accent 164

Download Accent 164

Post on 27-Mar-2016

240 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Periòdic popular dels Països Catalans, número 164, del 20 d'octubre al 2 de novembre de 2009.

TRANSCRIPT

  • La plaa Sant Agust de Valncia vaser el punt d'inici de la tradicionalmanifestaci del 9 d'Octubre. Milersde persones es van aplegar tant albloc de les forces progressistes comel de l'esquerra independentista queabans d'eixir va cremar una falla ambsmbols dels partits espanyolistes ipersonatges com Francisco Camps.

    Precisament el president valenci -iel seu lloctinent Ricardo Costa- recor-daran aquesta diada com la pitjor dela seva carrera poltica per l'esclatdel cas Grtel. Desprs d'estires iarronses la situaci s'ha resolt, si msno de moment, amb el cap del caste-llonenc.

    >>Pasos Catalans 4 i 6

    La tramitaci del Pla TerritorialMetropolit de Barcelona (PTMB) -que afecta set comarques- ha posatde relleu que les previsions de crei-xement no es compleixen en l'ac-tual context de crisi econmica. LesCUP consultades malgrat reconi-

    xer positivament la directriu de nopotenciar un desenvolupament urba-nstic dispers consideren despro-porcionat el creixement proposata les ciutats mitjanes, els denomi-nats nodes.

    >>En Profunditat 8 i 9

    MARIA OLIVER PG.2 // M.CL0QUELL PG.2 // TONI CUCARELLA PG.3 // ROBINSO SILVA PG.12 // RAMON USALL PG.13// MARC GARCIA PG.16

    El genocidi delpoble tmil

    Cinc mesos desprs de la fi delscombats entre l'exrcit de SriLanka i els Tigres d'Allibera-ment de la Terra Tmil la pre-sncia de 250.000 civils encamps de concentraci avalenla tesi que la darrera ofensivade l'estat volia eliminar la insur-gncia i reduir el pes demogr-fic dels tmils.

    >> Internacional 11

    Els esports, aLACCENT

    Desprs de vora sis anys d'his-tria L'ACCENT incorpora la sec-ci d'esports amb dos articlessobre la importncia del rugbiXIII a la Catalunya Nord i elRubin Kazan, un club de futboldel Tatarstan que per primeravegada juga la Champions Lea-gue.

    >> Esports 12

    Octubre 1934

    En el 75 aniversari de la Revo-luci d'Octubre L'ACCENT abor-da l'esdeveniment histric desde la perspectiva internacional-en un marc europeu de lluitade classes en ple ascens del fei-xisme- i des del Principat ambels ulls de diversos treballsperiodstics.

    >> Cultura 14

    SUMARI

    DISTRIBUCI GRATUTA | PUBLICACI QUINZENAL DMBIT NACIONAL | 5.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

    NOU DOCTUBRE

    Peridic popular dels Pasos Catalans

    164DEL 20 DOCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 2009

    Sense Valncia no hi haindependncia

    El Pla Territorial Metropolit de BCNignora la crisi

    >>>> PPaassooss CCaattaallaannss 55

    Protestes contra el Quart Cintur

    Catalans en marxacontra la Llei destrangeria

  • LACCENT 164DEL 20 DOCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 200902 OPINI

    El que s bo per a mi s boper a laltraMARIA OLIVER GRANOLLERS

    "La dona al mn islmic est vexa-da, maltractada i humiliada", "ladona del tercer mn no mana a casa","cal fer programes d'ajuda i solida-ritat amb les dones immigrants i lesque viuen al tercer mn" sn afir-macions que d'un temps en m'hanfet reflexionar sobre la necessitat derevisar la visi que tenim sobre lesdones que formen part d'altres rea-litats culturals i que pateixen estig-matitzaci justament per assignar-les ignorncia i conservadorisme.

