barris zona sud
TRANSCRIPT
Els barris de la Zona SudEls barris de la Zona Sud
El barri de Ramón Albó, també Can Peguera El barri del Turó de la PeiraEl barri de VilapicinaEl barri de Torre LlobetaEl barri de Porta
El barri de Ramon Albó (Can Peguera)El barri de Ramon Albó (Can Peguera) El petit barri de Ramón Albó es troba
en una de les vessants que li ofereix el Turó de la Peira, concretament en la vessant nord-est, i limita amb el passeig d’Urrutia, la prolongació del passeig Fabra i Puig, el parc del Turó de la Peira i el carrer Pedret.
El barri està format íntegrament pel polígon d’habitatges del mateix nom que fou
inaugurat al 1929 amb motiu de la celebració de l’Exposició Internacional de Barcelona.
Aquest grup d’habitatges, denominats les cases barates, va ser construït durant la dictadura dl general Primo de Rivera i va suposar una de les primeres incursions estatals en el terreny de la promoció pública destinada a les classes més populars. A la
El barri de Ramon Albó dins el districte de Nou Barris El barri de Ramon Albó està integrat per un polígon de cases baixes i petites
El barri de Ramon Albó (Can Peguera)El barri de Ramon Albó (Can Peguera) seva vegada, és el polígon de
promoció pública més antic del districte.
La tipologia arquitectònica correspon a petits habitatges d’una planta adossats lateralment i amb teulades a dos aigües i un diminut jardí davanter, que suposava la popularització i reducció de dimensions del tipus d’habitatges de “ciutat jardí”.
En la mesura que el barri està integrat pràcticament per habitatges, depèn completament de les xarxes comercials, de serveis i d’equipaments públics dels barris limítrofes, sobretot del Turó de la Peira.
El barri, tot i ser dels més antics del districte gaudeix d’una salut que no poden ni pensar altres barris amb molta menys història. Si comparem aquestes edificacions i espais interiors amb els dels habitatges del governador, per exemple, creats més de trenta anys després, veiem clarament la major qualitat d’aquestes cases barates. Com és lògic, han calgut i calen, intervencions en els carrers del barri així com en algunes cases, que tenen malalties força greus.
Com hem dit, a l’hora de parlar de serveis i equipaments el barri es basa fonamentalment dels que disposa el barri del Turó de la Peira, barri amb el que estableix els lligams més forts.
Una imatge dels carrers interiors del barri de Ramón Albó
El barri de Ramon Albó (Can Peguera)El barri de Ramon Albó (Can Peguera) La població del barri és força baixa,
unes 2383 persones, fet comprensible tenint en compte la reduïda extensió del barri i la dimensió de les cases, d’una sola planta. Com en totes les piràmides del districte es veu un eixamplament dels grups d’edats que van arribar just construir-se el barri.
La piramide per deats del barri de Ramon Albó
Piràmide Ramon Albó 1996
-6 -4 -2 0 2 4 6
0-4
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
70-74
80-84
90-94
edat
%
El barri de Ramon Albó dins del districte de Nou Barris
El barri de Ramon Albó és constituit per un polígon de cases baixes tipus “ciutat jardí”.
En aquesta fotografia es poden veure els petits jardins que hi ha al davant de les cases
El barri del Turó de la PeiraEl barri del Turó de la Peira El barri del Turó de la Peira aprofita les
vessants del turó amb el mateix nom i es troba limitat pel parc del turó de la Peira, i els passeigs d’Urrutia, de Fabra i Puig i del Doctor Pi i Molist.
La progressiva urbanització del barri ha estat molt relacionada amb la construcció del polígon de Ramón Albó en una zona
purament rural, ja que aquest fet va obrir expectatives en els propietaris situats al peu del Turó.
