DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

248DEL 2 DE AL 15 DE MAIG DE 2013Periòdic popular dels Països Catalans

SERGI MIRALLES PÀG. 2 // HELENA VÀZQUEZ PÀG. 2 // ALBERT G.C. PÀG. 3 // IRENE JAUME PÀG. 16

De la màgia de Méliès alsperills de la xarxa Tecnologies passades i futures: una exposició que ensapropa a l’il·lusionista del cinema i un còmic digi-tal que parla d’un futur incert per l’esclat del “núvol”.

>> Cultura 14 i 15

La platja de l’Ahuir de Gandiaes troba sota amenaça La reforma de la Llei de Costes pot permetre construir a l’Ahuir.El poble de la Safor ja s’està organitzant per defensar un delsparatges naturals amb més valor social de la zona.

>> Països Catalans 6

Una exemple de la marcaEspanya en l’esportL’Operació Puerto, al voltant d’una de les suposades xarxes dedopatge més potents de l’estat, se salda amb només dos condem-nats, un metge i el seu col·laborador.

>> Esport 13

SUM

ARI

Acampats per poder serveterans de guerra

1r de maig de 2013: mobilitacions

anticapitalistes arreu del territori

David Andreu iJosep Sabaté

Membres de la Comissió d’Homenat-ge al Cala i responsables del nou film“Llavors de llibertat. Cala i la gene-ració oblidada” >>Contraportada 16

ENTREVISTA

Uns 400 veterans de la Guerra de lesMalvines que no han estat recone-guts reclamen des del febrer de 2008els drets que els pertoquen per haverparticipat en el conflicte bèl·lic. Estanacampats al bell mig de la conegudaPlaza de Mayo de Buenos Aires i tenen

alguns suports dels partits de l’opo-sició a Cristina Fernández Kichneri de sectors militars. La Guerra del’Atlàntic Sud va enfrontar Argenti-na i el Regne Unit, en la disputa perles illes de l’Atlàntic en 1982.

>>Internacional 10 i 11

Les mobilitzacions han estatmassives i s'han estès com unataca d'oli. Han augmentat lesmanifestacions anticapitalistes,a nivell numèric i també enextensió territorial arreu delsPaïsos Catalans, cap a molteslocalitats mitjanes i petites,demostrant així la vitalitat de laxarxa social que s'ha teixit enaquests darrers anys i que hadonat com a fruit plataformes icol·lectius de drets socials quetambé dinamitzen la respostaa la crisi i al sitema capitalistaactual.

>>Pàgina 5 i Editorial

La trobada decasals, amb laDiada del 25A

La III Trobada de Casals i Ateneusdels Països Catalans ha estat tot unèxit i ha comptat amb la participa-ció d’uns 30 centres socials d’arreudel territori i més de 200 persones.La reunió es va celebrar al barri deBenimaclet durant el darrer cap desetmana d’abril, de manera que totsels presents van poder participar

també en els actes de la diada del 25d’Abril, que omplí València de milersde manifestants. La següent troba-da de casals tindrà lloc a Reus. Jas’ha escollit una nova comissió orga-nitzadora i s’està treballant en enfor-tir llaços i crear una vertadera xar-xa nacional.

>> Països Catalans 4 i 6

Gràfic: COS / mobilitzacions anticapitalistes i de l’esquerra independentista

L’ACCENT 248DEL 2 AL 15 DE MAIG DE 201302 OPINIÓ

Quim Monzó té una incapacitat con-gènita per dir res d'intel·ligent enels seus articles. Alguns s'entestena lloar-ne la lucidesa i no se quan-tes coses més. Sempre serà un mis-teri per a mi. No he entès mai lesvirtuts il·luminadores d'uns articlesque no diuen res... i quan ho diuenés per apretar a córrer.

La “darrera atzagaiada de l'infa-me general” és un article publicatel 24 d'abril a La Vanguardia sobrela possessió d'armes als Estats Units:“s’equivoquen els que, un cop més,cauen en el tòpic i diuen que la impos-sibilitat d’acabar amb el sentimentque lliga armes amb dret personalés “una estupidesa típica dels ame-ricans”. No és el primer cop que Mon-zó hisa la bandera filoianqui. Coneixel país i li agrada, la qual cosa és per-fectament legítima. Cal, però, clas-sificar aquesta tendència dins la úni-ca línia que unifica els seus articlesa banda de l'estupidesa que els ama-ra: la crítica d'allò “políticament

correcte”, que és la màscara mitjan-çant la qual alguns impugnen elsvalors progressistes.

Els enemics de la “correcció polí-tica” són legió i estan molt bencol·locats. Malgrat el mite que diuel contrari els discursos reacciona-ris sempre han tingut bona sortidaals mitjans de la burgesia. No cal nientrar en detalls pel que fa a QuimMonzó, que treballa per un comte.

En l'article en qüestió Monzómata, mai millor dit, dos ocells d'untret. Fustiga l'estupidesa “progre”antiamericana i, a més, demostracom n'és de reaccionari: “Són moltsassalts, massa. Divendres passat, aLlagostera uns lladres van assaltarun mas aïllat, van apallissar i vanferir l’home de 70 anys que hi viu ise’n van anar amb tot el que vanpoder robar, cotxe inclòs. De casoscom aquest n’hi ha a dotzenes, cadames, i molts acaben amb la víctimaassassinada i el delinqüent fugit. Elsciutadans n’estan tips”. Quants són

“molts assalts”? Quina importànciaté la dada sentimental que l'hometingués 70 anys? Quants són aquests“molts” casos d'assassinat? Un ele-vat percentatge de les “dotzenes” decasos setmanals de robatori amb vio-lència? Quins ciutadans n'estan tips?

Els campions de la “incorrecciópolítica” dibuixen un panorama para-noide amb un punt al·lucinogen enel qual ells serien uns “outsiders”enmig de la infiltració massiva decomunistes i pedagogs de Rosa Sen-sat als mitjans de comunicació. Aixe-quen testimoni de la veritat trepit-jada, “que tothom pensa però nin-gú no diu”, en un acte d'heroicavalentia. “Conec un home de l’AltEmpordà, caçaire, que –tip que elshagin robat una vegada i una altra,i els hagin pres tot i més– cada ves-pre treu el fusell de l’armari i el dei-xa a terra, al costat del llit on dormamb la dona. Per si de cas. ¿Quantsn’hi ha com ell, a tot el país, aramateix?”

Monzó podria haver parlat d'al-gun cas d'agressió o, per què no?,assassinat perpetrat per un mossod'esquadra. De tortures a les comis-saries, batusses a les manifestacionso intimidacions humiliants. Podriahaver carregat el llenguatge dientque són “molts” els assassinats i lestortures, recordat el cas d'aquell sen-yor de setanta anys atonyinat bru-talment en alguna manifestació i deles “dotzenes” de bornis víctimes deles piloteres.

I d'aquella noia que coneix, alBaix Llobregat, que és caixera al Cón-sum (dit així, amb accent). Fartad'intimidacions, s'ha llençat al mer-cat negre i ha obtingut una pistolaamb la il·lusió entre cella i cella detrobar un dia l'ocasió i volar-li el capa un Mosso d'Esquadra: “Quants hiha com ella, a tot el país, ara mateix?”.Això si que seria políticament inco-rrecte. I valent. Què dic valent? Teme-rari! Per això no ho escriu. Treballaper a un comte.

La governança de la desobediència

Ella va prendre el seu fusell

COL!LABORACIÓ HELENA VÀZQUEZ

PAPER DE VIDRE JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA

The Latin LobbiesSERGI MIRALLES MANRESA

Escolto en un pamflet radiofònic unaentrevista que tracta els lobbies depressió a Espanya. L’expert és un ex-altcàrrec del govern espanyol i enspresenta el seu llibre “que vienen loslobbies” (sí companyes, n’he copiatl’estil martesytrecerià del títol). Ensexpliquen que un lobbie és un grupde pressió que tracta d’influir per-què es legisli al seu favor. Ara bé, nocal pensar negativament, diuen; doncstambé hi ha lobbies sense ànim delucre per ongs, ecologistes...

Més enllà del paternalisme querepresenten algunes d’aquestes enti-tats, i que moltes són l’almoina queofereixen les classes dominants pera acontentar-nos i netejar conscièn-cies, no tinc cap dubte de quin dels 2tipus de lobbie té influència real icapacitat econòmica per aconseguir-la i mantenir-la. Se’m fa difícil creu-re que Metges Sense Fronteres tinguiiguals recursos per destinar a les pràc-tiques lobbistes que, posem per cas ,Gas Natural o Telefónica. Segueixconstruint el seu discurs dient queels lobbies no són dolents per si matei-xos, destacant que l’única cosa dolen-ta és si actuen amb opacitat. Tambéexplica que tenen capacitat per tom-bar lleis, cosa gens dolenta si aquestses regularitzen. El latin lobbie trobaque s’ha de repensar el sistema departits perquè els polítics tinguin mésincentius i defensar l’interès del pobleper damunt del dels lobbies, apujantels sous dels primers, of course!

Ja tenim el missatge que ens adre-ça l’oligarquia; els interessos de lesclasses acaparadores prevaldran sem-pre. Per tant fem-ho de manera fàcili legal alhora que recompensem a lescastes de polítics, que ja ens benefi-cien, amb uns sous superiors. Algúcreu que aquests lobbies deixarand’actuar descaradament pels seusbeneficis si són legals? I els políticsesdevindran honrats per passar acobrar 40 en comptes de 10? No seriamés efectiu empresonar-los a tots,establir un únic sou per a totes lestreballadores de la comunitat fentvocacional totes les dedicacions?

Segueix l’entrevista dient que siets nomenat secretari general d’ener-gia, en acabar la legislatura és del totsegur que les empreses del sector t’o-fereixen feina. La raó recau en l’ex-periència acumulada en situacionsde pressió. Per minimitzar aquestarelació diu que a nivell jeràrquic infe-rior encara funcionen més les doblesportes entre la gestió pública i la pri-vada. Queda clar que no cal embru-tar-se les mans fent ofertes sotamà acap ministre, doncs tot nou minis-tre sap on treballa i amb quin sou hofa el seu antecessor.

L’entrevistat diu que el sistemade lobbies enforteix la democràcia,ja que els polítics no tenen temps niformació per decidir. I és cert queenforteix la democràcia, la parlamen-taria burgesa. Pocs arguments méstard, i amb la conclusió que és impres-cindible legalitzar el tràfic d’influèn-cies, acaba l’entrevista. Apago el tran-sistor i penso com ens és de necessa-ri, a les classes populars, d’organit-zar-nos en lobbie, el del socialismeper al comunisme, i esclafar aquestsistema de poca vergonyes!

PUNT DE MIRA

En els darrers dies hem vist l'accelera-ció de la protesta estudiantil, que sig-nifica un petit pas endavant en el llargi progressiu empoderament dels estu-diants. En el marc d’aquest llarg pro-cés, res els ha aturat i un exemple delseu poder és la legalització del cop d'es-tat a les universitats. La futura apro-vació del nou sistema de governançauniversitària no és només una expres-sió de la carta blanca i burgesa a lesnostres universitats, sinó també de laimportància de mantenir el coneixe-ment i la recerca sota el seu poder. Ésper això que cal destruir tots els seusmecanismes d'apropiació, alienació,dominació o deshumanització durantel procés de producció del coneixement.Aquesta és, però, una llarga confron-tació, que en última instància té perobjectiu subvertir les relacions de podermés enllà de les fronteres de les uni-versitats.

Un primer pas és observar que la màvisible dels mercats mou les universi-tats. Indra, Banco Santander, Banc Saba-dell o Applus + SA en són alguns exem-ples. El poder de la classe dominant ales universitats es personifica a travésd'Esteban Morcillo Sánchez, RobertoFernández Díaz, Francesc Xavier Grauo Josep Joan Moreso. La seva violèncias'institucionalitza al Ministeri d'Edu-cació, passant pel (mal anomenat) Depar-tament d'Economia i Coneixement alPrincipat i arreu del país a través delsdiferents Consell Socials de cada unade les nostres universitats. La repre-sentació del que ells anomenen “la socie-tat” no es queda al marge del procés dereforma de la governança de les sevesuniversitats. Són aquests llops els queúnicament han participat en l'elabora-ció d'un informe fet a mida a través delqual han creat literalment “La univer-sitat de Patronat”, per si havíem obli-dat les relacions d'explotació a les queens sotmeten diàriament.

Han abandonat definitivament lamàscara que amagava la tirania que

regia al govern de les universitats. Nitan sols tenen cura a l'hora de diferen-ciar la participació dels membres externsi interns de la universitat en els dife-

rents òrgans. Concentren el poder enla figura del Rector, que ja ni tan solsserà escollit des deles aules. Poten-cien encara més larepresentació deles altes esferes delprofessorat i ridi-culitzen la partici-pació de la comu-nitat universitàriaal que s'anomena-rà “Senat”. Peròaquest procés enca-ra necessita d'unasegona aprovacióde la Comissió deGovernança finsarribar al Parla-

ment. Malgrat es realitzin petites modi-ficacions aquestes no canviaran el sen-tit de la proposta, atès que configura elsegon pas del full de ruta de privatit-

zació de l'educació, l'EU2015 (Estratè-gia Universitat 2015). Així doncs, es des-

pulla la dictaduradel capital i ho fa,aquest cop, a tra-vés del sistema degovernança uni-versitari, de lamateixa maneraque ho podríemexemplificar ambel finançament.

A l'altre extremtrobem estudiants,que conformen elpoder dels despos-seïts, dels seusantagònics, delsque es personifi-

quen en milions i no disposen de repre-sentació institucional. La seva propos-ta de govern evidencia la seva volun-tat de marginar-nos de qualsevol espaide decisió. En definitiva representa lanostra feblesa en aquest joc d'escacs,davant del seu nou atac en aquesta llar-ga lluita. És per això que la nostra res-posta serà la de guanyar terreny en“l'oasi” on ara actuen amb impunitat.La única resposta, i el punt de partidade la nostra praxis revolucionària, ésla desobediència sistemàtica. Aquestaha de ser entesa en la seva màximaexpressió, present a tots els nivells i atots els camps. Comença amb les pri-meres contradiccions que et fan trepit-jar la teva primera assemblea. Conti-nua amb la creació d'una subjectivitatdins la pròpia universitat que preténrecuperar un espai, procés, temps queens han robat els mateixos que en unfutur s'apropiaran de la nostra forçade treball. S'accentua a cada passa quefas en una manifestació o acció, ambaquella convicció que et fa alçar el punyi brillar els ulls .

