basses secans 1 2

18
1 PROJECTE BASSES: ESTUDI I CONSERVACIÓ DE ZONES HUMIDES DELS ESPAIS NATURALS DE LA XARXA NATURA 2000 DE LA PLANA DE LLEIDA Introducció És ben conegut el paper dels amfibis com a espècies bioindicadores, tant de la qualitat del medi aquàtic com del terrestre proper, per la seva condició dual (totalment aquàtica durant la fase larvària i terrestre i higròfila durant la fase adulta). Així doncs, l’estat de les seves poblacions sovint indica amb bastanta precisió l’estat de conservació del medi on viuen. Els amfibis són un dels grups animals més amenaçats del món i les seves poblacions es troben en un declivi generalitzat. Entre les principals amenaces a què estan exposats hi ha l’alteració i destrucció dels seus hàbitats pels canvis en els usos del sòl; la dessecació per sobreexplotació dels torrents i aqüífers; la disminució de la humitat ambiental i dels hàbitats efímers per causa del canvi climàtic; la introducció d’espècies exòtiques invasores; la pèrdua de qualitat dels hàbitats terrestres i aquàtics per la contaminació directa o difusa (plaguicides, detergents, efluents amb càrrega orgànica d’origen urbà o ramader, contaminants emergents, etc.) i la fragmentació o aïllament de les poblacions pels motius abans exposats més la profusió de vies de comunicació. A banda de les amenaces esmentades, durant els darrers anys han irromput un conjunt de malalties emergents d’origen víric i fúngic (la més letal i coneguda de les quals és la quitridiomicosi), les quals estan provocant extincions massives de poblacions i espècies d’amfibis arreu. L’herpetofauna del nostre país no se salva d’aquestes amenaces i moltes poblacions d’amfibis també estan en regressió, (fins i tot en el cas d’espècies resistents i abans molt abundants) malgrat que, de moment, en el cas concret de la Plana de Lleida, el principal factor d’aquesta minva ha estat la intensificació de l’agricultura, la pèrdua de basses de rec i altres punts d’aigua accessibles per als amfibis, associada a la homogeneïtzació del territori i l’abandó de les pràctiques tradicionals, així com la fragmentació i destrucció d’hàbitats. Això ha fet que la contaminació derivada de l’ús de pesticides, purins, etc., juntament amb la destrucció de l’hàbitat hagi provocat una regressió generalitzada de les poblacions d’amfibis i llurs efectius. Cal tenir en compte també que l’eutrofització de l’aigua o la introducció d’espècies al·lòctones poden alterar l’evolució de les poblacions de trematodes que parasiten de forma natural els amfibis i que són els causants de moltes malformacions. En aquest sentit, estudis recents han demostrat que hi ha un efecte sinèrgic entre concentracions elevades de productes químics usats en l’agricultura i les malformacions produïdes per trematodes de manera que els pesticides provocarien una depressió immunològica en els amfibis que llavors serien més susceptibles als paràsits (produint-se les malformacions). L’escassa mobilitat dels amfibis fa que tinguin una extraordinària dependència del medi on es reproduexin i l’entorn immediat. El seu doble cicle vital: aquàtic i terrestre els fa vulnerables davant d’alteracions produïdes en ambdós medis.

Upload: lebias2661

Post on 11-Apr-2015

41 views

Category:

Documents


9 download

TRANSCRIPT

1

PROJECTE BASSES: ESTUDI I CONSERVACIÓ DE ZONES HUMIDES DELS ESPAIS NATURALS DE LA XARXA NATURA 2000 DE LA PLANA DE LLEIDA Introducció És ben conegut el paper dels amfibis com a espècies bioindicadores, tant de la qualitat del medi aquàtic com del terrestre proper, per la seva condició dual (totalment aquàtica durant la fase larvària i terrestre i higròfila durant la fase adulta). Així doncs, l’estat de les seves poblacions sovint indica amb bastanta precisió l’estat de conservació del medi on viuen. Els amfibis són un dels grups animals més amenaçats del món i les seves poblacions es troben en un declivi generalitzat. Entre les principals amenaces a què estan exposats hi ha l’alteració i destrucció dels seus hàbitats pels canvis en els usos del sòl; la dessecació per sobreexplotació dels torrents i aqüífers; la disminució de la humitat ambiental i dels hàbitats efímers per causa del canvi climàtic; la introducció d’espècies exòtiques invasores; la pèrdua de qualitat dels hàbitats terrestres i aquàtics per la contaminació directa o difusa (plaguicides, detergents, efluents amb càrrega orgànica d’origen urbà o ramader, contaminants emergents, etc.) i la fragmentació o aïllament de les poblacions pels motius abans exposats més la profusió de vies de comunicació. A banda de les amenaces esmentades, durant els darrers anys han irromput un conjunt de malalties emergents d’origen víric i fúngic (la més letal i coneguda de les quals és la quitridiomicosi), les quals estan provocant extincions massives de poblacions i espècies d’amfibis arreu. L’herpetofauna del nostre país no se salva d’aquestes amenaces i moltes poblacions d’amfibis també estan en regressió, (fins i tot en el cas d’espècies resistents i abans molt abundants) malgrat que, de moment, en el cas concret de la Plana de Lleida, el principal factor d’aquesta minva ha estat la intensificació de l’agricultura, la pèrdua de basses de rec i altres punts d’aigua accessibles per als amfibis, associada a la homogeneïtzació del territori i l’abandó de les pràctiques tradicionals, així com la fragmentació i destrucció d’hàbitats. Això ha fet que la contaminació derivada de l’ús de pesticides, purins, etc., juntament amb la destrucció de l’hàbitat hagi provocat una regressió generalitzada de les poblacions d’amfibis i llurs efectius. Cal tenir en compte també que l’eutrofització de l’aigua o la introducció d’espècies al·lòctones poden alterar l’evolució de les poblacions de trematodes que parasiten de forma natural els amfibis i que són els causants de moltes malformacions. En aquest sentit, estudis recents han demostrat que hi ha un efecte sinèrgic entre concentracions elevades de productes químics usats en l’agricultura i les malformacions produïdes per trematodes de manera que els pesticides provocarien una depressió immunològica en els amfibis que llavors serien més susceptibles als paràsits (produint-se les malformacions). L’escassa mobilitat dels amfibis fa que tinguin una extraordinària dependència del medi on es reproduexin i l’entorn immediat. El seu doble cicle vital: aquàtic i terrestre els fa vulnerables davant d’alteracions produïdes en ambdós medis.

