celsona 442

2 442-Divendres, 25-11-2005

Apunts Gràfics, SL., no es fa responsa-ble de l'opinió personal dels col·-laboradors a Celsona ni de les erradesen que aquests puguin incórrer. I es li-mitarà a publicar la correcció en una fed'errades a la següent edició de la revis-ta. Apunts no cobrirà els danys o perju-dicis que qualsevol error pugui ocasio-nar.Queda reservat tot el contingut, i no se’npot duplicar per mitjans físics, òptics niinformàtics cap part sense ordre expres-sa de l'empresa editora.

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon EstanyEdició: Francesc X.Montilla

Carina MontillaRaquel Traveset

Textos: Eva JanéPublicitat: ManoliOrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25

25280 [email protected]. Legal: L-267-19971.400 exemplars

El primer número de CelsonaInformació va sortir el4 d’abril de 1997Celsona Informació éspossible, setmana rerasetmana gràcies al’aportació de moltscol.laboradors que, demanera totalmentdesinteressada, ensajuden a complementartota la informació queaquí veieu publicada.A tots ells, moltesgràcies.

Formen part del’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon Gualdo

973 481719Telèfon

Mòbil: 617 01 29 51

Si la voleu rebre acasa, dirigiu-vos a lanostra oficina:Ctra. Torà, 25 - SOLSONA

A portada Josep Maria Borés - Director de Celsona Informació

La Barra

Canvis, canvis

Heu estat pendents dels petits canvis que estem realit-zant a la revista?. Hi ha detalls que es veuen com el disseny dela portada, l’ “ocupació” per part meva de la contraportada oaltres canvis més subtils com noves seccions, redistribució d’al-gunes àrees com els temes de ràdio i televisió al final de la revista,o un augment del disseny en les entrevistes.

La tropa del Celsona no deixem d’amoinar-nos per poder-vos oferir cada setmana alguna cosa interessant.

L’altre dia em comentava un conegut: “Es que el Celsonael pots llegir en deu minuts, o en dues hores, depèn de com tel’agafis”. Certament hi ha una tarda de feina per endrapar el muntde lletra que ofereix la societat comarcal a través d’aquest mitjà decomunicació. Opinions, notícies, resultats i cròniques esportives.Tot això amanit de fotografies de gent i algun que altre neguitsocial que s’ha de tenir present.

Celsona iniciarà properament una altra aventura. A més detreballar en el projecte d’Artesans i Ecologia on, juntament amb la Cambra de Comerç, farem ressò delsprofessionals que viuen de l’artesania i els que viuen de la manera més respectuosa amb el mediambient, Celsona aviat serà a Internet. A través del portal http://www.elsolsones.net, us podreu descar-regar cada setmana tota la revista al vostre ordinador. L’Avantatge que primer em ve al cap és que gentque no tenen accés a la revista perquè són fora de la comarca, la podran llegir el mateix divendres comsi la compressin a la llibreria, i la segona avantatge està en que TOTA la revista la podreu imprimir A TOTCOLOR. Les fotografies en qualitat, es podran guardar a l’ordinador, es podrà crear recerques de text ies disposarà de tots els exemplars a un sol clic.

Aquest servei implica feina, de moment hi haurà els exemplars que vagin sorgint setmana rerasetmana i amb el temps hi anirem incloent les edicions passades.

En aquest exemplar us destacaré els temes que ja surten a portada. Descobrirem una poetessa iun dibuixant de caricatures. Felicitarem al Carles Solé per la nova fita de ser el millor de tot Espanya enRal.lis TT i felicitarem també al Ramon Ribalta i l’Esther Bernadich per ser els Subcampions d’Espanyade Ral.lis de terra Gr. N. Per molts anys a tots ells.

3442-Divendres, 25-11-2005

Solsona Ramon Estany

Campanya d’ajut alsdamnificats per l’huracà StanFins al 30 de novembre

L’ONG solsonina Solsonès Obert al Món (SOM) ha en-gegat una campanya per recaptar fons a favor per als projectesde reconstrucció de les zones afectades per la tempesta Stan, aCentreamèrica. Es poden fer donatius a través del compte 00492595 08 239404 2547 fins al 30 de novembre.

SOM canalitzarà directament els diners cap a diversesentitats locals de Chiapas, Guatemala i El Salvador, on la tem-pesta tropical del mes passat va deixar centenars de víctimes mor-tals i prop de mig milió de persones sense llar. De fet, aquest va serel pitjor desastre patit per la regió des de l’huracà Mitch, el 1998.

Demanen la variant deSolsona (C-55)

L’Associació de Veïns del Pi de Sant Just ha dema-nat als ajuntaments i Consell Comarcal que es faci la vari-ant de Solsona per tal de desviar el trànsit que ha depassar per la urbanització del Pi de Sant Just i els polí-gons industrials. La petició no entra a determinar quinaha de ser l’opció sinó que demana que, sigui quina sigui,es faci al més aviat possible. La petició també s’ha tramèsals ajuntaments de l’Alt Urgell, per entendre que els seushabitants també se’n beneficiaran, d’una via més ràpida icòmoda entre ells i Barcelona.

Solsona FM s’aturà tresdies per problemestècnics del radioenllaç

La ràdio municipal de Solsona, Solsona FM, vahaver de mantenir aturades les emissions des de dime-cres al matí de la setmana passada fins dissabte, a prime-ra hora, per problemes tècnics del radioenllaç. Tot i que elpersonal tècnic va treballar els dos darrers dies per solu-cionar l’escull -que en un primer moment es va creure quehavia estat provocat per un tall en el corrent elèctric-,finalment es va comprovar que l’origen de l’avaria es tro-bava a l’aparell receptor del senyal radioelèctric, que s’ha-via de substituir per un de nou.

Aquest entrebanc tècnic va suposar l’aturada deles emissions del Rebost dels contes, l’Informatiu, el pro-grama d’entrevistes Camí de ronda i el de jazz, NovaOrleans - Solsona –que s’emeten els divendres. Tant ladirecció de Solsona FM com l’Ajuntament van lamentaraquesta interrupció i asseguraren que l’emissora s’hau-ria recuperat el cap de setmana.

4 442-Divendres, 25-11-2005

El Servei Català de Salut demanauna sanitat més transparent a Solsona

Dimarts passat el gerent de la regió sanitària Centre, Sr.Antoni Sans, va venir a Solsona per parlar de la situació delservei sanitari a la nostra comarca. Ho va fer convidat pel grupde seguiment de la salut al Solsonès d’El Comú i ERC, oferintuna xerrada col·loqui oberta al públic a la Sala d’Actes del casalde Cultura. Tot i l’hora inadequada (les 4 de la tarda), unes 40persones s’hi van apropar per expressar les seves inquietuds idubtes en un tema que està centrant l’interès a la nostra comar-ca les darreres setmanes.

Sans va comentar els canvis que s'han de produirproperament en rehabilitació i transport sanitari i es va mani-festar partidari d'una major transparència informativa cap alsciutadans, així com l'existència d'una taula de seguiment.

Relació amb Althaia"Nosaltres donem uns diners a la Fundació Sanitària

del Solsonès perquè contracti uns especialistes, siguind'Althaia o no. Volem que sigui obligació d'Althaia d'oferiraquest servei, per la força que té el Catsalut, i capacitat d'influ-ència, i volem una relació directa amb Althaia.

La gràcia seria que Althaia incorporés el Solsonès dinsdel seu teritori."

Característiques comissió de seguiment."No sé com ha de ser, forma part del compromís que

puguin adquirir les diferents representacions ciutadanes, inde-pendents, partits. Penso que no he de ser jo qui les dicti, lescaracterístiques. Penso que hi hauria de ser, i el president delconsell comarcal també la vol, depèn de vostès que sigui el méstransparent i participativa possible.

Amb el tipus d'organització pretenem que s'hi represen-tin sindicats associacions de veïns. S'hauria de muntar unacomissió de participació ciutadana, on donar comptes de tot elque s'està fent. Òrgans assessors. "

Manca d'alguns especialistes"És un problema del volum de professionals i de la ca-

racterística de la urgència. La urgència ginecològica i pediatraés molt angoixant. Pel que fa a la Pediatria: aquí i a altres llocs,el problema és que no se'n troben. Tots els centres tenen difi-cultats per trobar ginecòlegs i pediatres, és un problema deprofessionals, que volen estar a l'àmbit metropolità i no volenvenir, i des de la conselleria s'està estudiant o plantejant quesegurament s'hauria de pagar més als professionals que treba-llen a l'àmbit rural però avui per avui, amb l'estructura salarialque tenim, la gent no vol venir. Caldria trobar mecanismes comvia telèfon.

Jo penso molt en Althaia, depèn del que estigui dispo-sada a fer. El que passa és que, un hospital gran, ara més pro-per, ha de tenir mecanismes que haurien de facilitar la presènciade professionals. La gràcia seria que Althaia incorporés elSolsonès com a territori seu perquè seria molt més senzill queels serveis descentralitzats es donessin, però no és una solu-ció immediata."

Signatures ampliació sociosanitari"Vaig parlar fa un any amb M. Rosa Carol i li vaig expli-

car que a mi em semblava que havia adreçat malament els seusesforços cap a demanar un hospital d'aguts, perquè no es cor-responia a la situació de la comarca i que algú li hagués hagutd'explicar abans. El meu criteri és que és preferible dir la veritatencara que sigui més cru que no pas mantenir-se en falsesexpectatives durant temps i per això li vaig dir que em semblavaque no li havien dit bé quin és el tipus de demanda que s'haviade fer i no era el tema de l'hospital d'aguts on s'havia de ferèmfasis.

Em sembla que hi ha altres elements a la comarca querequereixen un tipus de serveis que s'haurien de donar i no esdonen, i condicionen el tipus de mancances que es visualit-zen per part del ciutadà. Hi hauria d'haver més treballadoresfamiliars pels avis que viuen sols, fer companyia, portarmenjar, dins el servei de benestar, per fer que la gent grans'atengui a domicili."

El paper de l'alcalde de Solsona"No entenc el paper que juga l'alcalde de Solsona. No

parlo mai amb ell, parlo amb el president del Consell Comarcal.Si fos l'alcalde de Solsona intentaria que no fos així, pero ca-dascú fa com vol. El cert és que el president del Consell comar-

Antoni Sans, presentat per Joan Montraveta.

Unes 40 persones van assistir a la xerrada informativa

Comarca Ramon Estany

5442-Divendres, 25-11-2005


cal se'n preocupa, potser perquè és el president de la Fundació.No passa amb altres alcaldes. Són actuacions que em costad'entendre."

Transparència informativa"Dins el funcionament habitual del centre hi hauria d'ha-

ver unes regles del joc clares i transparents amb el funciona-ment de les institucions que fes que tots els ciutadans se sen-tissin partícips de tot això. El meu objectiu és que sigui absolu-tament transparent el funcionament del centre, i en la mesuraque sigui així, la població estarà més tranquil·la"

Servei Urgències"Els equips d'atenció primària han de fer visita a consul-

ta, visita domiciliària i urgències. La peculiaritat del Solsonès faque els equips de guàrdia no sigui una per tota la comarca sinómés guàrdies. La solució seria que hi hagués metges amb pre-sència física i quan aquesta persona s'hagués de desplaçar hihagués algú a trucada esperant per cobrir el seu lloc"

Recursos al Solsonès"Quan jo miro el volum de recursos que hem de tenir per

població a Catalunya, ens trobem que dels llits de llarga estada- que haurien de ser 5 per 1000 hab. dins el planificat fa 5 anys- Solsona en té 5,7

Quan parlem de llits d'estada paliatius, dels qualsSolsona n'hauria de tenir 2, n'hi ha 5'18.

Dels hospitals de dia, una plaça i mitja, a Solsona n'hi ha4 places i mitja i quan diem un equip de PADES per cada 1000hab, en el cas de Solsona n'hi ha 8,32.

Per tant, el volum de recursos que fan falta desociosanitari per atendre la població de Solsona és superior alque toca. Tot això s'utilitza i s'omplen els llits per la pràcticahabitual des de Manresa; i és que la gent que s'està 10 dies perl'alta, se n'està 5 a Manresa i 5 a Solsona. I això està bé."

Solucions"Hem de sortir de la situació de victimisme, (els de fora

estan contra nosaltres). Hem de passar cap a una situació acti-va organitzant-nos de la millor manera possible i de la formamés transparent i clara possible, i això hauria d'anar acompa-nyat de la possibilitat de rendir comptes per part de l'adminis-tració pública sobre el que estem fent (quants diners tenim, enquè els gastem, el sou que fan uns, la feina que fan) hauria deser més transparent, estem parlant de diner públic. I aquestasituació no es donava en el conjunt de l'estrutura administrati-va establerta entre el Catsalut i la Fundació. Històricament ana-ven creixent partides i aquelles partides no es feien servir pelque s'havia contractat."

Iguales."Les iguales no existeixen. Tots som conscients que hi

són, peró ningú no m'ha dit que voluntàriament les paga d'unamanera forçada. No puc actuar sobre una cosa que en principi

Reunió prèvia amb laFundació Sanitària del Solsonès

Antoni Sans va coincidir al matí amb el presidentdel Consell Comarcal i la gerent del Centre Sanitari.

Segons Sans, el transport sanitari es vol ampliardiferenciant transport sanitari de l'urgent i això compor-tarà l'existència de més vehicles per urgències al Solsonès.

Pel que fa a la rehabilitació, aquesta acaba el seuconcurs després de fer totes les pròrrogues, i comportaque coses que es feien al centre sociosanitari delSolsonès passin a ser fetes o pel servei d'emergènciesmèdiques de Catalunya o per l'empresa que guanyi larehabilitació, i això fa que hi hagi un volum de recursosque s'esmerçaven dintre de l'equip d'atenció primària quees poden reconvertir amb un funcionament diferent. Igual-ment el centre Sociosanitari feia de mitjançer entre Althaiai Catsalut i sembla més convenient que la relació es facidirectament des del Catsalut amb Althaia.

Cal veure l'organització que s'ha de donar, i ate-ses les característiques demogràfiques, s'hauran de man-tenir els torns d'urgències.

Hi ha variacions contractuals en les relacionsentre les administracions per rendir comptes de maneramés àgil amb els ciutadans. En la mesura que tots si-guem copartíceps del funcionament ens posarem d'acorden el funcionament correcte de la sanitat al Solsonès.

S'ha d'endreçar la situació perquè el model queplanteja el centre sociosanitari equivalgui al que paguem.

no existeix, i no hi ha obligació de pagar-la. El metge te l'obliga-ció d'atendre igualment. Quan tu tens l'obligació de fer quel-com, no té sentit que et paguin per fer-ho.

Jurídicament és incompatible, i des de les receptes, in-compatible i frau denunciable als mossos d'esquadra. La igua-la, en ser voluntària, és com una propina"

Temps d'espera¡Visites espontànies i visites concertades. En la concer-

tada, no hi ha d'haver retard, i si n'hi ha cal protestar al llibre dereclamacions"

Transport programat i urgències"Separem el transport. No podrà passar que un vehicle

que faci transport programat dugui urgències.No es traspassarà el malalt, l'ambulància que agafi el

malalt a Navès, per exemple, se l'endurà a Barcelona i una altraambulància cobrirà el buit venint d'una zona propera"

Antoni Sans, amb Joan Serra i Claustre Rafart

6 442-Divendres, 25-11-2005

Taxa per l’ocupació de terrenys d’us públic local ambtaules, cadires, tribunes, entarimets i altres elementssemblants amb finalitat lucrativaPer cada taula i les corresponents cadires els mesos de juliol iagost situades al:-Passeig Pare Claret i Plaça del Camp ............ 32’25 euros/mes-Nucli Antic .................................................... 22’85 euros/mes-A la resta del municipi .................................. 19’75 euros/mesPer cada taula i les corresponentscadires la resta de l’any: ................................ 19’75 euros/mesUtilització privativa d ela via pública: ...... 0’058 euros/m2/dia.

Taxa per la instal.lació de parades, barraques, casetesde venda, espectacles, atraccions o jocs situats enterrenys d’ús públic local així com indústries del carreri ambulants i rodatge cinematogràfica) Per ocupació de la via pública en dies de mercat setmanal:

-Marxants amb reserva: 56’58 euros/metre lineal/any-Marxants sense reserva: 1’40 euros/metre lineal/any

b) Per fires i festes, barraques atraccions, etc, per dia: ç0’90 euros/m2Per fires i festes, parades, per ocupació de cada metre lineal devia pública (mínim 6’41 euros): 1’68 euros/mlinealCircs: 0’90 euros/m2

Taxa de cementiri municipal-Concessió a perpetuïtat nínxol 1a fila: .................... 591 euros-Concessió a perpetuïtat nínxol 2a fila: .................... 737 euros-Concessió a perpetuïtat nínxol 3a fila: .................... 737 euros-Concessió a perpetuïtat nínxol 4a fila: .................... 737 euros-Concessió a perpetuïtat nínxol 5a fila: .................... 442 euros-Concessió a perpetuïtat nínxol 6a fila: .................... 368 euros-Lloguer nínxol per 5 anys: ...................................... 234 euros-Conservació nínxol (anualment): ........................... 6’03 euros-Conservació panteó (anualment): ....................... 40’40 euros-Conservació tomba (anualment): ......................... 17’58 euros-Conservació terreny sense construir: ................... 6’03 euros-Concessió a perpetuïtat de terrenys per la construcció de tom-bes i panteons, per pam2: .................................... 15’96 euros.Rescat de nínxols per l’Ajuntament s’abonarà el 50% delpreu de concessió segons ordenança vigent en el momentdel rescat.Rescat de nínxols per l’Ajuntament en concessions temporalsi lloguers, s’abonarà el que resulti d’aplicar la següent fòrmula:(Taxa Vigent en el moment del rescat x anys restants x 25%)/Num. Anys de la concessió

Cada any, a nivell de Solsona i comarca s’editen tresguies de serveis coincidint amb la celebració del Carnaval,Fira de Sant Isidre i Festa Major. Les entitats organitzadoresd’aquests esdeveniments han proposat editar-ne una de con-junta per tal de racionalitzar recursos i oferir una guia útil pertot l’any amb el màxim d’informació possible.

D’aquesta manera, l’Associació de festes del Carna-val, el Consell Comarcal del Solsonès i l’Ajuntament de Solsona,el mes de gener del 2006 publicaran la guia de serveis deSolsona i comarca.

Aquesta guia preveu incloure totes les empreses quefins ara apareixien a les guies anteriors i totes aquelles quefins ara no hi eren, representarà un estalvi econòmic. La publi-cació tindra un tiratge de 6.000 exemplars i un cost únic anualde 60 euros distribuint-se de forma gratuïta a totes les famíliesdel Solsonès.

Editaran conjuntament la

Guia de col.laboradors de laFira, Carnaval i Festa Major

La mesura significarà un estalvi iracionalització de recursos

Jordi Riart“Editar una única guia és una iniciativa bona per que raciona-litzem costos i guanyem eficàcia. Aquesta inciativa ha de serun exemple per futures empreses que puguin unir esforços itirar endevant projectes que siguin d’interès comú per lesinstitucions i les entitats”

Joan Serra“El fet que tres entitats ens posem d’acord per estalviar temps,paper i recursos és bo i per que al ciutadà li surtirà més econò-mic. És util. N’hi haurà una de sola i això serà bó.”

Joan Codina“Des de l’Associació sempre estem disposats a col.laborar enaquestes inciatives per que creiem que el que és bo pel Carna-val es bo per Solsona i comarca.”


Joan Codina, president del Carnaval; Albert Muntada, director de la Fira; JordiRiart, alcalde de Solsona; Joan Serra, president del Consell Comarcal

Taxa per les entrades de vehicles a través de les voreres iles reserves de via pública per a aparcament, càrrega idescàrrega de mercaderies de qualsevol mena-Per cada gual permanent, per metre lineal i any amb un mínimde tres metres, per metre lineal: ..................... 10’30 euros/ anyS’incrementarà en 1 euro per cada plaça d’aparcament que ex-cedeixi de 3 places.Per cada plaça de gual permanent: ................ 20’02 euros/any

Taxes i ordenances 2006 (I)

7442-Divendres, 25-11-2005

La revisió de les ordenances fiscals de Solsona per al’any que ve suposarà un increment del 4% en la gran majoriade taxes, de forma paral·lela a l’evolució de l’índex de preus delconsum (IPC) interanual. Amb tot, l’impost sobre béns immo-bles (IBI) de naturalesa urbana –el rústic es manté igual– esmodificarà a l’alça per passar del 0,70% al 0,87%. Així es vaaprovar en l’últim Ple municipal, amb els vots favorables deCiU i ERC i sense el suport d’El Comú.

D’aquesta manera, les taxes del clavegueram, la recolli-da d’escombraries, els guals i l’ocupació de la via pública, en-tre d’altres, s’apujaran un 4%. El preu del consum d’aigua,d’altra banda, es mantindrà intacte, tot i que es revisarà la taxaper a la llicència d’alta del servei i la instal·lació dels compta-dors, d’acord amb l’IPC.

Pel que fa a l’IBI urbà, el regidor d’Hisenda, Jordi Xandri,justifica l’establiment del tipus impositiu del 0,87% amb l’incre-ment de la despesa corrent previst per al proper exercici «peratendre aquells serveis municipals dels quals l’Ajuntamentté competències, però no finançament», com per exemple l’Ofi-cina de Cooperació, i que cada any registren més demanda.

Al marge d’això, les tarifes de les piscines municipalss’arrodoniran amb un increment del 4% a l’alça per adaptar-lesals preus del mercat. Quant als preus de l’Escola Municipal deMúsica i la llar d’infants municipal, també s’actualitzaran paral·-lelament a l’IPC.

Desacord d’El ComúLes noves ordenances fiscals van obtenir el suport del

grup municipal d’ERC, en tant que considera que les taxes «coma mínim s’han d’actualitzar cada any segons l’IPC». El grupd’El Comú, en canvi, entén que «aquesta no és una políticaeconòmica coherent», malgrat que «possiblement l’augmentde les tarifes és correcte». El regidor Marcel·lí Corominas vaconsiderar poc justificat l’increment del 24% de l’IBI. En aquestsentit, en resposta a una petició del portaveu d’El Comú, MartíAbella, l’alcalde, Jordi Riart, va anunciar que l’any que ve esdurà a terme la revisió cadastral de Solsona.

Solsona incrementarà les taxes un 4%, en base a l’IPCEl tipus impositiu de l’IBI urbà passarà del 0,70% al 0,87%

El preu de l’aigua es mantindrà intacte

L’últim Ple, de caràcter eminentment econòmic

Solsona Servei de premsa de l’Ajuntament de Solsona

D’altra banda, Corominas va recordar que les direc-trius del Pla director de l’aigua estableixen la «necessitatd’augmentar cada any de manera gradual el preu de l’ai-gua per ajustar-lo als costos reals». Tanmateix, l’alcalde vaargüir que s’ha optat per no modificar el preu del consum del’aigua, entre altres motius, perquè «l’any passat ja es vaaplicar una puja important» i, a més, els usuaris percebranun increment considerable del cost derivat del cànon quefixa l’Agència Catalana de l’Aigua –que augmentarà un 7%en el consum mínim.

Marcel·lí Corominas també va retreure que la puja del4% no s’aplica de manera estricta en totes les tarifes. A més, vaestimar que l’IPC augmentarà un 3,5% l’any que ve, una afirma-ció que ha estat desmentida per l’àrea municipal d’Intervenció.D’acord amb les últimes dades facilitades per l’Institut Nacio-nal d’Estadística, l’IPC a Catalunya serà un 4,1% superior ald’aquest any.

8 442-Divendres, 25-11-2005

L’Ajuntament de Solsona ha fetels passos necessaris per establir lesbases d’implementació del Pla d’inter-venció integral del nucli antic. Els grupsmunicipals van consensuar en el Ple dela setmana passada els representantssolsonins en el futur comitè d’avalua-ció i seguiment de les actuacions queseran subvencionades per la Generali-tat i van aprovar el pla financer del pro-jecte que s’ha d’executar en el terminide cinc anys.

L’òrgan de seguiment del Pla, laconstitució del qual estableix la Llei debarris, estarà format per representantsde tots els grups municipals, a més del’alcalde i el regidor d’Hisenda. La par-ticipació ciutadana es concretarà endos representants dels macips de lesfestes dels carrers –a falta d’entitatsveïnals, s’han proposat aquelles perso-nes que els macips del barri han selec-cionat per a aquesta finalitat–; els portaveus de l’Agrupa-ció de Geganters i l’Associació de Festes del Carnaval –coma entitats ciutadanes per les quals el nucli antic esdevé elprincipal marc de desenvolupament de les celebracions–, idos representants de la Cambra de Comerç i de la UBIC, enqualitat d’agents econòmics i socials. A més, a petició delregidor d’El Comú Marcel·lí Corominas, l’Ajuntament sol·-licitarà a la Generalitat la possibilitat d’incloure un membremés en representació dels agents socials per tal de donarveu als sindicats. I és que, segons Corominas, aquest col·-lectiu pot fer aportacions interessants en l’àmbit de la inte-gració social al barri.

A banda de la representació del municipi, també inte-graran el comitè d’avaluació i seguiment del Pla del nucliantic dos representats del Departament de Política Territori-al i Obres Públiques, un representant de cada un dels depar-taments de la Generalitat vinculats a l’aplicació del Pla, aixícom un representant de la Delegació del Govern a Lleida.

Pla financer

La mateixa sessió plenària va aprovar, amb la unani-mitat dels grups municipals, el pla financer que estableix lesinversions necessàries de dur a terme al nucli antic per anu-alitats des d’aquest any i fins al 2009, i que en total ascen-deixen als 11,5 milions d’euros.

Els grups de l’oposició van reclamar a l’executiu localla seva participació en l’aplicació del projecte integral delcentre històric, una petició que va ser ben rebuda per l’alcal-de, Jordi Riart, en tant que “la voluntat de l’equip de go-vern és que aquest projecte tan ambiciós s’implementi amb


L’Ajuntament de Solsona completa el comitèd’avaluació del Pla d’intervenció del nucli antic

El Ple també aprova unànimement el pla financer del projecte integral

Veus dels veïns, i entitats socials i econòmiques seranrepresentades en l’òrgan de seguiment del Pla

el consens de tots els grups municipalsi la complicitat dels veïns” per tal quees pugui executar “amb la màxima efi-càcia possible”. Segons l’alcalde,abans de posar-se a treballar conjunta-ment, calia aprovar prèviament el pla fi-nancer i la normativa per atorgar ajutsper rehabilitar façanes i cobertes, queestarà enllestida el mes vinent.

