Morella s’alça al bell mig de la comarca natural i històrica dels Ports de Morella, comarca queengloba tots els pobles que formaven l’antic terme del castell de Morella.Els Ports són un dels principals accessos des de la Mediterrània a la vall de l’Ebre, usat ja desde l’antiguitat. I el corredor principal és el que, seguint la rambla Cervera passa pel port deQuerol per a baixar cap a la vall de l’Ebre seguint el traçat del riu Bergantes.És en este punt on es troba la ciutat de Morella, als peus del seu castell que s’alça en una molafàcilment defensable i des d’on es controla el pas.

UN POC D’HISTÒRIA

Encara què des d’antic hi ha restes de poblament al llarg del terme, com les properes pinturesrupestres eneleolítiques de Morella la Vella, les primeres restes materials trobades al castell deMorella corresponen a l’edat del bronze i l’època ibèrica, èpoques convulses i amb conflictesconstants que conviden la població a encastellar­se. A l’època romana, però, no trobem capresta important a Morella. Sent una època de pau i estabilitat les poblacions romanes es venfundar al pla, destacant la ciutat de Lésera al proper Forcall, com la població més important dela comarca.

Tot i això l’origen de la ciutat cal situar­la cap al segle XI, a l’època final del califat. És en aquesta

època quan es produeix una reorganització de la frontera nord del califat i es creen una sèrie defortaleses per a defensar­la. Una d’elles serà el castell de Morella que en la seua estructura ielements més antics segueix la trama dels hisn (fortaleses) musulmans.Les primeres notícies que ens han arribat de Morella de la mà dels geògrafs àrabs la situen enles rutes que enllacen València i Saragossa.La importància estratègica de Morella augmenta al segle XII amb la conquesta cristiana de la vallde l’Ebre, passant a ser Morella una peça clau del sistema defensiu del regne musulmà deValència, juntament amb els castells de Culla, Ares, Cervera i Peníscola, importància quemantindrà al llarg dels segles.

A primeries del segle XIII la presa de Morella per Blasco de Alagón marca l’inici de la conquestadel regne de València. Per la seua importància estratègica el mateix rei en Jaume es plantadavant el castell amb la seua host (al lloc conegut com el Puig del Rei) i negocia amb Blascod’Alagón la permuta del castell i terme de Morella per els castells d’Ares i Culla de propietat reial.Des d’eixe moment Morella passarà a ser una vila reia i sempre farà costat als reis.

És després de la conquesta cristiana quan augmenta la importància de la ciutat i esconstrueixen les muralles ampliant així les antigues muralles musulmanes de tapiera. A la novaciutat comença a construir­se l’església de Santa Maria, sobre l’antiga mesquita, i durant elssegles XIV i XV es construeixen l’ajuntament i el convent de Sant Francesc. D’aquesta èpocasón també els porxes del carrer dels Porxes (Blasco de Alagón), els palaus i cases nobles ques’hi troben, així com també l’aqüeducte i l’Hospital de Santa Llúcia.

L’esplendor medieval va de la mà del comerç de la llana que floreix a les terres altes als seglesXV i XVI, i al fet de ser Morella un important nucli artesà, sobretot tèxtil, però on també es podentrobar orfebres, pintors, … Malauradament bona part d’aquest patrimoni moble va desaparèixera la guerra civil del 1936.

Pel fet de ser un enclau estratègic situat a la frontera de València, Aragó i Catalunya Morella hatingut un paper rellevant en totes les guerres que hi ha hagut, sempre al costat del rei. Al segleXIV es va enfrontar amb les tropes de la Unió entre els nobles i el rei. Al segle XV es va veureimmersa en el conflicte dinàstic provocat per la mort sense fills de Joan II i al segle XVI fou un

dels principals bastions reials a la guerra de les Germanies, on els menestrals de les ciutatscostaneres es van enfrontar amb els nobles i l’emperador Carles V.Al segle XVII es va veure afectada per la guerra civil catalana així com per diferents bandositatsentre els masovers i els ciutadans i conflictes entre els pobles i la ciutat que van acabar amb laindependència de les viles depenents de Morella, comprada al rei el 1693.

