Els treballadros de Barcelona s’uneixencontra la crisi En assemblea multitudinària, els treballadorsi les treballadores deBarcelona van acordaruna unitat d’acció contra les retallades i lacrisi. >> Països Catalans 5

El Rebrot fa 10 anysLa capital del Berguedà acollirà un altreestiu l’aplec del jovent independentista,el Rebrot. I ja en són 10. Com sempre, laprogramació d’enguany va carregada defesta i formació. El més de juliol, d’altrabanda, també acull d’altres aplecs, entreels quals destaca el dels Ports.

>> Països Catalans 6

Recordant Vicens VivesJaume Vicens i Vives és un dels pares dela historiografia catalana, juntament ambFerran Soldevila o Pierre Vilar. Engunayfa 100 anys del seu naixement i 50 de laseua mort. Repassem la trajectòria d’a-quest historiador que encara és ben pre-sent a les nostres escoles i facultats.

>> Cultura 15

SUM

ARI

MARIA OLIVER PÀG. 2 // ALEIX CARDONA PÀG. 2 // XAVIER MONGE PÀG.10 // JOSEP PUIG PÀG.11 // MARC GARCIA PÀG. 16

ESPORTS

Sud-àfricadesprés delMundial

// FOTO: Oriol Clavera

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 4.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

182DEL 14 AL 27 DE JULIOL DE 2010Periòdic popular dels Països Catalans

Nous casos decorrupció al PPvalencià

La gent que ho va viure afirma que la manifestació del 10 dejuliol va superar el milió de Barcelona i les 600.000 personesde València de les manifestacions de 1977. Es tracta de la mobi-lització de masses més gran a Barcelona des de l'enterramentde Durruti el 1936. I els temors de Duran i Lleida (CiU) -"hem

de vetllar perquè això no es converteixi en un aquelarre inde-pendentista”- es van acabar materialitzant.

Els crits i xiulets constants contra els polítics durant lamanifestació van obligar a desfer la capçalera que havia ser-vit durant una setmana de corral de lluita electoral. Montilla

va haver de marxar sota una pluja de xiulets i retrets per laseva submissió al govern espanyol. Duran i Lleida només vapoder escapar-ne millor camuflat entre la militància conver-gent.

>>Editorial, En profundiata 8, 9 i 10

El Mundial tot just ha acabat i a Sud-àfrica escomencen a enrotllar els milions de banderes quehan embolcallat el país sencer les darreres setma-nes. Joan Canela explica per a L’ACCENT com s’haviscut aquest mes de festa contínua on milions depersones s'han deixat endur per una eufòria a laque era difícil de resistir-s'hi. I les raons són òbvia-ment extraesportives, doncs no és que la seva selec-ció nacional, els Bafana Bafana, hagin tingut unpaper gaire destacat.

>>Esports 13

José Joaquín Ripoll, presidentde la Diputació d'Alacant, con-trolada pel PP, ha eludit la pre-só després de ser imputat perindicis de suborn, tràfic d'in-fluències, prevaricació, reve-lació de secret i activitat pro-hibida a un funcionari per laseva relació amb el cas Brugal,que investiga possibles contrac-tacions irregulars dels serveisde recollida d'escombraries ala comarca de la Vega Baixa.

>>Països Catalans 4 // FOTO: Marta Garrich

L’ACCENT 182DEL 14 AL 27 DE JULIOL 201002 OPINIÓ

Colònies i sortides? Sí, gràcies!MARIA OLIVER GRANOLLERS

Unes de les mesures que ha pres l'e-conomista Ernest Maragall, mal enca-rregat del Departament d'Educació,ha estat eliminar la jornada inten-siva de juny. Aquesta mesura, junta-ment amb d'altres més aberrants quehem comentat en aquestes pàgines,ha provocat una protesta per partd'alguns claustres prenent la insen-sata decisió de negar-se a fer colò-nies i sortides.

Amb aquesta irreflexiva i preci-pitada decisió se'n va a norris unavella reivindicació històrica lluita-da pels claustres en pro d'una peda-gogia activa, progressista i construc-tivista. Alhora revifa una vella polè-mica entre aquells que justifiquenles sortides per raons ideològico-peda-gògiques i aquells altres -més conser-vadors i reaccionaris- que les menys-tenen perquè s'allunyen de l'úniccentre d'aprenentatge: l'aula tanca-da entre papers i llapis.

En conseqüència, és fàcil deduirque la mesura castradora de colòniesi sortides significarà una triple vic-tòria: per al Departament d'Educa-ció en tant que s'estalviarà les retri-bucions en concepte de dietes corres-ponents a les colònies (lluitades jus-tament pel col·lectiu de mestres); pera les famílies més conservadores imenys implicades a les escoles quemai han entès les sortides i colòniescom a font d'aprenentatge i per a lesescoles privades (concertades o no)que seguiran fent colònies i sortidesi per tant esdevenint un greuge com-paratiu d'estratificació social respec-te a la pública.

Per contra, els eterns perdedorsseran els alumnes i les alumnes del'escola pública que viuran una doblediscriminació: respecte als seus com-panys i companyes d'altres escolespúbliques que sí faran colònies i res-pecte a les escoles privades que nodeixaran de fer-ne. A més a més, per-dran l'eterna il·lusió de les colònies,un mode d'aprendre i d'interactuaramb el grup, un espai de convivèn-cia i de responsabilitat col·lectiva,un mecanisme de prendre conscièn-cia social i un record per a la poste-ritat.

Amb tot, resulta inadmissible lamesura d'eliminar les colònies i lessortides de les escoles públiques coma represàlia davant l'eliminació de lajornada intensiva. Entre altres cosesperquè la defensa de la jornada inten-siva es justifica per ella mateixa: perles condicions climatològiques quefan poc rendibles i contraproduentsles tardes de juny i per un necessarialleugeriment de la càrrega lectivaque suporten els nostres alumnes quea causa de la maleïda sisena hora s'havist incrementada en 300 hores mésque la mitjana europea.

Raons no ens en falten per llui-tar contra la política privatitzadoradel Departament d'Educació. Ésmenester doncs, que la pràctica sub-versiva i contestatària vagi encami-nada a dignificar les conquestessocials i a legitimitar la lluita perl'escola pública.

PUNT DE MIRA

La sentència del Tribunal Constitucio-nal espanyol vol posar el punt i final ala Constitució espanyola vigent. 30 anysdesprés, l'Estat espanyol formula la ideacompleta de l'Espanya que vol, de finson podem arribar i de les pautes del jocpolític. L'afirmació del president espan-yol, Zapatero, en saber-se públicamentla sentència sobre l'Estatut de Catalun-ya, anunciant la fi del debat autonò-mic, és la síntesi de tot plegat.

Primer ha estat aplicar les políti-ques estatals contra l'independentismebasc, amb la Llei de partits i les modi-ficacions posteriors per afinar el tret,i amb una segona cara que és l'homo-geneïtzació del poder autonòmic, araja en mans de partits espanyols -PP iPSOE. Aquestes pràctiques polítiques,no ho oblidem, es posen en pràctica allaboratori basc però tenen rang esta-tal, per la qual cosa se'ns poden aplicaren qualsevol moment. I ara, un cop l'arcparlamentari espanyol, estatal i auto-nòmic, ja és tot dòcil i submís als desig-nis estatals, fins i tot els partits ditsnacionalistes o independentistes, haarribat l'hora dels catalans: la sentèn-cia. I aquesta cal intentar que puguiservir d'alguna cosa, políticament par-lant, per a tots els partits que cada copveuen més lluny el suport popular i lavalidesa dels seus arguments per justi-ficar la renúncia i el manteniment deles coses com estan.

Com deia, fa pocs dies, en una inte-ressant entrevista a TV3, conduïda pelMiquel Calzada, Jordi Pujol, expresi-dent de la Generalitat catalunyesa, hementrat en una nova època que deixaenrere el model d'estat, el model de"país" i el model d'Europa. I és que nohi ha dubte que entrem en una novafase, més agressiva, més restrictiva, mésreaccionària de fer política i per tantcal que els diferents estats es plantegincom encarar tot això. En aquest con-text, és normal que Espanya es plante-gi, d'una vegada, aplicar la Constitucióvigent, la que permet un Tribunal Cons-titucional com aquest, i uns estatuts ala seva mida. Al cap i a la fi, tot el queara se sentencia està inclòs en el marcconstitucional espanyol, si voleu amb

una forma més o menys restrictiva,però tot contemplat.

Però si és així, per què tan enrenou? Durant aquests 30 anys de transició

postfranquista, s'ha anat fent la puta ila ramoneta, s'ha anat jugant amb lesinterpretacions i ens han creat un mirat-ge a mida de les necessitats de cadas-cú. Però ni hem tocat la Constitució, nihem negat el paper de l'exèrcit espan-yol, ni hem posat en perill l'hegemo-nia de la llengua espanyola, ni hemcoordinat comunitats autònomes. Síque hem creat un mini estat de fireta,amb policia -que és espanyola-, rela-cions internacionals -bàsicament eco-nòmiques i a l'empara d'Espanya-, lleisde normalització lingüística d'equili-bris del tot inestables, en la comunitatautònoma catalunyesa, i hem fet cosessemblants en les altres comunitats autò-nomes de casa, com en el cas de les res-pectives televisions autonòmiques, queno poden veure's en la resta del país. Osigui, des d'una perspectiva de país nohem sortit de la llera marcada. I ara,en plena crisi, algunes de les floretesque han adornat i alegrat el nostre diaa dia, s'han marcit, i el panorama ésmés dur, més real. Espanya s'afirma ies reivindica, s'assenta, potser s'enro-ca, i potser s'equivoca.

A l'altra banda, tots els qui han estatels beneficiaris del pacte, els qui hantastat el pastís i han acceptat parlard'autogovern per referir-se a una situa-ció de descentralització parcial, sem-pre dins la lògica dominant de la Cons-titució espanyola i els seus dogmesinamovibles. Primer van ser els que vanpactar la transició i la constitució: CiU,ICV-EU... Després, els nouvinguts, elsrefrescadors del panorama: ERC, BNV,

PSM. Tots jugant la carta d'anar fenten el marc constitucional mentre noens diguin res. Ja sabíem que no avan-çaríem nacionalment, ni social, peròmantenir els parlaments esquifits ianar pactant aquí i allà, encara quesigui a costa de renunciar a fer propos-tes i prendre iniciatives nacionals itransformadores, i a més arribar a for-mar-ne part, era prou justificació pera la seva existència. Ara, amb tot enperill, és el moment de salvar els mobles.

La Constitució va ser feta per aca-bar amb el problema "nacional", no peravançar en els drets nacionals. I ara, elseu fet ha aconseguit bona part del pro-pòsit, gràcies a tots els qui hi han col·labo-rat. A tots aquests que ara malden perfer canviar majories al parlament cata-lunyès i que utilitzen les consultes popu-lars i les entitats com Òmnium Cultu-ral, Acció Cultural o l'Obra Cultural perjugar el joc de la confusió defensantestatuts i parlant de nació i dret a deci-dir, però obviant els temes centrals comautodeterminació i Països Catalans. D'a-quí, bona part de la batalleta per l'en-capçalament de la manifestació del 10J.Per una banda, els defensors de l'Es-panya autonòmica uniforme -PSOE,CCOO, UGT...- i per una altra els defen-sors de models menys agressius, ambautonomies amb marge o fins i tot ambplantejaments federalitzants, acom-boiats al voltant de l'Òmnium Culturali els "presidents". Final amb acord, peròamb matisos. Renaixement de la uni-tat, basada en l'autonomia. Pacte cata-lunyès, sense nació.

I davant d'aquest panorama, unarealitat s'obre pas i esclata en forma deconsultes populars o en la mes granmanifestació independentista de la nos-

tra història. Apareix la consulta popu-lar per la independència a Arenys deMunt i, malgrat els propis polítics, l'e-xemple s'escampa i avui són prop de500 els municipis del país on s'han orga-nitzat les consultes, amb un balançextraordinari d'imaginació, políticahoritzontal, mobilització i solidaritat,exemple únic arreu i experiència inobli-dable per a moltíssima gent. I la mani-festació d'aquest 10J que ha de passar ala història com la gran botifarra que elpoble fa a la situació actual. Una res-posta contundent a un model, el delconstitucional, el dels partits institu-cionalitzats, el de les entitats apaga-focs, el de les restriccions autonomis-tes, el dels límits regionalistes.

Davant d'aquesta realitat alliçona-dora i aplançonadora, és el moment del'esquerra independentista, de la CUP.És el moment de reformular el modelde fer política i assumir la gran diver-sitat del territori i el país, la seva granforça organitzativa i la seva capacitatde mobilització. La gent d'aquest paísha fet una lectura pràctica de la reali-tat i ha dit prou. Però no únicament ales retallades, també a les maneres i ales excuses. Estem davant d'una novaèpoca per al país i davant la possibili-tat de construir un model de democrà-cia nou, inclusiu, constructiu, que sal-vi el territori de la depredació especu-lativa i que generalitzi formes d'econo-mia solidàries. La desena part del paísque ocupà ahir els carrers de Barcelo-na ens ha deixat una declaració benexplícita: ja és arribada l'hora. El futurés a les nostres mans. Desobeïm polí-tics i institucions al servei dels estatsdominants. Construïm la independèn-cia dels Països Catalans.

La nostra sentència: independència per als Països Catalans

COL·LABORACIÓ ALEIX CARDONA

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Torde-ra 34 baixos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::ppcc@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiiss-ttrriibbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28.CCoonn-sseellll ddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó ggeenneerraall:: Laia Altarri-ba, Andreu Ginés, Aure Silvestre i Arnau Urgell. PPaaïï-ssooss CCaattaallaannss:: Cesc Blanco,Abel Caldera,Mercè Rubià(coords.),Joan Buades, Guillem Colom,Laia Creus,Pep Giner,Andrés González, Aure Silvestre, ArnauUrgell i Bel Zaballa.OOppiinniióó:: Joan Teran (coord.).EEccoo-nnoommiiaa:: Àlex Tisminetzky (coord.). IInntteerrnnaacciioonnaall::Laia Altarriba, Manel López (coords.).CCuullttuurraa:: Hèc-tor Serra, Josep Maria Soler, Pau Tobar (coords.),Joan Sebastià Colomer,Jordi Garrigós, Aurora Mora,Felip Pineda. CCiièènncciiaa ii TTeeccnnoollooggiiaa:: Martí C. , Almu-dena Gregori, Àlex Garcia EEssppoorrttss:: Arnau Urgell.CCoorrrreecccciióó:: Mercè Mauri.EEddiicciióó ggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés.CCoooorrddiinnaacciióó ggrrààffiiccaa:: Oriol Clavera.DDiissttrriibbuucciióó:: XavierGispert. HHaann ccooll··llaabboorraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo:: AleixCardona, Marc Garcia, Xavier Monge, Maria Oliver,Josep Puig

Número 182 Tirada:4.000 exemplars Número dedipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat delsarticles d’opinió recau exclusivament en els seusautors.

