Apunts Gràfics, SL., no es fa respon-sable de l'opinió personal dels col-laboradors a Celsona ni de les errades en què aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la edició següent de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot reproduir per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Celsona Informació és pos-sible, setmana rere setmana, gràcies a l’aportació de molts col·laboradors que, de mane-ra totalment desinteressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon GualdoJordina Tarré

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier

Montilla Marta CasesTextos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONAinfo@elsolsones.netwww.elsolsones.netDip. Legal: L-267-19971.350 exemplars

El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Solsona Servei de premsa de l'Ajuntament de Solsona

El web de l’Ajuntament de Solsona rep prop de 5 milions de visites en mig any

Les pàgines més sol·licitades són les de notícies i agenda d’activitats

El portal a Internet de l’Ajuntament de Solsona (www.ajsolsona.net) ha rebut un total de 4.723.000 visites durant els pri-mers sis mesos del 2008, amb una mitjana de 27.460 visites al dia. En un any, s’han registrat 12.585.000 visites o sessions, és a dir, accessos al web que fa un mateix usuari. Aquestes xifres han estat gratament rebudes en el si del darrer Consell Municipal de Co-municació, en considerar-se molt elevades.

Cada visita al web solsoní consulta una mitjana de cinc pàgines, una dada que també s’interpreta positivament, ja que significa que el portal és suficientment atractiu per atraure l’interès del navegant i s’hi quedi per veure més d’una pàgina. Les estadístiques posen de manifest que el principal interès dels usuaris rau en les notícies i l’agenda d’activitats.

Quant a les descàrregues que es poden realitzar des d’aquest lloc web, en l’interval d’un any el document més descarregat ha es-tat un dels informes mensuals de mesura dels camps electromagnètics d’antenes de telefonia mòbil, elaborats pel Centre de Telecomuni-cacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat, i disponibles des de l’apartat de

documents. La guia d’acollida per a nouvin-guts també figura com una de les principals descàrregues. Respecte al país d’origen del volum de trànsit, majoritàriament les visites provenen d’usuaris de Catalunya i l’estat es-panyol, tot i que des del mes de gener també s’han registrat 18.000 visites des de Suècia, 8.346 des de la Xina i 6.521 des d’Andorra. En menor mesura, però amb més de 3.000 sessions des cada país, han visitat el web solsoní usuaris amb dominis de França, Alemanya i Noruega, entre d’altres.

El portal www.ajsolsona.net va entrar en funcionament a mitjan de maig del 2004, donant prioritat a l’actualització diària dels apartats de notícies i agenda, tot i que també s’hi pot con-sultar tota la informació institucional, de cada una de les regidories i dels grups muncipals, el butlletí municipal i documents diversos que es poden descarregar, a més d’informació de caire turístic i un directori de dades de serveis i del teixit associatiu de la ciutat. Des del 4 de juny, a més, el web s’ha ampliat amb una nova aplicació, adreçada especialment a les entitats, que permet fer la reserva en línia de les instal-lacions culturals i esportives municipals.

La Barra del Mia

... els regidors de CiU... cremats!!!

2 575 - Divendres, 27-06-2008

Solsona Josep M. Montaner i Reig

CiU acusa al tripartit solsoní de "viure de renda" de les obres i els projectes de l'anterior equip de govern

Els convergents qualifiquen de contradictori i ple d'incoherències el primer any de mandat de l'executiu solsoní

El grup municipal de CiU només ha necessitat tres dies per manifestar el seu total desacord amb la gestió del primer any de govern del tripartit solsoní. Els convergents han criticat "els errors i les contradiccions" dels integrants de l'executiu local a qui acusen "d'incomplir", ara que són al govern, "tot allò que propugnaven quan eren a l'oposició".

Si dimarts de la setmana passada els tres grups que for-men el govern solsoní van celebrar un acte per fer balanç del seu primer any al capdavant de l'Ajuntament, el divendres següent, 72 hores després, CiU oferia una roda de premsa per denunciar "la manca de coherència" del tripartit i criticar la seva gestió que s'ha limitat "a viure de renda dels projectes endegats per CiU en l'anterior legislatura", segons van assenyalar.

Entre les crítiques formulades durant la roda de premsa -que va comptar amb la participació i el suport del portaveu municipal, Jordi Riart, que es recupera d'una malatia- CiU va posar l'accent en les contradiccions en que, segons ells, ha caigut el tripartit solsoní. Així van denunciar que hagin incrementat un 31% el nivell d'endeutament municipal "quan nosaltres el vam deixar per sota el 60%". Els representants de CiU van recordar que el nou govern va assumir un 52% de deute després que l'auditoria externa contractada pel tripartit donés per bona la xifra de CiU i van criticar que "ara estigui al 84%".

Per CiU una de les raons que expliquen la pujada del deute és l'increment de les despeses municipals, com ho prova segons van assegurar, el fet que les despeses en les retribucions dels regidors hagi augmentat un 67% i la dels alts càrrecs un 25%.

CiU va denunciar també la "incompetència" de l'executiu per tirar endavant les obres plantejades per l'anterior equip de govern. Així van acusar el tripartit de tenir paralitzada l'ampliació del polígon, la reforma de l'avinguda Sant Jordi i el projecte d'illa cultural. Del Pla de Barris van explicar que només han acabat el carrer de Sant Pau, "que vam adjudicar nosaltres". Francesc Azorín va denunciar les contradiccions

dels integrants del tripartit que van assegurar que revisarien el POUM i els convenis urbanístics "i al final no ho han fet".

La sensació de paràlisi de l'executiu es manifesta, se-gons l'oposició municipal, en l'abandonament d'El Vinyet i la paralització de les obres de millora del barri Josep Torregassa, del pla director de l'aigua o del programa de desenvolupament del Casal de Cultura. Altres aspectes que van ser criticats pels regidors convergents van ser la contractació directa del personal de l'ajuntament, o la manca d'un estudi sobre la situació finan-cera de les arques municipals i que "demostren l'abisme que hi ha entre el que prometien els grups del govern quan eren a l'oposició i el que fan ara", van assenyalar des de CiU.

L'augment d'un 75% en la despesa de combustible, la reducció del pressupost per a parc i jardins, el retard en el pagament de factures, el malbaratament d'aigua de la piscina municipal i la mala gestió de la sequera i la manca de polítiques d'estalvi energètic també van ser denunciats pel grup de CiU que acusa el govern municipal de no tenir un programa de govern comú i coherent i a l'alcalde d'estar segrestat pel pacte tripartit signat amb els seus socis de govern.

"La participació ciutadana deixa molt per desitjar"

CiU no va estalviar crítiques a un dels punts forts de la campanya electoral dels tres grups que ara formen el govern local: el de la participació ciutadana.

Segons el regidor Francesc Azorín, aquesta "deixa molt per desitjar" com ho prova el fet que el govern muni-cipal "ha excòs la força més votada del ple" del debat sobre els pressupostos municipals i de l'elaboració del PUOSC,. A més CiU assegura que ells van consultar "puntualment" els grups de l'oposició en matèria de pressupostos quan go-vernaven. Igualment, CiU va criticar que les contribucions del carrer del Parc o la modificació dels ajuts del PUOSC

a l'avinguda Sant Jordi s'aprovessin sense comptar amb l'opinió dels veïns, "una mostra més que no hi ha motiu per la creació d'aquesta regidoria", segons va assenyalar Azorín. En aquesta línia va acusar el tripartit d'atribuir-se les competències de la Junta de govern local i que no hagi modificat la periodicitat dels plens, tal i com defensaven quan estaven a l'oposició. Finalment CiU va posar d'exemple de la manca de participació l'oferiment per part de l'alcalde de Solsona, Xavier Jounou, d'entrar al govern "ja que va ser només per guardar les formes i mai no ens van fer una proposta clara i definida".

Montse Albacete, Jordi Riart, Josep A. Pelegrina i Francesc Azorín durant la roda de premsa a la Sala Cultural de l'Ajuntament de Solsona

3575 - Divendres, 27-06-2008

Solsona Josep M. Montaner i Reig

Tots els alumnes del Solsonès que enguany han realitzat les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) han aconseguit superar els exàmens i han aprovat, per tant, la temuda Selectivitat.

Aquest any, un total de 54 alumnes de la comarca (30 de l'IES Francesc Ribalta i 24 de l'Escola Arrels Secundària) van realitzar les proves per accedir als estudis universitaris, i tots ells, les han superat amb èxit. A més, els bons resultats dels alumnes de la comarca -tant de l'IES Francesc Ribalta, com de l'Escola Arrels Secundària- han situat la mitjana de les notes en un notable, amb un 6,71 de nota global entre els resultats obtinguts pels alumnes de les dues escoles.

Per centres, els 30 alumnes de l'IES Francesc Ribalta han superat les proves amb una mitjana de 6,79, un fet que ha valorat molt positivament el coordinador de batxillerat del centre, Ramon Rafart. A més, una de les alumnes de l'institut ho ha aconseguit amb un 9,43, la nota més alta de Selectivitat al Solsonès. "En general tenim uns resultats molt bons", ha explicat Rafart, que ha valorat, sobretot, la nota mitjana de notable que han aconseguit els alumnes. Rafart s'ha mostrat satisfet, ja que "tots els estudiants han superat les proves" i ha remarcat el fet que "hi hagi una nota altíssima" en referència al 9,43 que ha aconseguit una de les alumnes del centre. Pel coordinador de Batxillerat de l'IES Francesc Ribalta, els bons resultats "demostren que el rendiment i l'esforç dels alumnes en aquests dos any ha valgut la pena".

Per la seva banda, els responsables de l'Escola Arrels Secundària han celebrat, també, que els 24 estudiants del centre presents a les PAU hagin superat les proves. La mitjana global

El 100% dels alumnes del Solsonès que es van presentar a Selectivitat superen els exàmens

de les notes dels alumnes d'Arrels s'ha situat en un 6,64, i a més, la millor nota de l'escola ha estat un 8,97.

La coordinadora de batxillerat de l'Escola Arrels, Teresa Moreno, ha coincidit a destacar els bons resultats obtinguts pels alumnes del centre. "Les notes de Selectivitat s'aproximen moltíssim a la nota que els alumnes portaven de batxillerat", ha explicat Moreno, que ha destacat aquest fet, ja que demostra que des del centre s'està fent una tasca educativa molt positiva. Moreno ha valorat, també, la feina del grup d'alumnes que han fet la Selectivitat "perquè han treballat de valent durant aquests dos anys".

Els resultats de segon de batxillerat també han estat molt positius. Així el 80% dels alumnes de l'IES Francesc Ribalta (34 de 43) han superat el curs. Una xifra que puja fins al 90% en el cas de l'Escola Arrels, on han superat el curs 29 dels 32 alumnes matriculats.

Els alumnes del Solsonès obtenen una nota mitjana de 6,71 a les Proves d'Accés a la Universitat

Alumnes catalans fent els exàmens de Selectivitat

Encara que sembli mentida, aquesta és una de les sortides d’emergència del pavelló nou de Solsona. Més de 5 anys després d'entrar en funcionament, la seguretat de l'equipament ha presentat aquesta greu deficiència que se suma a la resta de despropòsits, com les goteres i la manca de cortines per evitar els enlluer-naments, que pateixen els qui usen el pavelló.

Tot i les actuacions de la regidoria d'Esports de Solsona per millorar l'equipament amb la instal.lació de baranes de seguretat a les grades, la repara-ció d'algunes goteres i l'adequació de la instal.lació elèctrica, el pavelló nou es quedarà enguany sense tenir a punt la sortida d'emergència. La raó principal és l'elevat cost de les obres que segons els càlculs del consistori podrien ascendir a 60.000 euros.

El regidor d'Esports de Solsona, Salvi Nofrarias, ha confirmat que "no hi ha diners per les obres", i a més, ha avançat que abans de fer-hi cap actuació "caldrà esperar" a veure si es concreta el projecte de cobrir la piscina municipal, atès que això "obligaria a reordenar tota la zona". Per altra banda, el regidor ha assegurat que per l'any vinent està prevista la instal.lació d'uns tendals exteriors per evitar que el sol enlluerni els usuaris del pavelló i que permetran substituir els papers que s'havien enganxat als vidres per solucionar temporalment el problema.

Una sortida d’emergència perillosa

4 575 - Divendres, 27-06-2008

El proper curs Solsona posarà en marxa el Projecte Escola-Empresa

És un programa destinat a alumnes de 4t d’ESO dels dos centres solsonins

El curs vinent començarà a implementar-se a Solsona el Projecte Escola-Empresa, un programa específic per a alumnes de quart d’ESO que consisteix en l’adaptació curricular de les matèries del curs combinada amb una sèrie de pràctiques en empreses de la ciutat. Aquesta iniciativa, impulsada per l’Ajunta-ment, la delegació de la Cambra de Comerç de Lleida a Solsona, el Consell Comarcal i els dos centres de secundària, es va exposar ahir davant d’alguns representants del sector empresarial.

Les directores de l’Escola Arrels de Secundària i l’Insti-tut Francesc Ribalta, Lali Rius i Aránzazu Gómez, respectivament, van explicar el funcionament del projecte i el mètode de seguiment i coordinació que se seguirà. Els alumnes interessats a participar-hi faran 20 hores setmanals de classe i 10 hores de pràctiques amb flexibilitat d’horaris en funció de les necessitats de cada empresa.

Un dels objectius d’aquest programa és millorar l’interès per la formació acadèmica dels joves desmotivats amb l’estudi i que aconsegueixin l’acreditació de l’ESO per tal que tinguin la possibilitat d’accedir als cicles formatius de grau mitjà. Al mateix temps, es presenta com una oportunitat per a les em-preses que cerquen la figura de l’aprenent i que necessiten mà d’obra qualificada.

El perfil de l’alumnat que participarà en el Projecte Escola-Empresa, segons va destacar Lali Rius, “no presenta cap tipus de problemàtica” ni d’aptituds ni d’actitud, sinó que correspon a joves als quals “el llibre els va gran”, però que tenen un “gran interès pel món laboral” i són traçuts en habilitats manipulatives. El proper curs és previst que s’hi apuntin una vintena d’alumnes.

Rotació d’empresesTambé és recomanable que cada trimestre els alumnes

canviïn d’empresa per tal que puguin familiaritzar-se amb diferents oficis, tot i que hi ha la possibilitat que els joves es quedin en un mateix lloc si es mostren molt motivats per un àmbit laboral en concret. L’Institut Francesc Ribalta i l’escola Arrels delegaran la tasca de fer el seguiment continuat de cada

alumne participant a un tutor que, al seu temps, estarà en con-tacte amb un interlocutor de cada empresa.

El president del Consell Comarcal, Marià Chaure, va des-tacar ahir els avantatges que reportarà el projecte per a un tipus d’estudiants que no volen continuar els estudis i als quals “se’ls oferirà la possibilitat de palpar el món laboral”. La regidora d’Educació de Solsona, Encarna Tarifa, també s’ha mostrat molt satisfeta en comprovar que “finalment ha germinat el projecte pel qual l’Ajuntament va plantar la primera llavor”.

Els propers dies, a través de la Cambra de Comerç i In-dústria, es farà arribar la informació del programa i un formulari al conjunt d’empreses de la ciutat per tal que entre final de juny i primers de juliol les que estiguin interessades a adherir-s’hi facin arribar les seves dades al Consell Comarcal. El següent pas serà la creació d’una borsa d’empreses.

Aquesta oferta per als alumnes de quart d’ESO es va començar a perfilar a principi d’any. Les institucions locals i la Cambra de Comerç van signar un conveni el febrer per combatre l’abandonament dels estudis per part dels joves i, al-hora, buscar mecanismes per fer front a la manca de mà d’obra qualificada. Posteriorment, es va crear un comitè de treball en el qual es van integrar els centres educatius i es va estudiar de prop l’experiència del Projecte Futur, una iniciativa similar que funciona a la Roca del Vallès.

Presentació del programa davant del sector empresarial a la sala gòtica del Consell Comarcal

Solsona Servei de premsa de l'Ajuntament de Solsona

5575 - Divendres, 27-06-2008

Revisen la senyalització horitzontal de diversos indrets de Solsona

Dos efectius de la brigada mu-nicipal de Solsona han iniciat aquesta setmana les tasques de millora de la se-nyalització horitzontal de diversos indrets de la ciutat. Els treballs de repintat de les marques viàries, principalment places d’aparcament i passos de vianants, han començat a la zona del portal del Castell i continuaran pel passeig del Pare Claret, els carrers del Bisbe Vidal i Barraquer i Bisbe Lasala, la plaça del Camp i el carrer de la Bòfia, entre altres vials.