2

Ocupen posicions diverses a la cadena tròfica (des de detritívors a depredadors) i tot i que amb un nombre relativament baix d’espècies, sovint representen una proporció rellevant de la biomassa. Però la característica més important que converteix els amfibis en bioindicadors és la seva pell nua, molt permeable a contaminants dissolts a l’aigua, la pluja àcida o les radiacions solars (especialment l’ultraviolada). Tot plegat fa que les poblacions d’amfibis siguin molt vulnerables davant d’ un ampli ventall de problemàtiques ambientals, encara que siguin, en aparença, poc importants. La mida de les poblacions d’amfibis ve determinada fonamentalment pel nombre d’efectius que són reclutats cada any després de completar-se el període reproductiu, de manera que les condicions ambientals (principalment la disponibilitat d’aigua) hi influeixen en gran mesura. A més, moltes poblacions es troben constituïdes per metapoblacions: petits grups d’individus amb flux genètic amb d’altres grups, tots plegats sotmesos a freqüents episodis d’extinció natural i nova aparició per colonització d’individus procedents de metapoblacions pròximes. Però, malgrat que els amfibis estan subjectes a fortes fluctuacions poblacionals de forma natural, i que per aquest motiu es fa molt complicat estimar la seva tendència real, podem afirmar que la Plana de Lleida és un dels indrets on hi ha hagut una regressió més evident de les poblacions de la majoria d’espècies d’amfibis (juntament amb les grans zones humides situades al litoral). En aquest sentit només cal parlar amb la gent gran dels pobles per adonar-se d’aquesta tendència. Aquesta minva ha afectat fins i tot aquelles espècies més abundants i resistents a la contaminació, com ara la granota verda ibèrica (Pelophylax perezi), abans molt nombrosa a les basses comunals existents a tots els pobles i viles de les comarques lleidatanes. Si a tot plegat hi afegim el fet que estem parlant de la zona de Catalunya amb la pluviometria més baixa i tenint en compte la tendència del clima a canviar envers un augment de l’aridesa i desertització, tot plegat no fa pensar en que en un futur puguin recuperar-se els efectius de les poblacions d’amfibis si no s’adopten mesures encaminades a garantir-ne la seva conservació. I és que l’augment dels períodes de sequera provoca la disminució del nivell de l’aigua de les basses, fent que les postes sovint no puguin finalitzar amb èxit i, a la vegada, pateixin altes exposicions a les radiacions ultraviolades que al seu torn afavoreixen les infeccions fúngiques. Tanmateix, s’ha comprovat (fins i tot a la Península ibèrica) com la reducció de la capa d’ozó, afecta negativament a les postes d’amfibis, especialment en àrees de muntanya (on es nota més aquesta reducció), on les postes exposades directament al sol poden patir una important elevació del nombre d’embrions que no arriben a desenvolupar-se. Per acabar-ho d’adobar, enguany s’estan batent records pel que fa a l’escassa pluviometria recollida des d’inicis d’any, de manera que si aquesta primavera no plou segons la mitjana esperada, de ben segur que no es podran renovar

3

les poblacions de la majoria d’espècies amb l’excepció del gripau corredor (Epidalea calamita), ja que a diferència de la resta d’espècies, en té prou amb tolles de pluja temporals que aguantin l’aigua poc més de 28 dies per a completar amb èxit el seu cicle reproductiu. Així doncs, no ens ha d’estranyar que sigui l’espècie d’amfibi menys afectada per la contaminació o la desaparició de punts d’aigua i en conseqüència, que sigui la més abundant a la Plana de Lleida.

Les basses i tolls temporers mediterranis són Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) definits com a prioritaris per la Unió Europea i relacionats amb l'Annex I de la Directiva 97/62/CE. La conservació dels HIC prioritaris suposen una especial responsabilitat per a la Unió Europea. En el cas dels espais naturals protegits de la Plana de Lleida aquests HIC prioritaris ocupen una petita superfície a nivell global d'usos del sòl de només 4,80%, posant de manifest tant el seu elevat valor pel context en què es troben com el potencial risc a nivell de conservació.

