DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

222DEL 22 DE MARÇ AL 4 D’ABRIL DE 2012Periòdic popular dels Països Catalans

ADAM MAJÓ PÀG. 2 // GONÇAL BRAVO PÀG. 2 // JOAN SALABERT PÀG.3 // SIMON VÁZQUEZ PÀG.16

La CUP celebra l’Assemblea NacionalL’Assemblea Naciona celebrada a Reusha servit per posar les bases de l’ac-ció política dels propers anys.

>> Països Catalans 7

El català en perillEls atacs contra el català es repeteixen pertot el territori, però també hi ha nombro-sos exemples de lluita que dibuixen un futurno tan negre per a la nostra llengua.

>> En Profunditat 8 i 9

Brigada a MarinaledaMés de vint independentistes de l’HortaNord han viatjat a Marinaleda per conéi-xer de prop aquest projecte polític i socialque, amb la crisi, renova vigència.

>> Internacional 10 i 11

SUM

ARI

Quatre mesos després de la victòria electoral, Rajoys’enfronta a la primera vaga general. L’última con-vocada al conjunt dels Països Catalans fou encara entemps de Zapatero; d’ençà, la crisi ha empitjorat, haaugmentat l’atur i s’ha retallat més drets; però allòque determinarà l’èxit de la vaga serà la capacitatde l’esquerra anticapitalista de canalitzar el males-tar existent.

>>Països Catalans 7

Crec que a dia d’avui, ja no hi ha nin-gú a tot el nostre país, al sud de l’Albe-ra, que no sàpiga que el dijous 29 demarç hi haurà Vaga General contra la“reforma” laboral de PP- CiU- UPN- CEOE.

Dissortadament, és innegable quenomés amb aquesta Vaga (convocadaper CCOO i UGT tard i malament... comsempre) no podrem tombar aquesta sal-vatjada anomenada irònicament “refor-ma laboral”... Autèntica Contrarefor-ma que ens envia de cap literalment auna situació legal anterior a l’Espanyafranquista de 1958. Per què?

Perquè canvia aspectes fonamen-tals, i ens afectarà a tots i totes. Enspodran acomiadar injustificadamentamb una indemnització de tan sols 33dies per any treballat, quan abans eren45 (i fa 35 anys era de 65 dies per anytreballat sense límit de mensualitats).Però si l'empresa diu per exemple, quepateix una “baixada de vendes”, enspodran despatxar amb tan sols 20 diesper any treballat!!

Amb aquesta contrareforma lesempreses tenen via lliure per fer EROs,sense l'aprovació de ningú. I si treba-lles en una petita empresa de menys de50 treballadors/es, amb la nova “refor-ma” et podran fer un contracte “inde-finit” de suport als emprenedors, ambacomiadament lliure i gratuït el pri-mer any.

Per no parlar del desballestament“definitiu” de la negociació col•lectivai dels convenis col•lectius territorialsi/o de província (molt millors normal-ment, que els d’empresa). O de la situa-ció del “contracte de pràctiques”... queafecta a tants i tantes joves. A partird’ara, els contractes en pràctiques espodran encadenar durant tres anys,amb un sou de 481€/mes durant el pri-mer any, i 513€/mes durant els segoni tercer any.

I si tens un contracte d'horari par-cial, amb aquesta contrareforma podràsfer hores extres (que ja sabem com iquan es paguen...) fent que la jornadalaboral s'allargue de facto fins les 8

hores. És a dir, que els empresaris podrancontractar gent en horari parcial i cobrirllocs de treball durant 8 hores!!

Per no parlar de l’aprovació de lagairebé total llibertat de movimentsper les ETTs, privatitzant realment elsserveis d'ocupació públics.

Tot açò, en realitat, no respon mésque a la realitat laboral d’una part crei-xent de la classe treballadora dels Paï-sos Catalans, durant els darrers anys.I amb aquesta contrareforma, el quefan és legalitzar totes aquestes pràcti-ques patronals, fins ara il•legals, peròja (PER FI!!, diran aquestes persones“d’ordre”) legals... i a més, pel bé comú!!

O és que en sectors com el tèxtil, elcomerç, la indústria paperera, la mis-satgeria, etc., no s’aplicaven des de fei-na molts, però molts anys, jornades demés de 8 i 10 hores diàries, sense cobrarles extres? No es concatenaven contrac-tes? No es cobrava per sota dels mínimslegals? Clar que sí!

El problema no era tot açò (que tam-bé)... sinó la inoperància absoluta deles cúpules i burocràcies de CCOO i UGT,en consentir-ho, i fins i tot, en ocasionspromoure-ho. Negociant i pactant sem-pre millores que anaren a favor delsseus afiliats (majoritàriament, homes,

majors de 40 anys, etc.), però abando-nant els drets fonamentals de TOTA lanostra classe, en mans d’uns patronscada vegada més famolencs i envalen-tonats.

Davant de tot açò, hi ha qui diu queno té clar fer Vaga. Que no vol conti-nuar fent-li el cul gros als caps de CCOOi UGT...

Efectivament, ningú volem això.N’estem ben farts de patir-los... Peròprecisament si volem acabar amb aques-ta situació, necessitem un sindicalis-me propi. Un sindicalisme no nomésarrelat fortament a la nostra terra, sinóque a més, lluite dia a dia, per avançaren la construcció nacional del nostrepaís. Un sindicalisme assembleari i debase. Autogestionat i realment inde-pendent de qualsevol poder econòmici/o administratiu. Un sindicalisme fetper treballadores i treballadors lliures,i que tenim ben clar que ja està bé desuportar el que ens cau a sobre.

Jo el 29 de març eixiré als carrers afer vaga. Però no per restar a casa...Sinó per restar als piquets. A la nit. Almatí. I a la vesprada.

El 29 de març faré vaga, amb com-panys i companyes de feina. Amb elscompanys i companyes de la meua assem-

blea de la COS. Amb els meus companysi companyes de l’Esquerra Independen-tista de l’Horta. Amb l’independentis-me d’esquerres de la comarca on visc.Amb els companys i companyes de laresta de sindicats de classe que hi ha al’Horta i a la resta dels Països Catalans.

El 29 de març faré vaga per conti-nuar lluitant, com porte fent ja anys...i continuaré fent-ho el 30 i la resta dedies. Perquè el 29 de març ens ha de ser-vir per acumular forces, per créixercom a sindicat i com a moviment. Peraprendre. Per conéixer més companysi companyes lluitadores. Per sumaresforços i voluntats, i per avançar en elcamí de la Unitat Obrera i Popular...com a únic camí real per avançar en lanostra llibertat com a persones, com aclasse i com a poble.

El 29 de març, per dignitat, per laterra i pel treball, per poder decidir acasa nostra, per poder avançar... faremVaga. I el 30 de març a continuar tre-ballant!

Tu què faràs?... Que no t’ho expli-quen! Vine i participa!

*Portaveu nacional de la COS

L’ACCENT 222DEL 22 DE MARÇ AL 4 D’ABRIL DE 201202 OPINIÓ

Acció-repressió: elllegir i l’escriureADAM MAJÓ MANRESA

Ho hem tornat a veure en les darre-res mobilitzacions dels estudiants deValència i Barcelona i ho tornarema comprovar, molt probablement, ambla vaga general del dia 29: els mitjansde comunicació acaben convertintdeterminades incidències de les mani-festacions al carrer en el centre deldebat, desplaçant el focus d’allò quehauria de ser central, els conflictes icontradiccions socials que mouen ala gent a sortir al carrer i protestar.Però això no ho fan només els gransmitjans de comunicació de masses,carregats d’intencionalitat política,també els mitjans de l’esquerra (l’in-dependentista inclosa), aquells quetenen voluntat sincera de fer de por-taveus dels moviments socials i de lesreivindicacions populars, acaben,massa sovint, centrant l’atenció enles conseqüències de l’acció; encaraque des d’una òptica oposada, evi-dentment, posant el dit acusador enla violència policial, tantes vegadesintencionada i premeditada, peròdeixant també en segon terme l’ori-gen de la protesta i les alternativesplantejades. Tornant a València,quants recordem amb justificadaindignació els cops rebuts pels estu-diants de l’IES Lluís Vives i, en can-vi, no tenim ni idea de com i perquèva començar tot plegat? Ja ho sabemque la violència, i sobretot les imat-ges de violència, ni que sigui relati-vament incruent, ens atrapa davantla pantalla, per això hi havia moltsmés twits i entrades al Facebook sobreles corredisses que sobre els proble-mes de fons que afecten a l’educaciópública d’aquest país, però hem d’a-nar alerta de no sobredimensionaraquest aspecte secundari de la llui-ta, i no respondre al tremendismed’un costat amb un altre de signe opo-sat. Sobretot, perquè mentre discu-tim sobre si va ser primer la pedra ola bala de goma, si entren en el debatsobre qui va provocar a qui, si ens vol-quem en la campanya contra la repres-sió, mentre ells s’esforcen a crimina-litzar-nos (no eren estudiants, erenantisistemes…), acabem arribant auna mena d’empat tècnic (mentre nohi hagi morts…) desplaçant el debatal terreny de l’ordre públic.

Posem-ne un exemple històric:Xile. Què recordem tots plegats delcop d’Estat de Pinochet de l’any 1973?Que hi va morir el fins a les horespresident Salvador Allende i que vainiciar una de les repressions mésdespistades de la segona meitat delsegle XX. Per això ara, tant a Xile coma l’Argentina, es fa un gran esforç perrecuperar el record d’aquells que vanpatir la violència de l’estat i per assen-yalar-ne els culpables. Tasca impres-cindible, aquesta, per descomptat,però si alhora no expliquéssim quèpretenia el govern de la Unidad Popu-lar, quina era la via al Socialisme “convino tinto i empanadas”…, contras-tant-ho amb el model econòmic queva imposar Pinochet (i els USA), esta-ríem fent un flac favor a la memòriad’aquells que van deixar-hi la pell.Seria, de fet, la darrera victòria pòs-tuma del General, i de la repressió.

PUNT DE MIRA COL·LABORACIÓ GONÇAL BRAVO*

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans. Redacció València: CarrerMaldonado, 46 baixos, 46001València Redacció Barcelona: Carrer Tordera 34 bai-xos, 08012 Barcelona Adreça electrònica: ppcc@lac-cent.cat Subscripcions: 646 98 16 97 Distribució: 61554 47 15 Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redac-ció. Coordinació general: Laia Altarriba, Andreu Ginési Abel Caldera. Països Catalans: Cesc Blanco, Abel Cal-dera (coords.), Joan Ballester, Guillem Colom, PepGiner, Andrés González. Opinió: Joan Teran (coord.).Economia: Àlex Tisminetzky (coord.). Internacional:Laia Altarriba, Manel López (coords.). Cultura: JosepMaria Soler, Pau Tobar (coords.), Joan Sebastià Colo-mer, Borja Català.Ciència i Tecnologia: Martí C. , Almu-dena Gregori, Àlex Garcia Esports: Rafael Escobar.Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Andreu Ginés.Coordinació gràfica:Oriol Clavera. Distribució: XavierGispert. Han col·laborat en aquest número: AdamMajó, Gonçal Bravo, Joan Salabert, Simón Vázquez,Adrià MArtí, Rosa Ferer, Marc Pastor

Número 222 Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels arti-cles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

Al documental Inside job DominiqueStrauss-Kahn relata com, en el momentde l'esclat de la crisi financera, es vareunir amb alguns dels gurus del neo-liberalisme, economistes vinculats alcapital financer i a les administra-cions públiques, sobretot nord-ameri-canes. Segons Strauss-Kahn estaventots acollonits i repetien frases com“no es pot continuar així”, “cal reor-denar el mercat financer”, etc. Es trac-tava de la necessitat de frenar el cam-pi-qui-pugui que la liberalització delmercat financer havia deixat com aherència. L'entrevistador el mira per-plex i xiuxiueja alguna cosa com “jono n'he sentit dir res d'això” a la qualcosa Strauss-Kahn li respon aproxima-dament: “a continuació els estats vananunciar que s'encarregaven de taparel forat i va continuar la festa”.

En aquells moments podíem llegira El Pais del 28 de setembre del 2008:“Al capitalisme financer, Sarkozy con-traposa el capitalisme industrial, quepropugna el creixement a llarg termi-ni, no l'especulació” (“Sarkozy propo-sa refundar sobre bases ètiques el capi-talisme”). Immediatament la “refun-dació del capitalisme” va ser l'eslòganprincipal d'una cimera amb una collade dirigents polítics d'arreu del món,on “la primera constatació és la "neces-sitat de refundar el capitalisme" i cre-

ar "mecanismes de supervisió del sec-tor financer" (http://www.324.cat/noti-cia/321848/mon/Els-liders-europeus-aposten-per-refundar-el-capitalisme,16 d'octubre del 2008). Segons la pàgi-na de l'Associació de promotors de Bar-celona, en aquesta cimera Sarkozy “voldisparar contra els hedge funds” i “elsforats negres dels paradisos fiscals,que no poden seguir existint”.

Ha estat molt pedagògic veure comdes de llavors disparen contra els sala-ris, els serveis públics, les pensions itot tipus de subsidis sense que, apa-rentment, els hedge funds i els para-disos fiscals hi tinguin res a veure.Així hem pogut saber que la corrupcióno és un accident del sistema si no elsistema pròpiament dit. Per desviarl'atenció d'aquest fet i fer-nos sentirculpables per “haver estirat més el braçque la màniga” han tingut al seu ser-vei els mercenaris de la ploma. I men-tre la burgesia del país, grans “empre-nedors” que graciosament ens conce-deixen la satisfacció de treballar enels seus establiments, roben al poblemilions d'euros per posar-los sota unarajola a les Illes Caiman, ens conven-cen que és una qüestió de vida o mortimpedir que els funcionaris es pintinles ungles o llegeixin El Mundo Depor-tivo als seus llocs de treball. Ara ja noes tracta d'impedir que Ali Babà i els

quaranta lladres continuïn saquejantel comú si no d'impedir que nosaltres,pobres imbècils, ens n'adonem: “Laciutadania, sensibilitzada per la crisii els seus defectes, observa amb mésvigilància i detall tots els comporta-ments i les maneres de les personesque, per mandat democràtic, estanexercint tasques de rellevància” (LaVanguardia, editorial del 17 de març).Injustament els nostres benefactorshan de realitzar la seva obra filantrò-pica sota la mirada inquisitiva delpoble: “Cap líder no pot permetre'savui, ni a Catalunya ni en el conjuntd'Espanya, episodis que contribueixina barrejar el que és servir la política iel que és servir-se de la política, tre-pitjant la ratlla del que és èticamentopinable”. Per als de la ETA i els com-panys que solidàriament fomentenl'exportació de divises estirant bolsosal barri de la Ribera hi ha delictes. PerAlí Babà i la seva colla se'n diu “el queés èticament opinable”. Del que es trac-ta no és d'aturar la sagnia del robato-ri organitzat si no de “salvaguardar elprestigi de les institucions i frenar ladesconfiança de l'administrat”. És adir, crear les condicions per poderseguir robant lliures de la mirada delscuriosos.

El 29 de març, faré vaga. El 30, emposaré a treballar per organitzar lasegüent… i totes les que calguen

Pel dret a la intimitat d’Alí Babà

L’ACCENT 222 OPINIÓ 03

“A conseqüència del control que s’ha exercit des de l’esfera política,

les falles han esdevingut una festa absolutament domesticada, subven-

cionada i adormida pel poder”, així de contundent es mostra Gil-Manuel

Hernández, sociòleg a la UV i president de l’Associació d’Estudis Fallers.

A banda de l'alegria i la xerinola de les festes de Sant Josep existeixen

altres aspectes, com molt bé apunta el sociòleg valencià, que cal analit-

zar. Les falles han estat buidades del caràcter crític, transgressor i popu-

lar amb què van nàixer per esdevenir un element neutre i folklòric. Hi

ha un bon nombre de raons, però existeix una que ha afectat durant dèca-

des els col•lectius que lluiten per un canvi de model econòmic i social:

“L’esquerra n’és responsable en la mesura que va abandonar aquest àmbit”,

apunta el president de l’Associació d’Estudis Fallers. Des de fa un anys

açò ha canviat i s'està robant espai al plantejament més reaccionari i dre-

tà per transformar també les falles en un espai de canvi popular. Però la

implicació ha de ser encara major, les falles són una genuïna expressió

del poble valencià que s'ha de recuperar en els seus aspectes més genuïns.

