Laporta fa el salt Intentant emular la Solidaritat Catala-na de principis de segle, Joan Laporta fael salt a la política institucional acom-panyat per les dues cares més visibilit-zades del moviment de les consultes iamb Carretero en segon terme.

>> Països Catalans 4

Nova victòria dels afectatsde l’amiant contra UralitaEls afectats per l'amiant han guanyat unanova batalla jurídica en el reconeixementdels greus efectes d'aquesta pols tòxica tanutilitzada a moltes indústries dels PaïsosCatalans.

>> Economia 8

S’atura la vaga al LiceuLa Direcció del Gran Teatre del Liceu lhacancelat l’estrena de la producció d'enguanyde Doña Francisquita. Amb aquesta decisióla vaga dels treballadors del Liceu, que pro-testen per la retallada salarial i potencial-ment de plantilla, s’ha suspés.

>> Cultura 10

SUM

ARI

I. WALLERSTEIN PÀG. 2 // JORDI MARTÍ FONT PÀG. 2 // FABIÀ DÍAZ-CORTÉS PÀG.10 // ABEL CALDERA PÀG. 16

INTERNACIONAL

Colòmbia celebraels 200 anys d’independència

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

183DEL 28 DE JULIOL AL 10 D’AGOST DE 2010Periòdic popular dels Països Catalans

La comarca dels Ports vota escindir-sede la Comunitat Valenciana

Enmig de noves tensions amb el govern boli-varià de Veneçuela, Colòmbia celebrà divididal'aniversari de la seva independència: d'unabanda, les celebracions oficials; de l'altra lesmobilitzacions que, arreu del país, aglutina-ren tots els sectors contraris a les polítiquesneoliberals del govern durant els dies 19, 20 i21 de juliol. 200 anys després, la lluita per lallibertat encara continua viva.

>>Contraportada 12

En una consulta organitzadaquasi espontàniament durantl’Aplec dels Ports, els habi-tants d’aquesta comarca del’interior de Castelló han con-sidera que estarien millor depertànyer a alguna altracomunitat autònoma que nofóra la valenciana. D’aques-ta manera, els veïns i veïnesd’aquesta comarca han tor-nat a expressar els seu males-tar per l’oblit constant a quèels sotmet l’administracióvalenciana.

>>Països Catalans 5

No hi ha diferències entre la políti-ca territorial dels governs autoano-menats d'esquerres, catalanistes o deprogrés a la Comunitat Autònoma deCatalunya i a les Illes Balears i Pitiü-ses, i la dels successius governs dedreta dura al País Valencià i a lesmateixes illes catalanes. Això és elque es dedueix de l'informe que Gre-enpeace ha fet públic en relació a lasituació de les costes a l'estat espan-yol. L'ACCENT us en presenta les sevesconclusions relatives als Països Cata-lans.

>>En profunditat 6 i 7

Amb motiu de les vacances d’estiu, L’ACCENT reduïm pàgines.WWW.LACCENT.CAT

L’ACCENT 183DEL 28 DE JULIOL AL 10 D’AGOST DE 201002 OPINIÓ

“A qui s’estàpujant impostos?” I. WALLERSTEIN BINGHAMPTON

Tothom coneix la vella dita que resno és inevitable, excepte la mort i elsimpostos. Però molts gastem una granquantitat d'energia tractant de pos-posar-los. Els impostos són una ideamolt impopular, arreu. Pocs es quei-xen de ser insuficientment gravats.El problema és que gairebé tothom volmoltes de les coses que es paguen ambimpostos.

Gairebé no hi ha govern en el mónd'avui que tingui ingressos suficientsper satisfer el nivell de despeses exi-gides per llei, o per la majoria delsseus electors. Per això demanen prés-tecs i s'endeuten, i/o redueixen lesdespeses a costa d'algú. Però ni endeu-tar-se ni retallar les despeses semblaser suficient.

A tot arreu els governs estan aug-mentant els impostos, i seguiran fent-ho en el futur. Però la majoria negaque ho estigui fent. Hi ha múltiplesmaneres d'amagar-ho. La primera ésaugmentar el cost dels serveis públics.Si un govern puja la taxa de sol·lici-tud d'una llicència, augmenta l'im-post al demandant. Si posposa l'edatd'accés a una pensió, aplica un aug-ment prospectiu sobre el pensionis-ta. La segona és eliminar un subsidia què prèviament s'havia compromès.Si es tractava d'una subvenció a unaempresa, sovint es pot transmetre alsconsumidors l'augment d'impostos.Si la subvenció anava a una persona-per exemple, el subsidi d'atur- la sevaeliminació o reducció significa unaugment dels impostos sobre l'indi-vidu.

Però la reducció més important,per ser la menys òbvia, es produeixquan un govern estatal retalla a ungovern local una de les partides habi-tuals. D'aquesta manera desplaça l'aug-ment dels impostos del nivell estatalfins al local. Aquest té aleshores duesopcions. Augmentar els seus impos-tos per compensar el dèficit, per exem-ple mitjançant l'augment d'impostosa la propietat. O reduir les despeses,per exemple retallant el que inver-teix en educació. Si gasta menys eneducació pública, és raonable suposarque la seva qualitat baixarà. Podrienrespondre-hi els residents més adine-rats, aquells que poden permetre's elluxe d'assegurar pel seu compte l'e-ducació dels seus fills. Els més pobresaccedirien a una pitjor educació o auna no-educació. Els rics obtindranmajors costos, que de fet són un aug-ment d'impostos, però que no bene-ficien el conjunt de la població.

Els impostos són inevitables, i mésara que l'economia-món està en malaforma. El que no és inevitable és sobrequin grup o grups ha de recaure lamajor càrrega. Algunes persones n'hidiuen audaçment lluita de classes.Que s'està lliurant ferotgement enaquests dies. L'única consigna a laqual ningú no hauria de donar crè-dit és "abaixar els impostos". No hi hacap manera de fer-ho. Sí hi ha formesmenys justes i raonables d'ajustar-los.La pregunta que tots enfrontem ésquins impostos pujaran, i a través dequin canal. Aquesta és una de les bata-lles polítiques fonamentals del nos-tre temps.

PUNT DE MIRA

Enmig de la indiferència més abso-luta de tots els demòcrates espan-yols de l'Espanya de veritat, enmigdel silenci còmplice de totes les ins-titucions catalanistes de les quatreprovíncies, enmig del desconeixe-ment general arreu del domini lin-güístic perquè la parcel·lació regio-nal que Espanya va planificar a laseva Constitució autonòmica fun-ciona a la perfecció i és completa-ment assumida per les colònies (finsi tot pels independentistes medià-tics que defensen que en els referèn-dums sobre la independència es pre-gunti només sobre les quatre pro-víncies), més de 125.000 alumnesvalencians que volien estudiar encatalà no ho podran fer el curs queve. I no passa res... aquesta és la nos-tra normalitat des de fa anys, talcom cada curs denuncia Escola Valen-ciana, entitat imprescindible entreles imprescindibles dins de la socie-tat civil d'aquest país

Actualment, al País Valencià, hiha tres programes educatius dife-rents i complementaris: per unabanda, el Programa d'Ensenyamenten Valencià (PEV) per a l'alumnatmajoritàriament catalanoparlant,que assegura l'aprenentatge delcatalà, l'espanyol i l'anglès; d'unaaltra, el Programa d'Immersió Lin-güística (PIL), per a l'alumnat cas-tellanoparlant que assegura elmateix que l'anterior; i per acabar,el Programa d'Incorporació Pro-gressiva (PIP) que fins ara assegu-rava l'assignatura de valencià i unaaltra àrea temàtica impartida enla nostra llengua a partir del ter-cer curs de primària. Aquest dis-seny del PIP, però, també podriacanviat enguany amb l'aprovaciód'un nou decret l'esborrany del qualja s'ha presentat que deixaria coma obligatòria només l'assignaturade valencià i prohibiria que s'im-parteixin en català més de duesàrees de coneixement; aquesta novanorma faria que 554.896 alumnesvalencians només tinguessin asse-gurada l'assignatura de valencià i

cap àrea temàtica més en català. Però tornem a l'argument a què

feia referència al principi i com-parem-lo amb els merders que mun-ten diverses organitzacions espan-yolistes quan un o dos nens no rebenl'ensenyament totalment en espan-yol a alguns llocs de l'Estat. Aquísón més de cent mil nens i nenes itothom calla, gairebé ningú no aixe-ca la veu. No hi ha cap daltabaix,la nació lingüística es fa fonedis-sa i desapareix de la vista de quiintenta veure'n les reaccions. Elspartits que es diuen catalanistes ique tant defensen la llengua al Prin-cipat, almenys retòricament, noexisteixen quan es vulneren elsdrets de cent mil persones que par-len la mateixa llengua i que depe-

nen del mateix estat que ells. Laparcel·lació a on ens ha portat eldisseny autonòmic espanyol ens haportat a un carreró sense sortidaen què tothom entén que un espan-yol es preocupi per l'espanyol alsEstats Units d'Amèrica però que noentendria que un andorrà es pre-ocupi pel valencià en l'ensenya-ment a Alacant. De fet, les i elsmeus alumnes de Secundària -a lesquatre províncies catalunyeses- emdemostren any sí i any també quedesprés d'ensenyament obligatorino saben ni per aproximació on esparla la llengua que aprenen en lameva assignatura.

Enguany, per enèsima vegada,centenars de milers de xiquets ixiquetes van triar l'opció de fer els

seus estudies en català al País Valen-cià però com que no hi ha més pla-ces que les que la Generalitat debaix posa a l'abast dels alumnes iaquestes només són 149.430 no hopodran fer. I això passa precisa-ment mentre es tanquen les asses-sories de valencià de la Conselle-ria d'Educació i a la ciutat de Valèn-cia dels 95 centres públics que hiha només 47 ofereixen una líniad'ensenyament en català.

Ara bé, si la situació a l'educa-ció primària i secundària és fotu-da, on es fa l'autèntica estocada degràcia a l'ensenyament del catalàal País Valencià es a la universitat.Així, segons l'informe "Els usos lin-güístics a les universitats públi-ques valencianes", només un 1.8%dels estudiants rep les classes envalencià, mentre que un 53.7% hofa exclusivament en castellà.

Si no entenem que la llengua vamés enllà dels límits que marquenles adhesions territorials bàsiquesde "Catalunya", "País Valencià","Balears" o el que sigui, si no enten-drem que mantenir aquestes divi-sions territorials absurdes quanparlem de llengua ens porta direc-tament a la desaparició com a cul-tura ja que hi ha zones on la llen-gua està agonitzant i el poder polí-tic imperant el que fa és ofegar-latant com pot, i si no entenem quesense cultura no hi ha nació nipaís... ens queden quatre dies, sino són tres ja.