També es va aprovar la modifi-cació del pressupost del 2005 a fi d’ajus-tar-lo a la subvenció rebuda de la Lleide barris de 494.161 euros, correspo-nent a les actuacions previstes peraquest any en el Pla del nucli antic. Aixímateix, en un Ple de marcat caràcter eco-nòmic, es va donar el vist-i-plau a lacontractació d’un préstec per finançarles inversions de l’actual exercici.

9442-Divendres, 25-11-2005

Seguiment delsguals de Solsona

En resposta a una pregunta formulada pels grupsde l’oposició (El Comú i ERC) en el Ple municipal de lasetmana passada, l’equip de govern (CiU) de Solsonava recordar que cada any s’actualitzen els guals delsgaratges del municipi. Així, la Policia Local revisa anu-alment aquells guals que s’han donat de baixa per ga-rantir que se’n retirin les plaques. Tal com va afirmar elregidor de Governació, Josep A. Pelegrina, “es fan con-trols periòdics durant el primer trimestre de l’any”, il’actualització de les llicències es mostra a través d’ad-hesius, sense reposar les plaques.

El portaveu d’ERC, Xavier Jounou, va reiterar lanecessitat de fer complir l’Ordenança municipal de cir-culació per evitar que alguns veïns prohibeixin l’apar-cament de vehicles davant dels seus immobles sense dis-posar de llicència de gual. Així, va recordar que el fet quehi hagi particulars que recorrin a cartells amb inscripcionsdel tipus “sortida de vehicles” “suposa un greuge”. Se-gons Pelegrina, la Policia Local ja ha avisat diversos par-ticulars perquè retirin aquest tipus de cartells.

En relació amb els guals, el Ple municipal va apro-var delegar la recaptació de la taxa a l’Organisme Autò-nom de Recaptació de Tributs Locals, adscrit a la Dipu-tació de Lleida.


L’Ajuntament de Solsona ha aprovat definitivament elprojecte d’urbanització de l’avinguda de Sant Jordi, l’expedi-ent de contribucions del qual es preveu tractar en el Ple del mesvinent. Jordi Riart, alcalde de Solsona, preveu que les obres,que afectaran 11.500 m2 de superfície, s’adjudiquin a primersd’any i s’executin al llarg del 2006.

El Ple ha aprovat desestimar quatre de les al·legacionspresentades pels veïns de l’avinguda i estimar-ne tres. Així,entre altres propostes, finalment s’ha recollit una al·legació queinsta l’Ajuntament a sufragar les despeses de col·locació delscontenidors soterrats. A més, tot i que en un inici l’equip degovern preveia fer una aportació del 20% en la urbanització dela zona, l’alcalde s’ha compromès a estudiar les possibilitats de“fer un esforç pressupostari per tal que l’aportació munici-pal en el finançament de l’obra sigui del 30%”. De fet, lamajoria d’al·legacions presentades al projecte deixen entreveu-re la preocupació dels propietaris per l’import que hauran depagar en l’expedient de contribucions especials. ERC, per laseva banda, ratifica el seu posicionament segons el qual l’Ajun-tament ha de contribuir-hi en un 30% de l’import, en tant queaixí ho fixa un acord de Ple de l’any 2001 per aquells carrers,places o espais per urbanitzar que són d’ús especialment con-tinuat per al conjunt de la població.

Tot i que el projecte ha rebut el suport de tots els grupsmunicipals, l’oposició ha posat en entredit alguns arguments tèc-nics emprats per desestimar determinades al·legacions, referents ala ubicació dels contenidors, les places d’aparcament i la incompa-tibilitat del projecte amb l’accés de vehicles pesants.

Els treballs projectats per a l’avinguda de Sant Jordiconceben el vial com un passeig que s’estendrà des de la plaçade Sant Jordi fins a la plaça del Turó de Sant Magí, que faràcompatibles el trànsit de vehicles en dues direccions amb unazona cívica de 8,5 metres d’amplada. En un costat del carrer,s’habilitaran places d’aparcament. El mateix projecte inclou tam-bé la urbanització del carrer de General Tristany i un petit tramdel carrer de Domènec Costa i Bofarull.

Solsona adjudicarà la urbanització del’avinguda de Sant Jordi a principi d’any

Riart es compromet a fer un esforç pressupostari perquè l’aportació municipal arribi al 30%

El carrer s’urbanitzarà al llarg de l’any que ve

Un cop s’hagin fet els càlculs definitius del cost d’exe-cució de l’obra, l’import de la qual és d’1,2 milions d’euros, elsgrups municipals valoraran l’expedient de contribucions espe-cials, que és previst d’aprovar el mes que ve.

10 442-Divendres, 25-11-2005

L’Ajuntament de Solsonasol·licita que revisin la

senyalitzacióde les carreteres

El consistori solsoní ha demanat enguany la revisió dela senyalització horitzontal de les carreteres que passen perdins del nucli urbà als organismes competents, la Direcció Ge-neral de Carreteres i la Diputació de Lleida. Ho va afirmar elregidor de Governació, Josep A. Pelegrina, en el darrer Ple mu-nicipal, en resposta a un prec formulat per ERC.

El portaveu republicà, Xavier Jounou, va instar l’execu-tiu a fer revisar la senyalització de vials com el de la carretera deSant Llorenç «per evitar accidents». Pelegrina va recordar queperiòdicament es fa la petició tant a Lleida com a Barcelona delmanteniment dels vials. En aquest sentit, la Diputació ja haanunciat que durant el primer trimestre de l’any vinent s’arran-jarà el tram de la Lv-3005 comprès entre la plaça de Sant Jordi il’avinguda del Cardenal Tarancon.

El grup municipal d’El Comú, a més, va demanar a l’equipde govern que faci netejar els embornals de l’avinguda delPont, que són competència de la Direcció General de Carrete-res. Segons el regidor de Governació, ja s’ha sol·licitat aquestaactuació i s’està a l’espera que hi actuïn. Xavier Jounou va dir

que hi ha d’altres embornals embussats al municipi, com araal carrer d’Antoni Gaudí, un fet que Pelegrina va atribuir ales pluges continuades dels darrers dies. La brigada munici-pal té una planificació de neteja periòdica d’aquests foratsde desguàs.

El regidor d’El Comú Marcel·lí Corominas també empla-ça l’executiu local a programar alguna campanya d’educaciócívica del trànsit per promoure el civisme en termes de circula-ció intraurbana, i a dur a la pràctica l’estudi de mobilitat elabo-rat per la Fundació RACC. En aquest darrer punt, Josep A.Pelegrina ha reiterat que les directrius de l’estudi ja s’estanaplicant, amb la conversió de carrers en vials de sentit únic decirculació –als barris del Camp del Molí i de Josep Torregassa–i la instal·lació de bandes sonores en determinats carrers perregular la velocitat dels vehicles, una mesura que de momentnomés s’ha implementat a l’avinguda dels Països Catalans, peròque es preveu estendre en altres punts.


ERC demana que es repassi la senyalització de la carretera de Sant Llorenç

La prevenció dels riscos laborals propis del sectoragroforestal va ser l’objectiu principal de la jornada que esva celebrar fa uns dies al Centre Tecnològic Forestal deCatalunya, a Solsona, i a la qual hi van assistir unes 90persones. Hi van prendre part experts com Francesc Escuer,director del Centre de Seguretat i Condicions de Salut en elTreball de Lleida; Fernando Cortés, inspector tècnic de Tre-ball i Seguretat Social; Josep Bonet, enginyer tècnic agríco-la i tècnic de seguretat; Santiago Caballero, coordinador dela Fundació Lluís Nomen Castellnou; i Manuel Garasa, pro-fessor de seguretat i salut laboral, entre d’altres.

La jornada es va centrar en aspectes com la normati-va sobre riscos laborals, la prevenció, els riscos més impor-tants en les explotacions forestals, agrícoles i ramaderes,etc. Aquesta jornada tindrà continuïtat aquest dijous, 24 denovembre, amb una visita tècnica de Fundación F4, unafundació que fomenta la formació forestal.

La jornada es va completar amb una sèrie d’activi-

El Centre Tecnològic Forestal vaorganitzar una concorreguda jornada

sobre riscos laborals en el sector agroforestal

tats paral·leles com una exposició de cartells de prevenció deriscos laborals, una exposició d’equips de protecció individu-al, o una mostra de manuals, guies i audiovisuals sobre elsriscos laborals.

Riscos laborals Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

11442-Divendres, 25-11-2005

La regidoria de Comerç i Turisme de l’Ajuntamentde Solsona convoca el segon Concurs d’Aparadors deNadal amb l’objectiu de dinamitzar l’ambient comercial alscarrers per les properes festes. La regidoria emplaça totsels establiments del municipi a participar en la convocatò-ria, que serà vigent des del 20 de desembre fins al 5 degener. La temàtica s’ha de centrar en motius nadalencs. Elformat de la composició és lliure, tot i que caldrà que esdisposi en un lloc de l’establiment visible des del carrer.També es valorarà positivament que s’emprin productesque es venguin en el mateix establiment.

Els millors aparadors seran premiats amb 300 euros,el primer; 200 euros, el segon, i 100 euros, el tercer. El jurat,que estarà format per representants del consistori, la Unióde Botiguers i Comerciants (UBIC), la Cambra de Comerç,la Comissió de Turisme Municipal i la Mostra d’Art Jove,farà públic el seu veredicte el dia 5 de gener.

El establiments interessats a participar en el con-curs han d’adreçar-se al consistori, a través del telèfon973 48 00 50 o bé per mitjà de l’adreça electrò[email protected], per inscriure’s prèviament i ob-tenir un distintiu, abans del dia 19 de desembre. Es podenconsultar les bases completes de la convocatòria a l’apar-tat de documents del web municipal (www.ajsolsona.net).L’any passat, una trentena de comerços van participar enla primera edició del concurs.

Segon Concursd’Aparadors de Nadal

Concebuda com una eina de treball per a centres educa-tius, grups de gent gran i de joves per donar-los a conèixer elvoluntariat i els seus objectius, EXPO-VAL, Exposició sobrevalors i voluntariat ha obert les portes aquesta setmana a lasala d’exposicions de la casa consistorial de Solsona. La regi-dora de Benestar i Família, Montse Albacete, ha presentat lamostra com un instrument de sensibilització sobre els valorshumans: “en el món de presses, estrès i competències en quèvivim, tot sovint prioritzem l’interès personal al comunitari.Per tant, hem de recapacitar i intentar posar el nostre granetde sorra pe fer de la nostra societat un món més solidari”.

Organitzada conjuntament per l’Associació Internacio-nal de Voluntariat, Caja de Ahorros del Mediterráneo i l’Ajunta-ment de Solsona, a través d’un muntatge de cartells, l’exposi-ció fa una introducció visual i conceptual als valors i mostra elvoluntariat com un estil de viure aquests valors. Entre d’altres,es presenta una trentena de personatges que, durant el segleXX, han dedicat la seva vida a un valor determinat, com araPere Casaldàliga, Rigoberta Menchú, Stephan Hawking o MartinLuther King.

Dilluns, en l’acte d’inauguració de l’exposició intineranta Solsona, en què van assistir prop d’una cinquantena de per-sones vinculades a entitats cíviques del municipi, MontseAlbacete va aprofitar per agrair “la valuosa aportació a lasocietat” de les associacions solsonines que es dediquen alvoluntariat. La mostra estarà oberta fins al dia 11 de desembre,de 6 a 9 del vespre, els dies feiners, i de 12 a 2 i de 6 a 9 delvespre, els festius.

Els valors humansi el voluntariat,

exposats a l’AjuntamentLa mostra romandrà oberta finsal proper dia 11 de desembre


12 442-Divendres, 25-11-2005


Dijous passat, l’alumnat de l’IES Francesc Ribalta vaadherir-se a la vaga convocada a ESO, Batxillerat i C.F d’arreud’Europa contra el Procés de Bolonya i la creació de l’EspaiEuropeu d’Ensenyament Superior i també contra la LOE. L’actees feia amb col.laboració amb els sindicats d’Estudiants, Coor-dinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC) i Alternati-va Estel.

A les 12 del migdia, l’alumnat va abandonar les classesi es va concentrar al pati del centre, on es va llegir el manifestsegüent:

“El Procés de Bolonya i la creació de l’EEES comporta:- L’homogeneïtzació dels estudis universitaris a nivell eu-

ropeu, deixant de banda les particularitats dels diferentspobles.

- Encamina els estudis universitaris al món empresarial ipermet que les empreses tinguin el control de l’ensenya-ment públic.

- Es planteja modificar i fins i tot eliminar les titulacions queno són rendibles al mercat laboral com Humanitats o His-tòria de l’Art.

- Busca l’elitització i privatització de les universitats, cosaque redueix les possibilitats de molta gent a accedir a es-tudis universitaris.

- Augmenta els costos dels estudis universitaris i perjudicaals estudiants, ja que fomenta la figura de l’estudiant atemps complert, impedint així compaginar feina i estudis.Això fa que gent amb menys diners no pugui anar a launiversitat.

Per altra part la LOE és la modificació de la famosa Llei deQualitat del PP, i encara que n’elimina les coses més descabella-des, segueix mantenint-ne gran part dels aspectes. Això provoca:

- Afavoreix la privatització de l’ensenyament públic i resta

Els estudiants de Solsona s’adhereixena la vaga contra el Procés de Bolonya i la LOE

Es manifestaren per un ensenyament públic, català i de qualitat

Els estudiants es van concentrar a la sortida del Centre

possibilitats a una escola pública de qualitat.- Redueix la democràcia als instituts donant més poder al

director i relegant el Consell Escolar a un segon lloc. Eldirector passa a ser la persona de confiança del govern alcentre, afavorint el control polític.

- Busca elititzar l’entrada a les universitats contemplant la possi-bilitat que cada facultat faci una prova d’accés a part de la Selec-tivitat, cosa que és la continuació de la famosa Revàlida.

- És una llei centralista que impedeix als catalans tenir unmodel educatiu propi que beneficiï al conjunt dels PaïsosCatalans.

- Manté la religió als centres públics impedint que l’ense-nyament públic sigui laic.”

Finalitzada la lectura del manifest, els estudiants vanmarxar del centre per seguir la vaga durant la resta del dia.L’altre centre de secundària, l’Escola Arrels, no va seguir aques-ta convocatòria de vaga.

Un grup d’estudiants va llegir el manifest

13442-Divendres, 25-11-2005

Concurs de Cartells de laFira del Trumfo 2006Tothom qui vulgui participar en el concurs decartells de la Fira del Trumfo pot lliurar laseva obra fins el dilluns dia 29 de novembreAl cartell hi ha de constar:Fira del Trumfo - Solsona - 4 i 5 de març de 2006 -www.firadeltrumfo.com. També hi ha d’aparèixer la imat-ge d’un o més trumfos. La mida del cartell ha de ser DINA3 (297 mm x 420 mm), a tot color, i s’haurà d’entregarsobre un suport rígid, al darrera en un sobre tancat ambpseudònim hi haurà de constar: el nom, adreça i telèfonde l’autor. Premi: 120 euros en vals de compra en botiguesde la UBIC.

Els cartells es podran entregar fins el dilluns dia 29de novembre a la Cambra de Comerç en horari d’oficina.Per a més informació: 636 419 380 (Míriam) www.firadeltrumfo.com

AVUI, Divendres 25 de novembreConferència (UBIC)

10 maneres per vendre mésA càrrec d’Antoni Pasqual de

l’Agrupament de Botiguers de Catalunya (ABC)a les 3 de la tarda a la Cambra de Comerç

Oberta a tothom

Divendres 2 de desembreConferència (UBIC)

Fidelització de clientsA càrrec Valentí Feliu de

l’Agrupament de Botiguers de Catalunya (ABC)a les 3 de la tarda a la Cambra de Comerç

Oberta a tothom

Com en les festes de Nadal dels darrers dos anys, laUBIC (Unió de Botiguers i Comerciants) de Solsona, ja ha anun-ciat la seva voluntat de posar en marxa un cop més la tradicio-nal ludoteca, que en cada edició compta amb més serveis perals infants.

Així, enguany, és previst que els nens i nenes que hiassisteixin puguin practicar diferents tallers aprenentmanualitats, descobrir entitats de la comarca, escoltar contes i,sobretot, jugar. La iniciativa es durà a terme coincidint amb lesdates en que els escolars no van a classe, i tindrà lloc els matinsde les 9 a la 1 del migdia, a les dependències de l’escola dePrimària Arrels, a tocar de la plaça el Camp.

A més de facilitar l’entreteniment dels infants durant lesvacances de Nadal, la ludoteca també té per objectiu promoureel comerç associat a la UBIC, ja que pel sol fet de comprarqualsevol cosa en aquests establiments, els clients disposarand’uns vals de descompte per tal que l’estada dels seus fills enaquest parc infantil els surti a un preu simbòlic.

Pel que fa al seu funcionament, la ludoteca comptarà

UBIC

Munten una divertida ludoteca pelsinfants de Solsona durant les vacances de Nadal

La UBIC (Unió de Botiguers i Comerciants) oferirà aquest servei,des de l’Escola Arrels Primària, els dies que els escolars tenen festa

amb diversos monitors a més a més de les persones que duen aterme els tallers, després de l’èxit de l’anterior edició, en la qualhi van passar més d’un centenar de nens i nenes diàriament. Lainiciativa de la UBIC, com a activitat social que representa,compta amb el suport de l’Ajuntament de Solsona i el ConsellComarcal del Solsonès.

C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - Solsona

NOVETATS TEMPORADATardor - Hivern

14 442-Divendres, 25-11-2005

Comarca Consell Comarcal

El Solsonès s’ha situat en les comarques capdavan-teres de Catalunya en creixement econòmic, segons va pre-sentar el passat dijous dia 17 de novembre a Barcelona l’Anu-ari Econòmic Comarcal de Caixa Catalunya dirigit per l’eco-nomista Joan Oliver. D’aquest se’n poden destacar vàriesconclusions: la primera és la tendència creixent de l’econo-mia catalana tot i haver patit un lleuger retrocés (PIBany 2003 era del 2,97% i el 2004 era del 2,84%) causat perun alentiment en el sector de la construcció. I la segonaés la importància per l’economia catalana dels sectorsserveis i indústria.

Però el que més se’n pot destacar, són els resultats de lanostra comarca. El Solsonès va registrar un creixement del 6,25%,molt per sobre del creixement català, que se situa al 2,84%. La

El Solsonès, tercera comarca deCatalunya en creixement econòmic

El Producte Interior Brut solsoní augmenta un 6,25% enfrontal català que ho fa un 2,84% i situa la comarca com la tercera de Catalunya que més ha crescut.

nostra comarca és la tercera per darrera de la Terra Alta (6,52%)i Ribera d’Ebre (6,27%) que ha sofert un creixement més elevat.Aquest es deu a la intensificació del sector de la construcció. Adiferència del total de Catalunya (5,05%), al Solsonès el creixe-ment ha estat major (8,88%).

Aquest creixement també es deu al creixement cada copmés important que estan adoptant sectors com la indústria elèc-trica ( +11,2%), l’hoteleria (+9,8%) i el comerç (6,6%). Sectorsmolt tradicional a la comarca com són els cereals també hansofert un increment considerable, un 7,7%.

Així doncs, el Solsonès millora la seva economia enre-gistrant un creixement superior al català i gràcies a l’importantcreixement dels sectors amb pes de la comarca: els serveis (51.6%del PIB) i la construcció (15,7%).

Aquest passat dimecres es va fer efectiva la signatura delconveni de col·laboració entre el Consell Comarcal del Solsonès il’Associació de Pares Contra la Drogodependència i Malalts de Sa-lut Mental “Sol del Solsonès” on el Consell es compromet a aportarl’ajut de 3.000,00 euros per tal que l’associació pugui continuaramb les seves activitats, que tenen com a objectiu l’ajuda i reinserciódels drogodependents, l’acolliment als malalts de salut mental i elsuport i/o assessorament a les famílies.

Així doncs, Joan Serra, president del Consell, destacà la im-portant tasca que està realitzant el Sol del Solsonès i el gran esforçdedicat fins el moment.

El Consell aporta un ajut de3.000,00 euros als projectes

del Sol del SolsonèsLa iniciativa es va formalitzar amb la signatura

d’un conveni de col·laboració aquest passatdimecres a la seu del Consell Comarcal

Ja fa un any que l’Àrea de Joventut del Con-sell Comarcal del Solsonès juntament amb el CentreSanitari del Solsonès van iniciar la tarda jove i eltelèfon verd, dos projectes d’atenció al jove onaquests poden realitzar consultes relacionades ambla sexualitat, malalties de transmissió sexual, mèto-des anticonceptius i consum de drogues, entre al-tres temes.

El Telèfon verd (900 720 628) és una líniagratuïta i totalment confidencial que segueix elshoraris de divendres i dissabte de les 23 h fins a les2h de la nit i els diumenges de les 20h a les 23h. Elsjoves que l’utilitzin seran atesos per una infermeraque els atendrà i els informarà sobre quina accióhan de realitzar. Des del mes de gener aquest serveiha rebut 48 consultes.

La Tarda Jove, consisteix en habilitar un copa la setmana, els dilluns de 18:30 a 19:30 hores, unespai de consulta i visita per als joves, totalmentconfidencial i discret, al Centre Sanitari, on hi sónpresents una ginecòloga, una llevadora i una psicò-loga. L’evolució al 2005 ha estat de 24 consultes.

Tarda jove i Telèfonverd, dues eines a

utilitzar per als jovesL’àrea de Joventut del Consell Comarcal iel Centre Sanitari realitzen aquest serveigratuït per a joves per a donar un suport

en temes de sexualitat i drogues

15442-Divendres, 25-11-2005

Comarca Consell Comarcal

La Secretaria General de Joventut ha organitzat propde 60 taules de debat arreu de Catalunya per recollir unampli ventall d’opinions i punts de vista. El material ob-tingut a les taules de debat serà la base de la Llei dePolítiques de Joventut de Catalunya.

De juny fins a setembre, va tenir lloc una primerafase de taules de debat, per tal de recollir idees i opinionsentorn els quatre grans àmbits temàtics de la llei: definicióde les polítiques de joventut, intervencions i instrumentsde les polítiques de joventut, funcions i competències delsdiferents ens públics i participació juvenil. La segona ron-da de taules de debat, que ha estat d’octubre a novembre,ha aprofundit en la definició de les polítiques de joventut,prenent com a punt de partida els resultats de la primeraronda de debat. Aquesta va ser el passat divendres a la seudel Consell Comarcal del Solsonès.

La Llei de polítiques de Joventut permetrà l’adapta-ció del marc normatiu a la nova realitat social, cultural, polí-

Els joves del Solsonès i del Berguedà participen en undebat sobre la Llei de Polítiques de Joventut

tica i econòmica dels joves; l’homogeneïtzació de definici-ons i conceptes en matèria de joventut i l’establiment d’unmarc de regulació que s’adapti a l’actual situaciód’implementació de les polítiques de joventut.

Celebració Noces d’Ori Argent Matrimonials.Canvi de dia

Aquesta festa serà finalment el dia 11 de desem-bre. Ens trobarem a la Catedral, a la missa de 2/4 d’1, quepresidirà el senyor Bisbe. Tots els que ja heu manifestatque volíeu participar al dinar de germanor i els que enca-ra no ho heu comunicat i penseu participar-hi heu d’ad-quirir el tiquet que us facilitaran a la Merceria Nuri (C.Sant Llorenç, 10, tel. 973 48 30 64 o bé 679 381 289) i a laPerfumeria Carme Torres (C. Castell, 48. Tel 973 48 07 11o bé 973 48 13 04). Si voleu informar-vos abans, podeutrucar a aquests mateixos telèfons o a la Casa de la Par-ròquia (973 48 01 23). El període per apuntar-vos-hi s’aca-ba el dia 3 de desembre.

Parròquia Ramon Estany

[email protected]

16 442-Divendres, 25-11-2005

Ajuntament dela Coma i la

PedraA instància de Ricard

Devés Penadès, enrepresentació de Cal Joandel Batlle, SL, es tramital’expedient de llicenciad’obres per a la instal·-

lació d’un hotel rural a lamasia anomenada Cal Joan

del Batlle de la Coma.


AJUNTAMENT DE LLADURSEs fa públic l’expedient de sol·licitud d’Antoni Boix Serra i PilarMartínez Gutiérrez, per la llicència d’obres pel projecte de re-distribució cobert annex a la masia “Casó” per a 4 allotjamentsrurals independents, finca situada en sòl rústec no urbanitza-ble.Es fa públic l’expedient de sol·licitud de llicència d’obres deXavier Bertolín Oriol, amb domicili a la Casa Villaró de la Llenade Lladurs, per la redistribució cobert annex a la masia “el Villaró”per adaptar-hi un allotjament rural independent, finca situadaen sòl rústec no urbanitzable.El Ple de l’Ajuntament, en sessió extraordinària que va tenirlloc el 28 d’octubre de 2005, va aprovar inicialment el mapa decapacitat acústica del municipi de Lladurs.Aquest mapa s’exposa a informació pública, a la Secretariamunicipal, durant un termini de 30 dies perquè els interessats elpuguin examinar i formular les al·legacions que creguin perti-nents. En el cas que no es presenti cap al·legació durant eltermini esmentat, l’aprovació inicial esdevindrà definitiva sen-se necessitat d’adoptar-se un nou acord.