A la llarga nit del Franquisme les falles van ser un element cabdal del

control social feixista a València i rodalies: “Les falles no han pogut esqui-

var el perill de ser manipulades com a tòpic [...] D'una banda, hi ha l'e-

quació «València igual a falles»; de l'altra, la inesgotable retòrica d'hipèr-

boles decoratives a què dóna lloc la febreta intermitent del patriotisme

local”, amb la lucidesa suprema que el caracteritza Joan Fuster ja feia

l'any 1967 al seu llibre Combustible per a falles un diagnòstic similar a

l'actual. I, malauradament, la situació actual no ha canviat tant. Amb la

Batalla de València pel mig, les festes del foc han estat controlades per

l'oligarquia local i, llevat del període de major fervor blaver on tenien un

caràcter de marcada militància anticatalanista, la resta d'anys s'ha inten-

tat escampar la idea d'una festivitat tranquil•la, de tothom, per a tothom

i sense implicacions ideològiques de cap tipus. Això, és clar, no ha estat

així, ja que es fomentava un model de silenci social i mercantilista. Unes

falles mercantilitzades que ja no es veuen com a expressió popular sinó

com a negoci, sobretot pel que fa al turisme de masses.

Amb tot, ja s'ha esmentat que la tendència ha canviat darrerament i

les Falles populars i combatives (FPC), la Intifalla, la falla Arrancapins i

d'altres, en són exemples. Que els elements més mediàtics i oficials de la

festivitat hagen estat gestionats des d'una òptica dretana no vol dir que

no hagen existit unes altres falles. De fet, els canvis que afecten al País

Valencià també es noten a les festes i els canvis han aguditzat la creació

d'espais populars i alternatius a la coentor institucional. Enguany, més

gent que mai ha participat de les diferents alternatives que s’han progra-

mat durant les festes. L’èxit d’aquestes activitats ens demostra que aquest

és un camí a seguir i que hi ha encara moltes possibilitats per créixer. De

fet, l’any que ve, les FPC compliran el desè aniversari, i serà una bona

ocasió per fer un nou salt qualitatiu.

Però a banda de la programació alternativa, enguany, les falles han

viscut un fenomen inesperat: per primer cop en molts anys, alguns ele-

ments centrals de la festa s’han escapat del control de la dreta. L’anome-

nada Intifalla ha suposat la fi del domini conservador i n’ha obert una

escletxa que pot significar un tomb radical en la festa en els anys pro-

pers.

Així doncs, les organitzacions i col•lectius que aposten per una trans-

formació del sistema han d'involucrar-s'hi en la mesura de les seues pos-

sibilitats com a qualsevol altre esdeveniment popular (consultes per la

independència, assemblees del 15M, lluites socials...). O en els casos en

els quals ja s'hi involucren mantenir i augmentar el suport. Sempre amb

la consciència que aquesta és una tradició amb arrels ben valencianes,

ben populars i ben crítiques que no es pot deixar, com s'ha dit, en mans

de la burgesia. Algú podria fer servir aquest mateix argument per propo-

sar d'implicar-se en fenòmens socials com el futbol per tal d'arribar a un

espai tan masculinitzat, mercantilitzat i competitiu i transformar-lo (i

també seria una opció ben viable!). Però la sensible diferència és que el

futbol no el van crear les classes populars valencianes.

E D I T O R I A L

Qüestió d’orígens

L’empresa “Las Vegas Sand Corpora-tion” vol instal·lar, a Barcelona o aMadrid, un gran complex amb hotels,casinos, centres comercials, sales d’es-pectacles i espais per a congressos i tro-bades de negocis. El projecte presentaun pressupost de fins uns 17.000 milionsd’euros d’inversió i una previsió de cre-ar uns 200.000 llocs de treball directesi indirectes. En contrapartida, l’empre-sa demana tot de condicions per flexi-bilitzar legalment els impostos, les rela-cions laborals i de contractació, el joc,el tabac, etc.

El govern de la Generalitat de Cata-lunya ha ofertat fins a 800 hectàreesde terreny situades al delta del riu Llo-bregat, ara dedicades a activitats agrà-ries i a espais naturals. La premsa delpaís ja va plena d’articles d’opinió i totjust ara, en el moment d’escriure aquestarticle, s’està organitzant, des de lacomarca del Baix Llobregat, una plata-forma social i ciutadana d’oposició.

Davant d’un projecte com aquest,om no pot quedar indiferent i sols elseu anunci ja remou el sentir i el pen-sar d’una bona part dels ciutadans. Noés per menys. Si l’Eurovegas s’arriba aimplantar, per la seva magnitud i carac-terístiques, marcarà força els trets defi-nidors del nostre país futur.

Les necessitatsA Catalunya ara hi ha més de 600.000aturats, uns 412.000 a l’àrea de Barce-lona. Amb una economia molt endeu-tada l’entrada de diners de l’exteriorpot ser una oportunitat de reactivació.Mentre que a l’àrea de Barcelona el sec-tor de la construcció està aturat, el sec-tor turístic i de congressos es mostraencara força actiu, pel que, d’entrada,el projecte Eurovegas podria semblardel tot convenient. Però aquestes dadesbàsiques sols ens mostren la greu situa-ció del moment i a curt termini. És certque a llarg termini tots quedarem calbs,però també és cert que la pèrdua crei-xent de capacitat de resistir crisis eco-nòmiques i socials i les limitacions ques’albiren pel que fa a recursos materialsi energètics, ens obliguen a mesurar béles decisions a prendre. Amb el cas Euro-vegas estem davant d’un exemple de ladicotomia entre una gestió social incre-mentalista i no adaptativa (més delmateix) o una gestió de transició, d’as-sumpció de límits i adaptativa. Segonsadoptem una perspectiva o una altra,els criteris de valoració socials canvia-ran radicalment alhora de jutjar la pro-posta de Las Vegas Sand, podent acabarsent més valuós un camp de carxofesperiurbà que un casino.

Les temptacionsLa creació de llocs de treball i els ingres-sos econòmics, són també els argumentsprincipals amb els que es busca un con-sens social d’acceptació de l’Eurovegas.Aquests arguments casen del tot ambl’opinió limitadora que planteja que,als ciutadans i als treballadors, sols els

preocupa el tenir un lloc de treball il’accés a l’habitatge, l’educació o la sani-tat, i que totes les demés qüestions idebats s’expliquen pels interessos d’u-na “classe” empresarial i política quesols mira per ella. Ambdós enfocamentssostreuen als ciutadans la seva capaci-tat de decidir sobre temes com el queaquí ens ocupa: valorar una inversióprivada que, amb suport públic, tindràuna forta incidència social. S’ha de reco-nèixer que la temptació popular a larenúncia és forta: és més fàcil trobar-s’ho tot ja decidit i fet. Però inhibir-sequan s’estan prenen decisions que podenmarcar els trets econòmics, socials ipolítics d’un país és molt reprovable.Informar-se, pensar, valorar i interve-nir críticament és el que dona valorcom a tal al ciutadà.

El conseller d’economia de la Gene-ralitat va dir que els ingressos públicsque se n’obtinguin podrien ser dedicatsa la investigació i al desenvolupamenttecnològic. En Mas Colell sap, com a boneconomista, que la creació de llocs detreball i l’obtenció de rendes per l’acti-vitat pròpia de l’Eurovegas no garan-teix pas una millora general de les con-dicions econòmiques i socials (en ter-mes de PIB per càpita). I el que ens diu,de fet, és que el projecte Eurovegas noaportarà riquesa al país si no s’inver-teixen bé els diners que s’hi obtinguin.Però també aquesta justificació instru-mental del projecte de Las Vegas Sandté greus inconvenients i molts riscos.

Hem de ser conscients de que és l’e-xercici del poder el que conforma larealitat social. El poder no sols és coer-citiu, és sobretot propositiu, afirmatiu,fa coses i les fa a la seva mida. Tambésabem que, en el nostre entorn social,la capacitat financera i inversora s’haconvertit en un dels principals meca-nismes per exercir poder. Per tant, elque fora lògic és restar molt previngutsdavant de tot projecte inversor que pre-tén trastocar la realitat social i econò-mica. I més quan aquest mostra tambéla intenció de desposseir als ciutadansde capacitats, opinions i aspiracions,és a dir, la intenció de sostreure el poderde la gent i empitjorar els precaris dretsdemocràtics amb que compta. El pri-mer conflicte que se’ns planteja és doncsmoral i polític.

El segon conflicte és econòmic i eco-lògic. I les preguntes a fer són: per a quiserà útil Eurovegas?, per a Las VegasSand o per a la gent del país; hi pot sor-tir tothom guanyant?, qui correrà ambels riscos del fracàs o de la decadènciadel projecte?. Hi ha moltes ombres enles possibles respostes, però la princi-pal és que Eurovegas representa un aug-ment dels desequilibris i de la fragili-tat d’un territori mediterrani ja forçamaltractat. Per exemple, què passariaamb els casinos, els hotels i l’activitatcongressual amb un preu del petrolienfilat fins els 200$ el barril?. Comsuportarà el model Eurovegas una situa-ció d’estrès hídric?. L’Eurovegas no apor-ta valor si la riquesa l’entenem com elmanteniment de les condicions per auna bona vida i de les possibilitats socialsde millora i permanència col·lectiva. Iaixò tan s’hi val per a Catalunya, pelspaïsos catalans o per al món.

Les males companyiesA Catalunya hi ha grups influents quetenen interessos econòmics compartitsamb els dels promotors d’Eurovegas. Elsector de la construcció, el sector turís-tic o el sector de l’oci i el joc també estanben representats per grans empresescatalanes i espanyoles. L’interès d’ex-pansió econòmica d’aquests sectors, ésun interès comú?. Amb Eurovegas s’en-fortirà una elit econòmica i política queja està massa representada i que actua-rà en detriment d’altres sectors d’acti-vitat industrial, agrícola o de serveisque presentin activitats amb guanysfinancers menors però socialment mésútils.

El dèficit democràtic que caracte-ritza les institucions polítiques estatalsdel nostre país tampoc ajuda a fer unavaloració positiva del projecte Eurove-gas. Sols cal notar la manca d’informa-ció i de possibilitats de participació i decontrol social sobre les iniciatives d’in-versió que afecten els bens i serveis decaràcter públic. Com és prou sabut, l’ob-tenció del major benefici privat en situa-ció de domini de mercat, no és un boncriteri inversor per a la consecució debens públics, i menys quan també s’u-sa l’acció pública per a satisfer fins pri-vatius. Cal fer notar que és també lamanca de més democràcia la que ensestà impedint donar una sortida mésjusta i redistributiva a la crisi actual.Tot plegat acaba tancant un cercle, gensvirtuós, tramat entre necessitats, temp-tacions i males companyies, que forabo anar trencant.

Amb la mirada posada en l’entorneconòmic internacional, la racionali-tat ens faria apostar, no pel capgròsEurovegas, sinó per aconseguir un des-envolupament social equilibrat, quegarantís una major resiliència econò-mica i ecològica i una major equitatsocial i territorial, amb més sobiraniaalimentària i energètica i amb unamajor participació democràtica tambéen els assumptes econòmics.

JOAN SALABERT COL·LABORACIÓ

DEL 22 DE MARÇ AL 4 D’ABRIL DE 2012

La proposta “Eurovegas”:necessitats, temptacions

i males companyies

ABEL CALDERA BERGA

L'assemblea nacional que la CUP vacelebrar el passat 11 de març a Reushavia de debatre un seguit d'aspec-tes organitzatius i metodològicsamb la voluntat d'actualitzar l'or-ganització i la seva forma de fun-cionament al creixement experi-mentat en les darreres eleccionsmunicipals.

Malgrat que la premsa va plan-tejar aquesta assemblea com un noudebat sobre eleccions autonòmiquessí o no, el cert és que aquest debatnomés va ser present de forma molttangencial en les deliberacions.

Debats pendentsLa motivació del document base eraestablir mecanismes organitzatiusi de creixement que tinguessin encompte dos dels grans debats sub-jacents en aquesta organització.

Per una banda, la construcciód'un paradigma organitzatiu quesigui eficaç políticament però tam-bé a l'hora de mantenir l'esperit delprojecte i evitar caure en les dinà-miques dels partits del sistema. Enaquest sentit, diversos aspectes comla forma d'expansió, el pes de lesterritorials, la participació en movi-ments populars o els termes en quèes planteja el debat electoral sónplantejats sota el prisma d'aquestdebat.

L'altre debat és sobre la relacióamb l'esquerra independentista.Inserir la CUP amb totes les sevesconseqüències dins les estructuresde coordinació de l'esquerra inde-pendentista o bé mantenir-se'n almarge orgànicament i restringirles relacions a la presència de mili-tants d'altres organitzacions coma militants de la CUP i a la coordi-nació d'esforços. L'assumpció del'objectiu de creació de discurs nacio-nal, així com el mandat per a impul-sar una Taula de l'Esquerra Inde-pendentista -els dos principalsacords de l'assemblea en aquestaspecte- apunten a una voluntat del'organització de tenir entitat i pro-jecció nacional pròpia, però alho-ra a la responsabilitat de construirmoviment. Altres debats actual-ment més tangencials dins la CUP,com el possible suport explícit alsindicalisme nacional de la COS,resten de moment en la indefini-ció.

L'expansió al País Valencià i a les IllesEn l'assemblea de Girona de 2009,una de les principals raons esgri-mides pels contraris a concórrer ales autonòmiques de 2010 fou el fetque calia fer un camí alternatiu al'autonomisme. Aquest camí con-sistia, entre altres coses, en noempantanegar en aquell momentl'organització en institucions regio-nals que inevitablement conduïena lògiques regionals, i optar pelmunicipalisme com una forma deconstrucció nacional. En definiti-va, que l'extensió d'una organitza-

ció com la CUP, amb les seves dinà-miques polítiques, arreu dels Paï-sos Catalans construïa més els Paï-sos Catalans que no pas el treballal parlament autonòmic de la CAC.

Gairebé tres anys després, però,l'avanç de la CUP al País Valencià ia les Illes Balears no ha estat, nimolt menys, acompassat amb elspassos agegantats assolits al Prin-cipat. Aquest fet, atribuïble a lesdiferents dinàmiques polítiquesexistents entre territoris, coinci-deix amb l'extensió d'un nou dis-curs sobiranista que relega la cons-trucció dels Països Catalans a eta-pes molt posteriors a la indepen-dència del Principat.

Per Joan Teran, “un dels blave-rismes més malaltissos que hi haés el del Principat contra el PaísValencià”. Teran insisteix en queal País Valencià i a les Illes “la basesocial existeix, i la resta d'organit-zacions de l'esquerra independen-tista sí que tenen ja força resoltala seva articulació nacional”. Pre-guntat sobre quan la CUP arribaràal País Valencià, Teran és taxatiu:“Quan el moviment popular al PaísValencià consideri que té la neces-sitat de muntar candidatures enaquesta línia”. Teran reconeix quel'actual impuls del blaverisme prin-cipatí “ens posa pressa, però que elsecret de l'expansió de la CUP sem-pre ha estat la paciència, i això ensgenera una contradicció difícil degestionar”.

El plantejament final aprovaten l'assemblea és el de treballar sen-se pressa però sense pausa en l'ex-pansió de la CUP arreu dels PaïsosCatalans, intentant resoldre la con-tradicció de la que parla Teran.

L’ACCENT 222DEL 22 DE MARÇ AL 4 D’ABRIL DE 201204 PAÏSOS CATALANS

ABEL CALDERA BERGA

Un dia abans de l'assemblea nacionalde la CUP, a Barcelona es reunien propde 5.000 persones en l'acte constitu-tiu de l'Assemblea Nacional Catalana.Aquest organisme, sorgit de l'entra-mat sobiranista i de part de la xarxade coordinadores locals de les consul-tes sobre la independència pretén reco-llir l'esperit de l'Assemblea de Cata-lunya.

