APROFITAMENT DEL

MATERIAL RECICLAT A L’AULA

Universitat Autònoma de Barcelona

Quart del Grau d’Educació Primària

INNOVACIÓ DIDÀCTICA DE LES ARTS VISUALS

Laia Barriga

Irene Riguillo

Miriam Romero

Prof. Mar Morón

Data de lliurament: 15/12/14

2

ÍNDEX

1. Introducció .................................................................................................................................. 3

2. Marc Teòric ................................................................................................................................ 5

3. Escoles verdes .............................................................................................................................7

3.1. Què és una escola verda? .........................................................................................................7

3.2. Presència de recursos i materials d’una escola verda ......................................................... 8

4. ReCrea, reciclatge creatiu. Font d’investigació ..................................................................... 12

5. Les nostres escoles de Pràctiques ........................................................................................... 13

5.1 Contextualització i aspectes comuns ..................................................................................... 13

5.2. Comparació entre els centres sobre l’ús del material reciclat ........................................... 13

5.3. Quins aspectes es porten a terme d’una escola verda? ...................................................... 15

6. Moviments artístics .................................................................................................................. 19

6.1. Land Art .................................................................................................................................. 19

6.2. Art Povera ........................................................................................................................... 25

7. Propostes per ser una escola verda/ més verda ..................................................................... 27

8. Conclusions individuals ........................................................................................................... 29

9. Bibliografia ................................................................................................................................ 33

3

1. Introducció

L’ús del material reciclat sempre ha estat una assignatura pendent. La majoria de vegades s’intenta

fomentar aquest aprofitament dels recursos a l’aula però no s’acaba d’aconseguir. Molts mestres

estan a favor del seu ús, tant dins com fora de l’aula, però acaben comprant nou material i llençant

les restes velles. Com s’explica aquest reciclatge? Per què hi ha poques escoles que reciclen els

materials? Per que els alumnes no ajuden a reutilitzar els recursos?

Tot i que hi ha força escoles que reciclen al centre amb els diferents contenidors (plàstic, paper i

alguns vidre) no acaben de completar la idea de l’aprofitament dels recursos, degut a la compra de

nous materials per fer noves activitats a l’aula o al centre en comptes d’utilitzar els materials que ja

no fem servir. És per això que, la idea principal del nostre projecte d’investigació consisteix en

observar quins són els usos que podem treure dels materials reciclats dins del context escolar. Estem

interessades en investigar sobre aquest tema perquè, com hem dit abans, és una assignatura

pendent. Tenim noció d’aquesta idea de reciclar però ens agradaria poder veure com s’utilitza, com

es fomenta i com es reconstrueix el material reciclat.

El reciclatge és un aspecte fonamental a la nostra societat, ja que no només reconverteix aquells

objectes o productes que no necessitem en altres d’utilitat, sinó que també redueix la contaminació,

el consum de matèria prima i disminueix les emissions de gasos altament perjudicials, entre d’altres

aspectes. Per aquest motiu, creiem que és necessari que els alumnes coneguin tot allò positiu que

aporta el reciclatge a les nostres vides.

Com a futures mestres, hem d’informar als nostres alumnes sobre els diferents avantatges

relacionats amb el reciclatge i sobre les conseqüències que provoca no fer-ho. D’aquesta manera

estarem fomentant que els alumnes prenguin consciència de la gran importància de l’aprofitament

dels diferents recursos materials tant a la l’aula com a la seva vida quotidiana.

Creiem que aquesta metodologia a l’aula amb material reciclat serà molt favorable amb el medi

ambient ja que ajudem a:

● Estalviar matèries primeres, reutilitzant el paper, el cartró, el vidre, els envasos de plàstic i el

metall.

● Estalviar aigua i energia, perquè consumim menys si fabriquem productes nous a partir de

materials recuperats i reciclats a partir de matèries primeres.

● Reduir el volum de residus que produïm, intentant reutilitzar el màxim de productes, per tal

d’evitar el volum en els abocadors.

Així doncs, la finalitat d’aquest treball és oferir diferents propostes a les nostres escoles, ja siguin o

no verdes, per tal d’aconseguir un canvi o millora en relació amb l’aprofitament del material reciclat.

4

Els objectius que volem aconseguir a partir d’aquest projecte d’investigació són els següents:

● Conèixer el funcionament del projecte ReCrea.

● Observar altres escoles o espais on s’utilitza material reciclat.

● Observar i comparar quin és el grau d’aprofitament dels materials reciclats que hi ha a les

nostres escoles de pràctiques.

Pel que fa a l’estructura del nostre treball cal dir que està organitzat en diferents apartats; en primer

lloc tenim la introducció en la que es tracta, a trets generals, la temàtica a desenvolupar durant el

projecte d’innovació didàctica, la finalitat i els corresponents objectius. Seguidament, trobem el marc

teòric, on partim de projectes previs sobre l’aprofitament del material reciclat, com és el cas de

ReCrea. El tercer punt engloba diferents aspectes de les escoles verdes, com ara: la definició pròpia i

els recursos i materials del que disposa. A continuació, el quart punt recull un seguit d’idees

relacionades amb la fundació Recrea, ja que promou el reciclatge creatiu a les escoles. El cinquè punt

fa referència a les nostres escoles del Practicum IV, a la contextualització corresponent, la

comparació entre els centres respecte l’aprofitament del material reciclat i els aspectes que

compleixen en relació a les normes i els materials utilitzats a les escoles verdes. El sisè punt tracta

diferents moviments artístics que promouen la utilització de materials reciclats i extrets de la natura,

aquests són el Land Art i l’Art Povera. Al setè apartat es fa un recull de diferents propostes per ser

realitzades a les escoles de pràctiques amb la finalitat que siguin escoles verdes o més verdes. I, ja

per acabar, a l’últim punt es troben les conclusions finals de la investigació, on es fa un recull de tot el

que hem après fent una valoració i reflexió individual sobre el procés.

5

2. Marc Teòric

La idea del projecte ReCrea, parteix del coneixement del centre REMIDA a la ciutat de Reggio Emilia,

a Itàlia, que està en funcionament des de l'any 1996. És a partir de la seva filosofia i de l'adaptació al

context que han donat pas a una nova idea: ReCrea. Es tracta d’un centre que distribueix material

tant a escoles d’infantil com de primària com: paper, cartró, ceràmica, cordes, plàstic i fusta, entre

d’altres. També ho fa amb associacions culturals, centres socials i molts altres, com els de tercera

edat. ReMida promou i organitza tallers, cursos de formació, conferències i altres activitats dirigides

a diferents públics.

