiva d'una Catalunya lliu-re, però dit amb aquestes altres paraules. Sí, tenia raó, ens cal tocar de peus a terra, però l'adversa realitat tampoc no ens ha d'acovardir o desanimar. Les oposicions i les dificultats que trobarem seran enormes, però a poc a poc, amb saviesa, amb cons-tància, amb una labor de cada dia, amb més gent cada vegada, ho hem d'anar superant. Pensant sempre que el dret està del nostre costat i sense perdre mai de vista que és a nosaltres a qui toca decidir sobre nosaltres mateixos, a casa nostra, veritat fonamental que els ha de fer rau-rau, si és que tenen

Poesia Josep Maria Poblet

Se me'n fot

A mi el que dicti un mort,quatre jutges caducats

i un grup de Vips avesatsa fotre'ns un clatellot,us ho juro, se me'n fot.

Parlo, és clar, de l'Estatutsentenciat, sí, i ben fotut.

Surt mutilat i capat,per qui em vol veure vexat

emprenyat i alacaigut.

Atiats pels grunys del P.P.partit d'en Franco, clixé,els Prohoms del Tribunalhan fet a cops de destrall'únic que avui saben fer:

Burlar-se dels CatalansCuita! No ens féssim més grans.

Marejar bé la perdiuquatre anys, per tenir captiu

un grup de bel·ligerants,

que diem a l'alt tribunal:"Nosaltres no prendrem mal

ja que la vostra sentència,ens la passem, per coherència,

pel nostre bell engonal."

dos dits de raó. Nosaltres, endavant i fora, que no ens deturin misèries de tabús, pors i prejudicis, que ens han fet un mal que ningú mai no podrà mesurar.

Tanco aquest comentari quan ja la ma-nifestació ha tingut lloc, a Barcelona. Ha depassat les més ambicioses perspectives; potser no s'havia vist mai una manifesta-ció, a Barcelona, que no es pogués moure perquè el nus humà, clavat als carrers, no passava. No podríem cobrar-ne un opti-misme excessiu, però sí que ens assegura una cosa: Catalunya és viva. Ens assegura que hi ha un caliu que és la nostra base d'acció, caliu que cal avivar fins que esdevingui conflagració i superi tots els entrebancs. I la gent, joves i granats, no hi eren per l'Estatut, no, sinó per un altre concepte que tenien ben perfilat i era el leit motiff de pancartes i de proclames: INDEPENDÈNCIA.

�� 680 - Divendres, 16-07-2010

“Cuina bé, menja bo”L’Escola Arrels finalitza el projecte interdisciplinari amb l’edició del llibre “ CUiNA BÉ, MENJA BO”,

llibre de receptes de cuina realitzat pels alumnes de cicle mitjà i cicle superior de l’escola

Al llarg del curs hem anat elaborant, creant i pensant un reguitzell de receptes de cuina que tenen com a base la fruita. Ens hem informat, hem buscat, hem preguntat quines fruites són típiques de cada estació de l’any, quines propietats i característiques tenen cada una d’elles, quins sabors i quines textures...

Hem fet de cuiners ajudats pels nostres pares i hem descobert quines combinacions de gustos, de colors són més idònies i les més saboroses per crear uns plats atractius als ulls i deliciosos al paladar.

Ens hem assessorat de quines tècni-ques són les millors per a fer les fotografies, de què no pot faltar en el disseny i la confecció d’un llibre, de quins passos

Educació Escola Arrels

cal seguir per l’edició d’aquest anant a la impremta a copsar-ho de primera mà.

El llibre consta de dues-centes nou pàgines i amb un total de setanta-dues re-ceptes. Està dividit en cinc parts, les quatre primeres són primers, segons i postres que es poden cuinar en cada una de les estacions i la cinquena duu per títol “ Menja fruita, menja sa” i és un recull de fitxes tècniques amb les propietats i qualitats de les diferents fruites. El llibre està il·lustrat amb fotografies rea-litzades pels alumnes dels plats cuinats i de situacions divertides mentre els preparaven.

Aquest llibre ha estat un premi al tre-ball de tot un curs, i se n’ha fet una edició limitada. Animeu-vos a tastar-lo i gaudir-ne !!!

A partir del pròxim dilluns 19 de juliol fins al divendres 13 d’agost torna el concurs Un estrany a l’aparador.

Però aquest any s’han modificat les bases, el participant ha de ser un major d’edat.

Per aquest motiu entre tots els parti-cipants encertants se sortejaran com a premi vals de compra. Podeu consultar les bases a: www.solsonacomercial.com

Associacions i Entitats UBIC Solsona

L’estrany a l’aparador: bases modificades

��680 - Divendres, 16-07-2010

Coneixeu la Montse? Jo la conec des que tenia 13 anys, i llavors ja era adorada immediatament per qualsevol criatura que se li apropés.

Coneixeu la seva trajectòria? Carrera universitària, tota mena de cursos i formació complementària, i un impecable currículum professional que es remunta a l'any 1995.

Coneixíeu el seu projecte? Va guanyar el concurs públic per la concessió de la gestió de la llar d'infants municipal d'Olius. Va bolcar tota la seva experiència i tota la seva il·lusió i així va aconseguir una escola-bressol exemplar, la fama de la qual s'estenia per diverses comarques.

Sabeu què vol dir "servei municipal"? Corregiu-me si m'equivoco, però tinc entès que aquest mot vol dir que l'Ajun-tament té uns certs drets i unes certes obligacions sobre aquest servei.

Sabeu què vol dir "Ajuntament"? De nou corregiu-me si m'equivoco, però jo sempre he cregut que era la cara més propera al ciutadà de l'Administració Pública. Ja sabeu, la que paguem entre tots perquè ens gestioni els serveis bàsics del lloc on vivim.

Doncs poseu-vos al lloc de la Montse Sanmartí. Gestiona una escola MUNICIPAL que, com el seu nom indica, depèn d'uns diners públics per a funcionar. I quan, fa mesos, comença a avisar a l'Ajuntament d'Olius que els diners no arriben, s'indigna l'Ajuntament d'Olius amb la Generalitat i lluita per un dels seus serveis municipals bàsics?

Doncs no, es creua de braços i li diu que plegui. Tal i com va dir la regidora que va sortir a TV3, "no

podem fer solvent la situació econòmica d'una empresa priva-

da(...)". Però és que no parlem d'una empresa privada qualsevol, com una sabateria o una fruiteria; estem parlant d'una empresa privada que gestiona un servei municipal bàsic.

Sabeu què és "difamació"? És quan algú es dedica a escampar falsedats sobre algú altre. El punt feble del difa-mador és que no té proves. Perquè si fos cert que la Montse Sanmartí cobrava un sou exorbitant, saltant-se així la nor-mativa establerta per l'Administració, per què no hi ha cap denúncia?

Potser per conèixer els veritables números de l'escola hauríem de veure físicament els llibres; és un punt massa impor-tant com per a deixar-nos emportar només pel que digui algú.

Sabeu a qui beneficia tot això?Certament, no als nens. Per saber- ho cal deixar passar

el temps i veure qui acaba gestionant l'escola, qui en són els nous proveïdors, quines són les noves prioritats.

Sabeu d'on treu ara l'Ajuntament d'Olius els diners per mantenir oberta l'escola? Sembla miraculós, el 30 de juny no n'hi ha i al dia següent, 1 de juliol, sí. Vés per on. I semblen ansiosos per pagar a més a més la indemnització de la Montse. No s'entén per què no van fer servir tots aquests diners per a mantenir l'escola viva quan la Montse els va demanar ajuda, evitant així tot aquest desagradable culebrot.

Montse, vas fer realitat el teu somni de crear la llar d'infants ideal. Has lluitat en solitari per la supervivència del teu projecte, patint des de fa mesos tot aquest desgavell administratiu. Ara només cal esperar que tota la veritat surti a la superfície.

Qui s'aprofitarà del teu esforç?Temps al temps.

Temps al temps

Opinió Laura Borrell - Marc Calzada - Rita Marco - Xavi Alcaine - Marta Redondo - Ignacio Melero - Luis Morillo - Gema Gil (La teva colla de Barcelona)

Pub Quiz Alba Santaeulària

XIVè Pub Quiz

El primer dia de juliol vam fer el catorzè pub quiz al bar M-Knop organitzat per l’escola d’idiomes Chit-Chat

Vam aprofitar per veure’ns amb alguns que ara no ens trobem perquè fem vacances .

Una part de la gent va sopar i els altres van venir més tard a jugar i fer un beure.

Vam fer tres equips de quatre persones. Aquesta vegada també hi van participar gent molt variada de 16 a 50 anys.

Vam tenir participants de Manchester que també es van divertir molt amb les preguntes que van ser generals, semblants a les del joc "Trivial Pursuit".

Es van fer 40 preguntes i els equips van quedar molt igualats pel que fa als resultats:

Catalan Democrats ........... 31 puntsForça Barça .......................28 puntsFlower Power ....................26 punts

L’equip guanyador va tenir el beure pagat per part del bar M-Knop i l’escola Chit-Chat els va regalar un paquet de caramels típics anglesos.

El proper pub quiz serà el dijous dia 22 de juliol a les 10 del vespre i les preguntes en anglès seran, una part sobre Barcelona i l’altra sobre Gaudí.

Aquesta activitat és gratuïta i oberta a tothom, si voleu passar una estona divertida i aprendre, veniu a provar-ho.

�� 680 - Divendres, 16-07-2010

Natura Ramon Estany

El Consell Comarcal del Solsonès considera prioritat per a la comarca el fet de dotar-la d'infrastrucutres per al turisme de fotografia naturalista. Es dóna així un ús continuat, al llarg de tot l'any, tant a l'estiu com a l'hivern, a les instal·lacions. I es col·labora així també en el desenvolupament econòmic de la comarca, amb l'explotació sostenible d'un recurs natural. Alhora, es pretén donar suport a altres iniciatives de desen-volupament rural com allotjaments, restaurants, etc, gràcies a l'atracció que suposen.

