� 494 - Divendres, 1-12-2006

�494 - Divendres, 1-12-2006

Apunts Gràfics, SL., no es fa res-ponsable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les er-rades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Celsona Informació és pos-sible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinte-ressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon Gualdo

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Mòbil: 617 01 29 51

Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier

Montilla Textos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONAinfo@elsolsones.netwww.elsolsones.netDip. Legal: L-267-19971.350 exemplars

El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Solsona Josep M. Montaner i Reig

Joan Serra no repetirà com a president del Consell

Serra, que feia 8 anys que estava al capdavant de la institució, ha anunciat la seva intenció de deixar la primera línia de la política al Solsonès

Joan Serra, president del Consell Comar-cal del Solsonès, ha anunciat que properament es retirarà de la política activa al Solsonès i que descarta tornar a lluitar per encapçalar la presidència del Consell Comarcal.

Serra, que feia 8 anys que estava al cap-davant d'aquesta institució, ha avançat la seva intenció "de posar el càrrec a disposició dels companys de partit" un cop s'esgoti el man-dat per tal que "s'obri un debat intern" que afavoreixi la renovació de les persones i el funcionament del partit.

L'actual president del Consell Comarcal ha pres aquesta decisió després de 20 anys dedi-cats a la política i ho ha fet assegurant que "cal un canvi d'estil" perquè CiU continuï sent la força majoritària a Catalunya i al Solsonès. "S'ha de ser crític i jo personalment i altres companys no estem del tot d'acord amb les mane-res de fer dels últims temps", ha explicat Serra.

Segons ell, s'han de "millorar alguns as-pectes de funcionament" dins la federació nacionalista perquè la gent continuï "confiant en nosaltres", i en aquest sentit, s'ha mostrat crític amb la campanya de CiU durant les úl-

muncipals, tot i que no ha descartat continuar col·laborant amb CiU com a membre d'alguna llistaofinsitotcomaregidor.

Amb la seva decisió, Serra considera que s'obre un bon moment perquè la formació nacionalista "afronti un procés de reflexió profund, de programes, estils i càrrecs", i que permeti la participació de les bases en l'elecció dels seus representants. Així mateix, Serra ha reconegut que seria partidari que els ciutadans puguessin votar directament la per-sona que cada partit proposés com a president del Consell.

Pel que fa a les eleccions municipals de la primavera vinent, Serra ha explicat que CiU té una base clara de votants al Soslonès que "s'ha pogut comprovar en les últimes elec-cions autonòmiques " i per això "personal-ment crec que podem obtenir uns molt bons resultats a la comarca de cara a les properes municipals".

times eleccions autonòmiques perquè "no es va saber fer bé".

Ser ra , que actualment era regidor del mu-nicipi de Navès, també ha tancat la porta a l'opció d ' e n c a p ç a l a r alguna llista de cara a les pro-peres eleccions

� 494 - Divendres, 1-12-2006

Solsona Ramon Estany

Amb una vetllada musical a la Capella dels Sants Màr-tirs, el dissabte 25 de novembre l’Orfeó Nova Solsona es va afegir als actes de commemoració de la patrona de la música. Davant d’una sala plena de gom a gom, els grups i solistes van

Les entitats musicals de Solsona celebren Santa Cecília

GEMMA BUSCART, CÈLIA I ALGUER VENDRELL – Acordió diatònicMasurka (Norbert Pignol) i Beti eskamak kentzen (Tradic. Basca)

ÀTIC TALLER MUSICALKinderreigen (Reinhard Huuck) i Gavotte (Reinhard Huuck)

ANÒNIMSCan’t help falling in love (Weiss-Presley) i More than words

ALBERT FONTELLES-Flauta i EDUARD TAMAMES – PianoAl mestre Roure (Albert Fontelles) i Ave Maria (E. Toldrà)

MÒNICA MENDOZAPreludi i fuga n. IX (J.S. Bach) i Estudi n.50 (C. Czerny)

ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICAGo down moses (Negre Espiritual) i Go, tell it on the mountain (Negre Espiritual)

oferir un repertori variat de temes musicals per a tots els gustos, al llarg de l’hora que va durar el concert. Hi van col.laborar en aquest acte la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Solsona, Bisbat de Solsona i Museu Diocesà i Comarcal.

�494 - Divendres, 1-12-2006

Solsona Ramon Estany

VOX MUSICI (10è aniversari) ORFEÓ NOVA SOLSONAGronxa’m estel daurat (Negre espiritual) i Amén (Negre espiritual)

� 494 - Divendres, 1-12-2006

Solsona Josep M. Montaner i Reig

Solsona estrenarà la setmana vinent lanovagespaartificialdelcampmunici-pal d’esports. Un revulsiu no només pels clubs de futbol de la ciutat, sinó també pels clubs de la resta del Solsonès i d'al-tres comarques, així com per empreses i grups interessats en utilitzar-lo. D'aquesta manera, la regidoria d'esports de Solsona ha elaborat un pla de gestió del camp per tal de "donar-li el màxim ús possible" i poder "rendibilitzar la inversió des del primer dia", segons ha explicat Francesc Azorín, regidor d'esports de Solsona.

La remodelació del camp ha suposat una inversió total de 552.000 euros (uns 90milionsdepessetes) iesfinançaràatravés d’un lísing -arrendament amb dret compra- que l’ajuntament de Solsona va signar amb l'entitat bancària BSCH per un termini de 10 anys. Per altra banda, l'ajuntament de Solsona ha aprovat la tramitació d'un expedient per acollir-se a una subvenció de 108.000 euros (uns 18 milions de pessetes) per pagar part de la inversió que concedeix el govern català a través de la Secretaria General de l'esport.

Els treballs d’instal·lació de la nova superfície,dutsatermeperlafirmaPoli-grass Ibèrica -que va guanyar el concurs públic d'adjudicació fet per l'ajuntament- estan gairebé acabats, i segons ha expli-cat el regidor d’esports de l'ajuntament de Solsona, Francesc Azorín, permetran inaugurar el camp dimecres de la setmana vinent. El dia 6 de desembre, a partir de les 11 del matí, es farà la inauguració del camp que comptarà amb la celebració d'un partit de futbol entre els veterans del Solsona i un combinat de jugadors format per periodistes de TV3. A l'acte d'inaugu-ració s'han convidat representants de la

secretaria general de l'esport, el president de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Roche, així com els presidents, expresi-dents i socis del Club Futbol Solsona i el Club Esportiu Arrels i representants polítics comarcals.

Retard en l'execució d'obresTot i això, les obres de remodelació del

camp han acumulat un retard de pràcti-cament dos mesos, cosa que ha impossi-bilitat que el Club Futbol Solsona pogués inciar, tal i com es preveia incialment, la temporada amb la nova gespa. El retard s'ha degut sobretot al fet que l'empresa subministradoradelagespaartificialnoha pogut complir el termini d'entrega del material a causa de la forta demanda que ha experimentat aquest tipus d'equipa-ment. Durant l'estiu "més de 60 municipis catalans han instal·lat aquesta superfí-cie de joc i això ha col·lapsat l'empresa que fabrica la gespa", ha explicat Azorín. Finalment, i per evitar més retards en l'execució de l'obra, Poligrass Ibèrica va

La gespa artificial ja està apunt

Característiques de la gespa

Lagespasintèticaésunamescladefibressintèti-ques similars a la gespa natural unides i entrellaçades entre elles a una superfície de plàstic especial amb una mescla de cautxú i sorra. A Solsona s'ha instal·lat una gespa d'última generació resistent al fred i la calor. Té unabasedesílice,lamoquetaonesfixenlesfibresdela gespa i un recobriment de sorra i cautxú.

Imatge de la nova gespa artificial del camp de futbol de Solsona

optar per compar a un proveedor americà lagespaartificialques'haviadecol·locaral camp de Solsona.

Els treballs de remodelació del camp, que van començar el mes de juliol passat, han consistit en la remodelació de la base del camp i l’enquitranat de la superfície de joc. A més, s'han instal·lat noves rases de desguàs -per assegurar el drenatge del camp i evitar la formació de bassals- i canalitzacions de reg per aspersió, s’han instal·lat 6 aspersors (1 a cada còrner i 1 al centre de cada banda lateral) que s’ali-menten d’un dipòsit d'aigua soterrat i s'ha col.locat també un nou paviment a tot el perímetre del camp.

A més, s'ha renovat part de l’equipa-ment del camp amb la instal·lació de dues novesporteriesfixesde futbol11,duesporteries transportables de futbol 7 i dues banquetes per als jugadors. Igualment es remodelaran les baranes del camp, es col·locaran xarxes per parar les pilotes i s'instal·laran uns 300 seients a les grades i un nou marcador.

Solsona inaugurarà dimecres vinent la gespa artificial del camp d'esports municipal

�494 - Divendres, 1-12-2006

Solsona Josep M. Montaner i Reig

Manteniment

Lagespaartificialrequereixunstreballsacuratsdemanteniment per tal d'assegurar-ne la seva durada. Entre els treballs que s'hi han de dur a terme, hi ha el raspatllat i neteja setmanal de la gespa, que farà un encarregat de manteniment municipal.

Un cop l'any els tècnics de Poligrass Ibèrica faran un revisó complerta de la gespa. Amb una màquina espe-cial es recull el cautxú, es neteja i es torna a tirar al camp uniformement. També es reparen les possibles estries fetes a la catifa i es fumiga. Aquest servei és gratuït durant els 4 primers anys, i a més, l'empresa dóna una garantia de 8 anys que cobreix els desperfectes de fabricació tant de la gespa com de l'obra civil.

Pel que fa al reg és recomanable que la gespa arti-ficialesreguidedosatrescopspersetmanapermillorarlafluïdesadeljocil'esponjositatdelasuperfíciesobretota l'estiu. A l'hivern pràcticament no s'haurà de regar degut a la humitat de la zona.Revulsiu pel futbol solsoní

La nova gespa del camp de Solsona serà un nou al-licient pels clubs de la ciutat. Josep M. Divins, president del Club Futbol de Solsona, ha destacat que és una millora "molt positiva" que podrà servir "d'al·licient, no només pels jugadors sinó també pel públic". "Es podrà veure un joc més vistós, i a més, els nanos podran aprendre'n millor i més ràpid", ha explicat Divins.

Divins ha destacat que la nova superfície és "de les més modernes del mercat" i n'ha valorat sobretot les millores que pot aportar en el joc i a més, la reducció del risc de lesions.

Els jugadors del CF Solsona, que dipsosa de 9 equips i uns 130 jugadors- podrien estrenar la nova gespa aquest divendres o durant el cap de setmana si s'acaben a temps els retocs d'última hora que falta fer al camp.

L'equip sènior del CF Solsona ha hagut de disputar dos partits al camp de l'Arrels -els dos s'han saldat amb victòria solsonina- i n'ha ajornat dos més a causa del retard enlafinalitzaciódelesobresdelcamp.

Per la seva banda, el Club Esportiu Arrels, també ha sol·licitat a l'ajuntament la utilització del camp de gespa artificial.Elsresponsablesdel'Arrelstenenlaintenciódedisputarelspartitsoficialsiunentrenamentsetmanalper5dels 11 equips que conformen el club. Andreu Alet, director del club, ha explicat que ja han parlat amb l'ajuntament per mirar de consensuar horaris. Alet ha explicat que encara no saben quan hauran de pagar per utilitzar el camp tot i que ha reconegut que "caldrà pagar un lloguer, ja que és un luxe disposar d'un camp com aquest".

Alet ha subratllat, també, que tècnicament és un pas endavant que contribuirà a que "es vegi més bon joc i repercutirà positivament en el nivell de joc dels equips".

Poligrass Ibèrica

� 494 - Divendres, 1-12-2006

Solsona Ramon Estany i Montanyà

La biblioteca s’omple amb els contes d’arreu del món

S’ha reiniciat el cicle “Explica’m un conte”, que consisteix en que un cop al mes, un nouvingut a la comarca explica una rondalla del seu país a la Biblioteca Municipal de Solsona. La primera sessió va tenir lloc dijous passat, 23 de novembre, de la mà de Monica Filimon, d’origen romanès, que explicà el conte “La Fada de l’Alba”. Aquesta és una activitat inclosa en el Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal del Solsonès i l’Ajuntament de Solsona.

Solsona Servei de Premsa de l’Ajuntament de Solsona

Solsona opta per un disseny modern per felicitar el Nadal

Alba Colell i Raquel Traveset són les autores de la imatge de la nadala que l’Ajuntament de Solsona enviarà enguany a totes les llars de la ciutat. D’entre la quarantena d’obres presentades enguany al quart Concurs de Postals de Nadal, el jurat ha escollit el treballfirmatpertotesdues,confeccionatmitjançantunprogramainformàticdedissenygràfic.

“L’originalitat i la modernitat del disseny i, alhora, la identificació amb la ciutat han estat els elements que han fet decantar el jurat cap a aquesta proposta”, que és ben diferent a les de les edicions anteriors,segonshaafirmatNúriaGiné,regidoradeCultura. El premi, que es lliurarà el dia 7 de gener a la sala de plens del consistori, juntament amb els guar-dons del Concurs de Pessebres, és de 200 euros.

El poema de l’interior, també de temàtica nada-lenca, és d’Eloi Murcia, alumne de l’Institut Francesc Ribalta, que l’any passat va guanyar el primer premi en la categoria de més de 16 anys del Concurs de Nadales organitzat pel Consell Comarcal.

Solsona Josep M. Montaner i Reig

Pas definitiu per la creació de l'associació de

veïns del nucli antic

Una trentena de persones van assistir a la reunió celebrada a l'ajuntament de Solsona

Amb el nom d’Associació de Veïns i Veïnes del Nucli Antic de Solsona es va formalitzar dimarts passat la creació de l'entitat veïnal del centre històric de la ciutat. Una trentena de veïns, comerciants i persones vinculades al nucli antic de Sol-sona es van reunir a l’ajuntament per donar forma als estatuts que regularan el funcionament de l’entitat.

Segons els seus impulsors, l’associació neix amb l’objectiu de potenciar tant la cohesió del veïns, com la seva participació en els assumptes col·lectius que afecten el nucli antic. A més, preten vetllar per la conservació del patrimoni cultural i arquitectònic del centre històric i promoure un creixement equilibrat i harmònic en tots els àmbits. Els responsables de tirar endavant l’associació pretenen impulsar el debat, col·laborar amb les in-ciatives que es plantegin i aportar alternatives sobre les qüestions relacionades amb el nucli antic.

De moment, una junta gestora formada per 10 persones, s’ha encarregat de donar forma als estatuts -aprovats dimar-ts passat- i properament, un cop s’hagin acceptat al registre d’associacions de la Generalitat, la junta gestora preveu realitzar una assemblea general per ratificar els estatuts i escollir elscàrrecs de l’associació.

Requisits per ser sociSegons els estatuts aprovats, podran ser membres de ple

dret de l’associació -amb dret a vot i a formar part de la junta directiva- les persones de més de 16 anys que visquin al nucli antic, que en siguin propietaris de béns immobles o de qualsevol tipus de negoci.

A més, l’associació contempla la figura del soci col·laborador per totes aquelles persones que no cumpleixin els requisits anteriors però que vulguin formar part de l’associació. Aquestes persones, però, no podran votar ni formar part de la junta de l’associació.

L'associació neix d’un procés que va començar amb l’organització, per part de l’ajuntament i arran de l’aprovació del Pla de Barris, d’uns tallers de participació ciutadana, i va continuar amb diverses reunions entre persones interessades a donar forma a l’entitat veïnal.

�494 - Divendres, 1-12-2006

10 494 - Divendres, 1-12-2006

Solsona Ramon Estany

Codina, president de la Junta del Carnaval, amb Viladrich, tresorer de l'entitat

La festa de l’any vinent compta amb un pressupost de 146.000 euros

El Carnaval aposta per les novetats i la conservació del patrimoni festiu

Dissabte passat va tenir lloc a la Sala d’Actes de la Cam-bra de Comerç L’Assemblea de Socis del Carnaval per presentar els membres de la Junta actual, els primers actes de l’edició de l’any vinent, els comptes i pressupostos, les novetats i objectius, i el que serà el cartell de l’any vinent, que és disseny de Xavier Victori, artista manresà.

La Junta del CarnavalDavid Andreu, Joan Casals, Joan Castella, Joan Co-dina, Ramon Cots, Roger Ester, Isabel Freixes, Silvia Torralba, Jordi Isant, David Manzano, Anna Moncu-nill, Oriol Montanyà, Montse Puit, Jordi Soldevila, Sílvia Solé, Ester Vila, Mercè Riu, Carles Viladrich, Jordi Viladrich, Toni Viladrich i Jordi Montanyà.

Objectius marcats per aquest any- Potenciar el Carnaval de Carrer- Fomentar la participació de la gent- Mantenir la línia econòmica. El lema és no estirar més el braç que la màniga- Iniciar un Pla d’Inversions, per reafermar fort el Carnaval, mantenint el patrimoni amb la reparació de gegants malmesos, amb carrosses noves, arreglant les velles especialment per millorar la seguretat.

Avantatges per als socisLa Junta ha pensat aquest any en oferir descomptes en productes del Carnaval, algunes entrades i preferències a l’hora d’adquirir llotges, la mainada a l’hora de pujar a les carrosses….

Economia,- Dotar de més recursos el carnaval de carrer.- Potenciació d’actes amb més pressupost, entrega de bojos (2.800 euros aquest any), arribada del dissabte (10.200 euros) i Castell de Focs (6.500 euros).- Inversions de substitució i reparació: alguna carrossa ja ha passat a la història i se n’han de comprar de noves, mentre que les reparacions també són a fons i es consideren inversions.- Les inversions han de permetre crear patrimoni, disposar d’uns bens que serveixin per molts anys.- Un altra de les inversions és fer motllos del gegants del Car-naval per preservar-los en el futur.- També es persegeuix disposar d’una liquidesa a caixa entre carnaval i Carnaval, per poder fer front a possibles despeses i oportunitats inesperades, es parla d’uns 7.000 euros de mitjana entre carnavals.

L’arribada del Carnestoltes el dissabte serà per la carretera de Torà, aplegant els

actes i balls a la Plaça del Camp, on es nomenarà el Matarruc d’Honor

Una intenció que es té és iniciar un seguit d’inversions per valor de 30.000 euros, repartint la despesa entre Ajuntament,

Consell Comarcal i Carnaval

Pressupost del Carnaval 2007, uns 146.000 euros

Carnaval de diaIngressosSubvencions ........................................................ 41.000 eurosGuia Serveis .........................................................11.400 eurosCol.laboradors Pub ................................................ 8.200 eurosQuotes socis .......................................................... 6.500 eurosProductes carnaval .................................................7.050 eurosTestament .............................................................. 2.600 eurosTotal .....................................................................76.750 euros

DespesesImputades als actes ............................................. 35.000 eurosDespeses i lloguers ............................................. 40.400 eurosTotal ................................................................... 75.400 euros

Beneficicarnavalcarrer .........................................1.350 euros

Carnaval nitIngressosEntrades .............................................................. 52.900 euros

DespesesLloguer Xelsa ...................................................... 13.200 eurosSeguretat ............................................................... 5.300 eurosSonorització ........................................................ 10.500 eurosGrups ................................................................... 24.200 eurosTotal .................................................................... 53.200 euros

BeneficiCarnavalnit................................................ 300 euros

11494 - Divendres, 1-12-2006

El cartell guanyador del Carnaval 2007

Solsona Ramon Estany i Montanyà

Força públic assistent a l'acte que va tenir lloc a la Cambra de Comerç de Solsona

Esbós del Programa de Carnaval 2007

Divendres 9 de febrerNit, Teatre Comarcal, ENTREGA DE BOJOS i actuació de EL CANSANCIO

Dissabte 10 de febrerNit, Sala Xelsa, FOLLETS DE LES OBAGUES

Diumenge 11 de febrerMatí, PARC INFANTIL de la comparsa MATARRUCS. ENRAMADA DE CARRERS i dinar popular a la Pl. MajorTarda, després de dinar, PROCESSÓ DE BANDERES I PENDONS, cap a la XelsaBALL D’ASSAIG amb l’orquestra PRIVATA

Dijous 15 de febrerVespre, MÚSICA SORDA, BALL MUT I SOPAR GRAS (Comparsa Cucafera i parroquians)Nit, Sala Xelsa, ESPECTACLE FOGUERETES i concert MATARRUCS

Divendres 16 de febrerTarda vespre: BENEDICCIÓ I BAIXADA DE BOITS (Esperit Sant) BALL DE LA PATACADA.Nit, Sala Xelsa. CONCERT DE CARNAVAL AMB LAMATUMBA+K-MELOT

Dissabte, 17 de febrerMatí, CONCURS DE K-TIFES. Migdia, III MOSTRA GASTRONÒMICATarda, PORTA AVENTURA (antigament el mercat de carnaval). Quan ja sigui fosc: PUJADA, ARRIBADA CARNESTOLTES, NOMENAMENT DE CARNES-TOLTES, BAIXADA I PENJADA.Nit, GRAN BALL amb l’orquestra LITORAL i FUNDA-CIONNOHAYMANERAifidefesta

Diumenge 18 de febrerMatí, TRONADA, BALL ESCALDAT I SOPESMigdia, FESTES EXTRAORDINÀRIESTarda, CONTRADANSES i Taller infantil a la XelsaVespre, CAPTA DE GEGANTS

Dilluns 19 de generMatí, CARNAVAL INFANTILTarda, CONCURS INFANTIL DISFRESSESNit, SOPAR DE CARNAVAL + artista convidat

Dimarts 20 de febrerMigdia, COQUES FIGUES I VI BLANCVespre, RODA DE FOC amb la XeraNit, GRAN BALL DE DISFRESSES amb Cimarron

Dimecres 21 de febrerTarda, a la Xelsa, Ball de JubilatsVespre, VETLLA, PASSACARRERS, CASTELL DE FOCS, BAIXADA, DESPENJADA I FI DE FESTA

1� 494 - Divendres, 1-12-2006

Olius debat sobre els parcs eòlics de la Torregassa

Veïns d'Olius, alcaldes comarcals, polítics locals i perso-nes interessades van assistir divendres passat a la xerrada sobre els parcs eòlics projectats a Olius, que va organitzar l'associació de veïns del muncipi en col.laboració amb l'ajuntament.