JOAN SEBASTIÀ COLOMER I TEJADA PAPER DE VIDRE

La calanya dels anomenats "intel·lec-tuals" no és de fiar en general. Treba-llen per algú i no ho diuen. I la pregun-ta "per què no ho diuen?" s'imposa aqualsevol persona raonable (que sol serel contrari d'un intel·lectual). Félix deAzúa tampoc no ho deia fins que vadonar suport explícit a Ciutadans. Aixòel situa en el camp d'aquells que reedi-ten el franquisme de sempre amb lapretensió que ho fan des del progres-sisme. "No, jo no vaig anar a la mani-festació" encapçala amb orgull el seuarticle d'El Periódico de Catalunya del'endemà de l'esdeveniment. Això no liimpedeix de dir que "tenia un tuf dre-tà innegable". Com es pot veure, de Azúano necessita informacions empíriquesper fer afirmacions sobre la realitat,les dedueix transcendentalment. I nonomés és capaç de sentir-ne el tuf desde casa sinó que a més ho capta d'unamanera tant distinta que el tuf és "inne-gable". El seu menyspreu per la reali-tat no té limits i li permet afirmar quea Catalunya "està prohibit utilitzar elcastellà. Està prohibit d'una maneralegal. No està permès parlar castellà alspatis dels colegis" (http://www.lavoz-libre.com/noticias). Jo en canvi tinc el vici de

mirar la camisa abans de dir-ne el color,i puc assegurar que en una recerca alGoogle dels articles d'Azúa no en tro-bareu ni un de sol que aboni la preten-sió que aquest obsès patològic d'Espan-ya i la seva llengua i cultura sigui d'es-querres. Així, el 4 de maig, en un comiatpretenciós de la seva columna -aquesttipus de genteta sempre amaga un granego- insulta Chávez per després afirmarque " amb caps de Govern adults comSuárez, González o Aznar, els adversa-ris no eren enemics". Uns referents moltesquerrans, sí senyor! I el 4 d'octubredel 2008 es va produir el miracle: va lle-gir un llibre en català! I li va agradar!Era La dictadura de la incompetènciade Xavier Roig, pamflet neoliberal jacomentat a les pàgines de L'ACCENT,tot un referent del pensament d'esque-rres. Aquest fals esquerranisme, Azúael comparteix amb Fernando Savater iFrancisco Caja, conreadors del mite dellliurepensador en lluita contra el fei-xisme (català o basc, mai espanyol).També hi comparteix un grau tal d'a-lienació mental que li permet sostenirsense enrogir que "en realitat hi ha unsol partit per què absolutament tots,menys el PP -per què el PP no existeixpràcticament- són nacionalistes i inde-

pendentistes. Ho dissimulen, diuen quesón sobiranistes, que són catalanistes,pero en realitat són independentistes".Encara més: "tots els mitjans de comu-nicació de la Generalitat i bona partdels privats són independentistes, àdhucels que fan veure que no, com La Van-guardia, també ho són". Com Savater iCaja, de Azúa aspira al martiri de talmanera que quan Oriol Malló va publi-car "Falangistes taxidermistes" a l'Avuidel 30 de juny del 2005 va córrer a sen-tir-se amenaçat de mort. L'ànsia de mar-tiri va fer que un home de lletres comell no pogués (o no volgués) entendreles figures retòriques de Malló, i va pre-sentar querella juntament amb AlbertBoadella i Arcadi Espada, companyspolítics d'Azúa i professionals (molt benpagats, per cert) de l'espanyolisme... odel que sigui per tal d'anorrear la repug-nant i "aldeana" (com els agrada dir)llengua catalana, car també els cata-lans del nord van haver de tastar la sevademagògia. El seu article del 26 d'agostdel 2009 sostenia que "els paguem cole-gis, càtedres, universitats, ràdios, i uncorresponsal de TV3 que ofereix fasci-nants notícies sobre Ceret". I per quèno els ho hauríem de pagar si als espan-yols els paguem tot això i més amb l'a-plaudiment d'Azúa, Boadella, Espada,Caja i Savater?

Félix de Azúa

L’ACCENT 182 OPINIÓ 03

La sentència del Tribunal Constitucional que retalla l'Es-

tatut d'Autonomia del Principat no és un simple acci-

dent en el camí ni fruit d'un moment especial, sinó que

és un pas més en el camí marcat pel nacionalisme espanyol

per assimilar la nació catalana.

Qui vulgui creure que això és un episodi més de l'enfron-

tament PP-PSOE dels darrers anys, o que l'anticatalanisme i

l'espanyolisme desbocat només afecten els nostàlgics del règim

franquista, errarà completament la predicció i, alhora, les

línies d'actuació. Aquesta sentència no té les seves bases ni

en el 1975 ni en el 1939, sinó que cal buscar-les a mitjans segle

XIX, amb la configuració estatal de l'estat espanyol com un

intent de ser un reflex del veí estat francès. Aquest model

estatal ha imbuït dretes i esquerres espanyoles durant prop

de 150 anys.

La resposta a això vingué de la formulació d'un catalanis-

me influenciat per l'utopisme federalista o impulsat per la

burgesia barcelonina. Ara, aquest somni del "catalanisme" ha

demostrat ser un engany de proporcions mastodòntiques. Fet

i fet, en aquests dies també de Mundial, aquest projecte "cata-

lanista" de la burgesia barcelonina s'ha materialitzat en la

selecció espanyola de futbol: una Espanya forta comandada

per catalans. I les conseqüències les hem vist, o sentit, tots i

totes.

Aquesta falsa ruta és la que ens ha portat a la devaluació

actual. No pas una devaluació post-retallada, sinó fins i tot

devaluació amb l'estatut de 2005. En els tres processos de cons-

titució autonòmica viscuda al Principat (1918,1931 i 1977) i els

dos del País Valencià i les Illes (1931 i 1977), les aspiracions de

l'autonomisme -no diguem ja les de l'independentisme- se

situaven a un nivell molt superior del que es va acabar esde-

venint. Jordi Pujol, a qui cal reconeixer-li les sobrades virtuts

d'il·lusionista, s'adonà perfectament de la fragilitat de la

il·lusió de paraestat que pretengué vendre als nacionalistes

del Principat durant vint anys. Per això, fou l'únic que s'opo-

sà a la reforma de l'estatut, intuint la involució autonòmica.

Ell, que tant i tant ha parlat de futures estacions, no tenia

clar que a mitjà termini el tren pogués circular més enllà de

les autonomies homogeneïtzadores.

Analitzant la sentència en sí, dos són els aspectes més

importants: l'establiment d'un precedent de retrocés autonò-

mic i l'atac a la llengua catalana. Aquest retrocés serveix de

negativa preventiva a tot aquell que vulgui plantejar nous

escenaris. En primer lloc, deixa desemparada l'elit del PSC

que volien vendre'ns el federalisme. Però també deixa en una

situació de total desorientament els autonomistes del País

Valencià i les Illes, que de cop i volta veuen que no poden ven-

dre gaire via autonomista més a les bases, trobant-se així con-

demnats a servir exclusivament per pactar amb el "poli bo",

situació ja coneguda -i amb ella els seus límits- a les Illes, i

que pot tenir volada uns quants anys més al País Valencià però

també amb els límits ja coneguts de l'etapa Lerma.

El segon element, l'atac a la immersió lingüística, que s'ha

anat preparant des de principis dels 90, és un torpede direc-

te als fonaments de la nació. Si bé és cert que només una mica

més de la meitat dels ciutadans dels Països Catalans poden

gaudir d'aquest sistema, la pervivència de la identitat nacio-

nal es basa en l'existència d'una consciència lingüística sus-

tentada alhora en una massa crítica suficientment àmplia de

parlants d'aquesta llengua.

Aquesta sentència obre la porta a invertir la situació i fer

que, en comptes de ser el País Valencià i les Illes qui vagin

augmentant -amb l'esforç d'aquells qui lluiten- la presència

del català en l'educació i la societat, sigui el Principat qui recu-

li cap a fórmules de doble línia que ja han demostrat la seva

eficàcia espanyolitzadora a altres indrets del país.

Seria doncs, un error, pretendre creure que aquest atac a

la llengua sigui només part de l'estira-i-arronsa del peix al

cove. L'estat espanyol ha decidit aniquilar la nostra conscièn-

cia nacional a partir de l'atac a la llengua. Un atac que cal que

contestem tant els qui tenim com a llengua familiar el cata-

là com els qui tenim el castellà o francès. Atacar la llengua

catalana i la seva extensió és posar les bases per descohesio-

nar i enfrontar les classes populars, i fabricar un exèrcit de

reserva de l'espanyolisme cada vegada més gran afincat a casa

nostra.

Som probablement en un dels moments de canvi més

importants dels darrers cent anys. Certament, el procés

actual està tancant l'etapa iniciada amb la reforma polí-

tica de 1975, i obre una nova etapa amb un espanyolisme

renovat, assentat entre les democràcies liberals però amb

un enfrontament profund amb els moviments d'allibera-

ment nacional. Però si fem memòria, moments més àlgids

del nostre passat recent no ens conduïren mecànicament

a assolir objectius d'emancipació col·lectiva. És cert que

el vell model s'està morint i que no n'acaba de néixer un

de nou. Un moment en que alguns creuen que van a una

velocitat de vertigen i s'arroguen el dret de tirar llast i

enterrar la territorialitat tot conformant-se amb un ban-

tustan. Un bantustan que d'altra banda ningú ha garan-

tit, ni absolutament ni probablement, que acabi existint.

L'esquerra independentista haurà de situar la unitat dels

Països Catalans i la xarxa social que els relliga en un punt

central de la nostra praxi i tenir la capacitat de superar

les ambigüitats que tant

ens angoixen en aquest

sentit.

En aquest moment en

que la societat bull d'in-

dignació, allò més sentit

és "cal exigir als nostres

polítics que...", frase que

il·lustra perfectament la

desproporció absoluta

entre la base indepen-

dentista i el seu grau d'au-

toorganització. L'imme-

diatisme de l'estratègia

de la majoria absoluta

independentista al par-

lament principatí -en

boga en aquest darrer

any-, suposa el triomf d'u-

na concepció individua-

lista entre el jo votant i

l'ells parlamentaris, que

ens abocaria a una derro-

ta absoluta.

Serà difícil per l'es-

querra independentista

defensar el model d'autoorganització popular sense que aquells

qui creuen que ho tenim a tocar ens acusin d'immobilistes.

Potser en aquest moment és quan caldrà recuperar la memò-

ria del procés de redacció d'un estatut d'autonomia pel Prin-

cipat el 1919. Mobilitzacions massives, equivalents a les actuals,

per part d'una base independentista poc organitzada i més o

menys capitanejada per l'ala dura de la Lliga Regionalista. Tot

plegat va quedar en res. Als anys 30 el mateix succeí amb l'es-

tatut d'autonomia valencià. La no existència d'un indepen-

dentisme fort, organitzat i arrenglerat en la defensa de les

classes populars -les que mai s'arronsen a l'hora dels canvis,

tinguem-ho clar- va fer possible l'esllanguiment del procés.

Hem de tenir clar que alguns que puntualment semblen cami-

nar al nostre costat, tenen un projecte estratègic que els impos-

sibilita el trencament amb Espanya. Aquests dies, la burgesia

regionalista s'ha omplert la boca amb la necessitat del sentit

de país, de respostes a l'alçada d'estadistes, d'unitat per avan-

çar... Però els fets assenyalen clarament que la burgesia regio-

nalista només ha aplicat aquests conceptes per apuntalar l'es-

tat espanyol i el sistema capitalista, mai per plantar cara a

l'espanyolisme. Pretendre caminar a recer de l'autonomisme,

que amb habilitat camaleònica fins i tot ha inventat una parau-

la per ambigüitzar-se encara més -el sobiranisme- ens porta

a un futur incert i a ser carn d'experiments neoliberals embo-

licats en l'estelada.

Fer créixer l'autoorganització popular, en un procés basat

en l'agudització de la conflictivitat amb l'estat a tots els nivells,

és segurament la via de treball a seguir. No com un exercici

de retòrica més, de terminologia revolucionària que ens cobrei-

xi per a fer la viu-viu, sinó com la praxi central del moviment.

La creació d'espais d'unitat popular, la seva coordinació i la

continuïtat de les experiències ens han de permetre crear una

xarxa per posar dempeus, estendre i defensar iniciatives de

desobediència a l'estat.

E D I T O R I A L

Bandejar les falses rutes, avançar fermament cap a la independència

DEL 14 AL 27 DE JULIOL 2010

REDACCIÓ ALACANT

José Joaquín Ripoll, president de laDiputació d'Alacant, controlada pelPP, ha eludit la presó després de serimputat per indicis de suborn, trà-fic d'influències, prevaricació, reve-lació de secret i activitat prohibidaa un funcionari per la seva relacióamb el cas Brugal, que investiga pos-sibles contractacions irregulars delsserveis de recollida d'escombraries ala comarca de la Vega Baixa. El jut-jat número 3 d'Oriola va deixar Ripollen llibertat el passat 6 de juliol, i vadesestimar la petició de la Fiscaliaque demanava presó cautelar eludi-ble amb un pagament de 500.000euros de fiança.

Ripoll havia promès en els darrersdies que en cas de ser encausat pre-sentaria la dimissió immediatament,però a l'hora de la veritat aquestarenúncia al càrrec no s'ha produït.L'encara president de la Diputació esva justificar en una compareixençadavant la premsa on no va voler res-pondre les preguntes dels periodis-tes, argumentant que desconeixia elsmotius de la imputació. Segons el Tri-bunal Superior de Justícia de la Comu-nitat Valenciana, el fet que el magis-trat no hagi detallat els delictes pelsquals s'imputen a Ripoll és causa delsecret de sumari. De totes maneres,fons del Tribunal van reiterar que hi

ha diligències obertes per Ripoll icinc encausats més per "possiblesdelictes de tràfic d'influències, fraui suborn, entre uns altres".

De moment, l'únic encausat queha hagut de pagar fiança per evitarl'ingrés a la presó ha estat Rafael Gre-gori, empresari del sector de l'auto-moció. Gregori ha hagut de pagar100.000 després d'haver estat encau-sat per presumptes delictes de frau,tràfic d'influències i suborn. Estàprevist que en els propers dies visi-tin els jutjats d'Oriola tres regidors

del municipi, Manuel Abadia, Anto-nio Rodríguez Murcia i Ginés Sán-chez, i dos empresaris de la localitat,Ángel Fenoll i el seu fill. Cal recor-dar que va ser precisament Fenoll quiva provocar l'inici de les investiga-cions per la contractació dels serveisde recollida d'escombraries en el casBrugal.

El síndic de Compromís a lescorts, Enric Morera, no ha tardata pronunciar-se sobre les darreresnovetats de la investigació. SegonsMorera la detenció i encausament

de Ripoll és "una mala notícia i unaimatge fatídica pel País Valencià",ja que segons ell la resta de l'Estatespanyol i la Unió Europea s'estanacostumant a associar els políticsvalencians amb la corrupció demanera sistemàtica. Segons More-ra, la solució a aquest problemapassa per les mans de MarianoRajoy. "El president del PP hauriade prendre decisions i demanar res-ponsabilitats o aquesta espiral decorrupció l'acabarà arrossegant alfracàs polític."

L’ACCENT 182DEL 14 AL 27 DE JULIOL 201004 PAÏSOS CATALANS

El president provincial, que ha pogut eludir la presó malgrat ser imputat

Imputat per corrupció el president de la Diputació d’Alacant

EEssppaannyyaa vvooll ffeerr ppaaggaarr aaDDaavviidd SSeeggaarrrraaeell vvooll ddee ttoorrnnaaddaa aaVVaallèènncciiaa

CESC BLANCO SAGUNT

L'ambaixada espanyola a Anka-ra (Turquia) li va demanar aDavid Segarra, segrestat per l'e-xèrcit israelià a la flotilla Lli-bertat, l'import de l'avió entreBarcelona i València amb el quetornà a casa. A finals de junyrebia la comunicació des de l'am-baixada on li reclamaven els290 euros del vol. El periodistavalencià considera que l'Estatespanyol no va fer res pel segrestdel vaixell Llibertat, per l'em-presonament de les personesque viatjaven a bord i per l'as-sassinat de periodistes. Però amés, li vol cobrar el retorn a sacasa, territori administrativa-ment controlat per Espanya.

Segons Segarra: "l'Estatvenarmes amb les quals podienhaver-me assassinat i no va ferres quan l'ambaixador israelià

ens va acusar de terroristes niquan va comparar els assassi-nats amb accidents de tràfic".El valencià contraposa la soli-daritat que mostrà la població-d'arreu cap a les persones segres-tades amb la passivitat delGovern espanyol i, darrerament,la barra de demana-li els dinersdel vol.

Mentrestant Veneçuela elcondecoraUna setmana després DavidSegarra fou condecorat a Cara-cas amb l'Ordre Francisco deMiranda, com a precursor delperiodisme. El valencià residei-xa Veneçuela i treballa al mit-jà de comunicació Telesur. Vanser la Presidència i el Ministe-ri de Comunicació d'aquest paísqui demanaren per a ell elguard?.

Segarra va defensar el sorgi-ment d'un nou periodisme com-promès i implicat amb el seuentorn i apuntà a Veneçuela il'Amèrica Llatina com un delsindrets on s'està gestant. Vaesmentar com a exemples, Hon-dures, Colòmbia o Palestina.

“Mentrestant, elgovern veneçolà el

condecora perquè vaestar a la flotilla com

a periodista”

REDACCIÓ BARCELONA

Després de la prohibició de l'ús delburca i el niqab als serveis muni-cipals per part de l'Ajuntament deLleida, les darreres setmanes diver-sos ajuntaments catalans han apro-vat mocions similars. Malgrat queel Parlament ha rebutjat la prohi-bició a nivell autonòmic amb elsvots del tripartit, la gran majoriad'aquestes mocions han estat apro-vades per alcaldies del PSC.

