[cat] dossier de premsa som energia

La primera cooperativa de producció i consumd’energia verda de Catalunya

www.somenergia.cat

Dossier de premsa

Dossier de premsa

Índex

1. Escenari econòmic i social2. El mercat3. Els projectes

- Biogas- Fotovoltaic- Eòlic- Biomassa

4. L’objectiu5. L’estratègia6. Pla financer7- Oportunitats i amenaces8. Impactes en el sector i a la zona9. Material Corporatiu10. Perquè a Girona?11. Contacte

La primera cooperativa de producció i consum d’energia verda de Catalunya www.somenergia.catParc Científic i Tecnològic UdG · Edifici Jaume Casademont · Porta B – Despatx 16 C/ Pic de Peguera,15 · 17003 Girona

Dossier de premsa

1. Escenari econòmic i social

La nostra societat és principalment consumidora de fonts energètiques de base mineral. Podríemcontinuar consumint energia produïda a partir d'aquestes fonts, però per quatre raons aquesta s'hauràde crear localment mitjançant fonts renovables:

· Peak Oil: el temps del petroli barat i fàcil d'extreure ha arribat a la seva fi.· Seguretat energètica: moltes bosses de petroli estan en zones d'inestabilitat política i/o de difícil accés.· Canvi climàtic: els efectes del consum desenfrenat de carbó són cada vegada més reconeguts però encara no estan ben concretats. Els governants estan cada vegada més pressionats per cobrar taxes d'emissió de CO2 (entre d'altres) o per limitar-ne l'emissió.· Producció descentralitzada: la fragilitat de la producció centralitzada es va fer palesa a Girona durant la nevada del març del 2010, quan desenes de milers de negocis i particulars van passar alguns dies sense electricitat. Majoritàriament és reconegut que els sistemes descentralitzats són més robustos.

La situació a l'estat espanyol de les energies renovables està en una fase força primària. La majoriadels projectes han estat a gran escala i realitzats per unes poques grans empreses. El suport popularper a polítiques que afavoreixin i/o subvencionin les energies renovables és ínfim.

La popularització de les energies renovables sembla que passa per aplicar mesures de promoció locala petita escala. Si la gent visualitza i en treu profit dels seus projectes d'energies renovables provocaràel sorgiment d'una nova consciència sostenible i, indirectament, l'acceptació de preus d'electricitatmés alts. Un clar exemple és Alemanya. En moltes ciutats europees han sorgit iniciatives populars apetita escala de cooperatives de producció energètica. Moltes d'aquestes han tingut una bonaacceptació i algunes s'han convertit en organitzacions importants i modèliques, amb milers de socisi milions d'euros de facturació.

Algunes d'aquestes empreses han fet un pas més: venen als seus socis energia renovable. Algunsexemples són Enercoop o Ecopower:

www.enercoop.frCreada el 2005, va començar a operar el 2007. Entre els seus membres fundadors hi trobemGreenpeace i destacades ONGs. Enercoop tenia 6.000 socis a principis del 2010 amb unaentrada mitjana de 300 membres per mes. Aquesta cooperativa energètica ven energiaverda als seus socis a un preu de 0,14 ¤/kWh, això és un 30% superior a la tarifa del mercat(0,11 ¤/kWh). La seva facturació durant l'any 2009 va rondar els 5 milions d'euros, amb unareinversió dels beneficis.

www.ecopower.beConstituïda l'any 1991, durant els 10 primers anys de vida va tenir menys de 100 socis. Laliberalització del mercat energètic belga, va permetre que pogués vendre als seus sociselectricitat verda a un preu semblant al del mercat. A principis del 2010 tenien uns 25.000socis gestionats per 9 treballadors; aquests inverteixen al voltant de 20 milions d'euros, ambuna rendibilitat mitjana del 6% anual. Al 2009 la facturació va rondar els 16 milions d'eurosi el benefici va ser d'1,2 milions d'euros. En la data esmentada, els nous socis s'haviend'esperar uns 6 mesos per entrar a formar part de la cooperativa.

