accent 234

16
DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT 234 DEL 20 DE SETEMBRE AL 3 D’OCTUBRE DE 2012 Periòdic popular dels Països Catalans L’Estelle és un veler de la III Flotilla de la Llibertat que viatja rumb a Gaza amb l’objectiu de trencar el bloqueig al qual està sotmesa des de fa cinc anys. Un bloqueig que limita l’entrada de material fonamen- tal per al desenvolupament d’una vida en condicions de normalitat i que sotmet el poble palestí a una situa- ció d’injustícia, de setge, de pobresa... La flotilla ha passat pels Països Catalans i ha fet escala a Alacant i a Barcelona. >> Països Catalans 4 RAMON USALLPÀG. 2 // A. SILVESTRE PÀG. 3 // ISA GARNIKA PÀG.16 Incidents durant l’inici de curs a l’UJI La visita del president de la Generalitat valenciana a la UJI es va saldar amb un detingut al calaboç i diversos identifi- cats. La protesta ha encetat un curs que es preveu calent. >> Països Catalans 6 Paraula, paper, tisora Roger Ignasi Jorro ha estat dos anys empresonat a Irlanda del Nord. Un cop en llibertat i tornat a casa ens conta en prime- ra persona la seua visió dels esdeveniments alhora que refle- xiona sobre la situació en què es troba aquest cantó irlandés. >> Internacional 11 Mobilitzacions en la sanitat i l’ensenyament La tardor ens porta una setmana europea de lluita per la sanitat pública, alhora que els i les treballadores de l’ensen- yament ja han començat les mobilitzacions. >> Economia 12 SUMARI La gran manifestació de Barce- lona ha obert noves perspecti- ves per a l’independentisme alhora que ha situat el debat polític en nous paràmetres.Però si els agents són els mateixos que fa 30 anys, poden ser dife- rents els resultats? “Parlem de tot allò que ens agrada i també del que ens molesta” Atupa acaba de presentar Quatriba- rap, el seu primer treball. Barrejant diversos estils musicals amb el rap i acompanyats d’ unes lletres fresques han sigut una de les sorpreses musi- cals estiuenques. Xerrem amb ells de tot plegat. >>Contraportada 16 ENTREVISTA >>Països Catalans 4 i 5 La III Flotilla de la Llibertat navega rumb a Gaza per aigües catalanes Nou revés als okupes de Gal·les i Anglaterra L’especulació immobiliària a Anglate- rra i Gal·les no va escapar tampoc a les repercussions de la recessió econòmica iniciada el 2008. No obstant això, tot i que l’habitatge havia pràcticament tri- plicat el seu preu des del 1998 i que patí un lleu descens durant els dos anys següents a la crisi, la tendència a l’al- ça dels preus va recuperar-se a partir del 2010. A dia d’avui, el preu de l’ha- bitatge se situa molt proper a les xifres que ostentava el 2008, encapçalant amb més de 15.000 euros el m2 la Unió Euro- pea. És en aquest context que el govern encapçalat per David Cameron ha apro- vat una reforma legal que converteix l’okupació d’edificis residencials en delicte, estenent-se així aquesta situa- ció a tota la Gran Bretanya. >>Internacional 11

Upload: laccent-periodic-popular-dels-paisos-catalans

Post on 16-Mar-2016

264 views

Category:

Documents


9 download

DESCRIPTION

Periòdic popular dels Països Catalans. Número 234, del 20 de setembre al 3 d'octubre de 2012.

TRANSCRIPT

Page 1: Accent 234

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

234DEL 20 DE SETEMBRE AL 3 D’OCTUBRE DE 2012Periòdic popular dels Països Catalans

L’Estelle és un veler de la III Flotilla de la Llibertatque viatja rumb a Gaza amb l’objectiu de trencar elbloqueig al qual està sotmesa des de fa cinc anys. Unbloqueig que limita l’entrada de material fonamen-tal per al desenvolupament d’una vida en condicions

de normalitat i que sotmet el poble palestí a una situa-ció d’injustícia, de setge, de pobresa... La flotilla hapassat pels Països Catalans i ha fet escala a Alacant ia Barcelona.

>> Països Catalans 4

RAMON USALLPÀG. 2 // A. SILVESTRE PÀG. 3 // ISA GARNIKA PÀG.16

Incidents durant l’inici de curs a l’UJILa visita del president de la Generalitat valenciana a la UJIes va saldar amb un detingut al calaboç i diversos identifi-cats. La protesta ha encetat un curs que es preveu calent.

>> Països Catalans 6

Paraula, paper, tisoraRoger Ignasi Jorro ha estat dos anys empresonat a Irlanda delNord. Un cop en llibertat i tornat a casa ens conta en prime-ra persona la seua visió dels esdeveniments alhora que refle-xiona sobre la situació en què es troba aquest cantó irlandés.

>> Internacional 11

Mobilitzacions en la sanitati l’ensenyamentLa tardor ens porta una setmana europea de lluita per lasanitat pública, alhora que els i les treballadores de l’ensen-yament ja han començat les mobilitzacions.

>> Economia 12

SUM

ARI

La gran manifestació de Barce-lona ha obert noves perspecti-ves per a l’independentismealhora que ha situat el debatpolític en nous paràmetres. Peròsi els agents són els mateixosque fa 30 anys, poden ser dife-rents els resultats?

“Parlem de totallò que ensagrada i tambédel que ensmolesta” Atupa acaba de presentar Quatriba-rap, el seu primer treball. Barrejantdiversos estils musicals amb el rap iacompanyats d’ unes lletres fresqueshan sigut una de les sorpreses musi-cals estiuenques. Xerrem amb ells detot plegat.

>>Contraportada 16

ENTREVISTA

>>Països Catalans 4 i 5

La III Flotilla de la Llibertat navegarumb a Gaza per aigües catalanes

Nou revésals okupesde Gal·les iAnglaterraL’especulació immobiliària a Anglate-rra i Gal·les no va escapar tampoc a lesrepercussions de la recessió econòmicainiciada el 2008. No obstant això, tot ique l’habitatge havia pràcticament tri-plicat el seu preu des del 1998 i que patíun lleu descens durant els dos anyssegüents a la crisi, la tendència a l’al-ça dels preus va recuperar-se a partirdel 2010. A dia d’avui, el preu de l’ha-bitatge se situa molt proper a les xifresque ostentava el 2008, encapçalant ambmés de 15.000 euros el m2 la Unió Euro-pea. És en aquest context que el governencapçalat per David Cameron ha apro-vat una reforma legal que converteixl’okupació d’edificis residencials endelicte, estenent-se així aquesta situa-ció a tota la Gran Bretanya.

>>Internacional 11

Page 2: Accent 234

A aquestes alçades, alguns comen-cem a pensar que les coses ja no res-ponen a simples casualitats.L'últimcapítol l'hem tingut aquesta darre-ra setmana d'agost, quan ens alçà-vem amb un parell de titulars depremsa si més no inquietants. Elprimer el reproduïa el diari digitalVilaweb, a la seua edició del 23 d'a-gost: "Els independentistes valen-cians estudien una candidatura con-junta". Al inte-rior de la notíciaJosep Guia, diri-gent del PSAN, imembre de lacoordinadora dela coalició Soli-daritat Catalanaper la Indepen-dendència-PSAN, feia unesdeclaracions aun acte organit-zat a la Univer-sitat Catalanad'Estiu, per Soli-daritat-PSAN,ERPV i l'MDT, aPrada, on mani-festava que ahores d'ara, unasèrie d'organitzacions independen-tistes i amb presència al País Valen-cià (la seua coalició amb la restad'organitzacions convocants de l'ac-te) havien iniciat una campanya

centrada en la reivindicació de lafigura de Joan Fuster que estavaservint per "generar complicitatsentre ells i que en un futur podrientraduir-se en una opció electoralpels valencians que volen votar inde-pendentisme". Dos dies després, quicomplementava la notícia era elperiòdic Levante-EMV. En aquestaocasió però, les declaracions les feiaAgustí Cerdà, la cara més visible al

País Valenciàd'EsquerraRepublicana,qui hauria acla-rit que les reu-nions entre lesquatre forma-cions "progres-sen adequada-ment" en la con-secució de lasuposada l'alian-ça electoral.

Val a dir, enprimer lloc, queen això d'arti-cles periodísticsels independen-tistes ja estemacostumats apatir manipula-

cions, per la qual cosa, vaig prefe-rir esperar uns dies per saber sialgunes de les organitzacions esmen-tades feien algun tipus de desmen-tit sobre un tema que sembla tantdelicat. Després d'un parell de diesl'única puntualització vingué d'u-na de les organitzacions implica-des i que era, justament, de la qualno es reproduïen declaracions decap tipus: l'MDT. En el seu comuni-cat oficial, publicat al seu web nacio-nal i reproduït al portalLlibertat.cat, el Moviment de Defen-sa de la Terra, que és l'única de lesquatre organitzacions que té vin-cles de treball reals amb el conjuntde l'Esquerra Independentista,almenys al País Valencià, es veiaforçada a expressar quins eren elsseus objectius i línies de treballactuals. Malauradament, aquestintent d'aclariment no només noha dissipat els dubtes sinó que, total contrari, ha contribuït a tensarencara més el nus. Perquè la refe-rida nota de premsa, almenys almeu parer, no només no desmen-teix ni el que tant Josep Guia va

anunciar a l'acte de Prada, ni eltampoc, suposadament, va dir Agus-tí Cerdà i que reprodueix el Levan-te, sinó que es podria interpretarque ho confirma, encara que ho façad'una manera indirecta.En la seuanota, l'MDT diu, i reproduïsc tex-tualment que: "les seves prioritatsal País Valencià passen tant pel des-plegament de la Unitat Popular i,per tant, de la CUP, com pel treballconjunt ambaltres forcesindependentis-tes en l'espai queanomenem de laRuptura Demo-cràtica per laindependència".Sobre la suposa-da aliança elec-toral, l'únicamanifestació quefa aquesta orga-nització és que"avui en dia enstrobem en unescenari en quèel que cal és con-tinuar treballantunitàriamenttant en el plasocial com a nivell polític per tald'incrementar la capacitat de mobi-lització del nostre poble contra lespolítiques capitalistes, autonomis-tes i espanyolitzadores". Personal-ment estic absolutament d'acordamb aquesta última afirmació, elproblema que hi veig és que en elcontext polític generat per les decla-racions de Guia i Cerdà, que evi-dentment van incomodar l'altraorganització i que van forçar lapublicació de la nota aclaridora, elfet de no desmentir-les amb rotun-ditat el que fa l'MDT és reconèixer-les. Potser és massa pressuposar,però o bé les quatre organitzacionsque participen de la campanya"Nosaltres els fusterians" no s'hanposat d'acord en el què, el com i elquan han d'anunciar els seus plansfuturs o ací hi ha algú que omet lesseues veritables intencions.

Per referir-se a aquesta contem-porització en les accions, les decla-racions, el com i el quan, existeixuna paraula, tactisme. I aquest ter-me no l'utilitze en un sentit pejo-ratiu. El tactisme és una fenome-

nal ferramenta revolucionària, jaque pretén, amb els propis movi-ments, forçar aquells que ens envol-ten que canvien d'ubicació. El queem costa més digerir és sobre quies pretén exercir aquest tactisme.Alguns podem assumir que aques-tes maniobres recaiguen sobre lesnostres pròpies organitzacions. Enel cas de la meua, Endavant, aques-ta va refusar la proposta de parti-

cipació delsactes de la cam-panya de "Nosal-tres els fuste-rians", quanvam veure cla-rament que ladita campanya,el que realmentpretenia era unintent d'encetaruna via de tre-ball conjunt queforçara a això, apresentar-se aunes eleccions.Els nostresobjectius erenuns altres, i pas-saven inexora-blement per

l'impuls de la Unitat Popular, peròdes d'uns altres paràmetres i ambuna altres actors, i que pareix quesón diferents als de l'MDT. Per aquestmotiu declinarem l'oferiment. Comdeia, el que em costa més digerir ésque aquest tactisme, el de fer unescoses i no desmentir-ne altres, pugaplanar sobre el conjunt de l'Esque-rra Independentista, més enllà d'En-davant i que a més està en unmoment de debat intern, tant anivell nacional com local.Des delpunt de vista nacional, i ací no m'a-llargaré, el fet que una part de l'Es-querra Independentista, l'MDT, esprodigue en delicats actes conjuntsamb altres actors polítics que estanal marge de les dinàmiques de cons-trucció de l'Esquerra Independen-tista, com són ERC-ERPV i Solidari-tat Catalana per la Independència,és evident que a hores d'ara afebleixun dels principals projectes de l'EIcom és la CUP. Amb uns debats enca-ra pendents com els de la concu-rrència a les pròximes eleccionsautonòmiques, i altres més latentscom el de la participació a dins l'As-

L’ACCENT 234DEL 20 DE SETEMBRE AL 3 D’OCTUBRE DE 201202 OPINIÓ

Dotze de setembreRAMON USALL LLEIDA

Hi ha qui cita com un dels trets que con-figuren el caràcter català que som pocamics dels estirabots innecessaris i quesom proclius a anar per feina, fins i toten les circumstàncies més difícils i adver-ses. Quan se’ls qüestiona aquesta carac-terística, que ens presenta més aviatcom a mesells, acostumen a exemplifi-car-la amb el que succeí a Barcelona eldotze de setembre de 1714. Expliquenque l’endemà de la conquesta per partde les tropes borbòniques, la ciutat esposà a treballar, no amb normalitat, perquè ni aquests argumentadors s’atre-veixen a parlar de normalitat en aque-lles circumstàncies de repressió extre-ma, però sí amb afany d’oblidar pati-ments i tirar endavant malgrat fer-hoen un context extremadament hostil.No és cert que aquesta resposta fos unà-nime, ja que foren molts els que clan-destinament continuaren amb la resis-tència, en valgui com a exemple el delgeneral Moragues, però sí que ha ser-vit d’argumentari per presentar-nos,sovint interessadament, com un pobleque no crida quan no toca i que sempreva per feina.

Aquesta reflexió al voltant del diadesprés de la caiguda de Barcelona ensporta a fer-ne una altra de molt perti-nent: què passarà l’endemà? L’endemàde què, us direu. De la independència,certament, però també l’endemà d’unaltre Onze de Setembre històric, el d’en-guany.

Sembla un tòpic afirmar que ja resno serà igual, però és que mai s’haviavist una riuada de gent com aquestamarxant sobre Barcelona per reivindi-car de forma tan clara la independèn-cia del país. No el pacte fiscal o estruc-tures d’estat, no, un estat català, ras icurt. És clar, com que molts ens hanpenjat l’etiqueta de treballadors i pocavesats als crits innecessaris, ara hande pensar que la riuada de l’Onze no vaser deguda a un cop de calor propi del’època sinó que respon a qüestionsestructurals de difícil solució, o de solu-ció molt fàcil, tot depèn de com es miri.

En tot cas, el que sembla clar és quea partir del dotze de setembre vivim enun altre escenari. La independència (sí,ho sé, una independència que no és com-pleta, ni territorialment ni econòmica-ment, i feina nostra serà que ho sigui)ha deixat de ser una utopia únicamentviable al cor d’uns quants, molts, romàn-tics per passar a ser una hipòtesi plau-sible per gent provinent d’àmbits socialsi polítics que fins ara ni tan sols gosa-ven plantejar-la, ni aquí, ni allí.

Aquesta situació redobla la nostraresponsabilitat, ja no es tracta nomésd’estendre el projecte de l’esquerra inde-pendentista, sinó de treballar per cons-truir la independència, aquí, ara. Pot-ser així aconseguirem que els llibresd’història dels futurs Països Catalansindependents recordin que el dotze desetembre de 1714 molts vam anar a tre-ballar, sí, però que un altre dotze desetembre, el de 2012, molts també vamfer-ho, però no a treballar per guanyar-nos el pa, sinó a treballar per guanyarla nostra independència, un repte for-ça més il·lusionant. Som-hi, doncs!

