PETROLIPETROLI

En els darrers anys hi ha hagut un conti nu increment en ls del petroli que lany 2000 represent el 35% de lenergia consumida al mn. Vivim rodejats de productes ds quoti di que provenen del petroli: cosmti cs, medicaments, pintures, plsti cs, etc. A ms, hi ha hagut un fort augment de ls del cotxe, lavi, la calefacci, etc. La nostra vida i el model socioeconmic giren al voltant seu. Laccs a aquesta matria primera s la causa de molts dels confl ictes i desastres naturals actuals.

Proposta dacci collecti va Propostes dacci individuals

Si emprem el cotxe per anar a la feina, comparti m-lo amb altres treballadors o treballadores, i muntem les acti vitats laborals (llocs i horaris) adaptades al transport pblic.

Agafem el metro, el bus o la bicicleta pels trajectes curts quan no els fem caminant.Fem els viatges de llarg recorregut si podem en tren i si no, en autocar. Agafem lavi noms quan no ens quedi cap altra alternati va.Marquem-nos com a lmit mxim de velocitat els 100 km per hora.Emprem tants pocs productes de plsti c com puguem i -quan ho sn- que siguin reuti litzable.

Un cas local A la biosfera Yasun a lEquador, el poble Huaorani ha sofert atropellaments permanents. La legalitzaci de les seves terres no ho ha evitat doncs lEstat, en concedir-los el territori, els va llevar el dret al subsl, perqu les empreses petrolieres puguin operar en ell.Entre elles hi s Repsol que opera al bloc des del 1999. La contaminaci sest manifestant amb vessaments freqents i leliminaci diria daiges de formaci als rius, i en la contaminaci de terres de conreu de la comunitat huaorani. Malgrat est afectant la poblaci indgena, hi actuen amb impunitat.

Ms informaci Campanya Repsol Mat a Crisi energti c a htt p://www.crisisenergeti ca.org/

ELECTRICITATELECTRICITAT

Des de 1990 el consum delectricitat ha augmentat a lestat espanyol prop del 80%. Aix ha estat degut per una banda al creixement general del consum energti c i, per laltra, perqu el seu s sha ampliat a serveis que abans eren coberts per altres fonts energti ques.La producci delectricitat consti tueix una de les principals causes de la destrucci del medi ambient ja que contribueix a lemissi de gasos defecte hivernacle, responsables del canvi climti c.

Proposta dacci collecti va Propostes dacci individuals

Si disposem de terreny o dun terrat propi o comparti t, podem

estudiar posar plaques solars fotovoltiques o trmiques.

Apaguem els llums dels despatxos, lavabos, i altres espais quan ja no els necessitemTanquem els aparells que no els emprem (la pantalla de lordinador, cafetera, fotocopiadora)Fem servir lopci hivernar de lordinador.Aprofi tem al mxim la llum del sol Adquirim aparells de baix consum energti c.

Un cas local La central hidroelctrica anomenada El Ralco en lAlt Bo Bo Xile est ubicada en el territori ancestral dels mapuche pehuenche. Va ser construda per Endesa Xile, fi lial dEndesa Espanya.El Ralco va inundar 3.500 hectrees ancestralment habitades pels pehuenche i va obligar a la relocalitzaci daproximadament 500 integrants de les seves comunitats. Tamb va comportar forts impactes ambientals negati us associats amb les alteracions hidrolgiques del riu Bio Bo.

Ms informaci Documental Apaga y Vmonos (Manel Mayol) htt p://www.apagayvamonos.net

AIGUAAIGUA

Laigua esdev actualment un recurs estratgic i el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional estan impulsant la seva privati tzaci. Les grans companyies estan prenen posicions per tal dassumir el control daquest recurs.Lescassetat daigua pot estar afectant a ms de 500 milions de persones, a part de tota la poblaci que esdevindr i esdev vcti ma de la contaminaci de laigua dola. Les tendncies actuals indiquen que els propers amos del mn seran els amos de laigua i algunes de les empreses que estan lluitant per aquest lloc sn la Coca-Cola, la PepsiCo, la Nestl i la Danone.

Proposta dacci collecti va Propostes dacci individuals

Posem una font o un dispensador daigua fi ltrada

per a tothom o -si tenim mquina- traiem les marques de

multi nacionals.

Canviem les ampolles daigua de plsti c, per una gerra o un cnti r.Si necessitem una ampolla daigua, omplim una reuti litzada a casa.Posem un fi ltre a la canonada o una gerra amb fi ltre per poder emprar aigua de laixeta.

Un cas local Lluiten pel past s la multi nacional Nestl (marques Aquarel, Viladrau o San Narciso) que compra cacau barat a les grans plantacions a Costa dIvori on hi fan treballar infants esclaus. I ho fa la Coca-cola (marca Bonaqua) acusada a Xiapes (Mxic)i la ndia per deixar zones sense aigua per als habitants.

