accent 200

16
DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT 200 DEL 22 D’ABRIL AL 5 DE MAIG DE 2011 Periòdic popular dels Països Catalans Mobilitzacions contra les nuclears arreu del territori La catàstrofe de la central de Fukushima no només ha tornat a posar damunt de la taula el debat al voltant de l'energia nucle- ar, sinó que ha donat nova empenta al col·lectius que duien dècades demanant el tancament de les centrals productores, com hem vist les darreres setmanes a diferents punts dels Països Catalans. >>Països Catalans 7 PAU FABRA PÀG. 2 // RUBEN PENYA PÀG. 2 // JOSEP VERDEGUER PÀG.3 // ANDREU TEROL PÀG. 16 PAÏSOS CATALANS Abril reivindicatiu Manifestacions, trobades, acampallengues i consultes sobre la independència: l’abril ens deixa una mostra de la gran vitalitat dels Països Catalans. >> Països Catalans 4, 5, 6 i 7 200 números de L’ACCENT Amb motiu dels 200 números, conversem amb tres dels fundadors de L’ACCENT que hui enca- ra estan a la redacció. >> En Profunditat 8 i 9 La Guerra de les Galàxies Yuri Gagarín va ser el primer ésser humà en eixir del planeta i observar-lo des de fora mentre li donava la volta. 50 anys després la carrera espacial ha entrat en decadència. >> Ciència i Tecnologia SUMARI El sector públic es mobilitza contra les retallades >>Països Catalans 6 L’abril ha vist expressions de la vitalitat popular i de lluita a quasi la totalitat del territori. Els Països Catalans hem demostrat ser un poble viu i en moviment, amb al la fermesa suficient per no aturar-nos fins assolir la llibertat EL Passeig lluís Companys fou escenari d’una gran festa anti-nuclear Publicació quinzenal i popular d’àmbit nacional dels Països Catalans El PP vol culminar la privatització de RTVV El proppassat mes de novembre, a proposta del PP, les Corts Valencianes van fer les primeres passes per a privatitzar RTVV. Res que no es poguera preveure... Canal 9 té uns principis fun- dacionals de la llei de 1984 que li assignen tasques importants: vertebrar culturalment el País Valencià, promoure la llengua pròpia, oferir una informació objectiva, veraç i plural. Quina ha estat la realitat? Va ser creada pel PSOE amb la intenció de desplaçar l’única televisió en català existent al País Valencià, TV3, que comptava amb una reduïda però creixent audiència i que servia de referent nacional (malgrat les escasses notícies d’àmbit valencià). Així, doncs, la TVV ocupà de bon començament la freqüència de TV3 per impedir-ne la recepció; la Guàrdia Civil s’encarregà de tancar els repetidors de TV3 que el poble valencià havia sufragat; els direc- tors com Amadeu Fabregat foren els encarregats de castellanitzar la programació i hb paraules per ser «massa catalanes», o «poc genuïnes» c di Editorial Nadal reivindicatiu a la ciutat de València Els joves llibertaris continuen a la presó 14 de gener de 2003 Periòdic de distribució gratuïta 5.000 exemplars

Upload: laccent-periodic-popular-dels-paisos-catalans

Post on 22-Mar-2016

252 views

Category:

Documents


3 download

DESCRIPTION

Periòdic popular dels Països Catalans. número 200. DEL 22 d'ABRIL AL 5 DE MAIG DE 2011

TRANSCRIPT

Page 1: Accent 200

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

200DEL 22 D’ABRIL AL 5 DE MAIG DE 2011Periòdic popular dels Països Catalans

MMoobbiilliittzzaacciioonnssccoonnttrraa lleess nnuucclleeaarrssaarrrreeuu ddeell tteerrrriittoorriiLa catàstrofe de la central de Fukushimano només ha tornat a posar damunt de lataula el debat al voltant de l'energia nucle-ar, sinó que ha donat nova empenta alcol·lectius que duien dècades demanant eltancament de les centrals productores, comhem vist les darreres setmanes a diferentspunts dels Països Catalans.

>>Països Catalans 7

PAU FABRA PÀG. 2 // RUBEN PENYA PÀG. 2 // JOSEP VERDEGUER PÀG.3 // ANDREU TEROL PÀG. 16

PAÏSOS CATALANS

Abril reivindicatiu Manifestacions, trobades, acampallenguesi consultes sobre la independència: l’abrilens deixa una mostra de la gran vitalitatdels Països Catalans.

>> Països Catalans 4, 5, 6 i 7

200 números de L’ACCENTAmb motiu dels 200 números, conversem ambtres dels fundadors de L’ACCENT que hui enca-ra estan a la redacció.

>> En Profunditat 8 i 9

La Guerra de les Galàxies Yuri Gagarín va ser el primer ésser humà eneixir del planeta i observar-lo des de foramentre li donava la volta. 50 anys després lacarrera espacial ha entrat en decadència.

>> Ciència i Tecnologia

SUM

ARI

El sector públic es mobilitza contrales retallades

>>Països Catalans 6

L’abril ha vist expressions de la vitalitat popular i de lluita a quasi la totalitat del territori. Els Països Catalans hemdemostrat ser un poble viu i en moviment, amb al la fermesa suficient per no aturar-nos fins assolir la llibertat

EL Passeig lluís Companys fou escenari d’una gran festa anti-nuclear

Publicació quinzenali popular d’àmbitnacional dels Països Catalans

El PP vol culminar la privatització de RTVVEl proppassat mes de novembre, a proposta del PP, les Corts Valencianes van fer les primeres

passes per a privatitzar RTVV. Res que no es poguera preveure... Canal 9 té uns principis fun-

dacionals de la llei de 1984 que li assignen tasques importants: vertebrar culturalment el País

Valencià, promoure la llengua pròpia, oferir una informació objectiva, veraç i plural. Quina

ha estat la realitat? Va ser creada pel PSOE amb la intenció de desplaçar l’única televisió en

català existent al País Valencià, TV3, que comptava amb una reduïda però creixent audiència

i que servia de referent nacional (malgrat les escasses notícies d’àmbit valencià). Així, doncs, la

TVV ocupà de bon començament la freqüència de TV3 per impedir-ne la recepció; la Guàrdia

Civil s’encarregà de tancar els repetidors de TV3 que el poble valencià havia sufragat; els direc-

tors com Amadeu Fabregat foren els encarregats de castellanitzar la programació i h b

paraules per ser «massa catalanes», o «poc genuïnes» c di

EditorialNadal reivindicatiu a la ciutat de ValènciaEls joves llibertariscontinuen a la presó

14 de gener de 2003Periòdic de distribució gratuïta5.000 exemplars

Page 2: Accent 200

L’ACCENT 200DEL 22 D’ABRIL AL 5 DE MAIG DE 201102 OPINIÓ

PAU FABRA VALÈNCIA*

Sense preàmbuls, fastiguejat éscom se sent un servidor en llegiro sentir la major part de les crò-niques del 16 d'abril. Com en cadadiada centenars de militants del'esquerra independentista es dei-xen el millor de les seues forcesper estendre socialment i fer visi-bles els seus anhels: construir unsPaïsos Catalans lliures i socialis-tes. Sempre hem estat al carrerfins i tot quan els partits institu-cionals s'han retirat, quan la pora mullar-se els ha fet desconvo-car o quan han volgut moure ladata de la diada. Hem plantat caraal feixisme i hem protegit el nos-tre dret a existir i a expressar-nosamb llibertat.

L'antivalencia-nisme del PartitPopular ha con-duït al tancamentforçat de TV3 iaixò ha fet que enels últims tempsla diada nacionalhaja girat en torna aquest greu ataca la llengua i lallibertat d'expres-sió. Defensar TV3al País Valenciàno és altra cosaque defensar lesnostres llibertats-col·lectives iindividuals- mésessencials. Aixòha unit a desenes demilers de persones en les últimesconvocatòries. Tanmateix, el sig-nificat del 25 d'abril com a diada,és molt més gran, transcendeix elfet de TV3. Tal i com es percep acada manifestació, i la del dissab-te passat no fou cap excepció, exis-teix un independentisme latent,majoritari si més no a nivell sim-bòlic en cada convocatòria.

Any rere any, però, es repeteixuna decebedora constant en lamajoria de les cròniques de prem-sa: no es destaca l'anònima pre-sència independentista, es reduei-xen al mínim les al·lusions alsPaïsos Catalans, i es destaca lapresència de polítics, partits ins-titucionals i sindicats. Observeamb tristesa que en bona part elsredactors que treballen a la mani-festació avantposen la línia edi-torial a allò que es viu a peu decarrer. Altrament no s'entén quecap mitjà de comunicació haja fetesment de l'esquerra independen-tista, que al llarg de la diada d'en-guany va convocar dues manifes-tacions (una d'elles a Llíria), unmés que digne acte polític als peusdel Palleter, i un concert a Mani-ses en solidaritat amb ACPV. Noés un fet excepcional, a cada con-vocatòria treballem de valent, iels nostres blocs solen congregarmilers de persones, en especialgent jove, però no només. Tot això

és ben visible per a qualsevol per-sona assistent a les manifesta-cions del 25 d'abril. Per què s'a-maga?.

Aquesta ocultació contrastaamb el seguiment que han tingut,en bona part dels mitjans, les con-vocatòries ultres que han inten-tat boicotejar la manifestació del16 d'abril. Sembla com si existiral'interès de crear una sensació deconflicte entre valencians, ni quesiga a nivell residual. O pitjorencara, com si algú volguera ali-mentar aquesta excreció "valen-cianera" que afortunadament lasocietat ha posat en el seu lloc.Perquè no ens equivoquem, el 16d'abril fou la demostració que alblaverisme polític se li ha acabatel bròquil. Només un fanàtic s'a-

treviria a compa-rar la microma-nifestació antiva-lenciana de Sen-tandreu amb lamacromanifesta-ció nacional querecorregué el cen-tre de València deTorres a Torres.

Al llarg de lanostra història,el nacionalismeha viscut dife-rents trenca-ments generacio-nals. Quan algunsmitjans de comu-nicació desta-quen l'establis-

hment d'esquerra perdamunt del sentir majoritari delsmanifestants, quan s'obvia la pre-sència tossuda d'una esquerraindependentista en constantmaduració i expansió, quan esmenysprea tot un gruix de gent,tot un munt d'esforços, il·lusions,anhels,... entenc per què cadavegada menys joves se sentenatrets pels partits polítics tradi-cionals, per què l'esquerra insti-tucional és incapaç de guanyar alPP.

El passat 19 de març els inde-pendentistes de Pedreguer, mili-tants d'Endavant (OSAN), de Mau-lets i del SEPC, feren un muralcommemoratiu dels 300 anys deldecret de Nova Planta on aparei-xia la figura de l'actual cap d'es-tat espanyol cap per avall. Aquestfet simbòlic aparegué en la prem-sa profusament, tanmateix, elsmateixos mitjans no digueren resde les milers de persones queaquestes mateixes organitzacions,juntament amb CAJEI i COS, reu-niren a València aquest 16 d'Abril.Sembla que les redaccions d'a-quests mitjans ens indiquen queel seu interès està més en el mor-bo que en visibilitzar una novageneració que es consolida i avan-ça des de la penombra per pintarel país amb tots els colors del roig.

*Responsable de premsa d'Endavant-OSAN al País Valencià

PUNT DE MIRA

Sense saber encara com, els catalansdel sud ens hem vist sorpresos per unarevifada d'anticatalanisme a primeravista inexplicable. L'apagada del sen-yal de Televisió de Catalunya és tan solsun símbol que escenifica el poder abso-lut de la dreta a la nostra societat. Obviamencionar l'espanyolisme de la burge-sia valenciana. El que potser no espe-rava aquesta gent -vull pensar- és l'a-llau de mobilitzacions al carrer que des-pertaria un atac d'aquesta índole con-tra la nostra cultura. I un atac sobretota la major associació cultural del nos-tre país, Acció Cultural del País Valen-cià. L'escenari no és gens senzill. Esbarregen tot un seguit de casos de corrup-ció, censura, impunitat, manipulació,manca d'oposició parlamentària i majo-ries absolutes que ens demostren queel règim polític més semblant a la dic-tadura continua sent la democràcia bur-gesa. A primera vista no tenen motiusper preocupar-se'n, doncs l'estabilitati omnipotència del Partit Popular estàfora de dubte. Però llavors, d'on ha eixittant d'entrebanc a la mobilització del16 d'abril a València?

Alguna cosa no rutlla al Cap i Casal.La campanya que s'ha dut a terme con-tra la nostra cultura, i per tant con-tra nosaltres, desperta reminiscèn-cies del passat que val la pena recor-dar. Reminiscències que fan sabor aun poble que caminava en marxa capa la seua autonomia. Un poble quecaminava en defensa de la seua llen-gua i les seues senyes d'identitat. I quecaminava tot a una fins que ManuelBroseta, Emili Attard i Abril Marto-rell decidiren aturar-lo: València, ciu-tat obrera, no podia caure en mans deles esquerres. Unes esquerres que percert havien assumit les tesis de JoanFuster i mostraven obertament elsmateixos símbols que Catalunya i les

Illes. Una sola llengua, una sola cul-tura i un sol poble. Ací començarenels problemes. Sovint es defineix elfeixisme com una ideologia totalità-ria, fruit de la intolerància i la xeno-fòbia que ix a escena quan el desoriés tal que només l'autoritat és capaçd'aixafar-lo. Però no va exactamentaixí la cosa. El feixisme és la respos-ta del capitalisme quan es troba ame-naçat. És l'extrem que fa aparèixer lademocràcia burgesa com al bell mig,com l'opció de seny. És l'enemic creatper entretindre els revolucionaris ique aquestos -nosaltres- no facen tre-molar la societat de classes. En aquestpunt em permetreu fer un incís: elfeixisme, per reproduir-se i controlarla massa, necessita d'un esquer. Unesquer com per exemple l'anticatala-nisme. Aquest relat no necessita jamassa explicacions. La quatribarradaen flames a la façana de l'ajuntament,unes ulleres trencades, bombes, agres-sions i trenta anys d'impunitat. I acís'acabà la València obrera. De moment.I dic de moment perquè ja va sent horaque deixem de banda el color políticde la cultura que l'ha convertida enla millor arma de la dreta per a con-servar el poder. La situació actual, toti ser ara per ara poc complicada, comen-ça a crear inquietud en els cercles polí-tics afins a la burgesia. Aquesta estàremovent de nou l'esquer que tantsfruits li ha donat i el 16 d'abril n'hau-rà sigut una bona mostra.

Com a resultat de tot aquell desga-vell la nostra societat té un estigma delque no se'n pot desprendre, l'anticata-lanisme. No podem aspirar a canviarla societat de classes si neguem que s'es-tà fent un ús polític de la nostra cultu-ra. Barrejar-ho tot tal i com vénen fentels partits polítics al País Valencià -vala dir que alguns ingènuament-des de

la transició fins l'actualitat és una erra-da que el moviment obrer ha pagat moltcar. No necessitem esperances per tor-nar a rebre el senyal de TV3 si guanyael PSOE, EU o Compromís. El que ens fafalta és fer créixer el moviment obrerper un costat i que la cultura catalanasiga respectada i assumida com a nos-tra per l'altre. Clar que jo no estic enpossessió de la veritat absoluta, peròtrenta anys de bacs avalen el camí errat.En escriure aquestes línies no sé comanirà la manifestació contra el cessa-ment del senyal de TV3. Però del queestic segur és que davant nostre tin-drem els feixistes disfressats de regio-nalistes recordant-nos que política i cul-tura van de la mà en aquest país i que,quant més cridem nosaltres, més podertindrà la burgesia valenciana i més votsel seu partit.

On queda la lluita d'alliberamentnacional en tot aquest trencaclosques?Que ningú pense que el dèficit fiscal dela Generalitat amb l'Estat despertaràles consciències d'una societat aliena-da com la valenciana. Som un pobleperquè tenim una llengua pròpia, unacultura pròpia, i una identitat col·lec-tiva que ens defineix com a tal. En lamesura que els valencians se sentenprotagonistes d'aquesta cultura i d'a-questa llengua i no portantveus d'unasimple variant dialectal, se sentirancatalans del sud i es posaran en marxacap a la seua llibertat. I llavors aniremtots a una veu, enlloc de donar visquesa la Mare de Déu. Una llibertat, tot sigadit, què no assolirem amb major auto-nomia ni cap Estat propi, i menys enca-ra centrant els nostres esforços a evi-tar que la dreta guanye les propereseleccions. La llibertat ens la donarà ladestrucció total de la societat de clas-ses i del seu garant, l'Estat. Però aixòja són figues d'un altre paner.