Més enllà d'aquests plantejaments,l'ANC ha estat impulsada per sectorspolítics que han fet bona part del seurecorregut dins les coordenades de l'es-querra nacional i que, després del fra-càs de l'estratègia d'ERC de dinamitarCiU amb els tripartits, ara opten perportar CiU a posicions independentis-tes. Aquest canvi estratègic, que encerta manera també corrobora l'ac-tual línia política d'ERC, es veu clara-ment reflectit en tot el full de ruta,que consisteix bàsicament en forçardes de l'Associació de Municipis perla Independència la convocatòria dereferèndums oficials el 2013 i la con-vocatòria d'un referèndum per partde la Generalitat el 2014.

El paper de l'Associació de Muni-cipis per la Independència, impulsa-da per l'alcalde de Vic Vila d'Abadal,té un paper clau en tot el projecte, jaque dóna cobertura institucional al

moviment. Aquesta associació té untint clarament convergent, ja que 7dels 11 alcaldes que conformen la sevaexecutiva són de CiU, tenint així laforça necessària per a fer i desfer.

És en la idoneïtat d'aquesta alian-ça entre l'esquerra nacional i CiU, jun-tament amb la no assumpció plena delmarc nacional de Països Catalans, elque ha generat les crítiques i el receld'alguns sectors socials amb una llar-ga trajectòria de lluita independen-tista. Un d'ells, el periodista HumbertRoma, participà del grup impulsorperò llançà també les primeres críti-ques a la iniciativa: “Algú –no sé qui,però n’intueixo els perquès– va deci-dir que això [l'esperit de les consultes]no era bo per a la bona gent catalanaque no té capacitat per organitzar-seni fer les coses per ella mateixa sensenecessitat de tutelatges messiànics, iens han abocat a una Assemblea deCatalunya bis”.

Un altre aspecte crític comentatper tots els assistents a l'acte amb quiaquest periòdic ha pogut parlar és eldel trencament generacional. Actual-ment, la presència de persones jovesa l'ANC és molt reduïda, fet que limi-ta l'assumpció d'una cultura políticaalliberada del pes de l'autonomisme ireforça els llocs comuns del consens“societatcivilista”. El tenim pressa haesdevingut l'eslògan d'una generació

que en certa manera tracta de repa-rar els errors comesos per ells matei-xos en 30 anys d'autonomisme.

El debat sobre l'ANC també s'hatraslladat a l'esquerra independentis-ta i, en conseqüència, a la CUP. Enalguns nuclis locals, la participació del'esquerra independentista a l'assem-blea local de l'ANC és una realitat querespon tan a les dinàmiques locals coma la concepció que una part de l'esque-rra independentista té de l'ANC coma eina eficaç per a estendre les posi-cions polítiques de l'independentis-me. Altres sectors de l'esquerra inde-pendentista recelen de la poca pro-funditat política d'aquest Tot i així,aquest debat no ha obtingut encararesolucions orgàniques explícites perpart de les organitzacions indepen-dentistes. Una esmena va pretendreintroduir de forma clara aquest debata l'assemblea nacional de la CUP, peròva ser desestimada per un resultatajustat i l'organització va aprovar elmandat de fer un debat nacional sobrela qüestió en els propers mesos.

De moment, però, la postura deconsens és l'expressada per AlbertBotran, membre del secretariat nacio-nal de la CUP: “És un fenomen posi-tiu, perquè és un fenomen d'organit-zació per la base en la direcció de con-querir el dret a l'autodeterminació.També és cert que la seva gestació haestat molt influenciada per aquest nouindependentisme que no té la sobira-nia plena -tant a nivell territorial comsocial o econòmic- incorporada al seuADN polític. Amb tot, l'ANC té poten-cialitats indubtablement, malgrat queno creiem que sigui la clau única dela llibertat”.

Debatent sobre la construcció nacional

Els milñitants de la CUP han apostat per la vertebració nacional de l’organització

Assemblea Nacional Catalana

FRANCESC BLANCO SAGUNT

Des de l'1 de març fins a la fi de lesfalles cada migdia es va fer la mas-cletada al davant de l'Ajuntament deValència com sempre, però enguanyvan ser més mogudes que mai. Mit-jançant facebook, twitter i demés xar-xes socials es va convocar la intifa-lla, una xiulada diària sota el balcódel consistori amb pancartes, globusi olles. L'objectiu era mostrar l'oposi-ció a les retallades, però també es vanconvocar protestes per la igualtat degènere i contra la violència masclis-ta, per la sanitat i l'educació pública,contra la corrupció... Amb el pas delsdies s'aplegaren més persones i vora200 es concentraven de mitjana alllarg dels quinze dies per escridassarles autoritats del balcó cinc minutsabans del començ de la mascletada.L'ACCENT hem parlat Xavi, de CaRevolta, Andreu, cambrer de Valèn-cia i Imma, estudiant, tots tres par-ticipants de la Intifalla.

Què ha significat per a les falles unaprotesta així?I: Ha significat quelcom nou i inau-dit, però per al gruix de l'opinió públi-ca molt adequat. L'acceptació de la

gent que no coneixia les convocatò-ries era molt bona, defensant inclúsels participants de la intifalla versels atacs de cert reducte de fallers"enfurismats".A: Ha sigut un canvi molt important.Les falles eren un patrimoni de la dre-ta (o això ens volien fer creure) i aras'ha obert una esquerda que ens per-

met viure la festa des de la críticad'esquerres. És molt significatiu quela dreta no haja aconseguit anul·larles crítiques en un entorn que, finsara, controlaven completament. X: Ha significat la politització d'unafesta com les falles i ha fet veure queels fallers i falleres també pateixenles retallades i no viuen en una situa-

ció idíl·lica i feliç. Per altrabanda, no pensava que lagent reaccionaria així,m'ha sorprès molt la granresposta, sense cap con-frontació en les xiuladesi acceptant-ho de bon grat.

Com ha reaccionat elpoder (l'Ajuntament,RTVV...)?I: Els ha descol·locat total-ment. Tant en les retrans-missions de RTVV com lesreaccions dels polítics enel mateix balcó es feia moltevident el malestar i lescares de desconcert. A: El poder ha reaccionatcom sempre: primer haintentat desmobilitzar lagent mitjançant diversescampanyes difamatòries

i, en fracassar, ha optat pel silencia-ment de les protestes.X: L'ha desmuntat els esquemes, nos'esperaven la força que hi ha hagut.I han actuant reculant. Per exemple,sempre es quedaven trenta minuts albalcó després de la mascletada i aranomés han estat cinc i Rajoy encaraque diguen que no vingué per proble-

mes d'agenda jo estic segur que va serper evitar la xiulada. I per la seuabanda, els mitjans de comunicacióhan silenciat la protesta.

Com hauria de seguir la mobilitza-ció i la protesta en un futur?I: S'ha de seguir en primer lloc la líniade reprendre els espais públics queens han furtat. Continuar sumantbase social com s'està fent, per davantdel que marquen els partits de l'opo-sició valenciana, de cara a bastir deforma forta l'organització del contra-poder popular.A: Ara s'acaben les Falles, però la gentcontinuarà a carrer. Per a les fallesde l'any que ve caldrà aprofundir enles formes de protesta i en la recupe-ració de l'esperit crític; però abans,durant tot l'any, caldrà ser insistentsi imaginatius perquè les protestes s'es-tenguen cada cop més!X: Les xiulades diàries han formatpart d'un context molt concret i aras'haurà de prendre amb méstranquil·litat. Malgrat això, s'ha d'a-profitar la mobilització que s'ha des-fermat i canalitzar-la de cara a la vagageneral. Crec que hi ha moltes ganesde protestar, com jo no veia des de famolt de temps.

XAVIER GISPERT ZEGRÍ PALMA

El Govern balear de José RamónBauzá (PP) ha de decidir si com-plir o no amb el compromís de l'e-xecutiu autonòmic per restaurarla memòria d'almenys 2.222 per-sones mortes arran de l'alçamentfeixista de 1936. Una xifra que s'haconegut gràcies a les noves inves-tigacions que ha donat a conèixerMemòria de Mallorca i a través deles quals es destapen algunes deles pitjors conseqüències de la Gue-rra Civil espanyola i de la repres-sió franquista, com l'existènciad'almenys 44 fosses repartides pertota l'illa.

L'associació en defensa de lamemòria històrica assenyala quea Mallorca podrien haver estatassassinades unes 3.000 personesdurant els primers mesos de la gue-rra. Gairebé 80 anys després, mésde dues terceres parts d'aquestesvíctimes mortals han pogut seracreditades, malgrat les travesimposades per l'administraciópública i la justícia espanyola.

La documentació que demostral'existència de les 44 fosses i els2.222 assassinats ha estat lliuradadavant la Conselleria de Presidèn-cia del Govern balear. Memòria deMallorca confia que l'executiuautonòmic complirà amb el seucompromís de refer la memòria deles víctimes republicanes. Tanma-teix, caldrà esperar a veure quinaés la resposta de l'actual Governdel PP respecte l'herència de l'an-terior executiu.

El govern de Francesc Antich(PSIB-PSOE) no va destacar preci-sament pel seu compromís amb larecuperació de la memòria histò-rica, però en 2010 va signar un con-veni amb Memòria de Mallorca.L'executiu balear es va comprome-tre llavors a divulgar els resultatsde l'estudi que s'acaba de fer públic,analitzar la possibilitat de sufra-gar els costos de les exhumacionsque fos necessari i protegir les fos-ses on estan els cossos de les víc-times del feixisme espanyol a l'i-lla.

Per la seva banda, però, el

Govern del PP presidit per JoséRamón Bauzá ja ha omès fins aquatre vegades la possibilitat dereunir-se amb l'associació illen-ca, segons ha indicat Memòria deMallorca a la premsa local.

Pobles i cadàversLa documentació lliurada a la Con-selleria de Presidència acreditaper primera vegada l'existència de

les restes d'almenys 1.016 cossos enuna vintena de fosses a l'illa. Amés, s'aporta informació molt con-creta (municipi i propietat delsterrenys) dels indrets on es tro-ben les fosses: catorze en cemen-tiris, dotze en carreteres, quatreen pous i quatre en platges.

Segons l'estudi, a la platja deSa Coma (Sant Llorenç) hi ha unade les fosses més importants, on

hi descansen els cossos de mig milerde milicians. Durant els darreresmesos, a més, s'han trobat fossesde les que encara no se n'havia par-lat a Manacor, Marratxí, Escorcai Valldemossa. I també s'ha con-firmat el llançament de cossos ala mar a Palma, a Alcúdia i entreValldemossa i Deià.

Memòria de Mallorca, doncs, jaha complert amb la feina a la quales va comprometre a través del con-veni signat amb el Govern balear.Ara demanen a l'executiu que com-pleixi amb la seva part per digni-ficar la memòria de les víctimes i,en els casos que sigui possible,exhumar-ne els cossos.

La conjuntura política, però, nosembla la més idònia per aconse-guir tals objectius. La crisi i lesretallades podrien convertir-se denou en el pretext ideal pel Govern,que actualment està, precisament,en mans del PP, el partit més pro-per a la cúpula franquista mallor-quina que va ordenar les atroci-tats investigades per l'associació.

L’ACCENT 222 DEL 22 DE MARÇ AL 4 D’ABRIL DE 2012 PAïSOS CATALANS 05

Memòria de Mallorca lliura la documentació que acredita l’existència d’almenys 44 fosses a diferents pobles de l’illa

El Govern balear té un compromís ambmés de 2.000 víctimes del feixisme

“Les falles eren un patrimoni de la dreta iara s’ha obert una esquerda per viure lafesta des de la crítica d’esquerres”

El dissabte 17 visqué una de les Intifalles més nombroses

Maria Antoni Oliver, president de l’Associació Memòria de Mallorca

REDACCIÓ VALÈNCIA

Els focus de l’escena política no sónespecialment atractius per als mem-bres de les grans famílies valencia-nes; com a norma general, aquestesfamílies tan arrelades en el temps iel territori, prefereixen moure elsfils des de l’ombra i actuar pública-ment, si ho fan, des de les diferentsassociacions patronals, entre les qualsdestaca l’Associació Valenciana d’Em-presaris, presidida actualment peltotpoderós Vicent Boluda Fos.

Així, si repassen els noms del prin-cipals càrrecs polítics ens és difícilreconèixer els grans cognoms histò-rics de l’oligarquia valenciana comara els Trénor, els Noguera, els Gime-no, els Villalonga o Serratosa; i podemarribar a pensar que la dreta valen-ciana s’ha nodrit d’una classe polí-tica professional, nouvinguda i des-vinculada d’una classe social domi-nant hereva de temps passats. Peròres més lluny de la realitat: en pri-mer lloc, perquè hi ha alguns casosespecialment significatius que rea-firmen els vincles entre el poder polí-tic i l’econòmic, com poden ser elsdel castellonenc Carles Fabra o el dela delegada del Govern, Paula Sàn-chez de León, de qui parlàvem ennúmeros anteriors de L’ACCENT; ensegon lloc, perquè l’oligarquia valen-ciana no és excessivament nombro-sa i, per molt que els cognoms es per-den pels atzarosos camins de la suc-cessió i dels contractes matrimonials,els polítics i elsempresaris estanemparentats perimperatiu social,i s’hi poden esta-blir vincles i con-tinuïtats que ensremunten al fran-quisme i mésenllà.

Nissagues històriquesCom ja s’ha repe-tit en nombrosesocasions, el cas deCarlos Fabra és elmillor exemple de la pervivència delcaciquisme en les nostres comarques.Els seus avantpassat han estat al cen-tre del poder polític i econòmic cas-tellonenc des del final del segle XIX.L’últim capítol d’aquesta família l’es-tà escrivint Andrea Fabra, filla deCarlos Fabra, que actualment és dipu-tada i senadora pel PP a Madrid. Unaltre cas bastant conegut és el de l’al-caldessa de València, Rita BarberàNolla. El seu rebesavi, Miquel Nollai Bruixet, fou un gran empresari delfinal del segle XIX; ja en els segle XX,una de les descendents dels Nolla escasà amb Josep Barberà Armelles,pare de l’alcaldessa, qui tingué impor-tants càrrecs durant el franquismerelacionats amb la premsa (dirigí

diversos periòdics del Moviment, comJornada o Levante).

Són dos exemples amb matisosdiferents, perquè el primer ens mos-tra la pervivència de xarxes cliente-lars que es remunten més enllà delfranquisme, mentre que el segon ésuna mostra clara de com el personalpolític del franquisme es va adaptaramb facilitat a una democràcia sen-se escrúpols.

Els casos com el de l’alcaldessa deValència, són, sens dubte, els mésnombrosos: per bé que comprovar-hoés una tasca complicada, no és difí-

cil d’imaginarque gran part dela militància delPP té aquest ori-gen (i en algunscasos, també, ladel PSOE).

Ho podemcomprovar enexemples menysconeguts, com elde la nissaga ala-cantina de Mon-tesinos; la seuarepresentantactual és Macare-

na Montesinos deMiguel, diputada a Madrid pel PP. Elseu pare, Juan Antonio MontesinosGarcía, fou un dels promotors d’A-lianza Popular a Alacant i diputat aMadrid en tres ocasions. Però el granprotagonsime polític dels Montesio-nos el tingué el seu avi, Manel Mon-tesinos Gómiz, qui, durant el fran-quisme, fou alcalde d’Alacant i pro-curador a Corts (ambdós nomena-ments 1946). Prèviament, el gener de1937 s’havia adherit a l’exèrcit fran-quista on assolí el grau de capità; ien acabar la guerra fou delegat pro-vincial d’Excombatents del PartitÚnic.

Del sud, i més concretament deBenidorm, ens ve una altra nissagadestacada: els Barceló. Agustí Almo-

dóbar Barceló, actual diputat, ha“heretat”, a banda d’una gran patri-moni, el lloc de senador del seu avi,Miguel Barceló. La família Barcelóha fet fortuna en el sector turístic, iestà vinculada, entre altres, a l’ope-ració de Terra Mítica. La mare d’A-gustí, Àngela Barceló ha sigut tinentd’alcalde de Benidorm i diputada pelPP. Però ja durant el franquisme, elsBarceló tocaren poder de la mà del’oncle d’Agustí, Jaume Barceló, quifou alcalde entre 1969 i 1971. I no caloblidar que el mateix Eduardo Zapla-na va començar la seua carrera polí-tica en casar-se ambAnna, germanad’Àngela Barceló.

