avaluacio st adria

Download Avaluacio st adria

If you can't read please download the document

Post on 29-Jun-2015

1.696 views

Category:

Documents

8 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • 1. PER QU ENS SERVEIX AVALUAR? Neus SanmartSetembre 2011

2. s possible una avaluaci que sigui til al professorat en la seva actuaci docent, gratifiqui l alumnat en el seu aprenentatge i orienti ambds en el procs d ensenyar i aprendre? M. Lpez, 1991 3.

  • Un procs que comporta:
  • Recollirinformacions (amb instruments o no)
  • Analitzarla informaci recollida iemetreun judici
  • Prendre decisionsd acord amb el judici ems

Qu entenem per avaluar? QUALIFICACI/ ACREDITACI AVALUACI FORMATIVA-FORMADORA De tipuspedaggic : regular el procs d ensenyament i aprenentatge De tipussocial : classificar, seleccionar,orientar 4.

  • Sovint es creu que:
  • Lavaluaci i obtenir bones notes s la millor font de motivaci i condiciona que lalumnat sesforci ms o menys.
    • A ms exmens (i ms repeticions si no es tenen bons resultats), ms esfor hi posar lalumnat per aprendre.

Quina avaluaci avaluaci afavoreix que lalumnat estudi i aprengui? 5. Algunes dades i contradiccions

  • Divergncia resultats PISA / resultats del pas
    • A PISA suspn el 18% de lalumnat mentre que no aproven lESO el 31% (ms el 26% que t el ttol per sense haver aprovat algunes assignatures).
  • Som un dels pasos europeus que ms repetidors t.
  • Els no aprovats alESO coincideixenamb els repetidors

6. Als pobres els feurepetircurs. A la petita burgesia elsrepetiules classes (classes particulars). Per a Pierino el fill del metge- no hi ha problema, tot srepetici . El que ensenyeu ja ho ha escoltat a casa. Carta a una mestra. Alumnes de lescola de Barbiana, 1969 7. Per qu pot ser til l avaluaci?

      • Com a activitat per aprendre, a partir de regular qu i com aprenem(base de les competncies daprendre a aprendre i dautonomia i iniciativa personal, a ms de tot tipus daprenentatges)
      • Com a activitat per comprovar qu hem aprs(i qualificar)

8. La intelligncia humana juga amb dues funcions. La primera s la producci d idees, de clculs, de programes, de projectes. La segona i definitiva s l avaluadora. De res ens serveix que tinguem molt per escollir si no sabem separar el gra de la palla . J.A. Marina aLa Vanguardia(1/5/2010) 9.

  • Comporta aprendre a regular:
    • La percepci delsobjectiusdaprenentatge
    • Com anticipem iplanifiquem lacci
    • La percepci delscriteris davaluaci

1.Lavaluaci com a activitat peraprendre, a partir de regular qu i com aprenem 10. COMPARTIROBJECTIUS a) Avaluar-regular la percepci sobre els objectius daprenentatge 11. Qu creieu que aprendrem sobre les plantes ? (despr s duna conversa inicial) (3r CEIP Bellaterra) Qu mengen? Com sn per dins? El procs de naixement A regar, a sembrar-les, a cuidar-les, a tocar-les fluixet 12. Tamb podem comprovar si comparteixenels objectius desprs de realitzar una activitat (Exemple d escrit en un diari de classe, 2n ESO) R. Rodrguez, IESM Juan de la Cierva 13. La persona m s lenta, que no perd de vista la finalitat del que fa, va sempre ms rpida que la que avana sense perseguir un punt fixe Frank Kafka (1883-1924) 14. ANTICIPAR I PLANIFICAR L ACCI b) Avaluaci -r egulaci de la anticipaci iplanificaci de l acci 15. Anticipaci i planificaci de lacci 5 anys CEIP Baloo feta per un nen superdotat (traducci de loriginal en catal) Com ho aprenen a fer els nois i noies que no aprenen sols? 16. Comencem fent que els nens i nenes expressin les seves idees inicials (en aquest cas, sobre qu es descriure i com fer una bona descripci) Merc Mas CEIP La Roureda, 6P St. Esteve de Sesrovires 17.

  • Imagina tque ets poeta: descriu aquesta flor
  • I magina tque ets una persona que vens flors: descriu aquesta flor
  • I magina tque ets una persona cientfica: descriu aquesta flor

Els animem a distingir entre tipus de descripcions segons la seva finalitat I finalment dedum qu hem de fer per redactar una bona descripci 18.

  • Pensar en:
  • A quin grup pertany -d objectes, materials, ssers vius, o de parts- (per exemple, la flors unapart d una planta).
  • Quines parts, propietats o caracter stiquess n imprescindibles (ex. totes les florstenen pistil i/o estams, per no totes tenenp tals ).
  • En quinas la seva funci o aplicacions, s a dir, perqu serveix (per exemple, la flor serveix perqu la planta es pugui reproduir).

