breu diccionari tugendhat

29
Breu diccionari Tugendhat 1 qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfgh jklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdf ghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcv bnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwe rtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopa sdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklz xcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuio pasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghj klzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiop asdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjkl zxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnm qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui Breu diccionari Tugendhat

Upload: manel-villar-ies-guillem-cata

Post on 15-May-2015

499 views

Category:

Documents


1 download

TRANSCRIPT

Page 1: Breu diccionari tugendhat

Breu diccionari Tugendhat 1

qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui

opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfgh

jklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn

mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty

uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdf

ghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcv

bnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwe

rtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopa

sdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklz

xcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq

wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuio

pasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghj

klzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn

mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiop

asdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjkl

zxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnm

qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui

Breu diccionari

Tugendhat

Page 2: Breu diccionari tugendhat

Breu diccionari Tugendhat 2

Page 3: Breu diccionari tugendhat

Breu diccionari Tugendhat 3

Altruisme. 1.Com la moral és un

sistema de normes, el motiu del que actua moralment no és directament el bé dels altres sinó el compliment del que s´exigeix moralment. Cal distingir entre un altruisme moral i un altruisme que actua en virtut del sentiment en relació amb l´altre, sentiment que pot ser de compasió, simpatia o amor. De manera que es poden distingir dues formes d´altruisme humà: l´altruisme moral i el que té el seu motiu en un sentiment envers l´altre. Hom podria caracteritzar aquest altruisme basat en el sentiment com altruisme espontani, no condicionat per un sentit d´obligació. Quan, per exemple, algú posa en risc la seva pròpia vida per salvar un altres, ho pot fer en virtut del seu sentiment envers l´altre o perquè si no actuès així hauria de menysprear-se a si mateix. L´acció moral té un motiu egoista en el segon nivell, relacionat amb la consciència del valor propi. (El problema de la

moral autónoma)

Amor. 1. Molts conceben la moral

com una extensió de l´amor, una idea absurda si es pensa que la moral és una relació normativa, això és, una forma de reconeixement que cal diferenciar clarament de l´amor. Les relacions vinculades amb el sentiment de l´amor i l´amistat no són en si mateixes simètriques, i tanmateix, i això és el que sorprèn, necessiten de la simetria. Que el amor només seria, no dic perfecte, sinó en general tolerable quan és simètric, és evidentment un ideal moral. L´amor necessita de la moral per no acabant

ser una relació de poder.2. Es pot considerar a situació dels germans com un bressol de la moral. Per la moral, i és clar per l´interès propi que porta a la moral, els nens exigeixen justícia fins i tot allí on no pot haver-la, en la relació sentimental, i la desitgen tan ardentment que el desig pren el lloc de la realitat que el contradiu. Per suposat, els pares que reflexionen s´esforcen per estimar simètricament, però sens dubte no poden fer-lo. 3. Les parelles desitgen que el seu amor sigui recíprocament equilibrat i, com en el cas dels fills, aquest desig pot complir-se per raons de simple probabilitat, com quan es té per casualitat la mateixa estatura, però no podem fer gran cosa amb això: la nostra emocionalitat es deixa influenciar només de manera limitada per les exigències morals. (Diálogo en Leticia)

Aprofitat (free rider)

1. L´aprofitat participa en certa manera dels sitema moral en tant que vol tenir únicament els seus aventatges, i en cert sentit no ho fa ja que continua sent secretament un maximitzador d´avantatges. Qui no té consciència moral es troba normalment dintre del sistema moral, i no fora, però això té la seva despesa, és a dir, ha de mentir.2. En general volem en reciprocitat uns amb els altres considerar-nos com éssers morals, i encara aquest pas es facilitat per a l´individu atès que li queda l´opció de considerar-se com a aprofitat. 3. Una persona que només fingeix tenir tnatun sentiment de culpa com d´indignació. Aquesta és

Page 4: Breu diccionari tugendhat

Breu diccionari Tugendhat 4

una figura extrema, un tant irreal. Suggereixo prescindir d´ella i caracteritzar l´aprofitat més aviat com se l´ha considerat habitualment en la filosofia moral, aproximadament com el Giges de la República de Plató (II, 359 ss.), això és, d´una manera tal que, sense importar quins siguin els seus sentiments morals, es comporta com un maximitzador màxim d´avantatges quan creu que pot escapar-se sense ser reconegut.4. Actuo immoralment si em serveixo com a aprofitat dels avantatges del sistema i no pago la part que em correspon, perquè això significa: si enganyo als altres el que a alhora vol dir que se suposa -en el meu sentiment de culpa, en la indignació dels altres- que altres pagan la seva part. (Diálogo en

Leticia)

Autonomia compartida. El concepte d´una moral autònoma només es pot entendre com autonomia compartida. En Kant l´autonomia és una autonomia de la raó i no de la persona i el seu voler empíric. En el que jo proposo es tracta d´un sistema en el que tots se sotmeten a un conjunt de regles en el que l´autonomia de cadascú queda limitada, però només per l´autonomia igual de tota la resta. Per exemple, la idea d´una autonomia compartida entre dos significaria que cap dels dos vol més poder que l´altre, cap sotmet a l´altre o es sotmet a l´altre, sinó que es troben en una situació simètrica respecte el poder i la submissió. Una societat moral es pot concebre de manera anàloga. Cadascú renuncia a

tanta autonomia com calgui per permetre que tota la resta siguin igualment autònoms. (El problema de

la moral autónoma)

Compatibilisme. 1.Mentre que

l´incompatibilisme contè una tesi dogmàtica, el característic del compatibilisme és que només nega la tesi incompatibilista, no sosté alhora una tesi positiva. La raó per sostenir una posició compatibilista no és un dogmatisme, sinó que l´únic que es pot pensar en el món objectiu que estigui fora de la connexió causal seria l´atzar. 2. El compatibilisme, si se l´entén bé, afirma que la voluntat lliure no implica el determinisme ni el contrari. Fent servir la metàfora de la corda amb el nus, podem deixar obert si el que passa dins el nus és reduïble a connexions causals o no: per a l´estructura de la voluntat lliure res no depèn d´aquesta alternativa, que d´ambdòs costats és producte d´una mirada inadequada per pressuposar un llenguatge objectiu.3. El que fa a l´incomptatibilisme tan inatractiu és que intenta pensa una cosa dintre del món objectiu que no és ni una cosa ni l´altra, ni causalitat ni atzar. Mentre que el compatibilisme només ha de reconèixer la dificultat que el llenguatge en què experimentem l´actuar des de dintre no sembla poder ser traduït al llenguatge causal, l´incompatibilisme és l´intent de donar-li a la perspectiva interior un fonament objectiu que no sembla tenir sentit.4. En un retret es combinen dues coses: que es considera que una cosa és dolenta i que es diu això a l´agent d´una

Page 5: Breu diccionari tugendhat

Breu diccionari Tugendhat 5

manera que pressuposa que hauria pogut actuar millor, i això correspon exactament al fenomen de la llibertat de la voluntat. Qui pensa que el compatibilisme no permet veure- ho així suposa que el segon d´aquests dos factors -que la persona podria haver pogut actuar millor- contradiu el determinisme. Suposadament la connexió casual impedeix que la persona pogués haver actuat d´una altra manera. Vam veure que la connexió causal no determina directament l´acció (és a dir, independentment de mi); la responsabilitat és meva, però això pot estar alhora causalment determinat. El que vaig anomenar la detenció del corrent causal és realment el seu desplaçament a l´interior de mi. El determinisme ben entès no condueix a dubtar que la persona realment estava en un espai obert i per tant realment podria haver actuat millor.5. Tot i que es pot dir que el criteri de què algú posseeixi aquesta capacitat rau en què la seva conducta és influenciable casualment per retrets o per l´esment de raons, no és possible pensar cap regularitat corresponent, és a dir, ser influenciat per raons és només una condició necessària, no suficient, perquè es produeixi una transformació corresponent en la voluntat, i la consegüent condició, que la persona ha d´esforçar-se o decidir-se, no és eludible, ja que decidir-se és un "jo decideixo" i esforçar-se un "jo m´esforço". En virtut del seu sentit, el subjecte d´aquests verbs són pronoms personals (o noms), que sempre es refereixen a l´ús del "jo" per part de la mateixa persona. Però això significa que en cada cas jo sóc qui exerceix una major influència en la meva

decisió d´esforçar-me més cap a A o de cedir a B (o decidir-me per B), la qual cosa exclou alhora que això depengui d´alguna altra cosa. 6. És dogmàtic considerar impossible una descripció determinista d´aquest fenomen, d´igual manera que considero ingenu tancar els ulls des del punt de vista determinista a l´especificitat d´aquest fenomen. Tot el que es pot dir aquí és que atès que som éssers naturals, seria molt estrany que aquest fenomen en si no pogués ser descrit fisiològicament. Tanmateix tinc la incòmoda sensació que aquest fenomen del "jo" ja tindria que poder ser explicat actualment d´una manera fenomenològicament més precisa i profunda del que s´ha fet fins ara. (Libre albedrío y

determinismo)

comunitat moral. 1. Està

constituïda per tots aquells que participen (mitjançant sentiments morals) del sistema recíproc d´exigències, i això només és pensable si tothom el consideren fonamentat per igual per si i per a tothom. Una praxi normativa és la praxis recíproca d´una totalitat, que es manifesta en un imperatiu universal, que per la seva part es manté gràcies a sentiments el sentit del qual és inherent ser els mateixos sentiments de tots. 2. El sistema moral és allò que fonamentem, i en els fets aquest funciona només com a comunitat moral en la que tots o la majoria pretenen en reciprocitat uns amb els altres ser d´aquesta manera, i únicament poden ser-ho si expressen els sentiments morals, la qual cosa