PUNT DE MIRA

“Malauradament,aquest intent d'acla-riment no només noha dissipat els dub-tes sinó que, tot alcontrari, ha contri-

buït a tensar encaramés el nus”

De tactismes i notes de premsa

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans. Redacció València: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València Redacció Barcelona: Carrer Tordera34 baixos, 08012 Barcelona Adreça electrònica:[email protected] Subscripcions: 646 98 16 97 Dis-tribució: 615 54 47 15 Publicitat: 616 07 33 28. Con-sell de Redacció. Coordinació general: Laia Altarri-ba, Andreu Ginés i Abel Caldera. Països Catalans:Cesc Blanco, Abel Caldera (coords.), Joan Ballester,Guillem Colom, Pep Giner, Andrés González. Opinió:Joan Teran (coord.). Economia: Àlex Tisminetzky(coord.). Internacional: Laia Altarriba, Manel López(coords.). Cultura: Josep Maria Soler, Pau Tobar(coords.), Joan Sebastià Colomer, Borja Català.Ciènciai Tecnologia: Martí C. , Almudena Gregori, Àlex Gar-cia Esports: Rafael Escobar. Correcció: Mercè Mau-ri. Edició gràfica: Andreu Ginés. Coordinació gràfi-ca: Oriol Clavera. Distribució: Xavier Gispert. Hancol·laborat en aquest número: A. Silvestre, Isa Gar-nika, Ramon Usall

Número 234 Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels arti-cles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

“Els nostres objec-tius eren uns altres, i

passaven inexora-blement per l'impulsde la Unitat Popular,però des d'uns altres

paràmetres i ambuna altres actors”

COL·LABORACIÓ A. SILVESTRE*

>>continua a la pàgina següent

Page 3: Accent 234

L’ACCENT 234 OPINIÓ 03

En aquests dies d'agitació independentista al

Principat, entre l'entusiasme general i la sensa-

ció que la Història s'accelerava, també hi ha hagut

la voluntat de destil·lar des de determinats think

tanks un discurs sobiranista darrera del qual es

pretén endossar un projecte polític de manteni-

ment del status quo. Podríem dedicar aquesta

editorial a celebrar l'esclat independentista, a

commemorar els qui s'han quedat pel camí i, en

definitiva, a posar per escrit l'alegria que ens com-

porta veure com una ingent massa social va assu-

mint els postulats independentistes que no fa

tant predicàvem quasi en solitari. Ara bé, la nos-

tra responsabilitat creiem que ha de ser la d'anar

una passa més endavant i assenyalar les trampes

dialèctiques d'aquells mandarins lampedusians

que després de 30 anys gestionant i menjant de

les engrunes de l'autonomisme ara volen capita-

nejar el procés que s'enceta per a no perdre la

seva posició privilegiada.

D'una banda, ha aparegut el nou concepte d'es-

tat propi, que, cal dir-ho, no és sinònim d'inde-

pendència. El propi pare ideològic de l'invent,

Ferran Mascarell, el definia com la necessitat de

Catalunya de tenir estructures d'estat pròpies, és

a dir, que les pogués usar en el seu favor. Això,

però, no impedia que algunes d'aquestes estruc-

tures fossin compartides. És a dir, que potser cal-

dria que tinguéssim una hisenda pròpia, i un ins-

titut cultural propi, perquè els de l'estat espan-

yol no ens serveixen, però que podríem compar-

tir-hi política exterior i exèrcit, doncs fet i fet per

al catalanisme liberal la seva cosmovisió geopo-

lítica no difereix en absolut que la de l'estat espan-

yol monàrquic i parlamentari. Així, doncs, tirant

d'aquesta estratègia, el resultat final no seria gai-

re diferent del del pacte fiscal, això sí, amb una

retòrica sobiranista pel mig. Fixem-nos en qui-

na va ser la pregunta del tan mencionat referèn-

dum quebequès de 1980 i potser podem entreveu-

re alguns dels escenaris amb els quals compta

CiU: "El Govern del Quebec ha fet pública la seva

proposta per negociar amb la resta del Canadà,

un nou acord basat en el principi de la igualtat

dels pobles, aquest acord permetrà al Quebec per

adquirir la facultat exclusiva de fer les seves lleis,

recaptació d'impostos i establir relacions amb

l'exterior, això és la sobirania, i alhora mantenir

amb el Canadà una associació econòmica que

inclou l'ús de la mateixa moneda; cap canvi en

la situació política resultant d'aquestes negocia-

cions no es durà a terme sense el consentiment

de les persones a través d'un nou referèndum, en

conseqüència, doneu al Govern del Quebec, el

mandat per negociar l'acord proposat entre el

Quebec i Canadà ?” I remena que remenaràs, que

si ambaixades compartides, que si exèrcit com-

partit, que si organismes comuns, el resultat final

acabarà essent una cosa que no serà ni autono-

mia ni independència però que servirà per a que

els de sempre perpetuïn el seu poder sobre un

tros del nostre país.

D'altra banda als qui hem defensat la neces-

sitat de mantenir el marc nacional dels Països

Catalans present com a marc organitzatiu i com

a objectiu estratègic, se'ns ha acusat de no enten-

dre la realitat i de no veure les virtuts de la polí-

tica de ritmes. Diuen que uns Països Catalans uni-

ficats i independents són una utopia, però que

en canvi unes estructures d'estat privatives o com-

partides (amb Espanya) en el marc d'uns Estats

Units d'Europa és un projecte que no només és

necessari sinó plenament factible. Veure per creu-

re. És evident que manca molt treball de cons-

trucció nacional entre la nova base independen-

tista, i creiem que cal arremangar-se i posar-s'hi

ja, però també no és menys cert que les manio-

bres contra els Països Catalans d'alguns “intel·lec-

tuals” propers a CiU parteixen d'una premissa

més pragmàtica: saben que poden governar la

CAC com si fos el seu mas, però que la seva força

es dilueix quan ampliem el nostre marc a la nació

completa. Aquesta és la por que senten a la nació

sencera.

Alguns també han volgut perjudicar la posi-

ció política de l'esquerra independentista acu-

sant-la de prioritzar el socialisme per davant de

la independència. D'entrada, encara no hem sen-

tit cap organització de l'esquerra independentis-

ta dir o insinuar que és preferible una Catalun-

ya subjugada a l'estat espanyol que una Catalun-

ya capitalista independent; en canvi, no poques

vegades s'ha insinuat des de posicions del sobi-

ranisme liberal que la independència de Catalun-

ya només té sentit en el marc d'un estat liberal

al sí de la Unió Europea; els mateixos “transver-

sals” que a les tertúlies de ràdio elogien les reta-

llades i demanen aprimar l'administració de fun-

cionaris i fer treballar els mestres fins a l'exte-

nuació. Posem noms? Salvador Cardús i Patrícia

Gabancho.

Cal recordar, i tenir molt present quina era la

pregunta de les consultes promoguda pel sobira-

nisme liberal: “Està d'acord que Catalunya esde-

vingui un Estat de dret, independent, democrà-

tic i social, integrat a la Unió Europea?”. En can-

vi, en aquells llocs on la força de l'esquerra inde-

pendentista ho va permetre, la pregunta va ser

“Esteu d'acord que els Països Catalans es consti-

tueixin en un estat lliure, independent i demo-

cràtic?”. Amb tots aquests elements es pot jutjar

clarament qui dóna la paraula al poble i en defen-

sa la seva sobirania i quins plantejaments inten-

ten imposar amb calçador un status quo aliè als

interessos de la nació catalana i que és presentat

com a inevitable i recomanable.

A les coses cal anomenar-les pel seu nom. La

independència és la independència i no té cap

altre nom; la nostra nació són els Països Catalans

i l'única forma viable de sobirania és una Repú-

blica independent que contempli la sobirania eco-

nòmica en la seva constitució. I l'esquerra inde-

pendentista, com a moviment, no amaga el seu

projecte polític: la construcció d'una societat socia-

lista. Almenys altres haurien de tenir la decèn-

cia de no intentar fer passar el seu projecte polí-

tic per “transversal” i aliè al joc de dretes i esque-

rres.

E D I T O R I A L

Aclarim conceptes

DEL 20 DE SETEMBRE AL 3 D’OCTUBRE DE 2012

PAPER DE VIDRE JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA

Es veu que la manifestació de l'11 desetembre ha desvetllat un esperit coo-peratiu inèdit en certs polítics espan-yols. Segons la portada de La Van-guardia del 17 de setembre “Rubalca-ba proposa a Mas de revisar el quefaci falta sense ruptures”. Es referiaal discurs del secretari general delPSOE (“socialista a fuer de español”)a la Festa de la Rosa de Gavà. Enca-ra va afegir que “hi ha un problemamolt seriós a Catalunya” adreçant-sea Rajoy. Es podria pensar beninten-cionadament que la voluntat de Rubal-caba seria la d'aconseguir que, grà-cies a les adequades dosis de vaseli-na, els catalans del Principat arri-béssim a carregar amb bona cara elprivilegi de ser espanyols. Però ésfàcil pensar que a Catalunya no hiha cap problema que no hi fos abansde l'11 de setembre, i que durant elsdarrers anys no semblava que niRubalcaba ni la plana major del socia-lisme espanyol consideressin cap pro-blema a banda d'”el que realment pre-ocupa a la gent”, concepte que noinclou l'ocupació espanyola i les sevesconseqüències de tipus econòmic,polític, social i cultural. És lògic teninten compte que quan deien “la gent”es referien als espanyols, concepteque tampoc no ens inclou a nosaltres-ni tan sols en espanyol- quan es par-la seriosament. La conclusió és queel “problema seriós” consisteix en

que una massa enorme de gent esmanifesti per la independència a Bar-celona. És per celebrar-ho. El que noés motiu de celebració si no més béd'una barreja d'avorriment i commi-seració embadalida és saber que aquell(com li diuen?), si home, aquell quel'han elegit al PSC... Navarro! això,Pere Navarro!, “va apostar pel fede-ralisme com a resposta a les reivin-dicacions de Catalunya”. El cert ésque tant se val el que digués car “enla Festa de la Rosa quan el líder delPSOE acaba el míting, sempre hi haun percentage de seguidors que famitja volta i torna a les taules de lapineda de Gavà a veure com van lesbotifarres a la brasa” (M. Dolors Gar-cía,“Estima'ns una mica, Alfredo”).Hom podria pensar que aquesta reac-ció té un punt d'espanyolisme. Elmateix han interpretat tradicional-ment alguns sobre el costum dels cata-lans de votar menys a les autonòmi-ques que a les generals. Sempre és ungreu error menystenir la lucidesa delpoble, que fa anys que ha entès queel poder real de la Generalitat s'as-sembla força al que puguin tenir PereNavarro i els seus antecessors en rela-ció a les polítiques del PSOE. I apos-ten sàviament per la tangibilitat d'u-nes botifarres a la brasa.

El fet que una prèdica s'esdevin-gui en el desert no vol dir, però, queno pugui ser analitzada de la matei-

xa manera que es poden fer hipòte-sis sobre el comportament d'un mòbilen el buit encara que aital buit nos'esdevingui mai. Si acceptem feraquest exercici hermenèutic pura-ment intel·lectual s'imposa amb for-ça la pregunta: què és el federalis-me? El federalisme és ara i aquí unconcepte sense referent. Similar alconcepte de Déu, de contorns tantvagues que fa impossible respondrea la pregunta sobre la seva existèn-cia. I si alguns postulen Déu com aresposta a la fam, la misèria, la injus-tícia, la violència i les derrotes delBarça, no ens ha d'estranyar que d'al-tres postulin el federalisme com aresposta al dèficit democràtic, la per-secució de la llengua, l'espoli fiscal,la repressió i l'existència de Mourin-ho. Tanta és la fal·lera de Navarroper la teologia que, malgrat tot, vasaber donar-ne una definició: “fede-ralisme és unitat des de la llibertatdels pobles”. Com que tot concepteteològic és la sublimació d'algun ensterrenal, “la llibertat del pobles”, enl'idioma dels homes vol dir “el dreta l'autodeterminació dels pobles”. Hiva haver un dia fa més de 30 anys enque, amb tota la hipocresia que esvulgui, el federalisme dels socialis-tes tenia el seu referent. Ara és unaparaula. Innocua, ineficaç i inútil,per cert.

Sobre l’existència del federalisme semblea Nacional Catalana, a algunsno se'ns escapa que aquestes filtra-cions periodístiques poden intentaraccelerar uns debats que encara sem-blen força lluny de resoldre's ambclaredat. Des del punt de vista local,i entenent aquest terme en la seuamajor accepció territorial, la del PaísValencià, la filtració, potser el quepretén transmetre és una idea moltequivocada a la resta dels Països Cata-lans: que als País Valencià, els inde-pendentistes, siguen de l'EI o de fóra,estem per iniciar-nos en aventureselectorals. Bé, no vaig a negar quesí que hi ha una part que està pereixes dinàmiques, com les declara-cions de Guia, Cerdà i el no desmen-tit de l'MDT proven. Però és que l'in-dependentisme al País Valencià vamés enllà de les quatre organitza-cions que semblen referencials perVilaweb, almenys si ens hem de fona-mentar en el titular de la seua notí-cia. Al país Valencià, des de fa unsmesos, hi ha contactes entre perso-nes provinents de l'EI (inclosa gentde l'MDT), persones organitzades ialtres que no ho estan, unides pertreballar conjuntament en la crea-ció i reforçament de les Candidatu-res d'Unitat Popular. Un treball lent,però constant gràcies a l'esforç demolta gent i on, evidentment, aramateix resta al marge qualsevol tipusde debat polític sobre la convenièn-cia de presentar-se a cap elecció auto-nòmica o sobre cap tipus de políti-ca d'aliances. Uns debats que podeni que segurament existiran, però en

el seu just moment, quan aquest pro-cés estiga més consolidat i rodat ique tampoc no necessiten d'ingerèn-cies o pressions externes.

Per aquests motius, sobta moltque al mateix temps que s'està par-ticipant en la promoció del referentde lluita institucional de l'EI comés la CUP, algun sector estiga ali-mentant iniciatives en base a tac-tismes no explicats a la resta delmoviment de l'EI, que no fan mésque generar confusió o que, inclúspitjor, poden generar recels i faltesde confiança que dificulten el pro-jecte abans de nàixer. Per això, esta-ria bé un major aclariment de perquina via de treball s'aposta real-ment al País Valencià, per la de lavertebració i consolidació de l'espaide lluita institucional de l'EI querepresenta la CUP, o per un treballjunt a altres opcions polítiques queno només són competidores de laCUP (tant al País Valencià com alconjunt dels Països Catalans), sinóinclús oposades en els seus plante-jaments econòmics i socials i que amés ajuden a consolidar-les i refor-çar-les. En definitiva en quina claues vol pensar, en la de la construc-ció de l'Esquerra Independentista alPaís Valencià, o en la del sacrificide l'Esquerra Independentista delPaís Valencià per aconseguir posi-cions més avantatjoses al Principat.

* A. Silvestre és militant de l'Assemblea d'Endavant de l'Horta

>>ve de la pàgina anterior

Page 4: Accent 234

ABEL CALDERA BERGA

L'Onze de Setembre d'enguany seràrecordat com el dia que Barcelona vaviure probablement la mobilització mésmassiva de tota la seva història. Si lamanifestació de 1977 va aplegar unes300.000 persones segons càlculs realis-tes, la del No a la Guerra de 2003 en vaaplegar 500.000 i la del 10J de 2010400.000, segons el mateix sistema decàlcul l'Onze de Setembre d'enguanys'han manifestat a Barcelona més d'unmilió de persones, fet que pràcticamentno té precedents a nivell europeu.

Aquesta manifestació sembla havercanviat els paràmetres polítics al Prin-cipat, generant la sensació que tot ple-gat s'ha accelerat i que el resultat, enun sentit o un altre, pot ser imminent.Qui escriu aquestes línies ha sentit par-lar sobre la independència aquesta set-mana al tren, a la terrassa d'un cafè, ala cua d'un kebab, a la feina i en unabotiga. I ho ha sentit en castellà i cata-là, a favor o amb escepticisme, per partde gent de totes les edats.

