1gener 2011

gener 2011 www.avvclotcampdelarpa.cat núm. 234

2 gener 2011

3gener 2011

SUMARI Glòries: 8-F assemblea molt important

pàg. 4

19-G: assemblea de socis per canvi d’estatuts

pàg. 11 Recollida solidaria pels d’aquí i els d’allà

pàg. 12

35 anys treballant pel barri... i seguim!

pàg. 13

2-F: presentació del llibre sobre les AAVV

pàg. 16

23-F: tertúlia sobre cops d’estat (financers, etc.)

pàg. 16

L’Assemblea Social es mou i es mourà

pàg. 17

24-G: xerrada sobre la veritat de les pensions

pàg. 21

El nou govern català i la sanitat pública

pàg. 23

Les opinions de la junta de l’A.V.V. es reflecteixen als editorials i escrits de les vocalies. Els articles i cartes signades no tenen per que coincidir amb les opinions d’aquella.

Amunt amb el 2011 (serà un any molt dur)

Sabem que no som originals, però hem volgut posar en portada als castellers –i qui millor que la “nostra” colla, els Castellers de Barcelona, que estan al barri des de fa molts anys- aprofitant que han estat declarats per la Unesco patrimoni immaterial de la humanitat, per destacar que, davant d’un any tant dur com el que ens espera, hem de reforçar els valors positius del país si volem sortir mig ben parats d’aquestes “crisis”. Crisis en plural? Sí, la més important és la econòmica per les molt greus repercussions que té (que poden ser pitjors si no hi ha sensibilitat social i solidària dels governs i de la gent). La pitjor xacra actual és l’atur i la pobresa creixent, i davant d’aquests fets tots ens hem de mobilitzar en contra de mesures tant injustes i brutals com retirar l’ajut de mínims que tenien els parats sense prestació (sense dona’ls-hi cap alternativa real) o en contra de rebaixar impostos als que més tenen i augmentar massa els preus bàsics (electricitat, transports públics, etc.) que perjudiquen molt més als que menys tenen. La crisi econòmica és la pitjor, però també hi ha crisi de país (degut als atacs fets des de l’estat centralista i trampós), crisi de projectes alternatius (no estan encara prou definits), crisi de lideratges en els moviments socials (n’hi ha pocs amb prestigi i coneguts), etc.. Davant de tot això, què hem de fer? “Amagar el cap sota l’ala” ? Resignar-nos i anar aguantant els cops? Nosaltres creiem que de cap manera, ens hem de posar tots i totes (tu també) a treballar per aturar els greus atacs contra les classes populars, per anar construint una forta unitat entre els moviments socials (AAVV, sindicats, ONGs, ...) que digui prou! a que els especuladors financers manin sobre els governs democràtics i per anar posant les bases d’una nova economia menys consumista i més austera, però basada en la dignitat de tothom i de la equitat (qui més té, més ha de pagar, no com ara, que és a l’inrevés).

Fer això serà molt difícil, complex i potser llarg, però ens hi hem de posar. No tenim més remei, ens fan triar: o submissió al “dictat” dels especuladors o lluita per construir una alternativa justa i democràtica. La nostra tria està clara, però si no som centenars en el barri (o milers) no ens en surtirem. Necessitem que tots recuperem els millors valors del nostre poble (que coincideixen molt amb els dels castellers) i anem per feina. Per començar (veure pàgina 19) frenar aquesta reforma de les pensions que no es fa perquè ara sigui imprescindible, sinó per seguir el “dictat” dels especuladors. Us animem a seguir les convocatòries que hi hagi en aquest sentit. Som-hi!

Ah! i malgrat tot: (us) desitgem un bon any a la gent de bona voluntat (als altres no!).

Equip de Redacció: Marcel·lí Belloso, Antò-nia Bigordà, Rosa Carrillo, Josep Casanovas, Miquel Catasús, Lurdes Correa, Pere Guarro, Antonio Herrera, Montserrat Lamarca, Elisabet López, Jordi Prades, Teresa Rodriguez, Domi-ciano Sandoval, Joan Verdes.Coordinació: Marc Llaó. Foto portada: Cedida pels Castellers de Barce-lona i muntatge de Sergi López.

Edita: AV del Clot-Camp de l’Arpac/Joan Sibèlius, 3 - Tel. 93 2324610e-mail: avclot@avclot.e.telefonica.net web: www.avvclotcampdelarpa.cat

horari d’atenció al públic: de dilluns a dijous de 18 a 21 hores

Correccions: secretaria.Publicitat: DeBarris, s.c.c.l. - Tel. 93 217 44 10 / 675 842 967 - debarris@debarris.comProducció: DeBarris, s.c.c.l.Impressió: Zukoy5

D.L.: 28908-89

Imprès en paper reciclat5.000 exemplars

4 gener 2011

URBANISMEGlòries - Gran Via

Si us plau: veniu tots a l’assem-blea informativa del 8 de febrer

Dia: dimarts 8 de febrer Hora: 2/4 de 8 (19,30 h.)Lloc: Centre Cultural La Farinera

Glòries-G.Via: venen 4 mesos decisius

Vàrem convocar la “manifesta-ció dels martells” per remarcar la reivindicació de què s’ender-roqui ja el “tortell” viari, per exigir a l’Ajuntament (i als par-tits) que compleixin l’acordat entre tots el 2007. No ho vam fer perquè si, sinó perquè estem en un moment molt delicat del procés, en el que ens juguem que es vagi tirant endavant (ja amb molts endarreriments) o que es paralitzi per uns quants (?) anys.

En el darrer Butlletí us convocàvem (en principi) a una assemblea infor-mativa pel dia 2 de desembre que finalment no vàrem poder fer perquè l’Ajuntament no ens ha donat la infor-mació mínima per fer-la fins a mitjans de desembre, poc abans de tancar aquest número de la revista.

Una “dosifi cació” i ocultació d’informació inacceptable

Com vàrem explicar, el termini que tenia l’empresa projectista per el.laborar el document de criteris i alternatives (respecte a l’enderroc del “tortell i la construcció dels nous túnels substitutius) acabava el maig. Des de llavors hem anat reclamant que se’ns lliures aquest document però l’únic que vàrem aconseguir va ser que poc abans de vacances d’estiu tinguéssim una reunió en la que se’ns va explicar (molt per sobre i només ensenyant el plànol de la dreta, que ells no ens van passar fins més endavant) que “hi havia problemes” perquè el “tall” en

la zona central de la plaça, previst en la modificació urbanística del 2007 per la sortida dels túnels, a la banda de Cartagena-Gran Via havia de ser bastant més gran. Deien que si això era així possiblement s’haurien de fer canvis urbanístics però que encara no ho tenien prou estudiat. En aquella reunió ens van dir que aquella informa-ció era confidencial ja que només eren treballs preliminars que no implicaven necessàriament cap decisió posterior i que ens passarien el plànol (molt senzill com veieu, és el de la dreta) si ens comprometíem a no difondre’l. En aquella reunió les AAVV vàrem tornar a reivindicar tota la documentació del document de criteris i alternatives, en el que hi ha les dades tècniques que es suposa que porta a les conclusions que ens van explicar, però ens van dir que “de moment” no ens les podien donar.

Des del setembre anàvem reclamant aquesta informació però no se’ns do-nava dient que primer volien parlar amb els partits per veure si hi havia possibilitats de què hi hagués un acord suficient. Les AAVV vàrem manifestar el nostre rebuig a aquesta “dosificació” i ocultació d’una informació impres-cindible perquè hi hagi una veritable

>>Al fer el plànol aprovat el 2007, a l’esquerra, ens van dir que havien estudiat bé el tema

del subsòl, ara diuen que, al comprovar-ho, han vist que el “tall” i el desnivell han de ser

bastant més importants del que havien dit, semblant a com es veu en el plànol de la dreta. De

totes maneres recordeu que el de la dreta només era i és un esborrany de treball.

participació i que ens feia témer que responia a una estratègia de buscar excuses per paralitzar o fer fracassar la redacció del projecte executiu (que en principi ha d’estar acabat a principis de març). Com que també ens arribaren “rumors” de què alguns partits tenien postures poc constructives, vàrem decidir convocar la manifestació dels martells del 19 d’octubre i exigir que, d’una vegada, se’ns dones la informa-ció completa per poder estudiar-la i explicar-la als veïns.

Al novembre no, al desembre malament

Finalment ens van convocar a una Comissió de Seguiment sense haver-nos donat prèviament la informació. Les AAVV vàrem fer un comunicat de protesta i ens vàrem plantejar si era millor anar a la reunió o no. Finalment hi vàrem anar per no donar excuses de tancament del “procés de participa-ció”. En la reunió la regidora Gemma Mumbru va reconèixer que no havien fet les coses correctament però, tot i així, no ens va donar la informació reclamada i ens va dir que en breu ens la lliurarien. Va demanar excuses però això no treu que nosaltres tinguem

5gener 2011

URBANISMEGlòries - Gran Via

seriosos dubtes si tot plegat han estat errors o part d’una determinada estra-tègia amb una finalitat gens clara.

