MARIA OLIVER PÀG. 2 // JORDI BERBIS PÀG. 2 // GONÇAL BRAVO PÀG.3 // EDUARD GIMÉNEZ PÀG. 10 // LLORENÇ BUADES PÀG. 16

INTERNACIONAL

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

187DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 2010Periòdic popular dels Països Catalans

L’oposició alcementeri nuclear de Zarra es mobilitzaEls veïns de la Vall de Cofrentshan intensificat les protestesen contra del cementiri nucle-ar (oficialment conegut comATC) d'ençà que el Govern espan-yol anunciara que Zarra era lacandidata més ben situada pera la seua instal·lació.

>> Països Catalans 6

Els treballadorsde les presons notenen drets

Per costejar les despeses del sis-tema penitenciari, una de lessolucions per part de les auto-ritats ha estat el treball de lespersones preses, que la llei per-met que sigui sense contracte,amb salaris irrisoris i sense capdret dels establerts a l'Estatutdels Treballadors. És a dir, unaganga per a les empreses i unafont d'entrada d'ingressos pera les presons.

>> Economia 12

40 anys senseJimi HendrixEl 18 de setembre va fer quaran-ta anys de la mort a Londres deJimi Hendrix. La mitologia auto-destructiva del rock and roll elsitua al costat de Brian Jones,Janis Joplin i Jim Morrison.

>> Cultura 14

SUMARI

La jornada del 29S no va sortir com vaticinavabona part de la premsa oficial catalana ni espan-yola. S'esperava que la vaga fos bàsicament secun-dada als grans centres industrials i que hi haguéscalma a la resta de llocs de treball i carrers. Peròel sindicalisme combatiu, coordinat amb organit-

zacions de l'esquerra independentista i movimentslocals va mostrar als carrers, vies de comunica-ció i polígons dels Països Catalans que per ara noha pogut aturar la reforma, però que té la capa-citat de coordinar-se en una jornada de lluita idemostrar amb l'acció que té capacitat per fer-se

sentir i esdevenir protagonista de l'actualitat d'undia de vaga general amb manifestacions, piquets,sabotatges (contra la fibra òptica a Palma i líniesferroviàries a l'àrea metropolitana de Barcelona).

>> Editorial, Països Catalans 4 i 5, En Profunditat 8 i 9

CCuubbaa ii llaa sseexxuuaalliittaattA finals d'agost l'esdevenimentque va tornar a portar Cuba ales portades i sobretot a les colum-nes d'opinió, foren les declara-cions de l'expresident Cuba, FidelCastro Ruiz, sobre la homosexua-litat, en una entrevista concedi-da al diari mexicà La Jornada.

En aquest article, Eduar Gimé-nez analitza per a L’ACCENT lasituació de l’homosexualitat i larelació amb el règim actual, cin-quanta anys després de la revo-lució.

>>Internacional 10

Amb les seqüeles de la vaga general enca-ra presents, l'esquerra independentistaconvoca una nova manifestació per a ladiada nacional del 9 d'Octubre amb el lema"Prou retallades nacionals i socials".

A més de la crisi econòmica, la Dia-da d'enguany està marcada pel climapreelectoral que intensifica les campan-yes dels diferents partits aprofitant queels valencians i valencianes són espe-cialment receptius als discursos iden-titaris. És per això que es preveu unrevifament de l'anticatalanisme i l’es-panyolisme, que segurament serà visi-ble el 9 d'Octubre, però les organitza-cions de l'esquerra independentista jahan alertat que no es deixaran intimi-dar per aquest parany que la dreta i l'ex-trema dreta usen per amagar els seusproblemes o per justificar les seues polí-tiques agressives amb els treballadors,el territori i la cultura.

>>Països Catalans 7

El 9 d’Octubre continuenles mobilitzacions contra les retallades

Cercavila pel centre de Gandia, amb motiu del Correllengua, que és el preludi al 9 d’Octubre

L’ACCENT 187DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 201002 OPINIÓ

Així està el pati...MARIA OLIVER GRANOLLERS

"Una treballadora colpejava forta-ment una roca, amb rostre dur,

suant. Algú li va preguntar: - Quinaés la seva feina? I va respondre ambpesadesa: - No ho veu? Picar pedra.Un segon home colpejava fortament

una altra roca, amb rostre dur,suant. Algú li va preguntar: Quina és

la seva feina? I va respondre ambpesadesa: - No ho veu? Polir un

esglaó. Una tercera treballadora col-pejava fortament una roca, transpi-rant, amb rostre alegre, distès. Algú

li va preguntar: - Quina és la sevafeina? I va respondre il·lusionada: -

Estic construint una escola."

Sovint, la manca de perspecti-va i d'objectius ens aboca al des-encís, la desafecció i ladesil·lusió més absoluta. De lamateixa manera, una docentque és limitada a executar unprograma predissenyat per lasense raó del Departament de(des)educació, perd motivacióper la seva feina, ja que l'objec-tiu general de l'educació, comen-ça a ser-li aliè.

Estem encetant un nou cursescolar i la indignació acumu-lada d'un gran sector de mes-tres s'està traduint en abúlia isubmissió.

Les polítiques imposades pelDepartament d'Educació tenenmolta de la responsabilitatdoncs estan planificades ambl'objectiu de desgastar, espré-mer i economitzar el ja malmèssistema públic d'ensenyament.L'egoisme i l'individualismecapitalista fan la resta.

Enguany, comptem amb unrècord històric prou lamenta-ble: per cada 100 alumnes nousescolaritzats s'ha contractat unanova professora. Conseqüències:reduccions d'interinitat, dereforços, d'agrupaments flexi-bles, d'atenció a la diversitat,d'aules d'acollida...

A aquesta situació li hem d'a-fegir la precària situació d'in-terines i substitutes: més mobi-litat geogràfica, major inesta-bilitat, increment de la incer-tesa laboral...

Lluny de pagar la crisi elsrics, les retallades de sourecauen un cop més sobre laclasse treballadora i les mestreshem vist reduït el nostre sala-ri entre un 5 i un 7%. S'incre-menta la feina, s'empitjoren lescondicions laborals i ens redueixel sou...

La LEC avença i amb ella elsdecrets d'autonomia de centres,l'augment de poder de les direc-cions, la privatització i la ges-tió neoliberal de l'escola i laimposició d'un nou calendariescolar que s'emmiralla en l'es-cola privada...

Davant l'abúlia i la submissióhem de recuperar l'acció, la mobi-lització i la reflexió com a praxisd'un procés transformador. Per-què el nostre deure com a edu-cands és actuar en el món per con-tribuir a humanitzar-lo, trans-formar-lo i alliberar-lo.

PUNT DE MIRA

Des d'un any i mig ençà, hem vist comdiferents caixes dels Països Catalans,de manera paral·lela a la resta de l'Es-tat, entraven en processos de fusió iconcentració realment impressionants.Quan el procés hagi finalitzat, de 10 cai-xes amb centre de decisió al Principatpassaran a haver-n'hi tan sols 3, amb 2entitats més integrades en les anome-nades "fusions fredes" amb caixes de laresta de l'Estat. En el cas del País Valen-cià, les caixes amb centre de decisió alseu territori passaran de 3 a 1. A les IllesBalears i Pitiüses, passaran a ser de 2 a1. En el cas del País Valencià i les Illes,a més, les caixes amb centre de decisióal territori seran les entitats més peti-tes de les que ja existien.

Petita històriaEn el seu origen, les caixes d'estalvi erenassociacions benèfiques per tal de pro-moure les "virtuts" de l'estalvi familiar,d'acord amb la moral de finals del segleXIX. Fundades tant per la burgesia comper institucions com les diputacions,les distingien dues característiques: l'ab-sència d'accionistes, d'ànim de lucre -doncs en principi buscaven fons per ala inversió i l'obra social - i el seu arre-lament a causa de la limitació de la sevaactivitats al marc geogràfic respectiu.

A partir d'aquest marc, les caixesd'estalvi, des de la seva fundació, vanobtenir cada vegada més quota de mer-cat en el sector financer, a través de lacaptació d'estalvis i la concessió de crè-dit, i es transformaren en una compe-tència seriosa per als bancs.

Va ser en aquest context que la refor-ma de Fuentes Quintana del 1977 vaintroduir la liberalització de les sevesoperacions i l'establiment d'òrgans dedirecció i govern semblants als delsbancs, però mantenint sobre el paperel seu caràcter associatiu i l'obra socialcom a tret definitori de les caixes. Lallei sobre òrgans de representació deles caixes d'estalvi (LORCA) del 1985,establia les quotes de poder dels poderspúblics en els òrgans de direcció de lescaixes.

La reestructuració del sectorEls processos de reestructuració de lescaixes tenen el seu origen en la bom-bolla immobiliària, finançada en part

per caixes i bancs amb el recurs a l'en-deutament extern. Una vegada va escla-tar, les caixes s'han trobat amb el recursa l'endeutament extern tancat i ambuns alts nivells de morositat, especial-ment en el cas de les activitats immo-biliàries i de la construcció - 10,69 % i10,56 %, respectivament. A causa de lagran extensió dels préstecs de les cai-xes al sector de la construcció, la situa-ció financera de moltes d'elles ha pas-sat a ser força dubtosa. El Banc d'Es-panya ha aprofitat la situació per for-çar un procés de concentració de lescaixes, introduint en el procés canvisque permeten la seva privatització.

L'objectiu final d'aquest procés noés un altre que restaurar els nivells debenefici previs a la crisi. Per fer-ho l'es-tat central no va escatimar recursos iva crear l'any 2009 el Fons de Reestruc-turació Ordenada Bancària (FROB), unfons destinat a ajudar entitats amb pro-

blemes i el va dotar amb 9.000 milionsd'euros i la capacitat d'endeutar-se finsa 27.000 milions d'euros, ampliada l'any2010 a 90.000 milions d'euros. Poc des-prés d'anunciar-se les ajudes, el gover-nador del Banc d'Espanya va anunciarque per a poder accedir-hi caldria queles entitats entressin en processos defusió.

En aquest punt cal plantejar-se enque pot ajudar a millorar la situació deles entitats financeres fusionar-se ambaltres entitats en una situació similar.L'únic benefici de la fusió és la possibi-litat d'eliminar oficines i plantilla"sobrant". En altres paraules, del quees tracta és de subvencionar l'acomia-dament massiu.

Però l'objectiu de la reforma no ésnomés reduir el nombre d'entitats, quetambé, sinó aprofitar-ho per a diluirl'arrelament social i territorial de lescaixes d'estalvi amb la intenció de fer-

les menys subjectes al poder polític (decaràcter més local) i convertir-les úni-cament en agents de mercat.

És en aquesta direcció també ques'entén la reforma de la LORCA (lleiorgànica reguladora de les caixes d'es-talvi) aprovada el juliol d'aquest any,en la que s'estableix que les caixes podranemetre unes accions sui generis ano-menades quotes participatives per valorde fins al 50 % del seu capital. Aques-tes quotes participatives no permeten,sobre el paper, cap mena de drets polí-tics en la gestió de les respectives cai-xes.

A nivell de mitjans de comunicació,podem trobar fàcilment declaracionsapostant per la privatització total deles caixes d'estalvi, argumentant ques'ha de lluitar contra la politització deles caixes. En aquest cas, hem de dife-renciar l'instrument de l'ús que se'n fa.Si bé es cert que hi han hagut casos enque l'acció de les caixes s'han orientatper criteris partidistes - que no polítics- com ara els casos de CCM amb l'aero-port de Ciudad Real al darrere o les llui-tes de poder al voltant de Caja Madrid,això no implica que la representaciópública en els consells de govern de lescaixes s'hagi d'abolir. Fer-ho implica-ria perdre una de les poques palanquespúbliques de poder al sector financerque queden actualment. Dit d'una altramanera: la utilització dels càrrecs públicsals òrgans de govern de les caixes haestat fraudulenta en alguns casos, peròaixò no ens ha de fer perdre de vista laqüestió de qui desitgem que tingui podersobre el sector financer.

*Economista i membre del Seminari Taifa d'Economia Crítica

La reestructuració de les caixes d’estalviCOL·LABORACIÓ JORDI BERBIS

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Torde-ra 34 baixos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::ppcc@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiiss-ttrriibbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28.CCoonn-sseellll ddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó ggeenneerraall:: Laia Altarri-ba, Andreu Ginés, Aure Silvestre i Arnau Urgell. PPaaïï-ssooss CCaattaallaannss:: Cesc Blanco,Abel Caldera,Mercè Rubià(coords.),Joan Buades, Guillem Colom,Laia Creus,Pep Giner,Andrés González, Aure Silvestre, ArnauUrgell i Bel Zaballa.OOppiinniióó:: Joan Teran (coord.).EEccoo-nnoommiiaa:: Àlex Tisminetzky (coord.). IInntteerrnnaacciioonnaall::Laia Altarriba, Manel López (coords.).CCuullttuurraa:: Hèc-tor Serra, Josep Maria Soler, Pau Tobar (coords.),Joan Sebastià Colomer,Jordi Garrigós, Aurora Mora,Felip Pineda. CCiièènncciiaa ii TTeeccnnoollooggiiaa:: Martí C. , Almu-dena Gregori, Àlex Garcia EEssppoorrttss:: Arnau Urgell.CCoorrrreecccciióó:: Mercè Mauri.EEddiicciióó ggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés.CCoooorrddiinnaacciióó ggrrààffiiccaa:: Oriol Clavera.DDiissttrriibbuucciióó:: XavierGispert. HHaann ccooll··llaabboorraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo:: MariaOliver,Aquil·les Rubio, Adrià Martí,Llorenç Buades,Roger Sánchez,Eduard Giménez,Jordi Berbis,Gon-çal Bravo

Número 187 Tirada:4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat delsarticles d’opinió recau exclusivament en els seusautors.

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

"Un cotxe de policia crema al centre deBarcelona a plena llum del dia. Hi hacarreres, cops, trencadissa d'aparadors,actuació de forces de l'ordre. És la darre-ra imatge pública de grups catalogatssota l'ambigua vitola d"antisistema"(Alicia Rodríguez de Paz, La Vanguar-dia, 4 d'octubre). Així acompleix La Van-guardia l'apoteosi de la circularitatperiodística. Primer s'inventen el nomd'antisistema per definir el que tota lavida s'ha anomenat comunistes, inde-pendentistes, anarquistes o simplementtreballadors emprenyats que fan vaga.I després diuen que són grups "catalo-gats sota l'ambigua vítola d'antisiste-ma". I els han catalogat ells mateixos.Amb la voluntat evident de desfigurar-ne la identitat o ocultar els seus (elsnostres) objectius polítics. Per això diupaternalment el titular d'aquest mateixarticle "els joves d'ara, els millor pre-parats, pateixen un ‘bloqueig d'oportu-nitats’". El fet que aquests individus sónjoves és una afirmació que es dóna peròbvia i té la funció de reduir aquest abs-tracte moviment antisistema a un feno-men entre hormonal i sociològic. Sobre-tot, no polític. "Està esperonat per lacrisi o és un avis de desafecció per partde determinats col·lectius, en la sevamajoria joves?". Realment sembla queestigui parlant de la plaga de la llagos-ta o de l'escalfament global. La idea que

hi hagi una gent que lluita contra elcapitalisme i prou, i que a més no sóntots els mateixos i tenen propostes dife-rents ni es planteja com a possibilitat.Fer la feina que ha de fer un periodis-ta, saber qui fa què i a on, tampoc entraen el camp de les coses possibles. Percompensar existeixen uns elementsanomenats experts. En aquest cas litoca el torn a Jordi Mir, que treballaamb en Fernández Buey en un centred'estudis de la UPF. Es mostra compas-siu i recorda -petit detall liberal corte-sia de La Vanguardia- que alguns llui-ten per una societat millor i tot això.Però troba que "a aquest tipus d'alde-rulls sempre s'hi suma gent que tan solsbusca ‘armar la gorda’". I jo no li ho dis-cutiré, car no treballo a la UPF, peròm'agradaria saber com ho sap això. Hiva? Travessa containersper obtenir unainformació d'incalculable valor cientí-fic? O ho mira de prop mentre prennotes tot esquivant sàviament -treba-lla a la UPF- ampolles de vidre i cops deporra?