I ja que parlemd’Alacant, calesmentar un casespecial, com és elde Federico Trillo-Figueroa Martí-nez-Conde, dipu-tat per la “provín-cia” des de 1989.No és l’únic polí-tic “valencià” nas-cut a Cartagena,però sí que té elmèrit destacat deser fill d’un jutge militar, alcalde Car-tagena, governador civil de Terol iBurgos i procurador a Cortes durantel franquisme.

Vincles amb el gran capitalL’any 1994, Vicente Sanz, expresidentdel PP provincial de València i exse-cretari general de RTVV (acusat d’as-setjament sexual a periodistes de l’ensvalenciana), va assegurar que esta-va en política “para forrarse”. Mésenllà d’allò que diu sobre l’autor, lafrase ens il·lustra sobre una de lesrealitats de l’actual democràcia: elpoder polític com a via per a l’enri-quiment personal. Açò, que no havariat massa respecte al franquisme,ha permès l’ascens de noves nissa-

gues valencianes. Així, per mitjà dela política, com també per mitjà d’al-tres activitats econòmiques –delicti-ves o no- l’alta societat valencianaha anat renovant-se. Però una de lescaracterístiques atemporals de l’oli-garquia és que sempre ha existit unpunt de trobada entre aquells quevolen conservar l’status i aquells quevolen consolidar l’ascens: el matri-moni.

A l’actual panorama polític valen-ciana hi ha alguns enllaços matri-monials que mereixen ser ressenyats.D’entrada, el del president de la gene-

ralitat, AlbertFabra, que està

casat amb Cristi-na Fortanent.Cristina és fillad’Antonio For-tanent, soci fun-dador d’unaimportant indús-tria rajolera deCastelló de la Pla-na (CerámicasGómez SA). Unaltre cas interes-sant és el de PereAgramunt Font

de Mora, casatamb una de les hereves de Saéz-Meri-no, l’antic imperi tèxtil reconvertit(com tants altres negocis familiars)en SICAV.

Aquests són alguns dels exemplesque ens demostren com el poder polí-tic i l’econòmic van estretament dela mà (amb major o menor intensi-tat segons el color polític). Amb l’a-nomenada transició s’hi van produiralgunes interferències, ja que el triomfpolític de cert “antifranquisme” vadibuixar una frontera entre ambdósàmbits; però aquest frontera s’hadiluït a mesura que el miratge de latransició s’ha dissolt. El poder polí-tic és ara, com amb el franquisme,un instrument més de l’oligarquiadominant.

L’ACCENT 222DEL 22 DE MARÇ AL 4 D’ABRIL DE 201206 PAïSOS CATALANS

“L’oligarquia valencia-na no és excessiva-

ment nombrosa i elspolítics i els empresa-ris estan emparentatsper imperatiu social”

La família Bultó contraatacaABEL CALDERA BERGA

La família Bultó ha tornat ademanar a la nova delegada delgovern a Catalunya que s'obliguia l'ajuntament de Santa Colomade Cervelló a retirar el nom deJaume Martínez Vendrell d'uncarrer de la població, en virtutde la llei que prohibeix que pla-ces i carrers portin el nom de“terroristes”.

José María Bultó va arribar aser considerat durant el fran-quisme l'empresari més ric delPrincipat, a banda de tenir moltbona entrada entre els sectorspolítics del franquisme. El 9 demaig de 1977 un escamot de l'in-dependentista Exèrcit PopularCatalà li adossà una bomba alpit, amenaçant-lo de fer-la escla-tar si aquest no lliurava 500milions de pessetes a l'organit-zació. Bultó feu cas omís a l'a-menaça i intentà arrencar-se l'ex-plosiu, que detonà causant-li lamort.

Per aquesta acció foren detin-guts desenes d'independentis-tes. Un d'ells, Martínez Vendrell,antic capità de l'exèrcit republi-cà, tenia un dels historials delluita antifeixista més impo-nents, tant en la resistència con-tra el franquisme, per la qualpagà amb deu anys de presó, comamb la resistència als nazis a l'es-tat francès -arribà a rebutjar lacondecoració de la Legió d'Ho-nor-. Arran d'aquesta imputaciós'exilià fins el 1988, en què retor-nà greument malalt amb la pro-mesa de Joan Raventós -alesho-res ambaixador espanyol a París-que no seria empresonat. La pro-mesa no es complí i MartínezVendrell va ingressar a presó,d'on en sortiria només poquessetmanes abans de morir.

La nova llei de víctimes delterrorisme parteix de definircom a víctima qualsevol perso-na, independentment de si elsfets que la convertiren en vícti-ma eren anteriors o posteriors al'amnistia. Seguint la mateixalògica, la llei converteix en terro-rista qualsevol activista políticque fes ús de la violència, tantabans com després de la dicta-dura franquista. Aquest fet fad'aquesta llei una de les que con-sagra de forma més clara unacontinuïtat política i fins i totètica entre el franquisme i l'ac-tual monarquia parlamentària.

TORNEN ELS FRANQUISTES

“Sempre ha existit unpunt de trobada entre

aquells que volenconservar l’status iaquells que volen

consolidar l’ascens”

Els règims passen, les bones famílies no...

El PP valencià s’ha nodrit en gran mesura del personal polític del franquisme

L’ACCENT 222 DEL 22 DE MARÇ AL 4 D’ABRIL DE 2012

REDACCIÓ VALÈNCIA

El poble treballador dels PaïsosCatalans ja està escalfant motorsde cara a la vaga general del 29 demarç. Els sindicats independentis-tes van moure fitxa perquè la jor-nada del 29 de març siga efectiva icree, prèviament i posteriorment,un estat social que genere l'orga-nització de la classe treballadoracatalana. Així doncs, tant la Inter-sindical-CSC com la COS van esta-blir contactes amb els sindicats declasse i combatius que actuen alpaís per tal de fer un bloc críticque marque la diferència amb CCOOi UGT. Aquesta aliança inclou sin-dicats combatius com la CGT -ambespecial incidència al Principat-,CO.BAS, CNT, Intersindical Valen-ciana o STIB, però també sindicatssectorials, especialment els majo-ritaris de l'ensenyament a cadaterritori -USTEC, STEPV i STEI-. Laidea és fer un pol de sindicalismeque mostre la seua oposició fron-tal a la reforma laboral i a la res-ta de mesures que ataquen els dretssocials guanyats i així esdeveniruna alternativa clara i útil a lesclasses populars que no donensuport el pactisme dels sindicatsgrocs (els quals van anunciar queconvocaven la vaga per obtenir dià-leg de l'Estat i no per tombar lareforma).

Vaga convocada legalmentI pel que fa a la convocatòria, laCOS va enviar els preavisos de vagageneral el 16 de març per a Cata-lunya, el País Valencià i les IllesBalears. En aquest preavís, la COSva manifestar com a motius de con-vocatòria de la vaga les següentsreivindicacions: la derogació delReial Decret-Llei 3/2012 (la darre-ra reforma laboral), l’establiment

d’un salari mínim de 1.200 euros,prestació d’atur de caràcter inde-finit fins trobar un lloc de treball,supressió dels augments dels impos-tos indirectes, augment de la des-pesa social i inversió en serveispúblics (ensenyament, sanitat,transports, etc.) com única formaviable de reactivació econòmica ide sustent per totes les famíliestreballadores, polítiques ecològi-ques a favor de la defensa del nos-tre patrimoni natural i finalmentel respecte a la lliure determina-

ció i sobirania del poble treballa-dor del nostre país.

Moviments socialsLa xarxa teixida arran del 15M i deles mobilitzacions contra les reta-llades també s'ha activat per a tre-ballar per a que la vaga sigui unèxit al marge dels sindicats majo-ritaris. En aquesta línia s'han cons-tituït diverses plataformes localsque van més enllà del sindicalis-me i aglutinen col•lectius socialsde tot tipus. Aquesta és la respos-

ta per a fer partíceps de la vaga elsnous sectors socials de treballadorsprecaritzats, treballadores de lallar, persones aturades i jubilats,afectats per les hipoteques, usuà-ries de la sanitat. Plataformes comMaresme29M o Sabadell Lluitantsón exemples d'aquest treball local.

També a les universitatsDes del dia 20 de març la facultatde Filosofia i Lletres de la Univer-sitat Autònoma de Barcelona estàocupada amb la intenció de man-

tenir la docència aturada fins lavaga general (en el moment de tan-car aquesta edició de L'ACCENT sesap que la protesta seguirà com amínim fins divendres 23). L'assem-blea de la facultat (on hi treballael SEPC) ha redactat un documenton denuncia “la supressió de mésde 60 places de professorat lectori associat; supressió que afecta deple a l’oferta docent estructural dela facultat i conseqüentment a laqualitat de la docència impartidai que nosaltres com alumnes pati-rem properament, la precaritzacióde la plantilla del PAS i la derivaautoritària” i per això encoratja al'organització de la comunitat uni-versitària contra les retallades.També hi ha estudiants dormint ala facultat de Comunicació, enca-ra que sense parar les classes, i lafacultat de Ciències Polítiques esdecidirà si s'ocupa o no; ambduestambé a la UAB.

I als mitjans de comunicacióDavant la crisi que amenaça el sec-tor comunicatiu en els seus propisfonaments, els comitès de treballa-dors dels mitjans de comunicaciósón un dels sectors que, per la sevaposició, més s'han significat a favorde la vaga. Ja sigui en mitjanspúblics com els de la RTVV o delCCMA o en mitjans privats, la vagacompta amb el suport majoritaridels professionals de la comunica-ció però alhora amb l'oposició i ani-madversió declarada dels propie-taris dels mitjans. Per a trencar elsilenci informatiu que de ben segurdictaran els grans grups mediàtics,diversos mitjans alternatius, entreels quals L'ACCENT, estan treba-llant per a tornar a posar en peuuna agència de notícies que difon-gui al minut el desenvolupamentde la vaga als Països Catalans.

ANDREU MERINO BARCELONA

El passat dissabte la plataforma“Dempeus per la Salut Pública” vapresentar la Iniciativa Penal Popu-lar (IPP) amb la qual volen dema-nar responsabilitats penals al con-seller de salut del govern de la Gene-ralitat, Boi Ruiz, i al PresidentArtur Mas pel que consideren irre-gularitats a l’hora de garantir eldret dels usuaris a una sanitat públi-ca catalana. L’acte va reunir unes400 persones a la Universitat Pom-peu Fabra, entre els quals hi haviamembres de les CUP, que desprésvan desplaçar-se fins l’AudiènciaProvincial de Barcelona, on s’hau-

ran de presentar les firmes perquèla IPP pugui tirar endavant.

La plataforma s’autodefineixcom un òrgan defensor d’un siste-ma sanitari públic, universal, dequalitat, integral, solidari i d’e-quitat garantida. Òbviament dei-xen clar en el manifest fundacio-nal que rebutgen mesures com elcopagament (impulsat pel governde la Generalitat i, segons diuenalgunes veus possible futura mesu-ra del PP), la limitació de serveiscom el tancament de quiròfans, ola generalització de pràctiques d’ex-ternalització i privatització. Segonsells, totes aquestes mesures fan queel sistema de salut pública s’enca-

mini cada cop més cap a “suprema-cia d’ una gestió orientada pervalors privats per sobre de la satis-facció dels drets democràtics, eco-nòmics i socials”. En definitiva,l’aplicació de polítiques ultralibe-rals en uns moments molt delicatsper la ciutadania, econòmicamentparlant.

La IPP es basa en l’article 542del codi penal, que castiga ambinhabilitacions, que poden oscil•larentre un i quatre anys, les autori-tats que impedeixin a un ciutadàexercir els seus drets cívics expres-sats a la Constitució espanyola, comel dret a la sanitat pública. La pla-taforma considera que CiU vulne-

ra l’article 43 de la carta magna, amés del preàmbul on es proclamagarantir la qualitat de vida delsciutadans. De la mateixa manera,insisteixen que actua contra l’ar-ticle 23 de l’Estatut d’Autonomiade Catalunya, on es recull el dreta la sanitat pública.

La Plataforma considera que hiha autoritats amb noms i cognomsa que “han de donar la cara davantla ciutadania i els tribunals”. “Dem-peus per una Sanitat Pública” con-sidera que el govern català atacala sanitat, les persones, la socie-tat i el país, fent-ho, segons diuen,amb coneixement de causa i impu-nitat.

Preparant la vaga general del 29 de març

Estampa de la vaga general del setembre del 2010

Iniciativa penal popular contra les retallades en sanitat

PAïSOS CATALANS 07

“La plataformas’autodefineix comun òrgan defensord’un sistema sanitaripúblic, universal, dequalitat, integral,solidari i d’equitatgarantida”

El català en perill: la llula supervivència de la

ROSA FERRER BARCELONA

L'Associació de Jubilats per Mallorcava néixer per defensar "sa nostra llen-gua, sa nostra terra i es nostre país;entenem com a país, com Josep Pladeia, aquell en què dius bon dia i teresponen bon dia". Així ho varen decla-rar els portaveus, entre ells JaumeBonet, de l'associació quan presenta-ven al febrer el motiu de la roda depremsa: la convocatòria d'una vaga defam per la llengua. L'acció, que vacomençar l'1 de març, l'està duent aterme el mateix Bonet, membre del'associació de jubilats. Els objectiusprincipals d'aquesta acció són dos: elprimer, que la gent prengui conscièn-cia de la greu situació que s'està esde-venint; i el segon, que el Govern deBauzá es repensi la mesura que denun-cia el col·lectiu o, com a mínim, algunsparlamentaris. Són moltes les orga-nitzacions, entitats i a títol personalque donen suport a l'acció que ja por-ta vint-i-dos en marxa en el momentde tancar aquesta edició de L'ACCENT.Les xarxes socials com Facebook i Twit-ter, amb el hashtag #vagadefamper-lallengua, s'omplen de gent que s'u-neix i difon la lluita portada des del'associació.

Es tracta d'una iniciativa que sor-geix per fer front als atacs contra l'úsde la llengua catalana a les Illes Bale-ars i Pitiüses. Els jubilats de Mallorcadenuncien l'ofensiva legislativa delGovern de les Illes Balears presidit perJosé Ramón Bauzá contra la norma-lització lingüística del català, fet queabasta tant l'extracció del català coma requisit en la llei de funció públicacom també el canvi de nomenclaturadels topònims.

Cal recordar que el PP va canviarel topònim de la ciutat capital de l'i-lla de Mallorca, Palma, per Palma deMallorca. Gairebé totes les provínciesinventades durant la reestructura-ció territorial de l'estat espanyoldurant el segle passat havien de durel nom de la capital. Per tant, Palmade Mallorca és fruit d'aquesta èpocai imposició, com també el conjunt deles illes que varen passar a denomi-nar-se la Província de Palma de Mallor-ca. Un altre motiu d'aquesta nomen-clatura fou que els espanyols varentenir la necessitat de distingir Pal-ma de La Palma i de Las Palmas. Peròtot i aquesta funció, Palma de Mallor-ca és fruit de l'espanyolisme. Palmaés el nom en què els romans varenfundar la capital mallorquina, un

topònim suficient i, sobretot, clar peridentificar la ciutat.

Diversos camps de lluita Després d'aquest canvi de topònim,com també molts altres que han estatmodificats, han estat moltes les reac-cions en contra que s'han fet en defen-sa del català. Aquesta vaga de fam apa-reix en un marc de lluita creixent ide resistència de la població de lesilles, oprimida amb l'arribada del Par-tit Popular al Govern Balear. La cam-panya Tenim la paraula: a Mallorcaen català!, impulsada per Endavant-Mallorca, va començar el passat mesde setembre. Ja són molts els ressonsde la campanya i els actes que s'handut a terme: l'oposició a la oficialitatdel topònim castellà Palma de Mallor-ca, la celebració d'un concert ambgrups de Mallorca a Son Rossinyol(Palma) com també la propera parti-cipació amb bloc propi a la manifes-tació convocada per l'Obra CulturalBalear, amb el suport de Consell de laSocietat Civil de Mallorca, el proper25 de març a les 18h a plaça Espanya.Es preveu que aquest encontre esde-vingui el punt més àlgid de la contí-nua lluita en defensa del català a lesIlles Balears i Pitiüses.