És aquesta la desobediència neta-ment revolucionària, la que a la vega-da que ens humanitza constitueix lanostra arma defensiva. És l’escut enaquest conflicte on l'únic govern queregeix els estudiants d'avui és el de ladesobediència. Cap reforma, com la pre-sentada a la Comissió de Governança,impedirà la nostra incidència en elfutur de les universitats. Nosaltres con-formem la resistència de les personesque s'auto governen, que tenen una for-ça immensa, capacitat i voluntat trans-formadora. Estem disposades assumirles nostres debilitats renunciant a qual-sevol victòria ràpida. Participem d'unconflicte prolongat en el que ens asse-gurarem les condicions indispensablespel que serà la victòria final. I d'aques-ta, se'n recolliran els fruits des de cadabarri, vila o ciutat.

*Helena Vàzquez és militant del SEPC

“La mà dels mercatsmou les universitats.

Indra, Santander oApplus SA en sónalguns exemples”

Toquen les deu al rellotge quan uncompany entra al casal i ens dónala notícia, “estan detenint a en Ser-gi al carrer Girona”, sense pensar-ho dues voltes, un grup d’unes vintpersones sortim corrent i amb moltsnervis cap al lloc dels fets.

En arribar davant del bar veiemun dispositiu de quatre furgonetesdels antiavalots dels mossos d’es-quadra for-mant un murdamunt la vore-ra i cobrint tantl’entrada dellocal com la delportal adjacent.Allà ja hi haalgunes perso-nes oferintsuport al nostrecompany i adues joves quees troben retin-gudes a la por-ta del bar. Ensacostem al cor-dó policial ademanar expli-cacions però norebem resposta.

En aquestmoment emdirigeixo cap ala part superiordel dispositiu,on hi ha unparell de perso-nes intentantgravar algunacosa, a veure sipuc establir contacte visual i sentoa en Sergi cridant, amb la veu escan-yada, argumentant que només esta-va fent fotos i que no ha fet res. Laràbia i la impotència m’encenen,algunes paraules surten de la mevaboca: “Sergi, ànims, no estàs sol!”.En sentir els crits, totes les com-panyes s’acosten i comencen a cri-dar. Se sent un crit d’en Sergi.

Els nervis ens desborden, la situa-ció és molt tensa, tot plegat esdevémolt irreal. Mentre mantenim lacridòria i apel·lem als agents per-

què deixin anar al company, les veï-nes i veïns, des dels balcons, comen-cen a increpar la policia.

Preses per la impotència i deses-perades, ens disposem en forma decadena humana per evitar que s’en-duguin a en Sergi. Una de les fur-gonetes comença a fer marxa enre-re en direcció cap a nosaltres; elsmossos, ja armats amb les porres a

la mà, l’acompanyen. Des de la nos-tra òptica, semblaria inversemblantque la furgoneta no s’aturés peròl’agent que dóna les ordres segueixdonant instruccions d’avançar.Diverses companyes resulten atro-pellades mentre la resta comencema rebre cops de porra a tort i a dretamb l’objectiu de dispersar-nos. Unade les companyes envestides no espot ni moure, plora i tremola. Deci-dim pujar-la a un taxi i enviar-ladirectament a l’hospital.

La situació esdevé una autènti-ca bogeria, la gran majoria de lespersones presents, adolorides pelsgarrots i contusionades, ens man-tenim fermes intentant salvar lasituació. Un mosso, armat amb unpal i una càmera de vídeo ens gra-va una per una. Poc a poc es va acos-tant gent, que mira des de l’altrabanda de la vorera i des de les can-tonades. Les veïnes dels balcons iles persones que veuen els fets estanrealment horroritzades per aquestabús desmesurat, violent i gratuïtde les forces de seguretat.

Tot d’una arriben dos disposi-tius més pel carrer Rosselló, atu-ren al mig del carrer i baixen elsagents fent un segon cordó al migde la cruïlla. Reben una nova ordrei tornen a carregar, correm i ensdispersem però ens tornem a reple-gar cridant amb totes les nostresforces. Els mossos es tornen a diri-

gir cap a nosaltres, tornen a carre-gar, tot just estem a gairebé la mei-tat del carrer Rosselló. Mentres-tant, s’està desmuntant el disposi-tiu policial de davant del bar, hopodem entreveure des de la llun-yania. Els mossos reculen cap a lesfurgonetes, sembla que marxenperò, de cop i volta, els vehiclescomencen a accelerar ràpidament

cap a nosal-tres, que enstrobem dis-perses entreles dues vore-res del carrer.Amb duescompanyesmés decidim,de formaimprovisada,córrer endirecció con-trària al vehi-cle més pro-per, que jaestà obrint laporta lateral,per evitar lacarrega o lesdetencions. Al’altra vorera,el vehicle aco-rrala a lescompanyes aun portal,aquestescomencen acórrer entotes direc-cions. Afortu-

nadament, només es tractava d’u-na maniobra més de dispersió, lesfurgonetes tanquen les portes imarxen.

Aconseguim replegar-nos alcarrer Bailèn i comprovar que, enca-ra que molt nervioses, totes estembé. Decidim tornar cap al barri percomençar a preparar la respostadavant de la detenció quan les fur-gonetes apareixen de nou i s’atu-ren davant nostre. Ens aturem, elsmirem, ens miren i marxen.

Des del meu punt de vista, i crecque parlo en nom de la majoria decompanyes que ens trobàvem al llocdels fets mostrant la nostra soli-daritat a en Sergi, es tracta d’unabús totalment desmesurat de poderper part de la policia autonòmicai d’una vulneració dels drets fona-mentals que representen la reali-tat política i social que estem vivint,la lògica de funcionament del sis-tema capitalista que dicta qui somels delinqüents i qui són els garantsde l’ordre establert i els defensors,gossos fidels, d’aquest sistema taninjust. Tanmateix, fets com aquestsno ens faran callar, ans al contra-ri, imatges com la d’ahir a la nit,ens uneixen i ens fan més fortes.La solidaritat és la nostra millorarma!

*Albert G.C. és militant d’Endavant-OSANal nucli de l’Eixample de Barcelona

L’ACCENT 245 OPINIÓ 03

Amb aquest ja són sis els 1r de Maig que hem viscut des que esclatà la

crisi financera i posterior depressió econòmica. Moltes coses han can-

viat en aquests anys, especialment si ens atenem a les estadístiques i

xifres macroeconòmiques, però, per la banda social una de les que, segu-

rament, més inalterables roman és la celebració del 1r de Maig, que, a

grans trets, continua sent un aparador per al lluïment dels grans sindi-

cats institucionals.

Tanmateix, des de fa anys que l'esquerra independentista i l'antica-

pitalisme en general han intentat donar-li un contingut alternatiu i

combatiu, clarament diferenciat de les grans mobilitzacions institucio-

nals, però, a data de hui, aquest objectiu encara no s'ha assolit plena-

ment.

No vol dir això que no s'haja avançat. A gran nombre de ciutats i viles

del país, les convocatòries han aconseguit desmarcar-se dels grans sin-

dicats pactistes, bé amb mobilitzacions pròpies, bé amb blocs clarament

diferenciats. Però el fet és que aquestes mobilitzacions amb dificultats

són multitudinàries, cosa que de retruc, condiciona els nivells de com-

bativitat.

A Barcelona fa anys que s'està recorrent aquest camí i, enguany, vora

15.000 persones han demostrat que és possible convertir el 1r de Maig

en una Diada veritablement anticapitalista. Aquesta manifestació, així

com les que hi solen haver amb motius sociolaborals són també una bona

mostra de l'aliança dels diferents moviments socials, i, sobretot, de la

capacitat que té l'esquerra independentista quan assumeix i encapçala

les lluites de les classes populars. Barcelona, doncs, és un bon exemple

a seguir per a la resta del país.

No obstant això, cal que tinguem present que encara hi ha molt de

camí a fer. Les mobilitzacions del 1r de Maig sempre han sigut una demos-

tració de classe, de consciència de classe. I la dificultat que existeix per

implicar-hi els treballadors i treballadores és una constatació de com

aquesta classe ha assimilat el discurs socialdemòcrata i l'ambigu concep-

te de les classes mitjanes.

Així, la feina de l'esquerra independentista no consisteix només en

fer convocatòries pròpies o al marge de les institucionals, sinó que s'ha

d'implicar tot l'any en la difícil tasca de tornar a omplir de contingut el

concepte de classe treballadora.

En aquesta feina és fonamental potenciar plataformes sindicals que

puguen representar el conjunt dels treballadors i treballadores, amb una

lluita que supere les reclamacions estrictament laborals.

Cal, també, superar l'actual model mobilitzador que parteix de la seg-

mentació de la classe treballadora i, per tant, cal intentar focalitzar la

lluita i la reivindicació en la defensa dels drets comuns i de la solidari-

tat, entesa com a solidaritat de classe.

Les estratègies que últimament han agafat embranzida, com ara les

anomenades marees, tendeixen a potenciar només la vessant laboral -i

fins cert punt corporativa- de les reivindicacions, dificultant, així, la

implicació del conjunt de la societat, que en última instància, és la prin-

cipal afectada per les retallades dels serveis socials.

És cert que en els moments actuals, qualsevol fórmula que siga capaç

de mobilitzar la gent i d'omplir els carrers sembla bona, però la nostra

obligació és intentar enfocar-les en una direcció de més abast polític i

social, perquè totes vagen impregnades d'un caràcter transformador, és

a dir d'una visió social de conjunt.

I això implica donar-li també, a la solidaritat de classe, un contingut

que va més enllà d'acudir a mobilitzacions, que inclou també, per posar

algun exemple, el boicot actiu a les empreses que exploten treballadors

i treballadores en altres indrets del món. La massacre a Bangladesh hau-

ria d'haver tingut una resposta immediata i massiva a casa nostra, en

forma de protestes davant les botigues que produeixen en condicions de

semiesclavatge en països del tercer món.

Perquè al cap i a la fi, la força de la classe obrera es mesura no tant

per la capacitat de defensar allò que l'afecta directament, sinó per la

solidaritat que mostra quan el problemes són aparentment més aliens i

llunyans.

E D I T O R I A L

Més anticapitalista,però encara no prou

DEL 2 AL 15 DE MAIG DE 2013

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans. Redacció València: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València Redacció Barcelona: Carrer Torde-ra 34 baixos, 08012 Barcelona Adreça electrònica:ppcc@laccent.cat Subscripcions: 646 98 16 97 Dis-tribució: 615 54 47 15 Publicitat: 616 07 33 28. Con-sell de Redacció. Coordinació general: Andreu Ginési Abel Caldera. Països Catalans: Cesc Blanco, AbelCaldera (coords.), Andeu Merino, Pau Catadau, PepGiner, Andrés González, Àlvar Hervalejo Opinió: JoanTeran, Montse Venturós (coord.). Economia: ÀlexTisminetzky (coord.). Internacional: Laia Altarriba,Manel López (coords.). Cultura: Josep Maria Soler,Pau Tobar (coords.), Joan Sebastià Colomer, BorjaCatalà. Ciència i Tecnologia: Martí C. , AlmudenaGregori Esports: Rafael Escobar Edició gràfica: AndreuGinés i Xavier Gispert. Coordinació gràfica: OriolClavera. Distribució: Gerard Sala i Àlvar HervalejoHan col!laborat en aquest número: Helena Vàzquez,Irene Jaume, Sergi Miralles.

Número 248 Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels arti-cles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

ALBERT G. C. COL!LABORACIÓ

Toquen les deu al rellotge

Un testimoni ens narra l'actuació dels Mossos d'Esquadra després dela manifestació anticapitalista del 1r de maig i com va viure i patirl'acció de la policia davant del bar La Manta del carrer Girona

REDACCIÓ VALÈNCIA

Com cada any, la Diada del 25 d'Abrilha motivat múltiples actes arreu de lanació. Impulsats en la seua majoria perl'esquerra independentista, els acteshan servit per reivindicar la nació com-pleta, però també per recordar la indes-triabilitat de la reivindicació nacionalamb les lluites socials i antipatriarcals.

Actes durant els dies previsEnguany, la Diada del 25 d'Abril hacomptat amb un calendari d'actes pre-vis més farcit de l'habitual. Així, albarri valencià de Benimaclet, el diven-dres 19 ja hi hagué actes que inclogue-ren la recollida de llibres dins l'acciódel mapa dels Països Catalans i unaxerrada al local de l'Assemblea de Veïns,amb la presentació del llibre El pas delsmaulets del membre de L'ACCENT, PauTobar.

El dimecres 24 d'abril, el SEPC de laUniversitat de València va organitzarun concert amb Cesk Freixas, Feliu Ven-tura i el Diluvi que van omplir la salaSanchis Guarner de la Facultat de Filo-logia. L'endemà, Endavant-La Costera,juntament amb altres col·lectius, localsva organitzar un concert a Xàtiva, l'em-blemàtica ciutat de la Costera destruï-da per Felip V fa més de tres-cent anys,poc després de la desfeta d'Almansa,ara fa més de tres-cents anys. El con-cert va congregar més de sis-centes per-sones (vegeu peça apart).

El dijous 25 tingué lloc a València,al barri de Ciutat Vella, l'acció del mapadels Països Catalans, que s'hagué decelebrar a cobert al Racó de la Corbe-lla, i que compta amb la presència d'En-ric Tàrrega, l'històric antifranquista iindependentista valencià, qui recitàdues poesies de Vicent Andrés Estellés.

