accent 212

16
DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT 212 DEL 20 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 2011 Periòdic popular dels Països Catalans Manifestació del 9 d’Octubre a València La Diada del 9 d’Octubre visqué, de nou, la manifestació pels carrers de València, amb una important presència d’indepen- dentistes. >> Països Catalans 6 Primeres retallades a l’educació de les Illes El professorat de Mallorca i milers d'interins de l'educació ja han començat a patir les retallades en el sector. >> Països Catalans 7 Arriba la Diada a la Catalunya Nord Aquesta setmana s'han donat a conèixer els actes reivindicatius de la Diada de Catalunya Nord, que enguany celebrarà els actes centrals el dissabte 5 de novem- bre. Com ja fa més d'una dèca- da, una manifestació recorrerà el centre de Perpinyà i al vespre se celebrarà un concert de músi- ca en català. >>Països Catalans 7 SUMARI Moltes vegades es comenta que a l'Estat espanyol, a diferència de la resta d'estats d'Europa, la ultradre- ta no té cap pes electoral o bé per- què 40 anys de dictadura feixista l'han desacreditat o bé, tesi molt més plausible, les seves bases socials es troben representades política- ment per la dreta conservadora. Però malgrat aquesta diferència, en la darrera dècada han anat aparei- xent als Països Catalans fenòmens polítics que pretenen emular la nova extrema dreta europea. Però mentre l’extrema dreta avança també l’antifeixisme és fa fort i planta cara al racisme i a la xenofòbia en totes les seues expres- sions, com hem pogut comprovar aquests primers dies d’octubre. >> Països Catalans 4 i 5 ELOI ESCOBEDO PÀG. 2 // GUILLEM COLOM PÀG. 2 // MIQUEL RODRÍGUEZ PÀG.3 // PEPA MURTRA PÀG.16 INTERNACIONAL La mineria del titani amenaça comunitats camperoles del Paraguai La companyia Group CIC Resources Inc., a tra- vés de la seua filial paraguaiana Metálicos y No Metálicos Paraguay S.R., inaugurà el pas- sat agost una planta pilot a la localitat de Min- ga Porá, a l’Alto Paraná, al Paraguai. Diverses comunitats camperoles s’han organitzat per fer front a aquest amenaça. >>Internacional 10 Les manifestacions del 15 d’octu- bre han demostrat que el males- tar popular és ben viu i que la lluita contra les retallades tot just ha començat. La tardor es preveu calenta. >>En profunditat 8 i 9 L’èxit del #15o augura una tardor de lluita El feixisme s’arrima a les institucions El 12 d’octubre els veïns de Sabadell es manifestaren contra la presència de feixistes

Upload: laccent-periodic-popular-dels-paisos-catalans

Post on 15-Mar-2016

245 views

Category:

Documents


3 download

DESCRIPTION

Del 20 d'octubre al 2 de novembre de 2011

TRANSCRIPT

Page 1: Accent 212

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

212DEL 20 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 2011Periòdic popular dels Països Catalans

Manifestaciódel 9 d’Octubrea ValènciaLa Diada del 9 d’Octubre visqué,de nou, la manifestació pelscarrers de València, amb unaimportant presència d’indepen-dentistes.

>> Països Catalans 6

Primeres retallades a l’educació deles IllesEl professorat de Mallorca i milersd'interins de l'educació ja hancomençat a patir les retallades enel sector.

>> Països Catalans 7

Arriba la Diadaa la CatalunyaNordAquesta setmana s'han donat aconèixer els actes reivindicatiusde la Diada de Catalunya Nord,que enguany celebrarà els actescentrals el dissabte 5 de novem-bre. Com ja fa més d'una dèca-da, una manifestació recorreràel centre de Perpinyà i al vesprese celebrarà un concert de músi-ca en català.

>>Països Catalans 7

SUMARI

Moltes vegades es comenta que al'Estat espanyol, a diferència de laresta d'estats d'Europa, la ultradre-ta no té cap pes electoral o bé per-què 40 anys de dictadura feixistal'han desacreditat o bé, tesi moltmés plausible, les seves bases socialses troben representades política-ment per la dreta conservadora.Però malgrat aquesta diferència, enla darrera dècada han anat aparei-xent als Països Catalans fenòmenspolítics que pretenen emular la novaextrema dreta europea.

Però mentre l’extrema dretaavança també l’antifeixisme és fafort i planta cara al racisme i a laxenofòbia en totes les seues expres-sions, com hem pogut comprovaraquests primers dies d’octubre.

>> Països Catalans 4 i 5

ELOI ESCOBEDO PÀG. 2 // GUILLEM COLOM PÀG. 2 // MIQUEL RODRÍGUEZ PÀG.3 // PEPA MURTRA PÀG.16

INTERNACIONAL

La mineria del titaniamenaça comunitatscamperoles del ParaguaiLa companyia Group CIC Resources Inc., a tra-vés de la seua filial paraguaiana Metálicos yNo Metálicos Paraguay S.R., inaugurà el pas-sat agost una planta pilot a la localitat de Min-ga Porá, a l’Alto Paraná, al Paraguai. Diversescomunitats camperoles s’han organitzat perfer front a aquest amenaça.

>>Internacional 10

Les manifestacions del 15 d’octu-bre han demostrat que el males-tar popular és ben viu i que lalluita contra les retallades totjust ha començat. La tardor espreveu calenta.

>>En profunditat 8 i 9

L’èxit del #15o augurauna tardor de lluitaEl feixisme s’arrimaa les institucions

El 12 d’octubre els veïns de Sabadell es manifestaren contra la presència de feixistes

Page 2: Accent 212

El proper 20 de novembre són con-vocades unes eleccions generals ales Corts i al Senat espanyols. Comja va passar a les darreres eleccionslocals i autonòmiques, l’espai delnacionalisme progressista hi pre-senta dues llistes diferents. L’es-querra independentista, en canvi,ja ha començat a demanar l’abs-tenció activa, argumentant que enles circumstàncies actuals no s’hade participar a les eleccions de l’es-tat que nega els nostres drets. I ésque per a aquest moviment les nos-tres forces s’han de centrar en lalluita social i la construcció nacio-nal a ca nostra, i no a Madrid, on,degut a les mancances democràti-ques de l’Estat espanyol, no podremfer gairebé res que millori la nos-tra situació. Els partits nacionalis-tes que es presenten a les Illes Bale-ars, per la seva banda, ni tan solshan dedicat una estona a argumen-tar el perquè d’acudir a les elec-cions del país veí. Presentar-se aaquesta convocatòria electoral estàmotivat, en gran part, per la tra-dició pactista del catalanisme, tra-dició de la qual provenen aquestsdos partits.

Aquesta vegada, a més a més, calafegir que la coalició liderada pelPSM ha dedicat esforços a aconse-guir els avals necessaris per poderpresentar la llista a les urnes, fetque mostra, de nou, la manca dedemocràcia a l’Estat espanyol. Iaixò no és anecdòtic: en un con-text de crisi social i nacional, onhi ha moltíssim feina a fer a lesIlles, desenes de militants s’handedicat a aconseguir uns avals peranar a unes eleccions on els seusdirigents ni tan sols han argumen-tat perquè cal anar-hi, què hi trau-rem de bo, els habitants de les Illes,del Congrés i Senat espanyols. L’es-tratègia d’ERC, per altra banda, éstambé difícil d’argumentar, ja queconsisteix en que un dels dirigentsdel partit a les Illes vagi de núme-ro 3 per la demarcació de Barcelo-na, la qual cosa té poc sentit per-

què ERC presenta llistes pròpies ales Illes. No crec, sincerament, queaixò faci augmentar la força de l’in-dependentisme a Mallorca, Menor-ca, Eivissa o Formentera.

Davant aquesta situació, l’esque-rra independentista segueix fentfeina des de la base i intenta cons-truir un poder popular arrelat alsbarris i pobles. I ho fa

enfortint i impulsant lluites iprojectes que cada dia prenen mésforça arreu del territori: impulsantcentres socials i casals populars,promovent l’organització del joventals instituts, participant del movi-ment dels Indignats o de centressocials ocupats, acostant-se a altresopcions polítics rupturistes, orga-

nitzant campanyes de rebuig a lesmesures espanyolistes del PP, enfor-tint les diverses organitzacions queel composen, etc. Aquest movimentes dedica a construir i treballaruna cultura política antagònica,que s’oposi a l’espanyolisme i alcapitalisme des de la base, sensefer la més mínima concessió. Elspartits nacionalistes, per la sevabanda, no només no promouen unacultura política antagònica, sinóque ni tan sols argumenten la deci-sió de participar a les eleccions delpaís veí.

Des del meu punt de vista,aquests partits i els seus militantshaurien de fer una reflexió sobreel temps i els esforços que estan

destinant a unes eleccions que nosabem que ens podran aportar: quèens aportarà un diputat del PSM aMadrid? O un d’ERC elegit per lacircumscripció de Barcelona? Faranaugmentar l’independentisme i leslluites socials a les Illes Balears?Canviaran la realitat social i polí-tica? Aturaran les destrosses socialsi culturals que imposa Bauzà i quea partir del 20-N impulsarà Rajoya tot l’estat? Jo pens que no. Pensque allò que farà avançar l’inde-pendentisme i les lluites socials aca nostra serà la feina des de labase, una feina molt més dura imenys visible però amb resultatsmolt més duradors. Pot semblarmolt més complicat, i tant, peròl’estratègia de presentar- se a totesles eleccions sense pensar-hi no ensha fet millorar ni avançar; i d’ai-xò sí que n’estic convençut, perquèla situació actual parla per si matei-xa. És per això que el proper 20-Nels militants de l’esquerra inde-pendentista no votarem a les elec-cions espanyoles. Però no nomésaixò, ja que els mesos abans no dedi-carem els nostres esforços a acon-seguir avals o fer campanya, sinóque continuarem fent allò que femtot l’any: impulsarem unes políti-ques diferents, les nostres, que nosegueixen per res les regles o elstemps de les de l’enemic.

*Guillem ColomMilitant d’Endavant (OSAN)

L’ACCENT 212DEL 20 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 201102 OPINIÓ

La pluja no vapoder amb laciutadaniaELOI ESCOBEDO GANDIA

“Eixe dia anunciava pluja, i lesprevisions es van acomplir. Perònosaltres vam guanyar l’aigua”.Eixe podria ser el resum d’un diaque va ser la culminació d’un pro-jecte fet amb més il•lusió i volun-tat que experiència i, sobretot, ambl’ajut i el compromís d’una ciuta-dania que va voler participar enla FiGA perquè se li va donar l’o-portunitat. Per tant, aquest seràun article d’agraïment a tots aquellsque van fer possible la 1a Fira deGandia Autogestionada.

Ja feia setmanes que l’activitatera frenètica: un grup d’amic queagafen per sorpresa un consistorien proposar una cosa que no s’ha-via fet mai i que, sorpresa! obtémolta més resposta i difusió quela que s’esperaven. Un grup d’a-mics, doncs, que inicialment nofuncionaven com a col•lectiu nicom a entitat, sinó que participenen l’organització d’un esdeveni-ment en la mesura dels seus conei-xements, del seu temps, més o mésgran i, sobretot amb totes les ganesdel món. I va funcionar. Va fun-cionar, però, no gràcies a nosal-tres, sinó a la gran quantitat degent que es va volcar des del pri-mer moment en la FiGA: des de ladifusió inicial, (tant en premsacom amb el boca orella) fins almaterial, experiències (la FiGA deumolt a projectes similars com lesFACA, les Festes Alternatives deCarcaixent, o la FAMA, la FestaAlternativa a la Maedéu d’Agostde Vilallonga), diners...fins alsartistes que van actuar gratuïta-ment eixe dia, i els Mel de romerque ho van difondre en streamingi per Twitter. Però, i torne a insis-tir, els vertaders protagonistes dela FiGA va ser la gent, la ciutada-nia.

Des dels primers moments, lagent va gaudir dels actes de la pro-gramació, amb els tallers perxiquets i xiquetes, les dansaes i elsdocumentals; es van oferir a aju-dar, ens van seguir fent aporta-cions econòmiques i, sobretot, ensvan agrair un projecte com aquest.Però el millor vindria a l’hora desopar, quan va aparéixer gent desota les pedres amb el seu entrepàsuperant les nostres previsions iva aplaudir emocionada l’home-natge en forma d’albà a Enric Valor.Tot seguit, va caure l’aigua, i ahíes va comprovar el compromís dela ciutadania amb la FiGA, quantothom va ajudar a recollir les tau-les, i es va esperar a que parara perpoder continuar amb els concerts;primer dintre del local, i desprésa la porta.

Al final, malgrat les pors, elserrors, el temps i el cansament,tot va superar les nostres previ-sions. I el millor de tot és que ensanima a pensar ja quin serà el pro-per esdeveniment de la FiGA: falles?Sant Joan? els Porrats? Tot es par-larà i, amb l’experiència apresa,es farà millor. Fins la propera FiGA!

PUNT DE MIRA COL·LABORACIÓ GUILLEM COLOM*

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacionaldels Països Catalans. Redacció València: CarrerMaldonado, 46 baixos, 46001València Redacció Barcelona: Carrer Tordera 34 bai-xos, 08012 Barcelona Adreça electrònica:[email protected] Subscripcions: 646 98 16 97 Distri-bució: 615 54 47 15 Publicitat: 616 07 33 28. Consellde Redacció. Coordinació general: Laia Altarriba, AndreuGinés i Abel Caldera. Països Catalans:Cesc Blanco, AbelCaldera (coords.), Joan Ballester, Guillem Colom, PepGiner, Andrés González. Opinió: Joan Teran (coord.).Economia: Àlex Tisminetzky (coord.). Internacional:Laia Altarriba, Manel López (coords.). Cultura: JosepMaria Soler, Pau Tobar (coords.), Joan Sebastià Colo-mer, Borja Català.Ciència i Tecnologia: Martí C. , Almu-dena Gregori, Àlex Garcia Esports: Rafael Escobar.Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Andreu Ginés.Coordinació gràfica: Oriol Clavera. Distribució: XavierGispert. Han col·laborat en aquest número: Eloi Escu-bedo, Hèctor Serra, Vicent Marquès, Guillem Colom,Miquel Rodríguez, Pepa Murtra, Núria Saladiè, Aquil·lesRubio, Miquel Tordera, Joan Sorribes

Número 212 Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat delsarticles d’opinió recau exclusivament en els seusautors.

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

Els editorials de José Antich a La Van-guardiasón una font inesgotable d'ins-piració. Una mena d'energia renovablefeta de les clàssiques patranyes, peròtambé de les receptes terminològiquesamb què els pamflets de la burgesiaintenten desnortar la brúixula del pro-letariat. Una d'elles és la utilitzacióindiscriminada dels termes centredre-ta i centreesquerra. El 9 d'octubre envam tenir un tastet: “El nombre mésalt de diputats obtingut pel centredre-ta en la democràcia espanyola”. Es trac-ta de la previsió apocalíptica dels resul-tats del PP a les properes generals. Cri-da l'atenció que al costat del terme “dre-ta” (que és poc precís però serveix perentendre's) s'hi hagi instal·lat de mane-ra quasi sistemàtica el prefix “centre”.Aquest ús té l'avantatge que, com queel PSOE és el “centresquerra”, es mos-tra gràficament com de prop són l'unde l'altre. Però té el problema que dei-xa el dubte: qui és aleshores la dreta?Es tracta d'un acte de reverència sim-bòlica: per cortesia, li guarden un espai(la “dreta” pròpiament dita) al Gene-ralísimo, una mica a l'estil de l'NBA

quan retira el dorsal de determinatsjugadors llegendaris. Ja mai més nin-gú podrà ser “la dreta”.