Al final, el divendres 11 de desem-bre ens han lliurat una documentació incompleta (una “selecció), amb plànols tècnics en mida foli (algunes dades són borroses) i fins després de tancar aquest Butlletí no tindrem una reunió per aclarir dubtes. Està bé que ens “facin un resum” però perquè no ens donen la informació completa com demanem fa temps? tant costa ? els preocupa que ens maregem amb masses dades? és per motius ecològics de no gastar paper ? no se’n recorden que ens ho poden passar en arxiu informàtic?....?

“Us en fem cinc cèntims”... (el dia 8-F ho explicarem millor)

Com que tenim poc temps i encara tenim molts dubtes en relació a la documentació que ens han donat us expliquem el que ens sembla més relle-vant de les dades i opcions que s’estan estudiant (deixem pel proper Butlletí les nostres opinions i propostes):• es confirma la viabilitat de l’enderroc

i dels túnels substitutius, soterrats i coberts, passant sobre els actuals túnels ferroviaris i de metro.

• En la part del nostre barri no hi ha

canvis importants respecte al pre-vist en el 2007. Hi hauria un carril d’entrada, dels de la calçada semi-soterrada, que connectaria amb el lateral muntanya de Gran Via. El cobriment començaria a l’alçada del pati de l’Escola Casas.

• L’aixecament de la plaça en el seu centre hauria de ser uns metres més alt del que s’havia dit: en la banda

>> Aquest és uns dels planols-esborranys de treball que es fan servir per estudiar diverses al-

ternatives però no predetermina res definitiu. En aquest, de la meitat de la plaça cap a la dreta

quedaria més o menys com es va acordar en el 2007 però en la meitat esquerra hi hauria

bastants canvis i propostes alternatives que s’han d’estudiar més a fons

nostre -Besós o Clot-Poblenou- seria poc més alt que l’actual però en el punt més crític (a l’esquerra del cen-tre de la plaça) sembla que hauria de ser uns 5 metres més alt del que és ara, una mica menys del que ara fa l’actual tortell viari en aquell punt (aquest seria evidentment un tema problemàtic a plantejar-se). A la banda de Fort Pienc, de la Gran

6 gener 2011

URBANISMEGlòries - Gran Via

Via, es sortiria més o menys a nivell dels carrers.

• Respecte als carrils dels túnels: de sortida són 3 (sense carril bus) i d’entrada són 3 per cotxes i un per bussos. Sota el mig de la plaça, aquests últims es bifurquen, de forma soterrada, uns recte cap a G.Via i altres cap a Diagonal. Tam-bè) s’apuntava la possibilitat de que algun carril anés soterrat cap a Cartagena però es va descartar.

• Es preveuen diferents alternatives en funció de varis supòsits: que hi passin futures noves línies de metro o rodalies o no, que la sortida dels carrils que agafen Diagonal sigui a Castillejos (com es preveia el 2007) o s’allargui soterrat fins Arago-Ma-rina, que la continuació del tramvia per la Diagonal es faci sobre les rasants actuals de la rambla que hi ha o rebaixant el nivell (per la possible eliminació de les vies que van de l’estació de França a Aragó), etc.. El dia 8-F ho explicarem més però, en principi, cap d’aquestes alternatives que s’estudien han de posar impediments per realitzar les obres fonamentals de l’enderroc i els túnels d’entrada (el que hem d’im-pedir és que aquests dubtes siguin excusa per allargar el tema).

• També s’han estudiat i descartat alternatives diferents a les plante-jades el 2007: des de fer passar els túnels per sota dels actuals túnels dels trens fins a la que faria passar el trànsit en superfície en la part central de la plaça (mantenint el soterrament i cobriment des de Rambla de Poblenou fins a l’actual tortell). Són alternatives amb avan-tatges i inconvenients però el pitjor seria (si no s’haguessin descartat) que farien replantejar moltes coses ja acordades i requeririen paralitzar la reforma masses anys.

• Com veieu en el plànol-esborrany que publiquem (n’hi ha bastants més, cap d’ells definitiu), en la part esquerra -barris de Sagrada Família i Fort Pienc- els canvis, respecte al del 2007, poden ser de certa en-

vergadura segons com es decideixi finalment fer les coses. Ens falta informació per veure si tot plegat obligaria o no a fer canvis urbanís-tics i de quin nivell haurien de ser. Evidentment el que interessaria als barris, de cara a que la reforma no s’allargui bastants anys més, és que si s’han de fer canvis no siguin ge-nerals, sinó puntuals, per evitar que s’endarrereixi encara més l’enderroc del tortell, la construcció dels túnels i, en definitiva, la “normalització” de tot l’entorn.

Siguem seriosos: no hi ha cap solució màgica.

S’ha de tirar endavant !

L’any 2007 tots, l’Ajuntament, les AAVV, els barris, els partits, els veïns,... vam acceptar una solució a la Plaça de les Glòries que sabíem que no era perfecta, potser tampoc molt bona, però si la menys dolenta, la única que tenia els elements per resoldre d’una vegada (al menys per unes quantes dècades) el dificilissim encaix de elements tant diversos com: habitatges existents, trànsit, zones verdes, equipaments de ciutat i de barri –en funcionament, previstos o reivindicats-, infrastructures existents (sobretot soterrades), possibles infras-tructures futures, etc.. Tot això és va materialitzar en el Compromís per Glò-ries i en la massiva audiència pública (més de 500 persones) que es va fer el 2007. Aquell consens s’ha d’adaptar a les dades tècniques obtingudes però no és admissible ara voler replantejar-lo globalment.

La informació donada pel docu-ment de criteris -que reclamem que es doni completament- confirma que l’esquema general acordat és viable i que hi algunes alternatives concretes en la que es podrà triar la millor, o la menys negativa, però sempre ha de ser dins dels paràmetres generals i de les condicions acordades en el Compromís. Les dificultats tècniques (que no són impediments) no poden ser excusa perquè ningú (ni les AAVV,

ni cap partit, ni el govern municipal) tingui la temptació de voler fer res que pugui endarrerir encara més l’aprova-ció del projecte definitiu d’enderroc i túnels. S’ha de tirar endavant, triant les millors opcions possibles però sense admetre més dilacions: tots ens hem de “posar les piles” perquè el projecte s’aprovi en aquest mandat i es pugui començar el tràmit de licitació de les obres. Els milers de veïns de l’entorn de Glòries no perdonarien que per manca de voluntat política, de flexibilitat o per motius partidistes, aquest assumpte, transcendental per la reforma de Glò-ries, quedes empantanegat.

Trasllat del Encants: encara més endarreriments??? !!!

Un altre assumpte que tractarem en el proper Butlletí (i en la reunió del 8-F) és que ara ens diuen que el trasllat dels Encants al nou emplaçament no es faria fins a finals del 2012. Encara ens falten més dades al respecte però en principi ens oposem totalment a un nou endarreriment en un tema com aquest, decisiu en la remodelació global. Estem segurs de que si ara s’ho proposessin de veritat es podria fer perfectament el trasllat dels Encants a l’estiu del 2012 i això seria molt millor per a tothom. Ho hem d’estudiar i si ho veiem clar ho reivindicarem amb força.

La reunió del 8-F serà molt important.

No hi falteuNota: en el full de convocatòria de

la reunió del 8-F que es reparteixi en la part de Gran Via hi inclourem una petita enquesta que us demanem que contesteu i porteu a l’estanc de G.Via-Llacuna abans les 20 hores del dia 7. Ens agradaria saber les opinions d’aquests veïns, uns dels més directa-ment afectats, de cara a decidir el que es pugui fer en els propers mesos.

7gener 2011

URBANISMEManteniment de zones verdes

Millores en el Parc de Can Miralletes

Des de l’octubre estan en marxa les obres de millora del Parc de Can Mira-lletes, no són unes obres de reforma, sinó de manteniment i de millora d’al-guns aspectes. De fet aquest parc, poc conegut per molta gent del barri (degut a que està en els límits del Clot-Camp de l’Arpa) però molt apreciat pels veïns de l’entorn i pels que el consideren un dels més bonics d’aquest sector de la ciutat, no necessitava una reforma a fons però sí la millora de diversos as-pectes: consolidar terres i camins amb desnivell, fer-lo més accessible per a persones discapacitades, renovació de parts vegetals, millora de l’enllumenat en algun punt, etc.