Com bé s’afirma, des de l’any 2003 s’ha dut a terme a Rosa Sensat un treball continuat per

aconseguir aquest projecte. En aquesta primera recerca hi va participar un grup de persones

vinculades a l'Associació i també a altres àmbits de treball com ara l'educació fora escola, artistes i

artesans i també del món empresarial. A l'actualitat, l'equip està format per diferents professionals:

pedagogs, mestres i altres. També hi participen persones voluntàries, ja que el projecte està obert a

la participació de tot tipus de persones.

Així doncs, la creativitat s’entén com aquella nova mirada que es fa a l’entorn que ens envolta,

aquella forma de crear deixant espai a la imaginació, sortint dels estereotips per poder obtenir

resultats diferents.

A finals del segle XIX i principis del segle XX sorgeix un moviment, el qual busca la necessitat de

contextualitzar l’educació en plena natura. Aquest moviment es va anomenar Escola Nova i va

contribuir a la formació integral i afectiva de l’individu. Alguns dels representants d’aquest moviment

són Dewey, Montessori, Decroly i Freinet, entre d’altres, els quals van desenvolupar la Pedagogia

Ambiental.

Per l’Escola Nova, el contacte amb la natura és el principal instrument que porta a l’alumne a

aconseguir una formació íntegra. Una altra característica és que té en compte el desenvolupament

d’una pedagogia activa, on la formació intel·lectual i afectiva és a partir de l’interès. Tot i així, alguns

dels autors que hem comentat anteriorment, van tractar la Pedagogia Ambiental de maneres

diferents, com per exemple: Dewey va fundar l’Escola experimental (1891), que està centrada en el

contacte amb el medi físic, social i amb el treball manual, amb la finalitat d’aconseguir alumnes

desenvolupats intel·lectualment i moralment. Va donar importància a la interacció entre l’alumne i el

seu medi ambient.

Montessori va fundar “La casa dei bambini” (1907), per a nens i nenes en situació marginal. El seu

mètode està basat en una estructuració de l’ambient i en l’activitat exploratòria de l’alumne.

6

Decroly, per la seva part, diu que han de conèixer el medi per tal de desenvolupar-se personalment.

Va fundar l’Ermitage (1907) i recomana allunyar als nens i nenes de les ciutats per situar-los al medi

natural, ja que és aquí on troben els estímuls educatius.

7

3. Escoles verdes

3.1. Què és una escola verda?

Les Escoles Verdes són un projecte dels Departaments de Medi Ambient i Educació en les que

s'integren aquelles escoles que han elaborat un Pla i unes accions per tal d' afavorir una bona actitud

davant el medi ambient.

El propòsit del Programa Escoles Verdes és millorar l’escola d’acord amb els nous reptes de

l’educació, i de fer-ho sensibilitzant, dinamitzant i donant suport a la comunitat educativa perquè

incorpori els principis i valors de la sostenibilitat en tots els àmbits de la vida escolar.

Les característiques principals d’una escola verda són les següents:

● Cal partir de la base que la institució està constituïda per persones que dirigeixen, ensenyen i

aprenen. Són aquestes persones les que creen la comunitat d’aprenentatge i processos amb

interessos comuns.

● L’escola ha d’organitzar-se i arribar a diferents acords sobre quin tipus d’estudiants volen

formar, quina qualitat dels mestres es busca i, en definitiva, com s’ha de gestionar aquest

projecte que queda registrat al PEI (Projecte Educatiu Institucional).

● Una escola verda ha de tenir un PEI on es vegin els projectes transversals amb les línies

d’acció que condueixen a aconseguir els objectius marcats, amb duracions a curt i llarg

termini.

● Ha de tenir un PRAE (document que sorgeix del PEI) que doni lloc al diagnòstic on quedin

reflectides les variables ambientals que incideixen en els processos formatius de

l’establiment educatiu.

En quant a les normes que ha de seguir una escola verda cal destacar les següents:

● Tancar les llums al sortir de l’aula.

● Obrir les persianes i tancar-les quan sortim.

● Tancar les finestres i les portes quan la calefacció estigui engegada.

● Utilitzar els contenidors de reciclatge, separant els recursos al contenidor adequat.

● Utilitzar paper reciclat i les dues cares dels fulls.

● Aprofitar paper, diaris bruts per fer altres activitats.

● Utilitzar recursos audiovisuals pel traspàs d’informació a les famílies.

● Seguir l’ordre de reparar, reutilitzar i llençar aparells electrònics.

● Coordinar-se amb diferents institucions per realitzar treballs d’anàlisi i incidència a l’entorn.

● Utilitzar productes recarregables.

● Promoure la utilització de carmanyoles i bosses de tela per portar l’esmorzar i el dinar a les

excursions.

● Evitar els sorolls innecessaris i forts.

8

● No malgastar l’aigua.

● Consolidar la figura de l’encarregat verd a cada classe.

Els objectius que ha de complir una escola verda són els següents:

1. Utilitzar material reciclat en Educació Física i Visual i Plàstica.

2. Utilitzar el paper de manera racional.

3. Promoure l’ús de llibres en comú i material fungible.

4. Fomentar l’estalvi energètic realitzant recollides selectives de matèria orgànica, papers,

plàstics, i d’altres materials.

5. Realitzar la difusió continua d’activitats relacionades amb el medi ambient.

6. Realitzar activitats d’educació mediambiental.

7. Col·laborar i treballar amb diferents institucions relacionades amb el reciclatge.

8. Tenir un hort i una estació meteorològica.

9. Fer un seguiment constant per construir una escola nova.

3.2. Presència de recursos i materials d’una escola verda

Tal i com hem pogut veure, a partir de les diferents webs d’escoles diverses, els materials que s’han

de trobar en una escola verda són molt variats. Les escoles que hem triat per veure el material, tot i

que totes no sabem amb certesa si són verdes, són: El Martinet (Ripollet), l’escola Els Encants

(Barcelona), l’escola Decroly i l’escola Congrés-Indians (Barcelona). Hem triat aquestes escoles per la

metodologia emprada al centre, una vida a l’escola totalment diferent a les nostres escoles de

pràctiques. En aquest sentit, tenint en compte que fan activitats molt diferents a les que acostumem

a veure nosaltres, hem pensat que també utilitzen materials molt profitosos que no hi són en la

majoria d’escoles verdes.

Els recursos que es troben solen ser naturals, encara que també hi ha d’artificials. Són materials que

estan a l’abast de tothom i no tenen un pes econòmic molt alt. Alguns dels recursos que es poden

trobar són:

● Envasos de plàstic, com ampolles, iogurts, vasos...

● Fustes.

