Apunts Gràfics, SL., no es fa res-ponsable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les er-rades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Celsona Informació és pos-sible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinte-ressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon GualdoJordina Tarré

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Mòbil: 617 01 29 51

Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier

Montilla Marta Cases Textos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONAinfo@elsolsones.netwww.elsolsones.netDip. Legal: L-267-19971.350 exemplars

El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Solsona Josep M. Montaner i Reig

La Barra del Mia

El concurs per l'elecció de la pubilla de la ciutat provoca malestar entre les entitats

Algunes de les entitats que van presentar una aspirant al concurs per l'elecció de la nova pubilla de Solsona han mostrat el seu malestar pel que consideren un error en el procediment d'elecció de les candida-tes. Les queixes es deuen principalment a la composició del jurat i al format de l'examen.

L'Agrupació de Geganters de Solsona -que va presentar la seva candidata- considera que la manera com es va fer el procés "potser no va ser la més encertada". Els membres d'aquesta entitat han lamentat que la regidora de cultura de l'ajuntament solsoní, Sara Alarcón, formés part del jurat avaluador i elaborés les preguntes de l'examen "tenint en compte que una de les candidates prové d'una entitat de la qual la regidora és membre".

El Macip Major dels geganters, Pere Cuadrench, ha reconegut que "les entitats es poden sentir molestes per aquest fet" però ha apuntat que "mirarem de parlar amb l'ajuntament i la regidoria de cultura per millorar el procés en el futur".

Una altra de les entitats presents en l'elecció, l'Orfeó Nova Sol-sona, ha anunciat que demanaran una reunió amb l'alcalde per tractar aquesta qüestió, ja que consideren que el procés s'ha de fer millor.

Per la seva banda, la regidora de cultura de Solsona, Sara Alarcón, ha explicat que l'avaluació es va fer "a porta oberta i amb un membre de cada entitat representada participant en el jurat". En aquest sentit, la regidora s'ha mostrat "sorpresa" ja que "les entitats van disposar, a més, de les preguntes de l'examen quan ho van sol.licitar i mai no van formular cap objecció al procediment triat". Alarcón ha explicat també que "sap greu que algú quedi fora" i ha lamentat "el rebombori" que ha aixecat la qüestió.

2 528 - Divendres, 3-8-2007

Solsona Josep M. Montaner i Reig

Autoritzen l'obertura d'una nova farmàcia a Solsona

El Col.legi Oficial de Farmacèutics de Lledia ha donat el vist-i-plau definitiu per l'obertura d'una tercera farmàcia a Solsona. La concessió d'obertura s'ha comunicat aquesta set-mana als diferents farmacèutics, que tal i com fixa la llei, es van presentar al concurs de mèrits per poder optar a la llicència d'obertura d'aquest tipus d'establiments.

Dels 5 aspirants que es van presentar al concurs el col.legi ha donat la màxima puntuació a l'expedient aportat per Anna Boix que ha quedat en primera posició. A partir d'ara s'obre un període de tres mesos perquè el classificat en primera posició designi el local on vol instal.lar l'establiment i aporti a tal efecte la documentació necesàrria al col.legi. En cas contrari aquesta institució deixaria sense efecte l'autorització i la concessió passaria al segon classificat en el concurs.

Tanmateix, la resta d'aspirants que es van presentar al concurs tenen un mes de termini per presentar un recurs d'alçada contra aquesta resolució davant la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya. A més, posteriorment poden esgotar les vies administratives i judicials ordinàries. En qualsevol cas la presentació de recursos allargaria l'espera un mínim de dos anys per obrir l'establiment farmacèutic.

Anna Boix, que en el concurs de mèrits va obtenir, amb diferència, la millor puntuació, no ha assegurat on podria instal.

lar la farmàcia ja que l'autorització està pendent encara que pugui rebre algun recurs. Amb tot ha recordat la bona acollida que va tenir entre els veïns, l'antic establiment farmacèutic que havia tingut al barri Josep Torregassa de Solsona.

El Solsonès disposa actualment de 4 fàrmacies, dues a Solsona, una a Olius i una altra a Sant Llorenç de Morunys .

Una de les dues farmàcies de Solsona a la plaça del Camp

3528 - Divendres, 3-8-2007

Solsona Redacció

La consellera, Carme Capdevila, va ser dissabte passat a la ciutat on va ser rebuda per l'alcalde de Solsona, Xavier Jounou, i altres membres de la corporació, en la seva primera visita oficial a la comarca. Capdevila va explicar que l'objectiu de la seva estada a Solsona responia a la voluntat de la conse-lleria de conèixer in situ les "activitats i les necessitats socials específiques de la comarca".

Capdevila va estar acompanyada del director dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Carles Vega; el secretari de Joventut, Eugeni Villalbí; el coordinador de Joventut a la demarcació, Jordi Satorra, així com la coordinadora territorial de l'Institut Català de les Dones a Lleida, Elena Fuses.

Dins el seu programa al Solsonès es van incloure les visites a les instal.lacions del Club Social del Sol del Solsonès i a la residència d'Amisol. A banda, la delegació va participar en els actes de clausura de les jornades organitzades pel CRUC (Coordinació Rural de Catalunya) al municipi d'Odèn i que en-guany s'han centrat en el debat i anàlisi sobre joves i habitatge en el món rural.

Així mateix, Capdevila va comentar algunes de les de-mandes que ha recollit a la comarca per part de diferents col.lectius, com el de dones i el de la immigració. A més, també es va mostrar favorable a accelerar els tràmits per reubicar en un nou espai més ampli el Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) del Solsonès, actualment situat al número 12 del carrer dels Dominics.

Visita al Sol del Solsonès

L'Associació Sol del Solsonès -Associació de familiars de Malalts Mentals i Drogodependents- va rebre la visita de la Consellera d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de

La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila visita el Solsonès

Es va reunir amb els membres de l'ajuntament de Solsona i va visitar les entitats locals Sol del Solsonès i Amisol. També va participar en la cloenda de les jornades sobre món rural organitzades pel CRUC a Odèn

Catalunya, Carme Capdevila i la delegació que l'acompanyava juntament amb l’alcalde i l’equip de govern de Solsona, així com alguns membres de l'oposició municipal.

La junta directiva, els membres del club social i els professionals de l'entitat van mostrar-los alguns dels treballs realitzats pels usuaris del club. Així mateix, la consellera va inaugurar el nou espai d'exposicions del Sol del Solsonès que es va estrenar amb la primera exposició de pintures i dibuixos, de l'artista de l'associació, Candi Guilanyà Canes que restarà oberta a tothom que la vulgui visitar.

Seguidament els representants del Sol del Solsonès van fer el lliurament d’un ram de flors naturals a la consellera que va assegurar sentir-se emocionada. Capdevila va destacar la importància d'entitats com el Sol del Solsonès, ja que, "avui per avui el camp de la salut mental està creixent i gràcies a iniciatives privades s'ha impulsat als agents polítics a donar una resposta a aquest col.lectiu".

El president de d'aquesta entitat, Enric Serra va agrair la visita i va destacar el suport rebut des del departament. Per la seva banda, l'alcalde de Solsona va destacar la feina duta a terme per l'associació que va qualificar "d'equipament de referència al Solsonès".

A més, el president va lliurar el llibre d'honor creat per Les autoritats visitant l'exposició del Club Social del Sol del Solsonès Foto: Lluís Closa

La taula d'autoritats al Sol del Solsonès Foto: Lluís Closa

La visita al Sol del Solsonès va ser seguida per un nombrós públic Foto: Lluís Closa

4 528 - Divendres, 3-8-2007

Solsona Redacció

l'ocasió perquè Capdevila l'encetés. Seguidament els membres del club van lliurar un present a la consellera i al delegat territo-rial i la coordinadora del club social va entregar un punt de llibre de plata a la consellera en nom de la junta i l'equip tècnic.

La visita va permetre explicar els nous projectes de l'associació, un treball que interrelaciona l'acció social que duu a terme l'associació amb el món cultural i laboral. Com a neces-sitats de l'associació el president va destacar la voluntat de crear una fundació tutelar i un projecte d'horticultura terapèutica als quals Capdevila va manifestar la seva bona predisposició.

Com a anècdota, i degut a les altes temperatures alguns representants polítics van avançar la possibilitat de dotar el centre d'un aparell d'aire condicionat de cara l'any vinent.

Clausura de les Jornades Rurals del CRUCLa consellera va assistir també a la cloenda de les

jornades organitzades per la Coordinació Rural de Catalunya (CRUC) que es van celebrar a Cambrils sota el lema "Joves i habitatge en el món rural".

L'elecció d'aquest temàtica respon, segons van explicar els membres del CRUC, al fet que "aquesta és una problemà-tica que afecta de manera global a la població juvenil, però que massa sovint es tracta des d'un punt de vista estrictament urbà". En aquest sentit, des del CRUC es va destacar "la im-portància de fer sentir la veu del món rural i donar a conèixer la realitat de l'habitatge juvenil a les zones rurals".

Per la seva banda, Capdevila va assegurar que "en el món rural aspectes com l'habitatge s’agreugen molt més que a les zones urbanes" i va encoratjar a la joventut que "malgrat les dificultats existents no abandonin el territori". A més, va destacar la importància d'aquets tipus d'iniciatives "que són un espai de reflexió necessari que han de mantenir la seva continuïtat".

Les jornades es van iniciar amb la ponència sobre "El Pacte Nacional per l’habitatge 2007-2016" a càrrec de Joaquim Gascó, Director General de promoció de l'Habitatge. Ponència que va servir com a introducció i pauta de treball per les taules rodones. En aquestes taules hi participaven joves de diferents nacionalitats per tal de fer un debat més enriquidor i amb una visió més global. Aquest any hi han participat joves d'Alemanya,

Corea, Itàlia, Armenia, Turquia, Hongria, Holanda, Grècia, Polònia, EUA, de les Illes Balears i Catalunya.

Les conclusions de les jornades es publicaran en un lli-bre, en català i anglès, i es faran arribar a tots els participants, al Departament de Medi Ambient i Habitatge, al Departament d'Acció Social i Ciutadania, Secretaria General de Joventut de Catalunya i altres administracions i col.lectius.

Albert Soler del CRUC, la consellera, Carme Capdevila i l'alcalde d'Odèn, Andreu Alet

Joves de diferents països van participar en les jornades del CRUC a Cambrils

5528 - Divendres, 3-8-2007

Solsona Redacció

La tercera edició del Solsona Rock Festival, que es va celebrar dissabte passat de les 7 de la tarda fins ben entrada la matinada, va apostar fort per la música catalana i va aconseguir mantenir la resposta de públic d'altres edicions, sense deixar de banda la qualitat musical de l'esdeveniment.

Van ser 8 hores ininterrompudes de música en directe, durant les quals les bandes que van saltar a l'escenari solsoní van demostrar un excel.lent nivell musical i van sorprendre als assistents més escèptics.

Com era de preveure, els cap de cartell del festival, els veterans Lax 'n' Busto es van convertir en la gran atracció de la nit. Els del Vendrell van arribar a Solsona presentant el nou cantant del grup, Salva Allberch i el seu nou disc, Relax, i van demostrar el seu poder de convocatòria davant un públic que no es volia perdre les evolucions de la nova proposta de la banda.

Com l'any anterior el nombre d'assistents va anar aug-mentant progressivament a mesura que passaven les hores.

800 amants del rock i la festa al Solsona Rock Festival

Segons dades de l'organització, l'assistència es va situar entorn a les 800 persones amb força participació de gent de fora de Solsona. Tanmateix, des de l'Associació Cultural El Crit, orga-nitzadora del macroconcert, la valoració del festival deixa un regust agredolç ja que per un banda "es va aconseguir que tot funcionés a la perfecció, però per altra part no estem del tot satisfets de la resposta del públic", ha reconegut Fermí Garriga, membre d'El Crit.

"Enguany s'ha fet un esforç molt gran per portar grups de qualitat i de primera línia i en canvi ens ha costat atraure més gent al festival", ha admès Garriga. Tot i això ha assegurat que "farem autocrítica i seguirem treballant per millorar de cara a les properes edicions".

Els responsables d'El Crit han explicat que tot i que la ce-lebració del festival no perilla "caldria que les administracions locals s'hi impliquessin més del que ho han fet fins ara". "El festival és positiu per la ciutat i la comarca, atrau força gent i a més té un gran nombre de col.laboradors. Per això creiem

Lax 'n' Busto i Dept demostren al festival solsoní el seu poder de convocatòria

L'actuació de Lax 'n' Busto va despertar moltes expectatives. Foto: Marc Torra

Daydream Age. Foto: Kàtia Prat

Els solsonins Daydream Age van obrir el festival . Foto: Kàtia Prat

6 528 - Divendres, 3-8-2007

que les administracions de casa també hi han de participar activament", han comentat els responsables del festival.

Des d'El crit s'ha valorat també la bona feina organitza-tiva que ha permès complir els horaris fixats, adequar l'entorn del recinte amb seguretat, tenir una bona barra per als assistents i deixar contents tant al públic com als músics.

Actuacions Dalt de l'escenari, la novella banda solsonina Daydream

Age va ser l'encarregada d'obrir el foc. Malgrat l'hora, el grup va tenir una bona rebuda entre els incondicionals del punk-rock. Els solsonins van fer recordar els millors èxits de Green Day i Sum41.

En el seu debut a Solsona, el grup de la Segarra, Ofuskats va exhibir un nivell musical i un directe d'alta qualitat. Seguida-ment va venir el torn d’un dels primers grans grups del cartell del Solsona Rock Festival: Tupolev. Els del Bages s'han fet, en poc temps, un nom dins l'escena musical catalana i amb un so molt potent i unes lletres contundents no van defraudar.

Tupolev va preparar el terreny als Dept, segons cap de llista del cartell del festival. Els manresans s'han consolidat a cada nou disc i s'han convertit en un dels grups més coneguts de Catalunya, i fins i tot de l'estat. El grup aposta per una ba-rreja d'estils propers a grups com U2 per les seves melodies o en alguns moments a Linkin Park per la seva contundència instrumental. Dept va sorprendre gratament al públic del festival solsoní en una de les grans actuacions de la nit.

Finalment van saltar a l'escenari els esperats Lax 'n' Busto i això es va poder comprovar sobretot en l'assistència, la més alta del festival. Els incondicionals de la banda van ocupar ràpidament les primeres files, per seguir de prop la seva actuació. Els del Vendrell van oferir un concert sobri i professional en una posada en escena potent, i tot i el canvi de vocalista van ser rebuts amb entusiasme pels seus seguidors, que van gaudir corejant els nous temes del grup i algunes de les seves cançons més conegudes com "La meva terra és el mar" i "Llença't".

Per acabar, els Plouen Catximbes van introduir un altre ambient al festival, amb uns aires més tranquils i amb una mescla de reggae i pop-rock van captivar el públic que continuava seguint el festival. Dos disc-jòqueis locals van tancar amb música electrònica aquesta tercera edició del Solsona Rock Festival, l’edició més catalana del macro-concert solsoní.

Un moment del concert dels potents Tupolev Foto: Kàtia Prat

Ofuskats van actuar per primer cop a Solsona Foto: Kàtia Prat

Molta festa al Rock Festival Foto: Kàtia Prat

Plouen Catximbes Foto: Kàtia Prat

Solsona Redacció

El nou cantant de Lax 'n' Busto en plena actuació Foto: Kàtia Prat

7528 - Divendres, 3-8-2007

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Les classes de repàs escolar que organitza l’Ajuntament de Solsona el mes de juliol sota el lema “També es pot apren-dre a l’estiu” enguany han donat servei a gairebé mig centenar d’alumnes de primària i primer i segon de secundària de la ciutat. El programa, que s’ha dut a terme en una aula del Casal de Cultura i Joventut de dilluns a divendres, de 9 del matí a 1 del migdia per grups d’edat, va finalitzar divendres passat.

Una educadora social i una mestra s’han encarregat del repàs als alumnes, que normalment són derivats als serveis soci-als pels mateixos centres escolars perquè reforcin determinades matèries. En general els nens i nenes fan aquells treballs enco-manats per l’escola per realitzar durant l’estiu. Tot i això, cada infant treballa sobre un temari concret, en funció de l’informe escolar. Així mateix, s’incideix en l’aprenentatge de la llengua catalana en el grup d’alumnes de nova incorporació el proper curs. Aquest servei, que s’ofereix a les famílies gratuïtament, és finançat per l’Ajuntament i el Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat. Les classes es duen a terme al Casal de Cultura i Joventut

L’alcalde de Solsona, Xavier Jounou, i el regidor de Governació, Josep Caelles, han comunicat que l’Ajuntament ha detectat la “proliferació de guals no homologats, rètols de sortida de vehicles i ratlles grogues pintades davant de garatges”, una pràctica que no és permesa, d’acord amb l’Or-denança municipal de circulació. Per aquest motiu, fan un avís als particulars i locals que recorren a aquest sistema per evitar l’estacionament de vehicles davant les seves portes en lloc de disposar de llicència de gual permanent de l’Ajuntament.

Tot i que els responsables municipals deixaran “un període de temps raonable” perquè es normalitzi la situació, han advertit que aquesta pràctica “no es permetrà i serà san-cionada”. Precisament la Policia Local ha presentat aquesta setmana un informe a la regidoria de Governació que constata l’ús d’aquests sistemes en sis garatges de diferents indrets de la ciutat. Aquests casos contravenen el reglament municipal segons el qual només es pot prohibir l’aparcament davant d’entrades o sortides de cotxes d’un immoble si es disposa de llicència de gual, que s’obté després d’entrar una instància a l’Ajuntament i amb l’informe favorable de la Policia Local.

Tot i això, el nombre de guals homologats cada any va en augment. Així, l’any 2004 se’n facturava 310, mentre que aquest any, n’hi ha 372 donats d’alta, una xifra que representa un increment del 20 percent en tres anys. L’any passat se’n van col.locar 28 de nous i els primers sis mesos d’aquest any, 13. La taxa per atorgar una llicència d’aquest tipus és de 10,68 euros per metre lineal i any, amb un mínim de tres metres, als quals cal sumar 20,76 euros el primer any en concepte de la placa.

L’Ajuntament de Solsona adverteix que està prohibit l’ús de guals no homologats

Des del consistori es recorda la població que davant d’un gual no hi pot aparcar ningú, ni el propietari del garatge.

D’altra banda, l’alcalde també demana a la població “més col.laboració en la millora del trànsit a la ciutat” i que es compleixi l’Ordenança de circulació. En aquests moments, des de la regidoria de Governació s’estan estudiant diferents opcions per millorar la mobilitat al nucli urbà i garantir la dotació de més places d’aparcament. “Però per millorar la fluïdesa del trànsit, garantir la seguretat viària i la bona convivència entre vehicles i vianants tots hem de fer els deures, tant l’Ajunta-ment com els veïns”, ha afirmat Josep Caelles.

Garatge amb un rètol no permès pel consistori

Prop de 50 nens segueixen les sessions de repàs escolar de l’Ajuntament de Solsona

8 528 - Divendres, 3-8-2007

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

Prop d’una trentena de veïns del vessant nord-oest del Camp del Serra de Solsona van assistir dimarts al vespre a la presentació del projecte d’urbanització del carrer Nou. Amb aquest acte, en el qual van participar l’alcalde, Xavier Jounou, i el regidor d’Urbanisme, Martí Abella, es va obrir el procés de tramitació d’aquest projecte que, si és acceptat pels veïns, s’aprovarà en el Ple municipal del mes de setembre.

