butlletí spas 49

GIOTTOTHE PERFECT CIRCLE.Designed in 1298 by Giotto in Rome

M A D E I N I T A L Y - M A D E B Y C R E S S I

SUMARI

3BUTLLETÍ 49 | SPAS 2013|

Editorial 4Pesca submarina 5Fotosub 11Fotosub en Apnea 22Apnea 25“Entrevista als campions” 28Medi ambient 31Històries dels socis 41Medicina i salut 50Video sub 55Ones de Mar 58

FOTO PORTADA:Marc Giménez i Sílvia Sebastian-Campionsd’Espanya i Catalunya de fotografia submarina 2013

REDACCIÓ

DIRECCIÓ: Xavier Martínez

CORRECCIÓ DE TEXTOS:Anna Maria Albert

COL.LABORADORS:Roger Amat, Anna Maria Claus, Marc Giménez, Joan Graupera, Ramon Hontanaya, Marc Jacas, Jesus Marcelino, Carmel Martínez, Òscar Montferrer, Gregori Muñoz-Ramos,José Pérez, Salvador Punsola,Jaume Raventós, Ferran Roure, Ferran Sánchez, Xavier Seglar, Pere Ureta.

SPASPort de Mataró, mòdul B208301 MataróTel. 93 790 17 [email protected]

Col.laboradors:BLAUMAR • CENTRE MÈDIC DE MATARÓ •CRESSI-SUB • ESCOLA NAUTICA MARESME• FECDAS • FLORS NOÉ • GABINET AYUSO •HOTEL ATENEA • HOTEL IBIS • PINS MAR •NAUTICA MATARO • NAUTIMAR • MARES• PORT MATARO • TALLERS GIL BO.

La redacció d’SPAS no es fa necessàriament responsabledel contingut dels articles i missatges comercials inclososen aquest butlletí

STAFF

Marc Giménez i Sílvia Sebastian Campions d’Espanya

i Catalunya de Fotografia Submarina 2013”

EDITORIAL

4 | BUTLLETÍ 49 | SPAS 2013

Un cop més ens trobem a les portes delfinal d’any i, juntament amb ell tot un anyple de vivències i moments que ens que-daran per al record.

Aquest any, un cop més, el club ha pre-sentat una bona salut tant social com es-portiva.

Començant per la segona, dir-vos que cinchan estat els campionats de Catalunya oEspanya assolits i, això ens omple d’ale-gria.

En Xevi Blanco es consolida com un delsgrans de tota la història de la pesca sub-marina a Catalunya, en obtenir el seu ter-cer títol en aquesta especialitat, quedadoncs a un pas de fer història si n’assoleixel quart. Cap altre pescador català en elsdarrers trenta anys ho ha aconseguit. Desd’aquestes línees l’animo a intentar-ho,ànims Xevi!

Pel que fa a la fotografia submarina enapnea, gran mèrit la d’en José LuisGómez que ens ha deixat meravellatsamb aquesta explosió de tècnica i qualitat.Fantàstic José!

També la d’en Toni Salvà, que any rereany ens sorprèn amb un nou títol català enla modalitat de càmera no reflex. Tot unexemple a seguir.

En José Pérez ens deixa meravellats ambel títol de campió de Catalunya d’apnea enla categoria de debutants, amb una marcade 5 minuts 17 segons d’apnea estàtica enpiscina!!!

I com no, la cirereta d’aquesta temporada:el NAFOSUB. No hi ha paraules per ex-pressar el goig que hem viscut al club amb

el títol de campions d’Espanya que hanassolit en Marc Giménez i la Sílvia Sebas-tian. Moltes felicitats!!!

En el terreny social, destacar que l’entitatmanté un pols força viu portant a termeuna pluralitat d’activitats que fan que a Ca-talunya i a la nostra ciutat es mantingui viul’esperit i la matèria de les activitats sub-aquàtiques. No deixem perdre aquest fa-bulós patrimoni social que tenim, és detots i per a tots!

També dir-vos que, aquest any hem portata terme dos homenatges a dues personesmolt significades del nostre club. Amb ellsla societat, tant en l’aspecte social com enl’esportiu, va fer en el seu moment un de-finitiu i important impuls.

En l’aspecte social en Joan Claus va im-pulsar tot l’aspecte cohesionador i inte-grador en els primers vint anys de vida dela nostra entitat, en mèrits hem batejat lanostra sala social amb el seu nom.

I pel que fa a l’esportiu, en especial lapesca submarina, agermanar per sempreel nom del nostre trofeu Spas de pescasubmarina amb el d’en Miquel Gil. Sobrenparaules per descriure qui ha estat el granimpulsor i modernitzador de la pesca sub-marina a Catalunya i Espanya. A partird’ara el nom passarà a dir-se TrofeuSPAS-Miquel Gil.

Tanco aquestes paraules amb una de lesfrases més celebres d’en Kennedy, araque és el 50è aniversari de la seva mort,“No preguntis què pot fer el teu país pertu, preguntat què pots fer tu pel teu país”.

I que per molts anys hi siguem, visca l’SPAS!

Xavier Martínez i AyusoPresident de l’SPAS

PESCA SUBMARINA


És 8 de setembre i tots els participants ja co-mencen a arribar al port de Mataró on es cele-brarà el Campionat de Catalunya d’ equips. 14equips intentaran buscar un lloc per classificar-se al Nacional, ja que aquest any tenim unaplaça més per al Nacional. A les 9 del matídonen la sortida, la majoria d’equips van decidiranar a pescar fondo ja que el temps acompan-yava. Les aigües eren netes i la mar estavaplanxada. Ja es comencen a veure les prime-res peces, majoritàriament tords, algunes mo-renes i algun que altre sarg i corba. Desprésde 6 llargues hores de competició els partici-pants es comencen a reunir al lloc de trobada.Ja anàvem veient les neveres i es veia quines

pesqueres destacaven. Un cop arribem a port iens canviem, comencem amb el pesatge. Fi-nalment es proclama campió l’equip de l’Ska-phos de Palamós format per Kike Ruiz, JordiMorancho i Jordi Peralta i molt a prop i ja dis-tanciats de la resta d'equips l’equip de l’Spasformat per Xavi Blanco, Roger Amat i RamonHontanaya, i en un merescut tercer lloc l’equipde l’Spas format per Luis Olmo, Jose Luis Pi-zarro i Olivier Font. Finalment ja tenim 3 equips

que aniran a defensar a Catalunya al Nacionala Canàries: els equips de l’Skaphos, Spas i eldel Marman ja que no poden anar 2 equips del’Spas.

CAMPIONAT DE CATALUNYA D'EQUIPS

Ramon HontanayaPescador de competició


És 18 de maig, comencen les finals de Ca-talunya i Xavi Blanco a dalt de tot de laclassificació, després d'haver guanyat unaselectiva i haver fet un bon paper a l'altra.

Li segueixen Oscar Hidalgo i OscarSagué. El temps feia pressuposar que pot-ser es suspengués la primera màniga deles finals, i finalment així va ser. El segondia es decidiria tot a una màniga. Es reu-neixen tots els participants al Port d'Aro ales 8 del matí i comencen a preparar tras-tos. L'aigua estava moguda, i no hi haviamolta abundància de peix. Uns van decidirpescar a poca aigua fent esperes veientcom estava el dia i uns altres fondo. Final-

ment en acabar la prova es veia que lamajoria no portava gaires captures. Co-mença la pesada i ja destaquen dues pes-queres, la d'en Xavi i la d'en Oscar Hidalgoque finalment va poder participar graciesa que la seva oïda li va deixar. Oscar vasorprendre a molts fent una gran pesqueraa poqueta aigua adaptant-se als seus pro-blemes de oïda i no fent pesqueres pro-fundes com ens té acostumats. Finalmentla bàscula va proclamar a Xavi com acampió de Catalunya per tercer cop ambuna aclaparadora victòria que quasi do-blava el segon classificat.

CAMPIONAT DE CATALUNYA INDIVIDUAL

Ramon HontanayaPescador de competició


Dia 6 d’octubre, dia esperat, i posem rumb aCanàries… zona desconeguda i zona perdescobrir de nou. Una vegada arribem el pri-mer és arreglar el tema de l’embarcació perpoder mirar zona durant la setmana. Podemdir que les condicions de l’aigua eren increï-bles quant a visibilitat, altra cosa seria l’estatde la mar, ja que durant la setmana va haverdes de mar plana amb corrent passant perzones de molt corrent i onatge bastant im-portant.

Desafortunadament, dels quatre dies que po-díem mirar zona, dos dies vam tenir proble-mes amb l’embarcació per desplaçar-nos i laveritat que només poguérem treballar dos d’a-quells quatre dies , començant a reconèixerzona des dels baixos passant pels barrancsmés coneguts. La veritat que la quantitat devida quant a peix petit era important i la sen-sació de veure aparèixer un bon exemplar eraallò més desitjat. La qüestió era haver de tre-ballar i revisar esquerdes i zones més conco-rregudes quant a peix de la talla mínima, unavegada més els eriçons dificultaven podermirar bé una esquerda o una cova petita...

Una de las zones més concorregudes per totseren els barrancs on algun grup de llises s’a-nava divisant. Poc a poc trobàvem zones desards i imperials i, fins i tot en Xavi localitzà unpreciós mero… que, desafortunadament eldia del campionat no estava. Aquesta marcapodríem dir que era la nostra marca mésfonda, que seria sobre els 27 metres, i la quemenys, seria en costa. L’equip el dia del cam-pionat decidí que havíem d’anar saltant demarca en marca ja que el peix estava dispersi no en zones concretes. Aquest dia no vamtrobar el peix que dies abans poguéremveure, per la qual cosa, a última hora del cam-pionat decidírem deixar-nos portar pel correnti anar cercant pels voltants de les marques…ja que el corrent era important i no podíemmantenir-nos en el lloc.

Quant a favorits podríem dir que els equipscanaris eren els més indicats como així fou,amb magnífiques pescades a cotes molt ele-vades. Cal destacar que un dels equips cata-lans pogué aconseguir un quart lloc amb unbon passador de sards i imperials i, fins i totun moixonet de mida gran , que catapultà aaquest equip a fer una molt bona posició.

També destacar que pràcticament només l’e-quip guanyador fou el que tragué abadejos,cosa que dies anteriors mirant zona s’anavaveient algun de quan en quan, i dos sorellstambé molt bonics.

La conclusió que traiem és que malgrat quesón aigües que no controles, te n’adones quepescar en el Mediterrani sense corrent no téres a veure a l’Atlàntic ja que el corrent et potjugar una mala passada ….

CAMPIONAT ESPANYA-CANÀRIAS

Roger AmatPescador de competició i campió d’Espanya d’equips 2012


PEÇA MAJOR 2013Jaume Ferrer-Serviola 32,5 quilos

En aquesta edició l’equip format per en Xevi Martínez i en Joan Graupera es varen pro-clamar campions socials d’aquesta modalitat. Segon lloc per l’equip format per en JoanLeiva i Ramon Hontanaya, i en tancant el podi en Joan Sánchez i en Willy León.

Per tercera cop en Xevi Martínez guanya el campionat social individual de pescasub delclub. L’han acompanyat al podi, en segon lloc en Joan Graupera i tancant l’Isaac Vivesque a més treia la peça major de la temporada social, un bonítol de tres quilos.

Bon ambient i bon nivell competitiu han estat les tòniques d’aquesta prova social.


CAMPIONAT SOCIAL PER PARELLES DE PESCA SUBMARINA 2013.

CAMPIONAT SOCIAL DE PESCA SUBMARINA 2013


“SERVEI DE MENÚ DIARI I DE CAP DE SETMANA


Zona d’immersió: el Maresme i la Costa Brava

Nudibranquis, Fauna i Gorgònies

He realitzat un recull d’immersions per re-comanar-vos, segons tres grans temàti-ques, (Nudibranquis, Fauna i Gorgònies),per a què en funció del tipus de busseja-dor que sigueu, les pugueu gaudir.

Nudibranquis a la immersió del Negre,(Mataró)

Es tracta d’una de les immersions mésmaques de la costa del Maresme. Situadaparal·lela a la costa amb una llargada demés d’un kilòmetre i fins a 10 metres d’am-ple, pot arribar a tenir fins a 6 punts d’im-

mersió. La profunditat pot anar dels 15metres fins als 30 metres depenent elpunt. La quantitat de vida que alberga ésimpressionant sobre tot de Nudibranquisde diferents espècies com les següents:

Per als que no coneixeu els Nudibranquis,són un subordre dels mol·luscs gasterò-podes de pocs centímetres o mil·límetresde longitud. De colors molt vius i de for-mes molt diverses que es solen alimentard’esponges.

Fauna a la immersió de la Roja, (Platjad’Aro)

És una de les immersions que més faunaalberga, situada molt a prop del port dePlatja d’Aro. És una formació rocosa im-

FOTOSUB

FERRAN SÁNCHEZ


Ferran SánchezCampió de Catalunya de fotografia submarina

ponent, que va del 9 metres fins als 30metres. La immersió es pot realitzar bai-xant per una de les bandes. A partir del 16metres començarem a veure quantitat im-mensa de peixos Tres cues; prop del fonspodrem observar Escòrpores de midagran. Quan arribem a la fondària fixada,podrem pujar vorejant tota la muntanya,atents a les esquerdes on trobarem fàcil-ment morenes amb les seves gambes ne-tejadores. Sobre els 12 metres el fonscomença a ser menys vertical i trobaremblenids i si mirem el blau se solen veuremolt sovint espets.

