bloc iv: ecologia tema 3: incidència humana sobre l’entorn · tema 3: incidència humana sobre...

BLOC IV: ECOLOGIA Tema 3: Incidència humana sobre l’entorn

55

Carta de l’indi Seattle:

El 1854 l’indi Seattle, cap del poble indígena Suquamish, va adreçar una carta al President dels Estats Units, Franklin Pierce, on es reflectia la més profunda comprensió sobre la relació entre la natura i els éssers humans. Aquí pots llegir el text d’aquella carta: Com pot comprar o vendre el firmament, ni encara la

calor de la terra? Aquesta idea ens és desconeguda.

Si no som amos de la frescor de l’aire ni del fulgor de les

aigües, com podran vostès comprar-los?

Cada parcel·la d’aquesta terra és sagrada per al meu

poble. Cada brillant mata de pi, cada òbol en les platges,

cada gota de rosada en els foscs boscos, cada altell i

fins el so de cada insecte és sagrat a la memòria i al

passat del meu poble. La saba que circula per les venes

dels arbres duu amb si les memòries dels pells roges. Els morts de l’home blanc obliden el seu país d’origen quan emprenen els seus passejos

entre les estrelles; en canvi nostres morts mai poden oblidar aquesta bondadosa terra,

ja que és la mare dels pells roges. Som part de la terra i, així mateix, ella és part de

nosaltres. Les flors perfumades són les nostres germanes; el cérvol, el cavall, la gran

àguila, aquests són els nostres germans. Les escarpades penyes, els humits prats, la

calor del cos del cavall i l’home, tots pertanyem a la mateixa família.

Per tot això, quan el Gran Cap de Washington ens envia el missatge que vol comprar les

nostres terres, diu que ens reservarà un lloc en el qual puguem viure confortablement

entre nosaltres. Ell es convertirà en el nostre pare i nosaltres en els seus fills. Per això

considerem la seva oferta de comprar les nostres terres. Això no és fàcil, ja que

aquesta terra és sagrada per a nosaltres.

L’aigua cristal·lina que corre pels rius i rierols no és solament aigualeix, sinó també

representa la sang dels nostres avantpassats. Si els venem terres, deuen recordar que

és sagrada i alhora deuen ensenyar als seus fills que és sagrada i que cada reflex

fantasmagòric en les clares aigües dels llacs conta amb successos i memòries de les

vides de les nostres gents. El murmuri de l’aigua és la veu del pare del meu pare.

Els rius són els nostres germans i sadollen la nostra set; són portadors de les nostres

canoes i alimenten als nostres fills. Si els venem les nostres terres, vostès deuen

recordar i ensenyar-los als seus fills que els rius són els nostres germans i també ho són

seus, i per tant deuen tractar-los amb la mateixa dolçor amb que es tracta a un germà.

Tema 3: Incidència humana sobre l’entorn BLOC IV: ECOLOGIA

56

Sabem que l’home blanc no comprèn la nostra manera de vida. El no sap distingir entre

un tros de terra i altre, ja que és un estrany que arriba de nit i presa de la terra l o que

necessita. La terra no és la seva germana, sinó la seva enemiga i una vegada conquistada

segueix el seu camí, deixant endarrere la tomba dels seus pares sense importar-li. Li

segresta la terra als seus fills. Tampoc li importa. Tant la tomba dels seus pares com el

patrimoni dels seus fills són oblidats. Tracta a la seva mare, la terra, i al seu germà, el

firmament, com objectes que es compren, s’exploten i es venen com ovelles o comptes

de colors. El seu apetit devorarà la terra deixant endarrere només un desert.

No sé, però la nostra manera de vida és diferent al de vostès. La sola vista de les seves

ciutats apesara els ulls del pell roja. Però potser sigui perquè el pell roja és un salvatge i

no comprèn res.

No existeix un lloc tranquil en les ciutats de l’home

blanc, ni hi ha lloc on escoltar com s’obren les fulles dels

arbres a la primavera o com aletegen els insectes. Però

potser també això deu ser perquè sóc un salvatge que no

comprèn res. El soroll només sembla insultar les nostres

oïdes. I després de tot, per què serveix la vida si l’home

no pot escoltar el crit solitari del llop ni les discussions

nocturnes de les granotes a la vora d’un estany? Sóc un

pell roja i gens entenc. Nosaltres preferim el suau

murmuri del vent sobre la superfície d’un estany, Així

com l’olor d’aquest mateix vent purificat per la pluja del

mig dia o perfumat amb aromes de pins.

L’aire té un valor inestimable per al pell roja, ja que tots els éssers comparteixen un

mateix alè: la bèstia, l’arbre, l’home, tots respirem el mateix aire. L’home blanc no

sembla conscient de l’aire que respira; com un moribund que agonitza molts dies, és

insensible al pudor. Però si els venem les nostres terres deuen recordar que l’aire no és

inestimable, que l’aire comparteix el seu esperit amb la vida que sosté. El vent que va

donar als nostres avis el primer bufo de vida, també rep els seus últims sospirs. I si els

venem les nostres terres vostès deuen conservar-les com cosa a part i sagrada, com un

lloc fins a on l’home blanc pugui assaborir el vent perfumat per les flors de les prades.

Per això, vam considerar la seva oferta de comprar les nostres terres. Si decidim

acceptar-la, jo posaré una condició: l’home blanc deu tractar als animals d’aquesta terra

com als seus germans.

Sóc un salvatge i no comprenc altra manera de vida. He vist a milers de búfals podrint-

se en les prades, morts a tirs per l’home blanc des del seu tren en marxa. Sóc un

salvatge i no comprenc com una màquina fumejant pot importar més que el búfal al que

nosaltres matem només per a sobreviure.

Què seria de l’home sense els animals? Si tots fossin exterminats, l’home també moriria

d’una gran solitud espiritual; perquè el que els succeeix als animals també li succeirà a

l’home. Tot va enllaçat.


57

Deuen ensenyar-los als seus fills que el sòl que trepitgen són les cendres dels nostres

avis. Inculquin als seus fills que la terra està enriquida amb les vides dels nostres

semblants a fi que sàpiguen respectar-la. Ensenyin als seus fills que nosaltres hem

ensenyat als nostres que la terra és la nostra mare. Tot el que li ocorri a la terra li

ocorrerà als fills de la terra. Si els homes escupen en el sòl s’escupen a si mateixos.

Això sabem: la terra no pertany a l’home; l’home pertany a la terra. Això sabem. Tot va

enllaçat, com la sang que uneix a una família. Tot va enllaçat.

Tot el que li ocorri a la terra, li ocorrerà als fills de la terra. L’home no va teixir la

trama de la vida; ell és només un fil. El que fa amb la trama l’hi fa a si mateix.

Ni tan sols l’home blanc, que el seu Déu passeja i parla amb ell d’amic a amic, queda

exempt de la destinació comuna. Després de tot, potser siguem germans. Ja veurem.

Sabem una cosa que potser l’home blanc descobreixi algun dia: el nostre Déu és el

mateix Déu. Vostès poden pensar ara que Ell els pertany, el mateix que desitgen que les

nostres terres els pertanyin; però no és així. Ell és el Déu dels homes i la seva compassió

es comparteix per igual entre el pell roja i l’home blanc.

Aquesta terra té un valor inestimable per a Ell i si es danya es provocaria la ira del

Creador. També els blancs s’extingiran, potser abans que les altres tribus. Contaminen

els seus jaços i una nit periran ofegats en els seus propis residus.

Però vostès caminaran cap a la seva destrucció envoltats de glòria, inspirats per la força

del Déu que els va portar a aquesta terra i que, per algun designi especial, els va donar

domini sobre ella i sobre el pell roja. Aquesta destinació és un misteri per a nosaltres

doncs no entenem perquè s’exterminen els búfals, es domen els cavalls salvatges, se

saturen els racons secrets dels boscos amb l’alè de tants homes i s’omple el paisatge

dels exuberants pujols amb cables parlants.

On és el matoll? Destruït. On és l’àguila? Va desaparèixer. Acaba la vida i comença la

supervivència.

*****

Les visions i sabies reflexions de l’Indi Seattle prediuen la destrucció progressiva de la natura a mans d’un home més civilitzat, però menys sensible a les bondats de la terra. El 1884 parla ja de contaminació ambiental i acústica, extinció d’animals i arbres per part dels humans, trencament de la cadena ecològica i les seves horribles conseqüències. Tota una advertència dramàtica i un clamorós crit a la conservació dels recursos naturals renovables!


58

1. EL MEDI AMBIENT

El concepte de medi ambient podem dir que està

de moda i que molt sovint és utilitzat pels

mitjans de comunicació sovint d’una forma

imprecisa o parcial. La definició més acceptada

en l’actualitat es va establir en la Conferència de

les Nacions Unides sobre Medi Ambient

(Estocolm, 1972) i diu així: “El medi ambient és el conjunt de components físics, químics, biològics i socials capaços de causar efectes directes o indirectes, en un termini de temps curt o llarg, sobre els éssers vius i les activitats humanes”.

Si analitzem aquesta definició podem observar que el medi ambient no només inclou els

elements naturals de la Terra, sinó també els elements socials i culturals

protagonitzats per l’espècie humana. Així apareix el concepte de medi natural (medi

ambient no alterat per l’ésser humà), un medi en contínua transformació. El resultat és

el medi ambient actual, un medi natural “domesticat” on amb prou feines queden vestigis

del medi natural original. Els humans el transformem i modifiquem en funció de les

nostres necessitats.