En la majoria de casos es tracta de refer els senyals de places d’estacio-nament i de passos de vianants que s’han esborrat, tot i que en d’altres, es pinten marques noves amb l’objectiu d’ordenar millor la mobilitat, segons ha explicat el regidor de Governació, Josep Caelles. Així, al carrer de la Bòfia, per exemple, es transformaran tres places d’aparcament en zona de càrrega i descàrrega per tal d’evitar l’estacionament en doble fila, un dels problemes més freqüents en aquest indret.

Igualment, es modificaran al-gunes places d’aparcament que estan a tocar de passos de vianants per motius de seguretat. Caelles constata que l’esta-cionament de vehicles en aquests punts fa que la visibilitat del vianant sigui

instruccions de l’arquitecte municipal i sota la supervisió de l’encarregat de la brigada, aquests treballadors adequarien, sobretot, rebaixos a les voreres.

Des del novembre de l’any passat, la regidoria de Governació ha mantingut diverses reunions amb alguns veïns amb mobilitat reduïda per detectar a través d’un mapa els punts de la ciutat on cal incidir especialment, com la travessia ur-bana de la carretera de Torà, la pujada del Castellvell, el passeig del Pare Claret, el Vall Fred, l’avinguda del Pont, els carrers de la Bòfia, la Verge de Fàtima, la Verge

Un efectiu de la brigada, repintant les places d’aparcament del portal del Castell, dimecres al matí

Solsona Servei de premsa de l'Ajuntament de Solsona

de Montserrat i el Pedraforca o el carrer de Pere Màrtir Colomés, entre d’altres.

Així mateix, Josep Caelles ha tornat a apel·lar els establiments públics perquè se sensibilitzin sobre la necessitat de fer accessibles tots els locals i contri-buir, així, a millorar la qualitat de vida del conjunt de la població. Tot i que la Llei de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques data del 1991, es calcula que més del 90 per cent d’establiments de Solsona no s’hi ha adaptat.

pràcticament nul·la, amb el consegüent risc. Per aquest motiu, es transformaran algu-nes d’aquestes places en zones d’aparcament per a motos. Els passos de vianants situats da-vant del forn de pa de la plaça del Camp, el Club Sant Jordi i la carretera de Torà són els principals punts on s’intervin-drà en aquest sentit.

Supressió de barreres arquitectòniques

L’A j u n t a m e n t d e Solsona, d’altra banda, ha sol·licitat un pla d’ocupació al Departament de Treball per a la contractació de dos oficials i dos peons que puguin dedi-car-se exclusivament a realitzar treballs de supressió de barreres arquitectòniques durant un ter-mini de sis mesos. Seguint les

L'espurna del Mia ... l'ajuntament treurà les barreres arquitectòniques??

6 575 - Divendres, 27-06-2008

Solsona Servei de premsa de l'Ajuntament de Solsona

Es redistribuiran quatre locals per a entitatsdel Casal de Cultura de Solsona

L’Ajuntament està acabant d’adequar les sales i les assignarà a final d’estiu

A final d’estiu l’Ajuntament de Solsona té previst com-pletar l’adequació de quatre sales del Casal de Cultura i Joventut destinades a l’ús d’entitats i associacions de la ciutat. Es tracta de locals que pràcticament no s’utilitzaven i que es redistribuiran entre algunes de les entitats que no disposen de seu social i han sol·licitat un espai de reunions al consistori.

D’aquesta manera, la regidoria de Cultura vol opti-mitzar les instal·lacions del Casal, la segona planta del qual es destina majoritàriament a l’ús d’entitats culturals, esportives i socials –en aquests moments n’hi ha una vintena, que hi tenen el local cedit gratuïtament. Les sales lliures, que són objecte de condicionament (les números 4, 6, 11 i 22) tenen una superfície d’entre 9 metres quadrats, la més petita, i 16,37 metres quadrats, la més gran.

Tot i això, hi ha més demanda que oferta per ocupar aquests espais, per la qual cosa l’assignació de les quatre sales que s’estan restaurant es farà en funció del temps que les entitats han estat en llista d’espera. La regidora, Sara Alarcón, explica que “hi ha algunes associacions que fa molt temps, i fins i tot anys, que reclamen una sala”.

Els treballs d’adequació han consistit a arranjar el sostre amb plaques noves de guix, repintar les parets i restaurar el

terra, tot conservant-ne les rajoles originals, ja que tenen cert valor patrimonial en datar de principi dels anys 20, quan es va construir l’edifici com a seminari de la comunitat claretiana. Alarcón ha afirmat que el cost d’aquesta intervenció ha estat mínim, ja que l’executa el mateix conserge del Casal de Cultura, que és un treballador municipal. La compra de material per fer les obres ha tingut un pressupost aproximat de 1.200 euros.

Un dels espais lliures a la segona planta de l’edifici municipal

7575 - Divendres, 27-06-2008

Solsona exposà el seu folklore a la Festa Major de Catalunya Es pogué visitar l’estand solsoní al Moll de la Fusta de Barcelona entre els dies 21 i 23

La Festa Major de Solsona disposà d’una pla-taforma per donar-se a conèixer a la Festa Major de la Cultura Tradicional a Catalunya, que tingué lloc al Moll de la Fusta del port de Barcelona. L’Ajunta-ment, la Confraria de la Mare de Déu del Claustre i l’Agrupació de Geganters de Solsona confien que la participació en aquesta primera fira de cultura tradi-cional catalana pot ser un revulsiu per a la popularitat de la celebració solsonina fora de la ciutat, davant la imminència de la seva proclamació com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional.

Solsona i Guissona foren els únics municipis de la demarcació de Lleida amb presència en aquest cer-tamen, que té la voluntat de promocionar les diferents expressions de la cultura tradicional catalana tot fent-ne partícip el públic visitant. L’estand de la Festa Ma-jor solsonina, que ocupà nou metres quadrats, tingué un format lineal i un disseny eminentment fotogràfic –amb espais dedicats a la celebració, la patrona de la ciutat i el folklore. Els plafons explicatius introduiren el públic en la simbologia de la festa i la seva trajectòria històrica.

Segons ha explicat la regidora de Cultura, Sara Alarcón, en aquest estand s’hi vengueren els llibres Solsona, la Festa Major (2007) i Gegants i demés improperis de Solsona de les diades de Corpus i de Festa Major (1998); reproduccions en miniatura dels gegants i el bestiari solsoní procedents del taller de Manel Casserras, i llibrets de la nova edició del Protocol del folklore geganter. També es distribuiren fulletons gratuïts que descriuen la festa en honor a la Mare de Déu del Claustre.

“Creiem que la nostra pot ser un referent per a les al-tres festes majors de Catalunya i aquesta fira és un aparador que no podem deixar escapar”, afirma la regidora de Cultura. Igualment, Sara Alarcón opina que en tractar-se d’un esdeve-niment pioner, el fet que Solsona li doni suport en la primera edició “també pot suposar un valor afegit tant per a la Festa Major de la ciutat com per a la pròpia fira”.

A més dels estands d’ajuntaments, entitats i artesans, l’espai firal que es muntà dissabte al Moll de la Fusta incloïa exposicions diverses, tallers participatius i actuacions en

diferents formats durant els tres dies de la fira. Presentacions de publicacions, taules rodones, balls tradicionals, cercaviles, plantades i concerts, entre altres propostes. Tenien l’objectiu de submergir el públic en un bany de cultura tradicional catalana.

Solsona Servei de premsa de l'Ajuntament de Solsona

8 575 - Divendres, 27-06-2008

Solsona Ramon Estany

L’Obra Social “la Caixa” ha seleccionat tres projectes presentats per entitats sense ànim de lucre lleidatanes a les que ha dotat amb 46.300 euros. Els projectes formen part de la Con-vocatòria de Lluita contra la Pobresa i Exclusió Social, que ha seleccionat un total de 213 projectes amb una dotació global de 4,15 milions d’euros. 39 d’aquests projectes, que rebran 751.500 euros, corresponen a iniciatives d’entitats catalanes.

Els projectes potencien accions dirigides a l’acollida, a l’acompanyament i al suport de persones que viuen situacions de marginalitat o que es troben en risc d’exclusió social per a millorar la seva qualitat de vida.

CARITAS ARXIPRESTAL DE SOLSONA–MORUNYSCaritas Arxiprestal de Solsona-Morunys impulsa el

projecte “Solsona Acull” per a donar resposta a situacions de ca-rència social i/o econòmica i d’allotjament, oferint la possibilitat de participar en programes d’inserció. El programa està adreçat al col·lectiu de transeünts i persones sense sostre, entenent per transeünts aquelles persones que, a causa de la seva pròpia història personal i als condicionants socials, no tenen estabilitat socioeconòmica, laboral ni familiar. Solsona rep anualment un nombre considerable de transeünts, per la qual cosa, les dife-rents institucions implicades (Càritas, Fundació Volem Feina i l’Ajuntament) van decidir d’impulsar una atenció coordinada a aquest col·lectiu. El projecte Solsona Acull vol oferir un temps de reflexió i la possibilitat d’inserció social i laboral a aquelles persones que tinguin la voluntat d’iniciar un procés de canvi. Per a aquesta tasca, Càritas compta amb les estructures d’inserció, en el sector de la recollida i la recuperació de residus de què disposa la Fundació Volem Feina. El projecte “Solsona Acull” per a transeünts consta de dues fases o subprojectes: “Projecte Acollida” i “Projecte Atura’t”. Ambdós projectes tenen un objectiu comú, el de millorar la situació de marginació i les condicions de vida del col·lectiu. Pel que es refereix al “Projecte Acollida” la previsió és poder atendre unes 120 persones i dins el “Projecte Atura’t” està prevista una plaça en el pis per

L’Obra Social “La Caixa” destina 13.000 euros al projecte Solsona Acull de Càritas Arxiprestal de

Solsona- Morunys que combat la pobresa i l’exclusió

un període màxim de dos mesos (es beneficiaran anualment de l’allotjament i la manutenció un total de sis transeünts). Càritas Arxiprestal de Solsona-Morunys realitza les seves activitats socials des de 1950 i treballa per promoure la consciència en matèria de caritat, per orientar i coordinar l’acció social orga-nitzada i per fomentar el desenvolupament institucional amb finalitats caritatives i socials. La Fundació “la Caixa” col·labora amb aquesta entitat amb un ajut de 13.000 euros.

Representants de "La Caixa" amb el president de Caritas Arxipestral

9575 - Divendres, 27-06-2008

Revetlles d’EstiuJa han estat contractades els grups i orquestres que actuaran aquest estiu en les tradicionals revetlles de la Plaça del Camp i que són:

5 de juliol (revetlla de Sant Cristòfol): Orquestra Glaçé

12 de juliol: Solimar

19 de juliol: Crystal

26 de juliol: Duet Diamants

2 d’agost: Eclipse

9 d’agost: Joan Vilandeny

16 d’agost: Jordi Caselles

23 d’agost: Pep i M. José

30 d’agost: Elizabeth Majoral

XXVII Cicle de Concerts d’EstiuJa s’ha tancat la programació del XXVII Cicle de Concerts d’Estiu que se celebrarà a Solsona els propers mesos de juliol i d’agost i que estarà format pels concerts següents:

5 de juliol: Camerat Coral Sant Cugat, Coral Polifònica de Tremp, Orquestra Camerata Sant Cugat i Orfeó Nove Solsona.

11 de juliol: Les Violines

18 de juliol: Brossa, quartet de corda

25 de juliol: The minstrels

1 d’agost: Duet Llibert Fortuny (saxo) i Jordi Tarrés (guitarra)

8 d’agost: Cristina Koch (soprano), Alexander Mitchell (clarinet) i Trini Mujal (piano)

13 d’agost: concert inaugural de l’Aca-dèmia Internacional de Música

16 d’agost: AIMS Modern

24 d’agost: Concert de cloenda de l’AIMS

Notícies Breus Redacció

Renovació decabines telefòniquesTelefònica substituirà properament la cabina pública que té al carrer Pedraforca per una de nou disseny

El Consell Comarcal del Solsonès adjudica diverses obres del Pla de CaminsLa Comissió de Govern del Consell Co-marcal del Solsonès, en la sessió de data 12 de maig de 2008, ha acordat adjudicar el concurs per a la contractació de l’exe-cució de les obres incloses dins del Pla de camins d’interès comarcal del Solsonès, Lot 1 i Lot 2, així com les tasques d’as-sistència tècnica per a l’adequació dels projectes executius de l’esmentat pla, a la proposta presentada per l’empresa Benito Arnó e Hijos, SA,(execució de les obres Benito Arnó e Hijos, SA i tasques d’as-sistència tècnica a Gaena Environment, SLL) pel preu de 3.294.540,00 euros, IVA inclòs.

El Centre Sanitari del Solsonès adjudica les obres del garatge per ambulància

La Comissió de Govern del Centre Sa-nitari del Solsonès, FPC, en la sessió de data 15 de maig de 2008, ha acordat adjudicar el concurs per a l’execució del projecte. Dotació de garatge per ambulàn-cia i reforma interior de part de la planta semisoterrània a l’empresa J. Segués, Sociedad Limitada Construcciones, pel preu de 69.475,53 euros, IVA inclòs.

Les empreses de Lleida ‘destruïxen’ 60 llocs de treball en tan sols dos mesos La província de Lleida ha perdut 60 ocupacions en els dos últims mesos com a conseqüència del context de crisi eco-nòmica. Des del passat abril, els Serveis Territorials de Lleida han rebut tres Ex-pedients de Regulació d’Ocupació (ERE) que afecten a 60 treballadors, segons va confirmar la directora de Treball a Lleida, Pilar Nadal. Les rescissions de contractes es reparteixen entre els 35 empleats de l’escorxador de l'Agudana a Cervera, 16 en l’empresa de construcció d'Edilaplana de Balaguer i 9 en el sector tèxtil, que ha afectat a Lord Tèxtil de Sant Llorenç de Morunys.

Solc dedica el número 59 a Càritas Entre altres temes, la revista del bisbat de Solsona destaca:- Opinió “El repte de la digitalització als Mitjans” a càrrec del Dr. Antoni Aira- Opinió “La Comunitat cristiana, origen, lloc i objectiu de la catequesi” a càrrec de Mn. Miquel Farràs- Dossier especial “Càritas diocesana de Solsona” a càrrec de Diana Gener, periodista- Entrevista amb el President de Càritas Espanyola, Rafael del Río Sendino, a càrrec de Diana Gener, periodista.- Consagració d’una verge a la Catedral, a càrrec de Ramon Estany, periodista- Església Món i Església Catalunya, a càrrec de Mn. Joan Camps

MÚSICA: Concert de piano Sala dels Sants Màrtirs (pl. Palau, 1)28 de juny, 21.30 h

Sara Argerich i Mónica Mendoza, alum-nes del Conservatori de Música de Cervera, ofereixen un concert de piano a la sala dels Sants Màrtirs. És una audició organitzada per l’Orfeó Nova Solsona amb la col·laboració de l’Ajuntament.

10 575 - Divendres, 27-06-2008

11575 - Divendres, 27-06-2008

Solsona Ramon Estany

La vigília de Sant Joan manté a Solsona les seves connotacions festives i reivindicatives

La revetlla, organitzada per la regidoria de Cultura, s’inicià a les 22.30 hores al portal del Castell amb la tradicional lectura del manifest de la Flama del Canigó, símbol de la unitat dels Països Catalans, i l’encesa de la foguera al Camp del Ser-ra. Enguany, l’autor del missatge que porta la Flama és Jaume Mateu, president de la Federació Llull -integrada per Òmnium

El nou format de la Revetlla de Sant Joan entusiasma

Cultural, Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià. Aquest acte s’amaní amb una xocolatada popular. La nota musical en la nit més

breu de l’any, a partir de les 23.30 hores, a la plaça del Camp, l’aportà la formació de versions DeNoche, amb un ampli repertori de temes rock i pop nacional i internacional (interpreten cançons de Led Zeppelin, Police, REM, Blur i Amaral, entre d’altres).

Menys fogueres

La tradició de les fogueres es va perdent. Enguany, la Policia Local només ha registrat tres focs populars, i és que cada cop més, la manca de zones obertes i descampats i la normativa estricta fan difícil que es mantingui el costum d’encendre fogueres per Sant Joan. En canvi, els sopars populars i les revetlles de barri augmen-ten any rere any, convertint aquesta nit en una celebració festiva dels veïns al carrer.

