accent 248

Download Accent 248

Post on 23-Mar-2016

228 views

Category:

Documents

2 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Periodic popular dels Paisos Catalans. Del 2 al 15 de maig de 2013

TRANSCRIPT

  • DISTRIBUCI GRATUTA | PUBLICACI QUINZENAL DMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

    248DEL 2 DE AL 15 DE MAIG DE 2013Peridic popular dels Pasos Catalans

    SERGI MIRALLES PG. 2 // HELENA VZQUEZ PG. 2 // ALBERT G.C. PG. 3 // IRENE JAUME PG. 16

    De la mgia de Mlis alsperills de la xarxa Tecnologies passades i futures: una exposici que ensapropa a lillusionista del cinema i un cmic digi-tal que parla dun futur incert per lesclat del nvol.

    >> Cultura 14 i 15

    La platja de lAhuir de Gandiaes troba sota amenaa La reforma de la Llei de Costes pot permetre construir a lAhuir.El poble de la Safor ja sest organitzant per defensar un delsparatges naturals amb ms valor social de la zona.

    >> Pasos Catalans 6

    Una exemple de la marcaEspanya en lesportLOperaci Puerto, al voltant duna de les suposades xarxes dedopatge ms potents de lestat, se salda amb noms dos condem-nats, un metge i el seu collaborador.

    >> Esport 13

    SUM

    ARI

    Acampats per poder serveterans de guerra

    1r de maig de 2013: mobilitacions

    anticapitalistes arreu del territori

    David Andreu iJosep Sabat

    Membres de la Comissi dHomenat-ge al Cala i responsables del nou filmLlavors de llibertat. Cala i la gene-raci oblidada >>Contraportada 16

    ENTREVISTA

    Uns 400 veterans de la Guerra de lesMalvines que no han estat recone-guts reclamen des del febrer de 2008els drets que els pertoquen per haverparticipat en el conflicte bllic. Estanacampats al bell mig de la conegudaPlaza de Mayo de Buenos Aires i tenen

    alguns suports dels partits de lopo-sici a Cristina Fernndez Kichneri de sectors militars. La Guerra delAtlntic Sud va enfrontar Argenti-na i el Regne Unit, en la disputa perles illes de lAtlntic en 1982.

    >>Internacional 10 i 11

    Les mobilitzacions han estatmassives i s'han ests com unataca d'oli. Han augmentat lesmanifestacions anticapitalistes,a nivell numric i tamb enextensi territorial arreu delsPasos Catalans, cap a molteslocalitats mitjanes i petites,demostrant aix la vitalitat de laxarxa social que s'ha teixit enaquests darrers anys i que hadonat com a fruit plataformes icollectius de drets socials quetamb dinamitzen la respostaa la crisi i al sitema capitalistaactual.

    >>Pgina 5 i Editorial

    La trobada decasals, amb laDiada del 25A

    La III Trobada de Casals i Ateneusdels Pasos Catalans ha estat tot unxit i ha comptat amb la participa-ci duns 30 centres socials darreudel territori i ms de 200 persones.La reuni es va celebrar al barri deBenimaclet durant el darrer cap desetmana dabril, de manera que totsels presents van poder participar

    tamb en els actes de la diada del 25dAbril, que ompl Valncia de milersde manifestants. La segent troba-da de casals tindr lloc a Reus. Jasha escollit una nova comissi orga-nitzadora i sest treballant en enfor-tir llaos i crear una vertadera xar-xa nacional.

    >> Pasos Catalans 4 i 6

    Grfic: COS / mobilitzacions anticapitalistes i de lesquerra independentista

  • LACCENT 248DEL 2 AL 15 DE MAIG DE 201302 OPINI

    Quim Monz t una incapacitat con-gnita per dir res d'intelligent enels seus articles. Alguns s'entestena lloar-ne la lucidesa i no se quan-tes coses ms. Sempre ser un mis-teri per a mi. No he ents mai lesvirtuts illuminadores d'uns articlesque no diuen res... i quan ho diuens per apretar a crrer.

    La darrera atzagaiada de l'infa-me general s un article publicatel 24 d'abril a La Vanguardia sobrela possessi d'armes als Estats Units:sequivoquen els que, un cop ms,cauen en el tpic i diuen que la impos-sibilitat dacabar amb el sentimentque lliga armes amb dret personals una estupidesa tpica dels ame-ricans. No s el primer cop que Mon-z hisa la bandera filoianqui. Coneixel pas i li agrada, la qual cosa s per-fectament legtima. Cal, per, clas-sificar aquesta tendncia dins la ni-ca lnia que unifica els seus articlesa banda de l'estupidesa que els ama-ra: la crtica d'all polticament

    correcte, que s la mscara mitjan-ant la qual alguns impugnen elsvalors progressistes.

    Els enemics de la correcci pol-tica sn legi i estan molt bencollocats. Malgrat el mite que diuel contrari els discursos reacciona-ris sempre han tingut bona sortidaals mitjans de la burgesia. No cal nientrar en detalls pel que fa a QuimMonz, que treballa per un comte.

    En l'article en qesti Monzmata, mai millor dit, dos ocells d'untret. Fustiga l'estupidesa progreantiamericana i, a ms, demostracom n's de reaccionari: Sn moltsassalts, massa. Divendres passat, aLlagostera uns lladres van assaltarun mas allat, van apallissar i vanferir lhome de 70 anys que hi viu isen van anar amb tot el que vanpoder robar, cotxe incls. De casoscom aquest nhi ha a dotzenes, cadames, i molts acaben amb la vctimaassassinada i el delinqent fugit. Elsciutadans nestan tips. Quants sn

    molts assalts? Quina importnciat la dada sentimental que l'hometingus 70 anys? Quants sn aquestsmolts casos d'assassinat? Un ele-vat percentatge de les dotzenes decasos setmanals de robatori amb vio-lncia? Quins ciutadans n'estan tips?