4

Antecedents Durant els últims 6 anys (des del 2006) membres de la Societat Catalana d’Herpetologia han realitzat un número important de campanyes de prospecció i seguiment de l’herpetofauna i de recerca de zones humides a les comarques de Lleida (sobretot a La Segarra, Pla d’Urgell, l’Urgell i la Noguera). Al mateix temps, també s’ha participat en col·laboració amb la Universitat de Lleida en el seguiment de les poblacions d’herpetofauna de l’Estany d’Ivars i Vilasana, per encàrrec del Consorci que el gestiona. Tot plegat ha contribuït a ampliar el coneixement sobre l’estatus de l’herpetofauna d’aquest sector del país. Així mateix, s’ha col·laborat amb el seguiment d’algunes espècies d’ocells juntament amb ornitòlegs de l’ICO (Institut Català d’Ornitologia) i amb els tècnics de fauna de la Generalitat de Catalunya. A la Plana de Lleida, vàries espècies d’amfibis de requeriments higròfils hi tenen el seu límit de distribució, de manera que amb prou feines hi penetren. Aquest és el cas de l’espècie més euro-siberiana de totes, la salamandra, que malgrat haver estat citada a Ivars d’Urgell (segons consta a la base de dades de l’Asociación Herpetológica Española -amb un grau dubtós de fiabilitat) - i d’on actualment està absent, si que penetra un xic pels extrems sud i est de la Plana aprofitant els cursos d’aigua com a vectors de dispersió. Això si, es tracta de poblacions relictes i amb poquíssims efectius. En aquest sentit, desconeixem l’estatus actual de les poblacions del riu Corb al seu pas per l’Urgell. Al riu Sió, en canvi, sembla que la seva distribució ha reculat almenys fins a les Oluges (est de La Segarra). Pel nord, al riu Llobregós, sembla que la salamandra tampoc arribi a penetrar a la Noguera, malgrat haver estat citada molt a prop durant els anys 60-70 del segle XX (concretament a Selvanera, Segarra). La contaminació d’aquests rius, la seva reducció de cabals i la introducció d’espècies invasores (com el cranc americà, carpes, peix gat, visó americà…) deu haver influït considerablement en aquesta regressió. El gripau comú (Bufo bufo) és una altra espècie que ha patit una forta davallada, en aquest cas més significativa que la de la salamandra, ja que es tracta d’una espècie que, almenys fins als anys 70, si que estava força estesa per tota la Plana (i no només en els seus extrems sud i est com la salamandra). En tota la comarca del Pla d’Urgell, només disposem d’una observació de gripau comú en els darrers 20 anys, concretament a l’Estany d’Ivars. A la comarca de l’Urgell tampoc s’han obtingut observacions en tot el sector central, malgrat haver estat citat a Tàrrega mateix. A l’oest de la Segarra hem observat una situació semblant i alguns pagesos ens han explicat que tot i que abans era una espècie comuna, “ara només es veuen gripaus corredors”. En aquest sentit, durant els últims 4 anys hem fet un seguiment de 4 poblacions de gripau comú situades en 4 punts diferents de la Segarra i només hem pogut constatar la reproducció efectiva al punt més allunyat de la plana, el més forestal i més ben conservat (el Pantà de Palouet). En canvi, a les 3 poblacions restants, situades a: el riu Sió al seu pas per Riber, en una bassa de la Morana i als patamolls de Granollers, malgrat haver-se observat còpules i postes als 2

5

primers indrets durant les últimes temporades reproductives, encara no hi hem observat cap metamòrfic, ni cap larva, ni tant sols cap posta viable. Sospitem que podria haver-hi algun factor de contaminació ambiental que impedeix la viabilitat de les postes i en conseqüència, la renovació poblacional. En el cas de dues espècies més, el gripau d’esperons Pelobates cultripes i la granoteta de punts Pelodytes punctatus, han estat observats en comptades ocasions, fins al punt que, en la mitja dotzena de basses on a finals de la primera dècada del segle XXI hi havíem detectat larves o adults en zel, durant els últims dos anys no hi hem pogut comprovar que s’hagin reproduït amb èxit. Cal tenir en compte que són dues de les espècies amb les poblacions més fragmentades, juntament amb el tòtil comú Alytes obstetricans, del qual també se’n desconeix l’estatus actual a la Plana (malgrat que en el sector concret d’Ivars d’Urgell, s’ha estat observant de forma recurrent). Els espais naturals on desenvolupem aquests seguiments (tot i conformar una zona força plana amb escàs relleu que en dificulti la prospecció), és una àrea molt àmplia, fet que explica que actualment encara estigui parcialment infraprospectada, de forma que d’algunes espècies més críptiques encara no se’n coneix la seva distribució exacta. Al llarg dels últims mesos hem mantingut una sèrie d’entrevistes amb tècnics, alcaldes i regidors de diferents municipis (Ossó de Sió, Plans de Sió, Tàrrega, Belianes, St.Martí de Maldà, Preixana, Alfés...) per tal d’explicar-los la necessitat de prendre mesures que afavoreixin la conservació d’aquestes espècies i els seus hàbitats. Al mateix temps els hem demanat les dades dels propietaris de punts d’aigua situats als seus termes municipals per tal d’entrar-hi en contacte i, en cas de ser necessari, demanar-los permís per emprendre mesures que afavoreixin la seva conservació.