DEL 22 DE MARÇ AL 4 D’ABRIL DE 201208 EN PROFUNDITAT

MARC MIRAS BARCELONA

Bascs, corsos, bretons, alsacians,occitans i catalans recorreran juntsels carrers de Perpinyà en defen-sa de les seves llengües sota el lema‘Les nostres llengües: Una llei, undret’. Ho faran el dia 31 de marçen una convocatòria arribarà apoques setmanes de les eleccionspresidencials i aproximadamenta dos mesos de les legislatives.Durant els darrers anys aquestamanifestació la convocaven nomésels col·lectius occitans, i hi parti-cipaven grups representatius deles diferents nacions sota l’admi-nistració francesa però enguany,els diversos col·lectius han acor-dat fer-la de manera unitària,donat que els afecta de la matei-xa manera la legislació francesaen aquest aspecte. Els organitza-dors expliquen que “L'Estat fran-cès és un Estat de drets i si no hiha llei, no hi ha dret, així que lesnostres llengües són tolerades peròveiem com pateixen”.

LibdubAmb l’omajor rproblemgravaràsuperarticipaciacte hadas a lesracionsllengüetual precesa, Nien contrta europdidats stot i no

Aquesegons eun pas les llenl’Estat fra llei qopciona1951, aixde les llenals a latorga c

Les nacionsfrancesa s’ules seves lle“Aquesta vaga de

fam apareix en unmarc de lluita crei-xent i de resistènciade la població de lesilles, oprimida ambl'arribada del PartitPopular al GovernBalear”

La vaga de fam per la llengua aMallorca supera els vint dies

ADRIÀ MARTÍ BURJASSOT

L'entitat es va reunir el passat dijous 15 demarç amb la Consellera d'Educació valencia-na i van plantejar-li sis preguntes concretesque permeten certificar el rigor pedagògicdel projecte anunciat per la institució: 1) LaConselleria garanteix amb aquest projecteuna competència equilibrada en les dues llen-gües oficials? S'impulsarà l'adopció dels pro-grames òptims (PEV i PIL)? 2) S'hi estableixun pla de formació del professorat que per-met el correcte desenvolupament dels pro-grames? 3) La Conselleria ha concretat elnivell d'exigència pel que fa a la competèn-cia en les diferents llengües valencià, caste-llà i llengües estrangeres, d'acord amb el llocde treball, i en termes del Marc EuropeuComú de Referència? S'ha previst la catalo-gació bilingüe de tots els llocs de treball i entotes les etapes educatives? 4) La Conselle-ria ha previst recursos humans i materialscomplementaris d'acord amb les necessitatsde cada centre (immigració, alumnat ambnecessitats educatives especials, ...)? 5) S'as-segura l'aplicació correcta i coherent delsprogrames al llarg de les diferents etapeseducatives -des de l'educació infantil fins albatxillerat-? 6) Es podrà contrastar l'eficà-cia dels programes a través d'avaluacions quecompten amb la participació de les univer-sitats?

Escola Valenciana remarca que "el puntclau ha d'estar en potenciar el projecte quemillors resultats ofereix, i aquest és el de laimmersió lingüística". I adverteix que "sumarhores de castellà a la immersió lingüísticasense cap argument pedagògic és una opera-ció que res té a veure amb l'educació pluri-lingüe". Segons l’entitat, "el consens quereclamem és aquell que ens ha de permetre

aconseguir per a tot l'alumnat valencià sen-se excepcions unes competències plurilin-gües satisfactòries", expliquen.

Així, Escola Valenciana avisa que s'opo-sarà a qualsevol projecte que no permeta l'e-xistència dels programes que millors resul-tats avaluatius han donat fins a l'actualitat:els programes d'immersió lingüística. Handestacat que “totes les avaluacions de la prò-pia Conselleria han remarcat que els alum-nes matriculats en immersió lingüística pre-senten una capacitació major en valencià,castellà i anglés que els alumnes matricu-lats en les línies en castellà".

És evident que pretendre imposar mésàrees en castellà als actuals programes PIL(Programa d'Immersió Lingüística) és unaoperació sense cap rigor pedagògic, i no ésacceptable. En aquest sentit, el portaveu d'e-ducació d'Escola Valenciana, Jaume Fullana,ha insistit que "el nom no fa la cosa, i si coms'ha assegurat en premsa els darrers dies l'es-tratègia a seguir és transformar els progra-mes d'immersió lingüística amb més àreesen castellà es demostrarà que l'objectiu noés el de millorar les competències en angléssinó el de consumar una gradual desapari-ció de les línies en valencià". Fullana ha insis-tit en què "el consens que reclamem des d'Es-cola Valenciana és aquell que ens ha de per-metre aconseguir per a tot l'alumnat valen-cià sense excepcions unes competènciesplurilingües satisfactòries".

A més, l'entitat destaca que "a poques set-manes del procés de matriculació no seriaadequat llançar un projecte d'execució imme-diata sense haver dut a terme un procés d'ex-posició i informació adequat a les famílies.Per això, "qualsevol proposta actual ha d'es-tar encaminada a la seua aplicació pel curs2013-14 i no abans".

uita per llengua

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 222

b per la Catalunya Nordobjectiu d’aconseguir un

ressò mediàtic en torn a lamàtica lingüística, també esà un libdub que intentaràr el rècord mundial de par-ió. La preparació d’aquestfet que alguns dels candi-

s presidencials es facin decla- en torn a la temàtica de less minoritzades. De fet, l’ac-

esident de la República Fran-icolas Sarkozy, s’ha declaratra de la ratificació de la Car-pea mentre que d’altres can-s’hi han mostrat favorables,agafar compromisos ferms.

esta ratificació de la Carta,els organitzadors, suposariaendavant en la defensa degües minoritàries, doncs afrancès la primera i darre-

que permet un ensenyamental de les llengües data delxò afegit a que la inscripcióengües malanomenades regio-la Constitution francesa nocap dret, fa que ara per ara

la legislació vigent sigui “més sim-bòlica que útil”.

El català, maltractatTot i que a la Catalunya Nord mésd’un terç de la població afirma saberparlar en català i més de la meitatés favorable a l’ensenyament de lallengua catalana, la realitat és quenomés entre un 5% i un 7% de l’a-lumnat rep l’ensenyament en aquestidioma i un 20% més rep una horasetmanal de català.

Per altra banda, a nivell medià-tic les xifres tampoc són massa mésesperançadores, ja que els mitjansde comunicació tradicionals perme-ten una presència simbòlica de lallengua. France 3 emet aproximada-ment 5 minuts setmanals en català,mentre que a Radio Bleu, la ràdioestatal amb seu a Perpinyà no dei-xa parlar-lo més de quinze segonsseguits. A aquest fet, cal afegir-hique el 17 de març es va aturar el repe-tidor de TVC instal•lat a Prada quepermetia que la senyal arribés a Con-flent.

s sota l’administracióuneixen en defensa deengües

Escola Valencianainsta Educació a respondre aspectesclau del nou projectelingüístic

“France 3 emet aproximadament 5minuts setmanals en català, mentreque a Radio Bleu, laràdio estatal amb seu a Perpinyàno deixa parlar-lomés de quinzesegons seguits”

L’ACCENT 222DEL 22 DE MARÇ AL 4 D’ABRIL DE 201210 INTERNACIONAL

V. MARQUÉS MONTCADA

Els passats dies 24, 25 i 26 de febrer elcomitè Horta Nord d’Endavant-OSANva organitzar una visita a la localitatsevillana de Marinaleda per tal de pro-funditzar en les lluites dutes a termepel conjunt de la població, així comper a conèixer de primera mà l’orga-nització del govern municipal i lespolítiques de democràcia social i par-ticipativa.

A l’ agenda de treball, molt ajusta-da per l’escassetat del temps, cal des-tacar la trobada amb el regidor dejoventut, Sergio Gómez, i amb JuanManuel Sánchez Gordillo, alcalde idirigent de la CUT-BAI. A més de lareunió estrictament política, l’expe-dició també pogué acostar-se d’unamanera més directa a la realitat social,econòmica i cultural de la vila a tra-vés de la visita a diverses instal·lacionsmunicipals, com la cooperativaHUMAR, els estudis de radiotelevisiólocal o el cortijo El Humoso, propie-tat dels i les treballadores.

“Sense democràcia econòmica, no pot haver-hidemocràcia política”Amb aquesta màxima, Gordillo expli-cà com el primer pas que es donà vaser l’organització dels jornalers al Sin-dicato de Oberos del Campo (SOC), sin-dicat agrari pioner al camp andalúsd’arrels anarquistes, amb nuclis pro-vinents del moviment de cristians pelsocialisme o del Partit del Treball. Elprimer problema que calgué afrontarva ser el de l’atur jornaler. Per tant,l’objectiu de les primeres mobilitza-cions, que es remunten a finals la dèca-da dels 70, era aconseguir terra. Seguintel principi de l’acció directa, ocupa-ren més d’un miler d’hectàrees per-tanyents a una finca del duque delInfantado (un dels principals terra-tinents, més de 17.000 ha en propie-tats, amb títol de grande de España).Combinant una sèrie de mesures depressió com ara vagues de fam, tallsde tràfic aeri i ferroviari o concentra-cions davant les delegacions de la Jun-ta d’Andalusia aconseguiren l’any 1992el dret a l’ usdefruit de les terres.

Aquesta victòria es reforçà a nivellinstitucional amb la fundació de laCUT-BAI (Coordinadora Unitaria deTrabajadores – Bloque Andaluz deIzquierdas) “perquè en aquell momentno ens convencia cap partit polític”.La CUT es defineix com un partit revo-lucionari i anticapitalista, advoca peldret a l’autodeterminació d’Andalu-sia a més de defensar l’ internaciona-lisme, l’ecologisme o la lluita per laigualtat de gènere. El 1986 va fundarjunt amb el PCE i altres partits, Izquier-da Unida-Andalucía. Actualment con-tinua sent un col·lectiu fort, en nom-bre de militants i alcaldies, en la coa-lició tot i que manté postures enfron-tades amb la direcció.

A Marinaleda, s’ha mantingut algovern des de les primeres eleccionsmunicipals amb majories absolutesaclaparadores, encara que amb dalta-

baixos, i ha implementat una sèrie demesures en la recerca de la democrà-cia participativa, el repartiment equi-tatiu de la riquesa així com mecanis-mes per garantir l’accés als drets socialsbàsics. Entre aquestes, cal destacar elspressupostos participats, l’organitza-ció de la població en assemblees debarri per debatre aspectes concrets oles més de 400 assemblees generals enaquesta legislatura per canalitzardemandes, decidir els projectes comuns

i organitzar futures mobilitzacions.

Autoocupació: un model agroindustrialUna de les principals fites aconsegui-des és el nivell d’ocupació: la taxa d’a-tur se situa només entre un 2% i un4%. Amb una població aproximada de2700 habitants, 300 persones es dedi-quen al treball agrícola a la finca deEl Humoso, de propietat comunal. Peròamb la terra no hi havia feina sufi-cient així que es complementà amb laindústria. Pimentons, olives, carxo-fes, faves o albergínies són alguns delsproductes envasats i venuts per la cin-quantena de treballadores de la coo-perativa HUMAR. Tothom cobra el

mateix jornal de 47 Euros al dia. Elsbeneficis no es reparteixen sinó quesón reinvertits per al mantenimentde les instal·lacions, la reposició d’equipaments i la creació de nous llocsde treball. Aquesta base laboral fixaactua com a factor d’arrossegamentde l’economia local que compta ambun sector serveis molt diversificat:bars i restaurants, forns, xicotetcomerç, botigues de tot tipus... Fins itot compta amb una àmplia sala deconcerts. Les decisions importantsrelatives a la producció i la comercia-lització es prenen en assemblea quetambé tria o revoca càrrecs gestors.

La democràcia social com a tercer pilarUnits el poder polític a l’Ajuntament,el mobilitzador del sindicat i l’econò-mic de la cooperativa, el següent pasva ser afrontar les necessitats socials,demandes a cavall entre allò polític iallò econòmic. Com, per exemple, lamanca de vivendes. La municipalit-zació del sòl combinat amb el finan-çament obtingut de les subvencionsdel govern autonòmic han permès dis-senyar un projecte global de vivendesd’autoconstrucció. L’Ajuntament posaa disposició el sòl, els materials, elsoficials i l’assessorament de l’arqui-tecte municipal. L’adjudicatari apor-ta el seu treball fins el final de lesobres, uns 400 dies aproximadament.Pot decidir el model de casa, d’ entreels 3 oferts, així com modificar el pro-jecte inicial. Són cases d’uns 200 metresquadrats, 90 dels quals són edificats.La resta es destinen a pati encara quepoden ser dedicats en un futur aampliar habitacions. Amb una con-tribució de 15 euros al mes fins untotal d’uns 40.000 euros, descomptantdel valor total els jornals de treball ala vivenda, aquesta passa a ser pro-pietat de l’adjudicatari.

Encara que siga l’exemple més cone-gut no és l’única mostra de com aca-rar polítiques socials: guarderies públi-ques a 12 euros mensuals, instal·lacionsesportives de tota mena a preus sim-bòlics o el bastiment d’una xarxa decentres sanitaris i serveis mèdics regu-lars quan, anys enrere, aquestos ereninexistents. Els bons de temporada dela piscina municipal costen 3 euros.Encara que semble un luxe inneces-sari, cal combatre la calor estiuenca

(al mes d’agost s’arriben als 40 graus,la comarca Sierra Sur es coneix comla paella de Andalucía). Unes activi-tats culturals potents, entre les qualsdestaca la Setmana de la Pau alterna-tiva a la setmana santa, cinema a l’ai-re lliure, accés a Internet gratuït pertot el poble, concerts de música rocki cantautors flamencs compromesoso una ambiciosa programació de radio-televisió local amplien les possibili-tats d’esplai. Pel que fa a Medi Ambient,podem esmentar la contínua planta-ció d’arbres a places i carrers. Aques-tos garanteixen una mínima ombraal mateix temps que refresquen l’am-bient. El nou Parc Natural, dissenyatseguint les ondulacions originals del

terreny repletes d’ espècies autòcto-nes, ampliarà els espais verds d’unamanera sostenible.

Reptes de futur. És el projecte de Marinaleda viable enaltres realitats o poblacions més grans?Pot continuar tot un poble unit ambel mateix nivell d’implicació i capa-citat de sacrifici en la lluita? Quin ésel paper del jovent? Poden esdeveniralternativa a llarg termini? Aquestssón només alguns dels interrogantsque es poden plantejar al voltant dela realitat de Marinaleda.

A grans trets, podem afirmar queles principals fites es troben ben assen-tades. El treball agroindustrial garan-teix feina estable a més del 30% de lapoblació activa. Malgrat tot, la pro-ducció final està sotmesa a les lleisque regeixen tot sistema capitalista:és necessari vendre a un preu compe-titiu, cal reduir costos en transport orivalitzar pel mercat amb altres coo-peratives. Antonio Aires, gerent d’HU-MAR, així ho explica: “no és fàcilcol·locar tot el nostre producte. Podrí-em cultivar més per a envasar majorquantitat de producte, però la vendafinal se’n ressentiria. Aquesta tempo-rada treballen 20 persones menys.Hem d’ajustar moltíssim producció,sous i venda per a què aquesta xicote-ta experiència continue endavant.Això, de vegades, costa explicar-ho perdefensar-ho en les assemblees. Els pro-pis treballadors no ho acaben de cop-sar”.

Per altra banda, les polítiques socialssón ben rebudes; recolzades i deman-dades pel conjunt de la població, lesconsideren com quelcom propi. Perara confien en la capacitat de l’actualequip al front de l’Ajuntament per acontinuar-les desenvolupant. Així esreflecteix elecció rere elecció. És més,en les passades eleccions, la CUT-BAI

Marinaleda, la utopia p

“La CUT es defineixcom un partit revo-lucionari i anticapi-talista, advoca pel

dret a l’autodetermi-nació d’Andalusia ”

Vint-i-dos militants de diversos col·lectius de l’Ho

“El treball agroin-dustrial garanteix

feina estable a mésdel 30% de la pobla-

ció activa”

L’ACCENT 222 DEL 22 DE MARÇ AL 4 D’ABRIL DE 2012 INTERNACIONAL 11

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF. & ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

tornà a augmentar en percentatge devot, fins un 72%, i en nombre de regi-dors, dels 7 de 2007 als 9 actuals, d’unconsistori format per un total d’11 con-cejals.