● Pedres naturals de diferents tamanys.

● Revistes, diaris o similars.

● Cartrons.

● Tisores.

● Teles i robes en general.

● Utensilis de cuina com culleres, ganivets, tasses...

● Varietat de paper: cartolina, cartró, paper pinotxo, paper de seda…

● Diaris.

9

● Revistes.

● Rotllos de WC.

● Pintura acrílica o similar.

● Pinzells.

● Cola blanca, de barra o similar.

● Elements naturals com sorra, petxines, fulles, pedres,…

A continuació mostrem una sèrie d’imatges de les escoles seleccionades; Martinet (Ripollet), l’escola

Els Encants (Barcelona), l’escola Decroly i l’escola Congrés-Indians (Barcelona), en les que veiem als

alumnes fent ús dels diferents recursos materials reciclats tant a les aules ordinàries com al pati.

Escola Congrés-Indians

Escola Congrés-Indians

10

Escola Congrés-Indians

Escola Congrés-Indians

11

Escola dels Encants

12

4. ReCrea, reciclatge creatiu. Font d’investigació

ReCrea és un projecte cultural que promou la idea de recollir materials rebutjats en empreses i

institucions per classificar-los, exposar-los i oferir recursos alternatius per la creació educativa.

La seva finalitat és fomentar un reciclatge creatiu a partir de materials rebutjats facilitant-los a les

escoles, tallers i d’altres entitats, per aconseguir reutilitzar-los i, així, evitar el malbaratament

d’objectes. No només volen aconseguir això sinó que, a més, tenen una finalitat ecològica i

econòmica, perquè fan ús de tot tipus de materials que no tenen sortida dins del món empresarials i

sí a les escoles, ja que es reutilitzen.

L'objectiu principal de RECREA és de caire formatiu. Pretén fer una contribució en la formació crítica

dels mestres i educadors a l'hora de treballar amb materials creatius que s'ofereixen als infants i

joves a les escoles, instituts, tallers, esplais...

El que pretenen és canviar la cultura de l'ús, de la despesa, potenciant el reaprofitament de qualsevol

material. Valoren qualsevol context perquè tots són rics en recursos i el que cal és reconèixer aquest

espai com un lloc necessari on es creeïn nous recursos i propostes per dur a terme.

En resum, el que pretén ReCrea és:

● Integrar i potenciar actuacions mediambientals.

● Reflexionar sobre el consum responsable i desenvolupar hàbits de classificació i reciclatge.

● Reutilitzar els objectes abans de rebutjar-los definitivament.

● Revisar i millorar les condicions del centre per fer-lo més eficaç des del punt de vista

mediambiental.

● Afavorir la relació i la cooperació entre diferents nivells educatius, més enllà dels límits del

centre.

13

5. Les nostres escoles de Pràctiques

5.1 Contextualització i aspectes comuns

En primer lloc, cal situar les nostres escoles del Pràcticum IV que són les següents: Escola Els Arenys a

Castellbisbal, Escola Turó de Guiera a Cerdanyola del Vallès i Escola Sant Vicenç a Mollet del Vallès.

Totes 3 són escoles públiques i només l’escola Turó de Guiera és escola verda.

Durant la nostra estada, estem observant diversos aspectes comuns a totes 3 escoles, relacionats

amb l’aprofitament o no del diferents materials. Cal dir que els 3 centres disposen d’una gran

quantitat de recursos materials nous, com ara; cartolines de colors, diferents tipus de paper,

pintures, plastilina de diferents colors, varietat de retoladors i colors de fusta i ceres de colors, entre

d’altres. En canvi, no tenen gaire material reciclat, tret d’alguns cartrons vells, algunes càpsules de

nespresso i poc més. De fet, hem pogut observar que durant les sessions de Visual i Plàstica,

generalment, no aprofiten material reutilitzat sinó que agafen de nou. A banda d’això, dues de les

tres escoles (Els Arenys i Turó de Guiera) fomenten aspectes relacionats amb el reciclatge i la cura del

medi ambient com ara; utilitzant carmanyoles per portar l’esmorzar en comptes d’utilitzar paper

d’alumini, recordant la importància de llençar els papers i les restes orgàniques a les escombraries,

etc.

Així doncs, veiem que es tracten de tres escoles públiques (una d’elles Escola verda) on s’emfatitza la

idea d’aprofitar el material i tenir cura del medi ambient però no disposen de materials reciclats en

cap aula per aprofitar-lo en altres activitats, tot i que en algunes es porta a terme alguna proposta

com l’ús de la carmanyola i separar els materials als contenidors de reciclatge.

5.2. Comparació entre els centres sobre l’ús del material reciclat

És ben cert que, ara per ara, a la majoria d’escoles es fomenta el reciclatge, però no amb el mateix

grau d’exigència. Fins ara, hem estat alumnes de pràctiques de diverses escoles i hem vist diferents

metodologies de treballar a l’aula i al centre. Com és lògic cada centre té les seves normes i cada

mestre el seu tarannà, però el que ens sobta és la poca involucració que hi ha en algunes escoles

sobre l’aprofitament dels recursos. Se sol demanar estalviar energia aprofitant la llum del sol, no

obrir les finestres quan hi és la calefacció posada, no invertir diners en coses innecessàries, entre

d’altres. Però, si es vol estalviar per què no aprofiten materials de l’escola o materials dels alumnes

que ja no es fan servir? Per què els mestres prefereixen comprar materials nous en comptes

d’utilitzar-ne vells i donar-li un nou ús?

Per tal de comparar les nostres escoles de pràctiques tindrem en compte els materials que hi són

presents en altres escoles verdes com hem indicat prèviament i veurem en quins dels nostres centres

es troben.

14

Materials presents

en una Escola Verda

Sant Vicenç

(Mollet del Vallès)

Els Arenys

(Castellbisbal)

Turó de Guiera

(Cerdanyola

del Vallès)

Envasos de plàstic,

com ampolles,

iogurts, vasos...

No Només taps, càpsules

Nespresso i ampolles

No acostumen a

guardar, només per

dates concretes

Fustes No No Molt poques

Revistes, diaris o

similars.

No Només diaris Només diaris

Cartrons (rotllos de

WC…)

No No Molt poc

Elements de la natura

(sorra, petxines,

fulles…)

No

No

No

Teles i robes en

general

No No No

Utensilis de cuina com

culleres, ganivets,

tasses...

No

No

No

Varietat de paper:

cartolina, cartró,

paper pinotxo, paper

de seda…

No

Si

Si

Pintura acrílica o

similar

Si Si Si

Pinzells Si Si Si

Cola blanca, de barra o

similar.