6

Descripció i Objectius del Projecte Considerem que és imprescindible aprofundir en el coneixement de l’estat de les poblacions d’aquestes espècies i afavorir alhora la seva conservació. Amb aquesta premissa s’ha iniciat un inventari de basses i punts d’aigua dels següents espais naturals de la Xarxa Natura 2000: Valls del Sió-Llobregós, Plans de Sió, Secans de Balaguer, Secans de Mas de Melons-Alfés, Secans de Belianes-Preixana, Secans de la Noguera, Estany d’Ivars-Vilasana i Granyena. El progressiu despoblament dels pobles i l’abandonament de llogarrets i masies (amb el conseqüent abandonament de les basses) o el cas contrari, l’augment de la superfície urbanitzada, han fet que molts punts d’aigua hagin desaparegut sota l’asfalt o s’hagin anat reblint de sediments o vegetació fins a perdre la seva funció originària. Bona part de la resta de punts d’aigua escampats pel territori també han desaparegut sovint, o caigut en desús pels canvis dels usos tradicionals (com la ramaderia, que al mateix temps que aprofitava l’aigua per abeurar-hi el bestiar també vetllava per a la seva conservació). En d’altres casos, l’augment de la superfície cultivable i/o el fet de desermar-se els terrenys dels voltants de les basses (pel motiu anterior o per culpa del moviment de terres originat al sector per on passa el canal Segarra-Garrigues i altres infraestructures lineals) ha fet minvar la seva superfície de captació d’aigua o n’ha alterat els pendents de manera que actualment moltes d’elles reben una aportació d’aigua inferior a la que rebien antigament. Aquest projecte cal emmarcar-lo dins l'objectiu, més ampli, d'harmonitzar i fer compatibles les activitats agropecuàries i la conservació dels valors naturals del territori. Les espècies d’amfibis presents a la zona d’estudi que depenen de les basses i altres punts d’aigua, són les següents:

Bufo bufo Gripau comú

Epidalea calamita Gripau corredor

Pelodytes punctatus Granoteta de punts

Pelophylax perezi Granota verda ibèrica

Hyla meridionalis Reineta meridional

Pelobates cultripes Gripau d’esperons Alytes obstetricans Tòtil comú

Salamandra salamandra Salamandra comuna

D’altra banda, aquests mateixos punts d’aigua ajuden sovint al manteniment de poblacions de rèptils, sobretot en el cas d’aquelles espècies que basen la seva dieta en vertebrats aquàtics com són les serps del gènere Natrix. Les espècies de rèptils presents a la zona d’estudi són les següents:

Tarentola mauritanica Dragó comú

Psammodromus edwardsianus Sargantana cendrosa

Psammodromus algirus Sargantana cua llarga

Timon lepidus Llangardaix ocel·lat

7

Podarcis liolepis Sargantana iberoprovençal

Chalcides striatus Lludrió llistat

Malpolon monspessulanus Monspessulanus

Serp verda

Rhinechis scalaris Serp blanca

Coronella girondica Serp llisa meridional

Natrix natrix Serp de collaret

Natrix maura Serp d'aigua

Vipera latastei

Escurçó ibèric

Mauremys leprosa Tortuga de rierol Emys orbicularis Tortuga d’estany

L’adopció de mesures encaminades a la conservació d’aquestes masses d’aigua també beneficiarà, evidentment, a la resta d’espècies de flora i fauna presents a la zona d’estudi, sobretot si tenim en compte que aquests espais naturals protegits són alhora ZEPA, de manera que mantenen espècies d’ocells úniques a Catalunya com ara: la xurra, la ganga, el sisó, el xoriguer petit, la terrerola, la calàndria, el gaig blau… moltes de les quals es troben en perill o són vulnerables. Entre els mamífers d’espècies protegides que es beneficiaran d’una major presència d’aigua a les basses temporals hi ha els següents: llúdriga (Lutra lutra); gat fer (Felis sylvestris); teixó (Meles meles); fagina (Martes foina); mostela (Mustela nivalis), geneta (Genetta genetta); eriçó; rata d’aigua (Arvicola sapidus), rata cellarda (Eliomys quercinus). També es veuran beneficiades les espècies cinegètiques (llebre europea, conill de bosc, senglar i cabirol - aquest últim, de presència cada cop més habitual als espais naturals de Valls de Sió-Llobregós i Els Plans de Sió -) i la guineu (Vulpes vulpes). Per últim, també s’ha de destacar l’important paper que desenvolupen les basses (com a font d’alimentació) per a dotzenes d’espècies de rats penats. Així doncs, els objectius del Projecte basses són els següents :

- 1. Ampliar l’inventari de basses existent fins ara, tot incorporant la informació obtinguda a l’Inventari de Zones Humides de Catalunya realitzat per la Generalitat de Catalunya, que recull les masses d’aigua més rellevants per a la biodiversitat.

- Seleccionar, d’acord amb les seves aptituds, situació estratègica i altres paràmetres biològics, les basses prioritàries a restaurar per tal que esdevinguin un hàbitat idoni per a la flora i fauna autòctones. Així doncs, l'objectiu de les actuacions sobre cada bassa és la recuperació de les espècies vegetals i animals lligades a aquell hàbitat aquàtic i, al mateix temps, la progressiva conformació d'una xarxa de punts d'aigua de bona qualitat ecològica en el territori.

