accent 199

Download Accent 199

Post on 23-Mar-2016

224 views

Category:

Documents

3 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Periòdic popular dels Països Catalans. Número 199. del 8 al 21 d'abril de 2011.

TRANSCRIPT

  • En defensa del Casal de JovesEl jovent de Grcia va mobilitzar-se per recla-mar que les entitats de juvenils gestionen elCasal de Joves i no una empresa privada.

    >> Pasos Catalans 5

    Arriba la consulta a Barcelona La jornada del 10 d'abril clour previsi-blement el cicle de consultes sobre la inde-pendncia al Principat, i ho far amb unaconsulta a la capital del pas, Barcelona

    >> En Profunditat 8 i 9

    La fam als Estats UnitsdAmricaLa fam s un problema que afecta milionsde persones als EUA. La major potncia eco-nmica mundial ha sigut incapa de posar-hi soluci, i ara, amb la crisi, sestn la fam.

    >> Internacional 10

    SUM

    ARI

    MARIA FOLCH PG. 2 // JORDI MART PG. 2 // ENRIC BEA PG.3 // JORDI SOLER PG.6 // CARLES SASTRE PG. 12

    DISTRIBUCI GRATUTA | PUBLICACI QUINZENAL DMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

    199DEL 8 AL 21 DABRIL DE 2011Peridic popular dels Pasos Catalans

    AAll MMaarrrroocc ccoommpptteenn aammbb uunnaallllaarrggaa ttrraaddiiccii rreeiivviinnddiiccaattiivvaaParlem amb Karim El Otmani, mem-bre de la Comissi Nacional de ViaDemocrtica, partit capdavanter enles lluites marroquines i hereu delmarxista-leninista Al-Aman (en cata-l, Endavant). Als seus 38 anys ElOtmani ha passat per diferents frontsde lluita: estudiantil, pels dretshumans, les assemblees d'aturats,...actualment resideix a Terrassa i ocu-pa el crrec secretari de Via Demo-crtica als Pasos Catalans.

    ENTREVISTASallent recorda a Guillem Agull

    Labril s el mes ms reivindica-tiu als Pasos Catalans. Enguany,no noms les diades del 23 i 25estan a la nostra agenda sin quehi ha moltes ms cites a apuntar-hi: la consulta sobre la indepn-dncia, les mobilitzacions antinu-clears, els aplecs... entre moltesaltres cites.

    De moment, les Trobades dEs-coles en Valenci han donat el tretdeixida, juntament amb el cerca-vila i el concert daniversari delTerra que se celebraren a Valn-cia el passat dissabte, dia 2. Tot unxit per encetar amb bon peu la-bril.

    >>Pasos Catalans 4 i En Profunditat 8 i 9

    Guillem Agull jat un carrer dedi-cat a la seuamemria aSallent. Aquestpoble, de tradicilluitadora ha vol-gut homenatjaraix aquest jovevalenci assassi-nat pel feixisme.

    >>Pasos Catalans 7

  • LACCENT 199DEL 8 AL 21 DABRIL DE 201102 OPINI

    SSeennssee nnoommMARIA FOLCH EL MEU PAS D'ITLIA

    Ja en vaig parlar al bloc fa un parelld'anys, de la matana de les Fosse Arde-atine. Enganxe ac el que vaig escriurealeshores.

    "El 23 de mar de 1944, en plena ocu-paci, un grup dels GAP romans, parti-sans antifeixistes, van fer esclatar unabomba quan passava un batall de SSPolizei. En la que probablement sigal'acci de resistncia armada ms reei-xida a les ciutats europees ocupades pelsnazis, els partisans van matar 33 mem-bres de les SS. En represlia i amb ordresdirectes de Hitler, els alemanys van afu-sellar a 355 persones (les que van tro-bar a les presons i pel carrer) la matei-xa nit, en grups de cinc, a una pedrerasubterrnia abandonada (Le fosse Arde-atine) i desprs la van ensorrar ambdinamita. El dia segent Roma es vadespertar folrada de cartells que anun-ciaven els afusellaments sense donar-ne els noms per informant que l'ordreja havia estat executada. Un dia ho expli-car amb calma, per aquest fet s laferida de Roma, ha marcat la ciutat,indeleblement, per sempre. Sn moltsmorts, l'anunci de l'execuci sense elsnoms s d'una crueltat terrorfica. Elscossos els van trobar molt desprs i encondicions que feien dificilssima laidentificaci. Encara se'n parla i enca-ra es discuteix, tamb, sobre la legiti-mitat o no de l'atemptat i de la repre-slia."

    A aquesta histria, sobre la qual s'hapublicat el que jo considere el millor lli-bre d'histria local de Roma, L'ordine gi stato esseguito, d'Alessandro Por-telli, professor de literatura nord-ame-ricana a la Sapienza de Roma i especia-lista en histria oral i en literatura afro-americana. A aquesta histria, deia, hiha una cosa que sempre m'ha paregutms trista encara, dins de la tristesa detot plegat. Dels 335 morts, encara enquedaven dotze per identificar, una vol-ta vaig conixer una senyora que em vaexplicar que ella anava tots els anys, undia qualsevol, no el dia de la comme-moraci oficial, a portar flors als dot-ze sense nom, perqu, deia, li feien mol-ta pena, assassinats i esborrats del mn.