No menys interessant és el concep-te de moderació. En la mateixa anàli-si de les perspectives electorals Antichnota “una aparent capacitat de creixe-ment molt limitada del nacionalismemoderat -CiU i PNB-”. El nacionalismenomés és moderat quan, de fet, deixade ser-ho. I si el PP i el PSOE es toquenpel centre, CiU i PNB, al seu torn, estoquen amb ells per la comú fal·lerad'Espanya. Curiosament a Antich no seli acudeix que la “capacitat de creixe-ment limitada” d'aquests partits nonomés no és aparent si no que és neces-sària per motius demogràfics. Però d'An-tich no estalvia esforços per esquivarqualsevol contacte amb la realitat: “Rajoycomença a ser conscient que la seva pre-sidència necessitarà des del principi unsuport de comunitats autònomes ambun fort teixit empresarial. Algunes jagovernades pel PP, però d'altres, comCatalunya, amb un govern de Conver-gència i Unió que està fent els deurescontra la crisi, encara que ara tingui a

sobre una tempesta important en for-ma de malestar social per les impres-cindibles retallades”. Fora dels PaïsosCatalans i del País basc, quines seranaquestes comunitats autònomes amb“un fort teixit empresarial”? A l'Espan-ya estricta, que és la que parla única-ment castellà i es deleix pel bilingüis-me, no existeix un “fort teixit empre-sarial” enlloc que no sigui Madrid, lasupermàquina xucladora que ha acon-seguit que no hi hagi ni una ciutat nota-ble en 300 quilòmetres a la seva rodo-na. És per això que quan no hi manenels franquistes hi manen els criptofran-quistes. Són els qui tenen contacte sen-se fils (via ouija) amb els Reis Catòlicsi pels quals el feudalisme no té secrets.

El sentit de tot plegat és molt sim-ple: La Vanguardia li demana a Masque faci de vaselina per la introduccióindolora (per a ells) del meravellóspaquet de retallades (de cognom “impres-cindibles”) que Rajoy destaparà a par-tir del 20-N. Ja la data és com una menade conjunció astral. Franco, Mola i San-jurjo no es podran estar de celebrar-hoi serà Halloween al Valle de los Caídos.

Halloween al Valle de los Caídos

Parlem-ne, de les eleccions espanyoles

Page 3: Accent 212

L’ACCENT 212 OPINIÓ 03

“Connectar les acampades i assemblees als barris, pobles i ciu-

tats amb els espais de lluita contra l'actual sistema polític i econò-

mic és el repte que l'Esquerra independentista té al davant, i por-

tar, d'aquesta manera, el moviment de les indignades i els indig-

nats més enllà de la solidaritat antirepressiva i d'un abstracte dis-

curs de democràcia de base. Serà la manera que les acampades no

acabin sent només foc d'encenalls. No és senzill. Però és una opor-

tunitat com poques vegades hem tingut”, aquest era el darrer parà-

graf d'un editorial d'aquest periòdic amb data de 2 de juny (“Una

oportunitat única per reforçar les lluites”). Ja han passat quasi cinc

mesos i es pot fer una lleugera lectura de la situació. La primera

idea que passa pel cap és el grapat d'assemblees descentralitzades

que existeixen i que fa un any, o més temps enrere, no existien. I

aquesta idea s'ha de relacionar amb la tardor que ens espera. Fent-

ho, a ningú se l'escapa que aquests espais han d'esdevenir i esde-

vindran plataformes ideals per defensar els drets socials de les clas-

ses populars.

En si, una manifestació, una assemblea o un espai X no té mol-

ta utilitat si no es cristal·litza en alguna cosa tangible. És a dir, el

moviment d'indignació que sorgí al maig passat en si es podria haver

quedat en res més que una rebequeria infantil. Però per sort mol-

tíssimes persones s'hi van deixar la pell per materialitzar la ràbia,

la indignació i les ganes de lluita en quelcom que es podia tocar:

ocupacions, aturada de desnonaments, obtenció de recursos per

donar suport a altres lluites, etc. Així doncs, va ser el motor per

fer que moltes persones lluitaren contra el capitalisme i les formes

que té aquest d'oprimir: la policia repressiva, la llei burgesa, l'a-

lienació... D'aquesta manera, s'ha aconseguit —amb més o menys

encert— que aquell moviment popular no acabara en “foc d'ence-

nalls” i l'Esquerra independentista ha estat un actor important en

l'aconseguiment. I com s'ha mantingut la lluita i la mobilització?

Fent mirada enrere es veu clar que l'estratègia de descentralit-

zar les assemblees i situar-les als barris, en un àmbit més local ha

acostat el subjecte polític (les classes populars) a la seua realitat

més propera i l'ha fet veure on estaven els punts per on s'havia d'ac-

tuar. Alhora ha fet més funcional l'assemblearisme que sovint era

impracticable en reunions de centenars de persones. I una qüestió

bastant important: ha lligat el moviment popular d'indignació amb

lluites locals anteriors o n'ha desenvolupat d'altres amb els movi-

ments socials de l'entorn. Al capdavall, això és la unitat popular,

un dels pilars fonamentals de l'estratègia de l'Esquerra indepen-

dentista: l'establiment de xarxes i lligams entre diversos col·lec-

tius en lluita.

Per tot això és imprescindible que els membres de les organitza-

cions polítiques anticapitalistes, independentistes i antipatriar-

cals prenguen partit i s'hi involucren. Fa molts anys, o tal vegada

mai, s'ha tingut un moviment popular organitzat tan a l'abast i s'hi

ha d'estar per aportar l'ajuda necessària amb humilitat i senzille-

sa. Com s'explicava a l'editorial del 2 de juny molts membres de l'Es-

querra independentista van sentir “incerteses inicials davant les

primeres acampades”, i també d'alguna manera això succeïx enca-

ra ara. També cal esmentar que de vegades més que incertesa la raó

per no participar de les assemblees és la sobrecàrrega de feina. A

pesar d'açò, les assemblees als barris, viles i ciutats són una eina

cabdal —sense oblidar d'altres anteriors, és clar!— per canalitzar

el potencial revolucionari de les classes populars. Per això davant

d'una tardor d'atacs com la que vindrà s'ha de crear una tardor

calenta de reivindicacions i lluites. I en aquesta línia, la manifes-

tació del dissabte 15 d'octubre amb centenars de milers de persones

pels carrers és només un primer pas.

E D I T O R I A L

Cal participar-hi,participar-hi,participar-hi

El cicle estatutari, certi-ficada la seva defunció ales urnes amb les eleccionsmunicipals d'enguany iamb la fi dels governs tri-partits, ha comportat elcreixement d'un indepen-dentisme molt amplisocialment però d'una con-siderable debilitat políti-ca i estratègica.

Aquest creixementindependentista ha tin-gut quatre moments quehan estat alhora la sevaescenificació i els seus cata-litzadors: la manifestaciódel 18 de febrer de 2006,convocada per la Platafor-ma pel Dret de Decidir enresposta al pacte entre Mas i Zapateroque retallava l'Estatut aprovat al Par-lament de la Comunitat Autònoma deCatalunya, amb l'assistència de 80.000manifestants, segons la Guàrdia Urba-na de Barcelona; la manifestació de l'1de desembre de 2007, també a Barcelo-na, i també convocada per la PDD perdemanar el traspàs de la gestió de lesinfraestructures al govern autonòmic,amb la presència de 125.000 manifes-tants segons la Guàrdia Urbana; les Con-sultes per la Independència, organit-zades en 554 municipis per múltiplescomissions populars durant més d'unany i mig, que constituïren la majormobilització independentista de la his-

tòria; i finalment la manifestació del10 de juliol de 2010 de resposta contrala sentència del Tribunal Constitucio-nal espanyol que retallava novamentl'Estatut de 2006.

El fet que aquests quatre momentssimbolitzin el creixement independen-tista és una mostra de la debilitat polí-tica del moviment independentista,alhora que un indicador de que l'inde-pendentisme pot i ha de créixer enca-ra més.

Una debilitat que es comprova en laincapacitat de l'independentisme derendibilitzar políticament i electoralaquest creixement. ERC, partit políticque va impulsar el procés estatutari, vaser víctima de la contradicció que liplantejava la voluntat de bona part de

la seva militància d'encapçalar la rei-vindicació independentista des d'unaposició més o menys d'esquerres, res-pecte el compromís de la seva direcciói de la majoria dels seus càrrecs públicsi quadres polítics amb els diferents pac-tes de govern que mantenien, tant anivell autonòmic com local, amb PSC iICV en la majoria dels casos, però tam-bé amb CiU en d'altres. Finalment, haestat la formació de Mas i de Duran qui,aprofitant-se de l'ambigüitat de les rei-vindicacions sobiranistes dels darrersanys, de la seva pròpia ambigüitat al'hora de relacionar-s'hi, i de la debili-tat i les contradiccions d'ERC més pro-fit electoral n'ha tret.

Cal recordar que cap de les tres mani-festacions esmentades en aquest arti-cle van ser convocades amb un contin-gut independentista. Ben al contrari.La primera, amb el suport només d’ERC,era una defensa de l'estatut sortit delParlament autonòmic; la segona, ambel suport aquesta vegada també de CiUi ICV-EUiA, demanava explícitamenttraspassos de competències; i la terce-ra, organitzada per Òmnium Cultural,pretenia només donar una respostacatalana unitària a la sentència del Tri-bunal Constitucional espanyol. Malgrattot, les manifestacions tingueren uncontingut netament independentista.

Però més enllà d'aquestes mobilit-zacions, el full de ruta que plantegenalguns sectors independentistes contéuna sèrie de contradiccions analítiquesi estratègiques els principals beneficia-ris de les quals, més enllà de la sevabona fe, són l'autonomisme i, en últi-ma instància l'Estat. Val la pena refle-xionar-hi, perquè plantegen alguns delsreptes que podrien permetre a l'inde-pendentisme aprofitar el seu potencialde ruptura per créixer i plantejar unaalternativa clara als estats que neguenels drets del poble català.

Algunes d'aquestes debilitats són l'a-bandonament dels Països Catalans perreduir la lluita independentista al marcterritorial definit per la ComunitatAutònoma de Catalunya; separar el com-bat independentista del combat per una

societat més justa; confon-dre i mesclar el paper delmoviment popular, amb elde la lluita electoral, alho-ra que sobredimensionar elParlament de la Ciutadella;i finalment, considerar elpacte fiscal com un objec-tiu estratègic en el camí capa la independència.

Si l'independentisme volfer un pas endavant en elspropers anys haurà de teniren compte alguns condicio-nants objectius que ajuda-rien a resoldre les esmen-tades contradiccions.

En primer lloc, haurà departir del fet que si bé elcicle estatutari del qual par-

lem ha reforçat la consciència nacio-nal catalana, no només al Principat sinóal conjunt dels Països Catalans, tambéha produït un reforçament de l'espan-yolisme més ranci que en les propereseleccions espanyoles aconseguirà unresultat històric al conjunt de la nos-tra nació. Això suposarà la consolida-ció de l'estratègia assimilacionista espan-yola el principal objectiu de la qual ésdes de fa segles l'esquarterament i ladivisió dels Països Catalans.

En segon lloc, que els marcs jurídicsi institucionals dels estats espanyol ifrancès i de la Unió Europea, que con-sagren la inalterabilitat de les fronte-res estatals i que neguen el dret a l'au-

todeterminació del poble català, obli-guen l'independentisme a considerarl'exercici de la desobediència a la lega-litat com un element vertebrador inevi-table de la seva estratègia.

I finalment, que la crisi tindrà unpaper clau en les actituds polítiques detots els sectors de la societat catalana,i que una opció política que vulgui arti-cular una majoria social (com la inde-pendentista) haurà de posicionar-se deforma concreta davant dels conflictesde tipus econòmic, social i institucio-nal que inevitablement tindran lloc.

* Miquel Rodríguez és militant de l'esquerra independentista

MIQUEL RODRÍGUEZ* COL·LABORACIÓ

DEL 20 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 2011

“Cap de les tresmanifestacions vanser convocades amb

un contingut independentista”

“S’ha produït unreforçament de l'es-panyolisme més ran-ci que en les prope-res eleccions espan-

yoles aconseguiràun resultat històric”

La fi del cicle estatutari i l’estratègia

independentista

Page 4: Accent 212

ABEL CALDERA BERGA

Moltes vegades es comenta que al'estat espanyol, a diferència de laresta d'estats d'Europa, la ultra-dreta no té cap pes electoral o béperquè 40 anys de dictadura feixis-ta l'han desacreditat o bé, tesi moltmés plausible, les seves bases socialses troben representades política-ment per la dreta conservadora.Però malgrat aquesta diferència,en la darrera dècada han anat apa-reixent als Països Catalans fenò-mens polítics que pretenen emu-lar la nova extrema dreta europea.

L'extrema dreta europea que enles darreres dècades ha pres relle-vància política i electoral és unmoviment que ha canviat profun-dament el seu univers simbòlic mal-grat mantenir pràcticament intac-tes les seves bases ideològiques. Encomptes de la defensa explícita deles experiències històriques feixis-tes, promouen un revisionisme querelativitza els episodis històricsintrínsecament malèvols, justifi-ca les causes del sorgiment delsestats feixistes en l'amenaça de lesrevolucions comunistes i equiparao reparteix culpa a tots els bàndolsen les atrocitats de la Segona Gue-rra Mundial. La retòrica militaris-ta ha quedat substituïda per la retò-rica de la mà dura policial, l'anti-semitisme s'ha substituït per laislamofòbia i fins i tot en algunscasos per la defensa d'Israel com adefensa d'Occident. I la immigra-ció, i totes les pors a ella associa-des, ha esdevingut l'eix central delseu discurs.

Una de les causes de la debili-tat de l'extrema dreta espanyola ésprobablement que en quinze anysha concentrat tots els debats i que-relles internes que l'extrema dre-

ta europea va dirimir en trenta oquaranta anys. La tradició contrala modernització, la verborrea pseu-dorevolucionària contra el conser-vadorisme, el catolicisme contra ellaïcisme, l'antisemitisme contra elfilosionisme, el paneuropeisme con-tra l'exaltació nacional... Totsaquests debats van llastar l'ultra-dreta espanyola i són els que estandarrera el batibull de sigles i escis-sions d'aquest moviment polític.

Als anys noranta, amb l'empen-ta electoral de l'ultradreta a diver-sos països europeus com França,

Itàlia o Àustria, es visqueren elsprimers intents d'unificar i moder-nitzar l'ultradreta espanyola. L'A-lianza por la Unidad Nacional deSáenz de Ynestrillas o bé Democra-cia Nacional varen ser els primersintents fallits. Però dues experièn-cies radicades bàsicament als Paï-sos Catalans són les que ja entratel segle XXI han donat ales a lesaspiracions polítiques de l'ultra-dreta renovada espanyola: España2000 i Plataforma per Catalunya.

El partit de José Luís RobertoEspaña 2000 va sorgir com l'enè-sim intent de bastir una coordina-dora per a crear a l'estat espanyolun moviment anàleg al de Le Pen,sota dues premisses: el discurs con-tra la immigració i la defensa exa-cerbada de la unitat d'Espanya.Aquest intent de coordinació fra-cassà però José Luís Roberto, capvisible dels moviments feixistes aValència i rodalies es quedà ambl'estructura organitzativa i inten-tà bastir un moviment que prete-nia conjuminar el control del carrermitjançant la tradicional tramafeixista valenciana teixida al vol-tant de Roberto i alhora optar aparticipar a les institucions.