- 2. Sensibilitzar i fer partícep a la població de la importància de les basses i ambients humits, tant pel que fa al seu valor natural com patrimonial, tot afavorint la seva implicació. En aquest sentit es preveuen les següent actuacions:

a) Seguiment a llarg termini (o almenys durant els propers 5 anys),

de les poblacions d’amfibis presents a la zona.

8

b) Realització d’una tasca pedagògica i divulgadora sobre els valors naturals que acullen aquests espais, entre els seus propietaris, les administracions locals i entre els agents forestals, així com a les escoles dels municipis que estiguin interessats a organitzar-hi xerrades o algun taller.

c) D’acord amb l’anterior objectiu i d’una forma més específica, es durà a terme una tasca de sensibilització envers els gestors (comunitats de regants, ajuntaments o particulars) d’aquelles zones humides amb presència de canyissars que actualment es cremen periòdicament de forma intencionada, per tal que que no usin més aquesta pràctica tan drástica i perjudicial. Cal tenir en compte que a aquesta nefasta pràctica s’està duent a terme a 3 de les zones humides més importants de les ZEPA de Belianes-Preixana i Els Plans de Sió (on cal destacar, entre la seva elevada biodiversitat, la presència i nidificació d’arpelles i probablement també de rata d’aigua). Com a mesura alternativa s’oferirà l’estassada manual a càrrec nostre en aquells punts que es consideri imprescindible la tallada de canyís i sempre i quan s’autoritzi per part de l’administració.

d) Proposar la participació de manera voluntària i elaboració d’una llista de persones que estarien disposades a participar en el projecte; i distribució de les tasques més adients a realitzar per part dels voluntaris (impermeabilització de basses, plantació d’arbrat…).

e) Una vegada es disposi de la llista de voluntaris es formaran grups de treball assignant a cadascun unes tasques concretes i unes dates en les que es realitzaran les actuacions, que s’iniciaran durant el mes d’abril amb la intenció d’estar finalitzades en la seva totalitat durant el mes de desembre de 2012. Aquestes feines sempre estaran supervisades per una persona responsable especialitzada en les tasques a dur a terme.

- 3. Eradicació d’espècies invasores contribuint en el seu control i

detecció. En aquest sentit, ja hem localitzat una bassa amb tortugues d’aigua americanes i cranc americà i hem iniciat els tràmits per tal d’eradicar-les. En cas de localitzar-se noves introduccions d’espècies al·lòctones s’informarà immediatament els agents rurals de la comarca en qüestió, al mateix temps que es posarà en coneixement de la DGMN.

- 4. Millora de la qualitat de l’aigua de les basses. En aquest sentit es preveuen dos tipus d’actuacions:

a) Intentar arribar a acords amb els gestors dels vedats de caça per tal que no es dispari més munició de plom a la cubeta de les basses i evitar així un dels altres factors que contribueixen a la seva contaminació (Plumbisme).

b) Realització d’analítiques de l’aigua (entre els parametres estudiats es farà una caraterització de la comunitat de macroinvertebrats i diatomees, bons bioindicadors).

- 5. Vetllar per a que les basses tradicionals que s’han vist greument

afectades per les obres del canal Segarra-Garrigues retornin a la

9

seva situació original, de manera que la seva conca de captació d’aigua sigui la mateixa, i si pot ser, millor. Es farà un seguiment de les gestions previstes en aquest sentit per part dels ajuntaments afectats.

- 6. Millora de les poblacions i riquesa en espècies d’amfibis de les basses de la Plana de Lleida. En aquest sentit es preveuen les actuacions següents :

a) Aprofundir en el coneixement de l’estatus de les poblacions d’una espècie en concret, el gripau comú (Bufo bufo) que sembla que és la més amenaçada, almenys al sector central dels espais naturals objecte d’estudi. En aquest sentit, s’han començat a analitzar mostres d’aigua de punts on actualment l’espècie no aconsegueix reproduir-s’hi amb èxit.

b) Iniciar i contribuir a assentar les bases d’un futur projecte de reintroducció de l’espècie anterior a l’Estany d’Ivars i Vilasana així com contribuir a reforçar les seves poblacions al sector est de Plans de Sió (els efectius de les quals podrien servir per recolonitzar l’Urgell).

c) Preveure la possibilitat d’ampliar aquestes actuacions de reintroducció o reforçament de les poblacions d’altres espècies d’amfibis a la resta d’espais naturals, amb la col·laboració del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent.

- 7. Millorar la naturalització i accessibilitat de les basses de cara a la fauna. En aquest sentit es preveuen les actuacions següents:

a) Adequació de l’entorn de les basses, eliminant residus o elements perturbadors de la funcionalitat ecològica, afavorint alhora la presència de troncs, pedres i altres mesures d’amagatall, refugi o protecció del sòl tant per a la petita fauna amfíbia com per evitar l’erosió, protegir la vegetació i disminuir l’impacte del bestiar sobre els marges de les basses.

b) Instal·lació de rampes o dispositius similars que permetin la sortida de les basses en aquelles que representin un risc d’ofegament o mort per inanició degut a la verticalitat de les parets o altres circumstàncies que impedeixin la fugida dels animals que hi caiguin.