Si un tipus de turisme ha agafat embranzida en els dar-rers anys a les comarques de l'interior del país ha estat el turisme ornitològic. Els turistes d'aquest tipus o birdwatchers acostumen a procedir del centre d'Europa i de les illes Britàniques, per bé que és una activitat en expansió a la resta del continent, i tenen com a característiques definitòries el seu alt poder adquisitiu i una alta exigència quant als serveis rebuts (allotjament, gastro-nomia, etc) i la qualitat ambiental dels llocs a visitar.

Un segment encara més especialitzat d'aquest tipus de turisme és el que es dedica a la fotografia naturalista. Existeixen un seguit de trets que fa d'aquesta mena de públic, un segment amb uns requeriments molt concrets:

-Necessitat d'atenció especialitzada. És necessari comp-tar amb personal que entengui les necessitats específiques d'aquesta mena de visitants.

-Són imprescindibles determinats equipaments amb un tractament exclusiu per aquesta mena de turista. Són especial-

El Consell Comarcal vol dotar la comarca d'observatoris pels ocells

Es pretén dotar la comarca del Solsonès d'unes infrastructures per l'obtenció de fotografia naturalista de caire ornitològic i així donar un valor afegit al turisme rural i al desenvolupament d'aquestes activitats a l'aire lliure. El Projecte bàsic i d'execució de dotació d'infrastructura per turisme de fotografia naturalista

al Solsonès, al terme municipal de la Coma i la Pedra compta amb un pressupost de 53.062'58 euros

ment importants els amagatalls que han d'ubicar-se i mantenir-se pensant en aquest públic.

-Alta expectativa en els resultats. El fotògraf paga per fer fotografies de fauna en unes determinades condicions. Tot el que surti d'això, representa un fracàs que es tradueix en mala premsa dels equipaments i serveis.

-Al turista de fotografia de natura, li interessa un llistat concret d'espècies (generalment marcat per la raresa en el lloc d'origen i l'espectacularitat estètica o etològica de l'espècie).

L'apuntLa comarca del Solsonès allotja alguns hàbitats de

muntanya on es troben algunes espècies interessants per al desenvolupament del turisme de fotografia naturalista. En con-cret, els boscos de pi negre del nord de la comarca, són hàbitat de cria de la llucareta (Serinus citrinella), espècie per la qual mostren interès els fotògrafs de fauna europeus, ja que la seva àrea de distribució es restringeix als Pirineus i part dels Alps i l'illa de Còrsega.

DescripcióLa coberta dels observatoris serà plana, del tipus in-

vertida i per aconseguir la màxima integració paisatgística es recobrirà amb terres seleccionades i es farà una plantació de gespa i plantes autòctones que garanteixin el seu creixement i col·laborin en aquest objectiu d'integració.

Les cobertes dels hides constaran d'una porta d'accés i dues finestres rectangulars de dimensions 1'50 m de llarg per 0'50 m d'alt i seran recobertes per un vidre del model Reflectasol, que reflecteix a mode de mirall per la part exterior i permet la visió al seu través per la interior (del mateix tipus que el que es fa servir en instal·lacions de vigilància).

Aquest vidre ha estat provat amb èxit per a aquest ús i té l'avantatge de minimitzar les molèsties als ocells, ja que en instal·lar-lo lleugerament inclinat des de l'exterior només es veu la imatge del terra o de la vegetació circumdant reflectida. Els vidres seran coberts amb porticons exteriors per a assegurar-ne la conservació.

A una distància de 3 metres de les finestres s'instal·laran una menjadora elevada, per tal d'evitar la depredació dels ocells que hi mengen per part d'espècies oportunistes i una petita bassa. La menjadora consistirà en una plataforma elevada sobre un suport que haurà de quedar a l'alçada de les finestres.

Les dimensions de la plataforma de la menjadora seran de 0'5 m x 0'5m, elevada també sobre un suport, fins l'alçada

La superfícies en planta de cada observatori o hides (amagatalls),. serà de 8 m2 (dimensions de 2x4 metres. Per tant, en construir-se quatre amagatalls, la superfície total del projecte és de 32 m2.

��680 - Divendres, 16-07-2010

Natura Ramon Estany

de les finestres de l'observatori, per tal d'aconseguir fotografies amb l'ocell reflectit sobre la làmina d'aigua.

La bassa estarà construïda amb ciment o fusta tractada impermeabilit-zada i decorada amb pedres i branques dels voltants per tal de naturalitzar-la. Les basses seran alimentades per mit-jà d'un petit dipòsit situat a una cota superior i connectat per mitjà d'un tub de goma.

Les infrastructures seran man-tingudes i proveïdes d'aliment i aigua per tal de procurar la presència de l'es-pècie ornitològica anomenada llucareta "Serinus citrinella" al llarg de tot l'any.

En el període de primavera-estiu la llucareta cerca punts d'abastament d'aigua i al llarg de l'hivern el factor limitant són les llavors que constitueixen la major part de la seva dieta. Per això es farà servir el gra com a recurs per atraure-les fins al punt de fotografia.

EmplaçamentEls observatoris o ama-gatalls (hides), quatre en total, se situaran a la part alta del terme municipal de La Coma i la Pedra. N'hi haurà dos que s'ubicaran a les proximitats del Coll de Port, al vessant sud de la serra de l'Estivella, en el bosc d'utilitat pública o comunal anomenat "Coll de Port". I els altres dos se situaran a la capçalera de les Valls de la Pedra, al vessant sud de la serra del Verd, en el bosc d'utilitat pública o comunal anome-nat "Obaga Negra".

Els observatoris o amagatalls, amb unes dimensions de 2 metres d'alçada i de 2 metres d'amplada per 4 metres de llargada, estaran construïts amb dos tipus de materials.

S'instal·laran semisoterrats (1 metres sota terra i 1 metre per sobre del nivell del terreny) amb la finalitat d'assolir un bon angle visual per l'obtenció de les fotografies ornitològiques.

Així, doncs, la part de l'observatori que quedarà soterrada s'executarà amb bloc de formigó d'una cara vista i els seus paraments estaran imperme-abilitzats exteriorment.

La part que sobresurt del terreny es construirà amb panells de fusta degudament tractada per a la intempèrie i la humitat.

�� 680 - Divendres, 16-07-2010

Natura Aurora Martínez de Castilla, CSIC-CTFC; Estació Biològica i de Cultura Científica de Sanaüja. Traducció: Mireia Codina (Centre Tecnològic Forestal de Catalunya)

El CTFC i el CSIC fomenten la cultura científicai la conservació al desert de Qatar

Amb motiu de l'Any In-ternacional de la Biodiver-sitat i sota el lema "Cultura Científica sense Fronteres", el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i el Consell Superior d'Investigacions Ci-entífiques (CSIC), han iniciat conjuntament una campanya de conscienciació social i de cultura científica per potenciar la conservació de les espècies silvestres de plantes i animals del desert de Qatar.

La vida silvestre de les zones desèrtiques està seve-rament amenaçada no només pel Canvi Global, sinó també per la destrucció de l'hàbitat a causa del continu desenvolupa-ment tecnològic i al creixement de ciutats i xarxes de carreteres. Al desert

Estudiants universitaris de Qatar interessats en l'aprenentatge de tècniques per a l'estudi dels llangardaixos del desert (Foto: Renee Richer)

Femella adulta de Uromastyx aegyptia microlepis al desert de Qatar (Foto: Aurora M. Castilla)

de Qatar, es desconeix el més bàsic de la biologia, ecologia i distribució de moltes espè-cies. Per això s'ha iniciat una campanya per potenciar la conservació del llangardaix de cua espinosa del desert, una espècie que es captura en molts països àrabs per a la seva venda en els mercats i per al consum humà.

Ja s'ha elaborat el primer fullet divulgatiu sobre l'espè-cie i s'ha imprès una primera tirada de 4000 exemplars en anglès i en àrab per a la seva distribució en els diversos països del Golf.

Es tracta d'una iniciativa dirigida per Aurora M Castilla (CSIC-CTFC) i Renee Richer

(Weill Cornell Medical College-Qatar

Foundation), en la qual participen diver-sos professors d'altres universitats i ins-titucions de Qatar (Universitat Carnegie Mellon University- April Conkey, Qatar Natural History Group-John Tribuna, UNESCO-Benno Böer, Centre Veteri-nari de Qatar-Rita Chan), i sota el suport i supervisió del Vicepresident de Qatar Foundation i Vicepresident de l'associació "Friends of the Environment Center" a Qatar, Dr. Saif Ali Al-Hajari.

Ens trobem, per tant, davant un brillant exemple d'un equip multidiscipli-nari i multicultural (espanyols, americans, àrabs, europeus i australians) dirigit cap al foment de l'educació i la cultura científica, i a la seva integració amb la investigació científica, amb la finalitat d'afavorir la conservació de la vida silvestre del desert a Qatar.

Portada del tríptic realitzat per potenciar la conservació de l'espècie (Foto: Àngela Muntada, CTFC)

��680 - Divendres, 16-07-2010

Natura El Racó del Cultiu Ecològic

Plantes medicinals: l’Estèvia

La planta Stevia Rebaudiana és coneguda com "la planta dolça" ja que les seves fulles tenen un gust dolç. Originària del Paraguai, avui es cultiva a tot el món i és utilitzada pel seu poder edulcorant i per les seves propietats medicinals.

L'estèvia és una planta que per si mateixa desmuntaria el negoci brut de l'aspartam (edulcorant químic artificial i cancerigen) i reduiria en bona part el consum de medicaments i insulines de producció transgènica.

L'estèvia consumida en fresc o en infusió actua com un regulador del nivell de sucre a la sang en quasi tots els diabè-tics tipus II i en un bon percentatge dels de tipus I, ja que la seva acció medicinal es basa en l'estimulació de la funció del pàncrees. També regula la tensió i és capaç de treure l’ansietat pel menjar. Als Estats Units, Japó, Brasil, Argenti-na, Colòmbia, Xina, l'Índia, Austràlia i Thailàndia, entre altres països, s’utilitza massivament aquesta planta amb gran èxit i sense cap contraindicació.