Guerra d’extermini contra el català a l’escola

COL·LABORACIÓ JORDI MARTÍ FONT

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Torde-ra 34 baixos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::ppcc@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiiss-ttrriibbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28.CCoonn-sseellll ddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó ggeenneerraall:: Laia Altarri-ba, Andreu Ginés, Aure Silvestre i Arnau Urgell. PPaaïï-ssooss CCaattaallaannss:: Cesc Blanco,Abel Caldera,Mercè Rubià(coords.),Joan Buades, Guillem Colom,Laia Creus,Pep Giner,Andrés González, Aure Silvestre, ArnauUrgell i Bel Zaballa.OOppiinniióó:: Joan Teran (coord.).EEccoo-nnoommiiaa:: Àlex Tisminetzky (coord.). IInntteerrnnaacciioonnaall::Laia Altarriba, Manel López (coords.).CCuullttuurraa:: Hèc-tor Serra, Josep Maria Soler, Pau Tobar (coords.),Joan Sebastià Colomer,Jordi Garrigós, Aurora Mora,Felip Pineda. CCiièènncciiaa ii TTeeccnnoollooggiiaa:: Martí C. , Almu-dena Gregori, Àlex Garcia EEssppoorrttss:: Arnau Urgell.CCoorrrreecccciióó:: Mercè Mauri.EEddiicciióó ggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés.CCoooorrddiinnaacciióó ggrrààffiiccaa:: Oriol Clavera.DDiissttrriibbuucciióó:: XavierGispert. HHaann ccooll··llaabboorraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo::

Número 183 Tirada:4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat delsarticles d’opinió recau exclusivament en els seusautors.

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

Un quadre maníac-depressiu agut.Inundats d'espanyolisme i políticsentreguistes, la nostra llengua teniael futur del linx ibèric, mai no arri-baríem enlloc perquè som pactistesde mena, etc. I ara resulta que qual-sevol dia serem independents i noarribaré a temps per veure-ho a latele. Aquest estat d'opinió no hi ésnomés al Principat. Jordi Caldentey,al Diari de Balears del 24 de juliol, esfeia ressò de la sentència de la CortInternacional de Justícia sobre Koso-va: "l'OTAN, amb els americans aldavant, amb quatre coets ben dispa-rats dugueren Sèrbia a retxa i li atu-raren de cop el terrorisme d'Estat quepracticava. Ara Sèrbia, que noméscompta amb la complicitat de Rússiai d'Espanya, ha duit Kosovë a pletdavant el Tribunal Internacional del'Haia. Però aquest Tribunal ha dic-taminat que la independència delKosovë és ben legal (...) que tots elspaïsos que, pacíficament i democrà-ticament s'hi proclamaran d'ara enda-vant, hi tenen tot el dret". És la vellatendència a veure el paradís més enllàd'Espanya, "on diuen que la gent ésneta i noble, culta, rica, lliure, des-vetllada i feliç" (Salvador Espriu,Assaig de càntic en el temple). ArturMas, malgrat el seu aspecte robòtic,també té aquests raconets obscurs de

l'ànima catalana: "Serà més fàcil pera Catalunya exercir el dret a decidiren una Europa federal de veritat,equivalent als Estats Units d'Amèri-ca. No sé si arribarà en 10 anys o en20, però si Europa no arriba a aquestestadi, no comptarà gens al món".(Entrevista a El Periódico de Cata-lunya del 25 de juliol). És a dir quesi aquest miracle no es dóna seremels catalans, i no Europa, els qui segui-rem sense comptar res al món. Peròara toca vendre optimisme: "El lemadel 10-J, Som una nació, nosaltresdecidim, ha de presidir el nou camí.".I, sobretot, no reconèixer els errorscomesos: "Durant 30 anys vam apos-tar per l'autogovern català dins d'u-na Constitució interpretada flexible-ment, i va donar fruits. Ara la sen-tència del Constitucional ens diu queaquell camí no té futur.". El granestratega necessitava la sentència delTC per saber com funciona Espanya.Nosaltres, modestos militants decubell, escombra i barra a les festespopulars ja ho havíem vist. Però noés que l'home hagi caigut del cavallcom Sant Pau. Ha trobat una novamanera d'enganyar l'electorat i araresulta que el que toca és "adminis-trar els nostres propis recursos, comen el concert dels bascos o el conve-ni dels navarresos". I així busca un

d'aquests escenaris que tant agradenals gestors de l'autonomia: "Si ungovern espanyol, del color que sigui,ens accepta un plantejament de fonscom el concert fiscal, es podria replan-tejar un escenari com aquest" (el dedonar-hi suport). Espera promesescom aquella de Zapatero de respec-tar el que sortís del Parlament deCatalunya. Joan Puigcercós ho ha defi-nit bé en una entrevista a l'Avui delmateix dia: "És la teoria d'anar méslent, que en realitat el que vol dir ésque no ho faran". Però com que elltambé té roba bruta per amagar, enun acte polític celebrat al municipimallorquí de Vilafranca va dir, segonsEl Periódico de Catalunya del mateixdia, que la presència d'ERC al Governha permès "elevar les contradiccionsde l'autonomisme a un nivell màxim".Qui no s'acontenta és perquè no vol.Tot plegat recorda aquells anys 90quan el Parlament de Catalunya vavotar una resolució a favor del dreta l'autodeterminació enmig d'unaeufòria estúpida atiada des de 1990per la independència de les repúbli-ques bàltiques. Des de llavors, men-tre altres pujaven al carro de la inde-pendència imminent, alguns sectorspopulars han militat per la indepen-dència. És això el que ens ha conduita aquest escenari i no la confiançaen conjuntures miracoloses i lídersde l'"independentisme transversal".Que no ens distreguin.

Patologia catalana

No fa gaire temps les polítiquesd'habitatge i, de retruc, el modelurbà resultant, semblaven estar alcentre del debat polític, sobretotperquè la crisi al nostre país i al'Estat espanyol s'ha anat aixecanta través de parets i parets de pla-dur. Es parlava de canvi de modeli que res tornaria a ser igual. Sem-blava que les propostes que defen-sen el bé d'ús per sobre del bé decanvi en les polítiques d'habitat-ge, formulades des de movimentssocials de base des de fa molt de temps,podrien, finalment, imposar-se en ladinàmica urbanística que controlen lesdiferents administracions públiques.El resultat és que, a dia d'avui, res hacanviat, i els moviments socials de basehan de continuar defensant el seu modelenfront unes administracions públi-ques que continuen amb la seva dinà-mica d'estar al mateix nivell, quan nodonant la cobertura necessària, del sec-tor privat vinculat a la promoció, cons-trucció i comercialització d'habitatges.

L'experiència personal em porta alconvenciment que cal treballar en eldebat i en les pràctiques polítiques quetendeixin al retorn a un model de ciu-tat compacta enfront al model de ciu-tat difusa que hem patit en les darre-res dècades. I una primera necessitatque hem de tenir clara les persones queestem implicades en el municipalismepolític basades en la Unitat Popular(com serien les CUP a moltes comar-ques del país o les CAV en el cas concretdel Vallès Occidental) és reconèixer,sense compartir-la, la realitat que enmatèria de polítiques urbanístiques id'habitatge tenim al nostre país i queha anat alimentant aquest model insos-tenible de ciutat difusa. I parlo de reco-neixement perquè, malauradament,heretem uns espais urbans que no elspodem destruir d'un dia per l'altre,sobretot perquè són moltes les perso-nes que donen vida a aquests espais i,això, penso que cal tenir-ho present.

Tenir en compte en els nostres debatsi en les nostres pràctiques polítiques larealitat ens ha d'ajudar a veure la neces-sitat d'iniciar una nova etapa urbanís-tica on el creixement zero dels nuclisurbans sigui una aposta clara que esti-gui complementada amb polítiques acti-ves a l'interior d'aquests mateixos nuclisurbans. La realitat actual ens ha mos-trat com la construcció de nous barristé una doble vessant que cal combatre:per una banda la rehabilitació de barrisobrers en ciutats que, al mateix temps,han tingut importants creixementsurbanístics amb barris de nova creació,com pel cas de Terrassa, ha alimentatmés la marxa de població d'aquestsbarris obrers més que no pas refermarl'arrelament de la població resident;per una altra, aquests nous barris handesequilibrat nuclis urbans tradicio-nals que gaudien d'una certa compaci-tat social i urbana, com pel cas, perexemple, de Barberà del Vallès. En aquestsentit, l'aposta per iniciatives i pràcti-ques polítiques que s'emmarquin en

l'interior dels nuclis urbans consolidatshan d'anar acompanyades d'un com-promís amb el creixement zero d'aquestsmateixos nuclis urbans, i pensar de for-ma més integral i programàtica les llui-tes, demandes i propostes que de for-ma encara fragmentada han plantejatdiferents moviments socials de base.

Altres compromisos en relació aaquestes "polítiques d'interior" és la dedefensar un model d'habitatge que facipossible tant l'estalvi energètic com elfet de compartir. I aquí tornem a par-lar d'un nou model més compacte i cohe-sionat respecte el que ofereix el sectorprivat, i al qual també s'ha afegit el sec-tor públic, on s'ha tendit a fer promo-cions d'habitatge que afavoreixen l'aï-llament social i comunitari i el malba-ratament energètic. Fer noves promo-cions d'habitatges públics ha de suposarun model antagònic i no complemen-tari al que ha imposat el mercat privatamb el beneplàcit de la majoria degoverns municipals. Així cal pensar endissenys que generin espais comuns,tant a dins de cada habitatge com en elconjunt de les promocions. Però tam-bé que possibiliti una relació més natu-ral entre habitatge, escala, carrer i barri,com passa en la quotidianitat de les per-sones que no distingeixen entre espaipúblic i espai privat en el transcurs deles seves vides quotidianes, com en el

cas de moltes dones. I aquestesdones, més enllà de ser exemplesvivencials a utilitzar, han de seragents actives en la definició i des-envolupament de polítiques urba-nístiques i d'habitatge. En aquestsentit, un darrer compromís calque el tinguem en la forma de defi-nir i desenvolupar debats, propos-tes i polítiques, ja que cal que par-teixin i siguin possibles a partir decol·lectius que sistemàticament hanestat marginats i discriminats en

l'àmbit de l'urbanisme i les polítiquesd'habitatge. Aquest compromís tambéens ajudarà a incentivar la participa-ció directa als nostres municipis, vin-culant-la a la proximitat i al reforça-ment comunitari, més que no pas a unasimple dinàmica de retroalimentar unaxarxa de serveis subcontractats quemercadeja i mercatilitza el que es coneixcom a "participació ciutadana", gràciesa la complicitat de molts governs muni-cipals.

No estic parlant de coses innovado-res sinó reflexionant sobre la necessi-tat de pensar i posar en pràctica unmodel antagonista a l'existent, perquècada plantejament polític i econòmicté una forma de fer ciutat. I, en aquestsentit, no puc tancar aquesta reflexiósense fer un exercici de posicionalitatrespecte la tasca política que estan des-envolupant candidatures municipalis-tes d'Unitat Popular, com les CUP o lesCAV, ja que és una realitat constatableque el model antagonista ja camina desdel carrer als ajuntaments, i per un geò-graf com jo és un orgull ser útil i con-tribuir des de la meva quotidianitat aaquest model antagonista.

*Geògraf, membre del Grup de Recerca deGeografia i Gènere del Departament de Geo-

grafia de la UAB i militant de l'EsquerraAlternativa per Barberà - CAV

L’ACCENT 183 OPINIÓ 03

No és cap misteri l'ús que el Govern espanyol i els corresponents

poders fàctics fan de l'esport per promoure la nació espanyola. La recent

victòria de la seua selecció de futbol ha provocat un "chorreo" d'espan-

yolisme que han concebut com un antídot contra els moviments sepa-

ratistes que assetgen -aquesta és la seua sensació- la unitat de la pàtria.