Les manifestacions de provoca-ció en barris amb un alt índex d'im-migrants (com la de Russafa el 2002)es combinaven amb manifestacionsd'exaltació espanyolista el 12 d'oc-tubre, en què España 2000 preten-gué competir al carrer en capaci-tat de convocatòria, sense aconse-guir-ho, amb l'independentisme iel valencianisme.

España 2000 intentà traduir lapolèmica que envoltava les sevesmobilitzacions en vots, amb unsresultats més que discrets. 2 regi-dors el 2007 i 5 el 2011 són les fitesd'un partit que a les autonòmiquess'hagué de repartir el vot ultra amb

el blaverisme de Coalición Valen-ciana.

El partit de Roberto tampoc haescapat de les batusses internes dela ultradreta. La figura del seu líder,que també és representant de lapatronal dels clubs de prostitució,ha estat qüestionada des d'un puntde vista moral. Altres acusen Espa-ña 2000 i al propi Roberto de seruna tapadora parapolítica d'obscu-res trames mafioses, acusacionsreforçades per la sortida a la llumde les tèrboles relacions amb el PP.El projecte de Roberto sembla, però,que ha tocat sostre i que caldràaltres sigles i altres cares si l'ul-tradreta pretén ser a les institu-cions.

El fenomen de Plataforma perCatalunyaFa una desena d'anys, un personat-ge del reduït món ultra de Viccomençà a treure el cap als mitjansde comunicació. En plena onadamigratòria, es feien ressò de l'apa-rició d'un partit a Vic que es voliapresentar a les municipals per ferpolítiques contra els immigrantsprecisament en un feu de CiU ques'havia presentat com a model aseguir en polítiques d'integració.

Josep Anglada aconseguia l'ac-ta de regidor el 2003 i des d'aquell

moment gaudí d'una inusitada pre-sència mediàtica com a referentcatalà de les noves formacions xenò-fobes europees. El camí d'Angladacap a l'èxit va partir d'uns plante-jaments diferenciats dels que finsaquell moment havia tingut l'ul-tradreta espanyola.

Anglada basà tot el discurs delpartit en els atacs contra la immi-gració, abandonant qualsevol iden-tificació amb el feixisme tradicio-nal i situant-se en l'ambigüitat i lainhibició respecte el conflicte cata-là. “Porto l'àguila al cor, però polí-ticament ara no m'interessa expli-car-ho”, confessava el 2002 a unperiodista de Canal 9 que es va ferpassar per sim-patitzant seu.De fet, l'ambi-güitat del partitrespecte el cata-lanisme feuavortar la sevaexpansió a altresterritoris de l'es-tat en plena dis-cussió sobre elnou estatut de laCAC. De portesendins el seuespanyolismeestà més quecontrastat, peròno forma part dela decoració dela façana delpartit.

Anglada s'haafiançat en elpanorama polí-tic català des-prés de quedar-se a les portesdel parlamentautonòmic cata-lunyès i obtenir67 regidors enles passades

municipals. Amb el seu discurs haaconseguit fer forat tant en peti-tes ciutats de l'interior com a l'à-rea metropolitana. Davant seu tél'oportunitat d'entrar a institu-cions supramunicipals. El que síque és cert és que fins ara ha acon-seguit situar el seu discurs a l'a-genda política i esdevenir una carapública coneguda. A les propereseleccions del 20N tindrà una novaprova de foc per a fer el salt. Demoment, ja ha aconseguit els avals(8.000 a la província de Barcelo-na), la qual cosa és significativa sies té en compte que a les enques-tes molts votants de PxC no decla-ren ser-ho.

L’ACCENT 212DEL 20 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 201104 PAÏSOS CATALANS

ABEL CALDERA BERGA

Poca gent jove coneix el Canal Català més enllàdels talls a l'APM. Aquesta televisió local té unpúblic d'edat avançada i poc bagatge cultural. Elseu model s'allunya de la croada ultra d'Intereco-nomia, i s'acosta més al model polemista de Tele-cinco. Un dels seus programes, Catalunya Opina,ha servit de magnífic altaveu a Josep Anglada perexpandir el seu missatge més enllà de Vic. Aques-ta tertúlia, on hi habiten des de sobiranistes fre-aks, falangistes o ciudadanos fins a neoliberals ipsoecialistes, és el programa estrella de la casa,conduït per Carlos Fuentes, un dels homes fortsde la cadena i amiguíssim de l'alcalde de Sabadelli president de la Federació Catalana de Municipis,Manuel Bustos. Les protestes que hi ha hagut con-tra l'altaveu que se li estava donant a Anglada nohan tingut cap efecte, i Catalunya Opina, ha esde-vingut un dels espais des dels quals s'ha fet mésrumorologia sobre la immigració, disfressada depluralitat.

Cobertura mediàtica

“España 2000 no ha reeixit en

representar electoralment

l'ultradreta”

La ultradreta intenta ampliar laseva presència institucional

“La no injerènciaen el discurs

nacional ha permèsPxC obtenir vots de

sectors diversos”

Les campanyes electorals de l’extrema dreta se centren en l’odi a l’immigrant

Page 5: Accent 212

ABEL CALDERA BERGA

A Sant Boi de Llobregat, en ple cintu-ró industrial barceloní, Plataforma perCatalunya obtingué en les passades elec-cions municipals 3 regidors i el 10% delvots. En total, gairebé 3.000 personesvotaren PxC. A les autonòmiques delnovmebre de 2010 n'aconseguiren només1.000, demostrant l'efectivitat dels dis-curs “municipalista” de l'extrema dre-ta. Els motius d'aquest èxit electoral espoden atribuir a l'alt percentatge d'a-tur combinat amb el discurs que culpa-bilitza la immigració dels efectes de lacrisi. En tot cas, no hi havia hagut capconflicte directament vinculat a laimmigració, fet que encara fa a priorimés sorprenent aquests resultats.

La penetració fàcil d'aquest discursés quelcom que coneixen força bé a Man-resa, on el 2007 PxC aconsegueix posarun regidor a l'ajuntament simplementenviant una carta a cada casa de la ciu-tat prometent posar fi a les “ajudes quereben els immigrants”. El regidor nitan sols era de la ciutat, i dimití pocsmesos després. Malgrat el xou organit-zat per a succeir-lo, el partit ha repetitrepresentació a les municipals d'en-guany.

Tot i que la imatge externa de PxCa Sant Boi segueix el perfil de la novaultradreta europea, allunyada de la sim-bologia neofeixista, els seus dirigentsno enganyen ningú. De fet, el seu capde files, David Parada, és conegut perhaver estat un dels dirigents de les Bri-gadas Blanquiazules.

Amb 3.000 vots al sac i 3 regidors,l'estratègia de PxC és crispar socialmentel municipi des de tots els àmbits on

tenen representació.Al Ple intenten deforma sistemàticafer girar tots elstemes al voltant deltòpics atribuïts a laimmigració. Però onhan actuat posantmés en perill la con-vivència ha estat enels consells de barri,en què han volgutposar sobre la taula,en barris castigatsper dificultats eco-nòmiques de tottipus, tota la rumo-rologia de cotxetsgratuïts pels marro-quins i pisos de llo-guer abaratits pelssudamericans,rumorologia que haesdevingut els autèn-tics “Protocols delssavis de Sió” del segle XXI.

Incidents i denúncia de PxCEl passat 8 d'octubre, les joventuts delpartit d'Anglada celebraven el seu con-grés constituent a Sant Boi de Llobre-gat. Protestant a fora hi havia unes des-enes de persones, convocades per l'as-semblea local del 15M i per la CUP. Desde la CUP s'està convençut que el camíper evitar el creixement del feixismeés la seva denúncia frontal. En decla-racions a L'ACCENT, fonts de la CUPlocal acusen precisament el PSC de noactuar, de ser presa de la por a haverde prendre posicions que els poden ferperdre part de l'electorat. Ni actuen

amb contundència contra PxC ni empre-nen cap campanya efectiva de pedago-gia per contrarrestar les mentides del'ultradreta.

La concentració va acabar amb inci-dents, quan militants de PxC van agre-dir diversos concentrats. Les escara-musses en ple centre de la vila van gene-rar una situació d'ambient tens queencara no ha marxat de la localitat.L'actuació policial, segons diverses fontsassistents a la concentració, va ser detot menys equànime, arribant al puntque un suposat cap de seguretat de PxCagredí a una manifestant antifeixistaprotegit pels Mossos d'Esquadra.

Tot plegat ha acabat amb una denún-

cia del capitost local de PxC, David Para-da, a quatre militants de la CUP perinjúries, ja que la seva foto apareixiaen un cartell de la formació indepen-dentista juntament amb la de companysideològics seus com Mussolini o Hitler.Aquesta operació de màrqueting, ampli-ficada pels insults del propi Anglada atwitter contra els imputats, està actual-ment en ple procés judicial. Un jutjatbarceloní ha de decidir en els propersdies si el cas es manté en mans del jut-jat de Sant Boi amb la qualificació defaltes o bé passa als jutjats barceloninscom a delicte greu d'injúries. Parada jaha avisat de la seva intenció que siguiprocessada la direcció nacional de la

CUP com a responsable del cartell onapareix la seva foto.

Segons fonts de la CUP, es nota cla-rament la voluntat de la policia auto-nòmica -i per tant dels seus responsa-bles polítics-, d'anar a perseguir elsmoviments populars, obviant la peri-llositat dels grups d'ultradreta i utilit-zant-los com a excusa per a combatreaquells que sí que qüestionen l'actualsistema. Fins i tot, diverses fonts pre-sents a les vistes judicials han denun-ciat a aquest mitjà una actitud inusual-ment amical i contemporitzadora delsagents policials i alguns membres de lajudicatura amb els membres de PxC pre-sents als jutjats.

REDACCIÓ BARCELONA

L'acció contundent contra actesfeixistes ha fet presència un anymés als carrers de Barcelona, refor-çant la postura del qui creuen queper evitar el creixement del fei-xisme cal combatre-la obertament,en comptes d'ignorar-la, minimit-zar-la i oferir-li formar part deljoc democràtic, com han postulatmolts opinòlegs.

Els fets són, però, que en elsdarres quinze anys hi ha hagutacció directa antifeixista 12 d'oc-tubre rere 12 d'octubre, i l'ultra-dreta ha passat de concentrar-seal centre de Barcelona i protago-

nitzar agressions a haver de con-centrar-se a la muntanya de Mont-juïc protegits pels Mossos d'Esqua-dra.

Fa un any, diversos col·lectiussocials de Sabadell ja van denun-ciar que la ciutat era escenari d'unconcert de música neonazi per acommemorar el 12 d'octubre queorganitzaven els mateixos convo-cants de l'acte feixista de Mont-juïc en una sala de la Zona Her-mètica. L'ajuntament, que no haviafet res per a impedir-ho, davantla pressió social va afirmar quemiraria si es podien emprendreaccions legals. Enguany, quan s'a-nuncià la repetició del concert,

l'ajuntament es veié forçat a actuarper les amenaces de mobilitzaciódirecta del teixit associatiu i veï-nal. La sala fou amenaçada ambuna forta sanció econòmica i final-ment el concert es traslladà a Bar-celona. Malgrat això, mig miler depersones van recórrer Sabadell enuna mobilització contra el feixis-me el mateix 12 d'octubre.

El trasllat sobtat i quasi secretdel concert a Barcelona no va impe-dir, però, una ràpida mobilitzacióantifeixista. Uns centenars de per-sones es plantaren davant el locali intentaren assaltar-lo. L'apari-ció dels Mossos d'Esquadra per aprotegir el local acabà amb la deten-

ció de dues persones. Els incidentsvan agafar a contrapeu els respon-sables polítics. Així, Felip Puigs'emparà en un argument tanlíquid com el que no podia prohi-bir un acte perquè es feia en unlocal privat. També Xavier Triasno sabé com explicar per quinmotiu el local de Poblenou estavaobert si ja havia estat involucraten una batuda l'abril de 2009 con-tra grups neonazis. L'alcalde deBarcelona s'hagué d'empassar, tam-bé, que l'Associació de Veïns esposés de part dels antifeixistes irecriminés a l'ajuntament la sevapermissivitat amb els locals nazis.

L’ACCENT 212 DEL 20 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 2011 PAïSOS CATALANS 05

Un nou 12 d’octubre de lluita contra el feixisme

PxC crispa i violenta Sant Boi de Llobregat

La CUP de Sant Boi ha denunciat el contingut racista de moltes campanyes electorals

Un cim unaestelada MIQUEL TORDERA GANDIA

El passat 12 d’octubre l’assembleade joves Greixers de Castelló deRugat, el Centre Excursionista Beni-cadell i Endavant-OSAN varen con-vocar, en el “Dia de la Hispanidad”,la campanya comarcal Un cim unaestelada.

Aquesta iniciativa fou enceta-da ara fa deu anys per l'assemblead'Endavant -OSAN de la Vall d'Al-baida i ha tingut continuïtat finsal dia de hui, amb la incoporaciód’altres col·lectius, especialmentl'assemblea de joves de Castelló,Greixers.

La iniciativa nasqué arran d'u-na campanya nacional on es denun-ciava que el dia 12 d'octubre, elsvalencians i valencianes no tení-em res a celebrar, i per això es vaconvocar la gent a coronar alguncim emblemàtic dels Països Cata-lans, per reivindicar-ne així la cata-lanitat.

Així doncs, esta iniciativa hatingut continuïtat a la comarca dela Vall d'Albaida fins a aquest any.

Amb la desena edició d’aques-ta marxa per la independència jas'han coronat cims emblemàticscom el Benicadell, les Penyes Altes,el Puigcampana, la Serrella, el Mon-dúver, el Circ de la Safor o el Mont-cabrer.

El cim escollit des de l'organit-zació per a portar a terme la mar-xa ha estat el Montgó de Dénia, ala comarca de la Marina.

Prop de quaranta persones hanparticipat de la marxa pujant finsals 752 metres del cim de la mun-tanya en la aquesta jornada de pro-testa.

Des de l’organització s’ha des-tacat la importància d'activitatscom aquesta. A més a més, dins delmón de l’independentisme de lacomarca i de les comarques veïnesja s’ha consolidat aquesta citaanual, que ha vist augmentar elnombre de participants gràcies ala col·laboració, entre altres, delgrup de muntanya Viarany.

COL·LABORACIÓ

Captura de pantalla amb el Twitter de Josep Anglada del 13 d’octubre

Page 6: Accent 212

REDACCIÓ VALÈNCIA

Sota el lema “Defensem la llengua,lluitem pel país”, les diferents orga-nitzacions de l'esquerra independen-tista isqueren el 9 d’Octubre pelscarrers de València junt a milers devalencianes i valencians per comme-morar la Diada del País Valencià. Toti que la manifestació fou menys nom-brosa que altres anys, prop de 4.000persones marxaren des de la plaça deSant Agustí fins als peus de l’estàtuade Jaume I, al Parterre.

La pancarta de la Comissió 9 d’Oc-tubre encapçalava la manifestacióamb el lema “Som País Valencià, Volemdecidir”, darrere de la qual seguienels blocs d’un gran ventall de partitspolítics, des del PSAN fins al EU, pas-sant per ERC-ERPV i SI. El bloc del'esquerra independentista tancavala manifestació, com sol ocórrer enaquesta Diada, però també fou el blocmés nombrós i combatiu de la mani-festació, cosa també habitual.

Abans d’eixir, les organitzacionsde l’esquerra independentista vanestendre pel terra una pancarta on espodia llegir “Constitución Española”junt a una reproducció de l'escut fran-quista que les manifestants han poguttrepitjar com a símbol de rebuig a l'o-cupació. Tancava el bloc una pancar-ta contra les retallades socials i nacio-nals, i uns plafons de suport a les trespreses polítiques catalanes: Lola López,Marina Bernadó i Jordi Grau.