Un fet que es deu, segons diver-ses entitats i organtizacions polí-tiques i en defensa de les personesimmigrades, a què la majoria delspartits de l'arc parlamentari estanassumint completament l'agendapolítica i el discurs racista delsgrups d'extrema-dreta per motiuselectoralistes. I no només això,sinó que "amb el nou decret sim-plement es dóna un pas més cap ala criminalització de la comuni-tat musulmana, sota cobert ideo-

lògic del suposat xoc de civilitza-cions i seguint l'onada islamòfo-ba europea".

És per aquest motiu que aques-tes entitats i organitzacions, entreles quals hi ha la CUP, la CGT, Papers

i Drets per Tothom, Endavant i nom-brosos col·lectius feministes, hanengegat un manifest comú que posadamunt la taula aquesta i altresqüestions, posant èmfasi en el fetque aquestes normatives s'emmar-quen en un context de crisi econò-mica i de greus retallades socials,desviant l'atenció de l'opinió públi-ca cap a problemàtiques inexistentsi creant un fals debat.

Així mateix han convocat unaconcentració per al dia 14 de juliola la Plaça Sant Jaume de Barcelo-na contra el decret de prohibiciódel burca i el niqab, però tambéper denunciar la llei d'estrange-ria i les seves successives refor-mes. I és que consideren que aques-ta nova prohibició "és un esglaómés dins de l'escalada de greus res-triccions dels drets humans, ambl'exemple recent de la prohibiciód'empadronament de les personesestrangeres en situació adminis-trativa irregular a Vic".

Diverses entitats denuncien que amb la prohibició del burca s’està assumint l’agenda de l’extrema-ddreta

A algunes ciutats europees el vel integral es pot trobar amb freqüencia, no pas als PPCC

REDACCIÓ BARCELONA

Convocats pel Comitè de Convenide TMB el passat 29 de juny més de400 persones varen omplir les Cot-xeres de Sants en una assembleageneral de treballadors i treballa-dores per tal de trobar noves viesde mobilització i lluita per fer fronta la crisi i la Reforma Laboral impo-sada pel govern PSOE.

La intenció d'aquesta assembleageneral, a la que es varen sumarestudiants, aturades i jubilats, eramarcar el 29 de juny com una datad'inici d'una intensificació i uni-ficació de la lluita contra les reta-llades. Tal i com exposava la con-vocatòria, "mentre els sindicatsmajoritaris miren cap a una altrabanda anunciant, i només per cobrirl'expedient, una hipotètica vagaper d'aquí tres mesos, hi ha d'al-tres sindicats i organitzacions queja han decidit començar a cami-nar", prenent com a exemple lavaga general a Euskal Herria o lavaga al Metro de Madrid.

Després de l'estiu, el 15 de setem-bre, s'ha convocat de nou una assem-blea general de treballadors de l'àreametropolitana.

40 persones ocupen la seu del

Foment del Treball Per tal de denunciar les retalladessocials i la Reforma Laboral imposa-da pel govern espanyol, el passat 30de juny, una quarantena de personesvaren ocupar l'edifici de la patronal

catalana Foment del Treball, situadaa la Via Laietana de Barcelona.

La quarantena de persones que rea-litzaven l'acció varen desplegar algu-nes pancartes en contra que siguin lestreballadores i els treballadors els qui

paguin les conseqüències de la crisi ien solidaritat amb els i les treballa-dores del metro de Madrid.

Cap a les vuit del vespre, segonsvaren explicar els ocupants a L'AC-CENT, diversos grups dels antiavalots

dels Mossos d'Esquadra varen entrara la part baixa de l'edifici per a fer-los fora. Malgrat això, a quarts de noules persones que ocupaven l'edificivaren sortir per la seva voluntat sen-se que ningú fos identificat.

L’ACCENT 182 DEL 14 AL 27 DE JULIOL 2010 PAïSOS CATALANS 05

REDACCIÓ BARCELONA

Als números 16 i 18 de Via Laieta-na de Barcelona hi han tingut finsfa poc la seu tres sindicats: CGT,CCOO i UGT. El Ministeri espanyolde Treball va cedir, recentment, unnou espai sindical a UGT, i van que-dar buides les plantes 7 i 8 de l'e-difici, que van ser atorgades a CCOO.

Arrel d'aquest fet s'han desen-cadenat un seguit de tensions a l'e-difici sindical. El sindicat CCOO,després de la cessió de les dues plan-tes de la UGT, té 8 plantes a l'edi-fici i un total de 20.500 metres qua-

drats. I ara pretén ocupar el vestí-bul del número 18, quan la sevaentrada a l'edifici ha estat semprepel número 16 del mateix carrer.

El vestíbul del número 18 és peraccedir a les plantes superiors, lesplantes on té actualment la seu sin-dical la Federació Local de la CGTde Barcelona i la CGT de Catalun-

ya. L'accés a la resta de plantes elva tapiar CCOO fa pocs dies per evi-tar l'accés a la seva part de l'edifi-ci.

Tot i que no hi ha cap accés alslocals de CCOO per aquella part del'edifici, CCOO vol també tenir unespai al vestíbul, amb la finalitatd'apropiar-se de tot l'edifici de Via

Laietana.El passat dijous 1 de juliol, 100

alliberats de CCOO van voler entraral vestíbul del número 18 amb l'úsde la força, van penjar una pancar-ta a la façana i van tallar els sub-ministres de llum i aigua, cosa queva afectar el local sindical de laCGT.

L'actitud de CCOO va provocargreus dificultats pel desenvolupa-ment d'una conferència de dele-gats i delegades sindicals sobre lareforma laboral que es feia aquelldia a l'edifici, i també va impedirel desenvolupament de la tasca habi-tual i va posar en perill les perso-nes que estaven a l'edifici en aquell

moment perquè havien de baixar9 plantes per unes escales sensellum, no podien sortir de l'espailes persones amb dificultats demobilitat i estaven tallades totesles possibilitats d'evacuar l'edificien cas d'emergència.

Aquesta actitud temerària deCCOO va rebre una resposta clara icontundent dels afiliats i afiliadesde la CGT que no van permetre l'en-trada a l'espai i van impedir l'a-propiació de la façana amb la pan-carta i el vestíbul. Per part de laCGT s'han organitzat diversesaccions per denunciar la situació,

com concentracions, l'ocupació del'edifici i talls de carretera.

Després d'això hi ha hagut diver-ses reunions, proposades pel Minis-teri i CCOO, per intentar solucio-nar el conflicte. La, CGT, però con-sidera que això és una maniobraper fer-los fora de l'espai sindicali avisa que no ho permetrà.

Afiliats de la CGT tallen la Via Laietana per protestar per l'actitud de CCOO

CCCCOOOO vvooll eexxppuullssaarr CCGGTT ddee ll’’hhiissttòòrriicceeddiiffiiccii ssiinnddiiccaall ddee VViiaa LLaaiieettaannaa

“L'accés a la resta deplantes el va tapiar

CCOO fa pocs dies perevitar l'accés a la seva

part de l'edifici”

“100 alliberats deCCOO van voler entraral vestíbul del número

18 amb l'ús de la força”

Mobilització de l'esquerra independentista en el marc del darrer 1 de Maig

“Més de 400 personesvan omplir les Cotxe-res de Sants en una

assemblea general detreballadors

i treballadores”

Els i les treballadores de Barcelona s’uneixen en assemblea per fer front a la crisi i la Reforma Laboral

L’ACCENT 182DEL 14 AL 27 DE JULIOL 201006 PAïSOS CATALANS

CESC BLANCO BARCELONA

Centenars de persones van passarpel correfoc, el teatre, els curtme-tratges i milers pels concerts de l'A-plec de la Plana. Des del divendres2 de juliol fins a la matinada deldiumenge Onda (la Plana Baixa) esva convertir en la seu de la cultu-ra, la llengua i la identitat catala-nes a la Plana. Segons les personesque fan possible l'acte, l'Aplec pre-tén: "Donar a conèixer i promocio-nar la nostra cultura en tots elsàmbits [...] amb un ventall d'acti-vitats ben variat, des de les artsvisuals, el teatre, correfocs, les dan-ses tradicionals o la difusió delsnostres escriptors i escriptores".

Diversos col·lectius locals, i tam-bé d'abast nacional, com ara Dolçai-ners d'Onda, SEPC, Joves d'ACPV,Diabòlica de Morvedre... col·labora-ren a l'esdeveniment. Amb tot, lespersones que l'organitzen s'apleguena l'Associació Aplec de la Plana. L'As-sociació ja va aconseguir l'any pas-sat un bon nivell d'assistència (al

voltant de 3.000 persones) i unacompleta oferta cultural. Enguany,a la vuitena edició, les perspectivess'han acomplert amb escreix. Elsconcerts estaven plens de gom a gom,la zona d'acampada al poliesportiud'Onda esquitxada de tendes arreui els diversos actes (presentació dellibres, tallers, teatre...) amb bonaassistència.

EEll RReebbrroott ffaa 1100 aannyyss

REDACCIÓ BERGA

El Rebrot, l'aplec de joves dels PaïsosCatalans organitzat per Maulets, arri-ba a la desena edició mantenint elseu esperit però amb un format moltdiferent d'aquell primer Rebrot de2001. Seguint el model projectat ja faalguns anys amb la pretensió d'esde-venir no només un festival musical,arrenca enguany, amb un seguit detallers, xerrades, concerts i debatstotalment gratuïts.

Un dels eixos de treball del Rebrotes basa en les activitats que es desen-volupen al bell mig del carrer, reivin-dicant l'ús de l'espai públic. Des d'untorneig de futbol, fins a excursionspel terme municipal de Berga i cer-caviles. Es realitzarà també el Certa-ment Jove de Literatura Social, quearriba a la seva segona edició, i delqual el 17 de juliol se'n donaran aconèixer els guanyadors, que presen-ta dues modalitats: prosa i poesia.Finalment, el dissabte 17 a les 5 de latarda, l'actuació per als més petits delgrup d'animació Koloraines clouràles activitats al carrer que es desen-voluparan al llarg de l'edició d'aquestRebrot.

Els concerts de la nit enguanyseran al Pavelló, tot i que amb entra-da lliure, i aplegaran grups d'arreudels Països Catalans, entre els qualsels finalistes del concurs Esclat.

Les activitats de debat s'iniciaranel divendres dia 16 amb una xerradasota el títol "Resistències al capitalis-me a Andalusia i al Marroc", que ambla presència de les organitzacionsJALEO -organització juvenil indepen-dentista i revolucionària d'Andalu-sia-, així com Via Democràtica -delMarroc-, ens aproparan a les lluitesque des d'aquests dos territoris esduen a terme per a fer front al capi-talisme.

El mateix dia, i a les 8 del vespre,es realitzarà una xerrada sobre la llui-ta antinuclear als Països Catalans.Una temàtica d'actualitat i d'alt inte-rès per al futur del nostre país. Deldissabte 17 cal destacar el debat quees durà a terme al redós de les polí-tiques d'esquerra al s.XXI. Aquest,comptarà amb la participació de Rai-mundo Viejo, Doctor en Ciència Polí-tica i de l'Administració, i actual pro-fessor a la Universitat Pompeu Fabrade Barcelona; Yodenis Guirola, pro-fessor cubà, docent i investigador dela UB i professor també, de la Uni-versitat Comunista dels Països Cata-lans; i finalment, comptarà amb lapresència de Panos Raptis, membredel Partit Anticapitalista Grec.

Les activitats del Rebrot, clouranel diumenge dia 18 a l'Aplec del Pi deles Tres Branques. Els parlaments pre-vistos al Pi Vell seran a càrrec deMuriel Casals (presidenta d'ÒmniumCultural), Manolo Tomàs (portaveude la Plataforma en Defensa de l'E-bre), Gonçal Bravo (secretari generalde la Coordinadora Obrera Sindical)i Quim Sala (doctor en filosofia i pro-fessor de moltes generacions de ber-guedans). Al Pi Jove seran les orga-nitzacions de l'esquerra independen-tista les encarregades de prendre laparaula.

JOAN BALLESTER PORRERES

La primera vegada que l'Acampa-llengua ha sortit de Mallorca haestat un èxit tant a nivell d'orga-nització com a nivell de participa-ció. L'any passat aquest se celebràa Sa Pobla i acabà amb una fortapolèmica per la detenció per partde la Guardia Civil de Tomeu Mar-tí, vicepresident de l'Obra Cultu-ral Balear (OCB) i encarregat de laseguretat de l'esdeveniment.

Enguany a l'Acampallengua cele-brat el 3 i 4 de juliol a Ferreries, al'illa de Menorca, més d'un milerde joves van participar en les dife-rents activitats que van compon-dre aquesta acampada. Això ha estatpossible gràcies a la gran implica-ció del jovent menorquí en gene-ral i de Ferreries en particular;també cal destacar el suport de l'as-sociació de veïns de Ferreries quees mobilitzà per tal que tot plegatfos un èxit. Moltes foren les acti-vitats que acompanyaren l'esdeve-niment, una cercavila celebradapels carrers del poble acompanyàels joves a l'espai preparat per al'acampada, on es llegí un mani-fest de benvinguda, que deixà clarquin és l'ideari de l'Acampallen-gua: la clara defensa de l'ús i nor-malització del català en tots elsàmbits i a tot el territori; alhoraes feu una crítica al pronuncia-ment del Tribunal Constitucionalarran de la sentència de l'estatut,sobretot pel que fa al tema nacio-nal i lingüístic. El mateix matí, espresentà el llibre de Nel Martí La

nació dels menorquins, segonsl'autor, aquesta no es pot limi-tar a l'espai més íntim, més cul-tural basat en el passat sinó queha de ser "l'expressió d'un pro-jecte i d'una voluntat de la gent".L'horabaixa seguí amb diferentstallers, conta-contes i una mos-tra de cantautors. Finalment esdugué a terme una marxa de tor-xes i un correfoc que servi depreàmbul al concert amb ObrintPas i els mallorquins Barrumba-da entre d'altres.

Espai rebelL'acampallengua, com és tradicional,també comptà amb la presència activade l'esquerra independentista. Joves del'organització Maulets, que arribarena l'illa juntament amb uns 150 joves deMallorca, participaren en les diferentsactivitats i es projectà el documentalObrint l'esquerda.

Tot plegat serví també per celebrarel 16è aniversari de Joves de Mallorcaper la llengua i per crear un precedentfora de l'illa de Mallorca que segons elsorganitzadors esperen repetir.

Tendes acampades a l'Aplec de la Plana

ÈÈxxiitt eenn eell pprriimmeerr AAccaammppaalllleenngguuaacceelleebbrraatt ffoorraa ddee MMaalllloorrccaa

L’edició d’enguany de l’Aplec de la Plana torna a complir les expectatives

“Més d'un miler dejoves van participar ales activitats celebra-des a Ferreries, a l'illa

de Menorca”

Ferreries ha estat la primera població menorquina que acull un Acampallengua

Un miler de joves participaren en l’acampada reivindicativa organitzada per Joves de Mallorca per la Llengua

Com sempre, l'oferta musical fouun dels millors reclams. Grups comRapsodes, Pirat's Sound Sistema,la Gossa Sorda, Almorranes Garra-pinyaes, Tom Bombadil i d'altresvan omplir les nits de música encatalà, feta als Països Catalans i,en molts casos, amb la intenció dereivindicar la vitalitat i la força dela cultura del país.

Una llarga tradicióEls primers Aplecs que es van cele-brar a la comarca o a la contorna-da s'originaren els anys 70 -la pri-mera edició fou l'any 1973 a Vila-

real. Aleshores, persones i col·lec-tius compromesos amb la llenguai la cultura van engegar el projec-te i va sorgir arran de les mobilit-zacions d'alguns militants nacio-nalistes i antifranquistes. A horesd'ara, com afirmen des de l'Asso-ciació, és "l'únic acte unitari ques'ofereix des del Camp de Morve-dre fins als Ports i la més impor-tant de totes a la Plana Baixa".

“L'Aplec vol donar a conèixer i

promocionar la nostra cultura entots els àmbits”

REDACCIÓ BARCELONA

A València, la vesprada del 29 dejuny, vora mig miler de personesvan acudir a la convocatòria demanifestació de la Plataforma pelsDrets Socials i contra la Crisi queacull diversos sindicats de classe iorganitzacions polítiques valencia-nes. La mobilització era una pro-testa per l'aprovació de la reformalaboral i les recents retallades públi-ques dutes a terme pel Govern deZapatero, en submissió a les direc-trius neoliberals de les institucionseuropees.