Així, hem vist com els mitjans de comunicació de masses han difós

àmpliament les celebracions viscudes arreu de l'Estat, fent especial

èmfasi en les del País Basc i les dels Països Catalans; o hem pogut com-

provar també com un càntic que els feixistes crearen per contrarestar

el clàssic "Oh no, nazis no, nazis no..." s'ha popularitzat en les dites

celebracions, tot emulant aquella frase de José Antonio on assegurava

que "ser español es una de las pocas cosas serias que se puede ser en el

mundo". Sense dubte, l'espanyolisme s'ha desacomplexat a tot arreu i

ha perdut el pudor en onejar una bandera, que per constitucional, per

haver-la acceptat el PSOE i el PCE, no deixa d'estar tacada de sang d'in-

nocents.

Però no ens enganyem. Ni el futbol, ni el bàsquet, ni tot l'esport del

món no fan més espanyols. Els fa "ser" més espanyols, eixir de casa, això

sí; però en nombre són els mateixos ara que els que hi havia abans del

Mundial de Sud-àfrica. Aquesta visualització, en certa mesura, és posi-

tiva perquè ens permet comprendre que l'espanyolisme no és només una

agressió exterior, sinó que també forma part de la nostra societat. Això,

sens dubte, és fonamental saber-ho per poder-lo combatre. Però també

és cert que el desacomplexament de l'espanyolisme és una mostra de la

nostra feblesa.

Com a poble no som capaços de fer entendre que la nació que repre-

senten els esportistes victoriosos és una nació nascuda de l'ocupació i

l'opressió d'altres pobles. No hem pogut exigir a les nostres institucions

que s'abstinguen de contribuir a uns esdeveniments que transcendei-

xen allò esportiu i que signifiquen la negació dels nostres drets, comen-

çant pel nostre dret a existir. No hem pogut, tampoc, demanar als nos-

tres esportistes que es neguen a col·laborar en aquesta maniobra polí-

tica.

I és que, sembla ser, no es pot qüestionar la participació d'esportistes

catalans en seleccions espanyoles o sota bandera espanyola. Mentre, d'u-

na banda, ens neguen el dret a les seleccions pròpies, de l'altra, no podem

demanar el "sacrifici" dels nostres esportistes perquè la seua trajectòria

personal, el seu èxit, està per damunt de les reivindicacions polítiques.

I molt sovint intentem abstraure el seu origen de la seua condició i ens

autoenganyem quan celebrem el triomf de noséquin català i oblidem que

ha estat, en el fons, un triomf esportiu espanyol. Perquè són espanyoles

les empreses que els patrocinen, perquè són espanyoles les federacions

esportives a les quals pertanyen i, sobretot, perquè tenen vedat qualse-

vol gest que qüestione la pertinença a la nació espanyola. I això val fins

i tot per al Barça, que ni amb Laporta ni menys encara amb l'espanyolís-

sim Sandro, s'ha pogut desmarcar d'aquesta corrent.

Mentre molts músics es tanquen portes per cantar en català, men-

tre molts autors renuncien a vendes per escriure en valencià, mentre

molts ciutadans pateixen en l'anonimat l'opció de ser fidels al seu

poble, hem d'acceptar que "no es barrege esport i política"? Molts espor-

tistes farien bé de recordar els seus orígens socials i nacionals quan

enlairen determinades banderes, o quan roden determinats espots

publicitaris. Saben els jugadors de bàsquet catalans que en el seu abe-

cedari no existeix la "ñ"? Ignoren els esportistes catalans quin tipus

de comentaris se senten entre el públic que acudeix a veure la selec-

ció espanyola a les pantalles gegants que els ajuntaments posen als

seus pobles i ciutats? Si tenen por a posicionar-se, podrien recordar,

per exemple, l'any 1936 quan s'organitzaren unes olimpíades populars

a Barcelona que no es pogueren realitzar precisament perquè els defen-

sor de la "rojigualda" intentaren un cop d'Estat i provocaren una gue-

rra. O senzillament, podrien recordar els milers de ciutadans que enca-

ra no poden expressar-se en normalitat en la seua llengua, o que no

poden arribar a final de mes... i que, malgrat això, celebren unes vic-

tòries que els són alienes.

E D I T O R I A L

Celebrar victòries alienes

Fer ciutat des de la unitat popular: del

reconeixement a la proposta

FABIÀ DÍAZ-CORTÉS* COL·LABORACIÓ

DEL 28 DE JULIOL AL 10 D’AGOST DE 2010

ABEL CALDERA BERGA

Finalment ja se sap com serà el saltde Joan Laporta a la política auto-nòmica del Principat. Intentantemular la Solidaritat Catalana deprincipis de segle, acompanyat perles dues cares més visibilitzadesdel moviment de les consultes iamb Carretero en segon terme i for-çat a dir que sí a quasi tot.

Que moltes iniciatives paral·lelesbullien a la constel·lació sobiranis-ta per capitalitzar electoralmentel creixent independentisme ésquelcom que se sap fins i tot d'a-bans que eclosionés el movimentde consultes sobre la independèn-cia. De fet, des que Joan Carreterova abandonar ERC el 27 d'abril de2009 se sabia que Reagrupament esvolia presentar a les eleccions auto-nòmiques per disputar a ERC el votdels descontents pel pacte amb elPSOE. Per la seva banda, SantiagoEspot, líder de Catalunya Acció, jahavia creat el 2008 un partit minús-cul amb la voluntat de ser l'alter-nativa a ERC, sota el nom de For-ça Catalunya. També Enric Canela,antic conseller nacional de CiU,havia aconseguit a través d'una ini-ciativa a internet, aplegar el 7 demarç de 2009 entre 5.000 i 7.000catalans en una manifestació perla independència de Catalunya aBrussel·les. D'aquí nasqué l'asso-ciació 10mil.cat, que a banda de

Canela també comptava amb unaaleshores desconeguda Anna Arquéexercint de número dos.

Les consultes, a escena Amb l'eclosió del moviment de con-sultes, pesos més pesants de la polí-tica autonòmica prenen posicionsdins el món sobiranista. D'una ban-da, Uriel Bertran, antic secretarigeneral de les JERC i aspirant frus-trat a secretari general d'ERC a lesprimàries del juny de 2008 obtéràpidament el lloc de portaveu ala coordinadora nacional de les con-sultes. Per la seva part, López Tenafa la seva guerra particular a Oso-na, i aconsegueix envoltar-se d'u-na treballada aureola d'eficiènciai rigor que el catapultarà com undels líders naturals de laconstel·lació sobiranista. Aquestmilitant de CiU i antic vocal delConsell General del Poder Judicialja havia creat la seva propia plata-forma, el Centre d'Estudis Sobira-

nistes, des d'on difonia tot d'aspec-tes jurídics relacionats amb els pro-cessos d'independència.

La polèmica esclata el dia des-prés de la tongada de consultes del13 de desembre. Lopez Tena acusala coordinadora nacional d'estarpreparant un partit polític nou percapitalitzar electoralment aquestmoviment, i assenyala que aquestpartit es presentaria al cap de tresdies. Amb aquella bomba informa-tiva, López Tena aconsegueix des-muntar Suma Independència. Efec-tivament, Canela, Espot i altresmembres de la coordinadora coml'alcalde d'Arenys de Munt havienplanejat fer una crida per crearuna gran candidatura independen-tista. Descoberts, la iniciativa que-da tocada de mort i amb nomésCanela i Espot recolzant-la. La situa-ció inestable de la coordinadora nos'acaba aquí. Carles Móra començaun festeig amb diferents opcionspolítiques per acabar integrant-sea Reagrupament i ser candidat d'a-questa formació per Barcelona.Uriel Bertran, per la seva banda,haurà de batallar amb els qui l'a-cusen de treure profit del movi-ment i que fins i tot l'arribaran adesposseir del càrrec de portaveu.Ell, però, no deixarà de sortir ateles, ràdios i diaris parlant de lesconsultes; només que a partir d'a-quell moment serà "membre" i no"portaveu".

Reagrupament es desinfla El 30 de gener d'enguany salta unaaltra bomba informativa: Carreterodimiteix com a cap de Reagrupament.En una maniobra poc aclarida, se'ndesdiu al cap de tres dies. El seu objec-tiu, expulsar quatre membres críticsde la Junta, es compleix, però lesexpectatives de la formació quedentocades. El to cabdillista que està aga-fant el projecte fa que molta gent se'ndesentengui. Malgrat que Reagrupa-

ment sempre s'ha negat a reconèixeruna allau de baixes, el cert és que lesseves assemblees van passar d'aple-gar més de 3.000 persones a aplegar-ne poc més de 1.000 després d'aques-ta crisi. És a partir d'aquell momenten que es comença a destil·lar que elprojecte d'una candidatura indepen-

dentista alternativa a ERC només potreeixir electoralment si és encapça-lada pel president del Barça JoanLaporta.

Iniciativa Popular per la independència Amb l'aprovació de la llei de con-sultes, l'equip jurídic de López Tenava preparar una iniciativa popu-lar per un referèndum d'autode-terminació que pogués trampejarels principals obstacles legals.Aquesta iniciativa, i la seva reco-llida de signatures, havia de serl'espai cap a on encaminar tot elmoviment de consultes, un fet quesempre ha preocupat força LópezTena. Però la sentència de l'esta-tut, que retira la potestat a la Gene-ralitat per convocar referèndums,trastoca els plans de Tena, que pre-senta el seu pla B: una ILP moltsimilar -tot i que ell afirmava quela seva era jurídicament impeca-ble- a la que ell mateix havia rebut-

jat un any abans. Tots aquests movi-ments, fets juntament amb UrielBertran, són tombats per la mesadel parlament. Això provocà queambdós facin públiques el 13 dejuliol les seves dimissions delsòrgans dirigents dels seus respec-tius partits.

La jugada Laporta Des de fa més d'un any que se sapque Laporta faria el salt a la polí-tica en finalitzar el seu mandat alcapdavant del Barça. Carreterointentà reiteradament oferir-liencapçalar el projecte de Reagru-pament, però Laporta -tot i deixar-

se estimar pels reagrupats- mai vadonar el sí definitiu. Mentrestant,va crear el seu alter ego polític,Democràcia Catalana. En les darre-res setmanes, però, s'intensifica-ren els rumors sobre el distancia-ment entre Carretero i Laporta. Lesllums vermelles s'encengueren,però, quan s'anuncià una roda depremsa conjunta entre Laporta,Bertran i López Tena pel dimarts20 de juliol.

I allà es descobrí la jugada Lapor-ta per a entrar amb força al parla-ment. Una crida, emulant la Soli-daritat Catalana d'inicis de segle,a tots els partits polítics catalanis-tes -"de la CUP a UDC"- per a con-formar una candidatura unitàriai proclamar unilateralment la inde-pendència. I de la mà d'aquells ques'havien erigit en cares visibles deles consultes.

De fet, la fórmula recorda força ala fallida Suma Independència, peròamb personatges mediàticament moltmés treballats i amb un lideratge sim-bòlic força efectiu. Tots els partits polí-tics han rebutjat l'oferta de coalicióamb arguments diversos, excepte Rea-grupament. La jugada ha neutralit-zat el projecte Carretero, forçat a dirque sí davant el risc d'una fuga mas-siva de reagrupats cap al projecte deSolidaritat Catalana. L'escenificació,però, ha donat força a Laporta perengegar un moviment formalmentallunyat dels clàssics partits polítics.Un projecte que té per davant dosmesos per estructurar-se i intentardisputar l'hegemonia independentis-ta a ERC, l'únic objectiu realista quepoden assolir. De moment, han con-vocat una gran assemblea a Barcelo-na l'11 de setembre, fet que previsible-ment capitalitzarà bona part de l'a-tenció informativa de la jornada.