En qualsevol cas el que cal destacarés que mai no se'ls acudeix preguntar-li a algun exemplar de la subraça delsantisitema quins motius el porten allà.I això té molt de sentit. Què en fariendels experts si decidissin informar-sede coses que, d'altra banda, són forçapúbliques? Però aconseguir no parlar

del projecte dels anomenats antisiste-ma ni donar-los mai la veu és, de fet,l'element determinant en aquest gène-re literari de la intoxicació que són elsarticles sobre els antisitema. Uns éssersque "estan experimentant, jugant a ferfront a l'autoritat, que és el que corres-pon a aquesta edat". Ja diuen que "quide jove no és comunista no té cor i quide gran és comunista no té cervell". Iper si no havia quedat clar per tothom,Fouce, dit així, pel cognom i prou, perquè buscar el nom de pila de les fontstambé excedeix els límits del que es potdemanar a segons quins periodistes,que treballa a la Universidad CarlosIII, opina que tot plegat "té poc a veu-re amb la militància política o sindi-cal, sinó que té a veure més amb allòsocial". Això ho veu des de Madrid, queté mèrit. I encara afegeix que "abanstenies una formació ideològica forta ialguns decidien actuar; avui el primerque fas és passar a l'acció i després estracta d'estructurar el pensament". Esveu que en Fouce, que és un expert, hamesurat, sobre una mostra represen-tativa, espero, el grau de formació delsmilitants d'ara. I el dels d'abans -de l'è-poca d'en Fouce, que no sé quina és-. Iaquí va la traca: "Tot és més líquid ise'ns escapa". O sigui, que no tenen niidea del que estan parlant, cosa que jaera evident, i encara ho emmascarenamb xerrameca postmoderna sobrecoses líquides. Tot per no parlar de polí-tica.

Tot per no parlar de política

Benvolgudes amigues i amics... Abans de dir res, de tot cor, us

vull donar les gràcies a totes i totspels grans esforços i sacrificis queheu fet, per tota la feina feta, iper la dignitat que hem mostrataquests dies i sobre tot ahir. Detot cor us dic que no puc estarmés orgullós i emocionat per mili-tar i compartir la lluita amb vosal-tres. Ahir vam demostrar del quesom capaços, del que podem fer,i del que podem arribar a ser ifer...

Ahir 29 de setembre, no vamfer res més que començar, peròanem pel bon camí.

Ara mateix cal valorar moltbé tot el que hem fet. Veure quèhem fet bé, què hem fet millor, i enquè hem errat. Hem de fer crítica iautocrítica, aprofitar bé tota la feinafeta, regar bé totes les llavors planta-des i començar a recollir ja els seusfruits... Perquè la patronal i els nego-ciadors del sindicalisme institucionalsja no van a perdre més el temps, i jaestan pactant el maquillatge de la con-trareforma laboral, de les retalladessalarials i de les pensions, etc.

Moltes gràcies per tot... i sobretot,abans de res, vull enviar una abraça-da molt gran, i tot el meu suport, soli-daritat i estima a totes les companyesi companys, que independentment dela sigla, estiguéreu lluitant ahir alspiquets, als actes i mobilitzacions, iper això, per defensar la dignitat detotes i tots, com a persones, com a clas-se i com a poble, patíreu detencions,agressions i brutalitats policials i delsesquirols, etc.

Cal recordar molt especialment ales dotzenes de companyes i companysque continuen a les seues garjoles, ala companya atropellada a Mercabar-na, a tots els companys i companyesferits en les càrregues policials... [...]

Per contra, tot el meu odi, menys-preu i ràbia cap als cossos repressiusque tal i com vaig poder patir a Valèn-cia, atacaren amb una brutalitat quefeia anys no havíem vist per ací. Eixa"gent" que amb els ulls injectats ensang i hiperventilant molts d'ells, carre-garen sense distincions sobre perso-nes que estaven realitzant una marxapacífica.

La meua ràbia també, contra els"dirigents i responsables" de CCOO iUGT, que en més d'una ocasió, i endiversos indrets del país, li marcarenel terreny, i les nostres posicions, perrebre les "visites" dels cossos repres-sius... tal i com va passar pel migdia ila vesprada a València.

Al migdia, la marxa del bloc unita-ri pel C/ Colom, format per compan-yes i companys de la COS, del SEPC ide les organitzacions de l'EsquerraIndependentista, xavals i xavales delsjoves d'EUPV, gent de les assembleesd'estudiants, i un grup prou nodrit deCCOO darrere del bloc, fou frenada ensec brutalment per un operatiu de lapolicia nacional espanyola a les 12h45.

A eixa mateixa hora, els responsa-bles del comitè de vaga de CCOO i UGT

parlamentaven amb els responsablesde l'operatiu, on precisament no hipassava ningú... per tal de donar lamillor imatge possible de "normalitatdemocràtica".

Quan va acabar la "negociació", iamb la feina feta... ho deixaren tot enmans dels "amics de la porra", i en eixeinstant un segon cordó policial ens varodejar, separant-nos dels bloc de gentde base de CCOO, marxant molts d'ells...En eixe instant s'iniciava la brutalcàrrega. Fou terrible, sincerament,feia molts anys que no veia una càrre-ga policial a València com la d'ahir almigdia.

La segona prova de la convenièn-cia i col·laboració dels responsables delcomitè de vaga de CCOO i UGT amb elsoperatius repressius, la tinguérem perla vesprada, quan moments abans d'or-ganitzar el bloc unitari de l'esquerraindependentista, uns companys vanportar una pancarta de pals, on esdenunciava la brutal actuació policialdel matí... En el moment en què foudesplegada, es produí un intent decàrrega policial per provar de retirar-la, així com amenaces directes per partde policies secretes als companys quela portaven... Mentre això es produïa,els "responsables" de CCOO i UGT par-laven amb els responsables de l'opera-tiu policial, senyalant els nostres com-panys i companyes...

Per sort, al final no va passar resgreu, i tot i la confusió i descoordina-ció inicial, quan vam arrancar ens n'a-donàrem que al nostre bloc hi haviencentenars de persones, més de 1500,que s'hi veien dotzenes d'estelades,que molta gent que venia a veure lamanifestació, i molta gent gran, s'e-mocionava en escoltar les dolçaines iveure les estelades...

Realment, ara mateix estic fet unamerda, no tinc veu, i em fa mal tot elcos... però estic súper content de la fei-na d'ahir... la majoria estàvem emo-cionats de veure la riuada de gent, lagermanor amb totes les treballadoresi els treballadors, el suport rebut degent de base de CCOO i UGT... les mos-tres constants de solidaritat entre totesi tots, les mostres de combativitat i lesganes de seguir lluitar... I també vulldestacar sincerament, l'ajuda que ensbrindaren les companyes i companysde la CGT de València, en deixar pas-

sar el nostre bloc primer que elseu, per cobrir-nos les esquenes,i evitar possibles represàlies con-tra els companys que portaven lapancarta denunciant la repres-sió policial... una mostra de soli-daritat de classe que no té preu,i que contrasta notablement ambel menyspreu gairebé constantque hem rebut per part dels sin-dicats "grans", "oficials" i de "clas-se"... (ja ni paga la pena anome-nar-los)

Allò gran, no són els sindi-cats... allò gran, molt gran, és laclasse treballadora, és el PobleTreballador dels Països Catalans...i de tot cor, des d'ahir i més quemai, n'estic absolutament i incon-

dicionalment orgullós de ser membredel nostre poble i classe treballadora,membre de la COS i de l'Esquerra Inde-pendentista.

Benvolgudes companyes i companys,amics i amigues, moltíssimes gràciesper tota la feina feta arreu del país, iper poder compartir la lluita amb vosal-tres, a Elx, Alacant, Mutxamel, SantJoan d'Alacant, Benissa, Alcoi, Gan-dia, Carcaixent, València, Alboraia,Sagunt, Xest, Paterna, Burjassot, Vila-real, Castelló de la Plana, Vinaròs,Amposta, Tortosa, Reus, Tarragona,Vilafranca del Penedès, Capellades,Vilanova i la Geltrú, Manresa, Berga,Gironella, Vic, Viladecans, Molins deRei, Sant Feliu de Llobregat, Sant JoanDespí, Sitges, Barcelona, Vilassar deDalt, Pineda de Mar, Cardedeu, Cer-danyola, Sant Cugat, Terrassa, Saba-dell, Girona, Arbúcies, Figueres, Salt,Olot, Lleida, Palma...

Ara el 29S ja ha passat... ens que-den els i les ferides i represaliats... aramés que mai hem de estar al seu cos-tat com una pinya, i al mateix temps,no deixar que aquesta trempera, quetotes les mostres de dignitat i sacrifi-ci reals pel bé de totes i tots, quedenen no res... A partir d'ara, hem de con-tinuar piquetejant els nostres barris,polígons i localitats. Hem de continuarorganitzant noves assemblees, seccionssindicals, estructures de solidaritat,caixes de resistència, etc. Hem de con-tinuar preparant i organitzant novesmobilitzacions, marxes contra l'aturi la precarietat, denúncies i piquetscontra els acomiadaments, i l'esclavat-ge legal de les ETT.

I cal fer la feina d'organitzar a totesles companyes i companys de les basesde CCOO i UGT, que encara tenen ganesde lluitar, per tal que abandonen alstraïdors dels seus dirigents i s'organit-zen per l'alliberament de la nostra clas-se i de la nostra terra.

El 29S ha estat el km 0 de la llargamarxa per la nostra llibertat, avan-cem fins recuperar-la completa, i per-què ja no ens la puguen tornar a arra-bassar mai més.

Una fortíssima abraçada i a seguirlluitant!!

*Gonçal Bravo és coordinador general de la COS. Aquesta carta

s’ha difós i publicat a diferents mitjans

L’ACCENT 187 OPINIÓ 03

Què fer desprésde la vaga?

Que una bona part de treballadores i treballadors dels Països Cata-

lans va participar activament a la vaga general és un dels fets que ens

ha deixat la jornada del 29S. Que els sectors més combatius s'han coor-

dinat i han demostrat als carrers, polígons i vies de comunicació que

tenen capacitat per fer-se sentir i fins i tot protagonitzar bona part de

la vaga, n'és un altre. És a dir, que la vaga general ha funcionat com a

mecanisme per enviar un missatge als governants que una part subs-

tancial de les classes populars està emprenyada amb les retallades

socials i laborals i que està disposada a renunciar a part del sou i sor-

tir al carrer.

Però també s'ha de reconèixer que de moment només ha funcionat

com a mecanisme per ensenyar musculatura, com a advertència. El que

no ha servit, per ara, és per obligar el govern espanyol a fer marxa

enrere en la reforma laboral, principal objectiu de l'aturada general

de la producció durant 24 hores. I no només ha estat impossible fer

marxa enrere en la retallada de drets laborals, sinó que l'executiu de

Zapatero continua parlant de la reforma de les pensions i acaba de pre-

sentar uns pressupostos amb reduccions dràstiques de les partides

socials.

Amb aquestes dues premisses (que la jornada de lluita de la vaga ha

estat un èxit pel que fa a la mobilització dels sectors més polititizats

i que no ha estat possible aturar les retallades), doncs, cal fer-se una

pregunta: què fer després de la vaga general?

I és que no s'hi val a autocomplaure's de la capacitat de mobilitza-

ció demostrada el 29S. Un cop constatada, el que pertoca és preguntar-

se com connectar amb sectors més amplis de la classe treballadora per-

què s'impliquin en la lluita des dels seus llocs de treball o municipis,

com mantenir la mobilització i com enfocar-la cap a objectius concrets

que permetin passar de la demostració de plantar cara a la consecució

d'èxits. No serà fàcil, però la reflexió és imprescindible.

En la resposta a aquestes preguntes hi han de jugar diversos ele-

ments. D'una banda, cal treballar per una major articulació dels sec-

tors més combatius de l'esquerra política i sindical dels Països Cata-

lans, cadascú des del seu àmbit però trobant-se en espais de lluita amplis

on convergeixin tant els sectors organitzats com grups de treballado-

res i treballadors que els vegin com a eines útils per aturar les contí-

nues agressions del capital. I d'una altra banda, aquesta articulació

s'ha de fer al marge de les centrals sindicals que des de fa anys pacten

amb el govern de torn una i altra retallada de drets i, a canvi, van

omplint les seves arques (no podem oblidar, per exemple, que CCOO i

UGT cobren per cada expedient de regulació d'ocupació).

La satisfacció per la feina ben feta durant la vaga general ha de

ser l'esperó que motivi a la reflexió sobre com continuar la lluita en

un curs polític que acaba de començar plantant cara als atacs neolibe-

rals des dels carrers.

E D I T O R I A LRàbia i orgull

Carta oberta a la militància de la COS, del conjunt de l'EsquerraIndependentista i a totes les persones treballadores dignes i lluita-dores que ahir donaren molt, moltíssim, durant la jornada de VagaGeneral del 29S arreu de les nostres comarques al sud de l'Albera

GONÇAL BRAVO* COL·LABORACIÓ

DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 2010

TIR DE GRÀCIA

REDACCIÓ VALÈNCIA

Des de que els rellotges van marcar les00:00h del dia 29 de setembre, els piquetsvan començar a actuar a les poblacionsi polígons de l'àrea metropolitana deBarcelona. L'intent d'impedir la sorti-da de mercaderies de centrals de dis-tribució com MercaBarna anunciavenuna jornada combativa i amb enfron-taments. Ja ben d'hora hi va haver laprimera persona ferida en aquest mer-cat central quan un camió volia saltar-se l'acció dels piquets i va atropellaruns quants sindicalistes.

Milers de manifestants, centenarsde persones identificades i desenes dedetingudes i ferides per la policia mos-tra l'amplitud de la protesta.

La major part de poblacions van viu-re la jornada de lluita en dos temps: denit i matinada, piquets actius per inten-tar impedir l'entrada als grans centresde treball i la circulació del transport;de matí i tarda, mobilització als cen-tres urbans per aturar l'activitat comer-cial i manifestació pels carrers princi-pals. La policia no va voler deixar depetja aquestes mobilitzacions, i és peraixò que hi ha un saldo de personesidentificades tant elevat. Els propersdies possiblement aquestes retencionsde piquets es transformaran en accionsjudicials.

L'esquerra anticapitalista mostracapacitat de mobilització Les manifestacions del matí i migdiaconvocades en moltes poblacions (1.000persones a Manresa, 2.000 a Sabadell,un miler a Terrassa, 500 a Mollet, 300a Vilanova i la Geltrú, 1.000 a Vilafran-ca del Penedès, ) van mostrar que l'es-querra sindical i independentista téuna capacitat de mobilització que noha d'envejar res a la de CCOO i UGT. Sibé en molts municipis les dues centralssindicals van aplegar més manifestants,els sectors alternatius (encapçalats perCGT i les organitzacions de l'esquerraindependentista, juntament amb pla-taformes de lluita locals) van aproxi-mar-se i fins i tot igualar la quantitatde gent que es va manifestar amb ells

durant les convocatòries que van recó-rrer el centre de moltes poblacions.

El centre de Barcelona en flames A partir de mig matí el protagonismemediàtic se'l va emportar el centre dela ciutat de Barcelona. A mesura queels piquets que provenien dels diversosbarris de la ciutat (un de Sants, un altrede Gràcia, Vallcarca, la Salut i el Coll,un altre de Nou Barris i encara un altredel Poble Nou, el Clot i l'Eixample dret)s'anaven apropant cap a la plaça Cata-lunya, l'assetjament policial va anarcreixent. Això es va traduir, per exem-ple en el cas de Sants, en tres personesque formaven part del piquet detingu-des. Però la tensió va créixer encaramés quan els diversos piquets ja s'ha-vien unit i els dos o tres milers de per-sones que hi participaven van voler bai-xar per la Rambla barcelonina: la poli-cia ho va impedir violentament, i aixòva encendre els enfrontaments permolts carrers i places del centre de laciutat, on els xocs entre manifestantsi policies van durar fins passades les 8del vespre.

Els Mossos d'Esquadra van aprofi-tar l'excusa dels enfrontaments per des-allotjar l'edifici que el Moviment del25S havia okupat feia quatre dies a lamateixa plaça Catalunya. El desallotja-ment es va saldar amb desenes de detin-guts més.

Gran manifestació barcelonina A banda dels enfrontaments, a la tar-da, el protagonisme al centre de la capi-tal va ser per a les desenes de milers depersones que es van manifestar convo-cades per les centrals sindicals. La mobi-lització, però, va estar fortament mar-cada per la presència policial i pelsenfrontaments que hi continuavahavent als carrers contigus al passeigde Gràcia i Via Laietana, amb conteni-dors i papereres cremant, llançamentsde pedres i fins i tot l'assalt a franquí-cies comercials i el Corte Inglés de pla-ça Catalunya.