De tot plegat, però, intentaremextreure'n aquelles claus més destaca-des per a intentar interpretar quinsescenaris es dibuixen al Principat anivell polític.

S'ha tornat CiU independentista?Aquesta és la pregunta del milió. De fet,l'estratègia del sobiranisme cívic es basaen empènyer CiU a assumir els postu-lats independentistes. Això ha estat aixídes de la Plataforma pel Dret a Decidir,que pretenia forçar l'assumpció del dreta l'autodeterminació a l'estatut, per ala qual cosa necessitava del concurs deCiU, fins a l'actual full de ruta de l'ANC.D'altra banda, la pròpia CiU ha estatmarcant l'agenda de la reivindicaciónacionalista amb el seu pacte fiscal enels darrers dos anys i paral·lelamentha anat operant un canvi de discurspolític amb la introducció de nous con-ceptes com el d'estat propi. Per a ana-litzar si CiU ha esdevingut un partitindependentista, cal veure quin és elposicionament dels tres espais d'inte-rès que canalitzen la seva representa-ció a través de CiU.

Aquests tres espais són la seva basesocial (militància i votants fidels), elcos de l'administració i els seus interes-sos creats i la representació d'interes-sos que, des de 1980, les classes dirigentshan dipositat en la formació pujolista.

En un país on tothom diu conèixervotants de CiU que són independentis-tes, i on en l'imaginari independentis-ta s'ha instal·lat la impressió que elvotant de CiU és en la seva quasi tota-litat un independentista pragmàtic,caldrà recórrer a algunes dades ambpretensió d'objectivitat per intentartrobar una resposta que fugi dels tòpics.Segons el Baròmetre d'Opinió del CEO,el 65% dels votants de CiU a les darre-res eleccions autonòmiques votaria síen un referèndum d'independència,mentre que el 38% considera la inde-pendència com l'objectiu ideal per aCatalunya, davant d'un 54% que opta-ria idealment per a solucions federa-listes i autonomistes. Per tant, estemparlant que el votant no independen-tista de CiU és una porció gens menys-preable de l'electorat convergent.

Els interessos creats per la pròpiaadministració autonòmica són un delsaltres puntals de la coalició convergent.És el canvi de conjuntura operat aquestestiu en aquest àmbit el que ha portatCiU a arriscar posant-se al costat i empen-yent la creixent mobilització indepen-dentista. L'amenaça d'una intervenciódirecta de l'autonomia, la laminació dela pròpia capacitat decisòria i l'evidentprojecte recentralitzador del PP fan queCiU aposti per a defensar amb dents i

ungles un espai d'autonomia que his-tòricament ha controlat.

En canvi, pel que fa a la posició deles classes dirigents, ja vam analitzaren el número 232 de L'ACCENT com l'ac-tual configuració d'aquestes classes diri-gents s'allunyava de qualsevol vel·leï-tat independentista i les mostrava total-ment compromeses amb el projecteespanyol. Aquest retrat també el corro-borà La Vanguardia en un article delpassat 16 de setembre on explicava queel màxim de lluny que l'empresariatacompanyarà a Mas serà en una millo-ra del tracte fiscal envers Catalunya.

Amb aquest panorama, doncs, l'op-ció estratègica de CiU de situar-se coma partit sobiranista, amb un horitzó defutur que superi l'autonomisme peròplenament identificat com a gestor d'u-na autonomia que és llegida i sentidaper àmplies capes socials com el governpropi de la nació, sembla la millor opcióper a preservar la seva centralitat polí-tica.

Què és això de l'estat propi?El que molts van llegir com una nove-tat en el discursos de Mas del 12 i 13de setembre, a Barcelona i en un fòrumd'empresaris a Madrid, no és més queel canvi de discurs que CDC porta tre-ballant des de fa un parell d'anys. Defet, Mas es va limitar a exposar lesteories ideològiques de qui va ser elfitxatge estrella del seu govern, l'exPSCFerran Mascarell. Aquest, en el seurecull d'articles “Catalanisme deucen-tista”, publicat el 2011, ja traçava uncamí intermig entre el federalismeclàssic i l'independentisme. Estat pro-pi i estructures d'estat eficients erentemes recurrents en una tesi que can-viava l'enfocament tradicional deltema amb la voluntat de ser alterna-tiva a les tesis independentistes. Així,aquestes estructures d'estat havien deser pròpies de Catalunya i estar al ser-vei de Catalunya, però podien no serprivatives de Catalunya sinó compar-tides amb altres actors (Espanya, UnióEuropea) en el marc d'un futur estatfederal europeu que suposi el desdi-buixament parcial dels estats-nació.

Estem davant d'una reformulacióideològica d'horitzons difusos, molten la línia de la “nova frontera” deKennedy, i que planteja un escenarique presenta alguna similitud amb

altres experiències com les del PartitQuebecquois o el propi PNB, de gestiód'una autonomia des de posicions ide-ològiques sobiranistes però poc ami-gues de l'independentisme clàssic ique tendeixen a cercar pactes d'ins-piració commonwealthiana.

On queda el pacte fiscal?El 2013 serà l'any del pacte fiscal sí osí. És l'any en que caduca l'actual modelde finançament i caldrà negociar-ne

un de nou, independentment de lasituació política que es pugui derivard'una escalada d'enfrontaments entreel tronc central de l'estat i l'autono-mia del Principat. La pregunta és siun bon pacte fiscal serà suficient pera revertir la tendència creixent del'independentisme exprés.

És a aquest escenari on les classesdirigents aposten fort per a reconduirla situació. Així, la patronal Fomentdel Treball ha convocat un acte pel 18d'octubre al Palau Blaugrana en defen-sa del món empresarial però a qui pocsse'ls escapa que servirà també per a

marcar una posició favorable al pac-te amb l'estat i ja ha fet arribar el mis-satge a Moncloa que cal prendre's serio-sament les reivindicacions d'un millorencaix del Principat a Espanya si noes vol que l'onada independentistaesdevingui irreversible. Ara l'estat téla pilota a la seva teulada i pot o béoferir un nou pacte amb les elits cata-lanes o bé deixar-se aconsellar per l'or-gull del nacionalisme espanyol i situarel projecte estatal en una situacióimprevisible.

És CiU el principal beneficiaripolític de les mobilitzacions?Indiscutiblement sí si situem l'anà-lisi a una setmana de la mobilitza-ció. A dia d'avui la coalició no té capalternativa política que li pugui ferombra. Caldrà esperar, però, al barò-metre del CEO per saber si això es tra-dueix també en una majoria absolu-ta. Ara bé, les expectatives aixecadesper la manifestació donen a CiU unaresponsabilitat històrica que, si nosap gestionar correctament, se li potgirar en contra. Així, una gestió mas-sa accelerada del procés pel gust delseu entorn podria portar a tensionarla coalició i a galvanitzar un pol d'o-posició liderat per Duran i Lleida.D'altra banda, la incapacitat de CiUper a presentar qualsevol pacte oacció com un pas més cap a la inde-pendència pot fer perillar la sevaactual posició incontestada, que neces-sita de la idea que sense Convergèn-cia no hi ha independència per a man-tenir-se.

De moment sembla que la restad'actors polítics del sobiranisme noestan disposats a desmarcar-se ni acriticar el procés emprès per CiU. Espe-

L’ACCENT 234DEL 20 DE SETEMBRE AL 3 D’OCTUBRE DE 201204 PAÏSOS CATALANS

“Mas fa seves lestesis del catalanisme

deucentista deFerran Mascarell”

El dia després de la gr

La manifestació de la

“La gestió de l'èxitde la Diada i la sevarelació amb CiU sónels principals reptes

de l'ANC”

Page 5: Accent 234

L’ACCENT 234 DEL 20 DE SETEMBRE AL 3 D’OCTUBRE DE 2012 PAïSOS CATALANS 05

ABEL CALDERA BERGA

Entre 25.000 i 35.000 persones s'hanmobilitzat amb l'esquerra indepen-dentista aquest Onze de Setembrearreu del Principat. Una xifraextraordinària si tenim en compteno només el fet que dobla pràctica-ment la xifra de l'any passat sinóque a més enguany la profusió d'ac-tivitats i mobilitzacions al voltantde la Diada s'havia multiplicat expo-nencialment.

A les Terres de l'Ebre, la marxade torxes de Tortosa, organitzadaper una comissió impulsada per l'es-querra independentista, aplegà sotrael lema “Ni pacte fiscal ni espanyo-lisme: independència!” unes 800 per-sones.

Al Camp, els actes de la Diadacomençaren el 3 de setembre ambuna marxa de torxes a Falset per ahonrar els guerrillers antiborbònicsque continuaren lluitant després del1714. En aquesta primera edició hivan participar un centenar de per-sones. També a Reus i a Torredem-barra centenars de persones parti-ciparen en marxes de torxes prèviesa la Diada. El mateix Onze de Setem-bre, a Tarragona la coordinadoraimpulsada per l'esquerra indepen-dentista va organitzar una jornadade cultura popular i mostra d'enti-tats que va aplegar centenars detarragonins, convertint-se una vega-da més en la principal celebració dela Diada a la ciutat. Al vespre de l'On-ze, 4.000 persones van participar ala manifestació que l'esquerra inde-pendentista havia convocat a Reus.Un èxit inesperat, segons els orga-nitzadors, donat el fet que a la matei-xa hora s'estava celebrant la mobi-lització històrica a Barcelona.

A Ponent, la principal mobilit-zació fou la manifestació de l'esque-rra independentista el mateix matíde la Diada, que aplegà un miler depersones. A Tàrrega i Mollerussa l'es-querra independentista coorganit-zà juntament amb l'ANC sengles mar-xes de torxes que congregaren migmiler de persones a cada vila. Tam-bé a Balaguer la CUP organitzà undinar popular i el passi del docu-mental sobre l'Operació Garzón.

A les comarques centrals del Prin-cipat, les mobilitzacions de l'esque-rra independentista es concretaren

en la marxa de torxes de Berga amb400 persones, els actes polítics deManresa i Vic, que també aplegarencentenars de persones, així com ambl'Aplec al Castellvell de Solsona. AManresa, l'esquerra independentis-ta també convocà juntament ambles altres forces polítiques que esreclamen del sobiranisme una mar-xa de torxes que aplegà centenars

de persones.Al Penedès, les mobilitzacions de

l'esquerra independentista es con-centraren en les marxes de torxesd'Igualada i Sitges, que aplegarenmés d'un miler de participants i enl'acte polític de Vilafranca. Tambées participà en la coorganització deles multitudinàries marxes de tor-xes de Vilafranca i Vilanova.

A les comarques gironines, lamobilització més important es vis-qué el mateix Onze de Setembre almigdia a Girona, on la manifestacióconvocada per la CUP i Arran aple-gà unes 10.000 persones. Dos dies

abans, la marxa jove contra l'espan-yolisme convocada per Arran aple-gà més d'un centenar de joves mal-grat la pluja. A Figueres l'acte de laCUP també aplegava centenars depersones, el mateix que a Banyoles.

A les comarques més properes aBarcelona també hi hagueren diver-sos actes polítics com a Cardedeu,Granollers, Martorell, Viladecans iels barris barcelonins de Les Corts,Sants i Gràcia; marxes de torxes aPalautordera, Sabadell i el barris delPoblenou i Sants i una manifesta-ció el mateix Onze a Mataró que aple-gà prop de mig miler de manifes-tants.

A Barcelona les mobilitzacionsdel dia Onze convocades per l'esque-rra independentista suposaren unèxit de convocatòria i una respostaa tot el soroll generat per la decisióde l'esquerra independentista demantenir les seves mobilitzacionsal marge de les convocades per l'ANC.Així, la manifestació de la tarda aple-gà unes 15.000 persones, el doble quel'any anterior, que feren tot el reco-rregut fins al Fossar, on represen-tants de l'esquerra independentis-ta clogueren la diada amb senglesparlaments. Aquest increment d'as-sistents no va ser fruit de l'assistèn-cia a la manifestació de persones queoptaven per la marxa de l'EI per des-coneixement de quina era cada mar-xa, sinó de persones que feien seusels plantejaments del moviment, talcom es va poder veure en el segui-ment dels eslògans i parant l'orellaen les converses dels assistents a lamobilització.

ran manifestació

“La manifestació del'EI a Barcelona doblal'assistència de l'any

anterior”

cialment una ERC que el seu secreta-ri general no ha aconseguit conque-rir internament, però que l'oportuni-tat que li presenta un presumible crei-xement electoral a roda de CiU és unescenari idoni per a desplaçar els qua-dres puigcercosistes que encara con-trolen internament l'organització.

Pel que fa a l'ANC, la gestió de l'è-xit de la manifestació és el seu prin-cipal repte. L'Onze de Setembre l'haconvertida en interlocutor polític reco-negut per una àmplia base social, peròcaldrà que sigui capaç de mantenir elscomplicats equilibris interns, sensecaure en la subordinació a CiU. Tascadifícil si tenim en compte que Mas hadecidit prendre la iniciativa i que lapròpia arquitectura del procés dissen-yat per l'ANC dota d'un poder deciso-ri l'Associació de Municipis per la Inde-pendència controlada totalment perCiU. D'altra banda, caldrà veure comactuen els sectors més “impacients”de l'entramat sobiranista davant d'u-na dil·lació del procés, sobretot des-prés que ja s'aturés a principis d'estiuuna iniciativa d'ocupació permanentde la Plaça de Sant Jaume prevista perdesprés de la manifestació massiva.

El paper de l'esquerra independentistaA ningú se li escapa que tot el que haenvoltat la Diada ha provocat tensionsal sí de l'esquerra independentista alvoltant de com calia vehicular l'ac-tuació davant la mobilització que espreparava i també el rol del movimentrespecte l'estratègia de l'ANC.

El resultat de les mobilitzacionsde l'Onze no han aconseguit tancarel debat per la via de la superació d'u-na de les dues postures, però sí quehan visualitzat la necessitat d'unaalternativa política d'esquerres i inde-pendentista al procés que ara mateixpilota CiU. Així ho han expressat enpúblic diverses persones que tenen ohan tingut càrrecs de responsabili-tat dins el moviment, i aquesta és lapercepció que es desprèn dels propisdiscursos que es van fer a l'acte polí-tic del Fossar de les Moreres. Ara bé,l'acceleració dels fets que es pot donaraquesta tardor poden jugar en con-tra d'un moviment que encara no tégreixats els mecanismes de decisiócol·lectiva. En qualsevol cas, l'esce-nari es presenta imprevisible i inte-ressant.

Éxit del número especialL'ACCENT va fer una edició especial de 24 pàgines i 20.000 exemplarsde tiratge que va ser tot un èxit. Aquests exemplars es van distribuirde forma massiva en totes les mobilitzacions de l'Onze de Setembre,especialment a Barcelona. Els seus articles figuren ja entre els mésllegits d'enguany a la nostra web. Des de L'ACCENT volem donar lesgràcies a totes aquelles persones que ens van ajudar a la distribuciómassiva d'exemplars i a tots aquells col·lectius que van fer possiblela seva publicació.

Mobilitzacions de l’esquerra independentista arreu del Principat

a Diada fou, possiblement, la més grans de les grans manifestacions dels últims anys // FOTO: Oriol Clavera

L’EI va mantenir la seua pròpia convocatòria // FOTO: Oriol Clavera

Page 6: Accent 234

L’ACCENT 234DEL 20 DE SETEMBRE AL 3 D’OCTUBRE DE 201206 PAïSOS CATALANS

REDACCIÓ BARCELONA

La Plataforma Prou Sal ha fet públicen un comunicat que la multina-cional Israeliana Iberpotash S.A.prepara l'ampliació de la muntan-ya de sal del Cogulló, a Sallent.Segons la plataforma, els plans d'I-berpotash estan molt avançats, ija han lliurat a l'Ajuntament deSallent el pla especial urbanístic,amb el detall de tot el projecte.