Però el discurs dels independen-tistes se centrà, sobre tot, en la defen-sa de la llengua. És per això que elbloc anava encapçalat per dues imat-ges d'Enric Valor i Manuel SanchisGuarner, ambdós nascuts fa ara 100anys. En el manifest conjunt les orga-nitzacions independentistes denun-ciaven que “en el que portem d’anyel govern de la Generalitat ha tallatles emissions de TV3 al País Valen-cià, ha proposat una llei per a l’eli-minació de la línia d’ensenyamenten valencià, ha assetjat contínua-

ment i amenaça amb carregar-se enti-tats culturals com ACPV i, per des-comptat, novament ha impedit quemilers de xiquets valencians puguenestudiar en la nostra llengua per fal-ta de places en valencià”. I es reafir-maven en la lluita, “perquè estimemel nostre país, perquè volem mantin-dre vives la nostra llengua i la nos-tra cultura, perquè aspirem a queaquest poble puga viure i treballaren unes condicions dignes i amb res-pecte als seus drets personals i col•lec-tius, governant-se a si mateix d’una

manera autènticament democràticai participativa”.

La batalla pel ParterreDes de fa uns quants anys que la mani-festació de les entitats i organitza-cions d’esquerres que es realitza lavesprada del dia 9 d’Octubre no podiaacabar a la plaça del Parterre, on his-tòricament sempre havia acabat. Elmotiu: els grupuscles antivalenciansl’estaven ocupant. Segons la pràcti-ca de Delegació del Govern espanyol,el permís per celebrar un acte en un

espai públic es concedeix al primerque ho sol•licita dins un terminimàxim d’un mes, i, últimament, l’ex-trema dreta se n’havia avançat. Oaixò, si més no, al•legava la Delega-ció. Enguany però, s’ha vist que pot-ser no sempre s’ha actuat amb “neu-tralitat”, perquè malgrat que inicial-ment la Delegació del Govern espan-yol havia tornat a cedir el Parterreals grupuscles antivalencians, final-ment ha hagut de rectificar davantla incapacitat de demostrar queaquests grupuscles havien presentatel permís abans que la Comissió. Ésaixí com enguany els parlaments dela Comissió 9 d’Octubre s’han poguttornar a fer als peus de l’estàtua deJaume I.

Manifestació sense incidents,repressió policial posteriorLa manifestació d’enguany s’ha cele-brat sense pràcticament incidents. Lesagressions que en altres ocasions hanhagut de patir els manifestants a càrrecde grups d’extrema dreta no s’han pro-duït en aquesta ocasió, malgrat que elsserveis d’ordre van detectar algunsprovocadors a les rodalies del recorre-gut. A la plaça del Parterre, on en oca-sions també s’havien deixat veure perintentar sabotejar els parlaments, tam-poc no hi eren. Tanmateix, la mani-festació va acabar amb una nova actua-ció repressiva de la Policia Nacionalespanyola: una vegada finalitzada lamarxa, agents d'aquest cos van seguirels militants de l'esquerra indepen-dentista que tornaven a casa, i propde la plaça de l’Ajuntament realitza-ren una xicoteta càrrega resultat dela qual un dels manifestants requeríatenció sanitària. Alerta Solidària haexplicat com “en diferents indrets delcentre, i per grups separats, les uni-tats d’antiavalots van aturar una dot-zena de militants independentistes,els van retenir, els van escorcollar lesmotxilles i les van identificar […]Totaixò, com sempre, sense cap explica-ció i amb molta prepotència”. Fontsproperes als agredits no han descar-tat a L’ACCENT mesures judicials con-tra els agents.

Dinar popular i acte políticAbans de la manifestació, a la cèn-trica plaça del Pilar tingué lloc undinar popular en suport de L'ACCENTque reuní un centenar de persones.Posteriorment s’hi celebrà un xico-tet acte polític de l’esquerra indepen-dentista amb un parlament del mili-tant de l'Assemblea de l'Horta d'En-davant, Josep Villarroya, en què esrecordà la resistència sarraïna a lainvasió catalana del segle XIII, elsatacs a la llengua catalana que s'hanproduït al llarg del darrer any, lesretallades socials aplicades pelsgoverns locals, autonòmics i estatali la necessitat d'enfortir les diferentsorganitzacions que formen part d'a-quest moviment. En finalitzar l'ac-te, els assistents s’uniren l'eixida dela flama del Correllengua a la Socie-tat Coral el Micalet.

L’ACCENT 212DEL 20 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 201106 PAïSOS CATALANS

Milers de persones es manifesten aValència pels drets nacionals i socials

El bloc de l’esquerra independentista fou el més nombrós a la manifestació

REDACCIÓ VALÈNCIA

Casal Obrer i Popular Paco SantacatalinaAquest nou casal omple de vida el barride l’Olivereta de València, un barrimarcadament treballador i popular.El passat divendres 7 d’octubre gaire-bé un centenar de persones, entre veïnsi gent de les diferents organitzacionsque han fet possible tirar el projecteendavant, es trobaren a la inaugura-ció d’aquest espai.

Els dolçainers i tabalers de la Socie-tat Coral del Micalet i la Estrela Rojadel barri de Benimaclet amenitzarenla primera mitja hora, tot seguit fouel pas de les “albaes” que giraren entorn el casal i els drets socials i nacio-nals dels Països Catalans i s’acabà lafesta al carrer amb la colla de dimo-nis de Benimaclet que oferiren un petittast de pólvora i color.

Un cop a dins, i després de que la

Muixeranga sonès, Pepa Gea, fami-liar de Paco Santacatalina, feu unbreu repàs de la seva vida i militàn-cia, agraint la deferència a la gentdel casal. Tot seguit Gonçal Bravo ennom del Casal i de la COS va expli-car les raons de creació del nou locali quines activitats s’hi desenvolupa-rien i just abans d’agrair l’assistèn-cia, inaugurà la exposició de fotosdel Sàhara que el col•lectiu SàharaAcció Solidària de Silla van cedir.

Tot seguit un petit refrigeri i bere-nar on la gent més relaxadament vapoder conèixer tots els racons d’a-quest nou espai per a la lluita sociali nacional

Casal Popular Tio CucA la ciutat d’Alacant, fou el dissab-te dia 8 d’octubre quan es va inau-gurar el nou Casal Popular Tio Cuc.

Els actes van començar a la pla-ça dels Cavalls per retre un sentit

homenatge a Miquel Grau, un xicotque fou assassinat per un feixista enaquella mateixa plaça l’any 1977 quanestava enganxant cartells per la Dia-da del Nou d’Octubre. En aquest pri-mer acte del Casal, un centenar depersones estigueren presents en lalectura dels dos poemes que VicentAndres Estellès dedicà a la mort deMiquel. Tot seguit un membre delnou Casal llegí un comunicat on revin-dicà les lluites per les quals moríMiquel i la necessitat de no oblidarla nostra memòria històrica, en tanmostra de dignitat, respecte i com-promís cap al passat, al present i alfutur.

Seguidament, des de la mateixaplaça dels Cavalls una cercavila acom-panyada per dolçainers i tabaleters,pels carrers més cèntrics de la ciu-tat d’Alacant, féu el recorregut mésamable al públic assistent als actesde la inauguració, que en aquells

moments ja superava àmpliamentel centanar de persones.

La cercavila acabà al carrer SantLeandre què és on té la seu el nouCasal Popular Tio Cuc, un cop arri-bats a les portes del local, i mentreel carrer no parava d’emplenar-se,un dels impulsors de l’espai féu unbreu parlament on explicà els prin-cipis bàsics pels quals l’ample gruppromotor es posà a treballar ja fa unany: construir un espai que servixiper a aglutinar, organitzar i impul-sar les iniciatives en defensa de lallengua i la cultura pròpies d’Ala-cant. Aquest esperit ample, horit-zontal, divers i unitari serà l’eix fona-mental de totes les iniciatives queel Casal organitzi des del primermoment.

En acabar el parlament, hi haguéun concert en homenatge a OvidiMontllor, amb un carrer ple a ves-sar de gent.

Inauguració de dos casals més als Països CatalansDurant el cap de setmana del 9 d’Octubre han obert les portes alpúblic dos nous casals, un a València i l’altre a Alacant

Page 7: Accent 212

L’ACCENT 212 DEL 20 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 2011 PAÏSOS CATALANS 07

REDACCIÓ BERGUEDÀ

Aquest passat mes, la Federació d'en-titats per defensa de la llengua i lacultura catalanes, de Catalunya Nord,va engegar una nova campanya enfavor de la recepció de TV3 a lescomarques nord-catalanes. Si al PaísValencià fou el tancament de repe-tidors, i a les Illes fou la recepció delcanal internacional, a CatalunyaNord el problema de recepció de TV3és una qüestió tècnica i, òbviament,de voluntat política.

Amb el tancament del senyal ana-lògic, Catalunya Nord es quedavasense TV3. Arran d'una campanyaadreçada als responsables de TVC,des de maig de 2010 algunes zonesreben la senyal de TDT de TVC. Aixòfou possible amb un simple retoc deposició dels repetidors de les Albe-res, però la qualitat de la senyal és

millorable i no es rep a diverses zones,entre les quals alguns barris de Per-pinyà. La solució tècnica a aquestaqüestió és senzilla i respon a la sim-ple voluntat política: es tracta d'aug-mentar la potència dels repetidorsde l'Albera -els mateixos que donenservei a la part nord de l'Empordà-de 20W a 100W.

D'altra banda, la Federació tam-bé reclama als governs espanyol ifrancès el manteniment del canalper on fins ara emetia el C33 per talde fer-hi passar més oferta de tele-visió en català (IB3, Esports 3 iTV3HD). La Federació pretén forçarla inclusió d'aquesta demanda enl'acord que ambdós governs hananunciat que signaran d'intercan-vi de canals televisius.

S'acosta el 7 de novembreParal·lelament a la campanya,

aquesta setmana s'han donat aconèixer els actes reivindica-tius de la Diada de CatalunyaNord, que enguany celebraràels actes centrals el dissabte 5de novembre. Com ja fa més d'u-na dècada, una manifestaciórecorrerà el centre de Perpin-yà i al vespre es celebrarà unconcert de música en català coma cloenda festiva del Correllen-gua. Enguany, però, la Diadaviurà una prèvia amb la pre-sentació a Perpinyà, Prada deConflent i Baó del llibre de JoanLluís-Lluís “A Cremallengua”.I com a cloenda, el dilluns 7 denovembre, aniversari del Trac-tat dels Pirineus, el Casal de Per-pinyà acollirà el sopar de lliura-ment dels premis Josep de la Trin-xeria i Francesc de Segarra, unacte que es vol instituir anual-

ment de reconeixement i denún-cia de les persones que més sig-nificades en la defensa, i tambéen l'atac, contra la cultura cata-lana.

Catalunya Nord reclamapoder veure TV3

XAVIER GISPERT ZEGRÍ PALMA

El professorat de Mallorca i milersd'interins de l'educació ja han comen-çat a patir les retallades en el sector,malgrat que per ara encara no s'haaprovat cap mesura oficial contra elsseus llocs de feina. Oficialment, noméses pot parlar d'una resolució del Con-sell de Govern que ha estat publicadaal BOIB i que posa en vigor retalladesdirectes sobre la contractació d'inte-rins i treballadors públics, però enqueden exclosos els professionals del'educació i la sanitat. Això, a l'espe-ra del lliurament del pla de retalla-des per part de les conselleries com-petents en aquests dos àmbits.

En definitiva, doncs, la Conselle-ria d'Educació (com la de Salut i Con-sum) té un mes per prendre una deci-sió. És a dir, fins al final del vigentmes d'octubre. Resulta molt revela-dor, però, el fet que, malgrat no exis-tir cap nova normativa encara, elsprofessionals de la docència amb pla-ça fixa ja estan assumint més horesde les pertinents, mentre que les llis-tes d'espera per entrar a escoles i ins-tituts s'estan fent més llargues i pesa-des d'allò que era habitual.

De fet, el sindicat majoritari delsector, l'STEI-i, ha convocat reunionsi assemblees en defensa de l'educaciópública, ja que han començat a donar-se casos de greus mancances en cen-tres públics que no són cobertes amb

el personal interí disponible a les llis-tes oficials. A més, en cas de fer-seefectives algunes de les amenaceslatents sobre el sector, podrien que-dar afectats molts milers de profes-sors, interins i aspirants a places encentres públics, a banda de la sobta-da degradació dels serveis educatiusa les Illes que això suposaria.

Vacances i protestesA banda d'això, el conseller d'Edu-cació i Portaveu del Govern balear,

Rafel Bosch, ja ha avançat una deles mesures que prendrà l'executiudel PP contra els actuals drets delsprofessionals de l'educació: noméscobraran les vacances d'estiu (elsmesos de juliol i agost) els treballa-dors amb plaça i aquells que haginfet feina com a interins durant totl'any en la mateixa vacant.

La situació d'incertesa que viul'ensenyament a les Illes Balears,doncs, ja ha donat com a resultatdiferents iniciatives. D'entrada,

més de 4.000 persones, la majoriadel món de l'educació, van mani-festar-se a Palma la segona setma-na d'octubre. A més el Sindicat d'Es-tudiants dels Països Catalans (SEPC)ha començat a moure fitxa a la uni-versitat, després de comprovar ques'estan devaluant o fent desaparèi-xer alguns serveis bàsics dels estu-diants i de la comunitat educativa,com el bus circular del campus o elservei de biblioteques pel cap desetmana

Primers símptomes de les retalladescontra l’educació a les Illes Balears

Rafael Bosch ja ha anunciat algunes mesures contra l’ensenyament públic

Exclosos i PrivilegiatsLes mesures publicades al BOIB pre-tenen, segons el Govern, reduir eldèficit i estalviar diners. Així, mésenllà de la sanitat i l'educació ensón víctimes directes tots els inte-rins, treballadors públics i funcio-naris, ja que també s'eliminaranles remuneracions per productivi-tat i les hores extra, que es paga-ran amb hores de descans. Tot iaixí, hi ha unes excepcions que, esmiri per on es miri, deixen al des-cobert el clientelisme del Governdel PP: estan exclosos de l'elimina-ció de remeses per hores extres iproductivitat els empleats (perso-nal laboral o funcionariat) del Gabi-net de Presidència i del Palau deMarivent (on estiueja el rei JuanCarlos I), així com el personal deprotocol i relacions públiques dePresidència i els xofers del presi-dent Bauzá i dels seus consellers.Unes excepcions que queden maqui-llades per compartir privilegi ambaquells a qui resultava impossibleretirar-lo: tècnics d'emergències itreballadors amb funcions d'extin-ció d'incendis.