ús medicinal de l'estèvia

D'acord amb nombrosos estudis i amb l’experiència de centenars de diabètics que l’estan consumint aquí a Catalunya i la resta de l’Estat, es pot dir ben clar que és una planta que regula el

sucre de la sang, que redueix la pressió arterial, que regula l’aparell digestiu en general, actua favorablement en moltes persones amb ansietat, redueix greix en persones obeses i és antioxidant i diürètica. És també indicada per la càries dental ja que presenta acció antibacteriana. Recentment s'ha compro-vat que millora les funcions cognitives i per tant és indicada en persones que necessiten millorar la memòria, la con-centració i l'aprenentatge.

La dosi que utilitzen la major part de persones que han observat efectes be-neficiosos és:

Fulla fresca: 4 fulles tendres menjades directament abans o mentre s’esmorza i 4 fulles més abans o mentre se sopa.

Fulla seca: quan no es disposa de fulla tendra es pot fer infusió de fulla seca. Per prendre la planta en forma d'in-fusió la dosi és una culleradeta de pos-tres rasa (2 grams) per tassa d'infusió. Es pot prendre una infusió en dejú pel matí i una per la nit, utilitzant com a dosi una culleradeta de postres cada vegada. Cal mesurar com de costum els nivells de glu-cèmia per a adequar el nombre d'infusions a cada cas. La majoria de persones amb dues infusions ja estaran regulades i per tant no cal que se'n prenguin més. Per a més comoditat es pot fer la infusió

un cop al dia i guardar la resta en un recipient de vidre tancat a la nevera per a la propera presa. Per exemple, si no es té gaire temps i se’n vol fer un litre, amb una cullerada sopera ben plena, s’arrenca el bull, es tanca el foc i s’hi fica l'estèvia, es remena, es deixar reposar 10 minuts, es cola i es fica a la nevera en un recipient de vidre. Amb un litre ja n’hi ha per dos dies, un vas al matí en dejú i un altre abans de sopar o d'anar a dormir.

Observacions: les persones amb diabetis han d'anar comprovant els nivells de glucèmia per tal d'adequar la seva me-dicació als nivells que resultin de la presa d'estèvia. Igualment, les persones amb tendència a la pressió baixa i les que prenguin medicació hipotensora han de tenir en compte els possible efectes d'aquesta planta.

Per més informació: El Racó del Cultiu Ecològic i/o www.dolcarevolucio.cat

El passat dissabte 10 de juliol un bon grup de nens i nenes van participar al primer taller fa-miliar organitzat pels Amics del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Dos monitors els van ensenyar les joies que confeccionaven els homes i dones del Neolític i van explicar l’aixovar que acompanyava els difunts en la sala de Prehistòria del Museu. Tot seguit van posar-se mans a l’obra per elaborar els seus propis collarets i braçalets amb els materials –pedres, petxines, ossos i cuir- que ja utilitzaren els nostres avantpassats i conèixer les eines que aquests feien servir.

Aquesta és la primera d’una sèrie d’acti-vitats que se celebraran al Museu durant l’estiu del 2010. Els propers tallers tindran lloc els dies 17 i 31 de juliol.

Tallers Amics del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona

Taller familiar: Les joies de la Prehistòria

�� 680 - Divendres, 16-07-2010

Natura Centre Excursionista del Solsonès (C.E.S.) / Grup de Natura del Solsonès (G.N.S.)

Sortida per conèixer el Solsonès

Sortim de les valls de La Pedra A 1.430 m. d’altitud i avui recorrerem tot el sector oriental de la Serra del Verd. Estem al territori d’una de les dues parelles d’àguila daurada (Aquila chrysaetos) que hi ha a la comarca. No la veurem, però segur que ella ens ha vist. Fem un bon desnivell fins arribar a la font d’Urdet, dins d’un cementiri de pins negres i mil·lenaris a través dels que veiem uns prats joves i verds en els que hi ha la pastura del futur; són la vaquera i les saleres. Aquí ens fa notar la seva presència un bon ramat d’isards (Ru-picapra rupicapra) que baixen per la canal agre, inaccessible per nosaltres.

Seguim per un camí perdedor fins als tres colls i aleshores girem a llevant per anar a buscar el Cap del Gall (2.238 m.) i d’aquí pels prat im-mensos del Pardel, on hi trobarem una bona colònia d’orquídies nigritellas (Gymnadenia gabasia); la segona que coneixem al Solsonès.

Estem tota l’estona pendents del gall fer, ja que estem travessant el seu territori però un ull està ficat a la cara nord a on una tronada els deu espantar tant a ells com a nosaltres. Tot ens diu que hem de fer bona via per baixar. Baixem per la canal de can Canonge per la que perdem altura amb molta rapidesa. Ens sorprèn un cabirol (Ca-preolus capreolus) i, com sempre que no hi ha perill, ens defensa el gos del veterinari.

Acabem la sortida, fem un acte i lectura d’un manifest en favor d'una nova cultura de l'aigua banyant-nos a l'estret del riu Mossoll, a on hi trobem l'espectacular orquídia grossa (Dactilrohiza elata) no gaire freqüent.

Estem contents, hem fet recorreguts de la Vall de Lord a les Valls del Cadí i de Peguera, trànsit de pastura dels mil·lenaris camins d’herba.

Flora a destacar a part de la descrita: Xuclamel de roca (Lonicera pyrenaica). Niu d’ocell (Neottia nidus avis). Tora blava (Aco-nitum napellus). Aster alpí (Aster alpinus L.) Neret (Rhoderdrom ferrugineum) i tants d’altres.....

Mercès a tots els participants.

��680 - Divendres, 16-07-2010

Humor Josep M. Borés

Truquen a l’oficina d’emergències i se sent una veu molt amoïnada: –112! 112! Ràpid, si us plau, envieu-me una ambulància, la policia, els soldats, els d’immigració, correu, correu, que és molt urgent!!

L’operadora respon:– Senyor, esperi, calmi’s, quina és la seva emergència?

–Hi ha un gat a la finestra! Crida la veu.–Ai senyor, diu més alleujada l’operadora, ¿tot aquest

escàndol per un gat?–Sí, però corre! que jo sóc el Periquito!!

En un concurs d’aus és el dia de demostrar la velocitat de vol: El primer duu un falcó, li treu la caputxa i el deixa anar. Als pocs segons el falcó estava bastant alt. L'amo treu una palleta de la butxaca i la tira a l’aire, el falcó baixa en picat arribant a la velocitat de 120 km/h; amb el bec agafa la palleta abans no toqui al terra i li donen 8 punts.

Ara li toca el torn al segon concursant. Aquest porta una àliga reial, li treu la caputxa i la deixa anar. Quan està ben amunt, l'amo es treu una palleta de la butxaca, la parteix en dos trossos i els tira a l'aire. L'àliga baixa en picat assolint una velocitat de 160 km/h i aconsegueix agafar els dos trossos abans no toquin al terra. Li atorguen 9 punts.

Ara li toca el torn al tercer. Aquest porta un lloret de la seva granja i se l'escolta cridar: – Treu-me ja aquesta porqueria del cap que no hi veig gens! Quan l'amo li treu la caputxa, el lloro s’escapa a volar, quan va molt alt l’amo treu una palleta, la parteix en tres trossos i els tira a l’aire. El lloro baixa en picat arribant a la vertiginosa velocitat de 240 km/h, i mentre es va apropant al terra crida a l’amo: –Llença més palla, desgraciat, que em mato!

Què hi ha darrere la vaca que riu?El toro que empeny.

Era un home que se’n va anar a Sudamèrica i es va endur el seu gos. Mentre l’amo passejava, el gos es va escapar i va començar a voltar fins que es va perdre a la selva. Un cop allà, intentant trobar el camí per tornar cap a casa, va veure que s’acostava una pantera afamada. El gos, nerviós, sense saber què fer perquè no se’l mengés, va veure uns ossos que hi havia per allà a terra i va fer veure que se’ls menjava mentre deia: –Mmmm…. Que bona que és aquesta pantera!.

La pantera, en sentir això, va començar a córrer per por que aquell animal, fos quin fos, se la mengés. Però un mico que era allà ho va veure tot, i va anar a parlar amb la pantera per explicar-li que aquell gos l’havia enganyada.

La pantera, enfadada, va dir: –Ah, sí? Doncs ja veurem qui es menja a qui!, i va començar a córrer en direcció cap al gos portant el mico a l’esquena. El gos, en adonar-se que el mico l’havia delatat i que la pantera el perseguia, va haver d’idear un altre pla per a salvar-se de ser menjat. Llavors, el gos es va asseure a terra d’esquenes a la direcció d’on venien la pantera i el mico, fent veure que no els veia venir, i just quan la pantera estava darrere seu, va exclamar: –Fill de puta de mico! Fa mitja hora que l’he enviat a buscar una altra pantera per menjar i encara no torna!

Humor animal

Mama!, el peixet torna a tenir diarrea!!

Quin espant noia!, no has vist el lleó?

�0 680 - Divendres, 16-07-2010

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

Taller sobre joc responsable al Sol

El dimarts 6 de juliol a les 4 de la tarda es va realitzar al Sol del Solsonès un taller sobre el joc responsable.

El taller era conduït per Joan Carles Uriszar, tècnic de la Direcció General del Joc i l'Espectacle de la Generalitat de Catalunya, que fomenta la pràctica responsable del joc amb sessions formatives. Durant la sessió, que va tenir una duració d'una hora, es van treballar les conductes additives mitjançant un joc de preguntes i respostes. Es van formar dos equips i va guanyar el de puntuació superior segons el nombre d'encerts. Aquest va rebre l'obsequi d'un moneder amb ràdio incorporada. L'objectiu del taller era donar a conèixer la informació rellevant sobre el joc responsable i aclarir o ampliar els dubtes que anaven sorgint.