La presidenta de l'associació veïnal, Marta Coll, va expli-car els motius pels quals havien impulsat l'acte i que responien "a la voluntat de donar el màxim d'informació possible sobre el parc eòlic", a més, va tornar a recalcar que l'associació no té "una posició oficial" respecte el projecte.

Durant la primera part de l'acte els responsables d'Endesa van explicar les característiques tècniques dels parcs de la Torregas-sa i el Villaró, que preveu la col·locació de 25 areogeneradors amb una potència total instal·lada de 50 MGw. En cas que el Solsonès acollís els 3 parcs que Endesa hi projecta construir, la comarca es convertiria, en la segona comarca catalana en producció d'energia eòlica, segons van explicar els representants d'Endesa.

Amb tot, els reponsables de l'empresa energètica van admetre obertament que la negativa dels veïns de Pinós al parc projectat en aquest municipi "dificulta la possibilitat de tirar endavant els dos parcs d'Olius".

Descarten una consulta popularPer la seva banda, l'alcalde d'Olius, Ramon Sala, va

descartar obertament la possibilitat de celebrar una consulta popular entre els veïns d'Olius. Sala també va subratllar que l'ajuntament encara no ha negociat les possibles compensacions econòmiques pel parc i va explicar que "no hi ha res decidit i no signarem res fins que el Departament d'Urbanisme es pronunciï sobre la viabilitat o no del projecte".

En acabar la primera part de l'acte, el públic va poder fer preguntes als membres de la taula a través d'unes butlletes que l'organitazció va repartir entre els assistents. La majoria de preguntes es van centrar en l'impacte visual i paisatgístic que pot provocar el parc, les compensacions econòmiques i les conseqüències que podria tenir pel turisme de la comarca. A més, es va plantejar si Olius faria una consulta popular entre els veïns del municipi i de Solsona -que l'alcalde va descartar- i també es va fer referència a l'enorme alçada dels molins i als possiblessorollsquepuguinprovocar,aixícomalsbeneficisque l'empresa n'espera obtenir.

Els responsables d'Endesa van defensar un projecte que "segueix totes les directrius administratives i legals", i a més, van destacar que l'impacte paisatgístic sobre la zona "no serà predominant". "La serra té poc valor paisatgístic per la presència d'antenes i repetidors, per les poques aus que hi habiten i per l'existència d'una fàbrica i el fum que genera", va apuntar l'autor de l'informe d'impacte mediambiental apor-tat per Endesa. A més, segons Endesa, els molins se situen en camps de cereals, per tant no s'hauran de tallar arbres i l'empresa

Membres dels grups opositors als parcs van repartir fulls en contra del projecte

L'acte va registrar la participació d'un centenar d'assistents

Imatge dels ponents en el debat sobre els parcs eòlics d'Olius

Olius Josep M. Montaner i Reig

Els responsables d'Endesa asseguren que la negativa al parc eòlic de Pinós compromet la possible instal·lació dels dos parcs d'Olius

garanteix la reversibilitat total del medi natural si en un futur es vol desmantellar el parc.

Per la seva part, dos dels ponents a la taula, Pau Batlle i Xavir Gabarrell, van apuntar algunes consideracions més crí-tiques a la instal·lació del parc. Batlle va subratllarr que no tot s'hauriadevalorarenfunciódelsbeneficiseconòmics,iamés,valamentar que en molts casos el debat s'hagi plantejat sense tenir en compte la gent del territori. Gabarrell va lamentar no disposar de l'informe mediambiental, i a més, va reconèixer que desconeixia força les característiques de la zona on es projecten els parcs.

A l'acte hi van assistir també Francesc Miquel Archela, alcalde de Rubió (l'Anoia), municipi que des de fa dos anys té instal·lat un parc eòlic. Tot i que va admetre que el paisatge que-da "totalment modificat pel parc", Archela va valorar "molt positivament"lasevainstal·laciótantpelsbeneficiseconòmicsque genera (uns 10.000 euros anuals en aquest cas ), així com per l'atracció turística que comporta i els llocs de feina que genera.

Abans de començar l'acte, representants de diverses pla-taformes opositores a la instal·lació dels parcs van repartir fulls volants entre els assistents, manifestant el seu rebuig al projecte i a l'actuació de l'ajuntament d'Olius en tot el procés.

1�494 - Divendres, 1-12-2006

Comarca Redacció

Entitat municipal descentralitzada de Canalda

Adjudicació de contractesLa Junta de Veïns de l’Entitat Municipal Descen-

tralitzada de Canalda, en la sessió de data 30 de setembre de 2006, ha adjudicat el contracte per a l’execució de l’obra titulada “renovació de la xarxa d’aigua”, mitjançant procedi-ment obert i en forma de concurs a l’empresa Nimbus Ibéri-ca, S.L., per la quantitat de 99.000 euros, IVA inclòs.

LA MOLSOSA

La societat Canals de Castellfollit, SL ha demanat a aquestAjuntament llicència municipal d’una explotació porcina de cria existentcapacicletancat(ampliació),alafincaelMolíd’Anfesta, d’aquest terme municipal.

EDICTE de l’Ajuntament de Pinell de Solsonès, sobre aprovació d’un projecte d’obres

El Ple de l’Ajuntament en sessió extraordinària del dia 3 d’oc-tubre de 2006 aprovà inicialment el projecte de l’obra «Pavi-mentació de l’accés a la Parròquia de Miravé» redactat per l’enginyer de camins, canals i ports Raimon Guitart i García, i d’import 47.245,74 euros.

Contractació d’obres al Consell Comarcal

Han estat aprovats, per la Comissió de Govern del Consell Comarcal del Solsonès, en la sessió de data 17 de novembre de 2006, l’expedient de contractació, la despesa i el plec de clàu-sules administratives particulars que ha de regir el CONCURS per a l’adjudicació de l’obra titulada: «Projecte d’Arranjament i Pavimentació del camí d’Interès Comarcal de Sant Tirs a Madrona»Entitat adjudicadora: Consell Comarcal del Solsonès.Objecte del contracte: Execució de l’obra titulada: «Projecte d’Arranjament i Pavimentació del camí d’Interès Comarcal de Sant Tirs a Madrona»Termini d’execució: 5 mesosPressupost base de licitació: 325.688,31 euros, IVA inclòs.Així mateix, també han estat aprovats l’expedient de contracta-ció, la despesa i el plec de clàusules administratives particulars que ha de regir el CONCURS per a l’adjudicació de l’obra titu-lada: «Projecte d’Arranjament i Pavimentació del camí d’interès comarcal de la C-26 a Coll d’Arques».Entitat adjudicadora: Consell Comarcal del Solsonès.Objecte del contracte: Execució de l’obra titulada: «Projecte d’Arranjament i Pavimentació del camí d’interès comarcal de la C-26 a Coll d’Arques»Termini d’execució: 5 mesosPressupost base de licitació: 316.309,31 euros, IVA inclòs.

El Consell Comarcal posa en marxa el Xec Servei destinat a fomentar els serveis a la llarEl nou programa beneficiarà la gent gran, minusvàlids, famílies nombroses i amb fills petits

Aquest dimarts a la Sala Gòtica del Consell Comarcal del Solsonès es va presentar el programa XEC-SERVEI, servei subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya mitjançant el Fons Social Europeu. En aquest mateix acte es va informar de la important reducció que tindrà el preu del Servei de Tele-assistència i telealarma per al proper 2007.

El Xec-Servei pretén fomentar els serveis a domicili, l’atenció a la dependència i la creació d’ocupació. S'hi podran acollirtotselsmajorsde65anys,lespersonesambelcertificatde minusvalia, les famílies nombroses i les famílies amb nens més petits de 6 anys. Els serveis pels quals es podrà fer servir el Xec-Servei són: neteja a la llar, higiene i cura personal, ser-veis de canguratge i el servei d’àpats a domicili que iniciarà properament l’Ajuntament de Solsona.

Durant el mes de desembre s’homologaran les empre-ses i professionals que vulguin participar en el Xec-Servei i el Consell Comarcal enviarà informació a totes les cases del Solsonès.

En relació al Servei de Teleassistència el Consell donarà una subvenció lineal a tots els usuaris de teleassistència i telea-larma. A més, continuarà aplicant les reduccions o excepcions quanhihagidificultatseconòmiques.Elpreudelateleassistèn-cia l’any 2007 serà de 15 euros, això representa una subvenció de 20,15 euros mensuals a cada usuari de teleassistència. I el preu de la telealarma serà de 10 euros representant una subvenció d’11,88 euros mensuals per a tots el seus usuaris.

Per a més informació totes les persones interessades es poden dirigir als Serveis Socials d’Atenció primària del Consell Comarcal del Solsonès.

Comarca Servei de Premsa del Consell Comarcal

1� 494 - Divendres, 1-12-2006

Oliana Marcel Ribera -Arxiu Fotogràfic- Marcel Ribera

Quan es parla de celebracions, en es-pecialenassolirlafitadelquartdesegle,cal que ens n'alegrem. Avui dia vint-i-cinc anys és molt.

Avui porto a les pàgines de la nostra revista una persona emprenedora, lluita-dora i amb ganes d’arribar a assolir un mercat gran: és en Pau Torrent, la seva senyora i les persones que l’envolten i l’ajuden en aquesta tasca de la seva empresa.

Fruites Torrent en aquests moments pot dir amb orgull que és una empresa que funciona a ple rendiment. Cal pensar, però, que quan va començar a establir-se, dit d’una altra manera, quan va començar de zero, era l’any 1981, concretament el 6 de desembre.

En la prehistòria d’aquesta empresa podíem veure el Sr. Pau Torrent i Vila i la seva esposa fent venda ambulant pels mercats de la comarca (això vol dir, llevar-se molt matí per fer molts quilòmetres, passar fred, etc.) i venent en una petita botiga situada a l’anomenada “Casa Verda d’Oliana”, nom donat per la quantitat de rajoles d’aquest color que hi havia a la façanadel’edifici.

Comesdiuenunadagicatalà,finspoder arribar en aquesta data de 2006 no tot ha sigut “Flors i violes”. Amb molta lluitaiganesdeferclientsarribemafinalsde 1988, en aquest moment, s’aconseguí el repte de passar a la venda al major, fent d’aquesta manera repartiment a domicili a l’Alt Urgell i la Cerdanya, la qual cosa no

25 anys de Fruites Torrent (I)

Personal de Fruites Torrent (Oliana)

Persones i Vehicles d’avant la seu de Fruites Torrent

fa que es deixi la venda al detall que des d’aleshores es fa al Supermercat anomenat en aquell temps Aldi, posteriorment Súper

Avui, i actualment Suma. Fruites Torrent ofereix quarantena i escaig d’articles als seus clients.

Avui a les 8 del vespre el Consell Comarcal del Solsonès, l’Ajuntament de Solsona i el Consell Esportiu del Solsonès duran a terme una nova edició de la popular Nit de l’Esportista del Solsonès. En aquesta sisena jornada es durà a terme un reconei-

Comarca Servei de Premsa del Consell Comarcal

La Nit de l’Esportista, en directe per televisióEl Consell guardonarà aquest vespre més de 35 esportistes de la comarca

xement a 36 esportistes en les diferents categories i modalitats. A l’acte s’hi afegiran també amb premis especials la Diputació de Lleida i el Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat, atès l’interès que genera la festa.

1�494 - Divendres, 1-12-2006

Organismes i Institucions Redacció

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya gestionarà aBarcelonalaprimeraoficinaquel’InstitutForestalEuropeu(EFI) tindrà a l’estat espanyol i que dirigirà l’investigador Marc Palahí. Dimarts passat, en el marc de la conferència anual de l’EFI, que aplega a Solsona investigadors i gestors de diferents països europeus, es va signar l’acord que fa possible aquesta novaoficinaregionalquerepelnomd'Efimed.

Ambaquestacordl'Efimedesdevindràlaseuregionalpelmediterrani del sector forestal. El conveni el van rubricar Viole-ta del Monte, directora general d’Investigación del Ministerio de Educación y Ciencia i Xavier Testar, director general de Recerca de la Generalitat, que són els representants de les institucions públiquesquefinancenaquestanovaoficinaregional.

Amésdelagestió,elCTFCaportaràatravésdel'Efi-med estudis i investigacions sobre el sector forestal a Espanya i Europa. En aquest sentit, Del Monte va destacar "la qualitat científica d'una institució com el CTFC", i a més va subratllar que "per ambició i nivell dels equips de treball" el centre és una "referència internacional de primer ordre".

El CTFC gestionarà la investigació sobre el valor dels boscos a l'estat espanyol

El CTFC va acollir aquesta setmana una trobada d’investigadors i gestors forestals dels països de la conca mediterrània

Entre les funcions bàsiques que té assignada aquesta oficinahiha la investigacióde lesexternalitat forestalsdelsboscos de l’estat espanyol. Es tracta de determinar, en base a estudiscientífics,elspreusdebénsforestalsfinsaranovalo-rats, però que tenen un paper determinant per als conjunt de la societat,comelpaperdelboscperfixarCO2,perpreservarlabiodiversitat o per evitar l’erosió.

Alconjuntd’Europas’establiranuntotaldesetoficinesregionals, en la línia de la que gestionarà el CTFC a Barcelona.

Francisco Rovira i Joan Antoni Bonet amb Violeta del Monte

1� 494 - Divendres, 1-12-2006

Bisbat Ramon Estany i Montanyà

El govern restaurarà43 catedrals, entre elles la de Solsona

El Ministeri de Cultura destinarà 9,9 milions d’euros durant l’any 2007 a la restauració de 43 catedrals espanyoles -entre elles la de Solsona- després que la ministra d’aquesta cartera, Carmen Calvo, i el president de la Comissió Episcopal per al Patrimoni Cultural de la Conferència Episcopal i bisbe de Còrdova, Juan José Asenjo Pelegrina, signessin un conveni de col·laboració per al desenvolupament del Pla de Catedrals. L’acord, que entrarà en vigor el pròxim 1 de gener, per un pe-ríode de dos anys, té com objectiu recollir les intervencions que es realitzaran en les catedrals espanyoles previstes per la comissió mixta Església-Estat i que, atenent al seu estat de conservació, necessiten una intervenció prioritària per a la seva restauració.

Després de la rúbrica, la ministra va dir sentir-se ‘molt satisfeta’ amb l’acord arribat ja que no només suposa ‘un aug-ment del 47 per cent’ de la dotació pressupostària sinó que ‘és renovable’ i la restauració dels temples es farà en funció de les prioritats prèviament acordades amb l’Església. En aquesta línia, va explicar que s’intervindrà en les catedrals ‘que més ho necessiten’, que ‘menys atenció’ hagin rebut en els últims anys i que tinguin conclòs el seu Pla Director -un estudi que té com objectiu conèixer l’estat general dels temples per a poder veure les seves necessitats de manteniment i restauració-. Aquest extrem no es tindrà en compte en aquelles catedrals que, per l’estat de conservació, necessitin una intervenció urgent. A més, elconveninomésfinançaràaquellesactuacionsquetinguinunprojecte d’execució supervisat i aprovat per la comunitat autò-noma corresponent. Finalment, Calvo va destacar la ‘capacitat de consens i enteniment’ entre el Govern i l’Església i ‘la bona disposició’ del bisbe per a dur a bon terme les negociacions. Perlasevabanda,monsenyorAsenjoPelegrinavaafirmarqueels bisbes ‘estan molt contents’ de la marxa iniciada fa deu anys amb el Pla de Catedrals i va remarcar la seva ‘satisfac-ció’ per aquest nou conveni ‘que ajudarà a disciplinar les

La façana de la catedral de Solsona espera una intervenció molt necessària

El bisbat celebra un Recés d’Advent

L’Escola d’Agents de Pastoral del Bisbat de Solsona ha programat per aquest cap de setmana un recés d’Ad-vent amb el lema “Viure en Crist”. Serà aquest dissabte i diumenge 2 i 3 de desembre, a càrrec de Mn. Josep M. Vilaseca, rector de Súria i Delegat de Vocacions.

El diumenge a les 6 de la tarda, es participarà a la xerrada d’Advent a la Catedral, del Sr. Bisbe. Mons. Jaume Traserra, i després, hi haurà la Missa Capitular a la Catedral.

Les activitats d’aquest recés tindran lloc al Semina-rideSolsona,deldia2ales9delmatífinsaldia3desprésde la Missa del Capítol Catedral, a les 8 del vespre.

inversions’.

Les catedrals que es veuranbeneficiades ambaquestacord són la d’Almeria, Còrdova, Granada, Jaén, Màlaga, Sevilla, Cadis, Albarrasí (Teruel), Huesca, Jaca (Huesca), Tarazona (Zaragoza), Teruel, Zaragoza (El Pilar), Ciutadella (Menorca), La Llacuna (Canàries). També estan incloses la d’Albacete, Cuenca, Sigüenza (Guadalajara), Toledo, Astorga (León), Àvila, Burgos, León, Segòvia, Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Tortosa (Tarragona), Vic (Barcelona), Solsona (Lleida). A més, seran restaurades la de Badajoz, Cò-ria (Càceres), Mèrida (Badajoz), Plasencia (Càceres), Orense, Murcia, Pamplona, Tudela, Vitòria, Logronyo, Santo Domingo de la Calçada (La Rioja) i San Isidro (Madrid).

CURSOS ADREÇATS A TREBALLADORS/ES OCUPAT/DESCursos cofinançats pel Servei d’Ocupació

de Catalunya i el Fons Social EuropeuAl Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (Solsona)

Desenvolupament Rural:Inici: 13 de desembre 2006 i 10, 17, 24 i 31 de gener 2007

Qualitat i traçabilitat agroalimentària:Inici: 12 de desembre 2006

Gestió Mediambiental i auditories segons ISO 14001Inici: 14 de desembre 2006

TIC aplicades a la innovació en la gestió:Dies: 4, 11, 13, 18 de desembre 2006

Secretaria dels cursos, Informació i inscripcions: Centre Tecnològic Forestal de CatalunyaPujada del seminari, s/n 25280 Solsona Tel. 973 48 17 52 - 973 48 13 92formacio@ctfc.es - www.ctfc.es

1�494 - Divendres, 1-12-2006

Bisbat Ramon Estany i Montanyà

El filòsof i teòleg Oriol Ràfols, amb Mn. Antoni Quesada, delegat d'Ensenyament

Uns 35 mestres van participar en aquesta jornada

Jornada de mestres i professors cristians

La Delegació Diocesana d’Ensenyament va preparar el dissabte 30 de setembre una jornada en la qual van participar uns 35 mestres cristians procedents d’escoles d’Església i es-coles públiques.

Va encetar la jornada la xerrada “Educar en els valors socialsal’escola”elfilòsofiteòlegOriolRàfols,unapersonaamb experiència en editorials i llibres de religió.

Seguidament, Mn. Enric Bartrina va guiar una interes-sant visita a la Catedral, que va continuar amb una Eucaristia presidida pel Sr. Bisbe, Mons. Jaume Traserra.

Després de dinar, es va projectar “El color del paraíso”, una pel.lícula ambientada en el món musulmà i adient per al nostremóneducatiud’avui,tandiversiheterogeni.EnelfilmDéu es fa visible a través dels sentits. El director mostra detin-gudament el cel en la mort de l’àvia del protagonista, un nen cec, odiat per un home perdut, el seu pare.

Els assistents van fer una valoració molt positiva de la jornada i per aquest motiu s’espera que, en el futur, jornades com aquesta tinguin una més alta participació.

1� 494 - Divendres, 1-12-2006

Club Estel del Solsonès

Fira de l’avet a EspinelvesDivendres, dia 8 de desembre, Festa de la Immaculada. Sortida de l’estació d’autobusos a les 7:30 hores. Preu: Socis: 40euros - No socis: 42 euros

Gran dinar de Nadal i espectacle al restaurant La Terrassa de Platja d’Aro. Quan arriba el fred, cap a la Fira de l’avet.

TorronadaDiumenge dia 17 de desembre turronada al club Estel a les 5:00h de la tarda i ball en directe.Preu del tiquet 6 eurosCom cada any, també se celebrarà el sopar i cotilló i ball de cap d’any.

Associacions i Entitats

El número de loteria de Nadal delClub Estel del Solsonès és el 67972

Taller de Manualitats amb la tallerista Susi Capdevila

Ja tenim la panera de Nadal a la vostra disposició. Preu de la llumineta 3 euros

Solsonès amb la campanya1 euro = 1 regal

pels nens del Perú2 i 3 de desembre. Surt al carrer i intercanvia una il·lusió nadalenca amb els nens/es de les escoles rurals del nord del Perú. Si tens 1 euro tenen 1

regal. Organitza: SOM - APECOINCA-PERÚAmb la col.laboració de:

Agrupament Escolta Pare Claret i l'Esplai Riallera

A la província de Sullana, situada a la regió de Piura, al nord del Perú, el Nadal és quelcom ben diferent al que estem acostumats a Catalunya. Allí la pobresa no perdona ni tan sols als més menuts, i la falta de recursos passa factura dia rere dia.

