accent 236

Download Accent 236

Post on 12-Mar-2016

234 views

Category:

Documents

4 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Periodic popular dels Paisos Catalans, Numero 236. Del 18 al 31 d'octubre de 2012

TRANSCRIPT

  • DISTRIBUCI GRATUTA | PUBLICACI QUINZENAL DMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

    236DEL 18 AL 31 DOCTUBRE DE 2012Peridic popular dels Pasos Catalans

    La commemoraci de la Diada del 9 d'Octubre va reunir entrehuit i deu mil persones pels carrers de Valncia per reivin-dicar els drets socials i nacionals. Aquesta s una de les duesdiades nacionals que celebra el Pas Valenci, i, tot i que notan multitudinria com la del 25 d'Abril, enguany l'assis-tncia fou major que en ocasions anteriors.

    Per la seua banda, l'esquerra independentista va aprofi-

    tar la Diada per refermar el seu projecte social i nacional,sense eufries i amb pas ferm. I aix, com sol ser habitual,el seu bloc fou el ms gran de la manifestaci. Vora dos milpersones es manifestaren rere la pancarta "Contra les reta-llades socials i nacionals, independncia, socialisme, femi-nisme".

    >> Pasos Catalans 5

    JOSEP VILLARROYA PG. 2 // JOSEP GARGANT PG. 2 // LEX TEJEDOR PG. 2 // JOSEP BONNIN PG. 3 // XAVI SARRI PG.16

    Milers despanyolistes esmanifesten el 12oL'extrema dreta principatina, amb l'aval del sectorultra del PP, de Ciutadans i de PxC ha aconseguitmobilitzar 10.000 a Barcelona amb motiu del dia dela Hispanidad. >> Pasos Catalans 6

    Absoluci per als 4 deMallorcaGuillem Colom, Slvia Melero, David Pujol i Robert Cruz, cone-guts tamb com els quatre independentistes de Mallorca, hanestat absolts de tots els delictes dels quals se'ls acusava.

    >> Internacional 11

    Cita electoral al Pas BascEl diumenge 21 arriben les eleccions a la Comunitat Autno-ma Basca i, de la m de Bildu, sesper un sotrac importantal parlament de Vitria-Gasteiz; Iker B., periodista de Gara,ens indica algunes de les principals claus de la contesa elec-toral.

    >> Internacional 10

    SUM

    ARI

    El debat al s de la CUP sobre la participaci a les eleccions autonmiquesde la CAC ha finalitzat amb resultat afirmatiu a prendre-hi part. A favor, lamajor fortalesa de l'organitzaci desprs de les passades eleccions munici-pals i el bagatge acumulat als carrers per la lluita social els darrers tres anys,que ara es vol fer cristalitzar en aquesta candidatura. En contra, el risc deposar en entredit el procs de construcci nacional dels Pasos Catalans. Ientremig, una cursa contrarrellotge per aconseguir els avals que, per sorpre-sa, les autoritats electorals han imposat a les candidatures sense represen-taci parlamentria.

    Colmbia esten marxa A finals de setembre, una delegacide la comissi internacional del movi-ment poltic colombi Marcha Patri-tica ha visitat el nostre pas en el marcd'una gira per tota Europa. L'Accenthem pogut parlar amb Gloria Cuar-tas, defensora dels drets humans, iMauricio Ramos i Francisco Tolosa,membres de la comissi internacio-nal de la MP.

    >>Contraportada 16

    ENTREVISTA

    >>Editorial + Pasos Catalans 4

    El 9 dOctubre aplegamilers de persones

    Arran conclou el procsdunitatCelebrada a les Terres de lEbreaquest passat cap de setmana, lasegona part de lAssemblea Nacio-nal Constituent dArran que vahaver de ser partida en dues partsper motius tcnics- ha esdevingutel darrer pas del procs de conflun-cia iniciat fa prop de quatre anysper Maulets i la CAJEI.

    Queda, aix, totalment consoli-dat el nou projecte juvenil de lEs-querra Independentista al qual shiha sumat ms duna desena das-semblees locals durant aquest tempsdonant com a resultat Arran.

    >>Pgina 6

  • Vivim temps difcils i tot indica que encaraho seran ms. Fins a un punt que el graudempobriment en qu acabar la gran majo-ria de la societat catalana s tot un misteri.I encara ho s ms saber com hi respondr.

    De totes maneres, i fent una mirada pano-rmica sobre lesquerra poltica, sindical ocom li vulguem dir, el que cada cop semblams clar s que no sest a laltura de les cir-cumstancies que estem vivint. Com diriaManuel de Pedrolo, organitzacions polti-ques, sindicals i socials que el sistema mar-gina o que sautomarginen voluntriamentper no fer-se cmplices dunes institucions,duna organitzaci social que condemnen icontra la qual combaten. O, amb ms preci-si: contra la qual es pensen que combatenquan, de fet, shi enfronten amb alguns con-formismes que, parcialment, les situen enca-ra dintre de lordre establert.

    Aquesta situaci datac cru i directe de leselits poltiques i econmiques contra les con-dicions de vida i de feina del poble est fentque, enfront dels partits i sindicats del poder,la resposta de les organitzacions alternati-ves estigui sent, com a mnim, dispar i enocasions descoratjadora.

    No parlem dunes sigles amunt i unes altresavall, sin de situacions en qu shauria da-nimar a donar un cop de m en aquesta oaquella mobilitzaci i ens trobem que es fatot el contrari, en nom de majories que enca-ra no estan disposades a moures.