L'ampliació es preveu fer a con-tinuació de la muntanya actual (laqual cosa impossibilita la sevaimpermeabilització), a la zonanord-oest, direcció Santpedor. Lasuperfície que ocuparà l'escombre-ra passarà de 488.748 m2 a565.584m2, una ampliació de76.836m2 (16%). És a dir, passaràd'ocupar una superfície equiva-

lent a 76 camps de futbol a ocuparuna superfície equivalent a 88camps de futbol. La nova amplia-ció permetrà emmagatzemar 7,7milions de m3 addicionals.

Des de la Plataforma Prou Salconsideren “un autèntic despro-pòsit” aquesta nova demanda quepresumiblement compta amb elvist-i-plau de l'Ajuntament de

Sallent i la Generalitat. La plata-forma denuncia que aquestaampliació impedirà la impermea-bilització (con-dició que hauriade ser indispen-sable) i perquèel runam delCogulló encarano compleix lamajoria derequisits que liva marcar l'au-toritzacióambiental queva legalitzar,i depassadaampliar, l'actualabocador.

A més a més, segons denunciala plataforma, l'ampliació de lamuntanya no ve acompanyada per

cap pla de reducció dels residus nia curt ni a llarg termini, amb laqual cosa segons Prou Sal s'està hipo-

tecant, encaramés, la saludmedi ambientalde la zona i dela conca del Llo-bregat en gene-ral. El runamsalí de les minesde potassa deSallent és undels problemesmediambientalsmés importantsde la conca delLlobregat, ja que

provoca alts índexs de salinitat enaquest riu que abasteix una partimportant de l'àrea metropolitanabarcelonina.

“Des de la Platafor-ma Prou Sal conside-ren “un autèntic des-

propòsit” aquestanova demanda”

REDACCIÓ VALÈNCIA

El curs universitari s'ha encetat ambimportants incidents a Castelló de laPlana. El proppassat 10 de setembre,el president de la Generalitat Valen-ciana fou rebut amb importants pro-testes a la inauguració de l'edificiEspaitec II de la Universitat JaumeI. Vora 150 estudiants i treballadorsde la universitat pública de la Plana,convocats pel Consell de l'Estudian-tat, es manifestaren a les portes del'edifici per protestar contra les reta-llades i la pujada de taxes que afec-ten el curs que ara s'enceta.

De fet, l'edifici Espaitec II és unparadigma del model universitarique volen imposar, ja que es tractad'un equipament públic dins el Cam-pus cedit per complet als interessosde les empreses privades. És per aixòque el Consell de l'Estudiantat haviaconsiderat la presència del presidentcom una provocació, i en un comu-nicat ha denunciat que, arran la pro-gressiva privatització, l'ensenyamentsuperior cada cop és menys accessi-ble a les classes humils. En el mateixcomunicat, el Consell declarava per-sones non-grates al president de laGeneralitat i al ministre d'EducacióJosé Ignacio Wert.

Durant la protesta de dilluns, elsmanifestants van intentar accedir al'edifici, però van topar amb la segu-retat privada de la Universitat i ambalguns policies de paisà. Després queun grup de manifestants aconsegui-ren introduir-se a l'edifici, un fortdesplegament policial va intentarcontindre les protestes i va encer-clar-ne un grup en un garatge.

Un detingutDurant els incidents, policies de pai-

sà van detindre un membre de laCoordinadora Repartim el Treball ila Riquesa de Castelló de la Plana queva passar la nit al calabós. També vanidentificar diverses persones, i lesvan amenaçar amb multes. Segonstestimonis, la detenció fou realitza-da amb "extrema violència"; i la inti-midació va continuar fins i tot dinsde comissaria.

Després de la detenció, la protes-ta es va traslladar a comissaria, onun grup més reduït de persones acu-diren per expressar el seu suport aldetingut. En saber-se que passaria lanit tancat, es va convocar una con-centració per a l'endemà a la plaça

de M. Agustina.El detingut isqué en llibertat amb

càrrecs poc abans de la concentració,però aquesta no se suspengué; ans alcontrari, donada la bona afluènciade solidaris -més de cent-cinquanta-es convertí en una manifestació pelscarrers de Castelló, que visità el domi-cili del president de la Generalitatper acabar davant l'Ajuntament, onestava reunida la corporació muni-cipal. Un cop desconvocada la mani-festació, la policia encara féu acte depresència i identificà alguns delsassistents, tot i que sense més deten-cions.

Paral·lelament a la detenció, la

premsa convencional va difondreinformació confosa sobre uns supo-sats antecedents judicials del detin-gut, que el propi afectat va haver dedesmentir. Però va quedar palès unaltre cop l'existència de fitxes poli-cials per fer seguiment dels movi-ments socials.

El dimarts 18 de setembre es vasaber que el rector de la UJI, VicentCliment, havia demanat a la Delega-ció de Govern que no se sancionaraals participants de la protesta. Aixímateix, el rector va desmentir quehaguera sol·licitat la presència delspolicies, com havien publicat algunsmitjans

Judicis a estudiantsLa mateixa setmana de la detencióse celebrava a Castelló de la Plana unjudici a un membre del SEPC arrand'uns incidents ocorreguts el passatfebrer i pels quals l'aleshores vice-portaveu del Consell de l'Estudian-tat l'havia denunciat per “injúries iamenaces”.

Així, al voltant de les onze delmatí del dimecres 13, prop d'una qua-rantena de persones es van concen-trar a les portes de la ciutat de la jus-tícia, on tenia lloc el judici, per mos-trar la farsa del procediment i elsuport al repressaliat, segons ha infor-mat el SEPC. Un altre cop, els cossosrepressius -aquest cop la Guardia Civil-van reaccionar impedint el pas i tan-cant les portes frontals d'accés a l'e-difici, deixant únicament oberta laporta lateral.

La setmana posterior també tin-gué lloc el judici a diversos estudiantsde la Universitat de València, entreels quals alguns membres del SEPC,acusats de fer pintades durant la pas-sada vaga d’ensenyament.

Volen ampliar el runam salí de Sallent

Inici de curs calent a la Universitatde Castelló de la Plana

Concentració a la plaça major de Castelló

“Després que ungrup de manifestantsaconseguiren intro-duir-se a l'edifici, unfort desplegament

policial els va encer-clar en el garatge”

Amb l’ampliació passarà d'ocupar una superfície equivalent a 76 camps de futbol a ocupar una superfície equivalent a 88 camps de futbol

Page 7: Accent 234

L’ACCENT 234 DEL 20 DE SETEMBRE AL 3 D’OCTUBRE DE 2012

REDACCIÓ VALÈNCIA

Els dies 14 i 15 de setembre tinguélloc a la localitat de Moncofa l’A-plec de la Plana, que amb aquestaedició ja s’ha consolidat com a unareferència de cultura popular, fes-ta i reivindicació.

Durant els dos dies de l’Aplec,han passat per Moncofa grups comEina, Malnom o Skandinat, i també

músics com Pau Alabajos. A més, hiha hagut cercaviles, mostres de cul-tura popular i fira d’entitats.

Com a novetat, enguany i previal propi aplec, hi ha hagut una set-mana de caire més formativa ambdiferents xerrades, que es van cele-brar des del dilluns 10 de setembre.La crisi, la sexualitat o les Normesdel 32 foren temes triats per a lesdiferents xerrades.

L’Estelle, el veler de la coalició internacional de la III Flotilla de la Llibertat, va arribar diumenge 16 de setembre a Barcelona

REDACCIÓ VALÈNCIA

Coincidint amb la celebració de laDiada del Principat, els principalssindicats de treballadors i treba-lladores de l'ensenyament als Paï-sos Catalans van fer públic unmanifest que, sota el títol "Enlla-çats pel català. Per uns Països Cata-lans units per la llengua", refer-mava el compromís comú en defen-sa de la llengua catalana.

En el manifest, els sindicatsSTEI-i, STEPV i USTEC-STEs denun-cien que "els darrers anys han estatanys molt complicats per a la nos-tra llengua a les aules i s’han suc-ceït atacs legislatius i judicials quepretenen la nostra minorització ila liquidació del gran esforç per ala recuperació del català com allengua d’ensenyament i com allengua comuna de cohesió social,realitzat als centres educatius",

però alhora, constaten positiva-ment les constants mobilitzacionsa tots els territoris en defensa dela llengua.

Els tres sindicats asseguren sen-tir "el pes de la nostra responsa-bilitat de parlar en nom delsdocents que en els centres educa-tius dels nostres països, dia a dia,mantenen el català a les nostresaules, fan estimar la nostra llen-gua i l’han convertida en el sím-bol de la nostra voluntat d’acolli-da. La comunitat educativa i esco-lar, com a primer servei públicgarantia de drets socials i claud’accés a una complexa però prò-pia realitat nacional, representauna part essencial de la nostraidentitat. Som conscients que, mal-grat viure situacions sociolingüís-tques diferenciades, compartim elmateix pòsit cultural i de llenguai que ens sentim pertanyents a

una comunitat lingüística de mésde 10 milions d’europeus, repar-tits en quatre estats, i que aspiraa ser reconeguda en plenitud dedrets. Per tot això, avui 11 de setem-bre de 2012, som a la ciutat de Bar-celona, participant de les aspira-cions que avui s’expressen en favordel dret a decidir el nostre futurnacional i ens declarem, des de lesIlles, el País Valencià i Catalun-ya, enllaçats pel català."

A banda de participar en lamanifestació de l’ANC, represen-tants dels tres sindicats realitza-ren una taula redona a la Firad’Entitats que durant el matí del’Onze se celebrava al passeig LuísCompanys. En el debat, els sindi-cats defensaren el manifest i expo-saren les rpoblemàtiques dels res-pectius territoris, que malgrat lesparticularitats presenten moltstrets comuns.

PAïSOS CATALANS 07

PATRICIA LAFUENTE BARCELONA

Al maig del 2010, prop de 750 per-sones de més de 40 països aconse-guiren organitzar-se per tal de tren-car el bloqueig de Gaza iniciant laFlotilla de la Llibertat. Sis vaixells,més de 750 persones i moltes tonesd’ajuda humanitària foren atacats

en aigües internacionals per l’e-xèrcit d’Israel amb el terrible resul-tat de nou activistes assassinats imés de cinquanta ferits de diver-sa consideració. Lluny de deixar-se vèncer per la por i la impunitatde l’acció criminal perpetrada perl’estat d’Israel, l’any 2011 una flo-tilla més nombrosa intentà de noutrencar el bloqueig a Gaza, essentretinguda a Grècia burocràticamenti violant els acords de lliure circu-lació degut a la pressió d’Israel.

Enguany l’Estelle viatja rumb a

Gaza amb l’objectiu de trencar elbloqueig al qual està sotmesa desde fa cinc anys. Un bloqueig quelimita l’entrada de material fona-mental per al desenvolupamentd’una vida en condicions de nor-malitat i que sotmet al poble pales-tí a una situació d’injustícia, desetge, de pobresa...

L’Estelle és un veler amb nor-anta anys de història. Inicialmentera un vaixell de càrrega però vintanys enrere es va transformar enveler per tal de fer la ruta Finlàn-

dia - Angola transportant produc-tes de comerç just. Amb el mateixobjectiu de construir un món mésjust on viure, viatja ara a Palesti-na, passant per diferents ports euro-peus on a través de xerrades, pas-sis de vídeos, concerts, visites alvaixell... es pretén d’una banda ferarribar a la població la situació d’a-partheid en que viu el poble pales-tí, denunciar la ocupació de Pales-tina i la complicitat dels nostresgoverns.

A Barcelona l’Estelle fou rebut

amb una càlida benvinguda ambparlaments a càrrec de Rumb aGaza, Dones en rebel·lia, El col·lec-tiu de nens supervivents dels bom-bardejos de la guerra civil a SantAdrià, la comunitat palestina, l'As-semblea del Barri de Sant Antoni,Arran i Salamaah, una tripulantdel Estelle. Amb un cercavil·la acàrrec de la colla vella de diablesde Santa Coloma i Grallers els assis-tents varen arribar al parc de lapau on durant tota la tarda esdugueren a terme activitats de cul-

tura popular catalana amb la bas-tonera de Sant Andreu i castellersde la Sagrada Família i el Poble Sec.Els assistents també varen gaudird’espectacles de circ, un castell defocs i pirotècnia i actuacions musi-cals a càrrec de NaVil, Lágrimas desangre, la Troba Kung-fu, ManuChao Feliu Ventura, Yacine & the

ensemble groove, Che Sudaka i At-versaris. Durant l’estada del vai-xell al Port del Fòrum també es vanpoder fer visites guiades a l’Este-lle i s’organitzaren xerrades sobrela Flotilla de la Llibertat al con-vent de Sant Agustí i sobre la cam-panya de Boicot, Desinversions iSancions (BDS) a la seu de Nova.

El dimecres l’Estelle va repren-dre el seu viatge per les aigües deMediterrani cap a Còrsega, La Spe-zia i Nàpols, amb l’objectiu d’aca-bar el viatge a les costes de Gaza.

La III Flotilla de la Llibertat navegarumb a Gaza per aigües catalanes

El veler Estelle fou rebut a Alacant per solidaris amb el poble palestí

“L'objectiu de laFlotilla és trencar el

bloqueig al qual estàsotmesa Gaza des de

fa cinc anys”

“La rebuda a Barcelona comptàamb una concorre-

guda mostra de cultura popular

catalana”

Els sindicats d’ensenyamentenllaçats pel català

Moncofa acull l’Aplec de la Plana

Page 8: Accent 234

DEL 20 DE SETEMBRE AL 3 D’OCTUBRE DE 201208 EN PROFUNDITAT

LAIA ALTARRIBA I PIGUILLEMBARCELONA

Deia Miquel Martí i Pol, al poema“Ara mateix”, que “cap dels pro-digis que anunciaven taumaturgsinsignes no s'ha complert, i elsanys passen de pressa”. Una cosasimilar és el que ha succeït ambla TDT. Ens prometien una novamanera de veure la televisió i mol-ta més oferta de canals en catalài de qualitat. Però la realitat ésque al final del procés, per unacombinació entre la manca devoluntat política (o millor dit, peruna voluntat política molt con-creta), la impossibilitat d'omplirde continguts tants canals i l'es-tocada de la crisi, no s'ha acabatcomplint cap dels prodigis anun-ciats.

Més oferta en castellà i menyscanals localsEl que ens havien assegurat és queamb el salt a la televisió digital esposaria ordre a la disbauxa decanals locals (especialment s'eli-minarien tots els que es dedica-ven a programar tarot, pornogra-fia i jocs d'atzar) i que en sorti-rien beneficiades les televisionsamb programació pròpia, en cata-là i de proximitat. Això havia deser així arreu dels Països Catalans.Els plecs de condicions per acce-dir a una de les moltes llicènciesque s'obrien per a la TDT local iautonòmica traçaven aquest camí.

Però a les illes Balears i al PaísValencià, la decisió d'afavorir ober-tament els amics del PP (que eraqui governava a tots dos territo-ris al moment de les adjudicacions)va comportar la fi de molts canalsmunicipals històrics que oferienla programació en la llengua delpaís. I a més, en el cas valencià,el que ha acabat succeint és quela majoria dels qui van obtenir lesllicències no han tirat endavantuna programació pròpia, sinó queestan 24 hores connectats a la cade-na estatal a la que pertanyen

(Libertad Digital, Veo7, Intereco-nomía o Vocento), i en el cas dels13 canals locals que es va empor-tar el grup autonòmic Mediamed(conglomerat on destaca el “popu-lar” José Luís Ulibarri) han aca-bat fent aigües empantanegatsentre la corrupció i la manca devoluntat de fer una televisió locali de qualitat. Finalment, la justí-cia ha acabat per considerar il·legalel procés d'adjudicació de la TDTlocal valenciana, però per un pro-cés de forma, no pas pels reiteratsincompliments dels plecs de con-dicions que tots els canals han fet.