“L’Ajuntament considera que és un bon projecte, però per fer-se’l seu cal que els residents de la zona hi puguin dir la seva i fer-hi aportacions”. Per aquest motiu, des d’avui i fins al dia 14 d’aquest mes, tots els ciutadans d’aquest indret podran consultar el projecte als serveis tècnics municipals, on seran atesos per un tècnic, i fer-ne les valoracions que considerin oportunes. “És important que tots els veïns que hauran de conviure amb el nou paisatge urbà que es proposa coneguin el projecte al màxim”, va destacar Abella. I “totes aquelles aportacions que considerem que s’hi poden introduir s’hi inclouran”, va afirmar.

L’arquitecte David Portolés, redactor del projecte per encàrrec de Straberes, promotora del Camp del Serra, va exposar al públic les principals característiques de la urbanització del carrer. El finançament del vial l’assumiran la promotora, en una part, i l’Ajuntament i els veïns, a través de contribucions especials, en una altra part.

El carrer, que s’estén des de l’entroncament amb el Vall Fred fins al carrer de la Sardana, passarà a tenir una amplada d’uns vint metres en el seu tram principal, amb un passeig per als vianants a banda i banda, una calçada amb doble carril i una franja d’aparcaments. Així mateix, a la cruïlla amb el carrer d’Adolf Mas es preveu col·locar un pas de vianants elevat per garantir una major seguretat i fer reduir la velocitat del trànsit rodat.

Tal com va posar de manifest l’arquitecte, “s’acon-segueix una reserva per a vianants molt notable en tot el conjunt”. El projecte inclou una zona enjardinada i el mobiliari

L’Ajuntament de Solsona enceta la tramitació del projecte del carrer Nou amb la participació veïnal

És previst que les obres s’executin al mateix temps que els edificis del Camp del Serra

urbà, així com un nou enllumenat. D’altra banda, un dels ele-ments més complexos del projecte, segons el tècnic, ha estat la resolució de la topografia, ja que presenta un pendent conside-rable. Per aconseguir condicionar el terreny que permeti fer el carrer totalment accessible i lliure de barreres arquitectòniques, caldrà fer un moviment de terres important.

Quant al calendari d’execució de les obres, el més probable és que el carrer es construeixi al mateix temps que els dos edificis que se situaran a la zona nord del Camp del Serra. Inicialment l’edificació es preveu que es pugui dur a terme en un termini de dos anys. Tal com van explicar ahir els responsables del govern municipal, es farà tot el possible perquè el projecte pugui aprovar-se el setembre, moment a partir del qual s’obrirà un termini d’informació pública perquè s’hi puguin presentar al·legacions. Així mateix, caldrà elaborar l’expedient de con-tribucions especials i adjudicar les obres. Jounou i Abella, en la presentació del projecte

Plànol del carrer Nou tal com està projectat inicialment

9528 - Divendres, 3-8-2007

Un reconeixement per a Ramona Barrera

El personal de les piscines municipals de Solsona va dedicar un petit reconeixement divendres passat a Ramona Barrera i Clotet. Als seus 84 anys, la per tots coneguda com a Sra. Ramona és tot una institució a les instal·lacions municipals. Forma part del grup de natació d’adults des de fa molts anys i ha nedat tota la vida. Segons expliquen els monitors de les piscines, “sempre ha mostrat moltes ganes d’aprendre, força de voluntat i constància”. Per aquest motiu, els joves treballadors de l’equipament van voler fe-licitar-la amb una placa i un ram de flors, “per haver contagiat la seva actitud a les seves companyes, els monitors i tot el personal de les piscines”.L’homenatjada (al centre) amb les companyes del grup de natació

Els primers d’entre els cinc equips mix-tos que dissabte passat van participar a la vint-i-quatrena edició de l’Hora de Resistència de Natació de les piscines municipals de Solsona van aconseguir nedar entre 3.843 metres, en

Els guanyadors de l’Hora de Resistència de Natació s’aproximen als 4.000 metres

Alguns dels participants a la competició en la categoria sub-14

Un dels moments de la competició

la categoria de sub-14, i 3.948 metres, en la categoria sènior.

En la classificació sub-14 hi van participar fins a quatre equips, mentre que en la sènior només n’hi va apuntar-se un.

Sub-141 – 3.843 mMontse IsantaDavid AlconcherAleix RiberaJúlia Xandri

2 – 3.066 mRemí ViladrichEudald ViladrichMireia RibaltaMireia Costa

3 - 2.864 mMagda LafuenteAlbert BajonaDavid SolerAlba Fernández

4 – 2.352 mRoger RiberaFerran MuixíJanet Van Der GraafEster Moreno

Sènior1 – 3.948 mIvan ViladrichRuben PérezRosa IsantaClara Tordesillas

C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - Solsona

LIQUIDACIÓROBA TEMPORADA

Preus increïbles!!!

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

10 528 - Divendres, 3-8-2007

Solsona Ramon Estany

L’exposició va ser inaugurada per la regidora de Cultura Sara Alarcón

Les fotografies són un dels atractius de la mostra

Quatre gegantons presideixen la sala

Els organitzadors comenten els detalls històrics de les imatges

EXPOSICIÓ: ‘Gegantons’Aula de cultura de Caixa Penedèsde l’1 al 12 d’agost, feiners, de 18 a 21 h; dissabtes, de 12 a 14 h i de 18 a 21 h, i festius, de 12 a 14 h

Enguany se celebra el desè aniversari de la Trobada de Gegantons i altres elements folklòrics infantils de Sant Roc

Amb motiu del primer decenni de la Trobada de gegan-tons i altres elements folklòrics infantils de Sant Roc de Solsona, els Geganters Petits, conjuntament amb Foto Resol, organitza una mostra fotogràfica de totes les edicions que s’han celebrat des del 1998 per la festivitat de Sant Roc, cada 16 d’agost. L’ex-posició, que es presenta sota el títol de “Gegantons”, dóna fe de la popularitat que, amb el temps, han anat guanyant les rèpliques infantils de la imatgeria de la Festa Major entre la quitxalla.

Una de les imatges antigues que es poden veure a l'exposició

11528 - Divendres, 3-8-2007

Més de tres-centes persones van assistir el passat divendres per la nit al concert del quintet de metall Hiplips emmarcat dins el XVIII Cicle de Música als Castells, al Castellvell d’Olius.

El concert, que tingué una durada aproximada de 90 minuts, va ser organitzat per la Fundació Castells Culturals de Catalunya i el Consell Comarcal del Solsonès i va comptar amb la col·laboració de l’Ajuntament de Solsona i l’Ajunta-ment d’Olius.

El quintet de metall, mitjançant obres representatives, va fer un repàs per la història de la música, començant amb obres del renaixament, passant pel barroc i acabant amb modernes i populars peces de jazz com Down by de riverside. Els joves músics va connectar ràpidament amb el públic ja que abans de cada peça en feien una explica-ció tot situant-la en el temps i el motiu de ser composada. A més a més, interactuaven amb el públic, que es mostrà atent i participatiu tot seguint el ritme amb les mans i fins i tot cantant en l'última peça del concert.

El Cicle de concerts s’allargarà fins el mes de setembre i oferirà música de qualitat en castells tan emblemàtics com el de Castellet, Mequinenza o Montjuïc.

Gran assistència de públic en el concert

d’Hiplips al CastellvellL’espectacle està inclòs en el XVIII Cicle de Música als Castells i és organitzat pel Consell Comarcal

Moment dels assaigs del quintet de metall Hiplips

Comarca Servei de premsa del Consell Comarcal del Solsonès

L’Ajuntament de Solsona avisa els veïns d’un tractament fitosanitari de l’arbrat

Entre dimarts a la tarda i dimecres a la matinada de la setmana vinent, l’Ajuntament de Solsona realitzarà un tracta-ment fitosanitari dels arbres i altres elements vegetals de la via pública de diferents indrets del municipi. Per aquest motiu, la regidoria de Parcs i Jardins farà arribar un comunicat als veïns amb què recomana que mentre duri l’actuació es mantinguin les finestres tancades. Tot i que el tractament és de baixa eco-toxicitat, el consistori considera adequat advertir els veïns per evitar molèsties.

Empresa de la construcció de la zona necessita:

1 Peó de fontaneria1 Gruista amb carnet

I n t e r e s s a t s t e l e f o n e u a l n ú m .

637 524 134

El jutge absol un empresari solsoní acusat de violació

L'Audiència Provincial de Lleida va absoldre un empre-sari de Solsona de l'acusació de violació d'una jove en un pis de la ciutat el març de 2006.

Els fets, que es van jutjar el passat mes de juny, feien referència a la denúncia interposada per una ciutadana d'origen rumanès contra l'empresari en què afirmava haver estat víctima d'una violació en un pis que aquest li havia llogat.

Tot i això la denunciant no va comparèixer al judici i a més l'informe mèdic forense aportat va descartar qualsevol lesió compatible amb un acte sexual violent o forçat. A més, en el judici es va saber a través d'un testimoni que la denunciant havia reclamat a l'empresari una quantitat de diners a canvi de no anar a la policia. Segons el jutge instructor del cas aquest fet i la manca absoluta de proves demostren que hi podria haver un mòbil econòmic en la denunciant, de manera que va determinar la innocència i l'absolució de l'acusat. L'advocat defensor va assegurar que s'havia aconseguit demostrar la innocència del seu client.

Solsona Josep M. Montaner i Reig

Solsona Servei de Premsa de l'Ajuntament de Solsona

· 1 Oficial mecànic amb experiència en hidràulica i muntatges de màquines.

· Enginyer tècnic mecànic o deliniant projectista

Empresa dedicada al disseny i fabricació d’equipaments d’elevació per l’accés i manteniment de façanes necessita incorporar

Interessats envieu C.V. a Mutecna Gondolas S.L., P.I. Els Ametllers, 21, 25280 Solsona o truqueu per informació al telèfon 973 48 42 05

12 528 - Divendres, 3-8-2007

El Centre Tecnològic Forestal edita dues publicacions sobre plantes aromàtiques i medicinals

Es tracta d’un butlletí especial sobre recol·lecció silvestre de plantes aromàtiques i medicinals i d’una guia de producció d’aquest tipus de plantes.

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya ha editat recentment dues publicacions divulgatives sobre plantes aromàtiques i medicinals. La primera d’elles és el Butlletí especial Recol·lecció Silvestre de Plantes Aromàtiques i Medicinals, una revista gratuïta amb informació diversa sobre novetats del sector, reportatges sobre temes d’interès, entrevistes a recol.lectors i a persones vinculades a aquesta indústria, guia de bones pràctiques, esde-veniments, adreces útils d’internet, publicacions, associacionisme, etc. La revista està adreçada a treballadors de petites i mitjanes empreses i autònoms del sector mediambiental i forma part del projecte MAS3 (Medi Ambient i Sensibilització per a Zones Rurals Objectiu 3), cofinançat pel Fons Social Europeu i la Fundación Biodiversidad. La publicació està disponible també a internet, a l’adreça http://pam.ctfc.es/butlleti

La segona de les publicacions és un llibre que porta per títol Guia de Producció de Plantes Aromàtiques i Medicinals. Forma part d’una iniciativa europea que té per objectiu promoure la igualtat d’oportunitats per a les dones rurals de la província de Lleida. El llibre s’inclou en una publicació gratuïta més àmplia sobre alternatives productives en l’àmbit agrari i en el qual també hi ha un volum sobre la tòfona negra a la província de Lleida i fitxes de possibles activitats empresarials.

Comarca Comarca Josep M. Montaner i Reig

Un veí de Solsona de 41 anys, José Francisco R. V., va resultar greument ferit la tarda de dijous de la setmana passada en un accident laboral, segons van informar els Bombers de la Generalitat. Els fets van suc-ceir a la zona de Moroia prop del quilòmetre 13 de la carretera C-149 quan la màquina agrícola que conduia l'accidentat va bolcar per causes que encara es desconeixen. Els bombers van rebre l’avís de l’accident poc abans de tres quarts de cinc de la tarda i hi van treballar amb tres dotacions del parc de Solsona.

La víctima no va quedar atrapada sota la màquina -una arrossegadora de troncs- però va haver de ser traslladada amb un he-licòpter medicalitzat del RACC a l’hospital Vall d’Hebron degut a les lesions de diversa consideració que va patir.

Ferit greu en bolcar amb una màquina a Pinell

La Junta de Govern Local de Solsona el dia 30 de juliol de 2007 va aprovar el plec de clàusules que ha de regir la contractació de dues places de tècnic especialista de llar d’infants per a la ludoteca municipal.

El contracte és de tipus temporal per a 10 mesos, de l’1 de setembre de 2007 fins al 31 de juliol de 2008, a jornada completa.

Per presentar la sol·licitud, cal ser major de 18 anys i disposar de la titulació corresponent. Entre altres mèrits, es tindrà en compte l’experiència laboral.

Les persones interessades, poden presentar el seu currículum a l’Oficina d’Atenció Ciutadana del consistori de Solsona abans del proper dia 20 d’agost.

REGIDORIA D’EDUCACIÓ

ANUNCI

Convocatòria de places de personal

13528 - Divendres, 3-8-2007

Olius Josep M. Montaner i Reig

L'ajuntament d'Olius ha certificat la re-cepció de l'obra de millora de la trama urbana i la xarxa de serveis comuns de la urbanització antiga del Pi de Sant Just, després que l'empresa Pasquina, adjudicatària de l'obra, n'hagi comple-tat els treballs d'adequació previstos.

Les obres que van començar el mes de juny del 2006 han permès "renovar l'aspecte, la seguretat i els serveis de la vella urbanitza-ció", segons ha apuntat Antoni Màrquez, regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament d'Olius. El projecte

Entre les actuacions s'ha ampliat el camí de Seriols i s'hi ha posat, com reclamaven els veïns, un pas amb vorera i tanca

Olius enllesteix les obres de renovació de la urbanització vella del Pi de Sant Just

Les obres han permès, també, endreçar l'entorn de la parròquia del Pi de Sant Just

S'han renovat tots els carrers de la urbanització i s'han soterrat els serveis

El pressupost total de l'obra ha suposat una inversió d'1,9 milions d'euros

de renovació, que ha suposat una inversió total d'1,9 milions d'euros (gairebé 200 milions de pessetes), ha consistit a reasfaltar tots el carrers de la urbanització, prop de 7 quilòmetres, renovar-ne la xarxa de serveis i ampliar l'enllumenat públic.

Ara cal completar el soterrament de les línies elèctriques i retirar els pals i el cablejat aeri en desús. Unes actuacions, que segons ha explicat Màrquez "realitzarà en els propers mesos" l'empresa subministradora del servei elèctric. Màrquez confia també que es pugui procedir "al més aviat possible" a soterrar les línies telefòniques i a ampliar la xarxa d'internet d'alta ve-locitat. A tal efecte l'empresa Telefònica preveu instal.lar dos equips de connexió per donar cobertura d'ADSL i telefonia fixa a tots els particulars i a les empreses del polígon que ho sol.licitin i que, segons ha reconegut Màrquez, "no hi tenien accés des de feia temps".

Les actuacions permetran ampliar les línies de telefonia fixa i d'internet

14 528 - Divendres, 3-8-2007

Olius Josep M. Montaner i Reig

Entrevista a Xavier Vitutianou president de l'Associació de Veïns El Pi-Olius

Què s'ha guanyat amb la renovació de la vella urbanització del Pi de Sant Just?

Li hem rentat la cara a la urbanització. S'han arreglat els carrers que estaven molt espatllats i s'ha renovat la il.luminació fet que ha millorat, tant en seguretat com en imatge, la urba-nització. A més, amb el soterrament dels serveis d'electricitat i telefonia s'ha fet un pas per millorar en l'aspecte estètic, i a banda, s'han dimensionat les xarxes per les necessitats actuals i futures de la gent que viu al Pi de Sant Just.

En tot aquest procés quina participació hi ha tingut l'associació de veïns que presideix?

L'ajuntament ha treballat de valent per aquesta obra i hi ha destinat tècnics i recursos per tirar-la endavant. Hi ha hagut reunions amb l'ajuntament però no hem decidit gran cosa. Encara que es va posar a exposició pública i tothom que volia podia informar-se i presentar les seves consideracions o queixes potser hem trobat a faltar una mica d'informació o un ressò més gran, sobretot per la complexitat i l'envergadura del projecte. En aquest sentit, i en aquest projecte en concret, no hi ha hagut gaire col.laboració.

Creu que s'hauria de millorar la col.laboració entre asso-ciació i ajuntament?

Sí, i la nostra intenció és obrir un canal de participació estable i fluid amb l'ajuntament. No volem fer oposició sinó col.laborar i treballar conjuntament per millorar i fer coses

bones pel poble. L'associació és un bon instrument per fer de pont entre veïns i ajuntament i poder donar respostes concretes als problemes concrets que puguin tenir els veïns. Pensem que ara les ganes hi són per les dues parts i això és positiu. Ara cal que l'associació i l'ajuntament posem fil a l'agulla per enfortir el diàleg.

Quines tasques porteu a terme des de l'associació de veïns?

A banda de valorar i estudiar actuacions concretes que es plantegen per la urbanització tirem endavant inciatives com el casal d'estiu per nens, que és una activitat ja consolidada, fem els pastorets per Nadal, organitzem una caminada popular l'1 de maig i també fem cantades de caramelles entre altres.

Què li falta ara al Pi de Sant Just?Crec que hem de continuar reivindicant la construcció de

la variant que és molt necessària per la seguretat i la mobilitat de la urbanització, impulsar la creació d'un parc infantil i co-mençar a treballar en la redacció d'una normativa de convivència ciutadana per a la urbanització. També volem que s'amplïin els punts de recollida selectiva a la urbanització vella, ja que ara només n'hi ha dos i també ens agradaria que l'ajuntament instal.lés un punt verd perquè els veïns hi puguessin portar les restes vegetals dels seus jardins.

Xavier Vitutia

"som un bon instrument per fer de pont entre els veïns i l'ajuntament"

Xavier Vitutia és des del mes de febrer passat el nou pre-sident de l'Associació de Veïns El Pi-Olius, una entitat que agrupa 150 famílies del Pi de Sant Just. Afronta aquesta nova etapa amb molta il.lusió i amb la voluntat de mante-nir el llistó tan alt com el va deixar l'anterior presidenta de l'entitat, Marta Coll.

El projecte de renovació ha servit, també, per renovar la xarxa d'aigües de la urbanització. Aquesta actuació ha estat impulsada per la Mancomunitat d'Aigües del Solsonès que hi ha invertit prop de 120.000 euros (uns 20 milions de pessetes).

Segons ha explicat la presidenta de l'ens, M. Teresa Canal, "ja teníem previst actuar en aquest sector degut a l'antiguitat i al mal estat de part de les instal.lacions d'aigua de la urbanització". Els treballs els ha realitzat l'empresa Codes i permetran "optimitzar els recursos i modernitzar la xarxa d'aigua de boca de la urbanització", segons ha explicat Canal, que també ha destacat "la bona entesa que hi ha hagut entre la mancomunitat i l'ajuntament per fer les obres de forma conjun-ta i evitar al màxim les molèsties als veïns i reduir les despeses dels treballs". Per altra banda l'ajuntament ha millorat la xarxa de recollida d'aigües pluvials i residuals de la urbanització.

Màrquez, que ha qualificat l'obra "d’important per un ajuntament com el d'Olius", ha reconegut també que "tot i ser necessària era molt costosa i no ha estat fàcil tirar el projecte endavant". Amb tot s'ha mostrat convençut que "s'ha acon-seguit revaloritzar la urbanització i situar els serveis al nivell d'exigència que es mereixen".