Les dades resultants de l’inventari i seguiment de poblacions s’entregaran al Servei de Fauna de la Direcció General del Medi Natural (DGMN) de la Generalitat de Catalunya per tal que en tingui coneixement. En cas de detectar-se amfibis morts, es recolliran i es faran arribar a veterinaris de la nostra associació (experts en clínica d’amfibis) així com també al màxim expert estatal en malalties emergents (investigador del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid), Dr. Jaime Bosch. L’estat en el que es troben actualment moltes de les basses inventariades fins ara les converteix en punts d’aigua excessivament temporals (acollint aigua durant poquíssimes setmanes al llarg de l’any), de manera que la majoria

10

d’anys només permeten completar-hi el cicle reproductiu a aquelles espècies d’amfibi de període larvari més breu (bàsicament el gripau corredor). Per tal de corregir en la mesura del possible aquesta excessiva temporalitat d’algun dels punts d’aigua que es considerin prioritaris, a l’Annex 1 podem veure una primera selecció feta dins l’inventari provisional. En definitiva, un dels principals objectius d’aquest projecte és revertir la tendència regressiva de les poblacions de la majoria d’espècies d’amfibis que fins no fa gaires dècades (fins l’últim terç del segle XX) es reproduïen amb normalitat en la majoria de punts d’aigua inventariats. I al mateix temps, afavorir la resta de fauna (macroinvertebrats aquàtics, mamífers, ocells, rèptils …) que sovint també depenen d’aquests punts d’aigua, sobretot tenint en compte aquelles espècies d’ocells en perill d’extinció o catalogades com a vulnerables (al futur Catàleg de Fauna Amenaçada de Catalunya així com a l’Atles d’ocells nidificants de l’ICO) que representen el principal motiu pel qual gairebé tot l’àmbit d’estudi fou declarat com a zones ZEPA. Cal tenir present que, de moment, les nostres propostes han tingut molt bona acollida entre els representants de les administracions locals, i la majoria de titulars de les basses ens han autoritzat a realitzar-hi les mesures que es considerin necessàries per tal de millorar-ne la conservació. Alhora, els responsables de l’escola verda de Plans de Sió també s’han interessat a acollir alguna xerrada o taller al respecte de la necessitat de conservar aquests elements del nostre patrimoni natural. L’oferiment d’aquestes activitats es farà extensiu a la resta d’escoles dels municipis de l’àrea d’estudi. La figura del voluntari en la realització del projecte garanteix la implicació d’aquestes persones i afavoreix la possibilitat que algunes d’elles adquireixin una simpatia i afinitat cap al lloc, les institucions implicades i les espècies animals de l’hàbitat on s’han efectuat les actuacions, de manera que en el futur mantinguin una predisposició a continuar endavant amb nous projectes d’estudi i conservació dels hàbitats de secà de les comarques lleidatanes. En educació ambiental està clarament demostrada la importància de l’apropiació del lloc i la implicació (impowement), com les estratègies més valuoses a mig i llarg termini per tal que els diferents projectes puguin arribar a reeixir i mantenir-se en el decurs del temps.

11

PRESSUPOST PEL QUAL ES DEMANA FINANÇAMENT Arranjament i impermeabilització de 4 o 5 basses mitjançant retroexcavadora (inclou lona EPDM, geotextil protector, argila i/o ciment i arbres a plantar)....................... .............................................................................. 2.950 €

Instal·lació de rampes o altres dispositius de sortida.................................. 250 €

Aportació d’aigua (mitjançant cubes) a les basses que es considerin prioritàries per a la fauna (per a mantenir un mínim nivell d’aigua almenys fins a principis d’agost del 2012)................................................. …………………………….800 €

Material de camp: lot, recol·lecció de mostres, botes d’aigua, salabre (inclou analítiques de mostres d’aigua)…………………………………………………500 € Estassada manual de canyís en cas de ser necessari i per tal de prevenir la seva crema………………………………………………………………………. 250 €

TOTAL PRESSUPOST SOL·LICITAT (53%).................4750 € (INCLOU l’IVA) PRESSUPOST APORTAT PER L’ENTITAT SOL·LICITANT Estudi previ del projecte ............................ ……………………………….1.700 €

(cost assumit per la SCH)

Seguiment posterior............. …………………………………………….…...2.000 € (cost assumit per la SCH)

Adequació dels entorns de les basses (colocació de troncs, retirada de runa i altres actuacions de millora de l’entorn de les basses). ………….….…......500 €

(cost assumit per la SCH)

TOTAL PRESSUPOST APORTAT PER LA SCH (47%).............………...4.200€ Signat: Joan Maluquer i Margalef DNI President de la Societat Catalana d’Herpetologia (NIF: G08950024) Barcelona, 14 de març de 2012

12

Annex 1 Basses pre-seleccionades. A la majoria ja es compta amb el permís del seu titular per tal de dur-hi a terme les actuacions de conservació que es considerin adients (així mateix, comptem amb l’autorització dels titulars de 15 basses més, comunals o propietat de particulars). Espai Natural Protegit de la XN2000 on es troben, nom de la bassa (si es coneix o en té), coordenades geogràfiques i actuacions a realitzar-hi:

Secà de Belianes – Preixana

1- Gravera de la Plana del Biscarri (X334562 Y4605312). Impermeabilitzar cubeta central i millorar la seva conca de captació d’aigua. Aportació d’aigua suplementària.