El segle XVIII va començar amb la guerra de successió al tron d’Espanya entre maulets ibotiflers. Morella va prendre part a favor dels botiflers i del rei francés i els maulets juntamentamb tropes franceses es van apoderar de la ciutat fins que en van ser expulsats al 1711 cap alfinal de la guerra.El segle XVIII fou un segle de creixement on la població i l’economia, de la mà de l’extensió de lasuperfície conreada i de l’artesania tèxtil. Però aquest creixement va acabar de sobte amb lainvasió francesa del 1808 i la guerra contra els francesos que es va estendre fins el 1814.Morella fou aleshores una plaça forta ocupada pels francesos que només es van rendir desprésd’un prolongat setge el 1813.Comença amb aquesta una sèrie de guerres que es perllonguen al llarg del segle XIX i marquenel declivi de la ciutat. La primera i més important és la primera guerra carlina, anomenada dels 7anys (1833­1840) en la qual Morella va tindre un protagonisme destacat èssent un bastió liberalenmig d’unes comarques carlines fins que el 1838 va caure en poder dels carlins i va esdevenirla capital carlina fins el 1840 quan, fortament assetjada pels liberals, va tornar al seu poder.La figura més destacada d’aquesta guerra fou Ramon Cabrera, que de simple soldat vaascendir a tinent general de l’exèrcit carlí i comte de Morella. Però no fou fins el 1843 que es vanderrotar els darrers reductes carlins de la comarca.

La guerra va retornar a les portes de Morella el 1870, quan els carlins es van alçar novament enarmes fins que van ser derrotats finalment el 1875. Per aquesta raó al llarg del segle XIX i finsben entrat el XX va haver una caserna militar a Morella ocupant el castell i l’antic conventfranciscà que va ser reformat alterant la seua estructura original.A les convulsions bèl∙liques es suma el fet de trobar­se en una zona marginal arran de laconstrucció dels ferrocarrils, cosa que va afavorir la deslocalització de les primitives indústriestèxtils que s’havien anat instal∙lant substituïnt la tradicional artesania textil. Amb tot això trobem

que la ciutat i terme de Morella comença el segle XX perdent població que emigra cap aBarcelona.La guerra civil del 1936 al 1939 va passar ràpidament per Morella i no va tindre massaprotagonisme, però en l’immediata postguerra es va instal∙lar a les muntanyes morellanes laguerrilla repúblicana (el maquis) que fou molt més penosa que la guerra i no es va acabar fins el1952.A partir d’aquesta data hi ha una davallada constant de població i es produeix un decreixementaccelerat de l’economia morellana que no s’aturarà fins a finals del segle XX i primeries del XIXgràcies a l’impuls turístic.

I és el fet d’haver estat la segon ciutat més important del regne de València durant l’edat mitjana,importància que va mantindre fins el segle XIX i l’haver quedat al marge de la industrialització delsegle XX li ha permés a la ciutat de Morella mantindre l’estructura medieval, les muralles i bonapart dels palaus i construccions medievals.

LA CIUTAT

La part superior està coronada per la Corona del Castell que s’alça dalt una mola fàcilmentdefensable. Per davall hi ha una ampla extensió no construïda per a permetre defensar lesmurelles del castell.Les cases s’estenen als peus del castell, escampant­se per la vessant sudest del tossal,buscant el sol i protegint­se del vent fred del nord. El seu plànol és simple i lògic: una sèrie decarrers principals que segueixen les corbes de nivell enllaçats per travessers esglaonats queenllacen els carrers inferiors amb els superiors.Les muralles envolten tota la superfície de la vila i el castell i delimiten clarament la ciutat delcamp de defora.