AJUNTAMENT D’OLIUSAcord de contracte temporal per obra o servei i per màximaurgència el senyor David Comitre Sala, com operari de manteni-ment, serveis i activitats.Olius, 8 de novembre de 2005. L’alcalde, Ramon Sala i Argerich

AJUNTAMENT D’OLIUSEl Ple de l’Ajuntament, en sessió duta a terme el dia 27 d’octu-bre de 2005, i amb assistència de cinc dels set membres que elformen va adoptar entre d’altres els acords següents:Per quatre vots a favor i un en contra:1. Imposar les contribucions especials com a conseqüència del’execució de l’obra “Soterrament de les xarxes de serveis del Pide Sant Just”, l’establiment i exigència de les quals es legitimaper l’obtenció d’un benefici o per l’augment de valor de lesparcel·les de l’àrea beneficiada.2. Ordenar simultàniament el tribut concret d’acord amb lessegüents determinacions:2.1. El cost total previst de l’obra es fixa en 1.842.923,23 euros iel cost suportat per l’Ajuntament en 1.417.230,45 euros, un copdeduïdes les subvencions concedides, de 425.692,78 euros.2.2. Es fixa la quantitat que es reparteixen els beneficiaris en468.000 euros, corresponents al 83,8% del cost suportat(558.693,26 euros) de la part del projecte que contempla l’enllu-menat públic i la xarxa de telecomunicacions. Aquesta quanti-tat té el caràcter de mera previsió, ja que finalitzada l’obra, si elcost real és més alt o més baix que el previst, s’ha de prendreaquest cost a efectes del càlcul de les quotes, s’han d’asse-nyalar els subjectes passius i s’han de girar les liquidacionsnecessàries.2.3. S’aplica com a mòduls de repartiment de la base imposableels metres lineals de la longitud de façana (60%) i els metresquadrats de la superfície (40%) de les parcel·les beneficiades.3. Aprovar la relació de subjectes passius i les quotes singularsque resulten d’aplicar a la quantitat que es reparteixen els be-neficiaris el valor dels mòduls aplicables, segons consta en eldocument annex.

Es lloga nauAl C. Timó al

Pol. Industrial d’Olius

Raó: 661 28 73 36

17442-Divendres, 25-11-2005

Poesia Josep M. Borés

L’Àngel Blau a Andorra va ser el local que va veure néixer,a principis d’octubre, l’obra de l’Eva Pallarès. Una pre-sentació a càrrec de Marc Vila, president de Premsa An-dorrana, SA, seguida d’una explicació i una lectura dediversos dels seus poemes, va donar peu a una festa queva reunir familiars i amics de la solsonina.

OBSESSIONSd’Eva Pallarès i Sala

Edita: Edicions delDiari d’AndorraCol.lecció Originals

48 pàginesPreu: 12 €

Trobareu el llibre alVerdaguer, al Pellicer,al Boli Bola o al Dach

“La necessitat imperiosa d’escriure, la passió i la catarsi que provoca”, aquestesparaules volen expresar el que sent l’Eva Pallarès quan escriu i és el motiu del perquè aquestllibre que us presentem hagi vist la llum.

Eva Pallarès, solsonina, nascuda el 75, va vist com el seu recull de poemes ja és unaobra, ja és impresa, llegida i descoberta, ja no és seva. l’Eva resideix a Andorra, on treballade correctora de català al Dirari d’Andorra i ens comenta que fa força anys que escriu.Obsessions és el seu primer llibre, accèssit de poesia en la setena edició del premi MiquelMartí i Pol i que ha publicat Edicions del Diari d’Andorra.

Ens trobem davant d’un llibre acurat on l’edició, les tipografies i la paginació formenpart del joc i donen relleu a la poesia. Imatge que també es converteix en poesia visual. “Vullexplicar la meva visió del món” ens comenta l’Eva i “aquesta és la meva manera d’expres-sar-me”. Enhorabona per permetre que també ho fem nosaltres.

18 442-Divendres, 25-11-2005

Oliana Marcel Ribera - Arxiu Fotografic Marcel Ribera

Fira de

Tots Sants 2005El passat dia 1 de novembre la Vila d’Oliana vacelebrar la Festivitat de Tots Sants amb la tradicionalFira. Entre els diferents productes exposats a la salapolivalent hi havia els de Taurus. El tret de sortidade la Fira va tenir lloc a les 12.00 hores del migdiadavant l’ajuntament. Aquí es va poder gaudir d’unaperitiu amb productes típics de la comarca. La 9a.mostra ramadera era vora l’ajuntament. Referental pavelló Francesc Betriu, cal dir que vam poderveure exposicions i un parc infantil. Aquest any, a les11.30 hores, als terrenys de damunt del pavelló, perprimera vegada, va haver-hi una trobada de cotxesràdio-control 1/6 TT. Una altra exhibició que vamtenir aquest any va ser la d’esports rurals bascos.

Exhibició de cotxes ràdio-control.

Inauguració de la Fira per les diferents autoritats assistents a l’acte.

Esports rurals bascos.

Visita de la gent al local social del Club de Futbol d’Oliana.

Les Puntaires ensenyant els seus treballs.

19442-Divendres, 25-11-2005

Aquest diumenge passat es va ce-lebrar el Dia Mundial de les persones"Sense Llar", amb el lema "necessitoun sostre... i respecte, afecte, forma-ció, seguretat, autonomia... drets hu-mans a temps complet"

Càritas i FACIAM (Federació d’As-sociacions de centres per la integració iAjuda als Marginats) han fet eco del pro-blema d'exclusió social que segueix afec-tant a unes 30.000 persones que no te-nen habitatge.

En aquesta edició, les entitats pro-motores del Dia Mundial dels Sense Llarvolen cridar l'atenció dels ciutadans so-bre la realitat humana d'aquelles perso-nes amb un nom i una cara pròpies quees veuen obligats a viure condicionsindignes, agressions i violència física,la falta d'un espai digne, dificultats peraconseguir un tractament mèdic, rebuig

20 de novembre de 2005, Dia Mundial dels Sense llar

social i falta quasi absoluta d'intimitat idrets a preservar la seva pròpia imatge .Cal destacar el precari estat de salut quepateixen un 30% de les persones sensellar: la meitat d'aquest percentatge patei-xen depressions; el 43% beuen o han be-gut en algun moment de la seva vida,quasi el 50% posen en relació el fet deconsumir alcohol amb estar al carrer; el16% ha consumit altres drogues; el 11%ha patit algun problema greu de salut men-tal; un 7,7% han patit maltractament perpart de la seva parella i un 3,8% agressi-ons sexuals, a l’edat adulta.

És especialment alarmant la situaciódels joves (que representa la quarta partdel total): el 66% són fills dedrogodepenents o alcohòlics, el 62% vapatir maltractaments en la seva infantesai el 90% va haver d’abandonar la llar fa-miliar durant l'adolescència.. Tots ellssón el resultat que 2 de cada 3 jovessense llar han tingut intents de suïcidiabans dels 20 anys.

El treball per a la inserció d'aquestespersones ha de tenir tres trams: Facilitarl'accés als drets cívics i socials (respectea la dignitat, habitatge, atenció mèdica...)Ampliar i millorar el món de les relacions(companys, amics, veïns, familiars) i aju-dar a retrobar el sentit a la vida(autoestima, projectes i il·lusions...).

Nosaltres com a ciutadans podem col·-laborar per millorar alguns dels punts an-teriors. Com a voluntaris del grup hemconegut altres formes de viure la vida,

Càritas Grup de voluntaris del Sense Llar “transeünts”

persones que han decidit acceptar l'aju-da d'uns desconeguts i tan uns com elsaltres ens hem enriquit en l'experiència deconèixer, escoltar i compartir momentsdolços i amargats.

Cal tenir en compte que no tots sur-ten del món paral·lel del transeünt, peròsempre saps que indiferentment del camíque escullin des de Càritas i del grup delvoluntaris s'els ofereix l'oportunitat.

L'article va dedicat a aquells tran-seünts que han acceptat el suport delgrup de voluntariat i Càritas. Tots ellsamb un nom, una cara , una vida i queformem part dels nostres records. Si-gui quin sigui el camí escollit, gràciesper haver-hi participat.

Grup de voluntarisCaritas Arxiprestal, Solsona - Morunys

Associació Estel del Solsonès

27 de novembreDinar de germanor enhomenatge als socis de més de85 anysMissa a la Catedral de Solsona.Dinar a Can Puig - Entrega d’obsequis als socis home-natjats. Ball en directe.Després de la Missa hi haurà servei d’autobús per traslla-dar-se al restaurant. Preu del tiquet: 20 euros. Hi pot par-ticipar tota la gent que vulgui, socis i no socis. Per més infor-mació mireu programa a part.

Diumenge, 11 de desembreExcursió Pre-NadalSortida a les 8 del matí de l’Estació d’autobusos. Paradaper esmorzar. Visita a Esplugues de Francolí i Monestir dePoblet. Gran dinar nadalenc a l’Hostal del Senglar. A latarda farem una paradeta. Hi haurà un motiu nadalenc pertots els participants. Preu: 38 euros socis. 40 euros nosocis. Podeu recollir els tiquets al local de l’Associació.Tel. 973 48 10 47

Hi Col.laboren:Departament de Benestar i Família de la Generalitat, Ajunta-ment de Solsona, Consell Comarcal del Solsonès

20 442-Divendres, 25-11-2005

Creu Roja Solsona

Dia internacional contra laviolència domèstica

Un dels principis fona-mentals de la nostra entitatsón els drets humans. Avui,25 de novembre, dia inter-nacional contra la violènciade gènere, volem afegir-nosa l’homenatge que aquestdia suposa per a totes lesvíctimes d’aquest fet, ja quela violència és en gran me-sura una vulneració del prin-cipal dret humà, és a dir, la vida.

És per això que Creu Roja Solsona, ha donat diners reco-llits en diferents activitats, a dues entitats que lluiten perconscienciar, eradicar i ajudar tot el que envolta la violènciaenvers les dones.

Les donacions s’han fet a l’Associació de Dones delSolsonès, la qual destinarà els diners a l’assessorament psi-cològic de les víctimes i a la conscienciació de la poblacióenvers aquest problema i a l’Associació Acció contra la vi-olència domèstica de Nou Barris de Barcelona, on l’aporta-ció econòmica serà destinada al pagament de les despesesde representació jurídica en els casos urgents o complicatsde dones sense recursos, on el torn d’ofici no és suficient.

Associació de Dones del Solsonès

Al 1981, el 25 de novembre va ser declarat dia internaci-onal contra la violència envers les dones, en la primera trobadafeminista d’Amèrica Llatina i el Carib, que es va realitzar aBogotà, Colòmbia, ja que en aquesta trobada, les dones varendenunciar la violència que patien tant a nivell domèstic, com anivell bèl·lic. Es va escollir aquest dia, perquè 21 anys enrere, aRepública Dominicana varen assassinar tres activistes políti-ques a mans de la policia secreta del dictador Rafael Truijillo,un 25 de novembre. Al 1999 l’ONU va donar caràcter oficial aaquesta data.

L’Associació de Dones del Solsonès, vol mostrar la sevacondemna a totes les manifestacions de violència en general i ales dones en particular. Pensem que aquesta vulneració delsdrets és un problema de tots/es i per tant entre tots/es hem deconscienciar la gent que ens envolta i a nosaltres mateixos/esde l’esmentat problema, educant per una vida igualitària, on laviolència masclista quedi eradicada. Esperem que a poc a poc,no haguem d’escriure sobre aquest tema, ja que això voldrà dirque la violència envers les dones s’haurà acabat.

Per homenatjar i recolzar les víctimes que han mort a

Dia internacional contra la violència envers les dones

Catalunya durant aquest any (14), totes les del territori es-panyol, totes les del món, i totes aquelles que encara hoporten en silenci, la nostra associació realitzarà les següentsactivitats:

• Dia: 25 de novembre• Lloc: Residència d’avis de Sant Llorenç de Morunys• Hora: 20:00 horesTaula rodona-col.loqui sobre la violència envers les dones, ambla participació de Barto Gómez (responsable de relacions ambla comunitat dels Mossos d’Esquadra del Solsonès), NúriaMontoriol (Psicòloga d’Àncora) i Trini Esteve (víctima i exem-ple de superació)

• Dia: 1 de desembre• Lloc: Plaça Sant Joan de Solsona• Hora: 21:00 horesActe homenatge a les víctimes amb la participació del grup deGospel Free Songs.

Calendari activitats Creu Roja SolsonaNovembre-desembre 2005

• 26 de novembre: SOM.NIT al Collins• Desembre: Campanya de reis, recollida de joguines• 1 de desembre: Activitats pel dia internacional de la sida• 3 de desembre: Activitats dia sense alcohol• 10 de desembre: SOM.NIT al Black River• 17 de desembre: Trobada de voluntaris de Creu Roja Solsonès• 17 de desembre: Xocolatada per la Marató de TV3• 18 de desembre: Avituallament de la Caminada Popular per laMarató de TV3• 5 de gener: Preventiu Nit de ReisReunions de voluntariat

• Cada dijous a les 20:00 hores, tenim reunió de voluntaris/esjoves (de 16-30 anys)• Un dijous de cada mes, a les 16:00 hores, reunió amb voluntaris/es adults/es (a partir de 30 anys)

PARTICIPA-HI - Creu Roja Solsona - C/ Sant Agustí, 22 -Solsona. Tel. 973 48 06 52 - [email protected]

21442-Divendres, 25-11-2005

Resolució amb motiu del 25 de novembre, diainternacional contra la violència vers les dones:

Moltes violències, més respostes

Grup d'ICV al Solsonès

La violència de gènere es dóna de moltes formes, entots els àmbits de la societat. A més de la física i sexual, i sovintabans, hi ha violència psíquica o econòmica. En tot el món, unade cada quatre dones pot ser víctima d’algun abús físic, psí-quic, sexual o d’un altre tipus, en general per part d’algun mem-bre de la família o d’una persona coneguda. Són expressionsextremes dels valors patriarcals, que perpetuen una relació desuperioritat i poder dels homes vers les dones. Alguns delsàmbits en els que es produeix aquesta violència són:

L’esfera de parella i familiar s’ha mantingut fora de qual-sevol tipus d’intervenció social i política. Però dins la llar hi harelacions de poder socialment legitimades, per les quals l’homeha d’ocupar una posició de domini en la família. Aquest dominies pot exercir, en casos extrems, de forma violenta a través delcontrol de la sexualitat, la coerció de moviments o altres mit-jans. Durant aquest any, han mort a Catalunya 14 dones vícti-mes de la violència de gènere. D’aquestes, 9 dones han estatmortes a mans de les seves parelles o exparelles.

En l’àmbit laboral la violència de gènere es pot sostenir,entre d’altres, per les relacions de poder, l’ambient resistent iculpabilitzador de les dones per la seva participació en el mer-cat de treball, o en la precarietat laboral que pateixen. L’assetja-ment laboral i l’assetjament sexual són fenòmens que en elsdarrers anys s’han denunciat creixentment. Avui sabem que, aEuropa, més de 12 milions de persones pateixen aquesta pro-blemàtica en el seu entorn de treball. Prop d’un 70% de lesvíctimes de l’assetjament laboral són dones. Durant l’any 2004es van produir 372 denúncies de dones per assetjament sexual.

Cada cop som més conscients que també hi ha violènciade gènere en l’esfera comunitària. Es produeix en tots els grupsd’edat i en tots els àmbits, també als entorns més immediats. Elslligams entre víctimes i agressors poden ser molt diversos, even-tuals o consolidats, però degeneren en fenòmens com l’assetjament,la coerció de la llibertat, les amenaces o les agressions sexuals.

Per tot això calen polítiques diversificades, que es rea-litzin de forma integral i a partir d’un compromís explícit simbò-lic i econòmic de les administracions públiques:

Les administracions han de considerar la violència comun assumpte propi. Cal canviar jerarquies masclistes, que legi-timen aquesta violència. Això vol dir prevenir i reaccionar. Elsdrets de les dones són drets humans que han estat sistemàtica-ment ignorats però que han de guiar l’acció dels governs. A leslleis. A l’Estatut d’Autonomia.

Cal que les administracions destinin recursos públicsdiversificats per a les víctimes de violència de gènere. Calenespais d’acollida, però també proporcionar informació, preven-ció i detecció per evitar arribar a situacions extremes. I quan lesdones decideixen trencar el cercle de la violència cal que tin-guin tot el suport públic per accedir a l’habitatge, trobar o can-viar de feina, etc. Per refer la seva vida.

La violència de gènere existeix a tots els països del món,en diferents formes com la mutilació genital, els crims per la doto els femicidis de les maquiles. Al món, 135 milions de dones i

nenes han patit mutilació genital, una xifra que s’incrementa endos milions cada any. A més a més, la mutilació genital ha co-mençat a produir-se en les comunitats d’immigrants als païsosOccidentals. Els poders s’han de comprometre amb la defensadels drets de les dones realitzant polítiques de cooperació itambé garantint els drets de les qui arriben a casa nostra fugintde la violència. Les dades mostren que el nombre de víctimesmortals causades per la violència de gènere es multiplica percinc entre les dones estrangeres respecte de les nacionals. Calposicionar-se contra els estats que són espectadors inactius ocòmplices d’aquesta xacra.

Totes les polítiques que afecten la vida quotidiana po-den ser eines de prevenció, detecció i atenció a les víctimes deviolència de gènere. La llibertat de les dones és l’element claucontra aquesta violència. La justícia social i econòmica sónrequisits per fer-la real.

Per tot això saludem la proposta de llei dels drets de lesdones per l’eradicació de la violència masclista, que abordala problemàtica de forma integral en incloure tant les formesd’exercir aquesta violència com els àmbits en els que es potproduir. La llei, que s’ha elaborat des del punt de vista delsdrets (amb un criteri general d’universalitat), reconeix diversesformes d’acreditar la violència que donen accés als serveis quecontempla la llei, sense que hi hagi d’haver denúncia penal,donant un nou sentit al conjunt de la tasca de prevenció, aten-ció i recuperació. En ampliar la noció de violència amplia i diver-sifica també els tipus de recursos i les mesures a què podenaccedir les víctimes. La llei reconeix les competències dels enslocals així com el paper de les assocacions de dones en el des-envolupament de les polítiques necessàries per eradicar la vio-lència masclista.

I, sobretot, demanem més recursos econòmics públicsper a l’aplicació de la vigent Llei Estatal 1/2004 i la futura lleiAutonòmica, per evitar que aquestes propostes quedin des-virtuades en un moment històric únic per a fer front a la xacrasocial de la violència de gènere.

22 442-Divendres, 25-11-2005

Artesans Cambra de Comerç - Celsona Informació

Si parlem d’artesans hi ha unaparada obligada a la Plaça del Camp deSolsona.

Vicenç Jané hi té el taller de joie-ria. On les tècniques de fundició i elstornejats, tan i tan antics, conviuen ambels processos de microfusió per induc-ció amb control de temperatura d’últi-ma generació.

Així és com en Vicenç fon el me-tall noble, tan preuat a través dels se-gles, amb foc i amb les pròpies mans.D’aquesta manera es realitzen les pecesd’or que després seran venudes al pú-blic a les seves botigues de Solsona iTàrrega.

És curiós observar un taller tanpoc habitual on es pot trobar la com-bustió d’oxigen i hidrogen en un sopletultradireccional, al costat d’un austerboril de fusta i ferro i dels crissols deceràmica de tota la vida. I fins i tot potresultar divertit, quan travesses el vidrede la botiga, trobar peces en restaura-ció com el Reliquiari d’Iborra (S.XVI) oel Bàcul del Sr Bisbe, al costat d’unaesclava o aliança tornejada, rera unalupa, on s´hi està encastant a mà labrillanteria segons l’estil dels clavatspresentats a l’última fira internacional.

Són les dicotomies pròpies del’artesania d’avui, on el més preuat sónles mans i l’estil propi, però sense dei-xar d’estar mai obert a les últimes ten-dències del disseny i la moda.

Taller de joieria Vicenç JanéVicenç Jané i Gemma Jolonch

Col.legiats 719 i 720 del Col.legi de Joiers i Orfebres de Catalunya

Pl. del Camp, 1125280 SOLSONA

Tel. i fax. 973 48 30 [email protected]

Quan el metall estorna admiració

Fonent or en un crissol

La nostra matèria prima:Or de 24 quirats, barrejatamb plata i coure per arribara or de 18 quirats Col.lecció Nadal 2005 en procés

Encastant brillants

El Vicenç treballant a l’estellera

Fonent or en un crissol per omplir la llingotera

23442-Divendres, 25-11-2005

L’Entrevista Ramon Estany

El Rubén és un jove solsoní de 19 anys que estàfent el segon curs de magisteri d’educació física.També és instructor de tennis i juga a futbol amb elLladurs. I a les estones lliures, practica una aficióque té de ben petit, el dibuix.

• Des de quan tens aquesta afició pel dibuix?Ja de petit m’agradava molt dibuixar, hi tenia molt bona traça i,de fet, em sortia més bé que els altres companys.

• I no vas pensar a dedicar-t’hi professionalment?Quan era petit, amb els companys vam fer el primer negoci,venent dibuixos al carrer, però quan el professor se’n va assa-bentar ens va requisar la paradeta, i aquí es va acabar l’empre-sa.

• Però no has deixat mai de dibuixar?Ho vaig aparcar temporalment a causa dels estudis, però enconèixer la nòvia, hi vaig tornar quan vaig fer-li un dibuix per aella. Aquell retrat em va animar a reemprendre l’afició.

• Què t’agrada més dibuixar, retrats?De fet, amb el que disfruto més és dibuixant cotxes, però também’agrada el món del disseny i els logotips. Amb els cotxes,agafo una fotografia o imatge real, i el modifico o invento de-talls.

• A partir de quin moment vas entrar en el món de les carica-tures?Va ser per casualitat. La meva tieta va celebrar els 25 anys decasada, i em van demanar si els podia fer un retrat per regalar. Elque passa és que en fer-lo, em va sortir més caricatura queretrat. Després, la cosina de la meva nòvia es casava i tambévaig fer-los una caricatura.

• Quin és el secret d’una caricatura?Cal mirar l’element que destaca més, el nas, les orelles. Jo, ambun cop d’ull ja veig com serà la caricatura.

“Amb un cop d’ullja veig com seràla caricatura”

Rubén Pérezdibuixant i caricaturista

24 442-Divendres, 25-11-2005

El divendres 11 de novembre els alumnes de 5è de l’es-cola Setelsis van fer una sortida a Lleida. Després d’anar a VallCalent i als Camps Elisis, van visitar la Seu Vella.

Quan van arribar a Vall Calent, els van separar en dosgrups. Van veure l’ànec coll verd, el flamenc, cigonyes, bernatspescaires.... Els van veure des d’una cabana amb prismàtics.També van veure óssos, cèrvols, guineus i animals ferits. Des-prés van estudiar uns insectes molt petits i van fer un experi-ment.

Llavors els va venir gana i van anar als Camps Elisis adinar. Al cap d’una hora van anar a la Seu Vella.

Un grup va anar al presbiteri, després per passadissosi el guia anava explicant tot el que es veia. Van arribar a la torre.Allà el guia els va dir qui s’atrevia a pujar-hi perquè feia 61 m

Cinquè va a Lleida

Educació CEIP Setelsis

d’alçada i tenia 238 graons. Era una escala de cargol cada vega-da més estreta i inclinada. Dins de la torre hi havia dues campa-nes, una de gran que es deia Silvestre i una petita, la Campane-ta. Tots els nens volien que sonessin! Una vegada a dalt, queera com un terrat, vam gaudir del paisatge i vam agafar aire.Després...cap baix.

El Claustre és el tercer més gran del nostre continent.Amb les seves formes gòtiques i musulmanes era totalmentpreciós.

Si tens algun animal que no el vulguis porta’l al Centrede Recuperació de Vall Calent. Si vols veure molt bé Lleida,hauràs de pujar 238 graons i 61 metres.

Joseph, Núria P, Loubna, Abdenour, Albert P, Albert B,Ferran, Albert M, Aixa i Magda.

Tota la colla als Camps Elisis

Després de pujar tots els graons

Experimentant a Vall Calent

25442-Divendres, 25-11-2005

Al llarg d’aquesta setmana a l’escola ens han acompa-nyat el Zakaria i el Xavi per tal d’ensenyar-nos música i dansaàrabs. A part de conèixer alguns elements de la cultura àrab, els

Provant els instrumentsTaller àrab CS2 023: Taller de percussió

Educació CEIP Setelsis

Taller de música àrab a l’escola

nens i nenes de Cicle Mitjà i Cicle Superior han pogut gaudiramb ritmes que ells mateixos feien amb percussió de diferentsinstruments. Ha estat una classe de música molt dinàmica!

Dimecres 16 de novembre, els alumnes de 3er i 4rt d’ESOde l’Institut Francesc Ribalta i de l’Escola Arrels II vam tenirl’oportunitat d’anar conjuntament al teatre per a assistir al mo-nòleg de Charlie Taylor “The Guiri”, organitzat pels profes-sors d’anglès de les dues escoles.

El monòleg és una sàtira, i com a tal, l’actor fa un llargrecorregut, en clau de burla, ironia i ridícul, per tot un seguit deprejudicis que existeixen vers els estrangers en qualsevol país.També repassa algunes bogeries i vicis individuals i humans, icerts abusos o deficiències. Les primeres conclusions són queningú no en va sortir indiferent, i que les opinions, reaccions iimpressions són molt variades.

Des del punt de vista del desenvolupament personal,no podem desaprofitar l’ocasió que una activitat com aquestaens ofereix de transmetre valors que són essencials per a laconvivència. La sàtira, gènere que té com a objectiu principalprovocar una millora, ens ofereix, ja sigui a través de l’empatiao del ridícul a un mateix, l’oportunitat d’esdevenir més res-pectuosos i tolerants. Malgrat les diferències i la diversitat,sempre existiran punts coincidents i llenguatges universalscom el futbol o la música.

L’actor, que viu a Saragossa des de fa anys, se centra en«els manyos». Alguns destaquen que els hauria fet gràcia uncontrast amb el tarannà català. Una vegada més això ens mos-tra que tots som estrangers fora del nostre petit lloc, i quequalsevol coneixement lingüístic o cultural és valuós per des-envolupar la consciència lingüística.

Pel que fa a l’aprenentatge de l’anglès la majoria opina

The Guiri: monòleg en clau de sàtira

Educació IES Francesc Ribalta - Departament de Llengües estrangeres

que no hauria calgut que traduís tant si hagués parlat unamica més lent. Alguns alumnes també han esmentat que els haservit per a millorar la seva comprensió oral de l’anglès i queaixò avui en dia és important.

Quant a la posada en escena, opinen que el violí i lasamarreta del Chelsea van ajudar força. A algun d’ells, cap alfinal, el monòleg se li va fer una mica llarg.