De Noche va posar música a la nit de Sant Joan de Solsona

La regidora d'Educació i Polítiques d'Igualtat, Encarna Tarifa, va llegir el manifest de la Flama del Canigó

12 575 - Divendres, 27-06-2008

Sortint de festa de l'Aixeta Sopar de veïns per Sant Joan

Els més animats de la Plaça del Camp A punt de sortir a ballar

13575 - Divendres, 27-06-2008

Flash Notícies Redacció

Festa de la plaça de Sant Joan amb l’Ou com BallaLa plaça de Sant Joan celebrà la seva festa major en honor a qui presideix l’indret. Amb missa, celebrada per Mn. Lluís Grifell a les 10 del matí, coca i barreja, a les 11 h, i música en viu. Com no pot ser d’una altra manera, a més, la plaça es mantingué fidel a la tradició de l’Ou com Balla. És una festa oberta a tothom.

Més de 200 lleidatans participaran en projectes per millorar la qualitat de vida de malalts d’Alzheimer Uns 230 lleidatans es beneficiaran dels projectes de col-laboració que l’Obra Social de Caja Madrid portarà a terme a Lleida amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de malalts d’Alzheimer i altres malalties neurodege-neratives, segons ha informat l’entitat bancària.Els participants seran tant malalts com cuidadors infor-mals dels mateixos. Els projectes seran un taller d’esti-mulació sensorial per a persones grans amb malalties avançades de Solsona i que es portarà a terme amb la col·laboració de la Fundació Privada Hospital Pere Màrtir Colomés.El segon taller anirà a càrrec de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer de Tàrrega i Comarca (AFATC) i consistirà en un projecte de creixement personal.

Celebració d’aniversari original

La solsonina Elis Colell, que va ser Carnestoltes fa al-guns anys, va rebre una original sorpresa dilluns passat, amb motiu del seu 40è aniversari. Amics i amigues la van esperar a la sortida de la feina amb una furgoneta engalanada i amb una pancarta que recordava l’aniversari, per passejar-la per alguns carrers de Solsona fins deixar-la a casa seva.

Dinar dels desemparatsEls amics del Pub l’Aixeta de Solsona han celebrat en-

guany la desena edició d’aquesta trobada lúdica i festiva, amb un dinar que ha congregat unes 40 persones al bell mig del carrer Castell. Va ser dissabte passat, 21 de juny, i com cada any, anava dedicat a un tema: el d’aquesta ocasió era la música disco dels 70.

14 575 - Divendres, 27-06-2008

Flash Notícies Redacció

Més de 50 parelles ballen al Club Sant Jordi El dimarts 24 de juny a la tarda, es dugué a terme als Clubs Sant Jordi de Caixa Catalunya arreu de tot el Territori Català, el Ball del FanaletAquesta iniciativa, de l´Obra Social de Caixa Catalunya amb la col·laboració d´Amics de la Gent Gran, pretén que Gent Gran que viuen sols a casa, convidats per Socis dels diferents Clubs Sant Jordi, trenquin la soledat i l aïllament social, amb l excusa d´un Ball-Berenar completament gratuït i inserir-los novament dins el contacte i un nou entorn social, que els aporti valor i seguretat.Aquesta iniciativa es dugué a terme als 47 Clubs repartits arreu del territori català i es calcula que hi participaren més de 8.000 persones.A la província de Lleida, es portà a terme als Clubs Sant Jordi de Lleida, Mollerussa, Bellpuig, Solsona i El Pont de Suert. A Solsona va tocar per les 50 parelles assistents el músic Oasi A mig Ball i com a mostra de Solidaritat, es realitzà el “Ball del Fanalet”, al mateix temps a tot Catalunya.

Sardanes estiuenques amb la Cobla Juvenil Ciutat de SolsonaL’estiu també convida a ballar sardanes, i la primera sessió va ser per Sant Joan, al capdamunt del Passeig de Solsona, que es convertí en l’escenari de la ballada de sardanes que es va haver d’ajornar per Corpus amb motiu de la pluja. La Cobla oferirà quatre ballades més, el 5 de juliol, el 19 de juliol, i el 2 i el 15 d’agost. Totes, a partir de les 7 de la tarda al capdamunt del Passeig Pare Claret.

Nou vehicle per a la policia local

L’Ajuntament de Solsona ha vist necessària l’adquisició d’un vehicle per destinar-lo al servei de la Policia Local, i per aquest motiu, ha contractat amb Bansacar el renting del vehi-cle Nissan Qashqai 2.0 DCI Acenta 4x4 5p amb l’equipament policial valorat en 7.036’93 euros.

El renting es contractarà pel preu mensual de 1.019’86 euros durant 48 mesos i sense cotxe de substitució. Els serveis inclosos en aquesta contractació són:- lloguer del vehicle contractat - manteniment integral del vehicle (inclou el cost de l’oli, líquids, filtres, etc, i mà d’obra) - substitució de peces desgastades (peça i mà d’obra) - reparació d’avaries (peça i mà d’obra) - assistència en carretera des del Km 0 (inclou mà d’obra i peces de reparació en carretera) - assegurança a tot risc sense franquícia - impost de circulació - substitució de pneumàtics (12 unitats) a substituir en tallers concertats - gestió de compra, entrega i matriculació - servei d’administració de flota per internet - targeta de servei i manual del conductor

Canvien d’ubicació el castell de focs de la Festa Major

El Castell de Focs del proper 7 de setembre, en el marc dels actes de la Festa Major, s’haurà de fer al pati de l’Escola Arrels Secundària. La raó és que l’empresa pirotècnica ha demanat una zona que afecti menys les urbanitzacions i cases properes, ja que reben la pluja de restes de projectils i coets.

15575 - Divendres, 27-06-2008

Comarca Josep M. Montaner i Reig

La Fundació Francesc Ribalta suprimeix el Seminari de Carlisme i aposta per un congrés entorn al Catalanisme

La Fundació Pública Francesc Ribalta ha decidit replantejar-se la continuïtat del Seminari d'Història sobre el Carlisme que ha organitzat en els últims 17 anys i apostar per un nou certamen que, en principi, giraria entorn al debat i la re-flexió sobre el fenomen del catalanisme.

La voluntat dels responsables de la Fun-dació Francesc Ribalta, organisme depenent del Consell Comarcal del Solsonès i organitzador del Seminari, és la de donar un "nou impuls" a les jornades i per això s'ha optat per canviar-ne l'orientació i l'objecte d'estudi.

L'objectiu de la fundació és continuar apostant per les jornades però fer-ho a partir "d'una nova perspectiva", segons ha explicat Montserrat Cases, presidenta de la Fundació Francesc Ribalta que ha destacat, també, que el nou seminari coincidirà amb la desena edició de les jornades de Carlisme "una efemèride", que segons comen-ta ella mateixa, "ens ha motivat a plantejar un projecte més ampli i ambiciós".

Pels impulsors d'aquesta iniciativa en un moment que el fenomen del catalanisme "torna a estar de relleu en la societat" és molt positiu que Solsona i el Solsonès es puguin convertir per uns dies "en la capital" del debat i la reflexió sobre aquesta qüestió. Les jornades permetran reflexionar sobre les aportacions que el catalanisme ha fet i pot fer en la història del país i tractar altres aspectes d'aquest fenomen com la seva influència en el camp cultural, social i politic del país, ha explicat Cases.

Tot i que els responsables de la iniciativa ja fa temps que treballen per donar forma al projecte, l'edició d'enguany encara no té un títol definitiu ni el programa d'actes tancat. De moment, se sap que es modificaran les dates del certamen, que fins ara s'havia celebrat entre els mesos de maig i juny i que ara es farà entre els mesos de setembre i octubre, tot i que les dates definitives encara estan per determinar.

Les jornades sobre catalanisme podrien allargar-se du-rant dos dies amb ponències, taules rodones i comunicacions

de diferents especialistes sobre el tema, que encara estan per confirmar. Segons ha explicat Cases, el coordinador del semi-nari continuarà sent Lluís Duran, que ja va estar al capdavant del Seminari de Carlisme en les dues últimes edicions, després de prendre el relleu dels historiadors Josep M. Solé i Sabaté i Antoni Segura.

Tot i que el Carlisme ja no serà el fil conductor especí-fic del seminari, continuarà tenint el seu espai i serà present en les noves jornades "ja que també es pot considerar una part important del catalanisme polític", ha indicat Cases. En aquest sentit, Cases ha reconegut que el Seminari de Carlisme "havia tocat sostre" després "de la feina feta en aquests anys" i per això es va creure necessari "donar-li un relleu".

Per altra banda, la Fundació Francesc Ribalta té la intenció de continuar la tasca iniciada fa uns anys per recu-perar i inventariar material i documentació sobre el fenomen del Carlisme. Aquesta feina ha permès, entre altres coses, fer un recull de memòria oral a una desena de persones vinculades al Carlisme.

Es vol donar un nou impuls a les jornades ja que creuen que el Seminari de Carlisme ha tocat sostre

Cloenda del IV Seminari d'història del carlisme a la Sala Gòtica del Consell Comarcal del Solsonès, l'any 1996). Foto Resol

16 575 - Divendres, 27-06-2008

Comarca Ramon Estany - Fotos: ZER del Solsonès

A diferència de les escoles de l’àrea metropolitana de Solsona-Olius, que ratllen la saturació, a la Zona escolar Ru-ral del Solsonès, formada per les escoles de nou pobles de la comarca (Ogern, Sant Climenç, Freixinet, Lladurs, Tuixén, Navès, La Coma, Llobera i Ardèvol) es manté el nombre de matriculats en la mateixa xifra de l’any passat, i amb algunes escoles fregant el mínim, com la d’Ogern, amb 5 alumnes, i d’altres que en perden com la d’Ardèvol.

Cal tenir present que la ZER del Solsonès és la ZER

La ZER del Solsonès començarà el curs 2008-2009 amb 102 alumnes

amb més escoles i amb més territori de Catalunya, i que disposa d’uns 25 mestres, 8 dels quals són itinerants (dos d’educació física, dos de llengua anglesa, dos de música i dos d’educació especial) que visiten les escoles de manera periòdica.

Ramon Segués, director de la ZER, subratlla la peculiaritat d’algunes de les escoles, com la d’Ogern, que s’aguanta gràcies a 5 alumnes que no són nadius del poble sinó fills de nouvinguts i de famílies de fora de Catalunya.

Aiguadora (Navès)Alumnat 2007-2008: 20Alumnat 2008-2009: 21

Professors: 2

TuixénAlumnat 2007-2008: 15Alumnat 2008-2009: 14

Professors: 2

Sant ClimençAlumnat 2007-2008: 9Alumnat 2008-2009: 9

Professors: 1

OgernAlumnat 2007-2008: 4Alumnat 2008-2009: 5

Professors: 1

LloberaAlumnat 2007-2008: 14Alumnat 2008-2009: 14

Professors: 2

LladursAlumnat 2007-2008: 12Alumnat 2008-2009: 13

Professors: 2

La ComaAlumnat 2007-2008: 9Alumnat 2008-2009: 9

Professors: 1

FreixinetAlumnat 2007-2008: 8Alumnat 2008-2009: 8

Professors: 1

ArdèvolAlumnat 2007-2008: 11Alumnat 2008-2009: 9

Professors: 2

17575 - Divendres, 27-06-2008

Vall de Lord Josep M. Montaner i Reig

Les obres de millora de la carretera de Sant Llorenç a Berga encaren la recta final

L'asfaltat dels prop d'11 quilòmetres de via remodelats es podria

Si no hi ha contratemps d'última hora, les obres de millora de la carretera LV-4142, que uneix Sant Llorenç de Morunys i Berga, podrien estar enllestides abans que s'acabi l'estiu.

Els treballs d'adequació d'aquesta ca-rretera, que van començar fa més dos anys, han permès eixamplar la via -que passarà dels 5 als 8 metres d'amplada-, substituir gairebé 2 quilòmetres de corbes i estabilitzar els ta-lussos. A més, s'ha adequat la cuneta al llarg del recorregut i es preveu que se senyalitzi de nou tota la via.

Les obres de millora han afectat els 11 primers quilòmetres de la carretera -correspo-nents a la província de Lleida- i les va adjudi-car l'any 2006 el Departament de Política Te-rritorial i Obres Públiques a l'empresa Benito Arnó per un import de 2 milions d'euros.

Posteriorment, però, es va aprovar un projecte comple-mentari que va retardar la consecució dels treballs. Aquesta actuació, llargament reivindicada pels ajuntaments de la vall, va consistir en la supressió de 2 quilòmetres de corbes de la via que no estava prevista inicialment. Un cop superats els tràmits de redacció i exposició pública, la Generalitat va adjudicar les obres a l'empresa Pasquina per un import addicional d'1,2 milions d'euros.

Els retards que acumulava el projecte, però, es van agreujar l'estiu passat després que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) obligués a l'empresa adjudicatària de les obres a sol.licitar i obtenir el permís necessari per utilitzar terres de la llera del riu. L'exigència de l'ACA, arran de la denúncia d'un particu-lar, va obligar a paralitzar les obres fins la primavera, segons ha explicat l'alcalde de Sant Llorenç de Morunys, Enric Roures. Ara l'obra arriba a la recta final, i segons Roures, "permetrà millorar la seguretat, la comoditat i la rapidesa de la via".

Per altra banda, Roures ha confirmat que l'ajuntament de Sant Llorenç de Morunys té el compromís de la Generalitat per remodelar 4 punts més d'aquesta carretera durant els propers anys. Es tracta dels ponts de la Codina, Castelltort, Llinars i Riudevalls que, per la seva perillositat, el secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal es va comprometre a adequar a raó d'un per any, segons ha explicat Roures.

A més, la voluntat dels alcaldes de la Vall de Lord, de Berga i els consells comarcals de les dues comarques és que la Generalitat posi fil a l'agulla a la reforma del tram de carretera que discorre per la província de Barcelona, d'uns 8 quilòmetres de longitud. A tal efecte es compta, també, amb el compromís del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de redactar i presentar, el mes de gener de l'any vinent, el projecte de millora de la via en el seu tram berguedà. Tot i que encara se'n desconeixen les característiques, el projecte podria contem-plar la creació d'un nou túnel. Es preveu que un cop enllestides

definitivament les obres el trajecte entre Sant Llorenç i Berga es podria completar en 20 minuts, la meitat del temps que es triga actualment.

Ja estan asfaltant la carretera de Sant Llorenç a Berga

18 575 - Divendres, 27-06-2008

Vall de lord Dolors Pujols

Visita de laResidència aMón Sant Benet

Els avis i àvies de la residència “La Vall” van fer una una sortida cultural a Món Sant Benet el passat 19 de juny. Després de fer dues visites guiades que els van dur a conèixer l’itinerari modernista i el medieval de la instal·lació, van dinar a Navarcles i van acabar la sortida amb una passejada al Parc de l’Agulla.

Festival de ballet

Els grups de dansa del gimnàs de Sant Llorenç van participar al Festival de Ballet que va tenir lloc el passat 15 de juny al local avianès d’Avià. Els beneficis de l’acte, organitzat per l’escola de ballet M. Alba, van anar íntegrament a Càrites. El grup de les petites van ballar el tema de la Sirenita “bajo el mar” i el de les grans “les bruixes”.

Ballet Bruixes

Ballet Sirenita

Els delegats de mitjans de comunicació dels bisbats amb seu a Catalunya volen posar-se al dia amb l’ajut d’experts internacionals Els dies 26, 27 i 28 de juny tenen lloc a Solsona les Jornades per a delegats de Mitjans de Comunicació Social dels bisbats amb seu a Catalunya, organitzades pel Secretariat Interdiocesà de Mitjans de Comunicació Social (SIMCOS)

Aquestes Jornades de formació tenen lloc anualment i es desenvolupen en finalitzar el curs, cada vegada i de manera rotatòria, en un bisbat diferent. Enguany, tot seguint l’experièn-cia iniciada l’any passat a Tarragona, es porten experts de nivell internacional en matèria de comunicació i una de les sessions s’obre al públic i es convida de manera especial a la premsa.

Les Jornades engloben la reunió ordinària del SIMCOS i començaren, oficialment, ahir dijous a les 8 de la tarda amb una missa de benvinguda que presidí monsenyor Jaume Traserra, bisbe de Solsona, i que tingué lloc a la capella del Seminari.

Enguany els experts convidats són el Dr. Daniel Arasa, cap d’estudis de la Facultat de Comunicació de la Pontificia Universitat “della Santa Croce” de Roma; el Dr. Antoni Aira, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació “Blan-querna” de la Universitat Ramon Llull (Barcelona) i director del diari digital “elsingulardigital.cat”; i el Dr. Salvador Aragonès, degà de la Facultat de Comunicació de la Universitat interna-cional de Catalunya (Barcelona). Tots ells impartiran els seus ensenyaments sobre noves tecnologies als delegats i membres de delegacions participants i atendràn les seves consultes.

Els tres convidats intervindran avui divendres 27 de juny, a les 7 de la tarda i a la Sala dels Sants Màrtirs del Palau Episcopal de Solsona, en una taula rodona, oberta a tothom, sobre el tema “Comunica bé l’Església de Catalunya?