www.onzeenergie.nlAquesta cooperativa holandesa té com a objectiu instal·lar aerogeneradors al nord d'Amsterdam.Va sorgir d'una iniciativa popular que va començar el 2007, quan un grup de persones vanveure la pel·lícula "Una veritat incòmode", d'Al Gore, en un centre cívic. Ells van començara oferir energia renovable als seus membres a la primavera de 2010 i aspiren a tenir 400membres a principis de 2011.Per tant, nosaltres tenim bons models de cooperatives d'energies renovables, que actualmentanalitzem amb l'objectiu d'adaptar-los als requisits legislatius, culturals i empresarialscatalans.


Dossier de premsa

2. El mercat

Sorprenentment a Espanya, en general, i a Catalunya, en particular, aquestes iniciatives han tingutun desenvolupament irrisori. L'existència d'un model cooperatiu semblant el trobem remuntant-nosuns 90 anys, quan cooperatives elèctriques subministraven electricitat a veïns pròxims. Moltesd'aquestes cooperatives han desaparegut amb els anys, però una vintena han sobreviscut ubicades aCamprodon, la zona de València i la zona d'Alacant.

S'han establert contactes amb Enercoop (www.enercoop.es), una de les grans cooperatives elèctriquesespanyoles. Fundada l'any 1925, compta amb uns 14.000 membres i està enfocada a la producció ivenda d'electricitat als seus socis.

Amb l'ajuda d'una gestoria, el nostre consultor (procedent d'una nova iniciativa, Perpal cooperativade negocis de la Generalitat de Catalunya) i especialistes d'Aracoop (www.aracoop.coop), analitzenels requisits legals per constituir-nos en una nova cooperativa de consum elèctric.

Considerem que ha arribat el moment de canviar el panorama de la distribució elèctrica. Aquest canvil'iniciarem, en una primera fase, establint un conveni de col·laboració amb una empresa comercialitzadorad'energia elèctrica que ens subministrarà l'electricitat que nosaltres vendrem als nostres socis. Lasegona fase consistirà en posar en funcionament la nostra planta de producció d'energia renovable,gràcies a les aportacions voluntàries dels nostres socis.

Els valors que volem promoure són:· Socis implicats i oberts: els socis podran participar aportant coneixement, diners, béns o treball.· Transparència i control democràtic: tots els socis tindran un vot, independentment de la seva contribució financera.· Participació financera de tots els socis: petites aportacions de molts socis ens donaran el poder econòmic i popular per promoure els nostres projectes.· Autonomia i independència: farem col·laboracions amb altres projectes però sempre segons els nostres criteris cooperatius.· Educació i informació: aquest és un projecte a llarg termini amb l'objectiu clar de promoure l'acceptació de l'energia renovable. Per aconseguir-ho, establirem col·laboracions amb universitats i escoles.· Col·laboració amb altres cooperatives: establirem una estreta xarxa de col·laboració amb Enercoop (francesa i espanyola) i Ecopower (belga), amb la finalitat que cada cooperativa pugui captar socis de les demés.· Enfocament a la comunitat local: per promoure un desenvolupament racional de l'energia renovable ens esforçarem en ajudar a la creació d'una economia vertaderament sostenible.


Dossier de premsa

3. Els projectes

Inicialment hem determinat quatre sectors d'actuació per desenvolupar els projectes d'energiesrenovables:

· Biogàs· Fotovoltaic· Eòlic· Biomassa

L'objectiu de la cooperativa és construir instal·lacions per a la producció d'energia elèctrica dins del'àmbit d'aquests quatre sectors.

Actualment aquests projectes necessiten i disposen de subvencions estatals i autonòmiques per ferfront a la forta inversió inicial. Per altra banda, com recull la legislació espanyola, la generacióelèctrica a partir de fonts renovables té unes primes per generació. De moment, el preu d'aquestess'actualitza a la baixa i s'està pendent del nou Reial Decret regulador del sector. D'igual manera, elcost de la inversió també tendeix a anar a la baixa. Tot això provoca que els projectes s'amortitzina mig termini i siguin rendibles a llarg termini, ja que la vida útil de les instal·lacions és d'uns 25anys.