2- Bassa del Molí del Falguera-riu Corb (X334495 Y4604129). Evitar-hi la crema del canyís per tal de millorar la qualitat de l’aigua.

3- Bassa del Mas de l’Estadella (X339473 Y4609551). Eliminar espècies invasores (cranc americà i tortuga d’aigua americana).

4- Bassa del riu Corb al Camí de les Codines (336953 Y 4606420). Evitar la crema del canyís (possible zona de nidificació d’arpella) i prevenir-hi el plumbisme (presència de gran concentració de cartutxos a les ribes).

5- Prat inundable vora el canal als afores de Preixana (X336684 Y4607460). Assegurar l’aportació d’aigua almenys un cop a l’any (durant la primavera) i estudiar la possibilitat d’impermeabilització.

6- Bassa de la Torre del Trilla (X336635 Y4605654). Millorar la conca de captació d’aigua i estudiar la possibilitat d’impermeabilització.

7- Pantà de l’Atxe (X336806 Y4607184). Evitar la crema del canyís (possible zona de nidificació d’arpella), prevenir-hi el plumbisme (presència de gran concentració de cartutxos a les ribes) i eliminació d’espècies invasores (carpes).

8- Possibilitat de construir una bassa de nova creació prop del Pla del Vidal.

Els Plans de Sió

1- La Bassa i patamoll d’Ossó de Sió (X346613 Y4624029). Aportació suplementària d’aigua.

2- Basses de les Coscolleres (X341845 Y4623832). Millorar la conca de captació d’aigua i estudiar la possibilitat d’impermeabilització.

3- Basses de Lo Reguer (X3433014 Y4617816) i Los Escots (X343314 Y4617386). Evitar la crema del canyís (possible zona de nidificació d’arpella) i prevenir-hi el plumbisme (presència de gran concentració de cartutxos a les ribes).

4- Bassa de Conill (X346361 Y4619479) Netejar els voltants de deixalles i prevenir-hi el plumbisme.

5- Bassa-pou de la Cabana del Valls (X346782 Y462146321210). Instal·lació de rampa o dispositiu similar.

6- Bassa del Reguer (X348682 Y4622710). Plantació d’arbres i prevenir-hi el plumbisme.

13

7- Bassa de la Masia de Queralt (X351144 Y4622799). Millorar la seva conca de captació, aportació suplementària d’aigua i prevenir-hi el plumbisme.

8- Bassa de la Cabana del Josepet (X350841 Y4622279). Impermeabilitzar cubeta central i millorar la seva conca de captació d’aigua. Aportació d’aigua suplementària.

9- Bassa del Massuca (X350914 Y46191009. Instal·lació de rampa o dispositiu similar.

10- Bassa 1 de la Pallissa del Franciscano (X351267 Y4619852). Instal·lació de rampa o dispositiu similar.

11- Bassa 2 de la Pallissa del Franciscano (X351274 Y4619808). Impermeabilitzar cubeta central i millorar la seva conca de captació d’aigua. Aportació d’aigua suplementària.

12- Bassa-pou del camí de Pelagalls (X349639 Y4621623). Impermeabilitzar cubeta central i millorar la seva conca de captació d’aigua. Aportació d’aigua suplementària. Netejar (deixalles, pneumàtics)

13- Possibilitat de construir una bassa de nova creació a l’Horta de Riber (X354875 Y4621482) i/o impermeabilització d’una d’existent a Cal l’Alió (X354554 Y46211580).

Secans de Mas de Melons-Alfés

1- Bassa de l'Astor o dels caçadors (41º31'25.87''N 0º40'35.91''E) Netejar els voltants de deixalles i millorar la seva conca de captació 2- Bassa de Cogullada (41º32'45.68''N 0º40'18.95''E).Millorar la seva conca

de captació. 3- Bassa de Mas Vinfaro (41º32'08-14''N 0º38'01.43''E) Millorar la seva conca de captació i prendre mesures que hi permetin un

millor accés per a gangues i xurres. 4- Bassa Ctra.LV7021d'Artesa de Lleida-Aspa (X 307500 Y 4601000).

Millorar la seva conca de captació. Bassa important per la presència de Triops cancriformis.

5- Bassa Bona d’Alfés (X301661 Y4598640). Millorar la seva conca de captació d’aigua i prevenir-hi el plumbisme.

6- Bassa del Mas (X303229 Y4596903). Millorar la seva conca de captació d’aigua i prevenir-hi el plumbisme.

Granyena Possibilitat de construir uma bassa de nova creació prop dels Collets de Martí (X355333 Y 461280). Secans de la Noguera

Bassa del Molí del Cava (X 312200 Y4626813).Millorar la conca de captació i la permanència d’aigua (mitjançant l’aportació suplementària si és necessari).

14

Annex 2 Fotos Foto portada: La Bassa d’Ossó de Sió fotografiada a finals d’abril de 2007, en el seu nivell màxim d’inundació. A la Plana de Lleida cada cop és més dfícil veure imatges com aquesta. Foto 1: Bassa del Molí del Cava: de vital importància per a la conservació d’espècies en perill com la ganga i la xurra.

Foto 2: Bassa de la carretera LV7021 d'Artesa de Lleida-Aspa.

Foto 3: Bassa de Cogullada, un dels escassos punts d’aigua existents als secans semiàrids de Mas de Melons-Alfés.