UN POC DE GEOGRAFIA

Actualment Morella té 2.700 habitants amb un fort grau d’envelliment. Tradicionalment ha tingutuna important població dispersa i al seu terme van arribar a haver­hi fins a 300 masos habitats,però actualment no arriben a 500 els habitants del seu extens terme de quasi 1000 km2, dividiten dotze denes.El terme de Morella s’estén al centre de la comarca dels Ports, comarca formada pels anticspobles i llogarets depenents de Morella segregats a finals del segle XVII. La comarca dels Portsté un relleu accidentat, travessat per diferents alineacions muntanyoses  que conformen unpaisatge de serres, moles i altiplans, entre els 600 i 1300 metres d’altura.Bona part del terme es troba ocupat encara per carrascars i pinars tot i la gran deforestaciópatida al llarg dels dos darrers segles, i així podem trobar el gran carrascar de Vallivana, el mésgran de tota la comunitat valenciana. A més de pinars, roureres i boquets d’orons i ginebres.L’agricultura però sobretot la ramaderia encara és un dels pilars econòmics fonamentals de lacomarca, destacant les modernes granges de porcs que conviuen amb les tradicionalsexplotacions extensives de boví i oví. L’altre gran sector econòmic és el turisme, sobretot a laciutat de Morella que conta amb un gran patrimoni cultural, sis museus, i molts altresestabliments turístics.

FITES URBANES:

Castell de Morella:El castell de Morella conserva la tipologia d’uncastell musulmà (hisn) amb un recinte superior(haram al­hisn) coronat per la torre Seloquia(saluqiya) i amb un gran recinte inferior (al­baqar)per a refugiar­se els veïns dels pobles i ravalspropers.Després de la conquesta cristiana es reforma elrecinte inferior abraçant la vila, i també el superiorque s’adequa per a residència dels senyorscristians. El castell es manté amb pocs canvis finsel segle XIX quan, a conseqüència de les diferentsguerres, es malmès i reformat fins a donar­lil’aspecte actual. Així durant la guerra del francés(1813) els espanyols que assetgen les tropes franceses que s’estan al castell derroquen la torreSeloquia.Durant l’ocupació carlina entre 1837 i 1840 es reforma totalment el castell per adequar lesdefenses a l’ús de fusils i artilleria. Però serà al gran setge que té lloc el 1840 quan es destruïtbona part del castell, entre d’altres raons per l’explosió del polvorí del mateix.Al llarg del segle XX s’han realitzat obres de consolidació per tal de conservar les restes

existents.

Muralles:Les actuals muralles de la ciutat són d’origenmedieval. Construïdes entre els segles XIV i XV.Reformades als segles XVII i XVIII van ser totalmentreformades al segle XIX adequant­les a la guerraamb armes de foc, rebaixant les torres i creant tot unseguit d’espitlleres per disparar donant­li aixíl’aspecte que tenen actualment.Flanquejades per deu torres disposen actualment decinc portes principals d’accés. De totes ellesdestaca la porta de Sant Miquel, l’entrada principal imés monumental per on entrava el camí d’Aragó, iflanquejada per dos torres hexagonals que s’inspirenen les torres de Serrans de la ciutat de València. Just davant hi ha el Peiró de les testescoronades.La porta pren el nom de la propera església de Sant Miquel, d’origen medieval però reconstruïdael segle XVIII, enderrocada durant un setge. Hui en dia és un centre de Salut.

Església de Santa Maria:Començada a erigir poc després de la conquesta s’acaba al segle XIV. És d’estil gòtic amb tresnaus amb planta de saló (com es tradicional a la Corona d’Aragó)  i presenta dos portesd’accés: la dels Apòstols i la de les Verges. Conta la tradició que hi van treballar dos escultors,pare i fill, rivalitzant per fer les escultures mésboniques i sense donar a conèixer­les al contrarifins que van estar acabades.L’obra més interessant de l’interior és el cor delsegle XV, amb escala d’accés totalment cobertade relleus alusius a la genealogia de Jesús.L’altar major està presidit per un retaule barroc,presidit per l’Asumpció.Davant l’església s’alça un peiró erigit pocdesprés de la trobada en Morella del rei Ferran I iSant Vicent Ferrer amb el Papa Benet XIII pertractar de convèncer­lo d’abdicar.