A Alacant, el mateix dijous 25, comens informa Aquil·les Rubio, les orga-nitzacions de l'Esquerra Independen-tista del Sud celebraren un concert delcantautor alacantí Natxo Gironès i deCesk Freixas. Endavant, Arran i el SEPCaconseguiren omplir el centre cultu-ral municipal de Las Cigarreras ambun concert emotiu, pròxim i engresca-dor. Natxo Gironès oferí tant compo-sicions pròpies com cançons del seudisc La veu d'un poble, en el qual musi-ca poemes de Vicent Andrés Estellès.Per la seua banda, Cesk Freixas tornàa Alacant després de molts anys ambenergia i la seua tendresa caracterís-tiques, oferint no només les seues can-çons sinó també, una bona dosi de corat-ge i il·lusió per a totes les persones que,des del sud, lluitem diàriament per unsPaïsos Catalans lliures i feministes.

Per últim, el divendres 26, la vilade Sueca acollí l'homenatge a Joan Fus-ter i la presentació de Som Països Cata-lans al País Valencià. L'homenatge, queinclogué una concentració a la plaçade l'Ajuntament, davant el monumenta l'escriptor de Sueca, i un acte poste-rior a la Casa de la Cultura, fou seguit

per més d'un centenar de persones. Enl'acte intervingué l'escriptor de Xàti-va Toni Cucarella i hi actuaren FeliuVentura i Borja Penalba, a més delsmúsics de València, Ivan i Mireia. AValència, el mateix dia també es pre-sentà el nucli local del Brot Bord, queserví per recordar la importància deno oblidar cap de les reivindicacionsen la lluita diària.

El matí descentralitzatEl dissabte de matí acollí actes a diver-ses ciutats del País Valencià. A Alacant,la Comissió Abril, integrada pels Jovesd’Elx per la Llengua, el Col·lectiu Sagi-nosa d’Ibi i el Casal Popular Tio Cucd’Alacant organitzà un jornada de cul-tura popular a la plaça del 25 de maig,amb la participació de les danses de laFoia de Castalla i els Nanos de Callosad’En Sarrià. L'acte inclogué el dibuixamb llibres del mapa dels Països Cata-lans i dos parlaments per denunciarels efectes del capitalisme sobre la socie-tat i per reclamar la unitat nacional icultural dels Països Catalans. Una cer-cavila pel barri del Mercat posa punti final a la jornada.

A Gandia, l'organització de jovesArran va aplegar més d'un centenar dejoves en la convocatòria nacional que,després de l'interval de l'any passat,han tornat a recuperar. Així, malgratla pluja, joves vinguts d'arreu es mani-festaren pel centre de la històrica ciu-tat de la Safor en un recorregut escur-çat per la pluja. La manifestació, sotael lema “El jovent ho podem tot”, comp-tà amb la presència d'un grup local dedanses i amb diverses accions. El puntde partida i el final fou el Casal JaumeI on es llegí el manifest i on s'organit-zà un dinar amb el conjunt l'esquerraindependentista local. També al Casals'hagué de realitzar l'acció del mapadels Països Catalans, que per culpa dela pluja no pogué celebrar-se a l'airelliure.

La manifestació a ValènciaL'esquerra independentista aconseguíreunir milers de persones en el blocmés nombrós de la manifestació de lavesprada de València. Amb el lema “Desde la unitat popular construïm els Paï-sos Catalans. Unides som més fortes”la convocatòria unitària d’Endavant(OSAN), de la COS, d’Arran, del SEPC id’Alerta Solidària va reunir més de qua-tre mil persones que recorregueren elcentre de la ciutat darrere d'una granestelada.Abans de l’inici de la manifestació, ala plaça de Sant Agustí, es va realitzarun xicotet acte polític amb les inter-vencions de Santi Gasó, de la Platafor-ma d’Afectades per les Hipoteques deBurjassot, i de Vanessa Albelda, delgrup promotor de la CUP de València,qui va anunciar que el proper 11 de maiges presentarà públicament a Valènciael nucli local de la CUP. A l'acte tambées va recordar la Trobada de Casals,

Ateneus i Centres Socials dels PaïsosCatalans que s'ha celebrat a Benima-clet el mateix cap de setmana. Final-ment, la militant de l’assemblea del’Horta d’Endavant (OSAN), ImmaMilan, fou l’encarregada de llegir elmanifest unitari de l’EI on es reivin-dicava la proposta de l’alternativa socia-lista davant el sistema capitalista i esreafirmava el compromís del movi-ment amb la independència del PaïsosCatalans sense cap renúncia.

Precisament durant la celebracióde l'acte polític arribà a la plaça de SantAgustí la columna de manifestants quehavia partit estona abans del barri deBenimaclet a la qual s'hi van afegirbona part dels assistents a la Trobadade Casals i Ateneus. La columna esti-gué vigilada en tot moment per un fortdispositiu policial, que, d'altra banda,no fou especialment visible durant lamanifestació posterior.

Així, el bloc independentista va recó-rrer els carrers cèntrics de la ciutatsense cap incident destacable; nomésalguna xicoteta provocació des dels bal-cons va alterar l'ambient calmat de laconvocatòria. Els crits de “sense Valèn-cia no hi ha independència” o “fora lesforces d'ocupació” foren dels més escol-tats durant el recorregut.

En el seu conjunt, la manifestacióva reunir vora les deu mil persones. Laconvocatòria d'ACPV s'ha centratenguany en la reivindicació d'un finan-çament just per al País Valencià i hacomptat amb el suport de les platafor-mes sindicals institucionals i d'altrescol·lectius socials com la Plataformaper la Llei de la Dependència o treba-lladors de RTVV afectats per l'ERO. D'al-tra banda, segons han insinuat diver-sos mitjans, ACPV va pactar un reco-rregut de la manifestació diferent al'habitual per evitar accions contra lesentitats bancàries.

L’ACCENT 248DEL 2 AL 15 DE MAIG DE 201304 PAÏSOS CATALANS

Milers de manifestants omplenValència per culminar els actesde la Diada del 25 d'Abril

La manifestació de València pel 25 d’Abril aplegà milers de persones al centre de la ciutat

M. JOSEP MARTÍNEZ XÀTIVA

Dijous, 25 d'abril, Gran Teatre deXàtiva. Pocs minuts després de les21 hores, amb el Teatre quasi alcomplet, començava l'acte d'ho-menatge als Maulets, organitzatper Endavant-OSAN, l'editorialUlleye i l'associació cultural l'En-cobert.

L'acte començà amb la inter-venció de Cristian Medina, de l'as-semblea de la Costera d'Arran, quien nom dels organitzadors, féuun emotiu parlament, agraint aAl Tall per la seua trajectòria, perhaver posat música i lletra alsanhels de llibertat i justícia socialdels Països Catalans. Recordà quetot just, fa 306 anys, s'inicià l'o-cupació espanyola del nostre poble,reivindicant la necessitat tant dela independència completa delsPaïsos Catalans com d'enderrocarel capitalisme. Amb els versos deVicent Andrés Estellés, “Xàtivapren la corbella a la mà.....” i alcrit de “El combat maulet conti-nua” i “Visca la Terra”, finalitzàla intervenció.

A continuació, Xavier Ahuir,membre l'Al Tall, interpretà laMuixeranga. I minuts després, elteatre esclatava en aplaudiments,en aparèixer en escena els mem-bres d'Al Tall, que mostraren la

seua alegria per acomiadar-se deXàtiva, la socarrada, aquest 25 d'a-bril, i el seu agraïment infinit aaquest País per haver-los acom-panyat durant aquests 35 anys.

Començà l'actuació amb “Eldarrer diumenge d'octubre”, alqual li seguiren les cançons mésemblemàtiques d'aquest grup: lacançó dedicada a Miquel Grau,que també fou dedicada a GuillemAgulló, recordant que enguany fa20 anys del seu assassinat pels fei-xistes; “El romanç del cec”, “Lla-dres que entreu per Almansa”, “Elcant dels maulets”, “El Tio Can-ya”, entre d'altres, feren vibrarel teatre de dalt a baix.

“A fer la mà!”També hi va haver un record pera l'alcalde de Xàtiva, Alfonso Rus,a qui el grup Al Tall dedicà la can-çó de la “Llum”, fent èmfasi en elvers que diu “... i el senyor alcal-de se'n vaja a fer la mà!”. Desprésde poc més d'una hora i mitja, ial so de la Muixeranga finalitzàel concert amb un llarg aplaudi-ment per al grup més emblemà-tic de la música tradicional valen-ciana.

Un càlid, emotiu i especial 25d'abril a la ciutat de Xàtiva, uncomiat com cal a Al Tall. Per sem-pre companys!

HOMENATGE ALS MAULETS

El comiat d’Al Tall,al Teatre de Xàtiva

L’ACCENT 248 DEL 2 AL 15 DE MAIG DE 2013 PAïSOS CATALANS 05

REDACCIÓ PAÏSOS CATALANS

Les mobilitzacions d'aquest 1 de maig hanestat massives i s'han estès com una taca d'o-li arreu del territori. Si bé les manifestacionsdels sindicals oficials han reunit més gent queen molts anys, allò destacable és l'augmentde les manifestacions convocades des d'es-pais anticapitalistes, amb presència de l'es-querra independentista. Un augment numè-ric de manifestants i una extensió territorialcap a les localitats mitjanes, però també peti-tes, demostrant així la vitalitat de la xarxa socialque s'ha anat teixint en els darrers anys i queha donat com a fruit assemblees de dretssocials i plataformes anticapitalistes que dina-mitzen la resposta contra la crisi i el capitalis-me.

Primer de Maig intens a BarcelonaL'1 de maig a Barcelona s'inicià el diaabans al barri de Gràcia. Una manifes-tació convocada per l'esquerra indepen-dentista, que va aplegar més d'un cen-tenar de persones i que es va veureencerclada per tres centenars de poli-cies. Les columnes d'antidisturbis des-filant en ple barri de Gràcia, escopetaen mà i amb les màscares de gas pen-jant del coll van alarmar el veïnat delbarri, que passat l'ensurt inicial els varespondre amb xiulets i algun repic decassoles. La manifestació va finalitzar,aconseguint evitar la provocació delsagents. La polèmica generada per l'ac-tuació va saltar a alguns grans mitjansi va ser el preludi de l'estratègia poli-cial que viuria Barcelona l'endemà.

Al matí del Primer de Maig, la ciu-tat acollia diverses manifestacions. Laoficial, la de la CGT, la de la CNT i la del'esquerra independentista. Aquestadarrera va reunir unes cinc-centes per-sones que van recórrer el barri del Ravalper finalitzar a l'indret on fou abatutSalvador Seguí.

A part de les manifestacions sindi-cals, el matí també va viure un escrat-xe al domicili de Boi Ruiz. Una quaran-tena de persones es van plantar davantdel domicili del conseller de Salut a laPlaça Tetuan, cridant consignes contrael saqueig de la sanitat pública. L'accióva finalitzar amb l'encartellada a l'en-trada de l'edifici de cartells on es denun-ciava el paper de Ruiz en el robatori ala sanitat del Principat.

La manifestació anticapitalista dela tarda va aplegar més de 15.000 per-sones. Un salt important si es té encompte que fa 3 anys només en va aple-gar 2.000. La marxa va recórrer diver-sos carrers de l'Eixample, des de la Pla-ça dels Països Catalans fins als Jardi-nets de Gràcia. Va rebre el suport delsbombers i del personal sanitari al seupas pel parc de bombers de l'Eixamplei per l'Hospital Clínic. A mesura que lamarxa anava avançant, la pressió poli-cial s'anava fent asfixiant. Centenarsd'antidisturbis tallaven els carrers late-rals per on passava la marxa, amb lesmàscares de gas col·locades. Després dediverses provocacions, i quan la mani-festació s'acostava al final, s'iniciarenles primeres càrregues, les provocacionsi la ràtzia amb què la policia va volerdeixar la seva petja a la jornada.

Primer, foren càrregues puntuals

per a provocar els manifestants. Des-prés, es partí la manifestació en tresparts. Davant d'aquesta situació, es deci-dí desconvocar la marxa. Els unifor-mats -i emmascarats- continuaven, però,tallant els accessos a la Diagonal i alPasseig de Gràcia, mentre mantenienel carrer Còrsega -on hi ha la seu de CiU-completament blindat. La policia tam-poc no deixava marxar els manifestantspel metro. Així, obligant els manifes-tants a romandre al mig de la confluèn-cia entre Passeig de Gràcia i Diagonal,començaren les primeres passades defurgones a tota velocitat. Càrregues gra-tuïtes a la gent que intentava marxari persecució de manifestants fins i tota l'interior d'alguns bars. Càrregues con-tra veïns que protestaven per algunesdetencions. Fotògrafs identificats, mani-festants a qui s'obligà a esborrar fotosde dispositius mòbils. Un autèntic estatpolicial que anuncia a la perfecció lanova dimensió social, econòmica i polí-tica a la que s'està endinsant el sud d'Eu-ropa.

Al final de la nit, la policia autonò-mica decidí encerclar un bar i identi-ficar tots els seus ocupants. Un jove ques'aturà a veure l'acció i que es disposàa enregistrar-la amb mòbil per a denun-ciar l'abús policial va ser detingut, pas-sà la nit a comissaria i l'endemà va serposat en llibertat.

El BUA aplegà més de 1.000 persones a ValènciaAquest Primer de Maig entre 1.000 i1.500 persones es van manifestar pelmatí a València amb el Bloc UnitariAnticapitalista (BUA), l'espai de treballconjunt de l'esquerra independentistade l'Horta -Endavant (OSAN), la COS, elSEPC, Arran i Alerta Solidària-, la Con-federació Nacional del Treball (CNT) ialtres col·lectius com la CoordinadoraAntiprivatització de la Sanitat (CAS),la Plataforma d'Afectats per les Hipo-teques de Burjassot, la Plataforma d'A-turats de Montcada l'Ateneu Popular

de Montcada i l'Assemblea del 15M d'Al-girós.

El BUA va començar la marxa seguintel mateix recorregut que havien fet prè-viament el sindicats majoritaris, peròa la meitat del recorregut es va desviarcap a la cèntrica plaça del Patriarca, ontingué lloc l'acte polític anticapitalis-ta.

Antònia, membre del BUA, fou l'en-carregada de llegir el manifest unitaridel primer de maig, un text que, davantl'actual ofensiva del sistema capitalis-ta (amb retallades i pèrdues de dretssocials i laboral), va apel·lar a "la uni-tat d'acció de totes aquelles que rebut-gem el pacte social, la pau social".