Aquestes retallades signifiquen

el més greu atac contra els dretssocials i de les persones treballa-dores per la qual cosa des de la Pla-taforma pels Drets Socials de Valèn-cia es va fer una crida a la neces-sària mobilització social i per laconvocatòria de vaga general al con-junt de la classe treballadora.

La marxa, va partir de la Plaçade Sant Agustí i transcorregué pels

principals carrers de la ciutat peracabar front a la seu del Ministe-ri de Treball situada a la Plaça elsPinazo on es va llegir el manifestunitari i es convocà als assistentsa continuar organitzant-se i mobi-litzant-se.

Aquella mateixa nit, l'organit-zació Endavant realitzà diversesaccions d'agitació al País Valencià.A Alacant encartellant diverseszones del popular barri del Pladenunciant els culpables de la cri-si capitalista i reclamant que nosiga la classe treballadora qui lapague. Els cartells damunt entitatsbancàries i immobiliàries assenya-

laven gràficament els culpables dela crisi. A València encartellarentot el centre històric i encolarenpancartes de paper continu en zonesben visibles del barri amb la lle-genda "La crisi que la pague quil'ha provocada: banquers, polítics,empresaris", mentre que a Culleraes penjaren diverses pancartes.L'acció més mediàtica fou, però, lapenjada de pancartes a les torresde Serrans de València la vespra-da del 30 de juny. Amb el lema"Reforma Laboral NO", la pancar-ta estava penjada davant per davantde Blanqueries -seu del PSOE-, i harestat allà prop d'una hora.

A Barcelona la principal accióde la jornada fou l'ocupació de laseu de Foment del Treball, la patro-nal del Principat. Després d'uneshores a l'edifici, des del qual vandesplegar pancartes acusant lapatronal de ser la causant de la cri-si, a dos quarts de nou del vespreels assistents van desallotjar l'edi-fici un cop complerts els objectiusi davant la presa de posicions delsMossos d'Esquadra per iniciar undesallotjament.

Prèviament, al matí, CCOO i UGThavien organitzat una manifesta-ció de delegats sindicals. Al seu pasper Via Laietana, diversos militants

independentistes van desplegaruna pancarta gegant per la façanad'un edifici amb el lema "30 anysde pactes socials. Fins quan?". L'e-difici en qüestió pertanyia a la seud'IAC, intersindical a la qual per-tany USTEC, el sindicat majorita-ri de l'ensenyament al Principat,fet que evidencia la cada vegadamajor coordinació del sindicalis-me combatiu en la preparació dela Vaga General i la crítica contun-dent als sindicats oficialistes.

L’ACCENT 182 DEL 14 AL 27 DE JULIOL 2010 PAÏSOS CATALANS 07

“ La mobilització era una protesta per

l'aprovació de lareforma laboral i lesrecents retallades

públiques “

LLaa CCOOSS ddeennuunncciiaaqquuee CCCCOOOO oobblliiggaa aa ppaaggaarrll’’aaffiilliiaacciióó aa ttrreebbaallllaaddoorrss qquuee vvaann aa aasssseessssoorraarr-sseeggrraattuuïïttaammeenntt

REDACCIÓ BARCELONA

B.E.K, un treballador a l'atur quenecessitava assessorament legal, esva presentar a la seu de CCOO deTortosa per usar els serveis queaquest sindicat anuncia com a gra-tuïts. Allí li digueren que havia depagar 53'75 euros per a poder acce-dir a l'assessorament gratuït d'unadvocat. La situació de B.E.K eramolt precària. Es troba incapaci-tat per treballar degut a un acci-dent laboral del qual l'empresa non'assumeix la responsabilitat. Sen-se pràcticament recursos i ambfamília al càrrec, va optar per pagaraquests 53,75 euros de l'afiliacióamb tal d'aconseguir un advocat.En concertar una segona cita li vandir que havia d'esperar sis mesosper a fer efectiu el seu dret a l'as-sessorament, sense importar-los laseua situació personal, ni fer cappregunta sobre si el seus cas eraurgent.

Aleshores, aquest treballador esva posar en contacte amb la COS, laqual va gestionar el retorn dels dinersa l'afectat i es va personar amb l'afec-tat a la seu de CCOO a demanar expli-cacions. La resposta del sindicat ofi-cialista fou amenaçar amb fer un truca la policia.

Des de la COS fan una crida a denun-ciar aquestes pràctiques dels sindi-cats oficialistes, de les quals assegu-ren que no són fets aïllats, i tambéfan una crida als tècnics social quetreballen amb persones nouvingudesque no les adrecin ni a CCOO ni a UGTdegut a la quantitat d'irregularitatsdenunciades, i que s'utilitzi l'exten-sa xarxa de Punts d'Informació Labo-ral que diversos moviments socialsmantenen arreu del país.

CESC BLANCO SAGUNT

Els populars valencians van modifi-car a principis de juliol un Decret llei,fet i aprovat per ells mateixos, perincloure una esmena que facilitavala construcció en sòl no urbanitzable.Al text es permetia edificar "casesrurals d'interès per al desenvolupa-ment turístic rural, tendes de plan-tes, pàrquings de vehicles pesants,càmpings i instal·lacions esportives"i el PP ha canviat "cases rurals d'in-terès per al desenvolupament turís-tic rural" per "establiments de restau-ració, hostalers i assimilats".

Els populars van aprovar en soli-tari un Decret llei urgent (de cre-ació d'ocupació i desenvolupamentd'activitats productives) al juny.Ara l'han modificat i així els hotelsi restaurants poden entrar a un

lloc que fins ara estava reservat sobre-tot a les cases rurals. A més, calesmentar que altres modificacionsdel text redueixen força les trami-tacions i la paperassa. Per exemplees deixa ben clar que per a construirno caldran les Declaracions d'Inte-rès Comunitari, DIC (sol·licitud d'au-torització d'ús i aprofitament en sòlno urbanitzable d'activitats indus-trials i productives). Tampoc li cal-drà una DIC a una casa rural, en fun-cionament ara, si vol ampliar ambrestaurants i hotels, "sempre que nose supere el 20% de la superfície edi-ficada".

També el promotor no haurà de dema-nar llicència d'obres per dur endavantuna reforma en un habitatge i nomésli caldrà amb una "declaració respon-sable" que presentarà a l'Ajuntamentdel municipi. Per altra banda, la nova

llei obliga a la Generalitat i Ajuntamentsa emetre informes en un termini d'unmes. Si no s'acompleix, el promotor potcontinuar amb les obres.

Per a implantar cases rurals s'elimi-na l'obligació que se situen com a mínima 5 quilòmetres del nucli urbà i que laparcel·la tinga almenys mitja hectàrea,mentre que se suprimeix l'obligatorie-tat que els campaments de turisme icentres esportius o recreatius reservenun mínim del 50% de la parcel·la a úsagrari o forestal.

Un director amb trajectòriaFelipe Espinosa Bolaños és el directorgeneral de Valenciana d'AprofitamentEnergètic de Residus SA (VAERSA), l'em-presa pública on delega la Conselleriade Medi Ambient, a partir d'ara, la res-ponsabilitat per expedir permisos deconstrucció. Espinosa va ser rescatat de

l'atur el 2006 pel popular valencià Este-ban González Pons i el va col·locar dedirector de l'Institut Valencià d'Habi-tatge SA (IVVSA). Mesos abans l'enti-tat financera Arab Bank l'havia aco-miadat per provocar unes pèrdues de490.000 . El comiat fou provocat perun escàndol que vinculava l'InstitutValencià de l'Exportació (IVEX), ArabBank i l'empresa Ford. El banc voliaque l'IVEX fera d'aval per unes expor-tacions de Ford a Tunisia, l'operacióanà malament i Espinosa al carrer.

Però Felipe Espinosa, company uni-versitari de Pons i de Francisco Camps,també ha protagonitzat altres escàn-dols. L'any passat, quan ja era presi-dent d'VAERSA, va expedientar un sin-dicalista que treballava a l'entitat perdenunciar irregularitats i caciquisme,cosa que ja havia fet el Síndic de Comp-tes en informes passats.

LLaa jjoorrnnaaddaa ddee lllluuiittaa ddeell 3300-JJ iinntteennttaaaaccttiivvaarr eell ccaammíí ddee llaa vvaaggaa ggeenneerraall

El PP valencià canvia una llei urbanística per facilitar la construcció en sòl no urbanitzable

Pancarta desplegada des de les Torres de Serrans de València

DEL 14 AL 27 DE JULIOL 201008 EN PROFUNDITAT

ABEL CALDERA BERGA

La gent que ho va viure afirma que lamanifestació del 10 de juliol va supe-rar el milió de Barcelona i les 600.000persones de València de les manifes-tacions de 1977. Es pot afirmar sensecap rubor que es tracta de la mobilit-zació de masses més gran a Barcelonades de l'enterrament de Durruti el 1936.I els temors de Duran i Lleida (CiU) -"hem de vetllar perquè això no es con-verteixi en un aquelarre independen-tista- es van acabar materialitzant.

Entre un milió i un milió i mig depersones van desfilar pel centre de Bar-celona sota un mar d'estelades i ambcrits constats reivindicant la indepen-dència. Metros i trens col·lapsats, cuesper entrar a Barcelona amb cotxe,milers de manifestants que no pogue-ren arribar des de les comarques giro-nines degut a una averia de RENFE. Lamanifestació ocupava tot el recorre-gut ja des del principi -tot el Passeigde Gràcia i la Gran Via-, però també esva acabar omplint la Rambla de Cata-

lunya i el carrer Pau Claris, un bontros de la Diagonal, i la cua de la mani-festació va arribar fins a la parada demetro de Fontana, ben endins del barride Gràcia.

Les reaccionspolítiques La sentència,anunciada el pas-sat 28 de juny ipublicada el diaabans de la mani-festació, haviadeixatdescol·locats elspartits parlamen-taris. El pronun-ciament del Tri-bunal Constitucio-nal no deixavaespai per cap moviment que no fos des-obeir directament l'estat, fet que capd'ells estava disposat a fer. A més, laconvocatòria d'eleccions autonòmiquesa la tardor va generar aquell engarro-tament que pateixen els partits quan

hi ha convocatòries electorals a la vis-ta: la incapacitat de deixar de fer elec-toralisme malgrat adonar-se que s'es-tà fent el ridícul. El que va acabar suc-

ceint -xiulets con-tra els polítics iclamor indepen-dentista- era abso-lutament previsi-ble copsant nomésl'ambient d'indig-nació popular dela setmana ante-rior.

Els crits i xiu-lets constants con-tra els políticsdurant la manifes-tació van obligar adesfer la capçale-ra que havia servit

durant una setmana de corral de llui-ta electoral. Montilla va haver de mar-xar sota una pluja de xiulets i retretsper la seva submissió al govern espan-yol. Duran i Lleida només va poder esca-par-ne millor camuflat entre la mili-

tància convergent. Qualsevol assistentahir a la protesta va poder viure unmoment de rebuig a la classe políticacom mai abans. Segurament, a partirde l'endemà de la manifestació, els par-tits polítics ja deuen estar fent càbalessobre la repercussió electoral d'aques-ta desafecció. Joan Laporta també faràels seus càlculs; és probablement l'úni-ca proposta de la constel·lació sobira-nista amb ganxo electoral.

Un cop passada la manifestació, vin-gué l'habitual intent de manipular elsfets en interès propi. Des de negar elcaràcter independentista de la mani-festació afirmant que no tots els par-ticipants portaven banderes estelades(Montilla), fins a les reaccions pujolia-nes de CiU intentant portar l'aigua alseu molí. El diputat de CiU a MadridCarles Campuzano es preguntava públi-cament "com reconduirem aquesta mobi-lització". Duran i Lleida ho tenia clar:"allunyar-se del brogit de la manifesta-ció i mantenir-ne només l'esperit". Aba-ratir les reivindicacions, vaja. El quecada vegada sembla més clar és que nin-

gú no farà cap passa estratègica findesprés de les eleccions, i és probableque aleshores tampoc. CiU i PSC perquèel seu objectiu real és administrar e

que hi ha. Fins i tot ERC, que a priorpot moure's amb més comoditat enaquest escenari independentista, hacarregat totes les tintes del discurs alsimbolismes en comptes fer-ho a l'estratègia política. L'objectiu, no come

“El pronunciamentdel Tribunal

Constitucional no deixava espai per capmoviment que no fosdesobeir directament

l'estat”

“Un cop passada lamanifestació, vinguél'habitual intent de

manipular els fets eninterès propi”

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 182

REDACCIÓ BARCELONA

1133 ddee nnoovveemmbbrree ddee 22000033. Zapate-ro fa una declaració que els par-tidaris del federalisme i de l'Es-panya plural haurien de recor-dar: "Recolzaré la reforma de l'Es-tatut que aprovi el Parlamentcatalà". Ho va fer en l'acte cen-tral del PSC de la campanya de lesautonòmiques que farien presi-dent a Pasqual Maragall. El 99 ddeeffeebbrreerr ddee 22000044 es constitueix laponència encarregada de redac-tar l'estatut. La no inclusió del PPno impedirà que es vulgui man-tenir l'estatut dins els termes dela Constitució espanyola. Ja gover-nava el tripartit. Amb la victòriaelectoral del PSOE el 1144 ddee mmaarrççddee 22000044, Zapatero comença a ferbandera de l'Espanya plural i deles reformes de diversos estatutsd'autonomia. El 1122 ddee nnoovveemmbbrreeddee 22000044, Miravet és escenari delpacte de la base de la reforma, queexclou el dret a l'autodetermina-ció i els Països Catalans. El diaque Maragall parla del 3%, el 2244ddee ffeebbrreerr ddee 22000055, Mas li responque ha de retirar l'acusació perno posar en perill l'estatut. Mara-gall accepta. El 55 ddee sseetteemmbbrree ddee22000055, el Consell Consultiu de laGeneralitat, amatent a protegirel marc jurídico-polític que negadrets als catalans que ha de defen-sar, detecta 19 inconstitucionali-tats en l'estatut. Finalment, el 3300ddee sseetteemmbbrree ddee 22000055, el Parlamentl'aprova tot seguint les seves indi-cacions.

Poc després després de l'entra-da de l'estatut al Congrés espan-yol, el 2211 ddee ggeenneerr ddee 22000066, Mas iZapatero acorden la segona granretallada després de l'autoimpo-sada pels partits autonomistescatalans. Segons Maragall, Masacceptà l'acord a canvi d'avançarles autonòmiques i assegurar queMaragall no seria el candidat delPSC. És l'avantsala de les mobilit-zacions de l’1111 ddee ffeebbrreerr i del 1188 ddeeffeebbrreerr ddee 22000066 a Barcelona, quealerten contra el procés estatuta-ri: la primera reclama el dret al'autodeterminació de la naciócompleta, i la segona, massiva,reclama respecte a un més ambi-

gu dret de decidir. El 2211 ddee mmaarrçç la Comisión Cons-

titucional del Congreso aprova elprojecte d'Estatut. Alfonso Gue-rra, assegura que li han passat elribot. Una setmana i mitja méstard, el 30 de març, el ple del Con-grés espanyol aprova l'Estatut il'envia a Referèndum. Es consu-ma la tercera gran retallada quanel senat espanyol l'aprova el 10 demaig.

Després que el Congrés espan-yol dels diputats aprovi el 1188 dd''aa--bbrriill ddee 22000066, amb els vots a favorde PP i PSOE, la reforma de l'esta-tut valencià, el 1188 ddee jjuunnyy l'Esta-tut s'aprova per Referèndum ambel 73,9% dels vots, un "no" del 20,7%i una abstenció del 51,6%. La majo-ria no ha votat l'estatut de la ver-gonya. Comença ara el via crucisdels recursos: un del PP, cinc decomunitats autònomes i un deMúgica Herzog. El 22 de novem-bre del mateix any PP i PSOE pac-ten la reforma de l'estatut balear.

L'11 ddee ddeesseemmbbrree ddee 22000077, de nou,una massa de gent emprenyadapren el carrer en contra del des-gavell de les rodalies i la gestió deRENFE. Novament, és una mani-festació independentista malgratla convocatòria ambigua i el suportde partits i sindicats autonomis-tes.