El projecte que s’està executant és correcte, però insuficient, doncs sembla que quedaran sense solu-cionar alguns d’aquests temes. Per exemple: havíem reivindicat que per evitar el despreniment de terres en les parts més inclinades (banda de Conca-Indústria) es fessin nous murs de pedra seca, iguals als existents, però abastant totes les zones on la terra es desprenia. En aquest sentit sí que s’ha pavimentat la rampa de

>> Vam demanar més parets de pedra per contenir les terres però no les faran

servei (tocant a l’escola) i també es posarà sauló compactat en els prin-cipals recorreguts, però en les zones més inclinades (tocant a les voreres de Conca i Indústria) es pretén solucionar l’assumpte posant una xarxa metàl-lica al terra. De tota menera no creiem que així s’arribi a solucionar del tot el problema ocasionat per les aigües d’escorrenties. Ja es veurà.

A més d’aquests temes de terres i paviments també s’està millorant l’àrea de gossos, els sistemes de reg i, en alguns punts, es faran replan-tacions vegetals. En conjunt valorem positivament l’actuació tot i que si s’hagués fet amb més participació veïnal, s’hagués pogut millorar i com-pletar. Intentarem que en el proper mandat municipal es pugui seguir el procés de millorament . De moment, quan acabin les obres (al voltant de febrer) i de cara a la primavera, gau-direm d’un parc que no és molt gran però si molt apreciat pels veïns i per nosaltres degut a la llarga lluita que va representar per l’ l’AVV Clot-Camp de l’Arpa i també pels seus valors històrics i paisatgístics.

8 gener 2011

URBANISMERemodelació de carrers

El carrer Xifré ja en plenes obres

A mitjans de novembre van co-mençar les obres de la primera fase de la remodelació del car-rer Xifré. El projecte abasta tot el carrer, de València fi ns a Còrsega, però ara s’executa la primera fase, de València a Rosselló. En principi dèien que les obres durarien 8 me-sos, però segurament a l’abril ja estarà quasi tot acabat.

Un projecte correcte (però hi falta Bassols)

Quan, abans de l’estiu, ens van ensenyar el projecte de remodela-ció, aquest ens va semblar correcte, doncs segueix la línia de treball acor-dada ja fa anys de millorar i ampliar voreres, posar arbrat en més carrers, millorar l’accessibilitat per a disca-pacitats, etc. El que potser es podria questionar és que, en un moment en què es fan importants retallades en algunes de les inversions socials previstes pel barri (en equipaments com la biblioteca o en casals per a gent gran), aquesta important inver-sió potser s’hauria d’haver dedicat ara a inversions més prioritàries socialment. Sí que és veritat que el carrer Xifré necessitava una millora en profunditat (com d’altres del barri : Sant Joan de Malta, Amargor,...que també tenen voreres deficients, pa-viment en mal estat,...), però podia “aguantar” una mica més si els diners s’haguessin dedicat a una inversió

social eficaç. En tot cas ens alegrem d’aquesta millora que, evidentment, es mereixen els veïns de la zona i la única pega important (a part de la pèrdua de places d’aparcament que s’haurien d’haver compensat amb la construcció de l’aparcament soterrani de la Plaça Heroïnes de Girona que fa tants anys que prometen) és que no preveu ni inclou la remodelació del carrer Bassols. Ja fa anys que reivindiquem també la remodelació d’aquest petit carrer (del que, per cert, es reivindica el canvi de nom) que té una estructura que no és gens adequada a l’ús que se’n fa des de que es va fer la zona per a vianants del carrer Rogent. Hem demanat al Districte que s’inclogui aquest carrer en la remodelació actual, però se’ns ha dit que no, per motius pressupos-taris. Potser és comprensible que en aquests moments no es vulgui/pugui ampliar la inversió, però creiem que hi havia solucions (les vam plante-jar) per evitar que ara es remodeli una part de la cruïlla Xifré-Bassols i que d’aquí pocs anys s’hagi de refer aquest part. Què hi farem ...

Com dèiem, el projecte preveu ampliar les voreres (passaran a tenir 3,2 metres), plantar arbrat a les dues

voreres, refer a fons la pavimentació, nova xarxa d’embornals, soterrament de línies aèries, nova xarxa d’enllu-menat i de reg, nou mobiliari urbà, així com la rehabilitació de la xarxa de clavegueram. Com sempre les obres estan fent patir a veïns i comer-ciants, però el resultat final sembla que compensarà.

Si durant les obres hi ha algun pro-blema (fora dels normals en aquests casos) o voleu fer alguna proposta al respecte ja sabeu on estem.

>> És una llàstima que no es faci també Bassols.

>> Hi haurà més espai pels vianants.

9gener 2011

TUNEL DE L’AVE URBANISME

PER FI !!!!!

Per fi! Els veïns i veïnes dels entorns del carrer Mallorca i carrers Clot, Espronceda, Trinxant, Biscaia etc, es veuen lliures d’obres i maquinària que fa més de dos anys venien ocupant

l’espai públic de for-ma bastant desorde-nada, amb motiu de les obres del AVE. Fet pel qual l’Ajun-tament, eludint totes les responsabilitats al respecte, no s’ha preocupat de posar cap tipus de solució, o si més no, de veu-re la possibilitat de compensar d’alguna forma a tots aquests veïns i veïnes, i bo-

tigues, que tant han tingut que patir durant aquest temps.

Per fi, s’acaben els mals de cap per tindre que sortir de casa a fer quelcom d’allò més natural, com ara, comprar,

anar al forn, a la farmàcia, treure les escombraries, anar a treballar, passe-jar. Tantes i tantes coses que es fan a diari, algunes sense donar-li impor-tància, fins que algú, per necessitat o pel que sigui, ve i ens omple de traves el nostre dia a dia, amb maquinària, rasses, balles i tota mena d’ andròmi-nes que impedeixen el normal desen-volupament diari de la nostra humil existència..

Per fi, la maleïda tuneladora Barcino ha marxat del nostre barri i ens deixa fer el que fèiem abans de sentir parlar d’aquest maleït túnel. Esperem que quan els trens comencin a circular no facin vibrar totes les nostres llars, com si fóssim a la muntanya russa, i no hagin d’estar tota la nostra vida maleint aquest túnel.

10 gener 2011

Tunel de l’AVE URBANISME

“Que bé que ho hem fet !” (a continuació: aplaudiments)

Després del “tripijoc” del canvi de trajecte del túnel de

l’Ave, després de la poca informació i participació real

que hi ha hagut, després dels greus perjudicis que han

ocasionat les obres a comerços i veïns, ... han refet

el carrer Mallorca amb voreres més amples. Bé, això

és lògic i esta bé, però: hem d’aplaudir molt per a

tot plegat ?. Com que sabien que ni la AV ni molta

gent del barri aplaudiria gaire, van decidir anunci-

ar la inauguració de forma ràpida i sense avisar a les

entitats més implicades (Plataforma Ave pel litoral, AV). Ja ens

ho esperavem, però: calia fer-ho en plena campanya electoral al Parlament

(fregant la il·legalitat) i amb una despesa tant gran (grans inflables per nens, dos grups de

musica, pica-pica, etc.) ? Fora de campanya electoral potser seria “normal” vist com es fan

les coses però fer-ho en campanya electoral és ............diguem que lamentable.

Més endavant abordarem en pro-funditat tot el que ha significat el tema de l’AVE, des de el punt de vis-ta de l’Associació de Veïns, tant per el nostre barri, com per la ciutat de Barcelona i Catalunya. Com a entitat exposarem tot el que pensen sobre aquest tema, però la preparació de la festa major i el desenvolupament dels diferents actes fan molt difícil abordar-lo ara.

Pensem que ara es moment d’ale-gria, i temps per poder gaudir, per fi¡¡¡ d’uns carrers gairebé nous, amb voreres amples per passejar i per gaudir. De poder tornar a fer el que

durat més de dos anys hem tingut que fer amb tants impediments. De gaudir ¡per fi¡ de la fi del soroll de les màquines, De no tindre tanta pols a casa, d’anar a les botigues de la zona, que tant han patit la falta de clients durant tot aquest temps.

Com sabeu, la inauguració oficial es va fer el dissabte 6 de novembre. Sembla ser que pel que ens heu in-format els veïns l’acte va anar força bé. També sabem que va costar uns quants diners (es veu que per fastos, de crisis no n’hi ha) Nosaltres no hi vam poder assistir ja que ni tant sols es van dignar a invitar l’Associació

de Veïns. L’argument per no fer-ho, que nosaltres hem estat molt crítics amb el tema del AVE, o el que és el mateix, que no estem d’acord amb el seu plantejament. Senzillament, ens sembla una falta de respecte, a més de no acceptar la critica a les seves actuacions, que de fet ho fan bastant sovint.. En tot cas, nosaltres en tenim prou amb el recolzament del veïns i veïnes del barri. Si les Administraci-ons pensen que pel fet de fer aquesta mena d’actuacions suposaran que estiguem mes d’acord amb les seves polítiques, tranquils que per aquesta via no ho aconseguirem mai.

