accent 209

Download Accent 209

Post on 29-Mar-2016

236 views

Category:

Documents

8 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Peridic popular dels Paisos Catalans. Numero 209. Del 8 al 21 de setembre de 2011

TRANSCRIPT

  • Sentncia per als 9 de PalmaSis persones absoltes i cinc condemnades. sel balan de la primera sentncia del cas queinvestiga les acusacions del collectiu espan-yolista Crculo Balear contra un grup de joves.

    >> Pasos Catalans 5

    Homenatge a AntonMassaguerProp de 500 persones s'aplegaren al Teatre Muni-cipal per tal d'homenatjar Anton Massagueronze anys desprs de la seva mort amb el lema"Anar-hi, anar-hi i anar-hi".

    >> Pasos Catalans 7

    La CGT denuncia TMB permalversaciLa CGT ha denunciat que les forces sindicalsque no van donar suport a la lluita dels dosdies, reben illegalment fins a 20.000 eurosmensuals per part de l'empresa pblica TMB.

    >> Economia 12

    SUM

    ARI

    ELOI ESCOBEDO PG. 2 // QUIM ARRUFAT PG. 2 // ISA GUERNIKA PG.3 // MARIA FREIXAS PG.16

    DISTRIBUCI GRATUTA | PUBLICACI QUINZENAL DMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

    209DEL 8 AL 21 DE SETEMBRE DE 2011Peridic popular dels Pasos Catalans

    Ramon Usall, escriptor Ramon Usall (1977) va ser l'indiscutible triomfador dels Pre-mis literaris de Lleida de l'any passat, guanyant-ne dos. Un,el Premi Lleida, se'l va endur per un projecte de novellanegra,camp en que ja ha fet altres incursions,algunes publi-cades per aquest peridic. L'altre, el Premi Josep Vallverdd'Assaig se'l va endur per l'obra Futbol per la llibertat, unrecorregut per diferents histries on el futbol ha estat pre-sent en lluites d'emancipaci o com a element reivindica-tiu.Aquest assaig,publicat per Edicions Pags aquest hivern,apareix en un moment en qu el debat sobre els valors i lesideologies vinculades al futbol, i fins i tot una certa lecturaintellectual d'aquest esport, estan experimentant una revi-fada.

    El PP i el PSOE shan tornat a posar da-cord en mesures neoliberals, aquestavegada amb la reforma de l'article 135de la Consituci espanyola. Concreta-ment es disposa que tant l'estat com lescomunitats autnomes tindran un sos-tre mxim de dficit, que vindr deter-minat per les directrius europees i quees fixar, tant per a l'estat com per acadascuna de les comunitats, a travsd'una llei orgnica que aprovar el par-lament espanyol.

    Amb aquesta reforma es limita sen-siblement la capacitat de finanamentde les iniciatives del sector pblic. Aixsuposa retallar la inversi en econo-mia productiva i tamb en despesasocial, fet que abona el terreny a laintervenci i el negoci privats.

    >>Pasos Catalans 4

    ENTREVISTA

    Constituci espanyola:ni amb ni sense reforma

    Concentraci a Valncia en contra de la reforma

  • LACCENT 209DEL 8 AL 21 DE SETEMBRE DE 201102 OPINI

    VViissccaa llaa FFiiGGAA ddee GGaannddiiaa:: uunnaa ffiirraa aauuttooggeessttiioonnaaddaa,,lllliiuurree ii ppaarrttiicciippaattiivvaaELOI ESCOBEDO CEBRI GANDIA

    Com va comenar tot? Doncs segu-rament, fa un mes i escaig, algen algun sopar faria algun comen-tari negatiu sobre la Fira i Fes-tes que hi hauria aquest any, algaltre li donaria la ra i segura-ment alg ms digu "I si...?" oun "Qu vos sembla si...?". I jaest: a hores d'ara la FiGA (Firade Gandia Autogestionada) s unfet en la xarxa i en els mitjansde comunicaci, i ser una rea-litat el dia 30 de setembre enGandia. Caldr, per, explicaruna mica els motius, aix comresumir l'estat de la qesti ahores d'ara.

    Els motius pels quals sorgeixla FiGA sn senzills: la Fira i Fes-tes de Gandia, malgrat ser totauna instituci en la comarca, noens ha preguntat mai que vol-em veure: quina msica, quinteatre... o quina filosofia haviade tindre. I sospitem (a horesd'ara ja ho sabem) que cada copens representar menys: nomscal mirar el programa d'enguanyper veure-ho. Per aix vam deci-dir crear el nostre espai, la nos-tra Fira particular i, evident-ment, fer-la pblica, pagadanoms amb aportacions perso-nals i participativa. A ms, dona-rem importncia a la culturavalenciana de sempre i, sobre-tot, a la d'ara: en contra de cer-ta tendncia a creure que allvalenci s igual noms a sara-gells i espardenyes, nosaltrestamb volem apostar per una cul-tura d'ac ben viva i activa. Peraix, la nostra programaci tin-dr, entre tallers per a xiquetso de teatre, dansaes i albaes, pertamb Pau Alabajos, i els docu-mentals Valncia necessita unacan i La dolaina, del carrer al'aula, que demostren a queestic dient.

    He dit ms amunt que la FiGAs pblica, autogestionada i par-ticipativa. s ben cert, i s allque ha cridat l'atenci de tantagent, fins i tot de les institu-cions. Una idea tan simple coms fer que la gent siga mecenes,i pague si vol pel teu projectemitjanant la plataforma Verka-mi a canvi de poder gaudir de lafesta, aix com escoltar a tothom,ha creat un petit daltabaix local,cosa que ens reafirma en la ideaque la FiGA no noms era neces-sria, sin que l'estaven espe-rant.