Convent de Sant Francesc:El convent de Sant Francesc es va començar a construir a finals del segle XIII finalitzant­se lacentúria següent. D’estil gòtic es troba molt deteriorat a causa de les guerres i d’haver­se usatcom a caserna militar.L’estat espanyol va iniciar la seua restauració per tal d’adequar­lo com a Parador però a hores

d’ara s’ha aturat.El més interessant del convent és un fresc del segle XV que es troba a la sala Capitular on esrepresenta la dança de la mort.

Casa de la Vila i palaus de la ciutat:Al centre de la ciutat es troben una sèrie de cases medievals, construïdes entre els segles XV iXVI com són la Casa de la Vila, la casa de la Confraria de llauradors, la casa de l’Estudi, odiferens cases particulars com la del cardenal Ram, del marqués de Cruïlles, de Ciurana, etc.La majoria d’ells estan a prop del carrer dels Porxes (Blasco de Alagón), el carrer principal de laciutat i que la travessa des de la porta de Sant Miquel al pla dels Estudis.

Aqüeducte i hospital de Santa Llúcia:Fora muralles i davant la porta de Sant Miquel estroba l’aqüeducte o sèquia reial, obra d’origenmedieval del segle XIV, que portava l’aigua des de lafont dels Vinatxos a la ciutat de Morella. Tpt i  què lamajor part de la conducció discorre per un tunelpresenta dos trams on va caldre alçar arcs per asalvar el desnivell. L’un és la Pedrera i l’altre SantaLlúcia, a la vora de la ciutat. La canalització finalitza ala plaça de la Font on un aljub de grans dimensionspermetia guardar aigua en cas de setge.Sota els arcs de l’aqüeducte i ja fora del recintemurat hi ha l’hospital i ermita de Santa Llúcia i SantLlàtzer, destinada a l’atenció dels leprosos i per aquesta raó allunyada de la ciutat i situada enun lloc ventós.

Nevera:A la banda de fora de la muralla i a la cara nord es troba soterrada l’antiga nevera, destinada aguardar neu per a l’estiu. La neu era usada amb finalitats medecinals i també per a l’elaboracióde refrescos i gelats.

CELEBRACIONS:

Morella no només guarda un important patrimoni arquitectònic sinó també té un importantpatrimoni cultural en forma de tradicions, festes i celebracions.El cicle festiu comença per Sant Julià, el 7 de gener i festa local en commemoració de laconquesta cristiana de la ciutat. Continua per Sant Antoni amb tots els elements de lestradicionals santantonades de la comarca: representació de la vida del sant, encesa de labarraca (foguera de forma cònica), la matxà, la llaurà i el mondongo, i el contrabando.El cicle festiu continua amb el Carnestoltes i la setmana Santa.Amb la primavera arriba el temps de rogatives i es celebren romeries i rogatives a les denes per

tal de beneir el terme. La primera de les romeries és a l’ermita de la Vallivana el primer dissabtede maig, continuant per la rogativa a Sant Marc a finals de maig i acabant amb Sant Cristòfol aljuliol.Però una de les grans festes anuals de Morella és el Corpus, el segon més antic del regnedesprés de la de València, que comparteix també les mateixes pautes i els mateixospersonatges que no han variat massa des del segle XIV.Però la festa grossa de Morella només es celebra cada sis anys, i són els anys sexennals quanes celebra el Sexenni (el proper el 2016)  i es trasllada la imatge de la Mare de Déu de laVallivana a Morella celebrant­se festes en el seu honor durant tres setmanes. Al llarg d’aquestess’engalanen els carrers i se celebren processons amb balls dels diferents gremis medievals.El calendari anual es clou amb la fira ramadera, concedida per Jaume I al segle XIII.

Bibliografia:● Muñoz Badia, Ricardo (1994) Ports de Morella y Benifassar. Sus tierras, sus gentes.● Salvador Gaspar, Manuel (2003) El castillo de Morella. Ed. Diputació de Castelló● Viruela Martinez, Rafael (1992) Morella: Poblamiento, industria y agricultura. Ed.

Diputació de Castelló● www.morellaturistica.com● www.morella.net