Homenatge a Jordi Martínezde FoixREDACCIÓ BARCELONA

El mateix dia que es complien 33 anys de la sevamort, el divendres 14 d'octubre de 2011, l'Assem-blea d'Endavant (OSAN) de Sant Andreu-NouBarris va retre el ja tradicional (setè any conse-cutiu) homenatge a Jordi Martínez de Foix i Llo-renç, comunista i patriota andreuenc que va per-dre la vida als 21 anys quan manipulava artefac-tes explosius amb els que preparava una accióper a l'endemà, commemoració de l'afusellamentdel President Lluís Companys. Amb aquest acteno tan sols es pretén homenatjar el lluitador delpassat si no també recordar que, en essència, lescauses de la lluita i la mort de Martínez de Foixromanen immutables. Aquest fou el contingutfonamental del parlament que Roger Sánchezrealitzà en nom d'Endavant davant el públic pre-sent a la Plaça del Comerç del barri barceloní deSant Andreu. L'acte també va rebre el suport, enforma de parlaments, de l'Assemblea de Joves "LaTrinxera" i del nucli de Sant Andreu de la CUPde Barcelona, com també dels familiars de Mar-tínez de Foix representats per la seva mare. L'ho-menatge va comptar també amb intervencionsmusicals d'en Marcel Martínez Manyé (sac degemecs), que va oferir una suite de diferents pecesd'arreu dels Països Catalans d'una banda, i de l'al-tra de Joan Sebastià Colomer (veu), Josep MariaSolé i Soldevila (violí) i Àlvar Monfort (guitarra),que van interpretar tres cançons d'Ovidi Montl-lor i Lluís Llach. L'acte es va cloure amb el cantde “La Internacional” i “Els segadors”.

Ja s’han fet públics els actes de commemoració del 7 de Novembre d’enguany

Page 8: Accent 212

DEL 20 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 201108 EN PROFUNDITAT

Barcelona passa a la IndignAccióNÚRIA SALADIÉ BARCELONA

Barcelona, cinc de la tarda de dissabte 15d’octubre. Una multitud es reuneix al vol-tant de Plaça Catalunya empesa per unasola causa: revifar el moviment que va

néixer ara fa cinc mesos. Avui, però, els ànims hancanviat. Hi ha més força, hi ha més motivació. Bar-celona demana passar “de la indignació a l’acció”.

Multitud animada, aire de canvi. L’am-bient de la manifestació d’aquesta tardano dista molt del que es vivia el passat mesmaig a les concentracions a Plaça Catalu-nya. El 15 d’octubre, abreviat 15-O com aemblema igual que el 15-M, reuneix al mésampli espectre de la població. Un mosaicd’orígens i de llengües, tots avui congre-gats a reivindicar, a lluitar, a protestar. Laveu del poble mai abans havia parlat ambtanta força.

La furgoneta dels organitzadors, a lacapçalera de la mobilització, dóna el tretde sortida des de l’encreuament de Pas-seig de Gràcia amb Gran via poc desprésde les cinc i mitja. Es posa en marxa unmar de gent i pancartes tenyit de groc inegre, els colors oficials de Democràciareal ja!.

Barcelona és una de les prop de 1000ciutats d’arreu del planeta que avui sal-ten al carrer per protestar contra lesactuacions dels governs, entre les que estroben Londres, Roma o Hong Kong. Dinsaquest marc de macro-protesta genera-litzada, s’entén que l’ambient de la mobi-lització estigui impregnat de grandiosi-tat, d’unió, de força. Quan cinc conti-nents actuen a l’uníson vol dir que quel-com està canviant.

Segons els organitzadors, a la manifes-tació s’hi apleguen unes 350.000 persones,una multitud que atapeeix els carrers delrecorregut des de Plaça Catalunya. Ambescassa presència policial s’arriba a Arc deTriomf cap a les set, des d’on s’inicien tresaccions en paral·lel: sobre habitatge, saluti educació. La primera avança pel carrerTrafalgar fins una casa ocupada a Nou Bar-ris; la segona baixa pel passeig Lluís Com-panys per plantar un hort davant l’Hospi-tal del Mar; i el grup d’educació enfila perla Ronda de Sant Pere fins la facultat deGeografia i Història de la UB, ocupada desde divendres. Les tres columnes especia-litzen la manifestació però alhora la divi-deixen i n’afavoreixen la dispersió.

El 15-O és una nova oportunitat. Unaocasió perfecta per revifar l’acció col·lec-tiva que va néixer el 15 de maig, per recu-perar l’esperit de canvi que llavors perfu-mava els carrers de la ciutat. Només calque no es deixi escapar.

Dos milers depersonesrecorren elscarrers de Lleida sota ellema “Pobles

del món en lluita”JOAN SORRIBES LLEIDA

El passat dissabte 15 d’octubre uns dosmilers de persones van participar de lamanifestació que va tenir lloc a Lleidaen el marc de mobilització internacio-nal sota el lema “Pobles del món en llui-ta”; la manifestació va començar a la Pla-ça Ricard Vinyes, plaça on fa cinc mesosva començar el moviment dels indignats.

La mobilització convocada pel movi-ment dels indignats de Lleida va recór-rer els carrers de la ciutat amb crits con-tra el capitalisme, els bancs i les reta-llades socials; durant la manifestació,es van anar assenyalant diferents enti-tats bancàries i institucions públiquescom la Paeria o la Diputació sota els critsde “Culpables” o “No ens representen”.

La lluita contra les retallades socialstambé es va fer palesa, sobretot al pasde la manifestació per davant de la caser-na de la Guàrdia Urbana on es van poderescoltar consignes com ara “Menys poli-cia i més educació”.

La manifestació arriba en un momentclau per al moviment dels indignats deLleida, un moment en què s’ha donatpas a la lluita descentralitzada en elsbarris lleidatans, amb la intenció de fermés extensible la mobilització i la llui-ta, i ser capaços de fer sortir al carrer ala classe treballadora lleidatana, en unaèpoca dura, una època en la qual l’úni-ca sortida és la lluita per canviar un sis-tema injust i explotador.

El capitalisme és el vertaderculpableFRANCESC BLANCO SAGUNT

Al voltant de 50.000 persones esvan manifestar pels carrers de Valèn-

cia el dissabte 15 d'octubre sota el lema “Nos-altres paguem, nosaltres decidim” per plan-tar cara a les retallades econòmiques endrets socials bàsics. Des de bon principi

l'acte s'intuïa massiu i els semig de la munió eren força aaquest ambient milers de petipus i les edats, però especialtades per l'atur o les retallada les sis de la vesprada de la Agustí. La afluència era tan gquarts de vuit, una hora i mencara hi havia la cua de la a la plaça. Tant les criaturesdes de les mares i pares comgrans (però sobretot el joventcridant la vertadera naturaleconòmica, és a dir, el capitsistema. Es va exigir una i credistribució de la riquesa, l'aretallades en drets socials, ede més impostos a les famílies

La gentada va passar pels cVicent, les Barques, Colom...l'Estació del Nord i acabà a lajuntament on es va aplegar a la gent que havia acudit a l'esAllà es va llegir un manifest. sar de la indignació a l'acció una crisi; és un error del siscom aquestes s'expressavenEntre les persones més joves tir s'escampava la remor d'unapació de la plaça de l'Ajuntamsà al mes de maig, però al cava materialitzar. Per la seua bcia Nacional Espanyola, encatar vigilant tothora, no va f

#15opaïsoscatalansBA

RCEL

ON

A

LLEI

DA

VALÈ

NCI

A

Page 9: Accent 212

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 212

entiments enanimats. Ambersones de totlment les afec-des, van eixirplaça de Sant

gran que a dosmitja després,

manifestaciós acompanya-

m les personest) van criticaresa de la crisi

talisme com acent voltes laaturada de lesel cobrament

s adinerades...arrers de Santva passat per

a plaça de l'A-poc a poc totasdeveniment.“Ara toca pas-[...] Açò no ésstema”, idees al manifest.que van assis-a possible ocu-

ment com pas-apdavall no esbanda, la Poli-ara que va res-fer cap provo-

cació i no hi va haver cap incident. Aixídoncs, l'acte desenvolupà amb total tran-quil·litat, les manifestants i els manifes-tants no van dur a terme cap acció reivin-dicativa que donara peu a la repressió.

Mobilitzacionsa Alacant pel15OAQUIL·LES RUBIO ALACANT

Aquest 15 d'Octubre Alacant vis-qué tota una jornada de mobilitzacions.Pel matí, les organitzacions de classeagrupades al voltant de la Plataformade Lluita Contra les Retallades van realit-zar una Marxa que va recórrer els bar-ris obrers d'El Tossal, Carolines i Pla pertal de denunciar les contínues retalla-des socials i laborals que estan impul-sant el Govern i la patronal per tal defer recaure sobre la classe obrera el costde la crisi capitalista: retallades sala-rials, congelació i disminució efectivade les pensions, retallades en inversionspúbliques, reformes laborals, augmentde l'edat de jubilació, pujada de la llum,de l'IVA i del preu de productes de pri-mera necessitat, privatització d'empre-

ses públiques, o l'eliminació de la nego-ciació col·lectiva. Les organitzacionsanticapitalistes i de classe d'Alacanttreballen de manera unitària des de fatres anys, primer amb l'Assemblea Con-tra el Capital i la Crisi i, des de la VagaGeneral del 29 de Setembre, en la Pla-taforma de Lluita Contra les Retallades,amb una dinàmica de treball i mobilit-zacions autònoma dels partits i sindi-cats socialdemòcrates.

Per la seua banda, el moviment 15Mconvocà una nodrida manifestació a lavesprada que travessà els carrers cèn-trics d'Alacant. Seguint els lemes i pro-pòsits indicats en la convocatòria inter-nacional, s'aplegaren més de 15.000 per-sones. Aquesta és la quarta i la més nom-brosa mobilització que ha organitzataquest moviment a la ciutat.

El 15M alacantí es caracteritza peruna notable capacitat de convocatòria,reforçada pels mitjans de comunicacióde masses, per un discurs claramentanticapitalista, i per una adhesió sen-se precedents de gent de diversa proce-dència i amb cap experiència política.Però també per unes posicions que inci-deixen en l'apoliticisme i “asindicalis-me”, en la crítica a les organitzacionsde classe, en un missatge confusamentinterclassista, i en l'oposició a l'ús delvalencià en les assemblees, escrits o car-tells del moviment.

FRANCESC BLANCO SAGUNT

ROGER SABÀ // BARCELONACom s'ha gestat, a les assemblees de barri, la idead'ocupar edificis públics per protestar contra lesretallades pressupostàries?En realitat ja era una idea prèvia al moviment queva sorgir el 15 de maig passat, es va esbossar a l'As-semblea de Barcelona. La mateixa idea es va tras-lladar a una de les comissions del moviment gene-ral del 15M. Ara bé, es materialitza quan s'atacaamb més agressivitat els drets socials; això estàmolt vinculat també amb la idea del lema de la con-vocatòria del 15O: De la indignació a l'acció. Peraixò es canvia d'estratègia i es creen, des de la mani-festació, tres blocs (d'educació, d'habitatge i de sani-tat) que ocuparan espais públics.

Han estat les assemblees de barri una eina útilper vincular-se amb problemàtiques locals? Comara quines?I tant, si no s'haguessin descentralitzat tot el movi-ment assembleari que es va crear al maig hauriamort. Encara que cada assemblea de barri funcio-na de manera força autònoma totes han tractatd'involucrar-se en lluites del seu entorn, com perexemple aturar desnonaments, les reivindicacionsde l'Hospital Esperança de Gràcia, Hospital SantPau a l'Eixample, el del Mar a Ciutat Vella... Finsi tot també a l'Eixample i a Gràcia s'han vinculatamb conflictes laborals.

Les lluites contra les retallades socials es per-llongaran els propers mesos?Les assemblees de barri es van crear, i encara s'es-tan creant, per continuar, per exemple coordinant-se a nivell de Barcelona. A més, des de l'Esquerraindependentista es farà la proposta de fer una jor-nada de lluita arreu dels Països Catalans el dia d'in-vestidura del proper president espanyol. I pel dia23 de desembre hi ha convocada una assembleageneral on participaran les assemblees de barri ipersones a títol individual.

LAIA CAUDÉ // PALMAHan estat les assemblees de barri una eina útilper vincular-se amb problemàtiques locals? Comara quines?La descentralització ha servit per donar continuï-

tat al moviment popular que es creà al maig i pera estendre'l, però a Palma no ha tingut una fortavinculació amb les lluites històriques. No obstant,les assemblees de diversos barris han participatactivament en les mobilitzacions contra els desno-naments i per donar força a lluites més generals ino tant locals, com ara la manifestació que es vafer al setembre en defensa de la sanitat pública.

Les assemblees del 15M han fet vincular-se en leslluites a persones que no ho havien fer fins ara?És clar, ha sigut un pol d'atracció per a personesque no s'havien apropat a les lluites social ante-riorment. Un exemple clar d'això és la creació delCentre Social Ocupat Sa Foneta al centre de Palma.El moviment popular del 15M no es va vinculardirectament en l'ocupació, però l'assemblea va serun lloc de trobada per gestar el projecte.

Les lluites contra les retallades socials es per-llongaran els propers mesos?Les perspectives és que les assemblees de barrisegueixin actives i prova d'això és la manifestacióque es va convocar el 15 d'octubre a Palma.

VÍCTOR FRANCH // CASTELLÓHan estat l'assemblea de Castelló [ja que no hiha assemblees als barris, només una central] unaeina útil per vincular-se amb problemàtiqueslocals? Com ara quines?Sí, per exemple per exigir l'ús de la bici a la ciutat,en contra d'acomiadaments en el sector de la cerà-mica, contra una incineradora que volen instal•lara Alcora (Alcalatén)...

Les assemblees del 15M han fet vincular-se en leslluites a persones que no ho havien fer fins ara?La veritat és que sí, amb el temps la dinàmica del'assemblea i de la feina ha fet que canvien el seudiscurs a una vessant més rupturista. Per exem-ple, han acabat per no reconèixer a les forces repres-sives.

Les lluites contra les retallades socials es per-llongaran els propers mesos?De moment l'assemblea és activa i les perspectivessón de seguir avant, però no hi ha un calendarifixat. Tot apunta a què se seguirà el ritme marcatper Madrid o Barcelona.

“Les assemblees debarri es van crear, iencara s’estan creant,per continuar”Les assemblees del moviment indignat i les posteriors assem-blees descentralitzades de barri han sigut un motor de lluitesarreu del país. Tres persones vinculades a aquestes assemble-es expliquen la realitat de Palma, Barcelona i Castelló.

ALAC

ANT

Page 10: Accent 212

L’ACCENT 212DEL 20 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 201110 INTERNACIONAL

V. MARQUÉS MONTCADA

La companyia Group CIC ResourcesInc., a través de la seua filial para-guaiana Metálicos y No MetálicosParaguay S.R., inaugurà el passatagost una planta pilot a la locali-tat de Minga Porá (Alto Paraná,Paraguai). Després d’unes prospec-cions i estudis inicials que s’hanallargat dos anys, els tècnics afir-men haver descobert un filó con-siderable de titani que podria con-vertir el país en un dels principalproductors de diòxid de titani, uti-litzat principalment en la produc-ció de pintures i plàstics, així comen paper, tinta d’ impressió, cos-mètics, productes tèxtils, farma-cèutics i alimentaris. També es unelement preuat en la indústria aero-espacial, aeronàutica, militar,petroquímica, agroindustrial oautomobilística.

Però, al terme municipal de Min-ga Porá, no tothom està d’acord ambaquesta nova activitat econòmica.La comunitat Lote 8, a escassos 5 kmde la planta, està formada per unes80 famílies de xicotets propietarisque ocuparen a la dècada dels 80 i90 terres ermes, conegudes com malhabidas. Front el model especulatiupredominant a la regió, centrat enla soja transgènica i altres produc-tes per l’exportació, aquestos cam-perols conreen la terra de manerasostenible, aposten per la produccióecològica i els cultius tradicionalstot cercant la seua sobirania alimen-tària.

La comunitat es troba envolta-da d’immensos camps de soja, per-tanyents la majoria d’ells a colons

brasilers, i està exposada a les fumi-gacions intensives amb agrotòxicsque s’apliquen als monocultiusintensius. Ara cal sumar aquestanova dificultat que fa perillar aques-ta experiència cooperativa dereconstrucció de la comunitat cam-perola paraguaiana i la defensa d’u-na identitat i mode de vida.