L’ACCENT 183DEL 28 DE JULIOL AL 10 D’AGOST DE 201004 PAÏSOS CATALANS

Fins l'anunci de Laporta, s'han desinflat diverses iniciatives electorals nascudes abans i després de les consultes

Laporta fa el salt a l’escenari electoral del Principat

Laporta intentaemular la SolidaritatCatalana de princi-

pis de segle amb lesdues cares més visi-

bilitzades de lesconsultes”

ABEL CALDERA BERGA

La crida a la Solidaritat Catalanaemplaça directament la CUP asumar-s'hi. Aquesta organització,però, ha declinat la seva partici-pació qüestionant la idoneïtat d'u-na coalició d'aquest tipus preci-sament recordant que la primigè-nia Solidaritat Catalana es va tren-car per discussions sobre l'escolapública. També ha qüestionat queels seus impulsors oblidin com-pletament el marc nacional i harecordat que l'organització va deci-dir no participar de la convoca-tòria electoral autonòmica de 2010.

Per la seva banda, Endavant hacriticat els preceptes ideològicsdel projecte, des del regionalisme

de la proposta a la seva càrregaideològica dretana, refermant-seque el moviment independentis-ta només podrà avançar sota l'im-puls de la construcció nacional iun projecte encapçalat per les clas-ses populars.

L'MDT, coincidint també ambtota la crítica ideològica al pro-jecte, ha fet a més una crítica detipus tàctic. Per aquesta organit-zació, una candidatura d'aquesttipus només tindria sentit si real-ment s'estigués a les portes de laindependència, i no a l'inici delprocés. Assenyalen també queaquesta jugada té com a objectiudarrer situar un partit indepen-dentista de tall liberal al parla-ment.

Els posicionaments de l’esquerra independentista

“La jugada Laportaha neutralitzat el

projecte Carretero,igual que abans

López Tena haviadesactivat SumaIndependència”

A.GINÉS SÀNCHEZ VALÈNCIA

La comarca dels Ports és una de les mésdespoblades dels Països Catalans i, pot-ser per això, perquè dóna pocs vots, éstambé una de les més oblidades per lesadministracions. En el marc de l'Aplecdels Ports els veïns i veïnes d'aquestacomarca han organitzat una consultaper denunciar aquesta situació i perrecordar que són molts anys els que por-ten demanant major atenció de les ins-titucions.

Les dadesA la comarca dels Ports viuen unes 7.000persones, la meitat de les quals, gaire-bé, viu a la capital, Morella. Malgratser una comarca rica en biodiversitati en patrimoni cultural, i, fins i tot,malgrat tenir un passat relativamentpròsper durant la primera industria-lització, actualment és una comarcaoblidada per les administracions. Lamanca d'inversió i la situació geogràfi-ca han fet que al llarg del segle xx, un70% de la població l'haja abandonada.Cada any, durant l'aplec, es reivindi-quen problemàtiques o qüestions con-cretes, com ara demanar serveis socialso millores en les connexions viàries.Tanmateix, ni la Diputació de Castellóni la Generalitat Valenciana han apor-tat respostes ni recursos. I és que nonomés és insignificant com a font devots sinó que precisament és una de les

poques comarques valencianes on el PPno té l'hegemonia electoral.

Els Ports en MovimentEls primers dies d'estiu, la GeneralitatValenciana ordenà tancar el repetidorque emetia TV3 a la comarca dels Ports,i immediatament s'originà un movi-ment de protesta que serví per donar aconéixer la plataforma Els Ports enMoviment. S'hi integren persones dediferents pobles de la comarca amb l'ob-jectiu comú de dignificar els habitants,la cultura i la llengua.

Consulta a l'AplecLa segona iniciativa d'aquesta platafor-ma ha estat l'organització d'un referèn-dum durant l'Aplec dels Ports. Amb lapregunta "Penseu que les perspectivesde futur comarcals millorarien si elsPorts s'integrara en una altra comuni-tat autònoma?" els organitzadors volenescenificar el malestar de la comarcapel tracte que han rebut de manerasecular. Es tracta, segons expliquen "detransmetre als governants el missatgesimbòlic que alguna cosa està canviant,i hi ha una comarca que no es resignaa lluitar per un futur més prometedor".

Tot i així, la pregunta va més enllàde la simple provocació, perquè els vin-cles d'aquesta comarca amb la franjade ponent o amb les comarques del Sèniasón més que evidents: "Creiem que els

habitants dels Ports tenen dret a deci-dir amb qui alinear-se, i són nombro-ses raons les que ens vinculen amb elsnostres veïns més immediats: som deles terres de l'Ebre, compartim llenguaamb els nostres veïns catalans i arago-nesos, pertanyem a la Diòcesi de Torto-sa des d'abans que existiren les provín-cies, i històricament representem unpunt de trobada entre l'Aragó, Catalun-ya i l'antic Regne de València".

Resultat sorprenentEn declaracions a L'ACCENT, Kas-sim Carceller, membre de la plata-

forma organitzadora, s'ha mostratmolt satisfet pels resultats, que haqualificat de sorprenents tenint encompte que no s'havia fet cap menade campanya prèvia. La votació,finalment, s'ha fet en tres blocs: elsempadronats, els residents o nadiusno residents i els aplequers. En totalhi ha votat unes 300 persones, el80% de les quals ha votat positiva-ment. Curiosament, el major per-centatge de vots favorables ha sigutdel grup dels empadronats, mentreque els "aplequers" han sigut els mésreticents a la mateixa.

Kassim Carceller ha valorat moltpositivament el ressò de la consul-ta, que ha trascendit els mitjanslocals i comarcals. Amb la consul-ta, i amb el resultat, s'ha fet palèsel malestar dels habitants de lacomarca per la situació d'oblit ins-titucional que pateixen.

Després d'açò, la plataforma ElsPorts en Moviment es plantegenrealitzar un estudi comparatiu ambcomarques veïnes, per poder ana-litzar millor les mancances con-juntes, però també els greuges par-ticulars.

L’ACCENT 183 DEL 28 DE JULIOL AL 10 D’AGOST DE 2010 PAïSOS CATALANS 05

REDACCIÓ VALÈNCIA

La Iniciativa Legislativa Popular (ILP)Televisió sense fronteres, impulsadaper Acció Cultural del País Valencià(ACPV) per evitar el tancament delsrepetidors que emeten senyal de TV3,tirarà endavant. Segons ha informatl'Oficina del Cens Electoral ha noti-ficat que s'han registrat més de les500.000 firmes necessàries per tirarendavant el procés.

Es van rebre 651.650 firmes, de lesquals s'han donat per vàlides 559.579.S'ha de tenir en compte que l'Ofici-na del Cens no comprova mai la tota-litat de les firmes quan aquestes jahan superat la barrera necessària delmig milió. Per tant, si s'aplica de for-ma proporcional el percentatge defirmes invàlides comptades fins araes calcula que de les 651.650 totals,626.496 serien vàlides.

ACPV ha valorat molt positiva-ment la notícia. Segons l'associaciódirigida per Eliseu Climent, aquestèxit es deu als 2.830 voluntaris quehan col·laborat en la recollida de fir-mes, així com a totes les entitats isindicats que hi ha col·laborat. Des-prés d'haver traspassat l'obstacle deles firmes, ACPV ja es prepara per-què la ILP sigui tramitada i aprova-da al Congrés.

Però aquesta no és la única bonanotícia que facilita el manteniment

de TV3 al País Valencià. El jutjat con-tenciós número 5 de València ha dene-gat a la Generalitat valenciana l'au-torització per tancar el repetidor dePerenxisa. La prohibició rau en el fetque ACPV va presentar un recurs con-tra el tancament del repetidor, i queper tant, no tindria sentit executaruna sentència quan aquesta encara

s'està debatent al Tribunal Superiorde Justícia.

Ara bé, un cop arribats a aquestpunt, el govern de Francisco Campsté dret a interposar un contra-recursque pugui acabar permetent-li la clau-sura del repetidor. De tota maneraen el cas que aquesta al·legació siguipresentada, el temps d'espera per a

conèixer la sentència definitiva acos-tuma a ser, en aquests casos, de propde 3 mesos. Així doncs, encara que elmanteniment de l'antena a Perenxi-sa sigui només provisional, represen-ta temps guanyat per ACPV, que d'a-questa manera mantindrà durantaquest temps el senyal de TV3 a Valèn-cia i l'Horta.

AAccaammppaaddaaGGaannddiiaa oorrggaanniittzzaaddaappeerr jjoovveess ,, ggaaiiss,,ttrraannsssseexxuuaallss iibbiisseexxuuaallssCESC BLANCO SAGUNT

A la platja de Gandia se celebrà elcap de setmana del 23, 24 i 25 dejuliol la tercera edició de l'Acam-pajove, organitzat pel Col·lectiulesbianes, gais, transsexuals i bise-xuals de la Safor (CLGS). Segonsva declarar a L'ACCENT el coordi-nador de l'entitat, Carlos Carri-llo, "es vol afavorir la sociabilit-zació del jovent amb dinàmiquesi debats". Carrillo deixà clar quetant l'Acampajovecom el festivalque també organitza CLGS (Gan-dia Beach Pride) "estan oberts atothom", no sols al col·lectiu deLGTB. "Un altre dels objectius ésfer-nos visibles a tota la societat",matisa el coordinador. Finalment,amb l'Acampajove es busca faci-litar que vinguen més joves alsactes, "ja que l'acampada és moltecon?mica, i la joventut és un grupsocial que, en general, no té unpoder adquisitiu alt", aclareixendes de l'associaci?.

Ja fa tres anys que el CLGS coor-dina l'acampada per tal que eljovent -de Gandia, de la resta delPaís Valencià i fins i tot de Bar-celona- trobe un lloc on relacio-nar-se i trobar persones ambinquietuds similars a les seues.Al festival es fan concerts, acti-vitats lúdiques i de socialitzacióentre joves. Tanmateix, Carrilloes queixa que la realitat per alcol·lectiu de LGTB al País Valen-cià "té una situació complicada".El coordinador valora que elGovern valencià protegeix l'Esglé-sia catòlica perquè titlle d'anti-natural l'homosexualitat i alho-ra no ajuda el seu col·lectiu. Defet, assegura que la relació ambla Generalitat valenciana és míni-ma, "l'únic tracte que hem tingutha estat una subvenció que ensdonà l'IVAJ i fa més d'un any imig que esperem cobrar".

BREUS

Presentació de les signatures al Congres dels Diputats espanyols

La ILP Televisió Sense Fronterespresenta les firmes i tira endavant

Imatge de l’Aplec a Morella, l’any 2005

La comarca dels Ports optà per un canvi de comunitat autònoma

DEL 27 DE JULIOL AL 10 D’AGOST DE 201006 EN PROFUNDITAT

07EN PROFUNDITATL’ACCENT 183

REDACCIÓ BARCELONA

L'organització ecologista Greenpea-ce ha fet públic el seu informe sobrel'estat de les costes de l'estat espan-yol. La visió que es presenta de lagestió de les costes dels Països Cata-lans en els darrers deu anys és demo-lidora. La voracitat especuladora hasuposat una urbanització accelera-da del nostre territori que no ha dis-tingit regions ni colors polítics. Elresultat de la política en aquestamatèria d'un govern suposadamentd'esquerres al Principat ha tingutefectes semblants als d'un govern dedreta dura com el del País Valencià.I el segon "govern de progrés" bale-ar ha enterrat les vel·leïtats ecolo-gistes que van servir al PP per guan-yar electoralment al primer "governde progrés". La situació del nostrelitoral és producte de la terciaritza-ció de la nostra economia i d'unespràctiques d'especulació beneïdesper l'administració per tal d'esdeve-nir la flamant platja d'Europa. Ambla crisi econòmica i l'esgotament d'a-quest model de creixement, el nos-tre litoral corre el risc d'acabar comConey Island.L'ACCENT hempreparat aquestresum amb lesprincipalsdades de l'infor-me.