Malauradament, els infants veuen passar les festes com si els nostres estimats Reis d’orient se’ls haguessin descuidat en el seu llarg recorregut. La nit doncs, no és màgica a tot arreu.

Per això, des del SOM i l’entitat APECOINCA de Perú, amb la col.laboració de l’Agrupament Escolta Pare Claret i de l’Esplai Riallera us volem proposar la campanya: “1 euro = 1 REGAL”.

El dissabte 2 de desembre, els nens d’aquestes dues en-titats sortiran als carrers de Solsona per demanar-vos aquesta aportació, quasi simbòlica però plena de valor humà.

Paral.lelament, el mateix dia a la Plaça Major, i el diumenge dia 3 al Passeig Pare Claret, hi haurà un estand del SOM, per si voleu venir a visitar-nos, demanar-nos informació i/o col.laborar amb la campanya.

Amb el vostre donatiu podreu contribuir a l’aportació d’un regal nadalenc per un nen/a de les escoles rurals pobres deSullana.Noensfixemcapxifraaassolir,peròestemsegursque amb el vostre granet solidari, la il·lusió d’aquests nens serà tangranqueresnopodràquantificar-la.

Moltes gràcies, i Bones Festes!

Associacions i Entitats El Solsonès Obert al Món

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

Visita la nostra web:www.soldelsolsones.org

Ets un sol!

El número de la Loteria de Nadal del Sol és el 41076Els divendres oferim la venda del número al mercat,

al portal del Carrer Castell. Estem a la vostra disposició.

Busquem

per un establiment de SOLSONA:

VENEDOR/A (1/2 Jornada tardes)

Interessats/des envieu CV a: seleccio@bbrrhh.com o al fax. 93.2095775

Es requereix: Experiència comercial o en atenció al públic, catalanoparlant, informàtica a nivell usuari. Valorable tenir carnet de conduir.

S’ofereix: Estabilitat laboral, formació a càrrec de l’empresa.

1�494 - Divendres, 1-12-2006

Associacions i Entitats Centre d'Estudis Lacetans

El Centre d’Estudis Lacetans, amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, projectarà aquest dissabte a les 6 de la tarda, a la sala d’actes del casal de cultura, el documental “Els mestres catalans i l’exili” d’Agustí Corominas i Casals, un treball que recupera la me-mòria històrica dels mestres catalans de la II República i la seva influència en elspaïsos d’acollida.

Després de la projecció hi haurà una taula rodona amb la participació del director del documental, Agustí Corominas, i de Víctor Torres, membre històric d’Esquer-ra Republicana i exmilicià de la República.

Amb aquest treball, el director Agustí Corominas i Casals, que l’any 2003 va dirigir el documental “Ferrer i Guàrdia, una vida per la llibertat”, torna a recuperar la memòria històrica educativa del nostre país. “Els mes-tres catalans i l’exili” és fruit de més de dos anys i mig d'investigació i recull els testimonis directes d’un grup significatiud’aquestsmestresielseucompromísperunaeducació i per un model de país avançat i progressista, així com testimonis d’experts i material d’arxiu inèdit.

En aquest treball Corominas destaca l’important moviment, tant popular com institucional, que va haver-hi per l’educació i la cultura durant la 2a República, l’esforç de la societat catalana enfront la barbàrie del feixisme per mantenir i engrandir aquest moviment durant la guerra civil i lapetjadasignificativaqueaquestsmestreshandeixat en els països d’acollida, principalment a Rússia, Mèxic o als EEUU.

“Els mestres catalans i l’exili” té una durada de 52 minuts,ésunacoproducciódeMetròpolivídeofilmsiTelevisió de Catalunya i ha comptat amb la participació de l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, el Departament d’Educació i la Comissió del Memorial Democràtic i la Universitat de Barcelona. Es va estrenar pel Canal 33 el mes de maig de 2005 i a partir de llavors s’ha projectat en nombroses trobades, debats, fòrums…

Un documental recupera la memòria dels mestres exiliats

El CEL projecta, demà a les 6 de la tarda al Casal, "Els mestres catalans i l'exili". A l'acte

hi participen Agustí Corominas, autor del treball, i Víctor Torres, membre històric d'ERC

Una nit a l'ÒperaNo em refereixo a la pel·lícula d’humor protagonitzada

pels germans Marx. En aquesta ocasió els protagonistes som els membres del curs 2006/2007 de l’Aula d’Extensió Universitària, que amb il·lusió i el bon humor que ens acompanya, assistim aquest 28 de novembre a la representació de l’obra “Lucía de Lammermoor” de Domizetti. Aquesta visita al Gran Teatre del Liceu és la continuació a la conferència que prèviament ens van donar, sobre aquest tema, el passat dia 16 d’aquest mes. A fidefacilitar-nosunamillorcomprensióenshanproporcionatun llibret amb el contingut de l’obra en l’idioma d’interpretació traduït al català en els tres actes que la componen. A les cinc de la tarda sortíem de Solsona els 50 membres de l’expedició. L’ar-ribada se’ns va endarrerir mitja hora llarga degut al problema de circulació a l'entrada de la Nacional 2. Malgrat això encara vam tenir temps d’entrar en una cafeteria per prendre alguna cosa, com estava previst. L’obra ha estat un èxit a gust de tots. Entràvem al teatre a dos quarts de nou i en sortíem a dos quarts de dotze; a tres quarts de dues arribàvem feliçment a casa. Ha valgut la pena. El grup ha estat controlat per la regidora Montse AlbaceteilaMercèEsquerré,del’oficinadeCooperació,ambl’eficiènciaqueenstenenacostumats.Aprofitoperrecordaralscompanys i companyes que el pròxim dia 14 ens toca la classe que ens donarà el professor senyor Ramon Buscallà sobre psi-cologia. Pocurem ser-hi tots.

Fins a reveure, companys.

Associacions i Entitats Consell de la Gent Gran

�0 494 - Divendres, 1-12-2006

Santa Cecília 2006

La setmana de la música, del 20 al 24 de novembre, ha marcat a la Llar d’Infants Arrels un seguit d’activitats diàries, que ha mantingut tots els infants ben pendents del ritme, els músics i els instruments. I és que durant aquests dies vam poder gaudir de tres concerts que ens van deixar ben bocabadats...

5 alumnes d’ESO de l’Escola Arrels Secundària ens van oferir el 1r dia una audició amb instruments ben diferents. Ens vanpresentar:elclarinet,elpiano,laflautatravessera,lagui-tarra i la trompeta, i això ens va fer estar molt ben asseguts.

El dimecres, en Jaume Subirà ens va presentar la trompe-ta. Quins sons més alegres i curiosos!!! Vam acabar tots ballant al ritme dels gegants...

El divendres, la Marta Travesset ens va presentar el trombó. Vam quedar sorpresos i pendents del ritme que ens marcava.

Dimarts vam escoltar l’audició de “La Tardor” d’Antoni Vivaldi asseguts atentament a l’aula. I dijous vam poder com-partir i experimentar amb els diferents instruments que havíem dut de casa.

I és que aquesta setmana sempre ens agrada per a poder recordar que la música s’aprèn fent música i que la cançó a l’etapa 0-3, ofereix un excel·lent mitjà d’expressió musical

Educació Escola Arrels - Llar d'Infants

�1494 - Divendres, 1-12-2006

Educació Escola Arrels

Els joves de l’Escola Arrels viuen “la febre del divendres nit”La Generalitat convida els nois i noies d’ESO a una reflexió entorn el consum de drogues, conducció i relacions sexuals

Ambientat en un joc de rol que poden protagonitzar els mateixos alumnes, els estudiants d’Educació Secundària de l’Escola Arrels van viure divendres passat un taller entorn la “febre del divendres nit”, per tal d’implicar-se d’una forma directa en situacions en les quals es podrien trobar en una sortida de marxa d’un cap de setmana qualsevol anant de festa.

El joc de rol, anomenat “febre del divendres nit”, està integrat per una exposició interactiva que proposa als alumnes participar en una sortida nocturna imaginària. La idea és una iniciativa del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), amb la col·laboració del departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat, a través de la direcció general de Drogodepèndencies i Sida. “Febre del divendres nit” és també un joc per pensar sobre les coses que acostumen a fer aquests col·lectius de població jove en relació al consum d’alcohol, les altres drogues més dures, la conducció i les relacions sexuals.

Primer contacte empresa-escola dels estudiants de formació professional Els alumnes de mecanització de cicles formatius han dut a terme la seva primera visita a una indústria de la comarca

Aquest primer contacte ha tingut lloc a l’empresa de la comarca GMS (Grup de Mecanitzats del Solsonès). Una indústria que es dedica a fabricar martells per a màquines ex-cavadores. El motiu de la visita va ser per veure màquines de CNC treballant en producció, relacionant els crèdits estudiats amb el món laboral.

La jornada ha servit també per a conèixer els diferents processos que requereix la construcció d’un martell, així com el grau de precisió que requereixen aquests mecanitzats per al seu correcte funcionament.

Els estudiants d’Arrels van ser atesos molt amablement pel directiu de Ceimac, Sr. Esteve Algué, empresa del sector que gestiona la comercialització de GMS. Algué va fer els comentaris de la visita i va aclarir tots els dubtes i preguntes que varen sorgir.

Els interessats podeu enviar currículum a:Pol. Ind. els Ametllers, n.5 SOLSONA

Tel.: 973 48 02 32 Fax: 973 48 26 42E-mail: sertic@sertic.com

Una persona per treballs al taller de transformació metàl.lica.Es tracta de treballs lleugers realitzables per personal femení

Una persona per instal.lacions a l'exterior de l'empresa.Es valorarà l'experiència però no és imprescindible.

necessita incorporar:

�� 494 - Divendres, 1-12-2006

Educació Escola Arrels Primària

Era la tarda d’un dimecres, el sol els mirava i acaronava des del Castellvell. Ells, amb la llengua fora, asseguts al voltant de les taules, concentrats en la seva feina, decoraven cinc tubs de diferents mides amb tiretes, estrelles i altres galindaines. Des-prés muntarien tot l’estri i bufarien sense parar per aconseguir unsoafinat.Havienconstruïtunaflauta!Entremighideviahaverl’entremaliada Euterpe (musa de la música) que, segons diuen, vainventarlaflauta.Expliquenelsquilavanconèixerquehova fer perquè li agradava ballar al so d’aquest instrument.

Vet aquí doncs, perquè voltava per l’Escola Arrels, per-què la senyora volia ballar!

Els jubilats del passeig diuen que la van veure passar, tot fent un passacarrers amb tot un reguitzell de canalla, camí de l’Escola de Música. Es veu que els volia presentar tot el seu món: les seves amigues les notes, els senyors intruments, els seus amics Jordi, Trini, Montse...

La Mireia, aquella nena que li agrada tant fer teatre, em va explicar amb grans gestos, que els havia dit que el do, re, mi, fa, sol, la i si, feien una festa i que quan es divertien molt creaven una melodia animada i quan ja arribava la matinada, com que tenien son, feien aquelles tonades tan tranquil·les que semblaven una cançó de bressol.

I els va dir una gran veritat: -Si fa sol,sonalaflauta,sinofasol, no sona.Ientreflautesipassejades,festesicançons,elsgrans

de l’Escola Bressol i els petits d’Educació Infantil van voler

La flauta fa sol

compartir una estona musical inoblidable que els van oferir la Marta Real, la Nina Aguilera, la Natàlia Pujol, la Maria Freixes ilaMartaGrifell.Vasermagnífic!!!.Quebéquehovanfer!!.Tots els espectadors van quedar bocabadats, i en el seu caparró un sac de melodies es van emportar.

��494 - Divendres, 1-12-2006

Educació Escola Arrels Primària

El passat dijous23 de novembre,

el Cicle Superior de l’escola Arrels Primària vam anar

d’excursió a Barcelona

Sortida a Barcelona

Al matí vam visitar el museu d’Història de Catalunya. Vam fer un recorregut des de l’inici de la prehistòria finsal’edatmitjana,realitzantdiferentstallers:.- Els postres amics, els antics..- La vida als Castells.

A la tarda, després d’un dinar as-solellat als jardins del Maremàgnum, vam gaudir d’una obra de teatre que duia per títol: “Jo tinc més que tu “.

Va ser un dijous ple d’activitats culturals i lúdiques on la convivència i la companyonia hi van ser presents en tot moment.

�� 494 - Divendres, 1-12-2006

Educació IES Francesc Ribalta

Activitats extraescolars,Una manera diferent de viure l’institut

“Durant aquest primer trimestre he estat fent l’extraescolar de pastisseria. Jo m’ho he passat molt bé aprenent a fer coses noves i aconseguint acabar dient que no només sé fer cuina de supervivència! És divertit treballar amb els companys fent alguna cosa que després ens podem menjar. Ha estat una bona experiència! (Arnau Abella)

“L’activitat de teatre pot ajudar a perdre la timidesa, a aprendre a no tallar-se davant el públic. A més les relacions que es creen dins el grup són fantàstiques. És una activitat per a passar-s’ho molt bé!. (Alba Carralero)

Aquesta és la valoració que fan alguns dels nostres alumnes de les activitats extraescolars que ofereix el nostre Centre, els dime-cres i els divendres a la tarda. D’aquestes activitats, n’hi ha unes que tenen una durada trimestral i, per tant, s’acaben aquesta setmana; unes altres tindran continuïtat al llarg dels propers trimestres. Durant aquest primer trimestre, els nostres alumnes, amb una participació del 50%, han realitzat diferents activitats esportives (campionat de futbol sala, piscina, bike trial, escacs, tennis ...), artístiques (teatre, estètica personal), així com d’altres (pastisseria, ràdio, vídeo, llenguatge de signes ...).

El segon trimestre, que s’inicia el dia 12 de desembre, comptarà novament amb una àmplia i variada oferta. Així doncs, alumnes i professors podran escollir activitats tan engrescadores com informàtica, llengua àrab, arts marcials o cuina, entre altres.

El Consell Escolar de Catalunya considera que les activitats extraescolars tenen una funció educativa molt important. Així també, elsexpertsafirmenquesónútilsenlamesuraenquèafavoreixeneldesenvolupament personal dels nois i que aquests les han de viure com a una experiència lúdica, diferent de les classes convencionals. És per això, que és important que les triïn els mateixos nois, segons els seus gustos, el seu caràcter i les seves habilitats.

Certament, pensem que és una sort poder fer un seguit d’activitats al mateix Institut, amb un cost mínim i amb uns formadors de qualitat i amb la supervisió constant i efectiva de la coordinadora d’activitats i serveis extraescolars. Amb les activitats extraescolars aconseguim,d’unabanda,unbeneficidecaireindividualperalspropisestudiants participants i, d’una altra, fomentar les relacions de centre, tant entre els mateixos alumnes, com entre alumnes i professors, esta-blint-se unes vivències fora de l’aula, en molts casos, inoblidables.

Eleccions al Consell Escolar a l’IES “Francesc Ribalta”

El Departament d’Educació ha convocat les eleccions per a la renovació parcial dels Consells Escolars dels centres públics de Catalunya.

Donant compliment al Decret 317/2004 del Departament d’Educació, durant aquesta setmana, els sectors de mares i pares d’alumnes, d’alumnes i de professorat de l’IES Francesc Ribalta, han fet les votacions per escollir la meitat dels seus repre-sentants al Consell Escolar del centre.

El dilluns, dia 27 de novembre, es feren les votacions de mares i pares. La persona escollida fou M. CARME COROMINAS I COTS, que, juntament amb DOLORS COROMINAS I COTS i RAMON CAMAÑES I CASES, seran els repre-sentants al Consell Escolar.

Els alumnes exerciren el seu dret a vot el di-marts, dia 28 de novembre. L’alumne més votat fou MARC ARGERICH I SANTASUSAGNA, que serà el nou representant de l’alumnat, juntament amb ALBERT CAELLES I SOLÉ i NÀDIA URRICH I COLELL, que es mantenen en el càrrec.

El sector professorat, el dia 29 de novembre, va escollir JOAQUIM CLOTET I CARABALLO, NEUS MUJAL I ALSINA i JOSEP PORREDON I BANTOLRA que, juntament amb MONTSERRAT CALL I PRUNÉS, PILAR CIURÓ I MORENO i M. TERESA PIJUAN I GARRABOU, represen-taran al professorat en el màxim òrgan de govern del centre.

D’aquestes eleccions volem destacar, com a factor positiu, l’alta participació de l’alumnat del centre, el contrari del que ha passat amb el sector de mares i pares, la participació dels quals ha estat baixíssima. Cal incidir en l’enorme importància que té el Consell Escolar com a màxim òrgan gestor del Centre. Volem ressaltar, per tant, la necessitat de laparticipaciódetotselssectorsqueconfigurenlavida educativa del Centre.

��494 - Divendres, 1-12-2006

Educació CEIP Setelsis

En començar l’activitat, la monitora ens va dir que la millor manera de recor-dar la lletra d’una cançó és expressant-la amb moviments corporals. Ens va ense-nyar la lletra d’una cançó molt divertida.

Aquell dia va ser extraordinadri. Tota una hora cantant, ballant i passant-nos-ho bé tots junts. Va ser una sensació molt agradable que fa que t’oblidis de tot i no-més pensis a divertir-te. (MartaA)

Ens agradaria que aquests tallers de música es fessin de tant en tant perquè a l’hora de ballar ja no tens tanta vergonya i t’ho passes molt bé.(MartaCiSaïdaA)

Ens van explicar que el teatre sol als seus alumnes no els agradava gaire i lla-vors van decidir fer teatre amb música. La professora era molt divertida i les seves expressions també eren molt divertides. (NicolaR)

Vam representar una història de riure i aquela noia en sabia tant que encara feia més riure. (XavierC)

Mentre estava ballant em vaig adonar que les professores també ballaven i em vaig fer un tip de riure. La lletra de la can-çóeramoltoriginalim’hivaigcapficartantquefinsitotempensavaquelanoiaque cantava era jo. Però el que em va agra-dar més és que veia els meus companys com s’ho passaven de bé. (JudithG)

Per celebrar Santa Cecília: Teatre Musical

�� 494 - Divendres, 1-12-2006

Psicologia a l'abast de tothom Sergi Ballespí i Maite Gonzàlez, psicòlegs

Una droga és una substància que administrada a l’organisme per via sistèmica és capaç de travessar la barrera hematoencefàlica i alterar el funcionament del cervell.

Traducció. Es tracta de substàncies que preses de forma que es reparteixin per tot el cos, són capaces de travessar les duanes que tenim al cervell –que en tenim, perquè no és fàcil accedir-hi- i canviar-ne el funci-onament.

De quins canvis parlem? Les drogues estimulants com la coca o les anfetamines activen el funcionament cerebral. Les depressores, com l’alcohol, el disminueixen. Les psicodèliques són al·lucinògenes.

Per què es tasta la droga? Per curiositat, perquè tothom ho fa, per no dir "no" a un amic, perquè no resistim la pressió, per diversió, per escapar a l’estrès, perquè ho tenim tot i ja no sabem què fer per a provocar-nos plaer, per a escapar de la realitat, per no ser menys que els altres, per baixa autoestima, per a sentir-nos bé...

Sabem qui serà drogaddicte? No, no es pot saber, però alguns elements augmenten el risc d’abús de substàncies. Parlem d’una educació rígida on s’impedeix l’expressió de les emocions, tenir antecedents familiars d’addicció, viure en entorns insegurs, haver patit algun tipus d’abús, la baixa autoestima...

D’on treuen la droga? Dels entorns més propers. Sovint imaginem el típic camell de pel·lícula vorejant les escoles bus-cant clients... i en realitat és a través d’amics i germans, que s’inicien. La primera bossa de pegament, la primera cigarreta, cervesa o porro pot donar-se simplement per pressió amistosa. Pressió amistosa? Hi ha 4 tipus de pressió: amistosa, burleta, indirecta i amenaçadora. L’amistosa implica una invitació a la iniciació: “Vols provar-ne una mica?”. La burleta implica un repte, repica a l’orgull: “Va, no siguis gallina: el davanter de l’equip no s’atreveix a tastar un porret?”. La indirecta és més subtil: “El meu germà té maria plantada a la seva habitació...”. L’amenaçadora és la més forta: “Si no ho tastes hauràs de deixar de venir amb nosaltres...”.

Tastar-ho no vol dir ser drogaddicte... Es comença per les drogues d’iniciació (alcohol i tabac) i per un consum experimental i esporàdic. El consum augmenta en freqüència perquèelsefectesdelasubstànciaprovoquenplaer,finsquearriba un moment que no es pren la substància per a provocar plaer sinó per necessitat, per evitar els efectes molestos de mantenir-se abstinent.

Com puc saber si el meu fill consu-meix? Observant alguns indicadors. No els ha de presentar tots... A més, cadascun dels indicadors següents pot atribuir-se a altres causes. Però molts d’ells junts poden indicar consum de substàncies.

Ja, però, me’ls diu? Canvis sobtats de comportament o de caràcter: hiperactivitat, sensibilitat-susceptibilitat a la crítica, intole-rància, radicalisme, perfeccionsime, altera-cions del son –li costa dormir, no té un son reparador, somia, es desperta...- problemes

d’autocontrol, mentides, angoixa, canvi d’amics...

N’hi ha més? Poden observar-se senyals físiques: cansament, irritació ocular, pal·lidesa, canvis de pes sobtats, pèrdua de la gana, set excessiva, mal aspecte en general... i també canvis ambientals: pòsters a l’habitació amb temàtica de drogues, roba amb “missatge”, objectes relacionats (pipes, paper, tubs de metall), ús d’ambientadors –per a dissimular olors...