EEll ccoolloorr ppoollííttiicc ddee llaa ccuullttuurraaCOL·LABORACIÓ RUBÉN PENYA

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

“Observe amb tristesa que en bona

part els redactorsque treballen a la

manifestació avantposen la líniaeditorial a allò que

es viu a peu decarrer”

No hi ha ideòleg de la dreta que no trac-ti del tema de la "correcció política" enun moment o altre. Per això quan vaigllegir Salvador Cardús parlant sobre el"dogmatisme de les opinions que sónemparades per la correcció política"("Opinió contra veritat", Avui, 20 demarç del 2010) vaig dir-me: d'aquest filcal estirar. Què és la correcció política,objecte d'escarni permanent? Qualse-vol principi progressista que, ni quesigui per casualitat, hagi calat en l'opi-nió pública que, com tothom sap, ésmolt poc pública i molt privada i noconsisteix en el que uns o altres puguempensar si no en el que determinats mit-jans (gens públics i molt privats) aca-bin publicant: l'antirracisme més ele-mental, l'antimasclisme més elemen-tal, qualsevol crítica -per òbvia que sigui-de l'imperialisme, qualsevol defensadel dret de les persones a obtenir pelseu treball una recompensa digna, etc.La proliferació dels autoinstituïts coma "enemics de la correcció política" enel camp del catalanisme ha crescut enor-mement i estan molt ben pagats al con-trari del que es podria esperar d'un talcoratge intel·lectual insubornable. Enca-ra que sempre és millor llegir-los par-lant d'Espanya que d'economia, fins i

tot quan es mouen en aquest camp calllegir amb detall: "la independència deCatalunya només depèn de si som proua voler-la" ("Ben retratats", www.tribu-na.cat, 15 d'abril 2011). Això seria certsi a Espanya existís una cosa anomena-da democràcia, però fer veure que efec-tivament hi és, forma part de la "correc-ció política realment existent". En rela-ció a les consultes del 10 d'abril Cardúsopina que "hi va haver molta intel·ligèn-cia -gràcies, Alfred Bosch- i capacitat desumar voluntats" ("Ben retratats",www.tribuna.cat, 15 d'abril 2011). Sumarvoluntats vol dir negar la possibilitatde pensar en la nostra nació completai en un futur desvinculat de la UE, comes dedueix de la pregunta de la consul-ta. Però a Cardús això ni se li acudeix,per què aquests són precisament elslímits imaginaris de la "correcció polí-tica realment existent". El fonamentde la "correcció política realment exis-tent" és, abans que res, la negació de lalluita de classes, dels interessos de clas-ses i de les classes pròpiament dites, laqual cosa, venint d'un sociòleg és comprovar de fer física com si no existís lagravitació universal. És per això que "elnostre deute -errors propis a part- esdeu fonamentalment a la nostra depen-

dència" ("Ben retratats",www.tribuna.cat, 15 d'abril 2011). Comés sabut, en el món postmodern, globa-litzat, bla, bla, bla, tan sols existeix el"xoc de civilitzacions", els conflictesètnics i tot això, de manera que "errorspropis a part", tots els nostres mals pro-venen de la perfídia espanyola. No deque alguns s'hagin dedicat a suprimiro rebaixar-se impostos a ells mateixos,a apujar-se els salaris, els incentius, lespensions, les "stock options" i els 2.000noms postmoderns del vil metall men-tre les finances públiques es deteriora-ven. I el que fa encara més gràcia ésque, segons el senyor Cardús vivim "enuna societat dramàticament dependentdels pressupostos públics" ("Ens calenhoritzons", Ara, 10 d'abril 2011). No fani quatre dies que la crisi financera vademostrar la inviabilitat d'un modeleconòmic "dramàticament depenent"dels capricis dels inversors privats, peròcom és sabut, la principal característi-ca del pensament dogmàtic, no del "dog-matisme de les opinions que són empa-rades per la correcció política", si nodel "dogma realment existent" al qualel senyor Cardús "limpia, fija y da esplen-dor" dia rere dia, és la seva absolutaimpermeabilitat a la realitat.

La correcció política realment existent

EEllss ““iinnvviissiibblleess””ttaammbbéé eessttààvveemm

Page 3: Accent 200

Avui Guillem, l'11 d'abril del 2011, recor-dem el teu assassinat: Guillem Agulló,fill de Burjassot, i d'això ja fa 18 anys.Han passat 18 anys, els mateixos quetenies quan fores assassinat.

Avui 11 d'abril, ens apleguem de nou,com hem fet els darrers 18 anys. Sem-bla que va ser ahir, tots i totes ens hemfet una mica majors, hem crescut. Hanpassat 18 anys, amb les seues primave-res, estius, tardors i hiverns. Però quanarriba l'11 d'abril tornem a eixir al carrerper recordar-te, Guillem, per honorarla teua memòria, per denunciar el teuassassinat a mans d'uns feixistes, perdenunciar la complicitat de la justíciaespanyola.

Han passat 18 anys i han canviatalgunes coses, d'altres no...

Guillem,la justícia espanyola no ha canviat...La sentència del judici pel teu assassi-nat només condemnà a presó un delsteus assassins, els altres van quedar enllibertat. I l'assassí només va passar 4anys a la presó... El missatge de la jus-tícia espanyola era clar: assassinar jovesindependentistes i revolucionaris surtbarat...

18 anys després del teu assassinat,la justícia espanyola continua mostrant,dia rere dia, la seua connivència ambel poder polític i econòmic, continua

palesant el seu taranna feixista. Dia adia veiem com la justícia espanyolail·legalitza partits polítics de l'esque-rra abertzale, mentre permet partitsfeixistes, racistes i xenòfobs. Dia reredia veiem com la justícia espanyola esposa al costat de la banca i permet elsdesnonaments de la gent estafada iescanyada per les hipoteques.

La justícia espanyola no ha canviat,Guillem! Però cada vegada està més des-prestigiada, i cada vegada hi ha méspersones que no creuen en el sistemajudicial espanyol.

Guillem,el capitalisme no ha canviat...Aquest sistema econòmic que algunsmoments de la història ha volgut dis-fressar-se com un sistema que perme-tia oportunitats per a tots i totes. Elcapitalisme només es maquillava perfer-nos creure que es produïa un repar-timent just de la riquesa. Si en detemi-nats moments el capitalisme ha tole-rat algunes millores i conquestes socialsno ha estat de grat, sinó perquè la clas-se treballadora estava ben organitza-da.

Ara, de nou, veiem com el capitalis-

me mostra el seu vertader rostre. Ambl'excusa de la crisi, estem comprenentquè significa la refundació del capita-lisme: més precarietat, més atur, mésretalls socials, més privatitzacions,empitjorament de les jubilacions... Pri-vatitzen els beneficis i socialitzen lespèrdues. La riquesa queda en mans d'u-na minoria, i la gran majoria de la pobla-ció ha de sobreviure en unes condicionscada vegada més precàries.

El capitalisme no ha canviat, Gui-llem! Però cada vegada som més els iles que patim les seues conseqüències,i cada vegada en som més els i les queen prenem consciència, i cada volta sommés els i les que ens organitzem, i cadavolta som més els i les que ens hirebel·lem i el combatem.

Guillem,l'imperialisme no ha canviat...Guillem, recordem el 1991, quan vamviure la guerra del golf, i el 2003 quanva començar la guerra contra Irak, iara, el 2011, ha començat la guerra con-tra Líbia. Aquesta guerra, amb el pre-text de defensar el poble libi del seugovernant, Muammar Gaddafi, ha esde-vingut un nou crim contra la humani-tat, ja que no busca defensar ningú,sinó el control del petroli de tota aques-ta zona. Ara ens menteixen igual quequan parlaven d'armes de destrucciómassiva a Irak, ara de nou assassinenpersones innocents, ara de nou noméscerquen enriquir les seues multinacio-nals.

No, Guillem, l'imperialisme no hacanviat. Però, l'imperialisme continuasent combatut, l'internacionalisme i lasolidaritat entre els pobles continuaestenent-se arreu del món. Encara avuiveiem com els pobles de tot el món s'es-campa la flama revolucionària, ho estemveient als pobles del nord d'Àfrica, comEgipte i Tunícia, ho estem veient tam-bé al Sàhara i als pobles d'Àmerica Lla-tina, com Veneçuela i Bolívia, ho estemveient al Kurdistan i a Palestina, hoestem veient també a Euskal Herria ials Països Catalans.

Guillem,la desfesta ambiental dela terra,del territori,no ha canviat!El 1986 va tindre lloc un dels accidentsnuclears més greus de la història, el deTxernobil, i enguany, de nou, s'ha pro-duït una catàstrofe ambiental amb l'ac-

cident nuclear de Fukushima com aconseqüència del terratrèmol i el pos-terior tsunami, però també com a con-seqüència d'una aposta política i eco-nòmica que converteix l'energia en unarma per controlar la població i perenriquir-se una minoria, sense teniren compte els riscos que pot suposar.Encara avui continuem la depredaciódels recursos, l'acumulació de residuusi la sobreexplotació del sòl, encara avuicontinuem amb la contaminació de l'at-mosfera i amb l'enverinament de marsi rius...

Guillem, encara continua la desfe-ta ecològica. Malgrat tot, cada vegadahi ha més gent que lluita en defensadel territori, i ho fan a tot arreu, tam-bé a casa nostra, en defensa de la terra,de l'horta. Avui, cada vegada més, hiha gent que respecta i conrea la terra,que defensa cada pam del territori.

Guillem,el feixisme,la xenofòbia iel racisme no han canviat!Quotidianament veiem partits políticsi mitjans de comunicació que no es dife-rencien gaire en formes i actuació del'extrema dreta, que assenyalen els sec-tors més indefensos de la població comels responsables de les misèries que elpropi capitalisme provoca. Una ultra-dreta que, maquillada de demòcrata,llança missatges xenòfobs que tracten

d'enfrontar-nos entre nosaltres. Avuiveiem clarament que el feixisme i lademocràcia burgesa no són més quedues formes d'un mateix exercici de ladictadura capitalista. Són, així, duescares de la mateixa moneda.

Tanmateix, Guillem, lluny de lamen-tar-nos i acoquinar-nos, cada volta ensom més els i les que actuem i els plan-tem cara, cada volta en som més els iles que recuperem el carrer, ens orga-nitzem, els que no permetem que elracisme, el feixisme i la xenofòbiapuguen créixer en els nostres barris ociutats. Cada volta en som més els quelluitem per una societat justa, lliure isolidària.

Guillem, avui com ahir, no t'obli-dem, ni perdonem els teus assassins.Guillem, avui com ahir, encara et recor-dem, i mentre ho fem no moriràs. Gui-llem, hem caminat, caminem i cami-narem amb tu.

Guillem Agulló,ni oblit ni perdó!

*Parlament llegit a l’acte en recordde Guillem Agulló el passat 11 d’abril

L’ACCENT 200 OPINIÓ 03

La morositat del crèdit concedit per bancs i caixes es va elevar

al 6,19%; des del setembre de 1995 no s'havien assolit uns nivells

similars. Les dades les va publicar el 18 d'abril el Banc d'Espanya.

D'aquesta manera, la xifra absoluta d'impagaments del sistema

financer espanyol sumava 112.000 milions d'euros a finals de febrer.

És a dir, el deute de la banca havia augmentat en 1.800 milions en

un mes. A pesar de tot, el deute de l'aparell estatal és força baix

comparat amb el d'altres països europeus, com per exemple els inter-

vinguts Grècia, Irlanda i Portugal. El govern liberal del PSOE va

garantir amb tot de retallades socials i laborals que el deute de l'Es-

tat no augmentara. Ho va fer i al nostre país totes les persones tre-

balladores ho van notar. Ara bé, segueix havent una situació com-

plicada: a la banca privada. El govern espanyol van injectar milers

de milions d'euros fa un parell d'anys, va obligar la concentració

de caixes i ara busca duros del govern xinès. Però tot això no ha

solucionat la pujada de les hipoteques, l'augment de l'atur, la dava-

llada de les prestacions socials... Les mesures -aplicades tal i com

dictava el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial- no han

buscat millorar la situació de les classes popular, que són les que

més estan patint, sinó salvaguardar i millorar els beneficis de l'e-

lit financera i empresarial. Per contra, tal vegada hauria estat bé

no insuflar diners a la banca per evitar la fallida i sí nacionalitzar

els sectors estratègics amb forts beneficis, com ara Repsol YPF, Tele-

fónica, Banco Santander, Inditex, Iberdrola, Endesa...

El PSOE va intentar aplicar als Països Catalans mesures keyne-

sianes (estimular l'oferta i la demanda i l'ocupació amb la inter-

venció estatal) amb el Plan E al gener del 2009, però se'n van ado-

nar que que no era suficient. La situació econòmica era massa greu

i els diners de l'Estat insuficients (sense entrar a valorar les for-

mes d'aplicació). Però què haguera passat si s'hagueren expropiat

les empreses esmentades abans, haurien tingut prou diners?

El govern estatal francès i espanyol i el govern de les autono-

mies han optat per reduir el deute de l'Estat reduint despesa social

i reduint el deute de les bancs i caixes fusionant-les i injectant-hi

diners. La Generalitat principatina ha fet una retallada important

en drets socials (sanitat, educació, cultura...), mentrestant el con-

seller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va anunciar el 18 d'abril que

volia baixar l'impost d'IRPF a les rendes més altes i va suprimir

l'Impost de successions. Pel seu cantó, la Plataforma en defensa de

l'aplicació de la Llei de dependència al País Valencià es queixava al

març que la Generalitat entrebancava els processos burocràtics i

8.000 persones havien mort des que la llei era vigent esperant els

diners. A la Catalunya del Nord el 2008, segons xifres de l'Institut

d'estadística francès, vora el 20% de la població estava sota el llin-

dar de pobresa...

Amb els diners que s'obtindrien de les nacionalitzacions es podrien

crear empreses estatals que oferisquen serveis socials de tota mena

que ara són necessaris. O es podrien crear empreses a nivell local

gestionades directament per associacions veïnals, per col·lectius

que treballen des de la proximitat, des de la base. O es podria ofe-

rir l'educació gratuïtament a tots els nivells per fomentar la inver-

sió en I+D+R (tenint en compte amb quanta insistència se'n parla

darrerament). Tot açò genera ocupació, alleugereix la càrrega eco-

nòmica que paguen els sectors populars pels serveis socials i, per

tant, estimula el consum de productes i serveis que alhora es poden

oferir des d'empreses públiques i aportar ingressos a l'Estat. Vaja,

el mateix que estan fent empreses com ara Repsol YPF, Telefónica,

Banco Santander, Inditex, Iberdrola, Endesa, però enduent-se els

beneficis de manera privada i socialitzant les pèrdues.

E D I T O R I A L

És clar que hiha alternativa

1188 aannyyss,, 1188 pprriimmaavveerreess

JOAN VERDEGUER* COL·LABORACIÓ

DEL 22 D’ABRIL AL 5 DE MAIG DE 2011

“El capitalismenomés es maquilla-

va per fer-nos creureque es produïa un

repartiment just dela riquesa”

“ Cada volta en som més els que

lluitem per unasocietat justa, lliure i

solidària”

Page 4: Accent 200

ABEL CALDERA BERGA

El passat 10A finalment es celebrava laconsulta de Barcelona, després de mésd'un any de treball organitzatiu. I escloïa amb un èxit de participació quefulminava les previsions més pessimis-tes. També es celebraren consultes auna vintena de poblacions, amb resul-tats molt bons i algun punt negatiu,com la baixa participació de Gavà.

Si bé la consulta no venia precedi-da d'un context immediat de conflicti-vitat nacional, la mobilització va sermolt important, demostrant que lamobilització per l'autodeterminació noés excessivament dependent de conjun-tures de tensió nacional com la sentèn-cia de l'estatut. Tot i així, diversos ele-ments van jugar a favor de la mobilit-zació. D'una banda, les declaracions deJordi Pujol insinuant un suport als plan-tejaments independentistes, i el fet queMas i bona part dels consellers acudis-sin a les urnes, ajudà a mobilitzar algunssectors socials de l'òrbita convergent.Alguns voluntaris han explicat comalgunes persones grans acudien a votaremparant-se en les declaracions de l'ex-president autonòmic. L'intent d'into-xicació contra les consultes d'El Perió-dico i el seu editorial “Així no” tambégenerà una reacció que ajudà a a la par-ticipació.

Però la clau de l'èxit rau en el tre-ball de milers de voluntaris, les jorna-des de vot anticipat i la capacitat d'o-brir fins a 352 col·legis electorals. El tre-ball de base a nivell de districtes és elque ha permès l'èxit de la socialitzacióde la consulta. Aquesta mobilització noha estat exempta, però, de tensions. Elspartits parlamentaris han intentat asso-ciar la seva imatge a les consultes, espe-cialment la candidatura d'ERC amb lapresència d'Anna Arqué, una de lescares visibles de l'organització de la con-sulta, a la llista electoral, i alguns movi-ments socials de la ciutat van expres-

sar el seu malestar per la decisió de cele-brar l'acte final de campanya al centre

comercial Las Arenas, quan aquest haviaestat objecte de fortes crítiques.