Bisbat Ramon Estany

19575 - Divendres, 27-06-2008

Navès Ramon Estany

La Generalitat ha adjudicat la redacció del pro-jecte constructiu per a l’eixamplament i millora de la carretera C-26 entre Navès i Montjamor, per 482.830 euros

En aquest sentit, ha adjudicat, per 482.830 euros, la redacció del projecte constructiu per a la millora de la car-retera C-26 entre Navès i Montjamor, que permetrà crear un nou tram de via per escurçar el recorregut entre aquests dos municipis i millorar les condicions de circulació. Les obres tindran un cost de prop de 20 MEUR.

La carretera C-26 és una carretera de la xarxa bàsi-ca de Catalunya que va des de Solsona a Berga. Actualment, s’està redactant l’estudi informatiu de millora del tram comprès entre Berga i Montmajor. Ara, el projecte constructiu que s’ha adjudicat correspon al tram contigu, que millorarà fluïdesa i la seguretat del trànsit entre Navès i Montmajor.

Aquesta actuació suposarà la construcció, en gran part de l’itinerari, d’una nova carretera, que s’iniciarà al pas de la C-26 pel nucli de Navès i conclourà a la intersecció amb la carretera B-420, que va de Cardona a Montmajor. Les obres permetran reduir prop de 4 quilòmetres el recorregut entre les dues poblacions i passar dels 12,3 quilòmetres de longitud actuals als 9,2 previstos. La carretera tindrà una amplada de 9 metres, amb dos carrils de 3,5 metres i dos vorals d’1 metre cadascun, i un pendent màxim del 7%. La principal estructura prevista és un pont sobre la riera d’Aigua d’Ora, de 75 metres de longitud. Per trams, el nou traçat serà el següent:

Des del nucli de Navès, la carretera es dirigeix cap a l’est durant 6,3 quilòmetres; en aquest tram, es construirà una carretera per un nou corredor de pas que connectarà amb la carretera B-420.

El segon tram es formarà tot seguint el corredor de la B-420 en direcció al nucli urbà de Montmajor al llarg d’uns 3 quilòmetres i millorant les condicions de la via per al trànsit rodat.

Finalment, es construirà un nou tram d’1,3 quilòmetres que substituirà l’actual B-420 en direcció cap a Cardona, des de la nova carretera

El projecte tindrà una especial atenció a la preservació de l’església de Sant Salvador, amb la incorporació de les cor-responents mesures correctores d’impacte.

La Generalitat adjudica la millora de la C-26 entre Navès i Montmajor

20 575 - Divendres, 27-06-2008

casa de Puig-arnau, masia de turisme rural propietat del Valentí Garrigasait qui s’ha fet càrrec de la restauració. La construcció consta d’una petita nau rectangular amb volta de canó decorada amb pa de coure. Els murs han estat tots pintats amb frescos originals de la Tate Garrigasait amb motius al·legòrics de la contrada. Destaca a la capçalera, Sant Joan Evangelista.

Van celebrar la missa, mossèn Ricard Cots, rector de Canalda, i mossèn Enric Bartrina, director de l’Arxiu del bisbat de Solsona que va glossar la història de l’ermita. La celebració va estar acompanyada per un grup musical que en acabar va interpretar els nous goigs de Sant Joan de Puig-arnau, escrits per mossèn Bartrina.

La festa va acabar amb un generós vermut servit als baixos medievals de la casa de Puig-arnau.

Canalda Drecera

Festes en motiu de la restauracióde la capella de Sant Joan de Puig-arnau

El passat cap de setmana, coincidint amb el pont de Sant Joan es va inaugurar la capella de Sant Joan Evangelista de Puig-arnau de Canalda.

El diumenge el duet “La Sun-soni” va fer un concert de música tradicional al bosquet de les Dones de fum i aigua. Es va fruir de la música asseguts sota les fresques alzines i els que van voler van poder ballar al ritme de les cançons.

El dilluns, vigília de Sant Joan, es va fer la tradicional foguera i el diumenge missa concelebrada per in-augurar la restauració de la capella.

La capella està adossada a la

Grup de música tradicional La Sunsoni

Ballant amb La Sunsoni

La capella de Sant Joan de Puig-arnauInterior de Sant Joan de Puig-arnau

21575 - Divendres, 27-06-2008

Oliana Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

L’art de l’aquarel·la

El dissabte dia 14 de juny la sra. Elisenda Ortega, llicenciada en Belles Arts, va impartir l'última classe del curset que es va desenvolupar a Oliana sobre “L’Art de l’Aquarel·la”. Un nombre d’unes quinze persones van aprofitar per aprendre aquesta nova disciplina en una de les seves branques, l’aquarel·la. Recordem que tot va començar el dia 4 d’abril amb una xerrada en una sala de l’ajuntament de la nostra Vila. L’esmentat dia 14 de juny com a final de curset van anar, la professora i alumnes, a fer l'última classe a l’aire lliure, concretament a la font de la Roqueta; per cloure la tarda van gaudir de coca i xocolata. El curset d’iniciació va ser promogut per la dinàmica Associació de Dones d’Oliana. Algunes de les “alumnes” el darrer dia.

Confirmacions

El passat dia 14 de juny un total de 12 joves van rebre la Confirmació. L’Esmentat ritus es va desenvolupar a les 20.00 hores a l’església parroquial de Sant Andreu d’Oliana. Els joves confirmats són els següents:

Joan Muntada i Melet; Núria Vilaseca i Sala; Judit Pujol i Odèn; Anna Porredon i Bonache; Laia Garcia i Caubet; Gui-llem Vilaseca i Fusté; Francesc Reig i Marsol; Gemma Reig i Marsol; Natàlia Monrabà; Juné Vidal; Alexis Roche Luna; Èric Gonzàlez Santamaria.

Mons. Joan Enric Vives, altres preveres i els confirmats.

Convenidel Metall

El passat dia 10 de juny “FE-MEL i UGT van firmar el conveni del sector de Lleida. Es van assolir algunes coses i altres s’hauran de negociar i aconseguir en propers convenis com sempre s’ha fet.

Com en tots els aspectes pú-blics “mai no plou a gust de tothom”, per a uns estarà bé i per altres no tan bé, és la història de sempre. El que sí és cert és que un grup de persones van seure un dia rere altre en una taula de negocia-cions per assolir o millorar alguns aspectes del Conveni.

Signatura del Conveni del Metall entre la FEMEL i membres d’UGT

Cal recordar que els representants d’UGT van signar el conveni per qua-tre anys després de consultar-ho el dia

abans en una assemblea de delegats. CCOO va ajornar la signatura per po-der consultar-ho a les seves bases.

22 575 - Divendres, 27-06-2008

23575 - Divendres, 27-06-2008

Cartellera

Sopar de 8è d'EGB Curs 96-97 Escola ArrelsDissabte, 28 de juny

Per apuntar-vos podeu trucar al:667 01 29 86 (Sara)

620 23 85 51 (Montse)

Castellar de la RiberaSant Joan 2008Diumenge, 29 de juny11 del matí, Missa i tot seguit VERMUTDINAR DE GERMANORPreu: 10 euros, (per la gent del poble serà gratuït)Us podeu apuntar fins el dia 25.Tels. 973 48 25 94 - 973 29 92 07 - Confirmeu assistènciaMenú: Pollastre i conill amb bolets/ cargols i amanida / Xai a la brasa amb escalivada / braç de gitano / Vi, cafè, copa i cava.BALL amb Josep Colilles (acordionista) i Josep M. Pensí (vi-olinistsa). Hi haurà ball de rams.

Acampada jove a Sant CeloniOrganitza: JERC - 10-11-12 de juliol de 2008 Abonaments fins al 9 de juliol per 50 eurosAbonaments a taquilla per 55 euros PUNT DE VENDA A SOLSONA: “BAR CASTELL”. Per a més informació: www.jerc.cat

Sessió informativa i de debat per a l’elaboració del Catàleg de paisatges de les Comarques CentralsSala cultural de l’Ajuntament - 1 de juliol, 18.30 h

L’Observatori del Paisatge i la Direcció General de Participació Ciutadana organitzen a Solsona una de les sessions informatives per al Catàleg de paisatges. Les persones interessades a assistir-hi han de trucar al telèfon 93 552 60 68 o bé enviar un correu electrònic a l’adreça dgpar-ticipacio.ri@gencat.cat i consignar a quina sessió es vol assistir, el nom i cognoms, el telèfon i l’adreça electrònica.

Festa Major de Sant Climenç de Pinell

Números premiats:Viatge per a dues persones: 4.709

Panera: 1.066

SOL DEL SOLSONÈSDivendres, 27 de juny de 2008A les 5 de la tarda a la sala cultural de l’Ajuntament

Ponència:La salut mental i les adiccions avui

Acàrrec del Dr. Pere Bonet DalmauDirector de salut mental d’Althaia,Coordinador de psiquiatria i salut mentalDel consorci hospitalari de Catalunya

Participaran a la taula rodona un membre de l’Ajunta-ment de Solsona, en Joan Domenec, gerent del Centre Sanitari del Solsonès i Enric Serra, president del Sol del Solsonès.Us hi esperem!Es cosa de tots!Col•laborem amb la setmana de la Creu Roja.

Muakatraca en un plis presenta: A(mort) de Mia Parcerisa

Avui dia 27 a les 10 del vespre al teatre comarcalPreu entrada: La voluntat

LA NIEBLA• Divendres, 27 - 10.15 nit (dia de l'espectador)• Dissabte, 28 - 11.00 nit • Diumenge, 29 - 7.45 tarda• Dilluns, 30 - 10.15 nit

SPEED RACER• Dissabte, 28 - 6.15 tarda • Diumenge, 29 - 5.15 tarda VA

L per

0,50 E

uros

per la

compra

d'una

entrad

a

LA NIEBLA

SPEED RACER

18 ANYS 7 ANYS

Envieu-nos els vostres articles, opinions...abans de DIMECRES al migdia

al nostre correu electrònic o porteu-losa la nostra oficina.

info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

24 575 - Divendres, 27-06-2008

Associacions i Entitats Associació de dones del Solsonès

Associacions i Entitats Casal Popular la Fura

Canvi en la programació Inicialment els actes per celebrar la festa major

de la Plaça Sant Pere per aquest divendres dia 27 de juny incloïen un sopar popular, ball amb Sergi Torrecillas i concert de música tradicional. Malauradament, aquest últim concert s’ha hagut de suspendre. Així doncs, el programa finalment queda:

Festa major de la Plaça Sant PereDivendres, 28 de juny21:00 Botifarrada 22:00 Ball amb Sergi Torrecillas

Curset sobre Intel.ligència Emocional

L’Associació de dones del Solsonès vol agrair públi-cament i notòria, a les psicòlogues Montse Martínez i Núria Monturiol la seva paciència i eficiència en el curset que els han impartit sobre Intel.ligència Emocional aquest 2008.

Per si no estàvem prou convençudes de totes les possibi-litats, capacitats, habilitats... i tots els ats que les dones tenim, ara, ja n’estem del tot segures.

Aquest curs ha estat molt interessant, perquè ens ha fet adonar de com en són d’importants i determinants les emo-cions en la nostra vida, i ens han explicat com controlar-les. També hem treballat l’automotivació, com resoldre conflictes interpersonals, què és l’assertivitat,... I tots aquests conceptes tan difícils ens els han fet entenedors i fàcils amb exercicis i pràctiques força divertides. I si algú vol compartir amb nosaltres aquesta experiència tan enriquidora, ja ho sap, només cal que es faci sòcia. Com més serem, més coses farem!Gràcies Montse i Núria, per tot el que ens heu ensenyat.

EXPOSICIÓ: ‘Històries d’un viatge’Sala cultural de l’Ajuntamentdel 14 al 30 de juny, feiners, de 18 a 21 h; caps de setmana, de 12 a 14 h i de 18 a 21 hSolsona exposa una instal·lació sobre l’aspecte més humà de la immigració.

Festa del PescadorSolsona, 29 de juny de 2008Organitza la Societat de Pescadors de Solsona i comarca

10’30 del matí. Concentració al Casal de Cultura, amb coca i barreja per a tothom.11’30 del matí. Missa a l’Església del Cor de Maria.12’30 del migdia. Entrega de trofeus i premis a la Sala d’Actes del Casal de Cultura.

35è Concurs social de pesca de truita (25 maig, Ratavilla)25è Concurs social infantil de pesca de truita (21 juny, Ratavilla)20è Concurs de precisió de llançament Casting (8 juny, Molí del Pont)54è Concurs social de Pesca Fluvial (8 juny, Pantà de Sant Pons)Classificatori Provincial Mosca 2008 (Juliol 2007)Classificatori Provincial Cullereta 2008 (Agost 2007)

Associació de Dones del SolsonèsXerrada EL CARNET PER PUNTS

Dia 28 de Juny - 19:30 horesSala Gòtica del Consell Comarcal del Solsonès

Voluntariat "Solsona Jove Ajuda"

L’any 2008 el Voluntariat “Solsona Jove Ajuda “ com-pleix els 10 anys d’existència. Per aquest motiu el dia 28 d’aquest mes farem una petita festa a la que hem invitat tots els voluntaris que hi han passat durant els 10 anys; són 54. D’ells, alguns ja no viuen a Solsona, però han estat invitats tots a la festa, ja que conservem les seves adreces, etc.Aquest dia ens reunirem al local de la Companyia de Maria des de les 11 del matí fins a mitja tarda. Amb l’horari següent:

A les 11 arribada i acollida,A les 12 cants per un grup de joventA la 1 del migdia, dinar ( cadascú se’l porta ) i les postres són comunitàries.A les 3 un Power Point amb el recorregut dels 10 anys. A les 5 sortida al Castell Vell. Visita a la Capella i fi de festa.

27è Cicle concerts d’estiu Solsona 2008Mozart Missa de la Trinitat KV-167Dissabte 5 juliol a la Catedral de Solsona a 2/4 de 10 nit.Amb: Orfeó Nova Solsona - Camerata Coral Sant CugatCoral Polifonica de Tremp i Orquestra Camerata Sant Cugat.

Festa del Cap del MolíA les 17h: Jocs per la canalla i xocolatadaA partir de les 21’00h: botifarradaA les 22h: ball de nit amb el conjunt TryfasycA la mitja part hi haurà coca i xocolata per tothom

Cartellera

25575 - Divendres, 27-06-2008

Educació Ramon Estany

Interpretant als teclats del piano A l'acordió Al piano Duet de clarinets

Duet de trompetes Duet de piano i clarinet Un altre duet de clarinets

Grup de trompetes Cor vocàlic

Música a la fresca per donar la benvinguda a l’estiu

Com ja és habitual els darrers anys, l’escola de música L’Àtic Taller Musical de Solsona ha ofert durant un parell de tardes audicions i concerts de l’alumnat, aprofitant el marc incomparable de la Plaça de Sant Isidre.

Les actuacions dels solistes, duets i grups, han pogut ser seguides amb interès per pares i mares, amics, companys i curiosos que s’han atansat a aquest indret de Solsona per gaudir de la música.

26 575 - Divendres, 27-06-2008

Educació IES Francesc Ribalta

Dilluns dia 16, va tenir lloc, a la biblioteca de l’IES “Francesc Ribalta”, una xerrada adreçada a tots els alumnes de 4t d’ESO, sobre el món laboral i empresarial. Aquesta sessió, que ja fa molts anys que es duu a terme, amb la col·laboració de la senyora Neus Ramellat, responsable de l’àrea de joventut del Consell Comarcal del Solsonès, esdevé el colofó al seguit d’activitats d’orientació acadèmica i laboral que es realitzen tant en les sessions de tutoria grupal com individual.

La senyora Montse Mas, de la Gestoria Mas, va parlar de

Apropament al món laboral i empresarial per als alumnes de 4t d’ESO de l’IES “Francesc Ribalta”

les característiques que ha de tenir el treballador actual (capacitat d’adaptació, ganes de formar-se, caire positiu, saber treballar en equip...) i el senyor Jordi Gavaldà, de l’empresa Simet, dels dife-rents perfils professionals i de la necessitat de potenciar els cicles formatius per tal d’atendre les demandes del món laboral.

Un any més, l’Institut vol agrair a la Neus, a la Montse i al Jordi el fet d’haver dedicat una part del seu temps a l’orien-tació professional dels nostres alumnes que acaben l’educació secundària obligatòria.