Va ser seguit amb molta atenció per tots els assistents. Esperem poder realitzar altres tallers respecte aquest tema.

L'alcalde de la Seu visita el Sol

El passat dimarts 6 de juliol vam tenir l'honor de rebre la visita de l'alcalde de la Seu d'Urgell,

Albert Batalla, a la seu del Sol del Solsonès

Nits Literàries i MusicalsVolem recordar-vos les properes Nits Literàries i

Musicals que se celebraran enguany:- 28 d'agost: II Nit Literària i Musical a la Vall de Lord- 23 d'octubre: VIII Nit Literària i Musical a Solsona- 13 de novembre: III Nit Literària i Musical a Cardona

Us animem a participar-hi amb qualsevol tipus d'actuació ja sigui musical, literària, dansa, teatre, titelles, còmica, màgia... etc. Us podeu posar en contacte amb nosaltres al:973 48 36 83 o soldesolsones@yahoo.es.

Albert Batalla i la comissió que l'acompanyava van mostrar molt interès per totes les activitats que es porten des de l'associació, pel personal que hi treballa i pel col·lectiu al que donem servei.

Se'ls va informar de com organitzem les activitats del Club Social i també sobre el PLEAS (Pla Estratègic Antidroga del Solsonès i rodalies) explicant-li les accions que s'estan duent a terme i les pròximes actuacions previstes.

També va mostrar especial interès per l'estudi que estem fent sobre la viabilitat d'un Centre Especial de Treball dedicat a la comercialització de productes de ceràmica on podrien treba-llar les persones amb malaltia mental o drogodependència.

Va firmar el llibre d'honor del Sol del Solsonès, on va mostrar tot el seu suport pel nostre projecte i ens va animar a seguir endavant en la nostra tasca.

En finalitzar la visita, i com a mostra del nostre agraï-ment, se li va fer entrega d'un clauer de ceràmica amb la imatge de l'escut de la Seu d'Urgell.

�1680 - Divendres, 16-07-2010

Associacions i Entitats Solsonès Obert al Món

Presentaran a Solsona la Trobada internacional de pregària per la Pau

El divendres, 23 de juliol, a les 9 del vespre, a la Sala dels Sants Màrtirs de la catedral de Solsona, es farà una conferència-presentació d’aquesta trobada. inclourà un vídeo de les altres trobades i la presentació de la d’enguany

A la presentació s’informarà dels diferents actes que se celebraran durant la Trobada de l’octubre. Un d’aquests actes, que comptarà amb la presència de repre-sentants interreligiosos de diferents països, se celebrarà a Manresa la tarda del dilluns 4 d’octubre.

Per a aquest acte, així com per a la cerimònia de cloenda de la tarda del dimarts 5 d’octubre, que és l’acte principal de la Tro-bada, es podrien organitzar un o més autocars des de Solsona.

La Comunitat de Sant'Egidio i l’Arquebisbat de Barcelona acolliran la propera Trobada internacional de la Pau, que sota el lema "Família de Déu, família dels pobles" reunirà a representants de diverses religions i confessions a Barcelona els propers dies 3, 4 i 5 d’octubre.

Per recollir el testimoni de la històrica trobada d’Assís que Joan Pau II va convocar el 27 d’octubre de 1986, la Comu-nitat de Sant'Egidio ha promogut en els darrers 25 anys –cada any des del 1987– les Trobades Internacionals de Pregària per la Pau, que s’han celebrat en diverses ciutats europees i mediterrà-nies. Cada edició reuneix líders religiosos i polítics, del món de la cultura i de la política del més alt nivell, a qui es demana la seva aportació en una gran sessió plenària i en diferents taules rodones temàtiques.

El cor de la Trobada és la cerimònia final, que se celebra a l’aire lliure, i en què cada any es proclama una crida de pau que posteriorment signen els representants religiosos i que es

distribueix en més de 70 països del món. En les trobades sempre hi ha moments preciosos de

debat i de diàleg religiós i cultural. En diverses ocasions s’han convertit en autèntics “laboratoris” de pau. La seva raó de ser es basa en la consciència que les religions desenvolupen un paper determinant a les nostres societats, ja que amb la valentia del diàleg i la convivència les religions poden fer front als reptes del món contemporani. A través d’una connexió en directe amb l’última Trobada, celebrada a Cracòvia el 2009, el Papa Benet XVI va dir: “Un gran nombre de personalitats i repre-sentants de diverses religions, convidades per la Comunitat de Sant’Egidio, s’han reunit per reflexionar i pregar per la pau (…) És especialment important el paper que les religions poden i han de fer per promoure el perdó i la reconciliació contra la violència, el racisme, el totalitarisme i l’extremisme que desfiguren la imatge del Creador de l’home, esborrant l’horitzó de Déu i, en conseqüència, porten al menyspreu de l’home mateix”.

La trobada també comptarà amb la participació de milers de persones d’Espanya i de tot Europa, entre elles, molts joves.

�� 680 - Divendres, 16-07-2010

Associacions i Entitats Club Estel del Solsonès

Aquest any, el dia 11 de juliol, dues seccions del Club Estel han anat convidades a la festa del Segar i el Batre al poble d’Avià.

Pel matí, les artistes de Punta de Coixí i per la tarda una petita representació del Club de Bitlles.

Agraïm als organitzadors l’amabilitat i les atencions que van tenir vers el nostre Club. Això ens va permetre als més grans reviure la vida a pagès en temps de sega i la feina dels segadors, les garbes, la batuda, el paller, la neteja del gra amb la màquina de ventar, etc.

Esperem repetir l’any vinent i que els amants de la pe-tanca creïn també un club de bitlles.

Avià

L’Associació l’Estel vol agrair la visita que el sr. Albert Batalla i Siscart, alcalde de la Seu d’Urgell i diputat al Parlament de Catalunya per CiU, va fer al local del nostre club.

En aquells moments no hi havia gaire gent però, així i tot, en una conversa distesa, se’l va informar dels projectes de la nostra Associació i ell ens va animar a fer una visita al Parlament des d’on els diferents grups parlamentaris defensen el futur del nostre País. No ens va parlar de les seves idees ni dels seus projectes. Crec que no feia falta.

Si entrem al web o al seu bloc a internet hi són clarament exposats i té un currículum admirable. Per si algú hi té interès, les podeu trobar a:www.albertbatalla.cat

Agraïment

Associacions i Entitats Grup de voluntaris de la residència

Festa d’estiu amb els avis de la residènciaLes tremendines van actuar per tots els avis de la residència. L'actuació va consistir en

una presentació a càrrec de M. Àngels Segués. Seguidament hi va haver una cantada de cançons, tocada d'instruments i la recitació de poemes. La Raquel va ser qui ens va cantar dues cançons. Per acabar l'acte, les tremendines ens van ballar un vals. Volem agrair a la M. Àngels Segués i a les mares la seva col.laboració. El grup de voluntaris de la residència us desitja un bon estiu

��680 - Divendres, 16-07-2010

Parròquia Ramon Estany

Pelegrinatge a Fàtima de PortugalTornem a recordar el pelegrinatge a Fàtima de Portugal que tindrà lloc del 10 al 15 d'octubre. L'itinerari serà el següent: Solsonès, Saragossa, Sòria, Valladolid, Salamanca fins a Fàtima. Un cop a Fàtima, participació en els actes propis, visita a Aljustrel i Coïmbra. A la tornada es passarà per Plasencia, Talavera de la Reina, Medina-celi fins arribar al Pla d'Urgell. Per a més informació i inscripcions podeu trucar a: Mn. Joan Carreres, tel. 973 31 06 83 / 617 245 134, o bé a Mn. Marià Canal, tel. 973 52 41 85 / 626 000 790.

Exercicis espirituals per a laicsL'Escola de Formació de Laics de la diòcesi ofereix, com cada any, els seus Exercicis espirituals d'estiu adreçats als laics. Enguany, amb motiu de l'Any sacerdotal, estan oberts també als capellans. Els dies són del 31 de juliol, a les 9 del matí, fins al 5 d'agost, havent dinat. El lloc és el Seminari de Solsona i el predicador serà Fra Valentí, caputxí de Manresa. El preu d'aquests exercicis és de 250 euros. Per a més informació i inscripcions: tel. 973 48 06 19 (Encarna), o bé, tel. 93 869 23 45 (Alfons).

Festivitat de la Mare de Déu del CarmeDivendres vinent, 16 de juliol, a les 11 del matí, a l'església de l'Hospital, Missa en Honor de la Verge del Carme.

LA PEDRAFesta de Santa Magdalena de les Tragines.- Dijous que ve, 22 de juliol, a les 11 del matí, Missa i cant dels goigs.

MONTCALBFesta de Santa Margarida.- Dimarts vinent, 20 de juliol, a les 12, Missa i benedicció del pa a l'església de la parròquia.

NAVÈSFesta Major de Santa Margarida.- Dimarts vinent, 20 de juliol, a les 12, Missa i processó.

MADRONAFesta de Sant Jaume a la capella de Rossells.- Dissabte vi-nent, 24 de juliol, a les 7 de la tarda, celebració de Sant Jaume i benedicció del pa. No hi ha missa a la Parròquia.

SiSQUERFesta de Santa Magdalena.- Dijous, 22 de juliol, a les 12, Missa a la capella de Can Collell i benedicció del pa per a tothom.

SOLSONAConsell de Pastoral.- Us agrairem la vostra participació en les votacions dels que formaran part del Consell de Pastoral. Avui, dia 18 de juliol, podeu dipositar la butlleta on hi consten els noms dels qui es poden votar. Trobareu butlletes a l'entrada de l'església. Si voleu dipositar-la a la bústia de la porta, a la Casa de la parròquia, teniu temps fins al dia 23.