Tensions a CiUA qui les consul-tes han suposatun augment de latensió interna for-ça gran ha estat aCiU. Si en les ante-

riors consultes la federació podia seguircultivant l'ambigüitat, ja que qui s'hiimplicava era la seva militància de leszones més nacionalistes del Principat,a Barcelona han hagut d'afrontar la dis-juntiva del grau d'implicació dels seuscàrrecs nacionals. Prova d'aquesta difi-cultat n'és el fet que el propi presidentde la Generalitat acabés votant “d'ama-gat” en una seu de recollida de vot anti-cipat. Al final la gran majoria de diri-gents van acabar passant per les urnesamb més o menys publicitat, però lapolèmica que generà Duran i Lleida endesvetllar que la vicepresidenta auto-nòmica havia votat “no” evidencià lapor de la federació de perdre suportsentre el seu electorat antiindependen-tista. Els resultats de les consultes per-meten intuir a traç gruixut quina és laposició de l'electorat convergent entornel discurs independentista. Amb elsresultats de Barcelona es pot afirmarsense por a equivocar-se de molt que lameitat dels votants que van optar perCiU el passat 28N no s'han sentit inter-pel·lats per aquesta convocatòria tot iconèixer els posicionaments de suportmés o menys explícit d'Artur Mas i Jor-di Pujol.

L'estirabot de Duran s'ha vingut asumar a un seguit de declaracions i con-

tradeclaracions del govern autonòmicen diverses matèries, que exemplifi-quen que la descoordinació atribuïdainsistentment al tripartit, és una carac-terística del sistema polític català, evi-denciant les dificultats entre gestionarun marc autonòmic i polític molt res-tringit i adequar el discurs a un electo-rat que demana canvis i contundència

en diversos sentits.

Un enèsim moviment per intentar canalitzar políticamentles consultesDos dies després del 10A es presentà enpúblic el que està cridat a ser l'enèsimintent de vehicular políticament elmoviment de consultes. A diferènciadels anteriors (Suma Independència iSolidaritat), aquest no té un enfoca-ment electoralista. La idea és reeditarl'Assemblea de Catalunya en versió inde-pendentista, i per això han convocatuna Conferència el proper 30 d'abril alPalau de Congressos. El treball per posarles bases d'aquesta assemblea sembla,pel que s'exposa en els seus documents,que ha estat un treball a l'ombra fet eldarrer any. De fet, fins fa una setmanano es coneixien els noms dels promo-tors del projecte. Quan aquests es vanfer públics, tampoc no va suposar capsorpresa, ja que els noms eren tots vellsconeguts de l'independentisme barce-loní. Caldrà veure l'evolució de la pro-posta per saber si aquesta troba un certespai de mobilització social o és un sim-ple intent de recompondre els platstrencats de la PDD.

L’ACCENT 200DEL 22 D’ABRIL AL 5 DE MAIG DE 201104 PAÏSOS CATALANS

L’èxit de la consulta rau en la capacitat de mobilitzar milers de voluntaris a tots els barris de la ciutat.

ABEL CALDERA BERGA

Una de les assignatures pendents de les consultesha estat implicar les persones que no tenen reco-negut el dret a vot a les convocatòries oficials peròque sí que el tenien a les consultes. En el cas deBarcelona, aquest conjunt de persones sumavenmés de dues-centes mil. Només un 6,23% va acudira les urnes. El que en un principi va ser una demos-tració d'aprofundiment democràtic i de trenca-ment amb la normativa estatal, es va anar diluinten el discurs de les coordinadores que organitza-ven les consultes fins a esdevenir un element for-ça marginal. L'electorat no habitual no va respon-dre a nivell de participació com en un principi s'es-perava. Arran d'això sorgí la tendència a donar elsresultats de participació fent servir els percentat-ges de vots sobre el cens electoral oficial, i no sobreel cos electoral convocat. Per això, molta gent haassumit que la xifra de participació del 10A a Bar-celona fou del 21,37%.

El contrapunt

“La clau de l'èxit rauen el treball de

milers de voluntaris,les jornades de vot

anticipat i la capaci-tat d'obrir fins a 352col·legis electorals”

BBaarrcceelloonnaa cclloouu aammbb èèxxiitt lleess ccoonnssuulltteess ssoobbrree llaa iinnddeeppeennddèènncciiaa

VVoott nneeggaattiiuu:el vot negatiu a Barcelona s'ha situat per damuntde la mitjana del conjunt de consultes, però sense superar labarrera del 10%. Mobilitzar massivament els votants del noha estat un objectiu fallit de l'organització de les consultes.

IImmmmiiggrraacciióó:en total van votar 10.247 persones que no tenienla ciutadania espanyola. El barri amb més participació devotants sense ciutadania espanyola ha estat Ciutat Vella. Un10% dels vots recollits en aquest districte provenen de ciu-tadans sense papers espanyols.

MMeennoorrss dd''eeddaatt: el vot dels joves de 16 a 18 anys s'ha situatper sota de les dades de participació general. 3.147 jovesmenors d'edat han exercit el seu dret de vot.

BBaarrrriiss: si bé la participació ha estat més alta als barris méscatalanoparlants, tots els districtes de la ciutat han obtingutuns percentatges notables. A tall d'exemple, Nou Barris, eldistricte amb menys participació (14,89% del cens oficial) haobtingut més participació que el global de consultes com lade Terrassa o Lleida.

“Dos dies desprésdel 10A es presentàl'enèsim intent devehicular política-ment el moviment

de consultes”

Page 5: Accent 200

RAFA ESCOBAR VALÈNCIA

València va veure el 16 d'abril com elsseus carrers s'ompliren amb desenes demilers de persones que aprofitant elrecordatori de la derrota d'Almansa el25 d'abril del 1707 i la pèrdua de l'auto-govern valencià, manifestaren el seurebuig a les polítiques liquidacionistessocial i nacionalment portades a ter-me per l'Estat espanyol i el govern dela Generalitat Valenciana.

La convocatòria d'aquest any ha segutespecial per diferents motius, en pri-mer lloc per la censura informativa quela Generalitat Valenciana ha exercitamb el tancament de la senyal de TV3al País Valencià. Aquesta ha segut sen-se dubte la idea central dels convocantsa la manifestació, diferents entitatspolítiques, sindicals i culturals encap-çalades per ACPV, associació que ha defer front al pagament de sancions perun valor proper als 750.000 euros, pelfet d'emetre la senyal de la televisióautonòmica catalana sense haver rebutuna llicència per part del govern valen-cià, el qual ha preferit concedir-les amitjans de comunicació ultradretans icatòlics.

Però subjacents a aquest detonantde mobilització, que fins i tot va propi-ciar una breu actuació de Lluís Llachdesprés de quatre anys; hi havia unasèrie de reivindicacions relacionadesamb els retalls socials i el genocidi cul-tural que es pateix al País Valencià.Retalls que afecten a l'educació i comno a l'ensenyament del valencià a lesescoles, que de mica en mica va perdentpresència a l'educació secundària i pos-tobligatòria. Retallades que també afec-ten a la qualitat del servei pel que fa aràtios, infraestructures, manca de subs-titucions i precarietat dels treballadorsi treballadores interins.

Al carrer es palpava una percepciólatent de què ens trobem al principi delcamí i que els sectors educatiu i tambésanitari estan en el punt de mira delsgoverns valencià i estatal, els quals fanuna aposta sistemàtica i decidida perla progressiva privatització de tots elsserveis públics.

De la mateixa manera, un altre eixreivindicatiu que es pogué observardurant tota la jornada va ser la críticaals nombrosos casos de corrupció queesguiten al govern valencià i al seu pre-sident, Francisco Camps. Moltes forenles al·lusions i les referències en aquestsentit durant tota la jornada.

Es pot dir doncs que la mobilitzaciód'aquest 16 d'abril, una de les més impor-tants en assistència i en repercussiódels darrers anys respon al profund des-contentament que experimenten impor-tants sectors de la societat valencianaper la gestió dels governs estatal i auto-nòmic tant en l'àmbit cultural com enel social i econòmic. Tot això en un con-text preelectoral en el marc del qualinevitablement apareixen durant lamobilització sigles polítiques o sindi-cals que no participarien o ho farienamb una presència molt menor, en cir-cumstàncies normals.

Presència important de l'esquerra independentista Un cop més un dels blocs més nombro-sos de la manifestació fou el de l'Esque-rra Independentista, que amb una con-vocatòria unitària per part d'EndavantOSAN, Maulets, CAJEI, SEPC i COS vaagrupar milers de manifestants. Prè-viament a la manifestació, membres deCOS, SEPC i Endavant protagonitzarenun acte polític en el qual denunciarenles retallades socials i nacionals pati-

des pels Països Catalans i la necessitatde la mobilització i la lluita per acon-seguir la independència i el socialisme.

La commemoració del 25 d'abril tam-bé tingué però, unes connotacions impor-tants a l'interior de l'Esquerra Indepen-dentista, pel fet que les seues dues orga-nitzacions juvenils, Maulets i CAJEI,aprofitaren per escenificar el seu acos-tament en el context d'un procés deconfluència que té com a objectiu la cre-ació d'un referent juvenil sòlid en el

marc d'un moviment en creixement iprogressiva vertebració.

Aquest apropament es plasmà enl'acte polític que el dia anterior totesdues organitzacions celebraren al cen-tre social Ca Revolta de València i en lamanifestació que el mateix dia 16 d'a-bril pel matí celebraren als carrers deLlíria, capital del Camp de Túria, queconclogué amb un parlament en el quals'incidia en la unitat estratègica i polí-tica dels joves independentistes.

FRANCESC BLANCO VALÈNCIA

La diada que recorda la desfeta d'Al-mansa fa tres segles no només es vacommemorar a la vesprada a Valèn-cia sinó que les organitzacions juve-nils de l'Esquerra independentistatambé ho feren al matí a Llíria. El 16d'abril Maulets i CAJEI van convocarjuntes una manifestació a les dotzedel migdia en la capital del Camp deTúria. El jovent es va moure des del'estació de metro de la vila cap alcentre del poble en un ambient for-ça animat. Els tres centenars de per-sones que assistiren van estar acom-panyades d'una colla de dolçaines deBenaguasil i entre cançó i cançó eljovent escridassà lemes on es dema-nava la independència, el respectepel territori, la lluita pel socialisme...

"Ni ducs ni Borbons"En arribar a la plaça major de la vilala munió s'acostà a l'església de l'As-sumpció i es va desplegar una pan-carta amb el text "Ni ducs ni Bor-bons, alliberem consciències". D'a-

questa manera es va protestar pelmausoleu que hi ha dins l'edifici reli-giós dedicat al duc de Llíria (gene-ral de les tropes borbòniques) i onromanen soterrats tots els membresde la seua família. Es llegí un textexplicant l'acte d'ocupació que vasuposar la creació del Ducat de Llí-ria i l'origen del mausoleu, en aca-bar la manifestació va seguir pels

cèntrics carrers del poble. Açò va ferque moltes persones s'atansaren ala manifestació atretes pel rebom-bori, pels crits i per l'escena crida-nera de centenars de joves amb ban-deres roges, liles i estelades.

Una altra acció es va realitzarabans d'acabar el recorregut. Al carrerDuc de Llíria es va apegar un adhe-siu a la placa que dóna nom a la via

i es va tapar el nom del duc estran-ger amb el nom de Joan Baptiste Bas-set, militar austriacista que va encap-çalar la revolta valenciana contraFelip V al capdavant dels maulets.

Pel camí de la confluènciaLa manifestació va acabar a la pla-ça San Francesc on tothom es va seu-re per escoltar el parlament de l'As-semblea de Joves del Camp de Túria(CAJEI) i el parlament final de lesdues organitzacions convocants. Enells es destacà el fil conductor quevincula els maulets de fa tres seglesamb les persones que van lluitar con-tra el feixisme a la Guerra Civil i lesactuals lluites per la independènciai el socialisme. Es va defensar el pro-cés d'unió juvenil com a força perseguir creant un moviment fort i esva encoratjar a la mobilització con-tra la precarietat social i laboral quepatim. Per acabar l'acte Pau Alaba-jos féu una actuació i es començà eldinar popular on es van carregar lespiles per la manifestació de Valèn-cia unes hores després.

L’ACCENT 200 DEL 22 D’ABRIL AL 5 DE MAIG DE 2011 PAïSOS CATALANS 05

El jovent independentista es manifestaen la diada del 25 d’Abril a Llíria

Els carrers de València van viure una de les manifestacions més importants dels últims anys //FOTO: Oriol Clavera

MMaassssiivvaa mmaanniiffeessttaacciióó ppeerr ddeennuunncciiaarr eellss aattaaccss aa llaa ccuullttuurraaccaattaallaannaa ii lleess rreettaallllaaddeess ssoocciiaallss

EEll PPSSOOEE eenn ccoonnttrraa dd’’uunn ccoonncceerrtt bbeennèèffiicc aaffaavvoorr dd’’AACCPPVV REDACCIÓ VALÈNCIA

Tan sols tres dies abans de la nombro-sa manifestació a València per com-memorar la diada del 25 d'abril el PSOEde Sollana (la Ribera Baixa) va negarels permisos per un concert en soli-daritat amb ACPV. A pesar de tot, l'or-ganitzadora del concert, la CAJEI, vaaconseguir traslladar l'acte a una salade concerts de Manises. Segons la coor-dinadora de joves els beneficis "ana-ven destinats al pagament de la mul-ta que el govern de Francisco Campsha imposat a l'entitat ACPV per tal detancar els repetidors de TV3 que aques-ta tenia a territori valencià".

La CAJEI havia tancat amb unaregidora de l'Ajuntament les condi-cions del concert (hora, lloc, dia...) itres dies abans l'alcaldessa del PSOEAlícia Hervás va comunicar que el con-cert estava cancel·lat. Segons la CAJEI,el mateix dia en què la batllessa comu-nicà la cancel·lació una parella deGuàrdia Civils acudiren al consistoriper comprovar la situació dels permi-sos, la coordinadora de joves relacio-na clarament la visita de la policiaespanyola i la marxa enrere de la repre-sentant el PSOE.

Hervás va argüir problemes admi-nistratius i malentesos entre l'enti-tat que organitzà el concert i la regi-dora que de bon principi va donar elspermisos. Amb tot, el concert es varealitzar i hi van tocar tres grups, ani-maren la festa tres punxa-discos i lasala de concerts es va omplir.

Els joves van recòrrer els carrers de Llíria // FOTO: L’ACCENT

Page 6: Accent 200

REDACCIÓ BARCELONA

El passat dijous 14 d'abril unes 20.000persones es manifestaren davant delPalau de la Generalitat de Barcelonaper protestar contra les retalladessocials previstes pel govern de CiU,especialment a sanitat i ensenya-ment. Aquesta protesta vingué pre-cedida per les mobilitzacions del sec-tor sanitari, que els dies anteriorsrealitzaren talls de carreteres, con-centracions i manifestacions.

La magnitud de la mobilitzacióevidencia el malestar existent entreels treballadors dels serveis públicsi també entre bona part de la ciuta-dania. De fet, el ressò de la protestaha provocat ja les primeresvacil·lacions a les files de CiU, ambdeclaracions i contradeclaracions quehan recordat allò del tripartit queCarretero quan era conseller definícom a Dragon Khan.

El discurs de les retallades s'hamantingut ferm i invariable des del'arribada de Mas al govern. De fet,l'estratègia comunicativa referent ales retallades recorda molt la utilit-zada per Sandro Rosell quan accedía la presidència del Barça. El discursapocalíptic dient que a la caixa no hihavia ni un duro era l'avantsala del'anunci de la teràpia de xoc que espretén aplicar als serveis públics.Amb l'elecció de Boi Ruiz, expresi-dent de la patronal de la sanitat pri-vada, com a conseller de sanitat, CiUja feia tota unadeclaració d'inten-cions de quin erael seu model.

El consens alvoltant d'unareforma sanitàriaque externalitzésserveis, aprofun-dís en combinarun model mixtpúblic-privat iplantegés el copa-gament a mig ter-mini ja es va anargestant durant l'e-tapa de la conse-llera Geli. Aban-derada de la idea del copagament,que el govern no es va atrevir a durendavant, va constituir un comitèd'assessors amb l'objectiu d'aplanarel terreny per als canvis que es voliendur a terme. El consens s'amplià a lamajoria de partits parlamentaris itambé comptà amb una certa adquies-cència dels sindicats majoritaris.