Ambients submarins a la immersió dela Pedra de Deu, (L’Estartit)

La Pedra de Déu està situada a la reservade les illes Medes, és un escull d’un metre

d'alçada situat a la punta nord de la MedaGran, és la punta d’aquest escull que usportarà a una meravellosa paret que vamés enllà dels 20 m. Les parets estan re-cobertes d'enormes Gorgònies de colorsmostrant un dels paisatges més bonics dela Costa Brava. La profunditat màximaque es pot arribar a través dels canonssubmarins és de 45 metres.

Aquestes immersions són un petit exem-ple dels meravellosos racons que tenim ala nostra Costa Catalana, us convido aquè continueu descobrint a traves de lameva web on les mostro amb moltíssimesfotografies, d’una manera diferent de lesguies d'immersions tradicionals plenes detext. http://www.dondebucear.com


CAMPIONAT DE CATALUNYA DE FOTOSUB 2013

El 25 i 26 de maig es va celebrar en ai-gües de Port de la Selva la Final de Cata-lunya de Fotosub Digital 2013.

La FECDAS, amb la col·laboració del CNde Port de la Selva i l’Associació CulturalSubmarinista Mar d’Amunt de la mateixapoblació varen reunir un total de 24 es-portistes de diferents clubs de tot Cata-lunya per participar en la final de Fotosub.

El divendres al vespre la organització vadecidir - veient que els partes meteorolò-gics donaven tramuntana 7-8 -traslladarles dues primeres immersions a la zonade reserva dels Caials. Es va informar par-ticipants, serveis mèdics, GEAS, personaldel Club Nàutic de Port de la Selva i vo-luntaris del club Associació Cultural Sub-marinista Mar d’Amunt, A.C.S.M.D.A.,que ajudaven en la organització.


Al matí següent es varen confirmar lesprevisions meteorològiques. Es va traslla-dar tota la infraestructura de l’organitzacióa la zona dels Caials. Es va realitzar unaprimera immersió que va començar a les9:30, entre les dues es va fer un pic-nic, ia les 12 es va realitzar la segona, finalit-zant aquesta primera jornada a les 15:00.Després tots els participants es varendesplaçar a Port de la Selva a dinar alClub Nàutic. Mentre els participants dina-ven es va fer la descàrrega de les targetesde memòria.

Al mati següent les previsions eren moltmillors i es va poder sortir a les zones de-signades, la Galera i Portaló. A les 8 es vafer el sorteig de les embarcacions i leszones als participants. A les 9:10 es varenarribar a les zones designades. A les

11:30 es va arribar a port per fer canvi debotelles, òptiques, bateries i poder gaudird’un pic-nic ofert pel Club Nàutic. A les12:30 es va sortir en direcció a la següentzona d’immersió. Les proves d’aigua ipressa d’imatge varen acabar a les 14:30arribant a port tots els participants sensecap incidència.

El dilluns 27 els participants varen enviarla relació de les fotos que volien que eljurat li puntués. El dia 8 de juny a les12:00 es va fer un passi obert per a tot elpúblic de totes les fotos del campionat ala sala del Centre Polivalent de l’Ajunta-ment, després del qual es va fer un dinaramb tots els participants, organització iautoritats al Club Nàutic de Port de laSelva.

Cal destacar la organització impecable delClub Nàutic de Port de la Selva i els vo-luntaris del club Associació Cultural Sub-marinista Mar d’Amunt, A.C.S.M.D.A., quevaren ajudar en tot moment els partici-pants i varen fer possible que la provas’organitzés perfectament.

El resultats varen ser el següents:

Primers classificats:Marc Giménez i Silvia Sebastian delclub SPAS

Segons classificats:Toni Fuentes i Elena Redondo delclub Masbuceo

Tercers classificats:José Sánchez i Patricia Cardenasdel club SASBA.

Per clubs l’ SPAS es va proclamarclub campió de Catalunya de Foto-sub Digital 2013.


Ferran Roure Delegat d’Imatge de la FECDAS i Vicepresident SPAS

FECDAS-CN PORT DE LA SELVA

27-05-13

Macro- Peixos- Ambient

Campionat de Catalunya

Port de la Selva

��

��

��

��

�� !��"#$�%#��

CAMPIONAT DE CATALUNYA DE FOTOSUB 2013

�� &� �''�'��( ��) �� * �+ �, �- �. �/0��

1��2

� �� !��"#� �� $� $� � � ��%�&��' &��( �� $$ )��*�+��+�,��%�-�� $� �$ �� %�./0)1$��' &��, ��&�� & �� 0� +��,��!��2�" �� $� � � ��%�.%$��' &�� +�,� ��"��%��*�� %�./0)1��' &��# �� $�� *��0�� 3�"� �� & � � ��%�./0)1��' &��4 �� &��&� �� 5��+�3��)�6��2 �& �� $ � � �.07348)��' &��0 �&�� &�� #�� 9��2�"-� ��:��2�" �$ �� %��$' &��% �&�� $��& ) ��",��;0� 6�� $ �$ �� %��$' &��3 ��&�� $�� 0� ��5��+�,�� -� ��+�� <��" �� 0�)�40=4741��' &��) &$�� &�� %��*��)�6�>�� %�� %��&��' &��. &$�� %��,� !��"*��"�� "9��"��>� �� 0�)��/%*34%��$' &��- �� ,� +�8��=��,��?��8��% � � � � � � � �%0%�01�=%.*%8%��' &��

-� ��*�� -)03%�

��3��'�

)�0�� "�+� @)�� +��A� ��@

-)03%�B07�1*=3)#%�)#8%

Joaquim Valls no presenta col.lecció

,� ��@ ,��6#��<��

- ��+� �0�� .�+�,��


ESCRIT OPINIÓ MARC GIMÉNEZFotografia i Competició

Hi ha esports o aficions que, per definició,van junts amb el concepte competició. Lamajor part dels esports individuals i d'e-quip no es poden entendre sense el fet decompetir amb els altres, inclús, si els nos-tres rivals són amics o companys.

Sense voler treure cap valor a aquest tipusd'esports, hem de dir que aquest no és elcas de la fotografia submarina.

La fotografia submarina té un sentit perella mateixa. El fet de conèixer els fonsmarins i d'aprendre a captar-los en imat-ges, els seus paisatges, els seus habi-tants; i de poder-los mostrar als altres queno tenen, potser, la sort de veure’ls perells mateixos és per si sol molt gratificant.El fet de millorar la nostra tècnica fotogrà-fica ens permet prendre cada cop imatgesmés potents i més impactants. El fet d'a-prendre a bussejar en harmonia amb elmedi ambient. El fet d'aprendre a estimartot el que captem amb el nostre aparell. Elfet de conèixer cada cop millor les espè-cies i els seus habitats. Tots aquestsdeuen ser els únics objectius del fotògrafsubmarí.

Llavors, la pregunta és: Quina és la relació entre la fotografia i lacompetició?

Jo veig això en un segon pla, en segonterme; és com una mena de complement,un mitjà. Ens pot ajudar a abastar tots elsaltres objectius. Ens permet conèixer gentamb els que compartim una passió i sovintgent amb un nivell més alt que el nostre.Ens permet aprendre de tots ells. Ens per-met de posar-nos objectius per evolucio-

nar, per aprendre a fer aquella foto amb laque sempre hem somiat. Ens ajuda a sermes eficaços per treure el major partit decada moment o situació sota l'aigua que,potser, no es repetirà. Ens permet apren-dre també respecte els equips que utilit-zem i aprofitar, així, al màxim les sevesprestacions.

Hi ha un punt molt delicat associat als con-cursos de fotografia. Són molt rares lesclassificacions finals que no provoquen, aposteriori, amplis debats i discussions res-pecte a la bondat del veredicte. Hem dedir que la valoració de les fotos no és unaciència absoluta, és el resultat d'una opi-nió, forçosament subjectiva i que no téperquè estar d'acord amb la nostra o ambla de la resta de la gent.

Dit això, només queda afegir que la com-petició i els resultats no deuen, mai, serl’objectiu final.

La explicació és molt simple, la fotografiasubmarina només ens hauria de donar sa-tisfaccions i sensacions positives, siposem els resultats en un lloc massa pri-vilegiat a la nostra escala de valors, co-rrem el risc de fer malbé una setmanad'immersions meravelloses i de fotosmagnífiques i de transformar-ho en unamala experiència i de tornar cap a casaenfadat amb la resta del mon.

Us animo a tots a participar en tot tipus decompetició però sense oblidar mai que l’ú-nic objectiu deu ser aprendre i divertir-se.Si a més a més, arribem a tenir bons re-sultats, això serà la cirera del pastís i si no,tindrem el pastís, que és la part important.

Marc GiménezCampió d’Espanya NAFOSUB 2013


XXV CAMPIONAT D’ESPANYA DE FOTOSUB I XV CAMPIONAT D’ESPANYA DE VIDEOSUB 2013

Del 3 al 8 de setembre es va celebrar a lapoblació de Las Galletas, al municipi d’A-rona, a l’illa de Santa Cruz de Tenerife(Illes Canàries), el 25è Campionat d’Es-panya de Fotosub, Nafosub 2013 i el 15èCampionat d’Espanya de Videosub, Cevi-sub 2013. Aquestes dues proves s’han fu-sionat i es celebraran des d’aquest any2013 totes dues a la mateixa data.

La FECDAS va participar segons les classi-ficacions de l’any anterior amb un total de 3equips, dos a videosub, Marc Cubells (cà-mera) i Jordi Ayala(acompanyant) i JesúsFernández (càmera) i Laia Mercadé (acom-panyant), i un a fotosub, Marc Giménez(càmera) i Silvia Sebastian (acompanyant).

Els equips catalans varen poder arribaruns dies abans de l’inici de la competicióper realitzar les immersions d’entrenamenta les zones designades per l’organització.Les aigües de la zona de Tenerife Sur i l’a-juda inestimable i professionalitat del cen-tre de busseig Diving Reca-Sub varenfacilitar als equips catalans una gran partde la feina ja que les condicions de la mar,a vegades, no eren les més idònies perbussejar.

El dia 3 a la tarda es va fer el sorteig d’em-barcacions pels participants de vídeo.

El dia 4 es varen fer les dues primeres im-mersions dels videosub.

El dia 5 la primera immersió del matí lavaren fer els fotosub i a la seva tornada a


port varen sortir els videosub a realitzar laseva tercera i última immersió de la com-petició. A la tornada dels videosub, elsequips de fotosub varen sortir cap a la se-gona immersió. A la tarda, a partir de les17:00, els participants del Cevisub esvaren reunir a la sala del Centro Culturalde Los Cristianos per editar els seus tre-balls, disposant d’un total de 5 hores perrealitzar-los.

El dia 6, mentre el jurat del Cevisub esreunia per puntuar els treballs entregats,els participants fotosub realitzaven lesseves dues últimes immersions de la com-petició. Després d’entregar les targetes deles càmeres a l’organització per fer el bol-cat de les fotografies , els fotosub varenanar a la tarda al Centro Cultural a infor-mar a l’organització de la seva col·lecció apresentar.

El dia 7 al matí es va reunir el jurat de Na-fosub i es varen puntuar les col·leccionspresentades.

A la nit es va fer a l’auditori Infanta Leonorde Los Cristianos l’acta final d’aquest cam-pionat; autoritats, esportistes, organitza-ció, premsa i públic varen poder gaudird’uns vídeos i fotografies submarines im-pressionants.

Els guanyadors del Nafosub 2013, i pertant, campions d’Espanya en fotografiasubmarina, van ser els catalans Marc Gi-ménez i Silvia Sebastián del club SPAS.

Al Cevisub, els resultats obtinguts pelsequips catalans varen ser unes quarta inovena posició. L’equip format per MarcCubells i Jordi Ayala, van ser penalitzatsrestant-los uns punts que els proclamavencampions d’Espanya en vídeo submarí,relegant-los a la quarta posició. L’altreequip de videosubs, formats per JesúsFernández i Laia Mercadé del club SPAS,varen aconseguir una meritòria posició as-segurant d’aquesta manera, una segonaplaça per al campionat nacional de l’anyvinent.