Page 6: Breu diccionari tugendhat

Breu diccionari Tugendhat 6

poden fer sense tenir-los. 3- La capacitat de viure en una comunitat normativa és certament una cosa impressionant, però també angoixant. En tant que serveix per limitar la nostra atrocitat, pot igualment multiplicar-la.4. La capacitat per viure en una comunitat normativa a la que s´ingressa, per dir-ho així,voluntàriament, implica una cosa que trobo sorprenent: la idea de simetria, de la igualtat, no només en les esferes celestes, sinó aquí en la terra entre nosaltres els homes. El que en tot cas em sorprèn és que la perspectiva de la simetria procedeixi necessàriament de la comunitat normativa, i que aquesta sigui l´única dimensió intersubjectiva en la que això succeeix. (Diálogo en

Leticia)

concepció general de la

moral. 1. Un sistema normatiu

d´exigències recíproques, que en el seu contingut pot ser molt diversa però que han de ser enteses com justificades. 2.Implica l´existència d´imperatius o exigències recíproques. 3. Una part de tota moral i tal vegada, en el cas de la moral autònoma, tot el seu contingut, consisteix a exigir un comportament altruista, és a dir, un comportament en interès dels altres. Ara, com la moral és un sistema de normes, el motiu del que actua moralment no és directament el bé dels altres sinó el compliment del que s´exigeix moralment. 4. Allò moralment bo és allò que exigim recíprocament.(El

problema de una moral autónoma)

contractualisme. 1. No pretén

descriure la consciència moral que de fet tenim; el que vol mostrar és, primer, que tots els humans o quasi tots volen una moral en el seu propi interès, i segon com hauria de caracteritzar-se una moral per a la qual només l´interès propi serveix com a base. El contractualisme té, en conseqüència, una intenció constructiva, no descriptiva. La pregunta del contractualisme és: què és racional des de la perspectiva de cadascú, i aquí la paraula "racional" no té el sentit d´una raó pura com en Kant, sinó que representa simplement l´interès propi. Així que hom podria dir que la intenció del contractualisme està únicament dirigida cap a l´autonomia. 2. Amb això els pares obtindrien en el seu diàleg amb els seu fill filosòfic una estratègia més favorable. Tan bon punt el fill ha rebutjat les propostes anteriors dels pares, només els hi queda la pregunta següent: ¿però què és el que tu mateix vols? ¿No prefereixes tu mateix viure en una relació amb els altres on es reconegui l´obligació que ningú ha de mentir, ningú ha de trencar promeses, ningú ha de fer mal a altres persones, etcètera? El desavantatge d´un sistema similar que consisteix a haver d´obeir un mateix aquestes normes normalment és compensat per l´avantatge que també els altres les han d´obeir. 3. Una teoria satisfactòria d´una moral autònoma hauria de poder incloure tant el factor contractual i d´interès propi com el de la compasió.4. En el contractualisme simple no hi ha sentiments morals, no hi ha una disposició a la reprovació recíproca i en conseqüència no hi ha consciència

Page 7: Breu diccionari tugendhat

Breu diccionari Tugendhat 7

ni sentiment d´obligació. 5. És un programa de construir la moral únicament sobre l´interès propi. 6.

Des de la perspectiva de l´interès propi, prendre els interessos de tots igual que els propis pot semblar un factor d´heteronomia. (El problema de

una moral autónoma)

deliberació . 1. El fenomen

general és el del llenguatge proposicional, que és un llenguatge basat en els anomenats "termes singulars", els quals fan que el contingut del que s´està parlant sigui independent a la situació en què s´està parlant. Això té com a conseqüència que l´interlocutor, en lloc de reaccionar simplement, contesta explícitament o implícita amb Sí o No, o amb posicions intermèdies com pregunta i dubte, amb el que el llenguatge arriba a tenir una funció independent no només de la situació sinó també de la comunicació mateixa; sorgeix el que s´anomena pensar i, quan es pensa, un mateix pot dubtar del que està pensant; sorgeix llavors el fenomen de la deliberació. Els dos components que en l´acció animal estan sempre presents però mai no apareixen separats, l´opinar que les coses són això o aixà i el desitjar alguna cosa, se separen en dues formes lingüístiques independents, i això té com a conseqüència que hem de distingir entre una deliberació pràctica que té com a meta allò bo i, d´altra banda, la deliberació teòrica que té a veure amb el que s´està opinant i que té com a meta allò verdader. L´acció ja no està dirigida simplement pels desitjos, sinó també pel que es pensa

sobre el que és bo i verdader, pels resultats de la deliberació;això pressuposa alhora la capacitat de suspendre els desitjos, capacitat que anomenem llibertat i responsabilitat. 2. Es podria anomenar l´espècie anthroposanimal racional, però igualment el podríem anomenar animal deliberatiu. La racionalitat no és una capacitat separada i d´alguna manera sobrenatural, com s´ha pensat en part de la nostra tradició, sinó que consisteix simplement a poder preguntar per raons, i això és alhora una conseqüència inevitable del llenguatge proposicional. (Antropología como filosofía primera)

discriminació primària.

Consisteix a la convicció que certes qualitats amb què hom neix són de menys valor que altres: per exemple, els homes tenen més valor que les dones, els negres tenen menys valor que els blancs…Aquestes distincions són discriminatòries perquè no es poden justificar davant d´aquells dels quals hom diu que tenen menys valor. Són normes desiguals que són imposades pel poder unilateral d´aquells que simplement es declaren a si mateixos sense més justificació com els més valuosos. (El origen de la

igualdad normativa)

drets humans. 1. Hi ha qui

sosté que la creença en els drets humans és un aspecte específic de la cultura occidental, i hi ha qui creu que hem de buscar en les altres cultures conviccions anàlogues a la creença en els drets humans. Jo crec que totes dues opinions són errònies.

Page 8: Breu diccionari tugendhat

Breu diccionari Tugendhat 8

Els drets humans són el component essencial de legitimitat de tot Estat, quan i sempre que s´abandoni una legitimitat fundada sobre creences tradicionals, i això vol dir: autoritàries. Sembla obvi que no hi ha convivència humana pacífica sense legitimitat de govern, i si la legitimitat no es basa en autoritat, només pot basar-se en els drets humans, i això justament va ser el que s´ entengué en les revolucions francesa i nordamericana. En últim terme, la justificació basada en una autoritat és sempre invàlida, perquè l´autoritat, per la seva banda, no es pot justificar. La creença en els drets humans no és un tret d´una cultura específica, sinó quelcom ahistòric: és l´única justificació definitiva possible de la legitimitat de la convivència entre éssers humans. 2. La creença en els drets humans com a única base de legitimitat pressuposa en conseqüència la igualtat normativa entre tots els éssers humans. (El

origen de la igualdad normativa)

educació moral. 1. Ja que la

moral de la infantesa posseeix trets autoritaris, creixem sempre dintre d´una moral autoritària. La moral autònoma no es constitueix sobre una tabula rasa, sinó més aviat en la mesura que s´elimina de la moral heretada tot allò que no resisteix una fonamentació autònoma. 2.¿com un maximitzador radical d´avantatges, que de fet pot voler que els altres hagin de ser persones morals, pot convertir-se en un maximitzador d´avantatges restringit, és a dir, en un ésser humà moral? (Diálogo en

Leticia)

estat polític. La Declaració

d´Independència dels Estats Units, subratlla que els governs són intituïts per assegurar aquests drets, és a dir que la seva funció consisteix a assegurar aquests drets als seus ciutadans. (El origen de la igualdad

normativa)

ètica. Només es tracta de bones

raons per viure bé o millor, sense referència a exigències recíproques. (Antropología como filosofía primera)

experiència de la

contingència. Ineluctablement,

els humans experimenten que la consecució dels seus fins, o la possibilitat d´eludir els resultats incompatibles amb els seus fins, no depèn només d´ells. La mort és l´exemple extrem de la contingència. Mentre els animals d´altres espècies viuen fixats a la seva situació, els humans viuen independentment de la seva situació orientats cap al futur. Els humans aspiren al "sempre més enllà" i al "sempre més". Però la mort i la contingència frustren aquesta tendència. El "més" s´ esbraveeix, i el que de moment semblava ple de sentit, pot veure´s buit de sentit. (Filosofia, mística i religió)

filosofar. Hi ha un malentès molt

estès segons el qual filosofar en termes d´anàlisi lingüístic consisteix a centrar-se en l´ús lingüístic efectiu. Aquest mite va ser originat per l´