11gener 2011

LA “SOCI” I EL BARRI

ASSEMBLEA

Assemblea General Ordinària : dimecres 19 de generBenvolguts socis/es:

Ens plau convocar-vos a l’Assemblea General Ordinària de socis, que tindrà lloc al nostre local el proper 19 de gener, a les 7 del vespre en primera convocatòria i a 2/4 de 8 en segona convocatòria. L’ordre del dia serà:1. Memòria d’actuacions de l’any 2010 2. Presentació i aprovació, si s’escau, del balanç econòmic de l’any 2010.3. Presentació i aprovació, si s’escau, del pressupost econòmic per l’any 2011, mantenint la quota anual de soci

en 19 euros4. Proposta d’apujar anualment, a partit de l’any que ve, la quota de soci en un mínim d’un euro.5. Proposta d’una major utilització del correu electrònic com a via de comunicació entre socis i la Junta.6. Torn obert de paraules

Demanem a tots els socis la seva assistència i participació en l’Assemblea. Esperant comptar amb la vostra participació en aquest acte, us saludem atentament,

Marcel·lí Belloso Miquel CatasúsPresident Secretari

Barcelona, desembre del 2010

ASSEMBLEA

Assemblea de socis Extraordinària per renovació dels estatuts de l’entitat

Dia: 19 de generHora: a les 8 del vespre en primera convocatòria i a 2/4 de 9 en segona Lloc: al nostre local

A continuació de l’Assemblea General Ordinària, aquest any celebrarem una assemblea extraordinària per rea-litzar el tràmit de renovació dels estatuts de l’entitat, d’acord amb la nova normativa de la Generalitat.

La proposta de nous estatuts segueix les recomanacions de la Favb i la Confav. Podeu consultar els estatuts actuals de l’entitat i els que es proposem com a nous en la nostra secretaria, en l’horari habitual, o també en la nostra pagina d’Internet.

Tot i que els canvis en els estatuts són més formals que de fons, creiem que aquesta assemblea pot ser una bona oportunitat per debatre sobre el funcionament de l’entitat. Esperem comptar amb la vostra assistència.

Marcel·lí Belloso Miquel CatasúsPresident Secretari

Barcelona, desembre del 2010

12 gener 2011

SOLIDARITAT

Solidaritat amb els d’aquí, solidaritat amb els d’allà (Sàhara)

Les difícils circumstàncies que pas-sen algunes famílies del barri, i d’arreu del país, per les conseqüències de la crisi econòmica, reclamen de tots un reforç de la solidaritat i l’ajut mutu. Com a entitat estàvem pensant en fer algun acte sobre el tema i afegir-nos a les campanyes que ja fa temps organit-za la Coordinadora d’Acció Social del Clot-Camp de l’Arpa i, de fet, aquesta és la nostra intenció. Però, com que hem vist que durant aquest mes de gener l’entitat del barri Sant Martí amb el Sàhara també estarà fent recollida d’aliments i articles d’higiene personal per enviar als camps de refugiats sa-harauis de Tinduf (a través de la 17a. Caravana catalana d’ajut humanitari pel Poble Saharaui), hem cregut que seria bona idea oferir ara el nostre local per fer la recollida per a les dues finalitats. Si els d’aquí pateixen l’atur i la pobresa, els del Sàhara pateixen la pobresa de l’exili en el desert i el patiment per la molt greu repressió que cau sobre els seus familiars que estan en terreny dominat pel Marroc.

Per tant, convidem a tothom a fer una aportació solidària en tots dos temes. Els productes aportats es distri-buiran (si el donant no diu el contrari) per meitats, en un tema i un altre, excepte en el cas de que algun dels productes no sigui apte per un llarg transport pel desert.

Productes més adequats per la solidaritat amb “els d’aquí”:arròs, pasta, llegums, sucre, oli, su-cre, ...

Productes més adequats per la solidaritat amb el Sàhara:oli, llenties, arròs, sucre, gel, xampú, sabó en pastilla, .....

Us convidem a portar els productes al nostre local l’abans possible i en l’horari normal: de 6 a 9, de dilluns a dijous. Creiem que és bona idea por-tar els productes per parells, un pels

d’aquí i un altre pel Sàhara. També recordem que els productes destinats al Sàhara es poden portar al Centre Cultural La Farinera.

Si aquest serà un any dur per a molts, ha de ser també l’any de la so-lidaritat i l’ajut mutu. No només es pot ajudar amb donacions de productes, potser ajudant a un veí que pot ser desnonat pel banc, ... o d’altres mane-res. Si tu pots i vols ajudar en aquest sentit, t’animem a venir a “la soci” o a alguna de les entitats de solidaritat del barri.

No us n’oblideu: porteu els productes el més aviat possible!

13gener 2011

TEMA CENTRAL

Anys i anys treballant pel barri...

Bé, ja n’hem fet 35. Per celebrar-ho hem fet un sopar de socis i al mateix temps hem seguit fent les activitats normals de “la soci”. En uns temps tant problemàtics i complexes, amb tanta feina entre mans (retards i incompliments en temes de barri, la crisi i les seves conseqüències, projectes de l’AV en marxa, etc.) hem preferit posposar els actes típics d’aniversari (balanç històric, exposició, actes protocol·laris, etc.) per quan en complim 40. Esperem que llavors tinguem ja una situació social, econòmica i política més normalitzada. Sigui com sigui, estem segurs que a la Associació de Veïns i Veïnes del Clot-Camp de l’Arpa li queda una molt llarga i interessant vida per davant, seguint la seva trajectòria històrica de treball directe amb els veïns, prioritats socials i ecològiques, independència de criteri i col·laboració amb tothom, etc.. El món ha canviat molt, i ho segueix fent, però la lluita social des dels barris té igual o més sentit que fa 35 anys. Calen noves formes i replantejar alguns temes però la lluita segueix sent la mateixa: per una societat justa i democràtica i un barri actiu i amb qualitat de vida.

En aquestes pàgines publiquem algunes fotos dels actes celebrats i us n’anunciem dos de nous, que serviran per concloure (de moment) la refle-xió sobre les AAVV i l’evolució històrica del país en els últims 30-35 anys.

a.gines publiquem algunes

elebrats i us

V a

ms

>> El local està obert de dilluns

a dijous, de 6 a 9, però sempre que

podem, i hi ha ocasió, sortim al carrer per parlar amb els

veïns, escoltant les seves queixes i propostes, explicant el que fem...

>> El treball en Junta Oberta, els dimarts, segueix sent la base del funcio-

nament de l’AV. Recordem que qualsevol veí pot assistir-hi lliurement

Anem pels 35, seguim endavant i ho celebrem

14 gener 2011

35 anys de lluita per una ciutat humana i amb qualitat de vida, per uautogovern i amb una llengua i cultura consolidade

Com veieu feina no en falta.... hi vols posar el te

Del feixisme de Franco a la di

>> El 3a Fira d’Intercanvi de Joguines es

va fer durant la Fira Boja de la Festa Major,

organitzada per CEPA i l’AV, amb un èxit

important de participació.

>>

principi en l’Assemblea

lluita per aconseguir que la “sortid

socials, sinó construint un nou sis

dignitat de les persones. L’A.S. es

ticipació, individual o col·lectiva, d

Ateneu del Clot.

>> A l’acte d’homenatge a la Maria Eugènia hi va assistir molta gent, que la coneixia i se l’estimava. Es

va passar un audiovisual i es van fer diversos parlaments sobre diversos aspectes i etapes de la vida de la nostra com-

panya i amiga, que va morir el passat mes d’agost. Va quedar clar que ella va deixar una forta empremta en molta gent del barri i que

seguirà sempre en els cors dels que la vam conèixer

mava. Es

vida de la nostra com

15gener 2011

TEMA CENTRAL

>> En el sopar es van trobar membres d’antigues juntes

de l’AV, la gent que ara està tirant endavant l’entitat i veïns

i veïnes que van voler participar en la celebració. Amb el

pastís i els brindis vàrem desitjar llarga vida a “la soci”

per una societat justa i cohesionada, per un país pròsper amb un ple ades i també per un món més equitatiu i sostenible.el teu “granet” de sorra ? truca’ns , vine al local

a dictadura de “els mercats”:

>> L’AV participa des del

semblea Social del Clot-Camp de l’Arpa per contribuir a la

a “sortida a la crisi” no sigui per anar enrera en la història, perdent drets

nou sistema econòmic que respecti la democràcia, els drets socials i la

’A.S. es reuneix cada 15 dies en el local de l’AV i està oberta a la par-

ectiva, de tothom. L’acte de la foto de la dreta es va fer a La Farinera,

>> Per difondre diferents

temàtiques, normalment

d’actualitat, organitzem també

xerrades i debats que ajuden

a la gent més interessada a

informar-se a fons i a expressar

les seves opinions i preguntes.

