avaluacio psicologica - maria forns i santacana, judit abad gil,

Download Avaluacio Psicologica - Maria Forns i Santacana, Judit Abad Gil,

Post on 12-Apr-2015

259 views

Category:

Documents

14 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

Disseny del llibre, de la portada i de la collecci: Manel Andreu Segona edici en llengua catalana: octubre 2004 Primera edici digital en llengua catalana, Juny 2011 Fundaci per a la Universitat Oberta de Catalunya Maria Forns i Santacana, Judit Abad Gil, Juan Antonio Amador Campos, Teresa Kirchner Nebot, Francesca Roig Lpez, del text 2004 Editorial UOC, daquesta edici

Arag, 182, 08011 Barcelona www.editorialuoc.com Edici digital: FactorSim Realitzaci editorial: Eureca Media, SL ISBN: 978-84-9788-264-4 Cap part daquesta publicaci, incloent-hi el disseny general i de la coberta, no pot ser copiada, reproduda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitj, tant si s elctric, com qumic, mecnic, ptic, de gravaci, de fotocpia, o per altres mtodes, sense lautoritzaci prvia per escrit dels titulars del copyright. Coordinadora

Maria Forns i SantacanaDoctora en Psicologia. Catedrtica del Departament de Personalitat, Avaluaci i Tractaments Psicolgics de la Universitat de Barcelona. Especialista en avaluaci i diagnstic psicolgic de la infncia i de ladolescncia.

Autors Judit Abad GilDoctora en Psicologia. Professora associada substituta del Departament de Personalitat, Avaluaci i Tractaments Psicolgics de la Universitat de Barcelona. Especialista en avaluaci i diagnstic de la infncia i de ladolescncia.

Juan Antonio Amador CamposDoctor en Psicologia. Professor titular del Departament de Personalitat, Avaluaci i Tractaments Psicolgics de la Universitat de Barcelona. Especialista en avaluaci i diagnstic de la infncia i de ladolescncia.

Teresa Kirchner NebotDoctora en Psicologia. Professora titular del Departament de Personalitat, Avaluaci i Tractaments Psicolgics de la Universitat de Barcelona. Especialista en avaluaci psicolgica, diagnstic i selecci de personal.

Francesca Roig LpezDoctora en Psicologia. Professora associada del Departament de Personalitat, Avaluaci i Tractaments Psicolgics de la Universitat de Barcelona. Especialista en avaluaci psicolgica, diagnstic i selecci de personal.

PresentaciMaria Forns i Santacana Lavaluaci psicolgica s una tasca dintegraci que es produeix en lentrecreuament de coneixements de moltes disciplines de la psicologia. Els coneixements de la psicologia evolutiva, de la psicologia diferencial i de la personalitat, de la psicopatologia, de la psicobiologia i neuropsicologia, de la psicologia social, i de la psicometria, entre les ms rellevants, configuren la seva base de coneixements de tipus nomottic. Per lavaluaci psicolgica saplica a donar resposta a un conflicte plantejat i, per tant, la seva tasca concreta s laplicaci dels coneixements nomottics propis de la base de coneixements a uns fets concrets, per a donar sentit a all que configura una consulta especfica de tipus idiogrfic, que pot fer referncia a una persona o grup de persones i/o als resultats daccions humanes (tractaments i programes dacci social). En la recerca duna soluci per a una consulta especfica, idiogrfica, no nhi ha prou daplicar el contingut de la base de coneixements, sin que cal que lexpert conegui i domini un sistema dinferncies. Totes dues coses, els coneixements terics de base i les formes dencadenament de la informaci o de selecci de regles de decisi, sn aspectes fonamentals per a la resoluci del fet particular, i configuren el judici clnic. Aix, doncs, lactivitat de lavaluaci psicolgica es desenvolupa al llarg dun eix diacrnic (temporalment limitat) que comporta la successiva anlisi dinformaci rellevant al cas i un conjunt de preses de decisions. En aquests diferents moments temporals de presa de decisi, caldr establir una sntesi i integraci de coneixements, que aconduiran a lestabliment de la diagnosi, a la selecci del tractament i a la valoraci dels seus resultats. En conjunt es pot interpretar que el procs davaluaci psicolgica segueix lesquema dun procs cientfic danlisi i soluci de problemes. Ats que levoluci de lavaluaci psicolgica ha anat, en part, parallela a levoluci dels mtodes de mesura psicolgica, sovint sha produt una assimilaci entre mesura (test) i avaluaci. Aquesta confusi encara avui perdura. Lavaluaci necessita la mesura, per no es limita a aquesta ni shi confon.El psicleg sap molt b que lavaluaci psicolgica ultrapassa la acci psicomtrica. s cert que calen instruments mtrics de qualitat per a executar una part del procs davaluaci, per aquest procs no s equivalent a mesurar o a testing, sin que implica ms complexitat que la derivada de lacte de mesurar. M. Forns (2001). Presentacin. A: C. Maganto, J.A. Amador i R. Gonzlez (coord.). Evaluacin Psicolgica en la infancia y la adolescencia. Casos prcticos (pg. 9). Madrid: TEA.