Què faig si el meu fill consumeix? Primer, mantenir lacalma.Elsnervisprovocaranunconflictequenoresoldràel problema, l’agreujarà. Segon, iniciar un diàleg per a poder abordarlasituació.Prendremesureso,finsitot,buscarajudaprofessional. Però el millor de tot és prevenir, com sempre.

Puc prevenir? Dels 0 als 12 anys sí. És l’època de “sem-bra”. Després la comunicació es complica. De fet, sempre és complicada, ja que tenim poc temps, treballem, no ens veiem... Però és imprescindible per a inocular dos factors protectors: l’autoestima i el criteri propi.

Drogues

Aquesta setmana, envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques d'esports...

durant el DILLUNS a la nostra bústia de correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina

info@elsolsones.netCtra. de Torà, 25 - SOLSONA

��494 - Divendres, 1-12-2006

Entrevista Josep M. Montaner i Reig

Alba Bernadó, metgessa de família del CAP Plaça Catalunya de Manresa

Ha rebut el premi al Metge Jove del Bages, un guardó que atorga anualment la delegació

del Bages del Col·legi de Metges de Barcelona, juntament amb la Fundació Caixa de Manresa

Aquesta metgessa solsonina, que fa tres anys que va acabar els estudis de medicina a la Universitat Autòmoma de Barcelona, ha guanyat el Premi al Metge Jove del Bages per un estudi sobre la "Síndrome d'Ulisses", una patologia que afecta, sobretot, les personesimmigrades,quetenendificultatsperadaptar-sealscanvis que provoca en la seva vida la condició de nouvinguts. L'Alba Bernadó està cursant el tercer any de MIR (Metge Intern Resident) al Centre d'Assistència Primària de la Plaça Catalunya de Manresa, i tot i que assegura que hi ha setmanes que treballa més de 60 hores, encara té temps per investigar i fer recerca.

Què és la Síndrome d'Ulisses?És una patologia de caràcter bàsicament psiquiàtric, que afecta moltes de les persones immigrades un cop deixen casa seva i arriben a un nou país.

I en què consisteix exactament?A partir de diferents estudis i treballs fets sobre la població immigrant s'ha comprovat que aquestes persones presenten més patologies de caràcter psiquiàtric que no pas la població autòctona.

A què es deu això?Es deu sobretot a causa d'un procés que es coneix com a trastorn adaptatiu.Lespersonesimmigradespodentenirmésdificultatsper adaptar-se al nou entorn on arriben i això provoca aquests trastorns.

Des de quan es coneix aquesta síndrome d'Ulisses a casa nostra?És una síndrome descrita molt recentment. Va començar a ser coneguda fa només uns tres anys, sobretot a partir dels treballs fets per Joseba Achotegui, un especialista en psiquiatria de l'hospital Clínic de Barcelona.

Quin tipus de símptomes presenten les persones que estan afectades per aquesta problemàtica?Presenten els símptomes típics d'un trastorn adaptatiu clàssic. Ho sigui, tenen símptomes d'ansietat, depresssió, nerviosisme i també quadres de somatitzacions.

Què vol dir això de les somatitzacions?Vol dir que es poden queixar molt de mal de caps, de mal de panxa, de dolors als ossos i a les articulacions, quan en realitat són persones que estan perfectament sanes físicament. Aquestes persones estan bé però es troben malament perquè el seu mal no es deu a un problema orgàncic sinó psíquic. La seva ment mostra d'aquesta manera l'ansietat, els nervis, l'angoixa derivades dels trastorns adaptatius que pateixen.

Com és que vas decidir fer aquest treball de recerca?La meva especialitat és medicina familiar i comunitària, sóc metgessa d'un Centre d'Assistència Primària i és en aquest àmbit on els immigrants prenen contacte per primer cop amb la sanitat quan arriben a Catalunya. En veiem molts, som els primers a atendre els seus problemes de salut i per tant és una realitat que ens afecta diàriament.

En què consisteix el teu estudi i quan el fas?Ho faig fora d'hores de feina. Els truco i em cito amb ells per fer una entrevista i llavors faig un seguiment de cada un dels pa-cients. Ho faig sense cobrar perquè el projecte m'interessa. Teniu dades?Encara és aviat perquè aquesta tasca s'hauria de fer de forma global i encara no s'ha fet cap estudi ampli de tota la població. De totes maneres, aquesta patologia afecta un gran nombre de persones immigrades i el fet que s'hagi descrit i s'hi comenci a treballar és un pas endavant molt important.

De cara al futur, com poden ajudar aquests estudis a les persones que pateixen la síndrome d'Ulisses? Sobretot ajudarà a la seva qualitat de vida i a la diagnosi de la seva malaltia. Ara una persona afectada per la Síndrome d'Ulisses pot anar molt sovint al metge i no esbrinar què és el que li passa realment. En canvi, si aquesta malatia es detectés ràpidament, el seu problema podria ser enfocat pel metge im-mediatament. Aquest fet tambés és important perquè ajudaria a reduir una mica el nombre de visites al metge.

"Les persones immigrades tenen dificultats

psicològiques d'adaptació"

Fa 15 anys que feia 10 anys

Feliç any nou. Aquesta colla d’amics del Carnaval van celebrar dissabte passat el seu sopar anual, amb moltes ganes de gresca i xerinola, com sempre els caracteritza.

Ep, la Foto!

Els frescos del barri

Els reis de la Plaça Major

Ep, la Foto! Ramon Estany i Montanyà

Un noi molt ben acompanyat

Una colla que sempre fa diana

La tropa del casal

Els més animats de la setmana

�0 494 - Divendres, 1-12-2006

Celebracions Comissió del Cinquantenari

Roger Cortina. La commemoració del cinquantenari de la coronació de la Mare de Déu del Claustre de Solsona es preveia, ja mesos abans, solemne i extraordinària, però ni de bon tros tant com va acabar resultant.

Sentiments, màgia i festa són tres paraules, que definirien elsmoments queSolsona visqué durant aquestes festes extra-ordinàries, en honor a la seva Cèlebre Patrona. Vaig tenir la sort de ser-hi i d’haver-ho pogut viure, ja que una jornada com aquesta estic segur de no poder-la tornar a viure almenys en molt de temps.

La festa major solsonina i el vot de poble dels mesos de Setembre i primers d’octubre van ésser el preludi d’un esdeve-niment que veuria el seu punt àlgid i culminant amb l’aniver-sari de la coronació dels passats 7 i 8 d’octubre. El dia 7, les comparses de Solsona ja sortiren al carrer. Totes les campanes de la ciutat tocaren alhora, i és commemorà el moment just en què la imatge fou coronada feia cinquanta anys amb missa i cant de la salve. Però l’acte més esperat del dia fou a les 8 del vespre, quan autoritats, clerecia i poble traslladaren la Imatge de la seva capella a l’altar major de la catedral, on començà la vetlla que s’allargà durant tota la nit.

Però tot això era tan sols la vigília d‘una gran jornada que a primeres hores del matí transformà Solsona de cap a cap. La ciutat feia goig de debò. Tots els carrers engalanats que donava gust de veure. Enramades, corones, banderoles, estre-lles... Tots els balcons bellament endomassats amb la imatge de la Mare de Déu. Els carrers encatifats de romaní i espígol, els aparadors il·luminats i guarnits amb motius de l’efemèride, altars a les entrades de les cases i de les botigues amb imatges religioses particulars.

De bon matí els solsonins es llençaren al carrer, que tot i ésser intransitables, eren testimoni de quelcom gran i extra-ordinari. L’elegant baixada d’autoritats encapçalada per totes les comparses folklòriques en direcció a la catedral, plena com mai, és on tingué lloc la missa major i amb el que s’obrí el gros d’actes.Alasortida,lacomparseriapujàfinsalaplaçamajoronballaren cada una els seus balls respectius davant les nombroses autoritats civils, religioses i demés poble.

Però el plat fort hom l’esperava a les 6 de la tarda amb la processó que recorreria els principals carrers de Solsona, amb una durada de prop de dues hores. Novament arribades les autoritats, ben conduïdes per les comparses, començà a organitzar-se la processó. Tota una feinada per l’aglomeració de gent que omplia la catedral, la plaça i els carrers que hi desembocaven. Amb mitja hora de retard comença el seguici. Priors dels quatre castells i les quatre partides, els membres de la Vintiquatrena, les parròquies de l’arxiprestat amb gran quantitat de banderes, penons i estendards, els gegants i demés comparses, llarguíssimesfileresdefidelsbenordenats, lessenyoresqueportenelnomdeClaustreagrupadesiambciri,ifinalmentlaMare Déu del Claustre amb un bonic tabernacle adornat amb

florsblanquesialcapdamuntdelaimatgelacorona d’or sostinguda per un braç metàl·lic.

Carrers pleníssims i balcons atapeïts aplaudien el pas de la Patrona acompanyant-la enalgunstramsambplujadepètalsdeflorsiestrelletes menudes. Els berguedans presents “jo entre ells”, tinguérem l’honor de conduir a les espatlles la Patrona del nostre bisbat des delcarrerCastellfinsalaPlaçaMajor,recor-regut emocionant i alhora curt però agraint-lo immensament.

Tant bon punt fou arribada la imatge davant la catedral, l’esperava encara el moment

més emocionat d’entusiasme i de fervor popular, que per un moment semblà fondre’s en una sola persona les mils i mils de persones allà reunides. La imatge es girà cara al poble i entrà poc a poc dins el temple catedralici entremig d’un espectacle pirotècnic que cobria ja l’obscur cel solsoní, al compàs encara d’una música solemne i escortada pels gegants acatats al seu pas. El moment que la imatge quedà sota el cancell, la música esdesfermàenunamenadetiraboufinal,elsgegantsballarena ple i el poble aplaudia i plorava alhora i la imatge amb el seu posatgreusemblavaacomiadar-sedelssolsonins“finsd’aquía 25 anys, us hi espero a tots”

A la vida he vist coses boniques, i aquesta ja forma part d’una d’elles, record que portaré a dins sempre més. Les festes d’aquestes característiques, més enllà de les creences de cadascú, uneixen i més si són viscudes en comú, amb il·lusió i amb l’entusiasme que allà s’hi respirava.

Ja ho veieu, no tot està perdut... encara hi ha esperança.

La Festa del Cinquantenari vista per un berguedàReproduïm l’article amb el vist-i-plau del seu autor, un berguedà que copsà

plenament la FESTA i el sentir dels solsonins. Publicat al Full Diocesà

�1494 - Divendres, 1-12-2006

Opinió Xavier Jounou i Bajo - President de l'executiva comarcal d'ERC

Som diferentsFa uns mesos, una persona que considero raonada i

nogensidentificadapolíticamentemvaferunacavil·lacióque vaig compartir. Em va dir que una diferència notable entre la militància i els càrrecs territorials (el que de manera comuna se’n diu les bases) d’Esquerra i de CiU era que, men-tre nosaltres som capaços de mostrar disconformitat amb la cúpula del partit i sempre ens interpel·lem a veure si ens porta pel camí encertat, les bases de CiU no són gens crítiques i totl’esforçl’emprenajustificarelquefanodecideixenelsseus líders, sigui el que sigui. Resumidament, nosaltres ens solem mostrar temorosos i insatisfets, i els convergents s’ho empassen tot.

M’han fet recordar aquesta reflexió els escrits quedarrerament,iengrannombre,venendelesfilesdeCiU.Hoconsidero normal i humà, hi ha necessitat d’expressar la desil-lusió i el malestar. Ja han fet d’oposició abans de conformar-se el nou Govern de la Generalitat, el que ells anomenen amb to despectiu el nou tripartit. M’estaré de dir res més, només voldria valorar el que em diu de manera cordial el company d’Ajuntament Jordi Xandri.

Tots tendim a voltes a interpretar les coses de la ma-nera que ens convé. Ho dic, perquè fa setmanes un periodista de Regió 7 em va demanar què opinava de la proposta feta pel PSC del Solsonès de fer, pel maig vinent, una única candida-tura d’esquerres a Solsona. Vaig respondre que, d’entrada, no em semblaven bé dues coses: parlar-ne amb la premsa i no dir-ne res als interessats, i el tots contra un. Jordi, no em barregis les coses. Només parlava a títol de portaveu municipal i no del partit a nivell comarcal i, el més important, una cosa és unacandidaturaunificadaabansdeleseleccionsi,unaaltrade diferent, una entesa postelectoral. No ho veus diferent? Per molt que us convingui argumentar que hi havia un acord preelectoral per tornar a reeditar un govern d’esquerres, això és tan indemostrable com dir que Zapatero i Mas van acordar la sociovergència la nit de la vertadera raspallada de l’Estatut. A més, qui primer ha col·laborat a fer possible la reedició d’aquest Govern, heu estat vosaltres. Amb l’actitud que heu tingut i amb la que teniu encara. Us proposaria una bona terà-pia d’autocrítica, començant per l’estil de campanya electoral que vau fer i de si és bo haver-la encomanada a David Madí. No sento cap representant de CiU, a cap nivell, reconèixer cap error. Això ja és un error.

I digues-li a Artur Mas que ningú no pretén dismi-nuir la vostra estima per Catalunya, de la mateixa manera que no volem que ningú no posi en dubte la nostra. Tota ens fa falta.

Dret a decidirEl passat divendres dia 24 de novembre va tenir

lloc a la sala d’actes de l’Escola Agrària una xerrada informativa a l’entorn de la implantació del parc eòlic de la Torregassa organitzada conjuntament per l’Ajunta-ment d’Olius i l’Associació de Veïns del Pi de St. Just. L’acte va ser programat una vegada expirat el període d’ex-posició pública del projecte a l’Ajuntament. Tal i com ja s’ha anat denunciant als mitjans de comunicació, aquest fet denota una important manca de transparència democràtica a l’Ajuntament d’Olius. Durant el transcurs de l’acte, l’alcalde d’Oliusvareafirmar-sediversesvegadesenlavoluntatdeno realitzar una consulta popular per tal de conèixer la voluntat dels veïns.

Paral·lelament es va insistir en el fet que la implan-tació del parc eòlic de la Torregassa només incumbeix als veïns del municipi d’Olius, menyspreant de forma reiterada la resta d’afectats (ciutadans de Llobera, Pinell i Solsona principalment). Aquesta postura es contradiu amb la presència a l’acte de nombrosos membres del Consell Comarcal i de l’Ajuntament de Solsona, entre ells el Presi-dent,l’Alcaldeifinsitotlacapdepremsa.Semblaquelapostura que adopten aquests càrrecs públics té l’objectiu de donar suport al parc a través del silenci i sense generar debat, obeint la disciplina de partit, oblidant que són els representants de totes i tots.

El mètode emprat d’intervenció per escrit va servir per a què les persones assistents s’atrevissin més a parti-cipar.Alfinal també es vanpermetre les intervencionsdirectes gràcies a la crítica personal de l’alcalde a un ex regidor, que va obligar al moderador a donar rèplica. Hi va haver més de vint intervencions de les quals la meitat qüestionaven fortament la instal·lació del parc. Set o vuit intervencions demanaven informació no aclarida en la xer-rada i només tres o quatre donaven suport al parc.

L'assistència va ser més aviat pobra (120 assistents sobre 482 habitants) mentre que a Pinós van tenir una participació molt més alta (més de 200 persones en un municipi de 313 habitants. Polítics, si voleu veure com la gent participa de la política feu allò que està al vostre abast: doneu el DRET A DECIDIR al poble. Si una democràcia no és per al poble, llavors per a qui és? SÍ als referèndums, SÍ a les consultes d’opinió.

El pròxim divendres dia 1, a les 22:00 i dissabte a les 19:00 es projectarà a la Fura el documental “Apaga y vámonos” (2006) del català Manel Mayol. En el documental es denuncia el genocidi d’Endesa als indígenes maputxes de Xile.

Opinió Casal Popular La Fura

C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - Solsona

NOVA TEMPORADATARDOR - HIVERN

�� 494 - Divendres, 1-12-2006

Opinió CiU del Solsonès

JoséMontilla,malgratafirmarquevoliaunaCatalunyadeprimera, ens va descriure una Catalunya de segona. Va parlar de passió pel servei públic, però en canvi no va parlar de passió pel seu país i no va demostrar sentit pel seu país, quan aquestes haurien de ser la màximes prioritats d’un President de la Generalitat.

Montillavaafirmarquel’Estatutdel2006ésl’estaciófinalde la construcció nacional de Catalunya; és terriblement sorprenent que des d’Esquerra s’aplaudís aquest plantejament. Montilla, que va dir que se sentia hereu de tots els anteriors Presidents de la Generalitat, hauria detenirclarquecapd’ells(desdeMaciàaPujol)nohauriacertificatqueelnouEstatuteral’estaciófinal,iigualment,capd’ellsnohauriaditquecal parlar menys de Catalunya i més dels catalans.

No hi ha Catalunya sense catalans i no hi ha catalans sense Catalunya. No són una contradicció les dues coses, tal i com vol fer creure Montilla –cosa que abona ERC de forma sorprenent-, sinó que són dos conceptes en consonància. Cal ocupar-se de la gent i cal ocupar-se del’edifici,peròtambécalocupar-sedel’ànima,delesemocions,delssentiments, dels anhels, dels somnis.

El Govern que està organitzant José Montilla és el pitjor possible per desplegar l’Estatut. El futur President de la Generalitat és qui més va combatre perquè no s’aprovés un Estatut ambiciós, i per la seva banda, el futur vicepresident va ser qui més va combatre ambcontundènciaeltext.ÉslamentablequearaMontillaafirmiqueells haurien retallat menys l’Estatut.

Tothom coneix que el líder del PSC-PSOE en cap moment no va aixecar el dit per queixar-se de les esmenes que pretenien introduir els socialistes espanyols. I no només això, sinó que va ser el mateix Montilla qui va anunciar que presentaria esmenes al text un cop va sortir del Parlament, cosa que després va complir.

Montilla ens proposa un Govern que sigui una gestoria, i que aparquitotsaquellstemesquesónconflictiuspelsdiferentsmembresdeltripartit. És un Govern que només és una suma d’interessos, un repartiment del poder. Un Govern amb contradiccions.

Així mateix, Montilla va anunciar que no pactaria amb ningú quenovolguéselquartcinturó,peròparal·lelament,ERCafirmavaque aquest havia de ser el carrer Major del Vallès i ICV deia que no s’haviadefer.Quinadelestresposturess’imposaràfinalment?Hihaurà quart cinturó o no? El Govern no s’ha constituït, però l’espec-tacle ja ha començat.

El nou tripartit descansa sobre un gran fracàs: els que van ser expulsats tornen al Govern de la mà dels que els van expulsar, tot un exemple de coherència política; PSCPSOE i ERC han perdut el 25% dels seus vots en aquestes eleccions; el propi Maragall reconeix que ningú no li va demanar que repetís; Montilla reconeix que no tindran una segona oportunitat, cosa que deixa palès que són conscients del fracàs d’aquests tres anys.

CiU reitera que té intenció de ser constructiva en les formes i en els grans temes de país, però implacable contra el desgovern, la mediocritat i la manca d’ambició. A més a més, Convergència i Unió té intenció d’exercir el lideratge que li pertoca pel fet de ser la primera força de Catalunya.

Montilla no té passió per Catalunya

Pretén convertir-la en un país de segona, posant fi a la construcció nacional

La Crònica d'Albert Muntada - President d'Unió del Solsonès

Les accions polítiques conjuntes beneficien la ciutadania

En una comarca com la nostra hauria de ser fàcil l’aproximació de les persones de cada partit

Porto en política des dels 15 anys. Conec gent d’arreu de la comarca del Solsonès que militen en diferents formacions polítiques. A bona part els he vist integrar-se en aquests partits, he conviscut amb gent que han canviat de partit al llarg dels anys, n’he trobat que han volgut ser en un partit i, per raons que no venen al cas, han acabat en un altre. En tots aquests casos, ha primat més la voluntat i l’interès de servir i participar en la societat solsonina que l’ideari del mateix partit.

En aquest temps, he tingut companys de partit amb qui encara avui formem equip, altres amb qui m’he trobat en posicions polítiques oposades en diversoscomicismunicipals i,fins i tot,en llistesd’una mateixa població. Tot això, però, no ha tret que perduri l’amistat.

En aquesta darrera etapa, a més a més, han deixat la política activa aquells que en el seu moment van obrir camí. Una situació, a la reraguarda, en la que he pogut constatar novament aproximacions entre personatges que temps enrere havien estat confrontats (que no enfrontats) per motius polítics.

Dic tot això per a posar sobre la taula una clara evidència en matèria política comarcal: el paral-lelisme programàtic de la majoria de les formacions locals i les freqüents relacions personals del dia a dia entre candidats d’uns i altres partits, per amistat, proximitat,vinclesfamiliarsoaficionscomunes.

És obvi que les accions polítiques conjuntes beneficienlaciutadania.Tantaquellsqueintegrenformacions polítiques contràries a CiU al Solsonès, com els mateixos dirigents actuals i anteriors de Convergència i Unió a la comarca, poden donar fe de l’interès personal que sempre he mantingut en crear pactes de govern allà on sigui possible, malgrat no sigui necessari.

No es tracta d’una forma de pensar altruista, sinó de creure en el potencial humà de cada partit, per tal de posar-lo al servei del poble en allò que li pugui ser més afí. L’objectiu de plantejar aquests governs locals de coalició té, al meu entendre, una doblefinalitat:

Posar el màxim de gent a treballar pel muni-cipi,diversificantlesresponsabilitatspolítiquesperatendre millor les necessitats de la població, i garan-tir una major estabilitat i continuïtat de projectes i actuacions, independentment de petites oscil·lacions electorals.