Page 9: Breu diccionari tugendhat

Breu diccionari Tugendhat 9

anomenada ordinary language philosophy, tal com l´entenia especialment J. L. Austin. Wittgenstein no és culpable d´aquest malentès. Ell va dir que nosaltres mateiso som els que atorguem significat a les expressions, i que l´objectiu és no deixar-se dur a l´error per les ambigüitats i les vaguetats de l´ús efectiu del llenguatge. Segons la meva opinió un filòsof ha d´ocupar-se d´explorar no les paraules, sinó les actituds i disposicions antropològiques centrals, i una màxima a la que s´hauria d´atenir és a l´anteriorment esmentada de Wittgesntein. Si un entén "anàlisi del llenguatge" en aquest sentit, llavors, per a mi, algú que no filosofa en aquest sentit d´anàlisi del llenguatge, no és en realitat un filòsof. (Retractaciones sobre honestidad

intelectual)

fonamentació de la idea

d´igualtat normativa. 1. En

la Declaració d´Independència dels Estats Units llegim que la igualtat és una "veritat evident en si mateixa" que "tots els homes han estat creats iguals". 2. La Constitució francesa de 1791 en el seu article 1 diu "Els hommes naissent et demeurent libres etégaux en droit", és a dir, són iguals en drets. 3. La Declaració d´Independència dels Estats Units declara que es tracta d´una veritat evident en si mateixa. I això significa simplement que no se sap com explicar-la i justificar-la. 4. Molts afirmen que per a la nostra cultura occidental o per a la moral moderna aquest pensament és constitutiu. 5. Hi ha alguns que la consideren com

quelcom concomitant al capitalisme. 6. Des del punt de vista del cristianisme tots els éssers humans són descendents d´Adam, a qui Déu creà a la seva imatge i semblança, i per tant Déu ens estima a tots per igual. 7. És cert que la idea normativa igualitària ha sorgit en el cristianisme i el judaisme tardà. ¿Però en quin sentit es pot dir que les nostres conviccions igualitàries modernes es poden explicar a partir d´això?Hi ha moltes idees cristianes que avui han perdut la seva validesa per a nosaltres: ¿per què no ha estat així amb la idea d´igualtat? Sembla més plausible suposar que la idea d´igualtat té una validesa en si i que fou per aquest motiu que ha arribat a tenir importància dintre del cristianisme.8. Només una moral és legítima si es pot justificat per a tots els membres d´una societat moral. 9. Només hi ha dos tipus de justificació d´uns sistema de normes morals, un tradicionalista i autoritari, l´altre relacionat amb els interessos dels membres de la societat (contractualisme).10. La meva concepció d´una moral no-autoritària té, per estar fonamentada només sobre els interessos dels membres de la societat moral, un element contractualista, però en contrast amb el contractualisme ordinari crec que una moral ha de ser igualment bona per a tots i per això igualment justificada per a tots. ¿Per què? Perquè si no ho és per a alguns, si per a alguns està menys justificada que per a altres, això vol dir que no està justificada. Per tant, la necessitat d´estar justificada igualment per a tots és el que distingeix la meva concepció del contractualisme. Per al contractualisme n´hi ha prou que per

Page 10: Breu diccionari tugendhat

Breu diccionari Tugendhat 10

a cadascú dels que entren en contracte hagi de ser millor participar en ell que no participar, mentre que en la meva opinió apareix una segona condició: que el sistema ha d´estar igualment justificat per a tots. (El origen de la igualdad

normativa)

fonamentació de la

moral. 1. L´important no és si es

pot fonamentar una concepció determinada com a concepció del bé, sinó el problema consisteix en si se la pot fonamentar enfront als individus, o bé de quina manera poden ells fonamentar-la recíprocament, i en aquest punt han de poder remetre´s a alguna realitat amb la que s´identifiquen; si no és possible que aquesta realitat sigui una "realitat superior", només pot consistir en els seus interessos. 2. Fonamentar normes morals significa fonamentar-les enfront a qualsevol membre de la comunitat moral. Però no podem fer-lo mentre ens haguem de remetre a una propietat que sura en l´aire com a simple possibilitat; les normes només poden fundar-se davant de qualsevol en relació amb els seus interessos empírics habituals, i només ha de saber que el mateix serveix per a tothom.3. A diferència dels "sistemes morals" en altres espècies -si es vol parlar en aquests termes -, els sistemes morals dels éssers humans són normatius i, en conseqüència, estan socialitzats, el que vol dir és que, justament perquè de bon principi no hi són, han de poder fonamentar-se, i "fonamentar" només pot entendre´s ja sigui en les propietats en les que es creu, ja sigui

en relació amb els nostres interessos habituals.4. Designem com a morals a les normes corresponents només quan es consideren fonamentades. La pretensió de fonamentació és una característica pròpia de tot allò moral. 5. La fonamentació és fonamentació per acceptar la praxi intersubjectiva, que es defineix mitjançant un sistema de normes. 6. la fonamentació posseeix els sentit d´assenyalar un motiu (motiu per a l´acció)/un motiu, una "raó o fonament" en el sentit, pel qual se li suggereix estar voluntàriament disposat a acceptar aquesta praxi de potencials retrets recíprocs. Com és una praxi comuna ha de poder estar fonamentada per igual davant de tots. 7. La possibilitat de dir que una norma està justificada implica que tots per igual tenen un motiu per acceptar el sistema normatiu. 8. Dir que una moral està fonamentada significa que està fonamentada per igual per a tots .9. Des de la perspectiva de cada membre de la comunitat moral, la fonamentació omnilateral és el fonament dels seus sentiments morals, i no pot suscitar-te en absolut la pregunta sobre quines millores unilaterals del sistema moral serien possibles per a l´individu.10. Dir que el sistema està fonamentat, significa que està fonamentat, motivat per igual per a tots; és clar que pot dir-se també: bo per a tots per igual. Amb això es construeix el segon nivell enjudicament.11. Fonamentar una moral vol dir fonamentar-la per igual davant de tots. Per tant, la referència a la igualtat estaria implicada en el concepte de fonamentació, no només després en el de justícia, sinó de la moral en general. En la idea mateixa

Page 11: Breu diccionari tugendhat

Breu diccionari Tugendhat 11

de fonamentació de normes morals està ancorada, si això és correcte, una referència a la igualtat.12. El sentit de la fonamentació és mostrar que la regla no implica arbitrarietat d´un davant dels altres.13. Es produeix d´aquesta manera una peculiar relació triangular entre la fonamentació religiosa, la universalista i el particularisme. L´universalista i el particularista parlen una llengua comuna en la mesura en què cap reconeix una instància superior. Pel contrari, el particularista i el tradicionalista poden concordar materialment. Alhora, tant el tradicionalista com l´universalista parlen de fonamentació i justícia en un sentit fort, però les entenen diversament. (Diálogo en Leticia)

hipòtesi biològica. 1. És

essencial per als humans preocupar-se del seu futur. Aquesta característica es fonamenta en el llenguatge i en la consciència del temps, que són pròpies d´aquesta espècie. Per tant, és natural dir: una població d´éssers que tinguin consciència dels seu futur s´extingirien si, en general, no volguessin sempre continuar vivint. Per poder sobreviure, haurien, per tant, d´estar provistos de la necessitat de sempre voler seguir vivint. 2. La hipòtesi biològica no implica que un humà en particular no pugui existir si no té aquesta angoixa; només diu que una població d´aquests tipus d ´éssers hauria de desaparèixer si, en general, no estiguessin constituïts de manera que sempre volguessin continuar vivint. Així, també estaria explicada

per la hipòtesi biològica per què l´angoixa davant la mort, tot i que sigui un sentiment normal, no és dóna entres els humans incondicionalment sense excepció. 3. De la hipòtesi biològica es segueix que, quan un home prefereix la mort, els mals de la vida han de ser excessivament grans. (Nuestro temor

de la muerte)

honestedat intel·lectual. 1. Equival a la pregunta socràtica per allò bo, la pregunta bàsica de la filosofia. 2. És en primer lloc una actitud. 3. En un sentit formal sembla consistir en una determinada actitud en relació amb les pròpies opinions, sigui quin sigui el seu contingut.4. És la virtut que consisteix en què es garanteixi que aquell que la té està en condicions de dirigir-se cap a una meta positiva i contrarestar els propis motius que la perjudiquen. Cal un ego fort davant de les motivacions contrarestadores d´allò bo. 5. No parlem d´honestedat intel·lectual com d´una virtut específica de l´ampliació del saber, sinó que es refereix a una disposició en relació amb les opinions que es tenen. No consisteix en la disposició a preguntar per la veritat sinó en la disposició a estar obert a la possibilitat de la no veritat de la pròpia opinió.6. És una actitud d´apertura per a les raons que parlen en contra de la pròpia opinió, del que segueix és que si es valora de manera general que el que hom diu estigui fonamentat, també serà valorat de manera general que hom estigui disposat a posar en qüestió les seves opinions. És una disposició per a una dinàmica: com hom reacciona davant