Clas. Nº Mn Ms Pp Pe Aa As FOTOSUB ASISTENTE FFAA

1º 15 33 32 33 32 38 38 206 Marc Gimenez / Silvia Sebastian Catalana

2º 8 32 35 31 33 36 31 198 Jesus Yeray / Abigail Martin Canaria

3º 20 31 33 30 33 35 35 197 Jesus Osorio / Raul Garciolo Andaluza

4º 4 29 35 40 26 35 31 196 David Barrio / Mª Luisa Quintanilla Canaria

5º 11 28 34 32 28 35 35 192 Julio Diaz / Carlos Gonzalez Canaria

6º 23 32 30 30 37 31 31 191 Roberto Suarez / Samuel Tebar Madrileña

7º 2 29 31 31 32 35 31 189 Felix Aguado / Teresa Santos Vasca

8º 13 35 30 32 37 23 31 188 R. Fernandez Esteban/ Monserrat Vega Cast. León

9º 24 25 30 34 31 36 31 187 Esteban Tore / Celia Padilla Andaluza

10º 14 36 32 30 30 28 26 182 Jose Ant. Garcia / Fco. José Sanchez Cast. La Manc

11º 6 28 29 29 25 33 34 178 Juan A. Cano / Marta Quesada Murciana

12º 17 22 30 32 28 33 33 178 J. Ramón Marcelino / Mª Belen Caro Canaria

13º 5 22 26 29 32 36 32 177 Carlos Borbones / Ana Castillo Canaria

14º 19 27 33 25 33 27 31 176 Antonio Martin Andaluza

15º 22 26 34 28 27 32 28 175 Sergio Rodriguez Vasca

16º 3 29 34 31 31 24 25 174 Jacobo Alonso / Balbina Sernas Gallega

17º 1 28 35 30 35 21 21 170 Ricardo Acosta / Enrique Garcia Valenciana

18º 16 26 28 27 27 29 32 169 Uwe Ralf / Barbel Ursula Valenciana

19º 18 26 29 30 26 28 24 163 Jose Fco Martin Andaluza

20º 12 25 37 28 24 24 23 161 R. Fernandez Caballe Cast. León

21º 7 25 27 30 32 22 22 158 Manex Cantalapiedra / Jorge Marco Vasca

22º 21 22 31 28 25 26 25 157 Michel Ranero / Marco Tenes Vasca

23º 9 27 24 25 25 23 29 153 Luis Angel Diaz Asturiana

24º 10 20 23 22 21 22 22 130 Angel Diaz / Virginia Fernandez Cántabra

Abigail Martin

1º CANARIA

2º ANDALUZA

3º VASCA

Luciano Cedres Noemi Gutierrez

Guillermo Félix Ferran Roura

Juan Carlos Rivas Manel Pérez Muñoz (Secretario)

JUECES

CLASIFICACION GENERAL NAFOSUB 2013

Mejor Modelo

FEDERACIONES

TOTAL


El 24 de març es va celebrar el TrofeuSPAS de Fotosub, la primera de la sèriede sis que conforma la competició dela Copa Catalana d’aquest any 2013, al’àrea de l’Arbre en aigües de Mataró.

Josep Lluís Peralta es va proclamarguanyador del Trofeu SPAS de Fotosub enla modalitat de macro no peixos.

Segons la classificació del concurs esta-blerta pel jurat - que han format Josep Bo-rràs, Carles Font, Josep Sabater i SusiNavarro -, al darrera de Josep Lluís Pe-ralta hi ha els fotògrafs submarins MarcCasanovas, José Antonio Fuentes, SendaJiménez, Miguel Angel Rosa, José Sán-

chez, Quique Faure, Anna Lama, JoséMaría Campos i Toni Salvà.

Trofeu SPAS DE FOTOSUB 2013

Foto: Guanyador Trofeu SPAS



SPAS

24-03-13

Macro- no peixos

Copa Catalana

Mataró

��

��

��

��

�� !��"#$�%#��

TROFEU SPAS FOTOSUB 2013

�� &� �''�'��( ��) �� * �+ �, �- �. �/0��

1��2

� �� ! ��" ��# �� $�� % ��&�'(� �)��*�� $ �� ! +!��" ��, �� $�� -��.��.��!�� (! +/)-0��" ��1 �� $�� (��!�� .��2��' �� $ �$ ��(! +/)-0��$" ��3 �� $�$�� .��2��'(��!�� $(! +/)-0��" �� $��$� (� �)��*��% ��&�' �� ! +!��" �� !��2�4��5�� ! ��" ��6 �� $�� 4��5�� !��2� �$ �� $ �� ! $��$" ��! �� $�� - ��(��'��(7)�2�� $ �� ! $$��$" ��+ �� $ 0 ��8�*� �9�� *: �� ! ��" ��( �� ! ��" ��8 �� (7)�2��- ��(��' �� ! ��" ��- �� ;��< �� =��' �>��(��&�� ! ��$�" ��) �� $�� 9�>��+��2�� :��&�' �� ! ��$�" �� $�$ ��%.��;�*�� )�.�� ! ��" ��0 �� )��. �.�!�>� �� ! ��" ��

�� -)6!

��3��'�

-�)��>� ��'�.� ?-�� .��@� ��?

�!

Xavier Codina i Alberto Llorente no presentan cap foto a concurs

�� ? ��+� :�

)� �� >�� 8�*� �


Comencem amb una sonora felicitacióde tot el club SPAS al mèrit assolit.Com ho has viscut?

Moltíssimes gràcies!!!

Estic molt content del suport que he tingutper part de l’SPAS. Aquest any ha estatuna grata sorpresa arribar a assolir elCampionat de Catalunya de CazafotosubApnea categoria absoluta i també perclubs, gràcies al nostre company AntoniSalvà. Ell ha guanyat en la categoria decompactes, des d’aquí també el vull felici-tar i donar-li ànims per continuar sent tantbon competidor.

Explica’ns com t'has anat formant coma fotògraf i competidor al llarg d'a-quests anys.

Doncs vaig començar per casualitat,acompanyant a la meva dona als campio-nats i com que em divertia força vaig aca-bar comprant-me un equip fotogràficcompacte.

Com t'entrenes?

Doncs no segueixo un entrenament diari,només intento anar a l’aigua tots els diespossibles i anar agafant més experiència.I la temporada dels campionats intentoanar més sovint amb la càmera que ambel fusell.

La frase, "darrera d'un gran home hi hauna gran dona", és veritat en el teu cas?

És clar que sí! I més en el meu cas. Si nohagués estat per la meva dona Irene Mes-

tre, probablement no hagués començat enaixò ni del Cazafoto i ni molt menys a com-petir.

Bé, doncs, comença el Campionat deCatalunya i vas encadenant molt bé elsselectius. Com te'ls preparaves?

En la primera selectiva a Palamós vaigtenir molt mala sort, no me la vaig poderpreparar ja que la carcassa de la càmerava patir una avaria i ni tant sols sabia si po-dria assistir a la prova. Finalment me lavan portar arreglada el mateix dia i emvaig tirar a l’aigua amb l’ai al cor miranttota l’estona que no hi hagués cap pro-

ENTREVISTA JOSE GOMEZ

FOTOSUB APNEA


blema inesperat. Al final em vaig poder re-laxar i concentrar-me i la cosa va anar bé. A la segona selectiva, que es va fer a l’A-metlla de Mar, no vaig anar a mirar zona.Quan vàrem arribar, el mar estava fort ivàrem haver d’anar a la zona de reserva.Això va jugar al meu favor, ja que aquestazona sí que la coneixia d’altres cops i l’es-tat de la mar també m’era favorable. Aquívaig fer primer. Finalment, la tercera selec-tiva la fem a la Boia, a casa nostra. Esticmolt motivat. La Boia sí que la vaig poderpreparar bé i penso que m’anirà bé. Pucestar entre les cinc primeres posicions de lageneral. El mar de bon matí estava forçabé però a mitja prova va entrar una garbi-

nada molt forta que va obligar a l’organit-zació a avançar mitja hora el final de laprova per la nostra seguretat. Tot i així, jo jatenia les meves cartes jugades. Surten elsresultats i, ostres!! Primer a la Boia! Genial!

Arribes a les finals molt bé. Et va tre-molar la mà?

Gràcies a la prova de l’Ametlla i de la Boiaarribo a les finals en primera posició. És laprimera vegada que me n’adono de quepuc anar al Nacional si quedo entre elstres primers. Vaig anar a mirar zonanomés un dia. Suficient. Me la conec proubé. La meva opció era guanyar per així as-

solir el Campionat de Catalunya. Per sorttot va sortir prou bé i així va ser.

Què creus que t'hi jugaves en aquestesfinals, a part del títol? Un repte perso-nal, potser.

Les classificacions anaven molt ajustades.Tots ens ho jugàvem a un peix més o unaespècie menys. Havia d’esforçar-me moltper poder emportar-me el Campionat,


només podia pensar en que tot m’anés bé.Aquest era el meu repte personal.

Un cop guanyes el campionat de Cata-lunya, títol que molt pocs l'han assolit, vasal nacional. Era la teva primera participa-ció. No així anar-hi ja que havies acom-panyat i ajudat a la Irene, la teva parella.

Com va anar?

Gràcies a l’esforç i suport del nostre club,l’SPAS, vaig poder preparar-me el Nacio-nal anant a mirar zona una setmana abansdel Campionat. La nostra sorpresa va serque ja hi havia competidors preparant-lodes de feia molts dies.

Ens vàrem posar a la feina i vàrem reco-nèixer la zona minuciosament, pam apam. Tenia feta gairebé una quadrículadel terreny i de cada posició de les espè-cies. El plantejament era molt bo. Em sor-tien molts peixos.

Finalment arriba el dia del Campionat. Emtiro a l’aigua i començo amb la meva es-tratègia. Mala sort. Em fallen molts peixos.Coses que passen. Al final vaig tenir unonzè lloc i un Subcampionat d’Espanyaper equips. Encara i això, estic força con-tent per l’experiència viscuda i el retroba-ment amb els bons amics.

Què en vas aprendre d'aquesta partici-pació?

Que fins a l’últim segon compta. S’ha decomptar amb totes les variables possiblesdins i fora de l’aigua. Tenir un bon reco-neixement de zona, una bona estratègia iuna mica de sort.

El teu nivell competitiu ha millorat mol-tíssim i la qualitat de les fotos també.Com veus el teu futur com a competi-dor?

Sí, penso que he millorat molt com a fotò-graf, però penso que encara he de millorarmolt més. Seguiré competint el proper anyja que de moment em diverteixo molt.

Digues-nos un desig.

Assolir un nivell òptim com a fotògraf ique la meva dona es recuperi totalmentde la seva lesió i pugui tornar a competiramb mi. Els èxits ja arribaran si han d’a-rribar.

José, moltes felicitats i t’animem, des delclub, a seguir competint a aquest nivelltant elevat i exigent. Ets un exemple a se-guir per molts socis i fotosubs de Cata-lunya. Sort!!!

!"# $"%&'()*+,- .+/+0 12,3# 45&-67 89:8 8;&%("0 :#+<55& ."<=") 8>'1+5)3 ?"<&5 9"0)@)A!"#$%&'()* +,, -./0- 12/.3 +,, -+/,- +,, +,, 1,4/45 +67"89%:;%<=>9? +,, +,, 4,/-+ +,, 54,/-+ .#@6'#A98A%&*#AB9? 22/,2 20/2. 0+ +2,/2- 56C8A'6%D9(AB"6 53/10 0./2+ 52/4- ++4/,. 0E7F'#%D;%<=>9? 04/32 2,/0 33/52 2G

H(%E6"I9"%@J6F>%$%9(%K9(%LMN;%:('#O*%98%)'#%8F8P9#K69

Social 2013 (totes les proves)



Foto: Jose PerezCampió de Catalunya d’apnea de debutants

Ha passat poc més d’un any i sembla quehagi passat molt temps des de llavors.Comprar un fusell, aprendre la legislacióque afecta a la pesca submarina, el neguitde quin material triar perquè no tens niidea i fer un curs d’apnea per anar amb se-guretat a l’aigua…..

En poques setmanes ja era dins d’un grupd’entrenament d’apnea i sense haver-hopensat massa estava competint en elcampionat de Catalunya d’apnea.

La primera prova es va realitzar a Barce-lona el passat 10 de Març, organitzada pelclub Cavall de Mar. Era la meva primeraprova i havia estat entrenant, aprenent elsprotocols de competició i anava amb la in-tenció de simplement tenir un primer con-tacte. Les meves expectatives no erenaltres de veure com era això de “un cam-pionat d’apnea”.

L’ambient que es respirava a la competicióera molt sa i predominava el bon rotllo perdavant de les tensions competitives entreels esportistes.

Es va començar per l’apnea estàtica, queés una disciplina que consisteix a aguan-tar el màxim de temps sense respirar, ambles vies respiratòries submergides.

Els nervis i la inexperiència em van jugaruna mala passada. Degut a la meva inex-periència vaig cometre un error de proto-col al començament quedant la mevamarca invalidada.

La segona prova va ser apnea dinàmicaamb aletes que consisteix en recórrer lamàxima distancia sense respirar ajudatper unes aletes o una monoaleta. Enaquesta prova vaig poder puntuar ambuna marca de 86 metres.

La segona prova va ser a Salt, organit-zada pel club Skaphos.

En aquesta anava molt més relaxat i inclúsvaig poder millorar la meva marca perso-nal en apnea dinàmica (108 m.). En està-tica vaig fer 5 minuts i 17 segons.

La marca d’apnea dinàmica em va valdreper la meva sorpresa per aconseguir la 3ªmillor marca de sènior.

Amb aquestes puntuacions encapçalavala classificació de Debutants i només que-dava una prova.

Aquesta va ser la de Jump Blue la qual esva realitzar a Cala Montjoi (Roses) inomés constava d’una disciplina, el JumpBlue. Una disciplina que consisteix en re-córrer la màxima distancia donant voltespel perímetre d’un quadrilàter de 20m. x20m. i a una profunditat de 10 m.

Aquesta prova no va ser puntuable que-dant com a campió de Catalunya sènior atítol pòstum, el nostre amic Óscar López i jocom a campió de Catalunya de debutants.

#

#

# #

# # # # # #

APNEA

“CAMPIONAT DE CATALUNYA D’APNEA”


El busseig en apnea o a pulmó lliure haestat practicat durant segles al llarg de lahistòria. Tant si mirem els seus orígens al’antiga Grècia on els pescadors es cap-bussaven per a recol·lectar esponges i co-rall amb mitjans precaris com seglesdesprés amb l’aparició de la pesca subma-rina com a esport, aquesta tècnica per en-dinsar-se al mar sempre ha estat present.

No ha estat en canvi fins fa poques dèca-des que el busseig en apnea purament dit,aquell que cerca exclusivament els límitsdel cos humà, ha començat a ocupar el seupropi espai i a guanyar terreny ràpidament.