Molts dels alumnes valoren el fet que es duguin a ter-me activitats semblants. L’activitat ha estat, per tant, un espaiimportant per a tenir en compte punts de vista diversos i esta-blir connexions i relacions dins el context social, cada vegadamés plurilingüe i pluricultural, en què estem immersos.

26 442-Divendres, 25-11-2005

Alumnes d’ESO d’aquest centre participen en unessessions de treball on se’ls informa i s’analitzen lesprimeres relacions entre els joves d’avui

L’Escola de Secundària Arrels està duent a terme aquestsdies una sèrie de sessions en les quals posa al damunt la taulales primeres relacions entre els nois i noies més joves, per talque ells mateixos en facin una reflexió en veu alta. Els tallers,conduits pel sexòleg Santiago Frago, tenen com a objectiu do-nar als alumnes una visió diferent de l’inici de les relacionssexuals en tots els seus sentits.

Per tal que aquestes sessions siguin el màxim de profi-toses possible, el centre ha distribuït l’alumnat en grups detreball, en els quals només hi participava el dr. Frago, sense laintervenció de professorat, amb la finalitat que els nois i noiesno se sentissin inhibits a l’hora d’intervenir. Així, entre les te-màtiques més abordades hi han tingut també un paper impor-tant els diferents mètodes anticonceptius existents.

Educació Escola Arrels

Les relacions de parella entre adolescents, tema dereflexió entre els estudiants de l’Escola Arrels

Educació Escola Arrels

La setmana de Santa Cecília ens van venir a veureuns professionals de la música i el ball gitano.

Primer ens van explicar d’on venien, la sevacultura i algunes de les paraules peculiars de la llenguagitana, també ens van dir que paraules com «chaval» veni-en del gitano. Seguidament també ens van ensenyar a to-car diferents instruments als ritme de les «palmes» i també

Setmana de Santa Cecíliaa tocar la caixa gitana i el tam-tam i també els ritmes que espot tocar amb la guitarra i altres instruments.

En els últims moments també vam ballar una micacom ballen ells i elles.

Informa: Marta Puig5è B - Escola Arrels

Santiago Frago ha destacat l’interès dels estudiants peraquest tipus de tallers, mentre que els participants han comen-tat, per la seva banda, l’objectivitat amb que s’han tractat elstemes d’una forma amena i entenedora.

27442-Divendres, 25-11-2005

AVUI divendres, 25 de novembre a les 20,30hA la sala d’actes del Casal de Cultura

Reunió sobre el POUMOrganitzada: El Comú del Solsonès

Oberta a tothom

Festa de l’all i oli a Sant ClimençDissabte, 26 de novembre de 2005

A les 10 de vespre ballarem al so del solista«CHARLY», els que no ballin podran explicar històriesde la vora del foc a la vora del foc.

Durant el ball sortejarem un xai i hi haurà servei debegudes i entrepans, amb all i oli de codony, és clar.

Tots esteu convidats a provar-lo. A ballar i disfrutarCol.laboradors: l’Ajuntament i tots els veïns i veïnes deSant Climenç.

Vetllada Musicalde Santa CecíliaDissabte, 26 de novembre de 2005Concert a la Sala dels Sants Màrtirs,al Palau Episcopal, 10 de la nitActuacions de: -Àtic Taller Musical -Vox Musici (grup vocal) -Riot Kids ( grup de rock) -Raquel Garrido (violí) i EduardTamames (piano) -Francina Ribas (piano) -Escola Municipal deMúsica -Orfeó Nova Solsona

Diumenge, 27A les 10’30 del matí, visita del “Gòtic del Museu Diocesà”,acompanyats per Jaume Bernades, director del Museu.

Conferència

L’Escola inclusivaPere Pujolàs(Professor de pedagogia de la Universitat de Vic)

És aquella escola per a tothom i que no fa cap distincióper raó de procedència, color, sexe, llengua, religió,discapacitat, sobredotació, origen social o qualsevol al-tra condició.

Xerrada per a pares:• Dia: dimecres 30 de novembre del 2005• Hora: 9:30 del vespre• Lloc: Sala d’actes Cambra de Comerç (Avda PaïsosCatalans, núm. 7)

Hi esteu tots convidats!

Ball Country a LladursL’Ajuntament de Lladurs ha organitzat, per segona ve-

gada, un curs de ball country per a totes aquelles persones queels agradi aquesta modalitat i vulguin aprendre els primers pas-sos o vulguin passar una estona divertida ballant i repassantels que ja coneixen. Les classes es fan al local social de Lladurs,els dissabtes a la tarda, de 2/4 de 8 a 2/4 de 10, i és obert atotes les edats i a tothom que hi vulgui anar. El preu és de 5euros per persona i durarà fins a mitjans de desembre. Peranar-hi, només cal que us presenteu al local social a l’horaque comença el curset.

Carnaval 2006reunió informativa

La junta de l’Associació de Festes del Carnavalde Solsona convoca a una reunió informativa als socisdel carnaval, a les comparses, i a tots els solsonins, ambel següent ordre del dia:1.- Presentació de la nova junta2.- Presentació del cartell del Carnaval 20063.- Esbós del programa4.- Socis5.- Comparses6.- Pressupost

La reunió tindrà lloc el dia 26 de novembre a les 18:00hores, a la sala d’actes del Casal, al passeig Pare Claret.

L’Associació Cultural el Crit organitza:

Divendres de cinema musicalNovembre, tots els divendres a les 22:00hAl Teatre Comarcal• Divendres, 25 de novembre 2005

Purple Rain (Prince)

Nota informativa delCentre d’Estudis LacetansSolsona: Oppidum Longum...II

2n Cicle de conferències sobre la història deSolsona i el Solsonès

La conferència programada pel dia 3 de desem-bre sobre Solsona i la il·lustració, s’aplaça pel dissabte17 de desembre.

El tema que es tractarà serà «El bisbe Lasala» acàrrec del professor Rafael Pérez.

La Junta

Cartellera

28 442-Divendres, 25-11-2005

Música Àtic Taller Musical

L’Àtic Taller Musicalparticipa a la festa de

Santa Cecíliade Manresa

Cinquè aniversaride l’Àtic Taller Musical

Aquest és el cinquè curs escolar per a l’Àtic TallerMusical. Al llarg d’aquests cinc anys hem organitzat i hemparticipat en molts actes musicals, tant a Solsona com enaltres llocs on s’ha fet activitats relacionades amb la músi-ca. Així, per exemple, hem consolidat ja alguns actes compoden ser la cantada de nadales al carrer, els campamentsmusicals a Montpol juntament amb l’escola l’Antàrtida deSarrià o les audicions de fi de curs a la plaça Sant Isidre, a mésde col·laborar en actes organitzats per entitats solsonines.

D’aquesta manera i amb ganes de treballar hem arri-bat a tenir una gran quantitat d’alumnes de diferents instru-ments, a més d’un grup de gospel format per trenta adults.

Per celebrar tots aquests èxits i amb motiu del cinquèaniversari, durant aquest curs organitzarem diferents actes.

Començarem per la tradicional cantada i tocada denadales al carrer, però també organitzarem un concert d’ani-versari en el qual presentarem el disc de l’Àtic Taller Mu-sical, gravat amb peces interpretades íntegrament pelsnostres alumnes.

De tot això, i de més novetats, us n’anirem infor-mant properament.Per tercer any consecutiu, un grup d’alumnes

de l’Àtic Taller Musical de Solsona participen ala festa que la Unió Musical de Bages celebra aManresa amb motiu de la patrona de la música

La Unió Musical de Bages ha organitzat un anymés el tradicional concert de Santa Cecília que aquestany s’ha celebrat a la Sala Ciutat de Manresa. La festa,que va tenir lloc diumenge a la tarda, va consistir en unconcert que va oferir la Unió Musical del Bages, acom-panyada de 202 alumnes de música, entre els quals hihavia els de l’Àtic de Solsona, al costat d’altres alumnesd’escoles de música com Cardona, Manresa, Berga, Puig-reig, Sallent, Santpedor, Calaf, Martorell..., que van mar-xar amb un diploma d’agraïment.

A causa del gran nombre de músics que hi partici-paven, es va haver de fer dues sessions del concert, unaa les 5 de la tarda i una altra a les 8 del vespre. Els alum-nes de l’Àtic van participar a la sessió de les 5, amb unagran presència de públic, que els va homenatjar amb nom-brosos aplaudiments.

Des de l’Àtic creiem que és una bona experiènciael fet que els nostres alumnes puguin tocar al costat d’al-tres músics de diferents escoles i amb diferents nivells iens sentim molt orgullosos d’haver pogut participar,per tercer any consecutiu, en aquesta festa tan entra-nyable per als nostres músics i volem agrair la paciènciade pares i alumnes durant els assajos i l’esforç que fanper poder participar en tots els actes que organitzem.

Lucy es deixa sentir ambforça a l’Sputnik

Divendres passat l’emblemàtic local solsoní del’Sputnik va acollir un concert d’una formació els componentsde la qual ja són ben coneguts pel públic solsoní.

Interpretant versions de temes molt coneguts delsRollings, Beatles, Sting, etc... la veu inconfusible de Glòria Tà-pia va seduir a un públic que omplia la sala.

Lucy són: Iuja, als plats, Glòria a la veu, Alexis al baix, Davit als teclats i Xevia la bateria

Concerts Ramon Estany

29442-Divendres, 25-11-2005

Ctra. de TCtra. de TCtra. de TCtra. de TCtra. de Torà, 25 - Torà, 25 - Torà, 25 - Torà, 25 - Torà, 25 - Tel. 973 48 17 19el. 973 48 17 19el. 973 48 17 19el. 973 48 17 19el. 973 48 17 [email protected]@[email protected]@[email protected]

El passat dissabte dia 19 de novembre vam fer la segonasessió del taller de cobla. Aquesta sessió es va dedicar a veure,sentir i provar els instruments de vent-fusta: flabiol i tamborí,tible i tenora.

Primer de tot es van interpretar algunes peces peraquests instruments, llavors, es van ensenyar les característi-ques de cada instrument, veient les diferències que hi ha a cadainstrument. I seguidament ens vam dividir en grups per poderprovar tots aquests instruments.

Els nens i nenes que van venir s’ho van passar molt bétocant el flabiol, el tible i la tenora i vam poder veure que no éstant difícil com algú es pensava!

2n dia del taller de cobla

Música Cobla Juvenil Ciutat de Solsona

SOL DEL SOLSONÈSTEL: 650867025 / 973483683

HORARI: DILL a DIV, de 16 a 20hFest-te’n soci! Ets un sol!

Si algú volgués fer la donació d’algun billar, encaraque fos usat, pel club social del Sol del Solsonès,

n’estaríem molt agraïts.

Agraim la col.laboració del Comerç, Indústria iHostaleria per la venda de loteria del número

34.446 i properament anirem passant arecollir la matriu del talonari.

Sol del Solsonès Grup de Premsa del Sol.

Conèixer Solsona i la sevacomarca

El Club Social del Sol del Solsonès, un dels tallers set-manals que realitzem els usuaris del Club, és conèixer Solsonai la seva comarca.

Divendres passat va tenir lloc una ruta turística moltbonica, visitant l’embassament de Sant Pons, que per cert ac-tualment vàrem calcular que està de reserva entre un 60-65%.

A continuació vàrem visitar Sant Andreu de Linya i des-prés el poble de Navès amb les restes del castell i la seva boni-ca plaça molt ben acondicionada. Seguidament la correspo-nent visista a l’Ajuntament del municipi on vàrem ser rebutspel seu alcalde, Ramon Clotet i la secretària Montse i ens varenensenyar les dependències i vàrem ser obsequiats amb postalsi llibres per exposar-los a la nostra biblioteca. Moltíssimes grà-cies pel bon acolliment. Finalment, al Restaurant Font dels Gotersvàrem ser obsequiats amb un esplèndid berenar.

Moltes gràcies !!! Fins a la propera setmana.

Us recordem que la propera sessió serà el proper dis-sabte dia 3 de desembre on treballarem els instruments de vent- metall i corda: trompeta, trombó, fiscorn i contrabaix.

Us hi esperem!!

30 442-Divendres, 25-11-2005

Societat

De festa amb la Laia

De festa tota la nit Ep, la foto

Bona nit

31442-Divendres, 25-11-2005

32 442-Divendres, 25-11-2005

Gàrgoles Genís Cardona

Somriu d’orella a orella i respira sense fer so-roll. La nena no el veu, li passa gairebé a tocar de la cuaestarrufada i ni es dóna compte de la seva presència,preocupada com està per jocs matemàtics incompren-siblement il·lògics. La nena va entrar al país de les me-ravelles a través del mirall del seu armari i, ara, el gatgosarà sortir del llibre de Lewis Carroll amb l’astúciadel personatge que, pel seu comportament, esdevé unaltre personatge i, per tant, deixa de tenir sentit en elcontext de la narració.

La veritat és que el gat està fart de fer de maina-dera d’aquella nena fleuma, bleda, poca-solta i gensimaginativa que l’autor va engaltar-li sense ni tan solsdemanar-li permís. Està fins el capdamunt de fer-li deguia de monstres i animalons xerrameques i reines mésgrillades que un trumfo. Encara el Lewis li hagués dit:«què et semblaria si t’encolomés una nena malcarada itu li fessis de company de viatge i de mestre durantuna quantitat indeterminada de dies?». Però ni això:aquí la tens; ara, espavila’t.

El gat roman estàtic com la mort, i flueix amb eltemps que allunya progressivament la pàmfila del seucercle de proximitat. Llavors, mica a mica, esborra elseu somriure, converteix còncau en convex i es posa aplorar, amb grans llàgrimes esfèriques que li rodolenpel morro i li aplanen el pèl contra la pell. Si el Lewisel veiés!! No s’escau gens en el seu llibre, no desen-volupa una manera de fer gens avinent amb el per-G

àrg

ole

ssonatge que l’autor li va crear a midai semblança.

La nena canta els númerosd’una progressió aritmètica i cull florsde colors estrafolaris, arrencant les arrels de les plan-tes sense cap contemplació. Està ben distreta la moltil·lusa. El gat, en el fons del seu ésser, té ganes de riure.Però es manté en la seva actitud, amb llàgrimes comcigrons gràvids de desesperança.

Poc a poc els seus marges es desfiguren i laseva essència esdevé etèria, tel·lúrica. Poc a poc esdifumina del llibre i la història es torna a escriure enunes altres paraules. La nena continua collint flors i,en cap moment, es gira i pronuncia les paraules: «gat,on ets trapella?»

Apunt immobiliari Ofert per la immobiliària S.2000 INVESCON

COMPRAR

- Avantatges generals• Ser propietari dóna seguretat i esta-

bilitat• Pots fer les obres que vulguis• Pots tenir l’habitatge buit, viure-hi o

llogar-lo• No tens la pressió de l‘amo

- Avantatges econòmics• És un bé que es revaloritza• L‘import del crèdit mensual, pot suposar gairebé el ma-

teix que un lloguer• Serveix com a sistema d‘estalvi• Les reformes i despeses d‘instal.lacions augmenten el

valor de l‘immoble• Té avantages fiscals

Llogar o comprar (II)

- Inconvenients generals• És una decisió molt més complicada• S‘ha de fer moltes gestions i paperam• Normalment, implica fer-hi obres• Es té la responsabilitat sobre els danys del‘immoble• Sempre hi ha coses a l‘edifici per arreglar

-Inconvenients econòmics• S‘ha de comptar amb un fort desembors inicial

• Totes les gestions tenen despeses afegides: IVA otransicions, obertura d‘hipoteca, registre, hisenda,escriptura, ...

• Durant els primers anys, el pagament mensual d‘hipotecanomés cobreix els interessos

• S‘ha de pagar la comunitat• S‘ha de comptar amb una assegurança

33442-Divendres, 25-11-2005

El Racó del Gregori Gregori Solé

Episodi I: “Visca el Barça i visca Catalunya” viscal’esportivitat i el seny apolític del futbolSolsona tal dia, tal mes del 2005, cansat de treballar per esperarl’esbarjo sensacional, però vet aquí, que els ulls s’acluquen deson. I vet aquí l’esdeveniment, que de sobte estàs fent la becai-na i tens somnis incondicionals, i en despertar del sofà, et sentsuna mica més cansat, amb mandra i un mal de ronyons!, però enel fons ja has dormit la mona i et sents molt nou, amb moltesganes de no fer res, ni estirar les cames.

Episodi II: Visca Eto’o i Ronaldinho i un equipmodèlic amb atac, feu disfrutar el mónContinuem a la comarca del Solsonès, suposadament parlant,tal dia, com avui l’any 2005, seguint l’acostumat, passejant pela capital de Solsona, com si res, no esperant res de l’altre món,però veieu la coincidència engalanant la cadira amb el cul po-sat, per veure la gran caixa tonta, amb programes que les pesta-nyes baixen a poc a poc, que et fan estirar al sofà, per fer lamigdiada de costum, però et sents agradable perquè descanesi t’aixeques de bon gust i molt despert.

Descans setmanal “La Saga del Gregori”

Seguint el partit al Catau del Xesco

Un aficionat molt content

però el millor és el dormir i tenir somnis alegres d’aquellsque vols que es facin realitat, que et puguin divertir comuna pel·lícula i fer tenir il·lusió. Per dormir com cada dia,vet aquí que estem en el present i un bon any, que estàper les últimes, però que et fa somiar pel futur; si estàs alllit és per dormir o per altres coses, o no?

Episodi V: M’he adonat que era la sogra d’un tocatde l’ala que tenia la gripAquest és el somni d’un culé el 19 de novembre, sense fersoroll amb política que, com aficionat, es va deleitar un espec-tacle de circ, què dic, cabaret, teatre o pel·lícula de cine. Veuremfelicitat. Amb molta esportivitat del club blanc, és a dir, segui-dors, pel bon joc del Barça. I en quedarà gravat sempre en undescans setmanal.

Episodi VICom el George Lucas, arribo fins aquí com l’Star Wars, com esdigui, per no ser el pitjor, per acabar a la fi sobre el matalàs bentapat de mantes i llençols per acabar la migdiada i fer la migdiadacada dia. Per això aprofito, ja cansat i quan els ulls no m’aguanten,dedicar aquest escrit a Agenature SL d’Esparreguera, que ens fandescansar cada setmana amb un bon matalàs.

L’Acudit del Simi Episodi III: Al Bernabeu, gràciesper l’esportivitat, una picada demans d’un amic.Madrid, 0 - Barça, 3Un tal 19 de novembre del 2005, abans del20 de novembre del 2005, 30 anys desprésde Franco, la dormida més meravellosa del’any, un bon descans setmanal, una bonarialla, una veu rovellada, de tant cridar, can-tar i tocar els rosaris els demés. La merave-lla del somni es compleix: els Hombres G aFreixenet, una golejada mig de costum i ta-lismà al meu club com és el Barça.

Episodi IV: Per falta d’espai, elmeu patrocinador és al llit ambanginesBé, els llençols són blancs, però alllit i poses mantes, per si tens fred,

34 442-Divendres, 25-11-2005

Societat

Trobada d’OcellairesDiumenge, dia 20, una colla d’ocellaires de Solsona es van trobar per fer un bon

esmorzar. Aquesta colla es van fer passar 8 quilos de costelles i botifarra, cava i rovellonstrobats pels voltants i per postres, dues mones fetes per l’Antònia.

La “cacera” va ser tot un èxit amb 25 captures.

El pulmó deSolsona

Què es pensa l’alcalde,que som rucs i no ens adonemque si unes persones han com-prat el Camp del Serra, i els hacostat molts milions, no elsvolen recuperar?. Només fal-taria. Avui dia tot es fa per di-ners, ja no en queden d’aquellsque ho donarien al seu pobleperquè se l’estimen i no deixa-rien que s’hi construís res per-què veuen que és el pulmó deSolsona i voldrien que es que-dés així per als seus fills i elsseus néts.

L’alcalde i els regidors jal’haurien d’haver compratabans, però ara ja està fet. No séperquè tanta construcció i tandestructiva, perquè si es conti-nua a aquest ritme de fàbriquesque marxen a l’estranger, la gentno podrà pagar les hipoteques,però el mal llavors ja estarà fet itots ho lamentarem.

Trobada decosinsCasafont

El passat dia 6 d’octubreva ser dia de celebracions per partde la “saga” Casafont. Per unapart ens vam reunir tots els co-sins i en un altre lloc es van reu-nir tots els germans.

Ja generació de joves aquíens teniu i enguany va ser laMare de la Font on vam renunir-nos tots. Vam trobar a faltar aalgú, la Iris, el Josep Maria i laMarta amb el Pere i el Miquel o latropa de Lloret, però vam aprofi-tar per fer família i comentar entretots com estan anant les coses.

L’any vinent hi tornarem,segur, a veure si hi som tots i seràa Barcelona.

Opinió Ramona Solé i Caball

35442-Divendres, 25-11-2005

Acaba d'entrar en el Parlament el pres-supost de la Generalitat per l'any 2006 ambun import total de: 29.689 milions d'euros.És a dir, un potent pressupost que supo-sa un increment del 12% respecte el del'any passat.

I si en una cosa es veu la bona gestióés en l'esforç inversor d'un govern. Enaquest cas hi haurà un total de 5.779 mili-ons d'euros destinats a inversions. Un9,5% més que l'any anterior.

De fet el debat de pressupostos és elmés important de l'any perquè és allà ones veuen realment les prioritats del go-vern. Al final tot s'acaba traduint en xi-fres i de res no serveixen les bones in-tencions si no van acompanyades debones raons. En aquest cas dels dinerscorresponents.

Volíem un pressupost social. És a dirun pressupost en que les àrees més di-rectament relacionades amb el benestarde la gent tinguessin prioritat. En aquestcas el 43,6 % va destinat a les àrees de saluti educació. I també la de benestar social ifamília en surt clarament potenciada.

La traducció en xifres concretes ésque, per exemple, en salut, es preveuen60 nous centres d'atenció primària i 5nous hospitals, assolint una plantilla de40.869 professionals de l'Institut Catalàde la Salut.

En el cas d’educació els pressupos-tos preveuen la contractació de 6.035nous professors pel curs 2006-7, i 8.000noves places de llars d'infants, una de lesprioritats del nou govern i de tots els ajun-taments.

Quant a seguretat, es preveu la cons-trucció de 14 noves comissaries i l'incre-ment de 1.727 mossos d'esquadra, acos-tant-te a la xifra prevista per poder com-pletar el desplegament a la quasi totalitatdel país.

Pel que fa a política d'habitatge, unaaltra de les grans necessitats del país, s'hidestinen 333,5 milions d'euros, una xifrarealment potent per poder assolir els com-promisos en aquesta matèria. De fetaquest pressupost permetrà per una ban-da la construcció de 9.700 habitatges de

Un pressupost potent

Opinió Joan Roma i Cunill. Diputat al Parlament pel PSC

protecció social, i per altra la rehabilitacióde 74.000 pisos.

Hi ha forts increments també en l'àreade cultura, una de les més maltractadesen els anteriors governs de CiU, tot i lesproclames a favor de la cultura catalana.En aquest cas es demostra la prioritatposant-hi 247,6 milions d'euros. Entre al-tres coses es facilitarà la descentralitza-ció de les inversions en equipaments cul-turals de manera que hi puguin aspirartots els territoris del país.

I pels que som alcaldes, també hi haalguna alegria llargament esperada a fa-vor de les finances municipals. En aquestcas es preveu incrementar l’aportació delFons de Cooperació Local en un 37,1% (és a dir 186,2 milions d'euros). I el PUOSCs'incrementa en un 20,6%.

Hi ha moltes altres partides que de-mostren la decidida voluntat inversora delgovern i la seva dispersió per tot el terri-tori, com la d'acostar les noves tecnolo-gies al món rural, o la millora del transportpúblic, i de carreteres dites secundàries.

No és mai fàcil capgirar les tendènci-es inversores i pressupostàries dels go-verns, no, i més quan hi ha grans projec-tes que requereixen esforços plurianualsper realitzar-se, com pot ser la línia 9 delmetro de Barcelona, o algunes carreteresde permanents col·lapses i que esperendes de fa anys el seu moment. Amb tot, elgir social és clar en els pressupostos de2006 i permetran tirar endavant múltiplesobres que beneficiaran el conjunt del paísen temes tant essencials com els educa-tius, els de salut, els de la tercera edat oels de la seguretat.

En aquestes comarques de l'interiorhi podem trobar un bon nombre d'actua-cions en carreteres, en equipaments edu-catius i de salut, com també en els de ben-estar i família. Són uns pressupostos ri-gorosos que han aconseguit incrementarla inversió tot i reduir el fort endeutamentheretat dels governs de CiU. El rigor en ladespesa i l’austeritat en moltes actuaci-ons han permès derivar recursos cap ales prioritats que realment són les delgovern tripartit: les de més rellevànciasocial. Ben aviat en veurem els fruits.

Poesia Josep Maria Poblet

Camí erroniCrec que han errat el camí

els que esperen amb sancionsfer minvar les infraccionsde tot tipus. No és així.

La via per a atuiri llimar molts espolons,i negligents actuacions,

és educar i instruiramb molta cura els infantsa les llars i a les escoles

on l'arbre creix tort o recte,ja que els arbres torts i grans,

hom sap per les beceroles,no els redreça un arquitecte.

Lliçó efectiva i garant:un bon exemple a un infant.

Si la meva nua formaes gebra pel fred intensés quasi probable que

el camí de tornadasigui balb, de gel

cruel desert, temiblecar la veu s'apaga

quan les paraules parlen.

Vull però no puc seguirestar, donar, estimar

i en el pou de la consciènciano hi ha bogeria sinó doloren el suc de les taronges

trobo el regust del menyspreutot i així neix el Sol

sense que joegocèntrica d'instans

pugui impedir-ho.

Si la poruga portrenca la barrera

on l'ombra es protegeixhi haurà festeig de Sol

si l'herba somorta de celvol dormir per sempre mésno hi haurà espai per a misols la fredor de l'hivern

els ossos quiets i resistenscom qui carrega

el passat a les espatllesamb el cor ressec.

No m'estimis així.