Si Si Si

15

Reutilització de llibres Si Si Si

Reutilització d’oli No No Si

Tal i com s’observa, les nostres escoles coincideixen en molts punts, tot i que no en tots. Per

exemple, cap dels tres centres disposa d’elements naturals ni robes ni utensilis de cuina, com solem

trobar en altres aules de plàstica o en algunes escoles verdes.

Fins i tot, no disposen de revistes, que sol ser un material molt utilitzat a primària per fer diverses

activitats plàstiques i d’altres relacionades amb medi social, natural i cultural. Sembla estrany com el

Turó de Guiera, sent aquest una escola verda, no tingui al seu abast envasos i altres materials

pròpiament reciclats a l’aula i al centre en general. Tot el que reciclen ho llencen directament al

contenidor que li correspon, però no li donen un segon ús per fer nous recursos, tot i que reciclen

l’oli usat i els cartutxos d’impressora. Si més no, a l’escola Els Arenys, guarden ampolles de plàstic i

càpsules de nespresso, a banda de reciclar-los i classificar altres envasos al contenidor que li

correspon. Per contra, l’escola Sant Vicenç, treballa molt poc l’ús dels materials reciclats al centre i/o

aula, ja que com es pot veure a la taula, disposa de materials nous.

Amb tot, sembla ser que les escoles que no són reconegudes com a verdes també disposen de

materials i recursos propis d’una verda i, que l’escola verda, encara té pendent apropiar-se d’altres

per donar-li un segon ús.

5.3. Quins aspectes es porten a terme d’una escola verda?

Per tal de comparar el compliment de les diferents normes que haurien de portar-se a terme en una

escola verda, hem realitzat una taula en la que queden reflectides totes aquestes en relació amb

cadascuna de les escoles. Aquesta és la següent:

Normes d’una Escola

Verda

Sant Vicenç

(Mollet del Vallès)

Els Arenys

(Castellbisbal)

Turó de Guiera

(Cerdanyola

del Vallès)

Apagar les llums al

sortir de l’aula.

Si Si Si

Pujar les persianes i

baixar-les quan

sortim.

Si

Si

Si

16

Tancar les finestres i

les portes quan la

calefacció estigui

engegada

Si

Si

Si

Utilitzar els

contenidors de

reciclatge, separant

els recursos al

contenidor adequat

No, perquè no

disposen

No, només es separa el

paper i cartró

Si, excepte el de

matèria orgànica.

Utilitzar paper reciclat

i les dues cares dels

full

A vegades

A vegades

A vegades

Aprofitar paper, diaris

bruts per fer altres

activitats

No

A vegades

Si

Utilitzar recursos

audiovisuals pel

traspàs d’informació a

les famílies

No

Si

Majoritàriament

Seguir l’ordre de

reparar, reutilitzar i

llençar aparells

electrònics

No

No

No

Coordinar-se amb

diferents institucions

per realitzar treballs

d’anàlisi i incidència a

l’entorn

No

No

No

Utilitzar productes

recarregables

No No No

17

Promoure la utilització

de carmanyoles i

bosses de tela per

portar l’esmorzar i el

dinar a les excursions

No

Si

Si

Evitar els sorolls

innecessaris

No A vegades Si

No malgastar l’aigua Si Si Si

Consolidar la figura de

l’encarregat verd a

cada classe

No

No

No

A l’escola Turó de Guiera, tot i tenir un hort al pati del centre per a tots els cursos, gaudeixen d’ell

molt poc. Està situat al pati de cicle inicial, de manera que els més petits (educació infantil) i els de

cicle mitjà i superior no el poden veure a diari. Tot i que el centre es planteja diverses activitats

relacionades amb la cura del medi ambient i els productes ecològics es duen a terme molt poc a

l’aula.

No fan cap projecte relacionat amb aquest tema i alguns dels productes que agafen de l’hort se’ls

emporten a casa. Si més no, fan alguna activitat en dates senyalades com al Nadal, amb material

reciclat. Aquesta, concretament, es desenvolupa fora de l’aula. Es tracta del famós “Amic invisible”

on cada alumne ha de regalar alguna cosa a un altre, sense saber qui és qui (cada alumne agafa un

paperet per saber a qui ha de regalar). El regal, cada alumne, el prepararà a casa seva amb l’ajuda de

la família, amb material reciclat. Es tracta que cadascú imagini i desenvolupi la seva capacitat de

creació amb tot allò que té per casa. Alguns regals que s’han fet són: capses decorades amb goma

Eva o altres materials, fofuxes, marcs de fotos decorats, braçalets, collarets, arracades, personatges,

portallapisos… i molts més! Realment, tenen molta imaginació i molta capacitat de creació, encara

que molts mestres no ho pensin. Semblen joguines noves! I, en realitat, no ho són.

A més a més, a l’escola Turó de Guiera, també aprofiten aquestes dates, com el Nadal, per decorar

l’escola amb diferents materials que estan a l’abast de tothom, com rotllos de paper de WC, per

pintar-los amb tonalitats fredes, simulant l’hivern. També han fet mòbils amb càpsules de nespresso

xafades i altres amb materials similars, però desgraciadament només es fan aquestes activitats

aprofitant els recursos per decorar l’escola temporalment o per fer les tapes dels àlbums, per

exemple.

L’escola Sant Vicenç de Mollet del Vallès és una d’aquestes escoles que té com a normes apagar les

llums de les classes i lavabos quan es surt, de tancar les aixetes i portes de tot el centre si la

18

calefacció està encesa o de llençar el paper d’alumini a les escombraries, però, per contra no

fomenten el reciclatge. Tot el material que s’utilitza per fer activitats és comprat i mai reutilitzen res.

Fins i tot, hi ha mestres que no prediquen amb l’exemple, és a dir, no fan el que els hi demanen als

alumnes (complir les normes anteriorment esmentades).

No proposen a l’alumnat cap activitat relacionada amb la cura del medi ambient i tot el que fan, per

exemple a tallers artístics, és amb material comprat. En algunes ocasions, he pogut observar com els

alumnes fan manualitats on la majoria dels materials són reutilitzats, però això és perquè ho fan a

casa i l’han de portar com a deures. En aquesta escola també es fa ”l’Amic invisible”, com al Turó de

Guiera. El regal que han de fer el alumnes no pot ser comprat sinó que ho han de crear ells mateixos

amb el material que vulguin.

