31/10/13

1

Carpeta de Salut Jove per a adolescents.

Estudi de l’efectivitat de la intervenció.

Taula de Salut Infanto-juvenil de l’Alt Empordà

Juan Carlos Sevilla, Engràcia Soler, Mar Calvo Pere Triola, Agnés Pastrana, Judith Noguera

Rosa Cerveró, Cristina Casademont Maria Martínez, Montse Bruel

Narcís Heras, Xavier Aldámiz-Echeverría Vicenç Cánovas

Col.laboradors: Equip d’agents de salut de la “Taula comarcal de salut jove de l'Alt Empordà”, anomenats alfabèticament: Luci Alvarado, Maria Antònia Bonany, Teresa Busquets, Vicenç Cánovas jr, Júlia Castaño, Tali Companys, Àngels Dalmau, Toni Duran, Natàlia Homs, Lluís Jerez, Àngels López, Joan Carles Marín, Ascensión Martínez, Remei Martínez, Montse Mayals, Anna Monforte , Fran Muñoz, Mercè Nadal, Marta Puig, Lorena Rodríguez, Núria Sala, Núria Villena.

Introducció: Carpeta de Salut per a adolescents Iniciativa de diferents representants de la societat:

  Ajuntaments   Escoles   Professionals sanitaris   Consell Comarcal de l’Alt Empordà   DipSalut Girona

Inclou diferents temes (separadors), relacionats amb:   promoció d’hàbits saludables   prevenció de conductes de risc

Elaboració contingut:   professionals experts en l’adolescència

Objectius de l’estudi

GENERALS:   Vetllar per la salut dels adolescents:

  Promoció d’hàbits saludables   Prevenció de conductes de risc

  Modificar els hàbits no saludables i les conductes de risc

ESPECÍFICS:   Conèixer, en els adolescents de l’Alt Empordà que estan

cursant durant el curs 2009-2010 3er d’ESO:   els hàbits: d’alimentació, d’activitat física, de conductes

sedentàries, tòxics, sexuals, ús del casc.   Freqüència i coneixement de bullyng i violència de gènere

  Avaluar l’efectivitat de la intervenció => lliurament de la “Carpeta de Salut per a adolescents” associada a xerrada.

31/10/13

2

Metodologia

  Estudi transversal, aprovat pel CEIC de la Fundació Unió Catalana d’Hospitals.

  Centres seleccionats: –  mostra estudiada representativa de

les característiques socioeconòmiques i culturals de la comarca.

Participen 214 adolescents (4 instituts)

111 noies 103 nois

Intervenció, metodologia

  Lliurament als alumnes de 3r d’ESO de la “Carpeta de Salut per a adolescents”.

  S’inclou una xerrada adreçada als alumnes: –  alimentació –  activitat física –  tabac/alcohol/drogues –  sexualitat –  seguretat vial –  bullyng i violència de gènere

Qüestionari: pre i post intervenció , amb un interval de

temps de 4-6 setmanes.   .

Alimentació: Test de qualitat de la Dieta Mediterrània

Contestar si/no   Menja una fruita o suc de fruita tots els dies?   Menja una segona fruita tots els dies?   Menja verdures fresques (amanides) o cuinades regularment una vegada al

dia?   Menja verdures fresques o cuinades mes d’una vegada al dia?   Menja peix fresc amb regularitat (almenys 2 ó 3 vegades per setmana)?   Va una o mes vegades a la setmana a un centre fast-food (menjar ràpid,

exemple hamburgueseria)?   Li agraden les llegums?   Menja pasta o arròs casi a diari (5 dies o més a la setmana)?   Esmorza un cereal o derivats (pa, torrades, etc...)?   Menja fruits secs amb regularitat ( almenys 2 ó 3 vegades a la setmana)?   Utilitza oli d’oliva a casa?   Esmorza?   Esmorza un làctic (llet, iogurt, derivats...)?   Esmorza brioixeria industrial?   Menja 2 iogurts i/o 40 g de formatge cada dia?   Menja varies vegades al dia dolços i llaminadures?

(+1) (+1) (+1)

(+1) (+1) (-1)

(+1) (+1) (+1) (+1) (+1) (-1)

(+1) (-1)

(+1) (-1)

Significat del resultat del test  <=3: Dieta de molt baixa qualitat.  4 a 7: És necessari millorar el patró

alimentari per ajustar-lo al model mediterrani.

 >=8: Dieta mediterrània òptima.

Activitat física i conductes sedentàries: Test “Krece plus”

  Temps que dediques a activitats esportives extraescolars setmanalment?

  Temps que dediques a mirar la televisió o jugar amb videojocs diàriament de promig?