Ara bé, la contundència de lesmesures anunciades per Boi Ruiz hafet que alguns d'aquests suports haginfet una passa enrere, almenys a nivellpúblic. Que el discurs del PSC retor-naria a la retòrica de la defensa delsserveis públics era previsible. El quepotser no era tan previsible és el fetque Miquel Vilardell, president del

consell assessor del departament desalut i també del Col·legi de Metgesde Barcelona, demanés públicamenta la Generalitat que aturés les reta-llades.

Si bé tot apunta a que les declara-cions de Vilardell són degudes a lapressió dels metges col·legiats, aquestreposicionament sembla tenir, però,una cara B. El mateix Vilardell en les

seves declara-cions reclamavaun pacte entretots els partitspolítics per bus-car una fórmulaque permetés lasostenibilitat delsistema. Dies des-prés, l'economis-ta Sala i Martínexplicitava a TV3aquesta alterna-tiva: si no esvolen retalladesen sanitat, cal-drà aplicar elcopagament.

Exactament la mesura que es propo-sava a l'anomenat Informe Vilardelldel comitè d'assessors.

Els sindicats majoritaris estanjugant, també, un paper ambigu. Sibé formalment la seva posició és con-trària a cap tipus de retallada, la sevaactuació en les mobilitzacions ha estatintentar frenar-les i reconduir-lescap a una taula de negociació mono-politzada per ells. En no haver acon-seguit això, s'han arribat fins i tot adesmarcar de les protestes dels tre-balladors. Precisament, els treballa-dors han protagonitzat un procésassembleari que ha acabat desbor-dant els sindicats majoritaris i impri-mint combativitat a les protestes.

Tot i la magnitud de les protestes,sembla ser que el govern té previstcontinuar endavant amb les retalla-des i intensificar-les després de leseleccions municipals del 22 de maig.Si això fos així, es donaria veracitatal rumor que diu que una consellerava afirmar a representants sindicalsque ella era allà per passar la tisoradurant dos anys fins que la destituïs-sin.

L’ACCENT 200DEL 22 D’ABRIL AL 5 DE MAIG DE 201106 PAïSOS CATALANS

LLeess rreettaallllaaddeess eenn ssaanniittaatt eenncceenneenn eellss ttrreebbaallllaaddoorrss ddeell sseeccttoorr ppúúbblliicc aall PPrriinncciippaatt

Els manifestants van omplir la plaça Sant Jaume

MMoobbiilliittzzaacciioonnssaallss hhoossppiittaallss ddee ll’’ààrreeaa ddee BBaarrcceelloonnaaHospital de BellvitgeEls treballadors d'aquest hospitalvan protagonitzar entre el 6 i el 8d'abril diversos talls de trànsit. Tam-bé celebraren diverses assembleesde treballadors per decidir el calen-dari de mobilitzacions. Segons infor-ma el setmanari Directa, la tensióentre els treballadors i els represen-tants sindicals d'UGT i CCOO va pro-vocar alguns incidents, i el propigerent de l'hospital va haver de mar-xar escortat pels serveis de segure-tat. El 13 d'abril més d'un miler detreballadors de l'hospital van tallarla C-31.

Hospitals de BarcelonaEl 13 d'abril es produïren a primerahora de la tarda un seguit d'accionsde protesta dels diversos centres hos-pitalaris. Mig miler de treballadorsde la Vall d'Hebron van protagonit-zar un tall de trànsit a la Ronda deDalt, mentre que un altre mig milerde l'Hospital Clínic van tallar elcarrer Urgell. També mig miler detreballadors de l'Hospital del Mar,per la seva banda, tallaren la circu-lació de la Ronda Litoral.Hospital de l'Esperança de BarcelonaEl dimarts 12 d'abril centenars de

persones es manifestaren pels carrersde Gràcia convocats per l'Assembleapels Drets Socials i les treballadoresde l'Hospital de l'Esperança contrales retallades previstes en aquestcentre.

Aquestes retallades es concretenen el tancament de 50 llits (duesplantes senceres), les operacions detarda i el servei d'urgències. Aquesthospital ja va estar amenaçat per lesretallades als anys 90, però la mobi-lització veïnal va impedir que aques-tes es duguessin a terme.

SSaabbaaddeellllEl dia 13 d'abril, en el marc de les mobi-litzacions a diversos hospitals del Prin-cipat, un miler de treballadors de lasanitat, tant de l'hospital Parc Taulícom dels CAP, es manifestaren a Saba-dell contra les retallades. Al Parc Tau-lí, les retallades previstes es concreta-ven en el tancament de fins 200 llitsi la reducció d'un 10% de les visites. La

reducció de la plantilla ja s'ha comen-çat a dur a terme en no renovar elscontractes temporals.

I, per agreujar la situació, el governva anunciar a mitjans de març que lesobres del nou Hospital Ernest Lluchno s'iniciarien fins el 2013, quan desde 2009 la Generalitat tenia compro-mesa una partida de 97 milions d'eu-ros per a la seva construcció. Aquesthospital, situat a Montcada i Reixach,havia de donar servei a la població delsud del Vallès i descongestionar aixíel Parc Taulí. El Vallès és una de leszones del país amb més dèficit d'aten-ció hospitalària del Principat, fet quel'ha convertit en territori abonat pera la proliferació de mútues privades.

La reivindicació d'una sanitat públi-ca de qualitat ha estat un dels prin-cipals eixos mobilitzadors del movi-ment veïnal. Agrupats en una pla-taforma per la sanitat pública, s'haanunciat per al proper 30 d'abril unamanifestació a Sabadell que s'espe-ra que sigui multitudinària.

“Els treballadors han organitzat lesprotestes al marge

dels sindicats majoritaris”

Page 7: Accent 200

REDACCIÓ PALMA

Unes 14.000 persones han tornat aconvertir l’Acampallengua en el prin-cipal referent juvenil de Mallorca enla lluita per la defensa del català.Nins, nines i joves de totes les edatshan participat en la dotzena edicióde la trobada en defensa de la llen-gua, que s’ha celebrat el segon cap desetmana d’abril a Campos, com sem-pre, de la mà de Joves de Mallorcaper la Llengua.

La trobada ha transformat la loca-litat de Campos, durant dos dies, enun escenari reivindicatiu i cultural,amb la participació de molts col·lec-tius i colles diferents que també hanaportat el seu granet d’arena en ferde l’Acampallengua un esdevenimentrealment massiu i participatiu.

Entre les entitats que han estatpresents a la trobada es troba la matei-xa Universitat de les Illes Balears(UIB), amb una jornada acadèmicade “normalització lingüística” diri-gida als estudiants. Així, aquest espaiha comptat, entre altres, amb confe-rències del professor universitariGabriel Babiloni, el militant ecolo-gista Miquel Àngel March, el mem-bre de la Universitat Oberta de Cata-lunya (UOC) Llorenç Valverde, l’ar-tista d’Obrint Pas Xavi Sarrià o el pre-sident d’A Mesa pola NormalizaciónLingüística (Galícia) Carlos Callón.

A més, i com ja ha estat un cos-tum en els darrers anys, l’Acampa-llengua 2011 ha assolit el seu puntmés reivindicatiu amb la presènciade l’Espai Rebel, assentat en una pla-ça de Campos i a càrrec dels joves iestudiants independentistes de Mau-lets i el Sindicat d’Estudiants delsPaïsos Catalans (SEPC).

Concert massiuVal a dir, però, que l’activitat mésmassiva de l’Acampallengua ha estatel concert de dissabte vespre, que va

haver de començar a mitjanit permor de la projecció del partit Madrid– Barça. Milers joves van estat atentsa la pantalla per gaudir pocs minutsdesprés de la música de grups comOprimits, Ocults, Pota Lait i els míticsObrint Pas.

Unes hores abans, a les quatre del’horabaixa, alguns dels grups mésnovells de Mallorca ja havien ofert unconcert a una de les places de Campos.Es tractava d’una de les múltiples acti-vitats que van omplir la localitat durantels dos dies d’Acampallengua.

Més enllà de la zona d’acampada,durant l’esdeveniment s’ha celebratuna demostració de geganters ambdiverses colles de Mallorca acompan-yades per la música de les xeremies;una mostra de música i cançó d’au-tor, amb Andreu Valor i Pepet i Marie-ta, entre altres; a més d’activitatsesportives i tallers lúdics de futbet,cartes, sexe, bàsquet, parxís, truc,pinacle, rondalles, teatre, perruque-ria, dards, futbolí, rol, foc, malabars,batucada, escacs, ball de bot, catan iun llarguíssim etcètera.

Contra part del PPAquests han estat algunes de les acti-vitats que s’han celebrat i que duranttot el cap de setmana han estat acom-panyades per un ambient festiu i dereivindicació per la llengua i la cul-tura pròpies. Joves de Mallorca perla Llengua ha fet públic un comuni-cat que carregava obertament con-tra “la cúpula” i “un sector extremis-ta molt minoritari” del PP balear, queen els darrers mesos ha començat aqüestionar l’actual Llei de Normalit-zació Lingüística i el sistema d’im-mersió a les escoles de Mallorca.

Joves de Mallorca per la Llengua,que ja té 17 anys de vida i organitzal’Acampallengua des de 1997, ha ela-borat també un seguit de demandesa la classe política perquè deixi d’u-tilitzar el català com a arma electo-ral i es defensi la llengua en àmbitsclau pel jovent com l’ensenyament,el cinema o els mitjans de comuni-cació.

L’ACCENT 200 DEL 22 D’ABRIL AL 5 DE MAIG DE 2011 PAÏSOS CATALANS 07

DDiivvuuiitt aannyyss ddeell’’aassssaassssiinnaatt ddeeGGuuiilllleemm AAgguullllóó FRANCESC BLANCO VALÈNCIA

El militant independentista Gui-llem Agulló un any més va serhomenatjat als Països Catalans.L'11 d'abril va fer 18 anys que fouassassinat per un feixista i l'as-sociació cultural Ca Bassot de Bur-jassot (l'Horta) el va retre home-natge. Desenes de persones es vanconcentrar a la plaça de l'Ajun-tament on es va llegir un comu-nicat, es desplegà una pancartaon es llegia "Guillem la teua llui-ta a les nostres mans". Des del seupoble natal se'ls va recordar "comun lluitador i com una víctimadels feixisme".

L'acte va ser el tret d'eixida ala setmana antifeixista, de l'11 al15 d'abril, que va organitzar l'en-titat cultural de Burjassot. Al llargd'aquesta setmana es va donaruna visió de la lluita contra el fei-xisme al País Valencià. En un delsactes també hi van actuar XaviSarrià i Pau Alabajos.

Per altra banda, la concentra-ció a Burjassot no va ser l'únicacte en memòria de Guillem Agu-lló. La plataforma Acció PopularContra la Impunitat va organit-zar el mateix 11 d'abril un acte al'edifici Octubre-Centre de Cul-tura Contemporània de València.Hi va assistir el pare de GuillemAgulló, ;Esteban Ibarra, presidentde Moviment Contra la Intoleràn-cia; David Fernández, periodistai activista i Miwa Buene nascutal Congo i en cadira de rodes desque el 2007 va rebre una pallissad'un racista en Alcalá de Hena-res.

BORJA CATALÀ MANISES

La catàstrofe de la central de Fukus-hima no només ha tornat a posardamunt de la taula el debat al vol-tant de l'energia nuclear, sinó queha donat nova empenta al col·lec-tius que duien dècades demanantel tancament de les centrals pro-ductores, com hem vist les darre-res setmanes a diferents punts delsPaïsos Catalans.

El diumenge 17 d'abril, l'Arc deTriomf de Barcelona va quedar par-cialment cobert per una pancartaen què es podia llegir "Nuclears?No, gràcies". L'acció va formar partd'una concentració de protestatorganitzada per la coordinadoraTanquem les nuclears en el marcde la Fira de las Terra. Aproxima-dament un miler de persones s'hivan sumar amb els rostres ocultsrere unes màscares on hi haviadibuixat el sol somrient, símbol dela lluita antinuclear.

Anna Rosa Martínez, portaveude la plataforma, va lamentar que25 anys després de Txernòbil -el 26d'abril es commemorarà el quartde segle d'aquell accident-, no s'ha-vien aprés les lliçons sobre els

perills de les nuclears. Durant la pro-testa es va llegir un manifest derebuig a aquesta energia i es va guar-dar un minut de silenci per les víc-times que ha causat tant el seus úsbèl·lic com el civil.

Protestes arreuUna setmana abans, el dissabte 9, aValència més de mil persones es vanmanifestar sota el lema "Viure bé,sense nuclears. Tanquem Cofrents",convocades per la plataforma socialque lluita pel tancament de l'únicacentral nuclear del País Valencià.La marxa, que va acabar davant dela delegació del govern central, alcarrer de Colom, va estar encapça-lada per membres de TanquemCofrents i d'organitzacions contrà-ries a la instal·lació a Zarra (Vall deCofrents) del cementeri de residusnuclears. L'acte va servir per exigirel tancament immediat de Cofrentsi també per recordar les víctimes dela fuita de Fukushima. La centralvalenciana és molt semblant a lajaponesa i té un llarg historial d'in-cidències.

D'altra banda, el Col·lectiu Anti-nuclear de Barcelona ha organitzatles darreres setmanes dues xarrades

per difondre les tesis contràries aaquesta contaminant font d'ener-gia. El dijous 7 d'abril, MarcelCoderch, enginyer doctorat de l'Ins-titut Tecnològic de Massachusets imembre del Consell Assessor per alDesenvolupament Sostenible va pro-nunciar a l'Ateneu la Torna de Grà-

cia la conferència El cigne negrede l'energia nuclear. El dia 14, ales Cotxeres de Sants es va poderassistir a la conferència de l'en-ginyer nuclear François Diaz Mau-rin Com el desastre de Fukushimaens permet qüestionar la viabili-tat de l'energia nuclear.

FFuukkuusshhiimmaa rreevviiffaa lleess pprrootteesstteess aannttiinnuucclleeaarrss aallss PPaaïïssooss CCaattaallaannss

L’Acampallengua és una cita imprescindible de l’agenda dels PPCC en defensa de la llengua

Milers de joves omplen Campos per defensar la llengua

L’accident de Fukushima ha emmudit els defensors de la nuclear

Page 8: Accent 200

DEL 22 D’ABRIL AL 5 DE MAIG DE 201108 EN PROFUNDITAT

ÀLEX: Us recordeu del principi? Comva ser que ens animéssim a impulsarL'ACCENT?

LAIA: Jo recordo que un company delbarri, de Gràcia, havia viatjat a Ità-lia, i ens va portar alguns diaris comu-nistes italians, i ens el miràvem ambenveja, perquè a nosaltres, a l'esque-rra independentista, ens faltava unmitjà a través del qual expressar-nos.Com també ens miràvem amb enve-ja el Gara, que feien a Euskal Herria.I aleshores vam dir: “Nosaltres tam-bé ho hem de fer”. Però és clar, noteníem els recursos per fer un diari.I vam començar-hi a donar voltes ivam decidir que sí que ens vèiem capa-ços de fer una publicació quinzenal.Això sí, en format diari, això ho tení-em molt clar.

ÀLEX: I aleshores ens ho vau dir aaltra gent de Barcelona.

LAIA: Sí, i vam formar un primerpetit grup de gent que érem militantsd'Endavant per impulsar-ho.

ANDREU: I va ser quan em vau venira proposar que m'hi sumés. Jo em vaigincorporar al projecte quan la ideaja havia brollat, i amb l'objectiu d'am-pliar la representativitat territorialem vaig encarregar de contactar ambmés gent del País Valencià per incor-porar-se al projecte. Si no recordemalament érem militants d'Enda-vant, de Maulets i del CEPC, a mésd'altres persones sense militànciaperò vinculades a l'esquerra indepen-dentista.

LAIA: A qui vas anar a buscar del PaísValencià?

ANDREU: Vaig acudir a la gent quehavia conegut durant l'activisme estu-

diantil. En general, les persones erenreceptives, segurament perquè com-partíem inquietuds i també maneresde concebre el moviment.

LAIA: El que vam ser incapaços enaquell moment va ser d'engrescargent de les illes. Ens ha costat moltsaconseguir-ho. I la Catalunya Nordés encara una assignatura pendent,tot i que de tant en tant hem tingutcol·laboradors del nord del país.

ÀLEX: Crec que és destacable que alprincipi els que vam iniciar el pro-jecte érem molt joves, no crec que capde nosaltres arribés als 25 anys. I lagran majoria no érem ni estudiantsde periodisme, sinó que la nostravoluntat era fer arribar al màxim degent les idees i les campanyes de l’in-dependentisme d’esquerres. La mevapercepció és que teníem la sensacióque fèiem mil i una xerrades, mani-festacions i accions de tot tipus, peròhi havia molta gent que només sabiade nosaltres a través d’una premsa alservei de desprestigiar-nos. Volíemarribar de forma directa a la gent.