En relació amb l’escola Els arenys cal destacar que no promou gaire la idea del reciclatge a l’aula ja

que, majoritàriament, utilitzen material nou sense tenir en consideració l’aprofitament que poden

realitzar amb tot aquell material que llencen a les escombraries. De fet, només utilitzen material

reciclat en algun moment puntual durant tot l’any, alguns d’aquests materials poden ser: càpsules de

Nespresso, taps d’ampolles, etc, que reutilitzen per decorar els passadissos de l’escola, la tapa de

l’àlbum i algunes feines de l’àrea de Visual i Plàstica, entre d’altres coses. Cal dir que tampoc

disposen, a les aules, dels diferents contenidors de reciclatge per separar els diversos materials,

només tenen el contenidor pel paper i el cartró i la paperera per llençar tota la resta, en canvi, de

manera contradictòria, a la sala de mestres, disposen d’uns petits contenidors per tal de reciclar la

diferent brossa que llencen. Sembla ser que d’aquesta manera no estan promovent en cap moment,

a l’aula, la idea del reciclatge, encara que els mestres si la portin a terme.

Respecte a l’ús de papers bruts o reciclats i diaris a l’aula, cal esmentar que només ho porten a terme

en moments molt evidents, com per exemple durant les hores de menjador que aprofiten per fer

avions de paper i d’altres, o bé per no tacar les taules quan estant fent pintura, etc, però en canvi,

generalment, durant les classes per realitzar qualsevol activitat escrita fan servir fulls nous, no

reciclats.

Sobre els aparells electrònics cal destacar que quan es troben amb un d’ells espatllat, com per

exemple: un ordinador, una PDI, etc, normalment miren de reparar-ho però en el cas que no es

pogués reparar, no tenen en consideració la idea de reutilitzar el material del que es composa, sinó

que més aviat el llencen sense pensar en l’ús i profit que es podria treure.

19

6. Moviments artístics

Dins de l’art, podem trobar diferents moviments artístics que reflexen diverses temàtiques. Respecte

al nostre tema, ens em interessat per dos moviments que tenen en compte els elements de la natura

per tal de crear, com són Land Art i l’Art Povera.

6.1. Land Art

Land Art és un moviment artístic que va aparèixer als anys 70. La seva finalitat és treballar els espais

naturals de manera creativa i artística, fent ús del paisatge com a escenari. Algunes de les

característiques d’aquest moviment són:

❖ S’ubiquen a espais de difícil accés, de manera que l’espectador no pugui arribar.

❖ No és durader, ja que amb el pas del temps les obres acaben desapareixent a causa de la

meteorologia.

❖ L’obra és coneguda a través de la fotografia que es troben a museus i galeries.

❖ Aquestes obres estan inspirades en una arquitectura molt antiga i, fins i tot, prehistòrica, com

per exemple les tombes egípcies.

❖ Els materials que s’utilitzen són la fusta, la terra, pedres, sorra, roques i el paisatge.

Els artistes de Land Art volen exposar, a través de les seves obres misterioses, reflexions sobre la

relació que existeix entre els humans i la natura. A continuació es poden observar algunes obres

relacionades amb aquest moviment:

20

Imatge 1. Spiral Jetty, Robert Smithson

21

Imatge 2. Vito Acconci

Imatge 3. Les pieds de Iain Blake, Iain Blake

22

Imatge 4. Nils-Udo. Richard Silling

23

Imatge 5. Richard Silling

24

Imatge 6. Walter Mason

Imatge 7. Walter Mason

25

6.2. Art Povera

L’Art Povera va aparèixer a Turín a l’any 1967 i el seu nom significa “art pobre”. Aquest moviment es

tracta de fer ús d’objectes que no serveixen o sense valor artístic i que no són bonics, per tal de

donar-lis valor i dotar-los d’un valor poètic.

Algunes de les característiques que defineixen aquest moviment són:

❖ Els artistes utilitzen, generalment, materials d’origen natural o materials industrials.

❖ Els objectes estan molt poc transformats i, en molts casos, sense cap tipus de modificacions.

Simplement són escollits, col·locats i combinats,

❖ Els materials són importants per les seves qualitats, com per exemple la duresa, rigidesa,

propietats químiques, mal·leabilitat, etc.

A continuació es poden visualitzar obres sobre l’Art Povera:

Imatge 8. “Venus of the rag”, del artista italiano -Póvera- Michelangelo Pistoletto (1933)

26

Imatge 9. Fifteen Pairs of Hands (1996)Bruce Nauman

27

7. Propostes per ser una escola verda/ més verda

Després d’haver investigat el projecte ReCrea, de conèixer més les característiques i importància de

les escoles verdes i d’aprendre sobre diferents moviments artístics, com són Land Art i l’Art Povera,

volem donar algunes propostes per tal d’aconseguir la nostra finalitat que vam comentar a priori:

oferir diferents propostes a les nostres escoles, ja siguin o no verdes, per tal d’aconseguir un canvi

o millora en relació amb l’aprofitament del material reciclat.

Una de les propostes que realitzaríem a les nostres escoles del Pràcticum IV és la construcció d’un

compostador. Aquest, té la funció de fer adob natural per les plantes de l’hort de l’escola, formant

una descomposició anomenada humus a partir de les restes orgàniques dels aliments que llencem a

la brossa barrejades amb sorra, argila, pols, aigua i microorganismes. L’adob subministra l’aliment i

els nutrients necessaris a les diferents plantes. Les restes orgàniques es poden recollir de la brossa

del menjador, de les restes d’aliments que llencem a l’hora d’esmorzar i, fins i tot, es poden arribar a

portar de casa. A banda d’això, també podem afegir-hi restes de plantes, branques, fruits caiguts o

fulles seques, de manera que el compost sempre es trobi humit.

Aprofitant que les 3 escoles disposen d’hort seria ideal que construïssin un compostador. Aquest,

hauria de localitzar-se apartat de l’espai en el que es porta a terme el desenvolupament habitual de

les activitats del centre. Gràcies al compostador, el centre no només estaria estalviant en el consum

d’adobs químics, sinó que també fomentaria als alumnes la idea de reutilitzar les restes orgàniques

tant dels aliments com de les plantes. D’aquesta manera, estarien entenent que el fet de reutilitzar

és un aspecte molt positiu, ja que en aquest cas els residus orgànics estarien ajudant al creixement

de les plantes de l’hort.

A continuació, una altra proposta molt positiva que els centres haurien de portar a terme seria la

realització d’un projecte anual a nivell escolar relacionat amb el reciclatge, en el que estiguessin

implicats tots els grups classe, l’equip docent, les famílies i, fins i tot, altres institucions, ja que

d’aquesta manera l’escola estaria recolzant la idea de l’aprofitament dels materials reciclats any rere

any. A més a més, també estarien fomentant la implicació de tota la comunitat educativa en un

procés de millora de la nostra societat, ja que el no reciclatge i el consum excessiu que produïm a

més de perjudicar-nos a nosaltres com a ciutadans, també està perjudicant greument el medi

ambient.