En el cas de les illes, el salt digi-tal no va concedir cap llicència acap de les històriques televisionslocals mallorquines, que en can-vi van anar a parar a mans d'em-presaris amics del PP que no hantirat endavant continguts propisde manera estable ni en català.Amb l'entrada del govern de pro-grés es va intentar resoldre par-cialment la situació dels canalsmunicipals que havien quedat forade joc convertint-los amb corres-ponsalies de la Televisió de Mallor-ca, però fa uns mesos el govern deBauzà va posar fi al canal illenc,i s'ha acabat definitivament ambaquests projectes arrelats al terri-tori.

El procés de les adjudicacionsva ser millor per la llengua i perla qualitat dels continguts al Prin-cipat de Catalunya. Tot i això, lacrisi ha acabat estroncant el futurper molts canals locals que sí quehavien obtingut llicència, i elsdarrers mesos hem tingut notíciade la fi d'algunes televisions muni-cipals o de la retallada dels seuspressupostos a xifres que en posenen seriós perill la continuïtat.

Pel que fa als canals autonò-mics privats, al País Valencià i ales Illes han viscut un procés simi-lar als locals. Pel que fa a Cata-lunya, quan encara hi havia elgovern de Pujol, va adjudicar els4 canals previstos al Grup Godósense obrir concurs públic, però

aquest grup empresarial nomésn'ha pogut tirar endavant un, queencara té una quota d'audiènciamolt baixa.

Un mínim del 66% de l'ofertaen castellàA tot aquest panorama s'hi sumaque, pel que fa als canals d'àmbitestatal hi ha hagut una multipli-cació de l'oferta. Així, el resultatfinal de tot plegat és que, com amínim el 66% de canals que arri-ben a les llars dels Països Catalansemeten únicament en castellà.Aleshores, en els territoris mésfavorables (algunes comarquesprincipatines on emeten quatrecanals locals en català) hi arribaun 21% de canals íntegrament encatalà, mentre que, a l'altreextrem, en algunes poblacionsvalencianes només el 5% de canalssón en la llengua del país.

Retallades i privatitzacionsEntre els canals que, d'entrada,sembla que han de garantir la pre-

sència del català a la televisió ique tenen altes quotes d'audièn-cia s'hi han situat les televisionsautonòmiques públiques. Tant elscanals de Televisió de Catalunyacom els de Canal 9 fan tota la sevaprogramació en català (exceptealgunes tertúlies a la televisióvalenciana), mentre que IB3 enca-ra emet la major part de contin-guts en la llengua del país.

Però el futur d'aquesta majo-ria d'oferta en català no està garan-tit. D'una banda, perquè el governde Bauzà està intentant marginarel català de cada cop més àmbits,també la televisió autonòmica.D'una altra, la Generalitat Valen-ciana està en procés de desman-tellament de Canal 9, cosa que lirestarà encara més audiència dela poca que ja té actualment. Ifinalment, tot i que partint d'u-na situació molt millor i amb unatac molt més suau, el govern deMas, juntament amb el seu socidel PP, ha obert un procés d'apri-mament dels canals de TV3.

Internet és el futur?Davant de les dificultats actualsper mantenir la presència decanals en català a la TDT, el dub-te que hi ha obert és què succei-rà en el futur, especialment sitenim en compte que la televisióper internet cada vegada guan-yarà més pes.

El que s'ha anat dibuixant ésque la tendència que s'imposaràés la televisió connectada (tam-bé en diuen Smart TV), és a dir,que des de l'aparell de televisióque la majoria de cases tenen almenjador es podran veure elscanals habituals de la TDT i, amés, es podrà accedir a contin-guts televisius d'internet. Algu-nes previsions asseguren que el2015 el 90% dels televisors venutstindrà connexió a la xarxa i queel 70% de llars tindrà un SmartTV.

La qüestió clau serà a quinaquantitat d'oferta en catalàpodran accedir els teleespecta-dors a través de la televisió con-

nectada. Per ara, l'oferta als continguts de TVCgunes televisions i agrde canals locals, als velaboren alguns mitjani als que entitats i msocials pengen a la xar

Tot i això, la massifla televisió connectadallunyana. El Baròmetretura i la Comunicació deconstatava el passat meque només el 18,8% deque fan servir internelunya (habitualment eltotal de la població) es guen música o vídeos. Ide la telefonia móbil, 2,2% dels usuaris fan terminals per veure te

El mateix poema dPol proclama, al finalestà per fer i tot és posscert, però sobretot és phi ha voluntat per partcapacitat de promourecontinguts en català ppúblic.

Les concessions de TDT del PV realitzades per Camps i Pons han estat anul·lades

TDT: una història de prodigis no complertsLa televisió digital ha suposat un pas enrere enel percentatge de canals en català

Page 9: Accent 234

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 234

ta es limi-C, als d'al-rupacions

vídeos quens digitals

movimentsrxa.ficació de

a encara ése de la Cul-e Fundacc,es de juliol personeset a Cata-l 55,6% deldescarre-

I en el casnomés elservir els

elevisió.de Martí i, que “totsible”. I éspossible sit de qui té i generarer al gran

s pels jutjats

08

14

20

26

32

38

02 03

09

15

21

27

33 34

28

22

16

10

35

29

23

17

11

0504 06

12

18

24

30

36

37

31

25

19

13

07

01

Els diputats de la vergonya

El passat 11 de setembre, mentre més d'unmilió de persones es mobilitzaven per laindependència als carrers de Barcelona,el Congrés espanyol rebutjava la ILP Tele-visió sense Fronteres amb els vots en con-tra del PP i UPyD. La ILP pretenia establirun marc legal per a fer que les diversestelevisions en català (Canal 9, TV3 i IB3) espoguessin veure arreu de la nació. La vota-ció d'aquesta ILP era un termòmetre pera saber com respondria el PP de Fabradavant la possibilitat de crear un marclegal per a la recepció de TV3 al País Valen-cià, del que ell s'havia manifestat partida-ri fins i tot anant a la contra de la posicióoficial del seu partit. Dels 86 diputats esco-llits en circumscripcions dels Països Cata-lans, 37 s'oposaren a la recepció de lestelevisions en català arreu del territori. Aaquests 37 cal sumar-hi un diputat de laprovíncia de Huesca nat a Benasc, a la Fran-ja de Ponent. Així doncs, una minoria dediputats dels Països Catalans han fet pre-valdre la seva posició sobre la d'una majo-ria política i també social, tal com es vaexpressar als carrers el febrer de 2011 quanel govern de Francisco Camps, enfangaten diversos casos de corrupció, decidí tan-car els repetidors de TV3 com a cortina defum per a intentar evitar allò que succeíal cap de pocs mesos, la seva dimissió.

Aquests són els 38 representants del pobledels Països Catalans que amb el seu votes van oposar a la normalització de l'es-pai comunicatiu en català a casa nostra.

1.Blasco Soto, Miriam Guadalupe 2.Camps Devesa, Gerardo 3.Ferrando Sendra, Amparo 4.Flores Lanuza, Mario Francisco José 5.López Garrido, José 6.Martínez Rodríguez, Santiago 7.Micheo Carrillo-Albornoz, Julia de 8.Montesinos de Miguel, Macarena 9.Camarero Benítez, Susana 10.Cantó García del Moral, Antonio 11.Ferrer Roselló, Vicente 12.Gil Lázaro, Ignacio 13.González Pons, Esteban 14.Hoyo Juliá, Belén 15.Juste Picón, María Belén 16.Moreno Palanques, Rubén 17.Torrado de Castro, Marta 18.Uriarte Ayala, Ignacio 19.Cervera Taulet, Manuel 20.Fabra Fernández, Andrea 21.Figueres Górriz, María Ascensión 22.Araújo Gil, Rogelio 23.Ares Martínez-Fortún, María de la O 24.Fajarnés Ribas, Enrique 25.Grau Reinés, Juan Carlos 26.Ramis Socias, Miquel 27.Bertomeu Bertomeu, Juan 28.Fernández Álvarez, Alejandro 29.Llorens Torres, José Ignacio 30.Ayllón Manso, José Luis 31.Esteller Ruedas, Mª Ángeles 32.Fernández Díaz, Jorge 33.Gallego Burgos, Antonio 34.Montserrat Montserrat, Dolors 35.Moragas Sánchez, Jorge 36.Serrano Coronado, Daniel 37.Veray Cama, Concepció 38.Mora Bernat, Manuel

Page 10: Accent 234

L’ACCENT 234DEL 20 DE SETEMBRE AL 3 D’OCTUBRE DE 2012

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a [email protected]

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF. & ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

10 INTERNACIONAL

ROGER IGNASI JORRO BARCELONA

La policia nord-irlandesa havia ambprou feines clos el meu expedient.L’Agència de Fronteres britànicatambé tancava la carpeta tot asse-gurant que mai podria tornar a unRegne Unit en desintegració. Lapresó arxivava el meu dossier, maimassa lluny per si s’havia de tor-nar a emprar. Tot plegat destinata evitar una tornada a territori bri-tànic que, en paraules escrites dela Secretària d’Estat d’Interior,“posaría en risc la ciutadania delNord d’Irlanda”.

En aquell mateix moment, quanautoritats estatals britàniques iforces i cossos de seguretat regio-nals asseguraven haver-se desem-pallegat d’un poderós enemic exte-rior, tres-cents cinquanta activis-tes lligats o membres de l’UlsterVolunteer Force (UVF) atacaven acop de roc i còctel incendiari unamarxa política autoritzada a Bel-fast. La ciutadania nord-irlande-sa, a qui les autoritats creien haverdonat un moment de treva, torna-va a veure els carrers en flames; laintimidació generalitzada admi-nistrada a trompades. I l’amenaçaa l’ombra de les armes que un UVF,grup paramilitar lleialista, ha deco-missionat de cara a la galeria. I pottornar a treure en qualsevolmoment, com ha succeït diversesocasions.

Tot això va passar el proppassatdos de setembre, deu dies després

que el qui signa fos expulsat d’Ir-landa, i es va perllongar duranttres nits. Avalots que es van toparamb el silenci impermeable del Pri-mer Ministre nord-irlandès, queva trigar tres dies a referir-s’hi. Iquan ho va fer ho va anomenar"dificultats",1 enlloc d’instar alsparamilitars lleials a la Corona ila Unió a aturar la violència sectà-

ria contra la comunitat republica-na.

La ciutadania de Belfast, aque-lla que alguns estaven cofois d’ha-ver protegit deportant un estudiantcatalà i detenint centenars de nacio-nalistes des del 2010, no només que-dava sotmesa al capriciós llança-ment de pedres des del lleialisme,sinó que políticament restava des-emparada pel seu primer ciutadà.

EscullLa qüestió de les desfilades és lagran pedra a la sabata del procésde pau nord-irlandès, germinat el1998 després d’anys de negociacionsdiscretes, a vegades amb xiuxiue-jos que les parets de la capella aixo-plugaven. Enguany, el 2012, el Pro-cés, ja en majúscules i adolescenten edat, viu el seu major desafia-ment.

Un repte que no llancen els petitsgrups republicans dissidents i crí-tics amb el Procés de Pau. El guantel llencen les lògies també lleialsa la Unió del Nord d’Irlanda ambGran Bretanya: l’Ordre d’Orange,el Royal Black Institution i elsApprentice Boys de Derry. Associa-cions anàlogues a la nostrada franc-maçoneria i que sobre el papernomés són plataformes de conser-vació i difusió de la cultura i reli-gió protestant als sis comptats queformen Irlanda del Nord. En lapràctica, l’exaltació evangelista,ultranacionalista britànica i sovintprocolpista en fa difícil la credibi-litat i l’encaix dins el teixit asso-ciatiu de la regió.

Aquestes lògies mantenen unaagenda d’escometre d’actes públicsper allà on els plau, sense tenir enconsideració la geodemografia nord-irlandesa, on sovint nacionalistesinsulars i unionistes i lleialistes alRegne Unit viuen en barris i vilesseparades. Finalment, algunes d’a-questes ordres, com el capítol LOL633 Old Boyne Island Heroes de l’Or-

dre d’Orange, fan apologia del para-militarisme armat lleialista. Unescèl·lules responsables de la mortd’un mínim de 898 persones en elperíode 1969-1998.2

ResolucionsEn aquest context s’ha d’entendreel meu arrest, empresonamentdurant dos anys i posterior expul-

sió d’Irlanda de mans de les auto-ritats britàniques. Dos anys des-prés que un centenar de personesanéssim a la presó, els aldarulls esrepeteixen tossudament, però araa l’altre costat i sense que s’espe-rin detencions massives.

La paradoxa és que amb l’heme-roteca a la mà, les detencions agran escala d’una banda s’han reve-lat com inútils, caríssimes per alcontribuent i frustrants per al ciu-

tadà. Sobretot si l’altre actor a lacontesa rebutja seure a la taula denegociació per arranjar com exer-ceix el seu dret a manifestar-se. Ésmés, si no queda satisfet de com espolicialitzaran les seves marxes potrecórrer al desordre civil sense,això sí, patir arrestos massius compassa a l’altre cantó del carrer. Elsatacs a nacionalistes i saqueigs deprincipis de mes s’han d’entendrecom una reacció als dictàmens d’u-na taula on no s’hi havia volgutseure.

Tot plegat duu a pensar que eldiàleg i la paraula han de ser ins-truments per a resoldre els conten-ciosos que emergeixen de les mar-xes populars al Nord d’Irlanda,sigui quin sigui el seu signe. Ambtot, s’imposen escenaris de media-ció no viciats amb biaix i que nopractiquin el silenci o les deten-cions selectives depenent de quillança la pedra. Del contrari, lasensació que emeten certs actors iinstitucions és que no són neutrals,sinó mers centres de poder teledi-rigits des de Londres. I això potgenerar un desencant perillós peral Procés de Pau, que detencions ideportacions no resoldran.

1BBC News Northern Ireland, 5 de setem-bre de 2012.

2 McKittrick, D., Kelters, S., Feeney, B., iThornton, B., Lost Lives, Trafalgar Square,1999.

Paraula, paper, tisora

“La ciutadania nord-irlandesa, a qui lesautoritats creienhaver donat un

moment de treva,tornava a veure elscarrers en flames”

“Dos anys desprésque un centenar

de persones anéssima la presó, els aldarulls es repeteixen

tossudament”

Al Parlament d’Stormont continua onejant la bandera britànica

Page 11: Accent 234

L’ACCENT 234 DEL 20 DE SETEMBRE AL 3 D’OCTUBRE DE 2012 INTERNACIONAL 11

Okupes contra les cordes: un nou revés a Anglaterra i Gal·les

SERGI MASÓ LONDRES

L’especulació immobiliària a Angla-terra i Gal·les no va escapar tampoca les repercussions de la recessió eco-nòmica iniciada el 2008. No obstant,tot i que l’habitatge havia pràctica-ment triplicat el seu preu des del 1998i que patí un lleu descens durant elsdos anys següents a la crisi, la ten-dència a l’alça dels preus va recupe-rar-se a partir del 2010. A dia d’avui,el preu de l’habitatge es situa moltproper a les xifres que ostentava el2008, encapçalant amb més de 15.000euros el m2 la Unió Europea. Ara bé,les xifres mitjanes de preus són tam-bé molt dispars en funció de la regió,oscil·lant entre els 180.000 euros perhabitatge de Gal·les i els gairebé500.000 de Londres. Per la seva ban-da, l’increment del salari mitjà desdel 2002 ha estat de poc més del 3%.A la pressió del mercat immobiliarical sumar-hi també l’agenda políti-ca de Westminster, doncs les retalla-des d’aquest darrer any en les parti-des de subsidis per a habitatge hau-rien afectat més de 800.000 famíliesde tot el Regne Unit. Paral·lelament,es calcula que prop de 750.000 habi-tatges estan desocupats i que segonscàlculs oficials més de 100.000 per-sones són sense sostre, xifra que lesorganitzacions benèfiques estimenmolt més alta. És en aquest contextque el govern de coalició entre con-servadors i liberals encapçalat perDavid Cameron ha aprovat el prop-passat 1 de setembre una reformalegal que converteix l’okupació d’e-dificis residencials en delicte, este-nent-se així aquesta situació a totala Gran Bretanya. L’entrada en vigord’aquesta reforma s’ha realitzat apartir d’uns controvertits canvis enla legislació referent a l’assistèncialegal mitjançant una Acta que, mésenllà del punt específic referent al’okupació, ha estat també duramentcriticada per l’afebliment en les garan-ties de justícia que suposa.