Sortides Centre de dia Hospital Pere Màrtir Colomés

D'excursió a Ivorra i a TiuranaEl passat 29/06/2010 els usuaris de la Residència i centre de dia

Hospital Pere Màrtir Colomés vam anar d’excursió a ivorra i a Tiurana

Vam sortir al matí per dirigir-nos cap a Ivorra on Mossèn Fermí ens va explicar la història del Sant Dubte i vam poder veure la relíquia a més a més d’escoltar la missa. En acabar, al local social del poble ja ens esperava una paella d’arròs.

A la tarda va ser el torn de la visita al nou poble de Tiurana on, després de berenar, vam sortir cap a casa. Vam anar d’excursió un ampli grup de persones, entre usuaris, personal i voluntaris els quals vam passar un agradable dia tots junts visitant aquests dos indrets.

Record pel Pere Espinal VilaAquest dissabte, dia 17, a la Missa de les 8 del vespre del Claus-tre, pregarem pel Pere Espinal Vila, que morí als 91 anys el dia 30 de juny a Avià. A més del record i la pregària, els joves campaners faran un repic de campanes pel que consideren el seu mestre.

�� 680 - Divendres, 16-07-2010

Poesia M. NadalOpinió Josep Àngel Colomés

Ser cristià comença per ser bon samarità

La paràbola del bon Samarità que acabo d'escoltar en la missa d'aquest diumenge m'ha recordat que el primer i més important és la caritat, és l'amor, és el fet d'adonar-nos que la gran prioritat és servir als altres i, en especial, els qui necessiten una ajuda con-creta pel fet d'estar malalts, marginats, sols, deprimits, etc.

Els maldecaps, fins i tot en coses positives, poden fer-nos perdre el sentit de la caritat, és a dir, el sentit de saber què és prioritari. I allò prioritari és l'amor cap a aquells que necessiten aquesta acció d'amor.

Anar a missa, per tant, és un punt de parti-da. Pregar és un punt de partida. Formar-nos és un punt de partida. El punt d'arribada està en posar en primer lloc la caritat. Per això, Jesús alerta tantes vegades que cal vetllar perquè fins i tot, i com passa en la paràbola, els més preparats, en teoria, són els que passen de llarg a les necessitats més imperants.

No hi ha dubte que ser cristià té una essèn-cia que és la caritat. I per la caritat un no cristià pot ser cristià, pot esdevenir-ho pels fets que porta a terme. I és aquí on radica l'autèntica paradoxa.

Això no vol dir, però, que haguem de passar de la pregària o de la missa. Precisament, per estar més atents, per viure més i millor l'amor, ens va molt bé pregar, ens va molt bé trobar-nos amb Jesús, Déu pròxim, que és amor total.

Per això, el misteri de la vida, la mort, gràcies a Jesús es converteix en esperança. I la misericòrdia de Jesús es transforma sempre en un bri d'esperança, malgrat les injustícies aparents o reals que se'ns puguin clavar. Jesús va morir injustament, però per salvar-nos. I aquesta esperança ningú no ens la pot prendre. Jesús ens dóna sentit a la nostra vida i dóna sentit a qualsevol situació, per amarga que sigui. Si Jesús ha vençut la mort, gràcies a Ell, tot és diferent, tot té sentit en l'amor.

I la força que ens dóna Jesús l'hem de cul-tivar i practicar sobretot preocupant-nos de la nostra vida, corregint-nos, per servir millor als altres. I també, si s'escau, acceptant cor-reccions fraternes i ajudant al pròxim tant com puguem. Així, quan en el cel estiguem amb aquells que ara trobem a faltar, tindrem una alegria que no s'acabarà perquè de Déu ens en podem fiar, Jesús no ens fallarà. Segur.

Avui em permeto un "poema" del poeta Cayetano Fernández..

El sabio y el patánEls dos es passejaven, amb una barqueta,

quan un cop de vent la va fer bolcar!

De saber mucho alardea,cierto señor, "antipático"

que asegura ser "Catedrático",aunque en varias cosas, rehelea!

Yo sé muchas matemáticas,le dijo al "patán" aquel día

y sé la filosofía,las leyes y las "pragmáticas",

Poseo las ciencias físicas,mecánicas, geológicas,

las químicas, y filológicas,y poco las metafísicas,

Y se más que Belcebú.de política, de Historia,

pues me aprendí de "memoria",desde Heródato, A Cantú!

Sé el griego, francés el alemány del inglés, el encanto,

del portugués, y catalán, -no tanto,-?vamos, que en lenguas, soy un "encanto,"!

(en esto una ola, volcó la frágil barquita,)Y al momento dijo el "patán,"

ya con la sangre "airada,"nadando sobre olas "irritadas,"

¿Y ya sabe vd. nadar?sSr. "sabio".

Ay, no, de eso no tal.Pues es lo mismo ahora,

que no supiera nada, ya quecreo que lo pasará "fatal".

Veamos ahora, si su "sabiduría"puede salir de aquí con vida,

ya que saberlo "todo" en montón,he ignorar lo "esencial,"

¿No será, cosa, "demencial"?

¡Bien dicho,! En este mundo vario,tiene el "saber," su excelencia,

pero, lo principal, más que cienciaes lo único siempre necessario,...!

Cayetano Fernández.

��680 - Divendres, 16-07-2010

Indrets amb misteri (Solsonès) Jaume Clavé

Santes Creus de Bordell (4)

El nom de BordellÉs un error freqüent posar article a

topònims molt antics, com ara el nostre, quan no corresponen. Alguns diran Santes Creus del Bordell en contra de la pràctica establerta. Sense sortir de la comarca, fixem-nos com diem Sant Llorenç de Morunys, i no dels, o bé, Sant Feliu de Lluelles, i no pas de les Lluelles. En canvi, com a bons catalans estalviadors, seguim supri-mint els articles en els rètols de les nostres cases de pagès, malgrat que és impossible de dir-les sense article: Torregassa, Masia... per comptes de La Torregassa, La Masia, etc. Abans se’n deia Santes Creus de Madrona, però el nom antic s’està recuperant d’acord amb l’entorn: Sant Joan de Bordell i l’Hostal de Bordell.

Aquí el nom de Bordell no vol pas dir prostíbul. Què hi hauria fet una casa de barrets en aquest desert de món? Es tracta d’una paraula que en hebreu o arameu vol dir al peu de la lletra ferradura, com es pot comprovar en un dicci-onari espanyol-hebreu:, que es pronuncia bardel, però el que importa són les consonants i el significat tan evident de la paraula pel que fa al nostre indret. El dia que els jueus d’Israel, que han ressuscitat l’idioma hebreu i que estava extingit des d’abans de Crist, sàpiguen que aquí tenim un indret que es diu Bor-dell, vindran a veure aquesta ferradura. Tots els veïns estaran d’acord que a Santes Creus de Bordell li escau molt bé això de Santes Creus de la Ferradura perquè sempre han vist i han sentit dir que la Valldàries té la forma evident d’una gran ferradura. La toponímia ens indica que al nostre país hi va viure per llargs anys una gent que parlava la llengua de la Bíblia, de Jesús i dels apòstols. És un misteri que caldrà aclarir un dia. La clau de tot plegat serà l’Atlàntida, com a origen del poble hebreu i del poble basc a la vegada i per això tenim al nostre país noms de lloc hebreus i bascos. Aquell poble arameu hauria estat arraconat amb els seus ramats als llocs més rònecs de la nostra geografia, com a Santes Creus de Bordell, obligats per la gent més autòctona, els celtes, dedicats a la pagesia en les esplanades fèrtils, fins que aquells antics hebreus, confosos amb els ibers ja que es tracta de la mateixa paraula, van marxar i desaparèixer del tot, emigrant cap a l’orient.

ReflexióRespecte al passat llunyà del nostre país a penes en

sabem res. Ens diuen que l’edat de ferro començà 2000 o 1500 anys abans de Crist i ens ho creiem sense més. En canvi, la Bíblia ens diu que Túbal-Caïm fou el forjador de tota mena d’eines d’aram i de ferro ja molt abans del Diluvi (Gn 4, 22), i la mito-logia pagana hi afegeix que el déu Vulcà va ensenyar els homes la metal·lúrgia, i no ens en creiem res. La descoberta del ferro va marcar una nova etapa en el progrés de la humanitat i una de les seves primeres aplicacions seria l’invent de la ferradura. Tant el nostre nom de Santes Creus de Bordell com l’invent de la ferradura han de ser antiquíssims. Vivim enganyats respecte al passat i també respecte al present. Els soldats europeus moren a l’Afganistan suposadament contra l’integrisme talibà, però aquí discutim si les dones poden portar burka. La NASA ens fa creure que es gasta bilions de dòlars per trobar només gotes d’aigua a Mart, quan ja fa temps que hi ha trobat moltes altres coses. El cel està travessat per estranyes esteles químiques que porten tota mena de mals, al golf de Mèxic no sabem què hi està passant, amb fotos d’arxiu falses... Com ens (us) enganyen!

Boscos de Mart (fotos d'Internet vetades als mitjans massius)

Formen part de l'equip de suport de Celsona:Pep Mia - Candi Pujol - J. Clavé - Marcel Ribera - Montserrat Riu - Enric Serra - F. Torres - J.H. - Ramon Gualdo - Jordina Tarré Foto Resol - Foto Llàtzer - Lluís Closa

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany - Josep M. MontanerEdició: Francesc Xavier Montilla - Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 - 25280 SOLSONA

info@elsolsones.net - www.elsolsones.net - 973 48 17 19Dip. Legal: L-267-1997 - 1.350 exemplarsEl primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d'abril de 1997

�� 680 - Divendres, 16-07-2010

Opinió Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

Un ajuntament amb un restaurant

Acabo de llegir que l’ajuntament de Navès ha comprat el restaurant de Santa Llúcia, amb la intenció de facilitar la seva reobertura. Una inversió de 250.000 euros en la compra, i de ben segur uns quants milers més en la seva posada al dia, tant del restaurant com del pis pels futurs concessionaris del servei.