El tercer aniversari de l'entra-da en vigor de l'estatut, el 99 dd''aa--ggoosstt ddee 22000099, només s'han acordat12 traspassos menors: rodalies, ins-pecció de treball, i l'Hospital Clí-nic entre d'altres. El 2266 ddee nnoovveemm--bbrree ddee 22000099 els 12 diaris amb seual Principat publiquen l'editorialconjunt "La dignitat de Catalun-ya" insisteixen amb la via consti-tucional i alerten contra una even-tual retallada.

En un nou intent constitucio-nalista, el 2299 dd''aabbrriill ddee 22001100, elspartits CiU, PSC, ERC i ICV-EUiAinsten el Tribunal Constitucionalespanyol a declarar-se incompe-tent i a renovar els seus càrrecsamb l'esperança d'una sentènciafinal benèvola. El 2288 ddee jjuunnyy ddee22001100 el Tribunal Constitucionalanuncia un acord sobre la sentèn-cia de l'Estatut que obre una novaera a la política catalunyesa.

seè

el

rinas

s-e-

tre cap pas en fals que faci autodescar-tar cap possibilitat de pacte. Només unCarod enterrat políticament pels seusha recuperat les seves propostes degovern de concentració i referèndumel 2014 presentant-les com el full de rutaa seguir.

On sí que van aparèixer novetats vaser en el front municipalista. Llunyde les dinàmiques de corral de la polí-tica autonòmica, alguns ajuntamentsvan aprovar declaracions d'exclusiómoral de la constitució. Si bé aquestesno tenen cap mena de traducció mate-rial, sí que és cert que per primeravegada apareix el concepte de desobe-diència i enfrontament amb les lleis -amb totes les matisacions que calgui-en els pronunciaments dels consisto-ris locals. Fins i tot, l'enfocament jurí-dic de les mocions de suport a les con-sultes va voler evadir l'enfrontamentamb l'estat a partir del principi quetot allò que no està prohibit està per-mès. La sentència exerceix, doncs, deprimera legitimació a la desobedièn-cia.

L'esquerra independentista insis-teix en el seu discurs De sostenir una postura independen-tista clarament antiautonomista qua-si en solitari aveure com aquestés el punt d'arri-bada de cada copmés gent. Aques-ta és la situacióque l'esquerraindependentistaha estat visquentel darrer any. Laseva presènciadissabte a lamanifestacióamb un bloc uni-tari evidenciavaclarament lavoluntat de l'in-dependentismede no regalar lamarxa als autonomistes. Per la pròpiamassificació de la marxa es fa difícilfer una lectura de l'assistència als blocspolítics, però hi ha dos fets que demos-

tren el respecte i suport de molta gental moviment. Davant el bloc de l'EI hihavia el bloc d'Iniciativa, d'on la gentno enquadrada que assistia a la mani-

festació en fugia,al contrari del quepassava al bloc del'EI, on persones ifins i tot entitatsdemostraven notenir cap tipus deproblema ambcompartir espai ipancarta amb lesbanderes de la CUP.Aquesta organitza-ció també va edi-tar desenes demilers d'adhesiusamb el lema:"Tirem pel dret:independència",que més que repar-

tits els van ser trets de les mans permoltíssima gent que volia lluir un adhe-siu independentista i implícitamentd'oposició als partits parlamentaris.

Cronologia d’un nou“No era això”

El 28 de juny de 2010 el Tribunal Constitucional anuncia un acord sobre la sentència de l'Estatut que obre una nova era ala política catalunyesa

“La seva presència dissabte a la manifesta-ció amb un bloc unitari

evidenciava clarament lavoluntat de

l'independentisme deno regalar la marxa als

autonomistes”

FOTO: Oriol Clavera

L’ACCENT 182DEL 14 AL 27 DE JULIOL 201010 EN PROFUNDITAT

XAVIER MONGE *

La sentència del Tribunal Constitu-cional contra l'Estatut d'Autonomiade Catalunya ha obert un gran debatpolític. Paral·lelament, un magmade dubtes jurídics acompanya la polè-mica. Es tracta de la sentència mésimportant que mai ha dictat aquesttribunal i afecta de manera direc-ta, no només al contingut de la nor-ma catalana, sinó a la concepció delmarc competencial i jurídico-polí-tic de l'estat espanyol. Incertesa,doncs, és la paraula que millor defi-neix les conseqüències immediatesde la decisió del constitucional.

Que aquest tribunal pugui dictarsentències interpretatives és quel-com que es discuteix en àmbits jurí-dics, polítics i acadèmics des de famolts anys. Debat esteril, si es vol,ja que és el mateix TC qui hauria dedecidir si això és o no constitucio-nal. D'altra banda, malgrat l'exten-sió del text, la interpretació que hafet el TC de molts aspectes del textés força genèrica malgrat que haapuntat clarament el sentit que seli dóna. Caldrà esperar, doncs, qui-na és l'evolució interpretativa quees fa en un futur dels diversos aspec-tes tractats a la sentència.

Tot i aquesta incertesa i la gue-rra oberta sobre interpretacions dela mateixa sentència, hi ha deter-minades conseqüències jurídiquesque se'n desprenen de manera inequí-voca. El text vincula al conjunt depoders públics de l'estat a l'hora d'a-plicar i interpretar qualsevol nor-ma. Això vol dir, que malgrat no cai-guin automàticament, totes aque-lles normes tant catalanes com dela resta de l'estat que puguin entraren colisió amb la decisió del tribu-nal l'han de tenir en compte. De nofer-ho, la norma en qüestió estariadestinada al fracàs davant de qual-sevol impugnació judicial i, ja nodiguem, davant el TC. La sentènciaés jurisprudència constitucional que,com a tal, vincula directament totsels jutjats i tribunals de l'estat a l'ho-ra de dictar resolucions i interpre-tar qualsevol punt de l'ordenamentjurídic.

El bloc de constitucionalitat, enentreditLa Constitució espanyola de l'any1978 va dibuixar un sistema jurídi-co-polític que havia de permetre l'ac-cés a l'autonomia a aquells territo-ris que ja n'havien tingut en el perí-

ode de la segona república espanyo-la. L'aplicació, però, va portar a lasolució salomònica del "café paratodos". Cada un dels terriotoris, ano-menats comunitats autònomes, téuna norma bàsica que és l'estatut.La Constitució i els estatuts d'auto-nomia dibuixen el què la doctrinaha anomenat el "bloc de constitu-cionalitat", és a dir, aquell bloc nor-matiu bàsic que qualsevol altra nor-ma, autonòmica o estatal, ha de res-pectar. Aquesta interpretació ha per-mès, doncs, que els estatutsd'autonomia hagin contribuit a unasolució d'integració jurídica de qual-sevol discusió sobre el repartimentcompetencial i l'estructura institu-cional de l'estat espanyol. Els esta-tuts, malgrat ser lleis orgàniques,gaudien d'un caràcter reforçat quecondicionava la constitucionalitatde les altres normes de l'estat, tam-bé les altres lleis orgàniques.

La sentència obre ara de nou eldebat sobre aquest bloc de constitu-cionalitat deixant a entendre quetot i ser lleis orgàniques, i per tantaprovades per majoria reforçada ales corts de l'estat, els estatuts nopoden marcar la decisió futura dellegislador estatal. Amb aquest argu-ment el TC ha qüestionat diversesde les previsions de l'Estatut que noho havien estat mai anteriorment.El gran exemple, que serà abordatmés endavant, és el règim jurídic dela llengua. Algú es pot pensar queels estatuts del 79 i vuitantes podien

contenir preceptes inconstitucio-nals? Doncs no, perquè senzillamentintegraven el bloc de constitucionalcom una evolució del que el legisla-dor constituent havia previst. Ésaquest l'aspecte que, jurídicament,ilustra el trencament de l'anome-nat Pacte Constitucional". La man-ca de concreció respecte a un possi-ble canvi en la doctrina del bloc deconstitucionalitat garanteix la dis-cusió institucional i la inseguretatfins que el tribunal, en ocasió d'u-na altra resolució, acabi amb els dub-tes.

El règim jurídic de la llenguaUn dels aspectes més rellevants dela sentència del tribunal és la inter-pretació i declaració parcial d'in-constitucionalitat del règim de lallengua previst a l'Estatut. El TC dei-xa clar que la cooficialitat de la llen-gua suposa el tractament per iguald'ambdues en l'administració públi-ca. Així doncs, el constitucionaldeclara nul l'incís de llengua "pre-ferent", per dir només que és la llen-gua normal. Aquesta preferència,de fet, queda invertida per la sen-tència, que nega la possibilitat del'Estatut de preveure l'obligació deconèixer el català, quedant nomésaquest obligació respecte el castellàtal i com preveu la constitució. Aques-ta decisió en l'àmbit de l'adminis-tració pot tenir poques conseqüèn-cies jurídiques en una administra-ció que ja és força bilingüe. Caldrà

veure, però, si pot tenir algun efec-te sobre les mitjans de comunicaciópúblics, quelcom força difícil ja queno cal cap norma que impedeixi l'úsdel castellà o l'obligació del catalàals mitjans de comuniació. Si no hiha norma no hi ha res a impugnar.De totes maneres cal tenir en comp-te que si trobés alguna via jurídicaper imposar el castellà als mitjanspúblics, l'espanyolisme trobariarecolzament constitucional tenintaixí les de guanyar.

On hi ha hagut un canvi de granprofunditat i que de ben segur obri-rà una batalla política i judicial ésen allò que coneixem com a immer-sió lingüística. Fins ara els tribu-nals ja havien obligat la Generali-tat a garantir l'ensenyament en cas-tellà d'algunes persones. Això, però,rebia un tractament individualit-zat que no afectava al concepte claude la política lingüística escolar: elcatala com a llengua vehicular. Aquíés on el TC ha establert que el cas-tellà no pot quedar fora d'aquest sis-tema i que, per tant, també ha depoder ser vehicular. La vehiculari-tat permetia, doncs, que totes lesmatèries tret de les altres llenguesfossin impartides en català. Són mol-tes les vies que hi haurà per acabaramb el sistema actual, com per exem-ple interposar recursos judicials jano reclamant el dret individual arebre l'educació en castellà sinó l'o-bligació de les escoles a oferir líniesen castellà o quelcom similar. En

aquest camí judicial, fins i tot hipodria haver una qüestió de consti-tucionalitat prevista a la Llei Orgà-nica del Tribunal Constitucional quedeixaria tocada de mort la immer-sió recollida a la recent Llei d'Edu-cació de Catalunya.

La qualitat de la sentènciaUn dels aspectes més compartits enel món jurídic respecte la sentèn-cia, fins i tot en cercles del PartidoPopular, és la baixa qualitat delsarguments jurídics. L'estira i arron-sa per aprovar el text i el criteri polí-tic, i no jurídic, a l'hora de dictarsentència han tingut com a resultatun text jurídicament confús. Enalguns casos, especialment els refe-rents a la nació i la llengua, el TCs'ha explaiat detallant l'abast delseu criteri sobre la constitucionali-tat. En altres casos, ha apuntat unsentit interpretatiu molt genèric,generant una situació d'inseguretatjurídica que abocarà a una majorconflictivitat tant entre adminis-tracions com dels ciutadans ambaquestes. Aquesta inseguretat es veuagreujada pel desconeixement dequan, i en quin sentit, es resoldranels altres recursos contra l'Estatutpendents de sentència presentatspel Defensor del Pueblo i diversescomunitats autònomes.

*Monge és advocat i militant de l'esquerra independentista

La incertesa jurídica per sentència

ANÀLISI

Capçalera de representants institucionals al principi de la manifestació // FOTO: Oriol Clavera

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

REDACCIÓ BARCELONA

En un nou atac a les prestacionssocials bàsiques dels treballadors,la Unió Europea amenaça ara l'e-dat de jubilació.

El comissari europeu de Treball,Laszlo Andor, presentava aquestdimecres 7 de juliol un informe detendència liberal radical on es reco-mana que l'edat de jubilació hau-ria d'endarrerir-se fins als 67 anysel 2040 i tres anys més entre el 2040i el 2060.

El pretext per a la retallada deles pensions és l'habitual, l'enve-lliment de la població, si bé diver-sos analistes ja han demostrat arrandels diversos anuncis en aquest sen-tit dels darrers temps que aquestspretextos demogràfics són falsos.Així, la catedràtica d'economia dela UB Miren Etxezarreta denunciaque malgrat l'augment de l'edat dela població en les darreres dècades,la productivitat ha augmentat moltmés, i per tant l'economia ha cres-cut molt més i podria perfectament

sostenir i millorar els sistemespúblics de pensions sinó es seguísafavorint fiscalment a les rendesmés altes; també explica com mol-tes d'aquestes amenaces el que fan

és fomentar els plans de pensionsprivats, que suposen una gran aju-da per al capital financer, que éssovint el que elabora aquests infor-mes d'alarma contra les pensions

públiques. Igualment, mostra elseu escepticisme davant algunes deles previsions demogràfiques, cla-rament esbiaixades. Per altra ban-da, des dels sindicats ja s'ha deun-

ciat l'absurditat de la mesura quanles empreses tendeixen cada vega-da més a acomiadar els treballa-dors amb edats bastant per sota dela de jubilació actual, i que aques-tes mesures faran que la gent cotit-zi encara menys i tingui presta-cions pitjors de jubilació.

Segons el comissari Andor, a laUnió cal triar en el futur entre"tenir pensionistes més pobres, aug-mentar les contribucions al siste-ma o tenir més gent treballantdurant més temps". I la tria és ladarrera opció, en cap cas els diri-gents europeus apostaran per lasolució que beneficïi als treballa-dors que amb el seu treball haurande seguir enriquint encara més idurant més anys els empresaris alsquals es retallen constantment elsimpostos.

La competència per aplicaraquestes mesures tanmateix, no ésde la Unió, sinó de cadascun delsEstats, subjectes això sí, a les pres-sions, dels mercats, és a dir, delsgrans bancs i inversors.

L’ACCENT 182 DEL 14 AL 27 DE JULIOL 2010 INTERNACIONAL 11

Deixeu el petroli sota terra!JOSEP PUIG I BOIX * BARCELONA

Poc abans que arreu del món s'ini-ciessin les celebracions del Dia de laTerra (22 abril), la ciutadania s'assa-bentava que hi havia hagut una explo-sió, seguida d'un incendi, a la plata-forma petroliera Deep Water Hori-zon, localitzada al Golf de Mèxic,quan estava perforant el subsòl maría més de 1.500 m de profunditat (perextreure petroli a una fondària demés de 5.000 per dessota del llit delmar). Els responsables de la platafor-ma, encapçalats per l'empresa petro-liera BP, s'afanyaren a manifestarque la fuita de petroli era de 'només'1.000 barrils (159.000 litres) al dia.El màxim responsable de BP (el seuCEO, Tony Hayward) també va mani-festar que "no havia estat el seu acci-dent", intentant passar la culpa alsaltres contractistes, TransOcean iHalliburton. No havia passat ni unmes quan BP es va veure obligada aacceptar que la fuita era molt supe-rior (5.000 barrils/dia) a la que havienanunciat prèviament. BP va haver derectificar, ja que la directora del USGeological Survey va afirmar que dosequips de científics havien estimatla fuita entre 12.000 i 24.000 barrilsal dia. Avui s'accepta que la fuita ésde 40.000 barrils/dia.

La irresponsabilitat de l'empresapetroliera BP s'ha manifestat en totales seva cruesa, a despit que el seuanterior CEO, John Browne, l'haviarebatejada amb el nom de BeyondPetroleum (que significa "més enllàdel petroli"), en un intent de rentar-li la cara, fent veure que l'empresapetroliera assumia les seves respon-sabilitats ecològiques i socials, des-prés d'una explosió (l'any 2005) a una

refineria de BP a Texas City que vaocasionar la mort de 15 treballadorsi ferides greus a centenars. L'admi-nistració de salut i seguretat nord-americana (Occupational Safety andHealth Administration) li va posaruna multa rècord (87 milions dedòlars) per "haver actuat de formanegligent en la correcció de les rei-terades violacions de les normes deseguretat".

Ara, BP ens ha tornat a mostrar laveritable cara de la indústria petro-liera: mentint en les seves afirma-cions sobre l'abast de la fuita i delsseus efectes, actuant de forma prepo-tent, impedint la tasca dels informa-dors independents i maldant per silen-ciar als mitjans de comunicació (elmateix Jean-Michel Cousteau, fill delpioner Jacques Cousteau, va ser fora-gitat de l'indret quan els guardacos-tes van veure que a bord del seu vai-

xell hi havia un reporter i un fotògrafde l'Associated Press), etc. Vegeu sinóles declaracions del màxim responsa-ble de BP: "El golf de Mèxic és un oceàmolt gran. El volum de petroli i de dis-persants que hi hem tirat és molt petiten relació al volum total d'aigua queté", "penso que l'impacte ambientald'aquest desastre serà, probablement,molt, molt modest", etc.