La situació interna dels produc-tors de Lote 8 és diversa: mentreque una part d’ells té reconegudala propietat jurídica, altres enca-ra no són “legalment” amos del seutros de terra. Aquest factor ha fetaflorar diferències i tensions a l’ho-

ra d’afrontar la lluita contra lafàbrica. Malgrat tot, el Consell dela comunitat s’ha posicionat cla-rament en contra de la instal·laciói ha iniciat les primeres mobilit-zacions.

En una assemblea celebrada afinals d’agost, els components de lacomunitat exposaren els seus temorspel futur immediat així com el des-coneixement pel que fa a les conse-qüències mediambientals i les rela-cionades amb la salut que pot tin-dre l’explotació del titani. Dues sónles iniciatives que acordaren: enprimer lloc, la defensa íntegra del

territori i de la gent, siga quina sigala seua situació legal. Com s’arribàa afirmar “aquí no entra nadie, estatierra es paraguaya”. Per altra ban-da, es va decidir encetar una cam-panya d’abast internacional quedenuncie la situació de perill a laque es veuen exposats.

Miguel i Martín Martínez, dosdels dirigents comunitaris afir-men: Els arguments utilitzats per

l’empresa i els polítics aliats (l’al-calde, Pedro Ojeda, i el governadordepartamental, Nelson Aguinagal-de) són els habituals. Diuen queserà una font de riquesa, propor-cionarà llocs de treball per a la zonaetc. El que no expliquen són lesrepercussions a llarg termini, nitampoc els importa la defensa dela seua gent. L’Estat som el poblei això ho obliden fàcilment.

La comunitat camperola paraguaiana Lote 8

amenaçada pel titani

Els camperols afectats per l’explotació de titani preparen l’estratègia de resistència // FOTOS: Edu Gómez

Una empresa canadenca instal·la una fàbrica pionera al Alto Paraná

V. MARQUÉS MONTCADA

Aquesta definició engloba tota unasèrie de terres pertanyents a l’estatque varen ser mal venudes, regala-des en forma de lleialtats polítiquesa grans propietaris o, directament,furtades. Aquest procés s’encetà des-prés de la Guerra de la Triple Alian-ça (1864-70) amb el govern de Ber-nardino Caballero (1880) i es vaexpandir i consolidar amb la dicta-dura del general Stroessner.

Amb la transició democràtica,lluny de buscar mecanismes jurí-dics i constitucionals per a la seuarecuperació, es continuen denun-

ciant irregularitats comeses amb lesescasses terres públiques que sobre-viuen .

Actualment es calcula que hi ha8 milions de hectàrees de tierrasmal habidas, algunes han esdevin-gut latifundis convertits en granspropietats ramaderes o en intermi-nables extensions de soja. La recu-peració d’aquestes terres mai hasigut una prioritat en l’agenda delsgoverns malgrat algunes tímidesactuacions del INDERT (InstitutoNacional del Desarrollo Rural y dela Tierra).

La concentració de terres en mansde poques famílies ha generat his-

tòricament un drama social al Para-guai: creixent pobresa, marginaciósocial i la humiliació del campero-lat que no disposa de terres per atreballar. A més, de l’estigma socialque identifica el treballador ruralcom “malfeiner i corrupte”.

El xicotet productor és la prin-cipal víctima d’aquesta situació jaque sense una reforma agrària estruc-tural no serà possible una reactiva-ció d’aquest sector econòmic, aixícom plantejar alternatives viablesal model especulatiu i exportadorde la soja.

“Tierras mal habidas”, un buit legal

V. MARQUÉS MONTCADA

L’ Asociación de Agricultores delAlto Paraná és una de les organit-zacions camperoles punteres en l’o-cupació de terres, l’organització decomunitats camperoles i la produc-ció ecològica. Nascuda l’any 1984arran d’un projecte conegut comPAC (Programa de Ayuda Cristiana)es va reorientar pocs anys desprésdesvinculant-se de l’església i adop-tant una clara postura política. Ala dècada dels 90 s’enceta una dinà-mica d’ocupació massiva de terresi des d’aqueix moment compta ambafiliats en més de 50 comunitats:Puerto Indio, Chino Kue, MingaGuazú, La Amistad, Tembiaporá,Barro Negro, Lote 8 ...

La comunitat de El Triunfo és,sense dubte, l’experiència més reei-

xida. Ocupada el 1989 és la comu-nitat on resideix el líder d’ASAGRA-PA, Tomás Zayas i on s’ha consoli-dat el model base que proposa l’as-sociació per a la resta de les comu-nitats. Es basa fonamentalment enla propietat comunitària de la terra,la producció per a la subsistència,la comercialització de l’excedent ila democràcia interna

ASAGRAPA té la seu a la ciutatd’Hernandarias, a pocs quilòme-tres de la capital departamentalCiudad del Este. Les seues humilsinstal•lacions serveixen com allot-jament de camperols que s’acostena resoldre tràmits, xicotet mercatde productes tots els caps de setma-na, local d’assemblees i formació ocentre del ganivet jurídic per afron-tar la repressió de la màfia sojera.

ASAGRAPA, lalluita per la terra

Page 11: Accent 212

L’ACCENT 212 DEL 20 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 2011 INTERNACIONAL 11

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a [email protected]

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF. & ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

LAIA ALTARRIBA BARCELONA

“Estem bé al refugi els 33”. El 22 d'a-gost de 2010 aquest missatge donavala volta al món. Era el que havienescrit en un paper un grup de minersque havia quedat sepultat per unesfondrament a la mina de San José,a Copiapó, Xile. Durant dos mesos lestelevisions i la premsa d'arreu delmón van tenir espectacle servit perseguir, tots a una, el rescat llarguís-sim dels 33 treballadors, que havienquedat atrapats a 700 metres sotaterra al desert d'Atacama. I el presi-dent xilè va gaudir d'una platafor-ma magnífica per fer créixer la sevapopularitat.

Finalment, el 13 d'octubre van serrescatats tots els miners amb vida.Però amb les setmanes i els mesos elsfocus de les televisions es van anarapagant i les invitacions per viatjara mig món van deixar d'arribar, i unany després del rescat, la majoria dels33 “herois” estan a l'atur. Algunssobreviuen venent productes ambuna paradeta ambulant, d'altres per-què es van guardar diners que els vandonar després de ser rescatats i algunsencara tenen la baixa mèdica.

Sense feinaJuan Illanes, un dels 33 miners, rela-tava fa poc al web de notícies Univi-sion.com quina és la situació laboralque ha viscut després de les prime-res setmanes de recuperació, un copvan ser rescatats: “No tenim estabi-litat laboral. Des del 23 de gener quese'm va acabar la baixa mèdica i notinc feina. He aconseguit adminis-trar els pocs recursos i aportacionsque ens van donar Leonardo Farkas(un multimilionari xilè que va rega-lar a cada miner 10.000 dòlars), queva ser fonamental al principi. I altresaportacions que ens han donat elsmitjans de comunicació quan ens con-viden i ens fan entrevistes de més de30 minuts. Però és frustrant, és moltinquietant que no tinguis feina”.

Carlos Mamani, un altre delsminers, corrobora les dificultats ambquè viuen: “Els 33 ens trobem en lamateixa situació, sense feina”. I expli-ca que “alguns es mantenen fentxerrades per motivar la gent, i elsaltres estem esperant que arribin lesoportunitats”. D'oportunitats permillorar la seva situació en Carlos enva tenir al principi, però la va rebut-jar. Ell era l'únic dels 33 que no era

xilè, sinó de Bolivia, i el presidentEvo Morales li va prometre que tin-dria casa i treball si hi tornava. PeròMamani explica que va preferir que-dar-se a Xile: “Evo Morales va ser sin-cer. Però jo havia de prendre una deci-

sió i decidir on volia quedar-me. I emvaig quedar a Xile, vaig pensar queera el més convenient, aquí tindriamés oportunitats que a Bolívia”.

Demanda judicial per la inseguretat de la minaDavant de la seva situació econòmi-ca, i també en prendre consciència

de la inseguretat amb la que treba-llaven, 31 dels 33 miners van presen-tar una demanda el passat mes dejuliol contra l'Estat xilè per uns 11,5milions d'euros (si guanyessin, corres-pondrien uns 370.000 euros a cadademandant) per negligència amb lamina. A més, el miners estan pen-dents que la Fiscalia es pronunciisobre la possibilitat de demanar tam-bé responsabilitat als propietaris dela mina, Alejandro Bohn i MarceloKemeny.

Per la demanda, els miners esbasen en que, abans de l'esfondra-ment que els va deixar atrapats, l'ex-plotació minera ja havia estat tanca-da diverses vegades perquè no com-plia les normes sobre ventilació i sor-tides d'emergència. Així que l'agostdel 2010 no era la primera vegada quehi havia un accident laboral. L'acu-sació entén que l'Estat va incórrer enuna negligència en permetre que escontinués treballant a la mina.

El president Piñera no va a l'aniversari del rescatJust un any després que rescates-sin els 33 de la mina de San José,un acte en va reunir una vintena

de nou al costat de la mina, on vaestar alçat durant dos mesos l'ano-menat “campament de l'esperan-ça”. A l'acte, però, hi ha hagut unaabsència significativa: el presidentdel país, Sebastián Piñera, una acti-

tud diametralment oposada al paperprotagonista que va assumir desque es va saber que els miners erenvius i es va emprendre la costosaoperació de rescat. Aleshores, lide-rar la gesta li va fer créixer la popu-laritat. Però ara, amb un suport

molt baix de la població pel crei-xent descontentament social perles mesures neoliberals del seugovern, Piñera ni tant sols ha inten-tat recórrer als rescatats per inten-tar recuperar adeptes. I és que pos-siblement és conscient que algunsdels mateixos miners ja li han per-dut l'estima que li van professaren sortir.

Explotar el patimentMentrestant, alguns mitjans xilensexploten de manera sensacionalis-ta el que va passar dins la mina elsprimers 17 dies en què els 33 treba-lladors van estar atrapats i enca-ra no s'havien comunicat amb l'ex-terior (un miner va insinuar quees van plantejar que si algun d'ellsmoria, els altres se l'haurien demenjar si no tenien res més, i algunsdiaris i televisions han fet salsaamb aquestes declaracions). És lamanera que han trobat per extreu-re encara més suc a la dramàticasituació que van viure sota terraels 33 miners i que va donar alsgrans mitjans enormes ingressosgràcies a l'audiència que va gene-rar el rescat.

Del fons de la terra a l’atur, passant pels platós de televisió

Familiars celebren el 22 d'agost de 2010 que els miners estan vius

La majoria dels 33 miners xilens que van ser rescatats fa un any de sota terra estan a l’atur

“L'agost del 2010 no era la primera

vegada que hi haviaun accident laboral”

“31 dels 33 minersvan presentar unademanda el passatmes de juliol contral'Estat xilè per uns

11,5 milions d'euros”

Page 12: Accent 212

L’ACCENT 21212 ECONOMIA DEL 20 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 2011

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barce-lona // Assemblea de Joves de Cardedeu // AteneuCorberenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // Ate-

neu Independentista el Cep - CUP Vilafranca Santa Maria 4. Vilafranca // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // AteneuPopular Arrels Doctor Otero 11, Beniarrés //Ateneu Popular Rocaus de Sallent Santa Llúcia// Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3, Barcelona //Ateneu Popular la Sèquia Manresa// Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia // La Barra-queta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa, València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C.Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista i Popular QuicoSabaté C. St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular La Traca C. Travessia,15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C. Trinquet Vell 15, baixos. Tarragona // Centre Social-Bar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // Escola Valenciana Josep Grollo, 91// El Forn Giro-na //L'Estapera C. de baix, 14, baixos, Terrassa // GER Pi 25. Ribes // Ges Insurrecte Colomer, 11, 1r B. Torelló // L'Ocell Negre - Casald'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos,València // SEPC-UV Baró St. Petrillo, 9 València // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

SEMINARI D’ECONOMIA CRÍTICA TAIFA*

Com és possible que els immigrants,un dels grups de població (el 12,17%) amb menys poder polític ieconòmic i amb una influènciasocial més reduïda, siguin els res-ponsables d’un dels mals que pateixla major part de la població de lanostra societat, l’atur?

L’acceptació generalitzada de ladivisió social entre els qui han nas-cut aquí i els que ho han fet en unaltre país, molt sovint expressa unracisme latent, que s’accentua entemps de crisis. Tant importantcom el que expressa aquesta divi-sió és el que oculta, ja que distreul’atenció sobre el que defineix essen-cialment la societat capitalista. L’o-posició entre els que tenen el capi-tal i els que no el tenen (el 0,9% de

la població concentra el 39% de lariquesa mundial).

L’opinió negativa sobre la immi-gració s’estén entre la població ambrumors sense fonament sobre elfavoritisme de l'Estat cap a les per-sones immigrants pel que fa alsajuts socials, impostos, pensions...i l'escassa aportació econòmica d’a-questes persones a l’Estat. Davantd’aquesta percepció convé aportaralgunes dades: d’una banda, l’any2005 “les persones d’origen immi-grant absorbien el 5,4% de la des-pesa pública (18.618 milions) i apor-taven el 6,6% dels ingressos totalsde l’Estat (23.402 milions); el sal-do net de la seva contribució era,doncs, de 4.784 milions d’euros, ésa dir, la meitat del superàvit delconjunt del sector públic” (Infor-me de l’Oficina Econòmica del Pre-sident del Govern de 2006). Peraltra banda, segons l’estudi Immi-gració i estat del benestar a Espan-ya (Fundació La Caixa, 2011), el per-centatge de persones estrangeres

no comunitàries beneficiàries depensions a l'Estat Espanyol no arri-ba al 0,5%. Pel que fa a l’actuaciódels serveis socials menys del 7%s’ocupen de casos de persones immi-grants i el percentatge de les ren-des mínimes d’inserció concedidesa la població immigrant (11,2%) ésmolt inferior al que en proporcióli correspondria.

A nivell polític la influència deles persones immigrants no comu-

nitàries és molt escassa ja que nomésalgunes d’elles poden votar, i úni-cament a les eleccions municipals.A més a més el seu poder de deci-

sió en el sector econòmic és moltlimitat ja que difícilment accedei-xen als àmbits on es troba aquestpoder: els principals llocs de tre-ball als que accedeixen se situenson a la construcció i transport coma peons, empleats domèstics, ser-veis de restauració o agricultura.

Així doncs, la insuficiència delsistema de pensions (idea que noes correspon amb la realitat), l’a-tur galopant o una certa escasse-tat de serveis socials no son degu-des a les persones immigrants nocomunitàries sinó que son resul-tat del funcionament del capita-lisme. L’arribada d’aquestes perso-nes correspon a un dèficit demo-gràfic de l’Estat, alhora que a unanecessitat del capital de flexibilit-zar i abaratir la mà d’obra.

Per tant, el fet de culpar elsimmigrants dels problemes de lamajoria de ciutadans fa que nomirem en la direcció que toca, perexemple, als consells d’adminis-tració de les grans empreses i delsbancs.

*Article extret de la publicació Senzillament, del Seminari d’economia

crítica Taifa, de juny de 2011

REDACCIÓ BARCELONA

La candidata del PSC-PSOE al Prin-cipat per les eleccions estatals del20 de novembre, Carme Chacón,ha plantejat obertament reclamarla despesa sanitària dels immi-grants als seus estats d’origen. Lamesura de caràcter populista, for-mulada per la actual ministra deDefensa, forma part del paquetsocialista suposadament per a“garantir” la sanitat pública quecontempla un paquet d’ingressosque garanteixi el sistema públicsanitari.