Turisme És sota aquestconcepte, i elsseus suposatsefectes benefi-ciosos per l'eco-nomia que esjustifiquen laimmensa majo-ria de les opera-cions urbanístiques a les nostrescostes. La realitat és, però, que hiha una sobreoferta turística que estàminant la qualitat del propi sectorde forma ràpida. El descens de turis-tes al País Valencià degut a la degra-dació mediambiental és un fet quan-tificat, de la mateixa forma que alPrincipat el 2004 el pressupost demanteniment d'infraestructuresvinculades al turisme superava enun 25% els ingressos a les arquespúbliques produïts pel propi sectorturístic. A les Illes Balears l'impac-te del turisme significa també mésd'un 90% de precarietat laboral iuns sous per sota de la mitjana esta-tal.

Construcció d'habitatges La construcció d'habitatges al lito-ral ha estat un dels puntals de labombolla immobiliària que ha aca-bat esclatant. Les xifres són d'escàn-dol: al litoral valencià s'urbanitzàentre 2001 i 2005 el mateix nombred'hectàrees que en tota la seva his-tòria. Al litoral del Principat entre

2006 i 2010 es projectaren 100.000nous habitatges. I les Illes Balearssón el territori que més ha urbanit-zat el seu litoral en la darrera dèca-da.

Camps de golf La creació de camps de golf ha estatun dels models d'urbanitzar zonesconsiderades turístiques. A redòs delscamps de golf s'han creat urbanitza-cions que, juntament amb el terrenyde joc, ha provocat una brutal alte-ració del paisatge previ. Malgrat lamanca de recursos hídrics, i l'aboli-ció del PHN, tots els territoris delsPaïsos Catalans han continuat pro-jectant desenes d'aquestesinstal·lacions.

Ports Els Països Catalans són, segurament,la primera "potència" en ports espor-tius de la Mediterrània. Només lesIlles Balears concentren el 12% d'a-marradors de tota la Mediterrània.Al Principat, hi ha un port esportiucada deu quilòmetres de litoral, i alPaís Valencià un cada onze. En total,se supera de llarg la xifra de 50.000

amarradorsesportius. L'im-pacte d'aquestesinstal·lacionssobre el mediambient és moltelevat, afectantprincipalment laregeneraciónatural de lesplatges i els pratsde posidònies.

Contaminacióde les aigües La sobreocupaciódel litoral provo-

ca també un greuproblema de gestió de les aigües resi-duals que no és atès correctamentpels diversos planejaments urbanís-tics i que ha costat ja múltiples san-cions i advertències de la ComissióEuropea. A més, els abocaments indus-trials -sobretot de la indústria quí-mica- continuen essent un proble-ma de primera magnitud.

Corrupció Tot aquest creixement desmesurats'ha fet forçant la legalitat i tambéinstitucionalitzant la corrupció. Enels darrers dos anys han esclatat elscasos de corrupció gestats durantaquesta dècada, i els diferents nivellsde l'administració als Països Cata-lans han acabat enfangats fins a lescelles. Dos presidents autonòmics,consellers, directors generals, alcal-des, gerents municipals d'urbanis-me de les grans capitals, etc., tot ellsimputats en processos judicials i sím-bol d'una època de diner fàcil a lesesquenes de la ciutadania i del terri-tori (sobre la corrupció urbanísticavegeu també L'ACCENT 166).

“La voracitat especuladora ha

suposat una urbanit-zació accelerada delnostre territori tantamb les suposades

esquerres com amb ladreta més dura”

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

Els afectats per l'amiant han guanyat unanova batalla jurídica en el reconeixementdels greus efectes d'aquesta pols tòxica tanutilitzada a moltes indústries dels PaïsosCatalans.Un Jutjat de Primera Instància hacondemnat l'empresa Uralita SA a pagarcasi quatre milions d'euros a 45 veïns deCerdanyola del Vallès i Ripollet (el VallèsOccidental) que van patir greus patologiespulmonars a causa de l'activitat de la fàbri-ca situada entre ambdues poblacions.

La sentència ha estat qualificadad'històrica per advocats i col·lectiusd'afectats de diversos municipis cata-lans. Per primera vegada una reso-lució judicial condemna Uralita aindemnitzar no només als seus tre-balladors, sinó a veïns de les sevesfàbriques o familiars de treballadors,que van emmalaltir per l'exposició al'asbest fora del centre de treball.

La demanda es va interposar el2007 i el judici es va celebrar durantel passat maig, a pesar que 14 delsdemandants van morir durant el pro-cés. Els advocats d'Uralita ja hananunciat que recorreran la resoluciói per tant la sentència encara no ésferma.

Sentències anteriors de treballadorsDes de fa anys,nombrosos tre-balladors d'em-preses que vanestar exposats al'amiant hanguanyat judicisque obligavenles seves empre-ses a indemnit-zar-los pelsdanys soferts,sobretot en elsseus aparellsrespiratoris,que han estatafectats de greuspatologies, coml'asbestosis, el mesotelioma o elcàncer de pulmó, causant la mortde molts d'ells.

Poc a poc els tribunals de justíciahan anat deixant constància no nomésdels milers d'afectats de la pols tòxi-ca, sinó de la responsabilitat de lesempreses, que tot i tenir coneixementde la perillositat de l'asbest no pre-

nien cap mesura en matèria de salutlaboral ni complien la normativa enaquesta matèria.

Fills i esposes de treballadorsLa nova sentència obre una nova por-ta de reclamació per als afectats de

l'amiant que no erenempleats de les empre-ses, principalmentfamiliars dels treballa-dors i veïns propers ales fàbriques.

En el cas dels fami-liars, l'exposició a l'as-best es donava en por-tar a casa els treballa-dors la seva roba de tre-ball impregnadad'amiant, i en rentar-se la pols s'escampavapels domicilis. Es cal-cula que aquesta expo-sició domèstica ha cau-sat milers d'afectats a

l'Estat espanyol, entrefills i esposes de treballadors, a pesarque ja des dels anys 1960 la llei obli-gava les empreses a rentar la robaexposada a l'amiant dins les sevesinstal·lacions, prohibint la sortidade la roba de treball de les fàbriques.

Veïns de les fàbriquesLa sentència també reconeix el dret

a ser indemnitzats dels veïns propersa les fàbriques, determinant que Ura-lita amb la connivència de les auto-ritats portava els residus d'amiant ales immediacions de l'empresa, expo-sant de manera indiscriminada lapoblació.

Durant la sevaimplantació a Cer-danyola i Ripollet,entre 1907 i 1997, eljutge considera pro-vat que els veïns esvan infectar a cau-sa de l'emissió depols d'amiant a tra-vés de les finestresi la porta de la fàbri-ca, i de la contami-nació originada enla degradació deresidus derivats del'activitat de la nau.Alhora, es consideraprovat que Uralita va abocar gransquantitats del mineral en la cons-trucció dels carrers a manera de pavi-ment.

El Jutjat és molt contundent a l'ho-ra de determinar culpes i asseguraque "és clar" que els veïns van emma-laltir a causa de l'activitat de la fàbri-ca. Per aquest motiu, condemna aUralita indemnitzar als demandantsamb quanties d'entre 43.079 euros i

470.756,05 euros, segons la gravetatde la patologia.

Un material prohibit L'amiant és un mineral altamenttòxic capaç de provocar diverses malal-ties. Va ser prohibit a l'Estat espan-

yol el 2002, territorique era el principalproductor comuni-tari, encara que elseu ús ja s'havia res-tringit anys abans acasi tots els estats dela Unió Europea, ique el coneixementcientífic sobre elsseus letals efectes esremunta com amínim als anys 40del segle XX. Fins allavors era conside-rat com un material

miraculós, barat i ambunes propietats molt atractives queho feien útil per a més de 3.600 apli-cacions, especialment, en la cons-trucció i la indústria.

Les conseqüències d'aquesta reso-lució judicial són encara difícils depreveure, ja que aquest precedent potobrir la porta que milers de veïnsafectats en aquests o altres munici-pis denunciïn a altres fàbriques ones tractava l'amiant.

L’ACCENT 1838 ECONOMIA DEL 28 DE JULIOL AL 10 D’AGOST DE 2010

CCoonnddeemmnnaattaammbbéé aaHHoonneeyywweellll FFrriicccciioonnss ddeell PPrraatt ddee LLlloobbrreeggaattÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

Una nova sentència obliga a indem-nitzar amb més de 150.000 euros unextreballador que pateix una greupatologia pulmonar com a conse-qüència de l'exposició a l'amiant.

Honeywell Friccions España S.A.és una multinacional amb seual Prat de Llobregat (el Baix Llo-bregat) dedicada a la fabricacióde pastilles de fre, un procés queva implicar durant dècades lautilització i manipulació d'a-miant en el seu procés de con-fecció.

Segons la sentència precisa-ment ha estat aquest contactediari amb l'amiant el responsa-ble de la greu patologia del sis-tema respiratori que des de l'any1986 afecta a l'extreballador, queha estat declarat en situació d'in-capacitat permanent absolutaderivada de malaltia professio-nal.

La dramàtica geografia del'amiant als Països CatalansEl degoteig de sentències quecondemnen empreses per la sevaresponsabilitat en l'exposició al'amiant deixa entreveure elmapa dels múltiples municipiscatalans on existien empresesque feien ús d'aquesta pols tòxic.Els casos més coneguts fins almoment són els de Castelldefels,Cerdanyola del Vallès i Ripollet,però amb cada sentència la llis-ta augmenta.

En declaracions a L'ACCENT,l'advocat laboralista del Col·lec-tiu Ronda especialitzat en l'as-best, Miguel Arenas, ha denun-ciat que "milers d'afectats de l'a-miant encara no han estat reco-neguts com a tals, entre lapassivitat durant dècades de laSeguretat Social, la Inspecció deTreball i les autoritats, perce-bent pensions més baixes de lesque els pertoca i sense haverestat indemnitzats pels danyscausats per les actuacionsil·legals de les empreses".