Anglaterra i Gal·les es sumen aixía la criminalització del movimentokupa. Juntament amb Escòcia, onera un delicte ja des del 1865, la refor-ma suposa situar l’okupació sota per-secució penal a tota la illa. No obs-tant, convé assenyalar que en el casanglès i gal·lès no s’està criminalit-zant l’okupació de tots els edificis,sinó tan sols d’aquells destinats ahabitatge en tant i quant estavenadaptats prèviament com a lloc pera viure-hi. És a dir, els béns immo-bles la fi dels quals no fos proveir unacasa abans de l’okupació continuamantenint l’estatus legal anterior.Així, l’okupació de fàbriques, pubs omagatzems en estat d’abandó es con-sidera encara com un assumpte denaturalesa civil i no poden ser des-allotjats d’ofici per la policia. Enaquest cas, l’okupació és encara“legal”. Ara bé, les veus dels toriescom la de la diputada Tracey Crouchque pretenen convertir també endelicte l’okupació d’edifici comer-

cials no s’han fet esperari s’apunta com un nouobjectiu un cop s’ha obertla veda. Per altra banda,la reforma tampoc afec-ta a persones que hagues-sin disposat de permís delpropietari o d’un contrac-te de lloguer que hagifinalitzat o que s’hagiincomplert. Per tant, enquedarien excloses situa-cions que estan ben sovintassociades a un augmentde la precarietat dels seusresidents.

Com es desenvolupa-rà l’aplicació de la llei ésencara una incògnita. Elmoviment i col·lectiusokupes creuen que els pro-pers mesos seran clausper a veure com es reso-len els primers judicis,doncs són els que crea-ran la jurisprudència ques’aplicarà en els casos suc-cessius Per a provar-se eldelicte, l’acusació hauràde demostrar que les per-sones que okuparen l’ha-bitatge estaven al correntque eren en una propie-tat privada i que tenienintencions de quedar-s’hi.Amb al voltant de 20.000persones que viuen encases okupades, una lleique estipula unes penes

de presó que poden arribar fins als 6mesos i unes multes que poden supe-rar els 6.000 euros podria fàcilmentdesembocar en un augment conside-rable dels sense sostre tal i com denun-cien diverses organitzacions benèfi-ques. No obstant, tot i que aquest can-vi legislatiu pugui posar noves tra-ves a l’okupació, difícilment potarribar a suposar la fi d’aquesta pràc-tica. Tal i com passà a l’Estat espan-yol amb reforma del Codi Penal de1995 aprovada amb els vots a favordel PSOE i IU en què l’okupació pas-sà a considerar-se un delicte d’usur-pació amb penes multa que oscil·lenentre els 3 i 6 mesos i que la reformaposterior de 2010 va deixar intacte,és molt probable que l’okupació d’im-mobles també continuï a Anglaterrai Gal·les. De fet, la Advisory Servicefor Squatters, un servei d’assessoriaper a l’okupació gestionat pel mateixmoviment, té clar que la legislaciós’ha forjat a partir del “mite creatper certs mitjans de comunicació quehan apuntat com a problema l’oku-pació de cases habitades, una situa-ció inexistent per a la qual ja existiauna legislació que ho cobria”. Des dela seva perspectiva, tot i que el pro-cés legal que s’origini amb l’okupa-ció pot resultar més complicat, seràpossible adaptar-se a la nova situa-ció. El resultat de la reforma és, pertant, obvi: una millora de la cober-tura legal d’aquells propietaris quemantenen els seus habitatges buits.L’especulació immobiliària a tota

SERGI MASÓ LONDRES

L’enduriment de la legislació perl’okupació a Anglaterra i Gal·lesha començat ja a generar respos-tes pràctiques. Aquest el cas delsvuit okupes que, davant l’amena-ça de desallotjament que els supo-sava la reforma legal, van decidirtraslladar-se a la biblioteca muni-cipal de Friern Barnet al Nord deLondres. La biblioteca havia estattancada per l’Ajuntament de Bar-net el passat mes d’abril. Ambaquesta acció, els okupes han evi-tat incórrer en un delicte penalja que l’okupació d’edificis no des-tinats prèviament com a habitat-ge no son punibles. A més, amb lareobertura de la biblioteca hanrebut l'encoratjament dels veïnsque podran tornar a gaudir delseu servei de préstec quatre diesa la setmana. Les institucionsmunicipals tenien però el seu pro-pi pla per a l’edifici. Desprès detancar-la van intentar traslladar

la biblioteca a unes altresinstal·lacions municipals i fer-lafuncionar a partir de voluntarismentre que els terrenys de la

biblioteca es pretenien vendre’sal promotor de torn en els propersmesos. L’Ajuntament ha comen-çat ja el procés legal per a desallot-

jar-los. És per això que la cons-trucció de vincles amb la comuni-tat per part dels okupes serà laclau en el desenvolupament delconflicte. I és que en un pla mésgeneral, el cas crea un clar prece-dent davant les prop de 270 biblio-teques estatals amenaçades de tan-cament o que ho han fet darrera-ment, doncs obre també en el campdels serveis públics la disjuntivaentre la clàssica aposta dels con-servadors d’uns voluntaris sotme-sos a les decisions polítiques i unaautoorganització que s’escapi delseu control. Tot i que aquest pro-cés comporti contradiccions, doncsel funcionament mitjançant volun-taris es genera indubtablement apartir de la destrucció d’ocupaciópública, existiria també una lec-tura capaç de copsar-ne les sevespossibilitats. És a dir, aquella lec-tura que denunciant la precarie-tat aprofités les potencialitats deles alternatives.

De l’anonimat a la creació de contrapoder

Okupació al barri de Hackney de Londres

Page 12: Accent 234

LLUIS CUSSÓ VALÈNCIA

La propera setmana del 1 al 6 d'actubrela Coordinadora Antiprivatitzacionsdel País Valencià convoca a una setma-na de lluita per a reclamar una sanitatpública de qualitat i universal. Aques-ta mobilització naix la passada prima-vera quan a la ciutat de París es varenreunir diferents coordinadores i orga-nitzacions antiprivatitzacions de 9 estatseuropeus (Alemanya, Bèlgica, Eslovà-quia, Espanya, França, Grècia, Irlan-da, Itàlia, Polònia) on parlaren i inter-canviaren informació de les diferentssituacions que es viuen a la Unió Euro-pea amb els sistemes de salut.

Per altra banda aquesta reunió tam-bé va servir per a estudiar accions con-juntes i consensuar un manifest con-junt.

En aquest manifest expliquen enquina situació estem en aquests moments“L'any passat ha conegut una accelera-ció de la crisi a Europa. Una segona cri-si bancària s'inicia a Europa: les polí-tiques d'austeritat dutes conjuntamenten tots els països, i per la Unió Euro-pea, estan desembocant a una recessiógeneralitzada, i fins i tot a Grècia i enaltres països, en una veritable depres-sió. Mitjançant aplicacions successives,els dirigents europeus volen convertirl'austeritat en alguna cosa més forta imés irrevocable a través de la ratifica-ció del Pacte pressupostari i del Meca-nisme Europeu d'Estabilitat (Mede)”1

per tot això exigeixen un control delssistemes de salut fets pels mateixes tre-balladores i usuàries, com a única solu-ció per acabar amb la tirania de les granmultinacionals farmacèutiques i hos-pitalàries. El manifesta també reconeixque aquesta lluita antiprivatització delsistemes públics de sanitat tan sols ésuna lluita més contra el capitalisme ique sols la coordinació de les diferentslluites i la implicació de la majoria dela societat pot parar aquest procès demercantilització i desmantellamentdels sistemes públics.

En aquesta setmana de lluita, queacabarà el dissabte sis d'octubre ambuna manifestació a València, comen-çarà a les 19:30 del dilluns 1 amb unaassemblea oberta a la plaça del PaísValencià , continuarà el dimecres ambuna acció simbòlica davant de l'Hospi-tal la Fe de Campanar i acabarà dissab-te 6 amb la manifestació que eixirà desde les Torres de Serrans a les 18:30.

La CAS-PV és una coordinadora anivell de País Valencià que com ensexplica un dels seus fundadors naixquan:

“Uns  quants companys, de ten-dències assembleària i llibertària,coincidírem a la Plataforma en defen-sa i millora de la sanitat pública deValència, on després d'uns mesos derodatge i de coincidir amb organitza-cions socials autoproclamades majo-ritàries, ens adonarem que aquellafórmula era inviable i inútil per asso-lir allò que cercàvem. Posteriorment,i després d'uns mesos de traves buro-

cràtiques i malgrat l'escàs temps dequè disposem, constituírem la CAS-PV (Coordinadora Antiprivatitzacióde la Sanitat del País Valencià) comuna associació assembleària, d'indi-vidus i sense delegació de cap tipus

d'organització que intente imposarla seua voluntat per interessos parti-distes, i vam adoptar el model de fun-cionament de CAS-Madrid atenent alseu dinamisme i constància, malgratno tindre cap vinculació orgànica. La

nostra associació és independent illiure de qualsevol altra, encara quen'hi haja semblances. En tot el pro-cés hem rebut el suport de sindicatsassemblearis i de classe (COS, CGT iCNT).”

1El Mecanisme Europeu d'Estabilitat, mésconegut com a Fons de Rescat Europeu, subs-titueix l'European Financial Stability Facility(EFSF) i entre d'altres funcions té: concedirpréstecs als estats membres amb dificultatsen els seus sistemes financers; emetre bons oaltres instruments de deute en els mercatsfinancers per obtenir el finançament neces-sari per dur a terme el seu mandat; recapita-lització d'institucions financeres a través depréstecs als governs dels estats membres,inclosos aquells països que no es troben enprograma.

L’ACCENT 23412 ECONOMIA DEL 20 DE SETEMBRE AL 3 D’OCTUBRE DE 2012

Els membres del CAS-PV tornaran a eixir al carrer

La Coordinadora Antiprivatitzacions del País Valencià convoca a la jornadade lluita europea per una sanitat pública

ELISABET BERMEJO BARCELONA

Les mobilitzacions continuaranels propers dies, ja que és una vagaesglaonada i continuada, que volmantenir la comunitat educativaunida i alerta en favor d'incre-mentar la inversió en educació, encontra de l'acomiadament dedocents i de la precarietat dins lesaules.

A diferència d'altres vagues ques'han fet en el sector de l'educa-ció aquesta no s'ha iniciat amb uncomunicat que arriba als mestresper correu electrònic de part delssindicats majoritaris USTEC·STEs,CCOO, ASPEPC·SPS i FETE-UGT (ambmolta unitat i consens això sí) cer-cant l'adhesió individual ambdeclaracions d'intencions impre-cises, sense plantejar els objectiusfinals ni el pla de treball, ni expli-car el procés de negociació que laseguirà. Amb aquest tipus de vaguesla representació "legítima" delstreballadors ha anat perdent suportdel professorat i credibilitat coma interlocutor. La representaciólegítima dels treballadors va a lesMeses sectorials de negociació iveu passar agressió rere agressióen forma de decret inevitable sen-se poder ni opinar. I ni s'atreveixdesprés d'aquesta humiliació i man-ca de respecte a fer un cop de puny

i dir als treballadors que represen-ten: mireu nois se'ns estan rifant!

Hi ha una altra manera de feruna vaga. La d'aquests dies és unavaga que comença amb la genero-sitat i empatia d'uns quants mes-tres de dilatada experiència i l'e-nergia, disgust i mala llet d'unaquants mestres en precari que volenjunts enfortir i ampliar el movi-ment autoorganitzat i representa-tiu de mestres a Catalunya. S'hapreparat durant l'estiu, explicant-ho a la societat i a les orgnaitza-cions socials, polítiques i educati-ves d'esquerres tant els motius comel pla de mobilitzacions. Anant acentres on feia molts anys que noes plantejaven ruptures dissidentsper la por i l'aïllament. Intentantsaltar aquest obstacle de la desmo-bilització i el pacte social. La coor-dinadora interzones juntament ambels interins acomiadats ha après asaltar obstacles. Alguns d'aquestsobstacles s'han viscut en forma depropostes alternatives en assem-blees ingovernables pretesamentneutres i esquerranoses. Altres obs-tacles han estat el prestigi d'algunsoradors i altres el boicot conscienti sistemàtic proposant unes activi-tats reivindicatives "alternatives"a la vaga, però justament els matei-xos dies de la vaga.

S'ha preparat la vaga com es fa

sempre, activant el compromís delsmestres i la solidaritat amb lesfamílies. Un a un, centre a centredels que teniem accés. I s'han vistels primers resultats, en la prime-ra jornada de vaga i mobilització.S'han creat comitès de vaga quedes de les 8:30 hores han repartitoctavetes a Barcelona, L’Hospita-let, Badalona, Santa Coloma, ElPrat, Sabadell, Barberà, Mollet,Sant Vicenç dels Horts, SantAndreu de la Barca, Vilanova i laGeltrú, Sant Boi de Llobregat... itambé de diferents comarques deTarragona, Girona i Lleida. Al mig-dia una concentració a la Pl. SantJaume s'ha dirigit en manifesta-ció cap al Parlament, baixant pervia laietana amb força i voluntatde seguir. Amb una pancarta quelluïa el lema "Lluitant també estemensenyant". Passant per les seusdels sindicats majoritaris esceni-ficant la mort de l'educació públi-ca. I per la nit una vetllada am elsvaguistes que han agafen avui elrelleu de la següent jornada.

Cal altre cop recordar els objec-tius de la vaga que està planteja-da de forma continuada durantdos dies setmanals. I caldrà tor-nar anar als centres i explicar altrecop quina és la situació de preca-rietat i descontent de molts com-panys. Mentre la consellera Rigau

va negant sistematicament l'exis-tència de precarietat dins les aulesi el descens de la qualitat de l'en-senyament públic per manca d'in-versió ja que segons ella aquest fetaïllat es compensa amb el compro-mís dels docents. I a molts profes-sors no els surten els números. Elcas és que els docents, han comen-çat a adquirir un altre compromísben diferent. El compromís dedefensar els companys acomiadats,el compromís de bellugar els claus-tres, el compromís de reforçar leszones i la coordinació de les assem-blees de treballadors. I aquest síque li cou a la consellera.

La coordinadora interzonesdocent decidirà dissabte, un copconsultades les zones, que farà apartir dels dies 26 i 27, si té prouempenta per tirar endavant unavaga indefinida i seguir sumantsuports per evitar els acomiada-ments dels companys, eliminar ladiscriminació horària i salarialdel personal substitut i establir uncalendari de negociacions per laresta de les agressions patides elsdarrers cursos.

*Elisabet Bermejo és membre de laCoordinadora interzones docent i de

l'Assemblea de Personal docent interí i substitut

Centenars de docents protesten a la Plaça Sant Jaume el primer dia de vaga

Page 13: Accent 234

RAFA ESCOBAR MANISES

La viabilitat dels dos principals clubsde futbol de la ciutat del Túria es tro-ba en entredit. Tots dos han viscut ladarrera dècada una situació econò-mica complicada davant la qual hanarticulat respostes semblants.

Així i tot a aquestes alçades lasituació no és la mateixa a Mestallaque a Orriols. Mentre que el Valèn-cia CF es troba en un atzucac de difí-cil solució, el club granota començaa veure la llum, una llum sempre con-dicionada a no perdre la categoria.

Davant d’una situació de deutecreixent i risc de fallida totes duesentitats acudiren a les institucionsmunicipals i autonòmiques en deman-da d’auxili. Les vies proposades erendues, per una banda la demanda derequalificació dels terrenys on actual-ment es troben els estadis i la poste-rior construcció d’altres nous.