Els projectes estudiats dins dels àmbits d'actuació són:

Instal·lació de biogàs

És una instal·lació on es tracten els residus orgànics, bàsicament purins o excrements animals, perextreure'n gas metà. Aquest gas conté molta energia i, tot i ser més pobre que el gas natural, potser utilitzat com a combustible d'un motor d'explosió per generar cogeneració, és a dir, electricitati energia calorífica.

Figura 1: esquema d'una instal·lació tipus de digestió anaeròbia ambaprofitament del biogàs amb motor de cogeneració.

Font: ICAEN


Dossier de premsa

La potència elèctrica instal·lada a Catalunya per generació a partir de biogàs és de 47,2 MW. A la provínciade Girona hi ha 2 plantes en funcionament i unes 15 en construcció. A Alemanya, als últims anys s'haninstal·lat 4.000 plantes i a Dinamarca fa anys que utilitzen aquesta tecnologia.

La majoria d'instal·lacions es troben junt a l'explotació ramadera fet que impedeix gestionar dejeccionsd'altres explotacions. Aquest inconvenient es soluciona amb el model de planta centralitzada.La instal·lació de biogàs per generació elèctrica té molt d'interès ara mateix, ja que té una prima pergeneració i diferents subvencions governamentals i autonòmiques per la seva instal·lació. A més hi hapoca competència en aquest àmbit, el seu funcionament és continu i permet valoritzar un residu ramaderexcedentari.

El nostre projecte: planta centralitzada de biogàs de 500 KW elèctrics de potència, amb aprofitamenttotal de la calor generada per climatitzar una nau de producció d'una indústria pròxima a l'emplaçament.L'escalfament dels digestors serà mitjançant biomassa ja que inicialment es necessita una caldera periniciar el procés anaeròbic. La tarifa actual permet un marge just però suficient. Considerant els ajutses pot obtenir una rendibilitat del 15%. S'ha iniciat el procediment per instal·lar una planta de biogàs aOrdis, a la província de Girona, per processar els purins d'uns 7.000 porcs, amb una inversió d'1,7 milionsd'euros.


Dossier de premsa

Instal·lació fotovoltaica

Les plaques fotovoltaiques estan compostes de cèl·lules que alhora estan compostes per semiconductors.Aquests s'activen amb els fotons (components de la llum solar) permetent transformar en electricitatel raig solar.

Figura 2: esquema d'una instal·lació tipus amb plaques fotovoltaiques

Font: elaboració pròpia

A Catalunya es produeixen 176,4 MW, dels quals 19.8 MW corresponen a les comarques gironines.L'augment en l'eficiència i la reducció dels costos finals de les plaques fotovoltaiques fa que siguincada vegada més viables econòmicament.

Actualment el preu per generació elèctrica a partir d'energia fotovoltaica va per quotes trimestralsque es publiquen a la pàgina web del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç del Govern d'Espanya(www.mityc.es/). L'amenaça de retallades retroactives en les tarifes dels grans parcs, i la baixadad'aquestes per nous projectes han paralitzat el sector, ja que no s'inverteix en nous grans projectes.No s'esperen retallades en les tarifes per a projectes petits sobre teulada (<20 KW), que són els quedesenvoluparà la cooperativa.

El nostre projecte: petits parcs solars en cobertes d'edificis industrials, instal·lacions esportives icol·legis. El nivell inferior d'inversió es situa en els 30.000 euros per a una instal·lació de 10 KW iels permisos s'obtenen en un període d'entre 6 i 12 mesos.


Dossier de premsa

Instal·lació eòlica

Es basa en l'aprofitament energètic del vent. Les màquines eòliques permeten resoldre des d'aplicacionsper a bombejar aigua o electrificació rural (instal·lacions de petita potència), fins a parcs eòlicsconnectats a la xarxa elèctrica amb aerogeneradors de potències nominals entre 150 KW i 4.5 MW(instal·lacions de gran potència).

