DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

202DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 2011Periòdic popular dels Països Catalans

LLaa DDeeccllaarraacciióó ddeeRReeuuss ppeerr llaa uunniittaatt ii llaa lllluuiittaa jjuuvveenniillDesprés d'un parell d'anys de treballintern, les organitzacions de jovesMaulets i CAJEI van reunir-se a Reusper fer balanç de la feina feta. Com areslutat, han fet pública la Declaracióde Reus que els reafirma en la seuavoluntat d’unitat i de lluita.

>> Països Catalans 7

JORDI NAVARRO PÀG. 2 // DAVID PRATS PÀG. 2 // JOAN SEBASTIÀ COLOMER PÀG.3 // RAMON USALL PÀG. 14

EN PROFUNDITAT

Aplec de l’Horta NordAlboraia ha acollit la V edició de l’A-plec de l’Horta Nord, que organitzenmés d’una vintena de col·lectius localscom a punt de trobada i reflexió.

>> Països Catalans 7

Error o política d’Estat?Joaquín Pérez Becerra, ciutadà suec d'ori-gen colombià, director de l'agència de notí-cies Anncol, fou extraditat de Veneçuela apetició del govern colombià. Fou un erroro és senzillament política d’Estat?

>> Internacional 10 i 11

Entrevista a RicardoCastro, dirigent del CUTRicardo Castro ha estat a València per explicarels casos de Miguel i Telmo i per donar a conèi-xer el sindicalisme combatiu gallec.

>> Contraportada 16

SUM

ARI

Sense casa ni rumbFins després de les eleccions no sabrem quinespolítiques comencen a aplicar els partits vence-dors de les municipals a Barcelona i a tots elsaltres pobles i ciutats dels Països Catalans, però,de moment, l'habitatge segueix sent un exemplemés de la prioritat que es dóna al mercat privatper davant de la gestió pública

>>En profunditat 8 i 9 A la trobada assistiren joves de tots els Països Catalans

Les eleccions han arribat sense la pos-sibilitat de grans canvis; tanmateix,les CUP als Països Catalans i Bildu aEuskal Herria poden marcar l’inici d’u-na nova època.

>>Països Catalans 4

L’ACCENT 202DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 201102 OPINIÓ

JORDI NAVARRO GIRONA

Diuen que vivim una de les pitjorscrisis econòmiques de la història con-temporània. I segurament és cert.Una crisi econòmica que ha originatuna reacció ultraliberal sense prece-dents, una ofensiva de les forces eco-nòmiques contra l'Estat de Benestar,que el considera una rèmora del pas-sat i una llosa per estimular el crei-xement econòmic i augmentar la pro-ductivitat i els guanys.

Estem a poques setmanes de l'es-tiu de 2011, i probablement les xifresd'atur augmentaran, com els desno-naments i el tancament d'empreses.Mentrestant les xifres de personesque viuen sota el llindar de la pobre-sa també augmentaran. A Girona con-vé fer un seguiment d'aquests indi-cadors perquè si l'evolució de l'eco-nomia es manté en aquesta tendèn-cia cada cop ens aproparem més alrisc de tenir un municipi dualitzat ifracturat. Les solucions son comple-xes, costoses i a llarg termini, peròconvé recordar que fa més d'un anyque a Islàndia van dir que no, que noaccepten les imposicions dels poderscapitalistes, que la democràcia no estrepitja. L'exemple d'aquesta petitanació nòrdica ens pot ajudar, un exem-ple que la nostra ciutat va imitar tam-bé fa un any aproximadament.

I és que les grans complexitats dela història acostumen a generar gransrespostes. Davant de la situació eco-nòmica en que es troba Catalunya iGirona, davant dels abusos de bancsi caixes, davant de l'obsolet modeleconòmic basat en el creixement delPIB, davant del risc d'una nova injec-ció de recursos a la banca, davant dela manca de valentia de la classe polí-tica en general, crec que toca servalents i proposar la celebració d'u-na consulta ciutadana al nostre país,als Països Catalans, a la nostra ciu-tat, a Girona.

Proposo que una xarxa d'entitats,cooperatives, col·lectius, associacions...valorin la possibilitat de fer parlar elpoble a través d'un procediment tantdemocràtic com una consulta ciuta-dana. Constituir un nucli promotorque impulsi aquesta proposta i quees formi una comissió cívica organit-zadora que treballi a nivell volunta-ri per tal de celebrar a Girona unaconsulta ciutadana sobre les retalla-des.

A Catalunya tenim una gran tra-dició transgressora i de radicalitatdemocràtica, i crec que ara toca tor-nar a desafiar al poder establert i tre-ballar per fer parlar la democràcia,més enllà dels comicis electorals. Desde les consultes per l'abolició del deu-te extern, fins al procés de consultesper a la independència nascut a Arenysde Munt i que en un futur breu cul-minarà en un referèndum nacional,passant per la tradició de desobedièn-cia civil amb exemples com ara lainsubmissió al servei militar obliga-tori. Tot aquest bagatge caldria apro-fitar-lo i posar-lo al servei de la demo-cràcia i en contra de les retallades iel desmantellament de l'Estat deBenestar. La democràcia no ha de ferpor a ningú, que parli una vegadamés.

PUNT DE MIRA

Recentment han aparegut algunesopinions al voltant de cap on hau-ria de conduir l'Esquerra Indepen-dentista el seu treball, centrant-seen el paper de la CUP i les consul-tes sobre la independència realit-zades a alguns municipis. És peraixò que crec necessari fer un seguitd'observacions.

Després de la consulta de Bar-celona, i l'èxit mobilitzador acon-seguit en el global de les consultesrealitzades, l'Esquerra Indepen-dentista té com a un dels princi-pals reptes canalitzar aquesta mobi-lització popular cap a planteja-ments clarament nacionals i en lamesura d'allò possible, cap a l'es-pai d'Unitat Popular organitzat.

Sent realistes, desgraciadamentno hi ha encara una majoria socialfavorable a la independència. Calser conscients d'això en primer lloc,per tal de no generar falses expec-tatives que desil·lusionen a la genti de no fer anàlisis irreals. Ja hi vahaver una certa desil·lusió al Prin-cipat quan una part de la gent espe-rava veure a les passades eleccionsautonòmiques una majoria inde-pendentista al Parlament de la CAC,per després comprovar que tot con-tinuava, si fa no fa, igual.

Per tant, es fa necessari analit-zar amb precisió la realitat perpoder realitzar propostes políti-ques adequades. I per fer aquestanàlisi, pels que tenim un projec-te de Països Catalans, és impres-cindible conèixer la realitat globaldel país, entenent-lo com un tot,però amb tota la seua complexitati heterogeneïtat, eixint de la nos-tra realitat comarcal o municipal,del cercle d'amics, de la nostra orga-nització o dels portals d'internet,per tal de conèixer aquesta reali-tat. Sinó, correm el perill de, o bé

deformar la realitat pensant-nosque el nostre entorn immediat ésel que hi ha al país o la ComunitatAutònoma respectiva, o el que éspitjor, que l'acabem trossejant enbase a "la realitat que coneguem"i "la resta". Que habitualment voldir "el Principat" (entès com la CAC)

i "els altres". El recentment sorgit"Moviment per la Independència-Assemblea Nacional de Catalunya"n'és un nou exemple, on els cata-lans de fora de la CAC quedem comun simple afegitó, en una estratè-gia que ens afecta directament,però de la que no participem. I és

que aquestes apostes de confluèn-cia política per part de diferentsclasses socials i projectes polítics,que prenen diferents noms segonsel moment però que bàsicamenttenen sempre els mateixos impul-sors, que tenen l'objectiu d'acon-seguir la independència d'una partdel País, tenen una sèrie d'impli-cacions polítiques inacceptablesdes de múltiples punts de vista. Nonomés pel paper a que ens relegaa la resta del País, sinó pels ele-ments condicionants en la postu-ra dels projectes polítics majorita-ris en aquests espais, lligats als seusinteressos i a l'ordenament legalvigent estatal i europeu.

Pels que estem en contacte per-manentment amb diferents reali-tats del país, veiem del tot neces-sari estratègicament, el rendibilit-zar de manera duradora aquesttipus de mobilitzacions i inquie-tuds sobiranistes, més enllà de dipo-

DDee lleess ccoonnssuulltteess aa ll’’aauuttooddeetteerrmmiinnaacciióó ddeellss PPaaïïssooss CCaattaallaannss

COL·LABORACIÓ DAVID PRATS

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Torde-ra 34 baixos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::ppcc@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiiss-ttrriibbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28.CCoonn-sseellll ddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó ggeenneerraall:: Laia Altarri-ba, Andreu Ginés, Aure Silvestre i Arnau Urgell. PPaaïï-ssooss CCaattaallaannss:: Cesc Blanco, Abel Caldera (coords.),Joan Ballester, Guillem Colom, Pep Giner, AndrésGonzález, Aure Silvestre, Arnau Urgell.OOppiinniióó:: JoanTeran (coord.).EEccoonnoommiiaa:: Àlex Tisminetzky (coord.).IInntteerrnnaacciioonnaall:: Laia Altarriba, Manel López (coords.).CCuullttuurraa:: Josep Maria Soler,Pau Tobar (coords.),JoanSebastià Colomer. CCiièènncciiaa ii TTeeccnnoollooggiiaa:: Martí C. ,Almudena Gregori, Àlex Garcia EEssppoorrttss:: Abel Cal-dera i Rafaei Escobar. CCoorrrreecccciióó:: Mercè Mauri.EEddii-cciióó ggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés.CCoooorrddiinnaacciióó ggrrààffiiccaa:: OriolClavera. DDiissttrriibbuucciióó:: Xavier Gispert. HHaann ccooll··llaabboo-rraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo:: David Prats,ALberto Pradi-lla, Jordi Navarro

Número 202 Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat delsarticles d’opinió recau exclusivament en els seusautors.

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

Fa quinze dies us explicava com l'A-ra, en la seva recerca desesperadade la respectabilitat, contractavaper a escriure articles un senyor(Alfredo Pastor) més aviat espanyo-lista que trobava que manifestar-secontra les retallades era de malaeducació. Deia també que aquest sen-yor era economista, professor del'IESE i doctorat al MIT (Massachus-sets Institute of Technology), peròque, sorprenentment, això no l'ha-via habilitat per a comprendre lesidees més elementals. El títol era"Boira a l'IESE (Part 1)" i, per tant,prometia la segona part que aquíteniu, per què l'article en qüestió(que es deia "El tetràedre de l'inde-pendentisme") és per sucar-hi pa.

La boira que cobreix l'IESE fareferència a la incapacitat de Pas-tor per a comprendre en què con-sisteix un referèndum d'indepen-dència però sempre hi ha un momentque "retxes de sol travessen blausmarins, ses algues tornen verdes ibrillen ses estrelles que ja s'ha fetde nit i es plàncton s'il·lumina icanten ses balenes a trenta mil qui-lòmetres d'aquí" (Antònia Font). A"El tetràedre de l'independentisme"aquest moment es produeix quanPastor afirma: "El menyspreu volun-tari de la llei és el més greu de latàctica independentista tal com espresenta avui: veure com un Parla-ment, la legitimitat del qual deri-va d'una Constitució, es disposa adebatre una proposició directamentcontrària a aquesta Constitució ésuna cosa sorprenent". Els economis-tes, com és sabut, es troben sovintamb els juristes en agradables pis-

colabis al Círculo del liceo o el Cír-culo Ecuestre quan no compartei-xen fins i tot el vestidor al Club dePolo. Aquesta promiscuïtat els facompartir alguns vicis. Creure quela legitimitat del Parlament de Cata-lunya brolla de la Constitució és unvici de jurista. La legitimitat delParlament de Catalunya es basa d'u-na banda en el fet que la majoriadels principatins li concedeixen i

en les batusses dels Mossos si et pas-ses pel forro les lleis que l'esmen-tat Parlament i el de l'Estat ocupantredacten.

Però vicis de jurista a part hi haquelcom en aquest passatge quecalia dir: tots aquests apòstols de"l'independentisme ben entès" queproliferen arreu i que alhora aplau-deixen les retallades o escoltenembadalits l'oracle de l'FMI men-tre els regalima l'entrecuix sónconscients que Espanya no es des-truirà ordenadament, seguint lesconsignes del Banc Mundial? Aquellamic de Pastor, advocat, que entreels vapors de l'excel·lent conyac

francès que serveixen en algunataverna de la burgesia va sentiraquella escalforeta de l'ardor patriò-tic grimpant tràquea amunt i es vadeclarar fart d'Espanya, se'n ado-na "que això no deu ser, que noestem en l'edat, i tot això i allò"(Vicent Andrés Estellés)? Pastor liho recorda i fa bé. Però la boiras'espesseeix immediatament quandiu "aquesta conducta farà impos-sible la construcció de qualsevolestat de dret, també el seu: perquèl'estat de dret es basa en el respec-te incondicional a la llei", és a dir,en l'estupidesa més pregona. El queés interessant d'aquesta idea és quePastor no sigui capaç de compren-dre que aquesta condició, la de l'ac-te il·legal originari i fundacional,està en la base de pràcticamentqualsevol estat. Però Pastor, que noté una paraula lúcida pel lectorintel·ligent, és en canvi un granamic dels seus amics, als quals recor-da que "si una opció política igno-ra la llei vigent perquè desitjasuplantar-la per una altra es con-verteix, quasi per definició, en unaopció revolucionària". Els militantsde l'esquerra independentista enspodem felicitar de la calerada queels nostres pares es van estalviaren no finançar-nos uns estudis aChicago. Nosaltres n'hem tingutprou amb un títol de secundària aBarcelona o una carrera d'aques-tes per a morts de gana a la UB pera comprendre que "resulta difícilimaginar que, a l'hora de la veri-tat, la substitució es pugui dur aterme de manera pacífica".

Boira a l’IESE (part 2)

DD’’IIssllàànnddiiaa aa GGiirroonnaa

“Creure que la legiti-mitat del Parlamentde Catalunya brollade la Constitució és

un vici de jurista”

sitar una papereta un dia determi-nat. Ens calen iniciatives plante-jades de manera que l'espai popu-lar i català puga treballar per con-solidar aquesta reafirmació nacio-nal i que l'horitzó final siga unobjectiu polític i social clar i rea-lista. Realista no vol dir assumircertes renúncies, sinó definir lespasses materialitzables en un tempsdeterminat, en la direcció dels nos-tres objectius. En definitiva, el quecal és treballar des de tots els frontsper la construcció dels Països Cata-lans, i pel reforçament d'aquestsubjecte com a entitat política isocial existent, treball que ens por-tarà al reclam del dret a decidirnacional.

Sovint s'afirma que la indepen-dència arribarà amb el treball con-junt entre totes les opcions políti-ques que s'anomenen independen-tistes, tant de dretes com d'esque-rres. És cert que la independènciavindrà donada per la voluntat, dinsd'un marc territorial determinat,de diferents espais sociopolítics,entre ells el de la Unitat Popular.Això no vol dir que la Unitat Popu-lar per sí sola no siga capaç d'acon-seguir aquest objectiu, fet quedependrà de la nostra capacitatpolítica, sinó que es podria donarel cas que la Unitat Popular sola noformara una majoria independen-tista en un hipotètic procés de tren-cament amb Espanya. Tot i això, laUnitat Popular és l'únic espai garantde la voluntat real d'independèn-cia, per la seua pròpia concepciópolítica. És l'únic espai que cercal'interès col·lectiu, que no basa lesseues decisions en els interessosd'uns pocs. I això hem comprovathistòricament que és un impedi-ment per altres opcions polítiquesde cara a avançar cap a la indepen-dència. Per això la nostra tasca hade ser la de continuar enfortint ifent créixer la Unitat Popular enclau nacional, per garantir que esplanteja la independència com unprojecte de majoria popular, i nocom un pacte negociat entre elssuposats gurús actuals de l'inde-pendentisme. Si en algun momentes visualitza la possibilitat d'inde-pendència real, que no és el cas,ens trobaran, però no ara per fervolar coloms i marejar la perdiusense avançar i alhora no perdreel seu espai a l'independentismemediàtic.