El manifest també criticà el modelsindical que representen les centralsmajoritàries i proclamà la necessitatd'uns sindicats "que defensen l'accióorganitzada de la classe treballadoraen la salvaguarda dels seus interessosfins al nostre alliberament com a clas-se en tots els terrenys (econòmic, labo-ral, social, de gènere i identitari). Unssindicats que realment lluiten per unasocietat sense classes i on el dret a deci-dir dels pobles estiga garantit".

L'acte polític va acabar amb una cri-da "a tota la classe obrera i popular dela nostra comarca, l'Horta, amb l'objec-tiu d'iniciar totes les lluites possibles,de forma unitària, als carrers i als cen-tres de treball. Una lluita per, no solsaturar la violència del capital, sinó perrevertir-la".

Bloc anticapitalista i independentista a AlacantA Alacant, l'Esquerra Independentistadel Sud participà amb ànims i comba-tivitat en una nova jornada de lluitaper a la classe obrera, informa Aquil·lesRubio. Darrere la pancarta signada perles organitzacions que treballen diària-ment a la ciutat, Endavant (OSAN),Arran, Sepc, així com la CoordinadoraObrera Sindical, s'aplegaren desenes depersones que cridaren al llarg de tot el

recorregut consignes com ara "dona tre-balladora, rebel i lluitadora", "lluita,ruptura, independència, la història s'es-criu amb desobediència" i "nosaltresproduïm, nosaltres decidim", lema triatper les organitzacions per a aquest Pri-mer de Maig.

En arribar a la Rambla, les organit-zacions de classe que conformaven elbloc anticapitalista de la manifestaciórealitzaren un acte polític, amb les inter-vencions d'Arran i els CJC, una treba-lladora acomiadada de l'empresa dematalassos Horizzontal, membre delsComitès per la Unitat Obrera, el PCPE,i l'esquera independentista; Alícia Mora-gues, responsable de l'àrea de gènerede la COS, adreçà als assistents incidinten els eixos del manifest unitari de lesorganitzacions de l'EI.

Mobilitzacions a altres ciutats del País ValenciàA Elx unes 5.000 persones van parti-cipar de la manifestació unitària. Almarge dels sindicats institucionals,van amb comptar amb bloc propi laCNT i l'Associació El Tempir, que hi vareclamar serveis públics, de qualitat ien valencià. També la la PAH desple-gà pancarta pròpia. Al bloc del Tem-pir s'hi ajuntaren els independentis-tes -afiliats a la COS- i cal destacar queper primera vegada s'hi van veure nom-broses estelades en aquesta Diada.

A Castelló de la Plana la manifes-tació anticapitalista fou convocada perla Coordinadora Repartim el Treball ila Riquesa. La manifestació féu unrecorregut diferent al dels sindicatsinstitucionals i va acollir vora les 800persones, darrere del lema "Continuenles retallades socials i laborals, conti-nua la lluita".

En acabar la manifestació es va rea-litzar un acte polític a la plaça l'Ere-ta, on es llegiren els manifests (l'uni-tari i els de la CGT i del PCPE, inte-grants de la coordinadora juntamenta les organitzacions de l'EI). La mani-

festació va transcòrrer sense incidentsi en acabar hi hagué dinar popular ila presentació de la Caixa de Resistèn-cia de La Plana.

A Gandia el Bloc Anticapitalistaacabà amb l'absència de manifesta-cions per commemorar el Dia del Tre-ballador, informa Carles Miret. El Bloc,constituït per diverses organitzacionsi sindicats (CGT, COS, STEPV, PCPV,Endavant, Arran i l'Assemblea d'Estu-diants de l'Escola Politècnica Superiorde Gandia), reuní unes 250 personessota el lema "El poble contra el poderdel capital". El recorregut s’inicià a les12h a la porta de l'Hospital Francescde Borja i va transcòrrer pel passeigde les Germanies. Davant de la seu delPP de la localitat hi va haver una para-da per visualitzar alguns dels culpa-bles de la crisi i, finalment, s'endin-sàt en el centre històric per acabar ala plaça de l'Ajuntament amb la lec-tura d'un manifest unitari i amb lacrida a les properes mobilitzacions,sobretot a aturar un desnonament pera l'endemà.

Manifestacions en diverses pobla-cions del Principat i a MallorcaA Sabadell, la mobilització anticapi-talista va tornar a ser multitudinàriaper segon any consecutiu, aplegantunes 1.500 persones, una part de lesquals hi van convergir des de Ripollet,Cerdanyola i Terrassa. Al mateix Vallès,a Sant Cugat, unes 150 persones es mani-festaven en el que és la primera mobi-lització que es féu pel Primer de Maigen aquesta ciutat.

A Manresa, la manifestació aplegàunes 400 persones convocades tambéper col·lectius anticapitalistes i de l'es-querra independentista. A Mataró s’hiaplegaren prop d'un miler convocadespels sindicats CGT, IAC i COS. A Iguala-da s’hi reuniren mig miler, mentre quea Vilanova s’hi n'aplegaven centenars.A Vilafranca del Penedès l'assistènciafou de més de 150 persones, que van par-tir de la plaça de la Vila. Marta Raven-tós, membre de l'Assemblea pels dretssocials de Vilafranca, va valorar “moltpositivament el treball conjunt amb elsdiversos col·lectius que han participata la manifestació". "És imprescindibleque prenguem consciència col·lectiva-ment i que prenguem els carrers davantles agressions del capitalisme", va afe-git Raventós.

També unes 200 persones es mani-festaren el dia anterior a Santa Colo-ma de Gramenet.

A Tarragona la manifestació aple-gà 300 persones, bàsicament convoca-des per l'esquerra independentista.Una xifra força alta si es té en comp-te que tant CGT com COBAS s'havienretirat de la convocatòria perquè vanconsiderar que calia reforçar la mani-festació unitària amb CCOO i UGT. AGirona també alguns centenars demanifestants s’aplegaren a la convo-catòria d'Al Carrer! La Seu d'Urgelltambé veié com un centenar de veïnses mobilitzaven amb la crida de l'As-semblea de Drets Socials.

A Mallorca, 200 manifestants vansecundar la convocatòria del Bloc Uni-tari Anticapitalista.

Pancarta del Bloc Unitari Anticapitalista a València // FOTO: L’ACCENT

El Primer de Maig més massiu i anticapitalista dels darrers anys

L’ACCENT 248DEL 2 AL 15 DE MAIG DE 201306 PAïSOS CATALANS

Perquè ens l’estimem, l’Ahuir és per al poble!La darrera reforma de la llei decostes amenaça una de lesplatges més valuoses de Gandia

Un detingut per l’operació contra el #25AREDACCIÓ PALMA

La darrera operació de la PoliciaNacional espanyola amb motiu dela mobilització per assetjar el Con-grés a Madrid ha deixat una per-sona detinguda als Països Catalans.

El passat dimecres 24 d’abril eradetingut a Palma Lionel Bechara,militant d’En Lluita Mallorca. Uneshores després l’activista era posaten llibertat amb els càrrecs d’a-temptat a l’autoritat i desordrespúblics. Davant els jutjats de la ciu-tat desenes de persones l’espera-ven, convocades per la seva orga-nització, així com per l’organisme

antirepressiu de l’esquerra inde-pendentista, Alerta Solidària, ialtres col·lectius anticapitalistesde l’illa.

El cop repressiu ha tingut dimen-sió estatal, ja que la detenció deLionel s’ha produït alhora que lapolicia espanyola detenia 14 perso-nes més a diferents indrets, espe-cialment a Madrid.

Tot indica, doncs, a que el governespanyol cercava un cop d’efecteprevi a la convocatòria prevista peral dia següent. Mesos abans, el dia-ri El Mundo-Dia de Baleares, i con-cretament el periodista Juan Rie-ra Roca, ja havia realitzat una cam-

panya mediàtica de criminalitza-ció contra Lionel Bechara, publi-cant dades personals del jove mili-tant. Així ho denuncià aquests diesAlerta Solidària, en un comunicaton donava a conèixer la detenció,darrera la qual veia “la clara inten-ció de d’atemorir la població i inten-tar així aturar les protestes”.

Lionel, conegut per la seva mili-tància a En Lluita i per la seva par-ticipació al moviment popular dePalma, declarà, en sortir en lliber-tat, que “les respostes a les políti-ques d’austeritat són mostres dedigna ràbia”.

L’activista també reflexionà

sobre el rebuig popular mostrat ales sortides de personatges comMatas o Urdangarín dels jutjats, iel contrast amb les rebudes a per-sones detingudes pel seu compro-mís polític.

Les concentracions davant elsjutjats de l’Avinguda Alemanya sónja una estampa habitual a Palma.També és habitual que es produïs-quen moments de tensió, i aques-ta no fou cap excepció. La policiaespanyola enregistra en vídeo alsmanifestants diverses vegades, itambé identificà a 6 persones, entreelles a un periodista del Diari deBalears.

AUSIÀS FERRER GANDIA

Els que no coneixeu massa Gandiapotser creieu que aquesta vilanomés és una platja construïdadurant el “desarrollisme” franquis-ta, que acull concerts de Julio Igle-sias i la Pantoja, corrides de bousi algun reality barroer. És possibleque no coneixeu la història delDucat de Gandia o que el seu portva ser un dels més importants pera l’exportació de la taronja i per lavia d’eixida de la producció indus-trial i l’entrada del carbó per lesfàbriques d’Alcoi durant vàriesdècades.

I segurament no sabreu tampocque Gandia compta amb una plat-ja de dunes verges, la Platja de l’A-huir. Un poc més de 2 km senseurbanitzar, on encara podem tro-bar la vegetació i la fauna endèmi-ques (que només viuen allà) de lesdunes mediterrànies. Aquesta plat-ja no es troba aïllada, com podrí-eu arribar a imaginar, sinó que estàconnectada i en l’àrea d’influèn-cia de la marjal de Xeresa. Es trac-ta d’un espai natural inclòs al Catà-leg de Zones Humides de la conse-lleria de Medi Ambient i conside-rat d’especial protecció.

I com a platja, a més, l’Ahuirestà dins de la jurisdicció de la lleide costes. És a dir, que els seus pri-mers 100 metres des de la mar capa terra són de domini públic.

L’alcalde i l’ajuntamentI encara més. Pels que creuen queels espais naturals no són única-ment un bé d’ús o una mercaderia,la platja de l’Ahuir representa tam-bé un espai de llibertat i de comu-nicació amb la nostra natura: és laplatja nudista de Gandia. L’únic

lloc en molts quilòmetres on poderpracticar el naturisme i també unlloc de relació i visibilització d’op-cions sexuals que el poder vol invi-sibles.

Si no coneixeu massa Gandiapotser no sabreu tampoc que el seualcalde, Arturo Torró, era un pròs-per empresari que va perdre uns22 milions d’euros en accions pre-ferents a Bankia, que molts delsseus negocis es troben en fallidatècnica i que, fent-ho passar comuna mostra de superioritat moral,va renunciar al seu sou com alcal-de, encara que per tal que no li fosembargat.

Potser tampoc sabreu que l’A-juntament de Gandia no pot afron-tar els pagaments de sous i a laseguretat social i que ha acumu-lat, fins a l’any 2012, al voltant de35 milions d’euros en deutes a pro-veïdors.

L’època del finançament delsajuntaments amb l’especulacióimmobiliària potser va acabar ambla crisi del deute. Però, amb un

alcalde arruïnat, un ajuntamentendeutat i una manca absoluta d’unprojecte per la ciutat, a banda delturisme de sol i platja, la intencióde construir a l’Ahuir del governd’Arturo Torró podria ser la darre-ra fugida cap endavant.

#estimemlAhuirNo perdem de vista la darrera refor-ma de la llei de costes que “flexi-bilitza” l’ús de les platges urbanes.Així, corre pressa per convertir l’A-huir en una platja urbana, ambpropostes tan esperpèntiques comara xiringuitos temàtics o fer-laplatja canina.

Ara mateix, qualsevol interven-ció urbanística a l’Ahuir no fariasinó posar en greu perill el seu veri-table valor ambiental i social. Con-vertir la platja en grans blocs d’a-partaments arrenglerats no ensfarà un destí turístic més atractiuni generarà riquesa de cap tipus,sinó que avamçarà en l’apropiacióper part de la màfia immobiliària.

La diversitat dels nostres espaisnatural és una riquesa per tothomi, precisament, són espais com laplatja de l’Ahuir els que ens fanser únics i els que diferencien laplatja de Gandia d’altres platgesdel país.

Per defensar l’Ahuir trobaransempre el poble per fer-los front.D’això, no n’hi ha dubte. De fet, jacomencen a sorgir les primeres ini-ciatives, com ara la de la Platafor-ma Pels Pobles de La Safor, que tre-ballarà en aquest sentit

Sota l’etiqueta #estimemlAhuirfa poc corria ja per la xarxa unvídeo explicant molt breument elsmotius pels quals ens estimem l’A-huir, mentre que ells només volenconstruir-hi per fer diners.

La lluita no ha fet més quecomençar i, com a la Devesa delSaler els anys 70, es pot guanyar.L’Ahuir és del poble!

La platja de l’Ahuir, a Gandia, és un dels majors patrimonis socials i ambientals de la ciutat

“Per defensar l’Ahuir trobaran

sempre el poble perfer-los front i per laxarxa ja s’ha iniciatla campanya contra

la urbanització”

“El represaliat és unmilitant d’En Lluitaa Mallorca que ja vapatir, mesos abans, la criminalització

del diari El Mundo”

L’ACCENT 248 DEL 2 DE AL 15 DE MAIG DE 2013 PAïSOS CATALANS 07

MONTSE VENTURÓS VALÈNCIA

El passat cap de setmana 27 i 28 d’a-bril, València acollia la III Trobadade Casals, Ateneus i Centres Socialsdels Països Catalans. No per casua-litat, el Centre Social Terra del barride Benimaclet de València agafà elpes de l’organització que es proposàdurant l’any 2012 per a ser el Casalque acollís la tercera trobada. Aixímateix, la Comissió Organitzadorade la Trobada feu que aquesta coin-cidís amb la Diada del 25 d’abril iaixí incloure en la jornada, la par-ticipació en l’habitual manifestacióen commemoració d’aquesta diada.En aquesta tercera edició que prece-dia les celebrades a Vilanova i la Gel-trú i a Sabadell, més d’una trente-na de casals participaren de les dife-rents activitats programades.