El Nacional Center for Atmosphe-ric Research (NCAR) ha fet públicsels resultats de les seves simulacions(es pot veure a Internet) de com lafuita de petroli es dispersarà seguintels corrents marins i ha manifestatque la fuita "es podria estendre alllarg de milers de milles arreu de lescostes de l'oceà Atlàntic i a mar obertabans d'aquest estiu". Escoltar lesdeclaracions del responsable de BPens hauria de fer obrir el ulls davantles indústries que, com la petrolie-

ra, no només fan diners, sinó ques'enriqueixen de forma escandalosamalmetent els béns comuns del nos-tre planeta.

No era pas la primera vegada queun fet com aquest succeeix al Golf deMèxic. Va ser el juny de 1979 quan laplataforma petroliera Ixtoc-I va patirun accident idèntic. Un fallada delsistema de prevenció de fuites en vaser la causa. Igual que en el cas de laDeep Water Horizon. I avui, més de30 anys després, BP ha fet el mateixque aleshores es va fer: intentar posarfi a la fuita intentant captar el petro-li que surt de la perforació. Val lapena dir que la fuita de Ixtoc-I no esva poder controlar fins 9 mesos des-prés de l'accident. I es va fer mitjan-çant la perforació de dos nous pousper alleugerir la pressió amb la quesortia el cru pel pou accidentat. Exac-tament el mateix que avui en dia.

L'única diferencia entre els dos acci-dents és que Ixtoc-I estava perforantel subsòl marí a uns 60 m de fondà-ria, mentre que la Deep Water Hori-zon ho feia a més de 1.500 m de fon-dària. Tal com va manifestar oberta-ment Rachel Maddow en el seu pro-grama (The Rachel Maddow Show)de la cadena MSNBC: "Les empresespetrolieres no han fet cap avanç tec-nològic en els darrers 30 anys quanes tracta d'aturar una fuita d'aques-tes característiques. L'única cosa quehan fet millor és empitjorar els ris-cos de l'extracció de petroli, posantaquestes fuites més enllà del nostreabast".

La fuita de la Deep Water Horizonpassarà a la història com la més greu,fins ara, mai experimentada als EUA(l'accident del petrolier Exxon Val-dez va abocar més de 40 milions delitres de petroli - uns 260.000 barrils- a Prince William Sound, la fuita algolf de Mèxic ja en porta abocats mésd'un milió).

Comença a ser l'hora de posarentrebancs a la indústria del petro-li que furga, cada vegada més endins,les entranyes de la Terra per alimen-tar la petroliaddicció i desestabilit-zar l'atmosfera tot posant en perillla continuïtat de la vida a la Terra.Comença a ser l'hora de deshabituar-nos de l'addicció al petroli i als com-bustibles fòssils i deslliurar el móndels dictats de l'economia fòssil. Dei-xeu, si us plau, el petroli sota terra!

* Josep Puig i Boix és professor d'energiai societat a la UAB i president de la seccióespanyola d'Eurosolar. L'autor ha enviat

aquest article a L'ACCENT i altres mit-jans alternatius després que no li publi-

quessin a El Periódico

L'autor de l'article proposa "començar a deshabituarnos de l'addicció al petroli"

La Unió Europea vol endarrerir la jubilació als 70 anys

El comissari europeu de Treball,Laszlo Andor,al centre de la imatge

ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

Els treballadors del laboratori insígnia de larecerca científica a l'Estat espanyol han sortita la palestra pública per anunciar mobilitza-cions en defensa dels seus drets laborals,i hanfet trontollar en poques setmanes la propa-ganda oficial sobre el sincrotró ALBA de Cer-danyola del Vallès,projecte inaugurat el pas-sat 22 de març ni més ni menys que pel pre-sident espanyol Zapatero,a més del presidentde la Generalitat, la ministra espanyola deCiència i Innovació, i el conseller d'Universi-tats i Empresa.Aquest projecte científic,qua-lificat com la instal·lació científica més gran icomplexa de l'Estat espanyol,ha estat lloat alsmitjans de comunicació,i és portada a les revis-tes publicitàries de la Generalitat,però darre-re la façana institucional els seus treballadorss'han organitzat i han alçat la veu per denun-ciar la seva situació laboral, encapçalats perun Comitè d'Empresa amb 6 representantsde la CGT i 3 de CSC-Intersindical.

Com es va iniciar el conflicte al sin-crotró ALBA?L'actual conflicte laboral es va iniciaramb l'aplicació de la retallada salarialdel 5% de mitjana per als treballadorsdel sector públic anunciada per Zapa-tero al Congrés. Ens ha afectat en serempleats d'un consorci finançat a partsiguals per l'Estat i la Generalitat, i apesar de no gaudir de cap dels benefi-cis amb què compten els funcionaris itreballadors sota els convenis col·lec-tius del personal laboral de les admi-nistracions públiques estatals, autonò-miques o locals.

En un primer moment, l'empresasimplement ens va comunicar que ensaplicava el Reial Decret de la retalla-da regulada pel Govern espanyol i queens passarien una proposta concretade distribució de la disminució de lesnòmines dels treballadors en funciódel nivell salarial. Des del Comitè d'Em-presa vam demanar l'obertura d'unprocés per negociar els detalls de laimplementació de la mesura, peròl'empresa s'hi va negar, al·legant quela norma només els donava la possi-bilitat de fer-ho, però no hi estavenobligats. Ens van dir que ens passa-rien una proposta i escoltarien els nos-tres comentaris, però que no entra-rien a negociar. Cal destacar que tot ique el sou mitjà del sincrotró es tro-ba al voltant de 38.000 euros brutsanuals, més del 42% de la plantilla encobra menys de 30.000, la qual cosaens dóna una idea de la desigual dis-

tribució dels salaris, amb una taulasalarial que va dels 14.800 euros finsals 88.200 euros bruts anuals, amb eldirector i el president fora de la tau-la.

Concretament, l'empresa ens varemetre una proposta fixant un límitarbitrari de la retallada en el 7% perals salaris més alts, fet que impedeixsuavitzar l'impacte de la retalladaals salaris més baixos (un 3,85% alssous de 20.000 euros bruts anuals).En canvi, nosaltres vam elaborar unacontraproposta més progressiva quepreveia aplicar un 9,84% a les retri-bucions més altes (en consonànciaamb el que preveu la Generalitat enl'aplicació de la mesura al personalno funcionari de l'Administraciópública catalana), i que s'utilitzés lapartida destinada al pagament delbonus de productivitat per retornara cada treballador allò que se li hadescomptat en aplicació de la reta-llada salarial. A més, ja que se'ns apli-ca la mesura com a treballadorspúblics, en la nostra proposta dema-nàvem equiparar algunes de les con-dicions laborals (com els dies d'as-sumptes propis retribuïts o les horesanuals) a les dels treballadors sota elconveni col·lectiu del personal labo-ral al servei de la Generalitat. No potser que ens tractin de treballadorspúblics per a la retallada, però notinguem cap dels beneficis laboralsd'aquesta condició.

Quina ha estat la resposta de l'em-presa?L'empresa, en conèixer les nostres rei-vindicacions, simplement va trencarel diàleg i va desconvocar per escrit lareunió que tenia amb nosaltres. Ensvan acusar de demanar actuacions

"il·legals" i de no "respectar" les indica-cions del gerent sobre els límits quehavien marcat des de la direcció. En lacomunicació en la qual van desconvo-car la reunió ens van donar un termi-ni de 24 hores per dir si acceptàvem ono la seva proposta, informant que encas contrari aplicarien unilateralmentun 5% de retallada a tota la plantilla,sense tenir en compte el seu nivell sala-rial.

Com us organitzeu per dur endavantles mobilitzacions?

Així que vam rebre aquesta comunica-ció de l'empresa on es trenca el diàleg,vam convocar una assemblea de treba-lladors per tal d'explicar la situació iconsultar a la plantilla quina decisióhavíem de prendre. En sotmetre's avotació a l'assemblea, cap treballadorva votar acceptar la proposta de l'em-presa, i 61 vots van apostar per la con-vocatòria de mobilitzacions per pres-sionar la direcció, mentre que només14 persones es van abstenir.

En convocar unes jornades de vagai començar diverses accions per denun-ciar la situació a l'exterior (premsa,comunicats als visitants de lainstal·lació, adhesius, cartells al tau-lell del Comitè d'Empresa, etc.), la pos-tura de l'empresa va començar a can-viar. El passat dilluns 5 de juliol, laConselleria de Treball ens va convo-car a les dues parts per a una media-ció (acte institucional que té com al'objectiu que s'arribi a un acord quepermeti desconvocar la vaga) i, des-prés de 5 hores de reunió, vam signarun acord en el qual l'empresa es vacomprometre a iniciar un calendaride negociacions d'una setmana, peròsempre mantenint el límit del 7%, iva acceptar utilitzar parcialment elbonus de productivitat per minimit-zar l'impacte de la retallada sobre elsalari base dels treballadors. Nosal-tres, per la nostra part, vam descon-vocar les vagues que teníem previstesper aquestes setmanes (8 i 15 de juliol),

en espera del resultat de les negocia-cions, però mantenim les jornades devaga dels dies 20, 22, 27 i 29 de juliol,que coincideixen amb la posada enmarxa parcial de l'accelerador, i querealitzarem si no es tanca un acorddurant la propera setmana.

Creus que la propaganda que ha acom-panyat aquest projecte científic hainfluenciat les postures durant el con-flicte laboral?Aquesta realitat ens ha donat una pos-sibilitat extra de fer conèixer el con-flicte laboral a la premsa, a través demitjans poc freqüents, com el periodis-me científic. A la vegada, per exemple,hem enviat una carta firmada per 90treballadors als polítics que constencom a responsables dels gestors del Con-sorci, com la ministra espanyola deCiència i Innovació, Cristina Garmen-dia, el Conseller d'Universitats i Empre-sa i altres alts càrrecs, i creiem que enpart han hagut de canviar la seva pos-tura davant de totes aquestes pressions.

Com valoreu les mobilitzacions?Potser encara és d'hora per fer una valo-ració, però crec que el procés i la res-posta de la gent han estat molt posi-tius. Sabem que encara l'empresa nos'ha compromès a res concret, nomésdeclaracions d'intencions. Així doncs,tot dependrà de les negociacions de lasetmana que ve, però ha estat un pri-mer pas per organitzar-nos i reclamarels nostres drets.

Hem demostrat (i també a nosaltresmateixos) que tenim capacitat per a fer-nos sentir i incidir en les decisions dela direcció, la qual cosa ajuda a trencarel pessimisme dominant del "no hi hares a fer", que porta a l'acceptació deles situacions i a la desmobilització.

Cal destacar també la comoditat ieficàcia de treballar des d'un Comitèd'Empresa sense baralles entre sindi-cats. Pràcticament totes les accions esrealitzen de forma unitària i les ener-gies es canalitzen íntegrament cap a ladefensa dels interessos dels treballa-dors.

Fins que s'acabi aquest conflicte, entot moment l'assemblea de treballadorsdecidirà les mobilitzacions que porta-rem endavant, i ben segur que si ladirecció no compleix els acords asso-lits, les vagues dels propers dies serantot un èxit i la posada en marxa de l'ac-celerador de partícules patirà retardsimportants.

L’ACCENT 18212 ECONOMIA DEL 14 AL 27 DE JULIOL 2010

Rodríguez Zapateron en la inauguració del Sincrotó Alba

“En tot momentl'assemblea

de treballadorsdecidirà les

mobilitzacions queportarem endavant”

ENTREVISTA A MARC ÁLVAREZ, SECRETARI GENERAL DE LA CGT AL SINCROTRÓ ALBA I DELEGAT DEL COMITÈ D'EMPRESA

““LLaa DDiirreecccciióó ddeell SSiinnccrroottrróó AALLBBAA nnoo ppooddrràà nneeggaarr-ssee aa nneeggoocciiaarr aammbb eellss ttrreebbaallllaaddoorrss””

L’ACCENT 182 ESPORTS 13

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu // Ateneu Corberenc Font Vella 20.Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP

Vilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular ArrelsDoctor Otero 11,Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3,Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popu-lar Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // AteneuPopular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // Casal Independentista de Sabadell “CanCapablanca” C.Comte Jofre 30// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià,31.Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C.St Roc,8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39, Barcelona // Casal Popular La Traca C.Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el Gurri Taradell // Centre Social-BBar Ter-ra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'Estapera C.de baix,14,baixos,Ter-rassa //La Falcata Panera 2, Lleida // GER Pi 25. Ribes // Ges Insurrecte Colomer, 11, 1r B.Torelló // Lliga de Capellades Pilar 3. Capellades // L'Ocell Negre -Casal d'Agitació Cultural C. Sant Carles 8, baixos, Lleida // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Maldonado 46, baixos,València // SEPC-UUVBaró St. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona // Taverna Catalana "Les Forques 1642", Alfred Perenya 71, Lleida //Taverna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

DEL 14 AL 27 DE JULIOL 2010

JOAN CANELA I BARRULL JOHANNESBURG

El Mundial tot just ha acabat i a Sud-àfrica es comencen a enrotllar elsmilions de banderes que han embol-callat el país sencer les darreres set-manes. Ha estat un mes de festa con-tínua on milions de persones s'handeixat endur per una eufòria a la queera difícil de resistir-s'hi. I les raonssón òbviament extraesportives, doncsno és que la seva selecció nacional, elsBafana Bafana, hagin tingut un papergaire destacat.

Però s'ha d'entendre que per alsafricans, acostumats a veure aquesttipus d'esdeveniments per televisió ides de milers de quilòmetres de dis-tància -i només ser objecte d'atencióinternacional quan hi ha males notí-cies- organitzar un Mundial a casa elsha produït una il·lusió difícil de des-criure. "Aquesta és l'onada d'alegriamés gran que ha viscut el país des del'alliberament de Mandela el 1990" arri-bava a comparar el president sud-afri-cà, Jacob Zuma. I segurament no exa-gerava. Més enllà de l'esport, els sud-africans han rebut els participantsamb una mostra de cordialitat i fairplayde la que el món n'hauria d'apren-dre. "L'endemà del partit Sud Àfrica-Uruguai tothom em mirava una micatrist, però en cap moment em van fersentir malament -reconeixia Sandro,vingut des de l'Uruguai.- Lamentable-ment no puc dir que al meu país lagent faria el mateix".

I a falta de Bafana, tothom ha anatescollint, en cada partit amb qui anar,a vegades seguint criteris geopolíticso sentimentals. Com l'increïble i emo-cionant suport a Ghana -per unmoment semblava que el Mundials'hagués traslladat a aquest país- queha esta descrit com la més gran mos-tra de panafricanisme dels darrersanys, o el recolzament de la minoriaafrikaner -d'origen holandès- a laselecció taronja. Altres simpaties erenmés estranyes, sovint vinculades acàlculs de qui tenia més opcions deguanyar, com el suport força estès dela minoria índia cap a Espanya, quealgun analista messetari ha arribata interpretar com una conseqüèncialògica de l'universalisme espanyol.Ja se sap que en castellà, si cridesprou, tothom t'entén.

I ara què?Però ara el Mundial s'ha acabat i lagent tornarà a les seves barraques dellauna i les nul·les expectatives de tro-bar feina i ja es tem que la ressaca esti-gui a l'alçada de la festa. No sols haestat l'alegria col·lectiva de rebre el

Mundial. Des de que la candidaturasud-africana va ser aprovada s'ha venutla idea que el Mundial representariaun canvi en les condicions de vida dela gent amb una reducció de l'atur iuna pluja de milions de turistes carre-gats de dòlars. Per als buròcrates i ana-

listes oficials la festa ha de continuari ja es parla d'organitzar uns Jocs Olím-pics en una espècie de fugida enda-vant similar a la que es va viure a Bar-celona.