Seguidament, cal dir que hem pogut observar que a les nostres escoles de pràctiques no utilitzen

diferents contenidors per separar els materials que llencen, ja que només disposen de la paperera i

una capsa per llençar el paper i cartró. D’aquesta manera, no s’adonen del possible ús que tenen els

materials que llencen, perquè tots ells van a parar al mateix lloc; a les escombraries.

Per aquest motiu, hem pensat que una tercera proposta molt encertada seria que les escoles

dotessin a cada aula amb 4 contenidors de material reciclat: un pel paper i cartró, un altre pel residu

orgànic, un altre pels envasos i, finalment, un pel vidre. Així els alumnes posarien en pràctica la idea

28

de reciclar per separat els diferents materials, considerant quins d’ells podrien ser reutilitzats i útils

per portar a terme alguna activitat d’aula i quins no.

Un quart aspecte a millorar, per a les escoles que encara no ho duen a terme és l’ús de carmanyola.

Per fer cura del medi ambient caldria implicar als alumnes a portar l’esmorzar en una carmanyola en

comptes d’utilitzar el paper d’alumini. Seria important explicar el motiu d’aquest canvi, juntament

amb les altres propostes prèviament donades. Per emfatitzar aquesta idea, es podrien fer sortides

(almenys una a l’any) on s’expliqués la importància de reciclar. Sortides on els alumnes poguessin

veure la quantitat de brossa que s’arriba a emmagatzemar amb tots nosaltres. Així doncs, si cadascú

de nosaltres s’implica en aquest bé per a tots, estarem protegint el nostre planeta de forma

respectuosa i agradable.

Una cinquena idea que creiem molt òbvia però que, tot i així, no s’acaba de complir a totes les

escoles, és l’estalvi d’energia sempre que sigui possible. Per què s’utilitza llum artificial a diari si es

pot aprofitar la natural? Per què queden enceses les llums dels lavabos quan tothom està a l’aula fent

classe? Per què s’encén la calefacció durant tantes hores i es posa tant alta, si després s’obren les

finestres perquè passem calor? És una mesura que encara està pendent de complir. Creiem que el

compliment d’aquesta proposta seria per ser una escola encara més verda, ja que moltes escoles, tot

i no ser verdes, també ho tenen en compte però no es compleix.

Com a sisena proposta, considerem molt important la idea de promoure l’Art Povera i Land Art

durant les sessions de Visual i Plàstica, ja que totes tres escoles no donen gaire importància a la idea

de la experimentació dels alumnes amb diferents materials i creiem que es tracta de dues tècniques

que no només són riques perquè promouen l’experimentació lliure i la relació entre els alumnes, sinó

que també es porten a terme amb materials que tenim a l’abast com ara: objectes extrets de la

natura, reciclats..., entre d’altres, fet que implica que l’escola no hagi d’invertir més diners en

comprar material nou sinó que poden ser els propis alumnes els encarregats de subministrar-los.

Per últim, per ser una escola verda, és essencial l’aprofitament de materials reciclats. Com els

podem aconseguir? Doncs, simplement, guardant tot aquell material que ja no fem servir. Portar a

l’escola tot allò que tenim a casa i que creiem que no li donarem cap ús. Serveix tot tipus de material:

roba, fustes, material de la natura (fulles, petxines, sorra…) revistes, diaris, gomes, utensilis de cuina,

cartró… tot allò que vulguem donar-li un segon ús. Per això, creiem que s’hauria d’implicar tota la

comunitat educativa en portar materials a l’escola i aprofitar tots aquestes materials per fer activitats

diverses.

Considerem que les diferents propostes no només són beneficioses per fomentar l’ús i

l’aprofitament del diferents materials a l’escola sinó que també impliquen a l’alumnat juntament amb

les seves famílies en un procés de canvi en la nostra societat, ja que si els alumnes porten a terme

diferents pràctiques relacionades amb el reciclatge i la reutilització dels mateixos, estaran convertint-

se en uns futurs ciutadans més sostenibles, ecològics i implicats amb la cura del medi ambient.

29

8. Conclusions individuals

En primer lloc, m’agradaria destacar que durant el procés del projecte d’innovació he pogut aprendre

diferents aspectes que desconeixia, com per exemple: quins són els objectius, les normes i les

característiques que ha de complir una escola verda, els recursos dels que disposa, en que consisteix

el projecte ReCrea, algunes corrents artístiques com el Land Art i l’Art Poveda, entre d’altres.

A partir del procés d’investigació realitzat, m’he adonat que no totes les escoles que tenen la

plaqueta de escola verda es comporten com a tal, ja que fins i tot, en alguns casos, fomenten molt

menys el reciclatge que altres escoles que no es consideren escoles verdes. De fet, considero que

aquesta sèrie de normes i objectius que caracteritzen a una escola verda haurien de ser propis de

totes les escoles, independentment que es considerin verdes o no, ja que es tracta d’aspectes que es

centren en la cura del medi ambient, el no consum excessiu, el reciclatge, etc, trets rellevants i de

gran importància en la nostra societat, ja que ens perjudiquen a tots.

Seguidament m’agradaria deixar constància de la poca predisposició que tenen les escoles que hem

observat en la implicació amb l’aprofitament del material reciclat a l’aula, ja que, en la gran majoria

de casos, hem pogut comprovar que sempre fan ús de materials nous, sense tenir en consideració

aspectes com ara la reutilització o el reciclatge, perquè encara que, en alguns moments, reutilitzin

paper bruts, diaris, cartrons o algun altre material, no ho fan constantment.

Considero que gran part de culpa d’aquest no aprofitament del material a l’aula és per la

desconeixença dels mestres, ja que en molts casos es tracta de docents poc creatius i amb poca

imaginació per treballar amb materials reciclats, per aquest motiu recorren a la utilització del

material nou. Per combatre aquesta idea, considero que seria oportú que aquests mestres

realitzessin formacions del professorat en relació amb aquest àmbit, potser així disposarien de més

idees i metodologies amb diferents recursos per poder portar a terme a l’aula.

