TRAUMATISMES DE TEIXITS TOUSDE TEIXITS TOUS

TEIXITS TOUS

• Els teixits tous són la 1a. línia de defensa contra la majoria de lesions i es malmeten molt sovint.

• Les lesions del teixit tou • Les lesions del teixit tou poden ser de diversos tipus:

– rascades simples

– contusions

– ferides greus

– penetració cossos estranys

FERIDA TANCADA(1)

• El dany al teixit tou està per sota de la mucosa o de la pell, però la superfície resta intacta.

• La lesió s’estén a profunditats • La lesió s’estén a profunditats variables.

• A la dermis les cèl·lules són malmeses, es trenquen vasos, flueixen líquids d’edema i s’acumula sang, cosa que genera un hematoma.

FERIDA TANCADA(2)

• Tractament

– les petites no necessiten cures d’urgència.

– la inflor i el sagnat de les extenses (com una fractura extenses (com una fractura de fèmur) poden causar xoc hipovolèmic. Es poden controlar, com el dolor, aplicant gel, compressió local i immobilització.

– l’elevació també redueix l’edema.

FERIDES OBERTES(1)

• Hi ha trencament de la superfície de la pell o de la mucosa.

• Poden ocasionar un sagnat més profús.

• La ferida es pot infectar.

FERIDES OBERTES(2)

• Hi ha 4 tipus de ferides obertes :

– abrasions: pèrdua d’epidermis i part de dermis.

– laceracions: objectes filosos. – laceracions: objectes filosos. Poden arribar a múscul, nervis i vasos.

– avulsions: es desprèn un penjoll.

– puncions: sagnat no sever. Poden lesionar·se estructures profundes.

FERIDES OBERTES(3)

• Factors de gravetat.

– profunditat: afectació de capa int. de pell i altres teixits o òrgans interns.

– localització: si afecten mans, orificis o són punxants a tòrax, abdomen o articulacions.articulacions.

– extensió: com més extensa més probabilitats d’infecció.

– brutes i/o amb cossos estranys.

– amb hemorràgies.

– no tractades abans de 6 hores.

TRACTAMENT D’UNA FERIDA LLEU

• Rentat de mans i autoprotecció.

• Neteja amb aigua i sabó per arrossegar cossos estranys .

• Neteja amb gases del centre a l’ext.

• Aplicar antisèptic sense color o amb coloració fàcil d’eliminar: povidonaiodada.

• Tapeu amb gases.

• Si té vores separades, es poden ajuntar amb esparadrap.

TRACTAMENT D’UNA FERIDA GREU

• Control de l’hemorràgia.

• No extragueu cossos estranys clavats. Si n’hi ha, s’han de subjectar.

• No burxeu per dintre de la ferida.

• Col·loqueu-hi gases humides.

• Control de l’estat general i els signes vitals.

AMPUTACIONS

• Exèresi d’una part o de la totalitat d’una extremitat o d’una part qualsevol del cos.

• Els accidents de trànsit en són la causa principal. També els

DEFINICIÓ

causa principal. També els accidents laborals, que presenten freqüentment l’amputació com a lesió única.

• L’increment dels esports de risc ha incrementat les fractures amb risc d’amputació.

QUADRE CLÍNIC LOCAL

• Inicialment sagna molt. Després pot aturar-se.

• Hi ha mecanismes combinats: fractura, tall a pell, arrencament tendinós i pell, arrencament tendinós i atrició muscular, amb lesions a diferents nivells.

• L’observació es dificulta per roba o atrapament. Distalment: anestèsia, paràlisi, pal·lidesa, fredor i absència de sagnat.

QUADRE CLÍNIC GENERAL

• Xoc hemorràgic .

• La instauració del xoc • La instauració del xoc no serà només per hipovolèmia, també intervindrà el dolor.

DIAGNÒSTIC

• En les totals és molt fàcil. La dificultat sorgeix en aquelles lesions que conserven algun nexe d’unió entre els dos extrems seccionats. extrems seccionats.

• En el context prehospitalari té poca importància distingir entre amputació completa o incompleta.

TRACTAMENT

• Una amputació o una fractura grau tres són lesions molt espectaculars però en el context d’un politraumàtic poden no ser prioritàries.

• L’actuació seqüencial serà:

– control de l’hemorràgia.

– tractament del dolor.

– actuació sobre el monyó.

– actuació sobre l’extremitat amputada.

CONTROL DE L’HEMORRÀGIA(1)

• L’absència d’hemorràgia del monyó és momentània:

– vasoespasme

– hTA severa

– compressió per un objecte que cedirà en alliberar el pacient.

CONTROL DE L’HEMORRÀGIA(2)

• Per aturar el sagnat hi ha 3 maniobres:

– compressió arterial.

• difícil d’aplicar eficaçment. • difícil d’aplicar eficaçment.

– embenat compressiu.

• com tractament transitori és el més correcte.

– torniquet.

• atura eficaçment el sagnat.

• la mala col·locació perjudica: facilita l’hemorràgia del retorn venós.

ACTUACIÓ SOBRE EL MONYÓ

• Col·locar gases estèrils mullades amb sèrum fisiològic i envoltar-ho amb benes o talles estèrils.

• Mai seccionar nexes d’unió entre zona proximal i distal de l’amputació per insignificant que sembli. L’única excepció seria la certesa que el retard en l’alliberament de l’extremitat greument traumatitzada causaria la mort del pacient o lesions greus irreversibles.

ACTUACIÓ SOBRE L’EXTREMITAT AMPUTADA(1)

• Han d’arribar a l’hospital els teixits amputats ràpidament, sense retardar el tractament del ferit, si la recuperació del segment amputat és laboriosa.segment amputat és laboriosa.

• La valoració de la viabilitat dels teixits i de la reimplantació la ha de fer una persona experimentada.

ACTUACIÓ SOBRE L’EXTREMITAT AMPUTADA(2)

• Si l’amputació és l’única lesió, l’hemorràgia està controlada i, si no es retarda el trasllat, la pauta serà:

– cobrir amb gases estèrils mullades amb sèrum fisiològic. fisiològic.

– embolicar l’extremitat i col·locar-la a una bossa.

– col·locar la bossa dins d’un altra amb gel.

– en cas que no acompanyeu el pacient cal apuntar: nom, hora de l’accident, hora de col·locació del torniquet.