accent 221

Download Accent 221

Post on 09-Mar-2016

230 views

Category:

Documents

4 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Periodic popular dels Paisos Catalans. Numero 221. Del 8 al 21 de març de 2012.

TRANSCRIPT

  • La #Intifalla irromp enles FallesLa primavera valenciana tamb ha arri-bat a les falles, que, per primer cop, jano sn un corral de la dreta.

    >> Pasos Catalans 4

    Gandia tanca la televisi local El nou alcalde de Gandia ha tancat la tele-visi local en una maniobra per afavorirles televisions privades, segons expliquenels afectats.

    >> Pasos Catalans 7

    Esccia avana cap a la independnciaEl referndum sobre la indepdendnciaha escalfat el debat nacional a Esccia,que lluny demmirallar-se en els PPCC,ara marca la lnia.

    >> Inernacional 10 i 119

    SUM

    ARI

    RAMON USALL PG. 2 // ROGER SANCHEZ PG. 2 // DAVID PUJOL PG.3 // MARC GARCIA PG.16

    DISTRIBUCI GRATUTA | PUBLICACI QUINZENAL DMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

    Laia Estrada, militant independentista i feminista

    de TarragonaAmb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora,LACCENT lentrevistem la Laia Estrada perqu ens expliquequines sn les problemtiques de la dona en lactual con-text de crisi i de retallades socials.

    >>Contraportada 16

    Grans mobilitzacionsen defensa de lensenyament Els estudiants d'arreu dels Pasos Catalansvan portar el malestar social als carrers elpassat 29 de febrer. En el que pot ser conside-rada una de les primeres vagues estrictamentnacionals, desenes de milers de persones vanocupar els carrers de les ciutats universit-ries per protestar contra les retallades i con-tra l'apliaci de la directiva EU2015. Els enfron-taments amb la policia al centre de Barcelo-na van evidenciar la rbia d'una joventut aqui han robat el futur que durant anys li hanproms.

    >>Pasos Catalans 5

    ENTREVISTA

    >>Internacional 10 i 11

    Els estudaints pels carrers de Barcelona // FOTO: Oriol Clavera

    Peridic popular dels Pasos Catalans221

    La CUP: un salt endavantper consolidar la feina feta

    DEL 8 AL 21 DE MAR DE 2012

    La CUP celebrar aquest 11 de maruna Assemblea Nacional que ha demarcar el cam a seguir els propersanys. Ms enll de decidir sobre laconcurrncia a properes eleccionsautonmiques, la ponncia que hi hadamunt la taula planteja els meca-nismes per a fer un salt endavant. Laconstrucci de discursos nacionals,la coordinaci amb la resta de l'es-querra independentista, l'expansiterritorial i l'establiment d'un siste-ma per a valorar la concurrncia aeleccions supramunicipals des de l'a-nlisi poltic rigors sn els quatreeixos que aborda el text.

    La CUP celebra aquesta assembleapoc ms d'una dcada desprs que ini-cis el seu cam ascendent. Dels pocsregidors de 1999 o 2003 fins al cente-nar de regidors i els quatre alcaldesde 2011 hi ha hagut un recorregut fetamb la intenci de teixir la unitatpopular vila a vila. L'ACCENT publi-quem un reportatge del periodistaAndreu Merino repassant a partird'experincies locals com s'ha anatconstruint aquest projecte poltic.

    >>En Profunditat 8 i 9

  • LACCENT 221DEL 8 AL 21 DE MAR DE 201202 OPINI

    Esclaus del segle XXIRAMON USALL LLEIDA

    Potser ja aniria sent hora de revi-sar tots aquells llibres de text queens parlen de lesclavitud com unfet histric afortunadament supe-rat. Continuen sent desenes elsestats del planeta on lexistnciahumana est inexorablement abo-cada a unes condicions que diferei-xen ben poc de les dels esclaus queel nostre relat de la histria prete-nia eradicats.

    Fins ara, per, aquests pasos onlesclavitud estava legalment tole-rada ens semblaven extics i llun-yans. Amb el venatge universalsens van acostar una mica, perencara criem que lestat del benes-tar (molt frgil a casa nostra, i,sigui dit de pas, construt grciesa lexistncia, en un territori rela-tivament proper al nostre, dunaalternativa real al capitalisme domi-nant) ens duraria molts anys i ser-viria per garantir-nos unes condi-cions de vida mnimament dignes.

    La darrera reforma laboral apro-vada per Mariano Rajoy, amb elsonor aplaudiment de la patronali de la seva cleca liberal, la matei-xa que ens ha abocat a la misriaque ens toca viure, s un dels pri-mers passos per instaurar de noulesclavitud a casa nostra. Labara-timent de lacomiadament fins almits insospitats fins ara, la pos-sibilitat dacordar una reducciunilateral dels sous per part de lesempreses, ladopci dexpedientsde regulaci docupaci sense capaltra aprovaci que la de la matei-xa empresa que el proposa... Totaix t molt poc de reforma, msaviat s un enderrocament en totaregla dels escassos drets laboralsque encara existien i que a partirdara no seran ni tan sols papermullat.

    La resposta a aquesta reinstau-raci de lesclavitud continua sentdall ms tbia. La por i la resig-naci davant la possibilitat de feremergir una alternativa que freniaquesta deriva liberal tenen a les-querra paralitzada, temorosa davantdel fet que un fracs en el combatcontra aquestes mesures ens acabiabocant a una legislaci encara msdura, a una esclavitud encara mssalvatge.