Homes Dones

  <= 5 <= 4 Dolent   6 – 8 5 – 7 Regular   >=9 >= 8 Bo

31/10/13

3

Metodologia: Anàlisi estadístic

Avaluar les diferències Pre i Post

intervenció:

 Variables quantitatives: •  Test de comparació mitjanes per a

dades aparellades.

 Variables dicotòmiques: •  Test Chi quadrat

RESULTATS: Alimentació

RESULTATS: Qualitat dieta mediterrània

PRE BAIXA REGULAR BONA TOTAL MITJANA DE

dones 11,21% 39,72% 0,93% 51,87% 4,70 1,42

homes 8,88% 34,58% 4,67% 48,13% 4,88 1,69

Total 20,19% 74,30% 5,61% 100% 4,79 1,55

POST BAIXA REGULAR BONA TOTAL MITJANA DE

dones 12,15% 37,85% 1,87% 51,87% 4,45 1,37

homes 12,62% 33,64% 1,87% 48,13% 4,42 1,67

Total 24,77% 71,50% 3,74% 100% 4,43 1,52

•  Mitjana: Regular-Baixa. Pre i Post. •  Pre: 20% baixa qualitat, només 5,61% bona qualitat. •  Menor puntuació post-intervenció: (p<0,001)

RESULTATS: Alimentació esmorzar

  Un 10% dels adolescents NO esmorzen Esmorzen: Pre: 91,1%. Post: 88,7%. Test Chi2 p<0,001

  Contingut de l’esmorzar, s’observen diferències

(Test Chi2 p<0,001): –  Es redueix el % d’adolescents que prenen:

•  cereals (Pre: 74,5%; Post: 68,2%) •  làctics (Pre: 67,9%; Post: 63,7%)

–  s’incrementa els que mengen brioixeria industrial (Pre: 27,9%; Post: 29,6%).

31/10/13

4

RESULTATS: Alimentació

  Mengen a l'Institut (test Chi2: p< 0,001)

–  37,1% Pre –  41,59% postintervenció.

  Consideren el contingut del dinar per establir el corresponent al sopar (test Chi2, p<0,001).

–  58,2% dels adolescents preintervenció –  54,8% postintervenció

RESULTATS: Alimentació

  S’observa un augment post intervenció de la freqüència de menjars en centres tipus fast food (vegades/setmana):

–  Pre: 0,25±0,44 –  Post: 0,46±1,35; (p=0,020).

  Així mateix, s’incrementa post intervenció el % d’adolescents que acudeixen a aquest tipus de centres:

–  Pre: 47,9% –  Post: 50,7% (test Chi2, p<0,001).

RESULTATS: Comparació de la freqüència del seu consum dels diferents grups d’aliments amb la

recomanada en la piràmide de l’alimentació

Destaca que no s’assoleixen les racions diàries recomanades en cap dels grups (pre ni post) => més lluny

  verdures/hortalisses (mitjana diària referida 0,8 preintervenció i 0,7 postintervenció essent la recomanada 2-3).

  fruites (mitjana diària referida 0,57 preintervenció i 0,54 postintervenció essent la recomanada 2-3).

RESULTATS: Comparació de la freqüència del seu consum dels diferents grups d’aliments amb la

recomanada en la piràmide de l’alimentació

  llaminadures, brioixeria, cremes, natilles, flams, xocolata, mantega, refrescs i sucs industrials. La ingesta referida setmanal d’aquests productes és excessiva, tan abans com després de la intervenció tot i que es destaca un consum inferior postintervenció (Pre: 13,38±7,87; Post: 12,27±8,05; p=0,04).

  fruita seca, el 30,4% d’adolescents valorats refereixen que NO la mengen preintervenció mentre que postintervenció aquest percentatge augmenta al 35% (test Chi2 significatiu, p=0,004).

31/10/13

5

RESULTATS: Alimentació

S’observen diferències significatives, amb menor freqüència de consum setmanal post-intervenció, de:

•  pasta/arròs (Pre: 3,21±1,84; Post: 2,95±1,62; p=0,008). •  Així mateix, s’observa una disminució en el consum diari referit

de carbohidrats d’absorció lenta (Pre: 3,39±1,96; Post 3,05±2,11; p=0,023).