Altre aspecte del projecte d’innovació que m’agradaria destacar ha estat la comparació entre els

diferents centres de pràctiques, ja que m’ha sobtat comprovar que, pràcticament, tots tres tenen la

mateixa visió respecte al reciclatge, és a dir, que encara que fomentin alguns valors relacionats amb

la temàtica, no estan conscienciats com ho haurien d’estar-ho amb el medi ambient, i considero que

els alumnes a més a més d’aprendre d’allò que veuen al carrer, a la televisió o a casa seva, també

aprenen d’allò que veuen o no veuen a la escola, és a dir, que si l’escola no desenvolupa aspectes

propis del reciclatge, ells no ho assimilaran i, evidentment, tampoc ho podran transmetre i portar a

terme a la seva vida quotidiana, per això, considero que l’escola hauria de ser una font

d’aprenentatge molt més implicada amb la reutilització, l’aprofitament i el reciclatge de materials,

del que actualment és. Laia Barriga

30

Gràcies a la investigació realitzada amb aquest treball, he pogut adonar-me que moltes de les escoles

que hi ha avui dia, no arriben a fomentar al 100% el reciclatge. Com és el cas de la meva escola de

pràctiques, estan a favor de l’estalvi d’aigua, de calefacció, de llum..., ja que tenen cartells per tot el

centre, però, en canvi, no nomenen en cap moment l’estalvi de materials i no reutilitzen ni reciclen.

Dins de la seva pràctica no hi ha cabuda, per ara, l’ús de materials reciclats o d’elements naturals, tot

el que fan és amb material comprat i nou. Llavors, la meva pregunta ha quedat a l’aire... per què

fomenten l’estalvi d’energia però, en canvi, no donen força al tema del reciclatge?

A més d’això, em sobta el comportament d’altres escoles que diuen ser “escoles verdes”. Ho poso

entre cometes perquè, encara que tinguin una placa on les cataloguin d’aquesta manera, el seu

comportament no és el correcte. Com he pogut aprendre a través d’aquesta investigació, per tal que

una escola sigui verda ha de cumplir unes normes, com són per exemple: utilitzar contenidors de

reciclatge, seguir l’ordre de reparar, reutilitzar i llençar aparells electrònics, consolidar la figura de

l’encarregat verda a cada classe, etc. Moltes de les poques anomenades anteriorment, no les

compleixen i tot i així volen ser reconegudes com a escoles verdes.

Tot i així, no puc dir que totes tenen un comportament incorrecte, ja que hi ha escoles que sí

compleixen aquestes normes o al menys, les que no són escoles verdes, fomenten l’ús de materials

reciclats i d’altres, en comptes de només tenir com a opció factible la dels materials que són

comprats.

D’un principi, el nostre treball d’investigació anava enfocat cap al projecte ReCrea, però per

problemes de salut de la responsable no le vam poder conèixer d’aprop ni tan sols una escola. Tot i

així, gràcies a la informació que hem pogut trobar a internet m’he adonat que hi ha persones que

volen ajudar a les escoles a fomentar aquest tema, que és molt rellevant per a tots, ja que no només

aconseguim reaprofitar materials que estan defectuoso sinó que, també, ajudem al nostre

mediambient.

Un altre punt que m’ha semblat interessant és poder conèixer moviments artístics que treballen amb

els que nosaltres volíem investigar, com és el cas del Land Art i l’Art Povera. És interessant donar a

conèixer que es poden treballar de moltes maneres amb els elements menys esperats i amb els que

trobem dia a dia al nostre voltant i el que pot arribar a sorgir. És d’aquesta manera com, finalment,

amb tot el procés d’investigació, vam poder donar diverses propostes de millores per les escoles que

són”verdes”, per les que ho volen intentar i per les que encara no s’ho replantegen.

Finalment dir, amb la recerca d’informació feta, les observacions i comparacions de les nostres

escoles de pràctiques i coneixent altres institucions, tant verdes com les que no ho són, però que sí

aprofiten material reciclat i/o elements naturals hem pogut aconseguir els objectius que ens vam

marcar amb aquest treball, els quals eren: conèixer el funcionament del projecte ReCrea, observar

altres escoles o espais on s’utilitza material reciclat i observar i compara quin és el grau

d’aprofitament dels materials reciclats que hi ha a les nostres escoles de pràctiques. Irene Riguillo

31

Per començar, he de dir que al llarg de tot el treball he après moltes coses i m’ha estat molt profitós

per al meu futur com a mestra. Tot i tenir poc temps per fer la cerca d’informació i fer el projecte,

hem resulta molt favorable tenir aquest suport de consulta per tenir-lo en compte el dia que tingui la

oportunitat de treballar en una escola de primària.

Durant el procés de construcció del treball sobre l’aprofitament dels recursos materials a l’aula o a

l’escola, s’han presentat algunes dificultats i no hem pogut enfocar el treball com desitjàvem. Volíem

visitar una escola que tingués contacte amb el projecte ReCrea (projecte del qual partim) per tal de

veure quins materials s’aprofiten, com s’aprofiten i per a què. Realment, no va estar possible i, per

tant, vam haver de reconduir el nostre treball cercant escoles que fessin ús de materials diversos al

centre i tinguessin metodologies diferents a les nostres escoles de pràctiques, com són l’Escola

Congrés- Indians, el Martinet i Els Encants.

Vull destacar que, tot i no haver pogut veure l’escola en directe, a partir de les webs d’altres escoles i,

també del projecte ReCrea, hem obert la nostra visió de l’aprofitament del material reciclat a l’aula i

hem vist la quantitat d’activitats que es poden fer amb envasos, cartrons, robes i tots aquells

materials que ja no li fem cap ús.

A l’hora de comparar les nostres escoles de pràctiques, ens ha sobtat que, tot i l’escola Turó de

Guiera, està reconeguda com una escola verda, no acaba de complir tots els requisits que es proposa

i, en canvi, una de les dues escoles restants (Els Arenys) té en compte la disposició d’alguns recursos

a l’aula com són els contenidors, l’aprofitament de materials i alguna altra activitat com s’indica al

treball. Si més no, l’escola verda, disposa d’un hort, recicla materials i té en compte aquest

aprofitament, però no s’acaba d’extreure tot el profit a diari. És per això que com a grup, hem volgut

donar unes propostes per tal que les escoles que no són verdes ho siguin (o facin ús d’aquestes

propostes per apropar-se a l’escola verda) i, les escoles verdes (com és el cas d’un dels nostres

centres) sigui encara més verda.