Per la construcció d'un moviment popular i de massesAl respecte, contrapose els plante-jaments d'aquest article amb els

del publicat fa poc per Carles Cas-tellanos titulat "Després de les Con-sultes: La Unitat Popular i la Rup-tura Democràtica per la Indepen-dència" on, entre d'altres coses esdiu: "Construir la Unitat Popularpassa per desplegar un referentpolític de masses, cosa que recla-ma una incidència institucionalmés enllà de l'àmbit municipal. Si

la CUP no ho fa, caldrà que les clas-ses populars catalanes ho facinigualment, agrupant els protago-nistes de les lluites econòmiques,socials i polítiques d'arreu del terri-tori en una alternativa d'UnitatPopular."

En primer lloc crec que cal assen-yalar, contràriament al que es diu,que el desplegament d'un referentpolític de masses (per utilitzar lamateixa nomenclatura que l'autordel paràgraf), passa per construir

la Unitat Popular. És a dir, esten-dre una organització que siga con-cebuda com una organització demasses no garanteix l'existència demasses organitzades. Seria un greuerror portar el debat polític d'es-tructuració del moviment al fetd'intentar ajustar les organitza-cions de l'EI a conceptes clàssicscom "organitzacions de quadres" i"organització de masses". El movi-ment d'alliberament que necessi-

tem, no passa per adequar les orga-nitzacions a aquests conceptes, sinóde que es doten d'una certa adap-tabilitat al context polític i la situa-ció del moviment, encara en crei-xement i construcció, possiblementper avançar cap a una estructura ifuncionalitat que es puga conside-rar això. Resumint, no fer la cosaa partir del nom, sinó el nom a par-tir de la cosa.

En aquest sentit, és evident quela CUP és l'organització que, perles seues característiques, poten-cialment pot adequar-se millor aaquests objectius. Però les es tro-ben en el moviment popular i enel teixit associatiu, majoritària-ment municipal i municipalista(associacions de veïns, clubs espor-tius, col·lectius culturals i ecolo-gistes, etc.). Per tant el principalrepte polític que tenim no és acla-rir "què és la CUP" quant a concep-te polític, sinó aconseguir ancorarla CUP al moviment popular per talde vehicular les necessitats d'a-quest i aconseguir vertebrar aixíun vertader moviment de masses.I això no ho aconseguirem si situemcom a objectiu principal la creacióde tantes llistes electorals compuguem, sense garantir el treballde qualitat ni garantir que somrealment l'alternativa, sinó poten-ciant el treball municipal delsnuclis. Això pot implicar un crei-xement més lent a curt termini,però més sòlid i amb més garantiesa llarg termini, a més d'adaptar-semillor a la realitat nacional. És peraixò que, quan parlem de munici-palisme, parlem de que aquestsespais tinguen la centralitat delnostre projecte polític, de que lacreació d'espais de poder popularmunicipal és un objectiu estratè-gic en si mateixa, i no una simpleacumulació de forces per donar elsalt a institucions més elevades.

La possibilitat, com diu l'ano-menat paràgraf, que "les classespopulars catalanes s'avancen i agru-pen al marge de la CUP als prota-gonistes de les lluites econòmiques,socials i polítiques d'arreu del terri-tori en una alternativa d'UnitatPopular", no només no sembla gensfactible amb la realitat actual, sinóque, en els termes en què és argu-mentat pel seu autor, allunyarienles CUP de la possibilitat de teixiraliances amb qui realment pot con-tribuir a teixir una alternativa enclau de construcció nacional i detransformació social als Països Cata-lans avui: l'esquerra independen-tista, les lluites populars i el muni-cipalisme alternatiu.

L’ACCENT 202 OPINIÓ 03

Arriben les eleccions i ens pareix que el temps no avança, que la His-

tòria s'ha aturat. Potser, a diferència d'altres anys, no s'ha fet tan repe-

titiva l'expressió "festa de la democràcia" (no estem per a festes, amb la

crisi que ens està caient!), però per la resta tot és aparentment igual: la

propaganda del grans partits ocupa gran part de l'espai mediàtic, de mane-

ra proporcional a com els seus candidats ocuparan els escons i les alcal-

dies, passat el 22 de maig...

És ben cert que la crisi -i sobretot la gestió que se n'ha fet- s'emporta-

rà les poques barraques de poder que encara restaven en mans de la social-

democràcia espanyola als Països Catalans; i, la creixent hegemonia de la

dreta, tant la regionalista com l'espanyola, augura temps difícils -més

difícils encara!- per a la classe treballadora i per a la cultura catalana.

Però, aquesta desfeta "roja" no és més que la crònica d'una mort anun-

ciada: la malaltia es venia incubant, com a mínim, des del 1978, i encara

li queden dies d'agonia.

En tot cas, aquests canvis són poca cosa front al gran pont de conti-

nuïtats que hi haurà abans i després d'eleccions. La macropolítica fa temps

que no canvia, mane qui mane. No ens ha d'estranyar, doncs, que les elec-

cions (o millor dit, les enquestes prèvies) no presenten cap canvi social

profund, cap despertar de la multitud descontenta. Assistim a una par-

tida més en el joc d'una nova Restauració on el canvi de colors només ser-

veix per mantenir la ficció de la llibertat política (quan cal mantenir-la,

que no sempre és el cas). I ni la corrupció, ni les retallades de drets socials

i laborals, ni el tarannà ultraconservador (fins a l'insult, en més d'una

ocasió) tenen repercussió en el sentit del vot. Ans al contrari, els vots

són esgrimits precisament com a aval per a aquests comportaments escas-

sament democràtics.

El desànim que aquest sainet genera entre aquella part de la població

més conscient de la realitat és majúscul fins el punt que supera de llarg

la ràbia que té acumulada i les ganes per canviar les coses. I això podria

ser l'epíleg perfecte que voldrien els autors d'aquesta obra teatral.

Però, per fortuna, aquestes no són només unes altres eleccions. Hi ha

algunes novetats, que, potser, comencen a marcar un canvi d'època.

Les CUP presenten més de huitanta candidatures municipals, que, per

bé que encara concentrades al Principat, són un salt qualitatiu respecte a

les eleccions anteriors. Aquesta aposta municipalista de l'esquerra inde-

pendentista és, en primer lloc, un reflex de la lluita que s'ha fet durant

tots aquests anys, tant al carrer com a les institucions. Però, sobretot, pot

ser un punt d'inflexió pel que fa a la visualització d'un moviment i d'unes

reivindicacions que fins ara havien estat ocultades pels poders dominants.

Uns bons resultats de les CUP, així com de la resta de candidatures inde-

pendents que han sorgit arreu dels Països Catalans, seran un revulsiu per

a la consolidació d'una alternativa social al sistema imperant.

Eixint de les nostre fronteres -però en el marc de les mateixes elec-

cions-, la coalició Bildu ha aconseguit obrir una esquerda en el sistema

legal espanyol per portar la veu de gran part d'Euskal Herria a les insti-

tucions. Així, temporalment, l'apartheid s'ha pogut sortejar i les propos-

tes d'una esquerra independentista i socialista podran ser escollides i

defensades en ajuntaments i parlaments autonòmics. L'esquerra abert-

zale ha hagut de recórrer un llarg camí fins arribar a aquest punt; no se

sap que hi haurà més enllà del 22-m, però si el seu gran èxit és haver-hi

arribat tots junts, la millor notícia serà que siga el que siga que els espe-

ra, s'hi enfrontaran tots a una.

Tornant a casa, tot apunta que l'esquerra independentista catalana

podrem celebrar ens bons resultats electorals. Però, com al País Basc, el

repte real començarà a partir del 22-m. Si hem arribat fins ací amb un movi-

ment jove, dispers i poc vertebrat, imaginem-nos el que podem assolir si

aprofitem tot el nostre bagatge, si enfortim els nostres vincles i si lluitem

tots a una. Passades les eleccions, caldrà posar-hi més a fons encara!

E D I T O R I A L

Eleccions,una altravegada

Hola Eloy. Suposo que em recordes,encara que hagin passat els anys iacumulem (un més que l'altre) qui-los de més i pèls de menys. Ensvàrem conèixer a les barraques deSan Fermín Txikito, quan encarapodíem col·locar-les. No recordo bési tu aguantaves l'escombra, elcubell, l'espray o ajudaves a prepa-rar la cola. Serà l'edat, però em cauuna nostàlgica llagrimeta: bande-roles dels presos front a la proces-sió de San Saturnino, "El 10 d'abrilVaga General", els cubates a la part

inferior de l'Herriko de Jarauta.Aleshores, això de la il·legalitza-ció només era un rumor que s'apro-pava, però estic segur que encararecordes com ens contaminàrem agust. Passà el temps i ens perdé-rem la pista. En canvi, no és difí-cil saber on són d'altres a qui cone-gueres: les seves fotografies, aques-tes que tantes vegades col·locaresi que el teu nou partit persegueix,inclouen la direcció de la seva cel·la.Allò que és sorprenent és que, comen la cançó "Julián" de Piperrak,

"ha passat el temps i un dia percasualitat" ens tornem a trobar. Tuno ets fiscal, però vas de númerotres pel PP. I jo no estic acusat, peròa milers de persones se'ls nega eldret a ser escollit. Encara que aixòja ho saps. Només hi ha una cosaque no entenc. No deixo de pregun-tar-me si Santiago Cervera no pen-saria que una candidatura que inclo-gués a algú com tu, no hauria deser il·legalitzada. Potser li ho puguisexplicar a les barraques de San Fer-mín Txikito.

Alberto Pradilla

DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 2011

Carta al candidatLA VEU DELS LECTORS

“La creació d'espaisde poder popularmunicipals és un

objectiu estratègicen si mateixa”

“La nostra tasca ha de ser la de

continuar enfortint ifent créixer la Unitat

Popular en claunacional”

ABEL CALDERA BERGA

Aquest 22 de maig, milions de catalansi catalanes estan cridats a les urnes ales eleccions municipals i autonòmi-ques. En aquestes eleccions, marcadesper la crisi econòmica, els atacs als dretsdemocràtics i el manteniment de laconflictivitat nacional, s'observa comes fan grans les esquerdes en el mur deconsensos de la transició. Tots aquestsfactors, i la pròpia evolució social, estanpropiciant el sorgiment de movimentspolítics que malden per influir en eldebat públic i fins i tot marcar agendapolítica, propiciant canvis en la cultu-ra política predominant en els darrers30 anys.

D'una banda, l'extrema dreta estàfent esforços força reeixits per a eixirdel binomi satel·lització/marginali-tat en què estava immersa des de 1977.Sobretot l'alarmant creixement elec-toral de candidatures com PxC, o enmenor mesura España 2000, estansignificant la penetració d'una cul-tura política ultradretana completa-ment modernitzada i homologada anivell europeu, deixant enrere elslligams culturals i simbòlics amb elfranquisme i entroncant amb el noupopulisme dretà que actualment estàcondicionant la política europea.

En el camp de l'esquerra, algunsanalistes vaticinen que s'està a l'ini-ci de la fi de l'hegemonia del PSOEcom a partit d'esquerres, hegemoniaconstituïda amb el suport alemanyen 1977 sota els paràmetres políticsde la guerra freda. La política errà-tica d'aquest partit i l'abandonamentde qualsevol posició socialdemòcra-ta ofensiva estan fent fugir part dela seva base electoral cap a l'absten-ció, tal i com apunten diverses enques-tes. Per la seva banda, la resta delsnaufragis dels PC oficials han acabatabraçant un progressisme verd declasse mitja i abandonant la retòri-ca roja dels grans barris de treballa-dors industrials.

Paral·lelament a tot aquest movi-ment de plaques cap a un espai pro-gressista força desideologitzat, sor-geix des de l'esquerra social una novaproposta rupturista que, bàsicamentl'esquerra independentista ha sabutarticular en candidatures electorals,que també han entroncat amb movi-ments de reivindicació de democrà-cia radical enmig de l'efervescènciaindependentista dels darrers anys alPrincipat.

En canvi, al País Valencià i a lesIlles aquest espai d'esquerres és enca-ra captiu del mal menor d'uns nacio-nalismes progressistes que batallencontra lleis electorals fetes exprofes-so. Amb tot, la mobilització social,sobretot al País Valencià, albira movi-ments similars als que al Principathan cristal·litzat en una visibilitza-ció d'un projecte d'esquerres i nacio-nal alternatiu al plantejat dins lescoordenades del pacte constitucional.

La fragmentació del sobiranisme liberalNo ha passat ni un any des del pom-pós anunci de creació del que haviade ser la mare de totes les coalicions,Solidaritat Catalana per la Indepen-

dència, que aquesta ja ni compta ambel seu reclam electoral, Joan Lapor-ta. SCI lluita ara per ressituar LópezTena com a líder indiscutit i caris-

màtic del partit que substitueixiLaporta. És en aquesta clau que calinterpretar episodis com el del Parcde la Ciutadella. A nivell municipal,SCI es marcà l'objectiu d'estendre laseva organització territorial i obte-nir quotes de poder als ajuntaments.Tot i presentar o estar presents enprop d'un centenar de llistes, les sevesperspectives electorals són més aviat

escasses, ja que moltes d'aquestes llis-tes són “fantasmes”.

Reagrupament, per la seva ban-da, després del fracàs electoral del28N ha viscut una desbandada queha provocat les sortides més diver-ses de les seves seccions locals enmatèria municipal. Majoritàriaments'ha optat per coalicions amb ERC quea la pràctica suposen una absorció,però també per presentar-se sota lessigles de CiU, i en comptadíssimesocasions per pactes amb SCI.

Finalment, Laporta i el seu cerclehan optat pel salvavides d'integrar-se a la candidatura de Portabella ipoder governar o influir directamenten el proper govern municipal. Aixòsignifica pràcticament la fi de lesaspiracions de Laporta d'esdevenirlíder d'un moviment independentis-ta de masses (els 300.000 seguidorsque va prometre's després del 10J) perpassar a ser una figura més o menysindependent dins l'òrbita del sobira-nisme. La jugada de Portabella ambla candidatura UxB, si li surt bé -quevol dir que no perd vots-, pot ser elprimer graó d'un assalt al poder dinsd'ERC de cara al congrés de la tardoron s'ha de substituir Puigcercós.

ERC, tot i ser la força majoritària

que es reclama independentista, enaquestes eleccions el seu objectiu ésaturar la constant pèrdua de vots queha patit des de la formació del tripar-

tit autonòmic. El seu primer indicinegatiu és que enguany al Principatpresenten prop de dues-centes candi-datures menys que fa quatre anys. AlPaís Valencià i a les Illes mantenen lamateixa estratègia de presentar-se atotes les conteses malgrat saber quel'objectiu d'entrar a les institucionsautonòmiques els resta molt llunyà.

El nacionalisme moderat se lajuga al País Valencià i a les IllesDesprés d'una legislatura marcadaper una presència plena a les insti-tucions i també per conflictes internsi escissions, les organitzacions polí-tiques del nacionalisme moderat delPaís Valencià i les Illes es juguen laseva presència electoral.

Al País Valencià, la coalició Com-promís afronta per enèsima vegadael repte de portar el nacionalismemoderat en solitari a les Corts. Ladarrera experiència d'aliança ambEsquerra Unida només va durar 4mesos.

A les Illes, si bé totes les enques-tes diuen que el nacionalisme pro-gressista del PSM mantindrà la repre-sentació institucional, el centre dre-ta mallorquinista ho té més pelut. Lanova Convergència sembla que noaconseguirà remuntar la desbanda-da de la seva organització precedent,Unió Mallorquina, que ha vist comels seus principals dirigents visita-ven amb freqüència els jutjats. Tam-bé sembla tenir moltes dificultats perreeixir la Lliga Regionalista, unaescissió de sectors tradicionals del PPesverats davant la deriva castella-nitzadora de Bauzá.