En les fotos es veuen les dues

últimes xerrades, una sobre els

sistema de pensions i l’altra

sobre el 70e. aniversari de

l’assassinat del President Lluís

Companys.

16 gener 2011

TEMA CENTRAL

Per treballar en els objectius del 2011...:• Plantejar les prioritats del barri pel proper mandat municipal

En el proper Butlletí us preguntarem la vostra opinió i recollirem les vostres propostes• Aprofitar millor les possibilitats d’Internet i les noves tecnologies

Millorarem la pàgina d’Internet i mitjançant les noves tecnologies provarem d’ augmentar la informació i la participació activa dels veïns i veïnes • Fer una campanya per aconseguir nous socis i sòcies

Cal fer una campanya per acostar l’AV a les noves generacions i als nous veïns que potser no la coneixen o la miren amb llunyania.

... i en el de sempre:Lluitar pels equipaments i serveis públics (en quantitat i qualitat), per unes

zones verdes suficients, per un barri viu, solidari i unit, .... Ah! i reclamar que el nou govern municipal sigui més complidor, tingui polítiques reals més pro-gressistes i que estigui més obert a la participació ciutadana.

La història (la nostra també) demostra que si es lluita s’aconsegueixen aven-ços (no tot, però si coses importants). Amb la resignació i el conformisme “els altres” fan i desfan. Un altre futur és possible, vine a fer-l’ho amb nosaltres! (que ja tenim 35 anys d’experiència).

Hem organitzat dos actes que d’alguna manera serviran per cloure els actes del 35 aniversari ja que incideixen en els orígens del moviment veïnal i en la pers-pectiva històrica del treball de les AAVV:

Presentació del llibre “Construint la ciutat democràtica: el moviment veïnal durant el tardofranquisme i la transició”

Dia: dimecres 2 de febrerHora: a 2/4 de 8 (19,30 h.) Lloc: al nostre local

Dos veïns del barri que han col-laborat en la redacció d’aquest llibre, editat per la Confav i la UAB, ens explicaran els resultats del seu anà-lisi del moviment veïnal dels anys 60 i 70. Serà interessant veure les similituds i diferències respecte a l’actualitat i veurem quines conclusi-ons se’n pot treure de tot plegat.

23-F : Tertúlia : Cops d’estat dels “tricornis” i cops d’estat dels espe-culadors financers

Dia: dimecres 23 de FebrerHora: 2/4 de 8 (19,30 h.) Lloc: al nostre local

Creiem que el fet de què aquest any 2011 faci 30 anys de l’intent de cop d’estat militar, de Tejero, Milans del Bosch, etc.) és un bon motiu per analitzar com els pode-rosos (anomenats també poders fàctics) influeixen i/o manen en els governs dels estats europeus actuals i, sobretot, per reflexionar sobre que es pot fer perquè ni els militars, ni els tribunals tramposos ni els financers imposin els seus interessos per sobre de la voluntat popular. Per ajudar a enfocar aquest tema convidarem a algun politoleg progressista i després, entre tots, intentarem treure alguna conclusió que ens serveixi en la lluita que s’haurà de portar durant els propers anys per aconseguir una democrà-cia més forta i autèntica.

I seguim!

17gener 2011

ASSEMBLEA SOCIALAssemblea Social Clot-Camp de l’Arpa

Comerciant, si et vols anunciar a El Butlletí truca’ns i t’informarem

675 842 967

L’assemblea social del Clot-Camp de l’Arpa (ASC) fa mig any que s’ha posat en marxa. Va néixer el passat més de juny fruït de la necessitat d’afrontar una crisi econòmica que estem patint tots i que amenaça amb greus retallades en drets socials. Diversos col·lectius del barri vam decidir afrontar aquesta situació des de l’escala de barri, que és el territori en el qual es desenvo-lupa la nostra vida quotidiana, el lloc on ens relacionem amb els altres, on comprem, on passem bona part del nostre temps, el lloc també on tenen lloc reivindicacions i lluites, el lloc, en definitiva, que coneixem perquè hi vivim, o si més no, el lloc que ens resulta més proper i en el qual ens hi

Assemblea Social del Clot-Camp de l’Arpa: el barri es mou davant la crisi

identifiquem.La pregunta bàsica de la qual es va

partir va ser: què podem fer, nosal-tres, els veïns i veïnes del Clot-Camp de l’Arpa per poder donar solucions en vers a aquesta crisi? Com podem ajudar a la població més desprotegida del barri (gent a l’atur, pensionistes, joves amb contractes escombraria…)? Quines alternatives podem trobar entre tots, aquí, al nostre barri, per afrontar aquest moment crític al qual ens avoca aquest sistema? Com que acabem de començar, les idees es couen a cada assemblea, que recordeu que és to-talment oberta, esteu tots convidats, els 1ers i 3ers dijous de cada mes, a les 20h, al local de l’Associació de Veïns del Clot Camp de l’Arpa. El tema que volem posar en marxar de forma immediata és el Punt d’Informació Laboral (PIL), un servei que ofereixi de forma gratuïta assessorament sobre temes laborals (contractes, ajudes, formació, etc…) per tal d’orientar, aconsellar i informar a les persones que

ho necessitin. Al Butlletí de Maig-Juny d’aquest any ja va sortir un article a on s’aprofundia en el tema PIL.

El que sí que vam tenir clar des de el primer moment és la nostra posició ferma de rebuig envers les mesures de retallada de drets que venen imposa-des pel govern. Les primeres accions que vam prendre van ser conseqüència de l’anunci per part del govern d’apro-var una reforma laboral que ens va semblar un atemptat contra la classe treballadora i els seus drets laborals. Vam organitzar la primera mobilització: vam organitzar una cassolada el dia 22 de Juny a c/Meridiana amb c/Aragó, a la placeta de la boca del metro. Varem convidar a tothom al cinefòrum, el 22 de Juliol, on vam projectar la pel·lícula: ‘Capitalismo: una historia de amor’ del Michael Moor, van trobar la temàtica adient. Quan els sindicats majoritaris van anunciar la vaga general, l’as-semblea va decidir recolzar aquesta protesta i es van dur a terme diferents accions per tal de mobilitzar el barri

18 gener 2011

Assemblea Social Clot-Camp de l’Arpa ASSEMBLEA SOCIAL

cap a la vaga: una xerrada sobre la reforma laboral, una taula informativa a la Plaça del Mercat i un cercavila pels carrers del barri el dia abans de la vaga general.

Vam aprofitar les festes del barri per tal de fer-nos més visibles i de que la gent es pogués apropar i conèixer-nos. Van posar una barraca a les Festes Alternatives i vam tenir un espai a la Fira Boja. Dins dels actes del rerafestot de la Festa Major vam fer un acte de presentació de l’ASC, sota el títol ‘Autoorganització des dels barris: propostes de l’Assemblea Social del Clot Camp de l’Arpa per des-prés de la vaga del 29 S’ el passat 16 de novembre, a la Farinera, Ateneu del Clot, on vam convidar a l’Assemblea pels Drets Socials de Gràcia i l’Assemblea pels Drets Socials de l’Eixample, vam escoltar les propostes i idees de la gent que va assistir a la taula rodona.

Actualment les retallades continuen anunciant-se, moltes famílies continuen sent desnonades perquè no poden fer front al pagament de les hipoteques, altres no arriben a fi de mes, l’atur continua en una taxa propera al 20%, la pobresa és una realitat quotidiana, es continua parlant del pagament de la sanitat pública, les ajudes a la dependència no arriben, les ajudes socials s’escurcen, el sistema de pensions es vol privatitzar...

La vulneració dels nostres drets continuarà de for-ma permanent fins que les persones que sustentem l’economia, la classe treballadora, no ens aixequem i diguem prou com a l’Estat Grec o l’Estat Francès. A Barcelona, mentrestant, s’està duent a terme un treball de coordinació entre els diferents Comitès, Plataformes i Assemblees Socials existents a la ciutat i rodalies, a través de l’Assemblea de Barcelona per tal d’organitzar la resposta.

Estigues atenta de les convocatòries i participa-hi. Ens veiem a les assemblees, places i carrers. La lluita és l’únic camí.

És en aquest context que la unitat popular, la de les classes treballadores, d’aquelles que realment patim la crisi, es fa més necessària que mai i la responsabilitat col·lectiva es fa major.

Mou-te pels teus drets! Vine i participa a l’assemblea social

del Clot-Camp de l’Arpa!