Una part important de la humanitat actual

vivim en una societat industrial altament

complexa. Els avanços en medicina,

agricultura, tecnologia, química i altres

disciplines han estat tan grans que s’ha

produït una autèntica revolució, molt positiva,

en la vida humana. El principal responsable

d’aquest canvi profund ha estat la ciència i la

tecnologia. Però en la segona meitat del segle

XX ha aparegut una situació nova: la

civilització ha anat alterant el medi ambient

d’una forma tan poderosa que ha arribat a

amenaçar l’equilibri del planeta.

Els problemes ambientals han passat a ser protagonistes de la vida social i política en

aquests darrers decennis i, per tant, el seu coneixement, és una necessitat per a

qualsevol ciutadà.

L’interès pels problemes ambientals ens ha fet entendre la importància de tenir una visió

global de la Terra. Els éssers vius, els ecosistemes, el conjunt de la biosfera, la Terra,

són sistemes complexos on s’hi estableixen nombroses relacions. Quan introduïm una

modificació en un d’aquests sistemes, no és fàcil predir quines seran les conseqüències.


59

El medi ambient i el seu estudi és per a molts una ideologia, germen d’un dels moviments

socials més complexos i importants del nostre temps: l’ecologisme.

En la problemàtica ambiental serà molt habitual no trobar solucions úniques a les

dificultats. De vegades hi haurà tot un ventall de solucions, i en altres ocasions no hi

haurà cap solució clara i caldrà triar aquella que millor s’adapti a les circumstàncies

d’aquell moment. Seria un error molt greu estudiar les ciències ambientals com si fossin

un conjunt de receptes clares a uns problemes perfectament definits. Són, més bé, una

oportunitat per discutir, consensuar i provar diferents solucions i formes de enfrontar-

se amb el problema, després de conèixer bé tots els fets que afecten al problema que

estem analitzant.

1 . Llegeix la carta de l’indi Seattle i redacta-li una altra de resposta.


60

2. L’ÉSSER HUMÀ I EL MEDI AMBIENT

Les persones som els únics éssers vius capaços d'utilitzar sistemàticament els recursos

naturals per superar les condicions desfavorables, en lloc d'adaptar-nos a elles com fa la

resta dels organismes. Així doncs, hem creat una forma de vida diferent al de qualsevol

altra espècie, la civilització, que ens ha permès colonitzar la Terra i millorar les nostres

condicions de vida, encara que amb efectes negatius per a l'ambient.

La nostra espècie (Homo sapiens) es va originar a l’Àfrica fa uns 150.000 anys i es va

anar estenent per tot el planeta, reemplaçant altres poblacions dels gènere Homo. És

evident que els humans hem influït sobre la natura des del moment de la nostra aparició,

però no en la mateixa mesura al llarg de la nostra curta història.

ETAPA CAÇADOR-RECOL·LECTOR.

És la etapa que ocupa un major període de temps.

Durant aquesta etapa els humans vivien en societats

petites, nòmades, dedicades a la caça i la recol·lecció de

vegetals. Utilitzaven com a font d'energia la seva força

muscular, amb l'ajut d'eines progressivament més

perfeccionades, i el foc (la fusta com a recurs).

En aquestes condicions, la població humana es

mantenia en equilibri (uns 5 milions d'humans), ja

que un augment de la població en una determinada

zona implicava una disminució dels aliments

disponibles. La influència sobre l'ambient no era

gaire superior a la d'altres espècies. En

l'actualitat encara hi ha tribus perdudes que es

troben en aquesta relació amb la natura.

ETAPA AGRÍCOLA-RAMADERA.

Fa uns 10.000 anys el panorama va canviar amb l'aparició de

l'agricultura i la ramaderia, autèntica revolució que va

tallar la dependència directa de la natura per a obtenir

aliments. Les societats es feien més complexes i

sedentàries, cosa que va provocar una explotació més

intensa del medi. L'agricultura i la ramaderia van

possibilitar la producció d'un excedent d'alimentació. Els

humans, per tant, tenien temps per a dedicar-se a altres

quefers i s'inicia un important desenvolupament tecnològic:

descobriment dels metalls, tècniques d'irrigació, armes,

rodes, etc. Com a fonts d'energia s'afegeixen a les

anteriors, la tracció animal, la hidràulica i l'eòlica.


61

Això va suposar un increment important de la població (fins a 500 milions d'humans a la

fi d'aquest període), la construcció de grans ciutats, el comerç, però també mecanismes

de transformació ambiental com desforestació, erosió del sòl, desaparició d'espècies...

Aquesta creixent degradació ambiental va quedar restringida a les zones més poblades,

restant extenses zones sense patir la influència humana.

ETAPA INDUSTRIAL-TECNOLÒGICA.

El creixent esgotament dels recursos forestals va portar al

descobriment d’una nova i més potent font d’energia: el

carbó. Això va permetre, a mitjans del segle XVIII, la

invenció de la màquina de vapor i l’inici de la revolució

industrial. Les ciutats van créixer en acollir la gent

camperola que s’incorporava a les fàbriques. S’incrementà i

universalitzà el comerç i, per tant, l’explotació de recursos

naturals. Tot i que la qualitat de vida era molt desigual, va

haver un important augment de la població (7.000 milions en

l’actualitat).

Les fonts energètiques que s’anaven utilitzant en aquesta etapa es basaven

fonamentalment en els recursos fòssils com el carbó i el petroli. Al mateix temps,

comença a utilitzar-se l’energia elèctrica i s’inicia la construcció de pantans per obtenir

l’electricitat. Finalment es desenvolupa la utilització de l’energia nuclear. La producció

agrícola s’incrementa en utilitzar nova maquinària i així mateix la ramadera en introduir-

se noves varietats genètiques.

PRESENT I FUTUR.

En l’actualitat es considera que la humanitat és la principal força que influeix en el medi

ambient, per sobre de les gegantines forces naturals que han estat actuant sobre la

Terra des del seu origen. A més, la major part dels canvis induïts per l’home es fan a una

velocitat sense precedents. Els grans progressos cientifico-tecnològics, el creixement

de les indústries, l’explosió demogràfica i el desenvolupament de grans ciutats on viu

gairebé la meitat de la població mundial han determinat pressions enormes sobre el medi

natural a nivell planetari, les quals poden conduir a la seva degradació irreversible i a

l’exhauriment dels recursos.

Les accions negatives exerceixen els humans sobre el medi es veuen afavorides pel

creixement exponencial de la població humana en l’actualitat.

Per a molts pensadors i científics la relació entre la humanitat i el medi ambient ha

tocat sostre i, tot i els avanços tecnològics, s’està introduint en el sistema global un alt

grau d’inestabilitat i incertesa. Caldrà doncs trobar una solució davant d’aquesta crisis

global. Hi ha, a més una dificultat afegida: l’habituació a condicions ambientals

progressivament deteriorades, el concepte de “normalitat” es va adaptant a aquesta

pèrdua progressiva de qualitat ambiental.


62

Fes una llista amb els problemes ambientals i els problemes socials més importants que afecten actualment a la humanitat:

Problemes ambientals Problemes socials

SOLUCIONS ALS PROBLEMES MEDIAMBIENTALS.

Davant els problemes ambientals generats per l’increment de la població, l’esgotament

dels recursos i l’augment de la contaminació, cal donar una resposta. Les persones amb

conceptes diferents del món poden arribar a conclusions diferents, ja que parteixen de

suposicions molt diferents. Això explica por què hi ha tanta controvèrsia sobre allò que

caldria fer-se amb els problemes ambientals. En la actualitat coexisteixen tres formes

de desenvolupament que representen tres vies d’acció política completament diferents:

Explotació incontrolada

Es basa en la idea que sempre hi haurà de tot, el planeta té uns recursos il·limitats i

qualsevol tipus de mesures conservacionistes, a curt termini, són innecessàries, ja que el

creixement econòmic continu i els avanços tecnològics produiran, a la llarga, un món

millor. El president Bush i la seva política energètica n’era un exemple d’aquesta idea.

Conservacionisme

La disminució de les reserves dels recursos no renovables (petroli) i la limitació d’altres

de renovables (aigua), així com el gran nombre d’espècies en perill d’extinció, i una

contaminació creixent van fer prendre consciència de que estàvem pagant un alt preu pel

progrés econòmic; això va provocar l’aparició dels moviments ecologistes que postulaven

un aturament del desenvolupament (creixement zero) per salvaguardar el medi.

En la conferència d’Estocolm (1972) va quedar clar que l’única manera eficaç d’abordar

els problemes ambientals era des d’un punt de vista global. Tanmateix es va obrir una

escletxa important entre els països pobres i els industrialitzats. Als països pobres els

interessava desenvolupar-se econòmicament per eradicar la pobresa de la seva població i

competir amb els països del nord. A més, havien començat a dubtar dels postulats bàsics

de l’etapa industrial: la tecnologia podia solucionar els problemes ambientals i la idea que

la natura és indestructible.


63

Desenvolupament sostenible

Va ser plasmat en la conferència de Rio de Janeiro (1992) en un intent per fer

compatible economia i ecologia (desenvolupament i conservació del medi). El

desenvolupament sostenible defensa una posició intermèdia entre les idees de

l’explotació incontrolada i el conservacionisme.

Així, el desenvolupament sostenible el defineixen en l’informe de la conferència de Rio

de Janeiro com “el desenvolupament que satisfà les necessitats de la generació present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per a satisfer les seves pròpies necessitats”; i presenta una sèrie de trets que l’identifiquen:

S'oposa als productes d’un sol ús i no

degradables, a l'ús de fonts d'energia

contaminants (carbó, petroli, urani), a la

desforestació, al sobrepastoreig, a l'esgotament

dels mantells freàtics i al malbaratament i

esgotament de recursos.

Empra impostos i permisos de manera que els

preus de mercat reflecteixin els seus costos

veritables.

Afavoreix una transició demogràfica cap a una població mundial estable.

Afavoreix una transició econòmica, des d'una societat dedicada a satisfer desitjos

creats per uns pocs, cap a una societat preocupada per satisfer les necessitats

bàsiques de tots.