��494 - Divendres, 1-12-2006

Poesia Juana Cervera i Balmes

Toc de quedaEls avets no gosen pronunciar-se

ni la vida ens ho explicaembolcallats de naturacom si fossim estranysde la pròpia essència

fent esforços per fugiral toc de queda de si

com qui albira felicitat item l’esguard de l’ànima

fa dies que l’estança reclamaquè se n’ha fet de l’oratge

tan recelós del temps?s’ha malllevat una estació

tot gira però, no m’hi acostumo.

Tardoreja la tarda de grocstan esperada i agraïdacom l’espelma de foc

amb Martí i Pol per companyiacomquimiraperlafinestrafent veure que mira el Sol

sensefinir...és més, tot és llustre i

la poca frescaem requereix aquí.

T’he sabut properde tan lluny com vius

de la meva il·lusió infant amb sabates noves

però, no pasperquè arribi Nadall’aniversari o el sant

ben mirat ens queda totla terra, l’aigua, el Sol a voltes, sense tardor

i, no sé si t’estimo mésper l’espai-temps enyorat

o tal vegada, per quedar-teen aquest fugaç instant.

JuanaCerveraiBalmesTerapeutapsico-corporal

Opinió Ramon Gualdo

Era el 15 d’octubre de 1977, quan el rei –encara amb monarquia tendra- va signar la Llei d’Amnistia 46/1977. Ningú no es va atrevir a protestar, malgrat que suposava dei-xar sense càstig els crims comesos per aquell règim, un règim fruit de la revolta militar del 1936. Una llei i uns conceptes que es van anar arrossegant temps i temps.

Va arribar l’estiu d’aquest 2006, i el Govern espanyol, després d’haver-li demanat molts cops, fa arribar el Congrés el Projecte de Llei de “La Memòria Històrica” dient que es reco-neixen drets als que van patir violència durant la guerra civil i la dictadura. Però, mentre se’n va rebent informació, hom es va adonant que la cosa queda fluixa imigrada. Sembla que parlend’un reconeixement “moral”, i no gaire cosa més. Que es neguen a condemnar clarament la dictadura.

També es neguen a revisar aquells judicis militars sumaríssims, els quals de veritat eren injustícies greus. Alhora, no donen pas gaires facilitats ni recursos per treballar en la recuperació de gent enterrada de qualsevol manera a les fosses. I en el

La llei, la fossa, la memòria...

tema de les fosses comunes abunden cossos ben punyents. Un exemple(entre molts):

Uns fets al País Valencià (he trobat les dades a la revista Lluita). A una fossa comuna al cementiri, l’Ajun-tament hi feia ampliacions al damunt. S’ha aconseguit paralitzar les obres, amb les quals haurien quedat indig-nament amagades –i potser oblidades- moltes víctimes. Un testimoni que hi havia treballat en aquella època, deia: “ allà hi havia soterrada gent després de la guerra, gent que els mataven allà al costat mateix cada dia”.

Ara, després de lluita i constàn-cia, sembla que es podran recuperar els cossos de molts republicans morts i altres persones. Allà, sota terra, n’hi pot haver milers, de persones llençades amb terra al damunt.

Empar Salvador, presidenta de Fòrum Memòria País Valencià, excla-mava: “ No m’imaginava una crueltat tan gran!” Doncs, ara, aquesta llei podrà respondre les demandes? O no podrà fer prou justícia? Si eren molt cruels aquells fets del 1940, també és molt cruel no poder recuperar els cos-sos de les persones estimades.

Aquesta setmana, envieu-nos els vostres

articles, opinions, cròniques d'esports...

durant el DILLUNS a la nostra bústia

de correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina

info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

�� 494 - Divendres, 1-12-2006

Opinió J. H.

Una caritat per a Esperanza Aguirre

Fins ara la coneixíem per les seves comparacions despectives entre Madrid i Barcelona. Per tractar-nos de país estran-ger, amb motiu de l’OPA de Gas Natural. La coneixíem per la seva llengua d’escurçó, quan agredeix Ruiz-Gallardón.

Peròfins ara no havia sortit a lallum pública el seu drama familiar: amb elsouqueguanyanopotarribarafidemes.Guanya només 8.395 euros al mes. 50.000 euros menys que quan era presidenta del Senat i que el President de Catalunya: ella que és la presidenta de la comunitat més rica d’Europa. Clar que en aquest sou no hi entren les abundants dietes que rep a part.

No sé quina família té. Ni què guanya el seu marit. Però, a ella, la fan titular d’un gran patrimoni. Estic tip de sentir dir a Francesc Sanuy, que ho sap tot, que està relacionada amb una gran urbanització de prop de Guadalajara, on, valent-se de la influència,s’hivaferportarl’AVE.

Qui pogués plorar amb els seus!Potser aniria bé que alguna treballadora de Vallecas

o del Pozo del Tio Raymundo li donés algunes instruccions d’administració familiar.

Diu que el que "peor lleva" és la factura de la llum, que assoleix quotes altíssimes. Potser faria bé d’escoltar alguns dels consells que ENDESA dóna cada matí per Catalunya Ràdio per a estalviar energia.

I que no s’espanti, que arriba la paga doble.El malbaratament (despilfarro) sempre és provocatiu

per als pobres. Però molt més, quan el qui malbarata cobra de l’erari públic i pretén donar lliçons de moralitat. Que recordi la senyora presidenta que a Espanya hi ha vuit milions de pobres de solemnitat, que no podran celebrar el Nadal.

Els Sants de la setmana Divendres, 1 Sant Eloi; sants Edmon Campion i Robert Southwell i beats Roger Filcock, Robert Middleton i com-panys, màrtirs (jesuïtes); sant Naüm; santa Natàlia.

Dissabte, 2 Sant Silvà; santa Bibiana; santa Elisa; beata Maria-Àngela Astorch.

Diumenge, 3 Sant Francesc Xavier. Sant Cassià, mr.; sant Sofonies; santa Magina, mr.

Dilluns, 4 Sant Joan Damascè. Santa Bàrbara; sant Bernat; santa Ada; beat Francesc Gàlvez.

Dimarts, 5 Sant Dalmau o Dalmai (Dalmacio); sant Sabas; sant Guerau de Braga; santa Crispina.

Dimecres, 6 Sant Nicolau. Sant Pere Pasqual; sant Fortià; santa Asel.la.

Dijous, 7 Sant Ambròs o Ambrosi. Sant Eutiquià; santa Fara.

Opinió Joan Roma i Cunill - Conseller de Federació del PSC

He llegit aquests dies diverses opinions sobre la consulta popular feta a Pinós, en relació al parc eòlic, i no estic ben bé d’acord en que aquest sigui el millor model de funcionament per un ajuntament, en matèria de grans decisions.

A primer cop d’ull pot semblar que res és més democràtic que demanar l'opinió de la gent i com més millor i com més jove millor, però després cal ser conseqüent amb els resultats i no sempre serà fàcil ser-ho.

Perquè ara cal pensar en el futur immediat i les deriva-cions que se’n poden desprendre. D’entrada, la gestió del "no" davantdelspropietarisdeterrenysqueensortienbeneficiats.Alguns poden agafar-s’ho bé, però altres, no. Tenim ja aquí un possible trencament d'amistats, convivència, i mala maror. No estan els temps per deixar perdre diners a pagès i una renda extra anyal va bé a tothom o a quasi tothom.

Hi ha l’altra gestió del "no" davant la mateixa empresa, la qual pot emprendre accions legals, de resultat incert, però eco-nòmicament car per a l’ajuntament, que hi haurà de destinar di-ners, esforços i temps. I estem parlant d’un petit ajuntament.

Tampoc no queda clar el temps de vigència del "no". És un "no" per sempre (entès per tota una generació o per més o menystemps).Ofinsqueofereixinmésdinersdecompensacióoque arribi un altre equip de govern municipal. Aquesta consulta no és vinculant jurídicament. Ho és moralment per l’equip de govern que l’ha convocada però per a ningú més.

Aquest sistema es farà servir per a altres activitats, equipaments o serveis. És a dir, si per un parc eòlic es fa una consulta, es farà també per una granja de porcs? o per instal-lacions de turisme rural? o per un abocador de runes? O per obrir algun nou camí o pista forestal? Perquè tot repercuteix en el paisatge i el medi natural i, si és així, la implantació de les consultes hauria de ser habitual i generalitzada.

Ara mateix estem instal·lant torres per antenes col-lectives de televisió, telèfons mòbils, banda ampla, etc, cal consultar la seva ubicació? Si diem "no", per què altres han de dir "sí" i proporcionar-nos serveis que tots volem?

Els parcs eòlics són necessaris i en algun lloc han d’anar. Ara comencen a sorgir noves modalitats d’obtenció d’energia neta com són les hortes solars. De ben segur que hi haurà pro-postes a qualsevol indret de la comarca. Què farem? Si volem energia neta i apostar pel medi ambient, hem de ser conseqüents. I resno és fàcil ni gratuït.

Consultes populars i decisions municipals

��494 - Divendres, 1-12-2006

Opinió Associació de Dones del Solsonès - Clàudia

Em dic Clàudia, la meva història comença fa vuit anys quan vaig conèi-xer un noi del qual em vaig enamorar perdudament.Perfihaviatrobatlamevamitja taronja. Mentre festejàvem tot era fantàstic, em cuidava, em venia a buscar sortint de la feina, sortíem amb els seus amics,emregalavaflors.....

De seguida, vam anar a viure junts. La convivència al principi era molt bona. Sense adonar-me vaig can-viar la meva manera de vestir perquè a ell no li agradava i vaig deixar de sortir amb les meves amigues perquè deia que no m’aportaven res.

Ell sortia de la feina i anava amb els seus amics a fer un got, mentre jo en sortir de la feina em dirigia a casa per fer les tasques domèstiques perquè ell la trobés molt confortable. Això va canviar, quan em va començar a dir que no tenia la casasuficientmentnetaiendreçadai,pertant,haviadeplegarde la meva feina.

Les trobades amb la meva família de mica en mica van ser menys, perquè deia que no s’hi trobava a gust i perquè no s’enfadés vaig deixar de visitar-los tan sovint.

Em sentia molt sola. Pensava que no podia fer res ben fet, que sort en tenia d’ell que em treia a passejar, què faria jo si ell em deixava, m’avergonyia de mi mateixa....

Un dia, per celebrar el nostre aniversari vaig preparar-

li un sopar amb espelmes i em vaig arreglar molt per agradar-li encara més.Ellnovaarribaracasafins lesdotze de la nit i completament passat de voltes. Enfurismada li vaig demanar explicacions i ell em va empentar i em va donar una cosa a la panxa. Em va insultar dient-me a veure qui era jo per demanar-li explicacions del que feia quan era a fora. Ell em va dir que feia el què li semblava. Em deia què feia vestida així i que semblava una dona del carrer.

Plorant, me’n vaig anar a dormir. L’endemà al matí ell es va disculpar i tot va tornar a ser fantàstic. Em tractava bé, estava per a mi, fèiem coses junts....

El temps va passar i la situació es va anar agreujant. Les discussions i les agressions varen ser més freqüents i la feina era meva per dissimular el què m’estava passant.

L’ingrés a l’hospital després d’una forta pallissa va ser el denotant perquè el personal sanitari em fes adonar que el m’estava passant no era culpa meva i que ho havia de denunciar i sortir d’aquest pou.

Després de dos anys de treballar amb professionals de lasalutpucafirmarqueesticcomençantunanovavidaenlaque he recuperat la meva autoestima i la meva vàlua personal lluny d’ell

Relat de dona

En els darrers anys, el problema de la violència envers les dones s’ha fet més visible com a resultat de l’impacte que ha tingut en la població la divulgació, des dels mitjans de comunicació, de la gravetat d’aquesta problemàtica. Arran d’aquest fet s’ha produït un canvi que ha permès una major sensibilització i coneixement sobreeltema,encaraquemodificaralgunescreencesiestereotipsfaquelaidentificacióiactuaciósiguidificultosa.

La violència domèstica, moltes vegades, comença amb un abúspsicològic subtil queprogressivament s’intensifica iinterrelaciona amb altres formes d’abús, el qual pot ser físic, verbal, sexual, econòmic, social i ambiental entre d’altres.

Dins d’aquesta problemàtica, habitualment, ens oblidem d’unes víctimes invisibles del maltractament: ELS FILLS/ES QUE VIUEN EN EL CONTEXT DE LA VIOLÈNCIA.

Els/lesfills/esqueviuenaquestasituació,viuenunpro-cés traumàtic perquè no ho veuen una única vegada, això causa estrès, patiment, dolor i no entenen que passa. El trauma deixa marques i aquestes produeixen conseqüències, ja que ells/es pensen que tenen la culpa del que està passant.

Algunes de les conseqüències són: que repetiran el que

Dia internacional contra la violència envers les dones

han vist a l’entorn familiar, trastorns emocionals, limitació de la tolerància, no poder controlar els impulsos, conductes d’autosacrifici,depressió,visióalteradadelmón(laviolènciaestàpermesa,l’homedomina....),endefinitiva,elseumónestransforma en insegur i impredictible.

A més de tot això, la protecció a l’agressor continua ar-randelsrègimsdevisitaiel/lafill/as’exposaaunnoutrauma,ja que l’agressor pot respondre amenaces contra la mare, pot intentardanyarlarelacióentremare-fill/a,etc.

Així doncs, els/les nens/es que viuen aquesta situació necessiten recuperar la sensació de seguretat física i emocional, que hi hagi una estructura, és a dir, que no s’hagi de fer càrrec de la cura dels adults/es (quan agredeixen a la mare és ell/a qui la cuida).... Tot això és capaç de fer-ho la mare, així doncs, hem d’ajudar la mare perquè pugui fer recuperar al nen/a i pugui tenir una vida digna i conseqüent amb la seva edat.

Des de l’Associació de dones, volem expressar el nostre rebuig contra qualsevol tipus de violència. És cosa de tots/es sensibilitzar-nos amb aquesta problemàtica, i adquirir un com-promís social per a eradicar-la.

Opinió Associació de Dones del Solsonès

�� 494 - Divendres, 1-12-2006

Sovint ens preguntem: quina calor, és normal?, has vist quins huracans més bèsties hi ha als Estat Units?, tornados a Catalunya!!!

Estem vivint moments de globalització i de canvi climàtic. Moltes organitzacions ens expli-quen els pros i contres d’aquests fenòmens. A vegades, ens semblen paraules llunyanes i difícils d’assu-mir i entendre, però són reals i molt pròximes. Entitats, ONGs i gent lluiten per a millorar el sistema, conservar la biodiversitat i potenciar la sostenibilitat. Per molts és una lluita difícil i a altres els provoca conformisme, abstinència i passotisme. Els fenòmens són presents. Els huracans, l’augment de la temperatura, el retrocés dels glacials, els canvis fenològics de les aus, i molts altres fenòmens ens demostren un canvi preocupant al nostre planeta.

Pensem i tenim l’esperança que la gent serà cada cop més responsable i “pensarà globalment i actuarà localment” per a millorar l’estat del nostre planeta, de casa nostra i el nostre entorn immediat. Les nostres actituds envers l’entorn que ens envolta són clau. Hem d’assumir les conseqüències per tal de disminuir-les. Tots som creadors i actors d’aquests successos.

Cal que tothom s’hi impliqui, però la voluntat política és essencial,ellstenenlesfitxespermoureaccionsrealsanivellmés local i global. Si ells hi creuen nosaltres també, si ells no hi creuen hem de lluitar per fer-los-hi creure. Ja ha arribat l’hora deposarfilal’agullaicreurequetenimunproblemaambientalmolt gran per solucionar i tots n'hem de ser partíceps. Insistim ens ho hem de creure.

Per això recomanem que mireu el nou documental que s’ha estrenat als Estat Units, amb un èxit rotund, i que ja ha

Opinió Montse Rodríguez Vilà, Enginyera Tècnica Forestal i David Guixé, Biòleg - Membres del Grup de Natura del Solsonès (secció del CEL)

“Una veritat incòmoda”

arribat als nostres cinemes: “An Inconvenient Truth” (“Una verdad incómoda”, per més informació consulteu www.climatecrisis.net). És un documental didàctic, clar i concís que explica les conseqüèn-cies del canvi climàtic a partir del problema ambiental que estem generant darrerament: l’efecte hivernacle. El protagonista és l’excandidat a les presidencials dels EUA, Al Gore (ciutadà del país que provoca el major nombre d’emissions de CO2 i que no ha

firmat,ni tanssols,elprotocoldeKyoto).Malgratquesiguiun personatge amb un passat polític qui transmet el missatge, eldocumentalesbasaendadescientífiques.Ésundocumentalmoltinteressant,finsitotperlagentmésescèpticaoambpocsconeixements vers el tema.

Ésundocumentalqueratificatotelquemoltscientíficsanaven predicant en les últimes dècades, les demostracions donen la fermesa i la seguretat que tot allò que està succeint a nivell mundial no és broma i que estem davant d’uns fets tan i tan importants que no els podem deixar de banda, ni a nivell polític ni a nivell personal. Per això recomanem el documental i fem extensiva la necessitat de treballar tots plegats en la millora del medi ambient, del nostre entorn proper, de la nostra comarca i del nostre planeta.

Que siguem més respectuosos amb el medi ambient i el nostre entorn natural no està renyit amb el desenvolupament so-cioeconòmic. Han de ser compatibles, han d’anar lligats i han de créixer conjuntament per un desenvolupament més sostenible.

Proverbi indi: “la Terra no pertany als homes, els homes pertanyen a la Terra”.

Cartellera

Sant Llorenç de Morunys Església parroquialJoxe Benantzi Bilbao Dia: dissabte, 9 de desembre de 2006 - Hora: 19:00

V Mostra d’Art Jove del SolsonèsDependències municipalsDel 4 de novembre al 10 de de-sembre, divendres, de 19 a 21 h; dissabtes, diumenges i festius, de 12 a 14 h i de 19 a 21 h

AVÍS

T’agrada el foc? I la música de percussió? Potser els malabars?

Es vol crear una nova entitat de diables a Solsona, oberta a tothom, amb la intenció de crear un espectacle diferent.

Si t’hi sents identificat, t’agrada,o tensun amic interessat, us convidem el dia 8 de desembre a les 22h a la sala d’actes del Casal de Cultura de Solsona. Anima’t, t’hi esperem!!!

CONFERÈNCIA:

‘Família i generacions’Sala cultural de l’Ajuntament2 de novembre, 18 h

El psicòleg Ramon Buscallà ofereix una conferència sobre psi-cologia centrada en la família als alumnes de l’Aula d’Extensió Uni-versitària de Solsona. Cal haver-se inscrit al curs.

��494 - Divendres, 1-12-2006

Diumenge al matí es va celebrar a Barcelona la reina de les curses urbanes, la 83 Jean Bouin.

La matinal constava de prop de 30 curses, alevins, benjamins, infantils, cadets, federats internacionals,..., i la nostra prova: la cursa Open de 10 km amb rècord d’atletes inscrits, més de 2.800!!!

Tot i l’elevat nombre de participants, només dos atletes del Fondistes Solsonès hi van participar, el Marcel Coromines, en el lloc 679 de la general amb un excel·lent temps de 43:44, i el Santi Cutié, lloc 936 i temps 45:43.

El guanyador de la Open, ho va fer en 30:29, i l’últim va arribar amb un temps d'1:23:24.

Resumint, en total, més de 5.000 atletes es van api-nyar a les fonts de Montjuïc, entre les 9 del matí i la 1 del migdia per gaudir d’un diumenge amb unes temperatures molt agradables per la pràctica de l’atletisme.

83 Jean Bouin

Atletisme Club Fondistes del Solsonès - Prosetel

Secció de Muntanya Jaume Cots

COTA 3.000 mSortint de les aglomeracions de les grans muntanyes més

significatives delPirineu aragonès, comara l’Aneto,Posets,Perdiguero, entre d’altres, aquesta cadena muntanyosa amaga belles valls solitàries i tranquil·les, que es mantenen en un petit oblit com ara la Vall d’Alba.

L’ascensió dels pics Muela i Diente d’Alba són un clar exemple de tresmils que passen desaparcebuts dins aquesta petita vall a recer dels contraforts occidentals del massís de la Maladeta

Descripció de l’ItinerariDel poble de Benasque seguirem direcció a Plan d’Están

i Besurta (1900 m aparcaments). Continuarem direcció sud per unmarcatcorriolfinselrefugidelaRenclusa(2140m)(30min).Del refugi i direcció oest pujarem el barranc d’Alba(1h 45 min) Uncopalplató,aniremperlacanaldel’esquerra(Sud)finselColld’Alba(3.084m)2h30min.Crestejantperlesfinesagullesde granit coronarem la Muela d’Alba(3118 m) 3h i amb algunes dificultatsl’estretcimdelDiented’Alba(3136m)3h20m.

Vall: BenasqueDesnivell: 1236 mÈpoca: EstiuDificultat: Fàcil SuperiorMaterial: Cordino, Bagues, Rapel·lador, CascDescens: Itinerari de pujada o pel coll inferior d’Alba

Muela d'Alba

Diente d'Alba

�� 494 - Divendres, 1-12-2006

Futbol Club Futbol Solsona

Juvenil 1a. Divisió - 25/11/2006

C.F. Solsona 1C.E. Roda de Ter 0 Jugadors: Juanjo, Moreno, Jordi, Eli., Aitor, Marc, Arnau (Ernest), Àlex, Joan (Josep M.), Kike, Cristian (Víctor).

Victòria molt suada

Després de jugar cinc partits seguits com a visitant, per fieljuvenildelC.F.Solsonaafrontavaunpartitamblacondicióde local, això sí, al camp de Can Bajona.