Així, les vessants del Turó han anat poblant-se de nous edificis, tot i els forts desnivells existents al barri. Aquesta ocupació del territori fou especialment densa en la vessant sud-oest del Turó i el seu impacte data dels
El barri del Turó de la Peira dins el districte de Nou Barris Imatge de l’elevació del terreny que suposa el Turó de la Peira
El barri del Turó de la PeiraEl barri del Turó de la Peira anys 40 i 50, dècades en les que
s’urbanitzaren sistemàticament els voltants del Turó. Aquesta brusca urbanització, que quasi arriba al cim del Turó queda a l’altre costat de la fotografia que hem presentat en la diapositiva anterior.
Aquestes actuacions urbanístiques,unides a les del polígon d’habitatges de Ramón Albó, han determinat que en l’actualitat només resti com parc urbà el cim del Turó, encara que tot ell havia estat qualificat com a tal.
A la dècada dels seixanta, la família Sanahuja, propietària també de grans extensions de terreny als barris de Vilapicina i Porta, començà la construcció de grans blocs d’habitatges que envolten la prolongació del passeig de Fabra i Puig; la ocupació d’aquests habitatges va estar afavorida pel traçat de la línia V del metro, amb estació al Passeig Fabra i Puig, l’estació de Vilapicina.
La tipologia dels edificis del barri és molt diversa, ja que en ell conviuen antigues cases de planta i pis, blocs de mitjana altura construïts per petits contractistes i modestes immobiliàries, i grans blocs de pisos corresponents a la tipologia del “international style”.
Un exemple de carrer del Turó de la Peira
El barri del Turó de la PeiraEl barri del Turó de la Peira La problemàtica amb els habitatges del
Turó de la Peira començà a finals de la dècada dels vuitanta amb la caiguda d’alguns elements de determinats habitatges. Ràpidament es va fer un estudi de l’estat dels pisos del barri i es va veure clarament com patien malalties estructurals que feien perillar la vida dels seus inquilins.
Degut a això, determinades parts del barri està sent objecte d’una intensa rehabilitació i remodelació, que tenen l’objectiu d’eliminar els pisos amb aluminosi i crear-ne uns de nous. Actualment, ja s’han començat aquestes tasques, a la zona del carrer Aneto, però les actuacions seran llargues en el temps. En total es substituiran uns mil habitatges i es preveu que les obres no acabin abans de cinc anys.
Es pretén que les actuacions no es quedin només en la substitució del barri, sinó que a més siguin reformes estructurals que millorin la qualitat de vida del barri.
Pel que fa als serveis i equipaments, la reduïda mobilitat fa que manquin sobretot determinats serveis. El perímetre del barri està molt be assortida de mitjans de comunicació, però la realitat de l’interior del
A l’esquerra de la foto, pisos nou construïts i a la dreta pisos pendents d’enderrocar
El barri del Turó de la PeiraEl barri del Turó de la Peira barri és ben diferent. Els autobusos no
hi arriben i el metro queda força lluny. Pel que fa als espais públics, el parc
del Turó de la Peira és el parc del barri, i disposa, tot i la intensa urbanització dels seus voltants , d’una extensió força gran. A més, l’antiguitat dels arbres del parc li
donen una fisonomia de bosc, la qual cosa suposa que sigui el parc amb més vegetació i més atractiu de tot el districte.
Pel que fa a la població, el barri l’habiten 15228 persones, la qual cosa fa que tingui una densitat força elevada.
Una imatge del Parc del Turó de la Peira
La piràmide per edats del Turó de la Peira, segons padró 1996
Piràmide Turó de la Peira 1996
-7 -5 -3 -1 1 3 5 7
0-4
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
70-74
80-84
90-94
edat
%
El barri del Turó de la Peira dins del districte de Nou Barris
En aquesta imatge es reflexa l’elevació del terreny que provoca el Turó de la Peira.