Figura 3: esquema d'una instal·lació tipus eòlica

Font: adaptat de Google

Actualment la potència instal·lada a Catalunya és de 775,4 MW, que representa menys de l'1% deltotal de l'estat espanyol, un dels principals països generadors d'energia eòlica a nivell mundial. A lescomarques gironines no hi ha cap instal·lació d'aquest tipus en funcionament.

Tot i que l'energia eòlica en termes de rendibilitat és de les més competitives (0,07 ¤/KW), diversesprotestes en contra del seu impacte ambiental i la manca d'una planificació més adequada per partde les administracions han fet que Catalunya estigui endarrerida tot i el potencial que presenta granpart del seu territori.

El nostre projecte: instal·lació d'entre 3-8 MW de potència, amb un nombre limitat de turbines (2-5) de 80 metres d'alçada i d'1,5 MW cadascuna. La inversió es troba entre els 4 i els 11 milions d'euros,amb una rendibilitat del 7-10%. Els permisos són difícils d'obtenir, pel que preveiem el desenvolupamentde projectes d'aquest tipus en una fase madura de la cooperativa.


Dossier de premsa

Instal·lació de biomassa

L'aprofitament energètic de la biomassa permet recuperar l'energia continguda en els residus forestals,agrícoles i en els de les seves respectives indústries, per generar calor, electricitat o ambdues coses.L'aplicació més utilitzada és el consum directe per a la producció de calor i aigua calenta sanitària(ACS) pel sector domèstic, l'industrial i per equipaments municipals.

Figura 4: esquema d'una instal·lació tipus de biomassa per a ús tèrmic

Font: adaptat d'IDAE

Ara mateix la generació elèctrica a partir de biomassa forestal i agrícola és difícilment viable, comdemostra el fet que a Catalunya només hi ha una petita central de 500 KW. A la resta d'Espanya lescentrals que existeixen s 'al imenten principalment d 'altres tipus de biomassa.

Pel que fa al sector tèrmic, tot i estar lluny de la situació en què es troben països com Suècia iFinlàndia, la instal·lació de calderes ha experimentat un notable creixement. Tot i que la inversióen la compra d'una caldera de biomassa és superior a la d'una de gas natural o de gasoil, el menorcost del combustible permet amortitzar en pocs anys la despesa inicial.

L'ús de la biomassa com a font energètica ajuda al manteniment sostenible del bosc, fet que disminueixel risc d'incendis. El seu balanç d'emissions d'efecte hivernacle és neutre. A més és un combustibled'origen local.

El nostre projecte: fins que no hi hagi un canvi en les tarifes per generació elèctrica a partir debiomassa, ens dedicarem a fer inversions en instal·lacions de biomassa llenyosa per a usos tèrmicsdestinades a calefacció i aigua calenta per indústries, explotacions agràries i ramaderes, i instal·lacionsmunicipals. La instal·lació tipus consisteix en una caldera de 500 KW alimentada, preferentment,amb biomassa d'origen forestal (estella o pèl·let). Les inversions es recuperen en 2 anys aproximadament.La rendibilitat és alta i els nivells d'inversió baixos (a partir de 60.000 euros), pel que esperem queels ajuntaments i les indústries facin les inversions per ells mateixos. L'objectiu de la cooperativaés finançar els projectes que no puguin fer-ho directament o mitjançant les entitats financerestradicionals.


Dossier de premsa

4. L’objectiu

La previsió més modesta és aconseguir 1.100 membres els primers dos anys, 1.000 al 2013 i 1.500socis anuals a partir del 2014. El primer any servirà per posar en marxa la cooperativa, obtenint elspermisos per comprar i vendre electricitat al mercat local i iniciar les sol·licituds dels permisos pelsprojectes de producció d'energia renovable. El segon any esperem poder oferir energia verda a totsels nostres socis i començar a produir la nostra pròpia energia renovable amb el primer projecte. Apartir del tercer any s'espera un creixement constant en major o menor grau (amb una facturacióanual sobre els 10 milions d'euros) en funció de:

· La realitat de la liberalització del mercat elèctric, on la generació i la comercialització d'electricitat s'han obert a la lliure competència, mentre que el transport i la distribució es mantenen regulades en règim de monopoli, però obertes pel principi d'accés de tercers a les xarxes.· L'evolució del preu de l'electricitat (s'espera un augment fins als 0,16 ¤/KWh l'any 2016, un 30% més que els 0,12 ¤/KWh actuals).· Disminució dels costos de producció per millores tecnològiques contínues i augment de l'eficiència energètica.· Desenvolupament de polítiques de reducció d'emissions amb impostos o taxes. L'evolució del nombre de membres en cooperatives similars en altres països mostra increments més elevats dels previstos. No es descarta, doncs, que aquests xifres es puguin fins i tot doblar.


Dossier de premsa

5. L’estratègia

La cooperativa serà gestionada eficientment des d'una petita oficina. Des de bon començament enscentrarem en l'ús de les xarxes socials, la banca electrònica i altres eines basades en Internet per ala comunicació on-line entre els membres.

Cada membre de la cooperativa (sigui soci de consum, soci treballador o soci col·laborador) tindràels mateixos drets de vot independentment del volum de la inversió (una persona, un vot).L'objectiu de la cooperativa és ser coneguda a Catalunya i a la resta d'Espanya com la primera i lamillor cooperativa d'energies renovables i atreure l'interès de la societat vers la sostenibilitat i elmedi ambient.

Comunicació interna: per assegurar la transparència en la informació s'establirà un sistema decomunicació intern, que facilitarà la recopilació d'informació i la comunicació. Les eines i mitjansque s'utilitzaran seran: les llistes de distribució, el correu electrònic, les reunions, els seminaris, elsinformes anuals i les trobades.Oficina de premsa: s'encarregarà de les relacions amb els mitjans de comunicació (premsa, ràdio,Internet i televisió) i de totes les activitats publicitàries. Les eines i mitjans que s'utilitzaran seran:la premsa escrita, les entrevistes de ràdio, la participació i les conferències. Estarem especialmentenfocats en participar en premis i competicions d'organitzacions socials, econòmiques, fundacions,etc. Això ens ajudarà a obtenir publicitat gratuïta i reconeixement, i a participar en el debat públic.Accions de patrocini i partenariat: recerca d'inversors i socis (suport d'entitats públiques i privadesamb reconeixement social), recerca de patrocini i assistència a congressos, tallers i altres actes.

Socis estratègics

· Bancs i caixes: banca ètica (com Triodos Bank o Coop57) o bancs locals. Aquesta col·laboració hauria d'oferir-nos comptes lliures de comissions pels socis i per la cooperativa alhora que crèdits tous per projectes d'inversió.

· ONGs: Moltes ONGs fa anys que treballen promovent l'estalvi energètic i l'ús d'energies renovables. Algunes poden estar interessades en patrocinar-nos i/o publicitar-nos. Greenpeace, recentment involucrada en el naixement d'Enercoop a França, té més de 100.000 membres a Espanya; podria ser un soci adient.

· Distribuïdores elèctriques: petites i mitjanes empreses de distribució d'energia elèctrica renovable esdevenen tot sovint sòcies de cooperatives similars a la nostra a l'estranger. El coneixement que aquestes empreses tenen del sector i del mercat (lleis, regulacions, contractes,...) fa que sigui fonamental establir lligams ferms per a un desenvolupament satisfactori del projecte.

· Entitats públiques: s'espera comptar amb el suport d'ajuntaments, consells comarcals, diputacions o departaments de la Generalitat, tant econòmic com administratiu, ja que es tracta d'un projecte de caire social amb un alt interès públic. Un exemple és la col·laboració establerta amb la Universitat de Girona i el Parc Científic i Tecnològic d'aquesta.