Els jugadors del juvenil, conscients de la importància del partit, ja que una victòria els permetria tornar a una zona relativamenttranquil·ladelaclassificacióamésdetrencarambuna ratxa negativa de cinc partits perduts, van sortir al camp amb ambicióivanferquinzeminutsdegranfutbol,finsqueÀlexmarcavaelgol,queperpostresseriadefinitiu.Apartird’aquestgol els jugadors solsonins van començar a notar la pressió i es van començar a tirar enrere. L’equip visitant va començar a exhibir molta duresa en el joc i els solsonins se'n van contagiar. El partit es va convertir en una lluita de mig del camp i l’equip que més a prop del gol va estar va ser el visitant, tot i que a les acaballes del primer temps es va anul·lar un gol als solsonins. Cal dir, però, que va estar ben anul·lat.

A l’inici de la segona meitat el partit es va igualar, i uns i altres es repartien les jugades de perill. El bon joc brillava per la seva absència. Tot i així si algú es mereixia marcar era el Solsona, tot i que els visitants també en van tenir alguna de bona. Les més bones ocasions de gol van ser a pilota parada, on els solsonins van rematar a porta en tots els còrners que es van tirar, això sí, sense cap tipus de punteria.

Alfinallaconclusiómésbonasónelstrespunts,queeraalcapialafielmésimportant.Aracalesperarqueaqueststrespunts tranquil·litzin el joc solsoní per encarar el segon tram de laprimeravoltaamboptimismeiconfiança.

El dissabte dia 2 de desembre els solsonins juguen un partit contra un rival directe, el Sallent, al camp de Sallent. Cal esperar que la reacció del Solsona no es quedi en un sol partit i es pugui treure quelcom de positiu d’aquest partit.

Benjamins

Sagrada Família U.E., 10C.F. Solsona, 3Alineació: C.F.SOLSONA: Albert, Nil, Roger Ribera, Marcel, Víctor, Óscar, Genís, Roger Oriola, Iker, Ramon, Carles, David, Guillem - Gols: Roger Ribera, Nil i IkerEntrenadors: Xavier Valverde i Joan Llossada - Delegat: Xavier Pujol

Derrota contundent!

L’equip no funciona i això s’hauria de corregir en els entrenaments. Es farà? Aquest és el nostre dubte. Aquest any els benjamins tenen un entrenador per 17 nens durant la setmana i el dissabte tenen un altre entrenador diferent. Bona voluntat dels dos entrenadors, però aquest sistema ja es veu que no funciona. El club hauria de fer un seguiment de tot això per part del seu director tècnic, però...no l’hem vist mai! Ni als entrenaments, ni el dia del partit. No hauria un director tècnic de fer un se-guiment i procurar corregir les coses que no funcionen? Això es demana reiteradament al club i aquest ens fa llargues. Potser volen guarderia enlloc d’escola de futbol?. Ah! I que no serveixi d’excusa el tema del camp!

Bé, anem a la crònica. Una crònica dura de fer quan es veu que hi ha un grup de nens que treballen, però que no saben com situar-se al camp per tal d’encarar el partit. Al minut 4 ja es perdia per tres gols. Jugades desencertades a la defensa, errors de marcatge,....Va semblar, però, que el partit es podia empatar ifinsitotguanyarquanelsbenjaminsvanposarelmarcador3 a 2. Primer un gol del Roger Ribera, un golàs!, de lluny i per tota l’esquadra, felicitats Roger! , segueix amb la teva lluita i el teu saber fer. El segon el va marcar el Nil. Li van fer una falta a l’Iker, la va llançar el Víctor i en jugada dins l’àrea el Nil aprofitàunapilotaperdudapelporterivafergol.Vaacabarlaprimera part 4 a 2.

La desfeta va ser a la segona part: 6 gols va encaixar el Solsona!. Només un gol de ràbia fet per l’Iker en una jugada en que li pren la pilota al porter. Va acabar el partit amb un penal xiulat en contra nostra. Cal felicitar el David, el porter, que, com sempre, va evitar una golejada superior.

Cal animar els nostres jugadors, cal seguir treballant i a poc a poc s’aniran situant més al camp i aconseguiran millorar resultats. Endavant!

Ramon Mascaró Carles Abella

Futbol Club Futbol Solsona- Nati Serra

Infantils

C. F. Solsona, 2C.F. Puigreig, 0Entrenador: Adrià Navarro. Delegat: Sendu Sarri i Massatgista: Josep M. Vilaseca.

Dissabte, 25 de novembre, es va disputar un partit de futbol a Can Bajona. Van jugar els equips CF Solsona 2 (Vidal i Arnau Murcia) i CF Puigreig 0. Tots van jugar molt bé i es va fer un bon partit de futbol.

��494 - Divendres, 1-12-2006

1r Equip - 2a Regional, Grup 7Jornada 11 - Diumenge, 26 de novembre

CF Solsona, 3 - CF Artés, 2CF Solsona: Adi, Alcázar, Obiols, Migueles, Sabata, Freixes, Sala, Pavón, Marius, Cardona i Alarcón. També: Ribera, Mas I, Viladrich, Llosada, Jaray i Soler.Gols: Primera part (2 – 1) Min. 10, (0 a 1). Min. 25, (1 a 1) Sala. Min. 40, (2 a 1), Pavón. Segona part (3 a 2). Min. 70, (3 a 1) Màrius i, Min. 85, (3 a 2).

Segueix l’idil·li amb la victòria!!!

Artés B 2 - C.E. St. Llorenç 1Alineació : Farràs, Víctor, Abel, Gerard, Baraut, Simeó, David, Llohis, Casassayas, Costa i Canals. També Grimi, Lluís, Roberto i Damià.

Un gol dels locals en temps afegit impedeix al Sant Llorenç esgarrapar un punt d’un partit que domina

Tot i fer un bon partit la sort no va estar del costat del Sant Llorenç en la visita que la plantilla va realitzar a Artés el passat dissabte. El Sant Llorenç va dominar un partit que guanyava a la mitja part per 1 a 0 gràcies a un gol del Simeó. Durant la segona meitat els piteus també van mostrar-se molt competitius però veurien com els locals empatarien i, ja en temps afegit, marcarien el gol que els donaria la victòria. Cal destacar també d’aquest partit les lesions de David i el porter Farràs, ambdues a un dit de la mà. Els dos propers partits del Sant Llorenç es disputaran a casa, el primer dissabte contra el Puigcerdà i el segon, el dimecres 6 contra el Gironella, un partit dels que es van haver de suspendre per manca d’àrbitre en el polèmic inici de temporada.

Alevins-7

Sant Andreu 3 - Sant Llorenç 4Alineació: Xavier Ballarà, Lleïr, Joel, Xavier Grau, Jordi, Dani, Joan, Martí, Guillem Quiroga, Ricard i Josep M.

Els alevins segueixen imbatuts i aconsegueixen una nova victòria en l’últim partit fora de casa d’aquesta primera fase de la competició

Els alevins del Sant Llorenç van aconseguir la seva quarta victòria consecutiva en la seva visita a “Can Salvi”, el camp on van jugar contra els alevins del C.F. Sant Andreu de la Barca. Aquesta important victòria suposa haverguanyattotselspartitsdisputatsfinsalmoment,fetencara més a valorar tenint en compte que els dos restants perfinalitzaraquestaprimerafaseesdisputaranacasa.

El citat partit, disputat el passat dissabte al matí va començar amb un primer temps força igualat que va acabar amb un resultat d’empat a 1. A la segona part, però, el Sant Llorenç ja s’avançaria al marcador i dominaria el partitfinsalfinal,obtenintelresultatfavorablede3golsa 4. Els golejadors de la jornada van ser Xavier Grau amb tres gols i Joel Canals amb un. El proper partit dels alevins del Sant Llorenç tindrà lloc el proper dissabte a les 12 del migdia al Camp de Futbol de Sant Llorenç en un partit que enfrontarà els piteus contra l’Olesa de Montserrat.

Futbol Club Futbol Solsona - Foto: David "Dinamita" Esports Vall de Lord Dolors Pujols

El primer equip del Club Futbol Solsona va disputar el segon partit com a local, de la temporada, i per segona vegada al camp del Club Esportiu Arrels i, va obtenir la segona victòria com a local.

El duel va començar a bon ritme i els dos conjunts, amb un joc molt directe, buscaven la porta contrària. L’Artés va ésser qui ben aviat s’avançaria amb un tret llunyà i molt ben col·locat. El Solsona, sense deixar-se venir avall, es feia amb el domini de la pilota. Però l’Artés era qui posava el perill i les ocasionsdegol.ElSolsonaenlapartfinaldelprimertempsvadonar la volta al marcador amb dues bones jugades de Sala i Pavón.Peròl’expulsiódeSala,alfildeldescans,posavacertaemoció al segon temps.

El segon temps va ésser molt menys trepidant que el primer. El ritme de joc va baixar i l’Artés va dominar en gairebé totes les facetes del joc. El Solsona disposava de jugades trena-des a la perfecció per crear alguna que altra ocasió de perill i, unad’aquestes,Màriuslavafinalitzarperampliarl’avantatgedelslocals.D’aquíalfinal,l’Artésvadonarentradaajugadorsderefrescquevanrevolucionarelmatxivandisposardefinsa 3 claríssimes ocasions de gol per donar la volta al marcador i, ja a les acaballes, van poder escurçar distàncies mitjançant una penal.

La victòria permet que el Solsona s’aferri als llocs cap-davanters de la lliga (4rt) amb set victòries, 2 derrotes i 2 partits aplaçats que, en cas de guanyar-los, donarien el liderat als blaus, amb tres punts d’avantatge sobre els seus perseguidors.

Diumenge vinent, el Solsona es desplaçarà a Terrassa, a les 12 del matí, per enfrontar-se al Can Boada. I, dimecres dia 6, a les 4 de la tarda, els solsonins rebran el Cardona, al remodelat camp municipal d’esports de Solsona, en un partit aplaçat que podria donar el lideratge al Solsona.

�0 494 - Divendres, 1-12-2006

Futbol Club Esportiu Arrels

Benjamí “A” CE Arrels 2a Divisió (25-11-06)

C.E. Arrels, 8 - C.F. Artés “B”, 3Alineació: Marc. S, Adrià, Albert, Marc. P, David, Miquel. P, Carles, Lleir, Pau i Miquel. S.Gols: Miquel Pujol (3), David (3), Lleir (2).

Partit de provesEl partit del passat dissabte va ser davant d’un rival bastant feble, i

ens va servir per fer proves per afrontar possibles futurs rivals.La primera part vam provar un sistema de joc nou ja que ens feien

molts gols. Aquest nou sistema era amb 3 defenses enlloc de 2, i acompa-nyat amb petits canvis ofensius. Aquest sistema, però, no va funcionar del tot, ja que vam arribar a la mitja part amb empat a 2 gols, els quals van ser transformats per Miquel. P i David per part de l’Arrels. Vist el resultat de la primera part, després del descans vam assegurar el partit i vam sortir amb el sistema de joc habitual, el qual va donar molt bon resultat. Va ser un recital de l’Arrels, el qual va fer 6 gols transformats per Miquel. P, David i Lleir fent-ne 2 cada un. L’Artés “B” només va xutar en una ocasió de penal el qual va fer l’únic gol. Finalment, cal destacar la segona part dels verds enunmatxqueensdónaconfiançadecaraalssegüentspartits.

La setmana que ve hauríem de jugar contra els líders, el Moià, però mitja plantilla se’n va d’excursió i el partit segurament serà ajornat.

Lleïr Moreno Albert Manyoses

Crònica partit pre-benjaminsDissabte 25 novembre 2006

CE Arrels “A”, 1CF Sant Cugat “A”, 9CE ARRELS “A”: Albert Pijuan, Lluís Pijuan, Pere Vilaginés, Toni Moreno, Guillermo Morales, Lluís Villaró, David Colell, Ferran Colell, Marc Casaldàliga, Marc Pujol, Guillem Ribó.

Malgrat el resultat tan advers vàrem gaudir d'un bon partit de futbol

Amb el resultat es diu tot. Al davant ens van trobar amb un rival que ens va superar en gairebé totes les facetes del joc. El Sant Cugat, molt ben posicionat damunt el terreny de joc, va saber imposar-se sense deixar-nos marge a cap intent de recu-peració, i això que ho vàrem provar, però no hi va haver manera de superar-los de cap de les maneres. Si d’alguna cosa no ens podem queixar aquest dissabte és que els nostres petits-grans jugadors no van tirar el partit en cap moment. Fins al xiulet

finalesvacórreriesvaintentarjugar.Idiemintentarperquèels rivals no ens ho van deixar fer gaire sovint: un equip molt equilibrat, amb jugadors de gran nivell.

Del partit d’aquest dissabte ens hem de quedar amb la imatge d’equip que ens deixà el Sant Cugat: un equip on tots jugaven molt bé a futbol, triangulant, obrint joc a les bandes, tots sabien on tenien els companys en cada moment, s’ajudaven constantment, ningú no perdia la seva posició... etc. Estem se-gurs que, malgrat que es va perdre, els nostres jugadors en van aprendre molt més que en partits on s’ha guanyat sobradament. I és que, com hem dit en altres cròniques, aquest any ens toca patir però de cara a l’aprenentatge i formació futbolística dels nostres els anirà força bé.

Cadet femení - Dia 25 de novembre

C. E. Arrels 10Areyns de Munt 0Alineació: Gore Aymerich, Eva Gangolells, Ester Bajona, Nerea Alós, Nina Alet, Mireia Casado, Ivette Casafont, Pilar Isanta i Mireia Vila.Gols: Pilar Isanta: 4 - Nerea Alos: 3 - Eva Gangolells: 2 - Mireia Vila: 1Entrenador: Àlex Estany. - Delegat: Joan Casado.

Dues manetes sense patir-hi

Nova victòria davant d’un rival fluixet que gairebé no va arribar a l’àrealocal. Les noies de l’Arrels no es van haver d’esforçar per aconseguir els 3 punts en joc iésqueelmarcadorfinalésunreflexdelque es va veure sobre la pista.

Un Arrels dominador en tot moment i un rival entregat a l’evidència del diferent nivell que hi ha entre tots 2 equips. Cal destacar d’aquest partit l’esportivitat que van demostrar tots 2 equips i la facilitat golejadora de l’Arrels.

Aquest dissabte a les 10 l’equip viatjarà fins a Vallirana, on a les 12:45 tindrà lloc un partit, a priori molt diferent, contra un dels equips a batre per optar al primer lloc del grup II. Ànims, noies i no us relaxeu.

�1494 - Divendres, 1-12-2006

Futbol Sala Club Esportiu Arrels

Futbol Sala Femení Categoria Segona B Grup 2 - jornada 7Arrels,CE. “A” (cistelletes IRB), 4Sporting C.F.S. Esplugues “B”, 1Jugadores: Raquel, Elena, Alba, Jèssica, Anna Serra, Mercè, Judit, Anna Maria . Entrenador: Diego Barranco

Golejada a casa!

Davant d’un gran nombre de seguidors sol-sonins (gairebé mai vist) les noies de l’Arrels van sumar la seva segona victòria consecutiva davant d’un rival directe, l’Esplugues.

Amb una primera part avorrida i sense clares ocasions de gol; cal destacar dos xuts de l’Arrels, que es van trobar amb la “gran” presèn-cia de la portera rival i una clara ocasió de gol de l’Esplugues, en que la pilota es va passejar per la línia de gol de la porteria contrària.

Ja en la segona part el joc i la velocitat de les jugadores solsonines va experimentar un canvi radical.D’aquestamanera, els aficionats que esvandesplaçarfinsalpavellóesvandespertardela migdiada i van poder gaudir de 25min. de pur futbol.

Jèssica avançava el marcador per part de les Cistellets IRB amb una bona combinació amb Serra. Poc després, Judit encetava el seu compte particular de gols amb un fort xut des de l’esquerra. AltrecopJèssica,aprofitantunamagistralassis-tència de la portera Raquel, enviava l’esfèrica al fons de la porteria després de fer-li un barret a la portera de l’Esplugues.

Amb una jugada polèmica on la Raquel va atrapar la pilota sobre la línia de gol, l’Esplugues es va anotar un gol “fantasma”, fruit de la miopia accentuada de l’àrbitre. Va tancar el marcador del partit l’Alba, amb un xut de volea des de la dreta fruitd’unallargaimagníficaassistència,altrecop,de la Raquel.

Aquesta setmana ens desplacem al camp del St.Vicenç, un altre rival directe en la classi-ficació.

Futbol Club Esportiu Arrels

CE Arrels - Aleví 1a Divisió Grup 9

CE Puigreig, 0CE Arrels, 3CE ARRELS: Jordi Vilà, Sergi Brau, Albert Vila, Ivan Martinez, Axel Novelles, Pau Vilar, Jordi Ollé, Roger Sala, Guillem Vilà ,Guillem Sala, Tate Moreno i Arnau Montaner Gols: 0- 1 Roger Sala , 0-2 Guillem Vilà, 0-3 Guillem Vilà

Ja tenim la primera

Els alevins del CE Arrels van aconseguir aquest dissabte passat la primera victòria de la temporada d’una manera merescuda i brillant.

L’equip solsoní va sortir una mica adormit al camp i els va costar entrar en el partit, però al quart d’hora ja s‘havien espavilat i el Roger va marcar el primer gol, després de rematar de cap un refús del pal en una falta xutada pel Guillem Vilà, abans ja havien tingut tres ocasions més, però que no van encertar a superar al porter local.

Aquest marcador d’1 a 0 va ser amb el que va arribar-se al des-cans.

La segona part va tornar a ser dominada pels de l’Arrels i una falta xutada pel Guillem Vilà va suposar el segon gol per als visitants i encara va tornar a marcar el tercer en una jugada de contracop molt ben combinat per tot l’equip.

Aquest resultat és fruit del bon treball dels dos entrenadors: el Vicenç i el Migue, que dia rere dia fan que aquest equip creixi.

DissabtejugaremdavantdelSúria,onesperemconfirmarelbonjocvist a Puigreig

Aquesta setmana, envieu-nos els vostres articles, opinions, cròniques d'esports... durant el

DILLUNS a la nostra bústia de correu electrònic o porteu-los a la nostra oficina

info@elsolsones.net - Ctra. de Torà, 25 - SOLSONA

�� 494 - Divendres, 1-12-2006

Bàsquet Josep Sala

Júnior Masculí - Jornada 11 - 26/11/06

CB Solsona 72UE Ripoll 55Parcials: 17-16; 17-10; 16-10; 22-19Joan (4), Guillem (3),Pau (23) Albert (2), Sergi (10), Gerard (6), Lluis (4), Pol (1), Xetos (14), Alberto (5)

Nova victòria de l’equip júnior davant d’un rival directe per les primeres posicions de la classificació

El partit ha estat molt vistós i jugat intensament pels dos equips. Al primer quart s’han alternat les cis-telles per a cada equip; en el segon, un parcial de 9 a 2 favorable als solsonins ha provocat la primera ruptura de la igualtat.

Després del descans, el jugadors locals han incre-mentatladistànciafinsals14punts.Al’inicidelquartperíode, però, una zona dels visitants ha permès a aquests entrar de nou dins del partit. Mitjançant la direcció d’en Sergi i el saber fer d’en Pau els locals han sabut mante-nir-se amb una còmoda diferència de 10 punts ampliada als17puntsfinals.

Cal destacar el concepte de joc d’aquest equip, amb una defensa individual molt ajustada i un joc d’atac vistós i creatiu.

El dissabte vinent a les 7 de la tarda rebrem la visita del líder i imbatut equip del Navàs. El duel promet ser apassionant i espectacular.

No us ho podeu perdre!!!

Pre-infantil Masculí - Jornada 8 - 25/11/06

Bàsquet Berga 78CB Solsona 28Francesc, Eduard, Bernat, Roger, Pau, Lluís, Xiloe, Nikita, Cristian

Derrota de l’equip Pre infantil masculí del CB Solsona a la pista de l’equip de Berga. L’equip local ha estat molt superior alssolsoninsfinselpuntquenoméshannecessitatl’aportacióde punts de quatre jugadors per assolir el desitjat tancament de marcador, amb un estil de joc molt efectiu i pressionant.

La reacció dins del camp del jugadors solsonins ha mi-llorat molt després de l’últim partit. Hem aconseguit millorar aspectes d’actitud que vam perdre darrerament. Els jugadors segueixen millorant en la tècnica individual encara que cal se-guir treballant per poder afrontar el joc dur, evitant la pèrdua constant de pilotes per errades.

Dissabte dia 2, a dos quarts de deu del matí, rebrem la visita del Súria, el millor equip de la categoria. Esperem fer un joc que aporti millores a cada un dels nostres jugadors. Crec que aquesta ha de ser la nostra missió, més enllà de guanyar o voler derrotar el contrari.

Cadet Masculí Nivell “A”

La Mercè “A”, 83CB Solsona “A”, 77Parcials: 25-21 41-43 62-62 83-77Jugadors: JordiI, Guille, Andrew, Marcel,Vendrells, Pérez, OriolL, Pedro, Cases, Abella, Casals, Marc

El millor SolsonaEls cadets van saber disputar un dels millors partits de

la temporda, i és que ja fa dies que s’està treballant perquè això passi,i,alafi,aixíhaestat.Ambunpartitmoltseriósimoltesalternatives en el marcador, els bàsquest es limitaven a marges curts i que feien que el resultat es podés decantar de qualsevol de les dues bandes. Bon partit.

Bàsquet C. B. Solsona

Cadet Masculí Nivell B

CB Solsona; 35La Salle Manresa “A”; 85Parcials; 14-22 18-24 03-26 00-13

Bon partit del nois patrocinats per la Constructora de

Solsona, davant de l'equip probablement campió de grup. Els nois van intentar aguantar al marcador jugant un joc directe i sortint bastant bé de la pressió feta per l equip rival.