ANDREU: Supose que a tots ens uniala impotència de veure com l'esque-rra independentista era incapaç deprojectar-se al mitjans que existien ialhora ens unia el convenciment teò-ric de la necessitat d'un mitjà de comu-nicació propi.

ANDREU: Quan L'ACCENT va néixerestàvem en un context de replante-jament del conjunt del movimentindependentista. Al principi dels 2000estàvem eixint d'una llarga crisi ambnoves idees i nou projectes, i L'AC-CENT pretenia donar consistència alnou moviment que s'estava forjant.

ÀLEX: Jo crec que ara, després de

200 números, cal remarcar que noérem conscients del que significatreure cada dues setmanes una revis-ta per distribuir en un territori tanextens com els Països Catalans, benescrita i maquetada, en color i de16 planes. Recordo els primers núme-ros, i l’orgull en veure els primersAccents, encara que fossin en blanci negre, amb una maquetació queara ens faria riure i de només 8 pla-nes. Han estat anys de continu crei-xement, i també de mil dubtes idebats en cada millora; si podíemassumir econòmicament més pla-nes, les propostes de noves maque-tacions,...

LAIA: El que vam tenir clar des delprincipi és que l'àmbit del periòdichavia de ser els Països Catalans. Aixòera una dels eixos vertebradors, per-què precisament nosaltres el que volí-em era reforçar aquest àmbit tantesquarterat i silenciat. L'objectiu deL'ACCENT sempre ha estat donar nor-malitat a la nació completa.

ANDREU: Sí, era un dels requisit sen-se el qual no volíem començar. Novolíem que fóra un periòdic de Bar-celona distribuït a tots els Països Cata-lans, sinó un periòdic fet i pensat a ides de tots els Països Catalans. Comdèiem abans, va costar un poc mésmuntar la redacció a les Illes, peròsempre hem tingut clar que els Paï-sos Catalans eren alguna cosa mésque una etiqueta a la capçalera.

ANDREU: Recordo que les primeresreunions les férem a l'ateneu la Rosade Foc, local d'Endavant a Ciutat Vellade Barcelona.

LAIA: Bé, no, en realitat les prime-res les vam fer a la Barraqueta, ellocal d'Endavant de Gràcia!ANDREU: Ja surt la gracienca reivin-dicant el seu barri. Jeje.

LAIA: És que les primeres primeres,quan encara no havíem parlat ambtu, sí que eren a la Barraqueta. Peròés cert, les reunions en què vam comen-

çar a donar forma a la idea les fèiema la Rosa de Foc.

ANDREU: I quan ja ho teníem unamica madur, aleshores vam fer la reu-nió a Benicàssim, al costat de Caste-lló de la Plana.

LAIA: I tant. Recordo un cap de set-mana maratonià de reunió. Ens hivam posar el divendres a la tarda,diria. El que no ens sortia era el nompel periòdic, no hi havia manera. Aixíque el dissabte vam marxar a pren-dre alguna cosa després de sopar sen-se nom. I allà, fent unes cervesetes,mig fent broma, algú va dir: “Què ussemblaria L'ACCENT?”, i ens va agra-dar de seguida.

ANDREU: Durant aquell cap de set-mana vam debatre sobretot aspecteseconòmics, organitzatius i de contin-guts. No vam tenir debats sobre elplantejament del periòdic, diria queérem bastant unànimes en la nostraidea. Pense que això fou un dels punts

forts del projecte idonat consistènciares, amb el temps algun conflicte intexa per diferències d

LAIA: De debats n'hperò les bases fonamcompartíem del totd'àmbit de Països Caser referent per totapendentista, però explicar coses que ienllà de l'àmbit polPrecisament per aixgratuït: perquè fosbar a qualsevol per

ANDREU: Sempre volíem superar l'aujectar el discurs dependentista més efronteres; però alhL'ACCENT servira pformació i consolidaSempre ens hem maobjectiu.

Hem reunit tres de les persones que van arren-car L'ACCENT i que avui continuen formant partdel projecte.L'Andreu Ginés, l'Àlex Tisminetzkyi la Laia Altarriba conversen i recorden com vanser els inicis del periòdic quinzenal que ja haarribat als 200 números.

Page 9: Accent 200

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 200

AAll vvoollttaanntt ddeellss ssiiggnneess ddeeppuunnttuuaacciióó::LL’’AAcccceennttJORDI MARTÍ FONT

Mitja teulada damunt de les cincvocals fa màgia noBorràs i quanaixequem el mocador en tenimdues més, de vocals. I només depènde la inclinació de la mitja teu-lada, de res més que això, que lesdiguem obertes o tancades. Quanés teulada sencera es diu circum-flex però nosaltres no l'usem nifalta que ens fa. Certament, lescatalanes tenim certa tendènciaa posar noms de signes de pun-tuació a les nostres publicacions:“El Punt” tenia un suplementhumorístic anomenat “La Coma”,i “L'Accent” mateix, de qui heparlat abans i de què em toca dir-ne mil cinc-cents caràcters a peti-ció de la Laia.

I què en diré? Doncs coses bonesi boniques, la majoria, sempre gra-tis. Perquè ho són les meves parau-les i la mateixa publicació, gratis,portaveu de les esquerres indepen-dentistes, feta amb intel·ligènciai obertura de compàs, capaç de serpart de la infectació tot i que enca-ra no sabem què infectem, ambvoluntat de fer seccions inclusi-ves i obertes com cap altre peròalhora radicals dels que van a l'a-rrel i no es queden en els noms.Bé, de pamfletaris no ens en podemescapar cap de nosaltres comen-çant per mi mateix, però per sort,cada cop més ho som menys i alho-ra no ens avorrim ni avorrim tantcom fèiem.

Per recordar? Doncs lescol·laboracions a la vaga del busde Barcelona, a les vaguetes gene-rals que anem fent i que un diaseran vaga, etc., però sobretot lafeinada feta per construir la cul-tura d'esquerres catalana, d'es-querres de cap a peus, i catalanade tota la nació. Recordo i citoencara ara la defensa de BlascoIbáñez en no sé quin aniversaride no sé quina efemèride de laseva vida. Apropiar-nos-el és tenirintel·ligència més enllà de tit-llar-lo de republicà espanyolista,que és el que era..., i anticleri-cal! I, d'altra banda, la millor sec-ció d'economia (per contundent,oberta i entenedora) en premsaalternativa catalana a càrrec del'Àlex. No ho és tot però aquí s'a-caba l'espai. Al número 400 japarlarem de les coses que no m'a-graden...

i allò que ens haa. De totes mane-

sí que hi haguéern... i alguna bai-de plantejament.

hi va haver molts,mentals sí que lest: que havia de seratalans, que voliaa l'esquerra inde-que també volia

interessessin mésític d'on naixia. Ixò volíem que foss fàcil fer-lo arri-sona.

destacàvem queutoconsum, i pro-e l'esquerra inde-nllà de les seueshora volíem queper a vertebració,ació del moviment.arcat aquest doble

ÀLEX: Un cop va arrencar el projec-te, i per tal que tothom hi pogués par-ticipar, les reunions setmanals lesfèiem per internet, però fa nomésvuit o nou anys la tecnologia no ana-va tant ràpid com ara, l’internet esprenia el seu temps en posar-nos encontacte i les aportacions es feieneternes. Recordo fer el sopar i mil iuna coses de casa mentre l’ordinadores connectava a la xarxa. També éscert que a més d’un curiosament sem-pre se li desconnectava l’internet enel moment que començava el partitdel Barça...

ANDREU: Abans de començar ambregularitat, va decidir fer dos núme-ros especials el setembre i l'octubredel 2002, coincidint amb les diades.Eren números de prova que ens haviende servir per aconseguir el suportnecessari per començar a eixir periò-dicament. Els vam fer un poc com siens llançàrem d'un penya-segat.Dúiem molt de temps reunint-nos ivam decidir que ja era hora d'eixir alcarrer.

LAIA: El primer número, el que vasortir l'Onze de Setembre, el vam fera casa del maquetador, i va anar proubé. Però el problema el vam tenir ambel segon, perquè en una operació poli-cial van detenir-lo.

ANDREU: Sí, just abans de començara maquetar el periòdic. I resulta quela policia li va “segrestar” l'ordina-dor, que era l'únic lloc on teníem lamaqueta... Així que vam haver de bus-car algú a corre-cuita que ens fes denou la maqueta, a partir de les impres-sions del primer número.ÀLEX: En aquell escorcoll, la Briga-da d’Informació de la policia va tro-bar una carpeta plena de fotos delnostre arxiu, on hi havia imatges reta-llades de diaris i revistes de Franco,Aznar, altres polítics i també de mani-festacions, i en va tenir prou per abuscar connexions “terroristes”. Aixòens va servir per començar a guar-dar les fotos en arxius informàtics ideixar enrere les carpetes plenes demilers de fotos dels diaris que col·lec-cionàvem compulsivament, jeje.

LAIA: Ja a partir del gener, quanvam arrencar de debò i sortíemcada quinze dies, un grupet de gentanàvem a casa del maquetador afer el tancament els diumenges.Ens passàvem tot el diumenge allà:acabant articles, corregint textos,ajudant a maquetar, reclamant elstextos que no s'havien enviat, bus-cant fotos, etc.

ÀLEX: El record que tinc dels pri-mers tancaments és que ereneterns i sorollosos a cases parti-culars dels maquetadors. Tothomvolia participar i opinar de laportada, dels articles o de tot ple-gat, i com que no teníem localera a les nostres pròpies cases ons’aplegaven set, vuit o més per-sones, i s’aprofitava per comen-tar totes les novetats polítiques,i també les xafarderies, és clar,jeje. Crec que poc a poc les coseses van posar al seu lloc, i els tan-caments van ser més operatius,però aquells primers merderstenien la seva gràcia, i van aju-

dar a crear el grup que va seguirfent la publicació. També cal ferun especial reconeixement pelssoferts companys de pis delsmaquetadors, que cada quinzedies s’esforçaven perquè entretant de xivarri no faltés un bonsopar per a tots plegats.

LAIA: El que jo recordo d'aquellsinicis era molta il·lusió. Jo esta-va convençuda del que anàvem afer, potser perquè no era cons-cient de la feinada que ens espe-rava! Però recordo molta il·lusió.

ÀLEX: Sí, jo recordo molts ner-vis i emoció. Crec que si a moltsde nosaltres ens ho haguessin pre-guntat en aquell moment, noapostaríem que L'ACCENT aguan-taria 200 números ininterrom-puts.

ANDREU: Pense que no érem cons-cients de l'esforç que és fer unperiòdic quinzenal. Però teníemmolta il·lusió i més temps del quedisposem hui en dia.

LAIA: Recordeu el que ens deiala gent quan vam començar aexplicar el que volíem fer?

ANDREU: Les opinions eren varia-des. D'una banda perquè la divi-sió de l'esquerra independentis-ta provocava recels de tots elsprojectes que pogueren estar vin-culats a un o altre sector. Tambéhi havia molt d'escepticisme per-què altres projectes comunica-tius havien fracassat amb ante-rioritat. Però al mateix temps,de seguida hi va haver gent queva valorar l'esforç, el planteja-ment i, sobretot, la utilitat d'unmitjà com L'ACCENT.

LAIA: Jo tinc la sensació que lamajoria de gent no creia en elprojecte, et miraven amb recelquan li explicaves. Crec que gai-rebé ningú es creia que ens ensortiríem.

ANDREU: Però mira, ja hem arri-bat als 200 números.

Page 10: Accent 200

L’ACCENT 200DEL 22 D’ABRIL AL 5 DE MAIG DE 201110 INTERNACIONAL

Els sotasignats som grups de la socie-tat civil que, des de diversos punts del'Estat espanyol, promovem el Boicot,Desinversió i Sancions (BDS) contral'Estat d'Israel. Hem cregut oportú res-pondre a l'article publicat el 31/03/11al diari AVUI on diversos ciutadansbascos, catalans i gallecs mostraven laseva oposició al moviment internacio-nal pel BDS. Creiem que en el mencio-nat article es distorsionen tant elsvalors com els objectius del BDS, i ensveiem per tant en l'obligació d'expli-car-los als signataris de la carta i alconjunt de la ciutadania.

Primerament volem deixar clar queel BDS és una estratègia no-violentaque no es dirigeix contra les ciutada-nes i ciutadans israelians, sinó contrales institucions israelianes que pro-mouen la violació sistemàtica dels dretsfonamentals del poble palestí; excep-cionalment, també contra ciutadansisraelians de referència que defensenobertament les polítiques il·legals d'a-questes institucions. També es dirigeixcontra totes les organitzacions inter-nacionals (empreses, universitats, sin-dicats, etc.) que es beneficien de l'o-cupació israeliana o en són còmplices.

El BDS no és una estratègia racis-ta que busqui "revifar l'odi contra elsjueus". Les accions del moviment noes dirigeixen contra cap grup religiós,ètnic, nacional ni lingüístic concret,sinó contra unes polítiques governa-mentals que són contràries al DretInternacional, com són la colonitza-ció, l'apartheid, i la neteja ètnica. Lamillor prova d'això és el suport crei-xent que el BDS rep entre jueus de totel món, com són la periodista cana-denca Naomi Klein, l'historiador israe-lià Ilan Pappe, o la filòsofa estatuni-denca Judith Butler. També rep el suportd'organitzacions com Jewish Voice forPeace (Estats Units), la Coalició deDones per la Pau (Israel) i el grup israe-lià que promou el BDS, anomenat "Boi-cot des de dins". Condemnem la utilit-zació sistemàtica de l'antisemitismecontra tota persona o organització quecritica les polítiques d'Israel.

El moviment internacional pel BDSno es posiciona sobre la conveniènciade la fórmula dels "dos Estats". El que

ens orienta són els Drets Humans i elDret Internacional. Tal com explica lacrida que el 2005 van fer més de 170organitzacions de la societat civil pales-tina, l'objectiu del BDS és mantenir lapressió sobre Israel fins que aquest

reconegui els 3 drets fonamentals delpoble palestí:

·la fi de l'ocupació i la colonització

de totes les terres àrabs i el desman-tellament del Mur.

·el reconeixement del dret fona-mental dels ciutadans àrab-palestinsd'Israel a una igualtat completa.

·la implementació del dret al retorndels refugiats palestins, tal com esti-pula la resolució 194 de l'ONU.

Com es pot veure, la crida que ins-pira el moviment internacional pelBDS només exigeix el compliment delDret Internacional i el respecte alsdrets del poble palestí, i en cap cas par-la de la "destrucció d'Israel com a solu-ció final". Nosaltres també defensemel dret a l'autodeterminació dels pobles,tal com contempla el Dret Internacio-nal.

Sobre la "infame comparació" quefa el moviment pel BDS entre el règimisraelià i el règim d'apartheid de l'an-tiga Sud-Àfrica, hem de dir que aques-ta té un sòlid fonament jurídic en baseal que el Dret Internacional tipificacom a "crim d'apartheid". Cal dir quela definició del règim israelià com arègim d'apartheid també l'ha feta l'ex-president dels Estats Units Jimmy Car-ter, així com molts sud-africans quevan patir aquell règim racista, entre

ells el premi Nobel de la Pau DesmondTutu. La campanya de boicot, desin-versions i sancions que durant tresdècades es va aplicar amb èxit contrael règim d'apartheid sud-africà és sensdubte una font d'inspiració per al nos-

tre moviment.L'estratègia del BDS neix de la cons-

tatació que el diàleg i la negociació,des de la firma dels acords d'Oslo el1993, no han portat el reconeixementdels drets fonamentals del poble pales-

tí. El diàleg és l'opció més desitjableper a la resolució d'un conflicte, peròla incapacitat de la comunitat inter-nacional, la manca de voluntat israe-liana i la debilitat palestina han abo-cat una negociació rere altra al fracàs.En aquest context, el BDS és l'estratè-gia més eficaç amb la que comptem lespersones que desitgem una pau justaa Israel/Palestina, on siguin respec-tats per igual els drets dels dos poblesque hi viuen.