La trobada, que s’iniciava el dis-sabte al matí amb una benvinguda

i amb l’inici dels debats proposatsper part de la Comissió Organitza-dora d’aquesta tercera edició, comp-tà amb un alt nombre de participantsque superava els dos centenars.

Tal i com es fixà durant l’edicióanterior a Vilanova i la Geltrú, elsobjectius concrets de la Trobada ana-ren més enllà i no només suposarenun intercanvi d’idees entre els dife-rents casals i ateneus participantssinó que es treballà la coordinacióefectiva entre els diferents espaisexistents i es facilitaren eines per acrear xarxa arreu dels Països Cata-lans.

Compartir experiènciesEn aquest mateix sentit, un seguitde taules tècniques en les quals eldebat girava entorn les diferentsnecessitats i en les quals els casals iateneus van poder exposar les sevesexperiències, inquietuds i einesnecessàries per a tirar endavant,donaren el tret de sortida als debats

entre persones integrants de dife-rents espais on la recerca de la coor-dinació entre elles tenia la seva màxi-ma.

La Trobada també comptà ambuna assemblea plenària de l’òrgande construcció nacional “Som PaïsosCatalans”. En aquesta, es reiterà lanecessitat de treballar en clau nacio-nal i social des d’aquests espais tei-xits des de les bases populars . Peraltra banda, l’assemblea també ser-ví per a presentar el darrer projec-te que des de “Som Països Catalans”es dugué a terme durant la setmanadel 23 al 27 d’abril; una setmana dedi-cada a fomentar la llengua catala-na.

Per altra banda, es presentà l’ex-periència duta a terme al La Cruïlla,el Casal independentista de l’Eixam-ple, on es duen a terme classes decatalà per als nivells D i C. Així desde “Som Països Catalans” s’estimu-

là i es feu una crida als Casals a dura terme accions en aquest sentit amb

les quals des d’aquest òrgan es dona-rien les eines per a fer-les realitat.

Durant la tarda, les persones assis-tents a la trobada participaren acti-vament de la manifestació que comde costum transcorregué a travésdels carrers cèntrics de la ciutat deValència per a commemorar la dia-da del 25 d’Abril.

L’assemblea plenària i de conclu-sions de la Trobada es dugué a ter-me el diumenge al matí. Un grannombre de persones participaren enel debat que conclogué amb la volun-tat creixent de continuar creant xar-xa a través dels Casals i Ateneus delsPaïsos Catalans.

A més, el debat també va servirper a decidir quins seran els casalsque formaran part de la futura Comis-sió Organitzadora ,i per altra ban-da, els participants va acordar deforma unànime celebrar la IV Tro-bada de Casals i Ateneus al Casal Des-

pertaferro de Reus durant l’anyvinent.

La tercera trobada d’ateneus i casalsrenova el compromís de seguir fentxarxa arreu dels Països CatalansMés de 200 persones i 30 centres socials van participar en els debats a Benimaclet iconcretaren els casals que estaran a la comissió organitzadora de la quarta trobada

El Centre Social Terra féu d’amfitrió durant aquesta trobada al barri de Benimaclet. El Casal de l’Eixample de Barcelona, La Cruïlla, presentà una iniciativa per fer classes de català

L’Ateneu Vilanoví (Vilanova i la Geltrú) va acollir l’any passat la 2a Trobada de Casals i AteneusL’any que ve la trobada es celebrarà al Despertaferro de Reus

“La Trobada deCasals i Ateneus

també comptà ambuna assemblea

plenària de l’òrgande construcciónacional Som

Països Catalans”

“Tal i com es fixà aVilanova i la Geltrú,enguany també estraçà la forma decoordinació entre

els diferents espaisexistents per poderfer una bona xarxa”

“Uns 30 casals vanparticipar de lesdiferents taules

tècniques i de debatque s’organitzaren

durant el cap de setmana al barri de

Benimaclet”

DEL 2 AL 15 DE MAIG DE 201308 EN PROFUNDITAT

Manifestacions i protestesarreu dels Països Catalans1r de Maig de 2013

Alacant

Gandia

València

Tarr

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 248

Escratxe a Barcelona

ragona BarcelonaPalma

Mataró

La Seu d’Urgell

ANDREU MERINO BUENOS AIRES

La Plaza de Mayo de Buenos Aires és elcentre neuràlgic de la majoria de pro-testes socials de la ciutat i del país. Algu-nes de més puntuals, com les manifes-tacions que recorren els carrers de lacapital de l’Argentina fins arribar a laCasa Rosada, seu governamental situa-da a la plaça, i algunes altres més regu-lars, com les reivindicacions de LasMadres de la Plaza de Mayo, que des defa anys reclamen trobar el parador delsseus fills desapareguts durant la dicta-dura militar argentina (1976-1983).

Entremig de tan sarau, des del febrerde 2008 al mig de la plaça s’alça un cam-pament rodejat de pancartes on s’hipoden llegir lemes com “Memoria, jus-ticia, sin olvido”, “Una lucha incansa-ble por nuestra identidad”o “400 locosque aún tienen memoria”. En ell, hiacampen 400 veterans no reconegutsde la Guerra de l’A-tlàntic Sud, popu-larment conegudacom la guerra de lesMalvines. El con-flicte de les illes estàben present en lamemòria de bonapart dels argentins.Encara quedenmoltes ferides ober-tes i el campamentdels veterans és unexemple de lesseqüeles que la Gue-rra va deixar al paísi als seus ciutadans.

Qualsevol perso-na que passegi perBuenos Aires es potaturar al campament, on els acampatssempre tenen a mà la informació queintenten difondre als quatre vents,expectants per fer conèixer la seva his-tòria. Un d’ells és Carlos Alberto Rosas,present a la Plaza de Mayo des de l’ini-ci de la reivindicació. Ara té 49 anys, idurant el transcurs del conflicte entenia 18. Com la majoria dels seus com-panys, el Carlos no va triar ser presenta la guerra, sinó li va tocar com a con-seqüència del servei militar obligato-ri. Un servei obligatori suspès però noderogat al 1994, cosa que permet quesigui posat en pràctica en cas de “gue-rra, crisi o emergència nacional”, segonsestipulin les autoritats estatals.

El campament està recolzat per unaentitat civil que rep el nom de Asocia-ción Civil de Veteranos de Guerra TOASPlaza de Mayo. La partícula TOAS fareferència a Teatre d’Operacions de l’A-tlàntic Sud, nom amb què es coneix lazona on es va desenvolupar la guerra,i precisament aquesta consideracióexplica el perquè de tot plegat. SegonsRosas, “per al Govern argentí la guerranomés va transcórrer a les illes i no alcontinent”. Així doncs, l’executiu delpaís ha mantingut al llarg dels anys elTOAS a la zona de l’oceà Atlàntic, a lesMalvines i a la resta d’illes on es va des-envolupar el conflicte. Precisament,tots els acampats estaven destinats aterra continental. La seva missió noera, en principi, entrar en combat, sinóvetllar per la seguretat dels aviadors,carregar de bombes els avions que ata-caven la flota britànica i estar alertaper si els britànics, tal i com es va espe-

cular al llarg de laguerra, decidienportar el conflic-te més enllà de lesIlles: “Jo mai vaigobrir foc, peròtenia ordres de fer-ho si veia qualse-vol cosa sospitosaa la zona que johavia de cobrir”,explica. “Tenianomés 18 anys irebia ordres en elmarc d’una dicta-dura militar. Quèpodia fer?”, esqueixa Rosas.

Segons la docu-mentació recolli-

da pels acampats, el TOAS continetales va establir des de Trelew fins aUshuaia, o el que és el mateix, a tota lameitat sud del litoral del país. Afirmenque en un principi el govern no els vareconèixer com a veterans per raonspressupostàries, en relació a la pensióvitalícia que els pertocaria, així com eldret a l’assistència sanitària, de treballi d’habitatge. Rosas assenyala el reco-neixement pròpiament dit com el puntmés important per a ell, més enllà deconsideracions econòmiques: “Evident-ment que m’aniria molt bé cobrar unapensió, però jo dono més importànciaal simple fet que es reconegui la veri-tat”.

L’ACCENT 24810 INTERNACIONAL DEL 2 AL 15 DE MAIG DE 2013

El campament dels veterde la Plaza de Mayo, demUns 400 veterans de la Guerra deles Malvines que no han estat reconeguts reclamen des delfebrer de 2008 els drets que elspertoquen per haver participaten el conflicte bèl!lic

A.M. BUENOS AIRES

La Guerra de l’Atlàntic Sud, popu-larment coneguda com la Guerrade les Malvines, va tenir com aprotagonistes Argentina i el Reg-ne Unit, que es van disputar lesilles de l’Atlàntic entre el 2 d’a-bril i el 14 de juny de 1982. El resul-tat final va ser la reocupació perpart britànica de les Malvines,juntament amb les illes Georgiasdel Sud, Sandwich del Sud i Orca-das del Sud. Tot i això, l’arxipè-lag és considerat territori de sobi-rania no definida per les NacionsUnides, encara que és administratpels britànics.

Final del règim argentíMés enllà de la lluita entre amb-dós països, el conflicte bèl·lic vaser un pols entre la dictadura mili-tar argentina, comandada alesho-

res pel tinent general LeopoldoGaltieri, i el govern de MargaretThatcher. Galtieri i la seva juntamilitar vane iniciar el conflicteper apel·lar al patriotisme i l’or-gull nacional. La jugada, però, nonomés no li va fer guanyar popu-laritat sinó que va suposar el finaldel règim. En canvi, al Regne Unitla victòria a les Malvines va seruna de les causes de la reelecció

de Thatcher al 1983.El conflicte de les l’Atlàntic

Sud va provocar la mort de 649militars argentins, 255 militarsbritànics i tres civils de les illes.La reivindicació dels 8.000 vete-rans no reconeguts només és unade les moltes ferides obertes queencara queden obertes per alsargentins, 31 anys després de la fide la guerra.

Un pols entre Tatcher ila dictadura militar

La dama de ferro, Margaret Thatcher, va morir el passat mes d’abril de 2013 a Londres

“El TOAS es refereix al Teatre d’ Operacions de

l’Atlàntic Sud, denominació amb laqual es coneix la zonaon es va fer la guerra”

Els veterans no reconeguts continuen amb la idea de no moure’s de la Plaza de Mayo. Ara en són 400, i s’organitzen per torns, de tal manera que sempre hi hagi diverses p

L’ACCENT 248 INTERNACIONAL 11DEL 2 AL 15 DE MAIG DE 2013

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Bar-celona // Assemblea Joves de Calafell-Cunit-Ate-

neu Sala de Baix // Ateneu Corberenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP VilafrancaSanta Maria 4. Vilafranca // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular Arrels Doctor Otero 11, Beniarrés //Ate-neu Popular Rocaus de Sallent Santa Llúcia// Ateneu Popular de l'Eixample Ptge. Conradí 3, Barcelona //Ateneu Popular la SèquiaManresa// Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. SantaTeresa, València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C. Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jau-me Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C. St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquer-da Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular La Traca C. Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C. Trinquet Vell15, baixos. Tarragona // Centre Social-Bar Terra Baró de Sant Petrilló 9. València // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú //Escola Valenciana C. Josep Grollo, València // GER Pi 25. Ribes // Ges Insurrecte Colomer, 11, 1r B. Torelló // L'Ocell Negre - Casald'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // Obra Cultural Balear // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la CorbellaMaldonado 46, baixos, València // SEPC-UV Baró St. Petrillo, 9 València // Societat Coral El Micalet, C. Guillem de Castro, València

LOCALS I COL!LECTIUS COL!LABORADORS

rans de guerra argentinsmpeus cinc anys després

“L’actual govern d’Argentina podria

estar incomplint la lleiinternacional de

conflictes armats de1982, segons diuendes del campamentTOAS de veterans”

Entre la indiferència delGovern i el suport militar A.M. BUENOS AIRES

El campament dels veterans es va aixe-car a la Plaza de Mayo al febrer de 2008.En els cinc anys que fa del seu naixe-ment, les relacions amb el govern argen-ti han anat canviant, però sempre ambuna mateixa tònica d’indiferència del’executiu respecte els acampats “Alprincipi la policia va voler fer-nos fora,però amb el nostre dia a dia vam demos-trar que no tenien motius per fer-ho”.L’acció dels acampats és totalment pací-fica i en cap moment al llarg d’aquesttemps han provocat incidents a la pla-ça ni als seus voltants. La perícia poli-cial per expulsar-los s’ha anat diluintamb els anys i, segons afirmen, el seudia a dia és tranquil.

Per altra banda, el president de l’as-sociació civil resultant del campament,Tulio Fraboschi, destaca que si bé elsveterans presents al campament són400, el total dels que van servir a lesbases continentals en són 8.000. Fra-boschi considera indignant el posicio-nament actual del govern argentí enversels soldats, tenint en compte el profitque en va treure l’exèrcit durant la Gue-rra: “Gràcies a la nostra feina va serpossible inutilitzar 22 naus britàni-ques”, afirma.

Reconeixement de l’exèrcitTot i això, la voluntat dels acampats dedialogar amb l’executiu continua viva,encara que des de l’inici de la protestaal 2008 Cristina Fernández de Kirch-ner mai els ha rebut al despatx presi-dencial, fet especialment preocupantsi tenim en compte que la distància quesepara el campament de la Casa Rosa-da no arriba als 100 metres.

Qui si que va reconèixer al 2012, laparticipació a la Guerra dels destinats

al continent va ser l’Estat Major Con-junt de les Forces Armades (EMCFA).L’estament militar va reconèixer la“participació directa” dels soldats alconflicte i va portar la petició al Minis-teri de Defensa, que la va avalar. Pos-teriorment, la reclamació va recaure amans del Ministeri d’Interior, que mésd’un any després encara no s’ha pro-nunciat, en consonància a la posturade la Presidenta Cristina Fernández.Això dóna com a resultat que molts vete-rans gaudeixen del reconeixement mili-tar, però no del polític, com en el casdel Carlos Rosas, que va rebre honorsde guerra per part de l’Aviació, on vadesenvolupar el servei militar obliga-tori durant el conflicte. Sempre portala medalla d’ “heroi nacional” penjadaal coll. Segons ell, una manera immi-llorable per demostrar a tothom que vaser present durant el conflicte de lesMalvines.