L’apnea esportiva doncs, ha esdevingutun esport més, amb disciplines puramentde competició, però que també es potpracticar de forma recreativa, com la ma-joria de nosaltres fem a l’estiu quan gau-dim fent Snorkel amb unes ulleres i un tub.Gràcies també al ràpid avenç de les novestecnologies, aquest esport reservat nomésa aquells que per viure’l de prop no tenienmés remei que ficar-se al mar, avui es potgaudir asseguts còmodament al nostre or-denador de casa. Sens dubte podem dir,que aquest ha estat el seu gran detonant.D’entre la llarga llista de modalitats espor-tives que es practiquen en apnea, les quehan agafat més notorietat han estat evi-dentment les practicades a mar. El Pesconstant n’és la disciplina reina i té per ob-jectiu assolir la màxima profunditat baixanti pujant amb el mateix pes al cinturó. Ac-tualment el rècord mundial està establerten 128 metres de fondària pel rus Alexey

Molchanov, fill d’una llegenda d’aquest es-port, la plusmarquista Natalia Molchanova.Cal dir també que al nostre país comptemamb un gran nombre d’esportistes que ahores d’ara ocupen els primers llocs de l’e-lit mundial. És el cas del montgatí MiguelLozano, campió d’Espanya de pes cons-tant amb -100 metres i tercer bussejadormés profund del món amb una marca de -117 metres en la modalitat de immersiólliure (sense aletes).

A banda del mar, l’apnea esportiva tambété disciplines que es poden practicar enpiscina. En aquest lloc hi trobem les mo-dalitats de Dinàmica amb aletes (DYN), di-nàmica sense aletes (DNF) i l’apneaestàtica (STA).

Totes elles comparteixen l’objectiu de cer-car la major distància recorreguda enapnea o el major temps aguantant l’alè.Destacar en aquest àmbit el rècord d’Es-panya femení assolit per Mara Torrealbaamb 175 metres (3 piscines olímpiques imitja) i el rècord d’Espanya d’apnea està-tica establert en 9 minuts i 27 segons peljove barceloní Aleix Segura.

L’Spas en aquest sentit tampoc n’és unaexcepció i actualment compta entre elsseus socis amb esportistes que des de fa2 anys participen al campionat de Cata-lunya com són en Jose Pérez Salvador,

L’EXPLOSIÓ DE L’APNEA ESPORTIVA


actual campió de Catalunya de debutants,Cristian Gil i un servidor, Marc Jacas.

L’apnea és doncs un esport que tots deben segur hem practicat en algun momento altre, a vegades sense saber-ho. Entreles avantatges de la seva pràctica regularhi podem trobar aspectes tant beneficio-sos per al nostre dia a dia com són l’apre-nentatge de tècniques de relaxació irespiració que ens ajudaran no només a

millorar les nostres immersions sinó tambéa reduir l’estrès i millorar la nostra capaci-tat per encarar situacions complexes.

Animeu-vos a descobrir fins on sou capa-ços d’arribar.

El passat 21 de febrer, al local social delclub, el recordman del món d’apnea, enMiquel Lozano, ens va fer una xerradasobre l’apnea i la seva experiència com acompetidor d’aquesta meravellosa però ala vegada arriscada disciplina.

La sala es va fer petita de la gent que hi vaassitir.

Destacar la gran capacitat comunicativadel ponent que ens va fer passar a totsuna molt bona estona.

Xerrada amb Miguel Lozano,rècord mundial d’apnea

Dijous 21 de febrer, 20.00 h

SPAS, Port de Mataró, Mòdul B 2

1 13/02/2013 09:39:51

Marc JacasApneista de competició

XERRADA D’EN MIQUEL LOZANO RECORDMANDEL MON D’APNEA


Avui tenim l’immens plaer de poderconversar amb el’actual campió d’Es-panya i Catalunya 2013 de fotografiasubmarina, tota una fita que no esqueda tan sols en l’apartat esportiu.

• Bon dia Marc, felicitats en primer lloc.El mèrit és immens, històric, m'atre-veixo a dir que a l'abast de poca gent.Com ho has viscut?

Bon dia, doncs amb molta il·lusió, és unsomni per a qualsevol fotògraf aconseguirun triomf d'aquest nivell, a més a méssembla ser que feia 19 anys que no guan-yava un fotògraf català, així que ja tocava.

• Parlem primer de la teva formació, decom t'entrenes, de com te'n has anatfent com a fotògraf i competidor a la ve-gada.

Jo sóc fotògraf des de fa una pila d'anysperò no vaig començar a competir fins queva començar l'era digital. La fotografia digi-tal té molts avantatges però una de les mésimportants és que et permet progressarmolt ràpidament. La formula és senzilla:molta il·lusió + molta aigua = bones fotos.

Quant a la competició, t'ho has de prendrecom una forma més d'aprendre i progres-sar, no és bo prendre's la competició comun fi en si mateix.

• Algun referent dins d'aquest món?

Afortunadament estem en un país on hi hamolt bones condicions per practicar-ne igent molt bona que practica la fotografiasubaquàtica. Un dels atractius més gransd'aquesta activitat és justament formarpart d'aquest grup de privilegiats i com-partir coneixements, experiències i im-mersions. Al cap i a la fi tots ens coneixemi formem una mena de família.

• Com creus que es va innovant en lafotografia submarina en l'actualitat?

Doncs, tornant al tema, la fotografia digitalpermet fer coses que abans no es podienfer, per exemple a mi m'agrada molt tre-ballar amb llum natural i això amb rodet noera possible. També el fet de no tenir limi-tació del nombre de fotos en una immersiópermet fer proves i experiments sense uncost afegit.

• Per tu, què creus que aporta la foto-grafia submarina envers de la conven-cional que coneixem?

La fotografia submarina permet captarimatges d'un món que és desconegut pera molta gent, això ja és un gran al·licient,doncs d'aquesta forma contribuïm a donara conèixer aquest món. I no només als al-tres, també els fotògrafs acabem conei-xent mot millor el medi subaquàtic,coneixem espècies, hàbitats i aprenem aveure el fons submarí amb uns altres ulls.

"ENTREVISTA ALS CAMPIONS"

MARC GIMÉNEZ


• Bé, arriba el Campionat de Catalunyai el guanyes. T'ho esperaves? Com hovas viure?

De fet feia uns 4 o 5 anys que no partici-pava, la veritat és que ho havia deixat per-què el caire que havia pres tot plegat,estava lluny de com jo entenc la competi-ció. Vaig decidir tornar a provar-ho, sensecap objectiu en concret i va ser un dobleèxit, d'una banda vaig tornar a gaudir d'unmolt bon ambient de competició i d'altrabanda, vés per on, varem guanyar.

• Això et dóna plaça per anar a partici-par al NAFOSUB, la prova de les pro-ves. On els millors, m'atreviria a dir degran part del món, es donen cita. Anar-hi què va significar per a tu i la Sílvia?

El fet de poder anar-hi ja és un privilegi, unpremi. Llavors anàvem cap allà amb lail·lusió de quedar entre els 10 primers perguanyar una plaça més per a Catalunyaen el proper NAFOSUB. El que pensàvemés que anar a competir, entre d'altres, ambcinc equips Canaris, i a casa seva, eramolt complicat, tots sabem el nivell de fo-tògrafs que hi ha a Canàries. De fet undels canaris era en David Barrio que és

l'actual campió del món de forma ben me-rescuda ja que sense dubte és un dels mi-llors fotògrafs del moment.

• I guanyar-lo?

Conforme avançava la competició, ensanaven sortint força bé les coses i varemacabar fent una col·lecció amb la que es-tàvem força contents. Això ens va donaresperances de quedar amunt però d'aquía guanyar.... Doncs sí, finalment va ser lacol·lecció que més va agradar, i llavorsarriba el moment clau d'aquest tipus decompetició que és, curiosament, quandiuen el nom del segon classificat doncsllavors és quan saps que el que quedesets tu i que érem els guanyadors. Aquestmoment és inoblidable.


• Com us vareu preparar els dos lacompetició, i quina era la vostra millorarma d'atac?

Varem posar tot el que varem poder de lanostra part, de fet una de les setmanes devacances d'agost amb la Silvia la varempassar allà per poder preparar-ho el millorpossible i ens va sortir bé. Varem acon-seguir conèixer molt bé les zones i varemtreballar molt les fotos d'ambient, aquestapartat va ser el que ens va portar el èxitdoncs les dues fotos d'ambient més benpuntuades de la competició varen ser lesdues nostres. En els entrenaments varemtenir la sort de bussejar amb RECASUB,un dels centres col·laboradors, on la pa-rella que el porta, en Xavier Recasens i laTxell, que són de Cambrils, ens varenposar totes les facilitats del món per poderfer tot el que necessitàvem i ens varenajudar molt per conèixer bé els llocs d'im-mersió.

• Què n'has aprés de tot plegat aquestany?

He aprés a gaudir moltíssim d'un any d'è-xits com aquest i és una sensació real-ment increïble, però també sóc conscientque aquests èxits són només una cir-cumstancia, arriben per sorpresa i se n'a-niran de la mateixa forma. Així que elrealment important és poder continuar

gaudint de la fotografia en si mateixa, viat-jant, coneixent, bussejant, aprenent, etc.

• I ara què? Digues-nos un desig

Doncs posats a demanar ens agradariapoder participar en un mundial, com queels mundials són bianuals, per triar els re-presentants es tenen en compte els re-sultats de dos anys consecutius, així queens toca continuar treballant per intentarfer un bon resultat al NAFOSUB de l'anyvinent, i així augmentar les possibilitats deser triats per anar al mundial del 2015.

Moltes gràcies, felicitats a la Sílvia i a tuper aquesta magnifica demostració detreball ben fet, i encoratjar-vos a seguircompetint al nivell que ho esteu fent. Souun referent per a l'SPAS i per al món de lafotografia submarina.


GABINET AYUSO Economistes-Assessors Tributaris Procediments Concursals

Camí Ral, 33 baix 08301-Mataró Telf: 937 90 85 95 Mail: [email protected]

MEDI AMBIENT


En aquest tercer article dedicat als co-rrents intentarem donar una petita pinze-llada de quina és la circulació general delMar Mediterrani.

Per explicar i entendre com és aquestacirculació primer cal conèixer quin és elcomportament general de la conca medi -terrània. Aquest comportament és eld’una conca d’evaporació, també anome-nades negatives o de concentració.

EL MEDITERRANI. UNA CONCA D’EVAPORACIÓ

El Mediterrani és un mar casi tancat ja quenomés té tres vies d’intercanvi d’aigua capa l’exterior, dos de naturals, amb el marNegre a través del Bòsfor i amb l’oceàAtlàntic a través de l’estret de Gibraltar, iuna d’artificial, amb el mar Roig mitjançantel canal de Suez.

Quan fem un estudi del balanç hidrològicd’aquesta conca trobem un desequilibri im-portant. Si calculem d’una banda la quan-titat d’aigua dolça que hi entra, fruït desumar l’aigua de pluja més la que els riushi aporten, i de l’altra, l’aigua que es perdper l’evaporació del mar, trobem que elMediterrani està perdent aigua constant-ment. Per això aquesta definició de “concad’evaporació”: s’evapora més aigua que nopas la que arriba per la pluja i els rius.

Fàcilment podem arribar a la conclusió quesi el Mediterrani fos un mar tancat estariasotmès a un procés continu d’evaporacióque l’acabaria convertint en una petit lla-cuna hipersalina sense gairebé vida. Em-però sabem que aquest mar no s’estàassecant i també sabem que el Mare Nos-

trum no és un mar tancat. Amb aquestesdues premisses és fàcil intuir com es com-pensa aquest procés continu d’evaporació:a través d’alguna de les tres connexionscap a l’exterior que hem citat anteriormententra una quantitat d’aigua dolça suficientcom per compensar la que se’n perd. Tantel transport d’aigua a través del Bòsfor i elmar de Màrmara amb el mar Negre, comamb el mar Roig pel canal de Suez, sónmolt minsos i gairebé insignificants pels vo-lums d’aigua dels que estem parlant. Aixíque l’única via d’intercanvi d’aigua prou im-portant com per equilibrar aquest balançhídric és l’estret de Gibraltar.

Fent un petit resum tenim: un Mediterranique perd aigua per evaporació i que, con-seqüentment, va augmentant la seva sali-nitat; i una única via important d’intercanvid’aigua que permet equilibrar aquest des-ajust, l’estret de Gibraltar. Com sabem queni el volum ni la salinitat del Mediterrani va-rien, és fàcil arribar a la conclusió que calque a través de l’estret entri aigua des del’Atlàntic i que, a més, aquesta sigui menyssalada que la del Mediterrani. Les obser-vacions dels corrents en aquella zona hanpermès veure que també surt aigua medi-terrània cap a l’Atlàntic, però la quantitatque en surt és menor que la que entra, demanera que és aquest excedent d’aigua elque compensa la pèrdua per evaporació ala que està sotmesa la conca Mediterrània.

Òbviament fer un estudi acurat tant de vo-lums d’evaporació i precipitació com detransport a través de l’estret de Gibraltarés molt complicat per no dir gairebé im-possible. No obstant a partir d’aproxima-cions i equacions usades en oceanografiaes poden arribar a resultats que, tot i ser

CORRENTS MARINS


molt inexactes, poden donar-nos una idead’en quin rang de volums ens estem mo-vent. La quantitat d’aigua que perd el Me-diterrani fruït de restar l’evaporació menysl’aigua de pluja i la que aporten els rius ésde 7x104 m3/s (1). És a dir, el Mediterraniperd uns 70 milions de litres d’aigua cadasegon per evaporació. Això vol dir que alllarg d’un any l’Atlàntic ha aportat uns2200 bilions de litres d’aigua més de laque n’ha sortit del Mediterrani per com-pensar aquesta pèrdua. Aquests són va-lors molt aproximats i generals, i diferentsestudis, càlculs o publicacions podendonar valors sensiblement diferents, però,si més no, ens permeten tenir una ideaglobal de quin és el balanç hidrològic d’a-quest mar.