L'esquerra sindical, que al matíhavia confluït en el gran piquet a laplaça Catalunya, a la tarda es va mani-

festar dividida. Per una banda, laCUSC (que aplega la IAC, Cobas i laCOS) i que tenia el suport de l'esque-rra independentista, es va fer visi-ble al final de la manifestació cen-tral de CCOO i UGT, tot i que amb undiscurs propi i crític amb aquests sin-dicats oficials. Per una altra banda,

la CGT va optar per manifestar-se almarge de la convocatòria oficial i vaaplegar unes 15.000 persones (segonsels organitzadors), que van baixarper Via Laietana fins a pla de la Cate-dral, on la policia va carregar quanestaven acabant l'acte polític final.I per una altra banda, també la CNT

va fer una convocatòria pròpia al cen-tre de la ciutat.

El repte, per tot aquest espai com-batiu, és una major coordinació entreell i aconseguir convèncer un majornombre de treballadors i treballadoresde la necessitat de plantar cara a lesmesures neoliberals i fer-les retrocedir.

La jornada del 29S no va sortir com vaticina-va bona part de la premsa oficial catalana niespanyola. S'esperava que la vaga fos bàsica-ment secundada als grans centres industrialsi que hi hagués calma a la resta de llocs de tre-ball i carrers. Però el sindicalisme combatiu,coordinat amb organitzacions de l'esquerraindependentista i moviments locals va mos-trar als carrers, vies de comunicació i polígonsdels Països Catalans que per ara no ha pogutaturar la reforma, però que té la capacitat decoordinar-se en una jornada de lluita i demos-trar amb l'acció que té capacitat per fer-se sen-tir i esdevenir protagonista de l'actualitat d'undia de vaga general amb manifestacions,

piquets, sabotatges (contra la fibra òptica aPalma i línies ferroviàries a l'àrea metropoli-tana de Barcelona).

L'Agència d'Informació 29S ha estat la visualit-zació d'aquesta altra vaga general que el dia 29va mostrar que hi ha vida a l'esquerra de CCOO iUGT,i que és un espai que cada cop està més coor-dinat i té més capacitat combativa.Aquesta agèn-cia, impsulada per L'ACCENT i una vintena mésde mitjans de comunicació alternatius dels Paï-sos Catalans, va informar en directe a través d'u-na web (www.29-s.net) i de diverses ràdios lliu-res de tot el que succeïa durant la jornada devaga. Una mirada als teletips que durant tot el

dia 29 vam estar escrivint totes les persones quevam estar fent feina per l'agència i que encara espoden consultar a la web mostra l'ampli abastterritorial i la intensitat de la protesta. I tambémostra que, a l'hora de manifestar-se, en moltespoblacions el sindicalisme combatiu juntamentamb l'esquerra independentista van arrossegarun nombre de gent similar als dels sindicats ofi-cials.

Una setmana després i la premsa encara conti-nua intentant entendre els enfrontaments entrepolicia i manifestants que hi va haver al centrede la ciutat de Barcelona durant tot el dia. Per-què més enllà de l'esperada criminalització con-

tra els qui es van enfrontar a cops de pedra ambels antiavalots dels Mossos d'Esquadra, les pàgi-nes dels diaris i fins i tot d'algunes tertúlies nopoden evitar reconèixer un descontentament queni els partits parlamentaris ni les centrals sindi-cals són capaços de canalitzar.

El repte per a tot aquest moviment de resistèn-cia que encara està molt desestructurat és comcontinuar la lluita després del 29S. Al properACCENT ens adreçarem a les principals organit-zacions sindicals i polítiques que van plantar caraa la reforma laboral el 29S al carrer sobre com calcontinuar la lluita contra les retallades neolibe-rals i començar a revertir la situació.

L’ACCENT 187DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 201004 PAÏSOS CATALANS

EEll ssiinnddiiccaalliissmmee ccoommbbaattiiuuppllaannttaa ccaarraa eell 2299SS

EEllss ppiiqquueettss ddee ll’’ààrreeaa mmeettrrooppoolliittaannaa bbaarrcceelloonniinnaa eessccaallffeenn llaa vvaaggaa

REDACCIÓ PALMA

Milers de treballadors i treballadoresde Mallorca han secundat aquesta set-mana la vaga general del 29-S. Les per-sones que han aturat de fer feina hanaconseguit deixar alguns dels princi-pals sectors estratègics de l'illa en qua-dres.

A l'aeroport de Palma van quedara terra més d'una tercera parts delsvols que havien de sortir, i els sectorde la indústria i la construcció va des-tacar pel considerable seguiment dela vaga. En el sector de l'hostaleria lesxifres van ser més desiguals, amb majorseguiment en les grans infraestructu-res hoteleres.

Val a dir que el sector terciari i elspetits i mitjans comerciants foren elsmés afectats per l'esquirolatge. És peraixò que els piquets que durant tot elmatí recorregueren els carrers de Pal-ma es van centrar, sobretot, en aquestssectors. Alguns es resistiren a tancar,però d'altres decidiren abaixar la per-siana durant tot el dia.

La plataforma anticapitalista, con-

formada pels sindicats CGT, CNT i CTA,a més de l'esquerra independentista(Endavant i Maulets) i del col·lectiude nouvinguts Frente Solidario va orga-nitzar a primera hora del matí unpiquet informatiu a El Corte Inglés.Allà, es desplegaren importants mesu-res de seguretat per part de la policia,que impedí que la informació arribésamb normalitat als empleats i emple-ades que havien decidit anar al seulloc de feina.

Aquesta mateixa plataforma orga-nitzà al vespre una nombrosa mani-festació, que aglutinà unes 3.000 per-sones sota les consignes a favor de lavaga general i de la lluita anticapita-lista. A més, es cridaren lemes contrala "hipocresia" de CCOO i UGT, que eldimecres també aconseguiren uní moltsaltres treballadors i treballadores alcentre de Palma, sempre junt al sin-dicat STEI-i. De fet, la tensió entre elbloc anticapitalsita i el dels sindicatsmajoritaris es va fer patent quan lesdues manifestacions es van creuar alcarrer Conquistador, just davant delParlament balear.

Un detingut i nombrosos piquetsEl primer incident de la jornada del29-S a Mallorca es produí en plenamatinada, quan agents de la PoliciaLocal s'endugueren detingut un jove,membre de Maulets, al campus dela Universitat de les Illes Balears.Al dia següent el campus es va des-pertar amb pintades cridant a lavaga i amb algunes portes de lesfacultats tancades amb silicona.

D'altra banda, i segons va infor-mar la Delegació del Govern espan-yol a les illes, a la localitat mallor-quina de Santa Maria es va cremarfusta sobre les vies del tren. A larotonda de Son Espases, a Palma,una concentració de piquets va impe-dir l'accés a les obres del nou Hos-pital de referència durant un a esto-na. Al carrer Llaüt, a la segona líniade la Platja de Palma, també es vabloquejar el carrer per moments. Defet, durant tot el dia es produïrenbloqueigs de carrers i estaven acti-ves les activitats agitatives dels sin-dicats i dels moviments polítics quedonaven suport a la vaga.

La vaga general uneix l’anticapitalisme de Mallorcai engresca molts treballadorsa sortir al carrer

REDACCIÓ VALÈNCIA

La jornada de vaga general ha deixatun balanç positiu al País Valencià.Per bé que el seguiment de la pobla-ció ha sigut irregular -amb la majo-ria de polígons industrials tancats,però amb poca afectació en la vidacomercial de ciutats i pobles- les mobi-litzacions de la vesprada i l'actuaciódels piquets han fet evident el males-tar de la població amb la situació eco-nòmica i les polítiques aplicades perles diferents administracions. La notamés negativa de la jornada fou l'ac-tuació de la Policia Nacional espan-yola que actuà amb gran brutalitatper impedir la protesta de vaguistesi manifestants.

Piquets i violència policialL'acció dels piquets durant la mati-nada va arribar a tots els racons delPaís Valencià. Des de primera horaes va tancar el port de València; Mer-cavalència i Mercalicante foren visi-tats pels piquets que patiren les pri-meres agressions policials de la jor-nada; els piquets també acudiren adiferents polígons com els del Portde Sagunt, d'Albuixech o de Xest, onhi hagué barricades de pneumàticsper impedir defensar la vaga; els cen-tres comercials també foren punt de

trobada de piquets, i a Alacant i Cas-telló alguns d'aquests edificis de gransmultinacionals hagueren de tancar.

L'activitat dels piquets d'Alacantfou resposta amb les primeres deten-cions de la jornada al País Valencià.A primera hora del matí, un pique-ter fou detingut a les portes de l’em-presa de recollida de fems Inusa, pro-pietat de l’empresari Enrique Ortiz.Més tard, un afiliat a la COS i mili-tat d'Endavant fou detingut durantles protestes davant del Corte Inglés.Ambdós no foren alliberats fins pas-sades les cinc de la vesprada, acusatsde danys, desobediència i desordres.

A mesura que avançava el dia, elspiquets arribaren als centres de lesciutats. A València, el SEPC i lesassemblees de facultat havien con-vocat una concentració al campusde Blasco Ibàñez. En el moment queels estudiants i treballadors concen-trats es disposaven a tallar el tràn-sit, l'arribada de la Policia Nacionalva provocar incidents i una poste-rior càrrega policial, resultat de laqual un afilitat a la COS i militantd'Endavant hagué de ser hospitalit-zat, amb una fractura de clavícula.Diversos testimonis asseguraven quementre el ferit estava a terra, la poli-cia el va identificar, en comptes deprestar-li l'assistència que necessi-

tava. Dos estudiants foren detingutsdurant els incidents.

Més tard, els piquets procedentsde la Universitat, de Benimaclet deCiutat Vella i d'altres indrets es vanconcentrar al centre de València, enuna mena de piquet general que pre-tenia recórrer el centre de la ciutat.

En arribar al carrer Colom, a l'alça-da d'un dels Corte Inglés que hi haen aquesta zona comercial, la poli-cia va separar el grup de vaguistesformat per l'esquerra independen-tista i altres moviments socials de laresta de piquets (CCOO i EUPV, entrealtres), per, posteriorment, disper-

sar-lo amb una forta carrega policial.De nou l'actuació de la policia deixànombrosos ferits.

Les manifestacions de la vespradaLes manifestacions de la vespradaforen de les més multitudinàries quees recorden al País Valencià en elsdarrers anys. Els carrers de les capi-tals valencianes es van veure vistinundats de manifestants en contrade la reforma laboral. Més de 70.000assistents a València, més de 50.000a Alacant i més de 30.000 a Castellóde la Plana foren les xifres de l'èxitd'aquesta convocatòria, que demos-tra que el seguiment desigual de lavaga fou, també, a causa de la coac-ció de la patronal i de la por dels tre-balladors, ja que aquests no van dub-tar en eixir al carrer per la vespra-da.

El bloc de l'esquerra independen-tista de València va aplegar entre1.500 i 2.000 persones. Una hora imitja després de l'eixida de la capça-lera, començava a moure l'esquerraindependentista, acompanyats delgrup de tabalaters i dolçainers, l'Es-trella Roja de Benimaclet, que, percert, també havien participat alspiquets del matí. Representants d'a-questes organitzacions s'han mostratsatisfets per l'assistència i també perla feina que s'ha fet durant la vaga iels dies previs.

L’ACCENT 187 DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 2010 PAïSOS CATALANS 05

JOANNA PUJOL VALÈNCIA*

La ciutat de València ha viscut aquest29 de setembre una intensa jornadade lluita, on treballadores i estudiantsens hem unit amb un mateix objec-tiu: reivindicar la dignitat de la clas-se treballadora.

La jornada en el món universita-ri va començar la matinada del dia29, en la qual es van produir tancadesde diferents facultats als 3 campus dela UV, pel matí les estudiants van esta-blir piquets a les facultats per tal d'in-formar i animar la gent a fer la vaga.A dos quarts d'onze ens reuníem a laconcentració a la facultat de Filoso-fia. En el moment les estudiants pre-níem el carrer les forces repressoresde l'Estat varen aparèixer sobtada-ment i la primera càrrega policial esva donar a les portes de la Facultat deFilosofia, on li trencaren la clavículaa un company de la COS. Després dela càrrega ens vam reunir en assem-blea per reprendre el nostre camí ambuna cercavila per les facultats de Psi-cologia i Medicina sota la mirada ame-naçant de la policia. Ja a les portes dela Facultat de Medicina van haver 2detinguts de forma arbitrària ambl'objectiu de retindre la marxa pací-fica de les estudiants. Tot seguit ens

reuníem amb les veïnes de Benima-clet a l'alçada de Vivers per seguir lanostra marxa cap al centre de la ciu-tat on havíem de reunir-se amb elspiquets de treballadores. La policia noens oferia treva i seguiren les identi-ficacions injustificades, però el pitjorencara estava per arribar.

Quan les estudiants ens vàrem unira la marxa de treballadores l'ambientja era molt tens. De cop i volta, i sen-se cap justificació, la policia ens barràel pas. Mentrestant, una altra filerade policies organitzava un segon cor-dó darrere de nosaltres per "separar-nos" dels blocs de CCOO i UGT. Està-vem encerclades. El resultat ja el sabeu:una brutal càrrega policial i moltesferides.

El punt positiu? La solidaritat entreles estudiants que durant tota la mar-xa ens vàrem mantenir unides fentfront a la policia colze a colze. Ens col-pejaren si i fins i tot aconseguiren atu-rar-nos però tant en la preparació delsdies previs a la vaga com en les assem-blees de reflexió dels dies posteriorses va viure un intens sentiment d'u-nitat i de ganes de treballar per unveritable canvi social. Seguim així i ala pròxima capgirarem les tornes

*SEPC- Universitat de València

2299SS:: llaa uunniittaatt eenn llaalllluuiittaa eessttuuddiiaannttiill,,llllaavvoorr ddee llaa rreevvoollttaa

Els camises blavesdurant la càrrega pel cèntric carrer de Colom // FOTO: L’ACCENT

NNoommbbrroossooss ffeerriittss ii ddeettiinngguuttss dduurraanntt llaa vvaaggaa ggeenneerraall aall PPaaííss VVaalleenncciiàà

AQUIL·LES RUBIO ALACANT

La convocatòria de Vaga Generalsuposà un èxit rotund a Alacant. Laintensa feina mobilitzadora i pro-pagandística prèvia, unit al compro-mís militant de milers d'anticapi-talistes, provocà que la ciutat vis-quera la jornada amb ànims comba-tius i de lluita.

Milers de treballadores es mobi-litzaren en els piquets informatiusque des de les 22.30h del 28 es des-plaçaren als centres estratègics dela ciutat. Inusa i Correus foren elsescenaris de les primeres concen-tracions piqueteres, que permete-ren l'exercici del dret de vaga i elcompliment dels serveis mínims.Centenars de treballadores, entreels quals els militants d'Endavant,Maulets i la COS, es concentraren ales portes d'aquestes dues gransempreses, mentre que desenes hofeien a les portes d'algunes de lesseues sucursals del centre. La vio-lència policial i patronal féu acte depresència quan, sobre les 3.00h dela matinada, un gerent d'Inusa inten-tà accedir al recinte conduint uncotxe de l'empresa en direcció con-trària i intentant atropellar el piquetinformatiu. En eixe moment la Poli-cia Nacional realitzà una violenta

càrrega que conclogué amb desenesde contusionats, un ferit lleu peratac d'asma, i una persona detingu-da acusada d'atemptat a l'autoritat,lesions i coaccions.

Sobre les 5.00h l'activitat delspiquets i dels militants de l'Esque-rra Independentista es traslladà aMercalicante, l'Alcoiana, Masatusa,el Tram, la Universitat i Sant Joan;l'acció dels piquets i la força sindi-cal permeteren el compliment delsserveis mínims. A les 6:00h l'entra-da a tots els polígons d'Alacant rebéla visita dels piquets, que continua-ren la seua activitat en dues mar-xes en les quals també s'integrarenles militants d'Endavant, Maulets ila COS i que, des dels extrems nordi sud de la ciutat, s'aplegaren a laplaça de la Muntanyeta a les 12.00h.Els integrants del piquet que reco-rria la ciutat des de Ciutat d'Asístancaren els comerços de les multi-nacionals situades a Maisonnave;fou en El Corte Inglès quan de noula Policia Nacional atacà els vaguis-tes, detenint un militant d'Enda-vant i afiliat a la COS i acusant-lo dedanys, coaccions i resistència. Laprepotència policíaca s'evidencià alllarg de tot el matí, amb identifica-cions constants als membres dels

piquets, escorcolls de les motxilles,trencament de banderes i fins i totamenaces.