Felicito aquesta iniciativa, perquè demostra fins a quin punt els ajuntaments han de tocar tecles mai no pensades ni previstes. També, perquè demostra la gran utilitat d’aquesta administració bàsica, al servei dels seus veïns. Per molta gent de fora, aquesta iniciativa els pot semblar poc típica i poc habitual. I és cert, però al final els ajuntaments han de fer el que creuen millor pel seu poble.

Em va tocar fer-ho a mi, en tant que alcalde de Borredà, en el pitjor moment de la crisi tèxtil en que totes les indústries es varen tancar en 3 o 4 anys. L’ajuntament va comprar una vella fàbrica tèxtil per ubicar-hi una nova activitat. Va comprar una antiga nau d’engreix de vedells amb els terrenys annexos, per instal·lar-hi una serradora, i una nau prefabricada per ubicar-hi una altra serradora.

Crítiques evidents per part d’uns, i felicitacions per part d’altres. Lògic. El temps, i els resultats, al final posen cadascú al seu lloc.

Tornant a Navès, considero encertada la decisió i, so-bretot, valenta. Una inversió tan gran en un poble tan petit, en habitants, no deixa de ser agosarada, però espero que doni els

Opinió Ramon Gualdo

Podrien ser prop de deu milions. Ja és una cosa ben bèstia, això! Podria passar a la franja africana del Sahel. Hi té molt a veure l'escassetat de pluges, les co-llites migrades, la falta de pastures... A més a més de la gent d'aquell indret, els pastors en són un col·lectiu perjudicat. Fet i fet, un desastre molt gros. I és clar, aquests problemes, aquestes crisis alimentàries, poden portar conseqüències molt greus.

En són llocs afectats: El Níger, el Txad, Burkina Faso, i alguns punts de Mali. Quan ens assabentem de casos d'aquesta mena, ens adonem, que sí, que són problemes grossos de veritat, coses greus. I alhora, rumiem, i no sabem la manera de donar un cop de mà a aquella pobra gent.

resultats esperats. Un poble no és poble autènticament parlant, si no disposa d’uns serveis bàsics i fonamentals. I no parlo dels que obligatòriament ha de donar un ajuntament: subministrament d’aigua, enllumenat públic, cementiri, etc,

Un poble ha de poder tenir el seu ajuntament, la seva església, o esglésies -si hi ha diverses parròquies-, amb els cementiris corresponents, siguin municipals o no, l’escola, el consultori mèdic, zona esportiva, i per ser viu i actiu, algunes botigues i algun bar- restaurant.

És cert que uns quants pobles del Solsonès, a l’igual que del Berguedà, estan formats per nuclis disseminats, però si té un nucli important, ha de poder acollir aquests serveis i equipa-ments vitals. Navès és immens en territori, i no és fàcil admi-nistrar tant terreny, i tants pocs habitants, però apostar perquè mantingui vida en un dels seus nuclis és una bona decisió.

I això obliga a que altres administracions donin fa-cilitats i suport a decisions no sempre de manual. En aquest cas, l’ajuntament tenia aquests diners, però si hagués hagut de demanar subvencions li hauria estat molt complicat obtenir-les per aquesta finalitat. I és que no sempre trobem a la capital prou comprensió per inversions que des d’un despatx es po-den considerar extravagants, o sospitoses. Ho dic per pròpia experiència i pel que he vist al llarg de tants anys de voltar per aquests territoris.

En tot cas, esperem i desitgem que tot vagi bé i procura-rem estrenar-lo per la festa major si ja tot està a punt.

Milions de persones sense aliment

Alguns cops en rebre informació escrita d'aques-tes situacions, també rebem dades d'organismes o grups que treballen per ajudar les persones dels països afectats.

En el cas que he comentat de crisis alimentàries, puc dir-vos que Intermón Oxfam hi treballa ja fa bas-tant temps. Doncs, com que som molts que no podem pas agafar l'aixada i arribar-nos fins aquells verals de Nigèria, podríem arreglar-lo una mica. Podríem fer allò d'“ajudar als que ajuden”. Posar-nos, per exemple, en contacte amb aquesta bona gent d'Intermón, i fer una micarrona de cosa. Donar un cop de mà acompanyat de bona voluntat.

Què us sembla si ho provem alguna estona?

��680 - Divendres, 16-07-2010

De nou ens tornem a trobar, malgrat que molts comencen les vacances, nosaltres més atrafegats que mai! En plena època de sega, ja se sap, són unes setmanes de forta feina, però tan agraïdes com recollir els fruits de tot un any de treball. Ens ho agraís de la mateixa manera el mercat....

La sega és també època de treball en família, amb els de casa i també amb els familiars que vénen a passar uns dies de vacances. Aquests dies la meva jove encara treballa i jo, tot i que no em puc moure massa, estic amb l'Eina, la meva néta de 10 anys, i la seva cosina de 18, la Júlia. I amb la Concepció, clar, qui em cuida i ens dóna un cop de mà a casa amb les begudes dels segadors. M'agrada aquesta època. A la nit la Montserrat deixa el dinar preparat pels homes que vénen de segar, la Concepció l'escalfa i dinem plegats. A la tarda anem al tros a portar-los el berenar, amb la Concepció, l'Eina i la Júlia. Aquests dies passem molta estona juntes. Qui diria que aquests joves han nascut a pagès?! Com canvien les coses! Ni saber distingir el blat de l'ordi! Aquests dies em recorden quan la meva àvia m'explicava històries vora del foc, els vespres, i ens instruïa amb la seva experiència. Tot i que no a la vora del foc, aquestes sortides al tros amb la Concepció i les nétes, en gran part fem el mateix. Recordem la vida al nostre poble i de com es vivia i ens sentíem abans, i, en part, esperem que així contribuïm a que la nostra història perduri en la memòria i ajudi a caminar cap al futur amb més solidesa. Mira que sense cap estudi qui m'hauria de dir a mi que faria lliçons a les meves nétes!! De vegades em sento com aquells caps de tribu, grans i amb cara arrugada, que són els savis que surten a la tele. Mo-dèsties a part, s'ho ben mereixen, doncs qui no pot aprofitar-se de la història d'un poble i de la terra viurà a les fosques la resta de la seva vida....

Amb elles recordo i els ensenyo com es segava abans. Ens aixecàvem a trenc d'alba, preparàvem l'esmorzar als sega-dors que venien de la Pobla i començaven la jornada. Havent segat a cop de falç, fèiem les garbes que deixàvem reposar i més endavant batíem. La palla protegida a la pallissa que no es mullés. Conreàvem trepadella, xeixa, ordi..

Rosita. Capítol 4:

I amb l'estiu les vacances

Quan tornem del tros la Concepció m'acompanya a donar menjar a les bèsties, i la continuem fent petar a l'eixida i escrivim la nostra història. M'ha costat tornar a fer servir el llapis, però la Concepció m'hi ha ajudat i engrescat. Ara recullo totes les històries de vida que crec que poden ser útils als meus (i a l'Eina i la Júlia!) i a la història viscuda i per venir. Tots els reculls d'història que faig amb la Concepció els publiquem a la revista del poble... !

A les tardes que passem a casa i passegem, de tant en tant topem amb la veïna de la casa del costat, que també seguen, atrafe-gada, duplicant la seva jornada laboral. No entén com la Montserrat i el Mestral, els joves de casa, poden anar tant tranquils de feina, i a més anar de vacances.... i jo escrivint un llibre!

Així continuem fins que ens posem a fer el sopar. Quan arriba la Montserrat ja té el plat a taula i fem el primer torn, ella i les nétes – la Concepció ja marxa fins l'endemà-. Després vindrà el torn de la darrera 'beguda' dels segadors. Tot i que sort en tenim de la Concepció, no penseu però que la feina de la Montserrat s'acaba quan arriba a casa. Després toca rentar els plats del sopar, i preparar el dinar de l'endemà. Sort que la setmana vinent podran descansar, marxaran tota la família a la platja i jo em quedaré amb la Concepció. Quants anys feia que no en feien, de vacances!!! Jo ja els deia que per a mi no patissin que hi havia una casa on hi anava una persona a fer companyia a la persona gran i que així estaria ben cuidada. Però, noi, tenen la closca ben dura, de vegades! I heus aquí que al final m'han fet cas..... Em tornaria a remetre als caps de tribu però ja és prou evident.

Espero que totes vosaltres en pugueu fer, també, de vacances. Que la collita tant bé com es mereix i que pugueu descansar. Jo a la meva manera també en faré. Ens tornarem a trobar al setembre, passat la Festa Major, que ja arriba la fresqueta i tots hem tornat de vacances.

Recordeu que per deixar qualsevol comentari, idea o ex-periència que tingueu o hagueu tingut ho podeu fer mitjançant: dependenciaenelmonrural.wordpress.com

Atentament, Rosita

La sega a Ardèvol de Pinós, 1949. Font: ICC, Fons Cuyàs.

Opinió Grup d'interès de l'Associació L'Arada

�� 680 - Divendres, 16-07-2010

Societat

FELICITATS!!!!

El Grup Salamangué Boy et desitja un bon 50è aniversari.

... La gira començarà a Sant Feliu de Guixols.

Aquesta noieta fa anys el 21 de juliol,Moltes felicitats de la família.

i que continuïs riallera com sempre

Moltes felicitats, Clara,Ja que el proper dimecres dia 21

faràs 8 anys.De part dels tiets

i cosins

Comerç i Empresa Marta Cases

Molta gent al primer dia de la lleteria MuUu

Aquí tenim els responsables del nou servei

Gran assistència el dijous a la inauguració

Ahir dijous, el primer dia que funcionava la màquina expenedora de llet, el Joan anava explicant a tota la gent que volia tastar la llet la manera com funcionava la màquina: 1.- triar l'envàs, plàstic o vidre. 2.- escollir la quantitat de llet. 3.- obtenir la llet.