Les obres han estat finançades per l'ajuntament d'Olius, que ha assumit gairebé el 60% del cost de l'obra i els veïns que, a través de les contribucions especials, s'han fet càrrec del pagament del nou enllumenat públic que suposa el 24% del total de la inversió. Per la seva banda, la Generalitat de Cata-lunya, a través dels departaments de Governació, Agricultura i Medi Ambient, la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal i la Mancomunitat d'Aigües del Solsonès han aportat la resta de recursos per pagar les obres.

15528 - Divendres, 3-8-2007

Comarca

Aquest cap de setmana passat vam celebrar la Festa Major de Lladurs. Com cada any el diumenge a la tarda vam gaudir del ball a càrrec de l’orquestra Acuario. Durant la mitja part vam sortejar els números de la rifa que us exposarem a continuació. Val a dir que tots els premis van sortir durant aquesta mitja part, així que vam poder entregar-los als respec-tius guanyadors.

1r premi: un DVD portàtil núm. 22232n premi: un pernil núm. 10773r premi: una caixa de cava núm. 1074

Desitgem que l’any vinent puguem tornar a gaudir d’una bona Festa Major com la d’aquest any, i que tots torneu a passar una tarda agradable. Gràcies per la vostra assistència i fins l’any que ve.

Festa Major de Lladurs

Ja arribala Festa Major d’Olius

El dissabte 4 d’agost el veïns d’Olius donaran el tret de sortida a la seva festa major amb un gran sopar popular a les 21’30 h., on hi està convidat tothom. Les vendes dels tiquets són anticipades i les reserves es poden fer a la botiga Repsol Butà fins al 31 de juliol. El preu del sopar és de 12 euros.

I a 2/4 de 12 de la nit, el grup Crystal posarà música a la vetllada amb un gran ball.

El diumenge 5 d’agost, se celebrarà la Missa So-lemne a les 12 hores, i en sortir, tindrà lloc la benedicció i repartiment del pa. Després de la missa, Martir i el seu teclat amenitzarà amb la seva música un ball-vermut.

La diada festiva es clourà a les 7 de la tarda amb el ball de tarda a càrrec del Duet Diamants. Durant el ball de tarda es farà el sorteig. Hi haurà servei de refrescs, entrepans i begudes.

16 528 - Divendres, 3-8-2007

Comarca Servei de premsa del Consell Comarcal del Solsonès

El Consell Comarcal del Solsonès, amb el suport de la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, ha publicat la primera Guia de serveis a la joventut del Solsonès.

Aquesta Guia és una eina destina-da als joves de la comarca, perquè puguin conèixer tota l’oferta de serveis i acti-vitats que es duen a terme i en concret, totes aquelles adreçades a ells.

En aquesta Guia s’hi pot trobar tots el programes de les diferents admi-nistracions públiques que estan especí-ficament dirigits a joves, així com els serveis que presten les diferents entitats i associacions de la comarca i les acti-vitats que es duen a terme des de l’ampli teixit associatiu, i que estan obertes a la participació de tots els joves. Joan Serra, president del Consell Comarcal

El Consell Comarcal publica la primera guia de serveis adreçada específicament als joves

La guia inclou informació sobre les administracions públiques, cultura, educació, habitatge i món laboral, entre altres temes

valora la Guia com a “el fet de poder disposar d’una eina d’aquest tipus, és una forma d’orientar els nostres joves en allò que poden fer, allò que volen ser i allò que els cal”: Per la seva banda, Núria Giné, fins ara Consellera comarcal de Joventut i impulsora de la Guia, creu que “és un deure de les institucions pú-bliques vetllar per posar els instruments necessaris que incentivin la participació dels joves en la dinàmica social, econò-mica i política de la comarca”.

La Guia de Serveis a la joven-tut, que es distribuirà properament als diferents ajuntaments de la comarca, és, a més, un document obert on és podrà incloure tota la informació sobre serveis i activitats que es vagin creant. Amb una actualització periòdica de les dades.

17528 - Divendres, 3-8-2007

Vall de Lord Dolors Pujols

Torneig de futbol sala de la Vall de LordEl passat dissabte va tenir lloc el 3r torneig intensiu organitzat pel Casal l’Estaca

Un total de vuit equips van par-ticipar, el passat dissabte 28 de juliol, al campionat intensiu de futbol sala de la Vall de Lord, que cada estiu organitza el Casal l’Estaca. La primera fase del torneig va consistir en un “tots contra tots” en dos grups i posteriorment es va disputar el partit que havia de decidir el 3r i el 4t lloc i finalment la gran final, que va guanyar l’equip “Los Solos” després d’imposar-se, en un partit molt disputat amb “Les Estrelles”. En acabar la final es va procedir al lliurament dels premis i la jornada va culminar amb un sopar a

Els dos equips que es van disputar el 3er i 4art lloc

Recollint el trofeu de tercers classificats, “Veteranus”

la plaça Major. Enguany, i pel fet que el pavelló estigui ja habilitat per acollir els actes de festa major, la competició s’ha dut a terme a la pista descoberta del pati de les escoles. respecte aquest fet l’organització apunta que “la calor ha estat un factor força negatiu”. Tot i això, David Solé de l’organització comenta que “la valoració és positiva i hi ha hagut un alt nivell entre tots els equips participants”. Per

Un representant de “Les Estrelles” recollint el 2n premi

"Los Solos" recullen el trofeu de guanyadors del torneig d’enguany

Transports Especials

Necessita:Conductor amb

experiència en tràiler

Interessats truqueu:

647 62 60 25

Ferran Moreno

altra banda comenta també que “s’ha fet molt feixuc haver d’anar a buscar pilotes al torrent”.

Equips participants: Entabutxats, Pin’s Team, Veteranus (3rs classificats), Los Solos (1rs clas-sificats), La Ribereta del Pujol II, Trepovi, Les Nenes i Les Estrelles (2ns classificats).

18 528 - Divendres, 3-8-2007

Agost del 2007

Ja hi tornem a ser, després de dos anys hem decidit posar seny i aquest any tindrem la presència de…

“amics de Sant Llorenç no us vull veure acollonits, que aquesta gent del govern són una mica…”

Recitals d’estiu al ardíDijous, 16 d’agost: Moixic “Recita o algo”Dijous, 23 d’agost: Olivier, cantautor

Dijous, 30 d’agost: Joan Vinuesa i Ivette Nadal, Recitació i cançó

Divendres, 7 de setembre: “Sant Llorenç durant la guerra civil”- Projecció de fotografies de l’arxiu fotogràfic de la Vall de Lord.

Vall de Lord Dolors Pujols

Agenda Vall de LordActes previs a la festa major

Divendres, 3 d’agost21:00: Concert de música medieval a l’església Parroquial de St. Llorenç. Organitza: Associació Cultural Patronat Valldelord

Dissabte, 4 d’agost 18:00: Futbol: C.E. Sant Llorenç- Sant Llorenç Veterans al camp “Les Morunyedes”

22 :00: 1a Representació de l’obra de teatre « Camí de Santiago Rossinyol” a càrrec del grup local “El Perxe Teatre” al centre cultural

Diumenge, 5 d’agost18:30: 2ª representació de l’obra “Camí de Santiago Rossinyol” a càrrec del Perxe Teatre al Centre Cultural.

Exposicions

XVIIè Concurs de Pintura RàpidaDel 14 al 22 d’agost als baixos de l’edifici Magnolia III (crta. De Solsona)

2ª Mostra de Fotografies Antigues de la Vall de LordDel 8 al 19 d’agost als Claustres de Sant Llorenç de MorunysOrganitza Associació Cultural Patronat Valldelord

Exposició col.lectiva de pinturaDel 4 al 14 d’agost a la Sala Decoració Canal

Exposició de quadres de Jaume Adam VidalDel 6 al 15 d’agost a la Biblioteca Municipal

Exposició de pintors locals “La Taca”Del 16 al 19 d’agost a la biblioeteca municipal

Exposició de fotografies “Sud Amèrica Viva”Del 30 de juliol al 12 d’agost. Sala de Plens de l’Ajuntament

Exposició de quadres de Mossèn Lluís Cirera Del 15 d’agost al 2 de setembre a la Sala de plens de l’Ajunta-ment. Organitza Associació Cultural Patronat Valldelord

Sant Llorenç de Morunys (Del 8-12 d'agost)Primers actes de Festa Major

Dimecres, 8 d’agost, jornada organitzada pel Casal l’Estaca10:30: Tallers de reciclatge infantil16:30: Animació infantil amb Lluís Ache19:00: Pregó de festa major amb ereccions municipals22:00: III Trobada d’acordionistesTots els actes d’aquest dia es faran a la plaça Major

Dijous, 9 d’agost10:00: Inici del XV Rally fotogràfic Vall de Lord. I Inscripcions a Ferretería Montserrat10:00: Concurs de dibuix infantil i jocs de cucanya a la plaça de les Eres. Patrocinat per Elèctrica de Guixers i organitzat pel Casal d’Estiu17:00: Espectacle infantil amb “Dandy Clowns”. Pl. Major20:00: Passacarrers amb els geganters “Els tres savis piteus” i els grallers “SOM KOM SOM”. Durant el recorregut, a la plaça Major, representació escènica dels 3 savis Piteus.21:00: Botifarrada Popular a l’Era Nova23:00: Ball amb el grup “Cafè Trio” a la Pl. de la Canal

Divendres, 10 d’agost12:00: Passacarrers de Festa Major amb els Geganters “Els tres savis piteus” i els grallers “Som Kom Som”12:00: Missa en honor al Sant Patró13:00: Audició de Sardanes amb la Cobla Ciutat de Cervera a la Plaça Major17:00: Concert amb l’Orquestra Marina a la terrassa del Jardí20:00: Cantada d’Havaneres amb “Mar i Vent”. A la mitja part cremada de rom a la Plaça Major22:30: Al centre cultural 3ª representació de l’obra “Camí de Santiago Russiñol” a càrrec del grup local “El Perxe”00:00: Gran ball de gala amb l’orquestra Marina a l’en-velat. En acabar ball discofeeling amb Dj. Marc Altimira. Entrada gratuïta

19528 - Divendres, 3-8-2007

Festa Major d’Oliana

Dissabte, 28 de juliol de 2007 17:00: Campionat de pesca infantil

Dimecres, 1 d’agost de 2007 17:30 AquaeròbicPiscines Municipals

Dijous, 2 d’agost de 2007 13:30: Inauguració de l’Exposició Centenari Mn. Albert Vives i portes obertes Ajuntament19:30: Concert amb la Gran Orquestra Maravella - Pavelló Francesc Betriu20:30: Sardanes amb la Cobla Juvenil d’Agramunt - Plaça de l’Ajuntament00:00: Ball amb la Gran Orquestra Maravella i Disco Mòbil amb DJ Nun-carguense - Pavelló Francesc Betriu

Divendres, 3 d’agost de 2007 16:00: Mega Festa AquàticaPiscina Municipal

19:00: Concentració per la cursa de “Carricotxes” - gimnàs de l’IES Aubenç21:30: Espectacle dels set pecats Capitals - Pavelló Francesc Betriu22:00: Correfoc a càrrec de les Forces Diabòliques d’Oliana i Sofre de Ponts00:00 : Gran Concert amb La Troba kung-fu i la Gran Orquestra La tribu de Santi Arisa (al acabar cercavila de l’alba amb els Grallers d’Oliana)Pavelló Francesc Betriu

Dissabte, 4 d’agost de 2007 08:00: Esmorzar Popular amb Coca i fuet - Plaça de l’Ajuntament12:00: Espectacle infantil a càrrec del grup La Cremallera-Pavelló IES Aubenç15:00: Campionats de Botifarra i Tir al plat local - Camp de Tir Peu del Roc d’Oliana00:00: Nit de festa amb la Gran Orquestra Swing Latino - Pavelló Francesc Betriu03:00: Cercavila amb el grup Barne Ba-

tuque i en acabar, festa amb el grup Mitjanit - Pavelló Francesc Betriu

Diumenge, 5 d’agost de 2007 10:00: XVII Trobada de PuntairesCarrer Nou10:00: V Trobada de BonsaisPlaça de la Reguereta11:00: Trobada de col•leccionistes de Plaques de Cava - Plaça de la Reguereta19:00: Ball de Jubilats amb la Gran Orquestra Rosaleda Pavelló Francesc Betriu19:00: Gran partit de futbol19:00: V Pedalada PopularSortida davant de l’Ajuntament22:00: Cafè Teatre: representació “No em toquis la Flor” - plaça del pavelló00:00: Gran Ball de fi de Festa amb la gran Orquestra Rosaleda i per acabar Disco Mòbil amb DJ NuncarguensePavelló Francesc Betriu

Oliana Arxiu fotogràfic: Marcel Ribera

Trobada de família (Solé d’Abaix – Odèn)

A final de juliol ens vam trobar al Solé d’Abaix (Odèn) unes quantes perso-nes, per celebrar una petita festa i gaudir d’un dia a plena natura. Feia molt de temps que n’havíem parlat, però ens era impossible de trobar-nos tots. Finalment ho vam poder aconseguir.

Hi havia persones de Solsona, Lleida, Organyà i Oliana, espero no ha-ver-me deixat d’esmentar cap lloc, si és així disculpeu.

Després dels canvis d’impressions entre les diferents persones vam fer l’àpat, durant el qual es va fer un brindis per l’aniversari del naixement d’en Ramir Torrent (Ogern – Baixa Ribera Salada), va ser un dels moments on l’emoció de l'homenatjat es reflectia en el seu sem-blant.

Posteriorment uns es van quedar a fer la tertúlia i altres vam anar fins al Riu Lacó per gaudir d’aquells bonics salts d’aigua que hi ha enmig de grans roques en les quals hi ha enganxades corones de rei.

Des de les pàgines d’aquesta revis-ta vull agrair als amfitrions aquesta diada familiar a la seva llar.

Un brindis en honor de l’aniversari d’en Ramir.

Família assistent a la festa.

20 528 - Divendres, 3-8-2007

Tu què en penses? Ramon Estany

“La llum. Ens fa molta falta per poder veure. No podríem viure a les fosques.”

Manel Vilardell

Maria Torregrossa

Edgar Mañas

Josep Sabartés

Emília Caelles

Aquests dies podem veure com a Barcelona pateixen pel subministrament d’energia elèctrica, un bé invisible però tan integrat a les nostres vides que potser no sabríem viure sense ell, o sí?

Què trobaries a faltar més si et faltés l’electricitat?

L'Acudit del Simi

“Jo trobaria a faltar més l’aigua corrent que no pas la llum.”

“Sobretot pels electrodomès-tics de la casa, i especialment la rentadora.”

“Em molestaria no poder enxufar el baix ni l’ordinador, perquè el faig ser-vir bastant”

“El menjar, per què ho tinc tot per la cuina elèc-trica.”

Lourdes Casas

“La nevera, la cuina i tots els electrodomèstics de la casa”

“Estem tan ne-cessitats de tot per l’electricitat que la trobaria a faltar tot el dia.”

Mercè Bernaus

Jordi Font

“M’avorriria molt sobretot per no tenir televisió”

Josep Codina

“La llum, doncs em molesta molt quedar-me a les fosques”

Festes de carrersEl barri de Sant salvador celebrarà dilluns, 6 d’agost, una missa a les 10 del matí a la Catedral en honor del patró del barri.

El dimecres 8 d’agost serà el torn del barri de Sant Domènec, amb una missa a les 8 del matí a la Torre de les Hores.

El barri de Sant Llorenç celebrarà el divendres 10 d’agost la Missa a les 10 al Claustre, en honor del patró del barri.

El dissabte 11 d’agost, el barri de santa Sus-sanna acollirà la seva festa, amb una missa a la Companyia de Maria a les 10 del matí, en honor de la patrona del carrer Castell i de la Plaça del Camp.

Solsona Ramon Estany

21528 - Divendres, 3-8-2007

L'entrevista Ramon Estany - Fotos Catar Films

Josep M. Tarrés Gené va néixer a Solsona l’any 1963. Actualment després de recórrer diferents ciutats i pobles, ha tornat a les arrels, i s’ha instal·lat a la masia de Graus en el municipi de Lladurs, on els seus avantpassats vivien i viuen en aquest municipi.

En la seva professió de productor, a Catar Films, ara està acabant el rodatge d’un documental a Africà sobre la sida en la dona i, paral·lelament, està preparant projectes nous, sempre en la temàtica en que s’ha compromès, temes socials, medi ambient, ecologia, medicina natural, espiritualitat...

Sempre des d'una visió optimista, gens dogmàtica i esperançadora, aportant maneres alternatives i constructives, donant elements d’obertura i reflexió.

R.E.- Com va anar el treball que heu fet a Costa de Marfil?J.M.T -El rodatge va ser durant el mes de maig passat, i

la dificultat que vam trobar més va ser el tema dels permisos de rodatge, perquè el país està partit a causa del conflicte que hi va haver l’any 2002, i a més, ens van obligar a anar amb escorta durant tot el rodatge. Tot això feia una mica més complicada la feina.

R.E. Vau tenir sensació de perill?J.M.T.- No, sí que sembla que en alguns moments et

recomanaven que segons a quines hores tinguéssim cura de no sortir de nit i que mantinguéssim certa prudència.

R.E. El documental que vau enregistrar se centrava en les vivències personals de la gent del país. Va ser fàcil que es posessin davant les càmeres?

J.M.T – Depèn. Com que són moltes ètnies, per exemple al barri on vam anar eren unes 60, les que convivien juntes, hi havia molts tractes diferents, per exemple si el marit era musulmà, era més complicat que deixés filmar la seva dona. Però en principi, cap problema. Les dones, s’oferien sense cap recança a sortir davant la càmera.

R.E.- Hi ha algunes protagonistes en el documental?J.M.T. – Ens vam centrar molt en tres personatges: una

infermera que treballa amb infectades de sida, una dona que pa-teix la sida des de fa 10 anys I es dedica a la conscienciació, I una altra noia que també té la sida i ajuda en aquestes tasques.

R.E.- Seguíeu el dia a dia d’aquestes persones?J.M.T – Hem volgut fugir de fer un documental sobre

donar moltes estadístiques i anar a veure com viuen allà les persones que tenen el virus o que treballen amb aquesta malaltia.Realment, el sorprenent és veure l’alegria i l’esperança amb que afronten ells tots els seus problemes.

R.E.- Destacaries l’esperança i les ganes de viure d’aquella gent?

J.M.T. – Exactament. Al documental es veu com els malalts no fan ni cara de malalts, és un país on tot s’ho agafen de manera festiva, tot ho celebren, canten, ballen. Hi ha fins i tot un tòpic que és que realment allà els nens riuen i aquí ploren. Realment, la gent se centra molt en el dia a dia, en el present, i no es preocupa tant del demà com fem aquí. És una gran lliçó.

Josep M. Tarrés“Hauríem d’estar contents del que tenim”

Mapa de l’Àfrica i la situació de Costa de Marfil

22 528 - Divendres, 3-8-2007

L'entrevista Ramon Estany - Fotos Catar Films

R.E.- I allà no troben a faltar els nostres luxes i comoditats?J.M.T – Sempre ho anhelen, perquè els que tenen televisió

veuen el que tenim al món occidental, però allà, paradoxalment, ningú no passa gana. El tòpic d’Àfrica dels nens desnodrits no hi és, perquè hi ha una riquesa de fruita impressionant, i a la nit sents com cauen els mangos i les papayes al terra des dels arbres. El que passa és que tal vegada no disposen de recursos que tenim aquí com la sanitat o l’ensenyament, ni tothom té cotxe o mòbil.

R.E.- Què esperes que provoqui aquest documental en la gent que el vegi?