També a Elx l'Esquerra Indepen-dentista es mobilitzà al llarg delmatí, participant en la inicial con-centració que, gràcies a la iniciati-va de l'espai anticapitalista en elqual participa Maulets, esdevinguéuna manifestació que recorregué elcentre de la ciutat.

Després d'un merescut descans,les forces dels vaguistes es tornarena retrobar a les 19.00h, amb la bonanotícia de la posada en llibertat delsdos detinguts de la jornada i de l'im-mens èxit de la jornada, amb unseguiment total a la indústria, eltransport (bus, tren, tramvia i aero-port), la brossa, el port i la construc-ció, i un seguiment molt menor al'administració i el comerç, deguten aquest darrer sector a les coac-cions i amenaces empresarials. Unamultitudinària manifestació reco-rregué el centre de la ciutat, aple-gant a 40.000 persones. Des del sin-dicalisme i l'esquerra institucional(CCOO, UGT, Intersindical, EU) finsa les forces anticapitalistes (PCPE,Endavant, Maulets i CGT). El bloc del'Esquerra Independentista aplegàdesenes de militants.

LLaa vvaaggaa ggeenneerraall ééss uunn èèxxiitt aa AAllaaccaanntt

L’ACCENT 187DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 201006 PAïSOS CATALANS

JOAN BALLESTER PORRERES

Son Bordoi és una zona rural situa-da a la part nord del Molinar, barria-da marinera situada a la Badia dePalma. Aquest és un entorn d'horts,privilegiat tant per la seva ubica-ció com per ser un dels darrersentorns rurals propers a Ciutat des-prés de que el Govern d'Antich jaurbanitzés l'altre gran pulmó a l'en-torn de ciutat, la zona de la Real,amb un nou macrohospital que aviatentrarà en funcionament. A mésaquesta zona serveix per esponjari donar oxigen al barri. Ara elGovern balear, amb Antich al cap-davant, han posat en marxa un pro-jecte especulatiu que segons handenunciat tant l'organització eco-logista GOB com l'Assemblea deJoves del Molinar entre moltesaltres, seria només el principi dela destrucció total de l'àrea ruraldel Molinar, suposaria un creixe-ment poblacional insostenible, unasaturació del trànsit rodat i accen-tuaria la manca de serveis ja exis-tent en aquests moments a la zona.

El projecte que compta amb unaforta oposició veïnal, es justificatdes del govern per la creació d'ha-

bitatge barat i pretén aixecar 500habitatges protegits, però també250 habitatges lliures, dues novesconnexions des de l'autopista a laurbanització, una via de

circumval·lació de quatre carrils,una zona de locals de negocis i uncentre comercial al costat de l'au-topista. A més cal recordar que aCiutat es calcula que hi ha més de

5.000 pisos buits, cosa que fa total-ment innecessària la construccióde més habitatges quadruplicantel nombre d'habitants previstos ini-cialment a la zona. L'assemblea de

Joves del Molinar ha demanat laprotecció total i la promoció delsusos agrícoles i ramaders de la zona,a més remarquen que la restaura-ció, protecció i catalogació dels ele-ments arquitectònics de la zona(síquies, molins, sínies...) podriaaprofitar-se per fomentar activi-tats culturals i pedagògiques a lazona i així dinamitzar-la.

Antich: "em comprometo a nourbanitzar ni un pam més deterritori" Aquestes foren les paraules del pre-sident Antich en prendre posses-sió del seu càrrec el 2007 desprésd'una campanya en que el seu par-tit abanderà la lluita contra la des-trucció del territori, focalitzada enla protecció de la zona de la Real.La Real ja està urbanitzada i pareixque en breu començarà la urbanit-zació de Son Bordoi. Un trist balançper un Govern que des del primermoment s'ha autoanomenat ecolo-gista i d'esquerres i que ha acabatsucumbint a totes les pressions delslobbies en favor de l'especulació.

A. GINÉS I SÀNCHEZ VALÈNCIA

Els veïns de la Vall de Cofrents hanintensificat les protestes en con-tra del cementiri nuclear (oficial-ment conegut com ATC) d'ençà queel Govern espanyol anunciara queZarra era la candidata més bensituada per a la seua instal·lació.

Setze detinguts després d'unaprotestaEl dilluns 27 foren detinguts diver-sos veïns de les localitats de Zarrai d'Aiora, entre ells l'alcalde, quedies anteriors havien participat enuna protesta contra el cementiri.La Plataforma Contra el Cemente-ri Nuclear va explicar que les deten-cions es van produir al llarg del diasense contemplacions: a l'alcalded'Aiora, per exemple, el detingue-ren mentre impartia classes a l'es-cola Isidro Girant. Les detencionsse succeïren a mesura que la Guàr-dia Civil identificava els implicatsen les protestes a partir de les fotosque els membres de la mateixa pla-taforma havien difós.

Els veïns i veïnes valoraven l'o-peració com un intent de dissua-dir la població de les protestes. Defet, durant el matí, alguns delsagents asseguraven que detindrien"més de cent persones" al llarg deldia. No obstant això, la reacció foula contrària, i en poc temps, 500persones es concentraren a les por-

tes de l'Ajuntament d'Aiora per soli-daritzar-se amb els detinguts.

Els detinguts foren "fitxats" enper la Guàrdia Civil, i després deprendre'ls declaració, se'ls cita aun judici ràpid l'endemà a Reque-na. Tanmateix, per petició delsadvocats defensors, el judici no s'a-rriba a celebrar, i es transformà enunes diligències prèvies per a unprocediment normal. A les portesdel jutjat de Requena, on hague-ren de declarar els detinguts, es

tornaren a concentrar més de 300persones.

Negocis foscsLa fiscal en cap de València, Tere-sa Gisbert, ha ordenat l'oberturade diligències prèvies per "possi-bles irregularitats en les negocia-cions entre el Ministeri de MediAmbient i diversos propietari delsterrenys que ocupen la zona que elconsistori de Zarra oferí per a lainstal·lació de l'ATC". Segons els

denunciants, es podria haver inco-rregut en un delicte de negociacióprohibida a funcionari públic, jaque la venda de terrenys benefi-ciaria directament a alguns altscàrrecs del Partit Popular valen-cià, en concret a la família del con-seller Juan Cotino.

Malgrat aquesta acusació, quepodria confirmar un interès mésque polític en la instal·lació delcementiri en terres valencianes, elGovern de la Generalitat Valencia-na s'ha mostrat ambigu respecte ala postura oficial. El govern de Campsés conscient que la instal·lació delcementiri no és una decisió popu-lar, alhora que l'empresariat valen-cià n'és obertament partidari. Peròmés enllà d'aquest equilibri de par-tidaris i contraris, el Govern valen-cià vol fer d'aquesta qüestió unanova arma electoral: bé per desgas-tar el PSOE en cas que finalments'instal·le, bé per agitar l'anticata-lanisme en cas que finalment sigaAscó l'escollida. La tardança delGovern de Madrid d'anunciar la loca-lització respon a la mateixa lògica,bé que amb plantejaments diferents:sap que una decisió o altra pot gene-rar contradiccions en el PP i alho-ra desgastar-lo electoralment; peròels vots del PSOE també estan en joc,al País Valencià i al Principat, aixíque és probable que fins passadesles eleccions no sapiguem la deci-sió final.

L’entorn de la ciutat s’està quedant sense zones verdes

MMoobbiilliittzzaacciioonnss ii ddeetteenncciioonnss eenn llaa lllluuiittaaccoonnttrraa eell cceemmeennttiirrii nnuucclleeaarr aa ZZaarrrraa

El Govern d’Antich tira endavant la destrucció de Son Bordoi

“El projecte d’urbanització deSon Bordoi seria

només el principi dela destrucció total de

l'àrea rural del Molinar”

Els contraris al cementiri nuclear van tallar la carretera d’accés a la central de Cofrents

Les pugnes entre administracions i l'electoralisme seran la clau de la decisió final

“Els veïns i veïnesvaloraven l'operació

com un intent dedissuadir la població

de les protestes”

Son Bordoi és una de les darreres àrees rurals a l’entorn de Ciutat i l’urbanització d’aquesta zona podria suposar el principi de la destrucció total de l'àrea rural del Molinar

REDACCIÓ VALÈNCIA

Amb les seqüeles de la vaga generalencara presents, l'esquerra indepen-dentista convoca una nova manifes-tació per a la diada nacional del 9d'Octubre. Les diferents organitza-cions de l'esquerra independentista:Endavant, Maulets, CAJEI, AlertaSolidària, SEPC i la COS, han fet unacrida a la mobilització amb el mateixdiscurs que ha servit per convocar ala vaga general i a la diada de l'11 deSetembre: "Prou retallades nacionalsi socials".

A més de la crisi econòmica, laDiada d'enguany està marcada pelclima preelectoral que intensificales campanyes dels diferents par-tits. En una data com aquesta enquè els valencians i valencianessón especialment receptius als dis-cursos identitaris, es preveu unrevifament de l'anticatalanisme il’espanyolisme, que seguramentserà visible el 9 d'Octubre, però lesorganitzacions de l'esquerra inde-pendentista ja han alertat que noes deixaran intimidar per aquestparany que la dreta i l'extrema dre-ta usen per amagar els seus proble-mes o per justificar les seues polí-tiques agressives amb els treballa-dors, el territori i la cultura.

D'altra banda, com cada any, laComissió 9 d'Octubre, que aplega mol-tes altres organitzacions i entitatscíviques valencianes de l'esquerrainstitucional i social, és l'encarrega-da de la convocatòria oficial, a la quals'afegeixen les organitzacions inde-pendentistes.

Dies de CorrellenguaEls dies previs a la Diada són dies deCorrellengua a les comarques valen-cianes. Enguany són 15 els anys que

el Correllengua porta recorrent elPaís Valencià, i els organitzadors,amb Acció Cultural del País Valenciàal capdavant, han volgut retre home-natge a Enric Valor, un dels mestresde la llengua.

El divendres 24 se celebrà el Corre-llengua de Gandia, segurament undels més multitudinaris del país.Entre les activitats, s'inaugurà unaexposició de Josep Marqués al CasalJaume I de la Safor i posteriormentXavi Castillo actuà a la plaça del reiconqueridor. El dia fort, però, fouel dissabte, amb la trobada de Cutlu-ra Popular i la cercavila pel centrede la ciutat. Unes 3.000 persones hiparticiparen en la jornada que clo-gué amb el concert de La Gossa Sor-da i VerdCel. Membres d'Indepen-dentistes de la Safor -que juntamentamb Maulets formaven part de l'or-ganització de l'esdeveniment- hanmanifestat a L'ACCENT la seua satis-facció per com es desenvolupà la jor-nada, i apuntaren que, a diferènciad'altres anys, no hi hagué incidents

amb espanyolistes.El cap de setmana següent, el Corre-

llengua s'estengué a moltes altrescomarques, com l'Alacantí, l'Horta,la Vall d'Albaida o la Plana. Fou espe-cial l'acte organitzat a Vinaròs per laFederació Llull, que també serví percommemorar els 300 anys de l'ocu-pació de la ciutat per part de les tro-pes borbòniques.

Diada preelectoralLa proximitat de les eleccions auto-nòmiques condicionarà l'actuaciódels partits institucionals durant ladiada. D'entrada, el consistori deValència ha anunciat que el dia 8 s'ex-posarà al públic la "reial senyera",cosa que no es fa habitualment, motiupel qual, diversos partits de l'oposi-ció han denunciat un ús partidistadels símbols d'identitat valencians.Tanmateix, això és una vertaderaanècdota al costa de la principal cam-panya electoral que està realitzantel PP: el revifament de l'anticatali-nisme.

L'arma de l'anticatalanisme ésuna destral que els conservadorsvalencians mai han soterrat del toti que, periòdicament, enarborenamb virulència amb propòsits benconeguts. Hui en dia, la proximitatde les eleccions i el desgast del cas"Gürtel" són l'explicació fonamen-tal per a aquesta redescoberta de ladefensa dels "interessos valencians",que prediquen tant el president dela Generalitat, com els seus conse-llers.

La defensa de la "identitat valen-ciana" es complementa amb un"lamentacionisme" envers les polí-tiques marcades per Madrid. La set-mana anterior a la diada, el Governvalencià va encetar una campanyaper reclamar un règim especial pera la ciutat de València, com els quetenen Madrid i Barcelona i que lesdiferencien de la resta de ciutats.Però l'esperpèntic dels conservadorsva més enllà i han anunciat, entrealtres coses, actes en defensa delsbous coincidint amb la diada.

L’ACCENT 187 DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 2010 PAÏSOS CATALANS 07

EEssccoollaa VVaalleenncciiaannaapprreeppaarraa uunnaaggrraann ffeessttaa ppeerraall 99 dd’’OOccttuubbrreeADRIÀ MARTÍ BURJASSOT

Aquest 2010 Escola Valenciana cloul'any de celebració dels 25 anys dela seua existència (vegeu el núm.179 de L'ACCENT), i és per això queaquest dissabte 9 d'octubre l'enti-tat ha organitzat dos dels actes quem'és l'han caracteritzat durantaquests anys: una Trobada d'Esco-les en Valencià de tot el País Valen-cià i un concert gratuït d'ObrintPas.

Tots els actes es realitzaran alpasseig Marítim de la capital del'Horta, començaran a les 10h. (finsa les 15h) i finalitzaran amb el con-cert, que començarà a les 21:30h.Durant tot el matí hi haurà tallersinfantils (activitat característicade les Trobades), fira d'entitats iactuacions musicals. Entre d'altres,actuaran la Coral el Micalet, el GrupTrobada, Àlvar Carpi, i Paco Muñozamb una coral de 250 alumnes deTorrent.

En aquesta ocasió, a més, l'ar-tista valencià Manuel Boix hacol·laborat amb la realització del'escultura "La clau que obri totsels panys", un monument de 3metres d'alçada on, durant tot elmatí del dissabte, l'alumnat de cadaescola i institut de totes les comar-ques valencianes dipositarà en labase de vidre de l'escultura el seu"Llibre de les claus". Segons Esco-la Valenciana, "cada Llibre contématerials que en aquest momentestà treballant l'alumnat de cadacentre, uns materials en forma d'es-crits, dibuixos, fotografies, etc., ones treballa el valor del valencià,relacionat amb altres valors bàsicscom són la sostenibilitat, la pau ola interculturalitat." Aquesta escul-tura de bronze i vidre al·ludeix alllibre de l'il·lustre poeta VicentAndrés Estellés, i juga amb el sig-nificat de la clau, fent referènciaal lema de les Trobades 2010 i "alllibre-cervell com a contenidor deles claus-valors que es fomenten is'aprenen als centres d'ensenya-ment en valencià", segons l'entitatvalenciana. El destí final de l'es-cultura, una vegada finalitzats elsactes del 9 d'octubre, serà la novaFacultat de Ciències de l'Educacióde la Universitat d'Alacant.

L’APUNT

REDACCIÓ VALÈNCIA

"300 anys. Caminant cap al futur" s'hainstal·lat enguany a Vinaròs (BaixMaestrat) per commemorar la recu-peració de la ciutat a mans de les tro-pes austriacistes l'octubre de 1710. Orga-nitzada per la Federació Llull -forma-da per Acció Cultural del País Valen-cià, Obra Cultural Balear i ÒmniumCultural- i com ja és tradicional desdel 2005, diverses entitats socials iculturals s'han aplegat en aquest acteanual per tal de commemorar unaefemèride de la Guerra de Successió.Enguany, a la capital del Baix Maes-trat.

Malgrat l'entrada a Vinaròs perpart de l'exèrcit austriacista, encap-çalat pel comte Zabala, l'octubre de1710, la ciutat tornà a caure davant l'e-xèrcit borbònic el febrer de 1711, ja demanera definitiva. El domini de Car-

les III, doncs, va durar ben poc. Per laFundació Llull, però, cal commemorar"l'espai de llibertat" que hi va haveraquell temps, amb el restabliment delsFurs i les lleis anteriors al decret deNova Planta.