    B, insistisc: la FiGA a horesd'ara encara s'est gestant, i crei-xent molt ms rpid del que enspensvem, i aix ens fa treballaramb ms ganes i, sobretot, ensfa convidar-vos a tots que hi par-ticipeu. Visca la FiGA de Gandia!

    PUNT DE MIRA

    A hores dara a ning se li escapa queel canvi de lideratges al capdavantdEsquerra no s cap soluci. Si filemms, segurament a molts encara enssobta -no s per qu, la veritat- queel suposat redreament del partit deMaci i Companys passi per substi-tuir leloqent, rigors i valorat JoanRidao. Potser s que el partit ja deper si va ser fundat sota lombra depersones fortament personalistes, vaser rellevat els anys 90 per personesfortament personalistes Colom iRahola-, escindit per les mateixespersones fortament personalistes,rellevat de nou per persones forta-ment personalistes Carod, Puigcer-cs-, escindit per persones fortamentpersonalistes Carretero, i la creacims genuna del partit: Bertran, quea la seva vegada pateix una escissiper una persona personalssima,Laporta- i, s clar, al cap del carrer,la cultura poltica que ha creat i enla qual ha viscut, doncs va daix, depersones i personalismes. I amb totplegat, a ning a Esquerra se li acutque la renovaci hauria de plante-jar-se sobre altres bases que no sim-plement el canvi de personalismes alcapdavant? No s destranyar doncs,que al Garraf, per exemple, on ERCno ha obtingut cap regidor, la respos-ta sigui esperar canvis de personesen la direcci que reflotin, per per-sonalitat i personalisme, el partit.

    Per qu, al final, qu sn Reagru-pament i Solidaritat ms que all quedonen de si els seus caps visibles? Qus Solidaritat ms que all que sncapaos de fer i proposar Bertran iLpez Tena? Qu s Reagrupamentms que all que dna de si Carrete-ro i Carandell?

    Refer la unitat dEsquerra (no lade cap independentisme aix en gene-ral, sin la dun partit en particular)ser una treball dur, per possible.Al cap i a la fi, lescola poltica s lamateixa, i el principal argument, quetan b li ha funcionat a Convergn-cia, del suport dEsquerra al PSC,doncs ja no hi s. Aquesta era lexcu-sa per la qual els personalismes van

    poder argu-mentar prota-gonismes almarge dEs-querra. I arano hi s. Aixque les recon-ciliacionsseran ms pro-bables. Segu-rament Jun-queras estendevinantque tot plegat gira al voltant de per-sones, i per aix proposa Bosch percomptes de Ridao, malgrat tots elsmrits de Tard i Ridao al capdavantdel grup al Congrs.

    Alg veu, a aquestes alades delarticle, tot labisme que separa lacultura poltica dEsquerra Republi-cana de la de lEsquerra Independen-tista, de la de la CUP?

    Tocant ja els lmits de lacci pol-tica possible dun esquema de partitcom Solidaritat, desprs del fracs ales autonmiques i a les municipals,el seu lder proposa a tort i a dret que

    cal un Bilducatal. Pro-fund desco-neixement dela composicide Bildu o uti-litzaci perso-nalista dunprojecte reei-xit, per com-pensar el fra-cs propi?Bertran

    coneix perfectament Bildu i lesque-rra abertzale. Sap que el pal de pallersn 8.000 militants, una base forja-da amb els anys que t fe i conviccien el projecte poltic de lesquerraabertzale, i una confiana en el movi-ment i les seves estructures a provade bales i tortures.

    Laliana entre ERC, Reagrupa-ment i Solidaritat, s a dir, la recom-posici dEsquerra que no entencper qu no tenen cap rubor en fer-lapblica cada dia dues o tres vegades-s un afer intern de partit que esresoldr, malauradament, amb com-

    binaci i generositats de personalis-mes en favor de personalismes: snenveges, rancors i recels entre per-sones. El resultat, probablement, seruna estructura de partit amb moltspersonalismes, una mica ms anco-rada a la dreta, que se sotmetr unai altra vegada en el futur a ms i msescissions sense raonament, mogu-des per personalismes.

    Deia Txelui Moreno en una entre-vista recent: La base s que lesque-rra abertzale no s una organitzacipoltica, la base s que lesquerraabertzale s una forma de ser. Somecologistes per convicci, som soli-daris per convicci. Lesquerra abert-zale no s noms una opci polticams. Aix, i la convicci que el can-vi poltic no ve donat per les institu-cions solament, sin per la pressi ila sostenibilitat que li dna la forapopular, la gent, sn les claus de vol-ta de lesquerra independentista i lesCUP. I en base aix, podem parlar.

    *Quim Arrufat s regidor de la CUPa Vilanova i la Geltr

    LLeess eetteerrnneess aalliiaanncceess ii eesscciissssiioonnssddee lliinnddeeppeennddeennttiissmmee

    COLLABORACI QUIM ARRUFAT*

    LACCENT s una publicaci quinzenal dmbit nacio-nal dels Pasos Catalans.RReeddaaccccii VVaallnncciiaa:: CarrerMaldonado,46 baixos,46001Valncia RReeddaaccccii BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Tordera 34 bai-xos,08012 Barcelona AAddrreeaa eelleeccttrrnniiccaa:: ppcc@lac-cent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiissttrriibbuuccii:: 61554 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28. CCoonnsseellll ddee RReeddaacc-ccii.. CCoooorrddiinnaaccii ggeenneerraall:: Laia Altarriba, Andreu Ginsi Abel Caldera. PPaassooss CCaattaallaannss:: Cesc Blanco,Abel Cal-dera (coords.), Joan Ballester, Guillem Colom, Pe