L’ACCENT 202DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 201104 PAÏSOS CATALANS

Les CUP tenen l’oportunitat de consolidar-se a molts municipis catalans

“L'esquerra inde-pendentista ha

sabut articular anivell electoral elsorgiment d'una

nova esquerrasocial”

EElleecccciioonnss 22001111:: tteemmppss ddee ccrriissii ii ddee ccaannvviiss

En els actes de campanya realitzatsper la CUP ha destacat sobretot lacapacitat de mobilització de la sevabase social. Actes amb centenars d'as-sistents a pobles i ciutats són l'indi-cador que dins del moviment les pers-pectives de creixement són bones.De fet, sondejos de diaris de grantirada auguraven l'entrada en muni-cipis com Lleida, Girona i Sant Cugat.Més enllà de la fiabilitat d'unaenquesta, aquest fet ha permès a laCUP treure el cap a la campanya elec-toral en condicions dignes.

El passat 15 de maig, la Plaça del

Diamant de Barcelona s'omplí perescoltar els candidats de la CUP-Alter-nativa per Barcelona. La presenta-ció d'aquesta candidatura ja és, segonsels seus responsables, “una victòriaen sí al marge dels resultats electo-rals”. El treball dels comitès de barride la candidatura s'ha fet notar ambuna campanya intensa al carrer.Aquesta mobilització d'efectius mili-tants s'ha visibilitzat en totes les ciu-tats on la CUP presenta candidatu-ra, contrastant intensament amb lescampanyes externalitzades a empre-ses de comunicació i publicitat fetes

pels grans partits.Aquest suport social també s'ha

vist reflectit a Manresa, on els jovesde l'esquerra independentista, enuna demostració de força, han acon-seguit aplegar 150 joves de la ciutatque donen la seva foto per figuraren un cartell on demanen el vot perla candidatura.

Al País Valencià, tot i que la pre-sència de la CUP és molt incipient,les dues candidatures que s'hi pre-senten també detecten bones vibra-cions. Tant a Barxeta com a Benifai-ró, tot i ser poblacions petites, els

actes públics de la formació han aple-gat més d'un centenar de persones.

Altres candidatures d'esquerresalternatives als partits parlamenta-ris també aspiren a uns bons resul-tats. És el cas de Ripollet o Badia, onaquestes candidatures ja tenen unapresència important a l'ajuntament,però sobretot el cas de Santa Colo-ma de Gramenet, on el 2007 es que-daren a sis vots d'obtenir el regidori aquest 2011 s'espera un augment devots considerable degut a la tasca dela candidatura Gent de Gramenet enla denúncia de la corrupció.

La CUP mobilitza la seva base social a l’espera d’uns bons resultats

“Alguns analistesvaticinen l'inici de la

fi de l'hegemoniadel PSOE en l'esquerra”

REDACCIÓ VALÈNCIA

Alboraia ha sigut una de les mol-tes víctimes del fervor especu-latiu de l'última dècada. Gransblocs s'han erigit en la façanamarítima i l'horta (una de lesmés productives del país) estàesquarterada per les gransinfrastructures que donen ser-vei a la veïna València. I, mal-grat la crisi, la destrucció no s'a-caba, perquè hi ha en marxa laconstrucció de l'accés nord alPort de València i no tardaranen encetar-se les obres del trend'alta velocitat.

Tot i això, Alboraia encaraconserva una horta extensa iben conservada. Aquesta duali-tat ha sigut l'escenari idoni pera l'Aplec de Horta Nord d'en-guany, que ha arribat a la quar-ta edició i ja està plenament con-solidat. I entre les activitats mésdestacades, una passejada perel seu patrimoni més amenaçat:la mateixa horta.

L'Aplec, però, vol ser un espaide reflexió que abarque totes lesproblemàtiques actuals. Així, lapresentació de l'Aplec fou amb

una xerrada d'Enric Duran, eldissabte 7 de maig, que portavaper títol "Alternatives a la cri-si (I). La Cooperativa IntegralCatalana". A l'acte, el més con-corregut dels que se celebrarenen espais tancats, acudiren qua-si un centenar de persones queintercanviaren experiènciesdiverses del cooperativisme.

El cap de setmana següentestaven programades el gruix de

les activitats. Hi hagué tempsper debatre sobre l'impacte deles noves infrastructures a l'hor-ta nord, l'impacte de la crisi enla comarca i les maneres en quèla gent s'està organitzant perfer-li front. Entre els ponentsconvidats, Josep Gavaldà delcol·lectiu Per l'Horta, Joan Jun-yet, del Seminari Taifa i repre-sentants de l'Assemblea d'Atu-rats de Paterna.

Una mostra de cultura popu-lar i una fira d’entitats comple-taren l’oferta de l’Aplec, quehavia de cloure’s amb un con-cert que no es pogué celebrarper mal oratge.

Els organitzadors, entre elsquals hi ha més d’una vintenad’associacions, han valorat posi-tivament l’Aplec i, un cop clau-surat el quart, ja estan pensanten el cinquè.

REDACCIÓ VALÈNCIA

El passat dijous 12 de maig es rea-litzaren sengles perolades a Valèn-cia i Xàtiva contra les retalladessocials. La perolada de València,convocada per la Plataforma pelsDrets Socials, comptà amb el suportde l'esquerra anticapitalista de laciutat, entre la qual l'esquerra inde-pendentista. S'hi aplegaren unes300 persones, encapçalades per unapancarta on es podia llegir "STOPdesnonaments". Els manifestantsrecorregueren el centre de la ciu-tat visitant punts negres de la pre-carietat. Així, la marxa va eixir desde la seu central del Banc d'Espan-ya, passant per la del Banc de Valèn-cia, la de Bancaixa, el Corte Inglés,els jutjats, i la Delegació de Govern.En aquestes entitats es denuncià lesretallades socials, els regals de dinerspúblics als bancs, els desnonamentsi la llei hipotecària espanyola, lesretallades de les pensions, la corrup-ció, i la precarietat i la repressiócontra els sindicalistes.

La marxa comptà amb la parti-cipació de la Plataforma d'Afectatsper les Hipoteques i també de lesassemblees d'estudiants de la UVEG.

Aquestes es suma-ren a la marxa des-prés d'una jornadade lluita contra laprecarietat a laUniversitat deValència. Prèvia-ment s'havien con-centrat al Campusde Blasco Ibàñez imarxaren rere unapancarta on es lle-gia "Des de les aulesconstruïm resis-tències", tallant eltràfic fins les por-tes del Banc d'Es-panya on s'afegi-ren a la perolada.

Un cop disolta la manifestacióun grup de joves manifestants fouidentificat per la policia espanyo-la a l'alçada de la Porta de la Mar.Diversos agents, sense que hi haguéscap tipus d'incident previ, es diri-giren en actitud provocativa alsjoves i els amenaçaren amb obrirdiligències contra ells, sense espe-cificar en cap moment el perquè dela suposada denúncia.

A Xàtiva la concentració aplegàuna cinquantena de persones i fou

convocada per la plataforma “Ciu-tadanes de Xàtiva contra les reta-llades i la crisi”, creada per Enda-vant i els col·lectius Camot i Cre-mats.

Tancaments als institutsA mitjan del mes passat, els alu-mens de l’Institut d’Abastos prota-gonitzaren un tancament per denun-ciar la situació de l’ensenyamentpúblic. La iniciaitva, aïllada en elseu moment, ha encés la metxa de

les mobilitzacions a la ciutat deValència, i s’hi han programat tan-caments en molts altres centres. Al’IES ISabel de Villena, per exem-ple, més dun centenar de personesparticiparen en el tancmane realit-zat el dilluns 17 de maig.

Una setmana plena de mobilitzacionsDiverses plataformes socials del capi casal han convocat un seguit demobilitzacions per al 18 i 19 de maig

en defensa de l'ensenyament i lasanitat públiques.

La marató mobilitzadora l'obreuna concentració el dimecres 18 amitja tarda a les portes de les CortsValencianes contra les retalladesen ensenyament convocada pels sin-dicats de mestres. Una hora méstard, els veïns de Campanar, El Cal-vari, Tendetes i Benicalap han con-vocat una manifestació en defensade l'Hospital públic de La Fe, ame-naçat per les maniobres privatitza-dores del govern autonòmic i muni-cipal.

El dijous 19 de maig davant l'a-juntament la Plataforma per l'En-senyament Públic, juntament ambles plataformes de barri de Russa-fa, Jesús-Patraix, Campanar, Mal-va-Rosa i Torrefiel, ha convocat unaconcentració sota el lema “Més esco-la pública, més valenciana i de mésqualitat”.

Davant d'aquest clima mobilit-zador, l'organització de l'esquerraindependentista Endavant ha fetuna crida a “revolucionar València”estenent les naixents plataformesa nivell de barri que s'estan creanti aconseguint una coordinació anivell de ciutat.

L’ACCENT 202 DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 2011 PAïSOS CATALANS 05

La IV edició de l’Aplec de l’Horta Nord se celebra a Alboraia, localitat de l'horta valenciana assetjada per lesinfrastructures i els projectes urbanístics

Continuen les mobilitzacions contra les retallades socials al País Valencià

L’Aplec ha sigut un espai de debat i de reflexió i de defensa del patrimoni local

RReeccllaammaanntt uunn aallttrree mmóónnddeess ddee ll’’HHoorrttaa vvaalleenncciiaannaa

L’alcalde de Banyuls dedicaun giratori a untorturador REDACCIÓ BARCELONA

La inauguració el passat 15 de maig del canvi denomenclatura d'un giratori a Banyuls de la Maren-da, al Rosselló, va estar envoltada d'una fortapolèmica. El motiu fou que la infraestructura pas-sava a estar dedicada al general francès MarcelBigeard. Aquest militar, un dels més condecoratsde l'exèrcit francès, no tenia cap vinculació ambla població nord-catalana -era originari de Mosel·la,al nord de França-, però l'alcalde Jean Rède (UMP)s'entestà en homenatjar-lo. Bigeard, tot i ser unheroi de la Segona Guerra Mundial, fou tambéun dels grans responsables militars de les atro-citats colonialistes de l'exèrcit francès a la gue-rra d'Indoxina i a la guerra d'Algèria. En aques-ta darrera contesa, Bigeard destacà per l'ús i ladefensa de la tortura; No en va, era la mà dretadel general Massu.

L'actitud de l'alcalde fou contestada per diver-sos col·lectius d'esquerres i de defensa dels dretshumans de la Catalunya Nord. El Front d'Esque-rres -paraigües electoral del PCF- i Europe Ecolo-gie s'han posicionat públicament en contra delrebateig. En canvi el PS ha mantingut silenci. Anivell social la Lliga pels Drets de l'Home i l'asso-ciació local Generatións Banyuls van engegar unarecollida de signatures contra el rebateig, lliu-rant-ne 665 en una població de 5.000 habitants.Paral·lelament, van fer una crida a la ciutadaniaa lluir llacets blancs en senyal de protesta. Final-ment, però, el diumenge 15 de maig es dugué aterme la inauguració amb presència de militarsi familiars de Bigeard.

La mobilització a l’IES Isabel de Villena va aplegar més de cent persones

ABEL CALDERA BERGA

El passat diumenge 15 de maig, milersde persones es manifestaren a Valèn-cia, Alacant, Barcelona, Castelló,Figueres, Lleida, Menorca, Palma iTarragona contra l'actual sistemapolític i en favor d'una democràciareal. La convocatòria, de caràcterestatal, era feta per la plataformaDemocracia Real Ya, creada a inter-net a partir de diverses plataformesi grups d'acció social. De fet, la con-vocatòria pretenia identificar-se amballò que els grans mitjans de comu-nicació han atribuït -amb una par-cialitat força escandalosa- com acaracterístiques de les revoltes àrabs:l'ús de les xarxes socials com a ins-trument mobilitzador, l'anonimatpolític dels convocants i l'apel·lacióa la mobilització juvenil. No és d'es-tranyar, doncs, que el dilluns 16 s'i-niciessin els primers intents per esta-blir acampades de protesta a la Pla-ça de Catalunya a Barcelona i a laPlaça del País Valencià a València.

La manifestació de Barcelona, lamés nombrosa, aplegà unes deu milpersones sota el lema “No som mer-caderies en mans de polítics i ban-quers”. A València i a Alacant elsmobilitzats foren centenars.

Aquesta mobilització havia ini-ciat, en el moment de tancar aques-ta edició, un cert debat entre elsmoviments polítics i socials d'esque-rres. La voluntat per part d'uns orga-nitzadors no coneguts de no politit-zar una protesta que és eminentmentpolítica, la manca d'una organitza-ció clara i estable darrera les mobi-

litzacions i el propi caràcter de lesreivindicacions eren els paràmetresen què es movia la discussió a la xar-xa.

De fet, on el moviment ha aga-fat més volada ha estat a l'Espanyaestricta, en què s'ha convertit enuna expressió de ràbia contra lamanca d'alternativa al binomi PSOE-

PP. En canvi, als Països Catalansexisteix ja una dinàmica pròpia deprotesta social que precedeix i supe-ra molts dels postulats d'aquest movi-ment, tal i com es demostrà a la vagageneral del 27 de gener o a les pro-testes contra la corrupció, la cen-sura i per la dignitat nacional alPaís Valencià.

L’ACCENT 202DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 201106 PAïSOS CATALANS

MMiilleerrss ddee mmaanniiffeessttaannttss ssuurrtteenn aallccaarrrreerr ccoonnttrraa ll’’aaccttuuaall ssiisstteemmaa ppoollííttiicc

Les manifestacions van tindre un seguiment destacable als Països Catalans

REDACCIÓ BARCELONA

El passat dissabte 14 de maig a Vila-nova i la Geltrú el partit feixista Pla-taforma per Catalunya tenia previstrealitzar l'acte central de campanyade la seva candidatura municipal. Através del boca orella, impulsat perl'Assemblea de Joves de la localitat,desenes d'antifeixistes es concentra-ren a la Plaça Charlie Rivel per pro-testar contra la presència dels ultres,mentre aquests suposadament espe-raven dins una furgoneta a que amai-nés la pluja i poguessin acabar demuntar l'acte. De cop i volta, els ultresde PxC sortiren de dins la furgonetaarmats amb barres de ferro i encap-çalats pel cap de llista del partit ultraa Vilanova, Gerard Bellalta.

Tot i que la policia local, els Mos-sos d'Esquadra i el regidor de segu-retat de l'Ajuntament eren presentsa la plaça, no van actuar en capmoment contra els ultres. Aquestsvan agredir amb total impunitatdiverses persones, entre les quals tresmenors. Un d'aquests menors agre-dits, paradoxalment, fou detingutpels Mossos juntament amb un altremanifestant, i no foren posats en lli-

bertat fins ben entrada la matina-da.

El cap de llista de PxC per Vilano-va, Gerard Bellalta, posseeix un his-torial farcit de delictes. Entre aquestsdelictes hi figura la falsificació decontractes per a immigrants sensepapers, la descapitalització de l'em-presa CYASA. També ha estat deman-dat per impagament reiterat del llo-guer de la seu electoral de PxC a Bar-celona, de la qual era el titular. Lamatinada de les agressions, un anti-feixista va ser aturat per un grupd'ultres i el van amenaçar dient-lique estaven en política per interès,perquè eren una màfia i com a talactuaven sempre que volien.

Militants de PxC agredeixen manifestants antifeixistes

10 anys de22@ a BarcelonaABEL CALDERA BERGA

Fa 10 anys s'iniciava una de les trans-formacions especulatives de mésimpacte a la ciutat de Barcelona.Paral·lelament a la construcció dela façana marítima del Fòrum aimatge i semblança de Miami, alPoblenou s'iniciava un procés dereconversió dels espais industrials(naus, tallers, fàbriques) en edifi-cis d'oficines. El reclam d'aquellarequalificació urbanística fou cre-ar un barri tecnològic on hi anes-sin a raure el que pomposament s'a-nomenà “economia del coneixe-ment”. Això suposava, juntamentamb l'especulació, la destrucció delteixit urbà del barri. Per aquestmotiu s'alçà un moviment veïnalque qüestionà el projecte. Aquestmoviment anà sumant complicitatsdels moviments socials i políticsd'esquerres i acabà configurant-secom un dels pols més importantsd'oposició al “model Barcelona” coma ciutat-aparador de grans esdeve-niments.