Page 12: Breu diccionari tugendhat

Breu diccionari Tugendhat 12

de la consciència de l´eventual inexistència de la precisió.7. Cedir a la màxima de l´honestedat intel·lectual significa confiar en la dinàmica d´aclarir i fonamentar.8. Voler evitar la possibilitat de la il.lusió. (Retractaciones sobre honestidad

intelectual)

igualitarisme. 1. Consisteix en

la convicció que en un Estat legítim tots els ciutadans tenen iguals drets fonamentals. No consisteix en una distribució dels recursos materials. La qüestió de la distribució dels recursos econòmics dins d´una societat, o també dintre de la societat mundial, és una temàtica molt especial i és un error pensar que l´igualitarisme consistiria en això. 2. La idea de l´igualitarisme no és que siguin efectivament iguals, sinó que malgrat les seves desigualtats (raça. sexe, etcètera) han de ser considerats normativament com iguals. (El origen

de la igualdad normativa)

immoralitat. Una persona pot

ser immoral de dues maneres, primer si no té els sentiments morals -es parla llavors d´una mancança de sentit moral- i segon: si tenim aquests sentiments, però no deixem que les nostres accions estiguin determinats per ells. (El problema de una moral

autónoma)

imperatiu general. La moral

s´expressa de tal manera que tot individu sap que la qüestió es planteja de igual manera per a tota la

resta. No es pot acceptar individualment una praxis d´aquest tipus. Els sentiments morals són pel seu propi sentit sentiments comuns, i en ells s´expressa, a més, el fet que no només jo, sinó tampoc els altres poden infringir aquestes normes, i aquesta és la raó de què la praxis normativa ha de fonamentar-se igualment enfront tota la resta, és a dir, que ells han de tenir un motiu anàleg per acceptar-la. (Diálogo en

Leticia)

incompatibilisme. La

concepció d´un ésser causant però incausat es troba en contradicció amb l´estructura normal de la causalitat: un esdeveniment només pot ser causat per altres esdeveniments, no per alguna cosa, una entitat. Tanmateix, aquesta crítica es pot respondre amb la pregunta de per què no pot haver més tipus de causalitat. La veritable dificultat consisteix més aviat en el concepte d´un ens que mou sense ser mogut. Això potser es pugui entendre en el cas de Déu, però ¿quin sentit pot teir dir d´un ésser humà que és una causa incausada? ¿Es pot dir que en l´ens que sóc jo, és a dir en mi, hi ha un segon ens que es pot anomenar el jo o la mismitat, una cosa com un nucli de mi? Això significaria que els actes de la voluntat tindrien que sortir com bombolles d´aquest nucli, i una idea semblant no només resulta incomprensible en si, sinó a més estaria lluny de la base fenomenològica que s´havia d´explicar, és a dir, del fet que jo tinc la capacitat d´avaluar alternatives i la capacitat d´atenir-me amb més o

Page 13: Breu diccionari tugendhat

Breu diccionari Tugendhat 13

menys atenció a un fi, i que puc ser responsabilitzat per això. (Libre

albedrío y determinismo)

justícia . 1 .Hi ha qui manté que

tota justícia distributiva ha de ser , com deia Aristòtil, proporcional en relació amb patrons com mèrit, necessitat, etcètera, però el mateix Aristòtil mantenia que tota justícia proporcional pressuposa el concepte d´igualtat (Política, III, 1.242b18); a més sorgeix la pregunta sobre com justificar els patrons; si per ells mateixos no són justificables, la justícia es reduiria aleshores en quelcom convencional.2. La distribució d´un bé entre diferents també pot ser considerada sota el concepte d´una acció en comú. Tenim per exemple un grup de persones entre eles que es va a repartir un botí després d´una victòria o es distribueixen entre ells els trossos d´un pastís. Tota distribució de béns o de càrregues és una acció comuna o la part d´una activitat comuna. També aquí tenim els extrems de poder autoritari, d´una banda, i de simetria, de l´altre. No es tracta de la distribució dels béns o càrregues d´una societat en total sinó dels béns o càrregues que es presenten en una activitat comuna concreta com ho és, per exemple, una excursió que s´està fent. O un grup que ja s´ entén com si visquessin junts, per exemple un grup d´amics o de fills d´una família que rep alguna cosa, per exemple un pastís. Ara no es tracta de com portar a terme una acció, sinó de distribuir aquest bé, però fonamentalment es tracta del mateix fenomen. Quan es distribueixen els trossos de pastís, la

forma de distribució depèn de si l´acció en què el grup es troba està determinada per poder o s’entén com a simètrica .3.. Del que s´acaba d´explicar crec que ens podem adonar que amb el concepte d´igualtat neix també el concepte de justícia. El concepte de justícia es distingirà del concepte d´igualtat només perquè donarà lloc a aquelles distincions referides a la justícia proporcional. En el seu fonament la perspectiva d´allò just és idèntica a la perspectiva d´allò igual, sent totes dues l´alternativa al poder en la qüestió de com les voluntats dels participants d´una acció comuna es relacionen entre si. Si és una persona -anomenem-la el tirà- la que decideix sobre com actuar i com distribuir, la pregunta per la justícia no té lloc, llevat en els caps dels súbdits que es poden dir: hem d´actuar així tot i no ser just. Però en el cas que un té el poder, llavors s´entra en la dimensió de la simetria i amb ells en la qüestió de la justícia. 4.La justícia per tant té el seu origen amb la igualtat a ser l´alternativa al poder unilateral dins d´una activitat comuna. Així arribaríem a una explicació de l´origen de la perspectiva de la igualtat a partir de l´estructura de l´acció comuna, en comptes de dir, que igualtat i justícia deriven del que significa justificació d´una moral. En comptes de dir que la participació igual en els drets fonamentals estaria fundada en què la justificació d´una moral no-autoritària consisteix a una igual justificació per a tots i que això és així per definició, sembla que hauríem de dir que la justificació igualitària de la moral està fundada alhora en què la moral és una empresa comuna que s´ entén com

Page 14: Breu diccionari tugendhat

Breu diccionari Tugendhat 14

oposada al poder unilateral. Ha de ser igualment justificable per a cadascú per quelcom que conjuntament s´ emprèn excloent el poder unilateral. 5. Que la justícia fos en cert sentit anterior a la moral vol dir que descriure la situació entre diferents persones com justa o injusta (simètrica o asimètrica) pot entendre´s en un primer pas en termes simplement descriptius, tot i que tan bon punt que els individus entenen la seva situació així, és pràcticament inevitable que exigissin recíprocament actuar de manera justa, és a dir que la interpretació moral (prescriptiva) sembla sorgir immediatament. Però em sembla important veure que allò just té aquest origen descriptiu. Probablement és terminològicament més correcte parlar en el nivell descriptiu simplement d´igualtat i simetria i introduir allò just només en el segon nivell en què això s´entèn ja de manera prescriptiva o sigui moral. 6. Quan els ésser humans es reuneixen llavors inevitablement sorgeix també l´afany de comparar en quina mesura en l´unió entre ells el bé de cadascú es troba en equilibri amb el bé dels altres, i aquesta és la pregunta per allò just (Aristòtil, Política, 1.253a15).7. També en el desenvolupament infantil el problema de la justícia sembla aparèixer molt aviat i amb independència de la resta del que entenem per moral. (Suposo que en la primera aparició d´allò just en la consciència dels nens, l´injust és simplement el desigual i que la justícia proporcional només apareix més tard). Nens que poc saben de moral es queixen quan són tractats d´una manera que les sembla

desigual amb els altres.8. La justícia no és conseqüència de la raó, sinó de la simetria, i la simetria no és un invent, sinó allò que realment queda com alternativa al poder unilateral. És l´alternativa a l´egoisme, i per això és allò que ens exigim els uns als altres. 8. Hi ha filòsofs que mantenen que la justícia és el producte de l´enveja. Això em sembla absurd. En l´enveja la persona simplement vol tenir més, mentre que en la justícia la meta és la igualtat, i hom la vol per a tots, no per a si. (El origen de la

igualdad normativa)

justícia autoritària. És

l´autoritat qui decideix com ha de ser la distribució.(El origen de la igualdad

normativa)

justícia igualitària. 1. Una

distribució que no depèn del poder, necessàriament simètrica. L´ordre entre justícia autoritària i justícia igualitària és invers a com se sol entendre. La justícia igualitària no apareix desprès de l´autoritària, és a dir quan la justificació tradicionalista ja no ens convenç, sinó tot el contrari: la justícia igualitària és el primari, i la justícia autoritària és quelcom sobreposat i conté u element de poder. 2. La base d´allò just com a simetria sembla que és anterior a la moral. (El origen de la igualdad

normativa)

justícia proporcional. 1.

Existeix una possibilitat d´una justícia desigual dintre d´una moral no-

Page 15: Breu diccionari tugendhat

Breu diccionari Tugendhat 15

autoritària. A la pregunta normativa d´un nen que pregunta per què rep menys del pastís que la resta se li respon, per exemple, que té menys gana. En tota justícia proporcional hi ha un aspecte igualitari que es manifesta en diferents punts. Primer, quan, per exemple, es reparteixen porcions del pastís més o menys grans segons certes raons, sin no es donen aquestes raons, llavors la distribució igual queda com l´única que no és arbitrària. És a dir, si es fa una distribució desigual i no es pot donar una raó per això, la queixa i el corresponent sentiment d´indignació estan justificats. Segon, quan es fan aquestes distincions proporcionals, tots els que es troben en la mateixa classe dins de l´esglaó d´aquesta sèrie proporcional tenen un cop més drets iguals entre si en referència a la distribució. Tercer, i això és el més important, tota justícia proporcional vàlida sembla reduir-se alhora a una igualtat i, quan no es deixa reduir així, és invàlida. 2. En el cas d´un cec de naixement, per exemple, les seves necessitats són superiors que la dels altres i per això és just que rebi més recursos. L igual respecte a ell com als altres condueix a un tractament desigual. El repartiment igual seria injust. 3. ¿Per quina raó sembla intuïtivament just donar-li més recursos al lesionat o donar-li més a qui més s´eforçà? Las resposta és que en tots dos casos es tracta d´una compensació. El repartiment és desigual perquè es recompensa una desigualtat anterior, i això significa que la distribució desigual és justa precisament per restituir la igualtat. (El origen de la igualdad normativa)