Signen aquest article:

Grup BDS CatalunyaBDS Mallorca

EH-Palestina SareaBDS Madrid

BDS GalizaPlataforma para el Boicot Académico a

Israel (PBAI)Comissió Universitària Catalana per Pales-

tina (CUNCAP)Red Solidaria Contra la Ocupación de

Palestina (RESCOP)Associació Catalana de Jueus

i Palestins - JUNTS

EEll bbooiiccoott aa IIssrraaeell ccoomm aa eessttrraattèèggiiaa ppeerr aall ccoommpplliimmeenntt ddeell DDrreett IInntteerrnnaacciioonnaall aa PPaalleessttiinnaa

La denúncia de les empreses que col·laboren amb Israel s’ha estès arreu d’Europa

“Volem deixar clarque el BDS és una

estratègia no-violenta que no

es dirigeix contra les ciutadanes i

ciutadans israelians”

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a [email protected]

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

Un grup d'entitats catalanes i d'altres punts de l'Estat espanyol van adreçar un article al diari Avui en resposta a un articleescrit per diverses persones que criticava la campanya de boicot contra l'Estat d'Israel. L'Avui va publicar un fragment de l'ar-ticle de resposta. L'ACCENT hem volgut donar ressò als arguments de les entitats que el van elaborar i el publiquem sencer.

“El moviment inter-nacional pel BDS noes posiciona sobre la

conveniència de lafórmula dels ‘dos

Estats’”

Page 11: Accent 200

JOAN CANELA VALÈNCIA

El problema de la terra a Guate-mala ve d'antic, però ara, enllocd'enfrontar-se a terratinents hofan amb grans empreses minereso energètiques. És un problemanou?JAVIER GURRIARÁN: En realitatno, el contingut del problema és elmateix a cada conquesta. Podemseguir una mateixa línia contínuaque va des de la colònia fins l'ac-tualitat, passant per la guerra [civilguatemalenca, entre el 1960 i el1966]. Del que es tracta és de con-trolar el territori i expulsar la gent.Perquè? Doncs perquè la gent enmoviment, desarrelada, és més vul-nerable. Sigui a la matança, siguia l'aculturització. I aquesta és lamateixa estratègia una i altra vega-da. Primer desplaçar i després con-centrar. Abans, durant la guerra,es deia que qui concentra, pacifi-ca. Ara es diu que qui concentra,desenvolupa. És fàcil veure que estracta del mateix.DOMINGO TUM: Durant la guerravenien amb moltes armes i aravenen amb complexos processoslegals, però al final és el mateix.De fet, és tan similar que fins i tot,moltes vegades, és tracta de lesmateixes persones. Abans erentinents i generals i avui són engin-yers i administradors, però són lesmateixes persones que ja coneixí-em.

Perquè de sobte aquest interès perla mineria i el petroli? Fins arano s'havien fet prospeccions aGuatemala?J.G.: Sí, clar, des del 76 que es conei-xen la majoria dels jaciments que

avui es comencen a explotar, peròdurant la guerra no hi havia con-dicions per a fer-ho. Paradoxal-ment la guerra ens portava unsmals però ens protegia d'una altresi la pau ha permès consumar unprocés que la guerra havia aturat.

El projecte desenvolupista actualva ser pensat per les dictadures,que tenien un model semi-estatalmolt militaritzat. Amb el procésde pau se'l fa seu la cúpula empre-sarial -que en gran part també ésmilitar, doncs els alts comanda-ments es van enriquir durant laguerra- que el privatitza i formauna aliança amb les multinacio-nals, força d'elles de l'Estat espan-yol, per cert.

Però els gran projectes també gene-ren llocs de treball. No són com-patibles amb les comunitats?J.G.: Aquest és el gran argumentde l'Estat, però òbviament, quanuna comunitat es queda sense riuperquè es construeix una presa noés compatible amb aquesta. No fun-ciona així, els llocs de treball, lariquesa que es crea no compensani beneficia la comunitat, que nobusca ni vol aquest tipus de desen-volupament.

Així, l'objectiu del sistema ésl'anihilament de la comunitat per-què aquesta és impenetrable a laplusvàlua. És una confrontacióentre dues formes d'entendre lavida totalment antagòniques i quelluiten, en aquests moments, pertot allò que fa possible la vida: laterra, l'aigua, l'aire...

Durant la guerra vam patir ungran desplaçament amb la cons-trucció de poblats militaritzats ambla finalitat d'aïllar la guerrilla deles comunitats. Avui en dia som a

la vigília d'un altre gran desplaça-ment massiu amb la construcciódel que anomenen “ciutats rurals”que prometen que serviran per aca-bar amb l'abandonament de lescomunitats, però el que volen ésacabar amb les comunitats matei-xes.

Al final del que es tracta és deconcentrar la població per allibe-rar els recursos naturals per al mer-cat internacional. Ahir eren la pro-ducció agrícola del latifundi i avuise li suma els minerals, el petrolio l'electricitat.

La seva forma de lluita passa perorganitzar consultes a les comu-nitats per saber si accepten pro-jectes miners. Com funcionen?D.T.: Aquestes consultes estan empa-rades per la legislació, tan nacio-nal com internacional. El Conveni169 de l'Organització Internacio-nal del Treball -que Guatemala haratificat,- la Constitució guatema-lenca, el Codi Municipal... totesaquestes normes garanteixen ques'ha de consultar els pobles indí-genes abans d'iniciar una explota-ció del seu territori i que aquestaha de ser vinculant, però l'Estatguatemalenc ho ignora. Davant d'ai-xò les pròpies comunitats organit-zen la seva pròpia consulta que nosón vinculants per a les institu-cions, però a nosaltres ens és igual.La comunitat és anterior al mateixEstat i el que aquesta diu s'ha decomplir.

Però primer hi ha un procés deformació/informació sense el qualés impossible prendre decisions.

Cal valorar el que significa accésa la informació en una situació comla nostra. No tenim internet, notenim advocats. Naturalment l'Es-

tat guatemalenc no és transparent.Per a nosaltres tenir aquesta infor-mació ja suposa una victòria con-siderable.

Com es farà complir aquesta volun-tat de les comunitats?J.G.: Això encara ho hem de deci-dir. Hem iniciat un ampli procésparticipatiu que inclou més de 400comunitats del Quixé afectades permegaprojectes. Aquest és un pro-cés molt lent però molt segur enque cada comunitat debat sobre elsseus interessos i pren una decisióque uns delegats faran arribar auna assemblea que és una comuni-tat de comunitats. Aquesta debatsobre les bases del mandat que técada delegat, doncs no poden can-viar les decisions de la comunitatque és autònoma.

Si hi ha desacord doncs s'ha detornar a la comunitat per explicar-ho.Després d'un any i mig de llui-ta ara estem en un punt en que lamajoria de comunitats ja s'han posi-cionat en què volen ser lliures demineria i s'han de trobar tots elsdelegats per decidir quins són elspassos a seguir. Això es fa aquestaprimavera, ja que la majoria degent ha de caminar durant dies perpoder assistir a l'assemblea i a l'hi-vern és impossible de fer.

És tot un procés d'acumulacióde forces, de prendre consciènciaque la comunitat està integrada ala terra -que aquesta no és propie-tat de l'Estat- i que si es perd elterritori es perd tot.D.T.: Quan la comunitat ha presuna decisió ja no es pot tirar enre-re. Nosaltres en diem “quan ja estàtot dit”. Aquesta és la mateixa deter-minació que teníem durant la gue-rra i és gràcies a això que estem

vius. No sols les persones, sinó tam-bé els animals, la terra, les llavors...

No tenen cap tipus d'assessoramentextern? Finançament per al trans-port? Suport jurídic?J.G.: Creiem que l'esforç ha de sor-tir de la comunitat, que és la prin-cipal interessada. No sols per quèaquest esforç en si ja representa unapresa de consciència, sinó també per-què, amb l'experiència, ens malfiemdels mediadors. Preferim dialogardirectament amb l'Estat.

Després de l'experiència de la gue-rra sembla impossible tornar a lalluita armada. Han pensat en unasortida electoral? Tal i com ha fetEvo Morales a Bolívia on, com aGuatemala, els indígenes són majo-ria?J.G.: Nosaltres vam patir un geno-cidi, amb més de 20.000 morts solsla dècada dels 80, però oficialmentno arribem ni a guerra, sols vamtenir un “conflicte armat intern”.

Amb la democràcia ens passa elmateix. Amb 23 morts al dia no espot dir que tinguem pau. Amb elsnivells d'impunitat que tenim no espot dir que tinguem justícia. Ambel frau no es pot dir que tinguemparticipació. Tenim uns poders cri-minals paral·lels que anul·len lesinstitucions.

A més la democràcia de les comu-nitats és incompatible amb l'electo-rera. Són dos visions totalment con-traposades d'obediència a la base.D.T.: El sistema electoral no és lasolució. Molts germans han sortitde les comunitats per fer política is'han oblidat d'on venien. Ara sónels nostres enemics.

* Article publicat a la revista ONGC

L’ACCENT 200 DEL 22 D’ABRIL AL 5 DE MAIG DE 2011 INTERNACIONAL 11

A pesar que la guerra civil ja fa més dedeu anys que va acabar,la població indí-gena de Guatemala contínua exposadaa desplaçaments massius i pèrdua deterritoris.Avui però,no són els grans lati-fundistes interns els que amenacen lesformes de vida tradicionals dels maies,sinó grans empreses internacionals -sovint amb socis guatemalencs- que pro-mouen grans projectes miners, hidroe-lèctrics o petroliers. Uns projectes que,a pesar que venen amb la promesa defeina i desenvolupament,han rebut unaforta oposició de les comunitats afecta-des.Per explicar aquesta qüestió,JavierGurriarán i Domingo Tum Mejía,dos his-tòrics activistes de la causa maia, vanvenir fins a València per participar a la“Trobada internacional per a la recupe-ració de la memòria col·lectiva”,organit-zada per Acsud-Las Segovias del PaísValencià.

Javier Gurriarán iDomingo Tum

Mejía, activistesde la causa maia

L’AUTORA

“Som a la vigília d’un gran desplaçament com el de la guerra”

Javier i Domingo denuncien l’estratègia per desposeir la població indígena dels recursos naturals a Guatemala // FOTO: Helena Olcina

Page 12: Accent 200

L’ACCENT 20012 ECONOMIA DEL 22 D’ABRIL AL 5 DE MAIG DE 2011

ANÀLISI

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu // Ateneu Corberenc Font Vella 20.Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP

Vilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular ArrelsDoctor Otero 11,Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3,Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popu-lar Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // AteneuPopular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // Casal Independentista de Sabadell “CanCapablanca” C.Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià,31.Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C.St Roc,8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39, Barcelona // Casal Popular La Traca C.Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el Gurri Taradell // Centre Social-BBar Ter-ra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'Estapera C.de baix,14,baixos,Ter-rassa //La Falcata Panera 2, Lleida // GER Pi 25. Ribes // Ges Insurrecte Colomer, 11, 1r B.Torelló // Lliga de Capellades Pilar 3. Capellades // L'Ocell Negre -Casal d'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos,València // SEPC-UUVBaró St. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida //Taverna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

La coneguda com a "reforma laboral" diu voler contribuir a superar les debilitats del model de les relacions laborals que regeixen a l'Estat espanyol. En el seu preàmbul, reconeix sense embuts que en el mercat laboral persisteixen elements de dis-criminació en múltiples àmbits entre els quals hi ha les dones, els joves, les persones amb discapacitat i els aturats de més edat.I afegeix, que entre aquests tres últims col·lectius, la discriminació és més gran quan són dones.BLANCA RIVAS ROIGÉ LLEIDA*

El 9 de juny, en aquesta mateixa línia,la secretària General de Treball, la sen-yora Maravillas Rojo, va assegurar que"la reforma laboral comptarà amb laperspectiva de gènere". Però què voldir per aquest govern, i per qualsevolaltre que hagi existit a l'Estat espan-yol des dels anys 80, imposar mesureslaborals des d'una perspectiva de gène-re?.

La reforma laboral afecta les donescom a treballadores. Ens perjudica perl'abaratiment de l'acomiadament, perl'afectació en la negociació col·lectiva,per la permissió de l'entrada del sec-tor privat en l'oferta i la demanda detreballs, etc. És a dir, per tots aquellsmotius que afecta totes les personesactualment treballadores, aturades oque entraran en un futur al mercatlaboral.

Però a més d'això, com a dones, ensperjudica perquè aprofundeix, sotal'excusa de trencar amb la discrimina-ció del mercat laboral, en la línia deles últimes lleis i reformes laborals quepretenen, que el mercat laboral del sis-tema capitalista, ens exploti, com adones, igual que ho fa amb els homes,a més baix cost per a l'explotadora.

La bonificació de les contractacionsPer exemple, la reforma laboral, en elcapítol de mesures per afavorir el tre-ball dels joves i de les persones atura-des, amb la suposada finalitat d'afavo-rir la contractació, preveu la bonifica-ció de les quotes aportades per les empre-sàries per dur a terme contractacionsindefinides dels col·lectius consideratsmés discriminats (en aquest cas, jovesde 16 a 30 anys, aturats majors de 45anys, etc.). Així, bonifica amb una quan-titat determinada, durant 3 anys, lesquotes aportades per les empresàriesa la seguretat social, i bonifica mésquan es contracta indefinidament "lesdones".

Què és el que ens diu aquesta mesu-ra? Quina línia d'actuació defineix?Doncs el que diu és que les dones sónun col·lectiu que, per raó del seu sexe,no vol ser contractat pels i les empre-sàries. Així, per afavorir la seva con-

tractació, el que s'ha de fer, és que aques-ta sigui menys costosa per les empre-sàries. És a dir, millorar el benefici eco-nòmic que aporten per fer que les empre-sàries les contractin tot i ser com són,tot i ser dones.

I aquesta és la línia que han tingutles successives reformes aplicades al'Estat espanyol amb una perspectivasuposadament de gènere i amb la inten-ció d'acabar amb la discriminació exis-tent al mercat laboral. Tot i això, es veuque amb el fet de donar més beneficisa qui ens explota no n'hi ha prou. Quela "extra" bonificació no ens asseguraque s'acabi amb la discriminació al mer-cat laboral i per això, s'ha hagut d'a-profundir més en establir mesures pro-tectores, per evitar els acomiadamentsper raons "purament de sexe".

És a dir, que no som les dones el sufi-cientment rentables per ser contrac-tades. I tot això, no és degut a les nos-tres capacitats sinó a les "discapacitats"que té el nostre cos pel fet de parir. Iles reformes i les lleis no pretenen can-viar això, la societat no pretén fer unavenç ni una reflexió en aquest sentit,sinó que la línia dels governs és man-tenir la discriminació del sistemapatriarcal afavorint a qui ens contrac-ti, tot i ser així, i protegint-nos, si hopodem demostrar judicialment.

Flexibilitat interna per a lesempresesPerò encara hi ha més. Altres canvisfets per la reforma ens afecten méscom a dones, encara que no ens agra-daria que fos així. Un exemple enseria la flexibilitat interna a dins deles empreses. Això afecta tots els tre-balladors i treballadores, perquè enfavor de la producció i de l'adapta-ció al mercat laboral, permet que siguimés fàcil canviar el nostre horari,modificar la nostra jornada laboral,etc. I com a dones, ens agradi o no,som les que més demanem les reduc-cions de jornada, intentem adaptarels nostres horaris a les necessitatsde la família o en tenim cura, etc.això és un retrocés. L'avanç seria quesigui el mercat laboral, la producciói les empreses les que s'hagin d'adap-tar a la vida i a les característiquesde les persones, en general. Que nosiguem nosaltres, les que ens hemd'adaptar a ell, amb el que això supo-sa, i sinó tornar enrere, havent detornar a casa, ja sigui home o dona(però sabem que això afectarà mésles dones), o renunciant a la vida per-sonal, per la dificultat de compati-bilitzar la vida laboral amb la vidafamiliar (no volent ser mares perquèens impedeix l'ascens professional).

Retallades a la Seguretat SocialI per últim, encara que molt més espodria dir, les mesures provoquenefectes perjudicials en el temps. Perexemple, la mesura destinada a reduirl'aportació de les empresàries a lacaixa de la Seguretat Social, provo-carà altres perjudicis, en els quals denou, com a dones, ens hi podrem veu-re més afectades.

No hem d'oblidar que d'aquí ésd'on s'extreuen les diferents presta-cions tant les contributives com lesno contributives de les quals es veuenbeneficiades més dones que homes.I que aquest primer pas, de reduirles aportacions, que ja s'ha fet enaltres reformes, només pot portar, auna justificació per la reforma, pro-pera en el temps, de la SeguretatSocial i de les prestacions.

Per exemple afectarà a les cadacop més limitades pensions de viduï-tat, que es diu que només es donarana les persones que puguin demostrarque eren econòmicament dependentsdel difunt, fet que s'haurà d'afegir ales ja dificultats per acreditar la rela-ció quan no hi ha un vincle matri-monial "legal". O també, si hi ha can-vis per al còmput de les prestacions(jubilació, incapacitats, etc.) i es tenenen compte les bases de cotització de

tota la vida laboral, són les dones lesque han tingut sous més inferiors,treballs més precaris, excedènciesper cura de familiars, reduccions dejornada, etc. fet que pot provocar unabaixada de les prestacions percebu-des.