Però per a una majoria de gent, lesexpectatives incomplertes fan que lail·lusió deixi pas al desencant. La vora-citat de la FIFA per controlar tot elnegoci del Mundial ha deixat milersde petits empresaris locals fora de joc,i això per no parlar dels venedors infor-mals, als que s'ha prohibit instal·lar-se a menys d'un quilòmetre a la rodo-na dels estadis. Mentre el país s'ha gas-

tat 6.000 milions d'euros en organit-zar el campionat, la FIFA n'ha guan-yat quasi 3.000, i a més lliures d'im-postos en virtut dels acords que Sud-àfrica va haver de signar si volia hos-tatjar l'esdeveniment. La desigualtatde la relació no ha passat inadvertidai les crítiques a l'organisme interna-cional no s'han fet esperar.

Per als defensors del Mundial, elsseus beneficis no es poden comptareconòmicament sinó psicològica-ment: "una nova generació de sud-africans creixeran creient que elsprojecte més ambiciosos són possi-bles", assegurava Desmond Tutu,arquebisbe de Ciutat del Cap i autèn-tica ànima crítica del país. Un ana-lista del setmanari independentMail&Guardian ja es preguntava compot ser que Sud-àfrica "pugui orga-nitzar un esdeveniment d'aquesttipus i no una seguretat social perals seus habitants".

AmenacesDe moment, però, per als més pobresno bufen vents de nous projectes col·lec-tius, sinó de desesperació. I com pas-sa altres vegades, el més probable ésque aquesta no vagi dirigida contra elsqui han generat el problema, sinó con-tra els que encara són més dèbils.

Per tot el país estan arribant notí-cies d'amenaces i agressions contraimmigrants d'altres regions d'Àfrica.La frase "amb els turistes marxarantambé els estrangers" es repeteix tansovint que ja hi ha molta gent que pen-

sa que darrere hi ha algun tipus d'or-ganització. "Jo no ho crec pas -assegu-ra el sindicalista Hassen Lorgat- mésaviat és un lema que ha fet fortuna ique representa un lamentable i pro-fund sentiment de xenofòbia vers elsimmigrants".

Però organitzat o no, el perill deque Sud-àfrica torni a reviure els terri-bles atacs que fa dos anys van deixar62 morts i desenes de milers de des-plaçats és ben real i les mesures sobrequè fer per evitar-ho han arribat finsi tot al Parlament.

La misèria ha sigut la gran oblidada del Mundial de Sud-àfrica // FOTO: Helena Olcina

Després de l’alegria el desencant?

A pesar del sentiment d'eufòriadesencadenat pel Mundial, els sud-africans no han oblidat els seusdrets. L'exemple més directe elvan posar milers d'assistents deseguretat de la meitat dels esta-dis on es jugava la competició, quedavant l'intent d'estafa de la mul-tinacional contractada per al FIFA-la sueca Securitas els havia pro-mès 150 euros per dia però els enva pagar 20- van començar unavaga salvatge que va obligar a lapolicia a assumir directament lesfuncions de control dels estadis.

També els treballadors de Eskom,l'empresa pública d'electricitat,van aprofitar la por que una apa-gada massiva impedís les retrans-missions televisives dels partitsper arrencar una important puja-da salarial i la poderosa Confede-ració Sindical Sud-africana (Cosa-tu, en l'acrònim anglès) va amena-

çar amb una vaga general, tot i serun aliat del governant CongrésNacional Africà. "Ens acusen devoler boicotejar el Mundial peròno és cert. Som fans dels Bafana,però si ens fan triar entre el Mun-dial i els nostres llocs de treball,ens quedem amb els segons" vadeclarar a L'ACCENT el secretarigeneral de la Cosatu, ZwelinzimaVavi. De fet la mateixa Cosatu vautilitzar els partits de Mèxic persolidaritzar-se amb els sindicalis-tes represaliats en aquell país.

Altres moviments socials, comels barraquistes de Abalhali baseM-jondolo o les associacions demalalts de Sida, van mobilitzar-se durant aquest mes per fer veu-re els seus conflictes, i el FòrumAntiprivatitzacions -una xarxad'associacions de base i sindicats-es va manifestar contra l'alt costdel Mundial.

Un país en resistència“Un analista es

preguntava com potser que Sud-àfrica

pugui organtizar unesdeveniment com

aquest i no una seguretat social”

L’ACCENT 182DEL 14 AL 27 DE JULIOL 201014 CULTURA

Borja Català MANISES

Nou intent del PP valencià de silenciaruna veu discordant a la seua hegemonia. Aprincipis de mes la Generalitat va pressio-nar la Universitat de València perquè noes representara a les seues instal·lacionsuna obra de teatre sobre l'accident delmetro que va deixar 43 morts i 47 ferits el3 de juliol del 2006. Passats quatre anys,el president Camps encara no s'ha reunitamb les víctimes i els familiars.

L'espectacle, titulat Zero responsables,es va estrenar el passat 7 de juliol al cen-tre cultural de la Nau de la Universitat inomés s'havia de representar fins el dia 9.Però abans de l'assaig general, el vicerec-tor de Cultura, el dramaturg Josep LluísSirera, qui va participar al projecte abansd'assumir el seu càrrec, va reunir autors,tècnics i actors per fer-los saber que haviarebut una telefonada de Presidència enquè se li havia demanat la suspensió de lafunció.

La majoria dels actors i actrius que par-ticipen en l'obra treballen en companyiesde teatre que representen el gruix de lesseues obres als espais gestionats per laGeneralitat, amb la qual cosa continuarendavant amb l'espectacle podria ocasio-nar-los represàlies per part de les institu-cions autonòmiques. Tanmateix, els artis-tes no van cedir i l'espectacle es va desen-volupar amb normalitat.

Zero res-ponsables, ésuna sàtiraque s'apropaa l'accidentdes del puntde vista deles responsa-bilitats a tra-vés de 14escenes escri-tes per 14autors dife-rents -entreells, elmateix Sire-

ra-. En capmoment hi apareixen ni l'accident ni lesvíctimes. Els actors no han cobrat peraquesta actuació, la qual no ha rebut sub-venció de cap mena.

Però l'escena que hauria provocat l'irade la Generalitat és l'acte final, 12 minuts

protagonitzats pel president, FranciscoCamps, i la seua esposa, Isabel Bas, pocabans de reunir-se amb el Papa. L'escenaparodia Camps amb les seues obsessions iinclou referències a la trama de corrupciódel cas Gürtel.

L'estrena de Zero responsables arribaen un moment d'enfrontament obertentre els professionals de la dansa i delteatre del País Valencià i la consellera deCultura, Trinidad Miró, i la directorageneral de Teatres de la Generalitat,Inmaculada Gil Lázaro. Les retallades enles partides, el canvi en la normativa delCircuit del Teatre, la no renovació de con-venis amb les sales i la manca de disposi-ció al diàleg per part de la conselleria hanmotivat la protesta dels artistes. Enaquest sentit el departament ja ha donat aconèixer la programació de l'edició d'en-guany del festival de teatre de Sagunt, elqual ha patit una retallada pressupostàriadel 50%.

LLaa GGeenneerraalliittaatt iinntteennttaa eevviittaarr ll’’eessttrreennaa dd’’uunnaa oobbrraa ssoobbrreell’’aacccciiddeenntt ddeell mmeettrroo ddee VVaallèènncciiaa

Vicent Company i Sancho VALÈNCIA

El COM va organitzar la segona edi-ció del COMcert (el primer se cele-brava a Benifairó de la Valldignaen agost de 2009), en una convoca-tòria molt especial dedicada a l'O-

vidi en el seu poble, 15 anys després de laseua mort. L'homenatge va tindre lloc el pas-sat dissabte 26 de juny a la sala d'actes del'Institut Pare Vitòria d'Alcoi, on hi partici-paven: Al Tall, Autòmats, Hugo Mas, MiquelPujadó, Pi de la Serra, VerdCel i Xitxar.

Uns dies més tard, el dimecres dia 7 dejuliol, se celebrava la cinquena edició delspremis Ovidi Montllor, uns premis quedonen la possibilitat a les joves promeses dela música valenciana de fer-se un lloc en elsescenaris dels Països Catalans. Enguany, 70propostes musicals participaven en el ja clàs-sic certamen. La gala es va celebrar al teatreMicalet, ple de gom a gom, on l'humorista imúsic Toni de l'Hostal feia de mestre de ceri-mònies i delectava al públic amb una vetlla-da farcida d'humor què reconeixia la trajec-tòria dels històrics Pavesos i al segell musicalCambra Records.

Els premiats foren: Rafa Xambò ambAndanes (Millor Disc de Cançó d'autor) ,Aljub + Krama amb Afluències (Millor Discde Folk), Miquel Herrero i els Autòmats amb

Cançons en Blanc i Negre (Millor Disc dePop), El Corredor Polonès amb L'Embaràsd'Agniezka (Millor Disc de Rock), AmanidaPeiot amb "Els Terrats de la Primavera"(Millor Cançó), "A Glasgow" de Rafa Xambò(Millor Lletra), Les Deeses Mortes amb el seudisc homònim (Millors Arranjaments i Pro-ducció), Mi Sostingut (Grup Revelació), Ras-canya 1 de Rascanya (Millor Disseny de Disc),“Les Coses” d'Agraviats (Millor Videoclip) .

Un tercer projecte del COM "So de sons"ompli des de fa 3 anys els escenaris de dife-rents sales de música del País Valencià, onparticipen diferents grups de la immensagraella que integra l'esmentat col·lectiu.

CCooll··lleeccttiiuu OOvviiddii MMoonnttlllloorr[[CCOOMM]] uunn hhoommeennaattggee ppeerrmmaanneenntt aall ggrraann OOvviiddii

Vicent Company i Sancho VALÈNCIA

Amb motiu de l'assignació de beca-ris del lectorat de català de la Uni-verstitat Carolingia de Praga,sufragada pel Govern d'Andorra,la Colla de Dimonis Fem Fredat de

Simat de la Valldigna, en el seu desè aniversa-ri, ha preparat un extens programa culturalon organitzen amb els ajuntaments de Barx,Benifairó i Simat de la Valldigna, tot unseguit d'actes per celebrar l'aniversari de laColla i on hi ha previst el bateig de foc delsinternacionals visitants en el correfoc de lesfestes de Benifairó en la matinada del dos d'a-gost. La Valldigna és suma d'aquesta maneraal projecte d'intercanvi internacional que desde fa alguns anys ja és duu a terme a diferentsmunicipis de l'Illa de Mallorca.

A més a més hi col·laboren en el projecte:Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Esco-la Valenciana, el CEIC Alfons "El Vell" amb seua Gandia, el Casal Jaume I Valldigna - Safor,l'Associació Nacionalistes de la Valldigna i elprojecte en xarxa Valldigna Som i Serem.

Del 25 de juliol fins al 4 d'agost els munici-pis de Barx, Benifairó i Simat de la Valldignaacolliran 3 taules rodones: "La Nova Cançó arai abans" on intervindran Mari Carme Girau(16 Jutges), Paco Muñoz, Pau Alabajos, MiquelGil i que estarà moderada per l'escriptora iperiodista Núria Cadenes; "La música popularsimatera" on intervenen Pau Llorca (dolçai-ner), Tere Mansanet (balladora simatera),Xavi Rausell (del grup de danses Les Folies),Ximo Caffarena (musicòleg valldignenc)moderats per Jose Luís Arnal (president de laBanda Unió Musical de Simat) i finalmentuna tercera taula rodona sobre la cultura delfoc a càrrec de membres de la colla i diferents

personalitat convidades per tal menester. Lestaules rodones és clouen amb els concerts deMiquel Gil i Pau Alabajos (27 de juliol a l'Audi-tori Municipal de Benifairó de la Valldigna),el cor de cambra valldignenc "Quinze deMarç" (29 de juliol a la Casa de la Cultura deBarx) i finalment l'acústic d'Andreu Valoramb la presentació del seu disc "En les nostresmans" (30 de juliol a l'Auditori de la Casa de laMúsica de Simat). El programa inclou també,el dia 28 de juliol a l'Auditori benifarioner, lapresentació del documental Més enllà delmur. Cançons contra l'Apartheid, un docu-mental dirigit pel valencià Josep Pitarch iproduït per la Xarxa d'Enllaç amb Palestina,amb la col·laboració de La Taca Produccions,que recull l'experiència dels brigadistes cata-lans desplaçats l'estiu passat a Palestina i onestà prevista la presència dels músics briga-distes valencians Pau Alabajos, Xavi Sarrià ialtres membres del grup Obrint Pas. Final-ment hi ha prevista la presentació del llibrepublicat pel CEIC saforenc "A un tir de pedra.Inventari dels senders i camins de muntanyade la Safor" amb la presència dels autorsÒscar Martí i Calafat, David Gomar i Ibáñez iVicent Cervera i Peiró. Per acabar-ho d'adobar,en el comiat dels becaris previst per la nit del3 d'agost, el poeta més internacional de lesterres del sud, En Josep Piera, acompanyat dediferents poetes saforencs ens parlaran ifaran una lectura poètica del poemari Forsale, un cant al paisatge i al territori recent-ment publicat i què ha estat un gran èxit perla seua qualitat i oportunitat en una terra onl'especulació i la destrucció son actualitatconstant.

* Podeu consultar tot el programa detallatal bloc: http://femfredat.blogspot.com

“Els artistes no van cedir,tot i que continuar

endavant amb l'espectacle podria

ocasionar-los represàlies”

FFeemm ffrreeddaatt:: 1100 aannyyssddee ccuullttuurraa ppooppuullaarr aallaa VVaallllddiiggnnaa

L’ACCENT 182 DEL 14 AL 27 DE JULIOL 2010 CULTURA 15

Josep Maria Solé Soldevila VALÈNCIA

En l'era de l'animació generadaper ordinador en la cerca de laperfecció i el realisme i de laincorporació de les tècniques de3D, alguns prefereixen treballar

la tècnica artesana de l'stop-motion con-sistent en l'enregistrament fotografia afotografia d'una realitat estàtica que vaprenent moviment. En Henry Selick és undels autors actuals més prolífics i recone-guts d'aquesta tècnica. D'entre la sevaproducció en destaquen la direcció deCoraline i de Malson abans de Nadal. I aell es va encarregar també la direcció deFantastic Mr. Fox, adaptació del llibrehomònim d'en Roal Dahl, l'escriptor denovel·les i contes britànic del segle passatque ha fet fortuna per la seva obra dirigi-da al públic infantil. L'oferiment de diri-gir aquesta història era especialment per-tinent si tenim en compte que en Selick jahavia treballat en la direcció d'una altranovel·la seva: James i el préssec gegant.Però en Selick estava ocupat dirigint Cora-line i el projecte va acabar anant a parar amans d'en Wes Anderson.

En un primer moment, la tria deldirector de The Royal Tenenbaums potresultar estranya però, de fet, en Wes

Anderson, malgrat no haver-se dedicatfins al moment a l'animació, sí que haestat interessat en l'ús de l'stop-motion, elcolor que, fugint de les imatges generadesper ordinador, va escollir per a The LifeAquatic. I el responsable del seu univers

estètic submarí no fou altre que en Selick. Amb The Fantastic Mr. Fox l'Anderson

ens submergeix en una faula animal pro-tagonitzada per una guineu que, junt ambla seva esposa, conformen una atractivaparella d'atracadors d'animals de granja.Peró, un dia, la sort els abandona i són

fets presos, moment escollit per l'esposaper anunciar-li que esperen una criatura ique, si surten vius d'aquesta aventura, cal-drà que abandoni el seu salvatge mode devida. La parella se'n surt i en Mr. Foxabandona els seus instints i es dedica alperiodisme. Però un trasllat de domiciliels du a viure a un arbre que queda justdavant de les granges d'en Boggis, en Bru-ce i en Bean que una cançó infantil des-criu com "un gras, un altre baix i un altreprim/Aquests horribles pocavergonyes/tandiferents en aspecte/són malgrat tot igualde mesquins". La seva visió desperta enMr. Fox la bèstia que du dins i decideix,amb l'ajuda d'una sariga, el seu divertitamic, atracar-les totes tres. El pla acabafracassant i la reacció dels malvats gran-

Josep Maria Sole Soldevila BARCELONA

Jaume Vicens Vives neix a la ciutatde Girona el 1910 però la mort pre-matura de son pare els porta amarxar a viure a Barcelona, on laseva mare tornarà a casar-se. Les relacions amb el nou marit no són

bones i, als 16 anys, marxa de casa. A par-tir d'aquell moment, comença a treballarde comptable, una feina que combina ambels seus estudis d'història a la universi-tat. Els dos professors que més el marca-ren en els seus anys d'estudiant forenl'Antonio de la Torre, de qui va apren-dre'n el rigor de la tasca d'arxiu i la fide-litat al document, i en Pere Bosch i Gim-pera, a qui deu l'interès per la interpreta-ció i la síntesi. El 1932 és nomenat profes-sor a l'Institut-Escola i, l'any següent,encarregat de curs a la Universitat deBarcelona. La proposta històrica que vaelaborant, molt crítica amb la històriaromàntica malgrat respectar els treballsacadèmics d'en Ferran Soldevila, el duguéa debatre en tribuna pública amb l'Anto-ni Rovira i Virgili. El febrer del 1936 vapresentar la seva tesi sobre la figura deFerran II i Catalunya, una tesi que arribàa les llibreries sota el títol de Ferran II ila ciutat de Barcelona, 1479-1516.