>> Cassolada en contra de la reforma laboral al mes de juny

>> Barraca de l’ASC a les festes del barri

>> Xerrada sobre la reforma laboral

19gener 2011

PENSIONS

Present i futur de les pensions públiquesEn poc menys d’un any el govern del PSOE ha dut a terme un conjunt de mesures que no sols suposen un atac flagrant als drets socials de la classe treballadora, sinó que donen per fina-litzat el procés de desmantellament de l’estat del benestar començat a princi-pis dels anys 90. En poc menys d’un any, el govern del PSOE ha retallat de forma desmesurada la despesa pública en protecció social amb la supressió del xec nadó, amb la reducció i res-tricció de les ajudes per dependència, amb la congelació de les pensions per al 2011. Ha rebaixat un 5% els sous de metges, professors, professionals del sector assistencial, educadors i treballadors socials, així com el dels treballadors de les empreses públi-ques que donen serveis estratègics necessaris presents en la nostra quo-tidianitat. Ha aprovat per decret-llei una reforma laboral que consagra la

temporalitat, que no només abarateix fins a la gratuïtat l’acomiadament sinó que el subvenciona a compte del Fons de Garantia Salarial (FOGASA), que augmenta les causes del mateix fins al punt que aquest es consideri justificat quan l’empresari pugui pre-veure futures pèrdues, que menysté la negociació col·lectiva prioritzant la seva descentralització i arribant a quedar el conveni sense efecte quan es doni aquesta hipotètica previsió de pèrdues, que rebaixa les quotes empresarials a la seguretat social, que regula la funció de les ETT en sectors com l’administració pública, que cri-minalitza els aturats amb l’enduriment del manteniment del subsidi. Cal dir que aquesta reforma laboral que va ser contestada amb una exitosa vaga gene-ral, va venir acompanyada d’una brutal ofensiva antisindical característica del més autoritari dels règims impulsada

amb meritòries excepcions per gran part de la classe política i dels mitjans de comunicació. A això cal sumar-li uns Pressupostos Generals de l’Estat per a 2011 marcadament antisocials caracteritzats per la màxima de qui més té no és qui més paga.

En plena guerra civil contra els con-troladors aeris, l’última mesura abor-dada pel govern espanyol per tractar de calmar els atacs especulatius al deute públic (que en una setmana va arribar a doblar l’interès que es paga pel deute públic alemany fins a situar-se en un 5,4% i que el diari Público xifrava en 3.000 milions d’euros de pèrdues per a les arques públiques) ha estat l’elimi-nació de l’ajuda de 426 € als aturats, la privatització d’AENA (principalment,

20 gener 2011

PENSIONS

la gestió dels aeroports del Prat i de Barajas) i les loteries, la reducció d’impostos a les Pymes (empreses de fins a 250 treballadors) i la cessió de les politiques de foment del treball a empreses privades de col·locació.

Finalment, el 28 de gener, el Con-sell de Ministres té la intenció de presentar la proposta de reforma del sistema públic de pensions per tal de reduir-ne l’abast i la cobertura, es a dir, pagar menys pensions. Les mesures principals són la d’allargar l’edat legal de jubilació als 67 anys i la d’allargar també el període de càlcul per a la base reguladora que ens donarà la quantia de la pensió, dels actuals últims 15 anys cotitzats a 20 o 25. Finalment es proposa que enlloc dels actuals 35 anys de cotització per rebre el 100% de la pensió, en siguin 40. Amb aques-ta reforma, l’Estat espanyol compleix tot el paquet de mesures d’aprimament de l’estat social obligades per les políti-ques d’estabilització pressupostària de la Comissió europea resumides en la sacra política del dèficit 0 ( com si els estats haguessin de ser empreses en busca del benefici), i recomanades pel Fons Monetari Internacional amb l’ob-jectiu d’injectar confiança als mercats. Però, quina és la realitat de les pen-sions a l’Estat espanyol? Com és que els reiterats pronòstics de fallida del sistema públic de pensions elaborats pels grans lobbys financers han quedat en això, en simples pronòstics, davant la indiscutible fortalesa financera de la caixa de la seguretat social?

El sistema públic de pensions s’ha de reformar, es veritat. Però s’ha de reformar per pagar més pensions, du-rant més temps i d’una major quantia. En aquests moments, l’Estat espanyol destina el 9 % del PIB a les pensions, molt per sota de la mitjana de la U.E-15. Actualment, la situació financera de la seguretat social és positiva. Ha generat un superàvit (ingressa més que gasta) de 8.000 M.€ l’any 2008 y uns altres 8.000 M.€ el 2009, es-sent la previsió per al 2010, amb el 20 % d’aturats (el 40 de joves), de 2.700 M€. Cal afegir a això que el

>> Si un diputat del PSOE, que a més és economista, ho diu tant clar deu ser que la “jugada”

de retallar als treballadors per donar als financers és més que evident i hi ha algú que té la

decencia d’admetre-ho (retall de El Periódico)

Fons de Reserva puja a uns 60.000 M€. Totes aquestes dades positives, en un sistema en que l’atur estructural (aquell atur que per les peculiaritats d’una economia, es considera inherent a aquesta) és del 10% essent l’actual del 20% ( menys actius ingressant i més actius gastats fruit dels subsidis), ens dona encara més arguments per demostrar la sostenibilitat del sistema públic de pensions i reivindicar una reforma encaminada a pagar més pensions.

Però per contra, el govern i els lobbys financers introdueixen el factor del creixement demogràfic i l’augment de l’esperança de vida per argumen-tar que en aquestes condicions, el sistema farà fallida en 40 anys. No es estrany, doncs els bancs aspiren a una privatització de la protecció social (protecció per qui la pugui pagar) per fer-se amb el mercat dels productes de previsió i plans de pensions, que de fet el govern ja n’està potenciant el consum amb importants desgravacions fiscals. Però com apunta el professor Vicenç Navarro, en la proporció d’ 1,75 treballadors per jubilat que es donarà d’aquí a 40 anys (actualment es de 4 a 1), els economistes de FEDEA (la fundació més important dels sector financer espanyol) no tenen en compte que fruit del lògic augment de la pro-ductivitat, “en 2050 cada trabajador

producirá mucho más del doble de lo que produce un trabajador ahora, con lo cual podrá sostener más del doble de pensionistas que ahora.”

Abans de retallar de forma dràstica els mitjans de subsistència del sector més dèbil de la societat, no seria més lògic aprofundir en el desenvolupa-ment dels serveis públics de l’estat del benestar (sanitat, educació, llars d’infants, serveis socials, assistencials i de dependència, polítiques de viven-da pública i foment del treball) per generar més ocupació, i per tant, més cotitzants. O avançar cap a un canvi de model productiu alhora que un procés de reorganització industrial (formació, inversió en I+D i eficiència en la or-ganització del treball ). O una reforma estructural que permeti al 48 % de les dones que estan fora del mercat de treball integrar-se amb plena igualtat de condicions i amb un màxim res-pecte pels seus cicles vitals. O d’altres mesures més concretes com la de no sucumbir al xantatge empresarial dels ERO’s que et prejubilen als 52 anys, la d’augmentar les cotitzacions socials dels empresaris (al contrari del que pretén la reforma laboral), o la pròpia modificació del règim de cotitzacions per a que aquesta sigui progressiva i no regressiva, ja que actualment, tots els cotitzants independentment de la seva renta, cotitzen el mateix (4,7,

21gener 2011

PENSIONS

Els “tècnics” pagats pel sistema de la cobdícia i el pirateig financer ja deliren

Està cada vegada més clar que els “taurons financers” no en tenen mai prou en la seva carrera embogida de treure als pobres per donar als rics. Ara han vist que la “solució” al tema de les pensions és que la gent es jubili més enllà del 67. Com no se’ns havia ocorregut: si la gent es ju-bila als 70, 75 o 90 el sistema tindrà superàvit !!! . N’hi ha per matar-los ! (en sentit figurat, som gent pacifica, en absolut resig-nats, “cabrejats”, però pacífics). Si “no somos tontos” els hem de parar els peus o ens tornaran al segle XIX.

Reforma de les pensions: què és veritat i que no?

1,55 i 0,10). Fins a la situació insul-tant per la qual a partir d’un tope de renta es deixa de cotitzar. Finalment, hem de continuar acceptant el dogma freqüentment generalitzat de que l’au-tofinançament és la única via d’ingrés a la caixa de la seguretat social? Seria possible posem per cas, finançar-la amb un impost que gravés les rendes del capital?

El sistema públic de pensions forma part d’un sistema de prestacions so-cials que té com a finalitat assegurar

mitjançant polítiques redistributives el benestar de les persones que ja no estan en condicions de treballar. És un dels pilars fonamentals de l’estat del benestar, i per tant, un valor d’interès general i de prioritat política el qual no pot convertir-se en cap cas en un negoci. Aquest sistema no és només sostenible sinó que encara ha d’ei-xamplar més la seva cobertura per a que els treballadors que han construït el nostre present, puguin viure el futur amb dignitat.