Fàbrica de l’empresa Uralita a Mallorca

“L'exposició a l'asbest dels

familiars es donavaen portar a casa elstreballadors la seva

roba de treballimpregnada

d'amiant”

L’APUNTCCoonnddeemmnneenn UUrraalliittaa aa ppaaggaarr 44 mmiilliioonnss dd’’eeuurrooss aallss aaffeeccttaattss ddee ll’’aammiiaanntt

“Els veïns es vaninfectar a causa de

l'emissió sensecontrol de pols d'a-

miant a través deles finestres i la

porta de la fàbrica”

L’ACCENT 183 CIÈNCIA I TECNOLOGIA 9

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu // Ateneu Corberenc Font Vella 20.Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP

Vilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular ArrelsDoctor Otero 11,Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3,Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popu-lar Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // AteneuPopular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // Casal Independentista de Sabadell “CanCapablanca” C.Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià,31.Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C.St Roc,8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39, Barcelona // Casal Popular La Traca C.Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el Gurri Taradell // Centre Social-BBar Ter-ra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'Estapera C.de baix,14,baixos,Ter-rassa //La Falcata Panera 2, Lleida // GER Pi 25. Ribes // Ges Insurrecte Colomer, 11, 1r B.Torelló // Lliga de Capellades Pilar 3. Capellades // L'Ocell Negre -Casal d'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos,València // SEPC-UUVBaró St. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida //Taverna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

DEL 28 DE JULIOL AL 10 D’AGOST DE 2010

ÀLEX GARCIA VALÈNCIA

Actualment vivim un reviscola-ment de l'ús de plantes medicinalso de preparats que contenen prin-cipis d'origen vegetal. Primer detot, cal tenir en compte que unaplanta medicinal és un fàrmac enpotència, i per tant, com a fàrmacha de ser considerada i tractada.

La fitoteràpia és la ciència queestudia la utilització dels produc-tes d'origen vegetal amb finalitatterapèutica, per prevenir, atenuarles conseqüències o curar una malal-tia.

Tot i que el terme "fitoteràpia"va ser inventat pel metge francèsHenri Leclerc (1874-1955) en el seutractat Précis de Phytothérapie, isignifica "terapèutica amb plan-tes", es practica des que l'èsser humàés al nostre planeta. Les personesaprenien mitjançant l'experiènciai l'observació els efectes negatiusi positius de les plantes del seuentorn, i com podien influir en laseua qualitat de vida. En la prehis-tòria llavors es relacionava l'ús d'a-questes plantes medicinals ambaspectes màgics i religiosos. Estàdocumentat la utilització de plan-tes medicinals en totes les civilit-zacions. Cal destacar que els llibresi dades més antiques en els qualsixen plantes medicinals són de l'an-tic Egipte, de la Xina, l'Índia i lescivilitzacions mesopotàmiques. Ésdurant la civilització grega quanse li donen als efec-tes de les droguesvegetals un caràc-ter de caire méscientífic, deslli-gant-los en granpart de les activi-tats religioses imàgiques que hitenien en altrescultures.

El descobri-ment d'Amèrica vasuposar donar elcolp de gràcia al'estancada ciènciamedieval, permetentl'arribada de noves plantes, entreelles moltes amb activitat medici-nal, i per tant de nous fàrmacs.

Una planta medicinal és aque-lla planta que conté substànciesamb activitat farmacològica en uno diversos dels seus òrgans, les qualssón utilitzades amb finalitats tera-pèutiques. També es considera plan-ta medicinal aquella planta que tésubstàncies inertes precursores deprincipis actius.

La droga és la part o òrgan de laplanta que conté les substànciesactives. El principi actiu és unasubstància pura, químicamentedefinida, responsable de l'activi-tat farmacològica de la droga vege-tal.

Un fitofàrmac és un medicamentd'origen vegetal

obtés a partir de latransformació galè-nica de la plantamedicinal o drogavegetal amb la fina-litat de tractar i/oprevenir patalo-gies.

Cal ressenyarque no es pot tenirun coneixementcomplet i global dela situación de lafitoteràpia, ja queels paràmetres exis-

tents per mesurar totallò relacionat amb la fitoteràpiasón, més o menys, vàlids a Europao l'Amèrica del Nord, però no enla resta d'Amèrica, Àsia o Àfrica,d'altra banda principals consumi-dros de plantes medicinals. Algu-nes dades interessants són: exis-teixen al voltant de 250.000 plan-tes medicinals; el 30% dels fàrmacsexistents en el mercat són derivatsde plantes, la demanda mundial defitofàrmacs (segons aquests parà-

metres) està dominada per Europa(46%); l'any 2004 a Europa el nego-ci va moure 600 milions d'euros;l'O.M.S calcula que el comerç ambplantes medicinals fou a tot el mónsuperior als 40.000 milions d'eu-ros; a l'Estat espanyol el negoci el2004 va ser de 160 milions d'euros,distribuït per her-bolaris en un 80%i la resta en ofici-nes de farmàcia; aAlemanya i l'Estatfrancès els fitofàr-macs tenen unpaper més impor-tant que a la restad'Europa; als Paï-sos Catalans el seuconsum és predo-minantment rural,tot i que està aug-mentant a leszones urbanes.

Entre els avan-tatges de les plantes medicinals hiha: estudis que milloren el conei-xement de les plantes medicinalsi els seus efectes; l'estandaritzacióen termes de seguretat i eficàciadels preparats augmentant la qua-litat; innovació amb formes farma-cèutiques que milloren l'aplicaciódels medicaments fitoteràpics; elmarge terapèutic és major que enalguns fàrmacs de síntesi; encaraté tot un món per descobrir.

En els inconvenients trobem:que no són innocus; també tenenlimitacions en algunes malalties;posseïxen efectes secundaris comla resta de fàrmacs de síntesi; eldespreci per part d'alguns profes-sionals de la salut els redueix prouel seu potencial; és una terapèuti-

ca amb molt d'in-trusisme, la qualcosa fa que lapoblació, en gene-ral, no considereels medicamentsfitoteràpics com afàrmacs.

En definitiva, lafitoteràpia hi ésben present a lanostra societat. Ésfa necessari dirque, en termesgenerals, la indús-tria farmacèutica

no l'ha desenvolu-pada ben bé. Cal, això sí, llevar-lil'intrusisme i el despreci que tantmal li fan i desenvolpar l'enormepotencial que té per descobrir. Elsmedicaments fitoteràpics podenser (de fet ja hi han exemples), tansegurs, eficaços i de qualitat comels de síntesi, i a preus assequibles,ja que el procés d'obtenció de ladroga i el principi actiu, és moltesvegades més senzill que en altrescasos.

Cada planta medicinal és un fàrmac en potència, i com a fàrmac han de ser considerades i tractades

Fitoteràpia: una opció real i necessària

EEll mmeerrccaatt ddee ll’’eelleeccttrriicciittaatt,,aaccttuuaalliittaatt ii ffuuttuurrREDACCIÓ BARCELONA

Els darrers anys les diferents direc-tives liberalitzadores de la Unió Euro-pea han anat consolidant la privatit-zació dels serveis bàsics. Un dels casosque ara s'acaben de completar és elde liberalització elèctrica, que ha fina-litzat recentment la seva darrera fase,entrant ja en el mercat la comercia-lització a l'usuari final, que ara entra-rà a negociar el seu contracte en elmercat lliure de l'energia si abando-na la tarifa regulada. Així, el que haestat històricament considerat unservei bàsic, ara ha passat a ser con-siderat un negoci.

El discurs neoliberal ven a l'opi-nió pública aquesta privatització comuna millora del servei i una oportu-nitat per als ciutadans de negociarmillors contractes, malgrat la tossu-da realitat que s'encarrega de demos-trar que no només el preu de l'elec-tricitat s'encareix molt per sobre del'ipc i els salaris, en augmentar lestarifes per a satisfer les expectativesde benefici de les grans companyies,el que s'anomena 'eixugar el dèficittarifari', sinó també que el servei estàmolt lluny de ser més eficient, ja quees minimitzen despeses en manteni-ment i infrastructures que no garan-teixin prou beneficis, amb el resul-tat dels nombrosos incidents que hemviscut els darrers anys, per no parlardel boicot actiu de les principals com-panyies energètiques a un necessaricanvi en direcció a les energies reno-vables.

Davant aquesta situació, la Con-federació d'Associacions de Veïns deCatalunya (CONFAVC) ha començat aimpulsar una campanya informati-va, amb algunes accions de protestacom l'ocupació el passat juny de laseu d'Endesa per part de membres deles AAVV del Baix Llobregat, i ha edi-tat un llibret explicatiu, "El mercatde l'electricitat, actualitat i futur"que vol contribuir a informar per areclamar un model diferent, a mesu-ra de la societat i no de les compan-yies elèctriques. Es tracta d'una guiaútil que exposa a grans trets el fun-cionament del nou mercat elèctric,denunciant alguns dels abusos i expo-sant alguns dels dubtes que el mer-cat pugui garantir un model trans-parent, just i sostenible. Una guia querecomanem, si bé en alguns puntsfins i tot creiem que encara es quedacurta en la denúncia del model libe-ralitzat i les seves conseqüències.

MÉS INFO:HTTP://WWW.CONFAVC.ORG/IMAGES/STO-RIES/CONFAVC/CAMPANYES/MERCATELEC-

TRIC.PDF

“Als Països Catalansel consum de fitofàr-

macs és predomi-nantment rural,tot i

que no arriba al paperque tenen a l'estat

francès i a Alemanya”

“La fitoteràpia és la ciència que

estudia la utilitzaciódels productes

d'origen vegetal ambfinalitat

terapèutica”

L’ACCENT 183DEL 28 DE JULIOL AL 10 D’AGOST DE 201010 CULTURA

Santiago Salvador BARCELONA

El 23 de juliol s'havia d'estrenaral Gran Teatre del Liceu la pro-ducció d'enguany de Doña Fran-cisquita, sarsuela d'AmadeuVives (1871-1932) en castellà del

compositor de Collbató (el Baix Llobregat).La representació del dia 23, però, ha estatcancelada. D'aquesta manera, la direccióha fet front a l'amenaça d'una vaga convo-cada per aquell dia pels treballadors delteatre. Segons Xose Antonio Medina,membre del cor del teatre i afiliat a UGT,aquesta mesura "desvirtua el sentit de lavaga" i "està al límit de la legalitat". Elseu objectiu és "limitar el dret a vaga delstreballadors", com denuncia Jordi Cibeira,responsable del sector d'Oci, Esports i Cul-tura de CCOO.

El conflicte entre els treballadors delteatre i l'empresa es deu, d'una banda, ala reducció salarial d'un 5% ja executada i,de l'altra, a l'amenaça de reducció deplantilla que plana sobre els treballadorsdel Liceu. La reducció salarial es fonamen-ta, pretesament, en la retallada dels sousde funcionaris i treballadors del sectorpúblic imposada pel Govern espanyol. Elstreballadors, però, no ho veuen així iargumenten que el Liceu no és una empre-sa pública si no una fundació privadaencara que rebi finançament públic deprop del 50% del seu pressupost. Davantde la diversitat d'interpretacions els tre-balladors tenen la intenció de prendremesures legals contra la retallada.