    El cercle vicis est, llavors, creat. La gentno es mou, per tant les organitzacions alter-natives no es mouen i daquesta manera esconfirma que la gent no es mou. Pitjor enca-ra, sintenta que el que sorganitza fora da-questa lgica surti el pitjor possible. Aix esveu que es tenia ra, encara que thagin fotutlEnsenyament Pblic, la feina al Servei dO-cupaci de Catalunya o el conveni que teniessignat al Transport Pblic, per tractar enaquests exemples del camp laboral-sindical.Encara que en el camp poltic shi dna unpa similar.

    Tampoc s que aquests alternatius con-servadors hagin inventat res de nou, s elque porten fent tota la vida els partits i sin-dicats del poder. Duna manera breu: desmo-bilitzar la gent en nom que la cosa est moltb o molt malament, dacord amb el momenthistric, i que no es pot fer res ms que par-ticipar a les institucions o realitzar teatrede carrer.

    El problemtic de tot plegat arriba quandes de la seva postura es vol seguir mante-nint una imatge de posicionaments confron-

    tatius amb els poders pblics o privats, quansha caigut en un possibilisme a la baixa enuns moments en qu en la gran majoria decasos no implica cap privilegi per a ells, anstot el contrari. Manca una autocrtica since-ra per assumir que es desmobilitza ms quees mobilitza. Es viu del que sha fet en el pas-sat, mentre que lactitud present s dunainjustificada passivitat i precauci. Diuenque la cautela s important si la guerra sentre iguals, per mai hem estat entre iguals,per tant sobra cautela i falta atreviment iacci.

    Daquesta manera, i sembla que aix cadacop anir a ms, els nostres referents de finsavui a poc a poc es poden anar desmuntantper lactivitat que noves persones i organit-zacions estan fent als seus sectors, despu-llant un rei o reina que va nua des de ja fatemps.

    Que cadasc en tregui les conclusionscorresponents, per que professors i profes-sores, funcionaries o en precari, organitzinuna vaga en contra de la voluntat del sindi-cat majoritari i alternatiu densenyament,

    que treballadors i treballadores, laboral, inte-rines o funcionaries del SOC sorganitzin enAssemblea atesa la passivitat del sindicattamb anomenat alternatiu i que, un exem-ple ms, es munti una nova secci sindical aAutobusos de TMB perqu els sindicats com-batius signen la retallada de la Direcci voldir que alguna cosa ben fotuda est passant.I, a ms a ms, quan en aquests tres casos, idubto que siguin els nics, els sindicats com-batius i alternatius van junts de la m ambCCOO i UGT en aquestes histriques gestes.

    Ning no hauria doblidar que si mentei-xes a la gent, a la llarga palmes, perqu hoacaben descobrint i ja no tens cap credibili-tat. bviament aix no significa que lorga-nitzaci desaparegui, que es perdin allibe-rats sindicals o altres assumptes de patrio-tisme organitzatiu, sin que perds la guspi-ra de canviar lestat de les coses i tacabesescarxofant en un conservadorisme que sem-pre havies criticat.

    *Josep Gargant s militant a la COS dautobusos de TMB i a la CUP de Barcelona

    LACCENT 236DEL 18 AL 31 DOCTUBRE DE 201202 OPINI

    Bon vent i barca nova?JOSEP VILLARROYA VALNCIA

    De sobte, s'han generat expectatives: les qua-tre provncies al nord del Snia proclamaranla independncia. Sembla que ara va de deb,que s el moment histric i que no poden per-dre aquest tren...

    Parle del Principat, perqu el Pas Valenci,les Illes, la franja de Ponent i la Catalunya Nord,no hi comptem i estem condemnades a viureaquest fet com a espectadores. De fet, no es plan-teja ni com a possibilitat que, en el supsit d'unreferndum, es reclame la independncia detots els Pasos Catalans. Se'ns diu que es tractade ritmes diferents, que les realitats de cadas-cun dels territoris no sn les mateixes, com sitot el territori principat fos homogeni, com sia l'rea metropolitana de Barcelona, les comar-ques de Girona, les de Lleida o les terres de l'E-bre no hi haguera ritmes diferents o realitatsben diverses.

    Supose que no t gaire transcendncia dei-xar de banda en aquest procs les terres on vannixer escriptors que han enriquit la literatu-ra catalana, com Joanot Martorell, Ramon Llull,Ausis Marc, Joan-Llus Llus, Jess Moncada,Vicent Andrs Estells, Joan Fuster, Antoni M.Alcover o Lloren Villalonga. No deu ser gairerellevant haver de pair l'aband a la seua sortde les ciutats i viles on van crixer cantantscom Ovidi Montllor, Raimon, Pascal Comeladeo Maria del Mar Bonet. Imagine que deu serinsignificant la prdua de les comarques on hiha festes que han fet ms universal la culturacatalana, com el Misteri d'Elx, la Muixerangad'Algemes o el cant de la Sibilla de Palma.Per, tot i que aix deu generar contradiccions,supose que -com es deia recentment en un altrearticle-, nosaltres, els i les de la perifria, somprescindibles, i que noms som catalanes quaninteressa, quan conv.

    Qu voleu que us diga? No entenc que lamajoria de les organitzacions poltiques delPrincipat reclamen noms una part del terri-tori. Ho trobe poc intelligent... Devem ser unrara avis, l'nic pas del mn que no reclam