llenguatge humà. Aristòtil, en

el segon capítol de la seva Políticaon es va proposar aclarir l´estructura social dels éssers humans, parteix d´una comparació del llenguatge humà amb els llenguatges primitius que tenen altres espècies socials com les abelles, i diu que l´específic del llenguage humà és el que ell anomenà logos, i amb això es refereix a l´estructura predicativa o proposicional del llenguatge humà. Els altres animals, diu, es comuniquen recíprocament els seus estats sensitius, dolor i plaer, mentre que els homes poden parlar d´allò bo. Allò bo només pot entendre´s com a predicat, es tracta sempre d´un judici de què alguna cosa és bona, i comunicar-se sobre això pressuposa el llenguatge proposicional. Aristòtil vol demostrar que comunicar-se sobre allò just (i encara pensar aquesta cosa) és una cosa que només pot fer-se en el llenguatge predicatiu. Mentre que les relacions socials dels altres animals estan regulades,com diríem avui, pels seus instints o, millor dit, pel seu sistema genètic, la manera com els éssers humans es reuneixen en agrupacions socials es basa en la capacitat de comunicar-se sobre el que consideren bo per a ells.2. Així que, junt amb el llenguatge proposicional, apareixen diferents trets antropològics fonamentals que estan interconnectats entre si: deliberació, pregunta, racionalitat, llibertat, responsabilitat.3. La capacitat de poder preguntar per raons, que és una conseqüència immediat del llenguatge proposicional, implica un nou nivell cognitiu; tant en el pensament instrumental com en el social, aquesta capacitat significa una

Page 16: Breu diccionari tugendhat

Breu diccionari Tugendhat 16

flexibilitat d´un nou ordre en l´adaptació al medi ambient; i, a més, el llenguatge humà va permetre, en comparació amb el genètic, un nou mecanisme de transmissió i, així, d´acumulació de l´aprenentatge de generació en generació, la transmissió cultural i històrica. Si es prengués la llibertat o l´autoconsciència com l´aspecte central del´ésser humà, com ho han fet alguns representants de l´antropologia filosòfica del segle XX, no s´entendria la seva funció, de manera que aquests trets s´han d´entendre com fonamentats alhora en el llenguatge com a tret clau. (Antropología como filosofía primera)

llenguatge i moral. 1. Quan

algú es queixa d´una distribució en la participació en una acció comuna o d´una distribució d´un bé injusta, fa ús d´un llenguatge moral. Com a prototipus d´una queixa semblant veig l´expressió "¿per què jo o per què no jo?". Un tal "¿per què?" no pregunta simplement per la causa o el motiu, sinó que és un "¿per què?" d´indignaciò que reclama una raó normativa. la persona que es creu perjudicada reacciona amb el sentiment moral, i implica que hauria de distribuir-se d´una altra manera, on l´"hauria" té un sentit normatiu-moral. 2. Ara bé, ¿què és el que respon a un tal "per què", on es pregunta per què la distribució no ha estat igualitària? Hi ha dues respostes que corresponen a l´alternativa entre poder i justícia. Hom pot respondre dient que una pregunta similar normativa no pot tenir lloc en aquest cas; al "¿per què?" normatiu es

respondrà llavors amb un " perquè", on s´observa a l´interrogant que aquí no hi ha un espai per a preguntes normatives, perquè es tracta de poder. L´altra possibilitat, que queda dintre de l´espai de justícia, és que s´observa que aquí hi ha una norma desigual que tot i sent desigual és justa. (El origen de la igualdad

normativa)

llibertat. Si tinguéssim només el

cas individual, quan una persona no actua com ho ha de fer, no podríem decidir si fou perquè no volia o perquè no podia. L´existència d´una capacitat només es pot verificar en general, prenent proves, és a dir, en el nostre cas, observant si i en quina mesura la persona i un mateix és en general capaç de canviar el seu comportament per raons i esforç. Hem de distingir llavors entre dues preguntes, la pregunta de què està implicat en el concepte llibertat i la pregunta de fins on arriba. Moltes vegades aquesta capacitat no arriba tan lluny com es creu, i això hauria de portar-nos a no emprar aquest instrument tan cruel de retrets i autoretrets amb massa despreocupació. (Libre albedrío y

determinismo)

manca de sentit moral

(lack of moral sense). Quan falta aquesta capacitat per tenir reaccions per sentiment compartides. No es tracta d´una possibilitat sobre la qul és possible decidir-se, sinó verdaderament d´un defecte psicològic. La capacitat falta o es té; només és possible decidir executar-la

Page 17: Breu diccionari tugendhat

Breu diccionari Tugendhat 17

o abstenir-se d´ella. (Diálogo en

Leticia)

moral .Es caracteritza pel fet que

aquí es tracta d´exigències recíproques i per això, en cert sentit, d´una cosa necessària. Però és una necessitt només hipotètica. Entendre´s com a membre d´una societat és sempre només una opció, tot i que molt aconsellable; i l´única societat moral que es pot justificar d´una manera que no és tracdicioanl ni metafísica, em sembla que és la d´un contractualisme simètric. (Antropología como filosofía primera)

moral autònoma. 1.Tal

vegada em sembla que la idea d´una moral autònoma hauria de servir com estàndar per avaluar la consciència moral contemporània.2. Una moral serà autònoma si es justifica de manera autònoma.3. El que busquem quan preguntem per una moral autònoma és una concepció de moral en què podem dir què és el que jo mateix vull. Per elucidar per què la concepció kantiana és insatisfactòria puc imaginar la situació d´un nen precoç que vol que els seus pares li diguin per què s´ha de comportar segons les exigències morals i per què ha de donar el seu consentiment a aquestes exigències. Els pares religiosos contestarien: perquè són manaments de Déu. Òbviament això només pot ser una justificació per al fill, si creu en Déu. Els pares podrien afegir, per exemple: "i Déu és el nostre pare en els cels". Si els pares, en canvi, fossin kantians, també s´haurien d´articular

en dues proposicions: primer, són manaments de la raó, i, segon, la raó pura és el nucli del nostre ser (o una cosa semblant). Però aquesta segona proposició no hauria de convèncer al fill més que la segona proposició en el cas de la justificació religiosa. ¿Per què, podria contestar, m´he d´identificar amb aquesta raó pura?4. Si es tracta d´una moral autònoma, els pares no haurien de recórrer en el seu diàleg amb el seu fill a un nucli religiós o metafísica en l´ésser humà. Dirien simplement: si ho penses bé, veuràs que tu mateix vols viure en una relació moral amb els altres; no si et consideres com a fill de Déu ni tampoc si t´identifiques amb la raó pura, sinó sense un "si" similar: tu mateix ho vols. Només si es pogués parlar així, l´autonomia de la moral quedaria demostrada. En la filosofia moral moderna hi ha dues corrents que han intentat justificar la moral d´aquesta manera: en primer lloc el contractualisme i en certa manera també Schopenhauer amb la seva moral de compassió. 5. (vegeu moral de la compasió) Una moral no-heterònoma només pot ser generada en virtut de l´interès propi. Tanmateix, crec que ens podem adonar que una moral d´autonomia compartida pot i potser ha d´incorporar el motiu de la compassió.6. L´interès propi i la compasió sembla que són els dos arrels d´una moral no-heterònoma, sent l´interès propi l´arrel primari perquè només així es pot generar un sistema d´exigències recíproques, però una moral així, basada en l´interès propi, condueix per si mateixa a incloure l´altre arrel, i tan bon punt que això es realitza i que la compassió arriba a ser generalitzada,

Page 18: Breu diccionari tugendhat

Breu diccionari Tugendhat 18

no hi ha una raó forta per limitar-la compassió a l´àmbit de reciprocitat, i crec que la tensió resultant està en la base d´algunes contradiccions que veiem en les discussions morals contemporànies. (El problema d´una

moral autònoma)

moral de la compassió.

1. També Schopenhauer pensa en una cosa que té a veure amb l´autonomia. Qui actua per compassió, actua així perquè ell mateix ho sent i ho vol. En el seu diàleg amb el fill, els pares podrien enfocar la seva atenció sobre la seva capacitat de compassió i d´identificació amb altres, i aquest altruisme que es basa en el sentiment podria fins i tot aparèixer com a més genuí. Tanmateix, la compassió no és un tret universal i és una disposició que en general és activada només envers certes persones (i animals); a més hi ha virtuts morals que apareixen com importants des del punt de vista de l´interès propi, com confiança i justícia, que no es poden entendre a partir d´aquesta motivació. El problema més gran amb la moral de compassió, emperò, és un cop més el de l´obligació. La moral de la compassió emfatitza una forma d´altruisme que queda des del principi fora de l´àmbit de les obligacions.2. (vegeu altruisme) El que la moral de compassió rebutja és l´indirecte i la manca d´espontaneïtat de l´altruisme normatiu. El que la moral de compassió proposa no és altre enteniment del normatiu sinó que rebutja el normatiu com a tal sembla llavors més correcte no anomenar-la moral, sinó una ètica.3. Problemes d´una moral basada en

l´espontaneïtat: Primer, pot ser que en els sentiments espontanis d´un individu envers els altres prevalgui el goig de la crueltat sobre la compassió. Segon, hi ha regions importants de la moral, com aquelles de les virtuts de la justícia i de la confiança, en les que la compassió pot conduir a l´error. Tercer, i aquest és el punt més important, al sentiment li manca l´aspecte d´universalitat de manera que a partir d´ell per si sol no pot sorgir res de normatiu. En conseqüència, la compassió no pot substituir l´interès propi com a base de la moral. Una moral no-heterònoma només pot ser generada en virtut de l´interès propi. Tanmateix, crec que ens podem adonar que una moral d´autonomia compartida pot i potser ha d´incorporar el motiu de la compassió.4. L´interès de l´espectador és simplement que els altres actuïn moralment, per això apreciem els que actuen bé. I em sembla que això condueix a elogiar també tota acció altruista feta per compassió. Crec que això explica per què diem d´una persona de manera emfàtica que és una bona persona quan no actua simplement per motius morals, sinó també per compassió i simpatia. Així que ser compassiu i fomentar la pròpia capacitat envers una compassió activa arriba a ser considerat com una virtut moral.5. La raó per la qual la compassió com a tal no podia servir com a base de la moral fou la manca d´universalitat de la compassió natural. Però tan bon punt la compassió és incorporada a la moral, arriba a tenir el caràcter d´un sentiment generalitzat. 6. La moral que es genera en virtut de l´interès propi té una tendència cap a voler