És així com durant aquest primercap de setmana d'octubre Vinaròs hagaudit de mostres de cultura popular ixerrades, a més d'un dinar i una visitaguiada per la ciutat del segle XVIII. Hihan participat els gegants de Vinaròs iBenicarló, l'Esbart Dansaire de la Ràpi-ta; grups de dolçainers i tabaleters deTortosa, Ulldecona, Bot, Benicarló iVinaròs, que han participat a la troba-da organitzada pel Ball de Dimonis dela ciutat.

300 anys de pèrdua de llibertats La campanya "300 anys. Caminant capal futur" vol commemorar els 300 anysde la pèrdua de les llibertats dels Paï-

sos Catalans, que va iniciar-se el 1707 -amb la derrota d'Almansa i la caigudade València - i va culminar el 1714- ambla caiguda de Barcelona i, un any méstard, de Mallorca.

La Fundació Llull vol, a través d'a-

questa campanya, "refermar la lluitaper recuperar els drets dels catalans"i construir, així, "un futur en lliber-tat". La campanya, iniciada el 2007,finalitzarà el 2014, seguint la cronolo-gia de la Guerra de Successió.

EEll 99 dd’’OOccttuubbrree rreepprrèènn lleessmmoobbiilliittzzaacciioonnss ccoonnttrraa lleess rreettaallllaaddeess ssoocciiaallss ii nnaacciioonnaallss

Caminant cap al futur

El cercavila del Correllengua va recórrer els carrers de Gandia sense incidents

“Entre d'altres,actuaran la Coral elMicalet, el Grup Tro-bada, Àlvar Carpi, iPaco Muñoz ambuna coral de 250

alumnes de Torrent”

Els dolçainers de Vinaròs participaran en la commemoració

CESC BLANCO BARCELONA

El divendres posterior a la vaga gene-ral el nucli de València d'Alerta Soli-dària va realitzar una roda de prem-sa per exposar la seua visió sobre larepressió patida la jornada del 29-S.A la roda de premsa, celebrada alsLocals Sindicals de Blasco Ibáñez, hiacudiren diversos dels ferits per l'ac-tuació policial, així com personesintimidades i identificades durantles mobilitzacions del dimecres. Laportaveu valenciana de l'organitza-ció antirepressiva de l'Esquerra Inde-pendentista va fer un repàs dels fetsmés rellevants que caracteritzarenla repressió sistemàtica viscuda espe-cialment als Països Catalans.

En un comunicat emés per Aler-ta Solidaria, es denuncia el "brutali desproporcionat paper jugat perla Policia Nacionalespanyola al PaísValencià, on hihagueren nom-broses càrre-gues, identi-ficacions,intimi-

dacions, amenaces i agressions".Aquestes actuacions acabaren ambsis persones detingudes, quatre aValència i dues a Alacant, desenes

de persones ferides (sobretot a cau-sa de les càrregues de Blasco Ibá-ñez i el carrer Colom) i nombrosesidentificacions.

Advocats d'Alerta Solidària hanassegurat a L'ACCENT que es rea-litzaran accions legals en contrade l'actuació policial, accions ques'uniran a les que també hananunciat altres organitzacionscom el Bloc que també pati-ren la violència en els seusmilitants.

Una cortina de fumPel seu cantó, AlertaSolidària del Princi-pat ha declarat aL'ACCENT que "anivell mediàtic

no es parla tant de la retirada dela reforma i de les mobilitzacionsobreres com dels aldarulls, en aques-ta línia la repressió serveix comuna cortina de fum per tapar lesqüestions realment cabdals". A més,segons Alerta, els atacs de les for-ces d'ocupació també tenen un efec-te de dissuasió, ja que generen por.

Tanmateix, des de l'organitza-ció antirepressiva reivindiquen noperdre de vista l'objectiu polític del'Esquerra Independentista: orga-nitzar una propera vaga general itirar enrere la reforma laboral.

"A València les càrregues policí-aques, pel seu caràcter indiscrimi-nat, van provocar una gran indig-nació a molts sectors fora de l'in-dependentisme i de l'anticapitalis-me", assegura la portaveu d'Alertaa la capital valenciana. Segons laportaveu, això és molt positiuperquè desemmascaraunes for-ces

repressores que han actuat desme-suradament i no sols contra les per-sones que es manifestaven sinó con-tra totes les que estaven enmig. Detal manera que fins i tot dins Dele-gació de Govern (institució que alPaís Valencià controla el membredel PSOE Ricardo Peralta) hi ha veusque qualifiquen com exagerada l'ac-tuació de la policia antiavalots.

El paper de la policia secreta"Van fer identificacions, detencions,recopilació d'informació pels fit-xers polítics...", així qualifica el

membre principatí d'A-lerta Solidària l'actuacióde la policia de paisà(tant dels Mossos d'Es-quadra com de la PoliciaNacional espanyola).

També afirma que vanentrar a l'edifici del banc

ocupat a la plaça Catalun-ya de Barcelona per realit-

zar detencions. La portaveuvalenciana denuncia que elsagents de paisà van contro-lar en tot moment la mili-tància de l'Esquerra Inde-pendentista i de l'esque-

rra anticapitalista engeneral. Malgrat totno s'esperen sentèn-cies de presó greusperquè "els atestatspolicíacs sónfebles", segons elportaveu dels Prin-

cipat. Amb tot, eldivendres dues perso-

nes foren empresona-des a Barcelona.

Balanç repressiu de la vaga general

“Advocats d'AlertaSolidària han asse-gurat a L'ACCENTque es realitzaranaccions legals en

contra de l'actuaciópolicial”

DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 201008 EN PROFUNDITAT

Intervenció de la polícia durant l

Marques dels

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 187

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

Com es va produir la detenció?Ivan Miró.- Al piquet de Sants hivam participar unes 200 persones,i el dispositiu policial que van des-plegar els Mossos ja presagiava quela cosa aniria malament, i fins i totels comandaments van realitzar desdel principi amenaces a algunes per-sones pel nom personal. Al arribara carretera de Sants em vaig quedaruna mica apartat, i en cridar per laVaga General els Mossos em van pla-car, entre cops de porra i empentescap als companys que em van venira ajudar i a mi mateix. Guifré Rodés.- A mi em van deteniruna mica després. El piquet pujavapel carrer Tarragona, quan ens vamtrobar amb l'Autoservei 24 hores que

estava obert, i en explicar-los lesraons de l'aturada es va donar unmoment de tensió amb un Mossod'Esquadra que havia entrat tambéa la botiga. El policia em va recrimi-nar que es baixessin les persianes, iun grup d'agents van saltar sobremeu per tirar-me a terra i detenir-me. Em van agafar pel cap, i com aresultat de l'actuació em van treu-re l'espatlla i em fa mal els músculsdel coll i l'esquena.

Quantes hores veu estar a comis-saria i quin va ser el tracte?Guifré Rodés.- Vaig estar 31 horesdetingut, i el tracte en principi vaser tens, però després correcte.Ivan Miró.- Jo vaig estar unes horesmes, a pesar de que un dels Mossosem va reconèixer que la meva deten-ció no tenia cap justificació. Apartem van portar al metge al CAP Man-so pels cops que tenia per tot el cos,

i fins i tot dins la consulta del met-ge vaig estar emmanillat, patint amés en sortir amenaces dels agentsde que era un "violent", que "els haviaagredit", fet que era absolutamentfals. Dins les cel·les vam conèixeraltres detinguts de la vaga, que expli-caven com els havien colpejat. Emva impressionar sobretot el cas d'u-na noia que havia estat estomacadade valent pels Mossos dins la comis-saria per queixar-se d'estar horesdins una sala amb una calor impres-sionant, o el de l'home de 50 anysdetingut a Ciutat Vella que va haverde ser operat pel braç trancat.

Com valoreu el seguiment de laVaga General i l'actuació policial? Guifré Rodés.- Respecte a l'aturadala meva valoració és molt positiva,doncs crec que ha tingut una inci-dència més alta del que tothom espe-rava. A més, s'ha pogut comprovarque molta gent ha participat de lesmobilitzacions independentmentdels sindicats CCOO i UGT. Respectea l'actuació policial, és sorprenentque el piquet de Sants fos l'únic detot Barcelona que anava rodejat perfurgonetes i Mossos d'Esquadra, enuna actuació prepotent i provocado-ra, que ja des del principi es veia queanaven amb intenció de crear ten-sió i detenir gent.Ivan Miró.- Per mi ha estat unavaga necessària, que a més ha estatun èxit en aplegar també sectorssocials precaris als que no arribenCCOO i UGT, però que han portat a

terme una autèntica Vaga Social.Cal remarcar la feina impressio-nant que han fet els Comitès deBarri, i el moviment del banc oku-pat de Plaça Catalunya, que ha gene-rat la unió de milers de persones.Els Mossos han intentat crimina-litzar i reprimir aquest nou espaisocial, conformat per precaris, beca-ris, immigrants, empleades de lallar,... però no podran evitar quees creï un moviment social ampli

que organitzi tot el malestar i laràbia que s'ha pogut visualitzardurant la jornada de vaga. Final-ment, només voldríem agrair totel recolzament que hem tingut demolts veïns de Sants, amics, fami-liars, comerciants i coneguts, queamb el seu suport ens han demos-trat que no estem sols en aquestalluita, i que la rebel·lia està benarrelada al barri.

“Les detencions no podranevitar que avanci l’espai derevolta dels precaris”

L'activitat dels piquets informatius elmatí de Vaga General va haver de supe-rar en la seva tasca els impediments delsMossos d'Esquadra, que en diversescàrregues policials van detenir tres veïns.Des de La Burxa hem volgut parlar direc-tament amb dos dels detinguts.

Ivan Miró i GuifréRodés, detingutsel 29-SS al piquetde Vaga de Sants

ENTREVISTA

“Em van agafar pelcap, i com a resultatde l'actuació em vantreure l'espatlla i em

fa mal els músculsdel coll i l'esquena”

“Ha estat una vaganecessària, que a

més ha estat un èxiten aplegar també

sectors socials pre-caris als que no arri-

ben CCOO i UGT”

la manifestació de la vesprada a Barcelona // FOTO:Oriol Clavera

Barricades al barri de Gràcia de Barcelona // FOTO:Oriol Clavera

s cops de porra en un manifestant de València // FOTO:L’ACCENT

L’ACCENT 187DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 201010 INTERNACIONAL

EDUARD GIMÉNEZ CUBA

Que Cuba és notícia, és una eviden-cia que podem contemplar periòdi-cament mirant qualsevol diari. Afinals d'agost l'esdeveniment quela va tornar a portar a les portadesi sobretot a les columnes d'opinió,foren les declaracions de l'expresi-dent Cuba, Fidel Castro Ruiz, sobrela homosexualitat, en una entre-vista concedida al diari mexicà LaJornada. La periodista Carmen LiraSaade, va formular una apreciaciódemolidora: "Comandant, tot l'en-cant de la Revolució Cubana, el reco-neixement, la solidaritat d'una bonapart de la intel·lectualitat univer-sal, els grans avenços del poble frontel bloqueig, en conjunt, tot, tot se'nva anar a pastar fang com a conse-qüència de la persecució dels homo-sexuals a Cuba". Davant d'això Fidelva assumir responsabilitats. "Si algúés responsable sóc jo", i va precisarque durant els primers anys de laRevolució no es va parar esment encombatre l'homofòbia, cosa que sique es va fer amb el racisme i la dis-criminació de la dona. Tal com expli-ca l'historiador Abel Sierra Made-ro al llibre De l'altra banda delmirall, la sexualitat en la construc-ció de la nació cubana no va ser finsals anys setanta que: "entre les refor-mes que es van fer al Codi Penal esva deixar de considerar la homose-xualitat com a figura delictiva i esva eliminar qualsevol paraula quepogués discriminar als homose-xuals". Abell Sierra, però, conside-ra aquestes mesures com insufi-cients, ja que "dins l'aparell judi-co-legal, els seus funcionaris, almarge de les lleis han interpretatel transvestisme com una figurasancionable dins el mateix CodiPenal. Aquest és un exemple que,més enllà de les lleis, el que cal estrencar els estigmes i les construc-cions ideològico-culturals de lapoblació. Aquesta és la batalla onavui se centra el debat al voltantde la homosexualitat dins aquestailla caribenya.

Actualment, l'òrgan que encap-çala el debat al voltant de la iden-titat sexual és el Centre Nacionald'Educació Sexual (CENESEX), pre-sidit per la pedagoga i psicòlogaMariela Castro Espín, filla de l'ac-tual president cubà, Raul Castro.La Societat Cubana Multidiscipli-nària per l'Estudi de la Sexualitat(SOCUMES) és un altre dels espaison es treballa per una nova educa-ció sexual. Segons aquest organis-me; "el projecte socialista no edu-ca en els prejudicis que són un llasta altres societats, però és hereu d'unllegat cultural sexista i masclista,

que es manté en l'imaginari popu-lar i nodreix accions i omissionsdiscriminatòries". La construccióhistòrica de la sexualitat cubana ésl'objecte d'estudi d'Abel Sierra alllibre De l'altra banda del mirallon la primera part del text analit-za la construcció del gènere i lasexualitat des del segle XVIII fins

al XIX, ja que, "constitueixen unperíode fundacional en la confor-mació de la sexualitat insular". Dinsaquest període Sierra para especialatenció a la imatge dels primerscombatents independentistes; "Potdir-se que, generalment, a la cons-trucció de la imatge i el mite, és vapresentar als mambís com un grupal que els valors masculins sobre-sortien a totes llums, i aquests s'as-sumien com característiques intrín-seques i indiscutible." Setanta anysdesprés amb la construcció de l'ho-me nou, el socialisme construeix la

figura del revolucionari com a hete-rosexual, militant i ateu, "els homo-sexuals, religiosos i altres subjec-tes considerats elements "antiso-cials", "contaris a la ètica i la moralrevolucionària"" eren enviats a lesUnitats Militars d'Ajuda a la Pro-ducció (UMAP). Eren moments moltdifícils explica Fidel, "la guerra ambels ianquis, l'assumpte de les armesi, casi simultàniament, els plansd'atemptat contra la meva perso-na."

En paraules del Comandant encap, "avui però, el problema s'estàafrontant". Un exemple són les ter-ceres Jornades Cubanes pel dia Mun-dial Contra la Homofòbia que s'hancelebrat a moltes ciutats del paíssota el lema "La homosexualitat noés un perill, l'homofòbia sí". És enel combat contra la dsicriminaciói especialment del silenci que s'es-tan focalitzant els esforços de CEN-SEX i SOCUMES. Institucionalmentanuncis televisius, tanques publi-citàries i oficines als principalsmunicipis, duen a terme la tascade propaganda, difusió i coordina-ció de les campanyes contra l'ho-mofòbia. El president de la seccióde Diversitat Sexual de SOCUMES,Alberto Roque, destaca que "el Pro-grama Nacional d'Educació Sexualinclou un enfocament de gènereque desarticula l'enfocament bina-ri (masculí i femení) que imperaen la nostra societat." Però fa esmenta moltes mancances, problemes ireptes de futur que només serà pos-sible superar si es trenca el silen-

ci.Això és el que va fer el Director

d'informació del diari Trabajado-res Francisco Rodríguez el 3 de des-embre de 2009, quan es va decidira començar un bloc personal queha estat premiat, criticat i llegitper multitud de cubans i estranger.Amb una presentació demolidora i

aparentment contradictòria, Paqui-to el de Cuba (és com es diu al bloc)evidencia la seva afable i gran per-sonalitat. "Martià i periodista;comunista i gay; ateu convertit isupersticiós ocasional...". En Fran-cisco Rodríguez és un de tantscubans que han posat damunt lataula la qüestió de la identitat sexuali la lluita contra l'homofòbia. "Mal-grat que les lleis cubanes no sóndiscriminatòries, encara hi ha con-tradiccions greus, com l'actitud dela policia que sovint es fa molt pre-sent a llocs de trobada d'homose-

xuals i això genera confrontacions.És per això que ara és molt integrarmolts dels joves treballadors socialsdins la Policia Nacional Revolucio-naria, per incorporar gent jove ambun perfil universitari que ha des-envolupat tasques on l'empatia i lacomprensió eren essencial."