Egocèntricad'instans

Poesia Hari

36 442-Divendres, 25-11-2005

L’ànim de protagonisme del senyorvice-president del Consell Comarcal, con-seller comarcal d’Ensenyament, Esports ino sé què més, regidor d’OIius i flamantdirector de la Fira de Sant Isidre, semblainsaciable. Ja li recordo, en aquest setma-nari, una autoentrevista, amb fotos i posatspropis de l’»Hola» o del «Lecturas», ponti-ficant sobre la salvació del Carnaval. Ara,se n’ha fet fer una altra a mida per a empas-tifar fort Esquerra.

En el Ple del Consell del passat dia11, Albert Muntada no va intervenir ni perrespondre la pregunta de Lluís Pujol sobrequants universitaris de la comarca es po-drien acollir a la convocatòria d’ajuts. Nova intervenir perquè no en tenia ni idea, ellque és el responsable comarcal del ram. Ara,però, i per rescabalar-se de la pífia ambaquesta pantomima d’entrevista que es faell mateix, s’erigeix com a veu única delConsell per dimonitzar ERC. Ja ho sabemque vostè, senyor Muntada, té càrrecs im-portants, però tant com per titular la sevaopinió: «El Consell diu que ERC ja pensa...» Vostè sol és el Consell? Que no ho sapque vostè, com a molt, només pot parlar ennom del govern del Consell, ja que el Con-sell, com els ajuntaments i altres instituci-ons, el formen el govern i l’oposició? Ambtant de poder i encara no sap això? O és quesí que ho sap i tant se li’n fum, com per altrabanda és molt comú de CiU del Solsonès, io barreja tot, s’apropia de tot i es vol apro-fitar de tot? Ni vostè sol, ni CiU sola, són elConsell. Tots els consellers i la conselleraplegats, de tots els grups, són el Consell.

No penso parlar més del tema de lesbeques. Ja hem argumentat amb escreix elnostre punt de vista que, per molt que diguiel senyor Muntada, només respon al nos-tre criteri i a la nostra consciència i mai a capindicació de fora, ni des de Barcelona comdiu ell. Dir, però, que s’ha de tenir pocs es-crúpols per denunciar i demanar ara, ambrecursos i tot, coses que quan CiU tenia elpoder de la Generalitat, negava una i altravegada. Sabem perfectament que l’argumen-tació que donen, per ser demagògica, potcalar fort en els universitaris del Solsonès ien més gent. Aquesta actitud, recorda tantla que empra el PP contra l’Estatut...

A ERC-Solsonès, ens comprometema treballar perquè aquests ajuts també pu-guin arribar al més aviat possible al majornombre d’universitaris i no només als del’Alt Pirineu i Aran. No creiem, però, que araes discrimini la resta. De moment, només hiha diners per becar-ne uns quants i s’ha

Jo Sóc el Consell Comarcal (Muntada dixit)decidit fer-ho pels de l’àmbit territorial mésallunyat dels centres universitaris. És uncriteri, discutible si es vol, però amb algun oaltre s’ha de treballar si no hi ha diners per atothom. O és que no es podrien també sen-tir discriminats alguns pares del Solsonèsquan, per residir a menys de tres quilòme-tres de Solsona, i tenint una renda baixa, noreben subvenció pel servei de menjadorescolar que atorga el nostre Consell, i encanvi sí que la reben els qui resideixen a 3,1Km. de la capital solsonina, tot i potser dis-posar de rendes més altes? Ho dic ben clar:la voluntat del govern comarcal en totaquest afer respon només a les ganes dedesgastar, per finalitats solamentelectoralistes, una conselleria responsabili-tat d’ERC i, de passada, l’ascens d’ERC a lacomarca. Els universitaris tant se’ls en fu-men, com fins ara. El vot perdut, busquen.

Hi ha una altra argumentació delvice-president que si fos feta per algú altreem neguitejaria, no pas però en boca seva,perquè li reflexa molt bé el raonament. Ésquan es refereix a la tristesa que li provocaque sigui precisament un fill de la comarca,l’Estanislau Fons qui, sent el responsablede l’agència del DURSI encarregada de ges-tionar els ajuts universitaris, discrimini elsnostres estudiants comarcals. Què ens ve adir doncs: que quan algú arriba a tenir capa-citat per decidir, primer, i abans que res, ha

Opinió Xavier Jounou i Bajo, President d’ERC-Solsonès

d’escombrar cap a casa saltant-se, si cal,qualsevol altra normativa o reglament? Oadaptar-les a la pròpia conveniència? És aixícom actua, i amb aquest criteri, regularment?És d’aquesta manera com obraria el vice-president si fos al lloc de Fons? O potser ésque ja l’acusa directament que, com no ésde CiU, evidentment ja no pot tenir sensibi-litat envers el món rural?

Parem. El que sí que és trist és com-provar com persones amb arguments tanpoc ètics ostenten tant poder. Personesque, tot i tenir (se suposa) molt pes pel càr-rec que ocupa dins la federació de CiU alSolsonès, no se’n surt que li permetin in-corporar-se a la candidatura del lloc on viui l’enviïn a un altre municipi perquè, de re-truc, pugui tenir els càrrecs que té al Con-sell i els que pengin dels tractes que es de-uen tenir entre la C i la U de CiU al Solsonès.

Ja va sent hora de millorar la llei elec-toral i donar més poder de decisió al poble itreure’n als partits. A tots. No pot ser queels consellers comarcals els designin direc-tament els partits i no la gent amb el seuvot, mirant així d’evitar aquests trepijocs.

La política té molts moments ingrats.Fer rèpliques com aquesta n’és un. Al-menys, per a mi ho és. Però hi ha momentsque t’has de plantar i respondre a tanta de-magògia i a tant aprofitament i apropiamentinstitucional.

Opinió Tate Gualdo

Sr Albert Muntada, vicepresident delConsell Comarcal del Solsonès i conse-ller comarcal d’ensenyament,

Vaig assistir com a públic al darrer Pleordinari del mes de novembre d’aquestConsell Comarcal. Després de llegir l’es-crit del Celsona de la setmana passadaon vostè treu les seves conclusions so-bre l’afer de les beques universitàries trac-tat en el Ple, he tingut la sensació quevostè i jo havíem assistit a dos plens di-ferents.

He arribat a pensar que, o bé vostèno va estar prou atent durant l’exposiciódel portaveu comarcal d’ERC, o potser lamemòria comença a fer-li males passa-des. Ha provat les cues de pansa?

Si se’n menja una, potser recordarà

que els Plens del Consell Comarcal que-den enregistrats íntegrament en unes cin-tes a fi de facilitar la redacció de l’actaque es presenta en el proper Ple.

Si se’n menja una altra, potser re-cordarà que els seus conciutadans iconciutadanes (entre elles, jo) demanenals polítics claredat, honestedat, trans-parència...

Si arriba a tastar-ne una tercera, nin-gú no el podrà aturar en el seu intent deportar la prova més objectiva a RàdioSolsona FM 107,5 (l’enregistrament de lacinta on els portaveus dels diferentsgrups polítics argumenten el seuposicionament).

Molt em temo, però, que no recorda-rà on va deixar el pot de les cues de pansa.

Cues de pansa

37442-Divendres, 25-11-2005

Solsona ha iniciat el procediment més important de tots els que unmunicipi pot emprendre per tal de definir el seu propi model urbanístic.Aquest Pla d’Ordenació Urbanística Municipal serà la base sobre laqual la ciutat del futur més proper anirà prenent forma, els nous car-rers, la ubicació dels nous equipaments, les infraestructures necessà-ries, la distribució de les zones residencials, els espais verds i de lleure.Tots aquests són els elements que conformen una ciutat, que si sónben dissenyats ofereixen un hàbitat agradable, confortable i preparatpels reptes del futur, però que si no s’encerta el model perpetuen unaciutat incòmoda i amb grans dificultats per a ser millorada o adaptadaa requeriments innovadors.

Els solsonins i solsonines encara hi som a temps, de participaractivament en aquest pas tan transcendental pel nostre futur. Fins arael procés s’ha dut a terme des del govern de la ciutat de manera distan-ciada i gairebé excloent de la ciutadania, sense donar gaires explicaci-ons ni fer l’esforç necessari per tal que tothom pugui conèixer lespropostes i com ens afecten, particularment i en conjunt.

El Grup Municipal d’El Comú creu que aquesta situació és absolu-tament equivocada, perquè cal sobretot tenir en compte l’opinió delsciutadans en tots els temes que els afecten, i més que mai quan esdissenya la seva ciutat, en la que viuran, gaudiran o patiran durantmolts anys en el futur.

Per això el nostre grup ha convocat a compartir la visió d’aquestprocés a col·lectius tan implicats en aquest procés com són els tècnicssolsonins i les associacions de veïns. Ara creiem que cal cloure aquestesforç amb la proposta, oberta a tots els ciutadans, de trobar-nos al Casalde Cultura aquest mateix divendres per mirar de contrastar opinions res-pecte a les propostes fins ara concretades, explicar la nostra valoració delprocés i oferir a tots els ciutadans que ho vulguin el nostre suport perdefensar idees, propostes o alternatives davant les possibles problemàti-ques que pugui comportar aquest planejament.

Amb aquesta proposta El Comú no pretén suplantar ni la consideraciói sensibilitat que el mateix Ajuntament hauria d’haver tingut amb els ciuta-dans de Solsona i no ha tingut, ni arreglar un procés que creiem que haestat mancat de la més mínima participació real. El que no podem fer ésdonar per bo que es pugui malmetre aquesta oportunitat única del poblede Solsona de ser actors principals en la nostra pròpia representació.

US ESPEREM AVUI AL CASAL DE CULTURA A PARTIR DELES 8,30 DE LA NIT !!

El POUM de tots

Opinió Grup Municipal El Comú

Maria,el nom més universal

Bona part dels noms de dona van precedits delnom de Maria (Carmen, Dolors, Pilar, Claustre...) itambé en alguns aplicats a l’home. El nom de Mariaés el més conegut en tot el món, és pronunciat entotes les llengües, fins i tot les més antigues, perònomés una, Maria, la jueva, la mare de Jesús deNatzaret s’ha convertit en un símbol universal. Ésinvocada com la mare per excel·lència per milionsde persones, des de les més ignorants fins les mésinstruïdes. Malgrat l’ambient antireligiós d’aquestsegle, sobtadament ha sorgit un cert interès per laverge Maria en diferents advocacions, des delsteòlegs de l’alliberament que la intueixen com elrostre femení i llibetador de Déu fins a les pantallesdel cinema. Per la figura de Maria, en diferents teo-ries, s’han interessats creients i agnòstics. En elNadal del 2003 la revista britànica The Economistva dedicar la seva portada a la verge Maria. En totel món no existeix cap dona que com la verge Mariahagi inspirat tant a pintors, escultors, músics, lite-raris i místics, malgrat el poc coneixement que his-tòricament tenim de la Mare de Jesús. Segons tincentès, el seu nom no apareix en cap document reli-giós de la seva època, no sabem on va néixer, elseu origen i formació, el seu rostre vertader, la sevaalçada, els seus gustos, ni com va viure la dramàti-ca història del seu fill crucificat molt jove pels ro-mans com un rebel polític. Tampoc no sabem aquina edat va morir ni el lloc.

La imatge que els pintors de cada època handonat de la verge Maria i sempre hem vist en lesnostres esglésies, és d’un rostre angelical, vestidaamb túniques de seda de colors blaus i roses quecoincideixen amb la versió que han donat les visi-ons místiques i els vidents de tot el món.

Als cristians, acostumats a veure la verge Mariacom una persona mitificada i angelical, ens és difí-cil parlar d’ella com una dona que, tot i sent privi-legiada per ser la mare d’un personatge tan impor-tant i interessant com Jesús, no deixa de ser unadona de carn i ossos tan humana com les demés.Només recordant com vivien les dones galileesd’aquell temps podem imaginar que la verge Mariaera una esposa i mare que havia de treballar molt duri no es podia permetre cap tipus de luxe. És gairebésegur que confeccionava la roba que utilitzaven ipastava el pa que menjava amb farina d’ordi perquèel blat estava reservat només per la taula dels rics. Peraltra banda les dones d’aquella època no tenien capmarge de llibertat per dedicar part del seu temps a unaaltra cosa que no fos cuidar de la casa, no podienestudiar, només resar, i si ho feien al temple havia deser en un lloc reservat per a dones.

Opinió F.Torres

Els Sants de la setmana Divendres, 25 Santa Caterina (Catalina), patrona dels filòsofs; beataJúlia; sant Erasme, o Erm, o Elm, mr.; sant Gonçal, bisbe.Dissabte, 26 Sant Silvestre; sant Lleonard de Porto Maurizio; sant JoanBerchmans; sant Sirici; sant Conrad.Diumenge, 27 Mare de Déu de la Medalla Miraculosa; sant Basileu;beat Ramon Llull.Dilluns, 28 Sant Ruf; sant Mansuet; sant Jaume de Màrchia; santaCaterina Labouré.Dimarts, 29 Sant Sadurní, Serni o Cerní; sant Demetri; santa Il.luminada.Dimecres, 30 Sant Andreu, apòstol, de Betsaida, deixeble del Baptista igermà de Pere. Santa Justina.Dijous, 1 Sant Eloi; sants Edmon Campion i Robert Southwell, preve-res, i beats Roger Filcock, Robert Middleton i companys, màrtirs (jesu-ïtes); sant Naüm; santa Natàlia.

38 442-Divendres, 25-11-2005

He llegit amb gust aquest llibre de la Maria Dolors, acom-plint aquell desig seu, ingenu i sense sofisma: Que t'agradi.

Benvinguts siguin aquests volums sobre temes locals,monografies, història, toponímia, costumaris, llenguatge dia-lectal, etc. Fan una marca nostra, ens fan adonar de nosaltresmateixos, de qui som, d'on venim i on ens convé anar. Són unenriquiment de la nostra identitat. Són suport i agafatall enmigde la crisi que amenaça d'esborrar el nostre geni i figura delpanorama que remunta els bells flancs del Pirineu del fons nord,que fa l'eterna retina del poble de Solsona. Hi incloem les recer-ques de mossèn Antoni Bach, les erudicions fantàstiques ieixelebrades del Jaume Clavé i aquest volum de la Maria Dolors-per mencionar tan sols els que encara cremen per acabadetsde sortir del forn. Tant de bo que s'intensifiqui aquest gust delsnostres escriptors pels temes de casa i arribi a veritable eclosió.La revista Celsona també fa un treball meritori en aquest camp.

Curt i ras, el tema del llibre de la Maria Dolors Guàrdia ésla portada de la llum elèctrica a Solsona, trancacoll cívic ques'arrossegà del tombant del XIX i en la primeria del XX. Amb lesdivertides picabaralles d'uns veïns que no sabien com matar eltemps fora d'esbatussar-se verbalment i a traïdoria.

La impressió general que causa el llibre és bona. Hi haqualitats belles -i altres de no tan belles; és clar, estem als inicisd'una carrera, amb molta de promesa oferta i amb els ensopecsconnaturals a tota formació i a tot exercici de risc. Jo opino queen el seu cas, el d'aquest llibre, calia que l'autora es decidís perun gènere o per un altre, si per història o per novel·la. Habarrejades la història i la ficció, i aquestes barreges no sem-pre són eficaces. És bo en el seu llibre el ram de la història iés bo el de la ficció. Per tant, potser era bo optar per duesobres diferents. Tal com ho ha ofert es produeix una menad'hibridisme que no acaba de deixar de reposar l'ànim i elgust en la peça.

La història no admet trampa ni rebaixes, ni fantasia; calser-hi fidel i no trair-la, només filosofar-la en la mesura escaienti com cal. És un exercici de summa honestedat i d'amor a laveritat crua, la història. Les citacions a peu de pàgina, per exem-ple, són oportunes i ben vingudes pel que fa al vessant de lahistòria, però són impròpies de la ficció, ja que aquesta vola ino es delata, que no deu res a ningú. El llibre de la Dolors téuna setantena de citacions.

En canvi, la ficció és això: fingiment, invenció, fantasia,irrealitat, trucatge. La novel·la de ficció és com el cinema, quet'asseus a la butaca disposat a què t'enganyin estèticament it'entrin en el joc apassionant de descobrir els trucs que donenversemblança a l'irreal, i fins a l'absurd, a base de l'art de l'en-giny astut i trampós. Veure com preparen una pel·lícula, en ellaboratori, fóra quelcom així de decebedor com veure la maneradels cuiners de preparar un "bon" àpat en un repicat hotel.

Opinió Pere Ortís

Cacics i menestrals

Ara bé, l'elenc de caràcters que la Dolors presenta en laseva ficció bé li donaven per a una novel·la autòctona i de bonasolada. L'Anselm, la Jacinta, la Claustre -personatge molt benelaborat, aquest-la Carme, la Dolores mereixen un món a part,divers, agosarat, ben integrat en una obra una i sonada. Eldrama passional de la Claustre fa l'efecte d'un malson fora decontext i fóra molt millor inserit en un context concebut ad hoc.

La Maria Dolors Guàrdia demostra uns dots considera-bles per a la ficció i li és bo mirar com s'hi orienta i com s'hiexecuta. Demostra, a més, una capacitat envejable d'anàlisi psi-cològica per a dedicar-se a la forja de caràcters i vestir-los. Técamp, davant seu. I hi té anys, encara.

I, tornant a la història, admira l'eficàcia a espigolar enles fonts, a aplegar dades i el poder de sintetitzar, en la MariaDolors. Elogiós treball de recerca, i ben fet, i ben integrat al seullibre, ben lligat. Història per peces menudes, penetrant la subs-tància dels fets, l'ànima dels personatges, el nus de les circum-stàncies, la fibra local i el sentit que mou els veïns i articula labaralla entre bàndols polítics -galindaines de pobles petits quehan de matar el temps d'una manera o altra, com dic.

El personatge Reig és un rerefons que no pren relleu"físic", només es fa sentir en paraules, actituds, decisions, com-plots, com si es mogués entre bastidors, bé que amb forçaentercament. És l'anti heroi, l'antítesi i contrabalançada del se-nyor Moles. Aquest cobra força més relleu "físic" en la histò-ria, per allò que se'l veu fent parlaments, presidint a l'ajunta-ment, encapçalant manifestacions, anant a Barcelona i tornant-ne, fet objecte d'ovacions de cos present. Potser que el detalldesestabilitzi l'equilibri entre personatges debatibles i afecti laneutralitat en el judicis, allò de situar-se in a neutral corner.

L'estil i la dicció de la Maria Dolors són bons. Dominabé la tècnica de l'escriptura. De fet, l'envejable difícil facilitat.Llenguatge fluid i apropiat. Amb un coneixement de la llenguaque sorprèn agradosament, bella qualitat que també trobem enl'esmentat Jaume Clavé. Aquí tirem el barret enlaire, per ells ipels qui salvaran la llengua. Necessitem grapats de bons pro-fessors que parlin una llengua neta i comestible als nens del'escola.

Tan sols una petita remarca, i és que la Dolors cau en larutina de l'abús del datiu anticipat li, tal com l'usa el castellà:"Anem a portar-li això al senyor Moles", per Anem a portaraixò al senyor Moles. Hi cauen molts, infinits. "Els nens li can-taran un cant al mestre", per Els nens cantaran un cant al mes-tre. La Maria Dolors també usa recolzar per comptes de supor-tar; aquest verbs, ben catalans tots dos, no són pas sinònims,no. Però insisteixo: excel·lent pel que fa al seu català escrit.

Tot comptat i debatut, podem dir que havem emprès elcamí recte per arribar a ser una bona historiadora i/o una bonanovel·lista.

GUÀRDIA, Maria Dolors, Cacics i menestrals, Pagès Editors, Lleida, 2005

39442-Divendres, 25-11-2005

Postals a l'aire

Silencis... en veu ALSilencis... en veu ALSilencis... en veu ALSilencis... en veu ALSilencis... en veu ALTTTTTAAAAA

El més gratificant de conèixer persones prèviamentetiquetades, és quan aquesta interrelaciót’allibera de falsos prejudicis

Albert Muntada

Diplomat en Ciènciesde l’Educació per laUniversitat de Lleida

[email protected]

Si aquest silenciSi aquest silenciSi aquest silenciSi aquest silenciSi aquest silencius suggereixus suggereixus suggereixus suggereixus suggereixalguna imatgealguna imatgealguna imatgealguna imatgealguna imatgeinteressant,interessant,interessant,interessant,interessant,no ho dubteu,no ho dubteu,no ho dubteu,no ho dubteu,no ho dubteu,envieu-la a l’adreçaenvieu-la a l’adreçaenvieu-la a l’adreçaenvieu-la a l’adreçaenvieu-la a l’adreçaelectrònicaelectrònicaelectrònicaelectrònicaelectrònicade la postalde la postalde la postalde la postalde la postal

Opinió Llorenç Ollé i Jordi Pagès, Solsona.

Sant Pere Sasserra, el patrimoni que perdem

Fa anys que voltem, a poc a poc, pel Solsonès i l’AltUrgell. Un diumenge d’aquesta tardor, vam tornar a visitar al-gunes ermites que feia temps que no havíem vist. Ara fa cincanys, l’església de Sant Pere de Sasserra ens va sorprendre ivam escriure aquestes notes:

“Cap a ponent del Solsonès, passat l’Hostal Nou, perles pistes amples i pedregoses, comença una accidentada suc-cessió de camps amb turons culminats per codines, esquit-xats per un mosaic de rouredes i alzinars. Damunt plansinclinats i petites cingleres sovintegen els grans masos. Des-prés, un horitzó nou s’obre cap a la Segarra i el Segre enfon-sat-se des de les talaies frontereres.

És una tarda d’hivern clara i una estranya, molt blan-ca, enlluernadora llum ve de les boires del fons de la Segarra.És una claror acompanyada d’un aire glaçat. Tot és ben reta-llat i contornejat.

Anem paral·lels a les grans rompudes de terrenys de lanova carretera en construcció que anirà cap a Biosca. Mal-grat la dimensió de les obres només es veuen petites agressi-ons: algunes rieres escapçades i algun mas que deurà desa-parèixer.

Anant fins un dels turons on acaba la comarca, trobemuna gran masia medieval amb una estesa inimaginable deferralles, taulissos, eines i estris gastats. Tot, enmig de corralsd’ovelles dispersos, galliners i gàbies de conills amagats sotabales de palla i teulats de plàstics i uralites. Aquí i allà cotxesabandonats, rodes de carros i de màquines agrícoles deixa-des. Fustes antigues i taulons llençats. Potser un desgavelld’explotació sempre preferible a l’ordre de certes masies tu-rístiques o a l’abandó d’altres masos.

Darrera la casa, passant una petita tanca de pedra, en-trem a l’ermita de Sant Pere de Sasserra, romànica, sorprenent-ment ben conservada i, alhora, en absoluta i increïble deixade-sa. Al costat hi ha el cementiri poblat d’herba amb tres ninxols–l’un damunt l’altre- i alguna creu de ferro rovellada sobre tom-bes esvaïdes entre els esbarzers cremats per les glaçades.

A la façana,una placa diu, en castellà, “San Pedro deSaserra”. La petita portalada té algunes decoracions romà-

niques gastades. La porta és mig oberta, cosa que seguramentafavorirà un expoli que, miraculosament, potser per l’aïllamenti per la presència del ramader, encara no s’ha consolidat.

L’interior és emblanquinat, hi ha columnes amb capi-tells de certa inspiració bizantina, i un sostre esquerdat peron entra un fil de llum que presagia l’inici de la ruïna.

Obrim la caixa del seient d’un parell de bancs on eldarrer sagristà hi va guardar ciris i canelobres; a la dreta, unpetit altar lateral amb unes cortines empolsegades però in-tactes, darrera les quals hi ha un quadre que s’esborra; alfons, l’altar major amb un Sant Pere de guix, desnarigat, decoloraines ingènues; a l’esquerra la sagristia amb la grancalaixera mig enfonsada, esbiaixada, damunt la qual, hi hadues calaveres netes i eixutes, una gran i una altra molt peti-ta, enmig de restes de teles i canelobres. En una pica de laparet, un llibre de cants doblegat, tacat d’humitat, amb lle-tres barroques; dos grans canelobres, copes, espelmes... Alterra, en un racó, l’esquelet d’un gosset amb la boca oberta,cargolat com mor de fred o cansament.

I escales amunt, al cor, damunt l’entrada, un altre banci una llitera mortuòria, terriblement neta, d’una fusta sensevernissos, nua i clara.

Hem marxat amb certa recança pel patrimoni del paísque es perd, novament. Però amb certa sensació de privilegi,de poder conèixer aquests tresors.”

Cinc anys després, l’església s’ha ensorrat. La petitaescletxa del sostre que s’hauria pogut reparar repassant la teu-lada va cedir, segurament, a les nevades i als temporals. Lesbigues han caigut damunt bancs i confessionari. Els llibres, elcortinatge, les imatges, el mobiliari... tot plegat és ara un muntde runa que havia sobreviscut el pas dels segles. Això sí, l’es-quelet del gos continuava intacte, amb la boca oberta.

Ens preguntem si aquestes petites joies del romànic idels estils posteriors no mereixen l’atenció de l’administraciócom a bé cultural. Nosaltres les hem gaudit tant o més que lescatalogades com Patrimoni de la UNESCO perquè en elles hi hala bellesa de les petites coses i de la cultura popular.

40 442-Divendres, 25-11-2005

Poesia J.R. Marbà Alamàn

El meu racó

Llegintpàgines

Tot hora és bonaper retrobar-se amb amics,i si aquestos són tranquils,

i et deixen parlar,i t'escolten,

són els millors!I això em sol passar

quan llegeixo un llibredel meu amic Miquel,

la pau sol arribar,i també el silenci,

tot i que saps escoltar.

Ben cert, el tempsni es perd ni es guanya,

passa, el vivim, així ho dius,així és, transcorre i

nosaltres si som viustranscorrem també.

Uns amb penes i treballs,altres treballs i penes,

sols uns pocs els afortunatsgaudint dels esforços

dels qui produïm, nosaltres.Una estona amb tui tot ho veig millor,

sense cap mena d'enyortancaré el llibre de tu,i me'n tornaré a casa,

tot tenint al pensamenten aquells dies d'estiu,passejant entre mots

paraules i el vaivé tranquild'una dolça eternitat,¡fins demà, abriga’t!

fa fred i la nit és sobtada,caldrà cavil·lar el passatper saber on tinc estada.