Afavoreix el reciclatge i la reutilització.

Afavoreix l'agricultura que conservi el sòl i aigua, afavoreixi el policultiu i emfatitzi

l'ús de fertilitzants naturals i el control integral de plagues.

Integra l'economia i l'ecologia en la presa de decisions polítiques.

Utilitza subvencions i impostos per a

estimular la prevenció de contaminació,

la conservació de recursos i la reducció

de deixalles.

Incrementa l'ajut dels països rics als

pobres, de manera que ajudi als països

menys desenvolupats a ser més

autosuficients, en comptes de més

dependents dels països desenvolupats.


64

1 . Indica a quin tipus desenvolupament econòmic corresponen els models representats

en els dibuixos següents:

A B C

A

B

C

2 . A partir de la informació del text, fes una taula resum com la següent.

Explotació

incontrolada Conservacionisme

Desenvolupament

sostenible

Objectiu

fonamental

Problemes que

preocupen

Solucions

proposades

Dificultats i

crítiques al model


65

LA GESTIÓ DEL MEDI AMBIENT.

La gestió del medi ambient és el conjunt de mesures que cal prendre per tal de fer-ne

un ús racional i sostenible al llarg del temps, evitant generar impactes mediambientals.

Un impacte mediambiental és una interferència de l’ésser humà en el medi ambient,

fruit de la qual s’hi produeix una contaminació o un canvi en els processos naturals.

Cal tenir present el concepte de sostenibilitat a l’hora de planificar el desenvolupament

econòmico-social de qualsevol zona. Altrament posarem en perill la supervivència de

molts ecosistemes i potser acabi perillant la nostra presència en el planeta.

Una correcta gestió del medi ambient comporta aplicar mesures preventives i

correctores.

Les mesures preventives són les encaminades a evitar problemes. Si es vol treure fusta

d’un bosc, cal tallar els arbres en la mateixa mesura que creixen, per tal d’evitar la

desforestació. Si es vol instal·lar una indústria, cal evitar que la seva implantació generi

contaminació en el medi ambient o residus de difícil tractament.

La contaminació és l’aparició en el medi ambient de substàncies perjudicials o formes

d’energia que provoquen un desequilibri del medi natural.

Les mesures correctores són les que intenten pal·liar els efectes d’un problema

mediambiental, un cop s’ha produït. Si hi ha hagut un incendi, cal posar esment en la

recuperació dels boscos. Si es produeix un vessament de petroli al mar, cal evitar que la

taca s’escampi i afecti altres zones.

Al llarg d’aquest tema veurem quines són les principals problemàtiques relacionades amb

el medi ambient i quines mesures de gestió convé dur a terme per corregir-les.

Dividirem aquest estudi en quatre grans apartats:

Canvis a l’atmosfera.

Canvis a la hidrosfera.

Els boscos i el sòl.

Els residus i el reciclatge.


66

1 . Els efectes que les activitats humanes tenen sobre l’ambient són els anomenats

IMPACTES AMBIENTALS. Segons la legislació espanyola (Real Decreto 1131/1998)

aquests impactes poden tenir efectes:

positius/negatius reversibles/irreversibles

temporals/permanents recuperables/irrecuperables

simples/acumulatius periòdics/irregulars

directes/indirectes continus/discontinus

a) Classifiqueu els impactes següents segons les seves característiques, omplint el quadre

següent:

IMPACTE Positiu

negatiu

Permanent

temporal

Recuperable

Irrecuperable

Abocament accidental des d’un

escorxador a un riu

Pèrdua de sòl per erosió

Desglaç dels casquets glacials per

augment de la temperatura global.

Repoblament forestal

Construcció d’una depuradora

d’aigües residuals

b) Digueu dos impactes directes importants (un positiu i un negatiu) que produeixen les

accions humanes següents:

IMPACTE NEGATIU IMPACTE POSITIU

Incineradora de residus sòlids

urbans

Construcció d’una presa al

curs d’un riu

Dessecació de totes les zones

humides d’un territori


67

2 . Fes una llista de cinc impactes ambientals que produeixen les teves activitats

quotidianes. Per cada impacte escriu quines mesures preventives podries posar en marxa

per evitar-lo i quines mesures correctores podries aplicar per reduir-ne els efectes.

Impacte Mesures preventives Mesures correctores


68

3. CANVIS A L’ATMOSFERA

La composició atmosfèrica és el resultat d’un equilibri entre els éssers vius i els

processos geològics. Cal dir que la composició ha anat canviant al llarg de la història.

Recorda, per exemple, que la atmosfera primitiva no contenia oxigen, però l’actual en

conté un 21%, gràcies a l’activitat dels organismes fotosintetitzadors. Tanmateix, si

volem que la vida en el planeta Terra es mantingui tal i com la coneixem, evolucionant a

poc a poc com ho ha fet fins ara, és important no alterar greument l’equilibri actual.

Malgrat que hi ha fonts naturals de contaminació atmosfèrica (les erupcions volcàniques

i els incendis forestals naturals), la major part de la contaminació està originada per

l’activitat humana.

L’EFECTE HIVERNACLE I EL CANVI CLIMÀTIC.

Segur que has sentit a dir que el clima està canviant, que abans feia més fred que ara i

nevava més. Què hi ha de cert en aquestes afirmacions? Són fenòmens locals o afecten

tot el planeta?

El Sol envia l’energia necessària per escalfar la Terra i, alhora, la Terra reflecteix part

de la calor que l’hi arriba. Alguns gasos de l’atmosfera retenen aquesta calor tot impedint

que s'escapi a l'espai. Aquesta calor retinguda fa augmentar la temperatura del planeta i

genera l'anomenat efecte hivernacle natural. Aquest procés evita que, quan es fa de

nit, la temperatura baixi excessivament. Per tant, l’efecte hivernacle garanteix unes

condicions apropiades per al manteniment de la vida. Sense la presència d’aquests gasos

la temperatura mitjana de la superfície terrestre seria d’uns –22ºC.

Les activitats humanes augmenten la concentració dels gasos d’efecte hivernacle, fet

que provoca un escalfament progressiu del planeta.


69

El diòxid de carboni (CO2) és el principal responsable d'aquest escalfament, tot i que hi

ha altres gasos que també produeixen aquest efecte, com els CFC (clorofluorocarburs),

el metà (CH4), originat principalment pel bestiar, i l'òxid nitrós (N2O), procedent dels

fertilitzants usats en l'agricultura, L'augment en l'emissió de CO2 va unit a la disminució

de la massa forestal, a causa dels incendis i de la tala per a la instal·lació

d’infraestructures com ara vies de comunicació i zones urbanitzades.

L'efecte que pot causar a llarg termini l'increment d'aquests gasos és molt discutit

entre els científics. Alguns afirmen que s'està produint un canvi climàtic, a causa d'un

progressiu augment de la temperatura, mentre que d'altres creuen que no hi ha dades

que ho confirmin.

La darrera dècada és la més calenta que es recorda.

Es calcula que la temperatura mitjana ha pujat 1ºC

aproximadament, des del començament de la

industrialització, i algunes previsions consideren que,

cap a l’any 2020, la temperatura mitjana mundial serà

d’1,3ºC superior a la temperatura anterior a la

revolució industrial. Cap a l’any 2070 l’augment podria

arribar als 3ºC. Malgrat que aquests augments poden

semblar insignificants, cal considerar que un augment

de 3ºC provocaria uns nivells d’escalfament que no

s’han produït durant els dos darrers milions d’anys.

Si continua l’augment de la temperatura, els principals efectes seran:

L’augment del nivell del mar. La pujada de la temperatura fondrà grans masses de

gel polar, la qual cosa farà augmentar el nivell del mar. Això provocarà la inundació de

terres costaneres. Algunes, com els deltes dels rius, són especialment fèrtils.

Disminució de les collites. El negament de terres fèrtils i els canvis dels règims de

pluges provocaran una disminució de les collites que causaran seriosos problemes

d’abastiment, sobretot als països en vies de desenvolupament. L’extensió de les

zones desèrtiques augmentarà.

Desaparició d’organismes. L’augment de la temperatura provocarà migracions.

Algunes espècies no podran adaptar-se i moriran. Per a la majoria d’organismes, el

problema no és pas el canvi, sinó la velocitat a la qual es produeix el canvi, que no

permet l’adaptació de les espècies. D’altra banda, la migració de moltes espècies a

latituds més altes comporta una nova situació de competència entre les espècies

locals i les nouvingudes, la qual cosa sovint determina la desaparició de les espècies

autòctones i canvis en les xarxes tròfiques.

Per evitar l’augment de l’efecte hivernacle cal controlar les emissions de CO2 i aturar els

processos de desforestació. Aquestes mesures comporten un grau de cooperació entre

els estats que no és fàcil d’aconseguir. Els interessos econòmics divergents dificulten

l’entesa.


70

LA PLUJA ÀCIDA.

La utilització de combustibles fòssils per part de la indústria i dels vehicles provoca

l’emissió a l’atmosfera d’òxids de sofre i de nitrogen que, en contacte amb el vapor

d’aigua, esdevenen àcid sulfúric i àcid nítric.

Quan aquests àcids precipiten, generen diversos problemes. Els més importants són:

Mortalitat d’organismes. La pluja àcida provoca la solubilització de nutrients bàsics

del sòl com el potassi, el magnesi o el calci, que són arrossegats cap als rius i cap a

les aigües subterrànies. La falta de nutrients provoca l’afebliment i la mort dels

vegetals. D’altra banda, la pluja àcida també arrossega metalls pesants (sobretot

mercuri, alumini, plom, zinc i manganès) cap als llacs i cap als rius, on provoquen la

mort dels peixos i dels animals que se’ls mengen.