Durant la primera part es va aconseguir bastant bé. Però a la segona part, defensant amb la mateixa intensitat, vàrem tenir més problemes, sobretot a l´hora de l'atac. Resultat a part, aquesta setmana sí que es pot dir que els nois varen treballar força com a equip. Doncs només ens queda seguir recolzant aquestnoiscadapartitcomfinsara.

Sènior Masculí

CB Solsona, 78CIPSA Rubí “A”, 51Parcials: 14-9 42-27 59-40 78-51Jugadors: Pera, Quirico, Merino, Comas, Sala -5- inicial Colell, Díaz, Call, Vives, García.

Mantenint el molt bon jocEl Solsona va estar al cent per cent a pista i va

oferir un dels partits seriosos de la temporda, amb un joc molt fàcil i elegenat. Els nostres joves jugadors van saber mostrar les seves qualitats a pista.

El partit, però, s’hagués pogut complicar per un parell de jugadors interiors que ens feien perillar el rebot... però una defensa zonal amb acoblaments, molt ben feta, va tallar totes les aspiracions visitants d’assolir els dos punts, en aquesta, la nostra pista, de moment intractable.

Cal comentar les lesions, que ja han començat a passsar factura: el Ferran, Vives, Viladrich, i durant el partit, Merino. Ara cal despertar més fort i treballar amb equip, com ara últimament, en que el Solsona juga com el que és: un gran equip.

��494 - Divendres, 1-12-2006

Júnior Femení

Jesús Maria, 44 - C.B Solsona, 89Ari 15 (1 triple),Paula, Gemmeta 8, Laura.V 11, Clara 8, Diana 28(1 triple) i Alba 19

Les noies de Bigmat Terrimat van oferir un gran partit a la pista de Barcelona. El partit va començar amb un parcial de 4 a 14 afavordelesvisitantsamb6min.Apartird’aquellminutfinsal'últim del període, intercanvi de cistelles per acabar amb un 10 a 20 al marcador. Al segon quart, les solsonines van començar una mica descentrades en defensa, fet que va provocar que l’equip rival s'apropés al marcador 20 a 25, min. 17. A partir d’aquell moment les solsonines van tornar a ajustar la pressió 2-2-1 i en 3 min. van fer un parcial de 2 a 14 per deixar el marcador de 22 a 39 a la mitja part. El tercer quart va ser un festival taronja. L’equip visitant va fer un parcial d'11 a 31 encapçalades en atac per Ari 11p i Diana 17p en aquest quart, Gracies al treball en defensa de tot l'equip. Així el marcador era de 33 a 70. El quart quart va ser un període de tràmit on les solsonines van guanyar per 11 a 19 per deixar el partit amb un 44 a 89. Cal destacar el gran partit fet per les 7 jugadores solsonines encapçalades en atac per la Diana 28, Alba 19, Ari 15 i Laura V. 11, i amb una gran defensa de la Gemmeta pressionant a davant i de la Clara i la Paula tancant sempre a darrere i fent passes llargs perquè les que estiguessin a davant poguessin anotar amb més facilitat al contraatac.

Partit: 25/11/06 premini mixt

C. B. Solsona: 21- Cardona: 16Jugadors: Fran, Marc, Maiol, Francesc, Maria, Júlia, Arnau, Jaume, Shelly, Carla, Xavier, Marcel - Entrenador: Moha

Partit molt emocionant, on tot el partit es va anar per

davant al marcador amb un resultat molt ajustat.

Campionat de Catalunya Cadet Femení:Solsona/Torelló B. F., 73Farmaprojects C. N. Tàrrega, 53 Parcials: 14-14 / 43-22 / 53-41 / 73-53. Berta Codina 14, Elena Sierra 2, Mar Portet 3, Carla Carbonell 22 Cristina Bubé 23 (3 triples), -cinc inicial- Anna Estany, Marta Cintas 9, Anna Sepúlveda, Elia Bonada.

El millor partit de la temporadaÚltima jornada de la primera fase i un duel molt interessant;

tantpelquefaalnivelldelsequips,comperlasevaclassificació(elSTOBF 11 victòries i 2 derrotes i el Tàrrega 10 i 3). Però a priori un hàndicap important per a les locals: la Míriam i la Paula lesionades, i a més a més el C.N. Tàrrega venia de guanyar el totpoderós Mataró. Això, vulguis o no, impressiona. Però per enèsima vegada, el STOBF ha demostrat que com més pressió o pitjor van les coses, millor ju-guen i així ha estat: Ecara que haigin estat les visitants les que han començat dominant en el marcador, el STOBF ho ha contrarrestat bé i el primer quart ha acabat amb una igualtat absoluta.

Però en el segon quart les locals han canviat la defensa i això ha fet que es recuperessin moltes pilotes, que es convertirien en cotraatacs molt clars. El parcial de 29 – 8 en un quart ha fet embogir el públic; han estat els millors minuts de la temporada. A larepresas’hanrelaxatunamica,aixòhohaaprofitatelTarrega,queharetallatladiferènciafinsanomés7punts.PeròelSTOBFno s’ha deixat sorprendre, ha tornat a agafar les regnes del partit, aconseguint un avantatge còmode al marcador, que ha mantingut finsalfinal.Sensecapmenadedubtehasigutelmillorpartitdelatemporada, on totes les jugadores han estat a un bon nivell.

I ara queda l'eliminatòria a doble partit contra l'UNIPREUS LLEIDA, que es jugaran aquest cap de setmana; el que guanyi estarà classificatpercompetira“PreferentA”.

Basquetbol: calendari de partitsSi no hi ha imprevistos de darrera hora, aquests són

els cinc partits de bàsquet dels equips del CB Solsona que es jugaran al pavelló nou aquest cap de setmana.

Transcendental eliminatòria del "Solsona i Torelló"

Després d’un brillant fase prèvia, l’equip del “Sol-sona i Torelló Bàsquet Femení” ha demostrat que també fa molt bon paper en categoria Cadet Preferent. Ha acabat en segona posició i ara, aquest cap de setmana, jugarà l’eliminatòria per accedir a Preferent “A” i poder jugar a l'elit del bàsquet femení català. S’ho jugarà a doble partit, contra l’UNIPREUS LLEIDA, però amb el factor pista a favor.

L’anada serà dissabte dia 2, a les 18,15 al pavelló “Barris Nord” de Lleida; i la tornada el dia següent, diu-menge a les 4 de la tarda al Pavelló de Solsona. Estigueu a l’aguait, que aquestes mosses meravellen. Més informació a: (www.cbsolsona.com)

Bàsquet C. B. Solsona

�� 494 - Divendres, 1-12-2006

Futbol Sala Jordi Armengol

Territorial Catalana Sala - Grup 1Jornada 9

C.E.C.R. Cambrils, 2Sant Vicenç FS, 2

C.E.C.R. CAMBRILS: David Romero, Estany, Xingu, Obiols (1), Ritort, Xavi, Jesús (1), Kata. ENT: Armen..SANT VICENÇ F. S.: Bernabé, Quesada, Gómez, Martínez; Siñol, Sanpedro, Morales, Prat (2). ENT: Jorge Luis Trinidad.ÀRBITRES: Marc A, Fernandez i J. L. Romero Mondejar. GOLS: Primera part: 0-1 min.9 Prat, 1-1 min.14 Obiols Segona part: 1-2 min.11 Jesús, 2-2 min. 17 Prat.

El Cambrils no sap rematar un partit que tenia controlat

En partit corresponent a la jornada número 9 de Territorial Catalana (Grup 1) el C.E.C.R. Cambrils rebia la visita del Can Vicenç F.S., un equip que ocupa la part baixadelataulaclassificatòria,sibéenlesúltimesjor-nades està fent bons resultats. Tal com es preveia, fou un partit igualat, emocionant, amb molta intensitat i que els locals no van saber rematar, quan ho tenien tot a favor. El partit va començar amb moltes precaucions per part dels dos equips i les defenses s’imposaven als atacs. No foufinsalminut9,queelsvisitants,enunaràpidacontraaprofitantunapèrduadepilotadelCambrils,s’avançaven.Els del Solsonès no es van enfonsar i abans dels descans restablien l’empat en una bona contra culminada per Obiols en superar el porter a la seva sortida.

A la segona part, el Cambrils va sortir molt con-centrat: no patia en defensa i creava alguna ocasió de gol davant un equip visitant que va plantejar un partit molt defensiu. A mitjans de la segona part Jesús robava una pilota i de xut ras superava per segona vegada el porter visitant.D’aquífinsalfinal,elSantVicençvapressionarmés, si bé el Cambrils tampoc nopassava per excessius problemes i tenia bones opcions a la contra. Però a manca dedosminutsimigelsvisitantsempataventotaprofitantuna badada defensiva dels locals. A partir d’aleshores tot varen ser presses i nervis. El Cambrils encara s’hauria pogut endur la victòria quan, a manca de deu segons, estavellava una pilota al pal.

Amb aquest punt el Cambrils en suma onze en laclassificaciógeneral,isesituaalapartmitja-baixa.Aquest empat a casa, sumat amb el de fa quinze dies, complica una temporada que estava essent prou bona, i és que el Cambrils no va saber rematar dos partits que guanyavaapocsminutsdelfinal.Esperemqueafinaldetemporada no s’hagin de lamentar aquestes manques de concentracióexistentsalespartsfinalsdelspartits.

El proper dissabte el Cambrils visitarà l'Areca Hnos. Sánchez F. S. de la ciutat de Terrassa. Serà també un partit difícil, en tant que a les últimes jornades els terrassencs estan fent molt bons resultats a la seva pista. Esperem treure quelcom de positiu per minimitzar aquests dos darrers empats a casa.

El Castellar guanya 3-2 i ja és segonJugadors: Vilana, Alzina(1), Alcàzar, Jordi Erola, Tripiana, David Serra(2), Angrill, Solé, Casafont, Jordi Cardona, Dani Jiménez

El partit va ser molt disputat però el Castellar va fer una primera part molt bona. Era un partit en què si el Castellar guanyava es posava per davant del equip rival, el Juan Carlos. El Castellar va començar amb moltes ganes i tenia nombroses ocasions de gol, i el equip rival es mostrava molt passiu en l’atac.Elprimergoldelpartitvaarribaralfinaldelaprimerapart amb tres xuts de David Serra que el porter rebutjava però alfinalficavalapilotaalfonsdelaxarxa.Alarepresa,elCas-tellar sabia que havia de sentenciar el partit i els 5 minuts de joc, Ivan Alzina fa una gran jugada i marca el 2-0. El Castellar estava molt encertat i amb molta claror David Serra fa el tercer gol dels blaus. El Juan Carlos no tirà la tovallola i a falta de 8 o 9minutspelfinal,jugàde5ificàelCastellarentrelescordesal fer 1 gol de jugada i un altre dels 9 metres, però el Castellar aguanta el matx i guanya un partit important.

Futbol Sala

Ja podeu trobar a diversos establiments la Tra-vessa de la Comarcal. Cada setmana podeu emplenar els vostres resultats de la competició de Futbol Sala Comarcal i per als encertants hi ha en joc 100 euros en vals de compra de la UBIC.

Podreu trobar butlletes a l’Oficina de Joventut i Esport del Consell, al Bar Castell, al Cantàbric, a l’Aixeta, al Casal de Cultura i a Sant Llorenç.

La Travessa de la Comarcal ja és al carrer

��494 - Divendres, 1-12-2006

Lliga Comarcal Servei de Premsa del Consell Comarcal

Castellar de la Ribera, 2Esportiu Freixinet, 1Gols Castellar: Lluís Riba i Marc Angrill - Gol Freixinet: Toni Sort

Segona setmana consecutiva que marquen el Marc Angrill i el Lluís Riba pel Castellar. Ara mateix són ells dos qui tallen el bacallà a l’hora de marcar gols. Però el Freixinet té un gran equip i si no hagués estat pel Marc Roma, altre cop brillant a la porteria, l’equip del Llort hagués pogut empatar o perdre. Ara bé, el partit va tenir ocasions pels dos equips tot i que el Castellar també en va tenir moltes i de molt clares. Però, és clar, a l’altra porteria hi havia el porter menys golejat de la passada campanya, un crack, el Fornell.

Lliga Comarcal J. A.

JORNADA 9 - 2 i 3 de DESEMBRECLARIANA DE CARDENER – CLÍNICA VETERINÀRIA “EL SOLSONÈS” (diumenge, a les 11.30 h al pavelló) IONEL

BAR CASTELL – OLIUS ( a les 17.15 h al Pi)

HOMBRES G – CAMBRILS (diumenge, a les 12.30 h al pavelló) IONEL

LLADURS – SOLSONA ( a les 16.00 h a Lladurs)

EXCAVACIONS J. RIBERA – CASTELLAR DE LA RIBERA (a les 16.00 h a Freixinet) FELICES

ESPORTIU FREIXINET – NAVÈS (a les 17.00 h a Freixinet) FELICES

ARDÈVOL – SANT LLORENÇ DE MORUNYS ( a les 18.30 h a Ardèvol) FELICES

SANT CLIMENÇ – FONDA NIN (diumenge, a les 11.15 h a St. Climenç) CASTILLO

LLOBERA – MONTMAJOR (diumenge, a les 12.45 h a Llobera) CASTILLO

JORNADA 8 - 25 i 26 de NOVEMBRECLARIANA DE CARDENER – MONTMAJOR ............................... 3-2CLÍNICA VETERINÀRIA “EL SOLSONÈS” – BAR CASTELL .......... 2-8 OLIUS – HOMBRES G ................................................................. 3-1CAMBRILS – LLADURS ............................................................... 2-5SOLSONA – EXCAVACIONS J. RIBERA ....................................... 2-1CASTELLAR DE LA RIBERA – ESPORTIU FREIXINET .................. 2-1NAVÈS – ARDÈVOL ..................................................................... 2-2SANT LLORENÇ DE MORUNYS – SANT CLIMENÇ .................... 2-6FONDA NIN – LLOBERA ............................................................. 2-7

Jocs Esportius Escolars de Catalunya - 2005/2006 Consell Esportiu del Solsonès

Fase Comarcal de Tennis Taula Cadet Individual, masculí i femení

El divendres, 24 de novembre de 2006, a la tarda, es va celebrar la Fase Comarcal de Tennis taula dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya, categoria cadet masculí i femení, al Gimnàs de l’IES Francesc Ribalta.

Categoria Masculí:1. Pere Madruga ..............................................Escola Arrels II2. Àlex Vilaseca ..............................................Escola Arrels II3. Kevin Blyleve ..............................................Escola Arrels II4. Adrian García .............................................Escola Arrels II

Categoria Femení:1. Pilar Isanta ..................................................Escola Arrels II2. Anna Cardona .............................................Escola Arrels II

�� 494 - Divendres, 1-12-2006

Futbol Sala PB Solsona

Sant Andreu de la Barca, 3 PB Solsona la Xurre, 2 SANT ANDREU DE LA BARCA: Peret, Raul, Aitor, Ivan, Miron, Ismael, Valle, José, Garcia, Mora i RodasPB SOLSONA LA XURRE: Albert, Obiols, Ricard, Javi, Ivan, Erola, Jordi, Sito, Rafart, Santacana, Dani i JoanArbitres: Gálvez i MitjaGols: 1a part: 1-0 Min.1 Raul, 1-1 min.3 Obiols, 2-1 min.13 Mora, 2-2 min.14 Javi2a part : 3-2 min.31José

La Penya perdona i ho acaba pagant

Ambaquesttitularpodemdefinirelpartitd’aquestcapdesetmana,jaqueelsdeSolsonavandesaprofitarlesclaresocasions de marxar al marcador i ja a la primera part deixar el partit decidit.

Tot i que els locals van avançar-se ràpidament en un gol que va rebotar a l’esquena de la defensa dels de LA XURRE i va enganyar a l’Albert, la reacció dels de la penya no va fer-se esperar i de seguit van empatar. En aquest moment, el joc era d’alternances a les dues porteries, però la sort va tornar a estar del costat local i van aconseguir desnivellar altre cop el lluminós. Els de LA XURRE van saber reaccionar ràpidament i al minut ja tornaven a estar igualats. A partir d’aquest empat la penya va poder sentenciar el partit amb clares ocasions de gol que de manera gairebé inexplicable no aconseguien batre la porteria dels locals.

Amb el resultat d’empat a dos s’arribava al descans.Lasegonapartvaseruncalcdelfinaldelaprimera:

unequipsolsoníque teniaocasions iqueno lesaprofitava iuns locals una mica desesperats que al minut 31 de partit van aprofitarundesajustenladefensadelsdeLAXURREenelllançament d’un còrner per desfer altre cop la igualada.

Els últims nou minuts van ser d’opcions per ambdós i no van materialitzar-les ni l’un ni l’altre.

Aquest cap de setmana ens visitarà el Grup Immobiliari Straberes Tàrrega FS, amb el qual reeditarem vells derbis. Se-gur que serà un partit dels que donen espectacle. Això passarà dissabte a partir de les 19,00 hores al pavelló municipal.

US HI ESPEREM!!!!!!

JORNADA 9

SANT JULIA CE - SICORIS CLUB ......................................... 4 – 4

CASA ALCALA - CCR CASTELLDEFELS .............................. 4 – 0

NÀSTIC DE TARRAGONA - PB CASTELLDEFELS ...............10 – 6

TARREGA FS - SPORTING ESPLUGUES .............................. 5 – 1

ST ANDREU DE LA BARCA - PB SOLSONA LA XURRE ........ 3 – 2

PB TRINITAT VELLA - NATACIO SABADELL ......................... 1 – 7

W. SANT CUGAT - TABIGUIX VILASECA FS ......................... 8 – 7

CRISTEC BALAGUER FS - MARTORELL FS ......................... 7 – 8

Juvenil 2a divisió B grup 4

Vidres Viola La Sentiu 1PB Solsona La Xurre 3PB SOLSONA LA XURRE: Eric , Marc, Eloi, Fernandez, Walter, Hazel, Pau , Ivan i Sam. Gols: Eloi (1), Pau (1) i Fernández (1)

Tres punts més al sac

L’equip juvenil va tornar de La Noguera amb els punts en joc i amb la satisfacció de portar sis de sis en partits.

El partit es va plantejar amb la clara intenció d’esperar als locals i sortir a la contra amb el resultat de poder marcar, cosa que va succeir i els de LA XURRE vanaprofitarlessevesocasionsperanar-se’nambunavantatge de 0 a 2 a falta de tres minuts per acabar el partit. En aquest moment els locals feien el seu gol, però els de la penya van saber reaccionar i fer el tercer, per tal de sentenciar el partit.

Aquest dissabte vinent l’equip juvenil rebrà la visita de La Palma PB a les 17,00 hores.

L’AGENDA DEL CAP DE SETMANA ÉS LA SEGÜENT:A LES 17,00 H JUVENIL 2a DIVISIÓ B GRUP 4

PB SOLSONA LA XURRELA PALMA PB

A LES 19,00 H SÈNIOR 1a NACIONAL B GRUP 2PB SOLSONA LA XURRE

GRUP IMMOBILIARI STRABERES TÀRREGA

��494 - Divendres, 1-12-2006

Campionat de Catalunya de Resistència sobre Terra

Bon paper dels pilots Solsonins a les Tres Hores de Re-sistència de Terra celebrades el passat diumenge a Santa Creu dels Joglars i organitzades pel Moto Club Lluçanès, la penúltima prova del campionat de Catalunya de resistència que constava de tres hores de durada, en un circuit de 3km sobre terra i camins. El recorregut estava en bones condicions i sense mica de pols. Aquesta modalitat es disputa amb equips formats per dos pilots que es van alternant durant el transcurs de la prova. D’una banda l’Albert Cardona i el Xavier Subirana varen participar sobre una Husqvarna 125 cc i d’altra banda l’Alfons Caball i el Josep Clop sobre una Gas-gas de 250 cc.

En aquesta edició hi varen participar un total de 142 pilots repartits en 71 equips i en dues categories, sènior i júnior.

En la categoria sènior 125cc, l’equip format per l’Albert Cardona i Xavier Subirana va ser cinquè i 21è a l’escratx sumant un total de 46 voltes. Per la seva part, l’Alfons Caball i Josep Clop dins la categoria júnior 250cc varen quedar tercers i 35 a l’escratx completant un total de 44 voltes.

Després de la cursa, els nostres pilots estaven molt cansats i amb butllofes a les mans, però això sí, satisfets amb els resultats obtinguts.

Motor Club Solsonès Lluís Novelles - Fotos: Joan Subirana

Carla Calderer tanca una temporada brillant amb un campionat de Catalunya

La Carla va disputar aquest cap de setmana a Cal Rosal (Berguedà), la penúltima prova del campio-nat de Catalunya de Trial, on va aconseguir la victòria i així guanyà per tercer any consecutiu el Campionat de Catalunya. La Carla tanca així un seguit de títols aconseguit durant la temporada, alguns molt impor-tants, com el sots-campionat del món per equips (fent parella amb Laia Sanz), aconseguint una gran 12a posició individual o el sots-campionat d’Espanya de Trial de Fèmines.

Ha sigut una gran temporada per a ella i ens alegrem del seu gran èxit esportiu.

Trial P. X. General Manager

Resultats competició 2006

Subcampiona del món al trial de les nacions per equips.Subcampiona d'Espanya de trial de fèmines.Campiona de Catalunya de trial de fèmines.7a classificada al campionat d'Europa de fèmines.12a classificada campionat del món de fèmines.9a classificada campionat d'Espanya júnior absolut.8a classificada campionat de Catalunya màster absolut.