El paper del jovent o el manteni-ment del nivell de consciència políti-ca i capacitat reivindicativa generenmajor reflexió. Sergio Gómez, regidorde joventut, pertany a la generaciócriada amb l’escalfor de la lluita perla terra, diu: “és veritat que hi ha unrelleu, un canvi generacional. Qui vaemprendre les vagues de fam i l’ocu-pació de terres no volen que els seusfills hagen de passar pel mateix. Aspi-ren a mantenir l’actual nivell de vidaque han assolit. És legítim, es potentendre però cal recordar contínua-ment com s’ha aconseguit tot açò. Desde la regidoria duem a terme diferentsprogrames educatius i culturals permantindre viva aquella flama al mateixtemps que afrontem les problemàti-ques actuals: abandonament escolar,falta d’expectatives laborals que nosiguen el camp... Marinaleda no estàseparada per cap tanca de l’exteriorni així ho desitgem per això les adi-cions, el consumisme fomentat perles multinacionals, la difusió del pen-sament únic dels mitjans de comuni-cació també afecten els nostres joves”.

Com en tot procés revolucionari otransformador, la realitat mai és line-al ni unívoca, presenta matisos i varia-

bles que cal afrontar. Resulta clauadaptar-se a les necessitats del momentper a respondre a les demandes de lapoblació. Encara que la utopia no ésperfecta “el projecte de Marinaleda esbasa en el principi de cooperar i nocompetir, garanteix unes condicionsde vida dignes ací i ara mentre conti-nuem creant condicions per a un futurmés complet”.

Valoracions dels organitzadorsMalgrat la curta estada, el viatge vaser tot un èxit ja que la participacióva ser elevada, les reunions fructífe-res i les experiències podran aprofi-tar-se en un futur tant en formaciópolítica com en el plantejament d’al-ternatives a nivell laboral o organit-zatiu, per exemple. Des d’ Endavant“es pretén repetir aquesta Brigadal’any que ve , que siguen altres com-panys i companyes els que puguenviatjar i aprendre”, segons afirma V.Montagut. La idea va sorgir de lesvivències prèvies d’alguns militantscom a brigadistes a Cuba amb la BCVenceremos. “Pensàvem que podriaser una bona idea acostar-nos a altresrealitats revolucionàries que tenimben a prop”. També ha servit per estre-tir lligams entre diversos col·lectiusque treballen a l’àmbit cultural, polí-tic, sociolaboral o juvenil a la comar-ca.

Els membres de la Brigada amb respresentants de Marinaleda

possible

V. MARQUÉS MONTCADA

Quina valoració fa de les ten-sions entre la CUT i la direcciód’IU per la confecció de les llis-tes electorals? Com veu les elec-cions andaluses de finals demarç?Les bases del partit han deciditque siga jo qui encapçale la llista.Em consta que hi hagut certes pres-sions per part del PSOE a la direc-ció d’Izquierda Unida. Saben queno sóc gens partidari de pactaramb els socialistes, els hi convéun altre candidat. Jo ja he dit quepense que el PP no traurà majoriaabsoluta. Ara bé, això vol dir queanem amb ells del bracet? Contun-dentment no. Tant uns com altresrepresenten el mateix: el capita-lisme salvatge. Si el PSOE vol ungovern que nacionalitze la banca,expropie a la duquessa d’Alba odesmantelle les bases de Rota iMorón, per exemple, així sí esta-ria disposat a donar-los recolza-ment.

Quin paper juguen els mitjansde comunicació actuals? És neces-sari tindre mitjans de comuni-cació populars? Com ho heu fet

a Marinaleda?Evidentment els mass media sónla corretja transmissora de l’ ide-ari capitalista. És importantíssimempoderar-se i prendre la parau-la. Ací tenim una programació deradiotelevisió local: programesculturals, de difusió... de totamena. No abasta tot l’horari peròfem connexions amb la veneçola-na TeleSur. Últimament hem tin-gut problemes amb les llicènciesdel TDT. D’ací poc ho soluciona-rem eixint per Internet.

Algunes de les crítiques que esfan al model del poble parlend’excés de lideratge o d’estarbasat en les subvencions públi-ques.El lideratge no és una qüestió bonao roina per sí mateixa. Ara bé, had’estar sota control. Per a aixòestan les assemblees. Cap dels mem-bres de l’Ajuntament cobrem niun sol euro, tots tenim el nostretreball: professor el meu cas, alcamp o on siga. També hem de serels primers en la lluita i els últimsen els beneficis. L’esquerra ha deser coherent amb els plantejamentsque fa. El tema de les subvencionsés absurd. Nosaltres rebem lesmateixes ajudes que qualsevol altre

poble: de la Junta, de Madrid iBrussel·les; percentualment no éssuperior. La diferència està en l’úsque li donem.

Des de una visió externa, quèconeixes de les lluites nacionalsi socials als Països Catalans? Pen-ses que hi ha la suficient solida-ritat entre els diferents movi-ments revolucionaris de l’Estat?Hem estat atents a les recents llui-tes estudiantils de València, perexemple. Han donat un missatgede coratge i resistència molt impor-tant desmentint molts dels tòpicssobre els joves. Per altra banda,crec que hem d’estar molt mésunits: a nivell local, de les dife-rents nacionalitats de l’Estat iinternacionalment. Sovint hiactuem com a franctiradors, anemper lliure. En canvi, la burgesia,no. Militarment compten amb l’O-TAN, políticament tenen l’ONU,econòmicament el FMI, el BM, laTrilateral... Nosaltres hem d’ac-ceptar que l’esquerra és plural,potser no tothom pensem igualperò en aquestos moments hemd’anar junts en allò fonamental:defensa de drets laborals i socials,vivenda, anticapitalisme...

orta viatgen al poble andalús

Juan Manuel Sánchez Gordillo, líder jor-naler, alcalde de Marinaleda i ara tam-bé cap de llista per Sevilla (IU) a les pro-peres autonòmiques. Abordem amb ellnotícies d’actualitat, la funció dels mit-jans de comunicació així com qüestionsrelatives al seu lideratge.

Juan Manuel Sán-chez Gordillo, líder

jornaler i alcaldede Marinaleda

ENTREVISTA

“Hem de ser els primers en la lluita i els últims en els beneficis”

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

Les empleades de la llar porten a les sevesesquenes massa injustícia. Dones (94%), pobresi majoritàriament immigrants (61%), són algunsdels estigmes socials que expliquen la preca-rietat absoluta dels seus contractes laborals,on la legalitat permet tot tipus d’abusos, desde no gaudir ni de l’atur, pensions més baixeso els acomiadaments pràcticament gratuïts,passant pels sous de misèria generalitzats,que en la gran majoria de casos voregen elSalari Mínim Interprofessional, que el governpopular ha congelat en els pauperrims 641,40euros per 40 hores de treball setmanal.

La darrera reforma de la SeguretatSocial, alhora que retardava l’edat dejubilació a 67 anys i rebaixava el 20%de les quanties generals de les pensions,anunciava en grans titulars que millo-raria les condicions d’aquest col·lectiu.El govern de Zapatero es va afanyar ava fer propaganda de la seva “mesurasocial”, que va obrir els telenotícies deldia, i els sindicats CCOO i UGT (que vandonar suport a la vergonyosa retalla-da, ui, volia dir reforma, de pensionsd’agost de 2012) van afirmar que, perfi, “gràcies a la seva lluita”, les emple-ades de la llar havien aconseguit equi-parar-se a la resta de treballadors.Entrant a les planes webs de l’INSS, elMinisteri de Treball o la UGT es pot com-provar l’alegria dels ponents davant dela seva lloable tasca en benefici de lesmés humils entre les humils.

Anàlisi real de la lleiPerò la definitiva aprovació de la llei,que ha entrat en vigor el darrer 1 degener i estarà plenament vigent el 30de juny de 2012, i encara més la sevaaplicació, estan demostrant que ni hiha una substancial millora, ni la fina-litat del govern sembla ser aquesta.

Però anem a pams. Amb la nova lleidesapareix el règim especial de treba-lladores de la llar, però, oh sorpresa,es crea unes treballadores “excepcio-nals” dins el règim general. En termesjurídics (i amb certa conya), la novallei canvia un “règim especial” de lesempleades de la llar, per un “sistemaespecial” dins el sistema general. Endefinitiva, un joc de noms amb la volun-tat de canviar termes per deixar-ho casicom estava.

I és que, per exemple, aquestes emple-ades continuen sense gaudir de l’aturper molts anys que hagin treballat, iel seu acomiadament comptarà ambuna pírrica indemnització de 12 diesper any treballat, i a més amb el sim-ple (i lliure) “desestiment” de l’emple-ador (la resta comptem amb indemnit-

zacions que van de 20 a 33/45 dies),entre molts d’altres exemples. Per tant,i a pesar d’haver-se donat una poquesmillores, la empleades de la llar conti-nuaran sent una immoral “excepció”dins el mercat laboral.

Finalitats de la normaLa pregunta és evident, si no hi ha unamillora, perquè ho han reformat. Digueu-me desconfiat, però tot sembla apun-tar a que simplement el govern ha vol-gut controlar més un règim de la Segu-retat Social “especial”, profundamentprecari, però alhora de “lliure” adhe-sió sense necessitat d’empresari, i queera aprofitat pels més precaris entreels precaris per cotitzar pagant pocsdiners, per arribar a les pensions míni-mes (i cada cop més minimíssimes), oper obtenir una relació laboral que per-metés renovar els papers als treballa-dors immigrants. Ara tot això s’ha aca-bat: molts treballadors immigrants notrobaran una forma de cotització “fle-xible” en aquest règim, dificultant larenovació de residència, i els que hagincotitzat poc cauran definitivament enel pou de les pensions no contributi-ves, que cada dia acapara més i méscapes de la societat. Les empleades dela llar, moltes d’elles, continuaran ennegre i amb condicions precàries entreles precàries.

El resultat no és una millora, sinóque tot apunta que serà més treballsen negre, menys pensions per a lesdones, més obstacles pels treballadorsimmigrants, i amb tota probabilitatmés ETT (o ara dites “empreses de ser-veis”), que cobriran aquesta demandade treballadors domèstics, on seguirancampant els salaris de misèria i l’explo-tació més severa, però ara “normatit-zada”.

I és que amb la nova llei, els empre-saris estan obligats a donar d’alta ellsmateixos a les seves treballadores, enca-ra que sigui per una hora de treball, iel resultat pràctic és que a la realitatmoltes persones que estaven inscritescom a treballadores de la llar estan pas-sant al treball negre, i moltes altres,passaran en els propers mesos a treba-llar per a ETT, com (oh, nova sorpresa!)ja ho preveia descaradament la pròpiallei.

Un cop més, al topar-se amb la rea-litat, els discursos governamentals idels sindicats oficials sobre milloressocials resten vuits i sense contingut.Però aquest cop potser s’han passat,doncs ha estat a costa de perdre unanova ocasió per a dignificar de formareal les condicions laborals d’un col·lec-tiu tant legalment exclòs.

L’ACCENT 22212 ECONOMIA DEL 22 DE MARÇ AL 4 D’ABRIL DE 2012

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barce-lona // Assemblea de Joves de Cardedeu // AteneuCorberenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // Ate-

neu Independentista el Cep - CUP Vilafranca Santa Maria 4. Vilafranca // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // AteneuPopular Arrels Doctor Otero 11, Beniarrés //Ateneu Popular Rocaus de Sallent Santa Llúcia// Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3, Barcelona //Ateneu Popular la Sèquia Manresa// Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia // La Barra-queta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa, València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C.Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista i Popular QuicoSabaté C. St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular La Traca C. Travessia,15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C. Trinquet Vell 15, baixos. Tarragona // Centre Social-Bar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // Escola Valenciana Josep Grollo, 91// El Forn Giro-na //L'Estapera C. de baix, 14, baixos, Terrassa // GER Pi 25. Ribes // Ges Insurrecte Colomer, 11, 1r B. Torelló // L'Ocell Negre - Casald'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos,València // SEPC-UV Baró St. Petrillo, 9 València // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

Sense prestació d’AturA pesar de la propaganda oficial, elBOE és ben clar: les empleades de lallar no tenen dret a la prestació d’a-tur, i per tant un cop acomiadades res-ten sense cap ingrés. Com sempre, ellegislador ha volgut deixar constànciade la seva mala consciència amb la pos-sibilitat de que en un futur incert lesempleades de la llar puguin arribar agaudir d’aquest dret.

Acomiadament: 12 dies per anytreballatLes empleades de la llar compten ambun acomiadament “sense causa”, onel empresari pot acomiadar-les ambun simple “desestiment” (sense haverde determinar cap motiu), que donadret a una indemnització mínima de12 dies per any treballat. Si l’empresa-ri no realitza el “desestiment” per escrit,l’acomiadament serà improcedent ambuna indemnització de 20 dies per anytreballat. La resta de treballadors comp-ten amb una indemnització de 33/45dies per any treballat, per aplicació dela darrera Reforma Laboral.

Topall màxim de cotitzacions:

748,20 euros/mesLes empleades de la llar per molt quecobressin (que no cobren en la reali-tat) mai podrien cotitzar actualmentmés de 748,20 €/mes, que resta llunyi no arriba ni a una quarta part deltopall màxim de cotització de la restade treballadors, 3.262,50 €/mes. Elresultat, pensions mínimes entre lesmínimes.

Integració de llacunes pensionsEn el càlcul de les pensions als treba-lladors “normals” se’ls aplica una cotit-zació mínima als mesos que no hancotitzat. Les empleades de la llar nocompten amb aquest benefici, i cadamés que no hagin cotitzat significaràun mes a 0 euros, amb una importantbaixada de les pensions finals.

Salaris de tramitació En aquest àmbit les empleades de lallar mai han tingut dret als salaris detramitació, i la reforma de la Segure-tat Social d’agost de 2011 va manteniraquesta discriminació, que no es sus-tenta en cap justificació. Però la darre-ra Reforma Laboral de febrer de 2012ha vingut a trencar aquesta discrimi-

nació, aquest cop retirant els salarisde tramitació per a tots els treballa-dors, i dificultant la denúncia dels aco-miadaments improcedents.

Horari La jornada laboral màxima dels treba-lladors és de 40 hores, amb un límitde 80 hores extres anuals. Les emple-ades de la llar compten amb les matei-xes 40 hores màximes, però sorpre-nentment compten amb unes possi-bles 20 hores setmanals més de “pre-sència”, a les que es poden sumar lesmateixes hores extres que la resta detreballadors. En conclusió, es poden arribar a ferjornades setmanals de més de 60 hores.

Responsabilitat empresarial permanca de cotització Finalment, si l’empleada de la llarpateix un Accident de Treball o unainvalidesa, i l’empresari no ha cotit-zat ni ha donat d’alta a la SeguretatSocial, aquest no respondrà ni abona-rà aquestes prestacions a pesar de lainfracció, tal com es donaria en la res-ta de treballadors.

Una nova oportunitat perduda enla nova llei d’empleades de la llar

Amb l’entrada en vigor de la llei de la reforma laboral les emple-ades de la llar no han desaparegut les principals diferències enles condicions de treball d’aquest col•lectiu respecte a la restade treballadors. Les diferències encara són més grans en la pràc-

tica real d’aquest ram, oblidat de cap control de la Inspecció deTreball o altre organisme, però fins i tot en les lleis es conserveninjustificables diferències. I concretament:

Principals diferències entre les emplea-des de la llar i la resta de treballadors

A. GREGORI VALÈNCIA

Estudis sobre la radiació emesa per lesantenes de telefonia, ràdio, televisió, elssistemes wi-fi, etc. realitzats per diferentsorganismes, universitats i associacions,detecten la relació directa existent entrealgunes malalties i l’exposició perllonga-da a estes xarxes. De manera que conti-nuen les lluites per part de veïns d’algunsbarris als quals els preocupa la implanta-ció d’antenes de telefonia, com fa unsmesos ha ocorregut al barri de Benima-clet de València.