    No hi ajuden gens exercicis decinisme, com el dun diari prete-sament progressista, que la setma-na desprs de criticar la reformalaboral shi emparava per reduirunilateralment el sou dels seus tre-balladors i treballadores... Moltpropi dun progressisme de sal quems que construir alternatives elque fa s destruir les que podrienemergir!

    Potser ja s hora que aquells queplantegem la necessitat de cons-truir un sistema econmic dife-rent, basat en els nobles ideals dela justcia, la igualtat i la llibertat,gosem defensar-lo sense embuts,vista la misria a la qual ens abo-ca inexorablement el capitalisme.No ens queda altra tria si no volemconvertir-nos en els nous esclausdel segle XXI.

    PUNT DE MIRA

    Fa pocs dies, als carrers de Valn-cia, milers de persones van sortiral carrer sota el lema Som el poble,no l'enemic, en referncia a lesdeclaracions del cap de la policia.No s si el lema triat ho va ser peringenutat o per una visi tctico-estratgica que, de moment, enca-ra no veig. Per el cas s que tincla sensaci que ells ho tenen msclar que nosaltres.

    Fa uns anys, com a mnim alPrincipat, es cantava sovint que larepressi no s la soluci. Poquesvegades la cantava, perqu no hiestava ni hi estic gens d'acord. D'al-guna manera, aquest enunciat vea dir que existeix una soluci a unproblema o conflicte i que, mitjan-ant la repressi, aquest no s'arre-glar... per que s que es pot solu-cionar d'una altra manera. No pucestar-hi ms en desacord.

    El problema que tenim amb lapolicia (i amb l'Estat, en tant queplasmaci legal del poder capita-lista sobre un territori concret) not soluci intermdia, s o ells onosaltres, o ms ben dit, s ells con-tra nosaltres,... i nosaltres fent-hifront com bonament podem. Pertant, ni hi ha cap soluci que resol-gui un conflicte que s, valgui laredundncia, irresoluble, ni la poli-cia (ni l'Estat ni la burgesia) la bus-ca pas, perqu ja li est b que esti-guem sotmeses i perqu en reali-tat ens hi voldrien molt ms... comde fet fan reiteradament mitjan-ant reformes laborals, lleis de par-tits, etc.

    S'hi esforcen i ens ho deixenclar: no volen ser amics nostres, inaltros no ho hem pas de voler tam-poc! Des d'aleshores ha plogut molt,i darrerament encara ms, i ambms intensitat. L'agreujament dela precarietat, l'empitjorament deles condicions de vida i l'augmentde la repressi en el seu conjunt,tant als Pasos Catalans com arreu,ens haurien de fer obrir els ulls:qui som, el poble, per a ells? Quinpaper juguem?

    A mi ja em disculpareu, per qui

    m'explota no s amic meu. Tampocqui em subjuga. Encara menys quim'oprimeix en qualsevol de lesmeves expressions (cultural, nacio-nal, sexual, etc.). No s amic meuqui m'insulta, em colpeja i em vexaa diari. I en casos tant flagrantscom aquests, qui no s amic s ene-mic. s l'enemic.

    Ells ho tenen molt clar: el pobleexisteix per explotar-lo, per treu-re'n beneficis en base a la seva suor,per poder seguir vivint amb elsmateixos luxes i privilegis (o ms!)que abans que proclamessin els qua-tre vents que estvem en crisi. Una

    crisi que noms els ha servit d'ex-cusa per justificar el retrocs demo-crtic, social i poltic ms bstiades de la mort de Franco.

    I davant d'aix, naltros, el poble,encara sembla que vulguem posar-hil'altra galta. No dubto que dins delsmilers de persones que es van mani-festar, moltes ho farien havent presconscincia (ms o menys recent-ment) de la irresolubilitat del con-flicte. Que moltes ja n'estarien far-tes i no en tolerarien cap ms. Perqu transmet aquest missatge de somel poble, no l'enemic?

    Al meu entendre, tornem a cau-

    re en el mateix error que en l'al-tra consigna. s com si el que vafer la policia se'ls n'hagus anat demare, com si no ho concebssimcreble. Al contrari. La policia texactament aquesta funci, i s bensabut que si no interv s perqutot ja segueix el curs establert,tothom segueix l'ordre establert. Ala policia mai se li'n va la m: col-peja (o no) amb la duresa que per-toca a cada moment perqu tothom,s a dir, el poble, torni al seu lloci no qestioni res.

    s que hi ha un altre enemic pera l'Estat? L'nic enemic per a l'Es-tat capitalista s la classe treballa-dora, perqu l'Estat i els seus lacaispolicies no sn sin eines de la bur-gesia, l'enemic de classe del poble.Va sent hora que aquesta idea vagicalant, perqu sin, seguirem repe-tint errors infantils de confiar enpolicies bons i estats imparcials.

    Cal treballar en la lnia de tren-car la maleda pau social que no ssin la guerra diria de la burge-sia contra el poble. I de la matei-xa manera que vam assumir quela repressi no ens aturar, hau-rem guanyat molt el dia que sor-tim al carrer havent assumit quesom el poble, som l'enemic.

    Segur que no som enemics?

    COLLABORACI ROGER SNCHEZ ESTEBAN

    LACCENT s una publicaci quinzenal dmbitnacional dels Pasos Catalans. Redacci Valncia: C.Maldonado, 46 baixos, 46001Valncia Redacci Barcelona: C. Tordera 34 bai-xos, 08012 Barcelona Adrea electrnica:laccent.cat @gmail.com Subscripcions: 616 0733 28 Distr