La guerra civil estronca la seva carreracom ho estronca tot. En acabada la guerra

emprèn el camí de l'exili però en arribara Girona decideix baixar del camió i que-dar-se a casa. Malgrat no haver desenvo-lupar càrrecs de responsabilitat durantla República, un expedient de depuracióel deixa sense feina d'ensenyant,moment que aprofita per dedicar-se aescriure articles tant a la prema com enrevistes d'història. També aprofita la oca-

sió per fundar, juntament amb en Frede-ric Rahola, germà de la seva dona Roser,l'editorial Teide.

El 1943 acaba el període de depuració,podent reprendre la seva tasca de profes-sor, però és enviat a Baeza, a Andalusia.Aquell mateix estiu participa d'un con-grés d'història que el fa prendre contacteamb la gent de l'Opus Dei, gràcies als

quals aconsegueix una càtedra a Saragos-sa. El contacte amb els tecnòcrates el fapensar en la possibilitat d'un canvi derumb del règim que no arribarà a pro-duir-se mai.

El 1948 torna a Barcelona i posa enmarxa una sèrie d'importants projecteshistòrics d'entre els que destaquen elCentre d'Estudis Històrics Internacionalsi les revistes Estudios de Historia Moder-na i Índice Histórico Español. Del Con-grés Internacional de París del 1950 entorna amb la idea de treballar per cons-

truir una històriatotal on els aspectessocials i econòmicstinguessin el pes queels corresponia. El1952, imbuït de lanecessitat que la fei-na d'historiador esti-gui compromesa ambla societat en al qualviu, publica Aproxi-mación a la historiade España i , dosanys més tard, Notí-cia de Catalunya,una crida a la neces-sitat de fer unbalanç com a pobleper tal de reprendre

de nou, amb més for-ça, el camí. Aquest "palpar-se el cos,escoltar-se l'ànima i mesurar l'encert ol'errada en la feina feta" d'un col·lectiuhumà és traslladat al pla personal i aban-dona l'esperança amb la reforma delrègim des de dins i redacta, el 1956, l'A-liança pel Redreç de Catalunya, un docu-ment que defensa la superació de la gue-rra civil sense vencedors ni vençuts, lademocràcia i un model federal d'Estat, agrans trets, les bases sobre les quals es vaoperar la transició quinze anys desprésde la seva mort.

“Alguns prefereixentreballar la tècnica artesanade l'stop-motion consistent

en l'enregistrament fotografia a fotografia d'una

realitat estàtica que va prenent moviment”

gers porta el perill a tota la comunitatanimal que caldrà que s'organitzi i lluitiper tal de salvar la pell. Sobre aquest sen-zill argument l'Anderson ens planteja lacrisi que pateix un animal que ha arribata la quarantena i que no troba el seu lloca la civilització moderna i que proclama,als passadissos d'un escèptic supermercat,lluitar per la seva supervivència, peròaborda també el món de les complexesrelacions familiars. Per a les veus delsdiferents personatges l'Anderson ha comp-tat amb en George Clooney, la Meryl Stre-ep, en Bill Murray o en Willem Dafoe, quedóna veu a la rata-segurata enganxada ala sidra de la granja d'en Bean, un perso-natge amb un paper molt curt però quequeda gravat a la memòria.

HHiissttòòrriiaa

JJaauummee VViicceennss VViivveess,, aallss cceenntt aannyyss ddeell sseeuunnaaiixxeemmeenntt ii qquuaarraannttaa ddee llaa sseevvaa mmoorrtt

“Malgrat no haver desenvolupat càrrecs de responsabilitat durant laRepública,un expedient

de depuració el deixà sense feina”

LLaa rreesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa

CCaapp aa llaa mmooddeerrnniittaatt ddeess ddeell’’aarrtteessaanniiaa

L’ACCENT 182DEL 14 AL 27 DE JULIOL 201016 CONTRAPORTADA

PAU TOBAR VALÈNCIA

Bona nit Pep, que tal si comencem par-lant dels orígens del projecte? D'acord, en eixe cas, caldria remuntar-se a principis dels 90 i centrar-se en elprocés de conformació de Revolta a par-tir dels debats de confluència entre elMoviment Comunista i la Lliga Comu-nista Revolucionària. Revolta partia del'anàlisi que la política institucionalpresentava unes limitacions importantsper a la transformació real i que a mésl'esquerra radical no tenia unes arrelssocials consolidades. Això ens conduí aplantejar-nos un projecte a llarg termi-ni que es basava en la necessitat d'in-crementar el nostre coneixement de lasocietat i paral·lelament centrar-nosen la intervenció social. Es tractava detrencar amb l'autodesenvolupamentdel col·lectiu, canviar el xip per tal desumar a la lluita, des d'un punt de vis-ta rupturista i a través de la confronta-ció d'idees amb gent diversa. Confron-tar també per generar teoria i pràcti-ca. La idea és que la política ha de serl'altaveu de la intervenció social ja que,per molt radical que es faça el discurs,una organització o un moviment sen-se intervenció social tard o d'hora que-darà assimilat pel sistema. Aquesta novavoluntat de crear un projecte actiu oberti en contracte amb la gent és la queexplica el posterior naixement del nos-tre instrument: Ca Revolta.

Des d’un principi teníeu l'oposició del'Ajuntament,... En efecte, la repressió en forma de denún-cies i multes va ser una constant els pri-mers anys. Ens han tancat dues vega-des i hem reobert sense permís. Aramateix ens trobem als llimbs jurídicsperquè ens acceptaren el permís d'obraamb el projecte actual però quan comen-çàrem a funcionar l'Ajuntament ens vadenegar el permís d'activitat. Es tractad'un atac dirigit pel PP contra Ca Revol-ta, ara per ara ens impedeixen fer con-certs i això és un problema perquè aquestés un projecte autofinançat des delsseus orígens, però realment sempre hemcontinuat treballant.

Supose que les mobilitzacions que s'or-ganitzaren davant l'amenaça de tan-cament hi contribuirien,... N'organitzàrem dues: la primera un dis-sabte al matí quan durant un acte públicde Rita ens plantàrem un centenar depersones a la porta de l'Ajuntament.Però la més gran fou la segona quanreunírem sis-centes persones a la pla-ça de l'Ajuntament i organitzàrem unconcert a l'aire lliure. Casualment a par-tir d'aleshores el regidor de torn comen-çà les negociacions i ens oferí permísper obrir com a bar i sala de conferèn-cies a canvi que pagàrem les multes pen-dents (ens mostrà un calaix amb unapila de denúncies). No ho acceptàrem,

però el cas és que des d'aleshores no hanarribat noves denúncies. Cal afegir quela solidaritat cap al projecte es va tra-duir en aquests moments difícils en ungran augment de socis.

L'opció d'instal·lar-vos a Velluters éscasual? Fou una tria conscient. Volíem instal·lar-nos a un barri on la nostra intervenciósocial hi contribuiria a regenerar l'en-torn. En eixe sentit, Velluters era (i és)un dels sectors més degradats de la ciu-tat. Sense anar més lluny, el nostrecarrer, Santa Teresa era una zona deconsum i tràfic d'heroïna. El fet que aCa Revolta hi hagen tres habitatges onhi vivim companys no va ser només unavia per finançar el projecte també for-mava part d'aquesta voluntat de reha-bilitar el barri a través d'un espai queestiguera sempre viu. L'acollida del veï-nat sempre ha estat bona i de fet la des-apareguda Associació de Veïns de Vellu-ters s'implicà molt en la solidaritat ambCa Revolta.

Per aquesta casa ha passat molta genti han florit molts projectes. Ens podriesfer cinc cèntims? La primera moguda important fou el2002, en el context de la Cimera Euro-mediterrània celebrada a València, aco-llirem la trobada d'organitzacions àrabsamb organitzacions socials del PaísValencià. L'acte fou interessantíssim icomptà amb la presència entre altresde la Coordinadora Europea d'Associa-cions Palestines, el professor MartínezMontálbez i fins i tot en Ben Bela hienvià una comunicació. Després aixòens enllaça amb Aturem la Guerra, unacampanya molt pròxima en el tempson Ca Revolta es va implicar molt. L'in-ternacionalisme ha sigut un dels eixosprincipals de Ca Revolta i hem tingutentre nosaltres la gent del Front per l'A-lliberament Nacional de Palestina, del'Associació de Dones Afganeses,...

En temes més locals, Per l'Horta hatingut el centre d'operacions a Ca Revol-ta i de fet la ILP l'organitzaren des d'a-cí. Sempre hem tingut bona relació ambells i de fet la nostra gent de l'àmbitmediambiental hi treballa a partir d'ells

i també de Salvem el Botànic. La inicia-tiva del "Jo no t'espere" -en el marc dela visita del Papa- va sorgir des d'aques-ta casa amb més gent. Fou una campan-ya molt interessant des del punt de vis-ta organitzatiu i amb ressò social i amés tingué continuïtat després en lesapostasies massives que s'organitzarenarreu del país.

Una altra campanya a destacar foula solidaritat amb els immigrants durantel procés de regularització. Des d'aques-ta casa tramitàrem uns seixanta per-misos de residència bona part dels qualsbeneficiaren a veïns de Velluters. Tam-bé destacar el projecte d'integració socialdestinat a dones que abandonaven laprostitució. Es tractava d'un taller decompetència informàtica organitzat acíal 2006 conjuntament amb les mongesde Villa Teresita. Dotze joves immigrantsdel barri hi assistiren -de vegades ambels nanos- i va ser una experiència dela qual quedàrem molt contents. T'hovinc a dir perquè de vegades hem orga-nitzat coses amb gran capacitat de mobi-lització i molt de ressò però també hemtreballat en coses més xicotetes que noper això són menys importants.

Un altre front en el qual ha destacatCa Revolta és el cultural. Sí. Nosaltres tenim un compromís enla música en valencià. És un punt decontrovèrsia ja que hi ha músics valen-cians en castellà que no tenen possi-bilitats en el circuit comercial, peròen tot cas, aquesta és la nostra opció.De fet, el Col·lectiu Ovidi Montllor demúsics en valencià es reuneix a CaRevolta.

Per què la cultura? Per expressar lacrítica social la cultura és un elementimpagable. Als anys 1980 el govern delPSOE aconseguí despegar la cultura dela intervenció social, allò de "l'art perl'art". Però nosaltres creiem que l'artpot expressar discursos crítics i per aixòla incorporem a "la Casa", per exempleací es feu una obra de dansa contempo-rània que tractava sobre el drama deles pasteres. Per això la cultura és partdel projecte.

II ddiilllluunnss qquuee??MARC GARCIA BARCELONA

Dissabte dia de gran mobilització,de discurs grandiloqüent, de mar-car paquet i de més fum per ven-dre. No n'hi ha prou en ser el 51%del Parlament de la Ciutadella peresdevenir independents, doncs lacosa no només va de vots i dipu-tats, sinó de capacitat real d'en-frontament i trencament. De resens serviria un molt honorablecapaç de sortir a la balconada ainterpretar els anhels de llibertatdel poble de Catalunya, si darrereno hi ha un poble disposat a inter-pretar el seu paper. Si realmentvolem un trencament amb Espan-ya cal tenir diversos conceptesclars, un de molt senzill, el sub-jecte. Qui som els que volem tren-car amb Espanya? Els catalans delPrincipat? Només Girona, mésArenys i Osona? O la totalitat delsPaïsos Catalans? Un cop respostala pregunta retòrica, cal saber quinpeu posem davant de l'altre quanintentem caminar. Si posem el peudel vot, o el de l'organització. Enla majoria de conflictes políticscontemporanis el desenvolupa-ment dels fets va més lligat a lespreguntes que a les respostes, jaque són les preguntes les que cre-en marcs referencials i marquenel debat. La burca n'és només unexemple. Si es vol evitar gent acara tapada que es reguli això sen-se esmentar la peça de roba. Peròcom que el motiu real és l'islamo-fòbia i el xoc cultural les pregun-tes i mocions parlen de burques ivels, i no de disfresses de Batmanni Pare Noel (personatges molt méshabituals dels nostres carrers), finsi tot n'hi ha que posen la dignitatde la dona per davant, sense pre-guntar-se com pot ser que els sousde les dones siguin més baixos, queels índex de pobresa o atur siguinmolt més alts que els homes, i nofer res per solucionar tanta indig-nitat.

És així com ens colen un golrere l'altre, amb la pregunta. Ambun subjecte erroni en un marc erro-ni, una nació esquarterada en unsistema econòmic i polític injust.Si realment volem decidir lliure-ment el nostre futur caldrà treba-llar per l'articulació de la societatcatalana en clau nacional, creantentitats culturals, esportives, polí-tiques, de comerç, de consumidors,obreres, etc... amb el mapa sencercom a referència, creant dinàmi-ques que facin impossible pensarque Tortosa, Aleró i Castelló, queFigueres, Alcanar i Perpinyà nosón la mateixa nació, ni subjectesa la mateixa pregunta. Altre copel problema serà interpretar el nos-tre paper quan algú surti a la bal-conada, i no n'hi haurà prou entancar el televisor quan el Cama-cho de torn canti els gols de la roja,caldrà sortir al carrer, disposats aentomar la responsabilitat, i comfa setanta anys, defensar els nos-tres drets. El preu que pagarem pelnostre compromís serà quelcommés que unes hores d'apagada elèc-trica, un cap de setmana senseinternet o un matí sense trens, sino hi estem disposats, tornem altelevisor que Villa ja és pitxitxi!

LA REMATADA

Pep, com veus la situació al País Valen-cià i les possibilitats que es produïs-ca un canvi real? Jo em pose malalt quan sent comen-taris derrotistes del tipus "ací maicanviarà res"! Si en política institu-cional això ara per ara és així, l'es-querra alternativa ha de fer una inter-venció social. Des del meu punt devista per revertir la situació cal tin-dre en compte que: lluitar és útil;canviar les coses no és votar cada qua-tre anys; i per últim que la partici-pació no és una consigna sinó un can-vi real que s'ha de donar a nivell devalors, participar políticament supo-sa renunciar d'alguna manera a allòpersonal en benefici del teu país i dela teua comunitat humana. El PP ésel que és perquè davant d'ell no téningú, ha guanyat l'hegemonia socialperquè ha teixit la seua xarxa (Tyrius,Associació Democràtica de Pensionis-tes,...). El canvi doncs ha de vindrede construir una comunitat activaque ha de ser la que done el tomb ifaça possibles canvis en la política ino a l'inrevés, és a dir des de la polí-tica institucional canviar la societat(com predica l'esquerra institucio-nal). No és possible un canvi quali-tatiu sense que es creen eixes arrelssocials.

Per últim m'agradaria que em comen-tares com valoreu els actes del desèaniversari. N'estem molt contents amb la cerca-vila del 2 de juliol. Aconseguiremtreure al carrer a molts veïns i veï-nes i pensem que els parlaments delscol·lectius estigueren molt bé. Aviatpodrem gaudir d'un concert d'ObrintPas per celebrar que ja hem fet deuanys. Tot això ens serveix per guan-yar autoestima i per demostrar-nosque estem fent una feina útil per al'avanç social. El desè aniversari noés més que un nou impuls per conti-nuar endavant.

MÉS INFO:WWW.CAREVOLTA.ORG

Ca Revolta ja té 10 anys.Una dècada queha fet d'aquest local de Velluters un puntde referència ineludible per als movi-ments socials de València i de la restadel país.Visitem Ca Revolta de la mà dePep Pacheco, membre fundador i unade les ànimes que donen vida a aquestemblemàtic espai.

Pep Pacheco,membre de Ca Revolta

ENTREVISTA

““NNoo ééss ppoossssiibbllee uunn ccaannvvii qquuaalliittaattiiuusseennssee qquuèè eess ccrreeeenn aarrrreellss ssoocciiaallss””