�� 494 - Divendres, 1-12-2006

Patinatge Club Patinatge Solsonès

Rosa Isanta del Club Patinatge Solsonès, campiona de la Copa Catalana 2006

El passat cap de setmana, dies 25 i 26 de novembre, es va celebrar al pavelló del Reus Deportiu, la Copa Catalana de Patinatge Artístic, modalitat individual femení. El Club Patinatge Solsonès va presentar dues de les seves millors patinadores: Rosa Isanta i Montse Isanta. La primera de les dues va aconseguir l’or

en la categoria sènior, i es va convertir en la campiona de la Copa Catalana de l’any 2006.

El cap de setmana passat va ser molt intens; durant dues jornades es desenvoluparia el campionat a nivell de Catalunya, la Copa Catalana de Patinatge Artístic, en la població de la pro-víncia de Tarragona, Reus. El Club Patinatge Solsonès, tot i ser un club jove i novell, va presentar dues de les seves patinadores de l’equip de patinatge: Rosa Isanta, en la categoria sènior, i en la categoria infantil, Montse Isanta.

A les 7.00 del matí, començava tot plegat. Un viatge més aviat gris, encara amb el cel fosc, i amb aquella mica de boira que caracteritza els primers freds. Pares, mares, patinadores, entrenadoraiacompanyants,enfilàvemcamícapaReus,ambun neguit carregat d’esperança i il·lusió: per primera vegada en la seva història, el Club Patinatge Solsonès participaria en un esdeveniment a nivell de Catalunya, formant part de la Terri-torial de Lleida, juntament amb altres clubs.

Un cop allà, tant la Rosa com la Montse van poder pro-varpistaenelsentrenamentsoficials,separatspergrupsenlesseves categories: aleví, infantil, cadet, juvenil, júnior i sènior. La Montse va tenir un bon entrenament, igual que la Rosa; tan una com l’altra van poder realitzar els programes obligatoris. Tot anava endavant; els salts anaven cobrant vida en els patins de les dues patinadores, i les piruetes giraven en un espiral indefinitambnombrososcanvisdeposicióidepeu.

La tarda de dissabte, a primera hora, va tenir lloc l’ac-te d’obertura del campionat. L’himne nacional de Catalunya sonava en els altaveus del Reus Deportiu, i s’estavellava en les seves parets, anunciant a tots els presents els inicis de la Copa Catalana 2006. Tots estàvem a punt!

Tot seguit, va començar la competició amb la realitza-ció del programa obligatori, en primer lloc la categoria aleví, i després la categoria infantil. La primera en estrenar-se va ser lapatinadoraMontseIsanta,ambunacoreografiabasadaenuntango. L’axel va ser clavat, amb velocitat, perfecte. El següent salt va ser el doblemetz, pràcticament sencer, amb un petit error en la recepció i la sortida. Després d’una pirueta d’àngel molt bonica, va tenir lloc la línia de passos, elegant, neta, amb precisió i acurada, que va donar pas a la pirueta combinada. L’últim que va realitzar la Montse en el seu disc curt, va ser el combinat de salts, que va ser molt bo. La puntuació no va ser gaire encertada, i els valors anaven a la baixa. Malgrat tot, la Montse va aconseguir posicionar-se en el sisè lloc de la classificació.

Després, les categories cadet, juvenil i júnior, van proce-dirarealitzarelseuexercici,finsarribareltornalacategoriasènior, on Rosa Isanta participava. El disc curt de la Rosa també va ser molt bo. Un axel clavat i una pirueta reversada preciosa. La pirueta combinada era immillorable, tot acompanyat dels seus salts, combinats i picats, amb una línia de passos que la Rosa sap brodar quan la desenvolupa amb el seu estil, a ritme

de la banda sonora de MoulinRouge. La Rosa, va aconseguir ja,elprimerllocdelaclassificació.Totplegatprometiamassacom per no fer-se il·lusions, però el campionat només havia arribat a l’equador, i faltava tota una jornada per saber els resultatsfinals.

L’endemà al matí, diumenge dia 26, va començar la se-gona part del campionat; aquesta vegada es desenvoluparia el programa lliure, en les diferents categories, i aquest, juntament ambeldelajornadaanterior,donariaelresultatdelfinaldelacompetició. En aquest moment, i abans de concretar, és neces-sari dir que tant la Montse com la Rosa van arribar a unes cotes altíssimes en els diferents exercicis, i el patinatge que donaven al seu públic era molt bo. S’havien superat, tant una com l’altra, havien treballat durant tot l’any, de valent, amb constància i dedicació, cada dia donant una mica més, i ara, això es notava, d’una manera excepcional, damunt la pista.

L’ordre dels programes lliures va ser el mateix, comen-çant per la categoria aleví i acabant per la categoria sènior. Així doncs, la primera en realitzar el disc llarg, va ser la Montse. La coreografiaestavabasadaenlamúsicagallega,alsodelagaita,potent i segur. Tan potent i tan segur com era el treball que la

Rosa Isanta, campiona sènior Copa Catalana 2006 II

��494 - Divendres, 1-12-2006

Patinatge Club Patinatge Solsonès

Montse oferia. Va saber donar tot el que sap fer, amb molt pocs errors, deixant-nos bocabadats amb els seus combinats de salts. LaMontseaconseguiaelquartllocdelaclassificació,remuntantdues posicions de la jornada anterior.

L’última patinadora abans de tancar el campionat, va ser, Rosa Isanta. El seu disc llarg està executat a partir de la música d’una orquestra manresana, i aporta un toc original en el seu desenvolupament. Però no va ser només la música l’estrella del moment. La Rosa va aconseguir un exercici brutal, màgic, amb piruetes de somni: reversades, detaló, baixes,... Qui coneix la Rosa, sap que les piruetes són la seva passió; les domina molt bé i sap fer el que vol amb elles. No obstant, la cirereta del pastís va ser un salt, que no havia realitzat mai en cap competició. Rosa Isanta, amb tota la força que la caracteritza va llençar, atrevida

i decidida un dobleaxel, que va aconseguir clavar, pràcticament sencer. Ja no hi havia dubte: Rosa Isanta aconseguia, així, el primerllocdelaclassificació.

En acabar, l’acte de cloenda i l’entrega de trofeus, van ser introduïts per l’himne nacional de Catalunya ElsSegadors, i a continuació van cridar els patinadors que havien assolit els primers llocs al podi. Montse Isanta, el va rascar, quedant en laquartaposiciódelaclassificaciófinal.RosaIsanta,enlaca-tegoria sènior, va ser nomenada campiona de la Copa Catalana 2006, amb la medalla d’or i el trofeu, alçats en la posició més alta del podi, amb un somriure inoblidable.

Felicitats a la Montse Isanta, la Rosa i al Club Patinatge Solsonès per haver arribat en el seu primer any d’història, al primer lloc del podi català!

Patinatge Solsona Patí Club

Èlia Rebolledo torna a pujar al podi

El dia 19 de novembre, al Pavelló Municipal d’Esports de la ciutat de Mollerussa, es va celebrar el 12è Trofeu Ciutat de Mollerussa organitzat pel C.P.A. Mollerussa Pla d’Urgell i recolzat per la Federació Catalana de Patinatge de la Territorial de Lleida.

Aquesta competició era l’última fase del Trofeu Federació que engloba el Trofeu Ciutat de Lleida, el Trofeu Ciutat de Solsona i el Tro-feu Ciutat de Mollerussa. Èlia Rebolledo va participar-hi representant al Solsona Patí Club a la Categoria Aleví. El programa curt d’Èlia va ser amb integratiusdemoltadificultativapatiralgunserrors,totiaixívasituar-seen una excel·lent tercera posició distanciant-se d’una forma molt destacada de la següent patinadora. El podi, passés el que passés, en aquells moments quedava molt clar. Tant sols restava veure el programa llarg i aquest va ser molt bo per part de les tres patinadores del podi Aleví: Èlia va ser segona perònova tenirelspuntssuficientspersuperar lapatinadoraqueanavaprimera al programa curt. D’aquesta manera Èlia Rebolledo va aconseguir ser la tercera classificada del Trofeu Ciutat de Mollerussa i així ser la Subcampiona del Trofeu Federació 2006.

Rosa, Marta, Sara i Montse, patinadores i entrenadores del CPSolsonès Montse Isanta, 4a. classificada Copa Catalana, cat. infantil

�0 494 - Divendres, 1-12-2006

Un cafè amb Ramon Estany

“El submarinisme és molt relaxant”

El Miquel Àngel Manzano és un solsoní de 46 anys

aficionat al submarinismeCom va néixer la teva afició al submarinisme?Va ser de casualitat. El Xavier Bertolí, un amic, estava treballant a Andorra i va conèixer una gent que el practicava, va fer el curs, i en tornar a Solsona, ens va enganxar a aquesta activitat. D’això en fa vuit anys.

En quins indrets has practicat el submarinisme?Principalment a la Costa Brava i a Canàries, Tenerife i recent-ment Lanzarote.

I quin és el lloc més bonic i atractiu per nadar sota l’aigua?Sens cap dubte el Cap de Creus.

Cal una preparació física concreta per aquest esport, si l’anomenem d’aquesta manera?Només cal estar mínimament bé, no cal ser cap superman. I un cop sota l’aigua, és la llei del mínim esforç, anant a poc a poc per fer durar el màxim l’aire.

Quina autonomia tenen les ampolles d’oxigen que por-teu?Depèn, de la persona, del que hagis dormit la nit anterior, o de la profunditat a la que baixis.

Quina és la profunditat màxima a la que has arribat sota l’aigua?Un cop i durant uns segons, vaig estar a 48 metres de profunditat.

Hi ha gaire control en aquesta activitat lúdica. Cal algun carnet o seguir algun curs formatiu?Doncs sí, cal un carnet que s’obté a través d’uns cursos, el més bàsic, consta de 9 immersions i 5 classes teòriques, i passar un examen que gairebé aprova tothom.

Té molta afició el submarinisme?Cada cop més. I aquí a Solsona, que jo sàpiga, som 5 o 6.

Per què t’agrada estar sota l’aigua?És que és molt relaxant, és un anti estress total, a part que si t’agrada una mica la biologia marina, gaudeixes molt més observant.

La fotografia també és una activitat que es combina amb el submarinisme, és fàcil o complicat retratar el fons marí?És molt difícil. Aquí hi ha dos problemes molt grans: un són els diners, perquè un equip digne val molta “pasta”, estem parlant de 12.000 o 13.000 euros, per anar una mica en condicions, i

l’altre problema és el joc de llums, que és totalment diferent de com el coneixem.

En alguna de les teves immersions has arribat a passar perill o risc greu?No. Capbussar-se té quatre normes bàsiques que s’han de com-plir, i si ho fas d’aquesta manera, és com caminar pel carrer. Les normes són: no entrar en descompressió, no pujar massa de pressa, ni entrar en llocs que no coneixes o no controles. Totes són normes bàsiques de seguretat. Es tracta de disfrutar, no de jugar-se la pell. I sempre cal fer una parada de seguretat per eliminar les bombolles de nitrogen de la sang.

Quin és el millor lloc de Catalunya per practicar el sub-marinisme?La Costa Brava, encara que també hi ha les Illes Medes, però allò és un aquari. Les Illes Medes són una reserva, i hi ha un negoci muntat al seu voltant que és brutal. Els peixos els ali-menten i per això n’hi ha molts, però és clar, no són esquerps com al Cap de Creus.

�1494 - Divendres, 1-12-2006

Ràdio i televisió Ramon Estany

TVC instal·larà un centre emissor de TDT al SolsonèsTelevisió de Catalunya posarà en marxa 21 nous centres emissors, que permetran que el senyal digital de la cadena arribi al 90% de la població.

Televisió de Catalunya posa en marxa una important operaciód’ampliaciódelacoberturadeTDT.Desd’arafinsa mitjan de gener entraran en funcionament 21 nous centres emissors, que permetran que l’accés al senyal digital de TVC s’estengui a més del 90% de la població de Catalunya.

Televisió de Catalunya, pionera en l’oferta de TDT, porta a terme un esforç tecnològic continuat perquè la televisió digi-tal terrestre arribi al més aviat possible al màxim nombre de poblacions de Catalunya.

Amb aquesta ampliació de cobertura que ara s’executa, més de 50 poblacions, pertanyents a un total de 21 comarques, podran rebre el senyal de les emissions digitals de TVC.

Els centres emissors que es posen marxa són els següents:Calonge, cap de Vaquèira, Cubells, el Pont de Suert,

Falset, Gandesa, la Cerdanya, Maçanet de Cabrenys, Molins de Rei, Montblanc, Montcada, Mur, Olot, Organyà, pic de l’Orri, Puig-reig, Ripoll, Sant Celoni, Solsona, Tornafort i Vielha.

Aquests centres emissors se sumen als que ja estan ope-ratius per emetre els canals digitals de TVC, i que són els següents:

Alpicat, Collredó, Collserola, Collsuspina, el Vendrell, Igualada, la Mussara, Montserrat, Rocacorba, Sant Pere de Ribes i els 13 centres integrats en el projecte El Maresme Di-gital (Alella, Arenys I, Arenys II, Argentona, Cabrils-Mataró, Caldes d’Estrac, Calella, Canet, Dosrius, Llavaneres, Òrrius, Sant Pol de Mar i Teià).

El desplegament de la TDT es porta terme d’acord amb el pla establert pel govern català, i seguint les directrius marcades pel Ministeri d’Indústria.

Una de les antenes de Televisió de Catalunya

Tertúlia política a Solsona FM“Les coses com són”, el programa de tertúlia olítica de Solsona FM, emetrà demà, dissabte, a la 1 del migdia, una nova edició d’aquest espai per debatre sobre diverses qüestions d’actualitat local. Entre altres temes, es parlarà dels concursos d’idees per als equipaments culturals del nucli antic i l’adjudicació de la venda de solars municipals. Hi participaran els representants dels tres grups munici-pals a l’Ajuntament de Solsona (CiU, El Comú i ERC).El programa es podrà sentir en diferit el dilluns 4 a les 12 del migdia.

Marisa Martins i Mac McClure al MonegalDurant el recital, la mezzosoprano i el pianista van interpretar principalment obres d’Isaac Albéniz

Dissabte el Monegal va acollir un nou recital dins el cicle de tardor. En aquest cas, la mezzosoprano hispano-argenitna Marisa Martins i el pianista nordamericà Mac Mc Clure en van ser els protagonistes. Martins ha intervingut en diferents produc-cions que combinen música i dansa contemporània i ha destacat també en el camp del Lied, sentint predilecció en aquest àmbit especialment per a la música francesa i espanyola. Per la seva banda, Mac Mc Clure, el pianista que dissabte acompanyava la mezzosoprano al Monegal, destaca principalment en la música del segle XX i la contemporània i les seves interpretacions en aquests camps han sigut aclamades per la crítica, el públic i els seus compositors. Amb aquest recital s’hauria d’haver posat puntifinalalpresentcicledeconcertsdelMonegalperòelfetque la soprano Maribel Ortega no hagi actuat al Monegal fa que parlem d’un punt i seguit a l’espera d’aquesta actuació amb dataencaraperconfirmar.

Concerts Dolors Pujols

�� 494 - Divendres, 1-12-2006

Concerts Ramon Estany

Concert d’agraïment als patrocinadors

L’Hotel Sant Roc va ser l’escenari diumenge passat, 26 de novembre, del concert d’agraïment als patrocinadors d’AIMS 2006. Com va destacar l’alcalde de Solsona, Jordi Riart, el Festival de Música de la Catalunya Central I l’Acadèmia Inter-nacional de Música del Soilsonès, “han esdevingut elements de projecció de Solsona I comarca”.

L’acte s’inicià amb el passe d’un audiovisual descriptiu de l’acadèmia, per tot seguit donar pas al concert, amb els intèrprets Liviu Morna, Vincent Fillatreau I Peter Thiemann, director de l’acadèmia, que van oferir el Trio per a corda en do menor, opus 9 núm 3 de L. V. Beethoven I el Divertimento per a trio de corda en Mi bemoll Major, KV 563 de W. A. Mozart.

Unes 60 persones van gaudir d’aquest concert

Liviu Morna – violí, Vincent Fillatreau - viola i Peter Thiemann – violoncel

Liviu Morna - violíNeix a Romania al si d’una família de músics i és iniciat al violí pel seu pare. Posteriorment es llicencia en Música a l’Acadèmia de Música “Ciprian Porumbescu” de Bucarest, on estudia amb Stefan Gheorghiu.Ha estat guardonat a diversos concursos d’interpretació musical al seu país i invitat com a concertino a l’Orquestra Nacional de la Radio de Bucarest” entre d’altres. És membre del quartet “Alla Breve” i ha donat recitals de cambra a Alemanya, Itàlia i l’Estat Espanyol.Fou membre de l’”Orquestra Real Filharmonía de Galicia” i actualment és concertino associat a l’”Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu”.Liviu Morna debuta en el Festival de Música de la Catalunya Central.

Vincent Fillatreau - ViolaVincent Fillatreau es va formar al Conservatori de Tolosa de Llenguadoc, França.En 1992 va terminar els seus estudis en aquest conservatori amb medalles d or en les assignatures viola i música de cambra.En 1996 va entrar al Conservatoire Nacional Superieur de Mu-sique de Paris com a alumne dels mestres Jean Sulem (viola) i Bruno Pasquier (música de cambra).Des de 1997 va estudiar amb la professora Tabea Zimmermann a l´Escola Superior de Música de Frankfurt, Alemanya.En 1999 es va graduar al conservatori de Paris obtenint primer premis en les assignatures viola i música de cambra. Vincent Fillatreau també va participar com a alumne actiu en les classes magistrals delQuartet Isaÿe, amb Veronica Hagen, Paul Silverthorne.Des de l any 2003 es membre de l´Orquestra Simfònicadel Gran Teatre del Liceu .

Peter Thiemann - violoncel Actualment és solista de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, càtedratic de violoncel al Conservatori Superior de Música del Liceu, director artístic de l’Acadèmia Internacional de Música de Solsona i del Festival de Música de la Catalunya Central i professsor de la Fundació Barenboim-Said a Pales-tina.

Cap. 37 Els de Barcelona van d’excursió

Caçadors de bolets visiten Coll de Nargó

El proper dilluns, l’espai de TV3 dedicat als bo-lets fa un recorregut per l’Alt Urgell, en les proximitats de Coll de Nargó

Caçadors de bolets” acompanyarà tres barcelo-nins que se’n van a la població de Coll de Nargó, a l’Alt Urgell, a buscar llenegues, un dels bolets més exquisits del món. Tanmateix, tot i que coneixen la zona, l’ex-cursió no anirà com ells es pensaven. Més boletaires, excés d’humitat, dubtes sobre l’autenticitat dels bolets, etc. els compliquen la jornada.

Televisió Ramon Estany

��494 - Divendres, 1-12-2006

Un petit entre els gransPau Reig Torra, guanyador d’un dels PREMIS NACIONALS DE FOTOGRAFIA DEL MÓN GEGANTER

El passat mes d’octubre es va dur a terme a la seu del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Lleida l’entrega de premis de la desena edició dels premis nacionals de fotografiadelmóngeganterdelamàd’IsidreGavín,presidentde la Diputació de Lleida.

El jurat d’aquest certamen que organitza anualment l’Associació Cultural Garrigues, va atorgar un dels accèssits al solsoní Pau Reig Torra de 9 anys, cosa que l’ha fet el guar-donat més precoç del certamen dins dels deu anys d’història del mateix. El jurat, que en cap moment no sap l’autoria de les fotografiesmentrese'nfalavaloració,noamagavalasorpresaen saber l’edat del Pau. És un concurs obert a tothom, però “és la primera vegada que donem un premi a un fotògraf tan jove amb deu anys” destacava el mateix jurat.

A l’exposició de fotos del concurs es podien veure totes les fotografiespremiades amés amésd’una seleccióde lesmillors que no havien obtingut cap guardó, de les quals n’hi havia una altra del Pau, on, igual que a la premiada s’hi veien els gegants de Sant Llorenç de Morunys i van ser tirades du-rant el mes d’agost passat en el transcurs de la Festa Major de la vila.

No res, Pau, des del Celsona Informació et felicitem, t’animem a que continuïs així, i esperem poder sentir a parlar més de tu. ENHORABONA!!!!

Fotografia

Finalitza el cicle de projeccions amb un audiovisual submarí

El Centre Excursionista del Solsonès va cloure el cicle de projeccions d’aquest any amb un reportatge singular i diferent als que ens té acostumats. El passat dissabte 26 de novembre, els assistents al Teatre Comarcal es van poder capbussar en les maravelles del fons marí de lamàdedosaficionatssolsoninsalsubmarinisme,Miquel Àngel Manzano i X, Bertolín, que van preparar el reportatge Sotaigua

Miquel Àngel Manzano i Xavier Bertolín

Centre Excursionista Ramon Estany

SCOOP• Divendres, 1 - 1/4 d’11 nit (Dia de l’espectador)• Dissabte, 2 - 11 nit• Diumenge, 3 - 5 i 2/4 de 8 vespre• Dilluns, 4 - 1/4 d’11 nit

VAL p

er 0,5

0 Euro

s

per la

compra

d'una

entrad

a

SCOOP

13 ANYS

�� 494 - Divendres, 1-12-2006

Passatemps

Les 7 diferènciesUn cop al mes ens expliquen contes d'arreu del món a la Biblioteca. I aquesta setmana us convidem a trobar-hi les 7 diferències...

Solucions corresponents a la setmana passada

L’Acudit del Simi

��494 - Divendres, 1-12-2006