Page 19: Breu diccionari tugendhat

Breu diccionari Tugendhat 19

limitar l´àmbit de la societat moral. Però tan bon punt que la idea d´una compassió generalitzada entra en la moral, aquesta s´extendrà a tots els ´`essers humans i també a tots els altres éssers capaços de sofriment.7. (vegeu universalitat de la moral) La moral que es genera en virtut de l´interès propi té una tendència cap a voler limitar l´àmbit de la societat moral. Però tan bon punt que la idea d´una compassió generalitzada entra en la moral, aquesta s´extendrà a tots els ´éssers humans i també a tots els altres éssers capaços de sofriment. (El

problema de una moral autónoma)

moral heterònoma. Morals anteriors tenien la seva base en una autoritat que s´acceptava, l´autoritat de Déu o de la tradició o d´ambdòs. En conseqüència, la moral havia estat heterònoma, no autònoma, tenia el seu fonament en una creença i en l´obediència cap a un Déu o la tradició, no en un enteniment i un voler propis. (El problema de una

moral autónoma)

moral i biologia. 1. Tots (o

quasi tots) els éssers humans tenen una disposició per a la moral, però això significa que posseeixen l´aptitud d´apendre una conducta moral sostinguda pels sentiments i fonamentacions morals recíproques, i el que s´aprèn d´aquesta manera pot ser molt divers en quant al seu contingut. 2. És del tot improcedent tot recurs biològic o psicològic a propietats suposadament innates

com l´altruisme o la compassió, per començar, perquè no s´adequa a les normes morals -el nostre altruisme no funciona com el de les formigues. 3. Ens trobem aquí amb un fet biològic previ: els éssers humans són éssers que tenen la capacitat d´aprendre normes morals i de comportar-se seguint normes morals. Amb això no queda implicat cap contingut moral, sinó la capacitat de ser membre d´una comunitat moral, i això significa: considerar-se alhora com subjecte i com destinatari d´exigències emocionals recíproques. (Diálogo en Leticia)

moral i cultura.1. La moral

s´entén com quelcom normatiu, i una moral en tant que conjunt de normes és quelcom que ha d´aprendre´s i justificar-se. Les diferents morals es diferencien sobretot pels seus sistemes normatius, per exemple, universalisme i particularisme. No és versemblant que hi hagi un gen per a l´universalisme i un altre per al particularisme. 2. Amb les normes succeeix probablement quelcom similar al que passa amb els números. El que cal pensar com a genèticament condicionat és la capacitat d´aprendre a comptar i la capacitat d´aprendre normes. Hom pot representar-se gens que condicionen genèticament l´aprenentatge i l´argumentació, que els faciliten o que els dificulten. Però el que no poden representar-se com quelcom genèticament determinat és el fet de tenir per sistema normatiu un de determinat o un altre. (No hay

genes para la moral)

Page 20: Breu diccionari tugendhat

Breu diccionari Tugendhat 20

moral moderna.1. Si una

moral no es pot fonamentar davant qualsevol persona amb referència als seus interessos normals, sinó que fem determinades presuposicions en las que ella creu o ha de creure -siguin religioses, metafísiques o les anomenades trascendentals, o fins i tot nacionalistes o el que fos, per exemple, ecologistes, llavors es perd tota la gràcia d´una moral moderna. 2. Les normes es fonamenten en el sentit que es mostra que exigir-les de tots representa per igual l´interès de tos. Aquí no s´utilitza la paraula "bo". 3. Es considera una regla moral com a fonamentada quan hom diu que es pot aprovar en general que tots l´ exigeixen de tots. L´aprovació general sempre que pugui pressuposar que la seva observació és d´interès de tots per igual. 4. La paraula "bo" només pot significar l´afirmació que tots aproven aquesta regla proposada perquè correspon a la manera com cadascú desitja que sigui l´altre en reciprocitat. (Diálogo

en Leticia)

moral tradicionalista. 1. La

que es fonamenta sobre una propietat supraempírica en lq que es creu (com per exemple, ser el fill de Déu o estar dominat a la tradició de qualsevol autoritat).2. Aquesta "propietat més elevada" remet a una autoritat que ha fixat les normes morals vàlides per a nosaltres. Malgrat pugui assignar-nos drets de diferent tipus, i fins i tot d´extensió diversa, és això no obstant el nostre sistema comú de normes, creem en ell tots per igual i reaccionem per igual amb indignació quan es vulnerat, i

això és perquè tots nosaltres posseïm per igual la propietat superior de pertànyer a aquesta comunitat moral. Ja que la fonamentació per a qualsevol no està referida als seus interessos empírics sinó a la propietat superior de la pertinença, no hi ha contradicció entre el fet que el sistema normatiu estigui fonamentat per igual per a tots i la circumstància de què assigni a les persones individuals diferents papers i una condició jurídica diversa. (...) Tota desigualtat en el contingut moral dels drets rau en una igualtat en el contingut de les creences; en el cas contrari no podrien ser morals i no tindríem llavors una comunitat moral unitària.3. En una moral tradicional és possible fonamentar qualsevol classe de desigualtats normatives en el sentit del "per igual per a tots". Això s´explica perquè la fonamentació d´una moral tradicional davant de qualsevol no es refereix primàriament als seus interessos, sinó a la propietat més elevada que convé a cadascú, i això vol dir, en la qual creu tot membre d´aquesta comunitat. La creença ocupa el lloc dels interessos .I de la creença se segueix que és vàlida aquella configuració de drets que ha establert l´autoritat a la que remet la creença. És clar que pot ser qüestionada, però això implica qüestionar l´autoritat i amb ella també la creença.4. A l´interior d´una moral tradicionalista és raonable que els costums i les normes morals no estiguin clarament separades, sinó que les fonamenti l´autoritat competent. (Diálogo en Leticia)

Page 21: Breu diccionari tugendhat

Breu diccionari Tugendhat 21

motivació moral.1. ¿Què

motiva a la persona individual per comportar-se de forma moral? 2. ¿Què motiva per considerar-nos membres d´aquesta comunitat moral, és a dir, amb aquest conjunt de regles morals? 3. ¿Què és el que ens motiva per ser maximitzadors limitats d´avantatges? 4. ¿Què és el que em motiva per no ser un aprofitat? 5. ¿Què ens motiva, quan jutgem alguna acció com inmoral, a no actuar d´aquesta manera? 6. Segons Hume, només els sentiments són els motius per a l´acció, i del que es tracta en l´explicació de la motivació moral és d´identificar adequadament el sentiment que correspon. 7. Qui segueix la seva consciència moral autònoma no voldria haver de menysprear-se a si mateixa; aquesta és la seva motivació. 8. Seria avantatjós (desitjable) per a tots que poguessin tenir mútuament un tracte moral, però seria irracional actuar d´aquesta manera si no existeix una base mínima de confiança, és a dir, si no existeix certa probabilitat que els altres actuïn d´aquesta manera. En aquest cas no s´ha constituït encara una comunitat moral en la que les maneres d´actuar desitjables es puguin sostenir mitjançant normes.9. Els mecanisme normatius d´indignació i sentiment de culpa no poden posar-se en marxa sense un mínim de sanció externa. (Diálogo en

Leticia)

norma de poder.1. Són

normes que no necessiten de ser fonamentades davant d´aquells que n´estan sotmesos. Els afectats -els esclaus, en el cas extrem- són obligats

a acatar-les i, en aquest cas, no es presenta cap pretensió de fonamentació, ja que no són membres de la comunitat moral. 2. Una norma que no és fonamentable davant alguns membres de la comunitat, o no ho és per igual, no és per a ells per tant una norma moral, sinó una norma coercitiva. (Diálogo en Leticia)

norma moral.1. No es

presenten quan algú vol ser tal o qual persona, sinó que en l´interior d´una comunitat plantegem categòricament aquesta exigència de forma recíproca.2. Aquelles normes l´admissió de les quals -això és, exigir uns a altres l´admissió recíproca- interessa a tots.3. Censurar la conducta d´algú significa que se li vol donar a entendre que el seu comportament vulnera aquelles normes que tots exigeixen recíprocament de tots complir de manera fonamentada.4. Tenen un caràcter recíproc i això vol dir que cal comprendre que en elles es constitueix una comunitat moral.5. Existeix una dicotomia entre convencions i costums d´un costat i normes morals de l´altre, on aquestes últimes es defineixen afirmant que pretenen ser fonamentades.6. Són regles que s´exigeixen mútuament, i que en conseqüència han de ser considerades com necessitades d´una fonamentació recíproca, és a dir, tenen una dimensió intersubjectiva. (Diálogo en Leticia)

obligació moral (deure) .