Un exemple de carrer del Turó de la Peira. Moltes d’aquestes cases tenen problemes d’aluminòsi
A l’esquerra de la fotografia tenim pisos ja nous i a la dreta pisos pendents d’enderrocar
El parc del Turó de la Peira és el més atractiu del districte en quant a vegetació i natura
El barri de VilapicinaEl barri de Vilapicina El barri de Vilapicina és el que es situa
més a prop del centre de Barcelona, i està limitat pels carrers de Cartellà i Petrarca, el passeig de Maragall, els carrers d’Amílcar i Cartellà, l’avinguda de Borbó, el carrer Riera d’Horta, l’avinguda Meridiana i el passeig de Fabra i Puig.
Territori de l’antiga parròquia de Santa
Eulàlia de Vilapicina, que la podem veure a la foto, el barri constitueix el nucli d’assentament urbà més antic del districte de Nou Barris. L’expansió de Vilapicina està relacionada amb l’inici al 1877 de les obres d’obertura de la Rambla de Santa Eulàlia (actual passeig de Fabra i Puig), que comunicava el barri amb el de Sant Andreu.
El barri de Vilapicina dins el districte de Nou BarrisImatge de l’antiga parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina
El barri de VilapicinaEl barri de Vilapicina Al 1913 la Rambla va quedar
definitivament oberta, però durant el mandat de l’alcalde Porcioles va ser substituïda per una via de circulació ràpida. Ara, novament s’ha donat prioritat al vianant amb l’eixamplament de les voreres.
Al 1882 es va construir la primera urbanització moderna de la zona, composada per 64 cases localitzades en els actuals carrers de Desfar, Arnau d’Oms, Emili Roca i Santapau, i en 1886 es va iniciar la construcció de la nova església parroquial, obra inacabada de l’arquitecte Josep Domenech i Estapá.
Al 1916 es va obrir el passeig del Dr.. Pi i Molist, amb l'objectiu de comunicar la Rambla de Santa Eulàlia amb l’Hospital Mental de la Santa Creu.
Durant la immediata postguerra el barri mantenia una zona més urbanitzada cap al costat de Sant Andreu i una altre de caràcter més rural cap el costat més pròxim
al barri d’Horta, la denominada encara Vilapicina alta. En les dècades posteriors el procés d’urbanització fou accelerant-se paulatinament, mercès sobretot a l’impacte comunicacional que va suposar l’obertura de la línia cinc del metro.
El passeig de Fabra i Puig ha recobrat l’esperit d’ahir
El barri de VilapicinaEl barri de Vilapicina En l’actualitat el barri està poblat d’edificis
moderns de tipologia “international style”, que s’assenten sobretot entorn a les vies principals i que sovint exerceixen un efecte de pantalla sobre l’interior del barri en el que apareixen zones més degrades així com alguns exemplars d’edificis amb trets modernistes i noucentistes.
El barri ocupa una gran extensió la qual cosa ens pot portar a parlar de dues zones diferenciades.
La primera la podríem establir al nord del barri, i entraria tot el territori que limita amb el districte d’Horta. Aquí, el passeig de Fabra i Puig no assoleix tanta importància com a la zona sud, i la comparteix amb el Passeig de Maragall. Aquesta zona nord de Vilapicina estableix tantes relacions amb el districte d’Horta com amb la resta de Nou Barris.
La plaça Virrei Amat fa com de frontera entre les dues parts del barri de Vilapicina;
La zona sud del barri està en contacte amb el districte de Sant Andreu, amb el que, al igual que la zona nord amb Horta, estableix forts llaços d’unió. En aquesta zona sud del barri el passeig de Fabra i Puig és el protagonista indiscutible, tot i l’obertura de la Ronda del Mig, que la creua al mig del barri.
Aquesta distribuïdor de carrers, on comença Vilapicina, pertany a la zona nord
El barri de VilapicinaEl barri de Vilapicina
Pel que fa a la població, al barri hi viuen 25144 persones, població de Torre Llobeta inclosa. El fet que el poblament no hagi estat tan explosió com a altres zones del districte donen a la piràmide una forma molt més suavitzada.