Pèrdua del patrimoni històric. La pluja àcida malmet els monuments de marbre que,

segons molts estudis, s’han deteriorat més durant els darrers 40 anys que no pas en

els 2.000 anys anteriors. D’altra banda, els vitralls es destenyeixen i els llibres i les

pintures es malmeten. Tot això ha obligat molts museus i biblioteques, a prendre

mesures de protecció.

Els moviments atmosfèrics fan que, malgrat un país no emeti òxids de sofre i nitrogen,

pugui rebre pluja àcida provinent d’un país veí.

Per fer front a l’amenaça de la pluja àcida, cal reduir al màxim les emissions d’òxids de

sofre i nitrogen. Per fer-ho, s’han d’instal·lar filtres a les centrals tèrmiques i

catalitzadors als vehicles que utilitzen combustibles fòssils.

L’APRIMAMENT DE LA CAPA D’OZÓ.

L’ozó (O3) és un gas molt tòxic a les capes baixes de l’atmosfera. Curiosament però, a les

capes altes, entre 15 i 50 km d’altitud, l’ozó ens protegeix de les radiacions

ultraviolades, altament nocives per a la vida. És com una mena d’escut protector.


71

Hi ha gasos produïts per l’activitat humana que, en arribar a

les capes altes de l’atmosfera, es combinen amb l’ozó i el

converteixen en oxigen corrent (O2), que no té cap efecte

protector.

L’exhauriment d’ozó és especialment important a les zones

properes als pols, a causa dels moviments atmosfèrics. La

zona equatorial no pateix encara aquest problema.

Els principals gasos responsables de l’afebliment de la capa d’ozó són els CFC

(clorofluorocarburs), uns productes utilitzats en aerosols, escumes, insonorització de

locals, productes de neteja en el camp de l’electrònica, sistemes de refrigeració i

sistemes d’aire condicionat. També hi intervenen altres productes, com l’haló 1.301 dels

extintors de foc.

L’arribada de moltes radiacions ultraviolades provoca:

Càncer de pell i cataractes. L’augment de radiacions ultraviolades està estretament

relacionat amb l’augment de la incidència de càncer de pell i de les cataractes. Per

aquest motiu, en els països nòrdics, on l’aprimament de la capa d’ozó és més gran, es

recomana evitar les radiacions solars amb ulleres de sol, barrets i cremes

protectores. Aquestes malalties no únicament les pateixen els humans, sinó que

també afecten la resta d’animals.

Alteracions en els ecosistemes. Les radiacions ultraviolades provoquen la mort dels

organismes unicel·lulars dels ecosistemes aquàtics; el plàncton. Aquests organismes

són el primer esglaó de les cadenes alimentàries aquàtiques, per la qual cosa tot

l’ecosistema es veu perjudicat. En els ecosistemes terrestres, les radiacions

ultraviolades provoquen una disminució de la biomassa dels organismes productors.

Aquests organismes han d’emprar part de l’energia a reparar els danys en els seus

teixits. Això significa una disminució d’aliment per als organismes consumidors que

provoca desequilibris en les xarxes tròfiques que poden comportar la desaparició

d’alguns organismes.

La majoria de productes que danyen la capa d’ozó estan prohibits als països

industrialitzats. Cal, però, estar amatent i veure si algun altre producte li causa anys.

El problema més gran és que, malgrat que ara les emissions de productes nocius siguin

mínimes, els que ja han estan alliberats poden romandre actius durant molt de temps.

D’altra banda, molts d’aquests productes encara no han arribat a les capes altes

atmosfèriques, per la qual cosa cal pensar que la situació empitjorarà a curt i a mitjà

termini, però és d’esperar una millora a llarg termini.


72

LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA URBANA.

Com més creixen les ciutats, més augmenten els problemes per a la salut dels seus

habitants. Els dos principals problemes són la contaminació acústica i la contaminació

atmosfèrica.

La contaminació acústica, provocada pels mitjans de transport i per les diverses

activitats humanes que es duen a terme a les ciutats, poden provocar diversos graus de

sordesa en els seus habitants.

L’atmosfera urbana conté una mescla molt

tòxica de gasos contaminants provinents de

les indústries, les incineradores i els vehicles.

Sovint els contaminants alliberats es combinen

entre ells i generen altres productes

secundaris, de vegades més verinosos. Aquest

còctel metzinós pot causar malalties en molts

òrgans del cos i és especialment perillós en les

etapes de creixement.

Aquesta problemàtica és especialment greu al Tercer Món i a l’Europa de l’Est, on la

deteriorada situació econòmica agreuja encara més les coses, ja que no s’esmercen

diners en apaivagar el problema. A la Xina, la incidència del càncer de pulmó és cinc cops

superior a les ciutats que a les zones rurals. Algunes ciutats d’Àsia estan immerses en un

núvol de pol·lució durant tot l’any. Els països rics també pateixen aquest problema,

malgrat que hi ha intents per reduir al màxim les emissions de contaminants.

En general, cal reduir al màxim les emissions dels gasos contaminants i potenciar la

utilització d’energies netes.

Pel que fa als vehicles, hi ha dues grans línies d’actuació: la reducció i el control. Per tal

de reduir la intensitat del trànsit, diverses ciutats han posat en marxa diferents

estratègies. A moltes ciutats el trànsit pel centre de la ciutat està restringit durant

moltes hores al dia, a d’altres només es deixa circular una part dels vehicles cada dia. A

l’estat nord-americà de Califòrnia, una normativa obliga a que una part important dels

vehicles siguin alimentats per energies no contaminants. A més, hi ha mesures que

penalitzen els vehicles ocupats per una sola persona.

El control de les emissions es du a terme a

través d’inspeccions periòdiques de tots els

focus emissors per tal d’evitar que

sobrepassin els nivells màxims autoritzats. En

el cas dels vehicles, la ITV (Inspecció Tècnica

de Vehicles) té, entre altres funcions,

controlar el nivell d’emissions de gasos.


73

A banda del control dels focus emissors, és convenient portar un registre dels nivells de

contaminació en llocs especialment vulnerables per tal d’informar els ciutadans i

emprendre actuacions especials si es fa necessari. Cal inspeccionar periòdicament les

indústries i les incineradores, per controlar que no sobrepassin els nivells d’emissió de

gasos permesos per la llei.

1 . Assenyala al dibuix següent les fonts de contaminació atmosfèrica que hi veus:

2 . Quin és el percentatge de cada gas en la composició de l’atmosfera?

Nitrogen _________________________ Diòxid de carboni (CO2) _____________ Oxigen __________________________ Argó ____________________________ Altres (neó, heli, kriptó, hidrogen) ____


74

3 . Investiga com va sorgir l’oxigen a l’atmosfera actual.

4 . Contesta les preguntes següents:

a) En què consisteix l’efecte hivernacle?

b) L’efecte hivernacle, creus que es bo o dolent? Raona la teva resposta.

c) Quins canvis globals poden produir-se si s’incrementa l’emissió de gasos que provoquen

l’efecte hivernacle

5 . El diòxid de carboni és un gas que provoca efecte hivernacle. Observa aquest gràfic i

contesta les preguntes següents:

a) La concentració de CO2 s’ha

incrementat? Molt o poc?

b) Quin tipus de creixement té

aquest gràfic?

c) Quines creus que són les causes d’aquesta evolució?


75

6 . La pluja àcida és un problema que afecta gran quantitat de països. A Europa suposa

innombrables pèrdues econòmiques que superen les fronteres del país responsable.

a) En què consisteix la pluja àcida? Quines en són causes? I les conseqüències?

b) Busca informació sobre els efectes de la pluja àcida en Europa i marca en el següent

mapa les zones on més la pateixen.

c) Quins són els països més afectats? Creus que són els que més contaminen?

7 . Quines conseqüències provoca l’aprimament de la capa d’ozó? Quines són les causes

d’aquest aprimament?


76

4. CANVIS A LA HIDROSFERA

Les activitats humanes provoquen modificacions en la hidrosfera (l’aigua del planeta). Els

canvis en les aigües dolces poden fer-les inadequades pels organismes que hi viuen i

també pel consum humà. Als oceans, la principal font de contaminació prové dels

abocaments de petroli, però també hi ha contaminació a la desembocadura de molts rius

i a les zones costaneres amb alta activitat humana.

LA CONTAMINACIÓ DE LES AIGÜES DOLCES.

Arreu del món els rius ofereixen una imatge insalubre. Tanmateix, els rius són la

principal font de subministrament d’aigua per al consum humà. En els països rics, les

plantes depuradores potabilitzen l’aigua abans de la seva distribució per al consum. En

els països en via de desenvolupament, la manca de recursos econòmics provoca que l’aigua

es consumeixi sense garanties sanitàries.

Les principals causes de la contaminació de les aigües dolces són:

La contaminació agrícola. L’expansió de la utilització dels agroquímics (fertilitzants i

pesticides) provoca l’arribada d’aquests productes a rius, pous i llacs, on arriben a

provocar greus problemes de contaminació. A més, la utilització de pesticides

provoca l’aparició de superparàsits resistents que, a la llarga, provoquen una baixada

de la productivitat. Podem dir que l’aparició d’insectes immunes als pesticides acaba

deixant els percentatges de pèrdua de collita per les plagues en valors similars als

que s’enregistraven abans de la seva utilització. També es produeix la desaparició

d’organismes que no causen les plagues, a causa de l’acció indiscriminada d’aquests

productes. De fet, també desapareixen alguns enemics naturals de la plaga (ocells,

rèptils, petits mamífers, etc), la qual cosa provoca un empitjorament de les plagues a

mitjà i llarg termini.