Lluïsa Rosés i Plans recull el seu premi pel treball de recerca, atorgat per la Universitat de Vic

Dijous passat, dia 19 de juny, la Universitat de Vic va celebrar l’acte de lliurament dels premis als millors treballs de recerca d’estudiants de batxillerat, en la seva desena edició. L’alumna de l’IES “Francesc Ribalta”, Lluïsa Rosés, aconseguí un tercer premi, ex aequo, en l’apartat Abraham Cresques, pel seu tre-ball “Varietats locals d’arbres fruiters i plantes cultivades del sud del Solsonès”. El jurat destacà la gran tasca d’investigació realitzada en el treball i la seva contribució a la conservació del patrimoni natural. També l’Institut i el tutor del treball de recerca, Ramon Grifell, van rebre un diploma de reconeixement per la tasca duta a terme. La nostra enhorabona!

Un any més, tots aprovats

Felicitats a tots!

L’IES “Francesc Ribalta” torna a celebrar el nou èxit absolut dels seus

alumnes en els resultats de les proves d’accés

a la universitat

Després d’un 85% d’aprovats a 2n de batxillerat, amb tres matrícules d’honor atorgades, 30 alumnes han realitzat la selectivi-tat a Manresa. Tots han aprovat. Els professors volen fer arribar l’enhorabona a tots aquests es-tudiants, tant per l’èxit que han aconseguit com per l’esforç i dedicació al llarg de tot el curs.

27575 - Divendres, 27-06-2008

La biblioteca i les manualitats

Des de la biblioteca de l’escola Arrels Primària s’ha dut a terme un concurs de manualitats relacionades amb la fira de Sant Isidre adreçat als alumnes de Cicle Mitjà i de Cicle Superior.

El concurs ha consistit a fer una manualitat amb volum o amb relleu seguint una sèrie de bases ja establertes i presentar-lo a la biblioteca de l’escola. S’han presentat treballs amb motius típics com ara la parada de botifarres, els tancats del bestiar, la carpa de la Diputació... És el segon concurs que fem aquest any a la biblioteca i la veritat és que hem de dir que ha tingut

Educació Centre de Formació d’Adults del Solsonès

Amb motiu de l’acabament de curs, al Centre de Forma-ció d’Adults del Solsonès vam dur a terme la festa de fi de curs el passat dia 18. A les 4 de la tarda, al pati gòtic del Consell Comarcal del Solsonès, els alumnes de català llindar van ser els protagonistes de l’obra que ens varen representar amb el títol de El testament d’en Nasi de Francesc Eiximenis. Seguidament es varen llegir fragments de les obres presentades en el XIVè con-curs de narrativa curta Rafael Farré i també hi hagué l’actuació de l’alumna Leo Manau que interpretà algunes cançons.

Volem destacar, també, que vàrem aprofitar la festa per acomiadar, públicament, el nostre company i mestre del Centre, el Xavier Sans Duch. Ha estat una estada al Centre curta, d’un curs, però intensa.

Posteriorment, a les aules del Centre, que actualment compta amb més de 500 matrícules, hi va haver un berenar de cloenda (costejat pel Consell Comarcal), amb molt ambient.

L’endemà, dia 19, una trentena d’alumnes i dues pro-fessores vam anar a l’entrega de premis del XIVè concurs de narrativa curta Rafael Farré, amb un autocar proporcionat pel Consell Comarcal. Allà ens vàrem trobar amb la grata sorpresa que tres alumnes del Centre havien estat classificats en diferents categories. D’aquests, el Lluís Jiménez Vilandeny va ser fina-

Festa de fi de curs i premis Rafael Farré al Centre de Formació d’Adults del Solsonès

Més de 150 persones van participar dimarts en l’acte de cloenda del curs

lista, la Pilar Sucarrats Xarpell va rebre un accèssit i la Rosa M. Vila Gangolells un primer premi.

El Centre de Formació del Solsonès agraeix a tots els alumnes la vostra assistència i participació. També agraïm la col.laboració del Consell Comarcal del Solsonès en aquests actes. I, a tots plegats, us desitgem un molt bon estiu!

molt bona acceptació entre els alumnes. El passat dimarts es va obsequiar els guanyadors amb un bon llibre de lectura i amb material escolar. A la nostra escola, la dinamització de la biblioteca és una gran prioritat, i així ho demostrem any rere any fent activitats engrescadores i dinàmiques. Des de l’esco-la, volem felicitar tots els alumnes guanyadors i animar-los a participar d’aquestes activitats tan interessants.

Recordeu, un llibre és una bona companyia!

Educació Escola Arrels Primària

28 575 - Divendres, 27-06-2008

El dijous dia 19 els socis del Club Estel van agafar el bus interurbà per visitar el Pi de Sant Just. Un cop allà ens van rebre els regidors de l'ajuntament Goretti Sala i Rafa Hidalgo. Vam visitar empreses del municipi, i altres equi-

Associacions i Entitats Club Estel del Solsonès

Excursió a Vilafranca de ConflentDiumenge, dia 13 de juliolAl matí farem una paradeta per esmorzar a Puigcerdà i tot seguit visitarem el bonic poble de Vilafranca de Conflent i les famoses grutes "Grans Canalets" una de les més importants de França. De tornada dinarem al poble d'Alp i a la tarda farem una parada i visita per veure Puigcerdà i el seu llac.Preu: socis: 36 i no socis: 38 euros.Sortida de l'estació d'autobusos a les 6,30 del matí.

El Club Estel visita el Pi de Sant Justpaments esportius i culturals com ara la nova Llar d'infants que properament entrarà en funcionament. La visita va ser possible gràcies a la col.laboració de l'Ajuntament d'Olius i el Consell Comarcal.

-Formació a càrrec de l'empresa-Contracte / Alta a la Seg. Soc..-Possibilitat d'escollir torn (matí, tarda, nit, de dilluns a divendres i cap de setmana)-Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

ES NECESSITAConsergesd'ambdós sexes

Interessats truqueu al

649 09 40 99

Envieu-nos els vostres articles, opinions...

abans de DIMECRES al

migdia al nostre correu electrònic o porteu-los a la nostra

oficina.

info@elsolsones.net Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

29575 - Divendres, 27-06-2008

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

Cuidem als cuidadors!

El passat dimarts 17 de juny de 2008 el Sol del Solsonès va acollir una xerrada molt interessant de la psicòloga Sílvia Gilibets en què ens va voler incitar a canviar la perspectiva sobre la problemàtica relacionada amb la salut mental; vàrem desplaçar la mirada cap als cuidadors que vetllen pel benestar dels afectats per una malaltia mental (o, en definitiva qualsevol altre tipus d’afectació), els quals, moltes vegades, desenvolupen una patologia latent per la qual no “es preocupen” perquè els sembla que tenen altres coses més importants per atendre.

El 25è aniversaride FEAFES a Madrid

El passat dia 14 de juny es va celebrar la gran festa dels 25 anys de FEAFES, a la sala de conferències del col·legi de metges de Madrid. Va ser una festa digna de remarcar per la gran influència de representants, de Juntes d’arreu de l’Estat Espanyol, entre les quals el president del Sol del Solsonès, Enric Serra, juntament amb el president de la FECAFAMM, Xavier Trabado, i altres representants del nostre país varen tenir l’honor d’assistir a aquest gran esdeveniment, del qual gaudirem d’un bon record. Després d’aquesta celebració va tenir lloc la Cele-bració de l’Assemblea General ordinària de FEAFES.

Ens prenem un respira Lloret de Mar

Com ja és costum al Sol del Solsonès, hem aprofitat els primers dies de juny per anar a Lloret de Mar.

Ponència d’elaboraciódel PLEAS

El passat 16 de Juny va tenir lloc a la Càmera de Comerç de Solsona la ponència d’elaboració del pla estratègic antidroga del Solsonès (PLEAS). Organitzat pel Sol del Solsonès, dins el projecte subvencionat per Caixa Sabadell, va comptar amb la participació de les forces de seguretat locals, AMPEs d’amb-dues escoles solsonines, serveis socials del Solsonès, Bages i ajuntament de Cardona, sanitaris i representants d’associacions i entitats locals.

Durant les sessions es va debatre les debilitats, fortaleses, amenaces i oportunitats sobre la prevenció de la drogodepen-dència. Això va permetre elaborar la primera anàlisi DAFO del tema i extreure’n les línies estratègiques.

El pla estratègic, que s’inicià l’octubre de 2007 amb la concessió del premi Caixa Sabadell, després de la fase de po-nències i elaboració, passa ara a la fase de redacció que tindrà lloc els propers mesos.

Visita del Departamentd’Acció Social i Ciutadania

de la GeneralitatEl passat dimecres dia 11 de juny, vàrem rebre la visita

del sr. Antonio Reinosa Gil, cap dels Serveis de Gestió Territori-al de Lleida, i de la sra. Anna Nicuesa, responsable de Suport a la Gestió del Servei Territorial de Lleida, en la qual van presidir la Junta Directiva del Sol del Solsonès, desenvolupant temes in-terns per ajudar a portar a bon terme els corresponents projectes. Donem moltes gràcies pel seu interès i bona gestió.

30 575 - Divendres, 27-06-2008

31575 - Divendres, 27-06-2008

Història Ramon Fabregat Saló

“Tots els camins porten (també)… al Solsonès

El vint-i-tres d’abril té, i hauria de tenir, molta més importància i moltíssim més relleu i ressò del que ens puguem pensar; m’explico documentadament:

Segons la segona carta de població de Cardona, ator-gada ara farà 1022 anys, concretament el vint-i-tres d’abril del 986, molt acuradament recollida en ”les set civelles” o encivellats cardonins, Borrels II, Compte i marquès de Barcelona, nét directe de Guifré el Pilós, va concedir endemés als Cardonins la potestat d’extreure sal de les mines (Prohibi-da després del 1714 pel molt “afalador” i molt plorat Felip V –(siusplau no confondre’l amb el felip VI, sí, el de la Letizia com molt bé diu l’inclit Salvador Alsiu a la darrera revista Sapiens) Extracció “re-autoritzada l’any 1859)

Tot això està molt bé, em podeu dir tot i que es tracta de fets contrastables; no menys contrastable però és un fet molt històric no menys important… Acabo de parlar de “segona carta de població”… i ara ve la pregunta també cabdal: Oi que ja heu endevinat qui va ser el personatge que va atorgar als cardonins la primera carta de població?... doncs bé, tal com consta en el corresponent pergamí autèntic dipositat a l'arxiu Municipal de Cardona, el mateix Borrell II es va fonamentar en la primera carta de Població que va atorgar als Cardonins… ni més ni menys que… Guifré el Pilós (qui podria ser sinó ell?)… i naturalment ho va haver de fer abans de la seva mort que tingué lloc l’onze d’agost de l’any 897, ben aviat farà 1111 anys com em vaig permetre recordar el propassat 02.11.2007 a l'estimat Setmanari Celsona, número 541… de la qual cosa en parlaré tot seguit…

Em podeu preguntar: i tot això què hi té a veure amb els camins que porten al Solsonès? Molt més del que pugui semblar:

L’any 870, Guifré el Pilós, emparentat amb famílies nobles del país rebé els comtats d'Urgell i de la Cerdanya de mans del rei Carles el Calb, que l’any 878, quan ja era em-perador, li va atorgar endemés els de Barcelona i Girona… o

sigui, quatre comiats… quatre Barres… quatre províncies… i fins i tot (opinió molt personal meva)… TV-4, Canal 44, 4-24, etc. I no 3=tres perquè a “casa nostra” no som els tercers; que vénen després d'1 i 2 (que potser l’he dit massa grossa?)… en qualsevol cas en el número 533 del Celsona ja vaig suggerir la “Teoria dels Quatre comiats anteriors al 897…”

Durant el seu govern, el “Quatricomte (em permeteu aquest apel·latiu?) Guifré” , emprengué la reorganització, entre els anys 870 i 879, de la Vall de Lord fins a Cavallera (Vall de St. Joan) i part del Ripollès arribant segons en quines contrades fins a dinou habitants per Km2 (que en aquells temps no era pas moc de Gall Dindi). I entre el 880 i 886, va fer repoblar el Berguedà, el Lluçanès, la Plana de Vic (aquí a base de castells termenats), El Pla de Bages i una petita part del Vallès.

Els “repoblants/repobladors”, no foren solsament autòctons; eren parcialment hispànics “nouvinguts” dels dominics Musulmans (la frontera amb l’Emirat de Còrdova estava un bon tros més aball del Cardener, fins i tot quasi totalment més avall del riu Negre), nouvinguts que foren també Carolingis, gents de la Settimània, és a dir, també “No germànics”, Gòtics, “No Francics”.

Tots assolien ben aviat una qualitat que ens hauria de servir d’exemple: No sentien cap mena de preocupació per una possible “Immersion Llingüística”… tots enraonaven el mateix idioma… el català d’aquell temps que era temps… això pel que fa al “parlar”… no a l'escriure, reservat només als estudiosos i “altament Benestants”… Fins que més endavant aparegueren les "Homilies d’Organyà"…

És fàcil d’entendre que els historiadors, especialment els més “reculats en el temps”, no podien ser exactes en els fets ni en els temps ni en els detalls com ho podem fer avui en dia que disposem de quasi tota la “tecnologia imaginable i fins i tot per imaginar”; sí que ens han precisat, però, algunes dades que condueixen a deduccions i fins i tot afirmacions força versemblants:

Se’ns afirma sense cap mena de discusió, que el Guifré va ser mortalment ferit aquí molt aprop… a la Vall d’Ora; d’altra banda se’ns diu que morí a prop de Barcelona… ¿on concretament?, pregunto jo. Cal tenir en compte alguns as-pectes: Del Solsonès fins a tocar Barcelona, en aquells temps es necessitaven un mínim de trenta hores de bona cavalcada, sinó al galop, almenys al trot, fent canvi de cavalls a la vora de Castellterçol o de Calaf. Això pel que fa i respecta a per-sones més o menys sanes… no pas però pel que fa a persones ferides mortalment com fou el cas del “Quatricomte”… per la qual cosa ningú no ens podrà titllar de mentiders o fins hi tot “d’aprofitats”, si afirmem definitivament que el Guifré va morir aquí al Solsonès… i aquí apunto…

Una altra cosa és pel que fa el mite DELS QUATRE DITS XOPATS en la nafra mortal del “nostre veritable heroi” Segons vaig dir al número 533 de Celsona, i contràriament al que afirma “Sapiens” en el núm. 9 (i que fins avui no han rectificat tot i que ens diuen “descobreix la teva història” (sic)) el rei Carles el Calb no va poder ser present en els darrers moments de vida del Guifré perquè feia un grapat d’anys que era mort, de la mateixa manera que tampoc no és veritat que

32 575 - Divendres, 27-06-2008

la nostra quatribarra sigui el quart escut europeu documen-tat… agradi o no a qui sigui, la nostra senyera és el primer o almenys segon escut documentat… no solament a Europa sinó a tot el món.

Per acabar-ho “d’adobar”, quelcom veritablement enigmàtic: Sembla que els reis, la noblesa, els cavallers, etc. solien tenir les mans molt més grosses, extrem gens difícil d’entendre, perquè havien de manipular “instruments bèl·lics força pesants”. Personalment em sembla un pèl bèstia, que un rei, per més rei que fos, posés els seus quatre dits, indubta-blement ben gruixits i poderosos, dintre d’una nafra mortal… i pregunto: No en tenia prou amb tres dits? O perquè no hi posava tots els cinc?... i això on ens pot portar? Doncs al fet o a la teoria dels quatre comiats…

Per la qual cosa, a falta de qualsevol “contra-argument” que m’agradaria analitzar tant a fons com calgui, avui per avui, i amb tota la solemnitat que la nostra història es mereix, voldria afirmar “urbi et orbe” que el Compte Guifré el Pilós, va morir l’onze d’agost del 897 a la Vall d’Ora… on tots prou coneixem… i ho va fer defensant la nostra terra…

I precisament per històric fet (que ja vaig preguntar al Celsona núm. 541) de que el Comte Guifré no hagués fet la guerra defensant fins a la seva mort la nostra terra… segui-dament haguéssim tingut altres fronteres… és a dir… i per a dir-ho ben planer… “ben actualitzat”.. : Si Guifré s’hagués comportat com un “passota”, que només s’hagués dedicat –poso per cas- contínuament a “realitzar” “transvesaments de serpentejants espermatozoides” encara que fos en un més o menys arrecerat paller… la nostra història s’hagués segurament esdevingut d’una altra mena difícil de precisar, dubtosament millor… Tot això, i reiterant l’invitació que vaig fer al num. 541 del Celsona, avui a poques hores del 23 d’abril torno a fer una patriotica i reivindicativa crida als catalans i a les catalanes de debò… i molt especialment a la gent del Solsonès, en el sentit que el proper Onze d’agost, dilluns, tots plegats fem un merescut homenatge (El més mediatitzat que es pugui) al nostre primer defensor, al mateix lloc on el varen ferir mortalment… a la Vall d’Ora.. on tots ja coneixem…

Des de la primera crida-Invitació, però, he constatat molt poc interès… molta fredor… molt poc entusiasme: He parlat amb molta gent de totes les condicions, cultura, edat, etc. Fins i tot, en una osació a la Pl. Sant Joan digué una per-sonalitat política:

“Hem de fer moure el Solsonès… a veure si així acon-seguim fer moure com cal la nostra Malmesa Catalunya”…

Fins avui sense resposta; malgrat tot, i ara més que mai, en repetir la meva crida-Invitació, m’haig d’adreçar pública-ment a totes les forces vives a totes les institucions i entitats i molt especialment a la sana gent jove del solsonès, amb la convicció que ningú no decebrà a Catalunya… que des del Solsonès donarem bon exemple a tothom que ho necessita…

Com ja digué, aquesta Crida-Invitació desitjo fer-la, centralitzar-la, mitjançant el nostre estimat Setmanari… El Celsona amb la convicció que ben aviat posarem bon fil a bona agulla i farem bon camí caminant amb seny i progrés… de

forma que Catalunya se senti orgullosa de tenir una comarca, la més “central” (penso aquí també en la rosa dels Vents a Pinós). Que en cap cas no vol dir “centralitzadora”… la més bucòlica… la més humanitzada… la que anomeno “la comarca de la Serenor i el respecte”…

Abans d’acabar, voldria donar les gràcies a dues perso-nes que m’han ajudat molt més del que es pensen:

En primer lloc al meu quasi veí, al mossèn Ballarà, que va tenir la delicadesa d’obsequiar-me esplèndidament amb el regal d’una exquisida reproducció de la carta de repoblació de Cardona que ja hem vist, elegantment impresa el 31 d’agost del 1935 als tallers de Ramon Torra S. C. de Manresa.