Iniciatives cooperativistes similars en altres països s'han iniciat amb voluntariat i inversió pública.Som conscients que necessitarem ajuda per a iniciar l'activitat. Els primers ingressos s'obtindran apartir del primer any i no serà fins el quart any quan el projecte alci realment el vol. El nostreobjectiu, no obstant, és aconseguir tenir independència financera el més aviat possible.


Dossier de premsa

6. Pla financer

A continuació trobareu, de forma resumida, el nostre model de negoci. La idea principal és KEEP ITSIMPLE o "fer-ho senzill":

· Oferir un preu estàndard, o el que és el mateix, tarifa regulada. L'energia renovable té el mateix preu que l'energia bruta. Sense descomptes.

· Oferir energia 100% renovable de productors locals i obtenir certificats verds pels projectes locals. Actualment aquestes certificats no tenen valor al mercat.

· L'objectiu és cobrir, a mig termini, dos terços del consum dels membres amb producció pròpia.

· Participació al capital social de 100 euros per soci. Esperem, addicionalment, una inversió mitjana de 500 euros. Alguns socis no invertiran res, altres potser 5000 euros.

· Col·laboració amb un distribuïdor d'energia renovable que proporcioni suport legal, administratiui de coneixement. Comunicació, facturació i cobraments via Internet per reduir costos i temps.

· Créixer en membres, vendes, inversió i popularitat el més ràpid possible.


Dossier de premsa

7. Oportunitats i amenaces

Revisió retroactiva dels ajuts: Aquesta amenaça és real pel sector de les energies renovables ipotencialment podria afectar-nos profundament en cas d'esdevenir-se. Un model de negoci conservador,amb un finançament basat amb les aportacions dels socis i amb pocs sobrecostos, són les solucionsper ser més resistents davant del mercat. Aquesta amenaça pot esdevenir una oportunitat si empresesamb inversors exigents es veuen forçades a deixar el mercat o baixar els nivells d'inversió.

Mercat extremadament regulat: El mercat elèctric es troba fortament regulat sota un règim sociali tecnològic preparat per les grans empreses. Canvis en l'escenari regulador podrien fer que negocislegals esdevinguessin il·legals d'un dia per l'altre. Això va passar quan cooperatives elèctriques vanser forçades a convertir-se en companyies elèctriques anys endarrere. Per altra banda, un grup decooperatives elèctriques ha estat capaç de resistir al voltant de València i Alacant. Mostren que éspossible establir un lobby que permeti canvis en la regulació. No estem sols.

Mercat liberalitzat però sense competència real: el mercat per petits consumidors (<10 KW instal·lats)ha estat liberalitzat en els últims anys, però la diferenciació entre productors ha estat poc significativa.Els descomptes oferts estan entre el 2-5% de la Tarifa d'Últim Recurs (font: www.tarifasdeluz.com).No coneixem cap companyia que ofereixi als seus clients el 100% de l'energia renovable. Això ensconvertirà en els primers en oferir energia verda als consumidors. A Holanda 1 de cada 3 llars consumeixenergia verda.

Certificats verds, augment de preu: Actualment a causa de la manca d'oferta d'energia renovable,tota l'electricitat es ven al mateix preu. És una bona oportunitat per passar-se a l'energia renovablesense cost extra. No obstant, si augmenta el consum d'energia renovable (per consciència social) lademanda pot arribar a ser major que l'oferta i en aquest cas els certificats verds tindran un costextra. A la pràctica i amb els estàndards actuals, un 20% dels espanyols està disposat a utilitzarenergia renovable. Pot passar que alguns membres no estiguin disposats o no tinguin els mitjans perpagar més per l'energia renovable. Per altra banda, un augment de preu farà més rendibles elsprojectes, fent que sigui més atractiu esdevenir membre inversor. A nivell d'exemple, Enercoop deFrança està venent l'electricitat un 30% més cara que el preu de mercat i tot i així té 300 nousmembres cada mes.

Electricitat gratuïta: alguns esperen que, a causa dels avenços tecnològics, el preu de l'electricitates redueixi ràpidament, fins el punt d'arribar a oferir electricitat gratuïta en algun moment. Desitgemque això pugui passar i quan així sigui estarem més que contents de la feina feta i desfarem lacooperativa amb gust.