Per l’altra la compra dels clubsper part d’unes Fundacions vincula-des al club però independents des delpunt de vista societari, amb l’aval deles institucions públiques i que esfeien càrrec d’un paquet accionarialque es corresponia amb el 74% deltotal, esdevenint propietàries de fac-to.

Aquestes dues vies han hagut defer front a obstacles, en molts casosinsalvables. Pel que fa a les requali-ficacions, han coincidit amb l’esclatde la bombolla immobiliària, cosaque ha aturat en sec l’operació espe-culativa. En el cas del Llevant, el casno ha segut tan greu, pel fet que elclub d’Orriols únicament contempla-va l’operació com a una previsió d’in-gressos, però no ha fet cap pas per al’adquisició de terrenys per construirun nou estadi.

El cas del València és més sagnantpel fet que el club de Mestalla comen-çà a construir el nou estadi a unsterrenys de Benicalap en els que hihavia projectat un poliesportiu iaquestes obres s’hagueren d’aturarfa anys a causa de la manca de liqui-ditat del club. Això l’ha deixat ambun deute bàsicament amb Bankia peròtambé amb el Banc de València quesupera els 350 milions d’euros. Undeute inassolible perquè venia ava-lat per una suposada venda i edifi-cació del solar de Mestalla. Una ope-ració que en el context econòmicactual sembla poc viable.

Aquesta situació ha obligat els deMestalla a retallar pel que fa a la con-fecció de la seua plantilla i a vendreels seus millors jugadors. Així i totel pressupost no es quadra si el clubno es classifica cada any per a la Lli-ga de Campions, situació que sí s’haproduït els darrers anys, però que encas de no donar-se crearia un greuproblema de viabilitat per a una enti-tat que manté un precari equilibrientre mantindré un nivell competi-tiu alt que li permeta generar ingres-sos i adaptar les seues despeses a lanova situació econòmica.

El problema més greu, o almenysmés immediat per al València no ésaquest, sinó el que s’ha plantejat ambla Fundació, la qual va rebre per partde Bankia un préstec de 81 milionsd’euros el 2010. D’aquest préstec elscinc primers anys únicament ha defer front als interessos que pugen a4,8 milions d’euros. Els darrers mesoss’ha fet públic que la Fundació no potfer front a l’amortització dels inte-ressos i per tant, ni molt menys a l’a-mortització del préstec que comen-çarà al 2015. Això obligaria en unfutur a que l’administració autonò-mica es fera càrrec del deute i pertant el club quedara embargat, situa-ció que no desitgen ni uns i altres.

Tampoc sembla que Bankia, tal icom es troba a nivell financer, accep-te renegociar un préstec o tornar aconcedir un altre crèdit per pagarl’anterior, cosa que contribuiria a fermés gran la bola de neu financera.

De la mateixa manera la transfe-rència de recursos del club a la Fun-dació sembla jurídicament compli-cada pel fet que es tracta d’entitatsadministratives diferenciades.

El cas del Llevant no es tan sag-nant, tot i que cinc anys enrere elclub va estar a punt de desaparèixer,el problema del club d’Orriols arran-ca d’un problema dilatat en el tempsde desfasaments (sinó falsejaments)pressupostaris i un deute que arribàa superar els 60 milions d’euros. Elpaquet accionarial del 74% que la Fun-dació va adquirir tenia un preu de5,6 milions d’euros i segons manifes-ta aquesta, es pot fer front a l’amor-tització dels cinc primers anys d’in-teressos amb els ingressos obtingutsa partir de l’explotació de l’escola defutbol que el club d’Orriols té a la ciu-tat esportiva de Buñol.

El problema del Llevant es pro-duirà a partir del 2015 quan es vejaobligat a fer front a l’amortitzaciódel préstec de la xifra ja esmentadade 5,6 milions d’euros que va dema-

nar a Caixa Penedès. De la mateixamanera que el València, existeix ladificultat jurídica de transferir recur-sos econòmics del club a la fundació,pel fet que es tracta d’entitats admi-nistratives diferenciades. Igualmentla renegociació del deute o l’obten-ció d’un nou préstec per pagar-nel’anterior semblen solucions desca-bellades.

Així doncs si la Fundació no pogue-ra a partir del 2015 fer front als paga-ments, de la mateixa manera que enel cas del València, correspondria ales administracions públiques ava-lar la insolvència de la Fundació dela qual també en formen part.

El cas del club granota però no estan greu pel fet que es tracta d’undeute quantitativament menor. Elfutur del Llevant dependrà de si éscapaç de mantenir la categoria, undescens a segona divisió seria unacatàstrofe econòmica i social.

La tendència que mostren amb-dós clubs però és diferent, mentreque la del València sembla regressi-va. Ha passat de tindre llista d’espe-ra a perdre prop de 10.000 abonatsfins a baixar dels 40.000. La del Lle-vant sembla expansiva, arribant perprimer cop als 17.000 abonats i clas-sificant-se per primera vegada per a

la competició europea després de cincanys d’una gestió econòmica impe-cable.

De tota manera sembla inevitableque les institucions es vegen obliga-des a rescatar els dos clubs històricsde la ciutat, bé executant els avals,o bé canviant la normativa per a ferpossible la transferència de recursosdes dels clubs a les fundacions. Siaixò es produira el deute de la fun-dació del Llevant resultaria assolibleper a l’entitat, un cas diferent és elde la fundació del València que enaquests moments no pot ni fer frontals interessos del deute.

El final de la història està cantat,el València CF serà rescatat per l’ad-ministració fent servir diners públics,uns diners que un cop més aniran aparar a Bankia, entitat que concedínombrosos crèdits al club de Mesta-lla sense que aquest haguera de demos-trar la seua solvència.

El futur del Llevant dependrà dela seua trajectòria esportiva, si éscapaç de mantindré la categoria i lagestió econòmica dels darrers anys,el club serà viable, en cas contraritampoc podem assegurar que les ins-titucions es prenguen tantes molès-ties en rescatar-lo com als veïns deMestalla.

L’ACCENT 234 ESPORT 13DEL 20 DE SETEMBRE AL 3 D’OCTUBRE DE 2012

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Bar-celona // Assemblea Joves de Calafell-Cunit-Ate-

neu Sala de Baix // Ateneu Corberenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP VilafrancaSanta Maria 4. Vilafranca // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular Arrels Doctor Otero 11, Beniarrés //Ate-neu Popular Rocaus de Sallent Santa Llúcia// Ateneu Popular de l'Eixample Ptge. Conradí 3, Barcelona //Ateneu Popular la SèquiaManresa// Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. SantaTeresa, València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C. Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jau-me Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C. St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquer-da Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular La Traca C. Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C. Trinquet Vell15, baixos. Tarragona // Centre Social-Bar Terra Baró de Sant Petrilló 9. València // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú //Escola Valenciana C. Josep Grollo, València // GER Pi 25. Ribes // Ges Insurrecte Colomer, 11, 1r B. Torelló // L'Ocell Negre - Casald'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // Obra Cultural Balear // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la CorbellaMaldonado 46, baixos, València // SEPC-UV Baró St. Petrillo, 9 València // Societat Coral El Micalet, C. Guillem de Castro, València

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

El Nou Mestalla continua inacabat i sense data per a la represa de les obres

Llevant UE i València CF intenten sobreviure en l’embull d’un entramat

polític i financer de difícil resolució

Page 14: Accent 234

L’ACCENT 234DEL 20 DE SETEMBRE AL 3 D’OCTUBRE DE 201214 CULTURA

Vicent Company LA VALLDIGNA

El proper dissabte 29 de setem-bre a partir de les nou del ves-pre, Pau Alabajos i l'OrquestraSimfònica del Coral Romput,celebren els deu anys del can-

tautor als escenaris, amb un concertextraordinari al Palau de la Música deValència

Laura Navarro, l'eterna companyamusical d'Alabajos, ha preparat unsarranjaments específics per a aquesta for-mació, revisitant algunes cançons delsdiscs Futur en venda, Teoria del caos iUna amable, una trista, una petitapàtria. A més a més, aquest concert espe-cial serà gravat per a un futur disc endirecte, que s'editarà a principis de l'any2013 amb Bureo Músiques, el segell disco-gràfic de Castelló amb el qual es va publi-car l'últim disc. "Fa molts anys que uncantautor compromès i que canta envalencià no actua en el Palau. L'últimavegada va ser Raimon durant l'etapa deRicard Pérez i Casado com a alcalde de laciutat de València. És una fita històrica ivolem que quede constància d'aquest

moment tan emblemàtic", afirmen des

de la discogràfica.L'acte retrà homenatge al poeta de

Burjassot, Vicent Andrés Estellés, enl'emblemàtic escenari de la ciutat, amb laparticipació de diferents rapsodes dalt del'escenari: Miquel Gil, Núria Cadenes,Vicent Partal, Amàlia Garrigós, Cesk Frei-xas i membres de de l'associació Rodonors

Invictes. Elpropòsit d'a-questa actua-ció és presen-tar en directeal Cap i Casalel nou treballdiscogràfic delcantautortorrentí, Unaamable, unatrista, unapetita pàtriaque pren eltítol del pri-mer vers deCoral Romput,un dels llibresmés destacats

d'Estellés. Elconcert - homenatge estava previst pelsetembre de l'any passat i es va ajornar aconseqüència d'unes obres de remodela-ció en una de les sales del Palau.

Les entrades per a aquest recital éspoden comprar a la xarxa en la web delPalau de la Música [www.palaudevalen-cia.com] i al mateix auditori.

Homenatge a Estellés al Palau de la Música deValència [#paualpalau]

Gerard Valverde BARCELONA

Un pianista apareix a l'escenarientre aplaudiments, saluda i seudavant de l'instrument. Posa lesmans sobre el teclat, es dónal'entrada però resta durant qua-

tre minuts i trenta-tres segons en silenci,concentrat i en tensió fins que finalment faun gest ja per acabar. Un pot imaginar-secom devia desenvolupar-se l'estrena d'aques-ta obra: el públic, tot i acostumat a certesmodernitats i extravagàncies, expectant perrebre algun so des de l'escenari es va inquie-tant progressivament; el silenci religiós ini-cial de les sales de concerts va donant lloc axiuxiuejos i esbufecs, i aquests a comentarisen veu alta que finalment exploten en claresmostres aïrades de rebuig mentre algunsespectadors ja comencen a abandonar lasala.

Aquesta escena correspon a l'estrena, eldia 29 d'agost de 1952 a Woodstock, de l'obramés coneguda del polifacètic compositorJohn Cage (1912-1992) anomenada justament4'33''. El que el públic llavors encara no sabiaés que havien sigut testimonis d'un dels pri-mers happenings, és a dir, d'una manifesta-ció artística en la qual el més important és,no una peça musical en sí, sinó l'acció que esva desenvolupant en aquell precís moment i,sobretot, com ho està percebent i interpre-tant l'espectador. Cage va ser un dels primersartistes en proposar el format del happeningdins de la serie de moviments artístics demitjans del segle XX que buscaven nous

camins d'expressió artística i cultural tren-cant amb una herència clàssica i encorbata-da que, lògicament, va respondre, i segueixresponent avui en dia, de manera reacciona-ria davant de tant informalisme. Com s'atre-

via a burlar-se de lainspiració, de lesmuses, del geni, de lesproporcions, de l'har-monia, i en definitiva,de la verdadera Creaciómusical? Doncs aques-ta era exactament laseva intenció: destruirfalses veritats absolu-tes i dissoldre l'ego del'artista i de l'especta-dor en el silenci i elssorolls atzarosos de lamés estricta quotidia-nitat. Més enllà d'uncert anarquisme artís-tic, el que preteniasobretot Cage eracol·locar l'espectador (iper projecció tota lasocietat) en una situa-ció prou incòmodeenfront el que succeeixdins i fora de l'escena-ri com per veure's obli-gat a observar, analit-zar i criticar què estàpassant i com l'afectaallò que està passant.En commemoració del

centenari del naixement de Cage i la relacióque aquest va mantenir amb diferents artis-tes a Catalunya durant la dècada dels cin-quanta, s'organitzen fins a finals d'any unconjunt d'exposicions, concerts i conferèn-

cies a través de la iniciativa d'institucionsculturals com l'Arts Santa Mònica, la Funda-ció Tàpies, la Virreina o el MACBA. És unarara ocasió d'escoltar part de la extensa isempre sorprenent producció musical i per-formativa del compositor i de reflexionar alvoltant del seu pensament estètic, vital isocial. A dia d'avui, després de cinquantaanys, podem compartir-la o detractar-larotundament, però és innegable la vigència inecessitat de l'actitud vitalista, irreverent iintel·ligent de John Cage.

John Cage: silenci i soroll

FrancescCandelaEscrivà (1937-2012)Nota necrològica

Redacció GANDIA

El passat dijous 13 de setembreens va deixar Paco Candela,una de les figures claus perentendre des de la Safor el pro-cés de conscienciació nacional

dels darrers anys del franquisme i delsprimers anys de la transició a la monar-quia borbònica.

Fou un advocat laboralista de primeralínia de front, des d'on lluità per fervaler els drets de la classe treballadora.Després de passar per diverses organitza-cions clandestines com Nova Germania,fou un dels grans impulsors a Gandia i laSafor del Partit Socialista d'AlliberamentNacional dels Països Catalans (PSAN),aleshores l'organització política indepen-dentista de discurs més rupturista ambEspanya, des d'on inicià una importanttasca agitadora i de revifament de diver-ses iniciatives culturals i cíviques (Con-cret-Llibres, concerts de Raimon, l’Ate-neu Juvenil, Cine Club, revistes satíri-ques com el Dàtil, etc.).

Va ser regidor a l’ajuntament de Gan-dia des de les primeres eleccions del 1979fins a 1987 junt a Cebrià Molinero per lacandidatura d'Esquerra Unida de Gandia,partit d'ideologia nacionalista que no téres a veure amb l'actual coalició EsquerraUnida del País Valencià. Des de les seuesregidories es dugueren endavant granscanvis progressistes com el Pla Generald'Ordenació Urbana l'any 1983 que posàun cert fre al caos urbanístic del darrerfranquisme.

La seua activitat política sempre haestat rigorosa o coherent, així com laseua fidelitat al PSAN i a l’independen-tisme. Gràcies a aquest fet ha esdevinguttot un referent transgeneracional per alsmilitants independentistes de la Safordes dels anys 70.

Descanse en pau. La lluita continua!

Page 15: Accent 234

L’ACCENT 234 DEL 20 DE SETEMBRE AL 3 D’OCTUBRE DE 2012 CULTURA 15

Marc Pastor i Sanz VALÈNCIA

Que Paco Camarasa, cap d'Edi-cions de Ponent, apostés per unprojecte com aquest en 2009 nova sorprendre ningú. Al cap i ala fi, sempre ha viscut al marge

de les modes. Ara bé, que acon-seguís un èxit de crítica i de públic acla-parador fins al punt de poder de vendre'la les llibreries de barri com un “bestse-ller” més; això ho hagués endevinat benpoca gent! És amb aquest panorama queara Joan Navarro, l'editor més actiu en laseva aposta pel català i cap d'EDT (ex-Glé-nat), decideix publicar-ne una traduccióen la nostra llengua de L'art de volar. Comde costum, aquesta arriba tard pels afec-cionats més acèrrims al món del còmic.En canvi, suposa una oportunitat immi-llorable d'acostar-se a una bona novel·lagràfica per al gran públic consumidor decultura catalana.

Certament, en el sentit comercial peròtambé artístic, les comparacions que s'hanfet amb el clàssic Maus d'Art Spiegelmanno podrien ésser més encertades. Ambdósmostren una clara vessant literària i esbasen en la memòria històrica i personal.En concret, en la tasca auto-imposadad'un fill que vol deixar constància de ladura peripècia vital d'un pare atrapat perl'atzar històric. En el cas de L'art devolar, parlem del segle marcat per la gue-rra d'Espanya.

El protagonista és un llibertari conven-çut (bé, de fet hom diria que ja ho era

abans de saber de l'existència de l'anar-quisme) però, això només condiciona l'òp-tica del narrador en el sentit de fer-nosentendre la seva manera de veure el món.