•  vegetals (sumatori de verdures-hortalisses, fruites, llegums, i fruita seca; Pre: 10,92±5,09; Post: 10,04±5,26; p=0,007)

•  fruita seca (Pre: 1,27±1,75; Post: 0,93±1,43; p=0,016) •  formatge (Pre: 2,85±4,02; Post: 2,20±2,52; p=0,029) •  làctics (Pre: 8,48±7,05; Post: 7,16±5,04; p=0,012) •  brioixeria (Pre: 2,4±2,0; Post: 2,0±2,2; p=0,044) •  llaminadures (Pre: 1,9±0,1; Post: 1,6±0,1; p=0,011) •  Del grup “a consumir ocasionalment” ((sumatori de llaminadures,

brioixeria, cremes/natilles/flams, xocolata, mantega, refrescs i sucs industrials). Pre: 13,38±7,87; Post: 12,27±8,05; p=0,04)

RESULTATS: Alimentació

  Després de la intervenció el % d’adolescents que consumeixen llaminadures es redueix de 79,9% al 76,2% (Chi2: p<0,001)

  El de brioixeria del 84,6% al 82,2% (Chi2:

p<0,001)   El de refrescs i/o sucs del 92,9% al 87,7%

(Chi2: p< 0,001).

RESULTATS: Activitat física i conductes sedentàries

Resultats: Activitat física i conductes sedentàries. Test “Krece plus”

  Resultats, per ambdós sexes, categoritzats com Dolent, en Pre i Post, no diferències significatives.

Puntuació en el test K 13 Plus d’activitat física i de conductes sedentàries

n Màxim Mitjana DE p

Noies Pre 111 10 4,531 2,8

Post 111 10 4,891 2,6 p=0,077

Nois Pre 102 10 5,039 2,6

Post 102 9 4,931 2,6 p=0,632

31/10/13

6

Resultats: Activitat física i conductes sedentàries. Test “Krece plus”

Percentatge % Noies

Nois Noies + Nois

Pre Post Pre Post Pre Post

Dolent 50,4 46,8 62,7 63,7 56,3 54,9

Regular 28,8 31,5 26,5 23,5 27,7 27,7

Bo 20,7 21,6 10,8 12,7 15,9 17,4

S’ha observat una milloria, globalment (p<0,001): - augmenta el percentatge classificats com bo - disminueix el percentatge classificats com dolent

Activitat física i esport

•  Practiquen esport extraescolar el 64,5% d’adolescents preintervenció i el 64% postintervenció (test Chi2 significatiu, p<0,001). •  El 48,1% realitzen esports d’equip, el 9,8% esports aeròbics (fúting, ciclisme, natació), i el 5,6% altres esports. •  Temps d’activitat física moderada-intensa: No existeixen diferències significatives entre abans i després de la intervenció (Pre: 49,01±33,5; Post: 48,21±32,6). Destaca que aquest és inferior al recomanat per aquestes edats.

Resultats: Activitat física, conductes sedentàries, i hàbits son. No DS entre Pre i post

intervenció:   hores d’esport extraescolar

(h/s)   hores de son, festius i

feiners (h/d)   temps de passeig (min/d)   temps TV-jocs ordinador

(min/d): > 2 hores/dia !

Mitjana

DS

H. Esport Pre Extraesc. Post

2,6 2,5

3,3 3,3

TV-ordi Pre Post

160,9 152,5

113,2 109,3

Passeig Pre Post

62,7 64,0

64,9 56,2

Son feiners Pre Post

8,08 8,17

1,06 1,38

Son Festius Pre Post

9,94 9,78

1,89 1,83

Resultats: Has canviat alguna cosa amb la Carpeta de Salut?

Al final de la intervenció, a la pregunta has canviat alguna cosa?

•  Responen el 52,3 % del total, i d’aquests: – el 86,6% contesten que NO – el 13,4% que SI referint la milloria a:

• Major seguretat, coneixement, precaució el 73,3%

• Menor consum de tòxics el 6,7% • Milloria en l’alimentació i/o activitat física el 20%.

31/10/13

7

Conclusions

Després de la intervenció s’observen canvis que considerem positius en:

 el consum de brioxeria i de

llaminadures  13,4 % dels adolescents que contesten,

refereixen haver canviat alguna cosa.  La “Carpeta de Salut per adolescents”

podria haver influït positivament però només en alguns dels seus continguts.

 Caldrà revalorar els possibles efectes negatius i/o la no influència en d’altres.

Conclusions: Reflexions

  Si hi ha la voluntat de seguir amb aquesta actuació:   s’haurà d’acompanyar d’intervencions paral·leles   caldrà dissenyar eines que motivin als adolescents en el

canvi dels seus hàbits no saludables i de les seves conductes de risc, reforçant –al mateix temps- els hàbits saludables adquirits.