Breu homenatge a Miquel Martí i Polacomiadat el 11-11-2003

a qui vaig tenir la sort de conèixer

Opinió Ramon Gualdo

Vaig llegir a la premsa que ERC haviademanat això: Que s’equipari la retribu-ció del rei a la del president del governespanyol. S’hauria de rebaixar la quanti-tat destinada al monarca, perquè la dife-rència no fos tan escandalosa. Doncs, jo,també hi estic d’acord, amb aquesta peti-ció d’Esquerra Republicana. Fixeu-voscom ballen els números: L’any vinent elpresident Zapatero tindrà un sou d’unsvuitanta vuit mil euros, mentre que a lacasa reial seria de... vuit milions! Fotre! Síque hi ha una mica de diferència, tu, sí, sí.Per tant fóra bo de fer el que els catalansen diem “un cap mas”.

Bé. La proposta, ERC la va fer abansde nèixer aquesta mosseta, l’Elionor.Doncs, quan feu números podríeu deixarun racó per a la casa Reial. Ara tindranmés despesa de bolquers, i és allò d’unaboca més. I aquesta boqueta deurà en-drapar -i me n’alegro- i més si com ens fansaber a més de maca és “redondita”.

Cerqueu una solució. Que ni els unsni els altres hagin de patir per arribar afinal de mes. Si es fa ben fet, fins i totpodríem gaudir d’imatges molt romànti-ques. Fem jugar la imaginació:

Al brillant domicili del Sr. Zapatero hiarriba l’extracte del compte corrent. Ell,feliç, crida la seva dona: “Guaita, amormeu: Ja ens han ingressat la nòmina, quinsnúmeros més macos. Ara pots fer servirla visa una estona llarga, estimada”.S’abracen, es miren als ulls. Ell, al fons delfons de la nineta dels ulls de la seva espo-sa, veu que s’hi dibuixa un abric de visó.

El president, el rei...i uns quants euros

Al brillantíssim domicili dels reis d’Es-panya, hi arriba l’extracte del compte. Ell,feliç, crida la dona: “Sofia, reina meva,guaita: Ens han ingressat el sou. Quinsnúmeros més preciosos, “es para mí mo-tivo de enorme satisfacción”. Ara ja et puccomprar un bon regal per a les Festes.Demana estimada”.

L’esposa guaita emocionada els ullsmonàrquics del seu il·lustre marit. “Doncs,m’agradaria... em faria il·lusió... una torra-dora, perquè fa deu minuts, la que teníeml’he endollada, ha fet un pet com un aglà,i ha quedat desballestada”.

“Sofia, reina meva, la tindràs! Encaraque hagi de tremolar la quantitat d’aquestextracte del compte corrent. No ho dub-tis, benvolguda reina d’Espanya i reinadel meu cor. A més, conec una casa d’elec-trodomèstics que m’hi faran descompte.Et juro per la Santa Constitució que tin-dràs una torradora nova!”.

Davant d’aquestes paraules, la reinad’Espanya queda amb el cor agraït i com-mogut. S’abracen. Aquesta abraçadamonàrquirca és intensa: Les mans tremo-len, els ulls s’humitegen, els cors bate-guen... De la saleta de música arriben lesnotes d’un piano en una peça de Chopin.Del finestral arriba la vermellor d’una pos-ta de sol, com una besada dels Déus. Deljardí arriba el perfum deliciós de les plan-tes. De la cuina arriba la fortor de socar-rim d’una torradora atrotinada.

No diguéssiu pas que dins els palausés tot fredor. També s’hi troben momentsd’una tendresa infinita.

Fe d’errades

En el Celsona número 441, corresponent a la setmana passada vam cometre unerror en el titular de l’escrit del Ramon Gualdo.

Vam publicar: “Te podermos controlar...? en comptes de: “Te podemos CORONAR...?” com deia l’escrit original del Ramon.

“Te podemos CORONAR...?”

41442-Divendres, 25-11-2005

Carles Solé guanya a Cuenca i es proclamaCampió d'Espanya de Ral·lis Tot-terreny 2005

El pilot solsoní repeteix el títol de l’any passat en un final apassionant

Era difícil però s’havia d’intentar. El Carles arri-bava líder a la darrera cursa, la mítica Montes deCuenca, celebrada el cap de setmana passat, perònomés li servia quedar per davant del seu rival, elgironí Marc Blàzquez, oficial Nissan, si volia tornarde nou a Solsona amb el títol.

Després d’una bona posada a punt de lessuspensions del BMW X5, i l’esforç de tot l’equipMotor Cadí per no deixar res sense revisar, l’es-tratègia de l’equip es va anar complint. En el trampròleg de dissabte, de poc més de 3 km, havia deser segon per així sortir a la cursa de l’endemàdarrera el seu rival i poder-lo pressionar si les dife-rències durant la cursa eren mínimes. I així va ser i,a més, per només 1 segon de diferència, fet que avi-sava del potencial del BMW X5 després de les milloresrealitzades.

La cursa de diumenge constava d’un tram de 140km a fer dues vegades amb un afegit final de 30 km perarribar fins a Cuenca, sumant un total de 310 km. El pilotsolsoní va apretar fort des del primer moment i les diferèn-cies parcials que els membres de l’equip li comunicaveneren de menys d’1 minut al principi per passar a prendreavantatge cap al final del primer tram. El Nissan va patiralgun problema que va fer que el Carles fins i tot l’atrapésa uns 10 km per acabar i, encara per donar-li més emo-ció, en l’arribada a l’assistència, encara dins de tram, elgironí va frenar de sobte per parlar amb un mecànic i elCarles va xocar fort per darrera amb ell. Van ser uns mo-ments preocupants ja que el solsoní va haver de parar percomprovar si els desperfectes l’havien de fer entrar a re-parar. No va ser així i el Carles va entrar a la meta directementre el seu rival entrava a l’assistència i perdia encaramés temps. El tram donava una diferència a favor del pilotde Motor Cadí de 5 minuts i 33 segons.

El Carles Solé va començar el segon tram sortint 4minuts per davant del rival i en una volta gairebé perfectano sols va mantenir la diferència si no que al final encaraes va poder allunyar en uns 4 minuts més, tot arribant aCuenca amb una diferència final de 9 minuts i 42 segonsque li donaven la seva primera victòria a la ciutat de lescases penjants i el títol de Campió d’Espanya 2005.

Montes de Cuenca1r. Solé - Cruz (BMW X5)2n Blàzquez – Salvador (Nissan Navara) a 9,43.3r. Gameiro – Gameiro (Toyota Land Cruiser) a 13,49

Campionat d’Espanya de Ral·lis Tot Terreny 20051r. Carles Solé (BMW X5) .............................................................. 111 punts2n Marc Blàzquez (Nissan Navara) ................................................. 104 punts3r. José A. Villalba (Mercedes ML-350) ........................................... 45 punts4t. Andreu González (Mitsubishi) ................................................ 41 punts5è Ramón Vila (Nissan Pick Up) ................................................. 36 punts9è Nani Roma (Mitsubishi Evo) ...................................................... 23 punts10è Carlos Sainz (VW Touareg) ..................................................... 23 punts

Evolució de la temporadaRal·li Catalunya Tot Terreny ............... Blàzquez 1r. ......................... Solé 2n.Baja Portugal ................................... Blàzquez 1r. ......................... Solé 2n.Ral·li Linares ................................... Blàzquez 1r. ......................... Solé 2n.Baja Aragón ..................................... Blàzquez 2n. ........................ Solé 3r.Baja Portalegre ............................... Blàzquez abandona .............. Solé 2n.Montes de Cuenca ............................. Blàzquez 2 ........................... Solé 1r.

Ral.lis Tot-Terreny

42 442-Divendres, 25-11-2005

El BMW X5 del Carles Solé és l’únic vehicleque ha acabat totes les curses del Campionat.

Tret de la topada al darrera del Nissan en aquestadarrera cursa, en tota la temporada el BMW tam-poc no ha patit cap ensurt de “planxa”. I això quea la Baja Portalegre, amb molt fang per tot arreu,els arbres es movien i es posaven al davant delscotxes quan passaven i era molt difícil esquivar-los. Isi no demaneu-li al Blàzquez al que un oliver se li vaentossudir en no voler sortir de sota del seu Nissan.

Tampoc no es va punxar cap pneumàtic. Vala dir que els BF Goodrich utilitzats s’han por-tat de meravella.

Això sí, tot enumerant els petits problemes, s’ha dedir que tant a la Baja Portugal com a Linares es vatrencar un palier, substituït les dues vegades pels me-cànics amb gran celeritat (6 minuts a Linares dins detram). I també a Portugal un dia es va sortir una pas-tilla de fre del seu lloc que deixava l’X5 en una fre-nada precària i un altre dia es va trencar una peçade l’accelerador que va fer que el Carles i el Lucashaguessin d’enganxar-lo amb una brida tot deixantel BMW accelerat a “tope” tota l’estona amb el con-seqüent esglai. Només s’havia de frenar, i de vega-des desconnectar el motor de cop si no volien saltarun marge. Era una manera curiosa de conduir. Iamb molta coordinació ja que qui desconnectava itornava a connectar era el Lucas.

En dies de pluja o travessant tolls el Carles hahagut de veure més d’un cop com el vidre se lientelava. El Lucas es convertia de vegades enuna senyora de fer feines corrent a fregar-li.

A la Baja Aragon cada any li passa una cosa oaltra. Aquesta vegada va ser el consum excessiud’oli del seu motor en el primer tram, fet que el vaobligar a parar diferents vegades a posar-ne. Mis-teriosament, en posar un oli mineral més dens, ala segona volta aquest consum va desaparèixer.

S’havien programat 2 curses més, el Ral·li de LaManchuela que es va suspendre per problemes eco-nòmics i el Ral·li de Melilla que no es va poderrealitzar per falta de permisos del govern marro-quí quan tots els participants ja eren allà. En ungest de suport a l’organitzador local, els partici-pants van decidir realitzar el tram pròleg previst ala platja de Melilla, que va ser molt espectacular.

Davant la falta d’organitzadors espanyolsaquests darrers anys s’han inclòs diferents pro-ves de Portugal al Campionat d’Espanya. Ésadmirable el nivell de participació i l’aficiódel país del vinho verde en aquesta especia-litat del Tot Terreny. Diuen que la causa ésque Portugal és el segon país del món envenda de Pick Up’s per les exempcions fis-cals que tenen aquest tipus de vehicles. Da-vant tant gran mercat les diferents marqueshi aboquen el sac. I és fantàstic també el ni-vell dels organitzadors de les proves. Enspassen la mà per la cara als d’aquí. Per latemporada vinent ja es parla que seran tresles proves a realitzar a Portugal.

És important remarcar el gran suport que Nissanha donat a aquest Campionat de Ral·lis Tot Terreny.A més de la participació amb un vehicle oficial d’altnivell per lluitar pel campionat, la posada en funci-onament de la Challenge Nissan ha omplert les ins-cripcions de les curses amb molts pilots que ha po-gut participar amb uns costos bastant reduïts. Tam-bé han esponsoritzat les proves dotant-les de pres-supost i diferents mitjans. Igualment bona part del’alta repercussió en mitjans d’informació s’ha acon-seguit per la seva implicació.També Mitsubishi ha dut a terme la seva Cup ambajuts a pilots que participaven amb vehicles d’aques-ta marca.C

uri

osi

tats

i e

Cu

rio

sita

ts i

eC

uri

osi

tats

i e

Cu

rio

sita

ts i

eC

uri

osi

tats

i e

xp

eri

èn

cie

sxp

eri

èn

cie

sxp

eri

èn

cie

sxp

eri

èn

cie

sxp

eri

èn

cie

s Rallis Tot-Terreny

43442-Divendres, 25-11-2005

El Carles Solé ressalta el bon ambientdels esports de motor creat aquests dar-rers anys al Solsonès. D’una banda lacreació del Motor Club ha consolidat unagran participació en proves de motos iquant als cotxes són varis els solsoninsque han participat en ral·lis. És de des-tacar la gran progressió del Nen Ribaltaen els ral·lis de terra.

El Carles Solé va donar la benvinguda als Ral·lis TotTerreny al gran campió Carlos Sainz amb motiu de laBaja Portalegre, on l’equip Volkswagen va anar a rodarvehicles i equip de cara a la propera participació al Dakar.“Qué pesados son estos coches” li va dir... Per certque un parell d’arbres també li van voler donar labenvinguda.Queda ja com anècdota el fet que l’estimat CarlosSainz, en quedar davant del Carles Solé, li va restaruns valuosos punts que haurien donat la possibilitat deproclamar-se Campió només acabant segon darrerad’en Blàzquez a Cuenca.

També queda com anècdota la maleïda “trialera” que elsorganitzadors de Tàrrega van incloure en el recorregut perdonar més emoció a la cursa. El Carles en va sortir benemocionat, doncs en les tres passades per l’emocionant pa-ratge urgellenc hi perdia més d’1 minut cada vegada, fetque neutralitzava la mica d’avantatge que li portava al rivali li va treure tota opció de guanyar-lo. El motiu era que l’X5no porta reductora i la primera era massa llarga. En totesles “trialeres” trobades aquests anys només ha calgut unabona accelerada per pujar-les, però aquesta emocionantno tenia distància per embalar-se.

A la Baja Portugal el Carles va guanyar un tram cro-nometrat, el segon dia de bon matí. Els devia agafaradormits i va aconseguir així el seu primer “scratch”en una prova de la Copa del Món.

El preparador dels Citroen, Seat i Mitsubishi de ral·lis delCarles, el seu amic Josep Calm ha estat col·laborant aquestatemporada amb l’equip BMW Motor Cadí. Primer va ser enla incorporació d’una electrònica programable que va ferguanyar potència i baixos al motor i, abans de la cursadecisiva de Cuenca, una bona posada a punt de les sus-pensions i geometries ha estat la clau de la confiança enaconseguir un vehicle per sortir a “atacar” fort.Per cert que la millora de prestacions del motor ha com-portat un considerable augment del consum (de 50 lts/100km s’ha passat a 75) que ara pot ser tot un problema perafrontar el Dakar ja que la capacitat dels dipòsits (500 lts)pot ser poca en algunes etapes. Els tocarà escanyar unamica la “rabior” del motor.

Parlant de gasolina, a la Baja Portugal, que s’anava dispu-tant amb molts trams i enllaços, com que cada vegada escalculava el consum de gasolina amb un bon marge d’er-ror, va arribar un moment que quasi es van arribar a tenirels dipòsits plens. Semblava que hi naixia la gasolina.

A la Baja Portalegre, on sovintejaven els tolls, algunsmolt importants i creuats a gran velocitat, es va donarel fet que en passar-ne un dels que fins i tot et frenael cotxe, de sobte el motor va començar a fallar fins aparar-se. Quan el Carles i el Lucas ja es feien a laidea de baixar a mirar on podia ser la fallada elèctri-ca es van adonar que el que passava es que s’haviaacabat la gasolina del dipòsit petit. Quina suada.

44 442-Divendres, 25-11-2005

Aquest manresà de 66 anys ha estat elveritable líder de la formació. Pilot deral·lis en diferents campionats durantmolts anys, va passar a ser un dels habi-tuals embogits pel París- Dakar. A partirde la construcció del que va ser el pri-mer BMW que va participar a la míticaprova africana, en les darreres tres tem-porades va decidir participar al mateixtemps en el Campionat d’Espanya acon-seguint els 3 títols consecutius, el primeramb el bagenc Francesc Selga i els dosdarrers ja amb el solsoní Carles Solé alvolant.En total ha construït 3 unitats del BMWX5 i les evolucions tècniques han estatconstants degut al seu gran afany.

Equip BMW Motor CadíCap de l’equipCap de l’equipCap de l’equipCap de l’equipCap de l’equip: Enric PalaciosMecànicsMecànicsMecànicsMecànicsMecànics: Mauri Pujol, Jeroni Gómez, Jordi Riera,Josep CapsadaCamionersCamionersCamionersCamionersCamioners: Josep Pujol, Josep Mas, Jordi GarrigaControl de tempsControl de tempsControl de tempsControl de tempsControl de temps: Ramón Pich

Dades tècniques BMW X5 Evo 3Pes: 1.850 KgEstructura tubular en crom-molibdèCarrosseria amb majoria d’elements en kevlar-carboniMotor BMW M3 de 3.200 c.c. Brida de 32 mm.Potència: 280 CVCanvi seqüencial Sadev de 6 velocitatsDiferencials BMW M5Equip de frens amb pinces de 4 pistons AP racing2 dipòsits de 400 i 100 litres.

El copilot d’en Carles s’ha proclamat tam-bé Campió d’Espanya de Copilots. Aquestespigat xicot de Caldes de Montbui, copilotjove, però ja molt experimentat, ja va seral costat del Carles l’any 2004 en la victò-ria al Ral·li Catalunya Tot Terreny disputata Tàrrega. En el seu palmarès hi figuren2 Campionats d’Espanya de copilots deRal·lis de Terra com a copilot d’en TxusJaio, el que va ser el rival del Carles en elCampionat guanyat l’any 2000

El copilot:Lucas Cruz

Enric Palaciosl’ànima del’equip

Motor Club Solsonès felicita al

CAMPIÓ D’ESPANYA de

Ral·lis Tot Terreny CARLES SOLÉ

Enhorabona i gas a fondo!!!

Palmarés Carles Solé

1990 3r a la Copa SUZUKI dins el Campionat d’Espanya de Raids

1991 Guanyador Copa d’Espanya de Raids Grup T-1Guanyador Copa SUZUKIRaid Altiplano com Pilot Oficial SUZUKI-CEPSA

1992 Pilot Semi-oficial SUZUKI al Campionat d’Espanya de Raids

1993 Guanyador Challenge Citroen AX Carrerax dins el Campionatd’Espanya de Ral.lis de Terra

1994 Subcampió d’Espanya de Ral.lis de Terra amb SEAT Ibiza

1995 Guanyador Copa d’Espanya de Ral.lis de Terra Agr.II (2 r. motrius)3r al Campionat d’Espanya de Ral.lis de Terra amb SEAT IbizaParticipació al Ral.li 1.000 Llacs del Campionat del Món

1996 Guanyador Copa d’Espanya de Ral.lis de Terra Agr.II (2 r. motrius)Subcampió d’Espanya de Ral.lis de Terra amb SEAT Ibiza Kit Car

1997 Guanyador Copa d’Espanya de Ral.lis de Terra Agr.II (2 r. motrius)3r al Campionat d’Espanya de Ral.lis de Terra amb SEAT Ibiza Kit Car

1999 2n classificat al Ral.li RACC Club Artesa de Segre, darrera prova delCampionat d’Espanya de Ral.lis de Terra MITSUBISHI Carisma Evo VI

2000 Campió d’Espanya de Ral.lis de Terra MITSUBISHI Carisma Evo VIGuanyador Ral.li de CartagenaGuanyador Ral.li de Linares

2001 8è al Campionat d’Espanya de Ral.lis de Terra-Mitsubishi Carisma Evo VI

2003 4t al Campionat d’Espanya de Ral.lis Tot-Terreny amb BMW X5Guanyador Ral.li T.T. de Linares

2004 Campió d’Espanya de Ral.lis Tot TerrenyCampió de Catalunya de Ral.lis Tot Terreny amb BMW X5Guanyador Ral.li Catalunya Tot TerrenyGuanyador Ral.li T.T.de Linares

2005 Campió d’Espanya de Ral.lis Tot Terreny amb BMW X5Guanyador Ral.li Montes de Cuenca

Ral·lis Tot-Terreny

45442-Divendres, 25-11-2005

Motor Club Solsonès Lluís Novelles

20 de novembre de 20005

Ral·li d’asfalt1r Open de Les Garrigues

El dissabte passat, l’equip Vila – Ramellat amb el seuPeugeot 106, va prendre la sortida del ral·li “ Open de Les Gar-rigues “ però l’infortuni que es va presentar amb forma d’avariamecànica, va impedir que els joves solsonins finalitzessin laprova. Quan tot just havien recorregut poc més de la meitat delprimer tram, un palier deia prou i abocava el nostre equip al’abandonament, sense que les assistències poguessin fer-hires. Resumint, mala sort de l’equip júnior de Motor ClubSolsonès, als quals desitgem moltíssima més sort en la pròximacursa. ( això són coses de la competició).

Classificació final II Rallye de Ourense (1)1rA.Vidal/F.Lema ......................... (Mitsubishi Lancer Evo VII)2n S.Vallejo/D.Vallejo ................. (Mitsubishi Lancer Evo VIII)3r R.Ribalta/E.Bernandich ...... (Mitsubishi Lancer Evo VII)4t D.Hernando/A.Fdez ................ (Mitsubishi Lancer Evo VII)5è F.Pardo/D.Rivera ..................... (Subaru Impreza WRX STi)

Classificació final II Rallye de Ourense (2)1r S.Vallejo/D.Vallejo .................. (Mitsubishi Lancer Evo VIII)2n S.Lemes/J.Lemes .................... (Mitsubishi Lancer Evo VII)3r D.Hernando/A.Fdez ................ (Mitsubishi Lancer Evo VII)4t R.Ribalta/E.Bernandich ........ (Mitsubishi Lancer Evo VII)5è F.Pardo/D.Rivera ..................... (Subaru Impreza WRX STi)

Ral·li de Terra A Gudiña

Subcampions d’Espanyade Ral·lis de Terra de Gr. N

L’equip del Solsonès, Nen Motor Competició, formatper Ramon Ribalta i Esther Bernadich va disputar la 7a i 8aprova del Campionat d’Espanya de Ral·lis de Terra a la pobla-ció d’A Gudiña , Ourense, el dia 12 i 13 de novembre.

El ral·lis constava de cinc trams amb dues passades. Elclima i l’alçada de la zona donaven unes temperatures màximesde 2ºC, a la vegada que feien molt dures les condicions delstrams. Trobaven gel al traçat i la conducció era complicada. Toti així en Ramon comentava que es trobava molt còmode, ja queeren molt tècnics.

Tot i les extremes condicions, sobretot el diumenge, novan evitar que Ribalta-Bernadich fessin un segon scratch alprimer tram del llarg i intens cap de setmana.

El resultat final del dissabte va ser molt satisfactori jaque van pujar al tercer esglaó del podi de la general per primeravegada, i quedant segons de la seva categoria, així com de lacopa a la que participen, la Mitsubishi EVO CUP. El diumengevan obtenir una no menys merescuda 4a. posició de la generalque deixava clar el subcampionat de cotxes de sèrie per l’equip

Ribalta-Bernadich, una tercera de grup N (cotxes de sèrie) i unatercera posició de la copa.

Bona consecució de la primera temporada al CampionatEspanyol de Ral·lis de Terra.

Ara només queda la participació a l’última prova delCampionat de Catalunya el proper dia 10 de desembre a la po-blació de Tàrrega, on en Ramon i l’Esther es poden proclamarcampions absoluts de Catalunya del mateix.

FELICITATS SUB-CAMPIONS

46 442-Divendres, 25-11-2005

Miquel Àngel Malé (Miki) acon-segueix proclamar-se campió deCatalunya en categoria sènior C, tot i notenir un bon dia. El passat cap de setma-na es va celebrar a la vila de Constantí,l’Endurada que va cloure el Campionatde Catalunya 2005 amb una nodrida par-ticipació de 250 pilots entre els quals n’hihavia 7 de Motor Club Solsonès. La cur-sa d’aquest any va ser més treballada quel’edició anterior. I en un terreny més difi-cultós amb fang, calia afegir-hi un horarimolt més ajustat, la qual cosa va fer quela majoria dels participants penalitzés poco molt en el control horari. Com ja he ditabans l’alegria del dia la va portar elMiki, que després de sortir d’un perío-de de convalescència per una operacióde menisc, va aguantar estoicament i enser 12è aconseguia els punts que final-ment li donarien el títol de campió. Pelque fa a la resta dels nostres concur-sants, cal destacar el magnífic tercer llocde Ramon Mascaró, seguit de ben apropper Josep Altarriba que va ser quart, en

Motor Club Solsonès Lluís Novelles

20 de novembre de 2005

Endurada de Constantí

categoria júnior superior. L’AlfonsCaball va ser 27è i Lluís Villaró que de-butava va fer el 28è. L’Albert Cardona,a qui aquest any les coses no li han anatgaire bé, finalment va quedar exclòs perdiferents problemes. Ja en categoria ca-dets, Xavier Subirana tot i patir una punxa-

da que el va endarrerir molt, va finalitzar12è.

Així doncs, Felicitem el MIKI pelCampionat, també a Ramon Mascaró iJosep Altarriba pel bon resultat, i agraïml’esforç voluntariós que han fet la restade companys.

Montse Isanta iÈlia Rebolledo: gran paper enl’11è Trofeu Ciutat de Mollerussa

Solsona Patí Club

Dues patinadores del Solsona PatíClub van participar en l’11è Trofeu Ciutatde Mollerussa. El passat diumenge dia 20de novembre, es va celebrar al PavellóMunicipal de Mollerussa, al Pla d’Urgell,l’esmentada competició. Van participar-hiun total de sis categories de la territorialde Lleida, entre les quals, Montse Isantava figurar en la categoria Infantil, i ÈliaRebolledo en la categoria Aleví. Al llarg del’any hi ha diferents Trofeus, que tenen llocen diferents poblacions de la província deLleida. Diumenge tocava a Mollerussa.

Les patinadores del nostre club,van executar els seus programes. Al matí,el programa curt, amb els elements obli-gatoris respectius de cada categoria. Èlia

Rebolledo va resoldre unes cabrioles ambgran correcció; de la mateixa manera queho va fer Montse Isanta, amb un molt bontreball en els seus salts dobles. Això col·-locava a Èlia Rebolledo en tercera posi-ció, i a Montse Isanta en sisena.

Per la tarda va tenir lloc el progra-ma lliure. Primerament la categoria Aleví idesprés la categoria Infantil. Tant una, coml’altra van estar força bé. Així doncs, ÈliaRebolledo quedava en una bona terceraposició, i Montse Isanta, va defensar commai el seu sisè lloc.

El Solsona Patí Club dóna l’enho-rabona a les dues patinadores per la sevaparticipació en aquest Trofeu, i les animaa seguir lluitant pel seu esport.

47442-Divendres, 25-11-2005

C.F. Solsona

Juvenil 1a. divisió - 19/11/2005.C.F. Solsona, 5Escuela U.D.Cerdanyola 0Jugadors: Juanjo, Eli., Lluís, Raül, Sabata, Kike (Arnau), Josep (Ernest), Albert (Hàzel),Ricard (Miquel), Robert, Xavi.