Pel que fa a l’estat dels serveis i equipaments podem dir que aquesta és la zona millor dotada de tot el districte.
Un gran número d’autobusos travessen el barri, dos línies de metro, la quatre i la cinc, comerços a dojo, i altres equipaments culturals i d’esbarjo abunden al barri. Es troba a faltar, això sí algun espai veritablement verd. Tot i això, molt a prop es troba el Parc del Turó de la Peira.
El passeig de Fabra i Puig ha recobrat l’esperit d’ahir
Piràmide Vilapicina 1996
-6 -4 -2 0 2 4 6
0-4
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
70-74
80-84
90-94
edat
%
La piràmide d’edats de Vilapicina, 1996
El barri de Vilapicina dins del districte de Nou Barris
L’antiga parròquia de Santa Eulàlia, a la primera zona poblada del districte
L’antiga Rambla de Santa Eulàlia és avui el passeig de Fabra i Puig
En aquest punt s’ajunten el Passeig de Fabra i Puig, el carrer Cartellà i el districte d’Horta
La plaça Virrei Amat separa la zona nord i sud del barri. A més s’ajunten artèries importants
El barri de Torre LlobetaEl barri de Torre Llobeta El polígon d’habitatges de Torre
Llobeta està limitat pel passeig de Maragall, l’avinguda de Borbó i els carrers d’Amílcar i Cartellà, i constitueix una de les primeres intervencions del Patronat Municipal de l’habitatge al tornar a exercir les seves activitats després de la Guerra Civil.
El grup va ser construït per l’arquitecte J. Jiménez Solà per allotjar als barraquistes desallotjats per l’obertura de la Diagonal. El polígon forma un conjunt de blocs amb patis interiors agrupats en quatre mançanes separades en grups de dos per mitjà d’una plaça.
El barri de Torre llobeta dins el districte de Nou BarrisUn exemple d’habitatges del polígon de Torre Llobeta
El barri de Torre LlobetaEl barri de Torre Llobeta Es difícil, i discutible, veure aquest
barri com a tal, degut a que només son quatre mançanes, i la seva integració al barri de Vilapicina és total. A més tornen a haver-hi moltes relacions amb el districte d’Horta, amb el qual limita.
Un dels pocs equipaments dels que disposa el barri és el centre cívic integrat dins la plaça on es conserva la masia coneguda com a Torre Llobeta, que és qui va donar nom al barri. La masia ha estat reconstruïda darrerament per allotjar aquests equipaments que comentàvem.
Aquest monument separa Torre Llobeta, a la dreta, de Vilapicina, a l’esquerra
El barri de Torre Llobeta dins del districte de Nou Barris
Un exemple dels pisos del Polígon de Torre Llobeta
Aquesta nova figura separa Torre Llobeta, a la dreta, de Vilapicina, a l’esquerra
El barri de PortaEl barri de Porta El barri de Porta o de “Can Porta” es
troba limitat per l’avinguda Meridiana i els passeigs de Valldaura, de Verdum, del Doctor Pi i Molist i de Fabra i Puig.
El barri era una zona totalment rural i sense cap altre tipus d’urbanització fins ben entrada la dècada dels seixanta, i en l’actualitat subsisteixen encara al seu
interior grans espais oberts: el cementiri de Sant Andreu, la urbanitzada als vuitanta Plaça Sóller, de 22000 metres quadrats, i els més de 28 ha. dels terrenys de RENFE Meridiana, sobre en el que en l’actualitat es porta a terme el projecte del gran complex recreatiu “Heron City”. Fins fa poc, encara existien al barri algunes extensions d’horts
El barri dePorta dins el districte de Nou Barris Al solar de l’esquerra s’ubicarà el complex recreatiu Heron City
El barri de PortaEl barri de Porta en els que es practicava una agricultura
intensiva. Al 1953 es va produí un intent
d’urbanització del barri després de l’elaboració d’un pla parcial que va ser frenat pels petits propietaris de la zona desprès de recórrer al Tribunal Suprem. Una dècada més tard, al 1966, s'aprovava un altre Pla Parcial que permetia l’edificació d’un polígon d’habitatges de promoció privada. Aquest Pla Parcial va ser promogut per Romà Sanhuja i Bosch, propietari de la major part dels terrenys urbanitzables i de la firma “Constructora Immobiliària S.A.”, que més tard va edificar el mencionat polígon.