Pel que fa a la reducció de plantilla, noestà concretada ni pel que fa als noms delsafectats ni en com es distribuïrà entre els

quatre sectors de l'empresa (Administra-ció, Cor, Escenari i Orquestra), i, segons ladirecció, és conseqüència de la retalladade la inversió estatal anunciada darrera-ment pel Ministeri que ja es va cobrir alnúmero 180 d'aquest mateix periòdic. Comque el 10% de reducció del que es parlavaen principi exigiria l'execució d'un ERO,les xifres que es barallen ara són del 7%.El dèficit de plantilla al cor i l'orquestra,però, és endèmic, particularment des quees va cremar el teatre (1994). Entre aques-ta data i la reobertura (1999) el cor va pas-sar de 84 a 63 efectius i l'orquestra de 101 a92. A canvi, es va produir un fort augmentdel personal administratiu (de 40 a 140) id'escenari (tècnics, regidors, tramoistes,etc., de 50 a 150). La plantilla del coractual és de 72 persones "per sentència

judicial" i com a conseqüència de lluitesanteriors, segons Medina, però no hi ha elreconeixement que aquestes places siguinestructurals malgrat que és impossibleexecutar una bona part del repertori habi-tual dels teatres d'òpera amb aquests efec-tius, i els membres del cor tenen com a

objectiu, ara més difícil, de recuperar els84 components de 1994. És del cor justa-ment que va sorgir la proposta de vaga pel23 de juliol, proposta que fou votada majo-ritàriament a favor pel conjunt dels treba-lladors del teatre amb el vots favorables ala vaga de 168 treballadors enfront de 76que es van oposar a l'aturada. Al Gran Tea-tre del Liceu hi ha presència sindical deCCOO (escenari i orquestra), UGT (cor iescenari) i CGT (escenari i administració).Segons Xose Antonio Medina "el fet d'estarafiliat a UGT ha estat de gran ajuda perfacilitar l'accés als mitjans de comunica-ció".

La vaga abortada per la decisió delLiceu de cancel·lar la representació del 23de juliol havia de ser la culminació d'al-tres accions com la del passat 5 de juliolque el Cor del Liceu va protagonitzarenfront del teatre interpretant en la viapública el cèlebre Va, pensiero, de l'òperaNabucco, de Verdi, una altra cantadadavant del Parlament de Catalunya el 14de juliol i la darrera, a la Plaça Sant Jau-me el 22 de juliol, amb orquestra i presèn-cia de personal administratiu i d'escenaridonant-hi suport.

EEll LLiicceeuu aavvoorrttaa llaa vvaaggaa

Pau Tobar VALÈNCIA

La Universitat de València va pro-clamar el passat 12 de juliol elsguardons a l'Escriptura de Crea-ció 2010. Els premis, atorgats perjurats formats per escriptors de

prestigi, consisteixen, a més de la suma de1.200 euros, en la publicació de l'obra.

Mercè Climent i Payà, amb Temps d'oli-va, ha sigut la guardonada en la modalitatde narrativa en català. Aquest està sentun estiu ben fecund per l'alcoiana ja queaquest premi se suma al XVIIè premi deLiteratura Eròtica 'La Vall d'Albaida' acon-seguit a finals de juny amb Somniant ambAleixa, obra de la qual és coautor l'olleriàFrancesc Mompó.

Pel que fa a la modalitat de poesia encatalà el premi d'Escriptura de Creació2010 ha recaigut en l'obra Terrabastallsuburbial d'Hèctor Serra i Cubilles. El joveperiodista aldaienc, redactor de la seccióde cultura de L'ACCENT, ha compost unaobra de sis peces en les quals tracta deconjugar les sensacions "de vegades con-tradictòries" que li genera el seu entornmés immediat: l'àrea metropolitana, laciutat dormitori,... sentiments que deno-ten el "desencant pel paisatge massificat imalmès" però que alhora reconeixen en el

suburbi "paisatge idíl·lic per a la revolta ". Els premis a l'Escriptura de Creació

2010 han reconegut també Luís Almenarper Las joyas de una vida (narrativa encastellà), Garikoitz Gómez per VendiendoEuropa a los americanos (poesia en caste-llà), Francisco Javier Sahuquillo per Ace-quia (en la modalitat de teatre) i a l'A-drián Bellido Redón per Laura (en la decurtmetratge). La cerimònia de lliura-ment se celebrarà després de l'estiu.

MMeerrccèè CClliimmeenntt ii HHèèccttoorr SSeerrrraa:: pprreemmiiss lliitteerraarriiss BBaannccaaiixxaa--UUnniivveerrssiittaatt ddee VVaallèènncciiaa 22001100

Borja Català MANISES

El festival Cantautors a Torrent(l'Horta), organitzat pelcol·lectiu cívic Safranar, arri-bà el passat divendres 23 dejuliol a la seua quarta edició

amb el lema "Gràcies Raimon!". L'acte,amb el qual es va voler retre homenatgeal cantautor xativí en el 50è aniversaride la creació d'Al vent, aplegà gairebé1.000 persones als jardins de l'Auditori,esdevenint d'aquesta manera un èxitmalgrat la manca de suport de l'Ajunta-ment i la pluja.

El cartell estava format per MiquelGil, Rafa Xambó i Àlvar Carpi (que actua-ren amb Domingo Chinchilla), Verdcel(que han dedicat enguany un treballíntegre al cantautor, Petjades), Rapso-des, Pau Alabajos i Pep Gimeno "Botifa-rra", tots els quals han participat al discque ha editat la Universitat Politècnicade València pels 50 anys d'Al vent versio-nant cançons de Raimon. Però quan aca-bava l'actuació del primer dels partici-pants, Miquel Gil, la pluja obligà a inte-rrompre els festival durant gairebé tresquarts d'hora.

Atès que no hi havia permís munici-pal per actuar a l'Auditori i el risc que

podia suposar l'aigua per a l'equip de so,l'espectacle es reprengué a la porta delrecinte amb un format més reduït. Elsartistes alternaren peces seues amb ver-sions de Raimon i, entre grup i grup,membres de l'associació Rodonors Invic-tes de Benicarló (el Baix Maestrat) reci-taren poemes que Vicent Andrés Estellésva dedicar al cantautor del carrer Blanc.Amb la interpretació de la Muixerangaamb arranjaments de Laura Navarroarribà la cloenda del festival.

EEll PPPP aaccaabbàà aammbb llaa mmúússiiccaa eenn ccaattaallàà aa lleess ffeesstteessAquest iniciativa va nàixer fa ara quatreanys, coincidint amb l'arribada del Par-tit Popular a l'alcaldia. L'equip degovern encapçalat per María José Catalàféu desaparèixer la música en català deles festes majors i com a resposta es creàel Col·lectiu Safranar i el primer festi-val. L'esdeveniment continua sense apa-rèixer al programa oficial de les festes ila col·laboració de l'Ajuntament esredueix al pagament de les despeses dellloguer de l'escenari i de l'equip de so.Per pagar els grups que actuen dins elprograma oficial, en canvi, el consistoriha gastat enguany 600.000 euros.

EEll ffeessttiivvaall CCaannttaauuttoorrss aa TToorrrreenntthhoommeennaattjjaa RRaaiimmoonnLL’’eessppeeccttaaccllee,, ll’’úúnniicc ddee lleess ffeesstteess mmaajjoorrsseenn qquuèè ppaarrttiicciippeenn aauuttoorrss qquuee ccaanntteenneenn ccaattaallàà,, nnoo ccoommppttaavvaa aammbb eell ssuuppoorrttddee ll’’AAjjuunnttaammeenntt

llibre es presenten en tresseccions. Els estudis temà-tics tracten entre altresmatèries les vinculacionsamb l'anarquisme, les vicis-situds de Kataluna Esperan-tisto -l'òrgan de l'esperantis-me català (http://esperan-to.cat/c/ke.htm)-, el Congrés Cata-là de Vinaròs o l'ús de l'espe-ranto durant la guerra d'Es-panya. Els estudis locals versen sobre algunesorganitzacions, de Barcelona, València oMallorca, però també de Maó, del Vendrell ode Ceret (Vallespir), on naix el primer grupesperantista d'àmbit nacional. Els estudisbiogràfics són dedicats a personalitats delmoviment com l'escriptor Frederic Pujulà, elfolklorista Joan Amades, el pedagog i filòlegDelfí Dalmau, l'eclesiàstic Joan Font i el filò-leg i orientalista Joan Mascaró.

Vehicle de comunicació internacional comel sistema mètric decimal per a la gent d'or-dre, eina de coordinació per a l'internaciona-lisme proletari, garantia de democràcia per ales minories lingüístiques…, la proposta defraternitat universal llançada per un humiloculista d'Europa oriental va seduir tothomen l'època de més organització del movimentobrer; la II Guerra Mundial va ajornar totsdos somnis, el social i l'internacionalista.

L’ACCENT 183 DEL 28 DE JULIOL AL 10 D’AGOST DE 2010 CULTURA 11

Josep Enric Peres i Blesa VALÈNCIA

L'any 1887, a Varsòvia, el doctorEsperanto ("esperançat") -pseudò-nim de l'oftalmòleg Lejzer LudwikZamenhof- publicà un projecte dellengua auxiliar internacional, i

aquella llengua es divulgà per Europa enuna època de profundes transformacionspolítiques, econòmiques, socials, lingüísti-ques i artístiques. Al nostre país arribà tard,però amb força; impregnà totes les capessocials i guanyà adherents tan remarcablescom Andreu Nin o Carles Riba. Els primerstempteigs empresos per esperantistes autodi-dactes esparsos donaren lloc, al comença-ment del segle XX, als primers cursos i grupsorganitzats.

La Història de l'esperanto als Països Cata-lans, editada per l'Associació Catalana d'Es-peranto (http://www.esperanto.cat/), aplegaarticles diversos sobre el moviment esperan-tista català des dels orígens fins a la instau-ració de la dictadura del genocidíssim Fran-co, etapa crítica que ha marcat tant la histò-ria de l'esperantisme com la del nostre país.L'obra no pretén ésser una relació completa iequilibrada de l'esperantisme català, peròrecupera per a l'estudiós i per al públic gene-ral una part de la nostra història que tradi-cionalment no ha despertat l'interès delsinvestigadors, sens dubte a causa de la doble

condició minoritària de l'esperantisme cata-là: per català i per esperantista.

Aquest volum és el tercer que l'historiadorFrancesc Poblet publica sobre l'esperanto alnostre país; l'han precedit Els inicis del

moviment esperantista a Catalunya i El Con-grés Universal de 1909 a Barcelona. Comaquells, la Història de l'esperanto als PaïsosCatalans és bilingüe, en català i en esperan-to; però mentre que allà Poblet figurava coma únic autor, ací apareix com a coordinador,al costat d'Hèctor Alòs, i d'una dotzena decol·laboradors més. Els articles inclosos en el

“Aquest llibre aplega articles sobre el

moviment esperantista català des dels orígens

fins a la instauració del franquisme”

¡Cómo no quererte, Alba! Iñaki Gonzalo, Kitxu Txalaparta

La metgessa basca Begoña GarciaArandigoyen, coneguda com aAlba, moria el 10 de setembre de1990 tirotejada durant unenfrontament entre l'exèrcit

del Salvador i una columna de la guerri-lla Exèrcit Revolucionari del Poble (ERP),on la militant euskaltarra col·laborava.La versió oficiosa mostrava, però, queaquesta fou ferida i més tard executadad'un tret al clatell. Una història de digni-tat i lluita per un món més just i iguali-tari. La solidaritat internacionalista por-tada fins al final.

Infectació. 42 visions desdels Països Catalans Autors Diversos Ateneu Llibertari Alomà, Difon la Idea iCol·lectiu Infectació

Als Països Catalans existeix una xar-xa associativa que pensa el país desde punts de vista diferents però noprou distants com perquè no espugui dir que conformen un tot

divers que s'influencia mútuament, que s'in-fecta. És cert que no vivim en el millor delsmons possibles però no és menys cert que, mal-grat la voluntat d'enterrar la història d'aquellsque tenen la paella pel mànec, encara hi hagent que lluita. Amb la voluntat d'il·luminaraquesta idea en Jordi Martí Font i la Laia Alsi-na van demanar a un centenar de personesque participen d'aquest entramat un article iel resultat són aquestes quaranta-dues visionsd'aquests Països Catalans en construcció.