Qu hem de fer per definir (cientficament)? (a partir de definir qu s una flor) Una flor s una part duna planta que sempre t un pistil (vuls) i/o estams (pollen) i que serveix perqu la planta es pugui reproduir. 19. Aquests resums (o Bases d orientaci ), que han d elaborar els propis alumnes amb les seves paraules, s han de avaluar-regular molt b,perqu s el que ha de quedar ben emmagatzemat a la memria. Poden anar variant al llarg dels cursos, ampliant-los, matisant afirmacions 20. No t massa sentit donar fetes aquestes planificacions i sovint no cal arribar a unanica formulaci,perqul alumnat s divers a l inici i divers al final 21. R. Rodrguez, IESM Juan de la Cierva, 1r ESO Ttols molt relacionats amb el procediment No pot deixar de posar exemples concrets 22. Ttols relacionats amb el model Operacions plantejades de forma abstracte i molt sinttica 23. L anticipaci i de la planificaci en la realitzaci de qualsevol tasca s molt important, per... Per tenir xit la planificaci sola no s suficient. Una persona tamb ha de saber improvisar . Issac Asimov 24. c)Avaluar-regular la percepci dels criteris d avaluaci i sis capa daplicar-los per autoregular-se COMPARTIRCRITERISD AVALUACI 25. Han aprs a descriure, a partir de descriure una flor, i ara ho apliquen a descriure un pant ms o menys ple 26. Criteris d'avaluaciconsensuats DESCRIURE Aspectes Estar ben fet si Aspectes formals T un ttol que est de acord amb la descripci La presentaci s polida Es t cura de l ortografia (mxim tres faltes) Continguts El receptor se n fa una idea pertinent d all que es descriu El nombre de propietats o caracterstiques s suficientQuan s necessari es qualifiquen i quantifiquenEs fan servir comparacions El vocabulari es precs Organitzaci del text El text segueix un ordre A l inici es fa una presentaci general Les frases son curtes i tendeixen a ser coordinades (amb i )o juxtaposades (separades per comes) Hi ha separaci de pargrafs 27. Avaluaci entre companys de la descripci M. Mas C.P. St Esteve de Sesrovires, 6 28. Tamb els petits poden aprendre a coavaluar-se M. Marimon C.P. Baloo, 2nTamb plantegen lespreguntes I intueixencriterisd avaluaci 29. CRITERIS PER AVALUAR EL TREBALL PER PARELLES Cada alumne s autoavalua i tamb lavalua la seva parella. Ho fan utilitzant eines del google.doc, i es poden recullir els resultats del grup-classeIS L Estatut. 2n ESO. J.Ll. Estaa 30. L xit dels aprenentatges es juga ms en la correcci dels errors i en l (auto) regulaci contnua que no pas en la genialitat del mtode

    • Philippe Perrenoud

31.

  • Com plantejar preguntes-activitats que avalu n la compet ncia?
  • Com qualificar el grau de compet ncia?
  • Com compartir l avaluaci amb les famlies
  • Com atendre la diversitat que l avaluaci posa de manifest? d aquest aspecte no en parlarem-

2.Lavaluaci per qualificar el grau de competncia 32. T sentit u na activitat d'avaluaci final ?

  • Serveix per posar a prova si s ha aprs
  • Possibilita reconixer quins aspectes encara cal aprofundir
  • Per noms si:
  • s coherent amb el procs d ensenyament
  • Hi ha probabilitats de tenir xit

33. a) Un primer problema: Com plantejar preguntes (activitats) per avalu arla compet ncia? (cal recordar que hi ha dhaver molts tipus dactivitats davaluaci, per tenir dades de totes les dimensions de les competncies) 34. La mare de l Anna no vol que vagi a dormir a casa de la seva amiga Teresa, perqu la seva germana petita t larubola. L Anna diu que no hi ha cap perill ja que el curs passat la van vacunar. Ajuda l Anna i la Teresa a buscar arguments per conv ncer la seva mare tenint en compte el que hem apr s sobre elsistema immunitari. Escriu-los per enviar-los per correu electr nic.Caracterstiques de lesBONES PREGUNTES PRODUCTIVA CONTEXTUALITZADAi en relaci a ACTUACIONS DNA INDICIS S CLAR EL DESTINATARI 35. CEIP Bellaterra. 3 EP Un bon exemple de pregunta 36. Un dels millors instruments per avaluar aprenentatges competencials:La carpeta d aprenentatge o portafolis

  • Inclou tot el proc sd aprenentatge i metareflexions dels alumnes sobre el seu progrs i les seves dificultats (tipus diari de classe).
  • L alumne escull, entre les tasques realitzades, les que creu que millor reflecteixen els seus aprenentatges, perqu el professorat valori els seus resultats.
  • Necessitat de revisar lactivitat davaluaci dossier perqu sigui til.

http://www.xtec.cat/~nalart/coleccio/WQ_PORTFOLIO/index.htm http://blocs.xtec.cat/portfolioproject/ 37. Un segon problema: b) Com qualificar el nivell de compet ncia: Necessitat dexplicitar els criteris davaluaci 38. Qu haurem de planificar per qualificar aprenentatges competencials?

  • Duna banda, definir les dimensions bsiques de cada competncia (el Departament dEnsenyament est elaborant un document per explicitar les ms bsiques)
  • Duna altra