ASSAIG SOBRE L’APLICACIÓ DE TÉ DE COMPOST EN UN CULTIU DE CEBA A CATALUNYA CENTRAL

Pla de Transferència Tecnològica 2016. Escola Agrària de Manresa. Departament d'Agricultura, Alimentació i Medi Rural. Generalitat de Catalunya.

Autors: Xavier Pérez Rodríguez i Xavier Fontanet Roig

0. JUSTIFICACIÓ i ANTECEDENTS

1. OBJECTIUS

2. MATERIALS I MÈTODES

2.1 Tractaments o tesis experimentals

2.2 Característiques del cultiu

2.3 Disseny experimental

2.4 Avaluació fitosanitària i productiva

3. RESULTATS I DISCUSSIÓ

3.1 Incidència fitosanitària

3.2 Rendiment agronòmic

4. CONCLUSIONS

AGRAÏMENTS

ANNEXOS

0. JUSTIFICACIÓ i ANTECEDENTS

A rel d'un cicle de xerrades i tallers sobre la elaboració de biofertilitzants a partir de fermentacions de materials orgànics i l'ús de farines de roca realitzats durant el 2013, l'Escola Agrària de Manresa es va proposar una línia d'assajos agronòmics sobre aquests productes a la seva finca de Can Poc Oli. L'any 2014 es va realitzar un primer assaig d’aplicació de biofertilitzants i farines de roca al sòl en tomàquet d'indústria i al 2015 es va tornar a fer un altre en tomàquet d’amanir. No es varen obtenir diferències significativament estadístiques respecte la producció però es va veure que l'aplicació de farina de roca en pre-plantació conjuntament amb l'aplicació foliar de biofertlitzant líquid havia donat tomàquets de menys calibre i més concentració de sucres. A finals del 2015 l’Escola Agraria de Manresa adquireix una màquina per fer Té de Compost (Compara. Holanda). Els té de composts son uns preparats que s’obtenen per la inoculació de d’aire en una quantitat de compost submergida en aigua. D’aquesta manera s’aconsegueix un extracte ric en bactèries, fongs i altres microorganismes beneficiosos que segons estudis realitzats en diversos països tenen un efecte protector davant els atacs de alguns fongs fitopatògens. El present assaig pretén començar a comprovar aquesta eventual capacitat del te de compost en les condicions de cultiu hortícola ecològica de la Catalunya central. 1. OBJECTIUS

Avaluar l’efecte agronòmic (rendiment i protecció fitosanitària) de l’aplicació de 2 tes de compost sobre un cultiu de ceba ecològica en comparació a 1 preparat fitofortificant comercial i 1 fitosanitari a base de microorganismes. 2. MATERIALS I MÈTODES

2.1 Tractaments o tesis experimentals

Té de compost S’han preparat 2 tes a partir de dos tipus de composts: un de comercial i altre “autòcton”. El composts comercial es un lombricompost produït a partir de fem de vedell. Es comercialitza com HUMUS VITAL i està produït al Moianès. S’ha volgut escollir un lombricompost per la qualitat biològica que presenten respecte a altres composts industrials. Respecte al material autòcton es tracta de fermentat anaeròbic de compost de sotabosc de alzinar de la zona d’Artés (Bages) a partir de la barreja amb segó i melassa segons el mètode de multiplicació de microorganismes natius de l’agricultura regenerativa. (veure a l’ANNEX I com s’han preparat els te de compost) Productes comercials

S’han escollit 2 productes comercials de base orgànica però de perfil diferent

Plantiforce. Es tracta d’un producte obtingut per fermentació de sèrum de llet (en principi ecològica). S’ha comercialitzat com a fitofortificant inductor natural de defenses

de les plantes. (Veure fitxa tècnica a l’ANNEX III)

Serenade Max. Es un fitosanitari microbiològic. El seu component es Bacillus subtilis i presenta eficàcia pel control de alguns fongs i bacteris de diferents cultius (Botritis, Monilia, Xantomones,....) Actualment no està registrat el seu ús en cultiu de ceba. (Veure fitxa de registre a l’ANNEX IV)

Quadre de tractaments (Tesis) Codi Substància Nom / Característiques

AL Àcid lactic fermentat Plantiforte.