Aprofitant aquesta efemèride,Endavant i l'Assemblea de Joves delPoblenou han presentat un estudion es fa balanç del que ha signifi-cat aquests 10 anys de 22@ i on estracen eixos per a encarar el futurdel barri.

El balanç que fa l'estudi demos-tra un incompliment sistemàtic delsaspectes socials que des de l'ajun-tament s'assegurava que conteniael projecte. Només s'han construït576 dels 4.000 pisos de protecció ofi-cial previstos. De fet, els pisos deprotecció oficial suposen poc mésdel 6% del total de pisos edificats.Més de la meitat del sòl previst pera equipaments ha anat a parar amans privades. Els llocs de treballcreats resten molt lluny de la pre-visió feta per l'ajuntament; nomésel 17% dels 130.000 que s'anuncia-ven. En canvi, 8.500 treballadorshan estat expulsats de tallers i peti-tes indústries a les quals s'ha dene-gat la renovació de la llicència obli-gant-les en el millor dels casos atraslladar-se a altres zones de l'à-rea metropolitana.

L'estudi també inclou aspectesmés identitaris. Així, es denunciauna gestió del patrimoni històricfeta de forma fragmentada i no coma totalitat; molt d'aquest patrimo-ni d'arquitectura industrial ha ser-vit per acabar acollint habitatgestipus loft.

Atenent-se a les dades de l'estu-di es pot concloure que els movi-ments d'oposició al projecte no ana-ven desencaminats quan denuncia-ven que tot plegat era l'embolcalld'una gran operació d'especulació.Les plusvàlues generades per larequalificació de terrenys s'enfilena 3.159 milions d'euros, els qualshan anat a parar a butxaques par-ticulars.

REDACCIÓ PALMA

Finalment només han estat 1.200 euros,juntament amb les despeses del pro-cés, els que ha hagut de pagar el Guàr-dia Civil que el 7 d'agost de 2009 agre-diren a Ivan Cortès per parlar en cata-là. L'altre agent ha quedat absolt. Aixího ha determinat el jutjat número 8de la capital de Mallorca, donant laraó a la versió defensada per Cortèsperò tancant el tema amb una sanciómolt lleu atenent la gravetat dels fets.

Aquests succeïren a l'aeroport deSon Sant Joan, quan Cortès i la sevaparella es disposaven a agafar un avióper anar a Londres. Un cop passat elcontrol de seguretat, una parella deguàrdies civils es dirigiren cap a ellsper a demanar-los la documentació ifer-los preguntes sobre les seves dadespersonals. Cortès respongué en cata-là a unes preguntes que eren un sim-ple control aleatori de seguretat. Undels guàrdies li exigí que li parlés enespanyol i tot i que Cortès accedí, sel'endugueren a una habitació de l'ae-roport on li donaren diversos cops ipuntades mentre l'acusaven de “terro-rista” i li reiteraven que a ells no se'lsparlava en català.

Aquest fet se suma a altres en quèels cossos policials espanyols han vexatciutadans mallorquins per parlar laseva llengua. Joana Estarella va aca-bar l'any 2005 a comissaria per sim-plement dir en català a un cotxe depaisà de la Policia Nacional que no cir-culés tan ràpid per un carrer estret.El 2006 Marc Peris va acabar condem-nat per insults a la policia simplementper dirigir-se en català a uns agentsque li requeriren la documentació.Saïda Saddouki fou condemnada apagar 1.500 euros perquè el jutge vacreure que mentia quan va acusar uncapità de la Guàrdia Civil d'haver-lavexat a la caserna pel fet de parlar encatalà.

Només 1.200 euros pelGuàrdia Civil que agredíun ciutadà perquè liparlava en català

“Són diversos aMallorca els casosde detencions pel

simple fet de parlaren català”

“Un d'aquestsmenors agredits,

paradoxalment, foudetingut pels

Mossos”

REDACCIÓ PALMA

El PP aspira a assolir la majoria abso-luta a les principals institucions de lesIlles: el Parlament balear, el Consell deMallorca i l'Ajuntament de Palma toti que la batalla encara està per lliurar-se. Mentrestant, el conjunt de partitsde l'esquerra parlamentària de Mallor-ca aspiren a poder pactar entre elles (oamb alguna de les noves formacions dela dreta autòctona que puguin aflorar)per tal d'aturar l'envestida conserva-dora que, de moment, només s'ha fetrealitat a les enquestes.

Així doncs, la història es repeteix al'arxipèlag. Quatre anys han bastat al'electorat més progressista per tornara patir el desencant i la desafecció capals partits que es presenten als comicisde 2011 enarborant la bandera de l'es-querra, dels drets nacionals i de l'eco-logisme. De fet, el PP balear més sucur-salista de la història aspira a aconse-guir unes majories que mai ha assolit.Una situació que descansa sobre dife-rents causes.

En primer lloc, és de justícia assen-yalar que, a banda de la lògica i evi-dent desafecció cap a l'esquerra par-lamentària, el PP balear ha vist apla-nat el seu camp d'acció natural, el dela dreta, per la desfeta i desapariciódel principal partit conservador imallorquinista. Unió Mallorquina vamorir fa uns mesos per mor dels casosde corrupció; una situació que ha bene-ficiat, sobretot, al seu soci en aquestscasos, PP balear, l'electorat del qualsembla ser impassible davant els múl-

tiples casos de corrupció que ha pro-tagonitzat.

Divisió regionalistaVal a dir, però, que el gir cap a l'espan-yolisme més ranci del PP de José RamónBauzá també ha donat lloc a una escis-sió interna, protagonitzada per l'exlí-der popular de Mallorca, Jaume Font,amb la fundació de la Lliga Regionalis-ta Balear. Tot apunta, però, que aquestprojecte polític només farà mal al PPen alguns ajuntaments (per exemple,sa Pobla) i, potser, al Consell de Mallor-ca.

A més, el discurs de Font es dispu-ta l'electorat amb el PP, però sobretotamb Convergència per les Illes, la novaformació política nascuda de les cen-dres d'Unió Mallorquina amb JosepMelià al capdavant.

D'aquesta manera, i en definitiva,el PP aspira a ser el partit hegemònicde la dreta mallorquina, deixant quel'espai conservador més regionalistaquedi dividit pels projectes de Font i

Melià, que han estat incapaços d'arri-bar a un acord per desbancar el PP.

Mentrestant, però, val a dir que l'es-querra parlamentària balear també haestat una de les principals responsablesde l'actual estat d'eufòria dels conser-vadors espanyols. Per començar, el par-tit de Govern, el PSIB-PSOE, torna a pre-sentar com a candidats a Francesc Antich(Parlament), Francina Armengol (Con-sell) i Aina Calvo (Palma). És a dir, lesmateixes cares que han avalat les reta-llades socials de Madrid, impulsantmesures semblants a les seves respec-tives institucions i enfrontant-se de for-ma directa als interessos de les classespopulars.

Una actuació que, a més, ha estatavalada per la cúpula del Partit Socia-lista de Mallorca (PSM), la principalopció del nacionalisme progressista queha també ha format part de les tres ins-titucions en una legislatura que vacomençar amb la simbòlica traïció deSon Espases, i que ha continuat ambuna llarga bateria de nous casos de des-

trucció del territori avalats pels partitsde Govern.

De fet, l'informe-balanç de l'entitatecologista GOB ha deixat en evidèncial'actuació del Govern en matèria terri-torial, amb exemples tan clars com elcas Son Bordoi o el Pla Director Secto-rial de Carreteres. Casos que demostrenla incapacitat de partits com el PSM perbastir-se com a garants del seu electo-rat, ja que les ànsies de governar i man-tenir les cadires acaben passant perdavant de tot.

Res decidit enllocEn aquest sentit, val a dir també queles enquestes apunten el Parlament comel principal feu popular, mentre que elConsell i l'Ajuntament de Palma estanen una situació més complexa. En elprimer cas, per mor de la irrupció delspartits de la dreta local (com a moltspobles de l'illa), i en el segon cas pelcarisma de l'actual batlessa de la ciu-tat, Aina Calvo. A més, el Consell deMenorca també estarà en el punt demira, ja que històricament ha estatgovernat pel PSIB-PSOE i podria ser laprimera vegada que el perdessin.

Aquestes són només les previsions,avalades, això si, per les principalsenquestes sobre intenció de vot. De fet,si bé esta clar que el PP serà el partitque rebrà més suports i obtindrà majo-ries molt àmplies, també és cert que sino assoleix la majoria absoluta, per pocque sigui possible, el més previsible ésque la resta de partits (a excepció de laLliga Regionalista) s'aliïn de forma natu-ral contra el PP de Bauzá.

L’ACCENT 202 DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 2011 PAÏSOS CATALANS 07

UUnn aannyy ddee pprreessóó ppeerr aa uunn iinnddeeppeennddeennttiissttaattaarrrraaggoonníí REDACCIÓ BARCELONA

Jordi Romeu, militant d'Endavant ila CUP de Tarragona, va ser condem-nat a principis d'aquest mes a unany de presó, 80 euros de multa i 210euros d'indemnització. El delicte,segons el tribunal, fou el d'atemp-tat i lesions a l'autoritat.

Jordi Romeu fou detingut el pas-sat 18 de juny de 2010 per la GuàrdiaUrbana sota l'acusació d'haver-losxiulat en passar pel carrer. Els agentsl'aturaren i intentaren que el jovesignés al moment una multa de 1.000euros per aquest fet. Davant la nega-tiva del jove, els agents procedirena la seva detenció. El jove denunciàhaver estat vexat pels agents, que elllançaren a terra i li trepitjaren el

cap amb les botes. La policia muni-cipal, per la seva banda, presentàuna denúncia contra l'acusat peratemptat a l'autoritat, com és ja ruti-na habitual en aquest tipus de deten-cions.

Malgrat que el jutge ha trobatindicis de denúncia falsa per partd'agents municipals, finalment haemès una sentència condemnatòriacap a Jordi Romeu. De res ha servitque la sentència reculli que la poli-cia municipal aportà proves falses,en concret un certificat mèdic de lessuposades lesions rebudes per l'a-gent redactat mig any després delsfets.

La defensa de Romeu ha afirmaten un comunicat que pensen recó-rrer aquesta sentència. La persecu-ció contra Romeu també es saldà elfebrer de 2010 amb una detenciódurant la festa de Carnestoltes davantde mig centenar de testimonis queobservaren atònits la desproporciódels fets. Aquests resten encara pen-dents de resolució judicial.

L'ús de la Guàrdia Urbana com aforça repressiva contra el movimentindependentista a Tarragona ja haviaviscut anteriors episodis. El més greude tots es produí el 7 de gener de2009, quan agents de la policia locall'emprengueren a cops contra unaconcentració feminista, al·legantque no tenien permís per ocupar lavia pública. Tres de les manifestantsforen acorralades en un portal i apa-llissades per agents municipals abansde ser detingudes. Com en el cas deJordi Romeu, la guàrdia urbana tam-bé les acusà d'atemptat a l'autoritati desordres. Aquest cas també es tro-ba pendent d'un procés judicial.

JOSEP MARIA SOLÉ SOLDEVILABARCELONA

Després d'un parell d'anys de tre-ball callat, les organitzacions dejoves Maulets i CAJEI, juntamentamb d'altres col·lectius locals, vanfer públic, el passat dissabte 14 demaig, el resultat de la feina feta.A la que es coneix com a Declara-ció de Reus, els seus portaveus,recolzats per més d'un centenarde companys i companyes, vandefensar la necessitat de la uni-tat del jovent de l'esquerra inde-pendentista, avui més que ahir.Els arguments usats van ser, bàsi-cament, la situació d'extrema fra-gilitat en què es troben en èpocade crisi (no és cap novetat que con-formen un dels sectors socials mésvulnerables) i la continuada con-culcació del dret a l'autodetermi-nació que nega la possibilitat d'es-devenir independents i, per tant,

de ser amos i senyors del nostre des-tí com a poble. Si els temps quecorren són difícils, analitzen Mau-lets i CAJEI, el que cal és saber estara l'alçada de les circumstàncies ianar canalitzant la voluntat crei-xent de lluita del jovent català enuna sola direcció i de forma unità-ria. En aquest sentit, feren tambéuna crida "al conjunt de la joven-tut , i en especial a aquells i aque-lles que ja han pres consciència ipartit per la independència i elsocialisme, però no formen part decap organització nacional, a sumar-se a la construcció d'aquest nou sub-jecte polític".

La Declaració de Reus va servir,alhora, per tal que el conjunt delsmilitants d'ambdues organitzacionsmés els col·lectius locals no inte-grats en cap d'elles poguessin tro-bar-se i començar-se a conèixermillor, liquidant en la pràctica lesdiferències que puguin restar. El

compromís per la lluita comuna, perla unitat organitzativa, ja no potfer marxa enrere. La unitat serà unfet perquè ja és assumida entre eljovent la necessitat que cristal·lit-

zi el procés d'unitat per tal de mul-tiplicar esforços al voltant del pro-grama històric de l'esquerra inde-pendentista: la independència iel socialisme dels Països Catalans.

EEll jjoovveenntt ddee ll’’eessqquueerrrraa iinnddeeppeennddeennttiissttaa ddeemmoossttrraa vvoolluunnttaattuunniittààrriiaa aa llaa DDeeccllaarraacciióó ddee RReeuuss

El PP de les Illes aspira a tornar al poder

“La Guàrdia Urbanade Tarragona s'ha

destacat com a forçarepressiva contra l'in-

dependentisme”

El PP aspira a aconseguir lamajoria absoluta a les Illes

El compromís de lluita és el compromís dels joves

DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 201108 EN PROFUNDITAT

ANDREU MERINO BARCELONA

El dimecres 15 de març, tres dotacionsdels Mossos d'Esquadra es presenta-ven al número 28 del carrer Marín,al barri del Verdum a Barcelona. Erael tercer cop en quatre mesos. L'ob-jectiu dels Mossos era executar undesnonament, o dit en paraules tèc-niques un "llançament". Concreta-ment, volien desnonar la família PérezSantiago. Però els cossos policials se'nvan anar sense poder complir el seuobjectiu. El col·lectiu veïnal de NouBarris es va solidaritzar amb la famí-lia i la seva resistència va permetreque els Pérez Santiago no fossin des-allotjats. L'única incògnita és finsquan?

A la família Pérez Santiago hi hacinc membres. En Gabriel és el pare,la Rosario la mare, i els seus tres fillsen Daniel, en Jonathan i en Samuel.Fa mes d'un any que van demanar unpis d'emergència social, un tipus d'ha-bitatge temporal, un màxim de cincmesos, destinada a tots aquells queno tenen prou ingressos per pagar elpreu d'un pis protegit i molt menysel d'un habitate del sector privat. Des-prés que el Síndic de Greuges recone-gués el dret dels Pérez Santiago a teniraquest habitatge, el pis d'emergènciano va arribar mai. Davant d'aquestasituació, el Gabriel i la Rosario vandecidir ocupar el pis buit del carrerMarín, propietat de l'Institut Catalàdel Sòl (INCASOL), òrgan públic depe-nent de la Generalitat que gestionael sòl públic del Principat. Amb la llei

a la mà, ocupar un pis de titularitatpública, t'inhabilita per rebre'n unaltre, en el cas dels Pérez Santiago,el d'emergència social. Així doncs, lafamília es troba en una situació en laqual no poden rebre un pis de l'ad-ministració per haver-ne ocupat unaltre, com a últim recurs per tenirun lloc on viure, després de la inefi-càcia dels poders públics d'atorgar-los un quan calia. Un peix que es mos-sega la cua.