Ms informaci Vandana Shiva (2004), Las guerras del aguaIcaria editorialBarlow,M Clarke,T. (2004), Oro azul Paids

PAPERPAPER

El consum de paper es va multi plicar per ms de 6 a la 2a meitat del segle XX.La seva fabricaci s responsable dun consum ingent de recursos. Una tona de paper exigeix entre 2 i 3 vegades el seu pes en arbres. El sector de la polpa de paper se situa en 5 lloc en el consum industrial denergia i empra ms aigua per unitat de pes que cap altre producte.Genera enormes volums de residus txics especialment al Sud,i contaminaci atmosfrica i de laigua.

Proposta dacci collecti va Propostes dacci individuals

Aconseguim que tot el paper insti tucional que emprem sigui reciclat i prioritzem les edicions

electrniques en els materials de difusi.

Usem paper reuti litzat per prendre apunts, imprimir documents interns, fer cartules de fax, etc.Imprimim noms quan sigui imprescindible i per les dues cares.Fem servir lopci destalvi de ti nta. Encarreguem els materials a impremtes que ho fan de forma sostenible.Reciclem lusat.

Un cas local A Punta Pereira (Uruguai) les empreses de fusta ENCE -espanyola- i Botnia fi nlandesa volen construir una planta de cellulosa. No crear llocs de treball, expulsar pagesos de les seves terres i provocar una greu contaminaci. Mentre hi ha un moviment ciutad ferotge en contra de la planta i daltra, el govern espanyol es planteja subvencionar la iniciati va.

Ms informaci Observatori del Deute de la Globalitzaci htt p://www.observatorideute.org

GASGAS

Malgrat hagi estat venut com una energia neta, no s un recurs renovable en un perode mig o llarg, la seva combusti genera CO2 i -per tant- afavoreix el canvi climti c. La seva extracci tamb s contaminant i genera problemes socials i ecolgics.

Proposta dacci collecti va Propostes dacci individuals

Podem arribar a un acord entre tots els companys i companyes

per reduir el mxim el termstat de la calefacci i disposar a la feina dun rober amb jerseis.

Deixem de considerar el gas com una energia neta sin en tot cas com una menys bruta.Reduint la despesa delectricitat tamb collaborem en la reducci de ls del gas (sempra com a matria primera en plantes elctriques)

Un cas local Txetxnia ha estat un pas devastat pel govern de la Federaci Russa. A ms dels interessos polti cs a la regi -lligats als econmics- els gasoductes i oleoductes que travessaven el pas provinents de la mar Cspia van ser un dels moti us que van provocar la guerra. La federaci ha desdevenir el provedor de la meitat del gas consumit a la Uni europea i a alguns pasos com Alemanys ns el principal provedor.

Ms informaci Crisis energti ca htt p://www.crisisenergeti ca.org

ALIMENTSALIMENTS

En els darrers anys hi ha hagut una substi tuci dels conreus de subsistncia tradicionals i una forta crisi dels camperols locals, que en ocasions sha volgut compensar mitjanant importacions del mercat mundial dels aliments bsics. Els productes agroalimentaris sn per a la poblaci consumidora ms barats, tanmateix els camperols perden el control dels seus culti us i de la seva alimentaci, i es provoquen greus problemes de sobreexplotaci del sol, de contaminaci genti ca pels organismes modifi cats genti cament i socials (malalti es i morts per s de plaguicides).

Proposta dacci collecti va Propostes dacci individuals

Assegurem-nos que el caf de la mquina s de comer just i muntem els pats o aperiti us

amb productes biolgics i locals o de comer just.

Escollim els productes de la nostra terra que no han de fer aquests grans viatges Mengem productes frescos i que siguin de temporada Fem les compres a les boti gues del barri, al mercat o a les de comer just i no passegem el carret per les grans superf ciesCanviem el refrescos de multi nacionals (Coca Cola, Pepsi...) per altres productes.Escollim un restaurant vegetari i/o casol pels pats dequip i redum el consum de carn.

Un cas local La perca del Nil fou introduda al llac Victria (Tanznia). En uns anys, va passar a ser lespcie dominant, el nombre daltres espcies es va reduir i el volum de pesca es va incrementar. Aquest negoci ara es troba en la seva majoria a mans dempreses privades i es desti na a lexportaci. Els pescadors locals ja no poden decidir sobre els preus del peix. La meitat de la poblaci es troba en situaci de desnutrici i hi ha hagut un greu impacte mediambiental.

Ms informaci Documental La pesadilla de Darwin de Hubert Sauper: htt p://www.darwinsnightmare.com Montagut Dogliotti , Alimentos globalizadosEditorial Icria

Aqu tamb, grcies s un material que neix de la sinrgia de dues enti tats:

La Lliga dels drets dels pobles (Sabadell) i Educaci per a lAcci Crti ca EdPAC (Barcelona)

amb la intenci de donar a conixer les implicacions dalgunes de les nostres accions en alguns pasos i fomentar un canvi, est adreat a persones preocupades i implicades en la situaci dels pasos empobrits.