Aquesta visi s la que es vol transmetre en aquesta obra. Lavaluaci psicolgica s una tasca complexa, que ha de ser duta a terme per un psicleg expert, capa dintegrar coneixements, i competent en els mecanismes de la relaci humana. Lestructura de lobra sha dissenyat segons els aspectes ms rellevants daquest procs. En el captol I (Bases conceptuals i metodolgiques de lavaluaci psicolgica), es fa una ressenya molt breu de levoluci de lavaluaci, que en els seus orgens va estar molt vinculada a lelaboraci dels instruments dexploraci. En segon lloc, es presenta una classificaci de les tcniques davaluaci i, finalment, es revisen les unitats de mesura que empren els instruments davaluaci i es fa una pinzellada

molt breu a algunes qestions tiques. De tota la base de coneixements que hem presentat com a necessria per a lavaluaci, nicament es revisen els referits a les unitats mtriques. Per qu aquesta elecci? Perqu s necessari per a entendre les dades de lexploraci, i perqu la resta de coneixements configuren blocs de tanta densitat que cadascun shauria de tractar en una obra per separat. Els captols II, III, IV, V i VI es refereixen al procs davaluaci. Cadascun daquests recull alguna de les accions fonamentals de les fases del procs. El captol II (Avaluaci psicolgica entesa com a procs) dissenya una visi integrada de lavaluaci psicolgica, que culmina en la presentaci de les fases del procs davaluaci i en lexposici de les particularitats daplicaci del procs a diferents contextos. Finalment, es presenten les eines fonamentals emprades en la primera fase del procs davaluaci, que es refereix a donar resposta a una petici dexploraci psicolgica i a obtenir informaci significativa que deline els nuclis de problemes rellevants. Les eines sn lentrevista i lanamnesi. El domini correcte de les tcniques dentrevista necessita, sens dubte, un enfocament prctic del tema. Les competncies de conducci de la relaci humana han de ser entrenades de manera especfica. Aquest aspecte no configura, per ara, el contingut del captol, que fa una presentaci conceptual. La informaci recollida en la fase I ha de ser reformulada en termes psicolgics i reestructurada en forma de qestions hipottiques sobre la naturalesa de la consulta. Aquest s lobjectiu de la fase 2 del procs davaluaci. Es tracta dun aspecte procedimental que sillustrar duna manera detallada i concreta en els dos casos prctics presentats en el captol VII. La fase 3 del procs davaluaci consisteix en la recollida dinformaci especfica per a verificar les hiptesis de presumpci diagnstica. Aquesta fase comporta la selecci dels instruments de mesura pertinents, la seva adequada aplicaci i correcci i la seva interpretaci precisa. Els criteris de selecci de cada instrument, per als dos casos concrets, seran illustrats en el captol VII (Anlisi de casos). Un dels aspectes decisius daquesta fase s laplicaci adequada dels instruments, especialment daquells que impliquen manejar material, cronometrar el temps de resposta, registrar conductes, etc. Aquesta s tamb una formaci prctica, igualment que ho s la de la correcci de tot el material obtingut. En els captols que tracten de la instrumentaci davaluaci sinsistir en les vincles entre els aspectes terics que han donat lloc al material de mesura i les seves possibilitats interpretatives. Algunes proves, aquelles que hagin estat seleccionades per a respondre les qestions dels casos prctics, seran interpretades detalladament en el captol VII, de manera que es pugui seguir amb precisi la dinmica de la interpretaci. Aix, doncs, els captols III, IV i V tracten dinstrumentaci. Estan organitzats entorn dels continguts amplis de cognici, llenguatge i personalitat-motivaci. Tamb es presenta un petit catleg de proves aquelles que seran emprades per a la soluci dels casos en el captol VII. Som conscients que no queden esgotades totes les possibilitats de mesura de les habilitats i problemtiques humanes. Sha fet, doncs, una acci selectiva sobre la totalitat de tcniques de mesura psicolgiques existents. En el captol III (Avaluaci dels repertoris cognitius), semmarca el concepte dintelligncia i es presenta una selecci de les proves dintelligncia ms emprades freqentment. Ats que el concepte dintelligncia s controvertit, el captol sinicia amb la discussi sobre aquest concepte. A continuaci, es detallen els diferents enfocaments de la intelligncia i per a cadascun daquests es presenten els instruments que millor nexemplifiquen la mesura.

En el captol IV (Avaluaci del llenguatge i de la comunicaci), es presenten les dimensions i els parmetres bsics de lexploraci del llenguatge i els motius de consulta que sn ms habituals. Tamb en aquest captol es fa una presentaci dinstruments per a avaluar les habilitats psicolingstiques i el llenguatge. En el captol V (Avaluaci de la personalitat i dels interessos motivacionals), es presenta una discussi sobre el concepte de personalitat i es relacionen els diferents models terics de la psicologia amb els instruments de mesura que han estat construts sota aquests principis. El domini de la motivaci i dels interessos ha estat incls de manera sinttica en aquests captols i exemplificat mitjanant proves dinteressos professionals. Per a cada model teric, tant de personalitat com dinteressos i motivacions, shan