L’activitat industrial i els residus orgànics. Els abocaments industrials i els

provinents del clavegueram de les ciutats també contribueixen a l’enverinament de

les aigües dolces, especialment en els països pobres, on la permissibilitat de la

legislació és molt més gran o no s’aplica. A l’Àsia la situació està especialment

degradada a causa de la gran pressió demogràfica. Una bona part del Ganges, riu

sagrat de l’hinduisme, pateix una enorme contaminació provinent de les indústries i

dels abocaments humans. A l’Europa de l’Est la situació no és gaire millor. D’altra

banda, l’activitat industrial sovint provoca un augment de la temperatura de les

aigües, la qual cosa dificulta encara més la supervivència dels organismes aquàtics.

El consum d’aigua contaminada provoca seriosos problemes de salut a les persones. Els

nitrats provoquen malformacions fetals, hipertensió en els nens i càncers gàstrics en els

adults. Alguns metalls pesants (com el cadmi, el coure, el plom o el mercuri) són molt

tòxics i poden provocar malalties greus, entre les qual destaca el càncer.


77

Pel que fa referència a la contaminació agrícola, cal disminuir dràsticament la utilització

dels agroquímics. Una de les alternatives que ha obtingut més èxit és l’anomenada Gestió

Integrada dels Paràsits (GIP). Aquest sistema intenta controlar es plagues seguint els

passos següents:

Propiciar l’existència dels depredadors naturals dels paràsits.

Fer rotació de conreus. Això fa que el paràsit no pugui trobar any rere any l’aliment

que necessita.

Utilitzar varietats resistents a les plagues, per tal de dificultar-ne l’aparició.

Com a darrer recurs, utilitzar pesticides selectivament i puntual. És tracta de fer

un ús racional dels pesticides. No es tracta d’eliminar els paràsits sinó d’evitar que

causin greus danys a les collites. Els pesticides no s’han d’utilitzar abans de l’aparició

de la plaga, sinó un cop ha aparegut i únicament allà on ha aparegut.

La GIP ha aconseguit reduir la utilització dels pesticides i augmentar la producció en

experiències dutes a terme a la Xina i a alguns estats dels EUA.

D’altra banda, l’agricultura ecològica, duta a terme sense cap mena de producte

artificial, s’està estenent en els països rics, malgrat que els preus actualment siguin més

alts.

La gestió dels abocaments provinents del clavegueram i de la indústria passa per abocar

l’aigua al riu amb les mateixes condicions que tenia quan es va agafar. Cal depurar les

aigües abans d’abocar-les. D’aquesta manera la vida a les aigües dolces serà possible i els

tractaments de potabilitat de l’aigua es simplificaran.

ALTERACIONS DE LES CONQUES I DELS CABALS DELS RIUS.

Els canvis en les conques i cabals dels rius acaben produint canvis en les dinàmiques

fluvials que dificulten la vida de molts organismes i provoquen la pèrdua de terres de

conreu.

Els arbres de les conques fluvials (àrees on es recullen les aigües que formen els rius)

retenen el sòl i part de l’aigua de la pluja. La seva desaparició provoca una pèrdua de sòl,

que és arrossegat per la pluja, pel fet de no tenir la protecció dels arbres. La

conseqüència és una disminució de les collites i molts esllavissaments de terres.

En alguns països, hi ha plans hidrològics que alteren greument els cabals dels rius, ja que

es transvasa aigua d’una conca a una altra. Un dels efectes de la disminució del cabal d’un

riu és la disminució del delta, la fèrtil zona de sediments que es diposita a la

desembocadura. El descens del cabal facilita l’acció destructora del delta per part de

les onades marines.

Els embassaments, tot i que permeten regular el cabal del riu, emmagatzemar aigua i

obtenir energia elèctrica neta, fan disminuir l’aportació de sediments al delta, provoquen

la inundació de terres fèrtils i suposen una barrera per als organismes que hi viuen.

És necessari conservar en bon estat les conques fluvials, evitant-ne la desforestació.


78

S’ha d’ésser molt prudent en els transvasaments d’aigua i la construcció d’embassaments.

Cal posar l’accent en l’estalvi i en l’adequació de l’activitat humana a la disponibilitat

d’aigua. No es pot pretendre construir camps de golf o grans complexos turístics en

zones on l’aigua és un bé escàs i, quan no hi ha prou aigua, restringir-ne el

subministrament als ciutadans.

LA CONTAMINACIÓ DELS MARS.

Malgrat que els mars recullen una gran quantitat de contaminants provinents dels

continents, la seva enorme capacitat per dissoldre’ls en redueix els efectes. Tanmateix

hi ha mars tancats on els efectes de les substàncies abocades és important, com els

mars Negre, Bàltic i Mediterrani.

Hi ha tres grans causes que generen contaminació als mars: les aigües residuals

provinents dels continents, els vessaments de petroli i els abocaments des

d’embarcacions.

L’abocament d’aigües residuals al mar no només provoca la mortaldat dels organismes

costaners, sinó que genera un perill de malalties per als banyistes, principalment, de pell.

Dels milions de tones de petroli que s’aboquen

anualment als mars, només una quarta part s’aboca de

manera accidental, amb la formació de les anomenades

marees negres.

La major part prové de les bases terrestres i de les

operacions de neteja dels vaixells petrolers. El petroli

provoca cada any la mort de milers d’aus pescadores i

d’organismes aquàtics. El plàncton i les larves són

especialment sensibles a aquesta contaminació. D’altra

banda, el quitrà embruta les platges de les zones més

contaminades.

Les embarcacions llencen als mars tot tipus de deixalles. Potser les més perilloses són

els plàstics. La seva ingestió pot provocar la mort de molts animals marins.

És necessari depurar les aigües residuals abans

d’abocar-les al mar, per tal d’evitar-ne la contaminació.

Malgrat que hi ha una minoria de països que ho fan, la

immensa majoria encara aboquen el clavegueram al mar

sense cap tractament.

Hi ha acords internacionals per tal de minimitzar els

abocaments no accidentals de petroli i prohibir llençar

plàstics al mar. El problema està en el compliment

d’aquests tractats, ja que no hi ha ni suficient

inspecció ni capacitat sancionadora internacional.


79

1 . D’on prové la contaminació agrícola de les aigües dolces?

2 . Quins són els principals problemes mediambientals que comporta la construcció

d’un embassament?

3 . Quins són els principals focus emissors de contaminació marina?

5. ELS BOSCOS I EL SÒL

Els boscos generen sòl i el protegeixen del vent i de les pluges. La desaparició dels

boscos posa en perill els sòls i, per tant, la capacitat de generar vida dels continents. La

formació de sòls madurs requereix milers d’anys, per la qual cosa és important tenir cura

dels que actualment existeixen. Sense la protecció de les arrels dels arbres, els

processos d’erosió i desertització avancen amb facilitat i moltes espècies migren, ja que

no troben les condicions necessàries per sobreviure.

Cal equilibrar l’activitat agrícola, les explotacions de fusta i la preservació dels boscos.

Ens hi juguem el futur.


80

Al llarg de la història de les civilitzacions, s’han destruït molts boscos de l’hemisferi

nord per tal d’obtenir llenya i terres de conreu. Anglaterra, per exemple, conserva poc

més de l’1% dels boscos originals. Actualment s’està duent a terme una destrucció

massiva dels boscos tropicals, que són especialment fràgils i alberguen una enorme

diversitat d’organismes. Hi ha nombroses organitzacions internacionals que intenten

salvar-los, però la conflictivitat social, la corrupció política i la pobresa, dificulten les

actuacions. Mentrestant, la destrucció avança ràpidament i ja només en queden un 50%.

Una de les zones més amenaçades és l’Amazònia.

Sintèticament, el procés que duu a la destrucció de molts boscos tropicals es pot dividir

en quatre etapes:

L’explotació de la fusta. L’inici del procés rau en les llicències concedides a les

grans companyies fusteres. Aquestes companyies obren camins pels boscos tropicals

fins a arribar a la zona de l’explotació on sovint es procedeix a una tala incontrolada

que destrueix totalment una gran zona de bosc.

El conreu de la terra. La pobresa i la gana empeny a petits pagesos sense terra a

seguir els camins oberts per les companyies fusteres, cercant una terra de conreu.

Cremen una zona de bosc i inicien l’activitat agrícola.

L’exhauriment del sòl. Els sòl tropical és pobre i les abundants pluges se l’enduen

amb facilitat quan hi manca la coberta vegetal que el retenia amb les seves arrels.

Les collites cada cop són més minses i els pagesos han d’emigrar i destruir una altra

zona de bosc per convertir-la en nova terra de conreu.

L’arribada dels ramaders. Les terres abandonades són utilitzades pels ramaders

com a terrenys de pastura. El sòl s’anirà empobrint i la recuperació serà cada cop

més difícil.

La utilització de la llenya com a combustible també agreuja la deforestació en molts

països. A l’Índia i a d’altres països poc desenvolupats, cada cop és més difícil obtenir

llenya per cuinar.

La desforestació comporta greus problemes, alguns d’abast local i d’altres d’abast

planetari. Entre els més greus hi ha:

L’augment de la concentració de CO2 atmosfèric.

La pèrdua del sòl.

La desaparició de moltes espècies d’organismes.

Un cop cremats els boscos, el carboni que contenia la matèria orgànica passa a

l’atmosfera en forma de CO2, la qual cosa provoca un agreujament del canvi climàtic.

Els arbres fixen el sòl i el protegeixen dels agents erosius. A les zones despullades

d’arbres, el vent i les pluges s’enduen any rere any part del sòl, i les collites minven.


81

Tanmateix, potser el problema més greu dels tres que hem esmentat és la desaparició

d’espècies, la pèrdua de biodiversitat. Això és molt negatiu, perquè els organismes són

un recurs molt important, ja que ens poden aportar:

Noves espècies d’ús agrícola.