A més a més d'aquests canvis,s'està treballant en una reformadel Codi Civil per permetre el matri-moni entre persones (sense espe-cificar el sexe) que possiblementfaci tornar a les portades dels dià-ria a l'illa durant el mes de desem-bre. Però la voluntat és anar mésenllà i plantejar una reforma delprograma educatiu per canviar,entre altres, el concepte de famí-lia. Tots aquests canvis han situatla lluita contra l'homofòbia i perla llibertat sexual en una "revolu-ció dins la revolució" com deia unamic cubà el dia de l'estrena deldocumental En el cuerpo equivo-cado de Marilyn Solaya, que a l'any1993 apareixia a la pel·lícula Fresay Chocolate, com la dona que aban-donava el jove estudiant universi-tari per marxar amb un ambaixa-dor fora de l'illa. Des d'aquella pri-mera pel·lícula, que va donar aconèixer la homosexualitat cuba-na, fins avui, on existeixen orga-nismes com CENESEX, hi han hagutmolts canvis. Però el més impor-tant és que, les institucions i per-sones com en Paquito, volen apro-fundir un "projecte revolucionarique ha de ser humanista, socialis-ta i antipatriarcal."

Cuba davant la sexualitat

Paquito el de Cuba es defineix a si mateix com “Martià i periodista; comunista i gay; ateu convertit i supersticiós ocasional...” // FOTO: Eduard Giménez

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

“El projecte socialistano educa en els

prejudicis que són unllast a altres societats,

però és hereu d'un llegat cultural sexista i

masclista”

“Encara hi ha con-tradiccions greus,com l'actitud de la

policia que sovint esfa molt present allocs de trobadad'homosexuals”

L’ACCENT 187 DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 2010 INTERNACIONAL 11

MANEL LÓPEZ LLEIDA

Independentment de si la candidatadel PT a la presidència de la Repúbli-ca del Brasil, Dilma Rousseff, acon-segueix la victòria en primera o sego-na ronda electoral, la continuació del"lulisme" sense Lula seguirà bascu-lant entre el desarrollisme capitalis-ta i els intents de reforma democrà-tica de l'Estat. Tot i els guanys con-crets que algunes de les polítiques delPT han suposat per a importants sec-tors populars, resulta difícil pensarque els propers anys les reformessocials promeses seran prioritàriesper sobre de l'estabilitat macroeconò-mica i els interessos del capital.

Manel López Esteve. Lleida. ElMoviment dels Treballadors Ruralssense Terra (MST) ha estat una de lesorganitzacions de l'esquerra socialbrasilera que s'ha mostrat més críti-ca amb les polítiques del govern deLula en els darrers vuit anys. Els Sen-se Terra han denunciat reiteradamentque el PT no ha fet cap pas per apli-car la reforma agrària, llargamentpromesa, i que, a més, la seua gestióha afavorit la concentració de la pro-pietat agrícola, la liberalització delscultius transgènics i el creixementde l'anomenat agrobusiness. Tot i així,pocs dies abans de la primera voltadiversos dirigents de l'MST no es vanestar de dir que una victòria del can-didat del Partit Socialdemòcrata supo-saria un important retrocés social perals sectors populars i que, per tant,calia implícitament donar suport a

la candidata del PT.La relativa contradicció de la posi-

ció de l'MST il·lustra ben bé la con-tradicció central present en el pro-jecte polític del lulisme. D'una ban-

da, les polítiques reformadores delPT han significat una millora objec-tiva per al conjunt de la societat bra-silera i, molt especialment, per alstreballadors i sectors populars. Del'altra, aquestes polítiques reforma-dores ja no responen al projecte declasse i netament socialista del PTdels anys vuitanta. Per tant, el pro-jecte reformador i d'aprofundimentdemocràtic del PT lluny de respon-dre a una estratègia de superació del

model capitalista, com l'existent aVeneçuela, en el millor dels casosnomés podrà edulcorar els efectes mésnegatius d'aquest a mig termini.

Alguns científics socials compro-mesos amb la superació del modelneoliberal a l'Amèrica del Sud, comEmir Sader, veuen encara en el pro-jecte del PT i en el futur lideratgede Dilma Rousseff elements propisd'un projecte revolucionari que hade permetre la construcció d'unmodel contraposat al capitalista através de la integració llatinoame-ricana. La falta d'una voluntat fer-ma en aplicar la reforma agrària,les concessions al capital multina-cional, la potenciació de l'agrobusi-ness, transgènics i agrocombusti-bles, i la defensa dels interessos dela burgesia financera i industrialbrasilera amb el suport a la seuaexpansió arreu del continent fa difí-cil, però, trobar els elements revo-lucionaris que apunta Sader. El quesí que resulta inqüestionable és queel lulisme ha desenvolupat una polí-tica exterior amb l'objectiu d'acce-lerar la integració llatinoamerica-na i amb certa independència res-pecte als Estats Units, com es vapoder veure amb el cas d'Hondures.Igualment, l'encert d'algunes de lesseues polítiques socials es pot ava-luar amb l'augment de manera nota-ble de les rendes dels més pobres,tenint present però que al mateixtemps també ho han fet les dels sec-tors de població amb més renda.

A nivell polític el que resulta pre-

ocupant és la neutralització que, viacooptació, ha aconseguit Lula sobreels moviments populars i revolucio-naris a través de la seua institucio-nalització dins les estructures de l'Es-

tat. Totes aquelles forces polítiquesa l'esquerra del PT, des del PSOL pas-

sant pel Partit Socialista Unificatdels Treballadors (PSTU) i el PartitComunista Brasiler (PCB), han que-dat relegats a un paper totalmentsecundari davant la dificultat d'en-frontar-se a l'alta popularitat de Lulaentre amplis sectors populars. El méspreocupant ha estat la desactivacióde la principal central sindical, laCUT, i dels diversos moviments asso-ciatius de caràcter local, feministes,veïnals i cristians de base. La iden-tificació de bona part de l'esquerrasocial amb el poder de l'Estat difi-culta tant l'existència d'un pol cla-rament revolucionari que pugui posarfre a les polítiques de caràcter neo-liberal del futur govern de DilmaRoussef com la recomposició delsmoviments de classe i anticapitalis-tes brasilers amb capacitat, a migtermini, de convertir-se en alterna-tiva a la política reformadora del PT.En aquest sentit, la posició que adop-ti l'MST en els propers anys serà, deben segur, determinant.

“Resulta inqüestio-nable és que el lulis-me ha desenvolupatuna política exterioramb l'objectiu d'ac-celerar la integracióllatinoamericana i

amb certa indepen-dència respecte als

Estats Units”

“El projecte reforma-dor i d'aprofundi-

ment democràtic delPT, en el millor delscasos només podrà

edulcorar els efectesmés negatius del

capitalisme”

Brasil: entre el desarrollisme capitalista i la reforma democràtica

Dima Roussef ha guanyat la primera volta però no amb majoria suficient

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

Les presons estan massificades, ambuna població reclusa molt per sobre deles seves capacitats. Les autoritats nos'amaguen de declarar que cada per-sona presa té un cost a les arques públi-ques d'uns 60 euros diaris. Davant d'a-questa realitat, una de les solucionsper part de les autoritats ha estat eltreball de les persones preses, que lallei permet que sigui sense contracte,amb salaris irrisoris i sense cap dretdels establerts a l'Estatut dels Treba-lladors. És a dir, una ganga per a lesempreses i una font d'entrada d'in-gressos per a les presons.

Precarietat laboral dins les presons La propaganda oficial parla de la fun-ció rehabilitadora del treball de lespersones preses, i de la formació pro-fessional per poder reincorporar-seal mercat laboral, però la realitat ales presons dista molt dels discursosque emeten des dels despatxos de lesautoritats competents.

Però la realitat és que els presosporten a terme feines repetitives imonòtones, sense cap utilitat forma-tiva ni professional, i perceben sala-ris irrisoris, molt per sota dels con-venis col·lectius. Pateixen en moltscasos les arbitrarietats del centrepenitenciari, que faalhora de contracta-dor.

Una simple anàli-si de la realitat del tre-ball reclús pot portara qüestionar-se si elseu objectiu és la rein-serció de les personespreses o aconseguirbeneficis econòmics acosta de l'especial situació de vulne-rabilitat de les persones preses.

Aquesta realitat laboral especialinclou que la pràctica totalitat delscontractes són de tipus verbal, i lamodificació de les condicions concre-tes de treball (horaris, torns, hores detreball,...) resten en mans de l'orga-nisme de la presó, predominant elstreballs no qualificats i molt repeti-tius, amb salaris es situen molt persota del mínim interprofessional. Quanels presos han reclamat judicialment,el Tribunal Suprem els ha respost uncop i un altre que a ells no se'ls aplicani els convenis col·lectius, ni els sala-ris mínims, ni els drets recollits a l'Es-tatut dels Treballadors.

L'accés als llocs de treball oferts,la idoneïtat o perfil requerits, elsdrets i deures laborals, la promoció

en el treball, la categoria professio-nal, o el sou són decidits casi arbi-tràriament des de l'organisme com-petent de la presó, el CIRE en el casdel Principat.

Diferents col·lectiusde suport a les perso-nes preses han denun-ciat reiteradamentque la gestió comer-cial d'aquests tallerss'encamina al tanca-ment dels tallers tra-dicionals propis (pocrendibles, encara que

molt més útils per al'aprenentatge) i a l'oferta de mà d'o-bra precària a grans empreses i mul-tinacionals, s'atenen que aquests pro-jectes s'autofinancien amb el resul-tat de la seva activitat empresarial.

Subsidis d'atur irrisorisEls salaris tan baixos que percebenels treballadors presos ha causat queles seves cotitzacions a la SeguretatSocial siguin mínimes, i en moltscasos pràcticament inexistents. Aques-ta realitat ha donat lloc a la parado-xa que els presos que han treballattenen dret a sortir amb pensions d'a-tur molt inferiors al subsidi mínimd'excarcelació, que percebrien si nohaguessin treballat. Un cop més, lalògica del sistema castiga de formasorprenent el que treballa i col·labo-ra amb el sistema penitenciari.

L’ACCENT 18712 ECONOMIA DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 2010

CCIIRREE,, ll’’aapplliiccaacciióó mmaassssiivvaa ddeell ttrreebbaallll rreeccllúússREDACCIÓ BARCELONA

Catalunya és l'única comunitatautònoma de l'Estat que comp-ta amb competències transferi-des en matèria penitenciària, itambé per tant en el treball deles persones preses.

I la Conselleria comandadaper Montserrat Tura és capda-vantera en l'intent de reduir lafactura de les persones amb eltreball dels presos , mitjançantla fabricació de reixes, portes,

taquilles, llits que es faran ser-vir a les presons del Principat,a més de les ja conegudes pecesde roba o els simples entrepans,i dels fulls amb el segell oficialque serveix per fer sentències atots els jutjats de la comunitatautònoma.

Al Principat, el CIRE comptaamb 23 tallers a les presons, itres tallers externs als centrespenitenciaris, a Raimat (elSegrià), Montmeló i Lliçà de Vall(el Vallès Oriental), on es pre-veu ampliar ens els propers anysels prop de 2.400 presos que pres-ten els seus serveis actualment.

“Catalunya és l'únicacomunitat autòno-

ma que compta ambcompetències trans-

ferides en matèriapenitenciària”

L’APUNT

ABEL CALDERA BERGA

Les mobilitzacions a CatalunyaNord contra la reforma de les pen-sions proposada per Sarkozy vanviure el passat dissabte 2 d'octu-bre un nou episodi. 15.000 perso-nes sortiren al carrer a Perpinyàper protestar contra les retalla-des socials. Les altres mobilitza-cions del darrer mes també haviencongregat entre 15.000 i 20.000persones a la capital del Rosselló.

El projecte de Sarkozy preténretallar l'edat de jubilació, quepassaria dels 60 als 62 anys per atots aquells que hagin cotitzat eltemps mínim. També s'endarre-riria, dels 65 als 67 anys, l'edatde jubilació d'aquells assalariatsque, tot i no haver cotitzat eltemps mínim optin a jubilar-seamb la pensió completa. Aquestprojecte ha topat amb l'oposiciófrontal dels 8 principals sindi-cats de l'estat i també dels par-

tits polítics de l'oposició parla-mentària. Les línies mestres delprojecte foren fetes públiques elpassat 16 de juny i presentadesdavant l'Assemblea Nacional el 7de setembre, enmig d'una vagageneral.

El pols que els sindicats hanllançat al govern francès és el dedur a terme una batalla sostin-guda sense treva per la retiradadel projecte. En el que portemd'any, s'han convocat cinc jorna-des de vaga general -les darreres,el 7 i el 23 de setembre-. Pel pro-per 12 d'octubre ja hi ha convo-cada la sisena jornada de vagageneral.

Enmig d'aquest clima de mobi-lització social, el sindicalismenord-català també es solidaritzàamb la vaga general del 29 desetembre al sud de l'Alberasumant-se al tall de carretera imanifestació al pas fronterer delPertús.

MMiilleerrss ddee pprreessooss ttrreebbaalllleennsseennssee ddrreettss llaabboorraallss

“La pràctica totalitat dels

contractes són detipus verbal”

Enèsima mobilització aCatalunya Nord contra laretallada de les pensions

Presos treballant en un hort a la presó de Picassent

L’ACCENT 187 CIÈNCIA I TECNOLOGIA 13

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu // Ateneu Corberenc Font Vella 20.Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP

Vilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular ArrelsDoctor Otero 11,Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3,Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popu-lar Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // AteneuPopular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // Casal Independentista de Sabadell “CanCapablanca” C.Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià,31.Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C.St Roc,8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39, Barcelona // Casal Popular La Traca C.Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el Gurri Taradell // Centre Social-BBar Ter-ra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'Estapera C.de baix,14,baixos,Ter-rassa //La Falcata Panera 2, Lleida // GER Pi 25. Ribes // Ges Insurrecte Colomer, 11, 1r B.Torelló // Lliga de Capellades Pilar 3. Capellades // L'Ocell Negre -Casal d'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos,València // SEPC-UUVBaró St. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida //Taverna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 2010

ÀLEX GARCIA VALÈNCIA

L'obesitat és una malaltia metabòlicacrònica amb un gran impacte en la nos-tra societat. Ha augmentat de formaconsiderable als Països Catalans, on l'ex-cés de pes afecta més del 30% de la pobla-ció i l'obesitat prop del 17%, estant a lacapçalera el País Valencià. Les dadessobre obesitat infantil són realmentalarmants (vora el 14%). Les personesque sofreixen sobrepès o obesitat tenenmés possibilitats de desenvolupar altresmalalties de tipus metabòlic i/o mecà-nic. L'obesitat és un factor de risc en laDiabetes Mellitus, artrosi, hipertensióarterial, dislipèmia (alteracions de laquantitat de lípids en la sang), insufi-ciència respiratòria, síndrome de l'ap-nea obstructiva del son, malalties vas-culars, hèrnia de hiat, augment d'inci-dència en determinats càncers (en homescàncer de colon i pròstata; en donescàncer de mama, vesícula biliar, ovarii úter),…

La distribució del greix corporal com-pleix un paper molt important en elrisc cardiovascular. Un índexcintura/maluc >1 en homes i >0'85 endones augmenta les possibilitats de patiruna malaltia cardiovascular. És el ques'anomena obesitat androide (forma depoma), front a obesitat ginecoide (for-ma de pera) amb menor risc cardiovas-cular.

Per determinar el pes d'una perso-na per valorar si té sobrepès o obesitatcal que calculem l'IMC / BMI (Índex deMassa Corporal o Body Mass Index) ode Quetelet.

Aquest índex és el resultat del quo-cient entre el pes en Kg partit per l'al-çada elevada al quadrat en metres (IMC= kg/m2). Aquest índexpermet dividir engraus o nivells l'obe-sitat.

Cal no oblidar quel'obesitat pot ser pro-duïda per altres mala-ties endocrinològi-ques, com hipotiroi-disme, o síndromesgenètics congènitscom la síndrome dePrader-Willi.

Una dada moltimportant que ensindica claramentcap a on enfocar elsesforços per comba-tre aquesta malaltiacrònica és que la major part de les per-sones amb obesitat tenen obesitat exò-gena, és a dir, que prové d'un balançenergètic positiu per augment de laingesta calòrica i/o disminució de ladespesa energètica. Només una mino-ria (vora el 5%) de pacients tenen obe-sitat secundària a malalties endocri-nològiques, neurològiques i polimal-formatives.