El barri està format per blocs d’habitatges de 5 i6 pisos d’altura, disposades en forma de súper-illes i amb una ocupació màxima del sòl del 50%. La tipologia del polígon respon a les formes urbanístiques i constructives dels anys seixanta (regust
neo-racionalista, disposició aïllada dels blocs, utilització d’alicatat en les façanes,...).
El barri està molt condicionat per la presència de diverses grans avingudes. El passeig de Valldaura, el del Dr. Pi i Molist, i el de Fabra i Puig, a més de l’Avinguda Meridiana el delimiten. És però, la presència de la Ronda del Mig, qui més condiciona el territori. El
Aquesta cantonada delimita el barri de Porta
El barri de PortaEl barri de Porta recorregut de la Ronda per Nou Barris es
fa quasi exclusivament a través de Porta. Tot i això, el fet de situar-se al sud del
barri, on més al sud hi ha molts pocs habitatges, i de tenir unes voreres molt amples, no suposa una barrera tan gran com ho poden ser altres vies com la Ronda de Dalt.
La connexió del barri amb la resta de la ciutat ha millorat molt mercès a aquesta obra, ara el que s’està intentant de millorar és la connectivitat interior del barri, sobretot millorar la connectivitat entre la Ronda i el veritable interior del barri.
Pel que fa als equipaments i serveis, el fet de trobar-se al centre del districte li dona gran avantatge. Els passeigs del Dr.. Pi i Molist i del Verdum són el punt d’entrada dels autobusos i del metro, i després des de la Plaça Llucmajor es redistribuiran cap a les altres zones del districte. Porta es beneficia de ser el camí que segueixen per entrar a Nou Barris.
L’espai verd té la seva concreció al barri en els Parcs de la Plaça Sòller i en el Parc Esportiu de Can Dragó, l’equipament d’aquest tipus més important de tot Nou Barris. El primer ocupa el territori que podria ocupar una mançana d’edificis i fins i tot té un llac central.
El carrer Pintor Alsamora pretén ser un eix que talli verticalment el barri
El barri de PortaEl barri de Porta Pel que fa al Parc de Can Dragó,
constitueix una llarga franja paral.lela a l’Avinguda Meridiana i dintre té el principal equipament esportiu de tot el districte: piscina municipal, pista d’atletisme i poliesportiu.
Pel que fa a la població, la del barri de Porta és de les més altes del districte, amb 24318 persones.
La piràmide per edats del barri de Porta
Fotografia de la Plaça Sóller, al centre del barri de Porta
El Parc de Can Dragó té dues grans avingudes que són paral.les a la Meridiana
Piràmide Porta 1996
-6 -4 -2 0 2 4 6
0-4
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
70-74
80-84
90-94
edat
%
Crèdits
El barri de Porta dins del districte de Nou Barris
La Ronda del Mig travessa el barri de Porta per acabar després en la Meridiana
Aquesta cantonada és un dels límits del barri de Porta. A l’esquerra queda el Turó de la Peira
Al barri de Porta, un cop millorada la connectivitat horitzontal, es pretén millorar la vertical
La plaça Sóller és la plaça del barri, i té unes extensions força grans per trobar-se al mig del barri
El Parc de Can Dragó és una combinació d’espai verd amb instal.lacions esportives