Resistència social contínua: un dels nostres projectes més importants és l'establiment d'una petitacentral eòlica a l'Empordà (de 2 a 5 molins de 80 metres d'alçada cada un i fins a 10 MW de potènciaen conjunt). La resistència social respecte aquest tipus de projectes ha estat constant els últims anys.Tot i això, som optimistes, i pensem que és un bon camí oferir a la gent la possiblitat de consumirl'energia que ells mateixos produeixin, per trencar la resistència a fer més projectes eòlics.


ANALISI EXTERN

OportunitatsAmenaces

Reducció de subvencions (tarifes retroactives)Forta pressió institucional del modelcentralitzatForta pressió dels lobbies (centralsgeneradores, distribuïdors..) per mantenir elmodel centralitzatTecnologies més madures a mig terminiReducció del cost d'energies a llarg termini(Electricitat gratuïta)

Augment de la conscienciació ambientalAugment de la conscienciació de consumsostenibleAugment del cost de l'energia a mig terminiOportunitats de negoci locals

Dossier de premsa

DAFO

ANALISI INTERN

FortalesesDebilitats

Canvi de model de centralitzat a descentralitzatCanvi de mentalitatImplicació de la societat

Mediambientalment sostenibleReducció de la dependència d'energies norenovablesMés fiabilitat de servei i més segurMés eficient amb tecnologies més maduresReducció de costos de transportProjecte innovador


Dossier de premsa

8. Impactes en el sector i a la zona

1.- Impacte social: esperem un ràpid increment en el nombre de membres. Iniciatives similars hanobtingut milers de socis en poc temps. Esperem modestament aconseguir un total de 1.100 socis finsal 2012, 1.000 al 2013 i 1.500 al 2014. Una vegada iniciada l'activitat d'autoconsum preveiem unincrement de 1.500 noves incorporacions cada any, amb una previsió de més de 12.000 membres perl'any 2020.

2.- Ocupació: esperem ocupar l'equivalent a dues o tres persones a temps complert els primers anys.Tan aviat com l'activitat ens permeti vendre la nostra pròpia energia als membres, esperem duplicarel nivell d'ocupació.

3.- Desenvolupament rural: experiències en altres països (especialment al nord d'Europa) mostrenque les iniciatives conjuntes per instal·lar petites plantes d'energia renovable revitalitzen les comunitatlocals i milloren les oportunitats socials i econòmiques a les zones rurals. Un exemple és el poblede Freiamt, que en cinc anys d'esforç conjunt ha esdevingut totalment independent a nivell energètic.La sobreproducció és venuda, generant ingressos extres pels agricultors i pels petits inversors locals.

4.- Emprenedoria social innovadora: si aconseguim iniciar amb èxit aquest nou model de negociesperem que sigui replicat en altres zones d'Espanya. Ajudarà a crear una imatge de Girona, no noméscom a centre d'innovació tecnològica, sinó també com a un bon lloc per l'emprenedoria socialinnovadora. Els nostres (encara modestos) esforços han estat recompensats amb la invitació a participaren el primer congrés Impulsa, organitzat per la Fundació Príncep de Girona.

5.- Incrementar l'autonomia energètica: la nostra iniciativa augmentarà el nivell d'autonomia energèticade la regió, fet que comporta una major seguretat energètica.

6.- Reducció de la contaminació: com, per exemple, en els projectes de plantes de biogàs, quecomporten una gestió més adequada dels purins i, per tant, del nitrogen residual. En moltes zonesde Catalunya les aigües subterrànies estan seriosament contaminades, amb afectacions i restriccionsa nivell econòmic.

7.- Prevenció d'incendis forestals: la raó principal de l'alt risc d'incendi forestal és la falta demanteniment dels boscos, causat per la manca de valor econòmic que aquests suposen per elspropietaris. L'increment en l'ús de la biomassa d'origen forestal pot activar la gestió forestal iincrementar el valor econòmic dels boscos, el que comportarà ocupació rural sostenible, boscosgestionats i, per tant, la disminució del risc d'incendi forestal.