J.M.T- Voldria que es veiés que realment, malgrat que són gent amb una malaltia, i de fet aquest documental es va proposar com una campanya de sensibilització sobre la sida, realment el missatge quan acabes el documental no et quedes amb el cos, el que et queda realment és veure la força d’aquestes dones, l’esperança, l’optimisme i aquesta és la riquesa que ens aporten aquests països, la manera com afronten les dificultats, que aquí, tenint-ho tot, sempre estem amb la queixa permanent de fer la previsió pel demà, quan hauríem d’estar contents del que tenim i viure el dia a dia.

Preparant el menjar al mig del carrer

Filmant en una perruqueria

Nens que sempre somriuen

Visitant el mercat

23528 - Divendres, 3-8-2007

Bisbat de Solsona

Concurs obert a tothom: de regal el DVD de la Cristina Kaufmann

Fins el 5 de setembre teniu temps per participar en aquest concurs. La pregunta és la següent: digues 4 doctors de l’Església. Podeu dir els que més us agradin. N’hi ha 33. De moment, la doctora més votada és santa Teresa de Jesús, que ens va dir, per exemple: si enmig de les adversitats el nostre cor es manté serè, amb goig i amb pau, això és amor. Podeu respondre per correu electrònic a: jacolomes@hotmail.com o per correu habitual a l’adreça “Concurs doctors de l’Església” Plaça Palau, 1 Solsona 25280.

Vetlla i Festa Major del Miracle

Falta pocs dies per la Festa Ma-jor, m’agradaria poder-vos veure a tots a casa de la vostra Mare i estar una estona junts, estar al vostre costat, principalment si teniu malalts a les vostres famílies, si passeu angoixes, si teniu il•lusions i tan-tes altres coses que cada u de vosaltres voleu o necessiteu. A mi m’agrada estar entre vosaltres, per donar-vos ànims, per escoltar-vos i per ajudar-vos.

El dia 3 d’agost, ja fa 11 anys que ens trobem en aquesta Església del Miracle que és casa meva i també casa de tots vo-saltres, plena de gent per pregar per totes les vostres necessitats. A les 6 de la tarda sortirem de la plaça del camp els que hi vulguem venir caminant, (portarem un entrepà.)Podeu venir més tard amb cotxe. La vetlla comença a les 10 del vespre.

Diumenge dia 5 a les 12, Missa Solemne presidida per el Pare Abat de Montserrat, Josep M. Solé.

Us hi espero a tots!

El Miracle

BricsFesta Major- Diumenge vinent, 12 d’agost, Missa Solemne a les 12, cant dels Goigs i repartiment del pa sucat.

Castellar de la RiberaFesta Major – Per la Mare de Déu d’Agost, dia 15, Missa a les 12

CastellvellDiumenge que ve, 12 d’agost, missa mensual a les 6 de la tarda.

La LlenaFesta Major- Diumenge vinent, 12 d’agost, Missa a les 12 del migdia. En acabar es farà un refrigeri.

MadronaFesta Major- Per la Mare de Déu d’Agost, dia 15, Missa a les 12 i benedicció del pa.

MontcalbSant Salvador de Vilaverd – Dilluns, 6 d’agost, festa de Sant Salvador, Missa a les 12 i benedicció del pa per a tothom.

OdènFesta Major – Dimecres, 15 d’agost, festa de la Mare de Déu d’Agost. Missa a les 12 i benedicció del pa.

OliusFesta Major – Aquest diumenge, 5 d’agost, Missa a les 12 concelebrada pels capellans veïns, cant dels goigs de sant Esteve, processó i repartiment del pa beneït.

PreixanaFesta Major – El 15 d’agost, festa de l’Assumpció, Missa a les 12.

Sant Just JovalFesta de Sant Salvador – Dilluns, 6 d’agost, Missa a les 8 del matí a la capella de Sant Salvador.

Sant LlorençFesta Major – Divendres vinent, dia 10, festa de Sant Llorenç, Missa Solemne a les 12 del migdia. L’endemà dijous, Missa a les 12 pels fidels difunts d ela parròquia.

Parròquia

Els Sants de la Setmana Divendres, 3 Sant Gustau; santa Lídia; beata Joana d’Aza; santa Cira.

Dissabte, 4 Sant Joan-Maria Vianney. Santa Perpètua.

Diumenge, 5 Dedicació de la basílica romana de Santa Maria Major (s. V). Mare de Déu de les Neus, i altres advocacions: Àfrica, Blanca, Eivissa, Remei...; sant Osvald; santa Afra, mr.

Dilluns, 6 Sant Just i sant Pastor; sant Hormisdes.

Dimarts, 7 Sant Sixt II i els seus 4 diaques; sant Gaietà. Sant Albert Tràpani o de Sicília.

Dimecres, 8 Sant Domènec (Domingo) de Guzmán. Sants Ciríac, Llarg i Esmaragde.

Dijous, 9 Sant Domicià; sant Romà; sant Esteve; beata Teresa-Beneta de la Creu.

24 528 - Divendres, 3-8-2007

L'Entrevista Rotary Club de Solsona

Kasandra Valenzuela, de Sacramento –capital de l’estat de Califòrnia-, ha conviscut durant tres setmanes amb una família solsonina. La Marta Planes l’ha acollit a casa seva talment com una més de la família i, aquesta setmana, la seva filla, Laura Figueras, ha viatjat a la costa oest dels Estats Units amb la Kasandra per viure-hi les vacances. Tant una com l’al-tra s’han beneficiat d’un programa d’intercanvi internacional promogut per Rotary International. Marta Planes comenta que el més gratificant de tot és l’intercanvi cultural.

Kasandra, de 17 anys, explica al Rotary Club de Solsona la seva experiència a la ciutat.

T’ha agradat la teva estada a Solsona?Molt. He trobat la ciutat molt bonica i la gent, molt simpàtica i amical.

També has tingut l’ocasió per visitar més indrets de Catalunya, oi?Sí, la família amb qui he estat m’ha dut a Barcelona, Manresa, Cambrils d’Odèn i fins i tot a València. El que més m’ha agra-dat ha estat l’arquitectura i l’art en general. De la ciutat comtal m’he enamorat de les obres d’Antoni Gaudí i de Santa Maria del Mar.

Tenies coneixement de la realitat catalana abans de venir?Sabia que a Espanya hi havia una part del territori amb la seva pròpia llengua i cultura, però no m’esperava que tothom parlés català.

Segurament que has après algunes expressions en català.Sí, puc dir algunes frases, com ara “Quants anys tens?”, “Com et dius?”... I d’altres que ara no és el moment de dir.

Quins costums o tradicions t’han sorprès més de la nostra cultura?M’han sorprès molts contrastos culturals amb els Estats Units: el menjar, la roba, la llengua, l’ambient... i els petons de pre-sentació! [riu]

Com t’ha acollit la família amfitriona?Magníficament bé. Són gent molt simpàtica i per a mi són com una nova família i la Laura, com una germana.

Com et vas assabentar de la possibilitat de participar a un programa d’intercanvi internacional de Rotary?L’alcalde de la meva ciutat va venir a l’institut on estudio i em

Kasandra Valenzuela, estudiant nord-americana allotjada en una família solsonina a través d’un programa Rotary

“M’han sorprès molts contrastos culturals amb els EUA: el menjar, la roba, la llengua i els petons!”

La jove nord-americana (al centre), amb la Marta i la Laura aquesta setmana, abans de retornar al seu país.

va entrevistar a mi, ja que jo participo en diverses activitats de servei comunitari, i em va oferir aquesta possibilitat.

Aconsellaries aquesta experiència als joves com tu?I tant! Tinc un germà més petit i li recomanaré que també ho faci. I als meus amics també. Jo mateixa vull repetir aquest vi-atge, vull tornar a Solsona i estar-me amb la mateixa família.

Ja t’has plantejat què fareu a Sacramento amb la Laura? Jo començaré el curs a l’institut. Ella potser vindrà unes hores a l’escola. Farem turisme per Sacramento i viatjarem a ciutats com San Francisco. També anirem a la festa de l’elegància i anirem de compres.

25528 - Divendres, 3-8-2007

Torna l’estiu, augmenta el consum energètic al món i el petroli torna a escalar preus i ja frega el màxim de 80 dòlars el barril. Al carrer, el gasoil ja ha passat el preu psicològic d’1 euro el litre.

Mentrestant, a Barcelona, experimenten el que seria una societat com l’actual sense energia: descontrol, impotència i fins i tot por.

La nostra forma de vida depèn totalment de l’energia abundant i barata. Així, doncs, el més lògic, seria estal-viar-la i utilitzar-la per l’estrictament necessari. Tan-mateix, hauríem de ser conscients de les reserves i més concretament de la capacitat d’extracció de petroli.

Queda petroli per 40 anys, ens desinformen a diari: sabent, que l’extracció no és lineal, sinó que quan s’ha extret el 50% del petroli recuperable d’un pou, la producció cau entre un 5-15% anual. Quan això passi a mig termini global-ment, menys oferta, farà pujar el preu de totes les energies i de tot el que es produeix amb energia, o sigui, de tot.

Potser, el més important és l’augment del preu dels aliments, ja que per cada caloria que mengem se n’han necessitat deu en forma de combustibles fòssils, en for-ma d’adobs, pesticides, reg, maquinària, manipulació, etc, però sobretot pel transport. Així doncs, un primer pas d’estalvi energètic, seria consumir menys productes i produir-los localment enlloc de portar-los de milers de quilòmetres enllà. Els “experts” ens diuen que això no és bo per l’economia. Però quan la seva economia fa temps que ha oblidat les necessitats de la gent i els límits naturals, això em reafirma en la meva postura.

La seva economia ignora els límits. Considera que es pot seguir creixent en consum amb cada cop menys recursos. Realment, no cal ser un gran expert per saber el final.

Per tal d’informar-vos més a fons, compartir dubtes i idees, a La Fura s’ha organitzat un sopar popular amb passi de vídeos i debat posterior sobre “Crisi energètica i decreixement”.

Dia: Divendres 3 d’agostHora: 9 h vespre sopar. 10 h passi de vídeos i debat sobre la “Crisi energètica i decreixement”Amb la participació de l’Àlex Montón membre de l’Entesa pel decreixement

El Club Estel informa que en les excursions que realitza amb autocar, el número del seient

s'atorgarà en el moment del pagament de l'excursió.

Associacions i Entitats Club Estel del Solsonès

Excursió al MontsenyDiumenge 26 d'agost de 2007

Sortida a les 7:00h del matí de l'Estació d'autobusos.Farem una parada per esmorzar a l'Àrea de Gurb.Tot seguit continuarem el viatge a Santa Fe, que és la muntanya del Montseny. Dinar a l'Hostal de la Glòria a la ciutat de Viladrau. Per la tarda farem una parada a Tona a fer el cafè i pair el dinar. Preu socis: 38 euros. Preu No socis: 40 euros.

Us hi esperem a tots! Moltes gràcies! La Junta

Durant aquest mes d'agost l'horari del Club serà de 8h a 12h del migdia i de 4h a 8h del vespre.

Excursió a MadridDies 12, 13, 14 i 15 de setembre

Dimecres dia 12: A les 6.00h sortida de l’estació d’autobusos de Solsona. Parada a esmorzar a càrrec del client al restaurant Rausan d’Alfajarin. Arribada a Madrid i allotjament a l’hotel Asturias (ubicat a la zona central de Madrid, c/ Sevilla, 2, a 200 m. de la Porta del Sol), habitacions dobles. Dinar a l’hotel i a la tarda visita a l’Almudena i visita turística per conèixer Madrid. Sopar i dormir a l’hotel i nit lliure.

Dijous dia 13: Esmorzar a l’hotel i excursió a Toledo i recorre-gut amb visita general i a la Catedral de Toledo. Retorn a l’hotel per dinar. Tarda: visita als jardins del Buen Retiro de Madrid. Sopar i dormir a l’hotel. Nit lliure.

Divendres dia 14: Esmorzar a l’hotel, excursió al monestir de l’Escorial i si el temps ho permet una altra visita d’interès. Dinar al restaurant Venta Magullo de Segovia. Per la tarda, visita a l’aqüeducte romànic, plaça Asoguejo Lobo Rómulo y Remo, la Muralla i el casc antic amb el conjunt d’esglésies romàniques i abundants palaus medievals. Retorn a Madrid, sopar i dormir a l’hotel i nit lliure.

Dissabte dia 15: Esmorzar a l’hotel, sortida a Saragossa, visita a la basílica de Nuestra Señora del Pilar i el seu museu. Dinar al restaurant Rausan d’Alfajarín. Per la tarda, retorn a Solsona amb parada a la cafeteria Alfaro.

Viatge en autobús, hotel, dinar en restaurants i entrades: 350 euros per persona (tot inclòs).En la inscripció a l’excursió al club Estel del Solsonès l’interessat abonarà com a mínim el 50% del viatge fins al 2 de setembre. Bon viatge i bon menjar és l’art de l’amistatFeliç arribada a casa!!!

Associacions i Entitats Casal Popular la Fura

Sopar i passi de vídeo a la Fura sobre la crisi

energètica global

26 528 - Divendres, 3-8-2007

Records Montserrat

RECULL DE RECORDS DE L’ANY 1963 (II)

“Durante toda la semana, los alum-nos de las Escuelas serán instruidos sobre los hechos y efemérides más

importantes de la Cruzada Nacional y de la liberación de la ciudad. Al

final de la misma, se repartirán golo-sinas a los que mejor contesten sobre las lecciones recibidas. También se

repartirán entradas para la asistencia gratuita a la sesión de cine”.

He començat l’escrit d’avui amb una de les “Notas” escrites al “Progra-ma oficial del XXIV Aniversario de la Liberación” (dia 24 de gener), pel fet de ser la primera festa de l’any 1963 que recordarem.

dia 24, hi hagué “Repique general de campanas y disparo de morteros en conmemoración de la hora en que las Gloriosas Tropas Nacionales entraron en la ciudad”, i a les 7 del vespre s’en-cengueren “fogatas en los montículos de los alrededores”.

El dissabte dia 26, es féu la tradici-onal tronada a la plaça Major, el “reparto de bonos en las Casas Consistoriales”, el “Pregón de Fiestas con acompañamiento de banda y del conjunto folklórico (…)”, “Sesión de cinema para los niños al Cine Trasatlántico” amb el programa següent: “Los viajes de Gulliver” película de largo metraje; “El Greco en Toledo”, a. corto, y “Fantasías ratonescas”, a. corto”. I, a les 7 del vespre, “Disparo de morteros y cohetes, en la Plaza Pío XII”.

Programa “Fiestas de la Liberación” any 1963. (ACS).

Es veu que s’escaigué en dijous, però en compliment de l’ordre existent de traslladar al diumenge anterior o posterior la celebració d’aquests aniversaris, els ac-tes més festius es feren el diumenge dia 27, tot i que començaren el diumenge dia 20 amb la inauguració de la “Exposición de Dioramas de la Infancia de Jesús” a la “Casa de Cultura de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros”.

A les 5 de la tarda del dijous

Programa “Conmemoración del Glorioso Alzamiento Nacional” any 1963. (ACS).

Per al diumenge dia 27, hi hagué l’atapeït programa que resumiré seguida-ment: “El M.I. Ayuntamiento y demás au-toridades y Jerarquías locales, precedidos de maceros, banda y conjunto folklórico, saldrán de las Casas Consistoriales para asistir al solemne Oficio en la Catedral B. La Schola Cantorum del Seminario Diocesano, cantará la Misa “Hoc est corpus meum”(…). “Inauguración de la Exposición colectiva de artistas solso-nenses, relativa a pinturas, policromados y tallas(…), “Concierto de Sardanas en el Salón Victoria (Avda. de los Mártires) por la cobla orquesta Girona(…), “Tro-nada en la Plaza Mayor”, “Concierto de Música clásica en el Salón Victoria(…) Solemne Te Deum a la S.I. Catedral B., y canto de la Salve a nuestra Patrona la Virgen del Claustro”, Reunión de her-mandad de excombatientes y excautivos en las Casas Consistoriales, donde serán obsequiados por el Muy Ilustre Ayunta-miento”.

I parlant de l’Ajuntament, a continuació resumiré, també, alguns dels acords que, segons les actes de les sessions municipals, prengué l’any que recordem:

*25-1-1963 “Realizar los estudios correspondientes” per a la construcció de “un polígono polideportivo en los terrenos que el Ayuntamiento posee en las inmediaciones del Parque de la Mare de la Font, donados por los herederos de Doña Josefina Ribera”.

*29-3-1963, “A partir de esta fecha no se autorice la construcción de edifi-cio alguno cuya altura exceda de planta baja y tres pisos o tres plantas más,

Anunci imprès en un programa d’actes any 1963. (ACS).

dentro del casco antiguo de población”.

31-5-1963, “Emplear la subvención concedida por la Excma. Diputación para la Agrupación Fol-klórica Trabucaires, en la construcción o adquisición de nuevos trabucos, pues resulta muy engorroso que cada vez que sale el con-junto hay que acudir a la recogida de estos artefactos a las casas de campo de la comarca (...)”.

27528 - Divendres, 3-8-2007

Records Montserrat

“Hacer una visita a la finca Foix, en el término de Olius, donde está instalada la central eléctrica de Hidro-Electrica de Solsona, cuyos bienes tienen que ser entregados a este Ayuntamiento en virtud de sentencia del Tribunal supremo”.

28-6-1963, “Hacer constar en acta su satis-facción por la visita de nuestro Caudillo a tierras Leridanas y organizar como mínimo dos autocares para trasladarse a Lérida en la expresada fecha, los excombatientes, excautivos y demás ciudadanos deseosos de aclamar nuevamente a nuestro Caudillo, que con tanto acierto rige los destinos de la patria”. (El Caudillo havia de visitar Lleida i Balaguer el dia 30. Visita que formava part del “itinerario triunfal que S.E. el Jefe del Estado realiza por Cataluña en cumplimiento de su promesa hecha el pasado no-viembre con motivo de las tremendas inundaciones del Vallés: “Volveré a la primavera para ver estos campos hoy devastados, a legres y recuperados”).

5-7-1963, “Celebrar el XXVII Aniversario del Alzamiento Nacional que tendrá lugar el día 18 de los corrientes con el máximo esplendor posible, realizan-do entre otros el acto de bendición y colocación de la primera piedra del Grupo Escolar de esta ciudad, de trascendental importancia para la ciudad de Solsona”.

26-7-1963, “Proceder immediatamente a la rotulación y numeración de calles y plazas de la población, siguiendo dentro del casco el mismo formato que tienen actualmente tanto los rótulos como los números”.

27-9-1963, “Organizar un autocar para los familiares de los caídos en la Cruzada Nacional y excombatientes”, per tal de poder assistir als actes de celebració del “Día de la Provincia de Lérida”, el dia 12 d’octubre al Valle de los Caídos.

28-12-1963, “intensificar la iluminación en varias calles con alumbrado moderno”.

/-------------------/Com heu pogut llegir en el resum dels acords de l’Ajun-

tament, l’any 1963 es posà la primera pedra de l’escola estatal que avui s’anomena Setelsis. Doncs bé, també bufaven bons aires per a una altra nova escola solsonina, de la qual el “B.O del E”. del dia 31 de gener d’aquell any, publicà la “Orden del 17 de diciembre de 1962 por la que se clasifica como Centro no oficial autorizado de Formación Profesional Industrial, la Escuela de

Formación Profesional de Solsona (Lérida)”.Escola que havia estat beneïda i inaugurada el dia 23

de setembre de l’any anterior, i el dia 2 del mes següent havia començat el curs 1962-1963, del qual el “Boletín núm. 6 de la Comisión de la Escuela Profesional de Solsona”, informava: “Se impartirán las enseñanzas correspondientes a: Curso pre-paratorio (sólo en régimen diurno), Primer Curso de Formación Profesional -en régimen diurno y nocturno, -en las ramas del metal, de la madera y de la construcción”.