Aquest barri no és un cas aïllat jaque hi ha nombroses ciutats i paï-sos on als habitants els preocupaaquesta exposició. I és que existei-xen Comunitats con la de CastellaLleó on els nivells de radiació arri-ben a ser 5.000 vegades més altes ales establerts pel principi de precau-ció, que si es compleix en alguns paï-sos europeus. Altres comunitatssuperen els 400 microwats/cm2, aexcepció de Catalunya o Euskadi,mentre que es recomana no superarels 0.1 microwats/cm2.

Vivim en un medi exposat contí-nuament a energies de diferent pro-cedència. Si bé és cert que una deles més perilloses i preocupants ésla nuclear, pel perill que suposa l’ex-posició a aquestes potents radia-cions, també ens afecten d’altresque, tot i que són necessàries per alprogrés i desenvolupament de lasocietat, poden tenir conseqüènciesper a la nostra salut pel fet que, enmolts casos, ens trobem sotmesos auna exposició constant.

Sovint ens preocupen més leslínies d'alta tensió que les radiacionsemeses pels electrodomèstics, tan-mateix i si bé els camps generats peralguns aparells elèctrics poden osolen ser inferiors als de les líniesd'alta tensió o transformadors,segueixen sent milers de vegadesmés intensos que els naturals, enca-ra que sovint els seu radi d'acció ésxicotet i el temps d'exposició limi-tat.

Existeix un excés de radiació mag-nètica que prové de la suma d’unanombrosa xarxa de telecomunica-cions que emprem en el nostre diaa dia, sobre tot en les grans ciutats.Els efectes dels camps electromag-nètics artificials (CEM) en la salutdepenen principalment de la fre-qüència de la radiació, la intensitatdel camp, la grandària i la morfolo-gia del subjecte exposat.

De fet, el magnetisme i l'electri-citat són fenòmens inherents l’una l’altre. Encara que l’electricitat ésun fenomen en el qual apareixenassociats la presència d'ones –campsmagnètics– i de partícules en for-ma d’electrons lliures –camps elèc-trics–, en la pràctica hi ha casos enels quals ens trobem davant un clarfenomen de contaminació elèctricaproduïda pels intensos camps elèc-trics que es desprenen de les paretsper les quals passen cables ambcorrent altern o per electrodomès-tics que no compten amb una correc-ta presa de terra. En altres casos, el

major problema és el de la contami-nació electromagnètica i aquestas'associa amb la presència d'inten-sos camps magnètics en la proximi-tat de transformadors, motors elèc-trics, resistències elèctriques en cui-nes o prop línies d'alta tensió i finsi tot en els cables de mitjana o bai-xa tensió del transport elèctric urbà.

Si be l'ésser humà ha evolucio-nat exposat constantment a campselèctrics i electromagnètics artifi-cials i naturals, des de principis delsegle XX s'ha incrementat en milersde vegades la intensitat de l’electri-citat ambiental a causa de la influèn-cia de CEM generats per línies d'al-ta tensió, xarxes elèctriques, trans-formadors, antenes de radio i tele-comunicacions, pantallesd'ordinador o pels electrodomèstics;tant a les nostres cases, com a lesescoles i els llocs de treball, alterantel conjunt del medi ambient elèc-tric i electromagnètic natural i afec-tant en major o menor mesura a lanostra salut.

Segons el GEA (l’Associació d’Es-tudis Geobiològics) la majoria delsfenòmens de contaminació elèctri-ca i electromagnètica a les nostrescases apareixen en crear-se unscamps elèctrics i camps electromag-nètics a partir de corrents elèctri-ques alternes (50 Hz a Europa) quecirculen per cables conductors o enels bobinatges de transformadors,motors elèctrics i altres equips elèc-trics o aparells electrodomèstics.

Les recomanacions sobre nivellsmàxims d'exposició a les radiacionsde microones (que són les utilitza-des en la tecnologia Wi-Fi) variensegons el país del món que es trac-te en cinc ordres de magnitud. Lesdirectrius més restrictives són lesde Salzburg (Àustria) i Liechtens-tein. En aquests països la recoma-nació és de no superar 0,1 micro-

wats/cm2. A Suïssa la recomanacióés de no superar 1 microwat. A l’ex-trem contrari trobem el Canadà onel màxim permès és de 1000 micro-wats/cm2.Les recomanacions apro-vades al Canadà es basen en l'efec-te tèrmic a curt termini (exposicióde 6 minuts). S'assumeix que si aques-ta radiació no eleva la temperaturadels teixits del cos és “segura”.

Però altres fonts afirmen queaquestes dades límit no són correc-tes. S'ha documentat l'existència d'e-fectes a nivells molt inferiors delsquals produeixen una elevació de latemperatura corporal (Analysis ofHealth and Environmental Effectsof Proposed San Francisco EarthlinkWi-Fi Network (2007).

Aquests efectes biològics compre-nen una major permeabilitat de labarrera hematoencefàlica, una majorafluència de calci, un augment delstrencaments de les cadenes d'ADNi un increment del càncer, la induc-ció de proteïnes d'estrès i danys enels nervis. L'exposició a aquesta ener-gia s'associa amb alteracions delsleucòcits en els xiquets i xiquetesd'edat escolar; leucèmia infantil;trastorns de les funcions motores,del temps de reacció i de la memò-ria, mals de cap, vertigen, fatiga,debilitat i insomni.

Existeixen també altres radia-cions naturals, en aquest cas, sónles que la Terra emet com a conse-qüència de l’energia que acumula.Aquestes radiacions anomenadestel•lúriques també poden tenir reper-cussions negatives sobre els éssershumans de la mateixa manera queho fan les altres radiacions artifi-cials. Les radiacions naturals habi-tuals en una zona es modifiquenquan en el subsòl concorren dife-rents elements, com són els correntsd'aigua subterrània, fractures geo-lògiques, borses d'aire, masses de

minerals, canvis en la composiciódel terreny, etc.

És important que les edificacionsno estiguen localitzades en zonesafectades per aquests fenòmens, jaque podrien patir els efectes d’aques-ta radiació d’energia. Algunes de leslocalitzacions d’aquestes línies deemissió de radiacions són les líniesHartmann i Curry. La xarxa Hart-mann, està formada per una xarxaquadriculada, orientada N-S i E-O,que envolta tota la Terra. Els puntsgeopatògens se situen en els creua-ments de les línies. Les malalties

que provoquen són de caràcter aguti inflamatori.

La xarxa Curry, igual que la xar-xa Hartmann cobreix la Terra, peròestà orientada NE-SO i NO-ES. De lamateixa forma que aquesta, en elcreuament de punts concrets, pro-voca malalties inflamatòries i agu-des.

Existeixen diverses maneres devalorar la biohabitabilitat dels nos-tres habitatges; entre alguns instru-ments tenim per exemple la NormaTécnica de Medició en Baubiologie(SBM-2008).

L’ACCENT 222 CIÈNCIA I MEDI AMBIENT 13DEL 22 DE MARÇ AL 4 D’ABRIL DE 2012

A. GREGORI VALÈNCIA

A Lió, Estat francés, el maig del 2011l'OMS i la International Agency forResearch on Cancer (IARC) classi-ficava els camps electromagnèticsde radiofreqüència com a possiblesagents cancerígens per als humans(Grup 2B), basat en un incrementdel risc de glioma, un tipus malig-ne de càncer de cervell, associat al'ús de telèfons sense fils.

De manera similar estudis rea-litzats per la Facultat de Biològi-ques de la Universitat de Valènciaen rates demostren que l’índex desupervivència en les que estavenexposades en zones lliures d’alte-racions geofísiques era molt supe-rior a la de les no exposades a zonesde radioestèsia (alteracions mag-nètiques). Es comprovà en aquestestudi que el sistema immunològicd’aquests animals es veia modifi-

cat per les radiacions, sent més fortel dels animals situats en zona neu-tra.

No existeix encara una conscièn-cia social generalitzada pel que faals perills que les radiacions elec-tromagnètiques poden tindre sobrela salut humana, tot i que cada cophi ha més informació a la vegadaque es tenen noticies sobre lluitesveïnals orientades a combatre larepercussió sobre la salut que tenenles antenes de telefonia mòbil o leslínies d’alta tensió.

Malgrat tot, encara hi ha unagran desconeixença sobre l’efecteque tenen sobre nosaltres tots elsaparells elèctrics d’ús quotidià queens rodegen i que fem servir ambgran assiduïtat, així com d’aquellsindrets on l’electromagnetismenatural és més elevat i, on sovint,sense saber-ho, construïm els nos-tres habitatges.

Estem rodejat d’ones electromagnètiques

La contaminació electromagnèticaens envolta en el dia a dia

Malaties associades i geopaties

L’ACCENT 222DEL 22 DE MARÇ AL 4 D’ABRIL DE 201214 CULTURA

Marc Pastor i Sanz VALÈNCIA

Històries del barri de les putes"fora segurament un títol mésadient, ja que fins i tot el prota-gonista l'anomena així. En totcas, era el barri de Palma on la

gent anava a parar quan les coses no lihavien anant bé i on, des d'aquell moment,únicament podien anar-li pitjor. Gabi Bel-tran en fa memòria de la seva estada al llargde la seva joventut, quan la misèria primer, il'heroïna després, s'emportaren per davantgairebé la generació sencera a la que ell per-tany.

Aquest volum recull, mitjançant unseguit d'històries curtes, anècdotes i records,l'ambient que es respirava, els personatgesque hi vivien i les coses amb que passava l'es-tona amb els seus amics. Són uns episodissobre el seus orígens que, segons sembla, Bel-trán sempre porta a sobre i que aquells quel'envolten li han sentit explicar nombrosesvegades. Per fi, amb la inestimable ajuda deBartomeu Seguí, s'ha decidit a buidar la sevaànima en les pàgines d'aquesta obra. Atraca-ments a comerços, topades amb la policia,visites a prostíbuls, feines precàries i totamena d'aventures de pura picaresca i barribaix hi queden reflectides. Però, per sobre detot plana un sentiment de melangia, que noés sinó la tristesa per un futur que va sernegat a tota aquella gent condemnada per lasocietat. Tristesa pels amics que van morirjoves, pels pares absents, per les desgràciesquotidianes però, també una certa ràbia con-tinguda que clama contra la injustícia social.Els quadres de text expliquen, com en undiari personal, les sensacions viscudes pelprotagonista i no deixen que la peripècia iallò visual convertisquen aquella marginali-tat en un espectacle fascinant como totsovint ocorre al cinema. La feina de Seguí,per la seva banda, s'ajusta perfectament aaquesta òptica, així com a l'ambient juvenil

del relat. El seu enfocament gràfic té quel-com de revista per joves, dels "tebeos" mésingenus, però alhora resulta molt colpidor.

El tractament del color és una peça clauen aquest sentit i marca perfectament nonomés l'ambient realista sinó també l'ànimadel protagonista. La seva narració gràfica ésclara, efectiva i elegant, com si volgués faci-litar la lectura a qualsevol tipus de persona ideixar recaure el pes artístic en la força delsfets. Tot plegat fa que a primera vista Histo-

ries del barri sem-ble una obra menor,un còmic inofensiu.Tot el contrari delque veritablementés. Entre les sevesvirtuts, per cert, hiha també la de feruna recreació de laPalma dels quinquisque molts voldrienoblidar, igual compassa a tantes altresciutats. S'hi reco-neixen carrers, pla-ces, passeigs, edifi-cis o mercats queencara hi són tot iels canvis. Semblenvoler dir-nos que nooblidem aquellageneració i la sevadesgràcia. Publicatgràcies al primerPremi Ciutat de Pal-ma de Còmic, única-ment podem reco-manar la lecturad'aquesta obra tanben acabada i queresulta enriquidorasocialment, històri-ca i humana.

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

El proppassat 13 de març, a l'edatde 93 anys -nasqué a Balaguer el1919-, morí la Teresa Pàmies.Son pare, en Tomàs Pàmies, fouun dirigent marxista -primer al

BOC, més tard al Partit Comunista deCatalunya i finalment al PSUC- i ellaingressà a les recentment creades Joven-tuts Socialistes de Catalunya el 1937, onpassà a formar part del seu Comitè Execu-tiu. En representació seva participà en lacreació de l'Aliança Nacional de la DonaJove de Catalunya i el seu portaveu,Juliol.

Un cop acabada la guerra, hagué demarxar a l'exili amb son pare, quedant lafamília dividida en dos. En un primermoment fou internada en un camp derefugiats i, posteriorment, participà de laresistència francesa. En acabada la IIGuerra Mundial, començà un periple quela portà a la República Dominicana, aCuba, a Mèxic -on començà estudis de

periodisme-, i en darrer lloc a Praga, on

treballà de redactora de les emissionscatalanes i castellanes de Ràdio Praga.També des de l'exili començà a participara la premsa catalana -Serra d'Or i Orifla-

ma- una tasca que mantingué al llarg delsanys en nombrosos periòdics.

El seu debut literari el feu de la mà deson pare, els textos del qual foren els

fonaments sobre el qual edifi-cà Testament a Praga (1971),que li valgué el premi JosepPla i el Crítica Serra d'Or. Jade retorn a Catalunya, gràciesa la bona acollida del seu pri-mer treball, decidí seguirconreant l'escriptura, llau-rant-se una carrera denovel·les de tipus memoria-lístic centrats en la guerracivil i l'exili. D'entre lesobres més destacades -la rela-ció és per força curta i, pertant, moltes obres en queda-ran fora- s'hi compten Quanérem capitans (1974), unretrat en primera personadels anys de la guerra civilque li valgué el Premi “JoanEstelrich” i del qual se'n van

haver de suprimir alguns frag-ments per tal que pogués ser editat, oAmor clandestí (1976), on relata la sevarelació amb el secretari general del PSUCGregorio López Raimundo.

Diada de laCulturaCatalana del’UJI

Borja Català MANISES

El proper dimarts 27 de marçtindrà lloc a la UniversitatJaume I (UJI) de Castelló dela Plana la segona i darrerasessió de l'edició del curs 2011-

2012 de la Diada de la Cultura Catalana.Sota el títol Les expressions de la nacióen la creació musical catalana, hi parti-ciparan Xavi Sarrià, cantant del grupObrint Pas, i Francesc Ribera, “Titot”,cantant de Brams i regidor de la CUP al'Ajuntament de Berga, tots doscol•laboradors de L'ACCENT. La sessió esdesenvoluparà a la sala d'actes Alfons elMagnànim de la Facultat de CiènciesJurídiques i Econòmiques de 12 a 14hores.

La Diada ha estat organitzada per ungrup d'alumnes de l'assignatura Elsnous llenguatges literaris catalans,impartida pel Departament de Filologiai Cultures Europees de la universitatpública valenciana.

En el primer lliurament de la Diadade la Cultura Catalana, que va tindrelloc el passat 22 de novembre a l'aulamagna de la Facultat de Ciències Huma-nes i Socials hi van participar la poetes-sa Isabel García Canet, guanyadora delpremi de poesia Vicent Andrés Estellés2010 per L'os de la música, i la cantantClara Andrés les quals, a més de pro-nunciar sengles conferències, van rea-litzar un recital poètic i un concert,respectivament. El tema d'aquest pri-mer acte fou Dones i nacions. En l'orga-nització de la Diada de l'UJI hancol·laborat el Centre Ovidi Montllord'Alcoi (Acció Cultural del País Valen-cià) i l'obral social d'Unnim.

La capitana Teresa Pàmies s’acomiada

Contra l’oblit de la Palma marginal

Fitxa tècnica:

Títol: Històries del barriAutors: Gabi Beltran, Bartomeu SeguíCaracterístiques: Cartoné, 160 pàgines, colorPVP: 20 €

L’ACCENT 222 DEL 22 DE MARÇ AL 4 D’ABRIL DE 2012 CULTURA 15

Eduard Escombra BARCELONA

Le Havre (2011) és una ciutat portuà-ria normanda que dóna títol aldarrer film del director i guionistafinlandès Aki Kaurismäki. Enaquesta població hi conviuen Mar-

cel Marx, escriptor recuperat de La Vie deBohème (Aki Kaurismäki, 1992), la seva com-panya Arletty, qui afirma no creure en elsmiracles, almenys no en el seu barri, i laseva gossa Laïka, juntament amb la resta depobladors d'una entranyable comunitat, unseguit d'éssers anònims, senzills, humils,ancians i pobres. Enllustradors, pescadors,botiguers, mestresses, els clients d'un bar ila patrona, un duaner, un músic, un delator,un metge...que en cap cas son exponents dejoventut, sensualitat, força, riquesa, celebri-tat, o poder. Que no aparenten gran cosa, nisemblen res que els depassi. Que simplementson, viuen i necessiten els uns dels altres.