Dossier de premsa

9. Material corporatiu


Dossier de premsa

A continuació es llisten les raons principals per desenvolupar el projecte a Girona:

1.- Universitat de Girona: tots els membres inicials de la nostra cooperativa són estudiants iexalumnes de la UdG. Fonamentalment es tracta d'una iniciativa amb una alta carrega de canvi social,i que encara no s'ha fet present a Catalunya ni a Espanya. És un model innovador que pot motivarla creació d'altres cooperatives per tota Espanya. Volem que la UdG sigui el punt d'inici d'aquestmoviment. Ens agradaria que cada any, a través de la col·laboració amb professors i departaments,les idees de la cooperativa fossin transmeses a les noves generacions d'estudiants.

2.- Nova connexió elèctrica amb França: des de 2008 Red Eléctrica de España i Réseau de Transportd'Electricité (RED) estan treballant conjuntament en una nova connexió elèctrica entre Espanya iFrança pel territori Girona a l'est dels Pirineus. Aquest nou eix incrementarà la capacitat de connexió,millorarà la seguretat de la xarxa i permetrà una alta integració de energia renovable a la xarxa.

Mapa 1: Xarxa elèctrica a Girona


10. Perquè a Girona?

Dossier de premsa

3.- Disponibilitat de biomassa forestal: Girona és una regió verda. Amb més de 400.000 hectàreesde bosc amb un potencial productiu de 165.000 tones anuals de biomassa d'origen forestal per usosenergètics amb un nivell de demanda baix. Això significa que hi haurà una alta disponibilitat d'estellai pèl·let a bon preu.

Mapa 2: Superfície forestal de Catalunya (boscos en color verd)


Dossier de premsa

4.- Condicions eòliques: les condicions eòliques en la part nord i les zones costaneres són moltfavorables per la producció elèctrica. L'energia eòlica és encara, després de la hidràulica, la formamés competitiva per produir energia elèctrica renovable.

Mapa 3: Velocitat del vent a Girona

5.- Xarxa de transport: Girona està molt ben interconnectada per carretera, tren, mar i aire. Hi haun aeroport internacional a poca distància de la capital, i l'autopista del Mediterrani creua la regióde nord a sud, paral·lelament al ferrocarril. La majoria del territori es troba ben connectat amb l'eixprincipal.

6.- Biogàs: Girona compta un numero molt elevat de granges porcines d'engreix, i és líder en Espanyaen el desenvolupament de plantes de biogàs. Un dels fundadors, Jaume Vicens, és el director tècnicde la primera planta de biogàs instal·lada a Girona, Apergas. Ens agradaria seguir endavant idesenvolupar projectes en zones amb molta presència de granges de porcs.


Dossier de premsa

11. Contacte

Gijsbert Huijink és productor domèstic d'energia fotovoltaica des del 2008. Té una extensa experiènciaempresarial sota circumstàncies econòmiques incertes (Romania 1993-2005) en sectors molts variats.Actualment és professor d'Economia Mediambiental a la Universitat de Girona.

Contacte:tel.: +34 647 46 59 [email protected]

Antoni Márquez Briones (Portaveu)Enginyer Industrial. Màster en Tecnologies de Climatització i Eficiència Energètica en Edificis. Professorassociat Universitat de Girona. Escola Politècnica Superior. Consultor especialitzat en Gestió Energèticaa l'Edificació

Contacte:tel.: 686 96 69 [email protected]

Marc Garfella Ruiz (Portaveu)titulació: Enginyer Tècnic Forestal (Actualment cursant 4art de Filosofia i Bussiness Innovattion andTechnology Management Master)

Contacte:tel.: 637 78 31 94Email: [email protected]

Francesc Casadellà i OllerDepartament de Comunicació i premsa

Contacte:Eiximenis 20, 8è 2a - Girona972 202921- 638 543 [email protected]


[cat] dossier de premsa som energia

Business