La llet surt de la màquina pasteuritzada, a punt per consumir, és a dir, natural i lliure d'addi-tius. No és comparable amb la llet envasada, ja que el procés és més directe. A la màquina hi caben 500 l. de llet i quan en queden pocs la mateixa màquina avisa perquè l'omplin.

��680 - Divendres, 16-07-2010

Dissabte dia 10 de juliol amb una calor impressionant es va donar la sortida a la cursa Rec Race d'Igualada. Més de 150 inscrits es van citar per aquests 10 km força ràpids. Els Fondistes del Solsonès van ser representats per:Xavi Farré, Eduard i Aaron Bosch. Xavi Farré va anar al grup capdavanter i va aconseguir entrar al lloc 5è de la general i 2n de la seva categoria, amb un temps de 34'58 minuts. Eduard Bosch va entrar al lloc 28 de la general amb un temps de 40'40 minuts. L'Aaron Bosch amb un temps de 44'17 minuts va entrar al lloc 46 de la general. La cursa va ser guanyada per Abdelmdek Ayyad amb un temps de 32'35 minuts. Segon va ser Albert Caballero amb 33'14 minuts i tercer va entrar Oscar Rodríguez amb 34'02 minuts. La categoria de dones va ser guanyada per Noemí Moreno amb un temps de 40'56 minuts. Segona va entrar Anna Noguera amb un temps de 43'14 minuts. I en tercer lloc va entrar Rosa Moreno amb un temps de 44'39 minuts.

Rec Race d'igualada 2010

Xavi Farré aconsegueix un altre podi a Igualada

Diumenge 11 de juliol a les 10 del matí, i amb molta calor, es va disputar el campionat de mig fons d'Andorra, amb sortida i arribada a l'estadi Comunal, un circuit amb constants pujades i baixades, amb els dos últims quilòmetres en pujada i dues voltes a la pista d'atletisme del Comunal.

Amb la participació de més de 250 participants, entre ells hi havia els corredors del Club Fondistes del Solsonès:Sancho Ayala, Joan Freixa i Josep Alconchel

Sancho Ayala va anar sempre al segon grup capda-vanter, ja que des de la sortida els marroquins i portuguesos feien la seva cursa. Sancho Ayala va arribar a la meta amb un temps de 34'58 minuts, essent el primer nacional, després de marroquins i portuguesos, entrant el 5è de la general i segon de la seva categoria.

Josep Alconchel va entrar al lloc 91 de la general i 3r de la seva categoria amb un temps de 45'55 minuts. Joan Freixa va fer un temps 1'1 h, entrant al lloc 206 de la general. El gua-nyador de la cursa ha estat el marroquí Khalid Elammi amb un temps de 31'49 minuts, seguit del seu company Elhoussne Essaali amb un temps de 33'03 minuts, en tercer i quart lloc van entrar els portuguesos Eusebio Rosa i Pedro Rodrigues amb

XVii campionat de Mig fons d'Andorra 10 km

Sancho Ayala i Josep Alconchel pugen al podi d'Andorra

Atletisme Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

Atletes abans de la cursa

Josep Alconchel, 3r en la seva categoria.Sancho Ayala

uns temps de 33'18 i 34'00 minuts respectivament. I tancant el podi va entrar Sancho Ayala amb 34'58 minuts.

En categoria de dones la guanyadora va ser Mireia Sosa amb 38 minuts, seguida de Txell Calduch amb un temps de 38'37 minuts i tercera va entrar Susana Lòpez amb 41'14 minuts.

L'ultima cursa de la temporada serà la cursa de muntanya d'Ossera el pròxim diumenge 18 de juliol.

�0 680 - Divendres, 16-07-2010

Futbol Sala Piscines el Pi

III Torneig de futbol sala infantil, al Pi de Sant Just

Aquest passat diumenge es va celebrar a les piscines del Pi de Sant Just la 3a edició del campionat de futbol sala infantil del Pi, que enguany englobava jugadors d’edats compreses entre els nats el 1999 i el 1995, ambdós inclosos. Va ser una jornada entretinguda i amb un nombrós públic que va gaudir amb els equips participants. Dyferent es va proclamar campió després de guanyar a la final a l’equip revelació, Motocard i pel 3r i 4t lloc Revers Team va quedar 3r després dels llançaments de penal contra Deportivo M.F.C.

Pròxims torneigs:- Diumenge 18 Juliol: V Futbol Platja 3x3 "Nuri"- Dissabte 24 de Juliol: Volei – Platja "Estanc de Baix" Molt públic a la grada

Dyferent

Motocard

Revers Team

La final

Little's Team

Deportivo

�1680 - Divendres, 16-07-2010

Bàsquet CB Solsona

Clou la tercera setmana del Mini Campus d’Estiu del CB Solsona

Aquest divendres finalitza la tercera setmana del mini campus d’estiu, amb les mencions a la millor actitud, compor-tament, entusiasme, etc... Restarà encara una última setmana, la vinent, que acabarà amb la festa final del divendres 23.

Aquest dimarts es va celebrar a Manlleu l’acte de lliurament d’aquesta segona edició de les Medalles de l’Esport a la Catalunya Central, que premien a aquells/es esportistes majors de 60 anys de les Comar-ques Centrals. La Generalitat de Catalunya va crear a final de l’any passat el guardó per a la Catalunya Central -que ja lliura a Lleida i a Girona- amb la voluntat de premiar les actuacions més destacades en àrees com el foment, la difusió, l’organització o el desenvolupament de l’esport mitjançant la prestació de serveis extraordi-naris i, molt especialment, a aquelles persones que han dedicat la seva vida a l’esport. Entre els guardonats es va reconèixer la tasca del Pep Vila. La seva candidatura havia estat proposada pel Club Bàsquet Solsona i la Federació Catalana de Basquetbol. Va rebre la medalla, acompanyat pel president de la Federació Catalana de Basquetbol, sr. Enric Piquet, de mans del vicepresident del Govern de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, que va presidir l’acte.

Aquest divendres Assemblea general del CB Solsona

Serà a dos quarts de 10 del vespre (21,30 h.) a la sala d’actes del Casal de Cultura i Joventut. Es demana l’assistència i participació a tots els socis en benefici de l’entitat i del basquetbol solsoní. Acabat l’acte s’oferirà un refrigeri.

Acaba l’ElitejoveAquest dissabte finalitza l’edició d’engany – la vint-i-qua-

trena – del Campus de Tecnificació Elitejove. Aquest setmana és el torn dels júniors, el més espectacular. Us recomanem que aquest dissabte a la tarda passeu pel pavelló per veure les competicions finals i el lliurament dels diferents guardons del campus. Sempre genera expectació el nomenament del MVP, que pot esdevenir en un futur proper un destacat esportista professional de l’esport de la cistella.

El Pep Vila rep la medalla de l’esport de la Catalunya Central

Bàsquet CB Solsona - Foto: Miguel Ángel Chazo

�� 680 - Divendres, 16-07-2010

Futbol 7 Ramon Estany

Campionat de Futbol 7 - 2010

Chyg

ryns

kiy

Trep

ovi

Tifo

ssi

��680 - Divendres, 16-07-2010

C. Castell, 8Solsona

973 48 00 78

Futbol 7 Consell Comarcal del Solsonès

JORNADA 2DIMARTS 06 -07-1020.30 TEGECOM/BORÉSCUINES.......................................................................1-421.30 BOLADEDRACZ/DRINKTEAMTONETTO..................................................0-322.30 KASCARRELLESDELCUL/VETERANS........................................................3-2

JORNADA 3DIJOUS 08 -07-1020.30 CHYGRYNSKIY/BARCASTELL...................................................................1-221.30 KASCARRELLESDELCUL/BORÉSCUINES..................................................1-222.30 BOCA/BOLADEDRACZ..........................................................................7-0

DIVENDRES 09 -07-1020.30 RIVERPLATE/VETERANS....................................................................... 11-121.30 DRINKTEAMTONETTO/TIFOSSI..............................................................0-222.30 TREPOVI/TEGECOM................................................................................2-1

JORNADA 4DILLUNS 12 -07-1020.30 BOLADEDRACZ/CHYGRYNSKIY..............................................................3-221.30 KASCARRELLESDELCUL/TREPOVI...........................................................1-122.30 TIFOSSI/BOCA.......................................................................................5-1

DIMARTS 13 -07-1020.30 RIVERPLATE/BORÉSCUINES..................................................................2-221.30 VERSÀTIL/DRINKTEAMTONETTO............................................................2-422.30 C.I.S./VETERANS....................................................................................6-1

MÀXiMS GOLEJADORSEQUIPS JUGADORS GOLSC.I.S....................................... NOURDDINELMORABITE.........................................7BOCA............................................. JORDIOBIOLS.................................................7RIVERPLATE................................ARTUROGÀNDARA..............................................6RIVERPLATE...............................ROGERSENARRIAGA.............................................5RIVERPLATE..................................CARLOSACOSTA................................................4KASCARRELLESDELCUL................... MARCCODINA.................................................4BOCA.............................................CATALINIONEL.................................................4BARCASTEL..................................... CARLESPISA..................................................4

CLASSiFiCACiÓ GENERAL PJ PG PE PP GF GC PUNTSBOCA 4 3 - 1 21 7 9DRINKTEAMTONETTO 4 2 1 1 8 5 7VERSÀTIL 3 2 - 1 7 4 6TIFOSSI 3 2 - 1 7 2 6BARCASTELL 3 1 1 1 5 9 4BOLADEDRACZ 4 1 - 3 3 16 0CRYGRYNSKIY 3 - - 3 3 11 0BORÉSCUINES 4 3 1 - 9 4 10RIVERPLATE 3 2 1 - 19 5 7C.I.S. 3 2 - 1 10 8 6KASCARRELLESDELCUL 4 1 1 2 6 7 4TREPOVI 3 1 1 1 3 3 4TEGECOM 3 1 - 2 6 8 3VETERANS 4 - - 4 6 24 0

Motor Pau Xarau - General Manager

La pilot de velocitat de Moto 2 Carla Calderer al circuit de Motorland (Alcáñiz) va assolir una meritòria 16a posició entre 32 pilots de la graella de sortida, amb una xafogor gai-rebé insuportable de 42 graus. Carla ens demostra de nou que hi pot ser, amb Circuit Nou Motorland, Moto nova AJR i RED Racing, un equip de professionals que, amb tot el fervor, van estar animant la pilot tota l'estona.