Segons el Campament TOAS Plazade Mayo, el govern argentí incompleixles lleis fonamentals internacionalsde conflictes armats vigents al 1982.La legislació contemporània al con-flicte separa la població en dos grups:combatents i civils. Segons aquestamàxima, es reafirmen en l’evidènciaque els soldats desplaçats al continenteren combatents independentmentdels diferents esforços bèl·lics que vandesenvolupar.

El no reconeixement dels veteransdóna lloc a situacions totalment incom-prensibles. Durant el transcurs de laGuerra els avions argentins s’enlaira-ven des de la part sud del continent,des d’on sortien per arribar a les Mal-vines. En un vol de reconeixement, 17soldats no destinats a les illes vanmorir. A pocs metres del campament,un simulacre de cementiri dotat de 17

creus recorda les persones que vanperdre la vida en aquests vols, unespersones que sí van ser reconegudescom a veteranes de guerra. “Això voldir que si jo també hagués mort, seriareconegut com a veterà?”, es pregun-ta Carlos Rosas. Els acampats tenenmolt presents els companys mortsl’any 1982, així com els que ho han fetdesprés, mentre esperaven el reconei-xement com a veterans. “Quants mortsmés hem d’esperar per què el Governreconegui la nostra situació?”, diuCarlos Rosas.

Suport polític i mediàticSi bé el recolzament institucional ésinexistent, el campament assoleix cadavegada més ressò a nivell social. Mit-jans de comunicació nacionals, sobre-tot els contraris als Kirchner encapça-lats pel Grupo Clarín, i estrangers ser-veixen d’altaveu per les seves deman-des. La seva activitat a les xarxes socialstambé serveix per arribar a tots elsracons, però el que continua fallant ésel suport polític: “Molts partits diuenrecolzar-nos, però a l’hora de la veritatningú dóna la cara per nosaltres”, diuCarlos Rosas. Sí que han rebut el suportexplícit d’associacions civils potents al’Argentina, com Las Madres de la Pla-za de Mayo, la Asamblea Permenentepor los Derechos Humanos o la LigaArgentina por los Derechos del Hom-bre, entre d’altres.

Però sens dubte, un dels suportsque més recels ha despertat a Cristi-na Fernández al llarg dels cinc anysque dura el campament ha estat el deFrancesc I, quan encara era conegutcom a Jorge Mario Bergoglio i era arque-bisbe de Buenos Aires. “Venia aquísovint i prenia mate amb nosaltres”,relata gràficament Rosas. La Catedral

Metropolitana de Buenos Aires estàsituada a l’altre extrem de la Plaza deMayo respecte a la Casa Rosada, i aques-ta confrontació no només és urbanís-tica, sinó també política. Com a arque-bisbe de Buenos Aires, Bergoglio vaser considerat per molts, fins i tot enocasions des de la mateixa Presidèn-cia, com l’oposició de facto al governargentí. Segons Rosas, “el seu suportens va fer més visibles i ens va ajudara avançar”. Ara, com a cap de l’Esglé-sia Catòlica a Roma, els acampats hanvist com es distanciava un dels suportsmés mediàtics dels que gaudien, peròno perden l’esperança que des del Vati-cà el seu recolzament es pugui mag-nificar.

D’ara en endavantEls veterans no reconeguts continuenamb la ferma idea de no moure’s dela Plaza de Mayo. Ara en són 400, is’organitzen per torns, de tal mane-ra que sempre hi hagi diverses perso-nes a la carpa, qualsevol dia de la set-mana a qualsevol hora. Des de la sevaorganització s’encarreguen de propor-cionar assessorament a qualsevol vete-rà no reconegut, així com de vetllarper la inclusió social d’aquells excom-batents que després del conflicte deles Malvines van quedar en risc d’ex-clusió social. Si bé el govern argentísembla decidit a no moure fitxa, elcampament de la Plaza de Mayo pre-tén seguir en peu fins que, almenys,Cristina Fernández o qualsevol altrecap d’estat que vingui els rebi al des-patx presidencial. Tulio Fraboschi con-clou de forma clara: “El campamentseguirà fins que se’ns retorni la iden-titat robada. Esperem una respostaabans que haguem de prendre mesu-res que no desitgem”.

L’executiu de Kirchner desatén les peticions dels acampats, però l’exèrcit i l’oposició se sumen a algunes demandes de reconeixement

persones a la carpa, qualsevol dia de la setmana a qualsevol hora

L’ACCENT 248DEL 2 AL 15 DE MAIG DE 201312 ECONOMIA

J. M. ARDIT SOLER BARCELONA

El passat 4 de març, els treballadorsde l’empresa Sagalés que cobreixenles línies 80, 81 , 82 i 83 del trans-port d’autobusos de Barcelona vaniniciar una vaga indefinida perdenunciar greus incompliments delconveni col·lectiu i l’acomiadamentd’un treballador de l’empresa. Aques-tes quatre línies fan el seu recorre-gut pel barri de Torre Baró, al dis-tricte de Nou Barris de Barcelona.L’empresa pública Transports Metro-politans de Barcelona (TMB) té subro-gada a l’empresa privada Sagalés elservei d’aquestes línies.

La vaga indefinida convocada ini-cialment per la secció sindical deCCOO responia a diversos incompli-ments del conveni per part de l’em-presa. D’una banda, no es respecta-va la normativa vigent de descan-sos entre jornades, els treballadorsdescansaven menys de 12 hores entrejornades, vulnerant així el mínimque estableix l’Estatut dels Treba-lladors, fet que suposava un risc tantper la salut dels treballadors comper la dels usuaris i usuàries. A més,els treballadors van passar de tenirjornada contínua a jornada parti-da, amb una ampliació injustifica-da de la jornada laboral. Una altramotiu de queixa era l’antiguitat delsvehicles, els quals tenen entre 8 i 12anys, fet que provoca contínues ava-ries, i el fet que l’empresa no assu-meixi la neteja dels vehicles, haventde ser assumida aquesta tasca pelspropis conductors. A tots aquestsmotius, se l’hi ha d’afegir l’acomia-dament d’un treballador mentre elsrepresentants sindicals estaven nego-ciant amb la direcció de l’empresa.

Abans de la convocatòria de vaga,i en els primers moments desprésdel inici del conflicte, tots el intentsper aconseguir que l’Ajuntament deBarcelona fes de mediador entre tre-balladors i empresa per evitar el con-flicte van ser infructuosos. El pri-mer Tinent d’Alcalde de la ciutat,Joaquim Forn, va declarar pública-ment que aquest era tema que“havien solucionar treballadors iempresa i que després TMB ja veu-ria què havia de fer”.

Aquesta lluita de Sagalés ha comp-tat des del primer moment amb elsuport del veïnat de Torre Baró, idiferents organitzacions i col·lec-tius de Nou Barris s’han implicat enla convocatòria de mobilitzacionsconjuntes de treballadors i veïnat.El passat 3 d’abril, 100 persones con-vocades per la Comissió Laboral deNou Barris van manifestar-se pels

carrers de Nou Barris sota la consig-na “En defensa de la feina, suportal bus de Nou Barris”. I el 19 d’abriluna manifestació de 300 personessortien de la plaça Roja de CiutatMeridiana i tallava durant dues horesquatre dels sis carrils de l’Avingu-da Meridiana, per reivindicar el com-pliment del conveni, la readmissiódel treballador acomiadat i que TMBassumís la gestió de les línies con-cedides a Sagalés.

Cal destacar que el barri de TorreBaró està a tocar de la muntanya deCollserola i està format per carrersamb pujades molt pronunciades, ila mitjana d’edat del veïnat que hiviu és força alta. Per tant, aquestconflicte causava una important dis-torsió en les necessitats de trans-port del veïnat. Tanmateix, la res-posta veïnal, un veritable exemplede solidaritat de classe, ha estat lade donar suport als treballadors deSagalés i la d’exigir la resolució delconflicte a qui l’havia provocat: ladirecció de l’empresa i els respon-sables polítics de TMB.

Val a dir que en el transcurs delconflicte els treballadors en vagavan denunciar que la secció sindi-cal de CCOO de Sagalés havia deci-dit retirar el suport a la vaga, dei-xant orfes de representació sindicala un col·lectiu de treballadors afi-liats a aquest sindicat en plena vagaindefinida.

En l’àmbit institucional, el pas-sat 11 de març una representació delstreballadors va assistir a l’Audièn-

cia Pública celebrada a la Seu delDistricte de Nou Barris per fer arri-bar la Regidora Irma Rognoni (CiU)les seves reivindicacions i expres-sar-li la necessitat que l’Ajuntamentabandonés el seu immobilisme iintervingués per cercar un acordsatisfactori que no allargués un con-

flicte que generaria molts proble-mes al veïnat de Torre Baró i moltpatiment als treballadors. Un repre-sentant de la CUP de Nou Barris tam-bé va intervenir per donar suport aals treballadors en lluita, tot emfa-sitzant que la inacció del governmunicipal era inadmissible i exigintel retorn a la gestió municipal de leslínies afectades.

En el terreny jurídic, els treba-lladors van interposar una denún-cia a Inspecció de Treball per l’ incom-pliment dels descansos legals de 12hores entre jornades . També vansol·licitar la mediació del Departa-ment de Treball de la Generalitatper l’incompliment de la normati-va de descansos de 12 hores entrejornades en el compliment del ser-veis mínims, els quals van pujar d’un40% a un 60% en hores punta i d’un20% a un 30% en la resta d’hores.

Després de mes i mig de vaga inde-finida i mobilitzacions veïnals, l’A-juntament movia fitxa i es reuniaamb representants els treballadorsi del veïnat de Torre Baró. D’aques-ta reunió, els representants muni-cipals es comprometien a mediarentre l’empresa i els treballadors, afer un seguiment de la concessió aSagalés de les línies 80, 81, 82 i 83 i

a realitzar, un cop acabat el conflic-te, un estudi per millorar el trans-port urbà a la zona de Torre Baró.

Finalment, el passat 26 d’abril idesprés de gairebé de dos mesos de

vaga indefinida, la direcció de Saga-lés va acceptar seure a negociar ambels representants dels treballadorsuna solució al conflicte. L’acord entreles parts recull algunes de les prin-cipals reivindicacions dels treballa-dors: es normalitzaran els descan-sos de 12 hores entre jornades i la

jornada serà contínua de 8 horesamb un descans de 30 minuts, i lescondicions salarials dels treballa-dors no es veuran retallades. Tan-mateix, l’acord amb també recullque l’empresa obre un període d’es-tudi fins a després de l’estiu per ava-luar si després d’aquest període esdespenja del conveni col·lectiu vigental·legant pèrdues econòmiques, pertant, resta per veure la durada quetindran els acords pactats. Un puntque els treballadors no han pogutresoldre és la inclusió del treballa-dor acomiadat en l’acord. La reso-lució sobre la seva readmissió, encas que judicialment es resolgui l’a-comiadament com a improcedent,dependrà de la voluntat de l’empre-sa, que podrà optar entre la read-missió o la indemnització.

Aquest conflicte ha tornat a posaren relleu les conseqüències que lapolítica de privatitzacions i subcon-tractacions dels serveis municipalsde Barcelona tenen tant pels treba-lladors i treballadores com pels usua-ris: precarització de les condicionsde treball i pitjor qualitat del ser-vei, a l’hora que també ha posat demanifest com les lluites laborals iveïnals poden anar plegades vers unobjectiu comú.

Els treballadors de Sagalésen vaga indefinida arribena un acord amb l’empresa

“El veïnat de Torre Baró ha

recolzat als afectatssota la consigna dedefensar la feina i

donar suport al bus de Nou Barris”

“Els empleats handenunciat l’ampliacióde jornada, la manca

de descansos i dehigiene, l’antiguitat

dels vehicles i un acomiadament”

Veïns i veïnes de Torre Baró han sortit al carrer per mostrar el seu suport a la plantilla de Sagalés i a un transport públic dig ne

Ho han aconsegueit després de d’haver-se dirigit a l’Ajuntament i d’interposaruna denúncia a Inspecció del Treball pels incompliments del conveni col!lectiu

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF. & ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col!laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

L’ACCENT 248 DEL 2 AL 15 DE MAIG DE 2013 ESPORT 13

RAFA ESCOBAR MANISES

El passat 30 d’abril es va fer públi-ca la sentència de la Operación Puer-to que jutjava la presumpta existèn-cia d’una xarxa de dopatge a granescala. La jutgessa Julia Patricia San-tamaría, en una sentència de 384folis, considerà culpable d’un delic-te contra la salut pública al doctorEufemiano Fuentes i com a còmpli-ce al seu col·laborador Ignacio Labar-ta.La sentència de la jutgessa San-tamaría sembla més que insuficientper condemnar a una trama de dopat-ge organitzat que nodria a un impor-tant nombre d’esportistes, segonspareix de diferents disciplines espor-tives, tot i que ha existit un graninterès judicial i mediàtic per limi-tar la xarxa de Fuentes al món delciclisme.

La sentència ha condemnat úni-cament al Doctor Fuentes i al seuajudant, exculpant, a la filla deldoctor, Andrea Fuentes, així comals directors esportius ciclistes Mano-lo Saiz i Vicente Belda.

Però potser el més sorprenent dela sentència no siga el reduït nom-bre de persones considerades culpa-bles, ni tampoc la suavitat de lespenes, amb inhabilitacions que úni-cament afecten a la medicina espor-tiva. El més sospitós, sense cap menade dubte, és el secretisme que haexistit al voltant de les bosses desang decomissades al doctor Fuen-tes. Els indicis trobats durant lainvestigació policial apunten a unamajor amplitud de la xarxa, la qualno es limitaria únicament al ciclis-me, sinó que afectaria a altres esportscom el tenis, l’atletisme i el futbol.