Substàncies amb propietats medicinals.

Substàncies per a la indústria (resines, lubrificants, etc).

En quant a la gestió mediambiental dels boscos, podem considerar tres grans camps

d’actuació:

El desenvolupament sostenible. Cal que l’explotació del medi natural no comporti la

seva destrucció, sinó una utilització harmònica i duradora. La protecció dels boscos

tropicals és compatible amb un aprofitament racional dels diversos productes que

contenen; cautxú, lianes, resines, fruits, olis, etc. La sobreexplotació du a la

destrucció i a l’enriquiment d’unes poques persones.

L’eradicació de la pobresa i l’accés a l’energia. L’eradicació de la pobresa és molt

important, ja que evita la desesperació que du a molta gent a destruir el medi

ambient, tot cercant terres de conreu o llenya per poder cuinar. Un cop foragitada la

pobresa, serà molt més fàcil aconseguir l’alfabetització i la planificació familiar, les

eines bàsiques per pensar en un futur sostenible. D’altra banda, la utilització de

cuines solars i del biogàs (gas obtingut a partir de la fermentació d’excrements)

permet, en les zones rurals dels països poc desenvolupats, coure aliments sense

desforestar. Moltes ONG estan estenen la seva utilització a diferents zones rurals.

La protecció dels sòls agrícoles. La plantació d’arbres formant barreres

protectores del sòl en front del vent i dels aiguats permet retenir-lo i augmentar les

collites.

1 . Quines són les quatre etapes que duen a la destrucció d’un bosc tropical?

2 . Quins són els principals problemes que provoca la destrucció dels boscos tropicals?


82

3 . Assenyala al mapa les zones on es troben els boscos tropicals del planeta.

4 . En el Periódico de l’Estudiant (febrer 2001) es pot llegir el següent:

“Reciclar salva boscos. Cada tona de paper reutilitzat estalvia 3 metres cúbics de fusta i

evita la tala de 12 arbres. A Catalunya es recuperen cada any unes 71.000 tones de

paper i cartró”.

a) Quants metres cúbics de fusta s’estalvien a Catalunya, en un any?

b) Quants arbres es poden salvar de la tala, en aquest mateix període de temps?

c) El foc és però, un dels principals problemes de la pèrdua de les superfícies boscoses a

Catalunya. Cada estiu es cremen milers d’hectàrees de bosc mediterrani. Explica quines

poden ser les causes de que tinguin lloc tants incendis forestals i sobretot en aquesta època

de l’any.


83

d) Una manera de disminuir les zones en les que hi ha hagut pèrdua de superfície forestal,

han sigut les reforestacions amb arbres de creixement ràpid, encara que no siguin els

autòctons. Aquestes accions no sempre han tingut resultats del tot positius. Explica alguns

efectes relacionats amb aquestes actuacions forestals i les seves conseqüències.

5 . Els experts relacionen la desertització amb el procés natural de degradació del sòl

d’una zona àrida, mentre que parlen de desertificació per referir-se a la darrera etapa de la

degradació d’un sòl provocada per les activitats humanes, a més de les característiques del

clima.

a) Quins creus que són les causes naturals i antropogèniques de la desertificació?

b) Indica en el mapa les zones d’Espanya amb més risc de desertificació?


84

6. ELS RESIDUS SÒLIDS I EL RECICLATGE

Si passeges per la teva ciutat o un poble, fixa’t en els

contenidors per a les deixalles. N’hi ha pertot arreu i de

tota mena. De vegades la seva capacitat queda desbordada

i les deixalles s’acumulen al seu voltant. Any rere any el

nombre de contenidors augmenta per poder fer front a la

producció sempre creixent de residus.

El problema dels residus va esclatar a mitjan segle passat, a causa de l’augment de la

població, les grans aglomeracions urbanes i la gran activitat industrial. Aquests factors

han provocat que la producció de residus hagi augmentat espectacularment, fins a

esdevenir un dels grans problemes mediambientals actuals.

Residus són tots els materials generats per les activitats de producció i consum que no

arriben a tenir cap valor econòmic però que, descarregats al medi ambient per l'ésser

humà, són susceptibles de produir contaminació (impacte ambiental).

La composició dels residus és molt variada: paper, vidre, plàstics, metalls, roba, matèria

orgànica, productes químics, productes sanitaris, matèria biològica, residus radioactius,

etc. Cal considerar també que els productes de consum generen cada cop més residus, ja

que cada vegada duen més embolcalls.

La gestió dels residus sòlids requereix una col·laboració entre les administracions i els

ciutadans. No hi ha solucions perfectes però, en general, hauríem de seguir la regla de

les tres R:

Reducció de la producció de residus. Cal minimitzar la quantitat de residus. Si hi

pensem una mica, segur que trobarem diverses maneres d’actuar a favor de la

reducció de residus: anar a comprar amb bosses de roba o carretons, comprar

productes amb pocs embolcalls, etc.

La reducció és la primera baula de la cadena. Si minimitzem força la producció de

residus, el seu tractament serà molt més fàcil i disminuirem les agressions al medi

ambient.

Reutilització d’alguns residus. Nombrosos materials poden ser recuperats i

utilitzats diverses vegades abans d’esdevenir inservibles: peces metàl·liques, envasos

de vidre, etc. La reutilització promou l'estalvi econòmic i ecològic, tant de matèries

primeres com d'energia.

Reciclatge dels residus. El reciclatge recupera materials i els reintrodueix en el

cicle de producció. Aquests darrers anys s’està posant força èmfasi en el reciclatge,

però encara no hem arribat al 25%, en conjunt. Tanmateix, amb l’esforç de tothom

podem avançar amb rapidesa. Els contenidors de recollida selectiva ja es troben

pertot arreu i la seva utilització és cada cop més important.


85

La matèria orgànica

La part orgànica de les deixalles es

pot convertir en compost, un adob de

gran qualitat pels conreus, obtingut

a través d’un procés de fermentació.

La seva obtenció industrial

permet reciclar part dels residus

sòlids. També es pot produir compost

a casa, per a l’ús particular en horts i

jardins.

Paper i cartró

El paper i el cartró són, juntament

amb el vidre, els residus que més es

reciclen. Cal tenir en compte que

no es poden reciclar indefinidament

perquè, com més s’utilitzen, més

es trenquen les fibres que els

componen. No es pot reciclar el paper

brut (tovalloles, mocadors, etc), ni el

paper plastificat.

Cal diferenciar entre paper reciclat i

paper ecològic. Tots dos papers

s’obtenen a partir del reciclatge. La

diferència està en el procés de

producció. En l’obtenció de paper

reciclat se solen fer servir productes

químics per blanquejar-lo. El procés

d’obtenció del paper ecològic

minimitza la utilització de productes

químics i té cura especialment del

procés de depuració de les aigües

residuals derivades de la seva

producció.

Vidre El reciclatge del vidre comporta un

important estalvi energètic. Cada

tona de vidre recuperat comporta

l’estalvi de més de 100 kg de petroli.

A més, el vidre llençat arreu de

manera incontrolada comporta un gran

perill, ja que pot provocar ferides a

les persones i animals, punxades en

pneumàtics de cotxes, incendis…

Plàstics

Fins fa uns anys, el reciclatge dels

plàstics es feia únicament a partir

dels residus provinents de les

indústries del plàstic: retalls i peces

de rebuig.

Actualment ja es recuperen i

reutilitzen plàstics d’origen domèstic,

en part, per obtenir grànuls de combustible que s’utilitzen en algunes

indústries.

Metalls El reciclatge dels metalls és

especialment important, ja que

comporta que no s’exhaureixin les

reserves minerals de la Terra, un

estalvi de combustible.

Es necessita menys energia per

fondre metall utilitzat que no pas per

obtenir-ne a través de la indústria

minera, i també comporta una

reducció de la contaminació.

Què podem fer amb els residus no reciclats? Com ens en podem desfer? Hi ha dos

processos: la incineració i l’abocament.


86

La incineració cal fer-la a altes temperatures, superiors als 800ºC, per evitar que es

formin dioxines, unes substàncies molt tòxiques que contaminen el sòl i provoquen

malalties en el fetge dels animals. D’altra banda, el procés d’incineració permet

produir electricitat. Els plàstics continguts en els residus actuen com a combustible,

la qual cosa facilita el procés de cremació. Les cendres resultants del procés

d’incineració es barregen amb aigua i ciment i es transformen en blocs de formigó

que són duts als abocadors. Tanmateix, es redueix força el volum de les deixalles.

L’abocament és el destí final de les deixalles no reciclades, tant si han estat

incinerades com si no. Un abocador ha de complir tota una sèrie de normes. Cal que

estigui situat en terrenys poc permeables per evitar que es contaminin les aigües

subterrànies. A més, ha d’haver-hi sistemes d’impermeabilització i xemeneies per a la

sortida dels gasos que es desprenen de les fermentacions.

Hi ha residus especialment tòxics que precisen una gestió especial per tal d’evitar

conseqüències dramàtiques per a la salut de les persones i dels ecosistemes. La indústria

química i farmacèutica generen una bona part d’aquests residus.

El tractament dels residus provinents de les

centrals d’energia nuclear és especialment

problemàtic, ja que són residus radioactius,

molt tòxics per als éssers vius, i de molt

llarga durada. Actualment es porten a

magatzems especials, a l’espera de tenir a

punt la tecnologia per desactivar-los, o són

enterrats en llocs de molt baixa activitat

sísmica i lluny d’aigües subterrànies.

Tanmateix, la llarga durada d’aquests

residus fa que siguin una bomba de

rellotgeria.


87

1 . Col·loca cada deixalla en el contenidor apropiat:

2 . Indica quines accions podries dur a terme per reduir els teus residus domèstics.

3 . Comenta alguns dels problemes ambientals i/o de salut que provoquen els abocadors

no controlats.