Ja tenim un punt de partida per conèixer lacirculació del Mediterrani: a través de l’es-

tret de Gibraltar surt aigua mediterrània in’entra d’atlàntica lleugerament menys sa-lada i menys densa. Si recordem l’articleanterior sobre la circulació termohalina de-duirem que l’aigua atlàntica entrarà per lasuperfície mentre que la mediterrània,més densa, sortirà en fondària.

1 Si es vol estudiar més a fons com s’arriba a aquestsresultats, amb quins valors es treballa i quines equa-cions s’usen es poden consultar els capítols 5.1 i 5.2del llibre “Descriptive physical oceanography” de G.L.Pickard i W.J. Emery, publicat per Butterworth-Hei-nemann.

LA CIRCULACIÓ D’ENTRADA AL MEDITERRANI OCCIDENTAL

L’aigua que entra des de l’Atlàntic cap alMediterrani es veu immediatament sot-mesa a una sèrie de girs tant ciclònics

#

!(%&'0$# .'# -$# +,*+&-$+,4# (&1'*E,+,$-# $-# 6'.,)'**$",# m++,.'")$-7# !(# 1/)# /@('*>$*# '-# +/**'")#1*,"+,1$-#'"5$"9$)#$#-$#+/()$#$E*,+$"$#,#-'(#.,E'*'")(#@*$"%&'(#%&'#('="#>$"#.'(>,$")7#

#

#

# # # # #

# # # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # # # # # # #

#

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # # # #

#

#

# # # # #

# # # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # #

# # # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # # # # # # #


com anticiclònics al Mar d’Alboran fruit dela batimetria de la zona i la pròpia barrejaque es produeix amb les aigües superfi-cials mediterrànies que hi ha. Progressi-vament aquesta aigua atlàntica es veusotmesa a la força de Coriolis que l’em-peny cap a la dreta de manera que el co-rrent va resseguint la costa africana.

A l’alçada de la costa d’Algèria es pro-dueix una bifurcació del corrent amb unabranca que continua paral·lela a la costaafricana mentre que l’altra es desvia capal nord-est i circula entre les Balears i lacosta catalana, però, novament per Co-riolis, desviada a la dreta i molt més pro-pera a les illes que no pas a la península.Aquesta branca de les Balears ja no sor-tirà del Mediterrani Occidental, mentreque la del nord d’Àfrica continua cap alMediterrani Oriental. En aquest recorre-gut en direcció est la corrent encara es di-videix dos cops més: el primer cop abansd’arribar a Sardenya on una branca giraen direcció nord resseguint la costa occi-dental de l’illa fins arribar al mar de Ligú-ria, davant les costes franceses i italianes;i el segon just abans d’entrar al Medite-rrani Oriental, amb una branca que tambées desvia cap al nord resseguint la costaoccidental italiana pel mar Tirrè per conti-nuar després una part cap al mar de Li-gúria i l’altra girant 180º i vorejant, endirecció sud, les costes orientals de Còr-sega i Sardenya.

Finalment el gruix del corrent, que conti-nua paral·lel a la costa nord-africana,arriba al canal de Sicília que separa el Me-diterrani Occidental de l’Oriental i que,amb els seus menys de 150 km d’am-plada i entre 300 i 400 metres de fondà-ria, es converteix en una frontera entreaquestes dues subconques mediterrànies.Durant aquesta circulació des de l’estretde Gibraltar fins al de Sicília les aigüesatlàntiques superficials han anat incre-mentat la seva temperatura, i s’han anatsalinitzant per efecte de l’evaporació pro-vocada pels vents calents i secs del nord

d’Àfrica. En conseqüència la seva densitattambé ha augmentat.

LA CIRCULACIÓ AL MEDITERRANIORIENTAL

A través del canal de Sicília, les aigües su-perficials atlàntiques entren a la concaoriental mediterrània. Aquest transport ésunidireccional en superfície i aquestes ai-gües ja no en tornaran a sortir superficial-ment.

Superada l’illa de Sicília una part del co-rrent forma un gran meandre girant primeren direcció nord-est, entrant al mar Jònic,per girar posteriorment cap al sud-est res-seguint la costa grega. La resta del correntcontinua paral·lel a la costa africana, iambdues branques es retroben novamental canal de Creta que separa aquesta illahel·lènica del nord d’Àfrica.

Un cop a la conca llevantina, al sud deTurquia, el corrent es desvia lleugeramenten direcció nord-est i acaba bifurcant-seen vàries branques. Les dues primeres esformen abans d’arribar a Xipre. La que esdesvia cap al nord forma el Corrent de l’À-sia Menor (AMC) que gira i ressegueix lacosta turca en direcció oest. L’altra esdesvia cap al sud. La resta de la massad’aigua passa pel sud de Xipre i un copsuperada l’illa torna a bifurcar-se. Unabranca voreja, en direcció nord, la costaoriental xipriota i finalment torna a girarcap a l’oest per retornar pel canal que hiha entre Xipre i Turquia fins unir-se amb elCorrent de l’Àsia Menor. L’altra brancagira cap al sud resseguint la costa deLíban i Israel.

És en aquesta zona de la conca orientalon les aigües superficials atlàntiques hanassolit el seu màxim de salinitat i, tot i quela seva temperatura també s’ha incre-mentat, la densitat arriba a màxims su-perficials. Quan arriba l’hivern i les aigüeses veuen sotmeses a vents freds i secsl’aigua encara esdevé més densa. Al sud-


est de l’illa de Rodes es genera un gir ci-clònic (en contra de les agulles del re-llotge), que porta el mateix nom de l’illa,amb aquestes aigües denses. És en el sid’aquest gir on es forma l’Aigua Intermè-dia Llevantina (LIW), una massa d’aiguaque, degut a la seva alta densitat s’en-fonsa fins a fondàries al voltant dels 300-500 metres i recircula cap a l’oest omplinttota la conca mediterrània en aquest rangde fondàries. En aquest camí de retorncap a l’oest recorre tota la conca oriental,surt pel canal de Sicília, recorre tambétota la conca occidental i finalment ésaquesta aigua salina i densa la que surtper la zona més fonda de l’estret de Gi-braltar per reincorporar-se a les aigüesatlàntiques de les que provenia. La LIW,però, retorna en fondària, creant una llen-gua d’aigua calenta i salina dins de l’es-tructura de la columna d’aigua atlàntica, alvoltant dels 800 metres, i que serà detec-table com un màxim de salinitat subsu-perficial a milers de kilòmetres delMediterrani.

Cal esmentar també un episodi similarque succeeix al sud del mar Adriàtic. Enaquest mar els rius aporten aigües bastantfredes i denses que es barregen amb l’ai-gua marina incrementant-ne la salinitat. Al’hivern, en episodis de vents freds i secs,aquestes aigües es densifiquen fins a talpunt que s’enfonsen fins al fons de laconca formant l’Aigua Fonda del Medite-rrani Oriental (EMDW). En aquest cas laformació no és d’aigües intermèdies, comen el paràgraf anterior, sinó que són ai-gües profundes que ocupen la zona mésfonda de la conca i que es quedaran allàdurant anys ja que només una petita partsobreeixeix i en surt pel canal de Sicília.Excepcionalment un procés similar es potproduir al sud del mar Egeu i al mar deCreta. En aquest cas són aquestes aigüesles que acaben ocupant la part més fondade la conca desplaçant-ne les d’origenadriàtic. Aquest últim fenomen es va ob-servar per primer cop a principis-mitjansdels 90.

#

# V,*+&-$+,4#(&1'*E,+,$-#$-#6'.,)'**$",#m*,'")$-7#c(#$-#5,*#+,+-D",+#.'#G/.'(#/"#'(#E/*0$#-$#Xsi#

#

#

# # # # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ## # # # #

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # # # #

# ##

g # # # # # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # # #


LA CIRCULACIÓ DE RETORN DEL MEDITERRANI OCCIDENTAL

En un principi aquest punt s’hauria de dir“la circulació de sortida del Mediterrani oc-cidental”, però, com hem explicat en l’an-terior apartat, aquesta sortida es produeixsubsuperficialment, en fondària, i per tantés més correcte parlar de com les aigüessuperficials del Mediterrani Occidental re-tornen per la vessant nord en direcció con-trària a com les aigües atlàntiquesentraven resseguint les costes africanes.Pràcticament aquesta circulació de retornes concentra a la conca liguro-provençal.Totes les branques que s’havien desviatde la corrent atlàntica d’entrada acabentotal o parcialment en aquesta conca.

Des del Mar de Ligúria les aigües aniranparal·leles a la costa en direcció oest. Ésen aquesta zona del Mediterrani Occiden-tal, especialment en el golf de Lleó, on ésprodueixen les aigües profundes d’aquestapart del Mediterrani, l’Aigua Fonda del Me-diterrani Occidental (WMDW) de maneraanàloga a com passava a la conca oriental.Durant l’hivern, els vents freds i secs den-

sifiquen les aigües superficials d’aquestazona baixant-ne la temperatura i incre-mentant-ne la salinitat. Amb un aigua gai-rebé homogènia en tota la columna, elstemporals de Mistral, que és com s’ano-mena al vent del nord a França, incremen-ten encara més la densitat de les aigüessuperficials que acaben enfonsant-se finsarribar al fons de la columna d’aigua des-plaçant-ne les més antigues que hi resi-dien. Aquestes aigües es reparteixen pertota la conca i quedaran allà durant un llargperíode de temps ja que la seva sortida perl’estret de Gibraltar és mínima. En èpo-ques de sequera, quan les aportacionsd’aigües dolces continentals són mínimes,aquests episodis solen tenir encara unmajor abast.

Mentrestant l’aigua superficial continuaràparal·lela a la costa francesa i espanyola.La trobada entre les aigües mediterràniesque van en direcció sud-oest i les atlànti-ques de la branca balear que pugen en di-recció nord-est formen el frontcatalano-balear. Finalment a les costesd’Andalusia les dues aigües, les de retornmediterrànies i les atlàntiques que entren

# # # # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # #

# # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # # ##

#

#

!(%&'0$#(,01-,E,+$)#.'#-$#+,*+&-$+,4#)*,.,0'"(,/"$-#$-#6'.,)'**$",7#!(#1/)#/@('*>$*# -$#E/*0$+,4#.'#-$#Xsi?#%&'#/+&1$#-'(#E/".;*,'(#,")'*0:.,'(#,#(&*)#1'*#-='()*')#.'#F,@*$-)$*?#,#.'#-'(#6gi#%&'#

/+&1'"#'-#E/"(#.'#+$.$#+/"+$7#

#

# # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # # # # # ## # # # # # # # # # # # # # #

# # # # # # # # # # # # #


acabaran trobant-se definitivament i barre-jant-se formant els girs que hem citat alprincipi al mar d’Alboran.

Aquesta és, d’una manera molt resumida,la circulació general del Mediterrani. Hohem presentat a nivell general de les duesgrans conques que formen aquest mar, do-nant una idea més aviat estacionària queés la que es tenia cap als anys 70-80. Afor-tunadament, en les últimes tres dècades,els sistemes de càlcul, els instruments dedetecció, l’ús de satèl·lits... han subminis-trat unes eines que permeten un coneixe-ment molt més acurat d’aquesta circulaciói que han portat a una millor comprensiótant a nivell de les diferents subconquescom, fins i tot, de mesoescala. El coneixe-ment que se’n te en l’actualitat mostra unMediterrani molt més complex, amb girs ci-clònics i anticiclònics d’escales i forma-

cions molt variables, corrents i contraco-rrents, canvis de sentit, fenòmens tempo-rals... molts dels quals encara s’estudien,s’analitzen, es discuteixen o fins i tot nose’n coneixen ni les causes ni els efectes.

Bibliografia:“The circulation of the Mediterranean Sea: a historicalreview of experimental investigations”. Bergamasco, A.& Malanotte-Rizzoli, P. Publicat a “Advances in Ocea-nography and Limnology” Vol.1- Num.1“Mediterranean Sea Circulation”. Robinson, A., Leslie,W., Theocharis, A., Lascaratos, A. Academic Press“Levantine Intermidiate Water characteristics: an as-tounding generla misunderstanding!”. Millot, C. Publicata “Scientia Marina” Vol.77- Num.2“Diagnostic and prognostic numerical studies of LIWformation”. Nittis, K. & Lascaratos, A. Publicat a “Jour-nal of Marine Systems” Vol.18“El Mediterráneo Occidental”. Margalef, R. (dir.). Edi-ciones Omega.“Descriptive physical oceanography. An introduction”.Pickard, G. & Emery, W. Butterworth-Heinemann.

Xavier SeglarTècnic de l’escola del mar de Badalona


Al darrer cap de setmana de setembremés d’una vintena de submarinistes delnostre club varen fer una neteja del fonsmarí de Mataró, aquest cop davant de laRiera de Sant Simó.

El punt escollit no va ser a l’atzar, doncs,molta de les deixalles que hi arriben al fonsprovenen del que sa sol llençar a les rieres.

Aquest és un dels aspectes que desde elclub es vol incidir a les persones; “Tot elque es llença terra endins arriba, tard od’hora, al mar.