Campionat d'Espanyade velocitat

Futbol CE Arrels

Fi de temporadainfantil Arrels

L'equip infantil del CE Arrels va acomiadar la bona temporada que han fet amb un viatge al parc aquàtic Aquopolis a la Pineda Salou, com a premi per la classifi-cació obtinguda en la seva lliga. Recordem que van salvar la primera divisió amb un campionat força disputat.

Els nois i els acompanyants vàrem passar un dia de fàbula amb els tobogans i diferents baixadors del parc aquàtic, podent disfrutar d'un dia diferent.

�� 680 - Divendres, 16-07-2010

Un instant simpàtic amb un cotxe sense carnetUn 600 molt ben conservat

Alguns camions anaven engalanats amb rams de flors

Els cotxes clàssics també van ser protagonistes de la jornada

Pendonista i organitzadors de la Festa porten el Sant des de l'església fins a la Plaça del Camp per beneir els vehicles

Un motero també buscava l'aigua beneïda

La Patinfanjàs Roja

Celebracions Ramon Estany

��680 - Divendres, 16-07-2010

Celebracions Ramon Estany

A punt d'iniciar la benedicció dels vehicles, la regidora Sara Alarcón feia les funcions d'escolaneta

La Coral del Club Estel va posar la música a l'ofici religiós

La junta de la Festa de Sant Cristòfol, amb la regidora de Cultura i l'alcalde de Solsona

80 anys celebrant Sant CristòfolS’han estrenat els goigs de Sant Cristòfol musicats per Mn. Joan Clos

Ni les altes temperatures ni la crisi fan defallir l’interès i l’atractiu de la festa dels conductors i transportistes a Solsona. El passat cap de setmana Solsona es va omplir d’actes lúdics i festius que es van iniciar dissabte al matí amb una cercavila i exposició de motos. Els més petits van disfrutar amb un castell inflable a la Plaça del Camp, i la jornada es va cloure amb la primera revetlla oficial de l’estiu, amb l’orquestra Glacé, en el decurs de la qual es va fer el sorteig de Sant Antoni, que va recaure en els següents premis: 1r premi, un viatge valorat en 800 euros pel número 4.587. 2n premi, una pantalla plana de televisió pel número 15.158. I el tercer premi, una panera de pernils ibèrics, pel número 11.195.

Diumenge al matí, els actes centrals de la festa van ser un esmorzar popular seguits de la tradicional missa en honor a Sant Cristòfol a l’església del Cor de Maria. Enguany, la Coral del Club Estel hi va posar els cants i la música, interpretant a més, els goigs del sant patró, musicats en aquesta ocasió per Mn. Joan Clos.

També, aquest anys, Gogistes del Solsonès han realitzat una nova edició impresa dels Goigs, l'onzena que fan, amb dis-seny de Joan Bringues Sunyer, i amb un recordatori històric al revers referent als recaders i transportistes que anys enrere hi havia hagut a Solsona, a càrrec de Pilar Viladrich Massana.

Després de la missa, en que el rector de Solsona, Mn. Lluís Grifell, va lloar la devoció popular del Sant i l’exemple que se’n pot extreure de col·laboració, sacrifici i responsabilitat, pendonista i portadors del Sant van sortir de l’església en proces-só acompanyats per la música de la Patinfanjàs fins al punt de la Plaça del Camp, on es realitzaria la benedicció dels vehicles, acte al qual hi van ser presents també l’alcalde de Solsona, David Rodríguez, i la regidora de Cultura, Sara Alarcón.

El portador del pendó enguany ha estat el Joan Guila-nyà, i els pendonistes de la festa, Daniel Huertas, Jordi Soto i Cristian Aranda.

Sorteig de Sant Cristòfol1r premi: 04587: Viatge valorat en 800 euros (Viatges Kauri)

2n premi: 15158: TV valorada en 500 euros (Expert Rafart)

3r premi: 11195: Panera valorada en 160 euros (Ibèrics Madruga)

Vàlid per 30 dies

Repartint les medalles de Sant Cristòfol als conductors

�� 680 - Divendres, 16-07-2010

Bombers: 973 48 10 80 • Creu Roja: 973 48 06 52 • Mossos: 088 • Policia Local: 973 48 30 40 • Urgències: 973 48 14 14

AUTOMOCIÓGaratge MontanerCarretera de Manresa, 1 ......................... 973 48 06 00 Dièresi Autoreparació, SCCLCarretera de Torà, 20 .................................973 48 03 21Tallers Montsol, S.L.Avinguda Sant Jordi, 25...........................973 48 27 05

Guia de serveis

ELECTRODOMÈSTICSExpert RafartCarrer de la Bòfia, número 6Telèfon: 973 48 31 32

ESPORTSRibera EsportsPasseig Pare Claret, número 10Telèfon: 973 48 15 47

MODAGaudíCarretera de Sant Llorenç, s/n.............973 48 31 55Torra Stil................................................ 973 48 39 46

vETERInàRISClínica Veterinària Setelsis......... 629 39 12 46

vIvEnDA - COnSTRUCCIÓCuina Estel, S.l.Antiga Carretera de Berga .....................973 48 20 07Finques Planes Api núm. 7.491 - Des de 1975.Carrer Sant Miquel, 16 Telèfons: 973 48 35 25 - 973 48 35 26

PERRUQUERIESPerruqueria Bajona......................... 973 48 06 69Perruqueria EvaAvd. Cardenal Tarrancón,1 Baixos .....973 48 37 66Perruqueria NuriCarrer Sant Agustí, 12.............................973 48 29 05Perruqueria LluïsaCarrer Llobera, 38Telèfon: 973 48 26 55

JOIERIESJoieria EsterCarrer Sant Cristòfol, 3..............................973 48 28 52

Restaurant CastellCarrer Castell, 8 ............................................ 973 48 00 78Frankfurt DasaiCarretera de Sant Llorenç, 4 ................ 973 48 08 66Restaurant TrabucaireCarretera de Sant Llorenç, 1 ................ 973 48 00 27

BARS - RESTAURAnTS

Carnisseria Angelina........................973 48 28 50Carnisseria PaláPlaça Major, 4 ................................................ 973 48 02 64Can SolviCarretera de Manresa Piscis baixos..973 48 20 55Carrer Castell, 35 .......................................... 973 48 11 67Carretera de Torà.........................................973 48 12 90

CARnISSERIES

IbercajaPlaça Camp, 8 ................................................973 48 03 09

BAnCS I CAIXES

Articles de Regal PellicerCarrer Sant Nicolau, 6. SolsonaTelèfon: 973 48 11 59

ARTICLES DE REGAL

Ferreteria Vilbar.................................973 48 01 54Ganiveteria PallarèsPol. Ind. Els Ametllers, Par. 37.............. 973 48 30 54

FERRETERIES - TALLERS

Gestoria Mas 75 anys al seu serveiAvinguda del Pont, 4Telèfon: 973 48 00 95

GESTORIES

Òptica Jané.......................................... 973 48 34 29OPTIQUES

Apunts Gràfics.................................... 973 48 17 19Gràfiques Muval.................................973 48 04 10

PAPERERIES - IMPREnTES

Begudes DelfíCarrer de la Bòfia, 10..................................973 48 14 09Cal CollCarretera de Torà, 6....................................973 48 02 16

QUEvIURES - BEGUDES

Autocars TarrésCarrer Sant Miquel, 13 ..............................973 48 01 29Transports I Logística J. ViladrichCarrer Castell, 50 ......................................... 973 48 09 09

TRAnSPORTS

Peusà, Centre PodològicCarrer Gaspar de Portolà, 4 ...................973 48 16 09

PODOLOGIA

Benigno Alcázar, S.L.Carrer de la Bòfia, 16..................................973 48 05 49

PInTURES

La LionesaCarrer Castell, 18...........................................973 48 02 60

PASTISSERIES

Taxi Borés - 24 h. - 5 i 9 Places973 48 11 31 ....................................................689 13 08 08Eva Borés 24 h. - Fins a 9 Places973 48 39 17.................................................... 630 11 16 39Taxi 24 hores - Fernando Antón Callén661 819 121 ......................................................973 48 38 24Autotaxi Ramon CastroServei 24 h .......................................................608 93 81 37Taxi Joan Parcerisa Janer...............620 72 81 05

TAXIS

Música Mònica Sala. Cobla Cardona

La Cobla Cardona volia celebrar el seu primer aniver-sari d'una manera original i ho ha aconseguit. S'anunciava una audició sorpresa des d'un punt per esbrinar de la vila de Cardona.

Uns minuts de plugim ho van estar a punt d'esguerrar, però quan passaven pocs minuts de dos quarts de nou del ves-pre, i mentre als bars que envolten la plaça de la Fira tothom estava pendent de "la Roja", en alguns racons del casc antic era perfectament audible la coneguda melodia de la Sardana de Cardona. Sempre a caprici del vent i de l'acústica dels edificis, costava d'endevinar l'origen exacte de la música.

Finalment, però, alçant la vista cap al Castell, a la Torre de la Minyona, el punt més alt de la vila, s'hi podia apreciar la brillantor del metall dels instruments de la Cobla. Van ser tot just tres peces que una bona colla de cardonins van voler seguir i ballar des de la mateixa fortalesa.

La Cobla Cardona celebra el seu primer aniversari

��680 - Divendres, 16-07-2010

Diferències Marta C.

L'acudit del Simi

Les 7 diferènciesAquí hi teniu un parell de fotografies del passat diumenge, en que un centenar de vehicles van participar a la benedicció de Sant Cristòfol.

Ara sabríeu trobar les 7 diferències entre aquestes dues fotografies?