BS Bacillus subtilis Serenade max (Bacillus subtilis 15,67% (5.13 X 1010 CFU/g)

TL Te de lombricompost Auto produït a partir de lombricompost “Humus vital”

TM Te de microorganismes Auto produït a partir de cultiu de microorganismes de muntanya del Bages

TN Testimoni NO TRACTAT

2.2 Característiques cultiu

Localització: Finca de Can Poc Oli de l'Escola Agrària de Manresa. El tipus de clima és mediterrani continental amb estius calorosos i secs. . Sol: De textura franca, amb alt contingut de de carbonats i contingut mitjà en matèria orgànica. Material vegetal: Ceba tipus Valenciana tardana (de dia llarg) per a recol·lecció en sec. Varietat comercial LEONE (Bejo) Planter de producció ecològica certificada sembrat 3 llavors/”taco” (Veure ANNEX II) Cicle: Plantació: 31 de març

Collita (arrencada): 28 juliol Durada: 119 dies

Treballs de preparació del sòl: cultivador i fresa (motocultor) Adobat de fons general: no s'aplica cap adob. Es considera que amb la gestió prèvia de la parcel·la s'ha mantingut un nivell de fertilitat suficient per a aquest cultiu

Reg: Localitzat per microaspersió (mànega aspersora tipus GoldenSpray situada longitudinalment al mig de la parcel·la) Control de males herbes: Amb aixada de roda i altres eines de ma.

Plantació: 31/03/16

25/04/16

27/05/16

06/05/16

01/07/16

17/06/16

2.3 Disseny experimental Parcel·la experimental: Distribució en 4 blocs a l'atzar. Cada bloc esta format per 4 línies de plantació, separades entre elles a 30 cm. A la línia les plantes també estan separades a 30 cm, donant un marc de 30x30 que equival a 11 “tacos”/m2. Tenint en compte les llavors per taco: 33,33 plantes/m2

A cada bloc es disposen successivament els 5 tractaments (4x10=40 plantes per tractament) , separats 60 cm entre ells. La superfície de cada subparcel·la (repetició) és de 12,4 m2. Distribució dels 5 tractaments a la parcel·la experimental. AL= Plantiforce; BS= Serenade Max; TL= Té de lombricompost; TM= Té de microorganismes muntanya; TN= Testimoni. Aplicacions de tractaments

Moments d’aplicació

S’han realitzat un Total de 6 aplicacions al llarg del cultiu. La primera als 36 dies de la plantació. La cadència de temps entre aplicacions ha estat de:

BLOCS

1. Entre 1-2: 2 setmanes

2. Entre 2-3: 1 setmana

3. Entre 3-4: 2 setmanes

4. Entre 4-5: 1 setmana

5. Entre 5-6: 2 setmanes

Dosificació

L’aplicació s’ha fet amb motxilla de 15 lts. amb bomba d’accionament manual. Les dosis d’aplicació (dilució) han estat la següents:

El volum de brou aplicat per superfície ha estat alt, al voltant de 2.000 lt./ha. Aquest valor és molt alt si considerem el tipus de cultiu baix. La raó l’hauríem de trobar en l’aplicació amb motxilla.

Influència del sistema de reg

L’homogeneïtat del reg a totes la parcel·la no ha estat bona. S’havia previst que amb la instal·lació d’una mànega emissora al centre de la parcel·la s’aconseguiria una cobertura homogènia però no ha estat així. Les fileres de cultiu dels blocs més allunyats del reg (1 i 4) han rebut menys aigua i això ha condicionat el seu creixement com es pot veure a la següent imatge

2.5 Avaluació fitosanitària i productiva

Incidència de malalties fúngiques en fulla.

Aproximadament a la meitat del cicle cultiu (3 de juny) s’ha fet un control per avaluar la incidència de les malalties fúngiques més habituals sobre fulla de ceba: Míldiu (Peronospora destructor), Alternariosis (Alternaria porri), Stemphyllium (Stemphyllium vesicarium)

En termes generals podem dir que no hi ha hagut una incidència destacable d’aquests patògens en les condicions ambientals en les que desenvolupat el cultiu. El control s’ha fet sobre 12 plantes de les fileres centrals de cada subparcel·la experimental. Per cada planta (“taco”) s’han comptat el nº de fulles amb alguna taca causada per fongs.

Producció comercial: S’ha collit totes les cebes comercials de les 2 fileres centrals de cada subparcel·la a i s’han comptat nº de bulbs i pes total de les cebes.