    Els campions de la incorreccipoltica dibuixen un panorama para-noide amb un punt allucinogen enel qual ells serien uns outsidersenmig de la infiltraci massiva decomunistes i pedagogs de Rosa Sen-sat als mitjans de comunicaci. Aixe-quen testimoni de la veritat trepit-jada, que tothom pensa per nin-g no diu, en un acte d'heroicavalentia. Conec un home de lAltEmpord, caaire, que tip que elshagin robat una vegada i una altra,i els hagin pres tot i ms cada ves-pre treu el fusell de larmari i el dei-xa a terra, al costat del llit on dormamb la dona. Per si de cas. Quantsnhi ha com ell, a tot el pas, aramateix?

    Monz podria haver parlat d'al-gun cas d'agressi o, per qu no?,assassinat perpetrat per un mossod'esquadra. De tortures a les comis-saries, batusses a les manifestacionso intimidacions humiliants. Podriahaver carregat el llenguatge dientque sn molts els assassinats i lestortures, recordat el cas d'aquell sen-yor de setanta anys atonyinat bru-talment en alguna manifestaci i deles dotzenes de bornis vctimes deles piloteres.

    I d'aquella noia que coneix, alBaix Llobregat, que s caixera al Cn-sum (dit aix, amb accent). Fartad'intimidacions, s'ha llenat al mer-cat negre i ha obtingut una pistolaamb la illusi entre cella i cella detrobar un dia l'ocasi i volar-li el capa un Mosso d'Esquadra: Quants hiha com ella, a tot el pas, ara mateix?.Aix si que seria polticament inco-rrecte. I valent. Qu dic valent? Teme-rari! Per aix no ho escriu. Treballaper a un comte.

    La governana de la desobedincia

    Ella va prendre el seu fusell

    COLLABORACI HELENA VZQUEZ

    PAPER DE VIDRE JOAN SEBASTI COLOMER I TEJADA

    The Latin LobbiesSERGI MIRALLES MANRESA

    Escolto en un pamflet radiofnic unaentrevista que tracta els lobbies depressi a Espanya. Lexpert s un ex-altcrrec del govern espanyol i enspresenta el seu llibre que vienen loslobbies (s companyes, nhe copiatlestil martesytreceri del ttol). Ensexpliquen que un lobbie s un grupde pressi que tracta dinfluir per-qu es legisli al seu favor. Ara b, nocal pensar negativament, diuen; doncstamb hi ha lobbies sense nim delucre per ongs, ecologistes...

    Ms enll del paternalisme querepresenten algunes daquestes enti-tats, i que moltes sn lalmoina queofereixen les classes dominants pera acontentar-nos i netejar conscin-cies, no tinc cap dubte de quin dels 2tipus de lobbie t influncia real icapacitat econmica per aconseguir-la i mantenir-la. Sem fa difcil creu-re que Metges Sense Fronteres tinguiiguals recursos per destinar a les prc-tiques lobbistes que, posem per cas ,Gas Natural o Telefnica. Segueixconstruint el seu discurs dient queels lobbies no sn dolents per si matei-xos, destacant que lnica cosa dolen-ta s si actuen amb opacitat. Tambexplica que tenen capacitat per tom-bar lleis, cosa gens dolenta si aquestses regularitzen. El latin lobbie trobaque sha de repensar el sistema departits perqu els poltics tinguin msincentius i defensar linters del pobleper damunt del dels lobbies, apujantels sous dels primers, of course!

    Ja tenim el missatge que ens adre-a loligarquia; els interessos de lesclasses acaparadores prevaldran sem-pre. Per tant fem-ho de manera fcili legal alhora que recompensem a lescastes de poltics, que ja ens benefi-cien, amb uns sous superiors. Algcreu que aquests lobbies deixarandactuar descaradament pels seusbeneficis si sn legals? I els polticsesdevindran honrats per passar acobrar 40 en comptes de 10? No seriams efectiu empresonar-los a tots,establir un nic sou per a totes lestreballadores de la comunitat fentvocacional totes les dedicacions?

    Segueix lentrevista dient que siets nomenat secretari general dener-gia, en acabar la legislatura s del totsegur que les empreses del sector to-fereixen feina. La ra recau en lex-perincia acumulada en situacionsde pressi. Per minimitzar aquestarelaci diu que a nivell jerrquic infe-rior encara funcionen ms les doblesportes entre la gesti pblica i la pri-vada. Queda clar que no cal embru-tar-se les mans fent ofertes sotam acap ministre, doncs tot nou minis-tre sap on treballa i amb quin sou hofa el seu antecessor.

    Lentrevistat diu que el sistemade lobbies enforteix la democrcia,ja que els poltics no tenen temps niformaci per decidir. I s cert queenforteix la democrcia, la parlamen-taria burgesa. Pocs arguments mstard, i amb la conclusi que s impres-cindible legalitzar el trfic dinflun-cies, acaba lentrevista. Apago el tran-sistor i penso com ens s de necessa-ri, a les classes populars, dorganit-zar-nos en lobbie, el del socialismeper al comunisme, i esclafar aquestsistema de poca vergonyes!

    PUNT DE MIRA

    En els darrers dies hem vist l'accelera-ci de la protesta estudiantil, que sig-nifica un petit pas endavant en el llargi progressiu empoderament dels estu-diants.