La candidata del PSC-PSOE a les

eleccions generals, oblidant la con-tribució de molts treballadorsimmigrants a la Seguretat Social,ho ha defensat al explicar a Llei-da el seu programa aquesta matei-xa setmana: "És una proposta tanassenyada com que totes aquellespersones estrangeres que s’estanbeneficiant del nostre sistemasanitari de qualitat públic, queens ho paguin els països dels qualssón origen".

Mà d’obra barata

Chacon proposa reclamar la despesasanitària dels immigrants als seusestats d’origen

Els immigrants han aportat més recursos que no pas n’han rebut de l’Estat

“el fet de culpar elsimmigrants dels pro-blemes de la majoriade ciutadans fa que

no mirem en ladirecció que toca”

“L’atur galopant o una certa

escassetat de serveissocials no son degu-

des a les personesimmigrants”

En temps de crisi s’accentuen els discursos que culpabilitzen els immigrants de gran partdels problemes de la població; els discursos racistes es poden combatre amb dades

Page 13: Accent 212

BEATRIZ BUSANICHE*

Els sistemes de Gestió Digital deRestriccions (DRM per la sigla del'expressió anglesa Digital Restric-tion Management o Digital RightsManagement com prefereixennomenar-los els seus impulsors)són mecanismes implementats enprogramari i maquinari per a con-trolar la reproducció d'obres dis-tribuïdes en formats digitals, jasiguen llibres, música, vídeos, foto-grafia o qualsevol altres.

Existeixen diferents mecanis-mes de DRM, dissenyats per dife-rents empreses, però en generaltots tenen en comú algunes carac-terístiques:

- detecten qui accedeix a cadaobra, quan i sota quines condicions,i poden reportar aquesta informa-ció al proveïdor de l'obra;

- autoritzen o deneguen de mane-ra inapel•lable l'accés a l'obra, d'a-cord a condicions que poden sercanviades unilateralment pel pro-veïdor de l'obra amb total indepen-dència d'allò que dicte el marc jurí-dic;

- quan autoritzen l'accés, ho fansota condicions restrictives que sónfixades unilateralment pel proveï-dor de l'obra, independentmentdels drets que la llei atorgue a l'au-tor o al públic.

No existeix un estàndard de laindústria per als DRM i, de fet,aquesta és una de les discussionsque està dilatant i dificultant laseua implementació massiva. Noobstant açò, ja és difícil aconseguirun reproductor de MP3 o un telè-fon mòbil que no continga alguntipus de sistema de DRM.

L'aparició d'aquests sistemes enl'esfera del dret internacional datade 1996, quan els denominats trac-tats d'Internet de l'OMPI vancomençar a incorporar la figura deles Mesures Tècniques de ProteccióEfectiva. Tant el Tractat de l'OMPIsobre Drets d'Autor (WCT) com elTractat sobre interpretació o exe-cució i fonogrames (WPPT) contem-plen, com a prerrogativa dels dretexistens, la instal•lació de siste-mes de restricció d'accés i còpia, ifixen condicions perquè els païsoslegislen en el sentit de “protegiraquestes mesures tècniques” (enrealitat, criminalitzar les perso-nes que les eludeixen).

"Segons DMCA, el simple fetd'eludir la mesura tècnica derestricció és un delicte"La legislació marc en matèria deDRM és la DMCA (Digital MilleniumCopyright Act) dels EUA, que incor-pora la figura del delicte penal pera aquells que vulneren aquestesmesures o dissenyen, distribuïs-quen i promoguen programes quefaciliten a uns altres l’elusió de lesmateixes. És important destacarque, segons DMCA, el simple fet d'e-ludir la mesura tècnica de restric-ció és un delicte, independentment

de si mitjançant aquesta s'afecta ono algun dret del distribuïdor del'obra, o de si l'acció d'eludir ésimprescindible perquè el públicpuga fer efectiu algun dels seus pro-pis drets.

Com no podia ser d'una altramanera, els Tractats de LliureComerç promoguts pels EUA sónferms en aquesta matèria: incor-poren l'obligació per part dels paï-sos signataris de ratificar aqueststractats de l'OMPI, alhora que apro-

fundeixen la penalització en lamateixa línia fixada per DMCA.Així, independentment que es vio-le o no algun dret d'autor o restric-ció de còpia, el simple fet de des-muntar una protecció, explicarpúblicament com eludir-la o dis-tribuir programes que ho facilitenes converteix en un delicte en si.

Els DRM amenacen els teusdretsEl dret a llegir i al lliure accés a lacultura: els DRM permeten que untercer conega tot el que veiem, escol-

tem, llegim, i expressem i puga con-trolar i fins i tot impedir que hofem.

El dret a la intimitat: per a deci-dir si atorguen o no accés a cadaobra aquests sistemes necessitenvigilar-nos. D'aquesta forma, untercer tindrà informació sobre qui-na, com i quan llegim, sentim músi-ca, escoltem ràdio, veiem pel•lícu-les i accedim a qualsevol contin-gut digital.

El dret a realitzar còpies en casosparticulars: diverses legislacionsde drets d'autor reconeixen el dretde les persones a confeccionar còpiesde les obres per a ús privat. Açòinclou la possibilitat de realitzarcòpies de suport, còpies per a acce-dir des de diferents dispositius ifins i tot còpies per a compartiramb persones del nostre entorníntim. Aquests drets queden obs-truïts amb la implementació deDRM.

La realització d'obres derivades:la realització d'obres derivades ésun procés comú en la creació cul-tural. Moltes obres són treballs deri-vats d'obres anteriors. Açò incloutraduccions, remescles i altres for-mes d'expressió. Aquestes accionses tornen impossibles enfront deDRM.

La crítica i el comentari públic,incloent el dret a la lliure expres-sió, en particular per part de perio-distes: els qui treballen en críticaliterària, cinematogràfica, musi-cal i fins i tot política utilitzen elrecurs de la cita per a comentar lesobres publicades. El sistema de DRMimposa restriccions tècniques a lallibertat d'expressió.

El fair use i les excepcions alcopyright: aquesta expressió comu-na per a la jurisprudència nord-americana és una altra de les víc-

times de l'aplicació de DRM. Enmolts casos, les lleis de drets d'au-tor fixen excepcions per a l'àmbiteducatiu o per a persones amb algu-na discapacitat que necessiten rea-litzar còpies d'obres per a poderaccedir a elles (com les traduccionsal Braille o la utilització d'àudio-llibres). Aquests recursos quedeneliminats amb els sistemes de DRM.

El domini públic: les restriccionstècniques d'accés no tenen data devenciment. Per tant, quan les obresentren al domini públic, les res-triccions seguiran estant allí, vetantl'accés i la còpia de materials quelegalment podrien ser copiats. Elmateix ocorre amb obres que jaestan en el domini públic i que estornen inaccessibles per a les per-sones quan algun proveïdor de con-tinguts les distribueix sota un sis-tema de DRM.

El dret a experimentar: el des-envolupament i utilització de meca-nismes per a eludir els DRM es con-verteix en un crim encara quan esrealitze per a finalitats d'investi-gació o per a accedir a un contin-gut que s'ha adquirit legalment,fins i tot quan no es viole cap dretd'autor.

Un tema que val la pena desta-car és el que té a veure amb el con-trol. En un entorn dominat pelssistemes de DRM, el control últimde l'accés a la cultura quedarà enmans de les grans corporacions pro-veïdores de maquinari, programa-ri i continguts digitals. És a dir, elsgegants de les noves tecnologies ide l'entreteniment.

Si saltar-se les barreres tècni-ques és delicte, si es prohibeix lavenda de computadores que nosuporten aquestes barreres, si estu-diar aquestes barreres està restrin-git i reprimit, la nostra cultura

quedarà reduïda al que les corpo-racions vulguen que vegem, escol-tem, llegim, i en última instància,pensem.

La fosca utopia orwelliana estàmés a prop que mai i les mesurestècniques de protecció semblen serles seues aliades més importants.

*Article publicat en els termes de laGNU / Free Documentation License.

L’ACCENT 212 CIÈNCIA I TECNOLOGIA 13DEL 20 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 2011

Steve Jobs, confiem en elsseus successorsRICHARD STALLMAN

Steve Jobs, el pioner de la computa-ció convertida en gàbia encantado-ra, dissenyada per a llevar als xim-ples la seua llibertat, ha mort.

Com va dir l'alcalde de ChicagoHarold Washington del seu corruptepredecessor l'alcalde Daley: “No m'a-legra que estiga mort, però m'alegraque s'haja anat”. Ningú mereix morir(ni Jobs, ni el Sr. Bill, ni la gent cul-pable de majors mals que els deaquells). Però tots mereixem la fi dela influència maligna de Jobs en lainformàtica de les persones.

Desafortunadament, aqueixainfluència continuarà malgrat la seuaabsència. Només podem esperar queels seus successors, en tant que inten-ten continuar amb el seu llegat, arri-ben a ser menys efectius.

L’APUNT

Les protestes contra la DRM encara són molt minoritàries

Tecnologies de restricció: els sistemes DRM

“Internet no podria funcionar siels llocs web foren

freqüentment bloquejats per

multituds”

Page 14: Accent 212

L’ACCENT 212DEL 20 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 201114 CULTURA

Borja Català MANISES

Tot i que moltes vegades podentindre una certa base real, elstòpics (sobre un poble, una cul-tura, una ètnia, etc.) no deixende ser apriorismes que necessi-

ten d'una contrastació contínua amb lamateixa realitat. Aquesta confrontació,quan es fa, acostuma a donar resultatssorprenents que ajuden a desmuntar,almenys en part, els clixés. Sobre el PaísValencià recauen una sèrie de tòpics queconformen una imatge bastant negativa,sobretot a altres indrets dels Països Cata-lans, dels pobladors del sud del Sénia: lallengua hi està morta, la societat és pro-fundament reaccionària, l'anticatalanis-me forma part del nostre ADN... No seré joqui diga que la salut del català al PaísValencià és excel·lent; ni qui negue l'acla-parador èxit d'una dreta cavernícola elec-cions rere eleccions; ni qui obvie la fòbiaa tot allò català que pateix una part de lanostra gent. Però amb això la imatge noestarà del tot completa.

En aquest sentit, el documental Unallengua que camina, dirigit per AmandaGascó i produït per Vilaweb i Televisió deCatalunya -la qual l'ha emés-, ajuda a des-muntar un d'aquests tòpics, el de la salutdel valencià. I ho fa donant la veu a cincpersones que parlen des del seu dia a dia ique expliquen com tracten de viure envalencià amb la màxima normalitat possi-ble: Xavi Sarrià, cantant d'Obrint Pas; Die-go Gómez, mestre i expresident d'EscolaValenciana; Gerard Pitarch, metge a Caste-lló de la Plana; Dariana Groza, migrant deRomania que treballa com a dinamitzado-ra lingüística; i Mar Iglesias, periodista iprofessora a la Universitat d'Alacant.

El primer tòpic que cau és aquell que

diu que el català no es parla al País Valen-cià. Com explica un dels experts entrevis-tats al reportatge, Brauli Montoya, a lescomarques centrals i a la Ribera la llenguaque predomina és el valencià, i el seu úsha anat augmentat amb la incorporació dela llengua als sistema educatiu. A aquestapart del país cabria afegir-li les comarquesdel nord on la llengua hi és ben viva, o lamateixa Horta Nord, just a tocar del cap icasal. El problema, però, el trobem a lesdues grans ciutats: València i Alacant,especialment en aquesta darrera.

Aquesta força de la llengua es basa, enbona part, en l'escola. La introducció deles popularment conegudes com a “líniesen valencià” (el programes educatius enquè el català és la llengua vehicular)arran de l'aprovació de la Llei d'ús iensenyament, tot i no ser suficient, haestat una fita importantíssima. El proble-ma en aquest camp és que la demandasocial d'un ensenyament en català és moltsuperior a l'oferta de la Generalitat laqual, posa contínuament pals a les rodesde la normalització. I no podem oblidar

que el procés de recu-peració no és una tas-ca exclusiva del siste-ma educatiu.

D'altra banda, eldocumental d'AmandaGascó també explicaque és fals que tot allòrelacionat amb elvalencià no interessa agairebé ningú. L'èxitsense precedents d'ungrup com Obrint Pas -allà on toquen el pleestà garantit; fins i total Japó- i les afluèn-cies massives de públic-malgrat els entre-bancs de l'administra-ció- als concerts demolts grups de músicaque canten en català oles multitudinàriestrobades d'escoles envalencià -el granencert, sens dubte,d'Escola Valenciana-indiquen justament elcontrari.L'únic però que li

podem posar a Una llengua que camina ésl'excés d'optimisme: tot i els innegablesèxits que el poble valencià ha aconseguiten matèria de normalització -malgrat laGeneralitat Valenciana-, la societat civilno pot ser la responsable única de norma-litzar una llengua i necessitem que lesnostres institucions s'hi posen amb deci-sió. De moment, no sembla que vaja a seraixí, i aquest documental no serà emés perCanal 9. Alguns tòpics són cruelmentreals.

Joan Sebastià Colomer i Tejada BARCELONA

Quan arribi aquest número deL'ACCENT a les vostres mans jahaurà tancat les seves portesl'exposició Devorar París.Picasso 1900-1907, però l'activi-

tat en aquest camp a Barcelona continuasent diversa i interessant. Un servidor java cobrir, sota el títol Brangulí. Retratis-ta de Barcelona, al número 204 d'aquestamateixa publicació una interessant expo-sició sobre el fotògraf barceloní, però elsqui encara no hi hagueu anat teniu finsel 23 d'octubre per fer-ho. D'aquí a la dataesmentada l'exposició conviurà amb pro-postes d'interés com Barcelona gitana,una col·lecció de fotografies de JacquesLéonard (París 1909– L’Escala 1995), que el1952 establí la seva residència a Barcelonacasat amb una noia gitana de les barra-ques de Montjuïc. Aquesta situació deprivilegi li va permetre fotografiar frag-ments de la vida gitana de Barcelona coma membre adoptiu de la comunitat. Esmantindrà fins el proper 14 de gener al'Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

La maleta mexicana, recull des del 6

d’octubre (i fins el 15 de gener) alMuseu Nacional d’Art de Catalunyanegatius i altres materials dels fotò-grafs Ernest Andrei Friedmann, GerdaTaro (ambdós compartien el pseudò-nim “Robert Capa”, fet que genera dub-tes sobre l'autoria d'algunes fotogra-fies) i Chim (de nom real David Sey-mour) sobre la Guerra Civil que es vatrobar a una maleta de recorregut inver-semblant. Després de la Guerra Fried-mann se’n va anar amb tres capses dematerial fotogràfic a París, que no erallavors un lloc segur pel fotògraf (jueu iantifeixista). Va marxar als EUA i va dei-xar l’encàrrec de portar les capses amb4.500 negatius al seu col·laborador TchikiWeiss. El material es va donar per perdutfins que l’any 1995 es va tornar a ‘desco-brir’ i el 2007, el Centre Internacional deFotografia (ICP) de Nova York el va expo-sar. L’any 2009, el MNAC ja va dedicaruna exposició a Friedmann i Taro que esdeia Això es la Guerra i en mostravaalguns materials però no és fins ara quese'n fa una exposició concreta als PaïsosCatalans amb 70 fotografíes, 50 originals i20 ampliades de les conseqüències de laguerra: bombardejos, desfilades, cossos a

la morgue i retrats desconegutsde Dolores Ibarruri “Pasionaria”, Federi-co García Lorca, Ernest Hemingway,

André Malraux i Rafael Alberti entred'altres.