Tot i que el fet de rebre avisos dedesnonament per haver ocupat unpis públic no és gaire habitual, si queho és, per moltes famílies l'amenaçade perdre el lloc on viure, normal-ment per les dificultats a l'hora depagar la hipoteca o el lloguer. Segonsdades de l'Observatori de Drets Eco-nòmics, Socials i Culturals, entre el2008 i el 2010 14.003 famílies han per-dut la casa al Principat. A aquestadada cal sumar-hi les 9.625 famíliesque s'han quedat sense sostre a lesIlles Balears, i les 18.608 del País Valen-cià (sent aquesta última la comuni-tat autònoma que lidera el rànquingde desnonaments a nivell estatal).Així doncs, arreu dels Països Cata-lans, són 42.236 famílies les que hanestat desnonades en l'últim trienni.La mitjana diària de desnonamentsdes del 2008 s'enfila fins a 17, 61 alPrincipat, 9,45 a les Illes i 26,77 al PaísValencià. Sens dubte són dades acla-paradores, que amb la situació eco-nòmica i la política d'habitatge a l'Es-tat espanyol, no van camí de baixar.

Com hem dit, l'ocupació d'un pis

públic per part dels Pérez Santiagoels deixa sense opcions a rebre'n unaltre. Tan la família, com el seu entornhan perdut la confiança en la llei.Una llei que els havia de donar un pisque no ha arribat mai. I una llei, que

segons l'article 47 de la Constitucióespanyola defensa "el dret als ciuta-dans a un habitatge digne i adequati els poders públics promouran lescondicions necessàries i establiranles normes pertinents per tal de ferefectiu aquest dret". És evident queaquest dret a dia d'avui no està, ni debon tros, garantint. Davant d'aques-ta situació, queda demostrat que lalegalitat i els poders públics estanmolt lluny de fer polítiques d'habi-tatge accessibles per a tothom, la famí-lia i el seu entorn estan decidits aseguir endavant i forçar una solucióa una situació d'autèntica misèria iexclusió social. "L'administració es

va desentendre totalment de mi i dela meva família. Només tenia l'opcióde tirar aquesta porta a baix", afir-ma decebut Gabriel Pérez. Veient lapoca implicació de l'Ajuntament deBarcelona, el Síndic de Greuges i deldistricte de Nou Barris, va decidiracudir a l'Oficina de Drets Socials deNou Barris (ODS), una associació queajuda els veïns del barri en risc d'ex-clusió social, tan en temes d'habitat-ge com en molts altres. Un dels res-ponsables de l'ODS és Toni Marcó, quidefensa que davant d'una llei que nosatisfà les necessitats bàsiques de tan-tes famílies, s'ha d'optar per aconse-guir el que és just d'una forma direc-ta. De fet, els tres intents de desno-nament al pis del Carrer Marín hanestat avortats a causa de la resistèn-cia veïnal i la presència d'organitza-cions i plataformes integrants de lasocietat civil del districte de NouBarris i la resta de Barcelona. És elque han fet fins ara, i segons Marcó,el que cal continuar fent: "No podempermetre que una família en aques-ta situació sigui desnonada, i vist queper la via legal no hi ha solució pos-sible, esgotarem totes les alternati-ves possibles".

Són moltes les famílies que es tro-ben en una situació similar, i semblaque cada cop es veu menys possibletrobar solucions per la via legal. Unaaltra veu que es mostra escèptica ambels procediments legals convencio-nals és Àngel Gallegos, advocat del'ODS. Segons Gallegos, ha arribat unpunt en que les problemes d'habitat-

Sense casa ni ru

“ La legalitat i elspoders públics estan

molt lluny de ferpolítiques d'habitat-ge accessibles per a

tothom”

Fins després de les eleccions no sabrem quines polítiques comencen a aplicar els partits vencedorsde les municipals a Barcelona i a tots els altres pobles i ciutats dels Països Catalans,però,de moment,l'habitatge segueix sent un exemple més de la prioritat que es dóna al mercat privat per davant dela gestió pública

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 202

ge no es poden confiar a les adminis-tracions, ja que en la majoria de casosno s'aconsegueix res. "No es pot espe-rar res de la justícia. El que cal fer éslluitar al carrer, com han fet fins ara.Gràcies a aquesta lluita la famíliaencara té un sostre", afirma Gallegos.

"O me'n vaig del pis o em treuenels fills!" diu Gabriel Pérez. A part delgran problema que suposa ser cons-cient que en qualsevol moment potarribar un nou avís de desnonament,les famílies que es troben en la matei-xa situació que la Rosario i en Gabrielveuen de prop el perill de perdre lacustòdia dels fills. Així doncs tornemal peix que es mossega la cua. L'ad-ministració no et facilita el pis queteòricament tens el dret a tenir, i alno atorgar-te'l corres el risc que lamateixa administració et prengui lacustòdia dels fills per no poder pro-porcionar-los-hi un sostre.

Més enllà de la singularitat delproblema d'una família en concret,cal analitzar en profunditat les polí-tiques d'habitatge de l'administració,que s'estan convertint en un proble-ma endèmic als Països Catalans i a laresta de l'estat espanyol. "Com lesadministracions segueixin amb elmateix criteri, cada cop hi haurà mésgent amb problemes per poder pagarun pis", considera, després de la sevaexperiència personal, Gabriel Pérez.A part de la bombolla immobiliària,que ha suposat un increment brutaldel metre quadrat al mercat privattant de lloguer com de compra (unpis de 40 metres quadrats a Barcelo-na costa una mitjana de 400 al mes),cal estudiar la situació de l'habitat-ge públic, aquell habitatge destinat,precisament, als que no tenen prourecursos per poder pagar un pis delmercat lliure. Actualment, el que méspreocupa és la poca quantitat d'habi-

tatge públic de que disposa l'adminis-tració i, per altra banda, els preusrequerits per ser beneficiari d'un habi-tatge protegit.

A tall d'exemple, l'Ajuntament deBarcelona només disposa d'un 1% deltotal d'habitatges de la ciutat per des-tinar a habitatge protegit i pisos d'e-mergència. O el que és el mateix, elconsistori barceloní només gestiona5.000 dels més de 80.000 habitatgesde la ciutat. Pel que fa a la qüestióeconòmica, amb l'entrada a la Gene-ralitat de Convergència i Unió és pre-tén eliminar la llista única per acce-dir a un habitatge públic per sorteig.A partir d'ara seran els promotors elsencarregats d'assignar els habitatges.Una mesura que critica SalvadorTorres, president de la plataforma perun lloguer públic i assequible 500x20:

"Els promotors són els protagonistesd'un frau que consisteix en que tu etsel beneficiari d'un pis de proteccióoficial sempre i quan paguis una quan-titat en negre. És una pràctica habi-tual arreu de l'estat". Independent-ment del mètode a seguir per assig-nar els pisos, el preu de l'habitatgepúblic, està molt per sobre de les pos-sibilitats de la gent a qui teòricamentaniria dirigida, tal com explica ToniMarcó: "Els ràtios exigits són massaalts. El mercat públic s'està conver-tint en una rèplica del privat i no estàatenent les necessitat real dels ciu-tadans".

Tal com explica Salvador Torres,

des de les administracions s'ha de tre-ballar per aconseguir un habitatgepúblic a preus assequibles per tothom,cosa que segons ell no s'està complintdes de l'inici de la bombolla immobi-liària. Torres ens explica les causesd'aquest encariment: "Una de les raonsprincipals de la falta d'habitatge públici el seu elevat preu, és la falta de parcspúblics de lloguer en condicions des-tinats a les classes populars". SegonsTorres, les administracions han omèsla seva funció de garants de vivendai s'ha cedit tot el protagonisme a empre-ses privades, que dins la seva lògicade funcionament només es regeixenper consideracions econòmiques.

Segons diu el president de la Pla-taforma 500x20, és evident la neces-sitat de crear més i millor habitatgepúblic, però això no passa per com-prar més sòl ni adquirir més terrenys.Si agafem com a exemple l'estat espan-yol, veiem que hi ha 26.000.000 d'ha-bitatges, convertint-se en l'estat euro-peu amb més habitatges per càpita, jaque només hi ha 17.000.000 d'unitatsfamiliars. Aquesta xifra deixa en evi-dència que hi ha un excés de 9.000.000d'habitatges. Habitatges, que segonsSalvador Torres haurien de veure'sreconvertides en la seva majoria enhabitatge protegit. A més, la políticade construcció massiva d'habitatgesha generat altres problemes, com l'es-peculació immobiliària i la pèrdua decamps de conreu de qualitat.

Ara que s'acosten les municipalstoca escoltar les propostes dels par-tits polítics per veure quin serà el com-portament de l'administració pel quefa a les polítiques d'habitatge pública partir del proper 23 de maig. Aga-fem, a tall d'exemple, la ciutat de Bar-celona. Comencem pels tres partitsque poden ser claus a l'hora de for-mar govern. En primer lloc, CiU, par-tit que segons les enquestes guanya-rà les eleccions es mostra obtús en laintenció de comprar més sòl per con-vertir-lo en habitatge públic, i man-tenir així intactes els beneficis de lesgrans empreses privades: "Els recur-sos municipals s'han de centrar enl'obtenció de sòl" diu clarament el pro-

grama convergent en el principal puntdel programa referent a les polítiquesd'habitatge, que dóna el mateix pro-tagonisme a la iniciativa pública i ala privada. El PSC de Jordi Hereu s'hacompromès a crear 15.000 habitatgespúblics, però en cap moment ha expli-cat el procediment a seguir per acon-seguir-ho. I per últim, el PP s'ha limi-tat a criticar la gestió del govern, sen-se esforçar-se gaire en proposar novespolítiques per crear habitatges públics.Darrere dels partits grans, trobemmoltes més partits. Alguns d'ells, seràel primer cop que es presentin a uneseleccions municipals a Barcelona, comles Candidatures d'Unitat Popular(CUP). El seu cap de llista, Xavi Mon-ge, critica la gestió d'habitatge públicfeta pel PSC en les darreres legislatu-res. Segons Monge, els esforços delssocialistes han estat molt per sota delque es pot exigir. Veient els problemesque cada cop tenen més famílies perpoder pagar o aconseguir un habitat-ge digne, la CUP de Barcelona prepa-ra força iniciatives. "Volem crear unacomissió integrada per propietaris illogaters per garantir que els desno-naments no es facin mai per raonseconòmiques", afirma Monge. Per altrabanda, proposen l'expropiació d'ha-bitatges buits de la capital catalanaper convertir-los en habitatge públic.La CUP veu amb indignació el fet queno només siguin els pisos privats elsque estiguin buits, sinó també els detitularitat pública: "és insultant quel'Ajuntament i INCASOL mantinguinhabitatges de titularitat pública sen-se ocupar" conclou Monge.

Caldrà esperar fins després de leseleccions per veure quines polítiquescomencen a aplicar els partits vence-dors de les municipals a Barcelona ia tots els altres pobles i ciutats delsPaïsos Catalans. De moment, l'habi-tatge segueix sent un exemple més dela prioritat que es dóna al mercat pri-vat per davant de la gestió pública. Iels que en surten perdent són les famí-lies que com els Pérez Santiago, patei-xen cada dia per saber quan arriba-rà de nou la policia a casa seva perfer efectiu el llançament.

mb

“El preu de l'habitat-ge públic, està molt

per sobre de les pos-sibilitats de la gent aqui teòricament ani-

ria dirigida”

L’ACCENT 202DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 201110 INTERNACIONAL

HUGO GÓMEZ CUBAINFORMACIÓN

"La idea de rendir-se mai va pas-sar pel cap dels que vam desenvo-lupar la lluita guerrillera a la nos-tra pàtria. Per això vaig declararen una reflexió que un lluitadorveritablement revolucionari maihavia de deposarles armes. Aixípensava fa mésde 55 anys. Aixípenso avui"(Fidel).

L'opiniópública demo-cràtica del con-tinent llatinoa-mericà, submer-gida en un pro-cés il·lusionantde canvi polític,social i econò-mic d'arrel boli-variana i socia-lista, es troba consternada per ladeportació de Joaquín Pérez Bece-rra, ciutadà suec d'origen colom-bià, director de l'agència de notí-cies Anncol, realitzat des de terri-tori veneçolà amb la participacióactiva d'aquest Govern.

Pérez Becerra i l'agència de notí-cies ANNCOL han assumit des del'exterior la denúncia del terror ila corrupció de l'Estat i del Governnarco paramili-tar de Colòmbiai la defensa delsdrets humansdel poble colom-bià. Des d'aquestmitjà digitalhan contribuït adifondre la pro-posta patriòticade la negociaciópolítica com lavia de solució alconflicte armata Colòmbia, enun procés depau, basat en lajustícia social,la sobiranianacional i la lliure determinaciódel seu futur com a poble. Aques-tes connotacions polítiques delperiodista i militant segrestat mar-quen el tret fonamentalment polí-tic de la seva captura i deportació.

Raons polítiques, d'Estat, d'amb-dós governs han presidit aquest epi-sodi d'atac inaudit a la llibertat

del revolucionari deportat. El pre-sident Chávez admet i assumeix laseva responsabilitat. La deporta-ció de Pérez Becerra s'inscriu enun compromís polític obscur de dosmandataris que ostenten signespolítics contraris. El tsunami polí-tic que aquest episodi ha desenca-

denat, contribui-rà a desvetllaralmenys algunesde les arrels d'a-quest tipus decompromisos delliurament cons-tant de revolu-cionaris colom-bians pel governveneçolà, i valo-rar les sevesnocives conse-qüències en laconstrucció perambdós pobles,de la Pàtria Gran

Bolivariana. El segrest de Pérez Becerra, acu-

sat de portar a terme tasques "terro-ristes" de les FARC-EP a Europa, for-ma part de l'estratègia de guerrabruta de l'Estat i del Govern deColòmbia contra la resistència i lainsurrecció popular d'aquest país.Segrest i deportació en els quals elgovern veneçolà, paradoxalmentbolivarià i socialista, anteposant

raons d'Estat alsinteressos delpoble colombià ia la solidaritat,juga el lamenta-ble paper d'idio-ta útil en unaoperació decaràcter con-trainsurgent,orquestrada pelpresident Santosdes de Bogotà, ien la qual elGovern veneçolàacaba contri-buint amb elsseus propis cos-sos de seguretat

i intel·ligència . Acció reprovable, no solament

des del punt de vista de la solida-ritat amb la causa revolucionàriadel poble colombià sinó també desdel respecte a la legislació veneço-lana, a les normes internacionalsde dret i als drets fonamentals delrevolucionari segrestat i deportat.

Perquè, de l'ordre de detenció i elseu periple no se'n informà a Suè-cia, país de la nacionalitat i ciuta-dania de Pérez Becerra en haverrenunciat a la nacionalitat colom-biana. Estigué incomunicat en laseua estada a l'aeroport de Maique-tía, impedint-se-li comunicar ambel cos consular de Suècia i negant-li l'assistència jurídica d'advocat,incloent la petició de l'Habeas cor-pus.

En aquest procediment, van servulnerats els convenis internacio-nals sobre Drets Humans i Diplo-màtics, la Convenció de Ginebra,el Pacte de San José de Costa Ricaestablint amb aquesta detenció "unhorrible precedent", en expressiódel colombià Juan Carlos Vallejo,professor universitari a Vermont,Estats Units, on va arribar fugintdel terror.

La captura de Pérez Becerra, com

la clausura d'Anncol a Internet,constituïxen un atac ignominiós ala llibertat d'expressió i un acte debrutal repressió política de l'Estati Govern colombians.

Quan ens assabentàvem per laxarxa del segrest de Pérez Becerrano ens ho podíem creure. Desprésens topem amb el comunicat delMinisteri de la Comunicació i Infor-mació de la República Bolivarianade Veneçuela, elaborat tristamentamb l'impecable estil d'estigmati-zació i llenguatge inquisitorial pres-tat de l'oligarquia colombiana proianqui quan apunta a la resistèn-cia popular i als homes i dones com-promesos en lluita contra la injus-tícia social i pel canvi revolucio-nari a Colòmbia:. "El Govern Boli-varià ratifica el seu compromís enla lluita contra el terrorisme, ladelinqüència i el crim organitzat,en estricte compliment dels com-

promisos i de la cooperació inter-nacional, sota els principis de pau,solidaritat i respecte als dretshumans".