I de la qual, el dia 22 de juny de l’any 1963, mossèn Josep M. Ferran i Baqué, que n’era director, exposà a la comissió econòmica que es necessitava una altra nau per a tallers, a fi i efecte de poder obtenir un reconeixement oficial més ampli, i així poder aconseguir, també, subvencions per a adquirir maquinària i començar altres ampliacions. La qual cosa fou acceptada i s’acordà que la nau seria bastida pels “alumnos que cursan la rama de construcción, dirigidos por un albañil con su correspondiente peón(...) los alumnos harían las practicas, pues necesariamente las han de hacer”.

Crec important recordar que la creació d’aquesta es-cola professional, i una d’anterior a Navàs, foren promogudes pel bisbe Vicent Enrique Tarancón. El qual, d’aquest fet, i d’aquells temps, al programa del 25è aniversari de la de Solsona comentà: “(...) Els qui teníem la responsabilitat de la diòcesi en aquells moments, aviat ens vam adonar que Solsona, amb la seva extensa comarca, també necessitava un mitjà semblant de promoció per a la joventut. Amb prou feines tenien una sortida honrosa els que, pertanyents a famílies benestants, podien cursar els seus estudis superiors a la Universitat. A la comarca de Solsona preferentment rural, li mancaven els instruments adequats per obrir nous horitzons, i formar adequadament tants joves que no sentien l’ànsia de superació, per falta de mit-jans proporcionats. Aquesta és una raó que ens va impulsar, fa vint-i-cinc anys, a crear una nova Escola de Formació Professional a Solsona(...)”. Primer Pavelló en construcció de l’Escola de F. P. de Solsona -30-1-1962.

(Foto extreta del programa del 25è. Aniversari d’aquesta escola).

Dia 4-5-1979, el cardenal V. E. Tarancón és a Solsona, on s’inaugura el Col•legi Menor de l’E. de F. P. (Foto, arxiu familiar Joan Riu).

28 528 - Divendres, 3-8-2007

Records Montserrat

Quant a la música coral solsonina, comentaré que, l’any 1963, fou un any important en la vida de l’Orfeó Nova Solsona -llavors, dirigit pel mestre Josep Font i Parera, i presidit per Ferran Rius i Griñó-, puix el mes de gener començà a publicar un butlletí adreçat a socis i cantaires en català; i, el dia 28 d’abril, celebrà amb una gran festassa la benedicció de la nova senyera, durant la qual fins i tot sortiren els gegants.

Un dels anuncis comercials del Programa Festa B. de la Senyera de l’ONS, dia 28-4-1963. (ACS).

Per tal de recordar una mica aquest alegre esdeveniment, a continuació en transcriuré uns fragments del llibre Història de l’Orfeó Nova Solsona, escrit per Jordi Tasies i Planas: “(…)Fo-ren designats padrins de la nova ensenya l’alcalde, diputat provincial i procurador en corts, senyor Josep Serra i Forn(…) la senyora Dolors Coll de Grau, muller del president del Montepío de la Mare de Déu del Claustre de Barcelona, Josep Ma. Grau i Call(…) i portadors de la mateixa(…) en Ramon Caelles, Joan Costa i Àngel Ramonet.

(…)la comitiva, en el seu camí cap a l’Ajuntament, es deturà a la plaça Major(…) on l’Orfeó va interpretar tres can-çons populars. Un cop arribats a la casa de la ciutat es tragué la senyera al balcó, mostrant-la a tots els solsonins. A la tarda, a la capella del Claustre, el bisbe Vicent Enrique i Tarancon beneí solemnement la senyera de l’Orfeó. Tot seguit, a la plaça Major l’alcalde de la Ciutat, Sr. Serra i Forn, imposà la llaçada que havia donat l’Ajuntament ensems que s’interpretava El cant de la senyera”.

El bisbe V. E.Tarancón el dia que es beneí la senyera de l’ONS. (Foto extreta del llibre Història de l’ONS, de la qual diu “Els orientadors de l’Orfeó: (d’esquerra a dreta) Ramon Caelles i Ramonet, Àngel Ramonet i Pons i Joan Costa i Orrit (1963). Foto: Mercè Codina i Carol”).

Bé, i fins aquí un nou recull de records de l’any 1963. Al niu esmentat en l’anterior, però, encara n’hi ha uns quants més; per tant, amb els següents versos del poema “De nou tenim Senyera” que en Ramon Valls i Pujol dedicà a l’Orfeó Nova Solsona, us dic novament: fins aviat!, adéu-siau!

“Cantem, companys: L’estel de la senyeras’ha encès de nou damunt dels nostres cants.

Cantem, que, avui que enlaire ja ella impera,els nostres cants seran més triomfants”.

Josep Serra Forn i Dolors Coll de Grau, padrins de la senyera. (Foto extreta del llibre Història de l’ONS, i de la qual diu: “La comitiva de l’Orfeó, amb la senyera al capdavant, arribant a la plaça de la Catedral per assistir a Missa el dia de la benedicció (1963). Foto: Josep Dalmau i Bantolra”).

29528 - Divendres, 3-8-2007

Indrets amb misteri Jaume Clavé

La ribera d’AnEn el llibre Dones de fum i aigua de Joan Castro, heretat

de mossèn Jaume Sarri, se’ns parla de l’origen llegendari de la ribera Salada. Era una terra magnífica que baixava de Prat d’Estaques fins al Segre en suau pendent, brodada per unes trenes d’aigua que la feien rica i esponerosa, però un dia un gran terratrèmol la va esfondrar esdevenint un clot de rocs. La ribera d’An, tal com era coneguda de primer antuvi, passà a ser la ribera d’Altès i posteriorment la ribera Salada per la persistència de les seves aigües salades que feien malbé els conreus. Allò, als ulls dels veïns, havia estat un càstig de Déu i era motiu d’escarnis i mofes.

L’enginyeria “mora”La llegenda, inventada i transmesa pel poble amb una

riquesa verbal envejable, intentava donar raó de la pobresa de la ribera, des del punt de vista de la pagesia, però no anava del tot desencaminada. La subcomarca de la Ribera Salada, inclosa dins del Solsonès, va sofrir un trasbals o altre i té totes les traces de ser una obra d’enginyeria, duta a terme pels antics moros, no pas els àrabs, sinó aquells gegants que el poble va anomenar moros en temps molt reculats i que certament van existir, no sols aquí sinó en molts indrets del món. Són els mouros de Galícia, on no hi arribaren a residir mai els sarraïns. Són els que han donat nom a molts topònims, com les incomptables roques dels moros, coves dels moros, caixes dels moros (dòlmens)... Després els intel·lectuals han interpretat que els pagesos es referien als àrabs, i no. La paraula es referia a la seva dèria per refugiar-se en llocs alts inaccessibles per la qual cosa convertien les muntanyes en “murs” espadats. Com que eren de pell bruna, la paraula moro va ser sinònim d’aquest color. La Ribera és una meravella, que avui cobra valor turístic. La deurien destinar a algun príncep atlant i estaria dotada dels diversos castells feu-dals, molts desapareguts i els altres en runes: Cambrils, Odèn, Castellar, Ceuró, Terrasola, Ogern, Picapà...

AltèsEl que més sobta del caire artificial de la ribera Salada és

segurament el seu curs final, abans del pont de Querol, quan gira i marxa de dret cap al Segre. Ja no es desviarà gens i la veurem passar tota submisa sota el poble d’Altès. A la riba esquerra a penes hi trobarem cap camp de conreu. Una renglera de turo-nets de la mateixa alçada es van succeint l’un a l’altre, deixant només algun petit esvoranc de tant en quant per donar pas a algunes rases insignificants. Aquesta serra inferior s’assembla als cavallons que es fan als horts amb l’aixada per regar i és l’altès pròpiament dit. A Catalunya no hi ha rius que marxin cap al nord, llevat precisament del més cabalós, el més internacional i el més desconegut. Es tracta lògicament del Garona de la Vall d’Aran, plenament navegable i que a través de la xarxa de canals francesos permet desplaçar-se en barca per tots els grans rius de la nació. Cada estiu s’hi apunta més gent.

Ceuró o CigróEls antics enginyers, per donar un curs tan rectilini a

Misteris de la Ribera Salada (5)

Ceuró (1)

la ribera, no sols van haver d’aixecar l’altès, que abans donava nom al riu precisament per aquest tret tan peculiar, sinó que van haver d’esbotzar les roques que ho impedien, com les que hi havia a l’indret de Ceuró, on apareixen les roques tallades de dalt a baix i que es corresponen en part amb les de la banda dreta de la ribera. Entre aquestes roques n’hi ha una que descolla pel seu volum, dintre de la relativa petitesa del conjunt. Cau sota mateix de Ceuró i presenta algun forat sospitós a la paret, com si diguéssim la marca de la barrina, és a dir, la tècnica que feien servir per esberlar-les i que s’observa en molts espadats del nostre país i d’altres nacions. Aquesta rara circumstància no ha passat desapercebuda a alguns estudiosos antics. Doncs, bé, d’aquesta roca la gent en van dir el Cigró per contraposició a Mola, que és una penya gran i que es diu així perquè té la forma d’un gros queixal molar: Peramola, per exemple. Ara bé, el queixal més petit, el primer del davant, era conegut pel cigró perquè aquest queixalet té la forma exacta del popular llegum dit cigró. Així com els molars tenen unes arrels molt fondes, aquest les té molt curtes i pel tamany i la forma sembla un cigró de veritat. El problema seria determinar qui va ser primer en tenir aquest nom, si el queixal petit o el cigró. En tot cas, va ser el nom que es va posar a aquest penyal de la ribera Salada, que després a l’edat medieval apareix llatinitzat en el poble de Ceuró, a les escriptures, no en la parla de la gent de la contrada, que fins avui han estat fidels al nom antic de Cigró. Mossèn Juli Canut, avui retirat al Seminari, a les classes de llatí ens ensenyava que el nom del gran Ciceró volia dir cigró, del llatí cicer. Ja es veu, doncs, que l’escriptor medieval, probablement capellà, volia dir Cigró en llatí i li va sortir Ceuró, que sona prou bé.

L’alberg de mossèn FerranBé, aquest serà en tot cas un misteri modern. La rectoria

de Ceuró s’ha convertit en un esplèndid alberg, que acull escoles, cursets d’anglès, astronomia, música o simples estadants que volen passar uns dies de pau en aquest paisatge meravellós de la ribera. Ceuró tenia l’any 1960 la increïble xifra de 824 habitants disseminats, segons l’Enciclopèdia Catalana. Benvingut sigui aquest alberg, que pot ajudar a mantenir la identitat del poble.

La propera setmana: El gran misteri de "Sabartes"

www.larevoluciondemarte.com

Athanàgia. Història i localització de la Numància catalana (Llibreria Dach)

Foto: www.ceuro.net

30 528 - Divendres, 3-8-2007

Cartellera

5 d’Agost - Oliana - Festa Major d’Oliana1a Trobada d’intercanvi de plaques de cavaHorari d'11 a 14 hores - Lloc - Plaça de la Reguereta1 placa xepitus E.T. + 1 placa gramalla E.T. + placa comme-morativa - Informació: Jordi 628483211

III CONCERTS D’ESTIU A LA RUTA DEL CÍSTER4 d’agost, dissabte 20 h.Monestir de Vallbona de les MongesROGER MASCançons Tel.lúriques

Mescla de la tradició catalana (europea) amb línies de guitarra blues-rock minimal connectades amb la tradició de les ragues hindús, cants amb harmònics o similars de tradició oriental tipus màntrics.

L’Objectiu d’aquest programa és trobar una línia musical de caire espiritual “catalana”, o si més no en sintonia amb la tra-dició pròpia, amb l’ajuda de les diverses tradicions del món.

L’obra la composen tant temes propis com d’altres de di-ferents autors (Verdaguer,…). Una conjunció que permet revisar, fins i tot temes com Els goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona, o el ball de l’àliga de la Patum de Berga

Concurs Fotogràfic:“la bata de Carnaval arreu del món III”L’Associació de Festes del Carnaval premiarà les foto-grafies que mostrin la bata de Carnaval en els llocs més llunyans, originals, inhòspits o emblemàtics

Aprofitant que els mesos d’agost i setembre molta gent fa les maletes per fugir de la rutina, l’Associació de Festes del Carnaval torna a obrir el concurs per animar la gent a fotografiar-se amb la bata del Carnaval durant les seves vacances. Qualsevol indret pot ser bo, ja que no només es valorarà la llunyania sinó també l’originalitat i creativitat de la fotografia.Sota el nom “La bata del Carnaval arreu del món”, el concurs quedarà obert fins el dia 18 de gener del 2008.Els interessats podeu fer arribar les vostres fo-tografies a través de correu electrònic a l’adreça carnavalsolsona@yahoo.es; a través de correu conven-cional a l’apartat de correus núm. 67 de Solsona; o bé deixant-les a l’Oficina de Turisme. Amb la fotografia cal adjuntar-hi el nom i cognoms del concursant, així com també un telèfon de contacte.Enguany, es premiarà la millor fotografia amb un viatge, i les dues finalistes, amb un lot de productes del Carna-val.Totes les fotografies que es recullin passaran a formar part de l’arxiu del Carnaval i s’exposaran durant la festa solsonina.

SOM-HI! LA BATA DE CARNAVAL ARREU DEL MÓN PER TERCERA VEGADA!!!

Colla Gegantera del CarnavalTrobada de Gegants d’OlianaDissabte, 4 d’agost18h. Plantada - 19h. Cercavila - 21h. SoparQui vulgui venir que telefoni al Pere (646 263 073)I la setmana vinent a Leganés (Madrid)!

REVETLLA: Eclipseplaça del Camp- 4 d’agost, 23 hCom tots els dissabtes de juliol i agost, la plaça del Camp acull una nova revetlla d’estiu. L’amenitza el conjunt Eclipse.

CONCERT: La Vella DixielandTeatre Comarcal - 3 d’agost, 22 hEl cicle de concerts Solsona dóna la nota proposa una sessió de jazz amb el grup pioner a Catalunya en el gènereLa Vella Dixieland porta a Solsona jazz tradicional, alternat amb swing, esprituals, blues i jazz actual de New Orleans. Amb la formació més veterana del país en el seu estil, el Teatre Co-marcal oferirà un vast repertori de temes clàssics i composicions d’autors nous i propis. Fundada l’any 1980, La Vella Dixieland té un bagatge de set discos enregistrats i la participació en els millors festivals de jazz del món. Mònica Green, Kathy Autrey, Leroy Jones, Big Mama o Marian Barahona són alguns dels grans noms amb els quals el grup ha compartit escenari. L’entrada costa 6 euros per als socis de l’Orfeó Nova Solsona i 8 euros per al públic en general.

Exposició del Folklore festiudel Corpus i la Festa MajorDurant tot l’agost a la sala gòtica del Consell Comarcal del Solsonès.

18 ANYS

CAFÉ SOLO... O CON ELLAS• Dissabte, 4 - 11 nit

• Diumenge, 5 - 2/4 de 8 vespre

28 SEMANAS DESPUÉS• Divendres, 3 - 1/4 d'11 nit

(Dia de l'espectador)

• Diumenge, 5 - 2/4 de 6 tarda

• Dilluns, 6 - 1/4 d'11 nitVA

L per

0,50 E

uros

per la

compra

d'una

entrad

a

CAFÉ SOLO..O CON EL

LAS

28 SEM

ANAS DESPUÉS

18 ANYS

31528 - Divendres, 3-8-2007

Ensenyament Josep M. Montaner i Reig

Premien el treball de recerca d'un alumne de l'IES Francesc Ribalta

Un treball de recerca sobre les torres de guaita del Solsonès, elaborat per l'alumne de segon de Batxillerat de l'IES Francesc Ribalta, Pol Riu, va ser premiat amb el primer Premi de Treballs de Re-cerca en Turisme creats per la Fundació Gaspar Espuña-CETT.

El treball guardonat, que porta per títol "Les Torres de Guaita del Solsonès" repassa la història de 5 d'aquestes torres de la comarca (Perecamps, Ardèvol, Riner, Sallent i Vallferosa), i a més, proposa, també, un pla d'aprofitament turístic en-torn a aquestes edificacions.

Els membres del jurat van destacar el rigor i l'aprofundiment en l'estudi històric realitzat per Riu, així com la feina que l'autor ha fet per traduir el material en un recurs turístic per la comarca. A més, el jurat va valorar molt positivament la

molt bona exposició del treball per part del candidat.

El treball de Riu permet explotar les torres de guaita del Solsonès com a recurs turístic del Solsonès per tal de donar a conèixer i posar en valor el patrimoni comarcal. El treball aporta informació his-tòrica de l'època en que foren construïdes les torres, la seva funció, mides, estat de conservació i les referències bibliogràfi-ques existents, així com, algunes de les llegendes o anècdotes relacionades amb el passat d'aquestes edificacions. A més, el treball descriu rutes per visitar les torres a peu o amb bicicleta.

Al concurs s’hi van presentar un total de 18 treballs procedents de diferents ins-tituts i escoles de batxillerat de Catalunya. Els altres treballs guardonats van ser un estudi sobre el Model Turístic de Lloret

de Mar i un treball dels Molins Hidràulics del Pallars Sobirà.

Els premis, patrocinats per l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT, adscrita a la UB i per Àgora Bcn, compten amb el suport de la UB, del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, del Departament d’Educació i de Tujuca de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de l’empresa MT noves comunicacions.

info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

Envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques...

abans de DIMECRES al migdia a la nostra bústia de correu electrònic o

porteu-los a la nostra oficina.

32 528 - Divendres, 3-8-2007

Per tercer any consecutiu, la JNC ha organitzat la seva escola de formació a Riner, a la casa de colònies La Carral. Enguany, l’Escola d’Estiu Ramon Trias Fargas ha celebrat la seva 25a edició sota el títol “El catalanisme polític al segle XXI”.

Els actes van començar ja dijous dia 26 al migdia. A les 4 de la tarda es va inaugurar l’Esco-la d’Estiu amb la presència de Vicenç Villatoro, que va parlar del tema del qual tractava aquesta edició de l’escola, “El catalanisme polític al segle XXI”. A continuació es van presentar els dos equips de joves que van competir durant tota l’escola, els Noucentistes i els Modernistes. I, més tard, a la nit es va fer una gimcana nocturna a càrrec de Dona, Joves Nacionalistes per la Igualtat.

El divendres dia 27 al matí es va fer una taula rodona amb els líders de les joventuts polítiques de Catalunya i més tard, a Pinós, hi va haver la lectura del manifest “El nostre compromís amb Catalunya pel s.XXI”.

A la tarda el diputat per CiU al Parlament de Catalunya, Josep Rull i la diputada per ERC, Marina Llansana van fer una xerrada sobre el tema “Què vol dir construcció nacional? L’independentisme pot ser no nacionalista?”.

Al vespre l’enòloga Eva Plazas va fer un cavatast i a la nit els joves de la JNC van anar amb autocars fins a la Plaça del Camp de Solsona per assistir al concert de la Fundación No Hay Manera.

Dissabte dia 28 al matí, els participants de l’Escola d’Estiu van poder participar a varis tallers i cap al migdia van poder assistir a la xerrada “Què vol dir poder polític? Per què fem política?” de Francesc Marc Àlvaro.

A la tarda Agustí Colomines va fer una altra xerrada sobre el catalanisme polític en un món globalitzat.

Al vespre hi va haver un sopar a la fresca amb la presèn-cia de Jordi Pujol, que junt amb el secretari general de la JNC Jordi Cuminal, van entregar el premi Ramon Trias Fargas a l’Avui en la persona del seu director, Vicent Sanchis.