Un Solsona ferit després dels últims resultats, va sortiral Municipal de Solsona amb la clara intenció de guanyar unpartit i contra un rival classificat just per davant dels solsoninsa dos punts, aquesta motivació va fer que juguessin el partitmés complert de la present campanya.

El Cerdanyola, que va pujar amb un sistema claramentde contracop, es va trobar un Solsona que li tallava totes lesopcions de sortir a la contra i que a més tenia el control de lapilota, tot i així, el Cerdanyola, va gaudir de les seves oportuni-tats de marcar unes oportunitats que no va saber aprofitar. ElSolsona per la seva part en va tenir dues en les botes de Josepde molt clares i que no es van convertir en gol gràcies a l’excel·-lent porter visitant, un porter que no va poder evitar que primerAlbert i després Eli, en un altre llançament magistral de falta,sobre el temps afegit de la primera part, avancessin amb dosgols al Solsona.

Els visitants i en vista del resultat advers, van sortir a lasegona part amb un equip més avançat, deixant uns espais queel Solsona va saber aprofitar i tot i que des del minut deud’aquesta segona part els solsonins jugaven amb deu homesper expulsió per doble amonestació de Robert, Sabata en duesocasions, amb la inestimable ajuda de Josep, i Hazel finalmentdeixaven el definitiu 5 a 0 del marcador, un resultat curt, sobre-tot de les moltes jugades malaguanyades de cara a gol d’ Ernest,Josep, Arnau i Sabata.

La setmana vinent els solsonins van a jugar al camp delSan Lorenzo, un equip de Terrassa, que fora de casa està fentmals resultats però que a casa encara no ha perdut cap partit.Per tant, es pot considerar un partit molt complicat, però si elSolsona pot mantenir el nivell de la primera part de Vilanova idel partit del Cerdanyola pot aspirar a treure quelcom de posi-tiu d’ aquest desplaçament.

Segona Territorial G/7Solsona 1 - Berga B, 0Gols: 1-0 al min 53 de Valverde

Important victòria del Solsona davant d’un Bergaque va donar la cara, sobretot a la segona meitat, des-prés del gol local, en que va pressionar de valent bus-cant l’empat i dominant el joc, però sense encert.

Amb aquest resultat el Solsona se situa a la partalta de la classificació, esperant el desplaçament del pro-per cap de setmana al camp del Joanenc.

CadetsAvinyó, 2 - C.F. Solsona, 5Alineació: Dani Romero, Toni Gil, Bernat Planes (Berni), Víctor Moreno, Víctor Rodríguez, CarlesManzano (1), Cristian Sànchez, Joan Solé (Joanet), Joan Carles Testagorda, Francisco Expósito(Ciscu) (2), Josep M. Moreno (2), Rubén Múrcia.

No es va començar gaire bé amb una expulsió per a cada equipi un gol de l’Avinyó, però després d’una escapada de Josep M. per labanda i fent una passada de mort va marcar el Francisco l’1-1. L’Avinyóva tornar a marcar un gol des de molt lluny i el Solsona es veia perdut.Va començar la segona part amb una altra escapada del Josep M., quetornà a fer la passada de la mort i va tornar a marcar el Francisco el 2-2 al cap d’una estona el Cristian va passar la pilota i el Carles Manzanova intentar xutar-la tocant-la amb la punta del peu i un jugador del’Avinyó va ficar-la cap dins fent el 2-3. El quart gol va arribar quan elJosep M. va entrar fins dins l’àrea deixant tota la defensa morta i vamarcar el 2-4. El Josep M. va fer una altra escapada, li van fer falta dinsl’àrea i ell la va convertir en un gol que va ser el 2-5 definitiu.

Alevins BC. F. Solsona, 0C. E. Berga,1Alineació: Jaume Colilles, Sergi Pujantell, Adrià Oller, Joan Vendrell,Joseph Guerrero, Núria Pelegrina, Àlex Pascual (porter), Albert Bajona,Dídac Mercader, Gerard Vilanova, Ángel García i Manel Gangolells.Entrenador: Eliseu

El dissabte va ser un partit perdut per lamínima, però quasi amb gust de victòria. Va ser unpartit ben jugat, emocionant on s’hi va poder veu-re de tot. Als primers minuts de la primera part elsde Berga van marcar l’únic gol del partit. A partird’aquest moment va ser un partit molt igualat. Du-rant el primer temps, l’àrbitre va xiular un penal contrael Berga, que -tal i com passa en els partits de pri-mera divisió - es va haver de repetir, però ni així nova entrar. A la segona part, l’àrbitre va xiular unpenal en contra del Solsona, que els de Berga tam-bé van fallar. El motiu del penal va ser un refúsestrany de la pilota que va fer el Joan ben bé sotaels pals de la porteria i que de no haver-lo fet hauriaestat un gol segur. Llàstima que va suposar l’ex-pulsió per ell i la pena màxima per l’equip.

Durant tot el partit, tots els jugadors vantreballar molt. Se’ls veia motivats i segurs, tant enles jugades d’atac com en la defensa. L’enhorabo-na pel bon joc demostrat en aquest partit.!!

48 442-Divendres, 25-11-2005

C.F. Solsona

Alevins “A”20/11/2005C.F. Solsona, 6C.F. Manlleu, 0Alineació: Aleix Colell, David Alconchel, AleixRibera, Arnau Múrcia, Guillem Barcons,Mohamed Hida, Ferran Contreras, ÈricTestagorda, Joan Vendrell, José Luís Barbero,Albert Aresté, Gerard Roca, Manel Gangolells,Robert Tripiana. Entrenador: Sergi Alcàzar

Després de la derrota dedissabte passat, els alevins delSolsona són conscients que nopoden deixar escapar els 3 puntsen joc contra el Manlleu, i surten al camp molt motivats i ambganes de fer gols. Des del primer moment, el Solsona es fa seuel partit i comencen a arribar les primeres ocasions de gol. Peròno és fins el minut 10 que arriba el primer, marcat pel RobertTripiana i celebrant-lo a l’estil Eto’o. El Solsona continua con-trolant el partit, i el segon gol puja al marcador després d’unaembolicada jugada dins l’àrea, que sentencia el Manel Gangolells.La rapidesa del Gerard Roca per la banda dreta és un perill pelManlleu, i en una de tantes escapades la centra i així el Robertpot marcar el tercer gol pel Solsona.

A la segona part, el Solsona no es relaxa i surt al campamb la mateixa tònica. Les oportunitats són moltes, l’ÈricTestagorda envia la pilota a un pam del pal dret de la porteria.L’Arnau Múrcia també té una bona ocasió de gol, i el Gerard(que es mereixia marcar) es trobava sempre amb un porter moltencertat. En un contraatac, del Manlleu, l’Aleix Ribera fa caureun jugador i veu la seva primera targeta groga de la temporada,el Manlleu executa la falta i la pilota surt fregant el travesser.Tot seguit arriben els minuts més gloriosos del Solsona, con-trolant en tot moment la pilota, i en una jugada molt ben creadapel mig el Robert marca el quart gol i així aconsegueix el seu HatTrick personal. El cinquè gol arriba després que el Mohamedllenci una falta i enviï la pilota dins l’àrea i l’Albert Aresté l’en-via al fons de la xarxa. És el mateix Albert, que minuts després fapujar el 6-0 al marcador amb un xut des del frontal de l’àrea.

Felicitem tota la defensa pel seu treball i esforç, i nomésens cal dir: Endavant, nois!!

Robert Tripiana

BenjaminsC.F Santpedor, 2C.F. Solsona, 4Alineació:Alineació:Alineació:Alineació:Alineació:Nil, Xavier, Marcel, Marc,Carles, Joel, Lleir, Àlex i Albert. Entrenador:Entrenador:Entrenador:Entrenador:Entrenador:Juan J. Sánchez Delegat:Delegat:Delegat:Delegat:Delegat: Jaume Sánchez Gols:Gols:Gols:Gols:Gols: Joel (1), Nil(3)

Victòria merescuda!

Xavi Joel

Primer de tot, cal donar la benvinguda a un noujugador benjamí, el Lleir, que aquest dissabte ja ha jugati que ben posicionat com a central, a la defensa, ha col·-laborat en la victòria de l’equip.

Després de cinc jornades només coneixent der-rotes, els benjamins del Solsona es retroben amb la vic-tòria. Ja darrerament es veu una millora en la qualitat dejoc i es comença a controlar més. A la primera part elsjugadors aconsegueixen aguantar l’empat durant els 10primers minuts, en que es veuen ocasions tant per unequip com per l’altre. Però finalment el Santpedor desi-guala el partit i es posa 2 a 0 faltant cinc minuts peracabar la primera part. Només un minut després del se-gon gol del Santpedor, el Joel, en un contraatac, fa un goldecisiu , un gol psicològic, ja que es va al descans per-dent per la mínima i els jugadors comencen a creure enles seves pròpies possibilitats.

Comença la segona part. Ara és el Solsona el queataca i el Santpedor el que defensa el resultat presentantuna defensa segura i contundent. Finalment, el Nil acon-segueix prendre una pilota a un jugador contrari i des dela banda dreta fa un xut per sobre el porter que va a dins:2 a 2 i l’eufòria de tots. Ja estem contents si s’acaba ambaquest resultat, però, faltant cinc minuts pel final, unacentrada del Xavi és rematada pel Nil, que fa el 2 a 3. ElSantpedor contraataca amb totes les seves forces i, persort, una gran parada del Marc evita un possible empat.Ja gairebé en acabar el partit, el Nil, en un contraatac, esdribla un contrari i amb l’exterior del peu fa el quart gol.

En resum, victòria merescuda i molta satisfacció.C. Castell, 8 - Tel. 973 48 00 78SOLSONA

49442-Divendres, 25-11-2005

2a divisió F. Sala Femení “B” grup 1C.E. Arrels, 4Castelldefels FS, 3Jugadores: Judit, Maria, Neus, Anna (1) Alba, Marta,Elena, Núria, Sabi (1), Jèssica (2) i Raquel. Entrenador:Dídac

Victòria!!Pels que vau venir... un 10, i pels

que no, doncs us vau perdre un súperpartit! Amanit amb una miqueta de tot,bon joc, una miqueta de tensió, “pinyos”per l’àrbitre i una miqueta d’histèria col·-lectiva en segons quins moments, peròbé, al final ens vam emportar trespuntents ben merescuts.

Era un partit molt difícil, les noiesdel Castelldefels, venien de cara a la idea.Però l’equip d’Arrels va demostrar el seusaber estar damunt del terreny de joc.

El primer gol va venir en contra,però de seguida vam remuntar amb un gol

Tensió a la banqueta de l’Arrels, mentres l’entrenador, el Dídac, donava les indicacions pertinents

de la Jèssica i després ens avançàvem almarcador amb un gol de l’Anna que esdesmarcava per la banda i aconseguiaaquest segon gol que ens donava una cer-ta tranquil·litat. En el segon temps, teníem

F.sala – Cadet FemeníArenys de Munt,1 - Arrels, 6Jugadores: Nina Alet, Pilar Isanta, Nerea Alòs, Mireia Casado, Eva Gangolells, IvetteCasafont, Ester Bajona. Delegat: Joan Casado. Gols:Pilar Isanta (4) Nerea (2)

L’esforç sempre té recompensaDissabte a les 13’15 s’havia de disputar el partit entre

Arenys de Munt i Arrels. L’equip de l’ Arrels va arribar 1 horaabans de jugar el partit per canviar-se tranquil·lament i fer unbon escalfament, però un endarreriment d’horaris en els par-tits anteriors al pavelló de l’Arenys va obligar els 2 equips aprendre paciència i esperar l’acabament d’aquells. El partit vacomençar a les 13’50 i amb moltes presses per part de l’àrbitreque no va deixar fer un escalfament en condicions a cap delsdos equips. Després de tot això el partit va començar. Els pri-mers minuts l’Arrels va tenir 2 o 3 ocasions, però també s’ha-via d’estar alerta ja que feia la impressió que l’equip contrariels podria donar un ensurt. Després de 14 min. d’incertesa, laPilar en un ràpid contraatac va obrir el marcador i les coses esvan posar més fàcils. La primera part va acabar 1-3.

La segona part va ser una còpia de la primera i entre laPilar i la Nerea van fer 3 gols més.

Aquest partit tot i el resultat contundent va ser moltlluitat per totes dues bandes. Les condicions físiques del con-trincant van obligar l’equip de l’Arrels a fer un esforç impor-tant però es va saber lluitar i aquesta va ser la clau de la victò-ria. S’ha de destacar l’encert a la porteria per part de la Nina toti el gol encaixat, i una gran assistència de l’Eva, que va passarmig gol a les botes de la Pilar, i com s’ha dit abans, la lluita deles jugadores que es pot ben dir “que van suar la samarreta”.

C.E. Arrels

els nervis a flor de pell, i vam entrar al campun pèl confiades i això va fer que tot i teniral sac quatre gols més, un gentilesa de laSabi i un altre de la Jèssica, l’equip contrariva arribar a remuntar fins al 4-3 definitiu.

INMERSION LETAL• Diumenge, 27 (5 tarda)

PRINCESAS

• Divendres, 25 (1/4 d’11 nit)dia de l’espectador

• Dissabte, 26 (11 nit)• Diumenge, 27 (2/4 de 8 tarda)• Dilluns, 28 (1/4 d’11 nit)

VAL p

er 0,5

0 Euro

s

per la

compra

d'una

entrad

a

INMERSION LETAL

PRINCESAS

18 ANYS

CINEMA

18 ANYS

50 442-Divendres, 25-11-2005

Alevins Primera divisió 20-11-2005C.E. Navàs 3 - CE Arrels, 1Alineació: Xavier Llordella, Aleix Reig, Guillem Sala, Èric Comelles, Bernat Moreno, Nourddin,Marc Balletbó, Jordi Márquez , Èric Bautista, Josep Armengol, Pau Vilar, Ferran Xandri,Guillem Vilà, Jordi Vila, Jordi Ollé.Gols: Josep Armengol 1 .

Partit marcat per la imparcial actuació arbitral, que posànerviosos als jugadors visitants, en marcar un penal a favor del’Arrels i tot seguit anul·lant-lo i xiulant falta en contra. Primerapart molt igualada i lluitada de poder a poder marcant, en elminut 15, l’equip local el primer gol. Seguidament l’equip visi-tant domina la segona fase de la primera part marcant el gol del’empat. Amb el resultat 1-1 finalitzà la primera part.

A la segona part va prendre la iniciativa l’equip localmarcant dos gols amb greus errades de l’equip visitant. Acabatla segona part amb el resultat de 3 a 1 a favor del Navàs. Desta-cant la gran falta de poder de reacció de l’equip de l’Arrels.

Recordem que aquesta és la primera derrota de l’equipen el seu ascens de categoria.

Pau Vilar Èric Comellas

C.E. Arrels

Benjamí “A” 2a F-7 Grup 3CE Arrels, 5 - UE Balconada, 3CE Arrels: Lluís, Sergi, Ivaylo, Guillem, Roger, Àlex, Gerard, Natàlia, Albert, Ivan i Claustre

RemuntadaEls benjamins del CE Arrels van remuntar el partit que

van jugar aquest dissabte després d’anar perdent per 1 a 3.Els visitants van avançar-se en la primera part en la pri-

mera arribada a porteria que van fer, no va ser fins al finald’aquesta primera part que el Roger feia l’empat a un, però lamala sort va ser que els de Manresa tornessin a marcar abansdel descans. En començar la segona part els visitants van acon-seguir el seu tercer gol i posava el partit costa amunt per als decasa. Però llavors al minut 29, va arribar la reacció i el Guillem endues ocasions i l’Albert també amb dos gols es van encarregarde donar la volta al marcador aconseguint la segona victòria dela temporada per als joves jugadors de l’Arrels.

Aquesta setmana repetiran partit a casa jugant amb elCE Súria a les 12 del migdia.

Natàlia Pujol Sergi Brau

Prebenjamins - dissabte 19-11-2005C.E. Arrels, 1C.F. Pont de Vilomara, 4Arrels: Daniel, Manel V. (1 g.), Marcel, Juli, Manel E., Guillermo, Marc C., Albert,Marc P., Pere, Ferran, Marc G., Àitor,

Sobra el darrer quartEs va plantar cara al líder i n’hauríem pogut treure un

bon resultat. Els nostres jugadors varen demostrar que hiha fusta d’un bon equip que, dia rera dia, està treballant pera millorar. No ens podem encantar i el que cal aconseguiramb els entrenaments i els partits és que tots els nens acon-segueixin un bon nivell de jugar a futbol; els nens ho vanaprenent i comencen a entendre, i a posar en pràctica dins elterreny de joc encara que costi ensurts i alguna derrota, queel futbol és un esport d’equip. Saben, perquè als entrena-ments procurem ensenyar i als partits posar en pràctica, queel que no aprenguin i practiquin ara difícilment ho apren-dran i sabran fer amb més edat quan el que primi sigui elresultat sobre el joc.

Aquest dissabte només ens van vèncer al darrer

quart quan, amb el partit empatat, ens van fer tres gols on elnostre porter, gran actuació la seva, no hi va poder fer res.Tres badades defensives que ens han d’esperonar per a queno torni a passar.

Esperem, i n’estem segurs, que en les properes jorna-des remuntarem posicions a la classificació. No ho dubtemvist el gran nivell de joc que estan mostrant tots els nostresjugadors, des del porter fins al davanter, i des d’aquí nomésens resta animar-los. Es va perdre davant el líder però amb unregust de victòria, vàrem deixar clara mostra que els podemguanyar i quan els tornem la visita estem segurs que elsguanyarem.

51442-Divendres, 25-11-2005

JuvenilsC.E. Arrels, 2C.F. Salle de Manresa, 1Alineació C.E. Arrels: Torrecillas, Roger, Riu, Sergi, Rodri, Bernat, Ferran, Argerich, Graell,Nil i Borràs. També van jugar l’Àlex, el Sam i el Jonathan.Gols d’Arrels: Albert Borràs i Roger Garriga

Recuperació al finalEl partit es presentava difícil, doncs els de La Salle ana-

ven empatats amb nosaltres a la classificació i no es preveiapas que ens donessin facilitats. De seguida es va veure que elsd’Arrels tenien ganes d’endur-se’n el partit. Van sortir amb laidea de resoldre aviat i la pressió sobre els rivals va ser moltinsistent des del primer minut, la qual cosa va donar els seusfruits, marcant un gol el Borràs després que els nostres ja havi-en tingut diverses ocasions per fer-ho amb anterioritat. Ambl’u a zero va acabar la primera part.

La segona part no va començar gaire bé i els de La Salleestaven molts a sobre. En una jugada, en la qual la nostra de-fensa no va estar massa encertada ens van empatar. No obs-tant això l’equip es va refer després que el míster Vicenç Biolsintroduís alguns canvis tàctics i quan faltava 10 minuts perfinalitzar el Roger Garriga va rematar de cap un còrner de formamagistral, que va fer que els tres punts es quedessin a casa. Caldestacar la bona aportació a l’equip dels jugadors cadets quetambé van intervenir.

El Vicenç Biols i el Pau Tripiana amb els seus homes

C.E. Arrels

Vilanova de la BarcaPrimer Memorial Ramon BlanchXavier Farrer i Josep Alconchel a Vilanova dela Barca

Diumenge dia 20 de novembre es va celebrar aVilanova de la Barca el Primer Memorial Ramon Blanch,on van participar els solsonins Xavier Farrer i JosepAlconchel.

Amb una participació de més de 200 atletes.La cursa es va córrer sobre un circuit de 5 km., al

qual s’havia de fer dues voltes, en que 8 dels 10 km. erende terra. Era un circuit força ràpid però amb un ferm bas-tant desigual i amb moltes pedretes.

A les 11 h. es va donar la sortida a la primera cursadels menuts i a continuació les diferents categories.

A les 12 h. es va donar la sortida de la general.En la que va ser guanyador el corredor de Vilanova

Francesc Massip amb un temps de 35’02 minuts, seguitde Miguel Àngel Piñol, amb 35’55, i en tercer lloc hi vaentrar Josep Gardenyes amb 36’06.

En Xavier Farrer va estar fins la meitat de la cursaal grup del capdavant, però el fort ritme imposat pels cap-davanters el va fer despenjar, quedant en un segon grupde quatre corredors. En un apretat esprint els va superararribant a meta, entran en el lloc novè de la general ambun temps de 37’07 minuts.

Josep Alconchel va quedar en el lloc 62 amb untemps de 46’09 minuts.

Bons temps per aquests corredors, per una tem-porada que tot just acaba de començar.

En categoria de dones, la guanyadora va ser MireiaSosa amb un temps de 42’27 minuts, seguida d’AntoniaHermoso amb 42’42 i Júlia Gilabert amb 43’34 minuts.

Atletisme Solsona Marató

Lliga Consell Esportiu del Bages-19-11-2005

C.E. Arrels, 1 - C.F. Callús, 3

El Marc i el Josep M.

52 442-Divendres, 25-11-2005

Trobada d’Escoles deBàsquet a Manresa

Un equip de prebenjamins del CB Solsona participaràdissabte a la Trobada d’Escoles de Bàsquet de les ComarquesCentrals que se celebra en el pavelló Nou Congost de Manresa,amb la participació de 20 equips.

C.B. Solsona

Infantil masculí “A”C.B. Solsona “A”, 53La Salle Manresa “A”, 71Parcials: 13-7, 20-31, 39-45, 53-71Jugadors: Jordi 6, Guille 8, Andrew 3, Jaume, Dani 14, Marcel 6, Oriol 3, Juan 9, Marc 4.

Estar sense ser-hi;totalment absents

Com es pot qualificar un partit amb tantes caresdiferents de joc? Els solsonins van oferir una penosa imat-ge de joc, i sobretot de defensa com a conjunt.Tan solspetites rebrincades aconseguien fer creure el que era im-possible davant d’un rival que en cap moment no va mos-trar-se contundenment superior. Sí, que va oferir un partitmolt bo, vista la primera volta a casa seva, però tampoc nohi havia la diferència que es veu refletida en el marcador.

Els nostres nois no van saber estar a pista, aquestcop amb un Dani Vendrells inspirat en atac (14), que vasaber resoldre situacions d’u per u amb certa facilitat. Laresta de companys van jugar un partit discret. Després dela gran davallada de la segona part (7-24), amb 4 triples encontra (gran defensa???), La Salle va aconseguir posarnerviós el joc solsoní, que si bé va ser capaç de remuntarpunts, i guanyar al tercer parcial (19-14), va ser insufici-ent. A la represa del quart període, un 3-12, en sis minuts,va sentenciar totalment les aspiracions locals defigurar entre els equips capdavanters d’aquest grup, que-dant matemàticament despenjats de la classificaio en perdreel bàsquet average aconseguit a la seva pista. Tampoc no espot parlar d’un correctiu, perquè els solsonins no hi eren decap, però sí de cos, i es va suar la samarreta. Però de bensegur que aquesta derrota no pot deixar les coses iguals quefins ara. S’ha de millorar, i estar més sobre el grup. Tots elsjugadors han de saber que poden anotar. Fins ara ho podienfer amb dificultat, però es podia parlar d’un cos a cos, ambaquest partit. S’han de requalificar les posicions i les mesu-res a prendre, per acabar dignament i justa aquesta primerafase.

Infantil femení nivell B Grup 2A.E.Sallent 83 - C.B.Solsona 59Parcials:Parcials:Parcials:Parcials:Parcials: 13-6 27-13 45-19 / 61-36 79-47 83-59Jugadores:Jugadores:Jugadores:Jugadores:Jugadores: Cris 27 (2 triples), Laura 4, Andrea 3, Ari 6, Míriam 12 (1 triple),Laia, Júlia 4 i Carme 3

Van saber com desestabilitzar-nos

Continuem amb la nostra sèrie de derrotes que sem-bla que no s’acaba mai. Aquest cop el rival era, almenysaixò reflecteix la classificació, el pitjor de tots, i en capmoment no vam demostrar que podíem guanyar-les. Pot-ser per excés de confiança i per manca d’organització perpart nostra, però sobretot pel joc brut de l’equip contrari il’àrbitre d’allò més casolà que ens va tocar. El partit vaestar plagat d’errades i despropòsits, i per cada bona ju-gada que fèiem, hi seguien dos errors greus. Van sabercom desestabilitzar-nos. Les noies del Sallent van anarsempre per davant en el marcador, i en tot moment vanimposar la seva superioritat i domini del camp (es notavamolt que jugaven a casa, i això els donava més seguretat).Nosaltres vam donar petites pinzellades de bon joc, peròsense continuïtat. Durant la major part de l’encontre cadauna anava per la seva banda, sense donar la sensaciógairebé mai, que som un equip. Tot i que en l’apartat delstirs lliures hem millorat, que un equip com el Sallent ensfaci 83 punts, demostra la nostra feblesa en defensa. Enshaurem d’esforçar de debò en els entrenaments. Perdresempre ens acabarà cansant, i per guanyar ens cal apren-dre a organitzar-nos en el camp, saber ser pacients, mourela pilota i comptar sempre amb tot l’equip. Volem agrair a laJÚLIA, jugadora de l’equip Mini, la seva aportació i laseva bona integració al nostre equip.

Pre mini mixt(crònica corresponent a la setmana anterior)C.B. Navàs, 37 - C.B. Solsona, 66Parcials: 3-5, 9-17, 19-32 / 29-41, 33-47, 37-66Jugadors: Bernat, Èric, Roger, Pau, Aleix, Nieto, Aleix García, Marc Garrido, Marc Caelles,Queralt, Xavier i Ferran

Partit còmode pel SolsonaEl partit va començar igualat per part dels dos equips. A

partir de la segona part es va destacar el Solsona en el marca-dor mantenint-se el resultat i fins i tot augmentant la diferènciafins el resultat final de 37 pel C.B. Navàs a 66 pel C.B. Solsona.En el joc d’equip el Solsona va millorar respecte als altres par-tits, sortint en contraatac i estant encertats en les cistelles. Eltreball en equip és bo i cal que així continuï.