Un altre aspecte a destacar és el coneixement de Land Art i l’Art póvera, que no tenia noció

d’aquests moviments artístics tan impactants. Realment, m’ha agradat molt poder veure algunes

obres sobre el Land Art, utilitzant materials naturals tal i com es mostra en algunes imatges al llarg

del treball. Crec que aquesta tècnica s’hauria de treballar a l’aula, per tal de fomentar la creativitat als

alumnes sense suposar cap cost econòmic, ja que els elements es troben a la natura, el centre no ha

de comprar res. Es tracta realment, d’aprofitar tot allò que tenim al nostre entorn i evitar el consum

excessiu. Però, tal i com hem vist, la majoria d’escoles no fomenten aquest aprofitament ni al centre

ni a l’aula. Molts mestres pensen que no té cap importància fer activitats plàstiques i artístiques

perquè es perd temps. Però, per què no es pensa en l’aprofitament d’aquestes activitats per treballar

continguts?

A més, tot i no disposar del temps suficient per veure tots els treballs dels companys/es, ha estat

molt profitós poder compartir les experiències amb la resta de la classe. És una forma de fer-nos

32

reflexionar sobre diversos aspectes que avui dia ens enfrontem per a un millor futur en el món de

l’educació. Per exemple, l’educació a Finlàndia ens deixa sense paraules i, tot i haver molts estudis

sobre els avantatges que comporta oferir aquestes metodologies emprades, aquí encara no

s’utilitzen ni es tenen en compte.

A tall de conclusió, aquest treball m’ha obert els ulls i m’ha permès veure el grau d’aprofitament de

materials que es poden utilitzar a l’aula i els avantatges que comporta per als alumnes. I, no només

amb el treball sinó també a partir de les diferents activitats que he realitzat en grup a la universitat, a

partir de recursos reciclats com teles, sabates, utensilis de cuina, elements naturals... Per tant, es

tracta de canviar la visió que tenim d’una metodologia tradicional a una metodologia més

experimental, manipulativa, que permeti tenir un contacte amb la natura, amb materials reciclats i

amb tots aquells recursos que ja no fem servir. Es tracta de fomentar la creativitat als alumnes a

partir de diferents activitats on se’ls parli de la importància del reciclatge i de l’aprofitament de tots

aquests materials per salvar el nostre planeta. Miriam Romero

33

9. Bibliografia

❏ Antioquia la más educada. Premio a la calidad de la educación. Mención escuela verde.

Secretaría del medio ambiente.

http://seduca.gov.co/__media__/seduca/seduca.gov.co/premios/descargas/mencion_escuela

_verde%20_julio_1_2014.pdf [20/11/2014]

❏ Balaguer,I. , García, M. , Majem, T. , Massó, E. i Ramos, M. (2004) Temps lliure, centre de

reciclatge, taller de creació. http://www2.rosasensat.org/files/recreadefinitiu.pdf

❏ Blake, I. Wikilinks. (2013) Les pieds de Iain Blake. http://www.wikilinks.fr/land-art-les-pieds-de-

iain-blake/ [8/12/2014]

❏ Blog de l'Escola

Martinet. http://blocescolamartinet.blogspot.com.es/search/label/festes [8/12/2014]

❏ Educación alternatativa. http://educacionalternativa.edublogs.org/articulos/metodologia-

reggio-emilia/ [01/12/2014]

❏ Escola dels

Encants. http://www.escoladelsencants.cat/ceip/index.php?option=com_content&view=cate

gory&layout=blog&id=116&Itemid=91 [8/12/2014]

❏ Escola la Bòbila Cambrils. http://www.escolalabobila.cat/projectes/reciclatge.html [15/11/2014]

❏ Escola Congrés-Indians. http://escolacongresindians.com/els-principis-de-l%E2%80%99escola-

congres-indians/ [1/12/2014]

❏ Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. (2009). Agència de

residus de Catalunya. Disseny per al reciclatge: Producte reciclat/reciclable.

http://residus.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/sensibilitzacio/reconeixemen

ts_i_premis/premis_medi_ambient/premi_2009_disseny_per_al_reciclatge_producte_recicla

t_reciclable/publicacio.pdf

❏ Generalitat de Catalunya. Departament de cultura. Associació de mestres Rosa Sensat.

http://www2.rosasensat.org/pagina/recrea [10/11/2014]

❏ Generalitat de Catalunya, gentcat.cat. Ideas para hacer juguetes con material reciclado.

http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/menuitem.718bbc75771059204e9cac3bb0

c0e1a0/?vgnextoid=33673af6be597210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=33673

af6be597210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default [17/11/2014]

❏ Generalitat de Catalunya. Programa d’escoles verdes.

http://gencat.cat/mediamb/publicacions/monografies/Escoles_verdes_doc_marc.pdf

❏ Generalitat de Catalunya, gentcat.cat. Dossier pràctic per fer compost a l’escola. Ajuntament

de Reus.

http://www20.gencat.cat/docs/dmah/Home/Ambits%20dactuacio/Educacio%20i%20sostenibilit

at/Educacio%20per%20a%20la%20sostenibilitat/Suport%20educatiu/Recursos%20educatius/Resi

dus/Fer/Fer%20compost%20a%20l'escola%20(Aj.%20Reus).pdf [01/12/2014]

❏ Marta. Reciclando en la escuela. Jugando en la ciudad.

http://www.reciclandoenlaescuela.blogspot.com.es/ [10/11/2014]

34

❏ Paperblog. Art povera. Bruce Nauman. http://es.paperblog.com/arte-povera-680578/

❏ RECREA, Reciclaje creativo. http://recrea-reciclajecreativo.blogspot.com.es/ [10/11/2014]

❏ Roberto J. (2010). El arte póvera. Hablemos del arte y los artistas.

http://artcayuso.blogspot.com.es/2010/07/el-arte-povera.html

❏ Slideshare, Land Art. http://es.slideshare.net/aadriiaanaa/land-art-1467906 [25/11/2014]

❏ TARINGA. (2012) Land Art. Richard Silling.

http://www.taringa.net/posts/imagenes/14896372/20-obras-maravillosas-en-el-genero-de-

Land-Art.html

❏ TodaCultura.com http://www.todacultura.com/movimientosartisticos/artepovera.htm

[25/11/2014]

❏ VidaLúcida.http://www.lavidalucida.com/2012/12/ideas-para-hacer-juguetes-con-material.html

[10/11/2014]

❏ XTEC. Escola Verda, objectius.

http://www.xtec.cat/centres/a8037528/verda/objectius/objectius.htm [24/11/2014]

❏ XTEC. Blocs. El Nostre hort. Escola Rocabruna, Picamoixons

http://blocs.xtec.cat/hortrocabruna/el-compostador/ [01/12/2014]

❏ XTEC. Escoles verdes. http://www.xtec.cat/centres/a8037528/verda/escola%20verda.htm

[24/11/2014]

❏ Xtec.cat, L’Art Povera. http://www.xtec.cat/~mplanel4/tegp/terra/doc3.pdf, [25/11/2014]