Olive Kitteritge Elisabeth Struot Edicions 1984

Olive Kitteridge és la històriad'una mestra de matemàtiquesjubilada que observa, des de lasolitud, el transcórrer de lavida d'un petit poble del Maine,

l'estat extrem del nord-est dels EUA. Lanovel·la s'estructura a través de tretzerelats, peces del trencaclosques de la socie-tat de la què la protagonista ha formatpart durant trenta anys de la seva vida. Elretrat detallat que de les vides dels seushabitants fa Elisabeth Strout li va valer elPremi Pulitzer el 2009 i enguany s'haendut, a casa nostra, el Premi Llibreter enla categoria d'altres literatures.

Bohemis, pistolers, anarquistes i altres ninots Jaume Passarell A Contra Vent

De la mà d'aquesta jove editorialespecialitzada en el periodismeliterari i l'humor ens arriba unrecull d'articles del ninotaire,humorista i escriptor Jaume Passa-

rell. La tria, a cura d'en Valentí Soler, és fetade les seves col·laboracions als periòdics Mira-dor i La Publicitat fins la fi de la guerra civil.En elles s'hi recrea el món de la Barcelona méspopular i canalla. Ja exiliat, va publicar tambéa El Poble Català, d'on també s'ha extret algunsarticles per acabar d'arrodonir la tria. Malgratque en Passarell no morí fins el 1975, en retor-nar, optà per deixar d'escriure si això volia dirhaver de fer-ho en castellà.

Fitxa tècnica:CCoooorrddiinnaaddoorrss:: Francesc Poblet i Feijoo, Hèc-tor Alòs i Font AAuuttoorrss:: Elisabet Abeyà i Lafontana, FerranAisa i Pàmpols, Jean Amouroux, Dani Corti-jo Astudillo, Toño del Barrio, Joan Inglada iRoig, Ulrich Lins, Xavier Margais i Basi,Pedro M. Martín Burutxaga, Abel Montaguti Masip, Llibert Puig i Gandia, Jordi Solé iCamardons TTííttooll ccoommpplleett:: Història de l'esperanto alsPaïsos Catalans. Recull d'articles / Historiode Esperanto en la Kataluna Landaro. Arti-kolkolekto EEddiittoorriiaall:: Associació Catalana d'Esperanto /Kataluna Esperanto-Asocio)AAnnyy:: 2010 PPààggiinneess:: 470 (5-244, encatalà; 245-468, en esperanto)

LLeeccttuurreess rreeccoommaannaaddeess

LLaa rreesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa HHiissttòòrriiaa ddee ll’’eessppeerraannttoo aallss PPaaïïssooss CCaattaallaannss

UUnnaa hhiissttòòrriiaa ddoobblleemmeenntt oobblliiddaaddaa

L’ACCENT 183DEL 28 DE JULIOL AL 10 D’AGOST DE 201012 CONTRAPORTADA

LLaa jjuuggaaddaa LLaappoorrttaa ABEL CALDERA BERGA

Déu n'hi do amb la roda de premsa deLaporta! No crec que hagi defraudatles expectatives de ningú. Aquesta juga-da obre un seguit de perspectives enla política del Principat que podenaccelerar el procés de disgregació delsequilibris polítics de la transició, jaque sacseja el sistema de partits i elpot arribar a fer esclatar parcialment.ERC i CiU rebutjaran la proposta qua-si amb tota seguretat, però pot conti-nuar tenint viabilitat gràcies al caris-ma de Laporta.

Les opcions per a Reagrupament erenpoques. O s'incorporava a aquesta cridao quedava absolutament marginat delpanorama polític. Els conflictes internsja havien minat el partit, i bona part deles seves bases estan 100% alineades ambLaporta.

En canvi, l'esquerra independentis-ta es troba en una posició més còmoda.Havent anunciat ja per activa i per pas-siva que no participaria a la contesa elec-toral d'aquesta tardor, s'abstreu la pres-sió immediata que li podria recaure. Aixòli ha de permetre no entrar en els esti-ra-i-arronsa de l'independentisme "trans-versal" i poder esperar que l'evolució amig termini del projecte Laporta acabivalidant algunes de les crítiques que l'es-querra independentista pugui fer alsplantejaments polítics de la constel·laciósobiranista.

És a mitjà termini que l'aposta Lapor-ta genera dubtes. Si, tal i com es preveu,ni CiU ni ERC s'hi integren, és pràctica-ment impossible que aquesta aposta puguiguanyar les eleccions. Un tercer lloc, perdavant d'ERC, seria una campanada elec-toral de les bones, però l'endemà hauriad'entrar al joc parlamentari. El primerobstacle que hauria de superar seria lainvestidura, sobretot si determinés elfutur inquilí del Palau de la Generalitat.Posteriorment, hauria de fer apostes ide-ològiques sobre les qüestions que s'ani-rien tractant al Parlament. És evidentque, o bé Laporta fa una llista intrínse-cament liberal o, si es fa una llista trans-versal, la cosa acabarà exactament tal icom va acabar la Solidaritat Catalana pri-migènia: esclatant pels aires per les diver-gències ideològiques.

Objectivament, a curt termini, l'apos-ta de Laporta pot fer saltar pels aires elsequilibris de l'actual sistema de partits.Una altra cosa és la seva capacitat perinocular doctrina liberal a les bases inde-pendentistes. Crec, però, que la figurade Laporta més aviat capitalitza una baseideològica liberal prèviament existentque no pas genera i expandeix ideologialiberal ell mateix.

La cosa s'està posant interessant jaque la volada d'aquesta jugada és infi-nitament superior a les operetes de Cane-la o Espot. Jo no comparteixo les porsdels qui creuen que això ens tancaràtotes les portes a l'esquerra indepen-dentista i ja no farem res de bo. I tam-poc, evidentment, comparteixo la visiód'aquells qui veuran en Laporta la inde-pendència pel 2012. Crec en el paper del'esquerra independentista com a corre-dor de fons; per tant, crec que sacseja-des electorals com previsiblement seràla d'en Laporta seran fets habituals -ipositius- en el procés d'independència,però que aquest s'assentarà més sobrebases d'allò que clàssicament es coneixcom a contrapoder que no pas a travésd'una evolució del parlamentarismeautonòmic.

LA REMATADA

MMiilleerrss ddee ccoolloommbbiiaannss ssuurrtteenn aall ccaarrrreerr ppeerr llaa sseeggoonnaa

ii ddeeffiinniittiivvaa iinnddeeppeennddèènncciiaaSIMÓN VÁZQUEZ BOGOTÀ

El passat dimarts 20 de juliol, enmig de les noves tensions entreVeneçuela i Colòmbia, es comme-morà el 200è aniversari de la inde-pèndencia de la pàtria de SimónBolivar. Colòmbia sencera es posàde festa. Però mentre les institu-cions de la mà del president sor-tint, Álvaro Uribe, celebraren els200 anys de la "democràcia mésantiga de l'Amèrica Llatina" ambactuacions plenes de figures impor-tants, cantants i focs artificials;decenes de milers de treballadors,camperols, índigenes, dones, joves,estudiants, etc. es preparaven perles movilitzacions i que es van dura terme els dies 19, 20 i 21, a Bogo-tà i a les principals ciutats del país.A Bogotà se celebrà la MarchaPatriótica y Cabildo Abierto por elBicentenario de la Independenciaque aglutinà tots els sectors socialspopulars contraris a les polítiquesneoliberals del govern.

La Marcha Patriótica a BogotàEl dilluns 19 decenes de milers decamperols arribaven a la ciutatper unir-se als centenars de tre-balladors i estudiants que juntsmarxaren des del Parque SimónBolívar fins a la Universidad Nacio-nal de Bogotá per ocupar-la pací-

ficament, després d'àrdues nego-ciacions fallides entre el comitèorganitzador i les institucions, uncop ocupada sense incidents la Uni-versidad Nacional s'instal·larenles més de 150 organitzacionssocials d'arreu de Colòmbia i 55 deldistricte de Bogotà que participa-ven de la Marcha Patriótica.

Durant tot el dia 20, es desen-voluparen les activitats del Cabil-do Abierto por la independenciay la soberanía, una experiènciaorganitzativa recuperada de la for-ma d'organització popular quetenien els habitants de les ciutatsllatinoamericanes sota el dominiespanyol, en aquest cas el CabildoAbierto es dividia en diferents"espais" temàtics vinculats als pro-blemes estructurals que pateixColòmbia i els seus pobles, sobira-nia nacional, drets econòmics isocials, treball, problemàtica agrà-ria, problemàtica urbana, cultu-ra i mitjans de comunicació, comu-nitats ètniques, conflicte social iarmat i pau amb justícia social iorganització popular, que va con-cloure amb el Gran Cabildo Abier-to on es van posar en comú el con-junt de resolucions preses per cadaespai temàtic.

Al matí de dimarts després dela roda de premsa anunciant lesconclusions dels debats, més de

22.000 colombians i colombianesmarxaren des de la plaça Che dela Universidad Nacional cap a laplaça Simón Bolívar seu del governnacional. Durant la marxa es vansentir crits a favor de la segonaindependència, com anomenen alprocès de lluita per una sobiranianacional i social encapçalada pelspobles; contra les bases america-nes que el govern colombià accep-tà en territori nacional; contral'imperialisme i a favor dels poblescamperols i indígenes.

La marxa culminà amb un actepolític massiu presidit per PiedadCórdoba (capdavantera del movi-ment Colobianes i colombians perla Pau), Gloria Inés Ramírez (mem-bre del Partit Comunista de Colòm-bia i senadora pel Polo Democrá-tico Alternativo, PDA), Jaime Cai-cedo Turriago (secretari generaldel Partido Comunista Colombia-no, PCC, regidor de Bogotá i diri-gent nacional del PDA), Hernan-do Hernández Tapasco (indígenai representant al parlament pelPDA) i Wilson Arias (representantal parlament pel PDA), on es vaentregar un memorial de greugesal govern nacional i van declararel Cabildo Abierto de forma per-manent.

S'ha de constatar que la marxava ser en tot moment pacífica tot

i que organitzacions de dretshumans van denunciar la desapa-rició d'un camperol que havia par-ticipat de la marxa.

Dinàmica nacionalPerò no va ser només Bogotà qui s'ai-xecà per reclamar la segona indepen-dència, arreu del país americà, cen-tenars de milers de persones partici-paren a diferents marxes repartidesper tots els departaments. També esimportant recalcar que milers de cam-perols varen ser retinguts a controlsmilitars després que la passada set-mana el Govern filtrés la notícia deque s'havia descobert un nou ordina-dor de la guerrilla on posava que aques-ta s'infiltraria amb els autocars de lamarxa cap a les movilitzacions; ésconegut de fa temps la quantitat d'in-formació no contrastada que està des-cobrint el Govern colombià d'ordina-dors requisats a la guerrilla, infor-mació que utilitza normalment perreprimir i relacionar els movimentspopulars del país amb la guerrilla.

També s'han recollit denúncies del'actuació d'actors armats no identi-ficats que es van dedicar a robar lesllistes d'assistents a les marxes i ladocumentació dels participants abansde que arribessin, provocant queaquests tornessin als seus territoris,ja que a Colòmbia no està permésanar sense identificació.

L’esquerra colombiana aprofità la diada per protestar contra les polítiques d’Uribe