Uns dos cents quilos de deixalles de totamena es varen treure de sotaigua enaquesta jornada social de consciencia-ció.

NETEJA DELS FONS MARINS DE MATARO


SALVADOR PUNSOLAPresident FECDAS

NOVA ESPECIE

El programa de seguiment de l’alguer deMataró, la praderia de posidònia oceànicaque s’estén davant de la costa de la ciutat,ha permès descobrir una nova espècie decrustaci. El Mysidopsis iluroensis ha estatbatejat pel seu descobridor amb el nom de

la ciutat romana d’Iluro, en honor als ves-tigis que Mataró conserva del seu passatromà.

L’especialista en misidacis –tipologia decrustacis– Carles San Vicente Galparsoroacaba de publicar la descripció per a laciència de la nova espècie. Els exemplarsque han estat estudiats es van localitzaral 2001 i 2011 durant una recollida demostres a les estacions Mataró II i MataróIII de l’alguer.

El Mysidopsis iluroensis viu en els fonspropers a l’alguer, entre 17 i 21 m de fon-dària. Les característiques principals queel defineixen són la talla petita (els exem-plars adults fan uns 4 mil·límetres de llar-gària), un rostre prominent i manca denòduls dorsals a la closca, l’antènula, eltèlson i l’uropodi.

A new species of Mysidopsis (Crustacea, Mysida, Mysidae) from coastal watersof Catalonia (north–western Mediterranean)


El treball de voluntariat ambiental sub-marí més important a Catalunya

L’any 1997 es va posar en marxa el Pro-jecte “Alguer de Mataró” amb l’objectiu deconèixer l’estat i fer el seguiment continude la praderia de Posidonia oceànica deMataró, una de les més importants i millorsconservades del litoral català i que ocupaunes 500 ha.

L’estudi està coordinat per la Societat dePesca i Activitats Subaquàtiques de Ma-taró (SPAS) i compta amb la participacióde l’Ajuntament de Mataró, del centre d’im-mersió Blaumar, de Port Mataró, de la Sec-ció de Ciències del Museu de Mataró, dela Confraria de Pescadors de Mataró i l’as-sessorament científic del departament d’E-cologia de la Universitat de Barcelona.

Al llarg dels 16 anys d’estudi s’han fet mésde 1.000 hores de treball submarí reparti-

des entre prop de 400 participants. Això fad’aquest projecte l’activitat de voluntariatambiental submarí més important realit-zada a Catalunya.

Les dades aconseguides amb aquest tre-ball voluntari han proporcionat una expe-riència acumulada important. Ha permès,

per exemple, mesurar l’impacte dels granstemporals en la dinàmica del sediment afondàries on hi ha les plantes de posidò-nia, o s’ha observat la freqüència real defloració d’aquesta planta.

Tot i aquesta importància ecològica, els al-guers son comunitats molt sensibles quees poden degradar molt ràpidament. Laseva recuperació, en canvi és molt lenta.

Informe 2012

Una vegada analitzades les dades obtin-gudes es pot concloure que l’estació I se-gueix patint una forta regressió del seulímit i la superfície recoberta per planta vivaha anat disminuint, mentre que es mantéel número de feixos per metre quadrat.Aquesta estació segueix mantenint unatendència a l’entrada de sorra, tot i així hiha zones de l’estació amb la planta moltdescalçada amb el risc de trencament.

Només en aquesta estació el 2012 es vaobservar la floració encara que de maneramolts escadussera. Creiem que aquestaestació està en situació de regressió.

L’estació II presenta una densitat de feixosestable en el temps encara que semblamostrar una tendència a disminuir en les

LA POSIDÒNIA A MATARÓ, UN TRESOR SUBMERGIT


darrers anys. Pel que fa a la cobertura pre-senta dades estables des del 2003.Aquesta estació mostra una tendència a lapèrdua de sediment, cosa que es confirmaamb la presència d’esglaons erosius quedeixen a la vista la mata morta en talls ver-ticals de més de 50 cm. Malgrat la regres-sió del límit considerem que aquestaestació es troba estable encara que caldràseguir l’evolució de la densitat.

L’estació III, de la qual només tenim dadesdels tres darrers anys mostra una estabili-tat en tots els paràmetres.

Activitats complementàries

L’estudi de l’alguer va més enllà del conei-xement de l’estat de la praderia i vol aglu-tinar i facilitar altre tipus de recercaassociada al coneixement dels fons marinsde Mataró

Com a complement d’aquest estudi, desdel 2011 el Grup de Recerca d’Opisto-branquis de Catalunya, fa un seguimentdels opistobranquis presents a la praderia

de posidònia de Mataró. Aquest 2012s’han observat 20 espècies diferents, 6més que l’any anterior, el que representaun 13% de les espècies presents a la costacatalana.

També cal destacar el descobrimentd’una espècie nova de crustaci a Mataró:Mysidopsis iluroensis ha rebut el nom enhonor al passat romà del municipi, Iluro.L'especialista en misidacis Carles San Vi-cente Galparsoro va publicar la descrip-ció per a la ciència de la nova espècie.Els exemplars que han estat estudiats esvan localitzar al 2001 i 2011 durant unarecollida de mostres a les estacions Ma-taró II i Mataró III de l'alguer i van ser con-servades per en Jordi Corbera fins que esvan poder classificar. El crustaci viu enels fons propers a l'alguer, entre 17 i 21 mde fondària.

També cal destacar que un alumne de bat-xillerat l’Isal Triadú, submariniste de l’S-PAS, ha fet un treball de recerca sobre elsuprabentos del fons de sorra comparatamb el que hi ha damunt la posidònia.

Gregori Muñoz-RamosDepartament medi ambient SPAS-biòleg


El passat mes de juliol es va bategar lasala social de l’SPAS amb el nom del quiva ser el seu Vicepresident durant la pri-mera etapa social del club, en Joan Claus.

Durant l’acte, que va ser presidit per laJunta de Govern del club, es va lliurar unaplaca a la seva familia.

INAGURACIO SALA JOAN CLAUS

HISTÒRIES DELS SOCIS

En Joan Claus, entre d’altres mèrits, vaser el gran impulsor social del club en unsanys difícils. El seu propòsit va ser la con-solidació i cohesió social com elements

claus pel creixement i desenvolupamentde l’entitat i les disciplines esportives ques’hi practicaven.

ELS CLUBS: FUTUR

Fa temps que vaig entrar al club, i recordoamb enyorança aquells primers dies, jo eranovell en el món de les activitats subaquàti-ques, i mogut per l’impuls de la il·lusió totallò que envoltava aquest món m’atreia in-exorablement, desitjava amb impaciènciaque arribes cada dijous per desplaçar-me ala seu del club. Allà coneixia i em retrobavaamb gent que compartia la mateixa afició,escoltava bocabadat les converses de lagent amb més experiència en aquest món ianàvem a sopar per continuar parlant delmateix...tot era monotemàtic, però aquellera el motiu: parlar d’allò que ens unia, per-què sense voler la nostra afició ens unia,ens feia tenir la percepció de que formàvempart d’un grup, de fet de pertànyer a un club.

Amb el pas del temps les coses han anatcanviant, aquells que jo escoltava amb

NOUS TEMPS

atenció els seus comentaris, molts han des-aparegut, i els novells són uns altres, resu-mint, els personatges han canviat. Peròaquests no han sigut els únics canvis, elpas del temps ha portat nous sistemes decomunicació. Internet és el més clar, avuien dia estem connectats amb tothom 24hores 7 dies a la setmana, si no és pel Fa-cebook és pel Whatsapp. Però també hi hahagut més canvis, i aquests negatius. Parlode la maleïda crisis, al principi era una pa-raula, un concepte però que es veia llunyà,fins que va arribar aquell dia que t’assa-bentes que en” fulanito” l’han fet fora de lafeina, que aquella empresa ha hagut detancar, que llegeixes els problemes delsdesnonaments i que observes com hi hagent esperant davant dels supermercatsper recollir producte caducat... Tot això i al-tres coses, han fet que aquells dijous mà-gics, poc a poc hagin anant desapareixent,ara la gent també pot pertànyer a un grup,


el grup creat del Facebook, però en canvi,ja no es fan aquelles trobades, aquell con-tacte físic, que sense voler-ho feia queaquell grup de persones, formés un grup ialhora fes vida al club...en conseqüència, elclub ha perdut vida.

Aquesta situació, sense cap mena de dubteno és una problemàtica local, sinó que ésgeneralitzat a tot arreu, i personalment crecque intentar recuperar allò que s’ha perdut,és impossible, ja que l’entorn ha canviat.Llavors, què hem de fer ? La tendència ésclara, avui sembla que la gent només pensi,amb tot el seu dret, en els seus interessos,i altres coses han passat a un segon pla, iels clubs, que no són més que agrupacionsde persones ho estan notant, fins al límitque si la tendència continua potser en untermini no massa llarg, tendiran a desapa-rèixer, per molt que aquells individus, moltsnostàlgics del passat, lluitin i s’esforcin perque la tendència sigui una altra.

Personalment, crec que la resposta per as-segurar el futur dels clubs, passa perquèels clubs no pensin en el passat i en el quehan fet, i s’adaptin al temps actual, i pensinen el present i propostes pel futur. Nopoden ser únicament un mitjà per anar le-galment documentats, han d’oferir als seussocis, propostes atractives, potser en àm-bits que fins ara no havien tractat, per fermés atractiu pertànyer a un grup. I perquèno aprofitar les noves tecnologies que tot il’efecte negatiu que considero han tingut,aporten altres eines que en el passat elsclubs no tenien a l’abast...Un altre tema, ésque això suposa un esforç i treball, quenormalment és realitzat per persones queno reben res a canvi, que ho fan voluntà-riament...però aquest tema el del volunta-riat en els clubs, potser tractar-ho millor enun altre article.

Jaume Raventós i OconMembre Junta FECDAS


NEIXAMENT LAIA TERRICABRIS I NAVARRO 27 OCTUBRE 2013


LA VIA CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA ES MULLA

La mobilització social que viu Catalunyaa favor de la consecució de la indepen-dència és general i abasta tots els sectorsde la població. Una passejada per qual-sevol carrer de qualsevol barri de qualse-vol poble o ciutat de Catalunya permetconstatar que la voluntat de canvi exis-teix: les estelades i les senyeres que ani-men les façanes, les finestres i elsbalcons només no les veuen aquells quevolen ser cecs davant una evidència con-trària als seus interessos.

És en aquest context que, des de puntsdiferents, sorgeix la idea de compartir lareivindicació general des d’una àrea, elmar, que també ha de ser tinguda encompte com a part d’un país que clama elseu dret a decidir el seu futur en llibertatlluny dels jous que l’incomoden.

En la gènesi de la Via Catalana Subma-rina per la Independència, hi ha la secto-rial d’Esports de l’Assemblea NacionalCatalana, socis del Club Esportiu Sub-aquàtic Calella (CES Calella) i socis del’SPAS.

Converses a peu dret, converses telefò-niques, intercanvi de correus electrònicsi, finalment, allò que segons com semblatan complicat de fixar: una data. Es deci-deix que la Via Catalana Submarina perla Independència tindrà lloc la tarda del24 d’agost a la mataronina platja del Va-rador i es posa en marxa la maquinàriacomunicativa: avui en dia, segons commalauradament, si no es té presència pú-blica, no s’existeix.

Pal de paller de la maniobra de difusió del’esdeveniment: creació d’una pàginaoberta al Facebook –que a hores d’arasegueix activa i que encara recull clics delpopular “m’agrada” (https://www.face-book.com/ViaCatalanaSubmarina)-. Ésdes d’aquesta pàgina des d’on es posa en

marxa la taca d’oli que ha de permetre di-fondre la convocatòria, aplegar voluntarisi captar l’atenció dels mitjans de comuni-cació –en ser estiu, una època que sem-pre és de vaques magres per a lesempreses periodístiques, l’aposta és se-gura.

I la nau va, si es permet la cita felliniana.Les comparticions funcionen i se’n co-mença a parlar –mitjans de comunicacióinclosos.

La pàgina al Facebook serveix, a més,per informar i orientar els voluntaris: s’ex-plica on i com es produirà el fet i es doneninstruccions relatives a l’equipament. Enaquest sentit, té un cert èxit el gràfic queil·lustra la manera d’optimitzar l’esteladaper tal que, en el moment de la filmació,se la pugui veure bé.

La Via Catalana Submarina per la Inde-pendència, que rep el suport actiu delcentre d’immersió Blaumar i de Port deMataró, que cedeix espai gratuït d’apar-cament per als voluntaris, arriba a bonport –bona platja, si cal ser precisos- a ladata i l’hora previstes. Pels volts de lesquatre, els voluntaris comencen a treureel cap pel punt de trobada del port de Ma-taró i, poca estona després, comencen aequipar-se.

La bona temperatura de l’aigua i el dia as-solellat ajuden a consolidar la sensació defesta –com és el cas de la reivindicaciósocial general, la Via Catalana Submarinaper la Independència no es fa en contrade res ni de ningú- i permeten una certacomoditat a la vintena llarga de submari-nistes quan, ja equipats, comencen a pas-sar xino-xano cap a la platja del Varador.

Un cop allà, es produeix la unió de forces:hi ha els que es mullaran per la indepen-dència de Catalunya i els que també es


mullaran tot i que ho faran des de la sorra:la capbussada l’acompanyen, des de laplatja, prop de setanta persones equipa-des amb senyeres i amb ganes de fer via.Els mitjans de comunicació també fanacte de presència: quelcom relacionatamb el moviment independentista que, amés, es fa al mar és un què massa sucóscom per a deixar-lo de banda.