El Solsonès acull la 25a edició del’Escola d’Estiu de la JNC

L’últim dia, el diumenge dia 29 hi va haver el lliurament del I Premi d’assaig polític “Compromís, progrés i pàtria”. Més tard, Artur Mas va cloure l’Escola d’Estiu, junt amb el secretari general Jordi Cuminal i la directora de l’escola Elena Redondo.

Partits Polítics JNC del Solsonès

33528 - Divendres, 3-8-2007

Els reis de la nit

Els reis de la terrassaEls reis de la revetlla

Ep, la foto! Ramon Estany

Ep, la foto

El dibuix del Celsona

El guanyador del dibuix de la trobada de gegants ha vingut a recollir el seu premi.

Recordem que va ser l’Arnau Ollé Parera de 4 anys.

Enhorabona!

Descansant al carrer Gaudint del concert

Els reis de la plaça del Camp

34 528 - Divendres, 3-8-2007

Societat

Sopar dels 10 al Tonetto.Confirmeu assistència: 639 54 47 54

info@elsolsones.netCtra. de Torà, 25

SOLSONA

Envieu-nos els vostres articles, opinions,

cròniques...

abans de DIMECRES al

migdia a la nostra bústia de correu electrònic o porteu-los a la

nostra oficina.

Si veniu a Festa Major d’Oliana feliciteu l’Anna!!!

De part de totes les teves amigues, feliços 19!

Volem felicitar la Tate pel dia del seu aniversari. I desitgem que puguis

arribar fins als 100!

35528 - Divendres, 3-8-2007

El dia del sorteig s’assignaren exactament tantes places com cabines de criogenització hi havia als refugis: 1024 en total, ni una més, ni una menys. La meitat homes i la meitat dones, de procedència genè-tica molt diferent, tots sans, menors de 35 anys, amb titulació universitària diversa però amb un nombre major d’enginyeries, ciències de la salut i història. Així, doncs, no fou un sorteig entre tots els homes i dones del planeta, sinó que es dugué a terme una tria prèvia, es passà tota la humanitat per un sedàs de geometria molt ben delimitada i, després, la sort acabà de perfilar els 1024 escollits.

Dies abans del cataclisme es programaren els robots de manteniment i es començaren a segellar els refugis, un darrera l’altre. Seixanta-quatre cabines de criogenització per refugi. La resta d’homes i dones, els no escollits, actuaren de forma diferent: uns s’estira-ren a l’herba i tancaren els ulls, altres s’emborratxaren fins a perdre la consciència, altres dedicaren les hores prèvies al cataclisme per a retrobar-se amb ells ma-teixos, o per a recuperar la fe, o per a renegar contra l’existència, el destí i l’atzar (si bé els tres conceptes no són més que arestes del mateix triangle).

El refugi número onze és prop d’Osaka i conté seixanta-quatre cabines, com tots els refugis. Però l’ocupen seixanta-cinc humans: 32 homes i 33 dones. La història de la cabina número cinquanta-dos és una història més vella que la del propi planeta. No tindria sentit explicar-la, tothom pot imaginar-se’n la línia argumental principal, els detalls són anecdòtics i no tenen importància.

Les cabines són com taüts. Fan poc més de dos metres de llarg per un metre d’ample i contenen una quantitat indescriptible d’aparells electrònics, de sen-sors de mesura de múltiples constants (o variables)

Inflexions Genís Cardona

INFLEXIONS

vitals, de tubs de conducció de líquids, de sòlids, d’electricitat. Un home de mida mitjana no deixa massa espai sobrer, un cop tancada la coberta de plexiglàs transparent. La cabina número cinquanta-dos alberga dues persones: un home i una dona. El grupet armat de robots, fora del refugi número onze, és idèntic al dels altres refugis.

Les probabilitats de superar un procés de criogenit-zació són d’una de cada tres i disminueixen a mesura que augmenta l’interval de temps transcorregut entre la congelació i la descongelació. Un interval d’un segle divideix per deu. Les probabilitats es calculen a partir d’una massa corporal mitjana. Una massa corporal que sigui el doble de la mitjana divideix per quatre.

La cabina número cinquanta-dos del refugi número onze explica una història. És una història eterna com la vida, no destaca més que qualsevol altra. No val la pena escriure més, tothom pot adonar-se que no és res de l’altre món. Els robots, fora del refugi, fan la seva feina, tal i com se’ls programà. Ells no saben cap història i, si en sabessin una, no tindrien cap necessitat d’explicar-la. Per ells no hi ha principi ni final, no hi ha alegria ni tristesa. Per ells tot és etern.

La culpa la tenien només les empreses elèctriques: Endesa i REE. El govern se’n rentava les mans, malgrat tractar-se d’empreses regulades, que vol dir sota el control dels governs tant de Catalunya com de Madrid. “Això sí que no ho entenc -deia l’amo d’un petit restaurant, afectat per l’apagada- Cada dia tinc l’inspector a casa amb noves exigències i, si agafo el cot-xe, al primer revolt o rotonda trobo uns ulls que m’espien per si porto el cinturó. I ara resulta que a aquestes grans empreses de servei públic no hi ha ningú que les inspeccioni!!”.

Per això no és estrany tampoc que es contradiguin a l’ho-ra de voler donar explicacions. No podem saber si les inversions eren suficients o no, ni si les xarxes eren excel.lents o execrables. Sort que al final tots es posen d’acord. No els havíem entès bé: les xarxes i les inversions eren les correctes, es tracta d’un simple accident. Perquè el ministre Clos ha de cobrir les espatlles de Zapatero, encara que sigui fent el ridícul, i el conseller Castells ha de cobrir les de Clos, encara que sigui negant-se ell mateix.

Perquè del que es tracta és d’evitar el desgast electoral davant la proximitat de les generals. L’únic que importa és que Zapatero guanyi les eleccions. Els interessos de Catalunya no compten.

Aquí rau l’explicació de tot. Ho van confessar diversos fòrums de Madrid amb motiu del desastre: ara el Govern podrà invertir una mica més a Catalunya sense que les altres autono-mies s’enfadin i se’n ressentin els resultats electorals. Perquè una cosa és clara: afavorir Catalunya, de la manera que sigui, desferma les ires dels espanyols i és electoralment ruïnós; i, al revés, enfonsar Catalunya no pot ser més productiu. Ho sap el PP i ho sap el PSOE. I, mentrestant, si mirem els partits que es diuen catalanistes, els que en teoria ens haurien de defensar, veiem que una part de CiU es deleix per accedir a ministeris i ERC segueix premant el sucursalisme del PSC a Madrid en-greixant el seu poder a Catalunya.

Qui ens defensarà? Només nosaltres, la societat catalana, si encara ens queda una mica de dignitat i de coratge.

No tenim qui ens defensi

Opinió J. H.

36 528 - Divendres, 3-8-2007

Opinió Pere Ortis

Alguns barbarismes(I)

Hi ha una mena de barbarismes que són patents i que tothom coneix ─però que ningú no esmena. És qüestió del defecte elemental dels catalans: el tant-se-me’n-fum respecte a la seva llen-gua. Que amaga un ingredient d’incultura i un altre d’impotència, totes dues ver-gonyants ─que sobre tot no ho notin, que no en sé. Als catalans d’avui ens sobren quantitat de tabús, tabús nocius, moltes vegades canallers, és a dir puerils, i ens falten gavadals de sinceritat. Sembla estrany ja en el segle XXI, segle que havem convingut que ha de ser el de les coses pel seu nom.

Avui voldria ocupar-me tan sols de tres d’aquests barbarismes, els quals, al meu veure, són els qui més embruten el català col·loquial. Heus’los ací: “algo”, “cariño” i “vale”. Si aquests tres ven-cíem, si els bandejàvem del català parlat a casa i al carrer, quin pas no donaríem per a la seva neteja pública!

“Algo” fa un cert temps que s’infiltrà en el català del carrer. Diria que al voltant de la desfeta de la guerra del 36, arran de la repressió franquista. El mot legítim en català és quelcom, però no el proposem a la gent comuna i corrent perquè és molt acadèmic, no l’hem dit mai i el reservem per a la classe i l’escriptura de caire endreçat. Tant de bo que el diguéssim normalment!

En les expressions afirmatives cal usar alguna cosa. M’amagues alguna cosa, tu, lladre. Aquest ús no és gratuït ni pobre, primer perquè el dèiem abans i encara el diuen molts, i segon, perquè també és comú a altres llengües com el castellà, el francès, l’italià, l’anglès, i no el tenen per pobre.

En les expressions interrogatives, i similars, cal usar res. A la botiga: Que volíeu res més? (no: que volíeu “algo” més?) A un amic: Que et convé res? En dubtes, conjectures i casos semblants: No crec pas que et donin res. Voldria saber si hi ha res de tot això que diu.

“Cariño” ho diuen els catalans a tots aquells que estimen, en especial ho diuen mares i dones. És un castellanisme que trona. I tan lleig. Cal dir: Amor, pa-tufet, patuf, rei, reietó, manyac; al xicot o a la xicota: Amor (què bonic que és!), rei, reina (aquest deixant de banda els escrúpols suggerits per la incultureta).

Les mares, dones, noies, mestres diuen “cariño” sobre els petits, i això és devas-tador. Són les qui més haurien de vetllar per donar bona paraula als petits, que el timbre maternal, el femení, és el que ells assimilen amb tota llisor. “Cariñós”, per tant, és barbarisme. Cal dir: amorós, afectuós, tendre, tendrívol.

Vale” fa una autèntica devastació en la nostra llengua. El diu i el repeteix tot fill de veí. Pareu l’orella al carrer; bé no cal parar-la-hi. Pareu l’orella a una conversa per mòbil i sentíreu aquesta paraula repetida cent cinquanta vegades. Entreu a la sala d’una banc o a una oficina i sentireu que disparen “vale” amb una abundància de metralladora que aplana.

I la tristesa del cas és que aquesta paraula castellana desbanca una colla de mots i d’expressions alternatives que fa posar pell de gallina. Així diuen:

“Vale”, per comptes de bé. O per comptes de molt bé.Per comptes de Prou. Cal dir: Prou, prou, ja n’hi ha prou!Per comptes de Adéu, o de qualsevol altre salut.Per comptes d’aprovar una conveniència: Com l’anell al dit.Per comptes de comiats com: Au! Apa! A reveure!Quan érem petits dèiem entesos, i nin-gú no ens ho havia ensenyat. Ho deia tothom. -L’hora que has d’arribar a la feina és a les vuit. -Entesos. També és molt bona: D’acord, la qual ara molts adopten, pocs per mala sort.“Vale” el començàrem a sentir cap a mitjan seixantes, en tornant d’Amèrica. Abans del 55 no l’havia sentir dir mai. Era la segona infiltració més dolorosa

imposada per la persecució del general advers a casa nostra i a la nostra llen-gua.

Bé, tot això ara resta escrit en el racó d’aquesta revista i si ningú no en fa cas, o no s’hi mou, és lletra morta. Que és la nostra gran desgràcia. Cal que el lector ho faci moure. Cal que ho donem copiat sobre tot als mestres i a aquells que treballen amb la mainada. La llengua la netejarem i la salvarem amb l’esforç de tots plegats, amb la multitud de granets d’arena. Cal forçar-ho en l’ambient, crear-hi interès, mentalitzar, motivar-hi els desmenjats i tot.

Els branquillons de la pau

Entre dos boscos veïns

veig al sòl arrenglerada

la palla adés segada

en munts estrets llargs i fins

en un camp, on llurs confins

clouen una vasta obaga

reptant per la fondalada

entre alzinars i vells pins.

La marinada suau

escampa els branquillons

lleus i minsos del damunt.

Són missatgers de la pau,

purs, nets, sense rerefons

de tants odis contrapunt.

Ma Segarra m’ofereix

meravelles amb escreix.

Poesia Josep M. Poblet

37528 - Divendres, 3-8-2007

Opinió Ramon Gualdo

Amsterdam a la Plaça de Sant Joan

Dissabte passat feia una lluna clara i una nit serena, i molta gent -molta- s'estava a la Plaça de Sant Joan, i escol-tava la Cobla La Principal d'Amsterdam. Va ser una delícia. Escoltar aquella cobla que portava el ressò de la tenora a dins d'aquesta plaça "tan acollidora i tan suau", va ser un doll abundant de sentiment, de vigor i alhora de tendresa. Gent d'aquell país ple de bellesa ens portava un regal màgic: Un reguitzell de sardanes.

Aquella nit, sí que semblava talment que ens trobéssim plegats "al replanet d'una altra vida". Igualment, semblava com si aquelles aigües tranquiles dels canals d'Amsterdam, fessin una abraçada càlida amb l'aigua del brollador de la nostra font solsonina.

La lluna clara, espiant des de dalt, encara va ser testimo- ni d'un altre moment engrescador. Els músics havien manifestat el desig de veure quina traça hi té la gent de Solsona en això de ballar sardanes. Va ser un complot entre el Pere Cuadrenc, la Montse Mas i la nit serena? La qüestió és que es va saber aquest desig. I tot de cop, s'aixequen de les cadires una colla del públic i saltironant van fer rotllana i van ballar. Era un esclat d'alegria i era la veu del poble, era un agraïment amb la rialla, la dansa i la paraula. Jo i la Montserrat, que ho contemplàvem asseguts, podíem repetir ben bé els mots del poeta:

"No sé pas perquè jo aquí voldria estar-hi llarga estona quietament".

Les mans entrellaçades dels dansaires, el so de la cobla, l'aire de la nit, van ser ben bé -en aquesta plaça- "abeurar-hi un glop de pau".

Opinió F. Torres

Fa uns dies vaig anar a la clínica per veure la germana d’un amic operada recentment. Em vaig sentir feliç en veure-la tan animada i agraïda per la meva visita. L’Emília és una persona d’una bondat infinita. Em va manifestar la sort que té, malgrat les seves mancances de salut, de tenir un germà que l’estima molt i es preocupa tant per ella i el seu marit que també l’han d'ingressar. Certament, no tothom té al seu costat una persona que t’estima i sent compassió.

De tots els crims que en el món es cometen, el més greu és el desinterès i la manca de fraternitat que vivim. Patim més per un mal de queixals que per totes les guerres que s’estan produint arreu del món. Ens arribem a commoure per certes imagtes que veiem a la tele, però aquesta commoció queda submergida en la música que ens posen al darrere. Els que pa-teixen només pensen en el seu dolor personal. I els que no els fa mal res no s’assabenten que el món és un formidable paradís de dolor. Fins i tot la compassió l’hem reduït al mínim. Busco en el diccionari aquesta paraula, i la defineix així: “Sentiment de tendresa o llàstima que es té del mal que pateix algú”. Tot

Compassió és acció

acaba en pur sentiment que ens permet creure’s que amb això ja hem estat al costat del que pateix.

Davant del dolor ens compadim o fem disquisicions filosòfiques i elaborem les nostres teories sobre el seu valor redemptor. Però Crist no ens va redimir donant explicacions, va abraçar el dolor i es va posar en el seu lloc.

Com a creient penso que per a un cristià estimar és fer obres d’amor, i compassió és posar-se al costat del que pateix i acompanyar-lo en el dolor. No es tracta de no poder dormir pensant en la gent que pateix, es tracta de no saber viure sense estar al costat dels que pateixen. Crec que la compassió no pot quedar reduïda a una espècie d’escalforeta en el cor, si no en una mà que ajuda i abraça el dolor.

La falsa compassió és la d'aquelles dones que ploraven en el camí de la creu. La vertadera és la del cirineu que el va ajudar a portar-la.

Només amb una humanitat de cirineus existiria la pos-sibilitat que els que pateixen arribin a descobrir que hi ha algú que els estima.

38 528 - Divendres, 3-8-2007

La JNC, per tercer any consecutiu i en el marc de l’Escola d’Estiu que celebra cada any per aquestes dates, organitza el divendres un concert a la plaça del Camp de Solsona.

Encara que aquesta escola se ce-lebra a la Carral, al municipi de Riner, el concert es programa a la plaça del Camp perquè en siguin partícips d’aquest no només els joves de la JNC, que vénen d’arreu de Catalunya, sinó tot el jovent de Solsona i comarca, ampliant d’aquesta manera l’oferta cultural de la ciutat. Però curiosament aquest any ens hem trobat amb un problema. La JNC va presentar una instància abans del canvi de govern de Solsona, que es va fer efectiu el 16 de juny, però resulta que la resposta per escrit d’aquesta no ens va arribar fins dos dies abans del concert, quan la JNC ja havia penjat els cartells per tot Solsona i quan feia gairebé un mes i mig que s’havia fet el canvi de govern.

Cada govern, sigui del color que sigui i de la ideologia/es que siguin, ha de prendre les mesures que cregui oportunes. El compliment de l’ordenança municipal no n’és una excepció. Pel que fa a l'ordenança que diu que els concerts de divendres s’han d’acabar a les 12 de la nit - tot i que, molt amablement, i fent-nos un favor a nosaltres i a d’altres associacions juvenils, el Sr. Jounou permet allargar

Bona nit, Sr. Jounou!

mitja hora més- creiem, però, que no era hora de contestar una instància dos dies abans d’un concert, i menys quan feia quinze dies que havíem parlat amb la regidora de Cultura i Joventut de l’Ajun-tament de Solsona, la Sra. Sara Alarcón, perquè volíem saber l’hora d’acabament del concert, ja que encara no se’ns havia contestat la instància. En aquesta conver-sa, se’ns havia dit que podíem plegar una mica més tard respecte l’hora que se’ns va fixar finalment.

És completament lògic i legítim que des de l’Ajuntament es prenguin mesures per no molestar els veïns a la nit, però sabem molt bé que com a govern que són de la ciutat, haurien d’intentar fixar una hora raonable per l’acabament dels concerts destinats al públic jove per tal de no molestar els veïns. A més, tot i que s’ha justificat dient que l’endemà molta gent treballa, també hem de ser conscients que el diumenge molta gent que es dedica, per exemple, al sector serveis també treballa, i per tant creiem que caldria revisar i posar al dia aquesta ordenança.

Esperem que aquesta situació hagi servit perquè es prenguin mesures unànimes des del govern de la ciutat sa-tisfactòries tant per al descans dels veïns com per la diversió dels joves. O això és el que creiem que ha de fer un govern democràtic.

Opinió JNC del Solsonès Poesia Joana Cervera i Balmes

De pas

Com les aus de trajecte curtorfe de pares i muda

amb la vènia dels ventsde presta abnegació,

el magnat de les altures vigila sagaç el món

com l’emissari sojornal límit del blau.Abstret de l’atzar

com les fones del riuen constant reciclar

acaronades pels vestigisde l’evolució.

De pas... per quedar-se i recrear-se

transcendir ens vol conferir a la Terra

amb l’aigua eventual, benaurada vidade planetes nous

Sol i transició.

info@elsolsones.netCtra. de Torà, 25 - SOLSONA

Envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques...

abans de DIMECRES al migdia a la nostra bústia de correu electrònic o porteu-los a la

nostra oficina.

39528 - Divendres, 3-8-2007

Futbol Sala

Campionat el Pi de futbol sala

Aquest any el torneig d’estiu s’ha concentrat al juliol per tal de no coincidir amb altres torneigs ni amb la festa major d’Olius. Hi ha hagut nou equips participants. Després d’una lligueta en dos grups, en van passar vuit a quarts de final i el passat diumenge 29 tingueren lloc les semifinals i les finals. Amb quatre equips potents com Cantàbric, Tifosi, Versàtil i Boca, l’emoció estava servida: el Boca, campió del Pi 06, comp-tava amb dues baixes importants. Tot i això, la seva superioritat i la cohesió en el joc no se’n van ressentir i es van imposar a la final davant un Tifosi molt motivat, però poc efectiu en els moments clau.