Les dones anticapitalistes hemde lluitar cada dia Tot això, i moltes altres coses, han deportar que les dones, treballadores ono, joves i més grans, lluitem tambépels nostres drets en el món de tre-ball i ens oposem a aquesta i a totesles reformes i a les línies que es plan-tegen, per trencar amb la discrimi-nació que durant segles hem patitper raons de sexe.

Perquè cap reforma serveix per-què el que cal és un canvi de l'arreldel sistema patriarcal. Per això hemde sortir al carrer, però hem de llui-tar, dins i fóra de les estructures sin-dical, per dir que no és això el quevolem, que no és això el que ens alli-bera.

I és que encara que cap reformaens serveixi, tenim clares que sónaltres les mesures, dins del seu sis-tema, les que ens podrien afavorircom a dones. No serveixen lleis queens permetin canviar el nostre llocde treball per un altre a una altraciutat per protegir-nos de la violèn-cia de gènere, sinó mesures preven-tives i destinades a la seva eradica-ció. Que de res serveix que es bonifi-qui les empresàries i que se'ls perme-ti adaptar la nostra feina a lesnecessitats de la producció, sinó quees deixi de considerar que pel fet dequedar embarassades, de ser mareso de voler tenir cura d'altres perso-nes, com a dones o com a homes, somun problema, i se'ns valori pel quesom i per les nostres capacitat i nopel nostre sexe.

Per això nosaltres com a dones,com a persones, hem decidit i diremque no i que ja en tenim prou. Queno som ni víctimes ni inofensives.

Blanca Rivas Roigé és secretaria jurídica de CGT de Catalunya.

Article publicat a Catalunya

La “perspectiva de gènere” de la reforma laboral no impedeix una major explotació de les dones

El mercat laboral discrimina les dones

Page 13: Accent 200

RAFA ESCOBAR MANISES

El passat 12 d'abril es celebrà el cin-quanta aniversari de la primera expe-dició tripulada enviada a l'espai exte-rior. Yuri Gagarín va ser el primerésser humà en eixir del planeta iobservar-lo des de fora mentre lidonava la volta.

Aquest viatge va tenir un simbo-lisme molt gran en el context de l'è-poca per dos motius. En primer llocperquè els soviètics prenien avan-tatge en la posteriorment anomena-da carrera espacial i en segon llocperquè el fet en si despertava l'op-timisme en la comunitat científicaque, encara o no era conscient, o novolia ser-ho de les limitacions ambles que es toparia aquesta carreraespacial. Limitacions que eren a lavegada tecnològiques, científiquesi econòmiques.

La gesta de Gagarin i els sovièticsva tenir una ràpida resposta per partdels EUA que el 1969 ja varen sercapaços d'organitzar el primer viat-ge tripulat a la lluna. Imatges per ala història i moment de clímax quedespertà una enorme d'optimismepositivista, però que a la vegada albi-rava les limitacions per a anar mésenllà.

En aquest context, es produeixuna expansió de la literatura i elcinema amb temàtica de ciència fic-ció, i, més en concret, d'obres rela-cionades de forma més o menys direc-ta amb la carrera espacial i les pos-sibilitats d'existència de vida mésenllà del planeta Terra. Títols emble-màtics d'aquest període poden ser2001, tant en la versió literària d'Ar-thur Clarke com en la cinematogrà-fica de Kubrick; La Guerra de lesGalàxies de G. Lucas i moltes altresobres que incidien en la possibilitatd'un ésser humà capaç de viatjar perl'espai cap a altres móns amb la inten-ció de colonitzar-los. Una colonitza-ció que es plantejava com a neces-sària pel fet que els problemes i con-tradiccions de la Terra en compte desolucionar-se, semblaven agreujar-se, condemnant a la humanitat al'autodestrucció.

Poc després d'arribar a la llunaels mateixos científics que partici-paven de la carrera espacial se'n ado-naren de les limitacions que exis-tien respecte a la possibilitat d'or-

ganitzar viatges tripulats i tot i queel satèl·lit tornà a ser xafat pelséssers humans, l'activitat espaciales reorientà de forma més clara enaltres direccions.

Una d'aquestes direccions va serl'aplicació militar, assistim a l'èpo-ca en que l'òrbita terrestre comen-ça a omplir-se de satèl·lits artifi-cials, molts d'ells avui abandonats,constituint el que avui s'anomenaferralla espacial, que en alguns casosdificulta el trànsit al voltant de l'òr-bita terrestre i que ha arribat a pro-vocar més d'un accident.

Altra orientació de la carrera espa-cial que encara avui es manté és l'en-viament de sondes espacials no tri-pulades per obtenir informació delsdiferents planetes del sistema solar.Moltes han segut les sondes espa-cials enviades des de finals dels setan-tes i que han permès obtenir imat-ges dels planetes exteriors del siste-ma solar, com és el cas de la Pioner,les Voyager I i II o la més recent Cas-sini-Huygens.

Al anys vuitantes les limitacionsde l'escalada espacial eren ja evi-

dents, però així i tot les inversionscontinuaven sent milionàries tantper part dels nord-americans, comper part dels soviètics. De fet histo-

riadors i economistes en molts casoscoincideixen en assenyalar, el pro-grama de la Guerra de les Galàxiesdel president Reagan i els intentsde la URSS per seguir el ritme, coma un dels factors més importants que

provocaren la fallida econòmica delgegant euroasiàtic.

Però malgrat les enormes inver-sions, tant des de la NASA com desdel Programa Espacial Soviètic, s'ob-servaven amb claredat les dificul-tats per a organitzar viatges tripu-lats més enllà de la lluna. De fet l'hi-potètic viatge a Mart es percebia i,encara avui es percep com a un horit-zó llunyà.

En aquest moment de la carreraespacial i de forma paral·lela a aques-ta, pren una gran embranzida elfenomen OVNI, el qual deixà entre-veure un canvi de mentalitat impor-tant. En aquest moment ( tot i haverprecedents en aquest sentit com LaGuerra dels Móns de Wells) es veumolt més probable el fet de ser visi-tats que no pas el de ser visitants ocolonitzadors. Hi ha molts exemplescinematogràfics en aquest sentit,destacant per sobre de tots títols comET, Encontres en la tercera fase, osèries com V Els visitants.

La desaparició de la URSS obrí unnou període pel que fa a la carreraespacial, un dels dos grans pols des

del que aquesta es dinamitzava atu-rava tots els seus programes espa-cials, de manera que els EUA, sensela pressió d'un competidor clar enaquest sentit, anà reduint progres-sivament els pressuposts destinatsa aquests afers i centrant-se en altresprojectes destinats a reforçar la seuahegemonia militar, com és el cas del'escut antimíssils que el presidentG. Bush aspirava a crear, per tal deser immune a l'armament rus.

Avui en dia, la carrera espacialés una ombra del que un dia va ser,la retallada pressupostària ha reduïtels programes espacials de la NASA,l'Agència Espacial Europea i l'Agèn-cia Espacial Russa al mantenimentde les estacions espacials interna-cionals i al control dels nombrosossatèl·lits que encara avui tenen dife-rents i variades funcions. L'expedi-ció tripulada a Mart no està previs-ta fins a abans del 2050, tot i que,semblen previsions optimistes, jaque les contínues retallades pressu-postàries, converteixen el projecteen una quimera.

Avui més que mai, es coneixen is'assumeixen les limitacions de lacarrera espacial, fins i tot la seuaaplicació a l'àmbit exclusivamentmilitar tampoc ha assolit una granembranzida en el context mundialactual. En aquest escenari, el cin-quanta aniversari del viatge de YuriGagarin ens ha permès observar l'e-norme canvi de mentalitat pel quefa a la percepció de l'espai exterior,Gagarin es percebria a ell mateixcom a un pioner, el primer de moltséssers humans en viatjar a l'espai,com a un colonitzador de nous móns.Avui en dia, pocs són els cosmonau-tes que abandonen l'òrbita de laTerra, uns cosmonautes que tenenassumida l'enormitat i l'inabastabi-litat de l'univers.

I mentre, el cinema de ciènciaficció predominant que és el que fa?Recupera al nostre Manuel de Pedro-lo en el Mecanoscrit del Segon Ori-gen i planteja l'existència de mónsapocalíptics després de grans catàs-trofes en formes d'epidèmies, mete-orits, etc. Temàtica que suposa unretorn al cinema i la literatura queplantejaven móns postnuclears. Defi-nitivament l'optimisme colonitza-dor de nous móns sembla haver des-aparegut.

L’ACCENT 200 CIÈNCIA I TECNOLOGIA 13DEL 22 D’ABRIL AL 5 DE MAIG DE 2011

Yuri Gagarín esdevingué un heroi que simbolitzava els èxits tecnològics de l’URSS

El 50è aniversari de l’expedicióde Yuri Gagarín evidencia la

decadència de la carrera espacial

“Avui més que mai, es coneixen

i s'assumeixen les limitacions de la carrera

espacial”

Page 14: Accent 200

L’ACCENT 200DEL 22 D’ABRIL AL 5 DE MAIG DE 201114 CULTURA

David VALÈNCIA

Takiji Kobayashi va néixer l'any1903 a la localitat japonesa d'Oda-te. Malgrat la precària situacióeconòmica que patien els seuspares aconseguí estudiar el batxi-

llerat gràcies a les aportacions monetàriesd'un oncle de la família. Se n'acabà gra-duant en la Facultat Comercial d'EstudisSuperiors d'Otaru per introduir-se poste-riorment al món laboral com a assalariatdel banc Hokkaido Takushoku, una de lesprincipals institucions financeres del Japócapitalista d'inicis del segle XX. Durant elsanys d'estudi començà a interessar-se per laliteratura, redactant i publicant els seusprimers escrits. S'hi inicià també en la polí-tica quan en participar en les lluites estu-diantils de la universitat prengué contacteamb el sindicalisme i amb el Partit Comu-nista. D'aquesta dualitat d'interessos per-sonals per la literatura i la política, aju-dat per l'elevat nivell cultural de què gau-dia, sorgí una prolífica producció literà-ria orientada a denunciar lesdesigualtats que generava el capitalismei la precària situació social i laboral a laqual era sotmès el poble japonès perpart de l'Estat imperial. Des del 1926Kobayashi, tot orientant tots els seusesforços en favor dels treballadors,començà a col·laborar i participaractivament amb el Partit. La seuasituació laboral es tornà insosteniblequan el banc capitalista, per al qualtreballava, l'acomiadà perquè no estavendisposats a tenir-hi en la plantilla a un ide-òleg comunista.

S'hi consagrà com a escriptor d'èxit el1929 amb la publicació de Kanikosen: El pes-quero, la novel·la proletària de més èxit

entre els treballa-dors del seu país. La prova de que laseua influència sobre la classe treballadoraestava augmentant és apreciable perquè,des d'aquest moment, la policia feixista i

política delrègim començàa assetjar-loamb detencionsi maltracta-ments conti-nuats amb laintenció de quedesistís de laseua activitatliterària. El gremid'escriptors, per laseua part, no deixàde donar-li suport iel legitimà elmateix any amb elnomenament com asecretari de l'Asso-ciació d'EscriptorsJaponesos. Des d'ales-hores va haver decomençar a publicarsota pseudònim perevitar-se problemesamb les forces de segu-retat repressives de l'Es-tat. Malauradament maiva deixar de ser una jovepromesa perquè fouassassinat amb tant sols30 anys, quan començavaa consagrar-se com a unescriptor de prestigi, per lapolicia política, en leshores posteriors al 20 defebrer de 1933, data de laseua detenció. Kobayashiacabava de redactar la seua

darrera novel·la, Elcamarada, quan un infiltrat el denuncià ala policia. La versió oficial que donaren lesautoritats deia que havia mort d'una malal-

tia cardíaca, però, la família de l'autor sen'adonà immediatament de la falsedat del'autòpsia oficial quan comprovaren l'evi-dent rastre de les tortures presents al seucadàver. Per suposat les pressions del poderevitaren que cap hospital volguera respon-sabilitzar-se de realitzar-li una segonaautòpsia.

Per sort des del 2008 l'autor torna a estar

d'actualitat al seu país gràcies al gran èxitque ha obtingut la reedició del seu clàssicKanikosen entre el públic més jove del paísnipó. Siga la crisi capitalista mundial, eltreball precari que pateixen al Japó elsjoves en general, o per qualsevol altremotiu, el fet és que molts lectors jovesactuals s'hi veuen reflectits en els personat-ges que descriu Kobayashi, fent que aquesttorne a ser un autor a tenir en compte.

L'efecte Kobayashi, a hores d'ara, hatranscendit més enllà del Japó, traduint-s'hi a moltes altres llengües. Per desgraciaencara no contem amb l'edició de les seuesnovel·les en català, però, són accessibles al'Estat espanyol, des de l'any passat, traduï-des al castellà dues de les seues novel·les:Kanikosen: El pesquero i El camarada.

Hèctor Serra ALDAIA

La música del país està d'enhora-bona. Aquest mes d'abril, algunsdels grups referents de l'escenanacional han tornat a la càrregaamb el llançament d'alguns dis-

cos molt esperats. Sobta que tot això s'haproduït en poc més d'una setmana, com siels grups s'hagueren posat d'acord perposar banda sonora a la primavera.Repassem, doncs, aquest Sant Jordi decançons.

No exagerem quan diem que el noudisc d'Antònia Font (Lamparetes, RobotInnocent) és un treball necessari en lescol·leccions dels amants de la senzillesail·luminada, i més tenint en compte queels mallorquins no publicaven disc ambnoves cançons des de l'any 2006. Enaquesta ocasió, la cosmovisió marcianadeixa pas a uns escenaris més narratiusque condueixen al remot Far West, alsJocs Olímpics de Calgary 88 o a una fredataverna dels països boreals. Antònia Fontsegueix trencant barreres sense fer massasoroll. I poca broma amb això: s'han con-vertit en el primer grup amb repertori

íntegre en català que actuarà, aquest

estiu, al Festival Internacional de Beni-càssim.

I de festival en festival és com es pas-saran els propers mesos els Obrint Pas. Ahores d'ara, tothom ja ha sentit a parlardel llibre-disc Coratge (Propaganda pelFet/Edicions Bromera) i tothom ha desaber que aquest disc no ve a consolidarres, perquè la banda valenciana ja és totun fenomen des de fa molt de temps. Peròel que sí que vénen a dir aquestes novesquinze peces és que les ganes per superar-se i per treballar nous registres sonors és

tota una evidència que fa del grup unautèntic calaix de tradició i modernitat,de compromís i dignitat. I, atents alsmoments que corren, acompanyen el discamb un llibre no menys imprescindibleon es conjuguen textos de personalitatscom Raul Zelik, Marc Granell o Isabel-Cla-ra Simó. Cal explorar el nou material afons perquè de Coratge seguirem parlant,amb molt de gust, en properes ocasions.

No podem deixar de banda la tornada

als escenaris dels mítics Brams. Ho fanamb una Oferta de diàleg (Música Global)que recupera el missatge directe que sem-pre ha caracteritzat el grup de Berga.Onzè disc en la seua història, primer desque fa sis anys van decidir aturar el pro-jecte. Sis anys en què el moviment inde-pendentista ha fet passos endavant moltengrescadors i que han servit perquèBrams ho il·lustre en un disc enèrgic icontundent.

“Aquest mes d'abril,alguns dels grups

referents de l'escenanacional han tornat a la

càrrega amb el llançamentd'alguns discos molt esperats”

AAbbrriill:: lllliibbrreess ii...... mmoolltteess ccaannççoonnss

TTaakkiijjii KKoobbaayyaasshhii,, ll’’eessccrriippttoorr ddeellpprroolleettaarriiaatt jjaappoonnèèss ddeellss aannyyss 3300

“Per sort, des del 2008,l'autor torna a estar d'ac-tualitat al seu país gràciesal gran èxit que ha obtin-

gut la reedició del seuclàssic Kanikosen”

Page 15: Accent 200

L’ACCENT 200 DEL 25 DE MARÇ AL 7 D’ABRIL DE 2011 CULTURA 15

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

Els darrers dies, el llibre d'unantropòleg instal·lat a GuineaEquatorial ha despertat un inte-rès per part dels mitjans decomunicació de masses poc

usual. En Gustau Nerín, que va estudiar ala Universitat de Barcelona, fa vora 20anys que va començar a visitar l'ex-colò-nia espanyola i, poc a poc, hi ha anatarrelant. Fruit de les seves estades hapublicat diversos llibres que, d'una mane-ra o altra, hi fan referència. Ara, desprésd'anys de treballar com a consultor enprojectes de cooperació i d'observar i ana-litzar el funcionament del que anomenaindústria del desenvolupament -i el presi-dent del Banc Mundial “negoci del desen-volupament”-, ha publicat Blanc bo buscanegre pobre (Edicions La Campana), unllibre que planteja, de manera a voltespotser massa provocadora, el paper de l'a-juda al desenvolupament a l'Àfrica, tantsi aquesta està gestionada directamentpels estats com a través d'altres organis-mes com ara les ONG.