El seu entorn quotidià es veu capgiratquan, als problemes econòmics i de salut,s'afegeix la descoberta per part de la policiad'un grup d'africans sense papers dins elcontenidor d'un vaixell de càrrega. Momen-tàniament la comunitat decideix acollir iajudar Idrissa, noi africà que fuig de lesautoritats al temps que cerca la manera dereunir-se a la seva mare a Londres. Es desen-cadena llavors una basta operació de caceradel noi, impulsada per un prefecte i els seus

pinxos, tots ells obsessionats per fer complirla llei, fins i tot quan aquesta contradiu el

sentit comú més bàsic. Aquestfet situa en primer pla centresd'internament, campamentsde refugiats, batudes policials,escorcolls intempestius, dela-cions, controls, abusos, desapa-ricions, i el mediàtic episodidel desmantellament del cam-pament “La Jungle” de Calais.Front això, l'esperit de resis-tance d'una comunitat orga-nitzada, pacífica, ferma,tenaç, irreductible, conscient,convençuda, alegre, viva, com-bativa...

Si el tema d'aquest film des-pertaria poc o gens interès enun film d'estudis a l'america-na, encara menys interessariael tractament o forma queaquest adquireix. Després derecórrer bona part del sud ioest d'una Europa continentalfortificada, el director trobal'ambient que li interessa a “laciutat del blues, el soul i elrock'n'roll”. Admirador confésde directors com Ozu i Bres-son, es referma un cop més enel seu estil ascètic, auster, lacò-

nic, contingut, essencial i sintè-tic. Sense necessitat de satisfer quotes desexe i violència, ni d'estimular els nostres

impulsos eròtics o impetuosos més recòndits,opta com sempre per una forma d'emocionari d'emocionar-se profunda, intel·ligent i res-pectuosa, força allunyada de les convencionscinètiques espectaculars. Un film sublim iimprescindible, fonamentat en ideals debellesa i veritat que van més enllà de lanoció de distracció o entreteniment, peraprofundir encara més en la línia cinemato-gràficament i socialment radical que de fatemps caracteritza aquest director.

El paraules del propi Aki Kaurismäki, “elcine europeu no ha dedicat molt temps a lacreixent qüestió econòmica, política i, sobre-tot, moral nascuda a partir de la mai resoltacrisi dels refugiats; uns refugiats que inten-ten entrar a Europa des de fora i als quals estracta de manera irregular, i sovint reprova-ble. No tinc la solució pel problema, peròvolia enfrontar-me al tema en aquestapel·lícula gens realista”.

Fitxa tècnica:

“Joan Fuster. Nosaltres, els valencians. 1962-2012”Centre Cultural La Nau de la Universitat deValènciaFins el 18/03/2012

Ressenya de la quinzena Le Havre

Le Havre, un film que il·lusiona sense il·lusionisme

En caure la tardaJordi CocaEdicions 62, 2012

La darrera novel·la de l'escriptor idramaturg Jordi Coca es desenvo-lupa entre les 7 del vespre i les 5 dela matinada de l'endemà i té com aprotagonista en Miquel Gironès,

un intermediari comercial de seixanta-qua-tre anys. Fora, plou, i en Gironès es veu obli-gat a quedar-se a casa, aïllat per l'aigua, comel Robison Crusoe d'en Defoe, moment queaprofitarà per fer balanç de la seva vida apartir de monòlegs interiors. A mes, però,en Coca aprofita la història d'aquest comer-cial mediocre per fer “un retrat del país,d'Andorra a Alacant”.

Els etcèteresJoan Brossa Centre Internationale de Poésie de Marseille

La col·laboració entre el Centre Inter-nationale de Poésie de Marseille ambl'Institut de les Llestres catalanes vanfer possible l'edició d'aquest llibrepublicat pel Museu d'Art Contempo-

rani de Barcelona i la Fundació Joan Brossa.Els etcèteres és el primer treball que es publicadesprés de la mort d'en Joan Brossa el 1998.Consta de 28 poemes visuals, gènere en quèBrossa excel·lí, no publicats fins el moment.L'obra pertany al cicle de Poemes habitables,del 1970, un dels períodes més fecunds pel quefa a la seva producció de poesies visuals.

Els barris dels nous catalansJordi CasasGrup d'Estudis Locals

L'historiador de Sant Cugat delVallès Jordi Casas ens ofereix unassaig sobre l'arribada de lanova immigració a Catalunyadurant els darrers 10 anys. Hi

detalla els moviments migratoris en 12barris de Catalunya, com el Raval de Bar-celona, La Florida de l'Hospitalet de Llo-bregat o el centre històric de Lleida, Vic oSalt. L'especificitat cultural en compara-ció a onades anteriors o la mobilitatsocial són alguns dels temes que en carac-teritzen l'enfocament.

Lenin reactivado VVAAEdiciones Akal, 2010

Lamentablement no es pot trobar encatalà però “Lenin reactivado” és unagran oportunitat per refermar l'ac-tualitat de Lenin en un context decrisi sistèmica. La nòmina d'autors

inclou Slavoj Zixek, que ja ha fet de Lenin unfetitxe dins la seva obra, i Alain Badiou entred'altres. Però la necessitat de reactivar Leninés anterior a la crisi i té el seu origen en unaconferència a Alemanya el 2001. Objectiu: uti-litzar Lenin per dinamitar el “consens post-polític” i la “prohibició del pensament”.

Lectures recomanades

L’ACCENT 222DEL 22 DE MARÇ AL 4 D’ABRIL DE 201216 CONTRAPORTADA

usos, havia acollit una sala cultural id'oci molt coneguda a la ciutat.

Una de les primeres reaccions perpart de l’Ajuntament de Lleida fouper part del seu alcalde, Àngel Ros,que afirmà que a Lleida no li calienmés espais per a joves. Què en pen-seu al respecte?Aquesta afirmació, feta el mateix diaque es va fer la manifestació on vamfer pública l’ocupació de l’espai, ésuna mostra més de la mediocre polí-

tica juvenil de laPaeria. Els diversosgoverns municipalsno han sabut dotarel jovent d’iniciati-ves il·lusionants nifer-lo partícip de lesseves pròpies pro-blemàtiques iinquietuds. Al con-trari, han mantin-gut al jovent al mar-ge i això ha provo-cat al llarg dels anysun cert desmembra-ment del teixit asso-ciatiu juvenil de laciutat. Per no par-

lar d’equipaments, infraestructures iserveis propis, una necessitat per aljovent i una històrica demanda dediverses associacions. Entenem que elprojecte de Casal de Joves recull la crí-tica que molts joves de la ciutat fan alcentre de la Regidoria de Joventut, unespai que els joves no han fet seu i queno afavoreix la trobada, coneixença itreball conjunt entre ells.

És, per tant, en aquest context queel projecte de Casal de Joves es fa mésnecessari que mai: el jovent necessi-

ta (i més amb la situació actual de mésdel 43% d’atur juvenil i la precaritza-ció generalitzada de les nostres vides)espais de joves i per a joves, que doninresposta a la manca d’espais lliureson poder construir alternatives al sis-tema capitalista, unes alternativescol•lectives, basades en el treball con-junt i la col•laboració entre joves, llunyde l’individualisme al que els seusmodels d’oci consumista ens volenportar.

Quina relació pretén tenir el Casalde Joves amb la resta d’entitats exis-tents a la ciutat?Des del principi, per l’Assemblea delCasal Popular de Joves ha estat unaprioritat donar aconèixer el nostreprojecte a les enti-tats juvenils de laciutat. I no nomésaixò, també haestat una prioritatfer-les partícipsd’aquest projecte,sent conscients dela importància d’a-propar l’espai querepresenta el CasalPopular de Joves ales entitats per talque esdevinguimolt més que unespai físic: tambéha de ser un lloc on es generin sinèr-gies entre col·lectius, on es puguincrear xarxes d’equipaments i serveis,on es puguin dur a terme activitats...en definitiva un espai de trobada pera les entitats juvenils lleidatanes quedoni resposta a les necessitats quetenim.

En aquest sentit la feina ja estàiniciada: s’ha contactat amb moltesassociacions i la resposta ha estat for-ça positiva. Moltes han mostrat elseu interès amb el projecte, set col·lec-

tius hi han fet les seves assemble-es, alguns han realitzat actes alsespais del Casal de Joves... Una deles darrers iniciatives sorgides enel sí del Casal ha estat la d'acolliruna assemblea d’artistes de la ciu-tat, que han iniciat la tasca derecuperar el que havia estat la SalaEuropa, un espai de referència dela cultura lleidatana durant elsanys 80 i que és precisament unade les sales de l’edifici alliberat.

I ja per acabar, quines són les vos-tres perspectives de futur? El grup de joves que hem iniciat elprojecte del Casal Popular de Jovesde Lleida sempre hem defensat que

simplementhem posat lesbases per a cons-truir un espaique serveixi aljovent per empo-derar-se i sercapaç de gene-rar les seves prò-pies activitats,així com afron-tar les seves prò-pies problemàti-ques des d’unaperspectivaanticapitalista,sense paterna-lismes ni tute-

latges. A partir d’aquí, és al joventlleidatà, així com a les diversesentitats que conformen el teixitassociatiu de la ciutat, a qui elstoca seguir amb el camí iniciat,fer-se seu el Casal i generar inicia-tives i activitats. En definitiva,donar-li vida a un Casal que neces-sita de moltes mans per tirar enda-vant, però que estem segurs queesdevindrà un espai obert i parti-cipatiu de referència dins de la ciu-tat de Lleida.

Fa tot just un mes que un grup de jovesde Lleida alliberava un cèntric edificiper tal d’ubicar-hi el Casal Popular deJoves de la ciutat. Per tal de conèixeraquest nou projecte ens apropem alCasal Popular de Joves on el Carles iel Ruben, membres de l’Assemblea delCasal, ens expliquen què és i què volser aquest nou espai.

Carles i Ruben,membres de

l’Assemblea delCasal de Lleida

ENTREVISTA

“El jovent necessita espais de jovesi per a joves on poder construiralternatives al sistema capitalista”

Acumulació perdespossessióSIMÓN VAZQUEZ BARCELONA

David Harvey en un llibre anomenat ElNou Imperialisme que no té el plaer d'es-tar editat en la nostra llengua, valga laredundància a allò de l’imperialisme, téun capítol que s'anomena “l'acumulacióper despossessió”. Això de l'acumulacióper despossessió es podria explicar breu-ment com allò que ens estan fent les clas-ses dominants als dominats. Els capita-listes acumulen desposseint-nos d'allò queés nostre, nosaltres acumulem forces des-posseint-los d'allò que és seu però que hau-ria de ser nostre.

Una baralla de carrerEn alguns moments l'agitació ha de serplanera i entenedora per fer veure cosesque en un principi serien clares però queamaguen un interior fosc i lúgubre. Aixípodríem citar Marx; Groucho no! l'altre,el de la barba, quan deia que si la presèn-cia fos igual a l'essència no ens caldriaciència. Doncs explicarem una historie-ta que mai va succeir o que succeeix mas-sa sovint però no ens n’adonem. L’altredia a les tantes de la matinada anàvemcaminant, tornant de vés a saber on... ensvam trobar una escena peculiar: una pare-lla del barri que tots coneixem i de la qualtotes sospitem que la noia és agredida pelseu marit sense que ningú ho pugui con-firmar del tot ni desmentir una mica...

La parella estava rodejada per un grupd’individus armats amb navalles que inten-taven robar-los-hi el que portaven; sospi-tem que el marit és un malparit, però clar,aquí se'ns plantejaven tres opcions: noparticipar en la refrega i mantenir-nosal marge, cosa que faria la majoria de gent;intervenir a favor de la parella; i una ter-cera opció una mica estranya però quecom veurem més endavant alguns recol-zarien; seria recolzar als lladres contrael marit en defensa, suposadament, de lanoia.

I ara et preguntaràs i aquesta histò-ria, a que ve? Doncs pensem que en comp-tes d’una parella fos un país amb les sevesclasses en lluita contraposades i en comp-tes d'atracadors de barri fossin potènciesimperialistes com la UE o EUA, i posem-li nom a la parella, diguem-li, Líbia, Síria...en aquesta postura hi ha una esquerraque passa olímpicament de les agressionsimperialistes, i una altra més perillosaque en una suposada defensa de lanoia/població maltractada (que tampocho sabem del cert si és així) defensariauna agressió imperialista/atracadora con-tra el marit/govern. La qüestió és quementre defensem els atracadors aquestsno diferencien entre poble i govern i defet volen explotar més a aquest poble,extreure'n els recursos del país i apaiva-gar les postures “antimperialistes” delgovern. L'altra esquerra, hauria de sortirdavant dels atracadors que segur que sóndel nostre barri i ens hauríem d'enfron-tar amb el perill de quedar malament isemblar els defensors d'un maltractador.

No podem ser valedors d'atracaments,preferim semblar valedors de dictaduresque demòcrates banyats en sang. Ser antim-perialista amb totes les nostres forces hade ser a tota arreu i sota totes les conjun-tures no només quan es bo a la premsa,per això ara aquí i demà on sigui segui-rem recolzant a tots els pobles en lluitacontra l'imperialisme encara que la prem-sa ens tregui com a maltractadors, i jasabem allò de si l'enemic ens borda és perquè ho estarem fent bé.

LA REMATADA

JOAN CUBEDO LLEIDA

D’on sorgeix el projecte del CasalPopular de Joves de Lleida?Tot sorgeix a partir de la iniciativad’un grup de joves de la ciutat provi-nents dels moviments socials, del movi-ment 15-M o simplement joves ambinquietuds transformadores, que coin-cidíem en la idea de crear un espai quepermetés als i les joves de Lleida donarresposta a la manca d’espais lliures perpoder viure la cultura i l’oci d’una for-ma activa i al marge dels interessosespeculatius i mercantils pels quals estroba sotmesa la nostra societat.

Després d’un temps de debat, anà-lisi i planificació, el 29 d’octubre es vafer pública l’ocupació d’un immoblede la ciutat que havia d’esdevenir elCasal Popular de Joves i que va acabaramb el seu desallotjament el mateixdia, evidenciant com totes les institu-cions, també a nivell local, actuen enla mateixa direcció, frenar qualsevoliniciativa que qüestioni el sistema.

Després d’aquest primer desallotja-ment i, per tant, del primer intentfallit d’ocupació, no es van generardubtes en el sí de l’Assemblea delCasal?Una de les claus en tot el procés d’ini-ci del projecte del Casal Popular deJoves ha estat no considerar aquest pri-mer intent com un fracàs, ans al con-trari, la primeraocupació ens va ser-vir per reafirmar-nos en la necessitatde construir unespai com aquest,que servís com espaide trobada per ajoves, associacionsi moviments socials,on poder dur a ter-me les nostres ini-ciatives des d’unaperspectiva antica-pitalista, assemble-ària i autogestiona-da. El desallotja-ment ens va donaruna lliçó en tots els sentits, i especial-ment ens va servir per veure el que jaintuíem: el projecte que plantegem desdel Casal Popular de Joves, en tant queplanteja una alternativa a l’hegemo-nia del capitalisme pel que fa a modelsd’oci o de relació social, és un proble-ma per al sistema, i això ens mostra-va que anàvem pel bon camí. Ambaquesta empenta vam seguir treballantfins a poder alliberar l’espai actual delcarrer Governador Montcada 9: un edi-fici de quatre plantes que, entre altres

“El projecte deCasal de Joves recullla crítica que molts

joves de la ciutat fanal centre de la Regi-doria de Joventut”

“Ha de ser un llocon es generin sinèr-

gies entre col·lectius,on es puguin crearxarxes d’equipa-ments i serveis”