La classificació final va ser:1-Boca - 2-Tifosi.- 3-Versàtil - 4-Cantàbric

El 15 d’agost al Pi organitzem el segon torneig infantil.

L’any passat vàrem tenir tres equips que s’enfrontaren en un doble triangular. Esperem que enguany s’animin a participar nous equips!

Estiu 07: una altra pluja de torneigs al Pi

Campionat femení de Futbol Sala

El dissabte 21 de juliol, per segon any consecutiu s’ ha organitzat el Torneig de Futbol Sala Femení a les Instal·lacions Esportives del Pi de Sant Just.

Aquest és l’únic torneig de futbol femení que s’organitza a la nostra ciutat. Enguany es va sentir l’absència de l’equip Construccions Cisteller perquè la majoria eren fora en un altre torneig.

Aquest any, com l’any passat, també es va fer un triangu-lar entre els tres equips inscrits: Yellow Power, Porredones i Riu Esports. Després d’un ruixat que semblava que ens espatllaria la tarda, el sol es va imposar de nou, i amb l’ajuda d’alguns pares de les participants, la pista va quedar preparada per als tres partits que l’esperaven.

El primer enfrontament fou entre les joveníssimes Yellow Power i les Porredones. Les Yellow van lluitar coratjosament però no aconseguiren batre les experimentades Porredones del Cantàbric. En el següent partit, les primeres van haver de jugar contra el campió de l’any passat, el Riu Esport, que ho tenien molt clar: volien tornar a guanyar. Les noies del Yellow Power, una mica desmoralitzades per la primera derrota no van resistir el potencial de joc del Riu Esports. En l’últim partit, molt més disputat, les Porredones tampoc no varen poder amb el joc altament ofensiu de les noies del Riu Esports.

Per tant, el resultat final fou:1r –RIU ESPORTS - 2n—PORREDONES - 3r—YELLOW POWER

El Trofeu per la màxima golejadora va ser per Pilar Isan-

ta: de les seves botes en nasqueren sis gols per al Riu Esports.El Trofeu per la portera menys golejada se’l va emportar

Gore Aymerich, també del Riu esports.Des de les Instal·lacions Esportives el Pi s’agraeix el

suport de tots els col·laboradors (l’Ajuntament d’Olius, l’Hotel Sant Roc, Riu Esports i Begudes Delfí) sense els qual els tor-neigs no serien possibles, als pares que també van col·laborar i a totes les participants.

Als altres equips de noies que s’han fet darrerament i que no es van apuntar que s’animin, perquè l’organització no descarta realitzar un altre torneig durant el mes d’agost.

Campionat de tennis taula infantilPer a nens i nenes de 9 a 13 anysDia: dissabte 4 d’agost al Bar CasalHora: 4 de la tarda - Lloc: Bar Casal - Inscripcions: ja us podeu apuntar al Bar Casal (1,5 euros)

Tennis Taula

40 528 - Divendres, 3-8-2007

Tennis Junta Club Tennis Solsona

Els socis del CTS hem celebrat amb una festa l’arranjament de 4 pistes de tennis, realitzat per l’anterior govern municipal de Solsona.

Ara sols falta acabar de pintar i canviar unes malles per acabar aquesta fase de remodelació del CTS i, tot i que no s’ha fet una inauguració oficial de les noves pistes, la Junta va organitzar una jornada tennística per als socis amb un campionat de tye-break, el guanyador del qual va ser en Antonio Ayala. A continua-ció tots els participants i altres convidats vam poder gaudir d’un bon còctel i un

Festa al Club Tennis Solsona

sopar de “gala”, realitzat a les pistes del Club.L’ambient va ser molt festiu i després de menjar un pastís

boníssim -que era una petita obra d’art: “una pista de tennis" realitzada pel soci Jaume Massana- es va iniciar un ball impro-visat que va acabar d’arrodonir la festa.

Els socis del CTS estem molt satisfets amb les noves pistes, això permetrà atraure nous jugadors i fer que el tennis sigui un esport practicat per un gran nombre de persones.

Esperem que d’aquí poc temps puguem tenir un Club que doni gust de veure i sobretot de jugar.

L’esport s’ha de potenciar, ja que ajuda a les persones a estar millor físicament i psicològicament.

VISCA L’ESPORT! VISCA EL TENNIS!

Antonio Ayala, guanyador del campionat de tye-break

41528 - Divendres, 3-8-2007

Bàsquet CB Solsona

Festa de cloenda del 9è Mini Campus d’Estiu de Bàsquet

Divendres passat es va fer al pavelló vell municipal la darrera sessió i la festa de cloenda del mini campus d’estiu de bàsquet. Després de l’última sessió d’entrenaments, els participants i els pares i familiars assistents a l’acte van poder gaudir d’una projecció d’imatges de l’activitat i de la presen-tació d’un vídeo de creació, produït per Maria Padró, dedicat al mini campus d’enguany. Amb aquesta projecció s’encetava tot un seguit d’iniciatives i d’esdeveniments que tindran lloc en els propers mesos per commemorar el 30è aniversari del Club Bàsquet Solsona (ja us n'anirem informant).

Com és habitual, es va procedir a lliurar tot un seguit d’obsequis als jugadors que havien estat reconeguts per diferents causes; i també als entrenadors, monitors i responsables. La festa va resultar molt animada i va acabar amb un bon berenar. Més tard, els monitors i els responsables del club van assistir al sopar de cloenda.

Amb aquesta festa es cloïa la novena edició d’aquesta activitat estival que té una molt bona acollida i acceptació entre els nenes i nenes participants. El mini campus ha durat quatre setmanes i hi ha hagut una mitjana d’uns 50 infants per setma-na, amb una participació total de 75 nens i nenes diferents (cal indicar que molts dels participants han repetit torn i alguns hi han anat tot el mes).

Des de la web del club podeu accedir a una versió en baixa resolució del vídeo i a un amplíssim reportatge fotogràfic del mini campus i de la festa de cloenda: www.cbsolsona.com/minicampus.html .

Berenar final

Lliurament de premis

Sopar de monitorsMirant el vídeo

42 528 - Divendres, 3-8-2007

Bàsquet CB Solsona

30 anys del CB Solsona:

un entrenador, dues generacions

En la cloenda del mini campus s’encetava de manera informal la commemoració dels 30 anys d’història del club i es va poder veure a la festa un detall ben curiós. El director tècnic de la present edició del mini campus va ser el Joan Caelles, que d’aquesta manera retornava com a entrenador del club. Ell va ser entrenador, amb la Neus Closa, dels primers equips femenins que hi va haver a Solsona. Doncs divendres passat en la festa del mini campus es va fotografiar amb sis mares, jugadores d’aquells primers equips del club, i amb els seus fills i filles, una segona generació que ha estat iniciada al basquetbol per la mateixa persona. L’afició al basquetbol perdura...

Travessa

VII Travessa al Pantà de la Baells

Diumenge passat dia 22 de juliol, es va disputar a Berga, la VII Travessa al Pantà de la Baells. La prova va comptar amb la participació d’una vintena de nedadors i nedadores, que ha-vien de cobrir una distància de 2.500 metres en el menor temps possible. A la Travessa hi participaren dos nedadors solsonins, el Jordi Montaner del club Fondistes del Solsonès, que va arribar en quarta posició amb un temps de 41 minuts i 5 segons i el Lluís Torra del club Esquí Berguedà, que va acabar en sisena posició amb un temps de 42 minuts i 58 segons. Diego Sosa 35:34; Lluís Bartolo 39:21 N Sallent; Enric Trens 39:39 CN Sabadell.

A la fotografia el Jordi i el Lluís recollint els seus premis com a quart classificat i com a primer mebre de l’equip local respectivament.

43528 - Divendres, 3-8-2007

Excursionisme Centre Excursionista del Solsonès

Ascensió al Balaitús (3.144 m)

El tercer cap de setmana de juliol un grup de 14 per-sones del Centre Excursionista del Solsonès vam anar a pujar aquesta coneguda muntanya del Pirineu aragonès.

Venint del cantó del Cantàbric, aquest cim és el primer 3000 que es troba i fa frontera entre Espanya i França. És de formació granítica i es poden admirar algunes de les glaceres més espectaculars dels Pirineus. Per la banda aragonesa s’ha d’anar a prop de l’estació d’esquí de Formigal. Al poble de Sallent de Gállego, s’agafa una carretera estreta que porta a una presa i allà la majoria de gent comença a caminar per anar a dormir al refugi de Respomuso. Com que el refugi estava ple, nosaltres el dissabte vam agafar les tendes i vam caminar muntanya amunt unes hores per acampar prop d’uns llacs. El diumenge a les sis del matí vam sortir per agafar la ruta anomenada “La gran diagonal”. Vam esmorzar en una cova refugi on vam trobar gent dormint. Feia molt vent, fred i hi havia boira. Per sort vam anar trobant sempre fites i tot i que vam haver de grimpar, vam arribar bé al cim a un quart d’onze del matí. No vam poder veure gran cosa perquè hi havia boira. Quan vam voler baixar vam començar a trobar molta gent que pujava i havia dormit al refugi. Ens vam esperar força perquè la canal era perillosa i fàcilment la gent pujant feia baixar rocs. Precisament uns de Navarra van fer mal a una francesa que pujava més avall. Finalment ens vam decidir a baixar a poc a poc per no fer mal a ningú però després vam despistar-nos i vam perdre una bona estona intentant trobar el camí de baixada. Vam trobar tres francesos perduts i vam tornar tots

enrere per trobar el bon camí. Vam passar fred tot i posar-nos guants, gorro, anorac etc. i el vent ens va molestar tot el dia fins i tot per desparar les tendes. Vam arribar als cotxes a les 6 de la tarda. Com és tradicional, el qui fa el seu primer cim de 3000m ha de pagar cava i l’Oriol ens va sorprendre per la seva rapidesa, ja que quan vam anar a fer un beure i unes tapes en un bar de tornada a casa, ens van dir que el noi de Tamarit de Llitera ja ho havia pagat tot! Crec que ell i tots recordarem aquest cap de setmana.

El 8 de juliol el centre excursionista va fer la via ferrada de les Baumes Corcades de Centelles. Les 15 persones que conformàvem el grup, vàrem començar a pujar pel cingle, tot gaudint de les vistes que ens oferia el paisatge. La part més espectacular del recorregut ens la proporciona un pont nepalí d'uns 35 metres de llargada, el qual es fa respectar més per la sensació de buit, que no pas per la seva dificultat. Després del qual, i superant uns últims sortints de les balmes, s’arriba al

Vies ferrades

cim del turó de Puigsagordi, des d'on vàrem gaudir de les vistes de la plana de Vic. En el retorn vam baixar per un corriol que serpentejava al voltant dels cingles de la via ferrada.

44 528 - Divendres, 3-8-2007

Futbol 7 DIVENDRES 320’30 TIFOSSI – BORES CUINES21’30 CAN SOLVI – TREPOVI22.30 KIBUC DISEMA – BAR CASTELL

DILLUNS 620’30 BURLEX FOREVER – VERSÁTIL21’30 NEW CASTELL – ABEILLE 13522’30 CHIM FOREST – LLADURS

QUARTS DE FINALDIMARTS 7A -21’00 MILLOR PRIMER –SEGON MILLOR TERCERB -22’00 SEGON MILLOR PRIMER – MILLOR TERCER

DIMECRES 8C -21’00 TERCER MILLOR PRIMER – PITJOR SEGOND -22’00 PRIMER MILLOR SEGON – SEGON MILLOR SEGON

SEMIFINALS - DIJOUS 921’00 GUANYADORS PARTITS A-D22’00 GUANYADORS PARTITS B-C

FINALS - DIVENDRES 1020’30 3R-4T LLOC21’30 FINAL

JORNADA 4 - DIMARTS 24-07-07TIFOSSI – GREGORI’S TEAM .......................... 4-3KIBIC DISEMA – ELS VETERANS ................... 4-1CAN SOLVI – KAN RASTER ............................. 1-2CISTELLES IRB – ROCAFORT 133 .................. 2-8SPORTS RIBERA – GATOS LOCOS ................. 5-7RIU ESPORT – DRINK TEAM TONETTO .......... 0-7

JORNADA 5 DIMECRES 25-07-07BAR CASTELL – ELS VETERANS .................... 4-5GREGORIS TEAM – BORES CUINES ............... 1-9TREPOVI – KAN RASTER ................................ 2-1CRITT – KIBUC DISEMA .................................. 4-1PYRAMIDES – TIFOSSI ................................... 1-5BARREJA TEAM – CAN SOLVI ........................ 1-3

DIJOUS 26-07-07CHIM FOREST – ESPORT RIBERA .................. 8-2BURLEX FOREVER – CISTELLETES IRB ......... 9-2NEW CASTELL – RIU ESPORT ........................6-0

DIVENDRES 27-07-07GATOS LOCOS – LLADURS ............................9-0VERSATIL – ROCAFORT 133 ........................... 8-2DRINK TEAM TONETTO – ABEILLE 135 ......... 4-0

JORNADA 6DILLUNS 30-07-07BAR CASTELL – CRITT .................................... 3-2BORES CUINES – PYRAMIDES ....................... 6-3TREPOVI – BARREJA TEAM ............................ 2-4

DIMARTS 31-07-07SPORTS RIBERA – ELS VETERANS ................ 0-1CISTELLESTES IRB – GREGORIS TEAM ......... 2-2RIU ESPORT – KAN RASTER ........................... 0-7ROCAFOR 133-BURLEX’S FOREVER .............. 3-9GATOS LOCOS-CHIM FOREST ....................... 1-3DRINK TEAM TONETTO-NEW CASTELL ........0-0

C.

Cas

tell,

8

Sols

ona

97

3 4

8 0

0 7

8

Classificacions

GRUP A

GRUP B

GRUPC

MÀXIMS GOLEJADORS

45528 - Divendres, 3-8-2007

Campionat de Futbol 7

Futbol 7 Ramon Estany

Drea

m T

eam

Ton

etto

Barr

eja

Team

Abei

lle 1

35Ca

n so

lvi

46 528 - Divendres, 3-8-2007

Futbol 7 Ramon EstanyNe

w C

aste

ll

Kibu

c Di

sem

a

Espo

rts

Ribe

ra

Kan

Rast

er

47528 - Divendres, 3-8-2007

Patinatge Solsona Patí Club

El Solsona Patí Club al IX Trofeu Mediterrani

El passat dia 15 de juliol, a Castelldefels (Barcelona), es va celebrar el IX Trofeu Mediterrani reunint més de dos-cents patinadors d’esport base d’arreu de Catalunya. El Solsona Patí Club va estar representat per 10 patinadors.

Aquesta competició, per l’elevat nombre de participació i també per l’elevat nivell de tots els esportistes, s’ha de prendre com un premi: és una jornada on tots els participants compar-teixen pista en els entrenaments i comparteixen vestuaris, estan envoltats de multitud de patinadors d’elevat nivell, molta calor i multitud de noves experiències. Al matí tots ells patinen en els entrenaments oficials i seguidament comencen a competir. Al migdia, amb molt poc temps per dinar i fent dos torns, tots els nostres patinadors es desplacen en grup per a dinar a peu de platja. A la tarda se segueix amb la competició i es finalitza amb l’entrega de premis.

Aquesta temporada el Solsona Patí Club ens hem con-vertit en el punt de mira d’entitats d’arreu de Catalunya per la gran millora dels nostres esportistes en tant poc temps.

Mercè Llordella va finalitzar 6a, Paula Martínez va ser 7a, Ainoa Llácer va ser 8a i Marc Círia va ser el 13è de la categoria “Iniciació D”. A la categoria “Iniciació C” Marta Miró va aconseguir situar-se en 12a posició, David Rescalvo va ser el 18è i Irina Montanyà va aconseguir la 22a posició amb tant sols tres mesos damunt d’uns patins. A la categoria “Iniciació A” la nostra patinadora Patrícia Cases va obtenir una molt bona classificació en un grup on tots els seus competidors patinaven sense errors i va aconseguir ser la 14a. A “Certificat” va passar el mateix que a l’anterior categoria, aquí tots els patinadors patinaven sense errors i va ser molt difícil per als jutges aixecar puntuacions, Alba Fernández va patinar molt i molt bé, aconseguint situar-se en una excel·lent 7a posició en la categoria amb més nivell de tota la competició.

Jèssica H. Pallarès havia de competir a “Certificat” però va haver de ser donada de baixa en la competició en posar-se malalta. Desitgem que d’aquí pocs dies estiguis entrenant amb força i millorant dia rere dia. Millora't, Jèssica !

La Junta Directiva i l’Equip Tècnic del Solsona Patí Club vol felicitar a tots aquests patinadors pel seu esforç i per haver participat en aquesta competició catalana, tan important a ni-vell d’esport base, aconseguint unes excel·lents classificacions. També volem agrair als nostres espònsors (“Enyesados Juan José Martínez”, “Segura Pintors” i “Riu Esports i Moda”) per tota l’ajuda que ens estan donant.

Moltes felicitats, Mercè, Paula, Ainoa, Marc, Marta, David, Irina, Patrícia i Alba !

Futbol Penya Barcelonista de Solsona i Comarca

Desplaçament al Joan Gamper

La Penya Barcelonista de Solsona i Comarca orga-nitza pel dimecres 29 d´agost un desplaçament al Camp Nou per veure la presentació de la plantilla i el partit del Trofeu Joan Gamper

F. C . BARCELONA - INTER DE MILÀ

Els preus de les entrades són els següents:Tribuna: 1a, 2a, 3a graderia 67 eurosLateral : 1a, 2a, 3a graderia 52 eurosGol: 1a, 2a, 3a graderia 37 eurosGeneral: 25 euros

Aquests preus són per al públic en general.- El Futbol Club Barcelona fa un 25% de descompte en el preu de les entrades als seus socis.- El preu de l´autocar és de 8 euros pels socis de la Penya Barcelonista i de 16 pels no socis.- Per a més informació i inscripcions els divendres dies 27 de juliol i 3 d´agost, i el dimecres 8 d´agost, a la tarda al local de la Penya des de les 19 a les 21 hores o al telèfon de la Penya Barcelonista - 647625877 - al mateix horari. La data límit per a inscriure´s és el dimecres 8 d´agost.

48 528 - Divendres, 3-8-2007

3r Enduro indoor de Miralsot

El passat 28 de juliol de 2007 a la localitat de Miralsot (Fraga) es va celebrar el 3r Enduro indoor amb una participació de 4 pilots del Motor Club Solsonès.

La competició es va disputar du-rant el vespre-nit amb llums artificials.

Els corredors volem agrair el su-port dels espectadors del Solsonès, que van fer un gran viatge per animar els pilots. Durant la cursa Xavier Subirana va patir greus problemes a la seva moto degut al fet que va entrar aigua a dins del motor i va petar. Gràcies a l’excel·lent resposta de Joan Subirana com a mecànic va poder acabar la carrera. Els pilots també varen patir diverses caigudes, però cap de greu. Varen fer bons resultats en general. Els pi-lots participants del Motor Club Solsonès varen quedar en la següent classificació:

Albert Cardona Novas (kawasaki kx-f250):9è clas.Xavier Subirana Vila (Husqvarna wr125, RIU esport i moda): 18èclas.Josep Majoral Sala (honda cr250):17èclas.Miquel Àngel Malé (kawasaki kx-f250):8èclas.