A sobre, segons s’apuntava desdels informes policials, existia lapossibilitat d’identificar a gran partdels receptors de les bosses de sangenriquida si es creuaven les dadesobtingudes a partir dels apunts i lacomptabilitat del doctor, les escol-tes telefòniques i les inicials mar-cades a les esmentades bosses.

Des d’un primer moment, la jut-gessa es va negar a seguir aquestalínia d’investigació malgrat la insis-tència de les acusacions en que esferen públiques les llistes de bene-ficiaris. De fet la jutgessa Santama-ria també s’ha negat a donar les bos-ses de sang a les diferents federa-cions i autoritats antidopatge queles han sol·licitades, entre elles l’A-gència Mundial Antidopatge, la Unió

Ciclista Internacional, el ComitèOlímpic italià i també la FederacióEspanyola de Ciclisme; al·legant lapreservació de la intimitat dels espor-tistes.

De fet la jutgessa, un cop hi hajauna sentència en ferm posterior alsrecursos, ha ordenat la destruccióde les bosses de sang, així com delmaterial informàtic decomissat aFuentes, el contingut del qual tam-poc ha transcendit ni durant la ins-trucció ni durant el judici.

Sembla un fet insòlit que la majortrama de dopatge en l’esport ques’ha destapat i investigat, acabe ambúnicament dues persones condem-nades a penes lleus, així com ambla destrucció de totes les proves d’unjudici que des de la seua instruccióha estat ple d’irregularitats.

La sentència i el previ obstruc-cionisme a investigacions que pre-tenien anar més enllà, llança unaombra de sospita sobre l’esport espan-yol que ens genera nombroses inte-rrogants. Les ridícules sentèncieshan segut dictades per a no enfadarals caps de turc? La destrucció deproves malgrat la insistència de dife-rents organismes internacionals perrevisar-les es deu als noms que aques-tes podien suggerir? Per què tantd’interès en circumscriure la xar-xa a l’àmbit exclusiu del ciclisme?Per què una atleta com Marta Domín-guez, el nom de la qual ha aparegutals sumaris de les operacions Puer-to i Galgo continua competint? Apa-reixia el nom de tenistes i futbolis-tes a la documentació de Fuentes?Quins foren els serveis prestats peldoctor al Real Madrid?

Ens temem però, que cap d’aques-tes interrogants es podran resoldreal cent per cent, l’esport espanyolha perdut una gran oportunitat deregenerar-se, no tant davant d’unaopinió pública interna, en moltscasos, imbuïda per una teoria de laconspiració contra els esportistesespanyols; sinó davant d’una opi-nió pública internacional que per-cep a l’Estat Espanyol com a còm-plice d’un dopatge que s’interpretacom a generalitzat.

La Operación Puerto és una mos-tra més (aquesta en el món de l’es-port) de que la marca Espanya tananomenada és precisament això,una manca de transparència políti-ca i judicial darrere de la qual s’a-maguen fundades sospites d’unacorrupció generalitzada.

R.E. MANISES

El passat dilluns 29 d’abril el pre-sident de la Generalitat de Cata-lunya, Artur Mas, obrí les portes auna futura alternança entre elsgrans premis de fórmula 1 de Mont-meló i el del circuit urbà de Valèn-cia. En unes declaracions quasisurrealistes, Mas definí el GP coma un esdeveniment que genera unagran atracció, reactiva l’economiai és capaç de generar ocupació. Iper si fóra poc afegí que la cursade Montmeló té a Catalunya unimpacte aproximat de 120 milionsd’euros.

Així i tot, malgrat aquesta visiótan triomfalista d’uns esdeveni-ments que reben importants injec-cions de diners públics, el que elpresident Mas deuria aclarir és comes reparteix aquest presumpteimpacte de 120 milions d’euros i

per què, malgrat aquest suposatmiracle econòmic que generen lescurses, els governs de València iCatalunya estan pactant una alter-nança.

Precisament en aquest sentit,en les mateixes declaracions , elpresident Mas ha obert la porta aun escenari d’alternança a pactaramb el president Fabra, tot això enel marc d’unes negociacions queno es volen posposar molt més enllàde la tardor. El que tots dos governsdisfressen amb paraules, és l’enor-me cost que per a les arques públi-ques tenen uns esdevenimentsesportius molt cars i el beneficidels quals no reverteix, en propor-ció a la inversió, en el conjunt dela societat.

Una qüestió que els dos governsautonòmics es cuiden molt de norepetir gaire és que paguen uns ele-vadíssims cànons per obtenir l’es-

pectacle, cànons que ronden elsvint milions d’euros.

A banda, els executius s’hand’encarregar del manteniment idel muntatge de la major part d’ins-tal·lacions, tot això mentre l’em-presari Bernie Ecclestone única-ment recull beneficis sense fer capmés despesa que portar el circ capenllà.

Cada cop menys públicAquesta inversió que abans es paga-va amb l’alt cost de les entrades,els darrers anys no s’ha pogut cobrira causa de la progressiva disminu-ció de públic i en conseqüència delspreus. Com que Ecclestone es negaa revisar els termes dels contrac-tes, els governs es veuen obligatsa pactar fórmules per minimitzarel cost d’un esdeveniment ruïnósper als poders públics i molt lucra-tiu per a uns pocs.

Un exemple del que significala marca Espanya a l’esport

Mas obre la porta a alternarla Fórmula 1 amb València

El doctor Eufemiano Fuentes (a la imatge, de cara) ha estat un dels pocs condemnats per la justícia espanyola en l’Operació Puerto

La sentència de l’Operació Puerto

L’ACCENT 248DEL 2 AL 15 DE MAIG DE 201314 CULTURA

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

Ara fa cinc anys es posava en fun-cionament la pàgina web espaifa-brica.cat, un portal que volia ser,en paraules dels mateixos impul-sors, “un espai de trobada i de

debat entre les esquerres rupturistes catala-nes, projectada al món i oberta a les propos-tes que des de qualsevol racó contribueixina teixir la xarxa de la resistència”. Poc apoc, aquest espai de trobada s'ha anat con-vertint en el projectat, aplegant més i méscol·laboradors i lectors, tant dels PaïsosCatalans com de fora, tot esdevenint l'einainformativa i formativa que es volia des delprincipi.

Avui, els responsables del projecte Espai-Fàbrica han decidit fer un pas endavantapostant per l'edició en paper d'un mono-gràfic que sota el títol de Perspectives espublicarà el proper juny. D'aquesta maneraes donaria el tret d'inici d'una publicacióde “pensament i anàlisi crítica per a l'ac-ció” de periodicitat anual que permetria

una reflexió més reposada de la que per-

meten espais com el web. Ara bé, per a que aquest projecte esde-

vingui realitat caldrà la col·laboració detothom qui cregui que val la pena unapublicació d'aquestes característiques. Ésper això que, amb l'objectiu d'aconseguirels 5.000 euros necessaris per començr, elsimpulsors han decidit buscar suport econò-mic a través de la plataforma de micro-mecenatges Verkami.

Per a ser fidels al seu propòsit, per aaquest primer número de Perspectives s’hafet una tria d'articulistes que responguin aldoble perfil de persones militants ambcapacitat de reflexió vinculats tant a l'es-querra independentista com als movimentssocials. La quinzena de persones que hicol·laboraran abordaran temàtiques diver-ses que van de l'anàlisi de la situació econò-mica -Ivan Gordillo del Seminari Taifa- aldel moviment feminista i l'alliberamentsexual -Maria Rodó i Silvia Alberich-, pas-sant pel tractament de les qüestions labo-rals -Josep Garganté i Jordi Martí- del terri-tori i l'habitatge -Ada Colau i Pau Llonch- ode la construcció nacional -Manel López.

Perspectives de lluita

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

El 13 de febrer de 1895, l'industrialfrancès de la fotografia LouisLumière patentava el cinematò-graf, un instrument que perfec-cionava i combinava la llanterna

màgica de Huygens, que permetia projectaruna imatge, amb la cronofotografia deMarey, és dir, l'obtenció d'imatges succes-sives en moviment. Un mes després s'ins-tal·lava enfront la porta de la seva fàbricai filmava La sortie des usines Lumière, laprimera pel·lícula. A la primera projecciópública organitzada al Salon Indien delGrand Café del Boulevard des Capucines deParís a finals d'any hi va assistir GeorgesMéliès, un il·lusionista que va quedar“bocabadat” amb l'espectacle i que, a partird'aquell moment, consagraria la seva vidaa provar de dur la màgia al cinema, unrecorregut fascinant i ple de dificultatsque podem resseguir de franc al CaixaFo-rum de Barcelona fins el 24 de juny.

La primera part de l'exposició comissa-riada per en Laurent Mannoni és la quecerca els orígens del suggerent imaginarid'en Méliès i que no són altres que totauna sèrie de ginys entre els quals s'hicompten les ombres xineses, el perfeccio-nament de la perspectiva pròpia del Renai-xement a través de caixes d'òptica o cam-bres obscures, la llanterna màgica, la fan-tasmagoria -espectacle lluminós i sonorinspirat en l'anomenat “romanticismenegre”-, els discs estroboscòpics, l'estereos-còpia -el cinema en 3D funciona avui sobreel mateix principi d'observar dos dibuixoslleugerament desplaçats a través de dueslents- o la fotografia del moviment. Aquestprimer àmbit expositiu és potser el mésatractiu perquè permet observar i com-prendre el funcionament de tots aquestsartefactes que, a banda de ser innovacionstecnològiques de primer ordre permetien,d'una manera o altra, noves representa-cions de la realitat.

Georges Méliès és el protagonista abso-lut de la segona part de l'exposició. Fasci-nat de ben petit amb les titelles s'inicià en

l'art de la prestidigitació de la mà de JohnMaskelyne i de David Devant durant unaestada que féu a Londres a partir de 1880.Un cop de retorn a París decidí dedicar-se ala màgia i, amb el suport econòmic de sonpare comprà el petit teatre del mag RobertHoudin, el seu mestre. I és en aquell petitteatre que Méliès anà configurant un uni-vers propi que seria el que, després d'assis-tir al passi de la pel·lícula d'en Lumière,transportaria al cel·luloide: la féerie, elgènere teatral basat en faules i històriesfantàstiques molt popular a l'època pren-gué amb ell una nova dimensió en incorpo-rar-li tots els trucs mecànics i òptics quel'havien fascinat.

Malgrat les dificultats per aconseguirun cinematògraf -els Lumière no volguerenvendre-li'n cap i va haver de recórrer a unestri similar fabricat a Londres-, quan el

va tenir a les mans s'hi dedicà de formaexclusiva. A diferència dels Lumière, tot ique començà filmant la realitat tal comraja, de seguida començà a posar-ne a pro-va els seus límits i el 1896 presentà ja Esca-motage d'une dame chez Robert-Houdin,on el seu mestre Houdin feia desaparèixeri aparèixer de nou una senyora. Durant untemps es va creure que tot el seu materialfílmic s'havia perdut però per fortuna aixòno va ser així i a l'exposició s'hi mostrauna àmplia selecció de la seva producció. Ales pel·lícules les acompanyen un bon gra-pat de dibuixos fets pel mateix Méliès queil·lustren episodis i personatges dels seusrelats, entre els què destaquen figures fan-tàstiques com les que apareixen a la popu-lar Le Voyage dans la Lune (1902), unapel·lícula que tingué un èxit extraordinarii que l'obligà a portar-ne un control perquè

als EUA començaren a escam-par-se'n còpies sense la sevaautorització -està tot inventat.També hi podem observar unamaqueta i fotografies de l'estu-di Montreuil, una casa de vidreque ideà i edificà amb el propò-sit que fos el plató on poderrodar pel·lícules com Le Voyagede Gulliver à Lilliput et chez lesgéants (1902) i que acabà enru-nat de resultes de la que foudenominada pels contempora-nis com a Gran Guerra.

Com que les desgràcies novenen mai soles, a l'ensorra-ment de l'estudi Montreuil s'hisumaren canvis en la indústriacinematogràfica -Méliès no vavoler transformar la sevaempresa artesanal en societatanònima i va anar perdent for-ça davant els primerencs gransestudis- i en els gustos delpúblic -el seu món fantàsticestava sent substituït pel realis-me poètic de Feuillade i pel nouritme imposat per en David W.Griffith- i la seva carrera s'es-

troncà fins el punt que hagué deposar-se a treballar a una botiga de jogui-nes del vestíbul de l'estació de Montpar-nasse on un periodista el reconegué atemps de poder-li fer un homenatge per laseva carrera. Ara farà un parell d'anystambé el director de cinema Martin Scorse-se volgué retre-li homenatge amb Hugo(2011), una pel·lícula que pren la forma dela faula i que resulta extremadament tòpi-ca i carrinclona i que, sens dubte, no li fajustícia.

Méliès: l'il·lusionista del cel·luloide

Fitxa tècnica:

Títol: George Méliès. La màgia del cinemaComissariat: Laurent MannoniSala: CaixaFòrum de BarcelonaData de finalització: 24 de juny

L’ACCENT 248 DEL 2 AL 15 DE MAIG DE 2013 CULTURA 15

Marc Pastor i Sanz VALÈNCIA

De la revolució digital, delscomuns o de la cultura lliuredarrerament se'n parla prou.L'extensió d'internet ha supo-sat un sotrac pel model domi-

nant de producció cultural, i com en totacrisi, els que formen part “d'allò que estàmorint” ho veuen com una amenaça,mentre que aquells que pertanyen a “allòque no acaba de nàixer”, hi veuen la sal-vació. Però la veritable dificultat per jut-jar-ho és segurament la manca d'autèn-tics professionals que prediquen amb l'e-xemple, si més no al món del còmic engeneral. No és el cas de Martín i Vaugh-man, els autors d'aquest còmic digital,que han decidit apostar per aquest noumodel de producció i distribució culturala la xarxa basat en el micropagament.