53442-Divendres, 25-11-2005

Sènior MasculíVila Vila Artès “B”, 102Hotel Sant Roc Solsona, 69Parcials: 26-21 43-34 70-50 102-69Jugadors: Pera 7, Torras 7, Díaz 12, Call 19, García 4-5 Inicial-Viladrich 5 , Mateos 5, Baena9, Prat 1.

Duel injustPer què va ser un duel injust??? de ben segur les expectatives

que va generar el partit eran molt diferents de les que es van viuredurant els 40 minuts. La part del Solsona hi va ser present a pista,amb un lluita desigual en factors que deslluien un matx, del tot preca-ri,... No ha de ser mai una excusa, ni un pretext per eludir la responsa-bilitat de tan enorme diferència de marcador. Els nois del Solsona vandonar molt en aquest partit, ben jugat per un Artès que va justificarles seves iguals pretensions de pujar de categoria. Un joc recolzatper un jugador de gran envergadura i alçada era la primera opciód’atac dels locals, i els va anar molt bé: 100 x 100 de tir en el primerquart, inclosos tres triples consecutius, (13-5), mai no s’hagués po-gut assegurar tanta eficàcia. El joc del Solsona era lent, amb impreci-sions, i costava de fer circular la pilota. Els nostres jugadors estavendonant el tot a la pista, però com es podia aturar, tan forta empentalocal?? Defensant bé, a la represa del segon quart s’aconseguia unparcial 0-6, i deixava el marcador amb un 26-27. El Solsona estava enel bon camí! Però l’esforç va començar a passar factura, i el joc inte-rior de l’Artés es va imposar. Amb segons i tercers tirs sota l’anella,es van fer un forat en el marcador, no sense dificultat, i acabarem ambun 43-34. El tercer període també va ser de lluita injusta i desigual, elssolsonins volien, treballaven però no podien. Simplement era la lleidel més fort sota l’anella, i ells la van sentenciar. A més, amb una zona2-1-2, molt oberta, que no deixava opció a penetrar. El Solsona sensealçada, i molt refiat del joc exterior (única opció), va caure en erradesimportants, degudes a la pressió ambiental (les grades plenes, pre-sentaven els equips), i la pilota cremava molt!!, la nostra defensa vasortir bé en una zona mixta, per aturar els passis a l’interior dels seushomes alts, frenant els seus petits,...però això és arriscat, i deixa fo-rats a les bandes,...i la lluita anava bé, fins que faltaven tres minutsper acabar el quart, i aquí es va començar a trencar el partit...18-5, ambcinc triples aconseguits, feia molt de mal. No s’hagués hagut d’arri-bar fins aquesta situació, però la desfeta era tal que sense recanvis ala banqueta, amb faltes, molt cansats i amb un esforç tan gran, no podí-em plantejar les sortides adequades que sí que es podíem preveure.Solucions que les tenim, però que aquest diumenge no podíem executar.El darrer parcial va ser, senzillament, una cosa fora de lloc: 32-19, quedeixava un escandalós 102-69, sense excuses, ni llagrimetes per perdreaquesta oportunitat. És un contrincant directe, i això ens pot fer molt mal,però cal refer l’equip, les aspiracions, i sobretot la il.lusió.

Es va acabar el partit, amb el Marcel tocat a la banqueta, a quifeien companyia el Marc Pérez, el Díaz amb 5, i el Xavi Viladrich (queva venir d’un eufòric Madrid-Barça, directe a jugar el partit. MOLTbé, Xavi) també amb 5, a pista ...el Torras coix, el Baena amb les sevesmolèsties a la cama, i tres júnior (Mateos, Prat, García), que van oferiruna molt bona lluita, però, com hem dit,...desigual. I sense ningú mésper jugar...

PD: Al Merino, 4 partits de sanció, el Ferran va entrenar diven-dres passat,... recuperarem algun lesionat???, els minis ja es fan il·-lusions de debutar.

C.B. Solsona

Partit Infantil-Femení:B. F. Viladecans Rio Import, 38Solsona/Torelló B. F. , 57Berta Codina 8, Elena Sierra 5, Mar Portet 2, Gemma Camps, CarlaCarbonell 17, Anna Sepúlveda 2, Marta Cintas 2, Anna Estany 10,Paula Vilaginés , Cristina Bubé 11.Parcials: Parcials: Parcials: Parcials: Parcials: 5-17 / 19-34 / 23-45 / 38-57.

Un altre pas important

El Solsona/Torelló segueix guanyant i man-tenint l’imbatibilitat. A l’esplèndid pavelló deViladecans s’hi han enfrontat dos dels millorsequips del grup: Les visitants han sortit molt fort iaviat han obert una escletxa al marcador, però unadefensa molt dura de les barcelonines, que handut a terme a partir del segon període i fins al finaldel partit, ha provocat que el tempteix fos tan curt.En definitiva, un partit dominat per les jugadorestoronja, que en cap moment no s’han intimidat perla duresa del joc. I ara, a preparar la pròxima jorna-da: al pavelló de Torelló s’enfrontaran 1r i 2n clas-sificats amb un únic objectiu: Solsona/Torelló man-tenir l’imbatibilitat i quedar campiones de grup, iUB Barça, desbancar-les i col·locar-s’hi elles, alcapdavant. Recordem que el Solsona/Torelló té unaverage de 7 punts al seu favor, del partit de laprimera volta disputat a Can Barça.

El cadet del C.B. Solsona perdel primer partit a Artés en unfinal ajustat (72-68)

Punts: Sergi(5), Casals(0), Jordi (17), Dani (14), Isaac (0), Cases (6),Abella(4), Xetos(14), Lluís (8), Joan (0)

L’equip cadet del CB Solsona va caure derrotat enun bon partit a Artés, el tercer classificat.

Els solsonins van començar fort amb un avantat-ge de 10 punts al final del primer període (10-20). Però enun excés de confiança l’equip artesenc va remuntar en el2n i 3r període, arribant a un últim quart amb només 3punts de desavantatge.

En l’últim quart, l’equip local va tenir més encert ies va acabar emportant-se el matx amb un final ajustat onels triples de l’equip solsoní no van voler entrar.

L’equip cadet segueix líder del seu grup, empatatamb La Salle de Manresa. Aquest diumenge reben elPuigcerdà i no es pot estar confiat, eh, companys!

54 442-Divendres, 25-11-2005

C.B. Solsona

Molt de bàsquet per atothom

Aquest cap de setmana podeu fruir d’una oferta benvariada i completa de basquetbol al pavelló municipal solsoní:femení, masculí i mixt, des de benjamins fins a sèniors, en ses-sions de dissabte al matí i diumenge matí i tarda.

A més, les noies del Solsona i Torelló Bàsquet Femeníreben com a visitant l’UB-Barça (dissabte a les 10,45 h. al pave-lló de Torelló).

Només hi haurà tres desplaçaments: dissabte al matíl’Infantil B masculí juga a la sempre difícil pista de l’EscolaJoviat de Manresa i el mini masculí a la també molt complicadapista de La Salle de Manresa. Diumenge al matí el júnior mascu-lí va a jugar a La Salle Bonanova (Barcelona). Descansa l’Infan-til A masculí.

L’equip Júnior femení diumenge al matí s’enfronta a l’UE Sant Gabriel deViladecans. Tots dos equips es troben a la part alta de la classificació

Futbol Sala

Amistós, juvenils

Atlètic Pi: Atlètic Pi: Atlètic Pi: Atlètic Pi: Atlètic Pi: Valverde, Hàzel, Pere,Marc, Jordi (Tot) Sergi (Tet). Freixenet:Freixenet:Freixenet:Freixenet:Freixenet:Lluís Riba, Xavier Clota, Xavier Oliver,Juanju, Ciscu, Pini.

Aquest diumengepassat es va disputar el par-tit amistós entre l’Atlètic Pii el Freixenet, per la prepa-ració de la lliga comarcal ju-venil.

El partit va començaramb molta igualtat, intercan-viant ocasions a una porte-ria i altra, però l’equip localva recuperar una pilota almig del camp, i al contraatac, Pere feia pujar l’1-0 al marcador.A partir d’aquí el Freixenet va reaccionar i amb tres atacsconsecutius aconseguia tres gols, els jugadors locals en veu-re’s immersos en aquell allau de joc van reaccionar i en duesocasions: primer una del Marc, que va refusar el porter, i unaaltra jugada individual de Tet en que el pal va evitar el gol. No vaser fins l’últim minut de la primera part en que Tet serveix unapilota a Tot i aquest marca, acabant la primera part amb 2-3.

La segona part va començar com havia acabat la pri-mera: amb l’equip local bolcat a l’atac, i en una jugada que vacomençar Xavi des de darrera d’aquest, la passa a Hàzel, quecombina amb Tet. Aquest últim xuta, el porter no l’aconse-gueix atrapar i Tot marca a plaer. Els locals no es conformavenamb l’empat i pocs minuts després, Hàzel - d’un xut des de lafrontal de l’àrea - Hàzel en 3 ocasions més, Pere - en culminaruna jugada col·lectiva - i Tot - després d’un contraatac- vanestablir el 10-9 al marcador, tot i que el Freixenet va disposard’una falta a l’últim minut per empatar l’encontre.

Des d’aquí cal destacar un parell de jugadors: Xavique va fer una gran defensa i Pere, que es va estrenar com agolejador.

Pere, autor de 2 gols

Darrere: Xavi, Tet i Tot. A sota: Marc, Hàzel i Pere

XVIè CICLE de projeccionsTeatre Comarcal de Solsona a 2/4 de 10 delvespre. L’entrada és gratuïta.

• 26 de novembre: L’aventura dels Raids per l’equip deraids Prosetel-95 - Projecció on veurem les diferents mo-dalitats d’esports que es practiquen en un Raid i la tra-jectòria de l’equip de raids Prosetel-95. Pel·lícula (60')

Centre Excursionista

55442-Divendres, 25-11-2005

P. B. Solsona Meroil

P.B. Solsona Meroil - Juvenil

Sicoris Loanca, 5PB Solsona Meroil, 4SICORIS LOANCA: Abillon, Lozano, Martinez, Lanaspa, Álvarez, González, Montoy,Casanovas i VisaPB SOLSONA MEROIL: Albert, Obiols, Sito, Lleïr, Caball, Javi,Pep, Santacana i JoanÀrbitres: Ponts i MeleroGols: 1a part : 1-0 min.3 Lozano, 2-0 min.9 Martinez, 2-1 min.11 Pep2a part : 2-2 min. 28 Obiols , 3-2 min.29 Montoy,3-3 min.35 Obiols, 4-3 min.39 Visa,4-4 min.39 Obiols, 5-4 min.40 Álvarez

Derrota in extremisAquest dissabte passat l’equip solsoní va patir una

derrota de les que dolen , ja que aquesta va arribar quan falta-ven 20 segons per acabar i després que aconseguissin neutra-litzar les diferents avantatges dels de Lleida.

Els de Solsona van tenir dues clares ocasions d’obrir elmarcador, però una vegada el pal i l’altra la falta de punteria vanimpedir que el marcador fos favorable als de la Penya al cap depoc de començar.

El partit es va posar costa amunt ja als deu minuts de laprimera part, ja que els lleidatans havien aconseguit dos gols.Els de MEROIL, però, varen retallar de seguida aquest avantat-ge amb un gol aconseguit per Pep Navès al minut 11 i aconse-guien arribar al descans amb aquest marcador.

La continuació va ser tant disputada com el final de laprimera i al minut 8 l’Obiols aconseguia restablir l’empat al llu-minós, però l’alegria va durar poc, ja que els de Sicoris al minuttornaven a desfer el marcador. A partir d’aquest moment el par-tit va guanyar en intensitat i emoció fins als minuts finals, enque altre cop el Jordi Obiols finalitzava l’atac en gol posant elmarcador en empat a falta de cinc minuts per acabar el partit.Llavors el protagonista va passar a ser l’àrbitre que, en unadecisió seva, va marcar tres faltes de cop als solsonins. Ambaixò feia que l’última falta assenyalada fos a la línia de l’àrea depenal i sense barrera, cosa que els de casa van aprofitar pertornar a posar-se en avantatge a l’últim minut. Llavors els deMEROIL van sortir amb porter-jugador i en la jugada d’atacsegüent l’Obiols va tornar a empatar quan faltaven 26 segonsper finalitzar el partit. I quan semblava que aquest seria el resul-tat definitiu, els de Lleida van aprofitar un desajust en defensadels forasters per fer el definitiu 5 a 4, amb que va acabar elpartit faltant 20 segons.

Encara, però, els de la Penya van tenir l’última opció de

tornar a empatar amb un últim xut que va aturar el porter local.Aquest resultat trenca una mica la dinàmica que duia

l’equip, però de segur que no afectarà per a res als jugadors decara a afrontar l’important partit d’aquesta setmana en que re-bran la visita del líder, l’Ametlla de Merola a les 19,00 h al pave-lló municipal .

US HI ESPEREM A TOTS!!!!!!!!!

JORNADA 9Proartesa St Sadurní - AE Sant Feliu FS .................................. 6-6

Montseny CEAE - Esparreguera CFS ...................................... 4-10

FS Sant Andreu - PB Castelldefels .......................................... 7-3

Gimnàstic Tarragona - Cristec Balaguer CFS .......................... 2-10

Vila - seca FS - CF Corbera Tecno ............................................ 4-5

Sant Julià CE - Casa Alcalà ...................................................... 1-3

L'Ametlla de Merola - Pallejà FS ............................................ 8-1

Sicoris Loanca - PB Solsona MEROIL ....................................... 5-4

PB Abrera, 4PB Solsona Meroil, 2PB Solsona Meroil: Ivan, Josep Miquel, Marc, Dani, Quim, Eloi, Montraveta i Èric

El derby per als d’Abrera

Els jugadors de la Penya van haver de matinar aquestdiumenge per afrontar el partit de la setmana .

Aquest va començar força bé, ja que al descans elsde MEROIL, amb gols de Quim i Montra, guanyaven per 0a 2.

Però la segona va ser dominada pels locals, tot ique els solsonis van desaprofitar més d’una ocasió persumar més gols i decantar el resultat abans que els d’Abreraremuntessin el partit.

Cal dir que cada setmana es nota la millora en el jocdel conjunt de Solsona, el que fa preveure que la primeravictòria no trigarà en arribar.

Aquesta setmana a les 5 de la tarda jugaran al pave-lló municipal amb el Finques Olesa.

Esperem el vostre suport!!!!!

56 442-Divendres, 25-11-2005

Lliga comarcal

JORNADA 6 - 12 i 13 NOVEMBRE

FONDA NIN - CAMBRILS .................................................... 6-9LLADURS - BAR CASTELL ................................................... 4-5MONTMAJOR - EXCAVACIONS J. RIBERA ........................... 4-4SOLSONA - ESPORTIU FREIXINET ...................... partit ajornatHOMBRES G - ARDÈVOL ..................................... partit ajornatST. LLORENÇ DE MORUNYS - CLARIANA DE CARDENER ... 7-3ST. CLIMENÇ - OLIUS ......................................................... 3-2LLOBERA - CLÍNICA VETER. "EL SOLSONÈS" ...... partit ajornatCASTELLAR DE LA RIBERA ..................................... DESCANSA

JORNADA 6

HOMBRES G - ARDÈVOL(Dissabte, 26 a les 16 h al Pi)

JORNADA 8 - 26 I 27 DE NOVEMBRE

LLADURS - CASTELLAR DE LA RIBERApartit ajornat

MONTMAJOR - CAMBRILS(dissabte a les 17 h al Pi)

SOLSONA - BAR CASTELL(diumenge a les 12 h al Pi)

HOMBRES G - EXCAVACIONS J. RIBERA(diumenge a les 13 h al Pi)

ST. LLORENÇ DE MORUNYS - ESPORTIU FREIXINET(dissabte a les 19 h a St. Llorenç)

ST. CLIMENÇ - ARDÈVOL(diumenge a les 11.15 h a St Climenç)

LLOBERA - CLARIANA DE CARDENER(diumenge a les 12.45 h a Llobera)

CLÍNICA VETERINÀRIA "EL SOLSONÈS" - OLIUS(dissabte a les 15.45 h al pavelló)

FONDA NIN DESCANSA

CLASSIFICACIÓ GENERAL

MÀXIMS GOLEJADORS

Lliga comarcal J.A.

Castellar de la Ribera, 2Fonda Nin, 1Gols Castellar: Roger Cardona 1, Miquel Canal 1.

El sopar va provar bé!El divendres l’equip del Llort va acudir al sopar quecada any l’Ajuntament ofereix a l’equip. De partnostra, dels jugadors, moltes gràcies

I dissabte hi va haver el partit que va conduir al Caste-llar al segon lloc de la taula classificatòria empatat amb el SantClimenç. El partit va tenir, com a clau principal, la consistènciadefensiva i l’aprofitament de les jugades d’atac per part del’equip que enguany estrena pavelló. El Roger Cardona i elMiquel Canal, que està en ratxa, van marcar les dianes per arri-bar al 2 a 0 a falta de 15 minuts per acabar. Però el Fonda Nin,que va venir a guanyar i amb molts efectius, va lluitar fins alfinal. Va marcar un gol quan mancaven 3 minuts però no va sera temps d’empatar.

Injustícia a laLliga Comarcal

A l’atenció del Comitè Disciplinari de la LligaComarcal del Solsonès:

Davant la reclamació d’un equip de futbol salasobre la clara alineació indeguda d’un jugador sanci-onat de l’equip rival es va demanar la sanció corres-ponent a les normes escrites en el full de normesgenerals. El Comitè Disciplinari va decidir no sancio-nar l’equip infractor davant la sorpresa dels afectats.Aquesta sorpresa és deguda a que la resolució no esva fer complint el reglament oficial, sinó per una opi-nió personalitzada d’aquest Comitè. Aquesta resolu-ció no queda aclarida en la resposta a l’equip afectatSi el Comitè Disciplinari no es pren sèriament les de-cisions que ha d’adoptar, demanem la nul·litatd’aquest Comitè i de totes les seves normes o querealment apliqui la seriositat que es demana als parti-cipants a la Lliga Comarcal. Demanem quin és el mo-tiu real d’aquesta decisió, ja que a l’equip afectat noels queda gens clara.

Lliga comarcal C.V.S.

57442-Divendres, 25-11-2005

Futbol Sala - Divisió d’honor

Dissabte, 12 de novembre

Derrota davant del líderPrats de Rei, 3 - Cambrils, 2

El passat dissabte el Cambrils va jugar a casa contraun equip, penúltim en la classificació. S’hi jugava més de 3punts, ja que després de l’última desfeta a camp del lídertot feia pensar que no es reaccionaria. Així, doncs, van ser3 punts aconseguits que serveixen per continuar en la lluitapel títol i ens manté en les primeres posicions.

El partit començà puntual, a les 6, perquè l’equipvisitant va demanar jugar 1h abans. Així el partit va iniciar-se i el Cambrils, amb un joc bastant ofensiu i de triangula-cions, tenia oportunitats però cap no acabava a la porteriavisitant. El joc començà a baixar, els jugadors es precipita-ven a l’hora de jugar-la, però en un contraatac l’Obiols -aprofitant la passada de García - encetà el marcador. Totseguit, sense tenir temps suficient d’assaborir el gol, elsde Juneda empataren el partit, en una errada defensiva justabans que l’àrbitre xiulés el final de la 1a. part.

A la represa, el cambrilesos van sortir d’una altramanera. Fruit d’aquesta reacció, Sabata en una jugada per-sonal posava el 2 a 1 al marcador i feia engegar la maquinà-ria del Cambrils, que no tardà a tornar a marcar amb unajugada, obra de García, amb túnel inclòs. Més tard, Jesúsen una jugada personal realitzà un xut sec amb la camaesquerra, en la qual el porter no va poder fer res. Tot feiapensar que s’acabaria aquí, però Obiols per segona vega-da, en una jugada al primer toc amb Jesús materialitzava el5è de la tarda al municipi de Cambrils.

Cal destacar que el públic cambrilès en tot momentva animar l’equip i, com no, la poca feina del porter localRomero. En últim lloc, cal felicitar en Xavier Obiols quecomença a marcar, ja que el Cambrils necessita el talentd’aquest jove solsoní.

La setmana vinent el Cambrils es desplaça al campdel sempre difícil Llardedeu a les 4 de la tarda.

dissabte, 19 de novembreC.E.C.R Cambrils 2

C.F.S Juneda, 5C.E.C.R Cambrils.-

Romero, Vilaseca , Sabata(1) ,Obiols(2), García(1), Cases(1) i Guàrdia.

Partit intens amb final feliç

El passat 12 de novembrees va celebrar al Club de GolfRibera Salada la Copa Presi-dent. Aquest trofeu que és decaràcter social va tenir unaforta participació dels socis.

El guanyador Scratch vaser el Josep Torregassa. El 1r i2n classificats de la categoriaInferior van ser el VicenteGonzàlez i el Magí Viladot i el1r i 2n de la categoria Superiorvan ser el Victor Tàpies i el JuliLaplana. Enhorabona a tots.

Golf Club de Golf Ribera Salada

Josep Torregassa, 1r

Juli Laplana

Magí ViladotVicenç Gonzàlez

Copa President

Victor Tàpies

58 442-Divendres, 25-11-2005

Club BTT del Solsonès La junta

El diumenge passat vàrem fer una sortida conjunta ambla Penya Ciclista Mundo de Cardona. Aquesta sortida es vapreparar conjuntament amb afeccionats del BTT de la comarcade la Conca del Barberà, que ens van preparar una ruta per lazona de les Muntanyes de Prades i dels Boscos de Poblet.

Amb cotxes vàrem anar fins a L’Espluga del Francolí,punt de trobada de tots els ciclistes, i després d’un bon esmor-zar vàrem anar fins el punt de sortida de la ruta, concretament aVallclara. Des d’aquí, i ja damunt de la bici, vàrem emprendreuna forta pujada d’uns vuit quilòmetres, que des d’uns 650 m.d’altitud vàrem arribar a 1.200 m., al Tossal de la Baltasana. Eltemps no va acompanyar gaire, però el paisatge era digne d’ad-mirar, i més en aquesta època on el color groc i vermellós de lesfulles dels castanyers donen un color especial als boscos. Percamins i corriols de la zona de la Pena vàrem arribar fins elMonestir de Poblet, i després de la sessió fotogràfica vàremacabar d’arribar fins a L’Espluga del Francolí.

En total vàrem fer 36 km. amb un desnivell de 1.200 m., icom no, per acabar i recuperar les forces ens esperava un bondinar al Restaurant El Senglar.

En resum, la sortida ha estat una experiència agradable,i més pel fet de compartir una ruta amb companys d’altres co-marques.

Ruta en BTT pels boscos del Monestir de Poblet

Escacs [email protected]

BLANQUES JUGUEN MAT EN 3La posició de les blanques no pot ser millor amb una torre a 7afila apuntant a g7 i indirectament a h7, la columna h semi-oberta favorablement, un alfil controlant caselles properes alrei negre i, a sobre, un peó d’avantatge. Només falta trobar lajugada decisiva.DIFICULTAT: Alta

SOL SOL SOL SOL SOLUCIÓ UCIÓ UCIÓ UCIÓ UCIÓ: 1.Dxg6!! hxg6 2.Ta1! i no es pot impedir elmat a h1. Si 2.... Tf7 3.Axf7 Dg8 4.Th1+ Dh7 5.Txh7+ Rxh76.f4 fxg5 7.fxg5 c5 8.e5 c4 9.e6 cxb3 10.e7 b2 11.e8=D b1=D12.Dg8 mat

59442-Divendres, 25-11-2005

Horòscop www.jovesapiens.ad

Àries (21-3/20-4)Hi haurà coses que preferireu no saber per evi-tar-vos problemes o disgustos. A vegades nosaber és millor per tirar endavant, així no patimangoixa i ens sentim més forts per fer front a lesadversitats.

Taure (21-4/20-5)Sigui pel motiu que sigui, aquesta setmana no usacabareu de decidir. Canviareu de plans i demanera de pensar cada cinc minuts sense motiu.

Bessons (21-5/21-6)Aquesta setmana no suportareu les obligacionsi us sentireu cansats de seguir sempre la matei-xa línia. Per tant us replantejareu les coses itindreu molt clar el que voldreu.

Cranc (22-6/22-7)Si normalment teniu idees molt particulars decom s’han de fer les coses, aquesta setmana notrobareu res ben fet. Voldreu que tot s’ajusti a lavostra manera de fer i de pensar.

Lleó (23-7/22-8)Quant als assumptes amorosos, la situació seràtensa, i si no hi poseu de la vostra part pot serque peti. Sou passionals, però quan voleu tam-bé sou tossuts. Dependrà de vosaltres que lescoses almenys millorin.

Verge (23-8/21-9)La visió que teniu de la majoria de situacions és moltdiferent de la que tenen la resta dels vostres companys,i serà tota una aventura que us pugueu entendre.

Balança (22-9/22-10)Qualsevol decisió que prendreu la voldreu pren-dre seguint criteris propis i sense seguir capconsell. Us expressareu de manera clara i di-recta, com sempre.

Escorpí (23-10/21-11)Si les coses en l’amor no van com vosaltresvoldríeu, penseu que potser és que heu de plan-tejar-vos els sentiments. Tindreu ganes de fercoses i de viure experiències noves....

Sagitari (22-11/20-12)Us mostrareu rebels davant les situacions in-justes, i no suportareu cap mena d’imposició ivoldreu actuar amb llibertat. Per tant, és millorque aquesta setmana aneu per lliure....

Capricorn (21-12/19-1)Us resultarà difícil adonar-vos de la facilitat amb què uspodreu crear complicacions. Pensareu que apartar-vos del mal rotllo sense dir res, com si no anés ambvosaltres, és el millor que podeu fer.

Aquari (20-1/18-2)En qüestions econòmiques necessiteu contro-lar les despeses. Sabeu que no es pot tenir tot,i que les coses costen molt de guanyar.

Peixos (19-2/20-3)Us importarà ben poc les circumstàncies queus envoltaran i no les tindreu gaire en compte.Aquesta setmana us deixareu guiar molt pelssentiments i poc pel cor.

Passatemps Raquel T.

Les 7 diferències

El passat 1 de novembre,es va celebrar a Oliana la

Fira de Tots Sants.Entre molts altres actes,

també vam poder gaudirde les parades al carrer.

Podreu trobar les setdiferències entre aquest

munt de sabates?

celsona 442

Documents