Xavier Subirana vol agrair al seu pare Joan l'excel.lent ajuda en intentar reparar la moto, i també donar les gràcies a Jaume Cardona per deixar-me la moto per poder acabar la competició.

Enduro Motor Club Solsonès

Trial Pau Xarau - General Manager

La Knauf esponsoritzarà la pilot Carla Calderer

La fàbrica multinacional de pla-

ques de guix laminat KNAUF amb seu a Sant Llorenç de Morunys, ha decidit col.laborar per ajudar CARLA CAL-DERER a seguir amb la seva carrera esportiva amb èxits com el subcampio-nat del món per equips 2006, campiona de Catalunya 2006 i sotscampiona d’Espanya 2006.

49528 - Divendres, 3-8-2007

1a Sortida nocturna a la Platja d´Ogern

El divendres dia 13 de juliol el Club BTT del Solsonès va fer la primera sortida nocturna de les tres que hi han programades durant l estiu. A quarts de nou del vespre una quinzena de ciclistes vam sortir en direcció cap a Ogern, anant cap a Cirera, baixant cap a Socarrats, passant pel Pla dels Roures i arribant a la Platja d´Ogern per carretera.

BTT La Junta - Club BTT del Solsonès

Un cop allà ens esperava un bon sopar per agafar forçes de cara a la tornada. Ja ben entrada la nit es va tornar, pujant cap a Ceuró, les Griolles,

passant per Clarà i finalment baixant cap a Solsona pel camí de Pallarès. En total van ser uns 50 quilòmetres de recorregut aproximadament.

La segona sortida nocturna del Club BTT de l estiu es va fer aquest passat divendres dia 27 de juliol. També a la ma-teixa hora que a l anterior es va sortir cap a Sant Climenç. En aquesta ocasió érem uns vint-i-tres ciclistes, pujant cap a la Creu, passant per Colomés, baixant cap a la rasa dels Monjos, i pujant cap a Gispets i finalment arribant a Sant Climenç.

Vam fer un bon sopar al restaurant i després vam tornar cap a Solsona, ja amb els llums ben encesos, per la carretera de Sant Climenç.

L última sortida nocturna que queda per aquest estiu serà el divendres

2a Sortida nocturna a Sant Climenç

24 d agost a Pinós. També us recordem que el diumenge 12 d agost farem una sortida de Gran Fons al Port del Comte. Per a més informació, a Bicicletes Farràs o a qualsevol membre de la Junta. Seria convenient que us apuntéssiu abans per poder reservar els menjars.

El Club BTT, a part de les sortides organitzades, continua sortint cada diumenge a les 9 del matí de davant del Casal, i us animem a venir a pedalejar amb nosaltres.

Descansant a l'arribada

Durant el sopar

Foto de grup. falten el T. Pujals, J. Sala, Pelegrina i R. Carrasco

Foto de grup nocturna Platja d´Ogern

Aquest any és el 10è aniversari del Club BTT del Solsonès i s´està preparant un seguit d´actes, entre ells una

exposició dels 10 anys del Club i una xerrada per al cap de setmana del 20 i 21 d´octubre; però ja us n'anirem

informant més endavant.

Per a més informació del Club BTT del Solsonès podeu visitar la nostra pàgina web

www.bttsolsones.com

50 528 - Divendres, 3-8-2007

Los Serruchos porten el seu rock potent a l’Sputnik

Aquesta banda d’un potentíssim i enèrgic directe va actuar a Solsona el passat divendres 13 de juliol.

Nascuts com a banda consolidada l’any 2003, recreen un ampli i variat re-pertori basat en clàssics de les darreres 4 dècades, com James Brown, Marley, Sly & the Family Stone, Aerosmith, Strokes, Police, Wonder, Red Hot Chili Peppers, Bowie, Stones, Beatles, etc, amb un toc molt personal i descarat.

Los Serruchos són: Julio Lobos, veu/teclat, Robert Gómez, guitarra, Pasto Martí, baix cors i Roberto Olori, bateria

Concerts Ramon Estany

L’Sputnik embogeix amb el muntatge Golden Shower de Llibert Fortuny

El nou projecte d’en Llibert va pu-jar a l’escenari del pub solsoní diumenge passat, 26 de juliol. Més gamberro que mai, el Golden Shower és un muntatge pensat per fer ballar, saltar, cridar, em-bogir…tot un espectacle, dels que ja no es veuen.

LLIBERT FORTUNY ELÈCTRIC QUINTET

“Llibert Fortuny Elèctric Quintet” neix el juliol de 2003 amb la inquietud de desenvolupar i jugar amb les possibilitats dels efectes sonors i els seus colors.

En el moment de la seva formació, es tracta d’un quartet elèctric que compta amb la col·laboració del saxofonista tenor Walter Smith III, qui al costat de Llibert Fortuny inicia el projecte. A partir del no-vembre de 2003, formen part del quartet, el guitarrista i pedal steel guitar David Soler, David Mengual al baix elèctric i el jove Dani Domínguez a la bateria. Quim Puigtió, la persona encarregada de la part

Llibert Fortuny: Saxo, alt i efectes, Joan Diaz: Teclats, David Soler: Guitarres, sampler, pedal steel guitar. David: Baix, Dani Domínguez: Bateria i Quim Puigdió: Hacker sonor

tènica de la formació, passa a formar part del grup tot convertint-se en un quintet amb el temps.

Ja com a “Llibert Fortuny Elèctric Quintet”, el grup participa des del seus inicis en importants festivals de Jazz de Catalunya, i durant la tardor de 2004 resulta guanyador de la gira “Ressons”. Aquell desembre el quintet enregistra el seu primer disc, “Revolts” (Nuevos Medios, 2005), i poc després el baixista David González entra a formar part del quintet substituint David Mengual. La formació és premiada com a “Millor grup de l’any” per l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya i també en la categoria Jazz de la revista

Enderrock. Són memorables les seves actuacions arreu de Catalunya, així com al Palau de la Música Catalana o al Te-atre Nacional de Catalunya, clausurant el 37è Festival Internacional de Jazz de Barcelona, on s’acompanyaren per la big band “XXL”, amb qui tocaren al Festival Grec de Barcelona i al Festival de Jazz de San Sebastián durant l’estiu de 2006. D’aquesta fusió en neix el cd i dvd “Llibert Fortuny Elèctric Big Band XXL” (Nuevos Medios,2006).

El repertori de la formació es basa en temes originals en la seva majoria, en els quals intenten jugar amb la variació rítmica i la improvisació tot partint de nous sons.

51528 - Divendres, 3-8-2007

Ràdio Ramon Estany

Concerts Josep M. Montaner i Reig

Pell de Serp, el nou projecte musical de Josep M. Codina "Cudi", Pere Jordi Baraldès, Ivan Dach i Miquel Riu arriba avui a la sala Black River de Solsona per presentar en directe les cançons que formen part del seu primer disc "El Cos t'ho demana".

El concert començarà a partir de les 12 de la nit i el preu de l'entrada és de 5 euros. Tot i això, qui ho vulgui podrà comprar el disc i l'entrada per un cost total de només 10 euros. "És una bona manera de presentar-nos a casa nostra i que la gent pugui comprar el disc i veure'ns en directe a un preu molt assequible", comenta Josep M. Codina, component del grup.

Tot i que no han volgut avançar esdeveniments, els Pell de Serp esperen oferir aquesta nit el repertori del seu disc de debut i "si hi ha ambient i ganes" tocar algunes de les versions

Els solsonins Pell de Serp actuen avui al Black RiverLa formació de Solsona presenta a casa el seu

primer disc "El Cos t’ho demana"

Els components de Pell de Serp en una imatge promocional del grup Foto: David Riu

Pell de Serp - Foto: David Riu

"que més ens agraden en directe o alguns dels temes que ja preparem per al segon disc".

Segons Codina, el primer treball del quartet solsoní "desprèn energia roquera a cada nota". "És un disc amb molta força amb el so de la guitarra com a fil conductor i que destaca també per unes lletres molt directes, fruit de les nostres experiències personals i més properes" apunta Codina.

"El Cos t'ho demana" compta amb 12 composicions pròpies de la banda i una versió del conegut tema de Tom Waits "I don't wanna grow up", que van popularitzar els mítics Ramones. En resum, tres quarts d'hora de rock afilat amb pinzellades de punk.

El disc va ser enregistrar el passat Nadal als Estudis Sibelius de Can Pardaler de Taradell, sota la supervisió de David Rosell (dels Dept i de Mes-clat) i va sortir a la venda el passat 3 de juliol sota el segell MediaDavid que actualment porta la distribució del disc de Marky Ramone per Europa.

"El Cos t'ho demana" es pot trobar a les llibreries Pellicer i Cal Dach, al Bar Fargo, i a la Gasolinera Setelsis al preu de 10 euros. També es pot com-prar via internet a través de la pàgina web del grup (www.pelldeserp.com) una pàgina que a més ofereix la possibilitat d'escoltar alguns talls del disc i veure el primer vídeo de la banda "Dolç caramel".

Pell de Serp a la ràdioEl programa musical de Solsona FM, “La Festa del

Rock’n’Roll” que condueix Òscar Bonet (Lo Marraco), va convidar aquest dimecres als components del grup Pell de Serp, que van ser entrevistats en directe alhora que van oferir una petita mostra de la seva música en un improvisat concert acústic.

Com va anunciar el presentador de l’espai, aquest serà el darrer programa abans de les vacances d’agost. Òscar Bonet, presentador de “La Festa del Rock’n’Roll amb els components

de Pell de Serp.

52 528 - Divendres, 3-8-2007

Un cafè amb... Ramon Estany

“La Catedral és la joia del nucli antic de Solsona”

Míriam Montraveta, dinamitzadora de la

UBIC de Solsona

La Míriam Montraveta (28 anys, Solsona), dinamit-zadora de la Unió de Botiguers de Solsona ens rep al despatx de la seu de la UBIC de Solsona, situat al pis superior del Museu del Ganivet, un espai cedit pel Consell Comarcal que en el futur ha de ser la seu de les entitats econòmiques del Solsonès, Gremi d’Hostaleria, Empresaris del Solsonès i la Unió de Botiguers.

R.E. -Aquesta setmana han començat les rutes turístiques Solsona de Nit que organitza la UBIC. Per què s’ha triat la Catedral enguany?

M.M -Aquest és el tercer estiu que s’organitzen les rutes turístiques pel nucli antic de Solsona i s’ha escollit la Catedral perquè a part de ser la joia del nucli antic de Solsona, abraça moltes històries, tradicions i anècdotes, i perque és un espai molt gran i potser molts dels racons que es presentaran i veurem són molt desconeguts per la gent de Solsona, i serà una oportunitat per poder veure’ls.

R.E. -Aquestes rutes tenen molta expectació. Quina previsió de públic espereu?

M.M -Molta respecte de l’any passat. A hores d’ara, en-cara no hem fet ni la primera sortida i ja hi ha molts dies plens. Fem la ruta els dijous d’agost, i aquest any n’hi ha 5 de més, amb l’afegit que hem ampliat els torns dels 2 de l’any passat a 3. Ens pensem que així ja hi cabrà molta més gent. Tot i així penso que ens quedarem un altre cop curts.

R.E. -Com s’organitzarà aquestes visites?M.M -Aquest any serà un tàndem entre dos personatges

concrets de la història de Solsona els qui s’encarregaran d’expli-car la història de la Catedral, juntament amb diverses anècdotes explicades per gent vinculada a la Catedral. La visita acabarà , com sempre, amb una invitació a una copa de cava al Celler de Ca l'Aguilar, acte que es fa amb col.laboració de l’Associació de Col·leccionistes de Plaques de Cava.

R.E. -Aquesta, però, no és una activitat pròpiament de promoció del Comerç, per què es fa doncs?

M.M -La UBIC es va plantejar primer de tot amb aques-tes visites, donar a conèixer la història de Solsona, i tot i que no és una activitat dedicada a la promoció comercial, sí que va dirigida a tots els nostres botiguers, pel fet de ser nocturna i adequada al seu horari de treball. De fet, moltes activitats que es fan, per exemple els dissabtes a la tarda, pocs són els boti-guers que hi poden assistir perquè estan treballant. D’aquí ve que plantegem aquesta activitat diferent per als botiguers que també esdevé una trobada entre botiguers durant la ruta i sense deixar de ser una activitat oberta a tothom.

R.E. -Una altra de les activitats estiuenques de la UBIC i que té molt d’èxit és el concurs de L’estrany a l’aparador. Quina creus que és la raó del seu èxit?

M.M -Fa bastants anys que es fa i les característiques que té és que és molt senzill de participar-hi, i és molt popular, tant per als botiguers com per a la canalla que hi participa, anant amunt i avall durant dues setmanes. Aquest estiu hi participen 87 botigues de les 123 que formen part de la UBIC, que és un 70% del comerç solsoní, i això ja ho diu tot.Les rutes nocturnes d'enguany tenen la Catedral com a protagonista

Míriam Montraveta

53528 - Divendres, 3-8-2007

Exposicions Agrupació de geganters de la ciutat de Solsona

Segurament, molts tenim a casa nostra quelcom que ens recorda el nostre folklore i la seva festa ; una fotografia, un dibuix, una escultura, una samarreta, les distintes músiques…I és que a vegades necessitem envoltar-nos, d’aprop, d’aquelles coses que estimem per tal de sentir-les encara més pròximes, més nostres...

Nogensmenys, si mai heu viscut l’ex-periència de visitar algun solsoní que, pels motius que siguin, resideixi habitualment lluny de la ciutat, observareu que al seu entorn, al seu pis o a la seva habitació, no són pas poques les referències a Solsona que hom hi pot trobar i consegüentment també del nostre folklore festiu, reforçant així el seu sentiment de pertinença.

I és que els gegants han estat adoptats com a un vertader símbol per a molta gent i aquest fet no esdevé pas estrany, ja que la manifestació gegantera combina la seva dilatada història a la ciutat, amb una qualitat d’artística i plàstica admira-ble i, encara més rellevant, un sentiment d’afecció i respecte de la gent que gaudeix i participa de les seves festes.

Al llarg dels anys s’han generat pro-ductes de tota mena que en certa forma han evidenciat la profunda estimació que ens desperten aquestes figures. El gegant vell, a tall d’exemple, és present en moltes cases solsonines presidint un estar, un rebedor o bé un dormitori, indrets que esdevenen d’una gran significació en una casa i que les persones que hi viuen volen mitificar-los, encara més, amb la presèn-cia d’aquesta escultura.

També hem evidenciat que són molts els artistes i artesans que dediquen part del seu temps a crear productes relaci-onats amb el nostre folklore històric, estudiant amb deteniment les formes, els detalls i, el que és més difícil, intentant copsar l’essència d’una festa que, en efec-te, és immaterial.

És obvi que als Solsonins ens agrada presumir d’allò que és nostre, perquè

FolkArt!

FolkArt!Es poden consultar les bases al web de l’ajuntament de la ciutat de Solsona i al programa del proppas-sat Corpus. L’agrupació també està interessada en aquells productes que, fora de concurs, tinguin un especial interès

n’estem orgullosos i ho admirem, per això aquest any, des de l’Agrupació de geganters de la ciutat de Solsona hem considerat oportú potenciar la creació de productes artístics per tal de fer més gran el seguit d’obres que s’han dedicat al nostre folklore, mitjançant una mostra, amb la voluntat de premiar aquelles obres més innovadores o interessants. No cal dir que aquesta exposició també voldrà mostrar, fora de concurs, tots aquells productes artístics relacionats amb les Festes del Claustre que s’han anat fent al llarg dels anys.

Els gegants històrics de Solsona són grans obres artístiques per ells mateixos, com també la coreografia de les seves danses i la música que els acompanya. De ben segur que aquesta bellesa desperta uns sentiments que estem convençuts que molts voldríeu provar de plasmar, en un tros de paper, en una massa plàstica o bé mitjançant paraules o acords...Els geganters només us demanem que deixeu fluir la vostra faceta més bohèmia i ens mostreu els vostres sentiments, mitjançant un producte artístic.

Esperem que aquesta mostra, que es podrà veure durant les pròximes Festes del Claustre a la sala dels Sants Màrtirs, serveixi per fer encara més evident la importància antropològica i social que té per a la ciutat el nostre folklore històric i evidenciï la influència que ha tingut l’ele-gància i l’harmonia de les seves formes belles a l’hora de crear i expressar.

info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

Envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques...

abans de DIMECRES al migdia a la nostra bústia de correu electrònic o

porteu-los a la nostra oficina.

54 528 - Divendres, 3-8-2007

Passatemps Marta C.

Les 7 diferènciesAquesta setmana s'ha inaugurat l'Exposició dels 10 anys de Trobades de Gegantons.

Podríeu trobar les 7 diferències entre les dues fotografies...

ÀRIESLa lliçó aquest mes és “no corris”, però estaràs molt actiu, fes el que hagis de fer i no et preocupis dels resultats, ja que poden endarrerir-se. És un mes amb moltes diversions i l’amor pot aparèixer

TAUREAquest període estaràs més tranquil i tindràs més paciència, és un bon moment per a prendre’t unes vacances. Cultiva la teva sociabilitat i deixa que la vida et parli. Pots conèixer una persona molt interessant

BESSONSPots sentir-te hiperactiu i nerviós, ja que tot el món es mou molt lent respecte a tu, has de tenir paciència. Pots canalitzar aquesta energia fent molt esport. La teva economia millora i pots saldar deutes

CRANCSegueixes prenent la iniciativa i els demés se t’adapten. És un moment per a canviar el teu ordinador. La teva economia prospera i és un bon moment per a fer inversions, això sí, que siguin en valors segurs

LLEÓEnhorabona!!! Benvolgut Lleó, estàs en el teu moment solar de renovació energètica. És un mes per a disfrutar, i seria el millor moment per a prendre’t unes vacances i disminuir les teves activitats, que ha estat fort aquest any

VERGEHas de tenir prudència aquest mes i reduir les teves activitats. Encara que és un mes on tindràs molta independència, has de tenir més en compte la teva parella, (Si la tens). Seria un bon moment per a fer un recés espiritual

BALANÇAS’acosten canvis importants a la teva professió o en un altre lloc. Deixa’t temps per a resoldre algun contratemps sentimental. Si estàs solter pots viure un apassionat idil.li amb algú de fora o estranger

ESCORPÍHi ha molt progrés professional en aquests moments, et trobes més còmode amb la responsabilitat, ja que últimament has estat més conscient. Si hi ha canvis professionals aquests es veuen bons amb alguna societat important

SAGITARIEs el moment de passar comptes i concretar els canvis professionals que fa temps que estàs tenint. Ara ho veus més clar i saps com organitzar-te, aquest canvi podria portar-ne altres dins la família

CAPRICORNSi estàs estudiant pots fer canvis a la teva carrera. Pel que fa als germans, aquest mes en tindràs notícies noves. La teva salut i energia són molt bones, i t’aniria bé una cura de desintoxicació

AQUARILes ambicions segueixen fortes i has de posar energia a la teva professió, però sempre cultivant la simpatia, hi haurà canvis laborals que ja fa temps que esperaves. Has de vigilar la salut i el cansament, t’anirien bé alguns dies en un balneari

PEIXOSHi ha novetats aquest mes, és probable que hi hagin canvis al teu lloc de feina, i que això t’ obligui a redefinir-te. El teu cos també et demana que hi posis més atenció i que el cuidis més. Si tens fills, et reclamaran molta més atenció

Pg. Pare Claret 3, baixosTel. 973 48 38 76 - SOLSONA

Núria Picola Huguet Tarot psicològic - Cartes astrals - Previsionsnuriapicola@terra.es - www.nuriapicola.com

Horòscop - AGOST Núria Picola

55528 - Divendres, 3-8-2007