En segon lloc al meu quasi veí, el Joan P.S., que em va fer veure que a tocar del Monument al Guifré a la mateixa Vall d’Ora, no es disposa de gaire lloc per a poder encabir-hi moltes persones… deixant de banda el trànsit de tants cotxes, motos, etc. Que puguin fer acte de presència l’onze d’agost vinent… problemàtica que s’ahurà de tenir molt en compte… i no fer les coses sense adequada programació… com solen fer els sapastres…

I com sigui que he començat a parlar dels vint-i-tres d’abril… és a dir.. del dia de Sant Jordi… haig de comentar allò que ens relata “Sapiens”… Els grans Esbrinadors Cata-lans de l’actualitat, quan ens comenta que els 23 d’abril del 1279, sant Jordi va ajudar els alcoiants a vèncer el cabdill Àrab “al-Azrrag” des d'aleshores, patró de la vila d’Alcoi, on es conserva – al relicari de l’església- la relíquia consistent en dues falanges de la mà dreta del màrtir… sense que, fins avui, ningú no ens hagi pogut precisar altres llocs, dates, etc… per més que es digui que l’any 303 (d.C.), l’emperador romà Dioclecià va ordenar l’assassinat de Sant Jordi per haver-se declarat cristià “sapiens” dixit…

Acabo definitivament pregant que em disculpeu si m'he fet massa pesat…

Història Ramon Fabregat Saló

33575 - Divendres, 27-06-2008

Poesia Joana Cervera

BústiesI aquest esquerre de peu

que de torpor camina i no pot, és clar

rebrincada de cavallpel deler d’estiu

faria del ball un saltfins arribar on vius

per cremar de brases el foci la resta de cendres del fosc

nit de terrassa minvant i fumarola resseca

hom pretén que siguis diaamb trabucs de cartró i

llamps de bengala encesaingènua d’humanitat

fes llit a la sonque la carta ja ha arribat

és més, encara que no tinguis mòbil

hi ha oïdes que escolteni bressolen cançons

bústies de veu sonora, o nono saps amb qui parles, però

en silenci teclegen...una abraçada!

si vols.

Els Sants de la SetmanaDivendres, 27 Sant Ciril d’Alexandria. Mare de Déu del Perpetu Socors; sant Ladislau; sant Zoile; beat Tomàs d’Orvieto.

Dissabte, 28 Sant Ireneu. Sant Pau I; sant Argimir; santa Marcel.la.

Diumenge, 29 Sant Pere (o Quefes), i sant Pau (o Pol), apòstols. Santa Maria, mare de Joan-Marc; sant Cir.

Dilluns, 30 Sants protomàrtirs de Roma; sant Marçal de Llemotges; santa Emiliana.

Dimarts, 1 Sant Domicià; sant Aaró (o Aaron); santa Elionor (Leonor).

Dimecres, 2 Sants Procés i Martinià; sants Bernadí Realino, Joan-Francesc Regis i Francesc Gerónimo, i els beats Julià Maunoir i Antoni Baldinucci.

Dijous, 3 Sant Tomàs, anomenat Dídim (el Bessó). Sant Heliodor; sant Jacint; sant Lleó II.

Ràdio Solsona FM

Per 3r estiu...

Torna l’Entre tots

Aquest estiu escolta la millor música amb nosaltres

A partir de l’1 de juliol, cada di-marts a 2/4 de 9 a la teva ràdio, Solsona FM.

Si vols, vine al’especial “si vols”

El divendres 27 de juny l’equip del SI VOLS ens acomiadarem de l’audiència, en viu i en direc-te, fins al 16 de setembre, amb un programa especial des de la Sala Cultural de l’Ajuntament de Solsona (C/Castell, 20).

En aquest “ESPECIAL FINAL DE TEMPORADA” hi serem tota la colla del SI VOLS i molt més: actuacions en directe de Marta Serena, Moixic i Josep Ma. Tripiana, compartirem la conversa amb Mn. Josep Ma. Ferran, sortejarem 2 connexions a TV+Internet, gentilesa d’Indesol, entre tots els qui truquin al 973 48 42 25 o enviïn un correu electrònic a sivols@solsonafm.cat reservant seient, brindarem amb una mica de cava...

T’ho perdràs? Vine; acompa-nya’ns; t’hi esperem!!!

Surt el número 4 de Riu Amunt

Ja es pot trobar a les llibreries i bars de l’Alt Cardener el 4rt número de la revista Riu Amunt, publicació Indepen-dent de l’Alt Cardener. També us la podeu descarregar via internet. El primer núme-ro d’aquesta revista va sorgir el setembre passat, des d’aleshores ja n’han sortit 4 números, un per estació de l’any. S’han tractat temes de tot tipus, tant ecològics, com socials, laborals, culturals, tant de caràcter local, com de Països Catalans com d’arreu. En aquesta 4rta edició hi podreu llegir entre d’altres:

ACTUALITAT: - Port del Comte, visca la sostenibilitat - L’ajuntament de Cardona posa fil a l’agulla al nou pla de mobilitat del nucli antic- El Casal l’Estaca tanca el local de la Plaça Major - Una Vall de Contes: literatura del poble i cap al poble - Campanya de suport a Cal Macarró BREUS: - Riu Amunt Digital - Nou web de la Fura - “Entestat en la independèn-cia” del Titot a la Vall de Lord - Primera Calçotada Popular de Solsona - Sopar i concert al Mercat del Blat OPINIÓ: - Quan un govern esdevé un trist ajuntament metropolità - No neces-sitem més fronteres ni governs - Llibertat Franki de Terrassa! - Pagesofòbia ASTRONOMIA: - Estiu 2008 ENTREVISTES: - Jordi Martí i Font - Marcel Colell i Palà

Publicacions Redacció

34 575 - Divendres, 27-06-2008

GAUDÍCtra. de St Llorenç, s/n - 973 48 31 55

MODA

BANCS I CAIXES

IBERCAJAPl. Camp, 8 - 973 48 03 09

BARS - RESTAURANTS

RESTAURANT CASTELLC. Castell, 8 - 973 48 00 78

FRANKFURT DASAICrta. Sant Llorenç, 4 - 973 48 08 66Only Party............................973 48 29 17RESTAURANT TRABUCAIRECtra, Sant Llorenç, 1 - 973 48 00 27

PAPERERIES - IMPREMTES

Apunts Gràfics ......................973 48 17 19Gràfiques Muval ...................973 48 04 10

Guia de serveis

AUTOMOCIÓ

GARATGE MONTANERCrta. Manresa, 1 - 973 48 06 00 DIÈRESI Autoreparació, SCCLCtra. de torà, 20 - 973 48 03 21TALLERS MONTSOL, S.L.Av. Sant Jordi, 25 - 973 48 27 05

CARBURANTS

CARNISSERIES

Carnisseria Angelina .............973 48 28 50CARNISSERIA PALÁPl. Major, 4 - 973 48 02 64CAN SOLVICrta. Manresa Piscis baixos - 973 48 20 55 C. Castell, 35 - 973 48 11 67Ctra. Torà - 973 48 12 90

FINQUES PLANES Api núm. 7.491Des de 1975. C. Sant Miquel, 16 Tel. 973 48 35 25 - 973 48 35 26

BOMBERS973 48 10 80

CREU ROJA973 48 06 52

MOSSOS088

POLICIA L.973 48 30 40

URGÈNCIES973 48 14 14

PERRUQUERIES

Perruqueria Bajona...............973 48 06 69PERRUQUERIA LLUÏSAC. Llobera, 38- 973 48 26 55PERRUQUERIA NURIC. Sant Agustí,12 - 973 48 29 05

PINTURES

BENIGNO ALCÁZAR, S. L.C. de la Bòfia, 16 - 973 48 05 49

QUEVIURES - BEGUDESBEGUDES DELFÍC. de la Bòfia, 10 - 973 48 14 09CAL COLLCtra. Torà, 6 - 973 48 02 16

TAXI

TAXI BORÉS - 24 h. - 5 i 9 places973 48 11 31 - 689 13 08 08AUTOTAXI Ramon CastroServei 24 h. - 608 93 81 37

ACUPUNTURA

ARTICLES DE REGAL

Articles de RegalPELLICERC/ St. Nicolau, 6 SOLSONA - 973 48 11 59

FERRETERIES - TALLERS

Ferreteria Vilbar ...................973 48 01 54Ganiveteria PallarèsCtra. de Torà, 39 - 973 48 01 60

ESTÈTIQUES

JOIERIES

JOIERIA ESTERC. Sant Cristòfol, 3 - 973 48 28 52

PASTISSERIES

LA LIONESAC. Castell, 18 - 973 48 02 60

GESTORIES

CONTAGESTPL Major, s/n Baixos - 973 48 17 70

GESTORIA MAS75 anys al seu serveiAv. del Pont, 4 - 973 48 00 95

INSTAL·LACIONSELÈCTRIQUES

ESPORTS

RIBERA ESPORTSPg. Pare Claret, 10 - 973 48 15 47

PODOLOGIA

Peusà, centre PodològicC/ Gaspar de Portolà, 4 - 973 48 16 09

TINTORERIES

VIVENDA - CONSTRUCCIÓ

CUINA ESTEL, S.L.Antiga Ctra. de Berga. - 973 48 20 07

VETERINARIS

Clínica Veterinària Setelsis.....629 39 12 46

TRANSPORTS Joan GuilanyàServei Grua + TransportC. Marià Fortuny, 9 - Tel. 608 73 88 15

TRANSPORTS

AUTOCARS TARRÉSC. Sant Miquel, 13 - 973 48 01 29TRANSPORTS I LOGÍSTICAJ. VILADRICHC. Castell, 50 - 973 48 09 09

ÒPTIQUES

Òptica Jané,.........................973 48 34 29

EXPERT RAFART

C. de la Bòfia, 6 - 973 48 31 32

ELECTRODOMÈSTICSCA L’ANITAAl seu serveiC/ Castell, 14 - 973 48 02 08

Torra Stil,.......................... 973 48 39 46

35575 - Divendres, 27-06-2008

Ep, la Foto! Ramon Estany

Celebrant l'aniversari Uns que s'han de casar Visca la núvia

El millor balcó de Solsona Els reis de la festa Sempre destacant allà on van

Un noi molt ben acompanyat

Reis de la festa al Collins Una noia molt ben acompanayda Visca el nuvi

Els reis del Joc

Podemos!!!

36 575 - Divendres, 27-06-2008

Opinió Ramon Solé i Capdevila. President del Comitè Executiu Local de CDC de Solsona

Un any irrecuperable

No tinc clar si l’acte que varen escenificar a l’Ajuntament de Solsona l’actual govern, és a dir, el tripartit solsoní, va ser una roda de premsa, un intent de fer balanç de la seva inexis-tent gestió o un míting polític... no ho sé, però, pel que m’han explicat, va ser feixuc i espès. Bé, res d’estrany, quan no hi ha res a remarcar qualsevol discurs, per molta imaginació que s’hi aboqui, resulta impossible.

De fet, s’ha de reconèixer l’ingent esforç que suposa voler mostrar una imatge que no coincideix, de cap manera, amb la realitat. I quina és aquesta realitat? Doncs, la d’un any perdut per Solsona, un any que ha resultat ser molt car per les butxaques dels solsonins i irrecuperable la feina endar-rerida i perduda. El tripartit solsoní ha aturat la maquinària de l’ajuntament, pel que han dit, s’hi feia massa feina (sic). Què hem d’entendre? que la dedicació exclusiva ben remunerada no motiva prou per treballar?.

Ara bé, el que ha quedat ben palès és la tremenda in-coherència entre el que han postulat en el passat i la punyent realitat. Les formacions polítiques que formen el tripartit solsoní han renunciat, i sense gaires contemplacions, a tots els grans principis polítics amb que alliçonaven des de l’oposició a l’equip de govern de CiU, dit amb altres parau-les, han mentit respecte les seves intencions. Per exemple; no han dubtat ni un instant a l’hora de col.locar persones a dit a l’Ajuntament, han disparat l’endeutament de l’Ajuntament (d’un 52% s’ha passat al 83%), els regidors s’han augmentat,

espectacularment, els sous, s’han endarrerit en el pagament de factures, han perdut una subvenció d’1,5 milions d’euros (249.579.000 pts.), els pressupostos no quadren, s’hauran de retocar, s’han pres decisions estranyes com, per exemple, la de la variant sud, i ja veurem on col.loquen la piscina coberta un cop escapçat el projecte de la Cabana del Màrtir, i així podríem citar-ne moltes més, d’incoherències, però l’espai mana.

Si repasseu les actuacions realitzades durant aquest any per part del tripartit solsoní us adonareu que no n’han endegat cap de significativa per Solsona, el balanç és negatiu, viuen d’una excel·lent renda que gestionen barroerament. Ara bé, no s’han ruboritzat gens a l’hora de fer-se seves algunes de les actuacions i gestions de l’anterior govern a les quals s’hi varen oposar amb una ferotge i injustificada crítica, per exemple; sense anar més lluny, la compra de les instal.lacions de les piscines de la Cissa, ara resulta que aquesta compra és extraordinàriament bona per la ciutat i, com és d’esperar, ens la venen com a una gestió seva.

En fi, en el Celsona núm. 570 s’hi publicà una entrevista al Senyor Alcalde, en la qual va tenir un moment de sinceritat, que sempre és d’agrair, va dir que: “... la veritat, quedo parat com, amb menys actius al govern, es podia portar tot això.” Doncs és molt fàcil Senyor Alcalde, tot això es duia amb una molt bona gestió per part del Sr. Jordi Riart, bones idees, moltes ganes de treballar, dedicació i imaginació de tots els regidors, recepta infal.lible quan els cuiners són bons.

L'acudit del Simi

37575 - Divendres, 27-06-2008

Opinió Ramon Arnau

Crec que va ser en un suplement dominical de no fa pas gaires setmanes on per casualitat vaig descobrir aquesta curiosa recepta elaborada per la cuinera Carme Ruscalleda.

En un primer moment vaig pensar que els nostres cuiners havien perdut el nord i que l’anomenada guerra dels fogons estava arribant a tal extrem, que ara havien decidit sacrificar gats per seguir mantenint l'innovador i reconegut prestigi internacional.

Però afortunadament aquesta primera impressió va durar poc. El temps que vaig tardar en començar a llegir la columna d’ingredients i adonar-me que el gat a que es referia la recepta no era el felí que acostumem a creuar-nos pel carrer, sinó una classe de peix.

Un cop aclarit el dubte, vaig voler imaginar que hagués passat si el que mostrava aquella sucosa recepta en realitat fos el que en un principi jo pensava. És evident que per la gran majoria de nosaltres, esdevindria tota una provocació culinària, però pensem que a la Xina cada any se sa-crifiquen milions de gats pel consum humà. També a països com Vietnam o Corea no ho tenen gens fàcil aquests animals domèstics, on s’utilitza la seva carn per elaborar tot tipus de mandonguilles i un brou que asseguren que va bé pel tractament de l’artritis i altres dolències.