La sensació de famSegons la biologia evolutiva, és prousegur que fóra essencial en la nostranaturalesa que hi hagueren forts impul-sos de tipus somàtic i psicològic per pro-veir-se d'aliments, i que per tant, entemps d'abundància d'aquests es crea-ren reserves energètiques en forma d'a-cumulació de greix.

La sensació de fam es genera al cen-tre de la gana a l'hipotàlem i està con-trolada per senyals perifèrics i del Sis-

tema Nerviós Central.Els senyals perifèricsprovenen del meta-bolisme (disminucióde glucosa en sang),estómac (allibera-ment del pèptid gre-lina que estimula lagana quan l'estómacestà buit), intestí(secreció d'hormonesque inhibeixen lagana durant la diges-tió), teixit adipós(secreció de substàn-cies missatgeres inhi-bidores de la gana).En el Sistema NerviósCentral la noradrena-

lina i la serotonina redueixen la ganai els endocanabinoides l'estimulen.

Cal afegir també que l'acció de men-jar produeix una sensació de plaer. Aixòjunt a comportaments apresos incons-cientment a un entorn agradable durantles menjades produeixen la necessitatd'ingerir aliments creant un fort impulspsicològic. Per contra, els problemespsciosocials derivats de l'obesitat són

molt greus per l'autoestima de la per-sona.

Per arribar a una situació d'obesi-tat cal dur una vida sedentària i un des-equilibri alimentari important durantun temps prolongat. Els treballs que norequereixen d'un mínim esforç físic, lamanca d'activitat esportiva i el canvide conductes alimentàries (menjarràpid, pastisseria industrial,…) propi-ciades per un model de vida accelera-dament negatiu són les causes princi-pals pel desenvolupament del sobrepèsi l'obesitat.

TractamentsEl tractament de l'obesitat és prolon-gat ja que és una malaltia crònica i, amés a més, pot necessitar d'ajuda psi-cològica en alguns casos. Es tracta fona-mentalment de canviar els hàbits devida que han dut a la persona a desen-volupar aquesta malaltia.

La dieta cal que siga equilibrada,hipocalòrica i, a ser possible, agrada-ble per al pacient. No s'ha de substituirper altres mesures o tractaments ja queresulta la peça fonamental del tracta-ment. La dieta que s'utilitze ha de serindividual, és a dir, cal que estiga adap-tada completament a les necessitats delpacient. Perquè la baixada de pes sigaefectiva la dieta s'ha de veure acom-panyada d'exercici físic, fonamental-ment aeròbic, moderat i adaptat a lescapacitats del pacient. Això no nomésfarà que disminuïsca el greix corporald'una forma més ràpida i sana, sinó quecomportarà una millora de la qualitati l'esperança de vida del pacient, tenintefectes positius sobre els òrgans i siste-

mes (respiratori, cardiovascular, arti-cular,…).

Respecte al possible tractament far-macològic, s'ha de dir que no existei-xen tractaments medicamentosos deltot recomanables per aprimar. Cal des-tacar, això sí, que l'orlistat (de vendalliure en farmàcies i preu gens econò-mic de prop de 60 i 99 euros segons mar-ca) provoca una disminució major depes combinant-se amb la dieta establer-ta perquè inhibeix les lipases gàstri-ques produint una disminució de l'ab-sorció de greixos ingerits en les menja-des vora un 30% (pot donar lloc a hipo-vitaminosi de vitamines liposolubles idiarrea per esteatorrea o femtes grei-xoses). També existeixen els anorexí-gens o reductors de la gana. Entre ellsdestacar la sibutramina, tot i que s'hade dir que tenen efecte passatger i efec-tes secundaris cardiovasculars. Algunsd'aquests es consideren ja obsolets. Elrimonabant, d'aparició recent, bloque-ja els receptors tipus 1 dels cannabinoi-

des inhibint l'efecte promotor de la ganad'aquests (els possibles efectes secun-daris poden ser por, depressió,…). Lafibra dietètica pot usar-se per minvarla fam, menjant-la minuts abans delsmenjars, ajudant també en cas d'estren-yiment. Es pot trobar una gran varie-tat de preparats de fibres i suplementsnutricionals i vitamínics a les oficinesde farmàcia, però això sí, en cap momentes prendran com substituts de la dieta.

El tractament quirúrgic, nomésrecomanat en casos d'obesitat extre-ma, s'utilitza en pacients amb elsquals els altres tractaments no qui-rúrgics han resultat ineficaços, hantingut un sobrepès del 200% durantmés de 5 anys i tenen absència detrastorns psiquiàtrics. Cal desta-car la banda gàstrica per disminuirla capacitat de l'estómac. El famósbaló intragàstric se sol emprar coma pont a una cirurgia més defini-tiva. Cal destacar que són tècni-ques que poden tenir complicacionsserioses.

En definitiva, l'obesitat al si de lanostra societat, tot i ser relativamentrecent i amb una incidència menor res-pecte a altres països de l'entorn euro-peu i nord-americà, afecta sobretot ales classes populars i ha de tractar-seamb tota serietat, ja que és una malal-tia amb gran impacte físic i emocionalen les persones que la sofreixen. El rit-me de vida patològic que s'imposa diarere dia, ens obliga a canviar la nostradieta mediterrània equilibrada i ambevidents beneficis pel menjar ràpid. Elscamins per tractar el sobrepès són clars:dieta i exercici. La promoció de dietesequilibrades i la prevenció esdevenenfonamentals, ja que l'obesitat afecta ala vida sexual i produeix el desenvolu-pament d'altres malalties cròniques queminven encara més la qualitat de vidad'aqueixes persones. Els fàrmacs i suple-ments només es prendran en els casosen els quals els metges i les metgessesels prescriguen o recomanen. L'oli d'o-liva, les nostres verdures, les nostresolles, els nostres arrossos,…, la nostraequilibrada varietat que compartimamb els altres països de l'àrea medite-rrània i alguns països asiàtics no té com-petidors, perquè canviar-la?

L’exercici és una de les millors armes contra la obesitat infantil

Sobrepès i obesitat

CCllaassssiiffiiccaacciióó ddee ll’’oobbeessiittaatt sseeggoonnssll’’OOrrggaanniittzzaacciióó MMuunnddiiaall ddee llaa SSaalluutt Tipus IMC

Normal (pes adient) 18'5-24'9Sobrepès 25-29'9Obesitat grau I 30- 34'9Obesitat grau II 35-39'9Obesitat grau 3 o severa = ó >40

“Les persones quesofreixen sobrepès oobesitat tenen més

possibilitats de desenvolupar altresmalalties de tipus

metabòlic i/o mecànic”

L’ACCENT 187DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 201014 CULTURA

Joan Sebastià Colomer i Tejada BARCELONA

El 18 de setembre va fer quarantaanys de la mort a Londres deJimi Hendrix. La mitologia auto-destructiva del rock and roll elsitua al costat de Brian Jones,

Janis Joplin i Jim Morrison. Però lainfluència que Hendrix va tenir en el des-envolupament de la tècnica guitarrística iel seu virtuosisme el col·loquen en unaposició singular. Format com a músic pro-fessional en el rythm and blues amb BBKing, Ike i Tina Turner, Little Richard iWilson Pickett, les referències de Hendrixvenien bàsicament d'aquest camp i delblues: Muddy Waters, T Bone Walker,Johnny Guitar Watson, etc. Malgrat sernord-americà i iniciar la seva carrera alsEstats Units, Hendrix va obtenir primer elfavor del públic europeu, particularmentel de Londres.

Les fonts negres de la seva música esmanifesten permanentment en la sevaobra però Jimi Hendrix va anar molt mésenllà d'aquests gèneres amb elegantsàlbums d'estudi amarats de psicodèliaenregistrats amb The Jimi Hendrix Expe-rience (Are you experienced? (1967), Axis:Bold as Love (1967) i Electric Ladyland(1968)), violentes improvisacions en direc-te (“Voodoo Chile”) i llargs solos especula-tius (“Machine Gun”). En aquests temes ialtres com "Hear my train a coming" i"Red House" Hendrix va exhibir, en direc-te, desenvolupaments guitarrístics que

anaven molt més enllà de l'exhibició devirtuosisme. La voluntat de Hendrix dereflectir també en estudi aquesta tendèn-cia a Electric Ladyland el va enfrontaramb el seu productor, Chas Chandler, quevolia temes de menys de cinc minuts comen els dos anteriors estudis de The JimiHendrix Experience. Finalment en aquestàlbum trobem, a més d'una brillant versióde "All along the watchtower" de BobDylan i la versió curta (i la més popular)de "Voodoo Chile", una llarga i especulati-va versió d'aquest darrer tema que con-trasta clarament amb la resta de la disco-grafia amb The Jimi Hendrix experience.

A banda de la velocitat i la puresa defraseig (que exhibia quan s'ho proposava),Hendrix va obtenir dels efectes i la distor-sió un arsenal de recursos que van desvet-llar la guitarra elèctrica com un instru-ment nou amb possibilitats completamentdiferents al de les guitarres acústiques oespanyoles. Més enllà de l'èxit dels seusdiscs en estudi (amb temes més curts iuna paleta de colors molt menys aspra queen les seves actuacions en directe) Hen-drix va llaurar la seva llegenda en elsmítics festivals de Monterrey (1967) iWoodstock (1969). En aquest darrer Hen-drix va oferir, dins una actuació antològi-

ca, la desintegració de l'himne dels EstatsUnits ("The star spangled banner"), carre-gat de distorsió, simulació de sirenes illençament de bombes que, en el contextde la guerra del Vietnam, tenia una inter-pretació força explícita.

A més dels tres àlbums d'estudi amb laJimi Hendrix Experience i una gran quan-titat d'enregistraments en directe, JimiHendrix va deixar una enorme quantitatde material inèdit en estudi derivada d'u-na manera de treballar caòtica i insopor-table no només per al seu productor sinótambé per al seu company i baixista NoelRedding. Gràcies a això i a l'esmentadaproliferació d'enregistraments en directe,la discografia disponible avui és amplíssi-ma en contrast amb la curta discografiapublicada en vida.

JJiimmii HHeennddrriixx aallss 4400 aannyyss ddee llaa sseevvaa mmoorrtt

Vicent Companys SIMAT DE LA VALLDIGNA

Nascut a Ribes de Freser (el Ripo-llès) el 1921, l'autor es va involu-crar en la resistència cultural ipolítica des del Front Nacional deCatalunya a Anglaterra, on realit-

zava un doctorat i va esdevenir un símbol de laresistència catalana del segle XX, especialmentdurant la Guerra Civil espanyola i la dictadurafranquista, època en la qual aquest crític i peda-gog es va dedicar a escriure i ensenyar a la clan-destinitat.

Membre emèrit de l'Institut d'Estudis Cata-lans (IEC), on va ingressar el 1979 a la secció dePedagogia. Soci d'honor de l'Associació d'Escrip-tors en Llengua Catalana i secretari tècnicd'Òmnium Cultural. Premi d'Honor Jaume I(1982), Creu de Sant Jordi (1982), Premi d'Honorde les Lletres Catalanes (1992), Medalla d'Or dela Generalitat (2001). Un crític literari de relleuinternacional que ens deixava fa tans sols unsdies la seua darrera crítica a l'Avui dedicada alllibre El somni de Farringdon Road (la primeranovel·la d'Antoni Vives). Triadú va participaren la revista Serra d'Or, la revista Ariel, el diariAvui, Òmnium Cultural, i fou director generalde la institució cultural CIC i de l'escola Thau. Amés, va crear el Premi de Poesia de Cantonigròs,i va impulsar el Premi Sant Jordi i el Premid'Honor de les Lletres Catalanes.

La seva obra comprèn una vintena llarga detítols: Endimió (poemari). Barcelona, Ariadna(1948); El Collsacabra. Barcelona, Els Cinquanta-Cinc; 1956. Barcelona, Proa (1994); Dies dememòria 1938-1940. Diari d'un mestre adoles-cent. Barcelona, Proa (2001); Antologia de lapoesia catalana, 1900-1950. Barcelona, Selecta(1951); Antologia de contistes catalans. Barcelo-na, Selecta (1951); Anthology of catalan lyricpoetry. Oxford, Dolphin book (1953); Panoramade la poesia catalana. Barcelona, Barcino (1953);La poesia segons Carles Riba. Barcelona, Barci-no (1954); Narcís Oller. Barcelona, Barcino(1954); Els set pecats capitals vistos per 21 contis-tes. Barcelona, Selecta (1960); La literatura cata-

lana i el poble. Barcelona, Selec-ta (1961); Lectures escollides. Bar-celona, Barcino, (1962 - 1969); Lle-gir com viure. Barcelona, Fonta-nella (1963); Nova antologia de lapoesia catalana 1900-1964 (DeMaragall als nostres dies). Barce-lona, Selecta (1965); Prudenci Ber-trana per ell mateix. Barcelona,Edicions 62 (1967); Antologia d'Ho-menatge a Pompeu Fabra. Barce-lona, ELER (1968); Una culturasense llibertat. Barcelona, Proa(1978); Antologia poètica / CarlesRiba. Barcelona, Proa (1980); La

novel·la catalana de postguerra. Bar-celona, Edicions 62 (1982); La poesia catalana depostguerra. Barcelona, Edicions 62 (1985); Anto-logia / Josep Sebastià Pons. Barcelona, Proa(1986); Per comprendre Carles Riba. Manresa(1993); La ciutat dels llibres. Barcelona, Proa(1999); 100 poesies catalanes que cal conèixer.Barcelona, Pòrtic (2003); Memòries d'un segled'or. Barcelona, Proa (2008).

La capella ardent de Joan Triadú, mort eldijous 30 de setembre, va ser instal·lada l'ende-mà al saló Sant Jordi del Palau de la Generalitaton ha rebut el comiat del món polític i culturalque l'han recordat com un "gran mestre" desta-cant la seua tasca docent al llarg de la seuavida.

TTrriiaaddúú,, uunnaa vveeuu iimmppoorrttaanntt ddeellaa rreessiissttèènncciiaa aannttiiffeeiixxiissttaa

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

El passat 21 d'abril una nova ini-ciativa editorial en català arri-bà a les llibreries per a ocuparun lloc que fins ara restavapràcticament desert. Es tracta

d'El Tangram Editorial, un projecte queté la voluntat d'acostar-nos peces breusd'autors diversos del pensament contem-porani. L'editorial, que té com a criteri lapublicació d'assaig, d'obres de no-ficció,des d'història fins a filosofia, ha debutatpresentant els llibres OblidarArtaud/Sobre utopia, dues entrevistes alsociòleg francès Jean Baudrillard en lesque fa un repàs personal a la vidaintel·lectual francesa del segle XX, iIdentitat i crisi, una altra entrevista,aquest cop al filòsof Santiago López Petit,on "nocions com les de realitat o anoni-mat són revisitades i interpel·lades denou amb voluntat subversiva". De cara aaquesta tardor ja tenen preparats tresnous treballs: Mind invaders. Com fotreels mitjans: manual de guerrilla i sabo-tatge cultural, del col·lectiu d'escriptora iartistes europeus i americans aparegutals anys noranta amb l'objectiu de realit-zar accions de sabotatge informatiuLuther Blissett, Vols teoria queer (omillor la veritat)?, un treball on la poli-tòloga Cathy J. Cohen i el crític culturalTavia Nyong'o "esbossen les que hauriende ser les bases per un moviment trans-versal que no es deixi enlluernar per lespromeses del dolar rosa o els discursosque defensen el colour blindness" i Gla-mur i resistència, unes entrevistes quegiren al voltant del feminisme del segleXXI amb Del LaGrace Volcano i ItziarZiga.

LL’’aassssaaiigg eennccaattaallàà ééssaavvuuii mmeennyyssoorrffee

EEll ppeeddaaggoogg,, ccrrííttiicc lliitteerraarrii ii iimmppuullssoorr ccuullttuurraall JJooaann TTrriiaaddúú mmoorr ddee ccàànncceerr aallss 8899 aannyyss aa BBaarrcceelloonnaa

testable de l'activa col·laboració que l'esglésiacatòlica va brindar en tot moment al franquis-me. Calia arrancar de soca-rel el "perill roig". Ila jerarquia eclesiàstica s'hi va aplicar ambdevoció.