El llibre està dividit en 10 capítolstemàtics que aborden problemàtiquesdiferents com ara l'ús de les campanyespublicitàries per part de les ONG, el perfildels cooperants, el resultat final dels pro-jectes que s'hi desenvolupen, la relacióentre la cooperació i els seus suposatsbeneficiaris, el disseny de les polítiquesde cooperació... És a dir, que fa un repàsal conjunt d'elements que composenaquest “negoci”. Però l'anàlisi d'aquestconjunt de factors que intervenen en l'a-

juda al desenvolupament sovint es fa pelbroc gros, generalitzant, i sense posarexemples concrets. En d'altres ocasions síque la crítica és més precisa i, per tant, eltreball guanya en rigor. És probable queles característiques mateixes del llibre nopermetin una exhaustivitat que obligariaa l'ús d'alguns instruments que es conside-ra que allunyen el lector del producte quees vol vendre com ara les referènciesbibliogràfiques o les notes al peu de pàgi-na, però precisament perquè el tema trac-tat és delicat potser hagués calgut ser més

acu-rat enl'exposició,fugir de la polèmica banal perendintrar-se en la crítica profunda,estructural, al model de cooperació, unaqüestió que, per altra banda, també té elseu espai.

El més interessant del llibre és doncs quanen Gustau Nerín exposa, amb noms i cog-noms, els responsables a l'ombra de les políti-ques de cooperació al desenvolupament. Que,a grans trets, tota l'ajuda internacional

Borja Català MANISES

Sense que la majoria dels mitjans decomunicació se'n fera massa ressò,el passat dijous 14 d'abril es varencomplir 80 anys de la proclamacióde la II República espanyola. El

tràgic final d'aquest intens període de lanostra història -tres anys de brutal guerra igairebé 40 de dictadura feixista- i el vergon-yós oblit de la transició no han impedit quearribe fins els nostres dies el record de lasegona i, fins ara, darrera experiència repu-blicana de l'Estat espanyol, una etapa enquè es van dipositar moltes esperances decanvi que van topar amb l'oposició bel·lige-rant dels sectors més reaccionaris de lasocietat.

El diumenge 12 d'abril de 1931 es van cele-brar a tot l'estat espanyol eleccions munici-pals. Enrere quedaven ja els set anys de ladictadura del general Miguel Primo de Rive-ra (1923-1930). Amb una oposició organitza-da al voltant del pacte de Sant Sebastià ienmig d'una greu crisi econòmica, les candi-datures republicano-socialistes van guanyara la majoria de les capitals de província.Aquests comicis van ser plantejats com unplebiscit al voltant de la monarquia i, a lavista dels resultats, el 14 d'abril es procla-

mava la segona república, es creava ungovern provisional encapçalat pel catòlicNiceto Alcalá Zamora i Alfons XIII marxavaa l'exili.

A València fou Sigfrid Blasco-Ibáñez, fillpetit del don Vicent, l'encarregat de procla-mar el nou règim des del balcó de l'ajunta-ment. De matí Lluís Companys, d'EsquerraRepublicana de Catalunya, formació victo-riosa al Principat, ho féu des del consistoribarcelonès. Al migdia, Francesc Macià, delmateix partit que Companys, proclamà des

dels balcó del Palau de la Generalitat laRepública catalana, integrant de la federa-ció ibèrica. Dos dies més tard va retiraraquesta proclamació per donar pas a laGeneralitat provisional.

El primer govern republicà, format persocialistes i republicans i liderat perManuel Azaña dugué a terme una políticareformista que xocà frontalment amb l'es-glésia, la cúpula de l'exèrcit i els terrati-nents per assumptes com ara la legalitzaciódel divorci, la dissolució de la companyia de

Jesús i l'expropiació dels seus béns, la refor-ma agrària, l'aprovació de l'Estatut d'Auto-nomia de Catalunya o el fort impuls a l'edu-cació primària. En 1932 el general Sanjurjodonà un fallit colp d'estat i en 1933 es vaproduir a Casas Viejas (Cadis) una revoltacamperola de caire anarquista que fou bru-talment reprimida, cosa que provocà la cai-guda d'Azaña.

En 1933, i ja amb les dones amb dret avot, les eleccions foren guanyades per ladreta, la qual formà govern amb els radi-cals. El nou executiu féu tornar enrere mol-tes de les mesures aprovades per l'anterior.En octubre de 1934 es va iniciar una revolu-ció obrera a Astúries que fou derrotada demanera salvatge per l'exèrcit, comandat pelgeneral Franco. Aquell mateix mes, LluísCompanys proclamà l'Estat català de laRepública Federal Espanyola, proclamaciófallida que acabà amb la suspensió de l'auto-nomia i l'empresonament dels membres delgovern autonòmic.

En febrer de 1936 hi hagué noves elec-cions estatals que foren guanyades pel FrontPopular, el qual atorgà una ampla amnistiaals implicats en la revolució de 1934. Cincmesos més tard, amb l'alçament militar deFranco, Mola i Goded, entre d'altres, comen-çà la guerra civil.

segueixi uns mateixos criteris, no és unacasualitat sinó que és fruit del paper prepon-derant del Fons Monetari Internacional(FMI) i del Banc Mundial (BM) en el seu dis-seny. Un cop han establert les prioritats, lesdiferents agències de les Nacions Unides(UNICEF, UNESCO, PNUD...) i amb elles lapràctica totalitat d'organismes que treballenen el camp de l'ajuda al desenvolupament, esdisposen a aplicar les doctrines elaboradespel FMI i pel BM. Unes doctrines que no bus-quen altre cosa que la “difusió del capitalis-

me” sempre seguint el discurs segons elqual “perquè hi hagi desenvolupamentcal una obertura dels mercats i una priva-tització de les empreses públiques”. Arabé, malgrat que el conjunt del treball res-pira pessimisme i humor negre, l'autorfinalitza el llibre afirmant que no nomésun altre món és possible sinó que és inevita-ble, un projecte que haurà de passar, forço-sament, per un canvi estructural de lesinjustes relacions entre el Nord i el Sud.

8800 aannyyss ddee llaa IIII RReeppúúbblliiccaa eessppaannyyoollaa

“El més interessant del llibre és quan

en Gustau Nerín exposa,amb noms i cognoms,

els responsables a l'ombra de les polítiques

de cooperació al desenvolupament’“

HHiissttòòrriiaa

LLaa rreesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa BBllaanncc bboo bbuussccaa nneeggrree ppoobbrree

LLaa ccooooppeerraacciióó aall ddeesseennvvoolluuppaammeennttaa ll’’ÀÀffrriiccaa aa ddeebbaatt

Page 16: Accent 200

L’ACCENT 200DEL 22 D’ABRIL AL 5 DE MAIG DE 201116 CONTRAPORTADA

ABEL CALDERA BERGA

Quin ha estat l'enfocament a l'ho-ra de configurar el model de can-didatura?Quan vam començar a pensar enpresentar-nos a les eleccions, vamdeixar oberta la forma amb què hofaríem. Volíem configurar una can-didatura que partís de dues premis-ses: intentar sumar el màxim degent possible dels moviments i llui-tes socials a una candidatura, i pre-sentar la CUP com a tal a les elec-cions. Per aconseguir casar aquestsdos elements, des del principi haestat present la idea de fer una can-didatura de “CUP i més”. Això de“CUP i més” s'ha acabat traduinten el que ara mateix és CUP-Alter-nativa per Barcelona.

Amb quins suports socials comp-teu?En primer lloc, tota l'esquerra inde-pendentista de la ciutat està arren-glerada i fent feina amb la CUP.També comptem amb les organit-zacions que conformen Des de Baix.Tenim altres suports molt impor-tants, com el de la Trobada Socialde Nou Barris, que porten tempsfent feina municipalista a nivellde barri en una línia molt similara la de la CUP. A part de tot el tei-xit organitzatiu, també comptemamb el recolzament de personesindependents de reconeguda tra-jectòria social, política i cultural,com Fidel Lora -exdiputat al Parla-ment autonòmic pel PCC-, l'activis-ta David Fernàndez, l'exregidorade drets civils Roser Veciana o l'es-criptor Julià de Jodar. Actualment,aquest grup d'independents estantreballant per impulsar una plata-forma de suport a la candidatura.

Com és la vostra relació amb elsmoviments socials?De seguida es va sumar gent a laCUP que provenia de lluites socialsi que no havia militat mai en orga-nitzacions de l'esquerra indepen-dentista. Això ha suposat una apor-tació d'experiències i discurs moltimportant. D'altra banda, tambéhem anat a trobar movimentssocials i a reunir-nos amb ells pertal que ens fessin arribar les sevespropostes per recollir-les al progra-ma.

Quin és l'eix central del vostrediscurs?Quan escollim el lema “Revolucio-nem Barcelona” ho fem per remar-car una cosa que hem anat dient

des del principi. A Barcelona no hiha oposició real, hi ha un consensabsolut entorn el model de ciutati els grans temes. La nostra propos-ta és aixecar una veu que ara mateixno és a l'ajuntament però sí que ésa la ciutat, contra aquest model deciutat-aparador que exclou les clas-ses populars.

Com creieu que pot influir la con-sulta del 10A en els resultats elec-torals a la ciutat?Costarà una mica destriar què ésefecte exclusiu del 10A i què és jaun corrent de fons dels darrers anys.El que sí que és cert és que hi haqui ha intentat instrumentalitzari molt la consulta. Creiem que noés el nostre cas; malgrat que mol-ta gent de la CUP ha estat treba-llant colze a colze amb la resta devoluntaris a la consulta del 10A, nohem anat en cap moment a buscarla foto. Però caldrà veure com reper-cuteix això a qui s'hi que se n'havolgut aprofitar, ja que a vegadesintentar apropiar-se d'aquestescoses genera un efecte boomerangque es pot tornar en contra dels quiho han volgut capitalitzar.

Quin ressò social heu percebutenvers la vostra proposta políti-ca?A nivell de carrer, de la gent nor-mal, ens hem trobat amb dues acti-tuds diferents, totes dues positivesal nostre entendre. El qui ensconeix, si s'assabenta que fem unacte o una parada informativa aprop de casa seva, acostuma a apro-par-s'hi per conèixer-nos una micamés i és un tipus de persona molt

interessada en preguntar-nos sobreaspectes concrets i en conèixer lesraons que ens fan una propostatotalment alternativa a la resta decandidatures. La gent que no ensconeix no mostra una simpatiadirecta cap a nosaltres -seria absurddir el contrari, perquè és gent queno ens coneix i per tant no té captipus de concepte sobre les nostrespropostes-, però si que detectes uncert interès i una visió positiva pelfet que sorgeixin coses i propostesnoves. Realment, el que estem detec-tant és que molta gent està cansa-da de l'actual sistema de partits.

I a nivell de cercles polítics?Pel que sabem, als cercles políticstradicionals de la ciutat no els facap gràcia que apareguem, cap niuna, perquè els obliga a un reposi-cionament del discurs entorn certstemes. També expressen un certmenyspreu, com volent dir que “heuvingut aquí a esgarrapar-nos ungrapat de vots que no us servirande res”.

Com us plantegeu la cursa elec-toral?Nosaltres som molt conscients quesaltar a les primeres eleccions labarrera del 5% és molt complicat.L'enfocament de campanya que enshem marcat ha estat que la nostraproposta arribi a tot arreu, a totsels barris, que se sàpiga que hi hauna possibilitat de vot alternatiual “model Barcelona” que defensenla resta de partits. I a través d'a-questa extensió, anar posant el dit

a la nafra en temes concrets queafecten els barris i les classes popu-lars. A partir d'aquí, quants votspensem treure -que és la preguntaque més ens fan- és quelcom com-plicat de respondre. No tenim capreferència sobre la que calcular iles porres que fem entre nosaltresdonen previsions molt diferents.

Podries dir-nos tres mesures con-cretes que creieu que cal impul-sar de forma immediata des del'Ajuntament?N'hi ha una en el tema d'habitat-ge molt important, que és fer elcens de pisos buits que preveu laLlei d'Habitatge, per tal d'expro-piar-ne el dret d'ús i posar-los almercat de lloguer.

Una altra mesura seria aturarl'alienació de béns i serveis públicsde manera immediata, i recuperarla gestió pública d'aquells que siguipossible. Cap externalització més,municipalització dels serveispúblics que sigui possible i ni unpam de sòl públic més per opera-cions privades.

També som ferms partidaris d'a-plicar la moratòria hotelera a Ciu-tat Vella i Eixample, per tal que elturisme, per a bé i per a mal, esreparteixi per tota la ciutat.

Quant us penseu gastar en la cam-panya electoral?Diria que el nostre pressupost decampanya ronda els 16.000 euros.Els altres probablement es gastenaixò només en una setmana en unsol barri.

Xavier Monge és qui encapçala la llistade la CUP a l'Ajuntament de Barcelona.Aquest advocat de 25 anys té ja una llar-ga trajectòria al sí de l'esquerra inde-pendentista com a militant de Mauletsi el SEPC.Actualment,a banda de la sevatasca política a la CUP és impulsor, jun-tament amb altres independentistes delbarri de l'Eixample, el Casal La Cruïlla,que obrirà les seves portes properament.També ha col·laborat amb L'ACCENT.

Xavier Monge,cap de llista de laCUP-AAlternativa

per Barcelona

ENTREVISTA

“A Barcelona hi ha un consens absolut entre els partits tradicionalssobre el model de ciutat”

Amagar un accident laboral ANDREU TEROL

La realitat social dels Països Catalansens ha deixat una notícia que no podemignorar. La víctima torna a ser una per-sona treballadora, immigrada i senseassegurar. El company, d'origen equa-torià i de 41 anys, va patir un accidentlaboral que li ha provocat l'amputacióde la seua mà esquerra. L'empresari,una hora i mitja més tard, el va aban-donar a l'hospital dient que no el conei-xia. Segons la informació que s'ha pogutrecopilar, els fets van passar de la següentmanera:

·El 12 de gener de 2011, el companytreballava sense contracte amb unamàquina per a la fabricació de tubs d'es-capament de vaixells.

·Poc desprès de les set del matí, lamàquina li va enganxar la mà. El tre-ballador va intentar polsar el botó d'e-mergència, però es trobava lluny. Lla-vors, un company i l'encarregat li vantreure la mà; es trobava totalment aixa-fada.

·Els seus companys es posaren encontacte amb l'amo que li va dir pertelèfon: "T'has fet molt de mal? Ara hasd'anar a l'hospital, però abans t'has dellevar la roba de faena; si no, ens fotràsa tots!"

·El treballador accidentat es va tallarla roba de amb unes tisores i el van por-tar a l'hospital (una hora i mitja des-prés de l'accident). "Si et pregunten,t'ho has fet pescant, entens? Ha sigutpescant!" li van dir.

·L'encarregat i l'amo van deixar-loa la porta de l'hospital dient que no elconeixien, que se l'havien trobat a unespigó. El personal sanitari, però, no esva creure mai versió.

·Quan li van donar l'alta, ja no teniala mà; havia estar amputada.

·Finalment, gràcies a la pressió delsseus companys de pis, el 18 de gener, vaanar al Consolat d'Equador a denunciarel que hi havia passat.

·El 19 de gener, l'empresari i l'enca-rregat van ser detinguts.

És totalment inacceptable i irres-ponsable que un empresari, amb la fal-sa excusa de la solidaritat, tinga unapersona treballant sense assegurar icobrant 7 euros la hora i, a més, mani-pulant màquines perilloses. Hi ha mol-tes maneres millors que l'explotació perajudar una persona en situació de pre-carietat.

Pensem que la actuació correcta, des-prés de l'accident, haguera sigut cridaruna ambulància. Però el que es va fer,amb la intenció d'amagar els fets reals,va ser esperar una hora i mitja abansd'anar a l'hospital. Si s'haguera fet locorrecte, potser no li hagueren ampu-tat la mà. Pensem que l'Estat espanyoli la seua maleïda llei d'estrangeria, redac-tada des de les trinxeres del capital euro-peu i mundial, són els veritables culpa-bles. Aquest sistema que crea personesil·legals per a després explotar-les i assas-sinar-les, és el terrorista més deshuma-nitzat i cruel; els governants i patronssón els seus còmplices; i les víctimes,de moment, sempre som els mateixos:la classe treballadora. Però no oblideu,companyes i companys, que som majo-ria i, si ens organitzem, podrem crearuna societat nova sense explotadors niexplotades, on cap persona haja d'emi-grar per necessitat i el fet de treballarsiga digne i col·lectiu.

LA REMATADA