15

Fotos 4 i 5: Corresponen a la Bassa del Mas: una de les una de les tres basses del terme municipal d’Alfés, la conca de captació de les quals s’ha vist greument afectada per culpa dels moviments de terra generats per les obres del canal Segarra-Garrigues.

Foto 6:Bassa-pou del camí de Pelagalls

Foto 7: Gravera de la Plana del Biscarri (les explotacions abandonades com aquesta, s’haurien de restaurar, a poder

ser, creant-hi zones humides).

16

Foto 8: Bassa del riu Corb al Camí de les Codines: les cremes il·legals de canyís afecten molt negativament la biodiversitat que aixopluguen les zones humides.

Foto 9: La Bassa d’Ossó de Sió, a finals de juny de 2007. L’important volum d’aigua que es va recollir aquella primavera hi va permetre la reproducció del Cames llargues de la foto.

17

Annex 3 Els ocells i les basses temporals L’aigua tot i que tingui una aparició temporal en les basses dels nostres secans, proporciona recursos vitals als ocells: - L’aigua afavoreix l’aparició de formacions vegetals al voltant de les basses. - Aquestes formacions vegetals proporcionen lloc on aixoplugar-se i dormir als

ocells, constitueixen un hàbitat idoni per niar, faciliten llavors i fruits als ocells granívors i frugívors.

- En aquestes plantes molts insectes troben el lloc adient per realitzar el seu cicle vital, i per tant serveixen d’aliment als ocells insectívors.

- Innegablement com a lloc per abeurar. - A l’aigua es desenvolupen invertebrats en fase larvària que també suposen una

font alimentària per als ocells, així com per als amfibis. - Aquestes fases larvàries quan passen a la fase aèria també són predades per

ocells que s’alimenten en vol i que s’apropen a les basses coneixedors d’aquest recurs.

- Pels rapinyaires serveixen com a lloc per banyar-se i al mateix temps per caçar en el moment que les seves preses van a beure.

- Representen un lloc on alimentar-se, menjar i descansar durant els viatges migratoris.

A continuació es mostra una llista d’espècies d’ocells que han estat observades utilitzant les basses temporals existents als nostres secans durant els períodes de reproducció de primavera i estiu, les èpoques de migració tant de primavera com de tardor, i la hivernada: Ànec collverd (R) Corriol gros (M) Alosa (H) Perdiu (R) Corriol pit roig (M) Cogullada vulgar (R) Guatlla (E) Daurada grossa (H, M) Cogullada fosca (R)

Fredeluga (H, E, M) Cotoliu (R) Bernat pescaire (R) Territ variant (M) Terrerola vulgar (E) Cigonya (R) Xivita (M) Àguila daurada (R) Xivitona (M, R) Calàndria (R) Àguila marcenca (E) Gamba roja (M) Oreneta de ribera (E) Milà reial (H) Gamba verda (M) Oreneta vulgar (E) Milà negre (E) Becadell (M) Oreneta cuablanca (E) Arpella pàl·lida (R, H)) Batallaire (M) Trobat (M) Arpella vulgar (R) Gavià (R) Grasset de muntanya (M) Esparver cendrós (E) Xurra (R) Titella (H) Aligot (R,H) Ganga (R) Piula dels arbres (M) Esparver (R) Colom roquer (R) Cuereta blanca (R) Astor (R) Xixella (R) Cuereta groga (M) Esparver d’espatlles negres (R) Tudó (R) Pardal de bardissa (H) Xoriguer (R) Tórtora comú (E) Pit roig (R, H) Xoriguer petit (E) Cucut reial (E) Rossinyol (E) Falcó mostatxut (E) Òliba (R) Cotxa blava (M,E) Falcó pelegrí (R) Mussol (R) Cotxa cua roja (M) Esmerla (H) Xot (E) Cotxa fumada (R,H) Rascló (R) Enganyapastors (E) Còlit gris (M) Polla d’aigua (R) Siboc (E) Còlit ros (E) Fotja vulgar (R) Puput (E, R) Còlit negre (R) Sisó (R) Abellerol (E) Bitxac rogenc (M) Torlit (R) Gaig blau (E) Bitxac comú (R)

18

Corriol petit (M) Picot verd (R) Tord (H)

Griva (R,H) Estornell (R) Merla (R) Estornell negre (R) Merla blava (R) Oriol (E) Tallarol capnegre (R) Pardal (R) Tallarol de garriga (E) Pardal xarrec (R) Boscarla de canyar (E) Pardal roquer (R) Balquer (E) Pinsà (H, R) Bosqueta (E) Passerell (H, R) Mosquiter de passa (M) Cadernera (R) Mosquiter comú (H,R) Verdum (R) Cargolet (R) Gafarró (R) Papamosques gris (E) Repicatalons (H) Mastegatatxes (M) Hortolà (E) Mallerenga carbonera (R) Gratapalles (R) Mallerenga blava (R) Cruixidell (R) Teixidor (R) Botxí (R, H) Capsigrany (E) Garsa (R) Gaig (R) Gralla (R) Gralla de bec vermell (R)

* (R) resident, (E) estival reproductor, (H) hivernant, (M) migrant,

Totes aquestes aus d’una o altra manera es beneficien de les basses temporals (per alimentar-se i abeurar-s’hi, nidificar-hi…).