Així, han decidit crear la seva pròpiaeditorial anomenada "Panel Syndicate" idistribuir al seu web el còmic digital"The Private Eye", del qual per ara hi hadisponible el primer capítol. Allà el podeudescarregar en tres llengües, entre les quehi ha el català, així com en diversos for-mats. Per cert, cap d'els quals conté aquellcodi maligne per restringir els drets de leslectores conegut com a DRM. A canvi de laseva feina, els autors us demanen el preuque creieu convenient pagar sota el vostrecriteri, a partir de zero euros. La idea és quel'obra es done a conèixer i obtenir una basede lectors suficient per cobrir les despeses

econòmiques de la seva producció. El dibuix de Marcos Martín, sempre dins

un estil de còmic comercial americà, resultavisualment molt atractiu. A banda del fetque demostra tenir molt bona traça com anarrador gràfic. Això es demostra, perexemple, en el detall d'adaptar el format alpropi d'una pantalla d'ordinador o tauleta.Per la seva banda, el plantejament de la his-tòria tampoc no està gens malament. Estracta d'un guió de ciència ficció que remet

a certs problemes del món dels nostres dies.Actualment empreses com Facebook o Googleperò també els propis operadors d'internetemmagatzemen gran quantitat d'informaciópersonal sobre tots nosaltres, tant aquellsarxius que volem donar a conèixer als qua-tre vents com dades que remeten a secretsde tota mena que no voldríem que ningúconegués. Doncs bé, què passaria si "elnúvol" que conté tota aquesta informacióesclatés produint una revelació massiva de

secrets? Totes aquestes tecno-logies de la comunicació quefem servir es tornarien desobte hostils i l'anonimatseria el bé més preuat.

Gènere negreSi més no aquesta és la pre-missa que serveix de baseper plantejar una històriaque, d'altra banda, semblamoure's dins els paràmetresdel gènere negre. És a dir,amb misteri, protagonistadetectiu i tota la resta. Tam-poc no li busquem els trespeus al gat: el contingut ésde pur entreteniment, unterreny en que els autorssaben moure's. Ara bé, elque tracten de demostrar éstota una altra cosa: si la cul-tura lliure pot ser sostenibleeconòmicament. I en aquest

sentit haurien de tenir elnostre suport, en especial per voler pro-var-ho també en català.

Ressenya de la quinzena The Private Eye

Quan la tecnologia esdevé hostil

Lectures recomanades

Som com morosdins la boira?Joseba SarrionandiaPol·len edicions, 2013

Joseba Sarrionandia és probablement,amb el permís de Bernardo Atxaga,l'escriptor basc més popular als PaïsosCatalans. Però la seva popularitat no live dels lectors que ha acumulat

durant la seva carrera, sinó de la cançóque els Kortatu composaren per explicar lafuga de la presó en la qual ell participà. Ara,gràcies a Pol·len edicions, serà possible apro-par-nos a una de les seves monumentalsobres. A partir de la curiositat que li desper-tà el franciscà Pedro Hilario Sarrionandia,autor de la primera gramàtica de l'amazigh,Sarrionandia prova de reconstruir la sevavida, entendre el seu interès per aquestpoble nordafricà i, finalment, comprendre'nla seva llengua.

Plans de futur

Màrius SerraEdicions Proa, 2013

Guardonat amb el Premi Sant Jordi2012, Plans de futur explica unahistòria que malgrat les nombrosesdificultats que s'hi narren, des-prèn optimisme. Ferran Sunyer, el

seu protagonista, és un personatge real quenasqué al sí d'una família benestant figue-renca a principis del segle passat. Fins aquí,no hi ha res d'extraordinari. Però FerranSunyer patia tetraplègia, una malaltia que,contra tot pronòstic, no li impedí esdevenirun dels matemàtics més destacats del seutemps. Màrius Serra executa en aquest tre-ball segurament la seva millor obra, ambuna història captivadora i un estil àgil, ambsentit de l'humor i un vocabulari ric i pla-ner alhora.

Jo només il!luminola catalana terraValero SanmartíLes Males Herbes, 2013

Entre els interessos de Les Males Her-bes, aquesta jove editorial que comen-çà sent només una revista, hi ha lapublicació d'obres de culte mai traduï-des al català, la promoció de nous

talents autòctons i la reivindicació d'obresd'autors catalans que no encaixen en elscànons predominants actuals. Jo nomésil·lumino la catalana terra participa de lesdues últimes categories, perquè l'home que hiha darrera el nom de Valero Sanmartí és, pre-cisament, un nou talent autòcton fins aradedicat només al seu blog, i perquè el llibre quepresentem és absolutament irreverent, quebusca qüestionar amb idees i expressions passa-des de voltes totes les veritats del catalanismebenpensant.

CHAVS: La demonizaciónde la clase obreraOwen JonesCapitan Swing, 2012

La contribució d'Owen Jones a la revifa-lla del debat sobre la lluita de classesha estat fonamental en la Gran Bre-tanya hereva d’una Margaret Thatcherque va etzibar contra els drets socials

en general i la classe obrera en particular. Ambuna anàlisi rigorosa i agradablement visceralens explica com la construcció social de laimatge "chav" -quillos- és fruit d'una estratègiaracional de justificació d’un sistema irracional.Una estratègia del periodisme massiu i del neo-laborisme anglès, tots ells fills de classe mitja obenestant, que contribueix a la descripcióesbiaixada i descontextualitzada de la pobresa ila marginació, enfortint el discurs individua-lista de victimització en un entorn d’aberrantcompetència.

Fitxa tècnica:

Títol: The Private EyeAutors: Brian K. Vaughan, Marcos Martín i Muntsa VicenteEdició: Panel SyndicateAny: 2013

MONTSE VENTURÓS BERGA

El documental es presenta com unhomenatge a Josep de CalasançSerra, “Cala”. Quina va ser i ésactualment també, la importànciade la seva figura? Apropar-nos al Cala a través d’aquestdocumental ens ha permès conèixeri valorar molts aspectes de la seuapersonalitat i de la seua trajectòria.Un dels més important seguramentseria la constància i el compromís.I al mateix temps la capacitat de tro-bar en cada moment i en cada con-text l’eina més apropiada per a llui-tar. D’aquesta manera podem veu-re un objectiu molt clar en tota laseua trajectòria, des de la fundacióde Terra Lliure, fins la creació deRàdio Arrels i l’Escola Arrels, o lacolla castellera d’Aire nou de Baó.En tots aquests projectes hi ha unaidea clara, la de construir PaïsosCatalans i la de fer-ho amb projec-tes molt populars, vinculats al terri-tori i a les persones.

A més, el documental fa extensibleaquest homenatge a tota una gene-ració i al compromís adoptat ambl’alliberament dels Països Catalans...Exacte, vol ser un homenatge a lageneració militant dels 70, van posarels fonaments del que avui és l’es-querra independentista, o fins i totde l’independentisme. Se la van jugaren un moment de grans renúnciesamb posicionaments polítics queavui són plenament vigents, com haquedat demostrat amb l’esgotamentde l’autonomisme i de la Constitu-ció Espanyola.

Pensem que van posar els fona-ments de moltes de les coses que avuis’estan vivint al país. Això tambéhauria de servir-nos d’autocríticaals militants més joves, ja que lesaportacions polítiques de molts d’a-quests militants, amb tot el seu bagat-ge i perspectiva històrica, són unvalor que no hauríem de deixar per-dre.

Quins trets en destacaríeu, d’aques-ta generació i la seva lluita, en elnaixement i la conformació de l’independentisme contemporani? En primer lloc els plantejamentspolítics que formulen en plena tran-sició espanyola, renovant l’indepen-dentisme i fixant unes noves coor-denades que han seguit vigents finsals nostres dies: independència,socialisme i Països Catalans.

En segon lloc el compromís polí-tic i l’articulació de les organitza-cions necessàries per a arribar aaquests objectius, des del PSAN, elPSANp, IPC o Terra Lliure. Llegir elsdocuments d’aquestes organitzacionsi les reflexions dels seus militantssegueix tenint molt interès encaraavui.

I finalment dels símbols, la visióalhora de recuperar un espai com elFossar de les Moreres o el monu-

ment de Rafel Casanova. I, evident-ment, l’estelada roja com a bande-ra de lluita que sintetitza els objec-tius polítics de l’esquerra indepen-dentista.

Quina és la importància de la llui-ta per l’alliberament nacional en unmoment en què s’apostava ferma-ment per la via autonomista? La seua aposta va ser clara i ferma,sense aïllar-se de la mobilitzaciósocial que es vivia en cada moment,van crear i socialitzar un discursque va servir de llavor i que ha per-durat fins al dia d’avui. No havertriat el camí fàcil de fet, va ser unfactor clau per a que avui l’indepen-dentisme hagi esdevingut hegemò-nic.

Alhora, aquest discurs indepen-dentista el van vincular d’una mane-ra molt clara a les lluites obreres através de la pràctica, especialmenta indrets com el Baix Llobregat (Roca

de Gavà) i a Sant Andreu.

El documental ha estat impulsat perla “Comissió Homenatge a Cala”. Quèpretén aquesta comissió i quina ésla seva tasca darrera? La Comissió aglutina diferents orga-nitzacions i persones amb qui el Calava treballar per tal d’organitzar unhomenatge conjunt. L’eix centraldel projecte és el documental, uncop enllestit es prepararan dos actes

de presentació, un a Perpinyà i l’al-tre a Barcelona.

Pensem que és important fer unhomenatge a una persona com enCala i aprofitar per a fer una refle-xió sobre la història del nostre país.

Quan encara resten 24 dies per a aca-bar el micromecenatge, esteu ja aun 62 per cent del finançament neces-sari per a aconseguir el vostre prin-cipal objectiu . Com valoreu aques-ta bona acollida que ha tingut entre

el públic i els sumadors? Estem molt contents i sorpresos a lavegada, des del primer moment hiha hagut moltes persones disposa-des a col·laborar. És important queen les properes setmanes arribem alpressupost que ens vam proposar, ialhora fer una bona difusió per aque sobretot dins de l’esquerra inde-pendentista tothom conega una tra-jectòria militant i personal que deben segur ens aportarà moltes cosespositives.

L’ACCENT 248DEL 2 AL 15 DE MAIG DE 201316 CONTRAPORTADA

“Llavors de llibertat. Cala i la generació oblidada” és el títol que des de la Comis-sió d’Homenatge a Cala s’ha escollit per a iniciar un documental sobre la figurad’en Josep de Calassanç Serra i tota la seva generació. Una generació que als anys70, lluny de conformar-se amb promeses de llibertat i democràcia després de lamort del dictador, apostaren fermament per no renunciar a cap dels eixos de lesseves lluites. Així mateix, foren una generació d’idees clares i de compromís implí-cit pels Països Catalans. Com es reitera des de la presentació del projecte: Quanel crit unànime era el de "llibertat, amnistia i Estatut d'autonomia" una fornadade joves militants va fixar la vista en un horitzó més llunyà. Van dibuixar un noumapa de lluita amb uns punts cardinals clars: independència, socialisme, PaïsosCatalans. Crit que ha perdurat fins els nostres dies. El projecte de documental es presenta com un homenatge a tota aquesta gene-ració i pren com a fil conductor la vida d’en “Cala” per a exposar les llavors delquè coneixem com a independentisme contemporani. En aquesta ocasió, des del’ACCENT hem volgut parlar amb dos dels promotors d’aquesta iniciativa, en DavidAndreu i en Josep Sabaté.

ENTREVISTA

“La generació del Cala va posarla llavor d’un discurs que haperdurat fins avui en dia”

David Andreu i Josep Sabaté, de laComissió d’Homenatge al Cala

(Des)governIRENE JAUME BARCELONA

Fa gairebé 9 anys que visc a Bar-celona, però sóc de Mallorca. Entots els anys que duc aquí mai nohe tengut cap problema a l’horade comunicar-me amb la gent bar-celonina, i el fet d’haver-me impli-cat en diferents organitzacionsd’àmbit nacional m’ha fet conèi-xer persones d’arreu del país ambqui tampoc no he hagut de comu-nicar-me a través de signes, dibui-xos o senyals de fum. És una obvie-tat, ho sé. I precisament l’obvie-tat és la pedra a la sabata delgovern Bauzá.

Bauzá i companyia (i quan dic“companyia” vull dir tota l’alaespanyolista del PP, el CírculoBalear i diferents grupuscles nos-tàlgics de temps passats) se sen-ten amenaçats. I s’han de sentirmolt amenaçats per haver d’in-ventar-se un conflicte inexistent,una llengua nova (amb una Aca-demi i tot!) i gastar-se milers d’eu-ros per adaptar els llibres esco-lars. El Baléà ens sortirà car, sí.Però amb el que no han comptat,supòs que per la magnitud de laseva ignorància, és que la pobla-ció no és beneita. A Mallorca, qual-sevol persona que hagi pogut estu-diar, sabrà que el mallorquí és undialecte del català, encara que noel xerri mai. I ho sabrà perquè ésel que s’ensenya a les escoles i ins-tituts de les Illes. Això, és clar,posa dels nervis al govern del PP.I què fan els (des)governs del PP,en aquest cas, l’illenc, quan sesenten amenaçats? Fer un copdamunt la taula i posar en pràc-tica la dita de “Qui té la paella pelmànec, fa anar l’oli allà on vol”.

La paella és la seva majoriaabsoluta, mentre que a l’oli hi fre-geixen unes modificacions de lleio qualque decret. Aquí és on ence-ten la invenció del conflicte, peròquan un 87% de les famílies trienel català com a llengua d’escola-rització, vol dir que els qui noentenen la realitat lingüísticad’on (des)governen són Bauzá iBosch.

Estam (des)governades per un(des)govern que no escolta a nin-gú, tret dels seus amics abansesmentats. Un (des)govern quevol capolar la llengua, però tam-bé tot el que ella implica i gene-ra: integració, convivència, inter-culturalitat, aprenentatge, cul-tura, socialització... L’enorme fei-na que han estat fent i fan lesmonitores, mestres i professoresen l’àmbit educatiu per la immer-sió ha donat els seus fruits, peròsón uns fruits que aquest(des)govern vol podrits i tudats.Per això ataca a les arrels: l’esco-la i el seu model lingüístic.

Davant els pitjors atacs a lallengua de les darreres dècades aca nostra, cal desobeir les seveslleis i els seus decrets. Cal omplirels carrers de crits i omplir-nosla boca de la nostra llengua, per-què malgrat la vulguin escapça-da i dividida, l’hem de promou-re, difondre i estendre arreu delpaís. Han començat una batallaque tenen perduda: fem-los-hosaber amb contundència.

LA REMATADA