No es tracta per tantnomés d'un posiciona-ment purament políticsinó de tota una èticapersonal que regeix lesseves accions. Es narrenfets històrics, sí, peròamb molta cura de defu-gir tres errors comuns:la fredor de l'anàlisiacadèmica, l'actitudreduccionista del pam-flet i, el pitjor de tots, lafalta de compromís queduu a equiparar vícti-mes i botxins. Amb totaixò L'art de volar esplanteja com un home-natge pòstum a una per-sona que mai va viure almón que desitjava, itambé com una reflexiósobre els canvis socialsocorreguts des del reg-nat d'Alfonso XIII finsal de Juan Carlos I.

D'altra banda, l'obraabraça el concepte denovel·la gràfica en laseva totalitat. El contun-dent guió d'Altarriba nose suma amb el precís

dibuix de Kim sinó que esmultiplica, tot exigint una lectura atenta.Quant al dibuix, per cert, sorprèn i moltl'habilitat que demostra tenir l'autor de laconeguda sèrie de El Jueves "Martínez el

facha". Tot i que no té un estil especial-ment atractiu, en llegir el còmic hom sen'adona que aquest encaixa perfectamentamb la història. Per suposat, la qualitat del'ambientació històrica, l'atenció alsdetalls, així com una narració gràficacinematogràfica molt treballada marquenla diferència respecte de la tira còmica.

Fos com fos, aquesta novel·la gràfica téla virtut de retratar un personatge anò-nim d'aquells que mai haurien de caureen l'oblit. Ho fa honestament, amb estimaperò alhora sense complaença, i és des d'a-questa òptica que encerta. Paga la penadedicar-li un parell d'hores, i més ara queper fi podem llegir-la en català!

“És una oportunitat immi-llorable d'acostar-se a unabona novel·la gràfica per algran públic consumidor de

cultura catalana”

Ressenya de la quinzena L'art de volar

Una novel·la gràfica total

Fitxa tècnica:

Titol: L'art de volarAutor: Antonio Altarriba, KimEditorial: EDT, 208 pàgines, blanc i negrePVP: 22 euros

Contes del neguitJoseph ConradEditorial Alpha, 2012

En traducció de Ferran RàfolsGesa ens arriba un recull decontes que conté els primersescrits de Joseph Conrad. L'au-tor de El cor de les tenebres, de

l'adaptació lliure del qual en resultà l'A-pocalypse Now d'en Coppola, o de LordJim, explora en aquests contes escenaris iconflictes diversos, mantenint però sem-pre el to de complexitat psicològica que liés propi. Així, l'acció dels contes transita-rà de l'arxipèlag malai a la Bretanya fran-cesa tot passant per l'Àfrica negra, com sivolgués abraçar amb la ploma tots elsmons solcats quan era mariner.

La guerra just acaba de començar Miquel López CrespíTigre de Paper Edicions, 2011

Compromís polític i experimentacióestètica conflueixen en aquest recullde narracions que es belluguen entrela grisor quotidiana de la Mallorcadels darrers anys del franquisme -

amb la contraposició entre el turisme de mas-ses i la lluita clandestina com a teló de fons- iels grans moviments revolucionaris mundialsdel segle XX. Bandejant les convencions for-mals amb l’ús de textos extrets de la premsa,de guies turístiques i de diversos llibres, l’autorelabora alguns del relats més reeixits d’aquestaobra, amb la qual convida a la reflexió sobre larevolta i la repressió, el futur del català o l’ex-periència comunista.

Una qüestió personalKenzaburô ÔeEdicions de 1984, 2012

L'escriptor japonès Kenzaburo Oé vanéixer el 1935. El 1994 va ser guar-donat amb el Premi Nobel de Lite-ratura. Però malgrat que ja fa anysque és reconegut com un dels

escriptors vius a tenir en compte, no haestat fins ara que ens arriba la primera tra-ducció al català -Albert Nolla n'és el respon-sable- d'una obra seva. El conjunt de la sevaobra, construïda a base de frases curtes, téuna forta influència de la literatura france-sa i americana, tenyit tot plegat de l'exis-tencialisme de Sartre. A Una qüestió perso-nal (1964) col·loca el seu protagonista, unintel·lectual frustrat, davant d'una situacióvital dura: el naixement d'un fill amb disca-pacitats, una situació que ell mateix haguéd'afrontar.

Els papers pòstums del Club Pickwick Charles DickensAcontravent, 2012

El 200 aniversari del naixement del'escriptor anglès Charles Dickens hacoincidit -segurament s'ha fet coinci-dir- amb l'aparició d'una nova tra-ducció de la que va ser la seva prime-

ra novel·la publicada i que ens va apropar perprimer cop el 1931 el poeta Josep Carner. Tot ique el repte era immens, la crítica ha estatunànime respecte l'èxit de l'empresa d'enMiquel Casacuberta, que ha apropat l'obra alsegle XXI. Ara ja no hi valen les excuses per nosubmergir-nos en el particular món de Pick-wick, el seu criat Sam Weller i la resta de pin-torescos personatges que freqüenten el Club.

Lectures recomanades

Page 16: Accent 234

L’ACCENT 234DEL 20 DE SETEMBRE AL 3 D’OCTUBRE DE 201216 CONTRAPORTADA

demil, Arturo Olmeda.

Expliqueu-nos un poc el procés degestació del disc a través del micro-mecentage del Verkami. També comp-teu amb moltes i conegudes col·labo-racions, quina ha sigut la que vos hafet més il·lusió?La idea principal era una mini cd encol·laboracions amb músics valenciansi ens embolicaren per a un treball mésgran. Clar, també augmentà el preu.Literalment no teníem cap sol euro idecidírem apostar pel Verkami. Estàmolt bé perquè és pot aconseguir finan-çament però també, promoció. És unamanera de fer participar al poc públicque teníem i tractar de guanyar-ne denou. Realment era un repte per a nosal-tres: sense haver mostrat res, cap temapropi demanàvem uns diners per atreure Quatribarap. Jugàvem amb lescartes tapades tot esperant que la gentconfiara en nosaltres. La valoració quefem és molt positiva, estem molt con-tents. Ha funcionat molt millor delque esperàvem. Era un poc pesat ja quetots els dies promocionàvem el projec-te, donant la tabarra des de l’ordina-dor. El 23 de juliol va eixir el disc endigital. Ara el venem als concerts iMésdemil pel web. Pel que fa a lescol·laboracions, depèn de cadascú. Valo-rem la de Panxo, una persona molt sin-cera, que no fa col·laboracions amb totel món. Li passarem un parell de temesi ens va dir que sí. Borja Penalba tam-bé perquè pensem que és un geni de lamúsica; ens ha aportat consells, sin-ceritat, experiència... La resta de gent,excepte Arrap i Atzembla que sóncol·legues, no ens coneixia. Hem fetrelacions noves sense contactes previ.

Estem contents en tots i cadascú haaportat una cosa.

Sempre tracteu de sorprendre els vos-tres seguidors amb vídeos humorís-tics, fotos, actuacions improvisades...Es nota que ho passeu bé a l’escena-ri i ho voleu transmetre. Nosaltres som prou pallassos. Ens agra-da la broma, dir xorrades, fer acudits.Vivim del directe. De fet, el disc estàpensat per als concerts, pe a que la gentque ho passe bé. Un concert de rap potser avorrit: és monòton, es basa en lapart de les lletres i no hi ha massavariacions. Si penses, el rap és unamúsica que s’escolta parat, a no ser queballes break. Té complicacions per atransmetre sentiments, és poc musi-cal en aquest sentit. Costa emocionarja que allò que fonamental és la lletra,has d ‘estar concentrat escoltant-la.Nosaltres volem capgirar açò. Que lagent balle, cride, bote... Ser capaçosd’emocionar, superar els límits que téel rap en aquest sentit.

S’està consolidant una escena musi-cal rapera al País Valencià amb con-junts com Arrap, Barraques, Rapso-des etc. I a nivell de Països catalansamb At-Versaris o el mallorquí Val-tronyc?De rap ja hi ha molts grups però pen-sem que falta públic. Hi ha una menade por cap aquesta música, no sabemsi per la imatge que es transmet. Nosal-tres pretenem fer una barreja més gran,atreure gent refractària al rap. Tren-car aquesta barrera i que comencen aescoltar més grups. És veritat que dinsdel moviment de la música en valen-cià hi ha molt bon rotllo en general,ens uneix la lluita compartida per lallengua. I ara, hi ha més grups de rap.Tampoc volem que es restringisca alsgrups en català sinó també que s’ escol-te en altres llengües. Pensem que alPrincipat hi ha més seriositat en elsgrups i projectes, una escena més con-

solidada, en definitiva. I de les Bale-ars coneguem poca cosa a banda de Val-tronyc, realment.

A banda de la vostra vessant musi-cal, sou coneguts a Montcada per lavostra implicació en col•lectius i asso-ciacions culturals i juvenils. Com veuels actuals moviments a nivell locali comarcal?Allò bo de participar en col•lectius ésl’aprenentatge i els contactes. Però par-ticipem a nivell personal, tots podemaportar al projecte comunitari, nonomés fem música. La música és unapart però també tenim una responsa-bilitat cap a les persones i el nostrepoble. Dos de nosaltres formem partde l’Ateneu i estem vent una evolucióprou gran: les mobilitzacions i actesvan a millor, hi participa gent mésvariada... Poc a poc, la societat s’estàadonant que ha de participar, cal impli-car-se. És prou emocionant, no sabemsi s’haguera vist en altre context. Juntspodem canviar moltes coses i estem eneixes: la Plataforma d’ Aturats, l’Ate-neu, Col·lectiu de Dones... Els Indig-nats també varen fer la funció en elseu moment. Seguim trobant a faltargent major més implicada i això quemoltes vegades es malparla de la gentjove a nivell de mobilització.

Per últim, hi ha algunes referènciesexplícites als feixistes del GAV a lesvostres lletres. Podeu explicar perquè? Bé, és una cosa del passat. Podem dirque tinguérem certs problemes: ame-naces, pintades, enfrontaments...Vàrem ser una generació que va coin-cidir amb un grupet de la gentola aques-ta. Pot ser també buscàrem refugi enla música encara que ara ho reflecti-ríem de manera diferent al tema. Huino afecta directament al nostre entornperò no ha desaparegut la impunitatde les agressions feixistes i això és pre-ocupant.

La cacera de bruixes ialtres lectures feministes ISA GARNIKA BARCELONA

Silvia Federici, professora d'uni-versitat a Nova York, es defineixal seu llibre Caliban y la brujacom a feminista, marxista i fou-caultiana.

Centrat en la acumulació ori-ginària o primitiva del capital,el llibre situa la cacera de brui-xes als segles VXI i XVII a Euro-pa i al Nou Món (la qual va sig-nificar l'assassinat de centenarsde milers de dones) com a feno-men tan important per a l'acu-mulació i el desenvolupament delcapitalisme com la colonització il'expropiació de terres al campe-rolat europeu.La acumulació ori-ginària del capital es va produirper:

· El treball d'esclaus i esclaves.· L'èxode rural de camperoles

i camperols per la pèrdua de terresque el capitalisme va expropiar.

· L'expropiació dels coneixe-ments de cura a les dones i la cace-ra de bruixes.

Cal pensar que al segle XIV lesdones controlaven la indústriade la seda i algunes eren mestresi cirurgianes. El proletariat sen-se terra que va ocasionar l’acu-mulació capitalista es va rebel·larsota la forma dels movimentssocials herètics (càtars, dulcinis-tes, albigesos, akelarres) en quèles dones van tenir un rol moltimportant. Aquests moviment"herètics" qüestionaven el siste-ma dominant, la propietat priva-da i la monogàmia obligada de lesdones.La crisi econòmica de lasegona meitat del segle XVI pro-vocada per la crisi colonial i elgenocidi amerindi que denuncia-va Bartolomé de Las Casas va pro-vocar la violència contra lesdones, per tal de controlar la sevacapacitat de reproducció.La divi-sió sexual del treball, la diferèn-cia de poder a favor dels homes il’ocultació de tot el treball repro-ductiu no remunerat, ha permèsal capitalisme augmentar la partno pagada del treball i per tant,el benefici del capital.

Calibán y la bruja és un llibrenecessari per entendre la forma-ció econòmica i social capitalis-ta, així com per elaborar estratè-gies de contrapoder. Però des delmeu punt de vista, cal comple-tar-lo amb las lectures de Neka-ne Jurado i Samir Amin que expli-quen com el model de producciói reproducció capitalista ha estatsempre imperialista. Igualmentnecessària és la lectura de Van-dana Shiva per estudiar alterna-tives d'economia de subsistènciano capitalista.Recomano doncs,la lectura de El capitalismo senilde Samir Amin, Construir l’inde-pendència de Nekane Jurado iEcofeminismo de Vandana Shi-va.

LA REMATADA

V. MARQUÉS MONTCADA

Malgrat la vostra joventut, ja teniuuna llarga trajectòria musical enaltres grups. A què es degut aquestcanvi de rumb per iniciar el projec-te d’ Atupa?Tres de nosaltres teníem un grup, Gol-pe Bajo, i fèiem temes en castellà.Vàrem voler engegar una maqueta ique fóra en valencià. Parlàrem ambAndreu Laguarda de Mésdemil i ensva replantejar la idea: ampliar nom-bre de cançons, canvi d’imatge, nom...Finalment decidírem gravar un discsencer. Per altra banda, Golpe Bajohavia perdut el seu sentit: era un grupmés adolescent havíem madurat musi-calment i ja no estàvem còmodes can-tant en castellà. Volíem ser tres mc’si entrà Robert, que és amic. Fran tam-bé toca la guitarra amb Atzembla peròno hi ha cap problema en compaginar-ho. Podem dir que hem crescutparal•lelament.

Les lletres de Quatribarap tenen unadoble vessant prou diferenciada: peruna banda, les ganes de passar-ho béamb la gresca i, per altra, reflexionsde caire social (educació, retalladeso conflicte lingüístic). Com combi-neu les dos tendències?No creiem que hi haja cap contradic-ció. És a dir, som joves, ens agrada lafesta i passar-ho bé però no podem dei-xar de banda el context amb el qualvivim, no estem alienats. Tractem defer una crítica irònica. Parlem del queens agrada i del que ens molesta. Lescançons les fem perquè ens abelleix.No abordem els temes premeditada-ment, per obligació sinó que ho femperquè així ho sentim.

Sou quatre components: 3 mc’s i unDJ. Implica açò una complicació afe-gida en el moment de composar, deci-dir qui rima cada estrofa, acordar lamúsica i les mesclesNo seguim un model preestablert peròhabitualment algú proposa una idea iconstruïm la resta de la cançó a par-tir d’ací. A vegades algú aporta la lle-tra, en altres tenim una instrumentali composem la lletra a partir de la músi-ca. Decidim entre tots si ho fem pertorns, com rapegem les alternances...Ara bé, a l’estudi moltes vegades can-via segons el que ens demane la can-çó. La lletra és diferent: cadascú escriula seua part. Açò ho tenim clar, és unaspecte bàsic del rap. De vegades escri-vim sols sobre un tema perquè és méspersonal, necessites el teu espai pro-pi, la teua part de creació. I pel que faa la base instrumental, dins del grupno tenim cap persona que ho produïs-ca, sempre estem buscant-ne Ens aju-da i molt un productor musical de Més-

La jove formació de Montcada de l’Hor-ta presenta Quatribarap, el seu primertreball conjunt després de trajectò-ries paral·leles amb altres formacions.Barrejant diversos estils musicals ambel rap i acompanyats d’ unes lletresfresques han sigut una de les sorpre-ses musicals estiuenques pel que fa ala música en català. Xerrem amb ellsde tot plegat.

Adrià A., Fran Y.,Robert P. i

Fernando B.components del

grup de rap Atupa

ENTREVISTA

“Parlem de tot allò que ens agrada i també del que ens molesta”