4 . La meitat dels residus sòlids urbans (R.S.U.) és matèria orgànica formada

principalment per restes de menjar i jardineria. Per aquest motiu, cada cop existeixen més

plantes de compostatge, que fan la recollida de les escombraries urbanes i utilitzen els

materials propicis per fer el compost. Què és el compost? Quina és la seva utilitat?


88

7. LES FONTS D’ENERGIA RENOVABLES

Actualment, la major part de l’energia que consumim prové dels combustibles fòssils

(carbó i petroli) i de les centrals nuclears. Aquestes fonts d’energia tenen dos grans

problemes: l’exhauriment dels combustibles i la contaminació que generen. La utilització

de combustibles fòssils provoca l’emissió de CO2 a l’atmosfera, la qual cosa potencia el

canvi climàtic, la pluja àcida i la contaminació atmosfèrica. Els residus que generen les

centrals nuclears són molt tòxics i de difícil tractament. A més, els accidents a les

centrals tenen conseqüències molt greus per a la salut humana i dels ecosistemes en

general.

Per aquests motius, és convenient anar tan ràpidament com sigui possible cap a la

utilització preferent de fonts d’energia renovables. D’aquesta manera aconseguirem que

el consum d’energia no provoqui el deteriorament del medi ambient.

Les fonts d’energia renovables són les que no s’exhaureixen a causa de la seva

utilització. La font d’energia s’utilitza però no es gasta.

Les energies renovables són fonts de proveïment energètic respectuoses amb el medi

ambient. Sense arribar a dir que no generen cap efecte, si és cert que són infinitament

menors que els generats per les fonts convencionals. Les energies renovables no

produeixen emissions de CO2 i altres gasos contaminants a l'atmosfera. Les energies

renovables no generen residus de difícil tractament. Els impactes ambientals de les

renovables són sempre impactes reversibles.

Les energies renovables són autòctones i, per tant, el seu ús fa disminuir la dependència

de subministraments d’altres països. Les energies renovables creen cinc vegades més

llocs de treball que les convencionals, que generen molt pocs llocs de treball respecte al

seu volum de negoci. Les energies renovables contribueixen decisivament a l'equilibri

interterritorial perquè solen instal·lar-se en zones rurals.

No obstant, és cert que avui en dia encara no poden competir amb les fonts

convencionals ja que el seu volum de producció és molt inferior i moltes de les

tecnologies que es basen en elles estan encara en fase de desenvolupament o tenen uns

costos d'inversió exorbitants.

Ara estudiarem les principals característiques de les energies renovables que tenim a

l’abast.

L’ENERGIA SOLAR.

Les altes pressions i temperatures que hi ha a l’interior del Sol fan que els àtoms

d’hidrogen reaccionin entre ells i es transformin en àtoms d’heli. En aquesta reacció

nuclear s’allibera una gran quantitat d’energia que s’escampa per l’espai.


89

L'energia que procedeix del Sol és font directa o indirecta de gairebé tota l'energia

que utilitzem:

Els combustibles fòssils existeixen gràcies a la fotosíntesi que va convertir la

radiació solar en les plantes i animals de les quals es van formar el carbó, gas i

petroli.

El cicle de l'aigua que ens permet obtenir energia hidroelèctrica és mogut per

l'energia solar que evapora l'aigua, forma núvols i els duu terra endins on caurà en

forma de pluja o neu.

El vent també es forma quan unes zones de l'atmosfera són escalfades pel Sol en

major mesura que unes altres.

L'energia solar com a font energètica té l'avantatge que és inesgotable, es pot

concentrar, és gratuïta i no contamina. La quantitat d’energia del Sol que rep la Terra en

30 minuts equival a l’energia elèctrica que consumeix tota la humanitat en un any.

L'aprofitament de l'energia del sol es fa de diferents formes:

Escalfament directe de locals pel sol: en hivernacles, habitatges i altres locals,

s'aprofita el sol per a escalfar l'ambient. Alguns dissenys arquitectònics busquen

aprofitar al màxim aquest efecte i controlar-lo per a poder restringir l'ús de

calefacció o d'aire condicionat. Aquesta és l'anomenada arquitectura bioclimàtica.

Acumulació de la calor solar: es fa

amb panells col·locats al sol, en els

quals s'escalfa algun fluid, com ara

aigua, que emmagatzema la calor en

dipòsits. Pot suposar un important

estalvi energètic si tenim en compte

que en un país desenvolupat més del

5% de l'energia consumida s'usa per a

escalfar aigua.

Generació d'electricitat: es pot

generar electricitat a partir de

l'energia solar per diversos

procediments:

Sistema termal. L'energia solar s'usa per a convertir aigua en vapor en

dispositius especials. Amb el vapor es genera electricitat en turbines clàssiques.

En una central solar, la llum del Sol incideix sobre diversos espills orientables

(heliòstats) i es reflecteix, de manera que convergeix cap a la caldera, en la qual

l'aigua s'escalfa i es transforma en vapor. Aquest vapor mou una turbina i,

mitjançant un generador, es produeix energia elèctrica que un transformador

s'encarrega de fer arribar a la xarxa elèctrica. El vapor, després de passar per


90

la turbina, es dirigeix al condensador, on es converteix en aigua líquida. Després,

una bomba impulsa l'aigua de nou fins la caldera.

Sistema fotovoltaic. L’energia solar es converteix

en electricitat per un material semiconductor (com

el silici) que en absorbir fotons proporciona corrent

d'electrons, és a dir, un corrent elèctric. L'energia

fotovoltaica genera electricitat sense contaminació i

soroll. Les instal·lacions necessiten un manteniment

mínim i no necessiten aigua. Malgrat el seu alt preu,

resulta rendible quan es poden establir en zones on

el cost de connexió de la xarxa elèctrica seria molt

més elevat.

L'ús de l'energia solar té limitacions tècniques, generalment relacionats amb el

rendiment obtingut (l'eficiència mitja en l'actualitat és d'un 10 a un 15%). Per això es

necessiten grans extensions si es vol produir energia en grans quantitats amb el

consegüent impacte visual que això suposa. A més, és una energia de distribució desigual

al planeta i no tots els habitants tenen les mateixes oportunitats per al seu

aprofitament.

L’ENERGIA EÒLICA.

L’energia del vent s’anomena energia eòlica i

ha estat utilitzada des de l’antiguitat per

navegar i en els molins de vent. Actualment

es construeixen aerogeneradors per a la

producció de corrent elèctric, mitjançant

l'acoblament d'una dinamo.

L'eòlica és un tipus d'energia que no emet

cap tipus de contaminació.

Com a aspectes negatius cal destacar: l'impacte visual (per a que tinguin un bon

rendiment s'han d’instal·lar generalment en les parts altes de les muntanyes); la mort

d'aus per impacte amb les aspes; i l'increment de l'erosió, ja que asseca la superfície

del sòl que és a prop.

L’ENERGIA HIDRÀULICA.

L’energia de l’aigua ja era utilitzada en l’antigor per moure pedres de molí. Actualment

l’aigua es recull en els embassaments i, posteriorment, les centrals hidroelèctriques

aprofiten els salts d’aigua per produir electricitat. L’aigua acumulada a l’embassament és

conduïda mitjançant canonades cap a la turbina. L’aigua fa moure les paletes de les

turbines que estan connectades amb generadors, on es produeix l’energia elèctrica.


91

Malgrat ésser una energia renovable, presenta

alguns problemes derivats de la construcció de

les preses:

Inundació de terres fèrtils.

Destrucció d’ecosistemes.

Regressió dels deltes, que reben menys

aportacions de sediments, ja que queden

retinguts a les preses.

Migració de persones i animals.

Barrera per als organismes que viuen al riu.

D’altra banda, cal considerar que les preses són útils per controlar les inundacions i

garantir l’abastament d’aigua en períodes de sequera. També els pantans han estat molt

útils per algunes aus aquàtiques que han substituït els aiguamolls costaners que usaven

per a alimentar-se o criar, molts dels quals han desaparegut, per aquests nous hàbitats.

Algunes d'aquestes aus han variat fins i tot els seus hàbits migratoris, buscant noves

rutes de passada per la Península a través de determinats pantans.

L’ENERGIA MAREOMOTRIU.

L’energia mareomotriu és la que es deriva dels moviments d’aigua de les marees,

aprofitant la diferència d’altura entre els nivells de la marea alta i de la marea baixa.

Es construeixen dics que aïllen grans recintes tancats i el moviment de l’aigua, quan es

produeixen els canvis de marea, accionen turbines connectades a generadors que

produeixen corrent elèctric.


92

L’energia mareomotriu és utilitzada a pocs llocs del món ja que calen badies estretes i

una diferència entre marea alta i marea baixa de 8 metres o més. Altres inconvenients

són que les infrastructures poden malmetre's fàcilment amb els temporals i les

tempestes; les parts metàl·liques de la construcció estan exposades a la corrosió

produïda per la salinitat de l'aigua de mar; i la modificació dels cicles naturals de les

marees pot generar alteracions en els ecosistemes aquàtics dels estuaris costaners.

L’ENERGIA GEOTÈRMICA.

L'energia geotèrmica té el seu origen en la calor interna de la Terra, ja que on existeix

activitat geològica es produeix un calentament de les aigües subterrànies. En alguns

indrets brollen fonts geotèrmiques de forma natural (balnearis).

Una central geotèrmica funciona fent circular

aigua, que s’escalfa en profunditat i es bomba cap a

la superfície com a vapor fins a una turbina que,

connectada a un generador, produeix electricitat.

A vegades, el vapor no s'utilitza per a generar

energia elèctrica, sinó per a calefaccions,

refrigeracions o desalinització d'aigües en

diferents usos industrials.