1. ¿Com construir des de premisses purament contractuals l´obligació

Page 22: Breu diccionari tugendhat

Breu diccionari Tugendhat 22

moral? El problema no és només que la nostra consciència moral normal contè aquest aspecte d´obligació; això per si mateix no hauria de molestar al contractualisme, ja que no s´entèn com una descripció de la consciència moral comuna sinó com fent una proposta. Però també aquesta proposta hauria de contenir el factor d´obligació, ja que sense obligació les normes no valdrien massa. Si els pares pregunten al fill si vol que tots se sentin obligats a actuar així, respondrà que si, però ¿com obtenir això des del punt de vista purament contractualista? Contractes o convenis normals es fan dins d´un fons ja existent d´obligació, sigui moral o penal, però ara s´ha de construir aquesta obligació moral prèvia.2. El nostre nen esperaria un sistema que impedeix que els contractants actuïn immoralment quan els altres no el veuen.3. El contractualisme hauria de poder incloure el sentiment d´obligació, però no li resulta fàcil fer-ho. 4. El problema més gran amb la moral de compassió, emperò, és un cop més el de l´obligació. La moral de la compassió emfatitza una forma d´altruisme que queda des del principi fora de l´àmbit de les obligacions. 5. El tret essencial que ha quedat al marge tant en el contractualisme com en la moral de la compassió és el de l´obligació moral. 6. Quan un etnòleg descriu la moral d´un grup o d´una societat, ha de partit del concepte general de moral per poder identificar el que està investigant com una moral. Per als etnòlegs el criteri d´una moral és el fenomen de pressió social, i amb això es refereixen precisament a una obligació recíproca, a un sentiment

de deure basat en exigències recíproques. Estranyament, en la filosofia moral contemporània quasi ningú s´ocupa d´aquest fenomen que sembla central per al que és una moral. 7. Aquest sistema recíproc d´indignació i sentiment de culpa constitueix el que es pot anomenar la sanció específica que passa quan les normes morals són violades, i sense aquesta sanció no entendríem què significa que una norma moral existeix en una societat. 8. Sense aquesta explicació no es pot entendre el que s’entén per deure, o sigui, obligació moral. Quan reflexionem sobre què significa l´exigència mútua de compliment de normes. L´única resposta em sembla ser que si un no actua així, aquests sentiments sorgiran recíprocament entre l´actor i a resta. (El problema de una moral

autónoma)

poder i justícia. La relació

simètrica dins d´una acció compartida entre diferents em sembla que és la base, i la raó per això és que aquesta és l´única alternativa a una acció social determinada per un poder unilateral. Les dues possibilitat oposades dins d´una acció compartida són: poder o justícia. Allò just és allò simètric (allò igual), llevat si tenim raons per considerar justa una distribució desigual, però això, en contrast amb el cas de la igualtat, sembla requereix justificació. (El origen de la igualdad

normativa)

poder i moral.1.El concepte

moral semblava oposar-se al

Page 23: Breu diccionari tugendhat

Breu diccionari Tugendhat 23

concepte poder. Això era aparentment essencial en la meva definició de la moral. Ja que la moral no es defineix de manera que el sistema normatiu resulta igualment justificable per a tots, això implica que una part dels membres de la societat moral han de sotmetre’s a aquesta moral de manera forçada, per poder. La pregunta llavors és què és el que està en la base d´aquesta alternativa entre moral i poder.2. Un animal simplement actua com ha d´actuar en virtut del seu sistema genètic, mentre que les accions d´un ésser humà depenen de la seva voluntat. Això té com a conseqüència que quan diferents éssers humans fan alguna cosa junts, quan tenen un fi comú o es fiquen en una empresa comuna, aquesta acció social sempre depèn de la voluntat de cadascun d´ells. Això significa que quan tenim els subjectes A, B, C, etcètera, que junts fan alguna cosa en comú, aquesta acció depèn de la voluntat d´A i també de la voluntat de B i també de la voluntat de C, etcètera. ¿Però com s´integren aquestes voluntats? Em sembla que només hi ha dues possibilitats, tot i que poden haver solucions intermèdies. La primera possibilitat és: un d´ells és qui decideix i determina la voluntat dels altres. Això és el que anomenem poder. Si l´acció és tal que un del grup té la capacitat de controlar i forçar la voluntat dels altres, diem que té poder sobre ells i que l´acció comuna es basa en aquest poder. L´altra possibilitat és que no ho hi hagi determinació i submissió unilaterals, sinó que entre A, B, C etcètera en relació a la submissió i la simetria hi ha simetria. No és un qui decideix, sinó que tots decideixen junts i això

significa que tots contribueixen igualment a com s´ha d´actuar. Repeteixo: tots contribueixen igualment. És aquí on sembla tenir el seu origen el concepte d´igualtat. Si això és correcte, llavors la igualtat té el seu origen en el fet que si una acció comuna no és decidida per poder , és a dir determinada per un del grup o per una part del grup, llavors l´única alternativa és que sigui decidida per tots, i la qualificació d´"igualment" entre aquí per necessitat, ja que si l´acció no estigués determinada igualment per tots, llavors, en la mesura en què alguns no participessin igualment, aquests serien forçats. La seva voluntat està determinada per la voluntat dels altres: es tracta de poder. (El origen de

la igualdad normativa)

racional. Un sistema moral ha de

justificar-se de forma recíproca. ¿No significa això que per a l´individu el resultat podria ser menys favorable i per consegüent menys racional? El fet que les normes que no pressuposen que cada membre de la societat té el mateix valor no podrien semblar justificades recíprocament. Això significa que s´ha d´acceptar els punts de vista dels altres com un pes igual que el seu propi. Des del punt de vista contractualista, ¿quin motiu hi hauria per acceptat això? Per evitar els desavantatges d´una justificació recíproca, també caldria renunciar als seus avantatges. (El problema de

una moral autónoma)

religió. 1. Crec necessari marcar

una distinció entre les actituds en les

Page 24: Breu diccionari tugendhat

Breu diccionari Tugendhat 24

quals és implícita la creença en un ésser personal i sobrenatural, i aquelles en què no ho està. Per això utilitzo la paraula religió només per referir-me a cosmovisions o a actituds en les quals hi ha implícita aquesta creença en un ésser personal. És obvi que les persones tendeixen a donar un sentit a aquelles coses que se'ls presenten com a contingents, a interpretar-les intencionalment, com a acció d'un ésser personal sobrenatural. 2. Des del punt de vista de la història cultural, és possible afirmar que sempre, o en general, els humans han sentit la necessitat d'agrair a un ésser sobrenatural i personal l'existència de certes coses, per exemple, la nostra pròpia existència, o la del ser estimat. Què passa amb aquesta necessitat i amb la nostra actitud en relació amb aquestes situacions, quan ja no ens resulta possible donar les gràcies a algú? Que sembla perdre's una forma específica de transcendència, canviada ara en estèril superficialitat. 3. No solament no hi ha cap raó per creure en un ésser així, sinó que, precisament, el fet que el necessitem de manera tan manifestament peremptòria constitueix una raó contrària molt evident que la fe en Déu equivaldria al que, si tractéssim d'assumptes empírics, anomenaríem una al·lucinació. Amb tot, és igualment comprensible que, malgrat l'evidència contrària, centenars de milions de persones creguin en Déu, ja que resulta més natural prendre aquesta necessitat per una raó que per tot el contrari. (Filosofia, mística i

religió)

responsabilitat.1. El problema

real de la llibertat de la voluntat, el problema que ha preocupat durant segles a la tradició filosòfica, no ha estat el que es pot exemplificar en el moviment d´un dit, sinó el problema de la responsabilitat. ¿Com s´ha d´entendre que ens podem responsabilitzar dels nostres actes i retreure´ns recíprocament així també a nosaltres mateixos? Una responsabilització com aquesta implica que la persona pot controlar el que ella vol. Depèn del voler de la persona, quins volers van a ser efectius. És aquí on té sentit parlar no només de llibertat d´acció, sinó de llibertat de voluntat. Depèn de mi si em decideixo a actuar segons un voler o segons un altre. El voler reflexiu, l´objecte del qual són els desitjos o volers que un troba en si mateix. Això òbviament és un fenomen específicament humà. També en el cas dels animals es pot parlar de llibertat d´acció, però no atribuïm responsabilitat als animals, tot i que també poden moure les seves cames quan volen.2. Una persona només pot ser considerada responsable si realment té la capacitat de suspendre els seus desitjos i actuar segons les seves raons, i no sempre està clar si això és així i en quina mesura. 3. Quan ja no puc declinar la meva responsabilitat en altres factors, aleshores tot depèn de mi, és indeterminat, Això no es segueix del que entenem per voluntat, sinó pel contrari del que entenem per intentar, esforçar-se, decidir i responsabilitzar (correlativament: saber-se responsable). Aquestes activitats i estats estan lligats inevitablement a la perspectiva del "jo", i el que les desenvolupa o se sap