Salutacions, una mica de conversa i allòtan català d’anar per feina: sense fer gairetentines, els submarinistes ingressen almar amb ganes de tastar la sal: uns me-tres –no gaires- d’aleteig per la superfície,senyals de “tot bé? tot bé!” i cap a baix,fins als tres metres, on, de genolls, se sot-metran a un lleu bressoleig cortesia d’unamica de res de mar de fons. Res greu.

De genolls, doncs, amb les estelades es-teses –una persona, una estelada, unapersona, una estelada...-, amb somriuresentremaliats com els dels adolescentsque van per primer cop a una festa, elssubmarinistes mantenen fermes les posi-

cions mentre el Ferran Roure, autènticmestre de cerimònies, càmera en mà, fala seva feina. Travelling lateral d’esquerraa dreta; travelling lateral de dreta esque-rra i, com a cirereta del pastís, una ele-gant passejada d’una estelada querecorre el semicercle d’agenollats pel seudarrera mentre la càmera ho recull tot: vala dir que aquesta va ser la bona.

Entre una cosa i l’altre, s’escolen vint mi-nutets i es decideix que ja és hora de tor-nar a la platja per retrobar la part terrestrede la Via Catalana Submarina per la In-dependència.

Amb els submarinistes encara equipats,es fa una cadena mixta amb forma d’uque excita –positivament- els mitjans decomunicació i, en desfer-se, es dóna peracabada la convocatòria.

Converses, comiats...

El que ve al darrere és el deixant: lapremsa en parla, la ràdio en parlen, la te-levisió en parla, els mitjans digitals en par-len... La pàgina al Facebook ho recull i homanté actiu i és per això que, des d’a-questes línies, podem recomanar la lec-tura de l’article –per dir-ne alguna cosa-titulat Fracasa la ‘escuela de sirenas’ se-paratista al fustrarse una sardana sub-marina. Com diu la frase catalana, si nofes riure, faria plorar. Però com que fariure...

P.S.: de manera altruista, els organitza-dors de la Via Catalana Submarina per laIndependència del 24 d’agost a la platjadel varador de Mataró no van dubtar ni unmoment a oferir un assessorament sensereserves als organitzadors d’altres viescatalanes submarines per la independèn-cia que van tenir lloc posteriorment.

Òscar MontferrerSoci SPAS


SOPAR ANUAL DE GERMANOR

Jaume Ferrer recollint trofeu peca major de l'any

Lliurament diplomes curs superior d'escafandrisme

Lliurament insignia 25 anys de soci al Sr.Floriach Placa homenatge al merit esportiu campions d'Espanya-Marc Gimenez i Silvia Sebastian


Taula presidencial

Taula de fotosubs


Durant el sopar anual de germanor del nos-tre club, que varem celebrar el darrer dis-sabte del mes de novembre a l’Hotel Atenea.El club va voler, en mèrits, reanomenar elnostre Trofeu de pesca submarina del Cam-pionat de Catalunya passant-li a dir a partird’ara com a: Trofeu SPAS-Miquel Gil.

Els motius que va exposar el nostre presi-dent, en Xevi Martínez, van ser les d’ager-

manar la nostra prova insignia de pesca sub-marina amb aquella persona que més hacontribuit al desenvolupament i a laexcel.lecia de la pesca submarina a Es-panya i Catalunya en els darrers anys, i so-bretot, en els de construcció inicial imodernització després.

Un fort i emotiu aplaudiment va emplenar lasala en el moment del lliurament.

TROFEU SPAS-MIQUEL GILCAMPIONAT DE CATALUNYA DE PESCA SUBMARINA

Lliurament placa Miquel Gil


El passat 4 d’abril en Sergi Pérez, respon-sable de la FEDAS i FECDAS de l’àrea dereserves i parcs naturals, ens va fer unamagnífica ponència sobre la normativa ac-tual i l’estat dels diferents espais protegits.

Va recalcar que la veu de la Federació hi

és present fent aportacions en la línea dedefensar els espais, però també, que se’npugui fer un ús per part de les personespracticants de totes les disciplines subma-rines.

Un fort aplaudiment va tancar l’acte.

XERRADA SOBRE LA NORMATIVA MEDI-AMBIENTAL ACÀRREC D’EN SERGI PÉREZ

Sergi xerrada 4 abril 2013 parcs naturals


TREBALL DEL “CORE”

MEDICINA I SALUT

ques i la maniobra de Valsalva produeixenun gran increment de la pressió arterial.

Durant la pràctica del moviment de flexo-extensió del tronc, l’augment de la veloci-tat d’execució incrementa la intensitat dela contracció dels músculs i la duració dela contracció en referència a la totalitat delmoviment.

Intensitat i volum de l’entrenament

És ben conegut, que la intensitat de l’en-trenament és un factor fonamental per aldesenvolupament de la força muscular,mentre que el volum de l’entrenament ésmés important per al desenvolupament dela resistència.

Per a que es produeixi un augment de laforça muscular màxima durant el procésd’entrenament, els músculs han de ser ac-tivats a una intensitat mínima del 66% dela seva capacitat màxima.

Segons els resultats de diferents estudis,en els programes d’entrenament abdomi-nal en els que s’apliquen intensitats ele-vades mitjançant peses, màquines demusculació, etc., i es realitzen poques re-peticions en un o varis exercicis (normal-ment no més de 10 repeticions per sèrie),es desenvolupa principalment la forçamuscular.

Per contra, en aquells en els que no s’uti-litzen peses o càrregues externes, es rea-litzen moltes repeticions (generalment15-30 o més) i els períodes de descanssón breus, es solen produir millores en laresistència.

Si desitgem desenvolupar la força i la re-sistència muscular conjuntament, es reco-

La traducció literal de l’anglès de la pa-raula Core, seria nucli o centre. En refe-rència al cos humà estaríem parlant delcentre del cos o abdomen.

De tots és sabut que, per a la pràctica dequalsevol esport, aquesta part del cos ésimportantíssim tenir-la ben tonificada. Sino fos així, hauríem de realitzar un treballabdominal per aconseguir aquest objectiu.

Els músculs de la paret abdominal partici-pen en nombroses funcions, entre elles, lapremsa abdominal, l’excreció del contin-gut de vísceres abdominals i pelvianes, laventilació pulmonar i la mobilització i esta-bilització del tronc. D’aquí que la seva to-nificació sigui tan important.

Les característiques a tenir en compte per ala realització d’un bon treball abdominal són:

- nombre i tipus d’exercicis utilitzats.- mode i velocitat de contracció mus-cular.- intensitat, volum i freqüència de l’en-trenament.

Tipus i velocitat de la contracció mus-cular

Tant la força, com la resistència muscular,poden ser desenvolupades mitjançantexercicis dinàmics o estàtics. Ambdóstipus d’exercicis tenen avantatges i des-avantatges.

Per exemple, a diferència dels exercicis di-nàmics, els exercicis isomètrics o estàticspoden ser utilitzats per persones amb mo-bilitat limitada ja que l’absència de movi-ment redueix les forces de compressió icisalla a la columna. No obstant, les con-traccions isomètriques o posicions estàti-


mana la realització de 8 a 12 repeticionsmàximes per sèrie.

Freqüència de l’entrenament

La freqüència és una variable importantdels programes d’entrenament abdominal.La recuperació muscular entre sessionsha de ser suficient per permetre les adap-tacions i evitar el sobre entrenament.

Segons el American College of SportsMedicine (2002), en fases d’entrenamentavençats, els beneficis aconseguits perprogrames d’enfortiment muscular podenser mantinguts mitjançant la utilització defreqüències d’entrenament baixes (1-2sessions/setmana).

Pauta per al treball Abdominal

Les sessions d’entrenament abdominal

Carmel MartínezEntrenador Personal

American College of Sports Medicine (2002), en fases d’entrenament avençats, els beneficis

a

haurien d’ incloure varis exercicis, ja queno existeix un únic exercici que compleixiamb els dos criteris principals:

- produir un nivell d’activació de fibrestan elevat en tots els músculs de l’ab-domen.- no exercir un estrès important en lacolumna vertebral.

En general, la musculatura abdominal s’ac-tiva durant la realització d’exercicis de flexiódel tronc. No obstant, la disposició de les fi-bres dels músculs abdominals determinadiferències en la seva capacitat flexora.

Quan es realitza la prescripció d’un pro-grama d’exercicis abdominals, l’instructorde fitness, l’entrenador o el professor d’E-ducació Física, ha de combinar adequa-dament els diferents exercicis per obtenirun benefici màxim.


Diem que el peu és un element fonamen-tal del nostre ortoestatisme composat de 27ossos cadascun ( tenim dos ) que consti-tueix una sèrie de palanques bàsicamentdinàmiques malgrat posseir una estructuraque s’ha estudiat durant molt de temps comun trípode amb els seus tres punts de su-port, el cap del primer metatarsià, el cap delcinquè metatarsià i el taló o calcani, aquesttriangle de sustentació proporciona una en-vejable base d’estabilitat controlada.

Així mateix és posseïdor de dos arcs longi-tudinals: l’un és l’extern, format pel 5è dit iprolongant-se cap a darrere fins al taló,molt baix respecte al terra, es tracta d’unarc de frenada, amb poc amortiment, unarc quasi estàtic per la seva poca alçada;l’altre és l’arc intern, el formen el primer dit,primer metatarsià, i prolongant-se cap aldarrere fins al taló, aquest és un arc alt res-pecte al terra, ha de ser flexible, és un arcd’impulsió i propulsió. I finalment tenim l’arcanterior, és un arc que va transversalmentdes del cap del 5è metatarsià fins al cap delprimer, aquest arc anterior sols és visiblequan el peu està en descans i elevat delterra.

Aquesta estructura òssia es veu emparadaper grans i potents lligaments i també perpetits però a la vegada potents lligamentsinterossis per a que no es desarticulin cadavegada que l’individu posa el peu en elterra. I aquest, l’individu és capaç de realit-zar com a norma entre 5.000 a 12.000 pas-sos diaris suportant el nostre pes, que ésuna massa, que si el multipliquem per lavelocitat que imprimim al caminar o córrer i

a més a més si tenim en compte que elnostre planeta té una gravetat que ensmanté subjectes al terra cada vegada queens apartem d’ell l’atracció és més forta iper tant les registres de Kg. per cm2 cadavegada que caminem o saltem són real-ment impressionants, com 5 o 6 vegadesel nostre pes a cada pas.

La gravetat és un enemic important per ales nostres articulacions, les desgasta, lesfa xixines encara que siguem conscients dela mecànica per a la qual estan prepara-des. Si a això li unim alguna disfunció or-gànica com per exemple acabar elcreixement amb una dismetria a les extre-mitats inferiors ( diferència en l’alçada deles cames ),o un peu una mica més pla quel’altre, o simplement una actitud escoliòticajuvenil i problemes àlgics, n’hi haurà prouamb la repetició del moviment per acabarconvertint la zona afecta en una futurazona i valgui la redundància, artròsica.

Si aquest moviment malgrat les caracterís-tiques abans citades el fem en un altremedi on la gravetat sigui molt menor i elnostre pes és més lleuger, com podria sera l’aigua no hi ha cap dubte que els pro-cessos degeneratius articulars no es veu-rien afectats per la compressió articular jaque no es dóna la circumstància per a quees produeixi aqueix desgast.

Jesús Marcelino ReyesLlicenciat en Podologia

Màster en Cirurgia PodològicaNº col·legiat 197

EL PEU AQUÀTIC

ACCIDENTS DE DESCOMPRESSIÓ EN APNEA

La pràctica de l’apnea i de la pesca sub-marina sobre tot, ha progressat de maneraespectacular des de fa uns anys.

Fa 30 anys, pensar que un pescasubpodia baixar de forma continuada a pes-car a més de 40 metres era una gesta re-


servada a molt pocs, coneguts en el mónde la pescasub com a grans profundistes,i d’aquests només algun patí accident dedescompressió en apnea.

Avui en dia, tant en la pràctica de l’apneadinàmica com en la pesca submarina, lesaletes de fibra, les monoaletes, les millorscondicions físiques d’alguns i potser lapèrdua de la barrera psicològica que so-líem tenir tots, als 25, 30 o 35 metres,sembla que s’ha dissipat i que la profundi-tat per pescar no té límit.

En altres temps molts pescasubs profundss’ajudaven d’un scooter, amb la qual cosaels intervals entre baixades eren moltcurts acumulant en conseqüència molt N2residual, i amb els canvis tan freqüents iràpids de pressió acabaven alguns real-ment “atacats”.

Avui en dia s’és molt més prudent amb lautilització dels scooters però no amb lescames, i es pesca per sota dels 30m ambmolta freqüència i molts pescasubs.

Una ajuda és l’aparició dels ordinadors depesca/apnea que ens avisen del temps defondo acumulat i ens van avisant del riscde descompressió.

En qualsevol cas és bo que recordem al-guns dels factors que ens predisposen al’accident de descompressió en apnea iles seves característiques que els fan di-ferents dels accidentes de botelles.

Tots sabem (o hauríem de saber) que ésla corba de seguretat.

És aquella que separa les relacions detemps i profunditat en les que es pot ac-cedir a la superfície sense haver de realit-zar parades de descompressió, perquè elnitrogen residual que se’ns ha dissolt potanar sortint dels nostres teixits a l’exteriora través de la respiració sense arribar aestar tan inestable que formi bombolles.