Aquest tipus d’energia no presenta efectes

negatius greus sobre el medi ambient i amb una

planificació adequada, els dipòsits podrien durar

molts segles. Amèrica Central, Japó i Islàndia són

les zones del món on aquesta font d’energia està

més estesa.

L’aprofitament de l’energia geotèrmica presenta algunes dificultats:: l'escassetat dels

llocs apropiats per instal·lar una central d'aquest tipus; l'enfonsament d’alguns

terrenys en extreure l’aigua. Sorolls, olors i contaminació tèrmica són altres limitacions

que comporta emprar aquesta energia. Un altre problema és econòmic: és poc

competitiva si es compara amb l'energia solar o l'eòlica, encara està en procés

d'investigació.

L’ENERGIA DE LA BIOMASSA.

L’energia de la biomassa és l’energia emmagatzemada en els

enllaços químics de la matèria orgànica produïda pels

organismes vius i que s’allibera quan es crema o es fermenta

aquesta matèria orgànica.


93

La biomassa és proporcionada per una gran diversitat de productes: forestals (llenya o

fusta), deixalles agrícoles (palla), deixalles animals (excrements procedents de

granges), escombraries (paper, cartró, restes d'aliments) i cultius energètics

(plantacions de vegetals de creixement ràpid que s’utilitzen com a biomassa o per a

extreure’n olis combustibles).

El biogàs és el gas metà obtingut a partir de la fermentació d’excrements o de les

restes orgàniques dels abocadors. Permet disposar d’un combustible econòmic que evita

la desforestació causada per l’obtenció de llenya als països poc desenvolupats. A més, un

cop fermentats, els excrements serveixen per adobar les terres de conreu.

La biomassa és una font energètica renovable, barata, relativament neta, necessita

tecnologies poc complexes i és proporcionada per una gran diversitat de productes. Però

presenta alguns inconvenients: una gran part de la biomassa que s'utilitza en l'actualitat

prové de la tala d'arbres, per a l'obtenció de fusta, la qual cosa presenta un important

impacte ambiental; el transport d'aquesta energia és car i ineficient econòmicament,

per tant, cal portar a terme la transformació energètica en el mateix punt en què

s'obté la biomassa; els cotxes propulsats per biocombustibles són molt més difícils

d'engegar en climes freds, de manera que la seva autonomia disminueix entre un 30 i un

40%, a més, els gasos que es produeixen són tòxics.

L’HIDROGEN COM A COMBUSTIBLE.

La producció d'hidrogen es realitza

mitjançant la hidròlisi de l'aigua, és a dir,

utilitzant un corrent continu que separa

l'aigua en els seus dos components: hidrogen i

oxigen. La ruptura de la molècula d'aigua per

acció directa de la llum del sol (fotòlisi) està

en fase d'investigació.

L'hidrogen que s'obté d'aquesta manera, es

podrà cremar per obtenir energia. A

diferència del gas, el subproducte resultant

no és contaminant, ja que no es tracta de CO2,

sinó d'aigua. A més, podria transportar-se

pels gasoductes, en principi barrejat amb gas

natural però amb l'objectiu, més endavant, de

substituir aquest darrer.

Una altra manera d'emprar l'hidrogen, molt més avançada, és per produir electricitat

directament en forma d'una pila de combustible. El seu funcionament es basa en la

combinació, mitjançant l'ús d'un catalitzador, d'hidrogen i oxigen, i durant el procés

s'alliberen electrons (electricitat) i aigua. Actualment, es comença a emprar d'aquesta

manera com a combustible per a automòbils i per obtenir electricitat a les llars.


94

LA FUSIÓ NUCLEAR.

Anomenem fusió la unió de nuclis lleugers per

donar origen a un altre de més pesant. Quan dos

nuclis atòmics (per exemple d'hidrogen) s'uneixen

per a formar un major (per exemple heli) es

produeix una reacció nuclear de fusió. Aquests

tipus de reaccions són les que es produeixen en el

Sol i en la resta d’estels, emetent enormes

quantitats d'energia. Molts científics donen suport

la fusió nuclear i veuen en aquest procés la solució

al problema de l'energia.

La principal dificultat és que aquestes reaccions són molt difícils de controlar perquè,

per induir la fusió, els nuclis s'han d'apropar molt més del que ho estan en

circumstàncies normals (unes 1000 vegades més), circumstància únicament possible a

temperatures de desenes de milions de graus centígrads. També es parla de la fusió

freda, però encara no s’ha arribat a aconseguir.

Un avantatge de l'energia de fusió respecte a la de fissió és l'absència de residus

radioactius, tot i que hi hagi el problema dels materials amb què es construeix el

reactor, ja que en absorbir la gran quantitat de neutrons alliberats, aquest pot

esdevenir radioactiu. A més, s'utilitzen combustibles inesgotables, liti i deuteri,

obtinguts de l'aigua del mar.

L’ITER (en català Reactor Experimental

Termonuclear Internacional) és un

projecte internacional amb l'objectiu de

demostrar la factibilitat científica i

tecnològica de construir un reactor de

fusió nuclear a gran escala que permetria

obtenir una font d'energia renovable,

neta i barata.

El reactor experimental del projecte

ITER es construirà a la localitat francesa

de Cadarache. Està previst que la seva

construcció comenci en els propers anys i

es pugui posar en marxa el 2016.

Durant molts anys, s’ha associat el nivell de consum d’energia amb un major grau de

benestar. Aquest plantejament no és correcte, ja que els excessius consums d’energia

han comportat greus inconvenients. Estalviar en el consum d’energia és una mesura

necessària des del punt de vista ambiental i econòmic i no ha de significar

necessàriament viure pitjor.


95

1 . Indica si les següents fonts d’energia són renovables o no renovables.

Carbó _____________________________ Urani ______________________________

Petroli _____________________________ Hidràulica __________________________

Eòlica _____________________________ Mareomotriu ________________________

Gas _______________________________ Solar ______________________________

Geotèrmica _________________________ Biomassa ___________________________

2 . Indica els inconvenients de l’ús de combustibles fòssils com a fonts d’energia..

3 . El gràfic següent mostra els percentatges d’energia consumida a Catalunya l’any

2000 i la taula mostra les reserves estimades que en quedaven.

Energia

primària Reserves

Petroli 40 anys

Gas natural 65 anys

Carbó 300 anys

Nuclear 12.500 anys

Hidràulica Inesgotables

a) Quina és l’energia utilitzada en més

proporció? És renovable?

b) Quina és l’energia utilitzada en

menys proporció? És renovable?

c) Quina font d’energia s’esgotarà

abans?

d) D’aquí a 60 anys, quines fonts

d’energia hi haurà?


96

e) Creus que hem de seguir amb la mateixa política fins que s’esgotin aquestes fonts

d’energia? Quines solucions proposaries?

4 . Indica els perills que implica un malbaratament de l’energia elèctrica

5 . Per cada tipus d’energia, comenta a la taula els seus avantatges i inconvenients:

Energia Avantatges Inconvenients

Petroli i carbó

Solar

Eòlica

Hidràulica

Mareomotriu

Geotèrmica

Biomassa

Hidrogen

Fusió nuclear


97

6 . Segons la taula de l’exercici anterior; en general i resumidament, quins són els

avantatges i els inconvenients de les energies renovables?

7 . A l’Islote de Hilario (parc natural de Timanfaya, illes Canàries) es pot coure la carn

a la brasa amb l’escalfor que surt d’un forat de pocs metres de profunditat.

a) Quin nom rep aquest tipus d’energia?

b) Quines condicions geològiques més probables té aquesta zona perquè s’hi donin uns

fenòmens tan espectaculars com el citat?

c) Quines altres zones d’Europa coneixes amb aquestes característiques i a on

l’aprofitament d’aquest tipus d’energia és important.

8 . Intenta defensar amb arguments sòlids una font d’energia pel consum mundial.


98

Indica la resposta correcta.

111... La ideologia política que propugna

el creixement zero és:

a Conservacionisme.

b Desenvolupament sostenible.

c Explotació incontrolada.

d Ecologisme.

222... La ideologia defensa la integració

de l’economia l’ecologia en la presa

de decisions polítiques és:

a Ecologisme.

b Conservacionisme.

c Desenvolupament sostenible.

d Explotació incontrolada.

333... Si abans de la construcció d’una

carretera ja es contempla la

creació de corredors perquè els

animals puguin travessar-la sense

perill, s’han pres...

a Mesures preventives.

b Mesures correctores.

c Mesures socials.

d Mesures estètiques.

444... El principal gas que provoca efecte

hivernacle és:

a Ozó.

b CFC.

c CO2.

d Oxigen.

555... La pluja àcida és ocasionada pels:

a Òxids de sofre.

b Òxids de nitrogen.

c Òxids d’hidrogen.

d a i b són correctes.

666... Els gasos responsables de

l’aprimament de la capa d’ozó són:

a CFC.

b CO2.

c Oxigen.

d Metà (CH4).

777... Alguns dels problemes que

comporta la desforestació són:

a L’augment de la concentració de

CO2 atmosfèric.

b La pèrdua del sòl.

c La pèrdua de biodiversitat.

d Totes són correctes.

888... Les previsions indiquen que en els

propers anys la temperatura

mitjana del planeta...

a Es mantindrà constant.

b Augmentarà.

c Disminuirà.

d Provocarà un aprimament de la

capa d’ozó.

999... Els papers cal llençar-los al

contenidor:

a Verd.

b Blau.

c Groc.

d Marró.

111000... L’energia eòlica:

a És un tipus d’energia solar.

b Ja s’utilitzava segles enrere.

c És un tipus d’energia geotèrmica.

d És l’energia de les marees.

bloc iv: ecologia tema 3: incidència humana sobre l’entorn · tema 3: incidència humana sobre...

Documents