Juntament amb les fotografies l'exposiciórecull documentació provinent d'arxius mili-tars. No debades, les imatges són el fruit d'unaexhaustiva feina de documentació. Per exem-ple l'Arxiu General Militar d'Àvila ha ceditdocuments com ara les normes i els regla-ments dels camps de concentració, els quals

L’ACCENT 187 DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 2010 CULTURA 15

Borja Català MANISES

La victòria feixista de 1939 va conver-tir l'Estat espanyol en un immenscamp de concentració. Arreu delterritori el nou règim va recloureels vençuts a diferents espais on

molts d'ells trobaren la mort, bé afusellats, béper malalties. Passats més de 70 anys de la fide la guerra, la major part d'aquests indretsroman perduda en l'oblit i no ha estat fins elsdarrers temps que els col·lectius per a la recu-peració de la memòria històrica i altres movi-ments socials han començat a reivindicar queno es perda el record d'aquest horror.

En aquesta tasca participa també la fotò-grafa Ana Teresa Ortega interessada, segonsles seues paraules, "per la desmemòria que hapatit el nostres país després de la transició".El seu treball Cartografies silenciades recorreels diferents llocs que el franquisme va habi-litar com a centres d'internament per dur aterme la seua cruel repressió i fins als set denovembre la Nau de la Universitat de Valèn-cia acollirà una setantena d'aquestes imatgesen una exposició que ha comissariat Pep Ben-lloch.

Ortega ha visitat els punts on la dictaduradisposà els seus camps de concentració mésimportants per fer unes fotografies que mos-tren el seu estat actual. Amb una gran quali-tat i una impactant bellesa, les imatges mos-

tren com enmolts casosl'abandó i elsilenci hancaigut sobreaquestsindrets. Defet, la feinaque més liha costat al'artista haestat laidentifica-ció dels edi-ficis iespais. De lamajoriadels centresno en quedacap resta,d'altres hancanviat d'ús, fins i tot de manera grotesca,com el monestir de Sant Marc de Lleó, conver-tit ara en un parador. D'altres segueixentenint una funció vergonyant, com les placesde bous d'Alacant i València.

Una altra dada destacable és la gran quan-titat d'infraestructures religioses que van ser-vir per a la repressió: el monestir de SantMiquel dels Reis o el convent de Santa Clara aValència, la seu vella de Lleida o el convent dela Mercè de Borriana són una mostra incon-

permeten conèixer millor el seu macabre fun-cionament intern. També hi ha plànols iimatges de l'època. En aquest sentit la matei-xa Ortega ha assenyalat que encara hi hadocuments de la guerra que són difícils deconsultar.

A casa nostra la cartografia de la barbàrierecorre entre d'altres indrets el Camp de laBóta i el castell de Montjuïc fins al camp delsAmetllers d'Alacant o el camp de concentraciód'Albatera, hui un camp de cultiu de palme-res. Paisatges d'una infàmia que si no ens hiafanyem, caurà en el pou de l'oblit. El tempsjuga en la nostra contra.

Construint municipi des dels moviments socials. Candidatures alternatives ipopulars i barris en lluita Elisena Alamany, Marc Serrà i GemmaUbasart (eds.)Editorial Icària

Aquest llibre és el resultat d'unes jor-nades que es van celebrar a Caste-llar del Vallès organitzades per L'Al-traveu i les Candidatures Alternati-ves del Vallès amb la col·laboració

de les Candidatures d'Unitat Popular i d'altres.Aprofitant que es commemorava el 30 aniver-sari de els primeres eleccions locals postfran-quistes es va voler fer un balanç de l'aposta pelmunicipalisme d'una part important del teixitpopular. català Aquelles persones que no hivan poder participar tenen ara la possibilitatde recuperar els debats que s'hi van plantejar.

"For Sale" 50 veus per la terra Edicions 96

Un recull de 50 poemes inèdits dediversos autors escrits en català,de temàtica lligada al territori, alpaisatge tant urbà com rural ique ha estat coordinat per Maria

Josep Escrivà. L'obra esta dividida en tresparts, Postals amb 15 poemes, Pàtria amb 15més i For sale amb 18. El proper 7 d'octubre ales vuit del vespre en el Teatre el Micalet (C/Mestre Palau, 60 València) és presenta el poe-mari editat per Edicions 69. L'acte serà pre-sentat per l'editora Dolors Pedrós.

Con los perdedores delmejor de los mundos Günter Wallraff Editorial Anagrama

Günter Wallraff és un periodista ale-many que es va fer molt popular apartir de la publicació als anys vui-tanta d'un llibre, Cap de turc, quedenunciava la situació en la què

vivia la població d'origen turc a Alemanya. Pertal de conèixer en primera persona el seu dia adia es va fer passar per turc, un mètode de tre-ball, el de la suplantació de personalitat, queha marcat el conjunt dels seus treballs. Enaquest nou treball que de moment no es trobaen català, Wallraff es posa en la pell de dife-rents personatges per tal de descriure la situa-ció dels treballadors de telemàrketing, delsd'un supermercat d'una gran cadena, d'unnegre o del mobbing empresarial.

EspiralManuel BaixauliEdicions Proa, 2010

El 2006, en Manuel Baixauli va rebreel Premi Mallorca per la sevanovel·la L'home manuscrit. A partird'aquell moment foren nombrososels premis a obra publicada que rebé

aquest treball i el boca orella va anar popula-ritzant aquest professor de pintura de Sueca.Després de quatre anys de l'aparició de la sevadarrera novel·la publica aquesta reescripturadel seu primer i ara darrer recull de seixanta-nou microcontes que el 1998 va rebre el PremiCiutat de Badalona.

LLeeccttuurreess rreeccoommaannaaddeess

LLaa rreesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa

EEll ppaaiissaattggee oobblliiddaatt ddee llaa rreepprreessssiióó ffrraannqquuiissttaa

“L'exposició fotogràficaCartografies silenciades

arriba a la Universitat deValència amb un

recorregut pels espais on hihagué camps de

concentració i presonsdurant la postguerra”

L’ACCENT 187DEL 6 AL 19 D’OCTUBRE DE 201016 CONTRAPORTADA

ROGER SÁNCHEZ SAN DIEGO (VENEÇUELA)

Una primera pregunta, de respostaràpida: Chávez va guanyar o perdre?Per què? El 26S van ser unes eleccions parla-mentària i no presidencials, per tantno estava en joc la figura de Chávez.Històricament aquestes eleccions tenenun alt percentatge d'abstenció i el pobleno li veu la importància, encara queen aquest moment històric és moltimportant, ja que l'imperialisme teniaintencions de jutjar a Chávez a travésdel Parlament fent servir el mateixmètode que va practicar a Hondurescontra Zelaya. És per això que Chávezes va veure en la necessitat de moti-var el poble perquè sortís a votar: caliavèncer l'abstenció perquè tenim lamajoria del poble que dóna suport almàxim líder, que és Chávez i vam acon-seguir el triomf perquè vam obtenir el59,4% dels diputats de l'AssembleaNacional, és a dir 98 diputats de 165, il'oposició només va obtenir 65 dipu-tats

Tenint tot això en compte, com valo-ra vostè el resultat general dels comi-cis? Encara que no vam arribar a l'objec-tiu que ens havíem traçat (obtenir 110diputats, meta que considero molt ambi-ciosa), sí que vam aconseguir un grantriomf perquè vam obtenir el 59,4%dels diputats, que representa la majo-ria absoluta de l'Assemblea Nacional

Gràcies a la distribució de les àreeselectorals, el PSUV va guanyar moltsmés escons que la diferència de votsreal, creu que això pot afectar lamoral dels votants chavistes, queencara esperaven obtenir més vots? La distribució ni afavoreix ni afecta elPSUV o l'oposició. Un exemple gràficés l'estat de Zulia, on traiem gairebéun 45% dels vots a l'Estat i només vamobtenir 3 diputats i l'oposició amb 55%va obtenir 12 diputats

Chávez ha reptat l'oposició a convo-car un referèndum revocatori. Comcreu que actuarà l'oposició? L'oposició sap molt bé que no assumi-rà el repte, perquè en unes eleccionson hi hagués en joc la figura de Chá-vez, el poble els demoliria. Chávez ésun fenomen electoral, el poble el vol idiposita totes les seves esperances enell, perquè és l'únic que garanteix latransformació del país.

Molta gent opinava que era bo quel'oposició entrés a l'Assemblea Nacio-nal perquè hi hagués diferents veus,

però no sembla que l'oposició tinguiintenció de fer propostes en positiuallà dins. Quin paper creu que juga-rà? L'oposició no va a l'Assemblea per pro-mulgar lleis que ajudin el poble o per-què Veneçuela avanci en la seva trans-formació i desenvolupament, el seuúnic objectiu és sabotejar tota la polí-tica de Chávez, i ho veurem quan s'in-corporin al Parlament. Muntaran elseu xou mediàtic tots els dies i s'inven-taran calúmnies i mentides que rebo-taran en els mitjans internacionals,que són els seus aliats.

El mateix dia de les eleccions ja esvan visualitzar discrepàncies dinsmateix de l'oposició. Fins a quin puntpot oferir a un projecte seriós polí-ticament? L'oposició no té un projecte de país clar.La seva obsessió és treure a Chávez pera apoderar-se de la riquesa del país ifer negocis amb l'imperi. L'oposició téprojectes personalistes, per això hi hadiferències entre ells, només el impor-ta el poder per privatitzar l'empresapetrolífera, la indústria bàsica, la salut,l'educació, els serveis públics i tot elque puguin privatitzar. El seu projec-te és neoliberal, però no ho diuen per-què no els convé.

En certs ambients hi ha por a un blo-queig legislatiu per part de l'Assem-blea, encara que el sector que dóna

suport al govern té la majoria abso-luta. Què opina vostè? El Govern té la majoria absoluta a l'As-semblea i els representants de l'oligar-quia no podran aturar l'avanç de larevolució, per això ells es dedicaran alsabotatge permanent, muntaran el xoumediàtic amb els seus aliats de lesempreses de comunicació per tal decrear confusió i odi en la població. Defet ja pretenen instal·lar-se a l'Assem-blea sense esperar la data que estableixla llei i ho fan per crear conflicte, jaque aquest és el seu objectiu, no pascrear lleis.

Com creu que el govern i l'Assembleapodran seguir aprofundint en la revo-lució? Es trobaran algun tipus de fre? La revolució ha de seguir avançant toti que l'oposició recuperi alguns espais.Per fer-ho cal que el poble participi enla proposta de les lleis: el poble s'ha deconvertir en legislador i els diputatshan de sortir als espais del poble perlegislar junts, això motiva i fa prota-gonista el poble en els avenços del pro-cés revolucionari i evita que els repre-sentants de la burgesia facin la sevafeina bruta de frenar els canvis querequereix el país.

Creu que podria aturar, encara quesigui temporalment, el caràcter socia-lista que està prenent el procés? El socialisme a Veneçuela ningú l'atu-ra i qui pretengui el contrari es troba-rà un poble que defensa els seus inte-ressos.

La revolució bolivariana és un pro-cés que influeix en moltes facetes dela vida quotidiana, de l'autoorganit-zació popular. Com seguirà això d'a-ra endavant? Seguirem enfortint el poder popularamb l'organització dels consells comu-nals, el poble ha d'aprendre a gover-

DDeell ddiissccuurrss ssoobbrreeeell ccoonnssuummiissmmee ii eell sseeuu eeffeecctteebboooommeerraannggLLORENÇ BUADES PALMA

Recórrer als discursos contra el con-sumisme de la nostra societat o delstreballadors en abstracte no és gensprofitós per a l'esquerra com ens demos-tra el president de la patronal de lesgrans constructores (Seopan), DavidTaguas, quan diu que el camí de la recu-peració passa per treballar més hores,exportar més, esforçar-se més i con-sumir menys. El senyor Taguas diu queels treballadors i treballadores han deconsumir menys i no ho diu perquèsigui precisament un exponent cabdalde l'esquerra alternativa, sinó de ladreta lliberal que vol que els treballa-dors visquin pitjor i amb menys recur-sos per tal que els rics puguin tenirprou capital per alçar piràmides otorres simbòliques com feien els anticsfaraons.

Així que no ens equivoquem fentdiscursos sobre el consumisme enabstracte, i situem-los en una pers-pectiva de classe, perquè la majorpart dels nostres pensionistes noarriben als 600 euros mensuals, per-què la major part de les personesdesocupades dels registres oficialsno arriben als 500 euros mensualsquan tenen accés a cobrar, i perquèla major part de les persones assa-lariades no arriben als 1.000 eurosal mes i han de fer front a les des-peses diàries començant per lloguerso hipoteques.

El discurs contra el consum o sobrela necessitat del decreixement refe-rit als que consumeixen per sobrede les possibilitats és útil, però noho és en localitats o capes poblacio-nals que no arriben a les fites míni-mes i que necessiten desenvolupar-se. Hem de considerar que un dis-curs generalista pot tenir un efecteboomerang com en el cas del discursdel senyor Taguas perquè sabem aqui es dirigeix el seu missatge. Ésben segur que ni ell, ni els seus com-panys de dirigència patronal, ni elsbanquers, ni aquells que ens freguendavant el nas les seves riqueses essituen en el cercle d'afectats peraquesta necessitat expressa de tre-ballar més hores , d'esforçar-se mési consumir menys.

Quan veig cada matí que pas perdavant el convent dels caputxins elscentenars de persones que fan cua pertal d'obtenir els entrepans pens queaquest discurs ximple que es fa sobreel consumisme generalitzat s'ha deposar al lloc que correspon, a la cis-tella del reciclatge, perquè si és certque tots i totes podem voler ser con-sumistes, com podem voler ser rics,esportistes d'èlit o prínceps o prince-ses, la realitat és que no ho som.

Sovint la ideologia de les perso-nes, que no és més que la ideologiade la classe dominant, va pels núvolscom els somnis i ens costa baixar aterra i reconèixer la nostra condi-ció social. Vivim a indrets on elspobres no es reconeixen a si matei-xos i es creuen classe mitja. I aquestés un greu problema, especialmentquan arriba la factura del butà o dela llum si ha augmentat i no es potpagar.

LA REMATADA

nar a través de l'organització i l'ad-ministració dels recursos. És un pro-cés d'aprenentatge llarg però ésnecessari.

Quins són, en definitiva, els gransreptes de les bases populars? El major repte de les bases popularsés la consolidació del poder popu-lar, donar-li més poder al poble, calpreparar al poble perquè exerceixiel poder, que aprengui a organitzari administrar els recursos, per aixísolucionar els seus propis proble-mes.

Com hauria de treballar la Revo-lució per contrarestar l'ofensivade la ultradreta? Una de les primeres tasques per con-trarestar l'ofensiva de la ultradre-ta és enfrontar la guerra mediàti-ca, si més no en igualtat de condi-cions, sense oblidar la tasca impor-tant que realitzen els mitjansalternatius de comunicació, buscarestratègies comunicacionals quepermetin desemmascarar la infà-mia i la mentida que permanent-ment fan servir les empreses decomunicació per confondre el poblei impedir tota possibilitat de can-vis.

Hi ha una part important de pobla-ció que es beneficia dels avençosde la revolució però que continuasentint-se'n exclosa o consideraque "això no va amb ells". Com espot aconseguir mobilitzar aques-ta gent, ni que sigui per al vot? Cal fer un fort treball de crear cons-ciència de classe en el poble, i unade les millors eines per aconseguir-ho són els mitjans de comunicacióal servei del poble, és fer la revolu-ció cultural que va plantejar MaoTse Tung.

Després que l'oposició veneçolana hagiestat tota una legislatura sense ser pre-sent al Parlament del país pel boicot queva fer als anteriors comicis, en les elec-cions d'aquest 26 de setembre sí ques'hi ha presentat, i ha obtingut 65 dels165 escons de l'hemicicle.Això pot difi-cultar que el govern que encapçala Chá-vez tiri endavant algunes lleis i iniciati-ves legislatives.Roger Sánchez és a Veneçuela i ha entre-vistat per L'ACCENT l'enginyer civil RubénDarío Romero Castillo, un veterà lliuta-dor veneçolà que des dels 16 anys estàimplicat en lluites de l'esquerra comu-nista al seu país i que ara, amb 54 anys,està implicat en la revolució bolivaria-na. Avalua els resultats de les eleccionslegislatives.

Rubén DaríoRomero Castillo,enginyer civil de

Veneçuela

ENTREVISTA

““LL’’oobbsseessssiióó ddee ll’’ooppoossiicciióó ééss ttrreeuurree CChháávveezz ppeerr aa aappooddeerraarr-sseeddee llaa rriiqquueessaa ddeell ppaaííss””