(Demostració de que no hi ha cap necessitat econòmica ni de-mogràfi ca de fer una retallada com la que ara volen imposar)

Dia: dilluns 24 de generHora: a les 8Lloc: en el nostre local

Hem convidar al professor J. Gonzalez , de la Universitat de Barcelona, que és especialista en el sistema públic de pensions a que ens expliqui de forma clara quines són les coses certes en aquest debat i quines altres són simples hipòtesis de futur (algunes fetes “amb molt d’interès”).

Si us voleu acostar a la veritat sobre el tema no podeu faltar a aquesta xerrada-debat.

XERRADA-DEBAT

ULTIMA HORA: sembla que finalment la reforma que vol fer el govern serà més dràstica i injusta del que es preveia i per tant es convocarà una vaga general pel dia 26 o 27 de Gener. Us animem a participar-hi així com també en col·laborar en els actes que l’Assemblea Social del barri pugui convocar al respecte. Suposem que el dia abans de la vaga es farà també una cercavila pel barri. Informeu-vos en la pagina d’Internet: http://assembleasocialclotcampdelarpa.blogspot.com No ens resignem! lluitem pel que es just! lluitem per un futur digne!

22 gener 2011

MEMÒRIA HISTÒRICA

Guarda amb molta cura tots els documents que ha anat recopil.lant al llarg dels anys, així com les foto-grafies. Malgrat tenir molts papers a les mans, els records no acaben de trobar un ordre a la seva memòria, que, després de tants anys, barreja moments, dates i cares amb facilitat. Però és normal que Ramón Durán, veí del carrer Coronel Santfeliu –tot i que va néixer al carrer Cabanyol, 3, el 1938 en ple bombardeig, però només hi va viure un any- no tingui records clars del seu pare i la seva relació amb Lluis Companys. Els fets van passar quan era molt petit i quan ha tingut més conciència de tot el que havia passat i la curiositat va provocar les comprensibles preguntes la seva mare va prohibir parlar a casa del passat i les coses doloroses que havien portat a casa seva moments terribles, com la detenció del seu marit i el temps de presó. Durant molts anys, la mare d’aquest veí de Poblenou es va oposar a qualsevol conversa que fes aparéixer mots com exili, guerra, franquisme… Massa

Ramón Durán recorda el passat del seu pare i la relació amb Lluis Companys

L’esforç de la memòriadolor. Tot i així, Ramón fa un esforç i comença a lligar caps i posar en ordre algunes de les històries que, sense que la seva mare els sentís, li expli-cava el seu pare. Així és com Ramón Durán fill va saber que el seu pare, nascut al carrer Escultores Claperós, va coincidir amb en Lluis Companys a la presó del vaixell Uruguay, i als camps de refugiats francesos d’Arge-lers. Va surgir entre ells una estreta amistat per les circumstàncies en què es van conéixer.

Quan el seu pare tenia 28 anys va ser detingut per considerar-lo un rojo subversivo, d’acord amb uns docu-ments que guarda Durán, per ser un “individuo peligrosísimo”. Reconeix que el seu pare va mantenir una estreta amistat amb el polític català, però no aconsegueix rescatar gaires records més. El que sí comenta és la celebració que en octubre de 2010 es fa en homenatge al setantè aniversari de l’afusellament de Lluís Companys amb diversos actes oficials i d’enti-tats cíviques en els quals són molts els que tornen a reclamar l’anul·lació

del judici. El vint-i-nou de setembre de 2008, en un acte solemne a la Ge-neralitat de Catalunya, la cònsol ge-neral d’Alemanya i el cònsol general francès a Catalunya, en representació dels respectius governs, assumiren la responsabilitat en la detenció i depor-tació del president Lluís Companys, lliurat als franquistes.

Homenatge a Companys

Lluís Companys va ser detingut per les forces del Govern alemany a Baule-les-Pins (Bretanya) a l’agost de 1940, i li van aplicar l’extradició per portar-lo a Espanya. Després d’un consell de guerra sumaríssim, fou afusellat,ç el 15 d’octubre de 1940, al castell de Montjuïc. Des del 1985, les seves despulles reposen en un mausoleu, al Fossar de la Pedrera. Després del franquisme i amb la reinstauració de les institucions de-mocràtiques a l’estat espanyol, tant la trajectòria personal i política com la mort de Lluís Companys han estat objecte d’un gran nombre d’estudis,

debats i homenatges d’autors de procedència ideològica i generació diverses. De fet, són moltes persones les que reivindiquen la memòria de la seva figura com a símbol de Catalunya, en tant que van ser un règim totalitari que va suprimir un govern democràtic per la via de la repressió i la violencia. La Comissió de la Dignitat, així com alguns partits polítics i representants de la societat civil catalana han demanat al govern espanyol l’anul·-lació del judici sumaríssim pel qual Lluís Companys fou afusellat.

23gener 2011

SANITAT

Què farà el nou govern respecte a la sanitat ?UNA CATALUNYA MILLOR, aquest es el lema de CIU en les darreres elec-cions de Catalunya, que van guanyar el 28 de novembre de 2010.

Les propostes de CIU en el tema de la salut se iniciaven en el següent text:

“ 1.2. SALUTLa salut i l’atenció sanitària són

dos elements essencials per a la cohesió i el benestar d’una socie-tat, i s’han de mantenir i potenciar. L’esperança de vida dels catalans ha millorat notablement els darrers anys, però encara cal millorar els in-dicadors d’esperança de vida en bona salut, lliures de dependència, amb autonomia conservada i en l’entorn personal i familiar. Vivim més anys, però cal garantir que el nivell de salut i d’autonomia per a les activitats de la vida diària millori.

En aquest sentit, les propostes de Convergència i Unió en aquest àmbit tenen com a objectiu la millora de la salut i de la qualitat de vida dels ciutadans.

Des de Convergència i Unió conti-nuem creient com a valors preferents

del sistema de salut en: la univer-salitat, l’accés a una assistència de qualitat, l’equitat i la solidaritat.

Apostem, doncs, per un sistema integral de qualitat que inclogui el tractament de la malaltia, però també la prevenció, la promoció de la salut i dels hàbits saludables, la rehabilitació, l’assistència i la re-cerca. Un sistema més àgil en què les noves formes de gestió i una col-laboració més àmplia entre el sector públic i el privat hi tinguin cabuda. Un sistema que motivi i impliqui tots els professionals.

Assolir una salut millor depèn de molts factors més enllà de l’assistèn-cia sanitària. Una política sanitària moderna ha d’entendre que els fac-tors individuals i de comportament, així com els socioeconòmics i d’en-torn, influeixen en el nivell de salut. La responsabilitat en l’assoliment d’un nivell millor de salut és indivi-dual i social alhora.

Tot i que en termes de despesa pública Catalunya encara està per sota de la mitjana dels països del nostre entorn, si les dificultats del moment no permeten incrementar els

recursos disponibles, cal mantenir i garantir, en termes reals, els recur-sos econòmics dedicats al sistema sanitari.

En aquest context, som conscients que no es poden donar als ciutadans expectatives de prestacions noves o equipaments nous si no es disposa del finançament corresponent i se n’ha demostrat l ‘eficiència en termes de millora de la salut.”

Però el candidat a la Presidència de la Generalitat per CiU, el senyor Artur Mas, rebutja el copagament sanitari, no l’anomena en el seu programa i això en sí està bé, és el que propug-nem els col·lectius de usuaris. Però a continuació diu que vol desgravar fiscalment a aquelles persones que contracten una assegurança privada: es a dir vol reduir els ingressos a Hi-senda que han de finançar els serveis públics per a tots (també els de salut), per potenciar la sanitat privada.

L’argument de la fal·làcia és que es presenta com una reducció de la despesa en sanitat pública quan de fet és un menor ingrés públic per a finançar, entre altres coses, els ser-

24 gener 2011

XERRADES

SANITAT

Ja vàrem avançar en altres ocasions que al CAP del Clot preparaven unes xerrades de tipus sanitaris i ja han fet el programa que durant l’any 2010-2011 tenen pensat de realitzar.

Es faran els dijous a les 17 hores i la propera serà:

20 de gener de 2011 amb el tema:

Consells pràctics para evitar el dolor de la artrosi de mans i espatlles

Les dels dies següents ja les anirem anunciant, i totes aniran a càrrec del personal mèdic del EAP del Clot i el lloc serà al local del

Casal de Gent Gran JOAN CASANELLES, c/ Concili de Trento, 15

veis que més necessita la ciutadania. Aquest és el camí de fer més evidents les desigualtats i de que el sistema de salut sigui una font de desigualtat, en especial per a les persones amb ma-lalties cròniques, les persones grans, les persones amb menys recursos de la nostra societat i per tant, per les que més s’hauria de vetllar des de les instàncies públiques.