No fa pas gaire, a Barcelona, els visitants que s’acostaven al mercat de la Boqueria, podien aturar-se a una parada dedicada exclusivament a la venda d’insectes comestibles. Aquell comerç que regentava la família Petrus, era tota una atracció turística. Un punt de visita obligat pels pas-sejants de les rambles, que tot tafanejant, podien comprovar personalment que les formigues torrades o el caramel d’escorpí no era el nom de cap jove grup musical sinó un exòtic - i segons diuen- exquisit aperitiu. Però un buit legal sobre la venda d’aquest tipus d’animalons en la normativa europea va fer tancar aquesta singular parada que amb tota seguretat molta gent ja deu trobar a faltar.

Com veiem, la gastronomia no es regeix per cap norma. Ni els gus-tos són els mateixos a tot arreu. El lloc on vivim i el pes de la tradició ens condiciona de ben petits el que ens agradarà de grans. I això fa que finalment ens decantem per uns aliments i en rebutgem molts d’altres. Però no perquè aquests no ens agradin, sinó perquè en el fons no ens atrevim a provar-los.

Suquet de gat Un fet que podia ser molt tràgic i va ser divertit

Era el meu padrí Pere Espinal que un dia va anar a baix el portal del Pont a passar l’estona i a conversar amb la gent que hi va trobar. Va arribar la tartrana de Manresa i en sortir un senyor ben trajat amb el seu barret. Feia tot l’efecte de ser una gran personalitat.El Pere va fer un pet tan gros que el senyor va pensar que se li feia una burla i tot enfadat li va dir:- Bon home, no coneixeu la urbanitat, no. L’hauríeu de conèixer.- Feu-me-la conèixer que faríem la xerradeta, ja que sóc vidu. Si fos guapa encara podríem fer algun tractet.La Urbanitat era un llibret que ensenyava la bona conducta i tenia aquest nom.El senyor li va dir tot enfadat:- Sou un descarat. No teniu els modus, faltat de vergonya i no teniu dignitat.- Senyor, teniu tota la raó, si vaig emmascarat és perquè remeno carbó, els modus encara els tinc penjats entre les cames. Si sabés on venen vergonya en compraria, reconec que en falta, i la dignitat la teniu els senyors. Amb la Dignitat foteu les animalades que podeu i els que no la tenim hem de mirar com les feu i hem de callar.El senyor, del tot enfadat:- Us faré ficar a la presó.El Pere engega una bajanada i es posa la mà al cul.- Marxi, que d’aquí en surt un gas que se li ficarà al nasEn ficar-se la mà al nas, la gent anava rient; i ell amb el seu barret entra al portal dient:- En aquest poble, que ho són, de mal educats, en riure’s de les personalitats!- Pere, de la manera que el senyor us ha malparlat, vós també ho haguéssiu fet. Us hauria fet ficar a la presó. Però de la manera com li heu dit ha sigut molt divertit, hem rigut molt.Això sí que us ho hem de dir: al costat d’una persona que porti barret, no hi feu cap pet, perquè s’hi enfaden.De vegades a casa ho explicava i la mare li deia:- Com volíeu que aquell senyor us fes bo amb la urbanitat, si el vàreu burlar amb el gas que se li ficava al nas i el vau tractar d’animal!

Records Pere Espinal

Envieu-nos els vostres articles, opinions...abans de DIMECRES al migdia

al nostre correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina.

info@elsolsones.net Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

38 575 - Divendres, 27-06-2008

Ecologia crítica Lluís Brotons i Alabau. Llicenciat en Ciències Biològiques

La setmana passada al Celsona era portaveu de la nova campanya contra els incendis de la Generalitat de Catalunya: FOC ZERO. En l’estiu del desè aniversari del gran incendi que va afectar d’una manera tan intensa el sud del Solsonès, l’eslògan de la nova campanya bé val un comentari.

Què ens volen comunicar les administracions amb FOC ZERO? Quin missatge es transmet a la societat sobre aquest fenomen que afecta any rere any els nostres boscos? El missatge és clar, gens ambigu i no deixa lloc a cap mena de dubte. El foc és l’enemic número u del bosc, l’enemic a batre i a eliminar de manera absoluta, sense contemplacions ni compassió. No hi ha lloc per les reflexions complexes, i si aquest objectiu el proposa el nostre govern i els seus assessors, és que deu ser possible... o no?

La realitat és que el foc és un element indissoluble a la dinàmica natural dels boscos Mediterranis. Aquesta informació és rellevant si volem comprendre el per què de l’atac indiscri-minat al qual ens sotmeten els focs. Els boscos catalans i de tota la Mediterrània han cremat des de temps immemorials, i l’impacte del foc ha deixat una empremta en els boscos que han sobreviscut. Les etapes en les quals els focs han estat menys significatius es relacionen amb una utilització intensa del bosc, que ha reduït, de manera radical, el combustible disponible. Sovint, a més, aquesta reducció de combustible s’aconseguia mitjançant cremes, més o menys controlades.

De cop, però, el nostre món rural es comença a desplo-mar. La població rural disminueix, la utilització del foc i la recol·lecció de llenya esdevé quasi bé pecat. I en 40 anys ens trobem amb uns boscos adolescents plens d’empenta però ex-tremadament sensibles als incendis. Si a tot això hi ajuntem una creixent tendència a estius més secs i calorosos que augmenten el nombre de dies amb alt risc d’incendi, la imatge que tenim

Foc 0... un somni irrealitzable?

Incendi del Solsones 98

actualment, i la que ens espera en un futur proper, ens allunya de manera descarada del FOC ZERO.

Així, doncs, mentre les condicions dels nostres boscos siguin les que són, la desaparició dels incendis és un quimera. Fins i tot, en condicions òptimes, amb una gestió més activa i uns boscos més madurs, el foc jugarà un paper crític en la dinàmica del canvi forestal. Per això, el missatge que ens transmet FOC ZERO és un missatge benintencionat, però fals. Un missatge que condueix a la frustració d’uns territoris que comencen a acceptar, malgrat tot, que el foc és part del paisatge. Tard o d’hora s’assumirà que la lluita de cada estiu no és contra el foc, si no contra els efectes d’un tipus de focs que nosaltres mateixos hem creat convertint els nostres paisatges rurals en bombes de rellotgeria. El foc ens escalfa durant les nits d’hivern, però si no vigilem ens pot arribar a cremar el menjador. Potser que vigilem l’estat de la nostra llar de foc en comptes de culpar de tot a les flames!

Opinió Ramon Gualdo

Arribarà? Ja m’agradaria, ja! Carles Castellanos, del Col·lectiu Marta de Jonc, en un dels seus articles deia que, encara que patim moltes trifulques, que no siguem massa pessimistes, perquè pot ser un síntoma de la República Catalana que vindrà. I ho diu així: “Talment com l’infant que marraneja al ventre de la mare i no acaba de sortir, així deu ser el nou règim que vol venir”.

Doncs, jo, també desijtjo que la República Catalana Independent, surti del ventre d’una punyetera vegada, i que vegi la llum. O bé, que vegi la llum qualsevol sistema que sigui la llibertat de Catalunya. Perquè la cosa està tan atrotinada que hem de viure amb pedaços i sargits com a Cal Misèries.

La república independent?

He començat a fer llista dels desgavells, i fixeu-vos quin sarau en surt: El PP ens ataca, Zapatero ens enganya, l’extre-ma Dreta esbronca, la COPE ens insulta, Pedro Solbes ens mareja, la Monarquia ens encotilla… Doncs, jo també dic: Què carai hi fem en aquesta Espanya?

Castellanos –optimista- acaba dient que la República que vindrà, caurà per la bellugadissa dels fets, “caurà com a fruita madura”. Doncs, confiem en els arbres fruiters. Això sí: No esperem massa a recollir la fruita, perquè –es-carmentats com estem- pot venir una gelada negra o bé una pedrada, i que se’n vagi tot a fer punyetes. I si ens queixem per les pomes i les peres macades, el ministre Solbes encara ens dirà: Fillets, no havíeu pas assegurat la collita!

39575 - Divendres, 27-06-2008

Per a preveresExercicis espiritualsDies: del 30 de juny al 5 de juliolPredicador: Mns. Agustí Cortès, bisbe de Sant FeliuComencen a les 11 del matí i acaben al matí. L’hora d’arri-bada a la casa és a partir de les 10.

Per a tothomExercicis EspiritualsDies: del 6 al 12 de juliolL’evangeli de les dones: lectura del llibre de RutP. Ramon Ribera-Mariné, monjo

Bisbat i Parròquia Ramon Estany

Per a religiosesExercicis espiritualsDies: del 21 al 27 de juliolCrist, misericòrdia del PareP. Salvador Plans, monjo

Per a tothomDies: del 29 de juliol al 4 d’agostRetrobar el propi cor a la llum de DéuP. Cebrià Pifarré, monjo

Comencen a les 7 de la tarda i acaben després de dinar.

Insistim sobre la nostra malanada llengua. No malanada en les seves altes verificacions, sinó en el seu ús domèstic i de carrer. No sé si en trec res, pot ser que sigui la veu que clama en el desert. Ah, aquell granet de bona voluntat de part dels catalans a millorar el seu llenguatge! Grans béns ens en vin-drien, d’ordre cultural, de civisme i d’afirmació nacional. En especial voldríem motivar-hi les mares de família, la dona tan essencial de cara al bon funcionament de la llengua... mare. Els nens aprenen català a l’escola, i algun mestre conscient potser que els corregeix la parla, però tornen a casa i es troben amb el català que els parlen les mares brut i impresentable. I aquest català els nens continuen parlant-lo a tot arreu, al marge de l’escola. Trist a tot ser-ho.

Avui voldria que prestéssim atenció als tres barbarismes que enlletgeixen més la llengua col·loquial. Són una pesta en tot Catalunya, ja que empastifen la llengua de tots els catalans. Quina passa endavant que donaríem, xiquet, si obteníem de corregir aquestes tres paraules tan malsonants!

Per comptes d'"algo”, diguem: alguna cosa. Que ho trobem fàcil o sense gràcia? És del tot correcte i universal. A més d’haver-ho dit sempre, fins fa pocs anys, és universal: a la seva manera, així ho diuen el castellà, l’anglès, el francès i l’italià, per exemple.

També tenim el bellíssim res, en especial quan dema-nem. Així direm: Què hi ha res més? Que volia res més? Que us convé res? Que hi ha res de nou? Res més? Casos en què també pot ser dit alguna cosa.

Quelcom és molt correcte, però és massa gramatical i no l’hem dit mai. Diguem allò que abans sempre dèiem.

Tampoc no podem utilitzar “algo” com a adverbi d’un adjectiu, com quan diem “és algo negre, “és algo prim”, “es fa algo pesat”. Cal que diguem: és una mica negre, és una mica prim, es fa una mica pesat. Per a això tenim aquests adverbis tan bonics.

“Cariño”. Per a expressar allò més tendre i delicat que

Opinió Pere Ortís

“Algo”, “cariño” i “vale”

tenim els catalans manllevem una paraula al castellà que no ens fa cap falta. És a dir, utilitzem una paraula espúria per a expressar el nostre amor. Ves, també què trist. Doncs expressem-lo amb la mateixa paraula, ben nostra: Amor. Dues persones grans que s’estimen s’han de dir: Amor. Així s’ho diuen els sud-americams, els nord-americans my love─, i m’imagino que així s’ho diuen arreu del món. De vegades els catalans tenim uns prejudicis rucs, de vergonya, per dir les coses ben dites. Voleu més ruqueria que dir a un home gran i seriós “cariño”? Si el marit s’ablaneix a què li diguin això, ja és millor dir-li capdetrons.

Si es tracta de marrecs i galifardeus, tenim paraules bellíssimes... arraconades! Ves també si és trist. Patuf, patufa, rei, reina, reietó, manyac, manyaga. Un ventall preciós per a causar enveja a la llengua més pintada.

I el fatídic “vale” que embruta el català de Mahó a Fraga i de Guardamar a Salses, passant per la Vall d’Andorra, i sense perdonar individu i estament. És una autèntic desastre. Des-banca una colla d’expressions catalanes i les envia al botavant. Desbanca entesos, d’acord, bé, molt bé, ja està bé, prou, ja n’hi ha prou, exacte!, oi, clavat!, adéu, a reveure. Escolteu alguna d’aquestes converses per mòbil, que broten com bolets per carrers i places, i el sentireu vint-i-cinc o trenta vegades, aquest “vale”. Quin empobriment, quina misèria, quin mal per a la nostra pobra llengua! Quina insensibilitat més lletja la dels catalans!

Sempre he pensat que els alts responsables de la llengua haurien de fer més en aquest aspecte de corregir l’idioma. Nete-jar-lo d’aquests barbarisme tan lletjos. Editar pamflets, fixar-los en llocs públics i ben vistents. Fer-hi alguna cosa als nostres mitjans. Ai, els nostres mitjans! Que Déu ens empari. Sempre m’he demanat per què a TV3, o a Catalunya Ràdio, no hi ha cap programa de normalització i de bona parla. Quelcom així com El bocamoll, però que no vagi tan per les branques, ans que sigui pràctic, que toqui la cosa real, i que parli més bé que el moderador, el qual, de totes passades, Déu n’hi do.

Activitats programades al santuari del Miracle

40 575 - Divendres, 27-06-2008

Conte M Nadal

Capítol III

D’un que se n’anà pel món per aprendre de tremolar!Aprèn el que vulguis, digué el pare: -Tant me fa… Aquí tens

cinquanta escuts, véste’n a córrer món, i no diguis a ningú d’on ets, qui ets, ni qui és el teu pare perquè m’avergonyeixo de tu… Sí, pare, com vulgueu: si no demaneu res més, em serà fàcil tenir-ho present, a trenc de dia, el minyó s’embutxacà els seus 50 escuts i se’n va anar pel camí ral mormolant sense parar: “Si sabés de tremolar!"

Vet aquí que passa un home i sent aquestes paraules que el minyó anava dient entre ell, i quan hagueren fet un tros de camí plegats l’home li diu:

Veus, allí hi ha l’arbre on quatre morts de gana s’han casat amb la filla del “corder”, i ara aprenen de ballar: Asseu-t'hi.

-És ben fàcil, i si tan aviat aprenc de tremolar els meus 50 escuts són ben teus: Torna a cercar-me demà al matí.

El noi anà doncs a la “forca”, s’hi assegué al peu i esperà que fos de nit. I com que tenia fred, va encendre’s un foc, però cap a mitja nit feia un vent tan gelat que amb el foc i tot no podia arribar a escalfar-se. I com que el vent movia els penjats, d’ací i d’enllà, fent-los topar uns amb els altres, ell pensà: Si tu, aquí baix, vora el foc et geles, imagina’t com es deuen trobar allí dalt!. I com que era compassiu, atansà l’escala, puja, els treu la corda i els baixa tots 4… llavors atià el foc, el bufà i els posà a tots al voltant, perquè s’escalfessin

Pero ells resten allí testos, sense fer un moviment, i el foc sel’s agafa a la roba, Llavors els diu: “Pareu esment; si no torno

a penjar-vos”! Ell s’enfada i diu: Si no voleu parar esment, jo no sé què dir-vos-hi, no vull cremar-me amb vosaltres, i els torna a penjar tots de rengle. Després s’estira vora el seu foc i s’hi adorm…

L’endemà torna l’home i li reclama els 50 escuts dient: Ara ja saps què cosa és tremolar?

-No- respon, d’on hauria de saber-ho? Els d’allí dalt no han badat boca, i eren tan estúpids, que s’han deixat cremar els quatre parracs que duien al cos.

Llavors l’home va veure que el noi no li donaria pas els 50 escuts, i se’n va dient: No se m'havia presentat mai un cas com aquest…

El minyó continuà també el seu camí, i altra vegada es posà a mormolar… “Ah, si sabés de tremolar!”

Un carreter, que venia darrera d’ell, sentí això i li preguntà estranyat.. Qui ets? No ho sé, respongué el minyó. El carreter prenguntà encara: D'on ets? No ho sé pas. Qui és el teu pare? No puc dir-ho. Què remugues contínuament entre dents?

Ah! Respongué el minyó: Voldria saber de tremolar però ningú no me n’ensenya…

Deixa’t de bajanades, diu el carreter, vine amb mi, ja veuré de col·locar-te… El minyó se’n va amb el carreter, i al vespre arriben a un hostal, on feien compte de passar la nit. Així que entren a la sala, torna a dir ben fort:

-Si jo sabés de tremolar, Si jo sabés de tremolar!Continuarà...