Quadre resum del calendari d’actuacions més destacades

3. RESULTATS I DISCUSSIÓ

3.1 Incidència de fongs fitopatògens

Afectació

AL= Plantiforce; BS= Serenade Max; TL= Té de lombricompost; TM= Té de microorganismes muntanya; TN= Testimoni. Severitat danys

No s’han observat diferències significatives entre els tractaments i el testimoni ni en el % de plantes amb danys (afectació) ni en el nº de fulles amb danys de les plantes afectades (severitat). Si que s’observa una tendència en tots dos casos: als tractaments de te de compost els valors son inferiors als testimoni mentre que en els tractaments amb productes comercials son superiors. En planta afectada el tractament amb àcid làctic registra un 93,8% d’afectació i un 79,2% en el cas del Bacillus subtilis versus un 75% del testimoni. La mitjana més baixa es dona en el tractaments amb te de lombricomposts (70,9%) Les diferències de mitjanes de nº de fulles afectades per planta entre tractaments son petites: 2,47 fulles a l’àcid làctic (màxim) i 1,87 al te de microorganismes de muntanya (mínim). En qualsevol cas es pot dir que la severitat dels danys ha estat baixa tant en el testimoni com en els tractaments.

3.2 Rendiment agronòmic

AL=

Plantiforce; BS= Serenade Max; TL= Té de lombricompost; TM= Té de microorganismes muntanya; TN= Testimoni.

Les diferències de rendiment entre tractaments son petites i no son significatives. Podem considerar que en tots els tractaments el rendiment agromòmic (kg de ceba comercial/m2) ha estat bó dins la producció ecològica (superior a les 80 tm./ha) On si que s’han trobat diferències significatives de rendiment es entre els blocs centrals (2 i 3) i els situats als extrems de la parcel·la (1 i 4). Com s’han comentat anteriorment les parcel·les exteriors han rebut un part inferior d’aigua i això, com era d’esperar, s’han traduït en una penalització en quan a rendiment comercial.

En quan al pes mig de cebes comercials tampoc s’han trobat diferències significatives entres tractaments. Podem considerar que en totes les tesis les cebes han presentat un pes mig alt (entre 285 i 350 gr.)

AL= Plantiforce; BS= Serenade Max; TL= Té de lombricompost; TM= Té de microorganismes muntanya; TN= Testimoni.

.

4. CONCLUSIONS

• L’aplicació de Té de compost no ha suposat una diferència significativa respecte al rendiment de cultiu

• Els productes comercials amb els que s’han comparat (fitofortificant a base d’àcid làctic i fitosanitari de Bacillus subtilis) tampoc han tingut suposat un increment del rendiment del cultiu

• Des de el punt de vista la protecció fitosanitària, en un escenari de baixa incidència de

malalties fúngiques habituals en fulla, ni els tractaments amb té de compost autoproduïts ni els tractaments amb productes comercials (fitofortificant a base d’àcid làctic i fitosanitari de Bacillus subtilis) han suposat una millora significativa respecte al testimoni.

AGRAIMENTS

A Jaume Brustenga, cap de finca de Can Poc Oli per la seva implicació en el procés de

preparació dels te de compost

a l’Aleix Palau i la Anna Bosch per la feina de suport en el manteniment de la parcel·la

A l’Albert Lacunza per les seves aportacions sobre els te de composts

ANNEXOS

I. Preparació de Te de Compost Els té de composts han de ser aplicats a ser possible just després d’haver-los preparats o en les hores posteriors (la recomanació general és que no hagin passat més de 24 hores). Això en el nostre assaig implicava que els 2 tes de compost es facin de manera simultània. Al disposar només d’una màquina de preparació (el ja esmentat de la casa Compara) vam haver d’emprar un dispositiu alternatiu consistent en una galleda, una bossa de malla i un airejador de peixera. El modus operandi en tots dos casos és el mateix: 1. Disposar d’una quantitat de compost (uns 400 gr. aprox) dins del receptacle en el cas de

la màquina i dins d’una bossa de malla en el dispositiu “casolà”. 2. Introduir el compost (receptacle o bossa) dins del dipòsit d’aigua d’uns 5 litres

3. Afegir uns 30 cc de melassa. 4. Activar el sistema d’aireació i deixar-ho en funcionament durant 1-2 dies.

A la primera preparació es van fer servir la màquina i el dispositiu casolà. En les aplicacions posteriors es va optà per fer servir el mètode cassolà per la preparació dels 2 tes de compost i així igualar els procediments. A més el volum de té obtingut pel mètode casolà era suficient per fer les aplicacions. Imatges sobre la preparació del té de compost amb la màquina COMPARA

Imatges de la preparació amb el dispositiu casolà

Es van fer una observació al microscopi dels dos tes i es van constatar que el de microorganismes de muntanya presentava força presencia i diversitat de microorganismes de bacteris i protozous mentre que el de lombricompost l’activitat microbiana era comparativament escassa.

II. Material Vegetal

III. Fitxa tècnica Plantiforce

IV. Fitxa Registre fitosanitari Serenade Max