Referint-se a aquesta frase delcomunicat, l'articulista José A.Gutiérrez escrivia: "Notis que és elmateix paràgraf que ha utilitzaten anteriors extradicions de supo-sats col·laboradors o membres dela insurrecció. No solament con-demna a Pérez Becerra abans deljudici, sinó que a més denomina"terrorisme" a la insurrecció men-tre que l'Estat colombià seria l'en-carnació de la "pau, la solidaritati el respecte als drets humans" (elmateix Estat colombià dels falsospositius, de les tortures a més de7.000 presos sense procés, el mateixde les desenes de milers de desapa-reguts i els cinc milions de segres-tats, el mateix dels paramilitars,la para política i la neteja social)

JJooaaqquuíínn PPéérreezz BBeecceerrrraa:: eerrrroorr iinneexxccuussaabbllee oo ppoollííttiiccaa dd’’EE

A la mateixa Veneçuela hi ha hagut moltes crítiques a la deportació

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

“S’han vulnerat elsconvenis internacio-

nals sobre DretsHumans i Diplomà-tics, la Convenció deGinebra i el Pacte de

San José”

“Raons polítiques,d'Estat, d'ambdós

governs han presiditaquest episodi

d'atac inaudit a la llibertat”

GUSTAVO DUCH GUILLOT*

Si són tan amables, llegeixin ambatenció aquests paràgrafs que prencprestats d'un diari: "El 8 de maigmés d'un miler de veïns i veïnes,tots ells i elles indignats, van sortiral carrer davant el que considerenuna nova agressió contra el seu terri-tori. Perfils diversos: gent gran, jovesque animaven l'acte reivindicatiu acop de cassoles i tambors, nous ros-tres de persones que han decidit tor-nar al camp, pares amb els seus fillsi filles que no volen que recullin eltestimoni d'una terra desolada; totsi totes indignades per una de les últi-mes operacions planificades, ambel beneplàcit de les institucions dela nostra terra, per donar cobertu-ra legal a una empresa que pinta denegre el futur dels nostres camps idels nostres pobles. Es tracta de laindubtable pretensió d'autoritzar laconstrucció d'una mega-incinerado-ra.

"Els missatges dels organitzadorsde la manifestació i en representa-ció de les persones mobilitzades novan poder ser més clars. 'Aquesta ésuna terra oblidada, de la qual maies van recordar quan va arribar l'e-ra del desenvolupament. I ara queles zones desenvolupades no sabenon ubicar la seva brossa, volen quenosaltres acceptem que es cremi ala nostra terra, assumint les nefas-tes conseqüències sobre la salut isobre la nostra escassa economia,basada exclusivament en la quali-

tat del nostre medi ambient. Ubicaraquí aquesta incineradora és a diradéu al futur de la nostra comarca,és potenciar la despoblació que javivim, és una injustícia social! Aixòés el que avui venim a denunciar:la injustícia! I el nostre dret a bus-car un desenvolupament sostenibleper al nostre territori, un camí que

s'adeqüi al nostre entorn, que el facievolucionar sense arrencar les nos-tres arrels'".

Si han arribat fins aquí amb lalectura, primer moltes gràcies. Segon,suposo que es pregunten on succe-eix això. A Ghana, actual ferrove-lleria per als electrodomèstics euro-peus? Als territoris rurals de Mèxicdedicats a la instal·lació de les indús-tries més contaminants? O els ve ala memòria la recent notícia delsplans del Japó i els EUA de portarels seus residus nuclears a Mongò-lia?

Efectivament podria ser un d'a-quests llocs, llocs que tenen tots unelement comú: es troben al Sud glo-bal, a l'esquena del món, oprimitspels grans, al servei de les urbs, lesmetròpolis i les indústries: els SudsRurals, repartits per tots els puntscardinals. Però és Tierra de Campos:"La comarca que va ser el graner d'Es-panya, avui només és el graner delsbancs i de les transnacionals agro-alimentàries. D'aquesta terra n'hanextret gairebé tot: la nostra gent, elsnostres diners, el nostre patrimoni,la nostra cultura, per desprestigiari arraconar en freds museus etno-gràfics. (...) Només ens porten lamerda (futurs cementiris nuclears,incineradores, etc.) I les mentides.Mentides, i mentides dels nostresrepresentants públics, que seguei-xen planificant les nostres vides sen-se comptar amb nosaltres". Així hoexplica un dels camperols de lacomarca, Jerome Aguado.

Com ell ens recorda, sembla quela crida urgent que feia StephaneHessel (un dels redactors de la Decla-ració Universal dels Drets Humans),a la ciutadania: "Indigneu-vos!", jaha arribat als suds rurals i maltrac-tats, als graners del món extenuats,que clamen: "Estem indignats!".

*L'autor és coordinador de la revista Soberanía Alimentaria,

Biodiversidad y Culturas i autor del llibre

Lo que hay que tragar

L’ACCENT 202 DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 2011 INTERNACIONAL 11

EEssttaatt??

“Els habtants recla-ment el seu dret a

buscar un desenvo-lupament sostenible

per al territori”

Graners del mónA l’Occident també eixisteixen uns suds rurals on abocar els residus del progrés

Que lluny queden els dies en queChávez demanava estatus de"bel·ligerància" per a la insurrec-ció colombiana! Estatus de bel·lige-rància que demanava a la resta dela comunitat internacional, peròque ell mateix no va tenir el valord'atorgar-los, podent haver-ho fet.

El propi can-celler NicolásMaduro reaccio-nant a les protes-tes públiquesdels cercles boli-varians a Cara-cas, menyspre-ant les seves peti-cions i crítiques,arremet indig-nat considerant-les un xantatge ititllant d'ultraesquerrans alspromotors de lesmateixes: "Noestem sotmesosni estarem sotmesos al xantatge deningú, ni de la ultraesquerra ni dela ultradreta". Resposta que mos-tra una exemplar incapacitat d'au-tocrítica. "Li vaig donar el nom ili vaig demanar la col·laboració pera la seva captura (…) No va titube-jar (…) He parlat aquest matí ambel president Chávez, i li vaig agrair",manifestava Santos als mitjanscolombians.

Al Teatre Tere-sa Carreño deCaracas, prote-gint als seusministres hi erael mateix presi-dent Chávezassumint, davantnombrosos acti-vistes i funciona-ris bolivarians,la seva total res-ponsabilitatgovernamentalen la deportacióde Pérez Becerraa Colòmbia. Elseu revestiment de "legalitat" i deser resultat del compromís delgovern veneçolà en la lluita con-tra "el crim organitzat", podrà dis-simular però no ocultar la seva veri-table essència: una operació de con-tra insurgència en el marc de l'es-tratègia dissenyada per l'Estatcolombià, de no negociació políti-ca i derrota militar de la insurrec-

ció armada a Colòmbia, i un delspilars que reposa en "la col·labora-ció internacional" dels governs iforces de seguretat dels Estats.

La deportació de Pérez Becerrano és un episodi aïllat de moltesaltres deportacions de guerrillersi revolucionaris a Colòmbia, por-

tades a terme pelGovern de Vene-çuela, totes ellesimbuïdes delmateix compro-mís de "col·labo-ració internacio-nal" amb elgovern terroris-ta de Colòmbia.Aquesta conduc-ta, allunyada dela solidaritatrevolucionària,deixa de marcaruna simple ten-dència en la sevapolítica exterior,

per a convertir-se en una desvia-ció pràctica que compromet prin-cipis de l'ideari bolivarià, sensedistingir entre qui són els amics iqui els enemics del procés revolu-cionari bolivarià a Veneçuela i aColòmbia.

El segrest i la deportació de Joa-quín Pérez Becerra, realitzada enuna operació mixta pels cossos d'in-

tel·ligència i for-ces de la segure-tat de les Repú-bliques deColòmbia i Vene-çuela, ha d'aler-tar-nos sobre elsefectes perver-sos de desvia-cions ideològi-ques i polítiquesque puguinestar-se gene-rant gràcies al'assentament iauge esbiaixat,en l'estructurade l'Estat i dels

organismes governamentals, de sec-tors burocràtics lligats a una emer-gent oligarquia econòmica, ambtendència a acomodar-se en el pro-cés bolivariano, que poden conduir-lo al seu estancament, desviació oensorrada, i que ve sent denunciatper sectors gens sospitosos dels seuscompromisos amb la revolució boli-variana.

“Aquesta deportaciódeixa de marcar unasimple tendència enla seva política exte-rior, per a convertir-se en una desviació

pràctica”

“Que lluny quedenels dies en que Chá-vez demanava esta-tus de "bel·ligeràn-

cia" per a la insurrec-ció colombiana!”

L’ACCENT 20212 ECONOMIA DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 2011

Benvolguts ciutadans i ciutadanes, som la Pla-taforma Bombers de Barcelona, associació querepresenta gairebé la totalitat dels Bombersde la capital catalana.

Estem afalagats amb els nostres gestors del'Ajuntament de Barcelona, fa molt temps queels demanem més publicitat del nostre tre-ball diari als mitjans de comunicació, la nos-tra sorpresa ha estat veure com en lloc d'ex-plicar a la població la nostra tasca quotidia-na o fer pedagogia vers l'actuació de la pobla-ció en cas d'incendi, l'Ajuntament ha preferitencetar la guerra bruta desqualificant elsbombers de la ciutat (de la mateixa maneraque no fa gaires dies la senyora EsperanzaAguirre ho feia contra els bombers de Madrid)per intentar convèncer la població que lesnostres reivindicacions són una falta de res-pecte cap a la ciutadania en el moment con-juntural de crisis en que ens trobem.

Fa tres anys els Bombers de Barcelona vamsignar un acord on, entre d'altres qüestions,s'especificava que durant el transcurs d'a-quest tres anys es discutirien tots aquellstemes que no s'havien pogut resoldre durantles negociacions. Alguns d'aquells temes pen-dents anaven enfocats a garantir la segure-tat de la ciutadania i dels mateixos bombersdurant les emergències: mínims de bombersa la ciutat, formació dels bombers, carrera

professional, trasllats de personal…Durant aquests darrers anys, l'adminis-

tració no ha mostrat cap tipus de voluntat ensolucionar aquests temes pendents i no nomésaixò, darrerament ha optat per incompliraquells acords que ja estaven signats.

Davant d'aquesta situació, els Bombers deBarcelona reunits en Assemblea General vamdecidir continuar les mobilitzacions contrauna administració que menysprea, enganyai sanciona els seus Bombers.

Els Bombers de Barcelona ens estimem lanostra feina, no ens agrada sortir al carreramb els vehicles pintats i volem tornar a serun model de referència a Europa com haví-em estat no fa gaires anys. Només demanemtornar a ser els millors i no pararem fins acon-seguir-ho.

Als nostres gestors, regidora, gerents, capsde recursos humans, responsables de rela-cions laborals, directors i un munt de perso-nes més que els bombers no coneixem, la majo-ria d'ells anomenats a dit per designi políticcom a càrrecs de confiança, que viuen en des-patxos allunyats del nostre lloc de treball idecideixen sobre la nostra feina i els nostresequips de treball, que guanyen molts eurosper estar asseguts a una cadira on s'aferrenamb totes les forces davant d'un possible can-vi polítics, a tots aquests els recomanem que

no perdin més temps en desqualificar als quedonem la cara i ens juguem la pell davant laciutadania, i que utilitzin aquest temps per-dut per treure del pou (on ells mateixos hanabocat…) als Bombers de Barcelona.

El discurs que utilitza l'administració perposar-nos a la roda del carro de la opinió públi-ca és molt senzill, guanyem molts diners,tenim feina assegurada en temps de crisis,treballen només 70 dies a l'any, a les guàrdiestenim temps lliure per fer altres activitats…

Potser si que som uns privilegiats, tenimla sort de fer la que per nosaltres és millorfeina del món, però ningú ens ha regalat res:Els bombers de Barcelona som treballadorsmunicipals que, després de preparar i (pot-ser després d'anys de sacrifici) aprovar unesoposicions lliures i obertes a tothom, dispo-sem d'uns mitjans materials i una sistemàti-ca de treball per garantir la seguretat de laciutadania els 365 dies de l'any, tant de diacom de nit, diumenges, Nadals i Caps d'any;que ens deixen la pell, i a vegades la vida, perajudar als altres; que fem guàrdies de 24 horesper una qüestió operativa (com la majoriadels serveis d'emergència); que guanyem 1.800al mes (60 d'aquests en concepte de perillo-sitat…), que per aquest preu estem fent esporto, dos minuts després, sota un metro atenenta un atropellat, o buscant persones en un pis

en flames, o treien víctimes de l'interior d'unvehicle accidentat; que treballem les 40 horessetmanals (mentre que la resta de l'Ajunta-ment en treballa 37,5), que hem perdut el 5%del nostre salari per culpa d'una crisi quenosaltres no hem creat; que durant les èpo-ques de vaques grosses vèiem des de la distàn-cia com qualsevol obrer no qualificat ensdoblava el sou… en definitiva, el cos de Bom-bers de Barcelona està ple de treballadors queens desvivim per la nostra feina per moltmalament que ens tractin els nostres gestors.

Per tots aquests motius els demanem queens donin suport en les nostres reivindica-cions i exigeixin als polítics el millor serveide Bombers per a la ciutat de Barcelona, ladesinversió en seguretat només es comprovaquan algú pateix un accident i necessita lanostra ajuda. No caiguin en l'error de la dema-gògia, per la seguretat de tots.

Atentament, la Plataforma de Bombers deBarcelona.

MÉS INFO:WWW.PLATAFORMABB.ORG

PLATAFORMABOMBERSBCN@HOTMAIL.COM

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu // Ateneu Corberenc Font Vella 20.Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP

Vilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular ArrelsDoctor Otero 11,Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3,Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popu-lar Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // AteneuPopular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // Casal Independentista de Sabadell “CanCapablanca” C.Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià,31.Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C.St Roc,8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39, Barcelona // Casal Popular La Traca C.Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el Gurri Taradell // Centre Social-BBar Ter-ra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'Estapera C.de baix,14,baixos,Ter-rassa //La Falcata Panera 2, Lleida // GER Pi 25. Ribes // Ges Insurrecte Colomer, 11, 1r B.Torelló // Lliga de Capellades Pilar 3. Capellades // L'Ocell Negre -Casal d'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos,València // SEPC-UUVBaró St. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida //Taverna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

REDACCIÓ BARCELONA

Qualsevol barceloní ha pogut veure enles darreres setmanes com els conegutscamions vermells de bombers de la ciu-tat porten mil i un adhesius reclamanta l'alcalde més efectius, que es contrac-tin més de 200 bombers més, o com lespancartes en les seves seus denuncienels incompliments reiterats de l'Ajun-tament dels acords presos, principal-ment de seguretat, horaris i salarials.

Aquesta lluita, que ja porta casi tresanys, s'ha vist accentuada per la sancióimposada en els darreres setmanes, i enplena precampanya electoral, pel con-sistori a tres membres del cos, entre ellsun delegat de la central CGT.

Els bombers estan al carrer, i ara tam-bé per defensar els treballadors sancio-nats en la lluita pels seus drets laborals.Fins a les eleccions del 22 de maig lesmobilitzacions està previst que s'inten-sifiquin, amb concentracions solidàriesels dies que declarin als jutjats els tre-balladors denunciats, i una assembleade treballadors es convertirà en mani-festació el 20 de maig. Es preveu unaprimavera calenta a Barcelona, i des deL'ACCENT hem volgut donar-los veu direc-tament, amb aquesta carta que han adre-çat al veïnat.

Manifestació dels bombers de Barcelona el febrer passat

A TOTA LA CIUTADANIA...

Els bombers de Barcelona surtenal carrer pels seus drets laborals

ÀLEX GARCIA I HERNÀNDEZVALÈNCIA

Actualment, d'uns anys ençà, vivimals Països Catalans una etapa debenestar en tot allò relacionat ambla salut de la població. Tot i que elsperills que ens amenacen tambéevolucionen i van canviant i adap-tant-se (alguns desapareixen i d'al-tres reviscolen, ixen nous perills ialguns semblen inamovibles) lamillora de la qualitat de vida en eldia a dia i l'augment de l'esperan-ça de vida són clars indicadors dela feina que s'està duent a terme,sobretot, des de l'últim quart delsegle XX. Paga la pena subratllarque l'esperança de vida és la mésllarga que mai hem gaudit.