Opinió F Torres

Felicitat és comunitat compartida

Repassant els retalls de diaris que guardo en una carpeta, trobo una enquesta feta anys enrere que presenta uns nens en una edat aproximada als dotze anys. Se'ls dóna tres dibuixos que representen diferents maneres de celebrar el seu aniversari i se'ls demana quina de les tres els agrada més.

El primer dibuix representa un nen assegut a terra envoltat de tot tipus de joguines. El segon pinta el mateix nen a taula amb els seus pares a punt d’obrir un gran paquet. El tercer dóna la mateixa imatge d’un nen acompanyat de molta gent, pares, familiars i amics, tots jugant i divertint-se, però sense cap joguina.

El resultat de l’enquesta és el següent: Només el quinze per cent va escollir el primer dibuix, un altre quinze per cent va optar pel segon. I un llarg setanta per cent va preferir, sense dubtar, el tercer.

Vist això, potser no és exacta l’opinió que tenim sobre l’egoisme dels nens, perquè a l’hora de la veritat saben molt bé que el millor regal és l’amistat i la companyia. Ja en aquesta edat han entès molt bé que hi ha més felicitat en la comunitat compartida que en la soledat. Que les coses bones compartides resulten més agradables. Perquè si, efectivament, és millor estar

sol que mal acompanyat, és molt millor estar ben acompanyat que estar sol.

Déu va crear l’home com un “animal social” i es va ado-nar que no seria completament feliç sense una companya del seu llinatge. Sent així resulta estrany que ens dediquem tant apassio-nadament al cultiu de l’egoisme. Hauríem d’aprendre a conjugar el verb compartir en sentit pràctic. Chesterton, que en sabia molt, d’aquestes coses, solia dir que només compartint l’home se sent realitzat. I que s’ha de compartir tot. Ell deia, “Si de dos que caminen junts només un porta paraigües, s’ha de compartir el paraigües, i si cap dels dos no porta paraigües, s’ha de com-partir l’alegria i el bon humor de mullar-se junts”.

Malauradament no vivim en un món en el que a la gent els agradi compartir. Sovint ens trobem amb multitud de per-sones, però una multitud no és una companyia, en realitat sol ser un amuntegament de soledats.

Com éssers socials i sense la necessitat de perdre la nostra pròpia identitat, hem de viure oberts als demés. Aquesta ha de ser la tasca de la nostra vida, perquè a la fi la meta de la nostra felicitat és aquella que els llatins resumien en el joc de dos verbs: amare et amari, “Estimar i ser estimat”.

41575 - Divendres, 27-06-2008

Atletisme Club Fondistes del Solsonès - Prosetel - Fotos: Lluís Closa

Èxit de participació a la 1a Cursa de Muntanya del SolsonèsXavier Espiña i Dolors Serral, s’imposen en Puig-Arnau Pubilló

Diumenge dia 22 de juny de 2008 a les 10 del matí es va donar la sortida a la primera cursa de muntanya del Solsonès, celebrada a Puig-Arnau Pubilló de Canalda, organitzada per Fondistes del Solsonès i direcció del poble rural. Un recorregut típic de muntanya sobre una distància de 8 quilòmetres i amb molta calor es va donar la sortida als 94 inscrits.

Des de la sortida Xavier Espiña del Saltarrocs de Sanauja, es va posar al cap davant de la cursa, seguit molt de prop per Sancho Ayala dels Fondistes del Solsonès que no va poder evitar el triomf d’en Xavier, que va entrar primer amb un temps de 36’ 20 minuts. Segon va entrar Sancho Ayala amb 37’18 minuts i 3r va entrar Jaume Lara de Sabadell amb 39’48

En categoria femenina les germanes Serral Soler de Sa-llent van fer ple: Dolors, Montserrat i Glòria amb uns temps de 48’06 minuts, 52’35 minuts i 54’54 minuts respectivament.

En Categoria de menys de 18 anys 1r Marc Aranda, 2n David Alconchel i 3r Martí Sarra.

El premi al primer/a de la Comarca va ser per Xavi Farrer dels Fondistes del Solsonès en homes, i Anna Feu en dones.

Cal destacar la nombrosa participació d’atletes de la nostra comarca (21 atletes).

Agraïment als patrocinadors, direcció del poble rural Puig-arnau Pubilló i molt especialment al nostre reporter gràfic “Lluís”.

Podi categoria femenina

Dolors Serral Sancho Ayala Xavier Espiña El Josep amb el reporter Lluís

Pòdium juvenil Pòdium dels veterans 1a. classificada de la comarca

42 575 - Divendres, 27-06-2008

El FS Navès ja és equip de primera territorial

Futbol Sala FS Navès

Ha estat molt dur!, però després d’una llarga temporada s’ha aconseguit la fita que tant temps feia que perseguia el nostre equip, PUJAR A LA 1a TER-RITORAL DEL FUTBOL SALA.

Després d’una molt bona tempo-rada (sobretot als partits de casa, en els quals només s’ha cedit un empat durant tota la lliga), van arribar a la promoció d’ascens amb la moral pels núvols, però alhora també bastant desgastats físi-cament degut a la llarga durada de la temporada. El nostre rival a la promoció era el Vinaixa, l’equip d’un petit poble al costat de les Borges Blanques, un conjunt molt ben equilibrat i, també s’ha de dir, amb una afició com poques en aquestes categories i en les de més amunt.

La promoció va començar amb el primer partit a casa ( ja que el factor pista es va decidir del nostre costat per sorteig), aquest partit es va decidir a favor nostre a la tanda de penals. Va ser un mal partit, degut segurament a la desconeixença entre els dos equips. El segon partit era l’endemà, el primer “match ball” per nosaltres, però a la seva pista i amb el recolzament de la seva afició el Vinaixa ens va passar per sobre. Primera oportunitat perduda i gran baixada de moral per nosaltres, degut al dur correccional al que vam ser sotmesos. Però encara quedava una altra oportunitat, el següent dissabte i, a més a casa. Així, el 21 de juny era la nostra última oportunitat, amb un pavelló ple com mai s’havia vist, ens disposàvem a jugar uns dels partits més importants de les nostres vides. Va ser un partit lleig, molt tàctic, com acostumen a ser tots els partits decisius, amb els dos equips tancats al darrere i esperant l'oportunitat

per sortir al contraatac, on segurament el primer que marqués s’emportaria el gat a l’aigua. I així va ser, el Navès va agafar una renda de tres gols que li va ser suficient per acabar guanyant el partit, amb una mica de patiment al final, però tot va quedar decidit en marcar el nostre últim gol a falta d’un parell de minuts de l’acabament del partit. D’aquesta manera s’assolia l’anhelat ascens a 1a divisió del F.S. Navès.

Ja per acabar, ens agradaria fer tota una sèrie d’agraïments a tot un se-guit de persones i així fer-los partíceps del nostre ascens. Primer de tot agraïm a les nostres famílies i companyes tot el suport durant la temporada. En segon lloc, al Ramon Vilaseca, un dels nostres patrocinadors i el gran organitzador de la festa final i, per últim, al Quim Vilaseca, per agrair-li tota l’ajuda desinteressada

durant tota la temporada. També agraïm a les empreses Carsol i Jordi Vilar els seus ajuts per poder cobrir les despeses de la temporada, a tots ells: GRÀCIES.

I ara només esperem que l’any que ve sigui el del nostre afiançament a la ca-tegoria i....... A PRIMERA OEEEEEÉ!!! A PRIMERA OEEEEÉ!!!!.

CAPITÀ,ho hem aconsseguit,gràcies per tot el teu treball!!!!!De part dels teus jugadors.

info@elsolsones.netCtra. Torà, 25, SOLSONA

Tel. 973 48 17 19

43575 - Divendres, 27-06-2008

Joan Pujol, medalla d’argentde la Federació Catalanade Basquetbol

Aquest dissabte 28 de juny, l’Hotel Barcelona Plaza tornarà a acollir a la tarda l’Assemblea General i a la nit hi tindrà lloc la Trobada del Bàsquet Català.

Cal destacar que en aquest acte el nostre primer entrenador Joan Pujol rebrà la medalla d’argent, per la seva trajectòria i implicació en el bàsquet català. Aquesta menció es fa a proposta del CB Solsona, que ha estat avalada pel CB L’Hospitalet, club al qual el Joan Pujol ha tingut diverses responsabilitats tècniques durant un munt d’anys.

Noticies de Bàsquet C. B. Solsona

Dilluns es posa en marxael Mini-campus d’estiudel CB Solsona

El proper dilluns comença el tradicional mini-campus d’estiu de bàsquet que organitza el club solsoní en el que hi participen una bona colla de nens i nenes, d’entre 6 i 12 anys. Enguany la direcció tècnica va a càrrec dels entrenadors de bàsquet Lluís Folch i Toni Baena. Des del web del club (www.cbsolsona.com) s’aniran mostrant les imatges actualitzades diàriament de l’ambient del mini-campus.

L’equip cadet femení preferent va celebrar dissabte pas-sat a Solsona un dinar de germanor. Va ser la festa de final de temporada d’un projecte esportiu singular, que ha fet història i ha arribat a unes fites inimaginades. A la festa – que va ser molt emotiva i, alhora, disbauxada – hi van participar pares, tècnics i directius.

A falta de fer les valoracions oportunes per part dels responsables d’ambdós clubs, hi havia en l’ambient l’evidència que ja no serà viable mantenir el projecte en el nivell júnior. Era, per tant, la celebració d’una temporada que ha acabat amb un palmarès brillantíssim: subcampiones de Catalunya, subcampi-ones de la Conferència Est, i – injustament -onzenes d’Espanya. Però era també una festa de comiat d’un projecte “boig” (així el va definir l’entrenadora) que ha aportat molt i molt als qui n’han estat els protagonistes: jugadores, pares i tècnics. Èxit esportiu, esperit de sacrifici i de superació, amistat, i el record d’una experiència viscuda que recordaran tota la vida...

Presents a la web de la FEB

La web de la Federación Española de Baloncesto va il·lustrar el Campionat d’Espanya cadet femení amb una fo-tografia del partit del Solsona-Torelló amb l’Halcón Viajes de Salamanca. L’equipació taronja-negre va ser protagonista. Una anècdota més d’una fita històrica de l’esport solsoní.

UE Mataró, campiones d’Espanya

Tal com es preveia, tot i que no ho van tenir fàcil a la final amb el Gran Canària, les noies del Mataró es van proclamar Campiones d’Espanya. Un altra fita per al record: el nostre rival a la competició ha estat campió estatal, ha jugat al nostre pavelló i el públic solsoní ha pogut veure’l en directe.

U E Mataró campiones d’Espanya

Solsona – Torelló:un dinar de celebració i comiat

Joan Pujol

44 575 - Divendres, 27-06-2008

Envieu-nos les vostres cròniques d'Esports... abans de

DIMARTS al migdia al nostre correu electrònic

o porteu-los a la nostra oficina.

info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

C. Castell, 8Solsona973 48 00 78

Futbol Sala C. E. C. R. Cambrils - Territorial Catalana Sala

SOPAR FINAL DE TEMPORADA 2007-2008DISSABTE, 28 DE JUNY DE 2008

21:30 - FONDA CASANOVA (CAMBRILS)

HI ESTEU TOTS CONVIDATS, PER RESERVES TELS. 973 489 014 / 973 499 059

T’agradaria formar part de LA PENYA?

La Penya busca nois i noies per posar equips en competició federada de futbol sala. Si hi estàs interessat/da parla amb qualsevol membre de la junta al pavelló municipal els dies de partit o bé truca al mòbil 647 625 877 i deixa el teu nom i un telèfon de contacte a la bústia de veu i et trucarem.ANIMA'T A GAUDIR DEL FUTBOL SALA AMB LA PENYA!!!

Futbol Sala

Majoral, el pilot protagonista dels incidents.

Modelisme

Una nova i problemàtica cursa va ser la que es va disputar a les instal·lacions del Club Esportiu Solsonès Modelisme, el passat divendres, on dos nous pilots es varen inscriure per tal de poder aconseguir el disputat títol solsoní de ràdio control.

En aquesta cursa vàrem poder veure una nova victòria del pilot Ramon Pallarès, amb 232 punts que l’acosten més a la tan esperada victòria final, i amb només 2 accidents sense importants conseqüències. En el segon lloc, hi trobàrem un doble empat a 214 punts entre el Roig i el Majoral, dels quals al final se’ls va fer un repartiment de punts totals, això sí, aquest últim havent provocat durant tota la cursa molts incidents amb determinats cotxes i tot i les protestes de la majoria dels pilots perjudicats, per no dir tots, i davant dels comissaris de la cursa, aquest s’esmunyí com pogué donant simples raons de ser-ne ell el perjudicat, però tot i així en les pròximes curses que queden se li farà un seguiment molt exhaustiu, i no es lliurarà tan fà-cilment de les penalitzacions com està sent habitual fins ara, o sigui, que haurà d’anar amb molt de compte.

La quarta posició va ser pel nou pilot Albert Cardona amb un total de 131 punts i amb un pilotatge molt segur de si mateix. La cinquena posició va ser per l’Augé, un dels més perjudicats, en les impertinències del Majoral, amb 114 punts. En darrera posició, hi trobem un altre dels nous pilots, l’Albert Vitutia, “Vitu”, amb 53 punts.La classificació queda de la següent manera:

Majoral: conspiració o fraudulència

CLASSIFICACIÓ GENERAL

45575 - Divendres, 27-06-2008

El dibuix del Celsona

Nois i noies de totes les edats, aquí teniu l'oportunitat d'enseryar-nos les vostres obres. Dibuixeu-nos el que us demanem en aquesta plana i porteu-la a la nostra oficina del Celsona Informació. Entre tots triarem el més maco i li donarem un regal a l'artista guanyador/a. Ànims, busca els retoladors i a dibuixar!!!

Nom: Edat:

Dibuixa la Revetlla de Sant Joan

46 575 - Divendres, 27-06-2008

Les 7 diferènciesSant Joan se celebra d'una manera molt especial en la Plaça més magnífica de Solsona.

Sabries trobar les 7 diferències?

Passatemps Marta C.

ÀRIESÉs probable que sigui un mes una mica complicat, evita les discussions i procura relaxar-te i descansar. Seria un bon mes per agafar vacances. Segueix un programa de salut. No hi ha novetats econòmiques.

TAURELa comunicació i els interessos intel·lectual tenen molta importància aquest mes, seguit de la família, probablement hi haurà reunions familiars. Si et dediques a la inversió podries fer-ho en restaurants i hostaleria

BESSONSTot avança ràpidament aquest mes per a tu, excepte la teva professió, de totes maneres no t’afectarà. Pots tenir visita d’algú molt proper, que pot quedar-se a casa teva durant un temps

CRANCEnhorabona! Estàs en el teu punt àlgid, tens magnetisme i carisma. La teva vida amorosa en general és bastant bona i tens el poder per crear-te les condicions com tu les desitges, i has de fer-ho

LLEÓÉs un bon mes per fer vacances, no passen gaires coses per a tu aquest mes i és el moment ideal per divertir-te, i ara és fàcil fer-ho, més endavant serà més difícil

VERGEEstàs en un mes de molta independència i faràs les coses a la teva manera passi el que passi. Bon moment per aconseguir els teus objectius d’una manera molt ràpida. Pots sobresortir en esports

BALANÇAÉs un moment de molta feina i no és convenient fer vacances aquest mes, necessites estar al teu lloc de treball. En l’amor tindràs algunes sacsejades

ESCORPÍAquest mes sabràs més bé que ningú el que és bo per a tu i el que et convé, però has de reflexionar atentament els canvis que desitges fer. Concentra’t en la teva vida professional o externa

SAGITARISi tens fills procura tenir-los a prop aquest mes, però has d’evitar discussions o renyines. Hi pot haver un viatge a l’estranger, també podria ser de negocis o de treball. La salut és excel·lent

CAPRICORNDurant aquest mes estàs preparat per enfrontar-te al món i a totes les dificultats professionals amb molta energia. Vigila la salut, i dóna prioritat als teus pulmons. En l’ amor aconsegueixes els teus propòsits

AQUARILa teva confiança en tu mateix és una mica més dèbil del normal i has de moderar la teva capacitat d’ imposar-te. Arriba a acords amb els altres mentre això no sigui negatiu

PEIXOSAquest mes et trobes amb molta energia i totes les molèsties físiques desapareixen. Hi poden haver canvis importants en la teva economia, que en principi semblaran pertorbadors però a la llarga seran positius

Plaça Olivera, 3 baixosEl Pi de Sant Just - 25286 OliusTel. 973 29 96 65

Núria Picola Huguet Tarot psicològic - Cartes astrals - Previsionsnuriapicola@terra.es - www.nuriapicola.com

Horòscop - JULIOL Núria Picola

47575 - Divendres, 27-06-2008