    Tots els anys, el 24 de mar, el Pre-sident de la Repblica honora els mortsde les Fosse Ardeatine i en la cerim-nia oficial es lligen els seus noms, perordre alfabtic, comenant per Ferdi-nando Agnini i acabant amb AugustoZironi, i al final el terrible Ignoti 12.Doncs b, enguany no ha anat aix, per-qu fa poqussim s'han identificat duespersones ms, grcies a exmens delDNA. Aix, enguany, desprs d'Emanue-le Moscati ha sonat el nom del seu ger-m, Marco Moscati, partis jueu, actiua la zona dels Castelli Romani i desapa-regut en aquells dies. I desprs del nomde Boris Landesman s'ha pronunciat elnom de Salvatore La Rosa, soldat sici-li que va desertar i es va fer partis.El Reparto Investigazioni Scientifichedels Carabinieri se n'ha fet crrec des-prs d'anys que algunes de les famliesque pensaven que el seu mort est a lesFosse Ardeatine demanaven ajuda peridentificar-los. I podria ser que l'anyque ve la lectura de la llista de noms noacabe amb el tristssim Ignoti 10 d'en-guany, potser l'any que ve es podran lle-gir els 335 noms de les vctimes de lamatana, per ordre alfabtic, 70 anysdesprs.

    PUNT DE MIRA

    Estem faltats de memria o senzi-llament, no en fem prou s. Hoignorem gaireb tot, a nivell collec-tiu, del que vam estar, dels refe-rents que tenem i de qu va pas-sar que ens pugui servir per enca-rar el que ens ve a sobre. O potsers desconeixement infinit, no hos. Per no, que a cada institut hiha un mestre o una mestra que ensen parla i ens diu qui era i qu feiaaquest i l'altre i ell tamb. S queen sabem, pels llibres de text; sque en sabem, de la seva importn-cia, per tampoc hem de pretendreque qui mana ens doni tota la for-maci necessria per a l'allibera-ment, ens cal buscar-la i construir-la. I dins d'ella, ell n's una peaclau, la clau de volta m'atreviria adir. Tot i aix, feia massa anys queel nostre poeta, catal avanat,avantguardista, anarquista, socia-lista i independentista, humdavant de tot, l'home entusiasta,Salvat-Papasseit, restava desapare-gut de les nostres llistes de cosesrecordables, rellegibles i reescol-tables. I aix ens va: l'Ovidi, Pedro-lo, Capmany, Fuster, Salvat... Mas-sa oblidats, massa semblances entreells, massa factors que ens portena malpensar de totes elles i de tosells, dels altres.

    Avui pels llibertaris que no sabenqu sn ni d'on vnen, Salvat seriatitllat de "segurata" perqu va guar-dar fusta al moll, mentre deia alsburgesos que ells no sabien qu eraguardar-ne...

    Entre els independentistes i puntque no miren ms enll de l'ara,seria un botifler perqu escriviasovint en espanyol els articlessocials, la colla dels d'Humo defbrica...

    Els socialistes del PSOE-GAL i noels de La Justicia Social de Reus,queera on escrivia, li dirien "trador","boig", "trador"...

    Els altermundistes li dirien queno s bo de dir que no s segural'ombra de l'Islam, malgrat el vifaci sang i la carn, carn...

    I els nens de la seva escala elmirarien cantar -sense entendreres de res- crits de guerra per alsadolescents que no eren encara prougrans, tan pocs com en queden... iriurien, perqu no se'l creurien,tan nyicris com era.

    Durant trenta anys, de 1894 a 1924,orfe als set anys i acollit al vaixellinsalubre de l'Asilo Naval Espaol,un home entusiasta es va aixecar cadamat per escriure poemes en ondeshertzianes i conspirar per esdevenirgerm de la divina acrcia, Gorkien definitiva i mai amb punt i final.Va somiar en veu alta subvertint lesformes, primer, i trencant els lmitsdels continguts, desprs. Tanta vida

    que vessava arreu no podia contenir-se ni prendre camins de seny, ni fal-ta que li feia. Ni contenir-se. Ni tansols esdevenir una vida mig modera-da allunyada de la vida de poeta:"sigueu poetes amb majscula!". Pertot aix era imprescindible, als dus,encomanar-li la mort per tal que larebs en forma de tuberculosi. I morsdesprs amb el coix curull d'ous plensde vida nova, que no de serps sind'osses majors, majors, majors... enqu sexe i revoluci eren un. Tal comhaurien de ser sempre.

    Ara sembla que torna a la pri-mera lnia amb una biografia delFerran Aisa i la Mei Vidal publica-da per l'Editorial Base continuaci

    d'aquella dels mateixos autors publi-cada fa uns anys per Virus Edito-rial. Fa no res podem llegir la sevaObra Completa finalment. I ara,tamb, llegir i mirar i tocar el cat-leg de l'exposici, un llibre quevisualment hagus agradat fins itot al mateix autor, sense cap menade dubte. Tanca l'espai de Salvatl'exposici que fins a principis d'a-bril es pot veure i gaudir al Centred'Art Santa Mnica de Barcelona.

    Oblidada per una transici delno-res, que era Franco, al poc msque res, que s aquest tros de demo-crcia burgesa, la vida de Salvatapareix i desapareix de la prime-ra fila a ritme de moda, per tothomqui tingus un mnim de sensibi-litat, social, nacional o humana,l'hauria de valorar en la seva jus-ta mesura. Sempre, independent-ment de les modes.

    I fins aqu arriba el que es dona-va? Doncs no, ja que ben aclarit noes donava res, si no s la conside-raci de primer dels nostres cls-sics al poeta que es va enfrontar ala classe dominant amb les armesde les lletres i l'olor tinta. Que vaesdevenir el primer, dels que merei-xia els besos primers i sempre vatenir clar que res no s mesqu. Nicap hora s isarda!!!

    Un enemic del poble: Joan Salvat-PPapasseit

    COLLABORACI JORDI MART

    LACCENT s una publicaci quinzenal dmbit nacio-nal dels Pasos Catalans.RReeddaaccccii VVaallnncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 Valncia RReeddaaccccii BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Tordera34 ba