Fent un xicotet repàs històric al'evolució d'allò que, actualment,es denomina salut pública podemdesgranar dos grans etapes en lahistòria de la humanitat: la higie-ne personal, des de les societatsprimitives fins a finals del segleXVIII, i caracteritzada per l'absèn-cia d'una teoria científica sobre elsproblemes de salut de la col·lecti-vitat, encara que si que hi havienpràctiques socials dirigides a pro-tegir la salut de la població; i lahigiene pública des de finals delsegle XVIII fins al principi del segleXIX. Aquesta etapa es va caracte-ritzar per la confluència de cir-cumstàncies en diferents vessants(científica, política i econòmica)que desembocarien en el naixementde la salut pública, tal i com laconeixem avui en dia. La higienepública, alhora, es subdivideix endiversos períodes per ordre crono-lògic: període científic (un exem-ple important és la creació de lesvacunes); període social (la higie-ne es converteix en ciència social,comença a considerar-se la salutcom un dret, antibiòtics, desinfec-tants,...); en el període actual, queve del segle XX, s'ha produït el des-envolupament econòmic i social aEuropa que ha permés la instaura-ció de la medicina comunitària, laplanificació sanitària, els sistemesnacionals de salut, el sanejamentintegral del medi ambient...

La salut pública està composa-da pels següents apartats princi-pals: la higiene del medi ambient(ja que les condicions ambientalspoden influir sobre la salut); l'e-pidemiologia (estudi de les malal-ties en la població); l'organitzaciói administració sanitària; l'assis-

tència i el benestar social (promo-ció de la salut física i mental enfunció dels factors socials); i l'edu-cació sanitària (informa, motiva iensenya a la població).

L'any 1959 l'Organització Mun-dial de la Salut, autoritat inter-nacional depenent de l'Organitza-ció de les Nacions Unides (ONU),que actua com a entitat coordina-dora de la salut pública interna-cional (OMS de forma abreviada),va definir la salut com "estat com-plet de benestar físic, psíquic isocial i no només l'absència demalalties".

Salut i malaltia són considerats

fenòmens ecològics. És a dir, sónconceptes que fan referència a unacircumstància humana, ja que cadapersona té una percepció diferenti una vivència personal i depenende la cultura d'on es procedisca.

Els factors determinants de lasalut segons Marc Lalonde en ordrede major a menor pes relatiu sonel següents: estil de vida; biologiahumana (genètica); entorn ambien-tal; i sistema sanitari.

Als nostres territoris històricstrobem al País Valencià la DireccióGeneral de Salut Pública, depenentde la Conselleria de Sanitat de laGeneralitat Valenciana. També exis-teix el Centre Superior d'Investi-gació en Salut Pública, CSISP, unens públic de la Generalitat Valen-ciana que té per finalitat el desen-volupament d'investigació orien-tada al suport científic de les polí-tiques de salut pública comunità-ries. Al Principat de Catalunya hiha vàries institucions de salut públi-ca com la Direcció General de SalutPública del Departament de Salutde la Generalitat de Catalunya i l'A-gència de Salut Pública de Barce-lona del Consorci Sanitari de Bar-celona. A les Illes Balears i Pitiü-ses tenim la Direcció General deSalut Pública i Participació depe-nent de la Conselleria de Salut iConsum del Govern de les Illes Bale-ars. A la Catalunya Nord, que no téun ens propi, la institució que s'en-carrega de la salut pública és l'A-gència Regional de Salut Llengua-doc-Rosselló (Agence Régionale deSanté du Languedoc-Roussillon enfrancés oficialment) i a la Franjade Ponent hi ha la Direcció Gene-ral de Salut Pública del Departa-ment de Salut i Consum del Governd'Aragó (oficialment en castellà).També existeixen diferents socie-

tats i entitats dedicades en exclu-siva a la salut pública.

La salut no és una cosa aïlladaque es puga tractar de forma incon-nexa si de veritat volem incidirpositivament sobre ella. No és unens a part. La salut d'un individuinflueix en la salut de la col·lecti-vitat i a l'inrevés. Per això la deno-minació pública va lligada a laparaula salut. No s'entenen unasense l'altra.

La salut pública, com bé indicael seu nom, és responsabilitat deles institucions públiques única-ment, tot i que a voltes tambépuguen col·laborar en el desenvo-

lupament d'aquestes tasques empre-ses privades. Per això, aquesta fei-na ha d'ésser controlada, gestiona-da i desenvolupada pels governs.Mai pot restar exclusivament en

mans privades. Totes les activitatsque directa o indirectament con-tribueixen a la salut de la poblaciósón de responsabilitat pública.

En un futur pròxim, la salutpública s'hi juga molt. No debades,en aquesta època de crisi que vivimes veuen planejar polítiques deretallades en els pressupostos desanitat que poden influir molt nega-tivament en la salut de la pobla-ció. A més a més, cal afegir que laprogressiva privatització dels sis-temes públics de salut està provo-cant la precarització del serveisbàsics de salut on els professionalsde la salut tenen pitjors condicionsde treball i els pacients reben untracte de pitjor qualitat.

L'excel·lent treball dut a termedes de fa dècades pels professionalsde la salut pública al nostre paíscorre el risc de perdre’s. La dife-rència entre una salut pública dequalitat, ben gestionada i amb unpressupost correcte (la despesa had'estar adequada a les necessitatsde la població i no a l'inrevés) i unaaltra on progressivament es va reta-llant el pressupost i es fan paranys,com per exemple, el canvi de mesu-radors de partícules a zones sensetrànsit de la ciutat per "evitar" pas-sar-se del límits establerts a la legis-lació, pot portar a un augment dela morbilitat i la mortalitat endeterminades persones amb certesmalalties i en una disminució enla qualitat de vida de la gent engeneral, i en especial d'aquellespersones més dèbils com infants igent d'edat avançada.

L’ACCENT 202 CIÈNCIA I TECNOLOGIA 13DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 2011

Estem assistint a una retallada en la sanitat pública que pot posar en perill alguns dels grans èxits en matèria de salut pública

Salut pública: una eina al servei de la població

“Salut i malaltia són fenòmens

ecològics, és a dir,fan referència a una

circumstànciahumana”

“La progressiva privatització dels

sistemes públics desalut està provocantla precarització del

serveis bàsics ”

L’ACCENT 202DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 201114 CULTURA

Ramon Usall LLEIDA

El 14 d'abril de 1931, des del balcódel Palau de la Generalitat deBarcelona, el president FrancescMacià proclamava "la RepúblicaCatalana dins d'una federació de

repúbliques ibèriques". Tot just vuitantaanys després d'una de les fites més impor-tants en la història del nostre poble, el 14d'abril de 2011, s'inaugurava, a les BorgesBlanques, al cor de la comarca de les Garri-gues, l'Espai Macià, un museu dedicat a lafigura de l'Avi i al seu somni de llibertat.

La fita, sense tenir, evidentment, latranscendència de la proclama de 1931, nodeixa de ser remarcable. En primer lloc,perquè es tracta de l'obertura d'un museuen un escenari poc habitual: una comarcainterior, tradicionalment deprimida iallunyada dels grans pols d'atracció deturisme de masses o dels centres de poder.L'Espai Macià és una excel·lent oportunitatper conèixer les Garrigues, una excusa perpoder passejar-se pel parc del Terrall o perla plaça Europa i contemplar així l'escultu-ra que el poble de les Borges ha dedicat aMacià i a tots els lluitadors per la llibertatde Catalunya, per degustar el millor oli delmón, per descobrir les cabanes de volta, elsVilars d'Arbeca o les pintures del Cogul...

A més, però, l'Espai Macià és singularperquè es tracta d'un museu que defensaobertament el somni d'una Catalunya inde-pendent. Concebut com un espai de memò-ria dedicat a la figura de Francesc Macià,que mantingué una estreta relació amb lesBorges Blanques i la comarca de les Garri-gues ja que els seus pares eren borgencs

(malgrat que ell nasqué a Vilanova i la Gel-trú) i ell mateix inicià a la seva carrera

política el 21 de juny de 1907 quan fou elegitdiputat per Solidaritat Catalana de formasimultània a les circumscripcions electoralsde Barcelona i de les Borges Blanques.Macià, en un gest sempre recordat pels bor-gencs, renuncià a l'acta barcelonina i decidíser proclamat diputat per les Borges Blan-ques, un escó que repetiria en sis noves con-teses electorals, les que tingueren lloc finsl'any 1923.

És aquesta relació especial entre Macià iles Garrigues (de fet, l'Avi fou, des de totsels nivells de representació política queostentà, un ferm defensor de l'oli garri-guenc, d'aquí que no sigui d'estranyar el fet

que per l'obertura de l'EspaiMacià s'hagi realitzat unaampolla d'oli commemorati-va del 80è aniversari de laRepública Catalana) la quejustifica plenament que l'Es-pai Macià s'hagi ubicat a lesBorges Blanques. Fruit d'ai-xò, el museu dedica unaatenció especial al vincle del'Avi amb les Garrigues peròno defuig cap dels altresaspectes que poden ser d'in-terès per qui visita l'espaiprocedent de qualsevol altreindret: la trajectòria d'en-ginyer militar de Macià, elsfets del Cu-cut, la seva parti-cipació activa a la Solidari-tat Catalana, el seu exilidurant la dictadura de Pri-mo de Rivera i el seu intentd'alliberar Catalunya per les

armes durant els fets de Pratsde Molló, el naixement d'Estat Català, laprimera organització política independen-tista de la nostra contemporaneïtat, l'èxitelectoral de la recent creada Esquerra Repu-blicana de Catalunya i la proclamació de laRepública... En fi, tota la seva vida política,fins a la seva mort, com a president de laGeneralitat de Catalunya, el Nadal de 1933.

Insistim, però, que allò més rellevant noés ja el repàs a la vida i obra de l'Avi, sinó laposició activa que adopta l'Espai Macià al'hora de reivindicar-ne el seu llegat recla-mant la materialització del seu somni dellibertat pels pobles. Encara us fan faltamés excuses per visitar-lo?

Maria Freixas BARCELONA

Ara fa un any, la Xarxa d'enllaçamb Palestina va editar el docu-mental Més enllà del mur. Can-çons contra l'apartheid, on esreflectia l'experiència viscuda

per la primera brigada de músics catalansque trepitjava Palestina. Enguany, i per talde donar continuïtat al projecte, l'organit-zació catalana ha apostat per crear un docu-ment sonor amb cançons de cadascun delsmúsics d'ambdues brigades, la primera al2009 i la segona al 2010, i que han elaboratexpressament per mostrar la seva solidari-tat envers al poble ocupat. El disc comptaamb 11 cançons i s'ha enregistrat a diferentsestudis de casa nostra i de Palestina, incor-porant d'aquesta manera músics palestins iinstruments com la darbuka o el llaüt. Calremarcar que l'edició s'ha realitzat gràcies ala col·laboració desinteressada dels matei-xos músics, com també el disseny i les tas-ques de coordinació i gestió, esdevenint aixíun projecte solidari de cap a peus. Sota eltítol Més enllà del mur. Cançons contra l'a-partheid II hi podreu escoltar, mitjançant lamúsica, les experiències de cada un dels

grups i els sentiments viscuts arrel del

viatge. Mentre esperem la presentació ofi-cial del cd el proper dissabte 4 de juny enun acte organitzat per la Xarxa d'enllaçamb Palestina, i que centrarà el seu discursen la campanya internacional de boicot,desinversions i sancions (BDS) a l'Estat d'Is-rael, parlem amb Obrint pas, Cesk Freixas,Pau Alabajos, Nabil, Guillamino, La Gossasorda i els At-versaris perquè ens expliquinles característiques del projecte musical.

CCoomm vvaa ssoorrggiirr llaa iiddeeaa ddeell CCDD ii aammbb qquuiinnaaffiinnaalliittaatt??La idea del CD va sorgir per dues raons prin-cipals. La primera, és que estàvem prepa-rant una brigada on estàvem prioritzant elfet de poder treballar i conèixer músicspalestins i palestines. Aquesta trobada, perles característiques dels grups que hi anà-vem havia de resultar interessant i no ensho volíem quedar per a nosaltres, calia com-partir-ho i documentar-ho. La segona és quepensem que si treballem bé aquest "docu-ment sonor" i som capaces de moure'l unamica, fins i tot podem intentar acumularalguns calers per donar un cop de mà alsprojectes que desenvolupa la Xarxa aquí iallà. Aquest document sonor té la finalitatde construir ponts entre agents agitadors

culturals de les dues ribes del mediterrani,demostrar que malgrat tenim un back-ground cultural i musical diferent som moltcapaces de treballar plegades. I de la mà d'a-quest objectiu, també volem aprofitar per adifondre la situació que es viu als territorisocupats i les campanyes que tira endavantla Xarxa en les que des d'aquí hi podem par-ticipar, com la BDS.

QQuuiinnaa ééss llaa vvoossttrraa iimmpplliiccaacciióó eenn eell pprroojjeeccttee??Per a nosaltres aquesta brigada ha sigut l'ex-

periència més brutal que hem viscut, ja ensho ensumàvem durant tots els preparatius.És per això que els brigadistes ens hi hemimplicat des del primer dia. Això és, durantels preparatius que ens van dur fins a laPorta de Damasc i de tornada amb el projec-te del CD. Tothom ha treballat per poderpresentar cançons amb les quals ens hipodem sentir representats i que les personesque les escoltin també. D'aquesta maneravolem apropar l'exemple del poble palestí ales persones que ens escoltin.

EEssppaaii MMaacciiàà::CCoommpplliirr eell ssoommnnii ddee lllliibbeerrttaatt ddee ll’’AAvvii

“Espai Macià és singularperquè es tracta d'un

museu que defensa ober-tament el somni d'una

Catalunya independent”

LLeess ccaannççoonnss ccoonnttrraa ll’’aappaarrtthheeiidd hhii ttoorrnneenn

L’ACCENT 202 DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 2011 CULTURA 15

Jordi Garrigós BARCELONA

Fa molt temps que hodiem, sempre. Espoden fer bonescançons pop encatalà, molt bones

cançons. Com a mínim tantesplèndides com en qualse-vol altra llengua. Per tant nopodem fer més que esbotzarun petit somriure mentreveiem que les coses es vanposant al seu lloc. La músicapop no és més que una abrevia-ció de popular, qui més quimenys acaba tenint aquestavocació. La d'arribar a les mas-ses, la que la teva música siguicom més escoltada millor.

Per fi ha arribat el dia en quedos discos en català són tant o mésesperats que qualsevol altre, si ensfixem en les xifres és clar. Manel iAntònia Font són dos exemples dediversos camins i una mateixa arri-bada, que no és altra que la delsuport de públic, crítica i una quotade pantalla considerable. Els mallor-quins han anat passet a passet, i s'han guan-yat una reputació que han forjat a based'anys de feina. Els principatins, en canvi,van aparèixer fa dos anys com un bolet queha acabat per ser el primer gran fenomendel segle XXI de la música catalana pel quefa a popularitat.

Manel ha esperat un any sencer per pre-parar el seu segon disc, un treball que menyscontinuïsta del que sembla a primera vista.