Page 25: Breu diccionari tugendhat

Breu diccionari Tugendhat 25

en ells, sap també que el grau del seu esforç i l´objecte de la seva decisió depenen únicament de raons i afectes, però atès que en aquests espais es troben entre diferents raons i diferents afectes, sap que depèn en última instància de si mateix. I sap que, després d´haver actuat d´una manera o una altra, només ell (i no els seus afectes i motius) pot ser responsabilitzat tant pels altres com per si mateix. (Libre albedrío y

determinismo)

responsabilització. Primer

sentit. En un primer significat hom pot dir que x és responsable de y, quan tant x com y són esdeveniments i x és una causa destacable de què y hagi succeït, "destacable" perquè no es pot anomenar una única x que sigui una causa suficient de y. Per exemple, el terratrèmol fou responsable de què la causa s’ensorrés, però si la casa haguès estat construïda d´altra manera, etcètera, no hagués estat ensorrada pel terratrèmol. Segon

sentit. En un sentit més determinat i significatiu, parlem de responsabilització quan x no és un esdeveniment sinó una entitat i més en concret una persona a la que podem imputar que l´hagi fet: és "responsable de les seves accions". Tercer sentit. Parlem de les responsabilitats d´una persona i volem dir que ella és la responsable de determinades tasques, és a dir, se l´imputa a ella com una càrrega que aquestes tasques no s´hagin realitzat. Així, per exemple, aquest metge és responsable d´aquest pacient, o la mare del seu fill, però també cada persona de si mateixa (del seu futur).

En alguns casos s´és responsable en relació amb algú d´alguna cosa (de determinades tasques), per exemple, un criat o un ministre, o també un infant en relació amb la seva mare. Quart sentit. Diem "és una persona responsable" i volem dir que es pren les seves responsabilitats seriosament, que és fiable en relació amb elles. (Libre albedrío y

determinismo)

sentiments morals. El fet que

en una societat moral certes normes estiguin acceptades significa que els membres de la societat exigissin el compliment de les normes recíprocament, i això significa alhora que tenen els sentiments morals en relació amb aquestes normes.Normalment, una societat humana no sanciona arbitràriament certs comportaments: els membres d´una societat moral han de considerar com justificades les actituds afectives envers les normes. Així que no es pot dir: o justificació o sentiment, sinó que el que es justifica és que s´exigeix el compliment d´aquestes normes, i això significa precisament que es justifica tenir els sentiments morals envers aquestes normes. El que es justifica no és simplement que aquí s´ha d´actuar , sinó que actuar així ´s´ha de veure com a bo, i això significa que es justifica tenir els sentiments morals cap aquestes normes. (El problema de

una moral autónoma)

sistemes d´exigències

recíproques.(vegeu obligació

Page 26: Breu diccionari tugendhat

Breu diccionari Tugendhat 26

moral)1. Els sistemes morals històrics han estat sistemes d´exigències recíproques. Per captar el que l´expressió "deure" o "haver de" significa en les seves diferents aplicacions, siguin morals o no, ens hem de preguntar què li passa a una persona quan no fa el que ha de fer en el sentit corresponent. En el cas dels imperatius recíprocs en què consisteix una moral,el que li passa a una persona, quan no actua com ho ha de fer, és la reacció afectiva (real o possible) dels altres. És aquesta reacció el que està en la base del que els sociòlegs anomenen "pressió social". Quan algú infringeix una norma acceptada per aquesta societat i els altres reaccionen amb un afecte negatiu, el podem anomenar indignació.2.Si la moral és un sistema d´exigències recíproques només pot justificar-se recíprocament, i si la justificació ha de tenir en compte, en contrast amb una justificació heterònoma, només els interessos, ha de referir-se als interessos de tots el membres de la societat moral, no només els meus sinó els dels altres, ja que la moral no ha d´estar justificada només per a mi, sinó recíprocament. La diferència amb el contractualisme és petita, ja que també en el contractualisme cadascú ha de tenir en consideració els interessos dels altres, però això només perquè sense això no s´arribaria a un conveni, mentre que en una justificació recíproca de les normes els interessos de tots formen part del sentit de la justificació. (El

problema de una moral autónoma)

universalisme. 1. La moral

moderna que s´aconsegueix en el context de la tesi d la simetria i l´exclusió de la discriminació primària ha de caracteritzar-se no només como igualitària, sinó a més a més com universalista. És un simple corol·lari de l´igualitarisme. La limitació de la universalitat equival a considerar a certs grups, o simplement als externs, com a persones mancats total o parcialment de drets; això exigiria una decisió de poder que no es podria fonamentar davant dels perjudicats.2. La seva peculiaritat consisteix en què, mentre que tant el particularisme com el tradicionalisme estan encapsulats dintre de di mateixos, l´universalisme busca i ha de buscar el diàleg amb les altres interpretacions(...). La concepció universalista és aquella que tots els homes podrien admetre com a justa si no posen per a la seva acceptació cap condició particular de fe. Designar això com un provincialisme ampliat s´assembla a caracteritzar el rebuig de l´arbitrarietat com una opció arbitrària més. Arribar a un acord al voltant de la justícia en sentit intersubjectiu, això és, al voltant d´aquella justícia que ni recorre a una autoritsat ni es redueix a patrons suposadament no fonamentables, és quelcom tan independent de la cultura com parlar sobre lògica. Sembla ser un fet que en el món actual creix la demanda de posar-se d´acord al voltant de la moral i dels drets humans més enllà de les fronteres de la fe. Y aquesta demanda només pot ser satisfeta per la base culturalment no específica de l´universalisme, i no, segons pot observar-se, per exemple, en l´actual

Page 27: Breu diccionari tugendhat

Breu diccionari Tugendhat 27

discussió intercultural sobre els drets humans, posant en relació creences culturalment específiques "similars" i deixant, en conseqüència, tot el problema sense resoldre. (Diálogo en

Leticia)

universalitat de la moral.

La moral que es genera en virtut de l´interès propi té una tendència cap a voler limitar l´àmbit de la societat moral. Però tan bon punt que la idea d´una compassió generalitzada entra en la moral, aquesta s’estendrà a tots els éssers humans i també a tots els altres éssers capaços de sofriment. Tal vegada, en contrast amb èpoques anteriors, avui també tenim un interès pragmàtic en estendre la moral d´una manera universal. Però aquesta moral és essencialment recíproca, per això sembla limitada als éssers humans i en particular a aquells que tenen la capacitat d´actuar moralment. En canvi, per a la compassió, tan bon punt que un l’entén com a generalitzada, una limitació similar no existeix. (El

problema de una moral autónoma)

veritat. 1. ¿Quina raó pot tenir

algú per veure la seva situació tal i com és? La idea que forma part de la veritat una cosa així com un magnetisme que exerceix sobre nosaltres, no té, és clar, cap sentit. Cal tornar a recordar que la màxima que sosté que només s´han de tenir opinions fonamentades, es complirà tant si el que es considera que el que un opina està fonamentat, com si es

qüestiona el fonament de les pròpies opinions. 2. Forma part del sentit de les nostres opinions normals que el que opinem sigui real (i forma part igualment dels nostres desitjos normals que volem que es satisfacin en la realitat i no només en la fantasia). En certa manera els móns-com-si són una cosa inferior. (Retractaciones sobre honestidad

intelectual)

voluntat reflexiva.

Quan parlem d´autocontrol i responsabilitat se suposa que l´acció depèn no només dels desitjos de la persona, sinó, si més no en part, de la persona mateixa, i aquest fenomen és el que pot semblar incompatible amb el determinisme. (Libre albedrío y

determinismo)

Page 28: Breu diccionari tugendhat

Breu diccionari Tugendhat 28

Índex

Altruisme 3

Amor 3

Aprofitat 3,4

Autonomia compartida 4

Compatibilisme 4,5

Comunitat moral 5,6

Concepció general de la moral 6

Contractualisme 6

Deliberació 7

Discriminació primària 7

Drets humans 7,8

Educació moral 8

Estat polític 8

Ètica 8

Experiència de la contingència 8

Filosofar 8,9

Fonamentació de la idea d´igualtat normativa

9,10

Fonamentació de la moral 10, 11

Hipòtesi biològica 11

Honestedat intel·lectual 11, 12

Igualitarisme 12

Immoralitat 12

Imperatiu general 12

Incompatibilisme 12

Justícia 13, 14

Justícia autoritària 14

Justícia igualitària 14

Justícia proporcional 14,15

Llenguatge humà 15,16

Llenguatge i moral 16

Llibertat 16

Manca de sentit moral 16, 17

Moral 17

Moral autònoma 17, 18

Moral de compassió 18, 19

Moral heterònoma 19

Moral i biologia 19

Moral i cultura 19, 20

Moral moderna 20

Moral tradicionalista 20

Motivació moral 21

Norma de poder 21

Norma moral 21

Obligació moral 21, 22

Poder i justícia 22

Poder i moral 22, 23

Racional 23

Religió 23, 24

Page 29: Breu diccionari tugendhat

Breu diccionari Tugendhat 29

Responsabilitat 24, 25

Responsabilització 25

Sentiments morals 25

Sistemes d´exigències recíproques 25, 26

Universalisme28, 27

Universalitat de la moral 27

Veritat 27

Voluntat reflexiva 27