La mesura que proposa CiU sig-nifica, doncs, clarament, menys ingressos a Hisenda per finançar els serveis públics, establir de forma institucional dos sistemes sanitaris, el públic pels pobres i el privat per qui s’ho pugui pagar, i per això ja se l’ajuda amb desgravacions fiscals... I per acabar-ho d’adobar, vol potenciar

la col·laboració pública-privada, quan ja està demostrat que aquest model és ineficient. La sanitat privada s’em-porta uns beneficis nets addicionals, representa menys transparència a l’hora de presentar comptes, sempre significa un sobrecost, i a més fo-menta la burocràcia administrativa, encara que es vulgui argumentar el contrari.

Anirem repassant el projecte gua-nyador del nou Govern i ens basarem en el que van prometre per controlar la eficàcia de la seva gestió, encara que hi ha punts que estan desfasats, com és el de posar en marxa la re-cepta electrònica quan ja anem per la número” 68 milions”, mostrant desconeixement del tema.

El programa sanitari es llarg i com-plex hi hem d’estudiar-lo amb atenció. No sabem si els electors ho van llegir abans d’anar a votar, però cal anar amb molt de compte perquè ens diuen que “ faran, donaran i canviaran “ i la realitat pot ser que els usuaris sortim perdent.

En el text inicial admet que la despesa sanitària a Catalunya, esta molt per sota del països del entorn i també anuncia que si les dificultats del moment no permeten incrementar els recursos disponibles, cal mantenir i garantir els serveis que ja tenim.

I de axó es tracta. No perdre cap prestacions ni serveis que pugui em-pitjorar la sanitat que fins ara estem desfruitant.

NOTA: Hem de rectificar que en al anterior butlletí varem dir que el millor dia per anar al CAP a visitar-se era el dilluns, quan es tot el contrari, el dia més saturat és el dilluns per tant, si no és per una urgència NO HI ANEU EL DILLUNS.

Tos els altres dies de la setmana es distribueix millor el personal.

25gener 2011

LOTERIA

LOTERIA DE NADAL 2010El nostre agraïment als establiments, que com altres anys, ens han ajudat a distribuir la loteria de la “Soci”. Alguns d’aquest han estat:

Bar Cuando puedas C/ Enamorats, 150 Tel. 93 245 84 03Clot Café Pl del Mercat, 20 Tel. 93 245 60 21Cafés Costarrica C/ Rogent, 19 Tel. 93 231 10 59Carnisseria Casas Mercat del Clot, parades: 80-85,90-91 Tel. 93 231 84 60Cati Carnisseria C/ Ruiz de Padrón, 56 Tel. 93 436 04 99Estudi Graf, Fotos C/ Indústria, 300 Tel. 93 347 89 47El Punt del Clot, SL C/ Clot, 93 Tel. 93 245 05 44Estanc Clot de la Mel C/ Espronceda, 267 Tel. 93 308 98 85Estanc/Papereria Paloma C/ Clot, 59 Tel. 93 245 30 59Farmàcia Jordi Jiménez Bonet C/ Trinxant, 69-71 Tel. 93 436 19 20Farmàcia J A Basté C/ Rogent, 54 Tel. 93 231 45 54Farmàcia Santigosa C/ València, 621 Tel. 93 231 06 08Forn Elias C/ Freser, 90 i 110 Tel. 93 455 61 76 Tel. 93 435 84 04 Forn Rogent C/ Rogent, 23 Tel. 93 265 65 00Bar Tres Tomb C/ Clot, 210 Tel. 93 349 41 23Bar UN DOS TRES C/ Clot, 200 Tel. 93 430 60 08Género de punto MUSET C/ Rogent, 40 Tel. 93 232 36 59Jamones El Charro, S.A. C/ Mallorca, 654 Tel. 93 352 69 37L’Òptica del Barri C/ Indústria, 273 Tel. 93 348 10 09Llegir i Escriure, Papereria C/ Sibelius, 11 Tel. 93 265 32 35Llibreria C/ Xifré, 15Maria Cases, Herbolari Pl del Mercat, 22 Tel. 93 265 93 56Natura i Vida C/ Rossend Nobas, 1-3 Tel. 93 232 02 46Onades Papereria C/ Xifré, 19-21 Tel. 93 427 73 75Perruqueria Línia 106 C/ Enamorats, 106 Tel. 93 245 86 08 Pesca Salada Asunción C/ Independència, 268 Tel. 93 232 36 10Plataforma AVE pel Litoral www.avepellitoral.info secretaria@avepellitoral.info Porto’s, Restaurante-Braseria C/ Mallorca, 582, Tel. 93 232 30 09Rellotgeria Lara C/ Rogent, 39 Tel. 93 232 13 05Super Mestres C/ Rogent, 38 Tel. 93 245 30 08Taquari Veterinari C/ Rossend Nobas, 23 Tel. 93 265 92 26Tinc Gana, Rostisseria Pl. del Mercat, 25 Tel. 93 265 78 89Tintoreria Xifré C/ Xifré, 35-37 Tel. 93 456 92 43Bar Como a casa C/ Xifré, 53 Tel. 93 455 34 90Cistelleria Talón C/ Rogent, 81 bis Tel. 93 455 37 98Bar Recó d’en Manel C/ Mallorca, Tel. 65 683 95 45Congelats Flor de Neu C/ Rogent, 27-29Forn La Palmera C/ València, 572 Tel. 93 231 50 10Sed de Llegums C/ Rogent, 124 Tel. 93 455 32 34Quiti Gràfic C/ San Quintin Òptica Nova C/ Industria, 289Carme, Moda intima C/ Industria, 312Bar Silvani C/ Trinxant, 91 Tel. 93 435 31 73Fincas Nuñez C/ Mallorca/Trinxant Jade, Moda intima C/ Mallorca, 71Farmàcia Ma Andrés Teresa C/ Trinxant/MallorcaBar La Oca C/ Mallorca/NavasBar Restaurante La Mancha C/ Mallorca, 626Bar Restaurante Torre del Fang C/ Clot, 191Bracafé C/ Clot, 89-91 Tel. 677.221-679Forn Savic Rbla Guipúscoa, 2 Tel. 93.266.04.87Bar Acañota C/ Industria, 314 Tel. 93.455.90.96Forn Més Que Pa C/ Escultor Claperós, 40 Tel. 677.030.320Bodega Sopena C/ Clot, 53 Tel. 93.231.84.60Forn El Teu Pà C/ Rbla. Guipúscoa, 12 Tel. 93.307.65.04

26 gener 2011

EL RACÓ DELS VEÏNS

Tras prejubilarme, lo primero que hice fue informarme en el Centre Cívic de Sant Martí de los diferentes cursos y talleres que se impartían. Me sor-prendió cuando me informaron sobre las Tertulias Literarias de autores clá-sicos. Desde FACEPA (Federación de Personas Participantes en Asociaciones Culturales y Educativas) tomaron la decisión de impulsar y difundir la Cul-tura a través de la Escuela de Adultos La Verneda – San Martí. Hace más de veinte años, un grupo integrado por varias personas, entre las que se encontraban: Ana Lebrón, Lola, Justo, Vicenta o Julián formaron el primer grupo de Tertulias Literarias. Se reu-nían en el Centro Cívico, y en casa de algunos miembros. El primer libro que escogieron fue “Romancero Gitano” de Federico García Lorca. Siempre consi-deré la lectura de los clásicos como mi asignatura pendiente. Recuerdo la pe-lícula de José Luis Garci, “Asignatura Pendiente”, en la que José Sacristán

Nunca es tarde para aprender…le dice a Fiorella Faltoyano: “Las veces que tu y yo debimos hacer el amor y no lo hicimos, los libros que debimos leer y no nos dejaron…” La creación de las Tertulias Literarias ha marcado un pre-cedente en la Escuela de Adultos de La Verneda. Personas que han realizado los cursos de alfabetización participan de forma activa. Clásicos como “Casa de muñecas” de Henrik Ibsen, “La Ce-lestina” de Fernando Rojas, “Madame Bovary” de Gustave Flaubert, “La casa de Bernarda Alba” de Federico García Lorca… Nos enseñan y nos hacen pensar sobre el papel de la mujer a lo largo de la historia. Participar y opinar en las Tertulias Literarias nos hace personas más libres. Para muchas per-sonas es un sueño hecho realidad. Con ello se viene abajo el tópico de que los clásicos únicamente están al alcance de personas con una cultura superior: Ana Lebrón, Julián, Vicenta, Asun-ción, Socorro, Ana Rica, Fermina… Hace más de 20 años que participan

activamente en las Tertulias Literarias moderadas por personas voluntarias. La metodología se fundamenta en la pedagogía de Paulo Freire.

Antonio Herrera

FOTOS: Romancero Gitano (primera obra). Grupo de tertúlianos con la obra: Por quién doblas las campanas de Ernest Hemingway

27gener 2011