I encara hi ha més. Fins el 29 d'octubrees pot veure Flashback Iran: 1980 – 1983 a

la Kowasa Gallery. Es tracta de la crò-nica de la fotògrafa Randy H. Good-man sobre la vida a l’Iran, des de l’a-tac a l’ambaixada americana l’any1980 fins a la guerra amb l’Iraq mit-jançant retrats, esdeveniments his-tòrics, testimonis visuals de la gue-rra i escenes de la vida quotidianaals carrers de Teheran.

Però només Joan Miró. L'escalade l'evasió ha merescut una genu-flexió davant les figures règies deFelip i Leticia, que el 16 d'octubrela van inaugurar a la FundacióMiró. Per més inri, L'escala de l'e-vasió es vol centrar en el compro-mís de Miró amb el seu temps i elseu país. És clar que és normalque els prínceps no es sentinconcernits car ni el temps ni elpaís de Miró són els seus. Des-prés de passar per la TateModern de Londres, on l'hanvista més de 300.000 persones,la mostra arriba a Barcelonaamb més de 170 obres i és l'ex-

posició més important de JoanMiró als Països Catalans, després de lagran antològica que la mateixa fundacióva organitzar el 1993 amb motiu del cen-tenari del pintor.

El valencià contra els tòpicsEl documental Una llengua que camina pretén desmuntar alguns dels tòpicssobre el País Valencià, en especial, pel que fa a la salut de la llengua

Exposicions a Barcelona

Page 15: Accent 212

L’ACCENT 212 DEL 20 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 2011 CULTURA 15

Hèctor Serra VALÈNCIA

Que 2011 està deixant àlbums quecol·loquen la música del nostrepaís en una posició de privilegi,és tota una evidència. Si durantla primera meitat de l’any les novetats discogràfiques arribaven

de les terres de la variant del català oriental(Manel, Anna Roig i L’ombre de Ton Chien,Antònia Font), sembla que aquesta segonapart s’han concentrat a les comarques delsud. Aquesta tardor la música s’ondula:Feliu Ventura ha tornat amb Música i lletra(vegeu L’ACCENT 211), en breu tindrem noumaterial d’Arthur Caravan i Litoral, i cap aldesembre Miquel Herrero i els Autòmats ensvolen sorprendre amb una nova remesa detemes després d’un primer disc interessan-tíssim amb regust de vintage.

D’entre aquestes novetats, no podem obli-dar, però, la de Senior i el Cor Brutal, undels projectes punters de La Casa Calba Edi-cions, fàbrica cultural establerta a terresvalencianes amb una activa trajectòria alservei de la cultura participativa, la dina-mització d’artistes de la talla d’Òscar Briz oRemigi Palmero, i la producció de festivals iespectacles amb l’objectiu d’estendre algu-nes de les propostes més suggerents del mónpop i folk dels Països Catalans. El cas és queMiquel Àngel Landete torna a la càrregaamb un segon treball, Gran, on la profundi-tat de les subtileses i de les lletres ens portaa conèixer un Senior més complex, un músic

sense límits imaginatius i creatius, i tambéun Senior més introspectiu en comparació aldel primer disc, L’experiència gratificant(Malatesta, 2009). No ens enganyem: queLandete haja obert el camp de possibilitatsno significa que haja renegat del seu estilcaracterístic. De fet, Senior torna a defugirla cançó capcota i s’instal·la en un marc

mig folk mig rock amb arrels nord-america-nes. Potser aquesta profunditat es deu, enpart, a Raül Fernández (Refree), al darrerede la producció. Però també troba la seuaexplicació en els camins de dedicació musicalque el valencià ha pres al llarg de la seuavida.

No passen desapercebudes “La sort adomi-da” -un joc de mixtures que s’entrellacen performar un espectacle pirotècnic de qualitat-,“A tremolar” –farcida d’un so brut i distor-sionat que, per moments, ens fa pensar enun assaig de la banda al garatge-, “Lluna demandarina” –íntima i juganera alhora, ambfinal muntanyenc inclòs-, i les dues versionsde “Gran”, obertura i tancament d’un disc

que radiografial’univers Landete ambtots els pèls i senyals.

I si hi ha moltagana, La Casa Calbatambé s’ha encarregatde l’edició del nou tre-ball d’Oliva Trencada,altres dels raros de l’es-cena musical. Es diu Per-leta negra i s’apunta a lareeixida tàctica de pre-sentar-lo en format llibre-disc, tal com els recentstreballs d’Obrint Pas o Ovi-di Twins, per posar unsexemples. Els mallorquinsse superen: cançons de

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

Apartir del final de la PrimeraGuerra Mundial, un seguitd'esdeveniments van capgirarel fenomen colonial. El suportque la recent creada Organit-

zació de les Nacions Unides (ONU) donavaals processos de descolonització, junta-ment amb la proclamació del dret delspobles a disposar d'ells mateixos per partdel president dels EUA Wilson, la Revolu-ció d'Octubre a Rússia o el desmembra-ment de l'Imperi Otomà, provocaren undesvetllament del sentiment nacionaldels països colonitzats. En el cas d'Algè-ria, aquest despertar fou primer modest,reafimant-se però en la idea independen-tista durant el període d'entreguerresdegut a la distància que hi havia entre elprojecte assimilacionista que propugnavael Front Popular francès i la repressiócontra el moviment nacionalista algerià.Un exemple de la radicalització del con-flicte entre metròpoli i colònia es visquéel 8 de maig de 1945, quan les manifesta-cions que commemoraven l'armistici dela Segona Guerra Mundial foren reprimi-des per la policia i els manifestants res-pongueren amb una revolta que provocàun centenar de civils europeus morts. Laresposta de les autoritats franceses no esfeu esperar i dugueren a terme una res-

posta militar de gran envergadura queprovocà la mort de desenes de milers d'al-gerians.

Si el 8 de maig de 1945 marcà un abans iun després en les relacions entre Algèria iFrança, la data que s'assumeix com la de l'i-nici de la guerra d'independència és l'1 denovembre de 1954, quan un seguit d'accionsarmades i les primeres crides del Front d'A-lliberament Nacional (FLN) i de l'Exèrcit

d'Alliberament Nacional (ALN) assentarenles bases del conflicte i de la seva resolució.Prenent com a model les lluites endegades aIndoxina, Marroc o Tunísia, totes tres colò-nies sota domini francès, els algerians s'or-ganitzaren seguint el model de front amplion l'organització armada se situava en unaposició d'autoritat.

Tot i que la major part de la guerra esdesenvolupà en territori algerià, els alge-

rians que vivien a la metròpoli no se'ndesentengueren, i participaren també del'estratègia del FNL, realitzant manifes-tacions i vagues en demanda d'indepen-dència que acabaven sempre amb la inter-venció de la policia. De fet, la repressió ala pròpia metròpoli arribà fins l'extremde decretar tocs de queda racista contraels algerians. Per tal de respondre aaquesta mesura, la immigració algerianaconvocà una manifestació explícitamentpacífica el 17 d'octubre de 1961. El procésnegociador entre França i el FNL acabavad'arrencar i calia seguir denunciant larepressió provant alhora de situar l'opi-nió pública francesa més a prop dels seusinteressos. Ara bé, el resultat no fou l'es-perat. París despertà absolutament presaper la policia i, malgrat l'actitud pacíficadels manifestants, la policia sota coman-dament del prefecte Maurice Papon,carregà amb contundència, deixant unbalanç d'uns dos-cents morts i 10.000detinguts. Malgrat la gravetat dels fets, elgovern no considerà oportú crear unacomissió investigadora i, de fet, aquestaMassacre del 17 d'octubre, nom amb quètambé es coneix aquest sagnant episodi,no començà a ser reconeguda com a talfins mitjans dels anys vuitanta, quannous treballs d'investigació se sumaren ala censurada La Bataille de Paris (1961) del'historiador Jean-Luc Einaudi.

“Miquel Àngel Landetetorna a la càrrega amb un

segon treball, Gran”

bressol banyades de pop,ambients mariners,urbans i interestel·lars,atmosferes arriscades illetres que van més enllàde la sornegueria. No per-deu l’oportunitat de lle-gir els contes del llibre.Semblen inventats en nitsd’inspiració divina.

La Batalla de París Història

Ressenya de la quinzena Gran i Perles Negres

Grans perles de la casa

Page 16: Accent 212

L’ACCENT 212DEL 20 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 201116 CONTRAPORTADA

A. GINÉS SÀNCHEZ VALÈNCIA

El 23 d’octubre fas la presentacióoficial del nou disc al TeatreMagatzem de Tarragona; comafrontes l’ocasió?Em ve molt de gust presentar lescançons d’aquest nou a treball aTarragona, casa meva, i em fa espe-cial il•lusió fer-ho en un teatre,que sempre per-met crear un cli-ma més proper iacollidor que enun espai obert.Serà un concertamb el nou formatbanda i compta-rem amb diferentscol•laboracionsmusicals d’altresartistes.

Has publicat dosdiscs i unamaqueta. Eresencara un can-tautor jove, peròja has recorregutmolt de país (i més enllà!), no?En aquests anys he tingut l’oportu-nitat de fer concerts amunt i avalldel país, i també per Galícia, Eus-kal Herria i Sardenya. Les actua-cions en directe són una de les partsmés importants i agraïdes d’aquestprojecte perquè és el moment en queet pots comunicar directament ambles persones que t’escolten i, a lavegada, et permet viatjar i conèixerel país i també altres pobles del món.

La mirada infinita és el teu segontreball; què en destacaries?És un disc de renovació en tots elssentits. És una mirada optimista

que busca reptes,somnis i respos-tes en el dia a diade les nostresvides, amb l’apre-nentatge infinitcom a única guia.Pel que fa a les lle-tres, a diferènciadel primer disc,segurament sónmés reflexives ihi podem trobarmarcades influèn-cies literàries. Anivell musical,hem comptat ambla producciómusical de Jesús

Rovira (baixista i compositor deLax’n’Busto) i presentem una novasonoritat propera a l’acústic, ambalguna petita dosi de pop.

Parles de l’aprenentatge infinit,però de qui has après tu en la teuatrajectòria?De les persones que m’han envol-tat, músics amb qui he compartitescenari, autors que he llegit, artis-tes que he escoltat, ...

Poc a poc t’estàs obrint camí enel món de la música en català. Pelque tu has conegut, quines sónles virtuts i quines són les man-cances d’aquestmón musical?Tenim moltavarietat de músi-ca en català (can-çó d’autor, rock,pop, hip-hop, ska,punk, rumba, ...)la qual cosa éssímptoma del bonestat de salut deque gaudeix lamúsica feta en lanostra llengua.D’altra banda, toti que cada cop sonmés les propostesmusicals que sur-ten fora del país, encara hi ha for-ça música en català que només s’es-colta a casa nostra, potser aquestaés una de les assignatures pendentsde millorar.

Actualment hi ha un bon grapat decantautors que, començant a tocaren ateneus, locals i actes en gene-ral de l’esquerra independentista idels moviments socials, han acabatassolint un gran ressò. És aquestuna mena de circuit cap a l’èxit?

Sens dubte, els ateneus, casals iactes socials en general donen i handonat l’oportunitat d’actuar a dife-rents músics i artistes de l’escena

actual de músicaen català. Tambéentenc que ésnatural que elsprimers llocs ons’actuï siguin elsmés propers i ambels que hi ha mésvincles i afinitats.A partir d’aquítrobo que és forçainteressant anarobrint noves por-tes i intentar arri-bar a cada cop méspersones.

I què té de tarra-goní el teu nou disc?Tot i no considerar-lo un disc loca-lista, naturalment l’entorn quem’envolta s’hi veu reflectit. El casmés clar el trobem en la cançó“Entre tu i els carrers”, que a mésd’explicar una manera d’entendrela vida com un aprenentatge cons-tant, com un “viatge”, que és unamica el concepte que fa de fil con-ductor de tot el disc, també és unacançó descriptiva que parla de laciutat on visc.

Amb només vint-i-cinc anys JosepRomeu ja té dos discs publicats i mésde dos-cents concerts a l’esquena. Eldiumenge 23 d’octubre presenta ofi-cialment el seu darrer disc al TeatreMagatzem de Tarragona, la seua ciu-tat natal. Amb La mirada infinita ensobre a un nou món de sensacions ons’hi barreja el compromís social i l’ex-periència més personal. Josep Romeués un habitual dels locals i dels actesde l’esquerra independentista, peròen aquesta ocasió parlem amb ell i nonomés l’escoltem.

Josep Romeu,cantautor

ENTREVISTA

“És natural que els primers llocson s’actuï siguin els més propers iamb els quals hi ha més afinitats”

Una qüestióde mitjans PEPA MURTRA SANT BOI DELLOBREGAT

Dilluns 17 d'octubre. Dos judicisdiferents, una sola qüestió sobrela taula. Quatre militants de laCUP de Sant Boi han estat jutjatsacusats d'un delicte d'injúriesgreus pel portaveu de Platafor-ma per Catalunya a la poblaciódel Baix Llobregat. Segons la for-mació racista, els Mossos havieninformat al seu regidor que havientrobat a quatre persones engan-xant cartells contra ell, i quepodia presentar una denúncia.El cartell en qüestió deia “No etdeixis enganyar; la crisi la pro-voquen els rics. Digues no al racis-me” i hi apareixien les cares deDuran i Lleida, Hitler, Anglada il'esmentat regidor amb els ullstapats per una ratlla negra. Acadascun dels dirigents se li atri-buïa un insult racista. En con-cret, a David Parada, que així esdiu el regidor, li feien dir “Sud-acas”. Segons alguns mitjans, lajutgessa està considerant obriruna causa contra el SecretariatNacional de la CUP per aquestmotiu.

Mentrestant, a Manresacomençava el judici contra Angla-da i contra un altre membre delmateix partit per incitació a l'o-di racial. El motiu d'aquest judi-ci era un pamflet distribuïtdurant la campanya de les elec-cions municipals de 2007 en quèun suposat grup de marroquinscridava a votar qualsevol partitmenys Plataforma per Catalun-ya, el qual apareixia definit comel partit que expulsaria “tots elsnostres companys il·legals”. Esdóna la circumstància que un delsactuals regidors de la PxC a Man-resa va declarar recentment, enrelació al cas d'un jove magribímort després d'entrar en comamentre estava sota custòdia delsMossos, que era “una despesamenys per a l'erari públic”.

No sé com acabarà tot això,però personalment, com a mili-tant d'un moviment popular queconsidera l'Estat un enemic, i aqui l'Estat considera un enemic,desconfio de qualsevol via jurí-dica per combatre l'adversari.Considero que la judicatura i elscossos policíacs per una banda, iels mitjans de comunicació perl'altra (o almenys els més pode-rosos) juguen al joc dels que atienel racisme, i encara que hipòcri-tament rebutgin la formació PxC,n'informen profusament i n'ava-len els seus posicionaments a tra-vés dels seus portaveus “mode-rats”: Duran i Lleida i Albiol.

En aquesta tesitura, em pre-gunto si demanar il·legalitzacionsi prohibicions no suposa en rea-litat reivindicar cadenes que des-prés (o mentrestant) ens podriensotmetre a nosaltres i em quedaben clar que, en qualsevol cas, imés enllà de que puguem guan-yar posicions per vies jurídiques,el feixisme avança si no se'l com-bat: amb organització, al carreri amb els mitjans de sempre.

LA REMATADA

“Encara hi ha forçamúsica en català que

només s’escolta acasa nostra, potseraquesta és una de

les assignaturespendents”

“Tot i no considerar-lo un disc

localista, natural-ment l’entorn quem’envolta s’hi veu

reflectit”