Això en apnea és molt més difícil, doncsno es tracta d’una immersió aïllada, si node moltes curtes i freqüents durant hores,en les que en el fons se’ns dissol nitrogeni durant les ventilacions en superfície l’a-nem eliminant, amb l’agreujant de que se-gons la profunditat el nitrogen es dissol enuns teixits o en altres. És allò del “teixit di-rector” que vam estudiar tots en els cursosd’instructor a la Federació quan estudià-rem la teoria de la descompressió.

Com sabem, els teixits que es saturen pri-mer (i que es “netegen”) abans, són els mésvascularizats (pell i músculs), però els tei-xits lents, els més grassos i menys vascu-larizats com la medul·la espinal o el sistemanerviós central (cervell) els costa més satu-rar-se però molt més encara netejar-se.

És per això que en apnea/pesca, anemnetejant amb facilitat els ràpids i no solemtenir accidents tipus I cutanis o muscularsque ens produeixen els BEDS, però quanens dóna “la puntada” ens la dóna ambmolta més mala ombra i ens afecta teixitslents donant símptomes neurològics di-rectament: paràlisi, parèsies, dificultatvisió, vertígens, dificultat per parlar, etc.


Més d’un amic pescasub que em llegeixiestarà recordant com l’atacà l’accidentsense avisar i d’aquesta manera tanagressiva.

En el cas de la pesca profunda, hem depensar que cadascú té la “corba” feta amida i que varia segons el dia, segons l’es-forç, segons la temperatura, segons elritme de baixades, segons les profunditatsi com comencem si més profund o menysi anem agafant profunditat poc a poc, se-gons les hores de pesca… Quan fèiem laMarató estàvem 7 hores i pescàvem perparelles, però molt pescasub està aques-tes hores i pescant ell mateix tota l’estona.Menys de 5 hores és rar pescar excepte al’ hivern.

Els ordinadors són una gran ajuda, però nien apnea ni amb botelles són segurs al100% ja que no poden calcular els factorsindividuals i personals de cadascú. Això hohem de tenir molt present i procurar serprudents i no passar-nos més del compte.Cadascú es coneix a sí mateix, però així itot patim accidents per “apurar” massa.

Consells d’un veterà que encara que nocompeteixi ja en gairebé res, en un tempsvaig ser algú i quan tenia bona formatambé feia de les meves:

1- Procurar mantenir una forma física ac-ceptable, fent alguna cosa d’esport enterra o piscina a més de pescar.

2- NO anar sols a l’aigua, si us plau, a mésdel barquer, un company a l’aigua queet pugui ajudar i vigilar en les baixadesés l’ideal, ha de ser un equip, al margede que la llei ho exigeix ( 14 0ctubre 97Ministerio de Fomento), és el més re-comanable en cas d’enrocar-te, alter-nar-te per treballar, vigilar-ne i ajudar-seen cas de síncope (també us vindrà ala memòria a molts companys veterans,veure el nostre company pujar incons-cient, o trobar-lo en superfície o haver-lo de collir perquè es desmaia, o pitjor,veure’l en el fons i no està fent una es-pera… Tots tenim algun amic en elfons). També algun ha de donar les

gràcies d’haver tingut algú al costat quel’ha collit quan ja no s’adonava de res,en el nostre “ mundillo” ens coneixem iho sabem.

3- Si pesqueu profund, és normal escalfarun poc a mitja profunditat i desprésanar a cercar pedres més fondo, peròno estigueu tota l’estona a fondomàxim, en una tercera o quarta part úl-tima del dia de pesca fer baixades a lameitat de la profunditat màxima vostrao menys, així netejareu el nitrogen delsteixits més lents i tindreu menys risc.

4- Un ordinador d’apnea és bona cosa,però no és la Bíblia. Pensar que és so-lament una ajuda.

5- Tenir sempre a bord una botella de oxi-gen per si patiu un atac, o si per des-gràcia algú fa un síncope o es migofega,amb oxigen pur al 100% li doneu5 vegades més de l’oxigen que hi ha al’aire i l’ajudeu molt a recuperar-se otenir menys lesions, tant per a accidentde descompressió com per a les hipò-xies. En el Club se us pot donar un curssenzill d’administrador d’oxigen per quesapigueu com usar-lo, ¡paga la pena!

6- Pescar molt, gaudir molt, fer fotos ambbones pescades i bones peces, peròpensar una cosa, no hi ha peix per granque sigui que valgui més que la vostrasalut, si és massa difícil o és un perill,pensar que la vostra família i amics usagrairan que el deixeu nedar i el mireutranquil·lament com se’n va. Us que-darà sempre el record d’aquestaimatge d’aquesta gran peça a la quevàreu perdonar la vida i que ella tambéus la va perdonar a vosaltres.

¡¡¡FELICES PESCADES, AMB SEGURETAT!!!

• “La Mar és la meva passió, la vull gaudir tota la meva vida”

04 desembre 2013

Pere UretaPescasub, fotosub apnea i escafandre

Metge de Medicina Subaquàtica i Hiperbàrica


VIDEO SUB

VIDEOCAT

Guanyadors Campionat de Catalunya Videocat 2013

Participants Videocat 2013


FECDAS-SPAS Mataró

12-05-13

Lliure

Camppionat de Catalunya

Mataró

��

��

��

��

�� !��"#$�%#��

12è CAMPIONAT DE CATALUNYA DE VIDEOSUB 2013

�� &� �''�'��( ��) �� * �+ �, �- �. �/0��

1��2

� �� !��" �# $% $% $$ $% $&"!"��' ��( ��#�� !� ��"��)��!"*"(!�)+)�!, �# $� $� �� $� $$�)��!)� �-�$�' �� !"��".��!"/�(�0 �� % ��"��"&��-#' �� 1$�� !��"�)�2�"�� !�� # �� $ �� $ ��"��"&$��1' �� 1�� 3!�� )"��)��!)"�),� �� $ �% �� "��"&��1$' ��! -�� "3 ��.2��.��"+)�4!, � �� "��"%��%1' ��

(� �� (!��"

��3��'�

!5�5�6� ��7�8� 9!5�� 8�5:� ��9

(!��";"��"��

F1=GUIÓ F2=QUALITAT TÈCNICA F3=BANDA SONORA

F4= FAUNA I FLORA F5= IMPRESSIÓ GENERAL F6= EDICIÓ

�� 9 ��<��6�=�

��<��8��5�>��58�<� �


Ferran RoureDelegat d’Imatge de la FECDAS i Vicepresident SPAS

Guanyadors Open Spas de Videosub

El 12 de maig es va celebrar en aigües deMataró el 12è Campionat de Catalunya deVideosub – VIDEOCAT 2013. Paral·lela-ment a aquesta prova es va organitzar el9è Open SPAS de Videosub 2013.

La FECDAS i el club SPAS organitzavenaquesta prova en la qual aquest any varenparticipar un total de 12 esportistes de di-ferents clubs de Catalunya.

Les condicions meteorològiques varen serbones tot i que sota l’aigua la visibilitat noera la més idònia. Els participants varendisposar de noranta minuts per a cada im-mersió per prendre les imatges. Es varenfer dues immersions, la primera al Negre ila segona a la Barreta d’en Serra.

Al arribar a port desprès de les immersions,i mentre es feia la descàrrega dels mòdulsde memòria i còpies de seguretat dels ar-

xius gravats, els participants varen podergaudir d’un pica-pica ofert pel club SPAS.

A les dues setmanes els participants varenenviar els seus treballs i un jurat va puntuarels seus treballs a la seu de la FECDAS.

El guanyador del 12è Campionat de Ca-talunya va ser l’equip format per Marc Cu-bells i Jordi Ayala del club SESTarragona, en segona posició l’equip for-mat per Jesús Fernández i Eduard Solanodel CN Poble nou i en tercera posició l’e-quip de Carles Xifré i Carles Castillo delclub SPAS.

Els guanyadors del 9è Open SPAS de Vi-deosub varen ser Carles Xifré i CarlesCastillo del club SPAS.

Per clubs a Catalunya el guanyador del2013 va ser el club SPAS.


ONES DE MAR

Ones de mar segueix fent camí a MataróRàdio: l’arrencada de la vuitena temporadadel programa –que és també la vuitena del’emissora perquè Ones de mar pot dir quequan va néixer Mataró Ràdio, el programahi era- ha comportat un desplaçament enla graella i el programa, que segueix sentquinzenal, s’emet ara els dilluns d’una adues el migdia i manté la seva presènciatant des del servei de podcast de l’emis-sora de la capital maresmenca com des dela pàgina pròpia del programa al Facebook.

Com ha estat, és i hauria de seguir sent latònica del programa, sempre amb el marcom a referència, els continguts han estatvariats.

L’any 2013, quant a l’activitat radiofònica,comença amb les membres de l’Associa-ció Catalana d’Oceanògrafs i Oceanògra-fes (ACOIO) Núria Miró i l’Eli Bonfill, quen’és la presidenta, que expliquen (11-1-2013) als oients que és l’oceanografia i, so-bretot, per a què serveix avui en dia.

Saber què hi ha dins el mar i conèixer-homés bé no és només tasca d’oceanògrafs:la biòloga Carol Campillo Campbell –del’associació S’Agulla- i Santi Escartin – del’entitat Xatrac-, expliquen el 25 de generel projecte de mapejat de la Costa BravaSud i l’atenció que es vol fer a les gorgò-nies que poblen la zona i que assoleixenunes dimensions poc habituals.

Encara en l’àmbit de la tafaneria científica,Òscar Sagué, cap del departament deMedi Ambient de la FECDAS, i JoaquimGarrabou, investigador de l’ICM-CSIC, in-tervenen en el programa per parlar de lacampanya Observadors del mar (26-04-2103), en què es demana la col·laboracióciutadana a l’hora de detectar la presènciad’espècies en llocs en què no els corres-pon estar.

El món dels cetacis ha fet doblet, a Onesde mar: el 15 de febrer, la Gemma Gonzà-lez Potrony explica el Projecte Ninam deseguiment de dofins i les conseqüènciesque comportaran per a les poblacions exis-tents les anunciades i àmpliament qüestio-nades i contestades prospeccionspetrolieres a la Costa Brava. Al setembre,el dia 9, són Cristian Ramallo i Oriol Giralt,membres de l’entitat Projecte Rorqual, elsque parlen de la presència de balenes a laMediterrània i donen a conèixer el projecteamb què n’estudiaran el pas, les àrees quetransiten i els hàbits que els caracteritzenen aquesta trams del seu procés d’itine-rància.

El biòleg Enric Cahner respon positivamenta la petició d’Ones de mar i, l’1 de març,il·lustra l’audiència amb tot un seguit de fetsdestacats i d’altres de curiosos relacionatsamb els cavallets de mar i el grup de peixosa què pertanyen, es singnàtids.

Dues setmanes després, el dia 15, el geò-leg Pere Puig ofereix una explicació plenade matisos sobre els efectes de la pescad’arrossegament en els canyons de Pala-mós, que tenen la coneguda i valoradagamba com a espècie estrella.

La investigació especialitzada arriba aOnes de mar de la mà de la Conxita Àvila,professora especialitzada en invertebrats ala Universitat de Barcelona i investigadoraantàrtica (21-06-2013): és amb ella queaprenem què comporta fer feina de recercaen un dels ambients extrems del planeta.

Molt més a prop també hi ha temes sus-ceptibles de generar una conversa: el 24de maig, l’Òscar Valdivielso, tècnic de Pro-moció de la Ciutat vinculat a la direcció dePromoció Econòmica de l’Ajuntament deMataró, exposa els continguts del MataróOpportunity Weekend i de totes les activi-


Òscar MontferrerConductor i director del programa de ràdio “Ones de Mar”

tats que, a l’empara d’aquesta acció pro-mocional, tenen el port de Mataró com aepicentre.

Com que sobre el mar també hi ha cel i, enell, ocells que fan vida en tots dos hàbitats,Ones de mar compta amb les aportacionsdel doctor en Biologia Pep Arcos, coordi-nador del programa marí SEO/Birdlife, que,potser aprofitant la seva condició de veí dela ciutat, havia encapçalat la presentaciópública del projecte a Mataró poc abans dedur-lo als micròfons de Mataró Ràdio el 12d’abril.

L’entrada –radiofònica- a la tardor té coma protagonista el Xavier Rizo, instructor desubmarinisme i representant a Catalunyade la Fundació Internacional de Busseja-dors Discapacitats (DDI Foundation: el 23de setembre dóna a conèixer quina és lafeina que fa aquesta fundació i parla,

també, de què suposa per a una personaamb discapacitats el fet de poder practicarel submarinisme.

Dues setmanes després, el 7 d’octubre, ésen Carles Aguilar, arqueòleg especialitzat icap del departament de Protecció del Pa-trimoni Arqueològic Submergit de la FEC-DAS, qui seu al davant dels micròfons del’emissora: el tema de la conversa semblauna mica de pel·lícula perquè l’edició esdedica a l’espoli dels jaciments arqueolò-gics subaquàtics però queda clar que, depel·lícula res, tret que es vulgui rodar en unentorn carcerari.

Hi haurà nous noms i nous temes de con-versa, perquè Ones de mar té corda fins aljuny vinent, però, per saber quins són, cal-drà estar atents a l’emissió del programa o,si això no és factible, a la seva presència aInternet.

Som a Internet:

www.fecdas.cat Som al Twitter:

@FECDAStwit Som al Facebook:

http://ca-es.facebook.com/fecdaspage http://facebook.com/Fecdas

Som amb tu!

butlletí spas 49

Sports

port i

prop i

i pel que fa

jordi peralta i

final dany i

en obtenir

en especial

que aquest