  Propostes:   Ampliar xerrades i tallers: adreçant-los a tota la comunitat

educativa (alumnes, mestres, pares) sobre els continguts de la carpeta

  Responsabilitzar als adolescents de la pròpia formació   Cercar responsable de grup al qui considerin líder els seus

companys/es   Implicar persones considerades “mites” pels adolescents

Resultats, seguretat vial: Ús del casc (moto- bicicleta)

  Augmenta el número d’adolescents que es posen el casc (test Chi2 p<0,001):

•  Moto: •  Pre: 55% •  Post: 63,5%

•  Bici: •  Pre: 41,2% •  Post: 42,7%

Resultats: Consum d’Alcohol

  Refereixen beure alcohol un 40,9% dels adolescents en el Pre. S’incrementa en el Post a 42,4% (test Chi2: p<0,001).

  Refereixen beure’n els caps de setmana:Pre 12,6% Pre; Post 14% (test Chi2: p<0,001).

  Episodis de borratxera recents: es redueix, Pre 27,4% i Post 26,9% (test Chi2: p<0,001).

31/10/13

8

Resultats alcohol: Begudes que prenen els adolescents

 Barreges-còctels: Preintervenció 66,7%; Postintervenció 59% (test Chi2 no significatiu, p=0,250).

 Cervesa: Preintervenció 12,8%; Postintervenció 10,3% (test Chi2 significatiu, p=0,019).

 Xopets: 5,1% (preintervenció i postintervenció; test Chi2 no significatiu, p=0,736).

Resultats Tabac

  Es redueix el % d’adolescents que fumen: Pre: 18,7 %; Post: 15,8% (test Chi2:p<0,001).

  Mitjana d’edat d’inici de fumar: 13,3 anys.   Consum mig dels que fumen augmenta (p=0,024):

  Pre: 3,87 cigarretes diàries.   Post: 11,03

Resultats: Drogues

  Han provat alguna droga el 24,4% preintervenció. Després de la intervenció un 4,2% s’ha iniciat en el consum de drogues.

  La droga més consumida pels adolescents és la marihuana referint que l’han consumit en alguna ocasió el 23,9%.

  El 19,7% d’adolescents refereixen haver fumat porros en alguna ocasió.

  El 87% dels adolescents saben que el haixix i/o la maria provoquen dependència preintervenció. Després de la intervenció s’incrementa en un 7,6% (test Chi2 p< 0,001).

  Marihuana: El 23,9% d’adolescents refereixen haver pres “maria” preintervenció. Després de la intervenció s’incrementa en un 2,9% (test Chi2 p<0,001).

  Haixix: Preintervenció refereixen haver-lo consumit el 14,9% dels adolescents. Després de la intervenció s’incrementa en un 5,0% (test Chi2 p<0,001).

Resultats: Drogues

31/10/13

9

  Porros:El 19,7% d’adolescents refereixen haver-los fumat preintervenció. Després de la intervenció s’incrementa en un 5,6% (test Chi2 p< 0,001).

  Amfetamines: 0,5% preintervenció i postintervenció (test Chi2 no significatiu). Noies.

  Tripis: Preintervenció el 0,5%. Després de la intervenció s’incrementa en un 0,4% (test Chi2 p< 0,001). Noies.

  Cocaïna: Preintervenció 0. Postintervenció 0,9% (no sign). Noies

  Èxtasi o rules o pastilles de disseny: 0%

Resultats: Drogues Resultats: Violència de gènere i bullying

  El 12,9% dels adolescents refereixen que els han maltractat alguna vegada.

  El 16,3% refereixen que han maltractat.   L’únic canvi que considerem d’interès és

que després de la intervenció augmenta el % que responen que si els maltractessin parlarien amb la família (Pre 8%; Post 13,4%. Test Chi2 p<0,001)

Sexualitat

  Han mantingut relacions sexuals: Preintervenció 17,3%. S’incrementa un 6% (Test Chi2 p<0,001)

  Edat mitjana d’inici:13,7anys.   L’ús del preservatiu s’incrementa

postintervenció (de 83,3% a 91,7%).Test Chi2 p=0,006

Conclusions

  Després de la intervenció s’observen canvis que considerem positius en:   el consum de brioxeria i de llaminadures   l’ús del casc anant en moto   Episodi de borratxera recent   Coneixement drogues (no en consum)   % d’adolescents que fumen   l’ús del preservatiu   Una millora (si bé discreta) del coneixement de

situacions de “bullying” associat a una milloria de la comunicació amb els pares en el cas que es produís.

  13,4 % dels adolescents que contesten, refereixen haver canviat alguna cosa.

31/10/13

10

Gràcies per la vostra atenció ! graciasp@gmail.com jcsmoya@hotmail.com mcalvo@alberasalut.cat