10 milles per veure una bona arma-dura (Discmedi, 11)

és un àlbum quesegueix l'estela argumentaldel seu debut, guarnit aquesta vegada ambun embolcall instrumental més treballat iuna producció més acurada. Les petites his-tòries quotidianes segueixen allà: La carta al'exnòvio de l'actual companya ("Benvolgut"),la resistència en una història d'amor agonit-zant ("En Miquel i l'Olga tornen") o aquellamic somiatruites que es nega a viure la nos-tra vida rutinària ("Flor groga"). Pràctica-

ment sense tornades i sense repetir estrofes.Guillem Gisbert ha prioritzat els textos a lacomercialitat i als cors unànimes, continus isovint molestos als seus concerts. I això és,com a mínim, una declaració d'intencionsinteressant. Segurament els Manel han per-dut aquell al·lè d'espontaneïtat que ens va

emocionar a cançons com"Cap-

tatio Benevolantiae"o "Pla Quinquennal", sens dubte els millorstextos que han escrit mai els barcelonins.Però les boniques històries segueixen allàmalgrat d'altres es quedin a mitges (la lletrade "Cançó del Soldadet" és, sent benèvols,ridícula). No arriba a la quasi perfecció delseu primer disc però cal seguir l'estela d'una

Borja Català MANISES

La propera tardor es commemora-ran els cent anys de l'inici de lacolonització italiana de Líbia, ambla qual aquestes terres del nordd'Àfrica esdevingueren una colò-

nia europea. Si no hi ha un canvi de rumbl'efemèride, sobre la que possiblement espassarà de puntetes, pot arribar a coincidiramb l'actual exhibició de poder militar queles potències occidentals estan realitzant alpaís àrab sota el pretext d'ajudar les forcesrebels al coronel Muamar el Gadafi, fet quedemostra, una vegada més, la vigència del'imperialisme.

Itàlia, unificada políticament el 1861,arribà tard al repartiment que els imperiseuropeus empesos per les exigències delcapitalisme feren de la major part de terresd'Àfrica i Àsia. Tanmateix, el jove regne norenuncià al seu bocí del pastís i l'octubre de1911 declarà la guerra al decadent imperiotomà, el qual dominava la Tripolitània i laCirenaica, dues franges de terra que hihavia entre Tunísia i l'Egipte. Les poques

tropes otoma-nes planta-ren caraperò, desprésd'un mesosde durs com-bats en quèes van pro-duir algunsdels primersbombardeigsaeris de lahistòria, elsotomans vanmarxar, Itàlia ocupà el país i els libiscomençaren la resistència sota el lideratged'Omar al Mukhtar.

Amb l'arribada dels feixistes al poder(1922) les forces d'ocupació dirigides pelgeneral Rodolfo Graziani, el carnisser deFezzan, van augmentar la brutalitat delseus mètodes amb l'objectiu d'acabar ambqualsevol oposició: represàlies contra lapoblació civil, ús de gasos, crema de pobles ola deportació dels pobladors dels desert;unes 100.00 persones foren confinades en

camps de concentració, la major part de lesquals va morir. Amb la captura i execució deMukhtar en setembre de 1931 la resistènciafou vençuda.

El 1934, any de la proclamació de laGovernació General de Líbia, començà unapolítica més favorable per a la poblacióautòctona, els membres de la qual eren con-siderats oficialment "ciutadans italianslibis" i la metròpoli hi va aixecar poblacionsamb mesquites, escoles i hospitals per a ells.Però més enllà del discurs oficial, les terres

més productives van quedar en mans delscolons arribats d'Itàlia, els quals el 1939 jaeren uns 110.000. L'ocupant explotà els pocsrecursos d'una colònia on el petroli no foudescobert fins els anys 50 del segle passat.

Amb l'inici de la II guerra mundial elssomnis imperialistes del feixisme italiàd'engrandir els seus dominis van prendregran volada, però els èxits durant el conflic-te foren ben pocs i el 1942 les tropes aliadesocuparen bona part del país. Després delconflicte bèl·lic Líbia quedà sota adminis-tració britànica fins que en 1951 s'indepen-ditzà de manera formal i s'hi proclamà lamonarquia, la qual fou derrocada per Gada-fi el 1969. L'any següent els colons italiansforen expulsats i els seus béns nacionalit-zats.

Hui, després que a Tunísia i Egipte sen-gles moviments democràtics hagen acabatamb les respectives dictadures, sembla queOccident ha decidit que ja és hora d'agafarel timó de les revoltes del món àrab. Hacomençat per Líbia, situat entre Tunísia iEgipte. L'imperialisme torna per reclamarels seus privilegis.

banda que cuida tots els detalls amb una pul-critud admirable.

Els mallorquins Antònia Font no enshavien de demostrar res. No calia. Però comsi fos una dolça rutina segueixen sorprenent-nos disc rere disc. La banda de Joan MiquelOliver és una màquina de fabricar cançonsperfectes per afegir a la llarga llista de hitsque han composat durant la darrera dècada.

Des del pop més vitalista i festiu de "Cal-gary 88" fins a les marcianades de temescom "Coses modernes". Des de la tornadamàgica d'"Icebergs i Gèisers" fins l'humorhistriònic de "Islas Baleares". A Lampare-tes (Robot Inocent, 11) els Antònia Fontsegueixen ensenyant-nos que són incom-parables fent el que millor sabent fer, sor-tir-se de la norma amb la cultura pop com apretext, tan musical com argumental. Unàlbum rodó amb pocs moments que baixin elnivell per fer un cop de puny a la taula i tor-nar el tro als seus legítims propietaris.

LLííbbiiaa,, uunn sseeggllee dd’’aaggrreessssiioonnss iimmppeerriiaalliisstteess

“Els mallorquins Antònia Font no ens havien

de demostrar res.No calia. Però com si fos una dolça rutina

segueixen sorprenent-nosdisc rere disc.“

HHiissttòòrriiaa

LLaa rreesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa 1100 mmiilllleess ppeerr vveeuurree uunnaa bboonnaa aarrmmaadduurraa // LLaammppaarreetteess

LLaa mmaaggnnííffiiccaa rruuttiinnaa ddeell ppoopp

L’ACCENT 202DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 201116 CONTRAPORTADA

LLUÍS CUSSÒ VALÈNCIA

Quina és la situació econòmica a Galícia?Quan peta aquesta crisi, que és sistè-mica, Galícia no estava sumida en unsistema econòmic d'especulació immo-biliària, com podia passar als PaïsosCatalans, llavors l'atur no va crèixertan, estàvem al voltant d'un 12 per 100,ara estem a un 17, estem al davant dela destrucció de treball a l'Estat espan-yol, això vol dir que en poc temps arri-barem a la mitjana estatal que està alvoltant d'un 25, 30 per 100 de taxa realde desocupació, és una destrucció dellocs de treball en tots els sectors, queja va començar amb la reconversió delsector naval als anys 80. Ara aquestadestrucció és més subtil gràcies a lacomplicitat dels sindicats majoritaris.Els sectors de la pesca i la ramaderiatambé van estar afectats gràcies a lesprevendes de l'estat espanyol amb launió europea, per tant, el teixit pro-ductiu està mort. Es potencia el sectorserveis, però no és una zona de primernivell turístic. És una situació caòtica

Des del Sindicat, com es planteja lalluita?Només hi ha un camí, una alternati-va, la lluita ha d'estar enfocada alcarrer, no val la protesta interna, el"no hi ha res a fer...", no valen aqueststipus de discursos de resignació; si noresistim no existim, i si no existimfaran de nosaltres el que voldran. Desde l'any 2007 que van començar les pri-meres notícies oficials de la crisi, ini-ciem una campanya de conscienciacióque desemboquen a Vigo, la zona indus-trial per excel·lència, en una mobilit-zació digna, era el primer cop a l'Es-tat espanyol que se sortia al carrer encontra la crisi. Van seguir creixent ireclamant una vaga nacional. L'únicasortida que ens queda és la mobilitza-ció, conscienciar a tothom que som declasse treballadora, que la gent es pen-sava que per tenir una pantalla de plas-ma pagada amb una targeta de plàs-tic, érem de classe mitjana alta. Cons-cienciar de qui explota i qui es l'explo-tat, que els milers de parats surtin alscarrers, encendre la metxa, perquè totssortim als carrers, com a Grècia, 8vagues generals el 2010.

Com es defineix la CUT?Som un sindicat nacional, de classe iassembleari; neix el 1999, després d'u-na escissió de la CIG, que és el sindi-cat nacionalista amb més afiliats entreles nacions sense estat, per sobre deLAB: el 1999 comença a burocratitzar-se i entra al joc de les subvencions, iés en aquest moment on ens escindimi creem el sindicat CUT. Actualment,la majoria dels nostres afiliats no pro-venen de la CIG, sinó que hem crescut

paral·lelament. Des de la CIG ens tenenun odi gairebé sectari, nosaltres creiemquè és perquè som la consciència queells van perdre, nosaltres estem per launitat de classe, però en el contextactual no es pot pactar amb ells, ja quela direcció va en camí de convertir-seen un UGT o CCOO.

Apostem per un sindicat de mas-ses; el nostre camí és crear contradic-cions al sistema. I cada cop que ensmobilitzem, convoquem totes les orga-nitzacions independentistes perquès'hi sumin.

La lluita es planteja amb d'altresagents polítics?En l’àmbit sindical, qui marca la polí-tica és la CUT, no som la corretja detransmissió de cap partit, tot i que hiha gent que milita a partits indepen-dentistes, en allò que afecta a la llui-ta del treballador, nosaltres som elsque marquem la línia a seguir

Dius que a partir del 2007, comen-ceu a planificar la vostra estratègiade lluita al voltant de la crisi, comafecta a nivell repressiu aquesta apos-ta?L'estratègia de lluita i de combativitatés orignària de la fundació del sindi-cat: el 1999 hi havia una lluita moltforta amb el tema del banc saharià, lapesca; hi havia una batalla molt duraal carrer, que el sindicat CIG no va volerassumir. És en aquest context de llui-ta on plantegem la necessitat d'un sin-dicat nacional i de classe, que lluiti alcarrer. La combativitat està als esta-tuts del sindicat.

A partir del 2007, amb el tema dela crisi, l'anàlisi econòmica que fan elsgoverns i les patronals és idèntica alque fa la CUT: és una crisi sistèmicasense marxa enrere. Provocarà situa-cions de misèria, la misèria pot pro-

vocar situacions de rebel·lia -encarano revolucionàries però si de rebel·liai contestació; llavors, ells estudien onhi poden haver grups que acumulinforces per fer aquest salt, i aquí és onentra en joc la “suprarepressió”, per-què de repressió sempre n'hi ha, peròara s’accentua. De fet a la UE es creael 2007 un laboratori d'observació deles possibles zones conflictives. Comen-cem a ser encara més vigilats quanapostem per la lluita frontal contra lacrisi, s'intensifica el control, qualse-vol que es mogui en concentracionsprotestes, que no tingui tots els per-misos té multa administrativa, és unaasfixia econòmica brutal, sense par-lar de les detencions. El 2009 a la comar-ca de Vigo hi ha una vaga del metallmolt dura, de gairebé tres setmanes.Comporta un salt qualitatiu pel que faa la militància i la gent més jove s'a-propa al nostre sindicat perquè, tot hique no estem a la taula de conveni, síque som l'agent que lluita activamentals carrers. I, a partir d'aquest moment,s'intensifica la nostra vigilància.

Des dels altres pobles de l'Estat espan-yol heu notat la solidaritat amb elscasos de repressió que esteu patint?Sí, totalment, de tot arreu: Astúries,Euskadi, els Països Catalans, etc. Onens hem trobat amb menys solidaritati comunicats ha estat a Galícia mateix,on, a dia d'avui, la CIG no ha fet capcomunicat ni ha demostrat solidari-tat amb els casos repressius que estempatint (a nivell personal sí, però nocom a sindicat).

La repressió normalment actua sub-tilment, a base de multes adminis-tratives, que destrossen els militantsi a l'organització, quan comença a

haver-hi detinguts i empresonats voldir que la lluita ha pujat un esglaó,que la gent està més organitzada, mésconscienciada, que lluita de veritat,com plantegeu la resposta, no nomésper ajudar als detinguts sinó perquèel poble gallec se n'assabenti?La primera detenció, la de Miguel, esprodueix el 15 d desembre i la de Tel-mo al març, que va sortir el següentdia. Vam fer una roda de premsa percontrarestar tanta contaminació, onvan venir tots els mass media, cosagens habitual.

Sabem que hem de combatre nonomés contra la patronal sinó tambécontra les seves forces de repressió iels seus col·laboradors mediàtics, enaquella roda de premsa, vam deixarclar que era un cas de persecució sin-dical i que l'única resposta serà quecontinuarem al peu del canó. De caraa la població, hem intentat transme-tre que la seua és una lluita de tots elsi les treballadores; hem intentat cons-cienciar el poble que els detinguts sóntreballadors impecables de la Naval,veritables professionals; i, per últim,hem procurat socialitzar la repressió,és a dir, explicar que això pot passar-li a qualsevol treballador, i que es trac-ta d’una lluita de classes: els trauremde la presó els i les treballadore, no abase de comunicats.

Com plantegeu l'estratègia perquè lagent es tregui l'estigma de sindicatde classe obrera i nació oprimida ireclamar amb orgull les nostres exi-gències al treball, al carrer?Aquesta és la pregunta del milió, si tin-guéssim la resposta màgica, no estarí-em aquí parlant, sinó al carrer, llui-tant. L'única opció vàlida que veiemés la pedagogia, haurem de tornar a

De la mà de la Coordinadora Obrera Sin-dical, Ricardo Castro va estar a Valènciaper explicar els casos de Miguel i Telmo(sindicalistes empresonats arran de lavaga general del setembre) i també perdonar a conèixer el sindicalisme com-batiu gallec, que té en la Central Unita-ria de Traballadores/as (CUT) un delsseus màxims exponents.L’ACCENT hempogut parlar amb ell amb l’objectiu d’a-propar els nostres lectora a una realitatalhora tan llunyana i tan propera.

Entrevista aRicardo Castro,

secretari generalde la CUT

ENTREVISTA

““SSii nnoo rreessiissttiimm nnoo eexxiissttiimm,, ii ssii nnoo eexxiissttiimmffaarraann ddee nnoossaallttrreess eell qquuee vvoollddrraann””

les metàfores, hem de fer veure quedins el capitalisme no hi ha dignitatper a la classe obrera, que cada voltaque hi ha un daltabaix al sistema, elpaguem nosaltres, que no tenim captipus de poder de decisió política o eco-nòmica. Hem de ser intel·ligents, nopodem fer discursos excessivamentretòrics. Portem anys de paràlisi ide-ològica, hi ha un buit de més de 30anys de tradició de lluita, que hemd'omplir. Hem de dir a la gent "tu, quetens aquests drets, són molts menysdels que tenia el teu pare, però sónmolts més dels que tindrà el teu fill;si no vas defensar els dels teus pares,almenys defensa els que tens per alsqui vénen". No podem crear avantguar-des d'il·luminats.

En quin punt es troba el cas de Migueli Telmo?Malament, el sumari s'assembla mésa una novel·la que a qualsevol altracosa, és una gran fantasmada media-titzada a través dels mitjans de comu-nicació. Portaran aquesta pel·lículafins on ells vulguin, la connexió inde-pendentisme igual a terrorisme ja estàfeta socialment i justifica la repressió.Si en algun moment volen coartar oil·legalitzar-nos ja han creat l’ambientsocial per poder fer-ho.

Totes les accions de boicot que hiha al sumari, que inclouen -com deiaun company amb to de broma- fins lesTorres Bessones, les volen enllaçar ambla CUT. Hem de ser cauts perquè enca-ra no sabem de què se'ns acusa, per-què no hi ha proves, només indicis. Defet si tinguessin proves concretes detotes les barbaritats que apareixen alsumari, estaríem a l'Audiència Nacio-nal espanyola acusats de terrorisme.D’aquesta manera, els companys empre-sonats porten 5 i 3 mesos incomuni-cats, sense aber de què se'ls acusa. Iamb les declaracions de la policia coma única prova...

Telmo i Miguel són caps de turc?Sí, però són casos diferents, Telmo ésun militant històric, ex GRAPO, els ésmolt útil per vendre el relat que hancreat; per la seua banda, Miguel és untreballador jove que ha estat empreso-nant com a avís a la joventut compro-mesa.

La repressió us reafirma en la llui-ta? És a dir, ho esteu fent bé?Anem a veure, la repressió és una con-seqüència directa de l'oposició al sis-tema dominant: si algun dia ens pas-sen la mà per sobre l'espatlla la patro-nal o la policia, voldrà dir que ho estemfent malament; si per exercir els nos-tres drets el preu és la repressió, hohem d’assumir. Per això sabem quecontinuarem lluitant a Galícia, als Paï-sos Catalans, a Euskadi...