    Sobre seu pesen molts prejudicisetnocntrics i de manera acrtica ensunim al discurs evolucionista delprogrs: assignem a les dones unasituaci pitjor quant ms endarreri-da considerem que s la cultura dela qual formen part. Si no corregimaquesta interpretaci ens condueixindefugiblement a l'etnocentrismeja que correm el risc de veure les dife-rncies de la situaci de les donesd'altres cultures com a endarreri-ment en comparaci amb la nostra.

    Aquesta simplificaci resulta deltot perillosa ja que no permet veuresovint les reivindicacions de les altresdones ms que com a mostres demenor maduresa i autoconscinciaen comparaci amb els nostres pro-jectes i reivindicacions feministes.

    Ens trobem, des d'institucions,collectius feministes o ONG, que pro-jectes que es realitzen amb bonesintencions (el mn n's ple, de bonesintencions!) amb la voluntat d'aju-dar les dones d'altres parts del mn,acabin esdevenint eines de manipu-laci de la seva realitat.

    En definitiva, amb aquesta accipoltica acabem constituint-nos enel model a seguir i al qual esperemque arribin les dones d'arreu del mn.

    Davant d'aquesta situaci, caldriaun canvi radical de perspectiva quepermets considerar la societat msrica com ms diversa, entenent ladiversitat cultural doncs, tamb desde l'ptica de gnere.

    Aquesta nova perspectiva impli-ca, tanmateix, copsar la societat coma escenari de lluites internes i enten-dre, en conseqncia, les dones coma subjectes actius en cadascuna deles cultures, capaces de plantejar llui-tes i reivindicacions prpies quepoden o no coincidir amb les nos-tres, per que es basen en llurs expe-rincies histriques.

    En paraules de la doctora Elbaz,de l'Associaci per a la Solidaritat deles Dones rabs: "Aquesta actitud'protectora' de les dones occidentals,a ms de mostrar una gran miopiaest relacionada amb interioritzatsmecanismes colonials i amb el seusentiment de superioritat. Elles deci-deixen quins sn els nostres proble-mes, com hem d'enfrontar-nos a ells,sense ni tan sols preocupar-se d'ad-quirir les eines per a conixer lesnostres preocupacions, sense coni-xer la nostra cultura [i] el nostre graude desenvolupament."

    Potser que prenem nota.

    PUNT DE MIRA

    Molt s'ha escrit sobre el refern-dum d'Arenys de Munt, molts pol-tics "professionals" s'han volgutmuntar al carro i s barallen entreells per vore qui s ms indepen-dentista en un espectacle ridcul is'obliden que tots ells donen suporti legitimen l'Estat espanyol. Ensvolen fer creure que la indepen-dncia de Catalunya la tenim alldavant i s'omplin la boca de cata-lanitat i de grans paraules perignorant a la resta dels Pasos Cata-lans.

    Jo com a valenci, catal del PasValenci, m'he molestat per algu-nes opinions que han llanat gentindependentista i d'esquerres quefins fa poc cridava la independn-cia i socialisme pels Pasos Cata-lans i a la primera de canvi, per-qu en un poble facen un refern-dum que no s vinculant i que nosuposar cap canvi substancial,comence a abandonar la idea dePasos Catalans. Ja s que al PasValenci en el tema de construccinacional anem un poc endarreritsper al Principat no van molt millorsi no s en un sentit regionalista,ja que la idea de Pasos Catalans,com a molt, existeix en la conscien-cia collectiva com una cosa cultu-ral i no com una naci, fins i toten alguns casos ni aix, actitudsprincipatines que si ocorreguerenal Pas Valenci serien considera-des com tercer vistes o blaveres. Sial Pas Valenci no s'hagurem des-fet del blaverisme, el projecte nacio-nal, regionalista, el tindrem moltms fort, segurament no tant comal Principat per ms fort, segur.Que estes idees ixquen de gent pro-pera a CiU, Bloc, ERC... s d'espe-rar, per que hi haja aquesta per-cepci en gent que pertany a l'es-querra independentista, o en laseua orbita, s preocupant, enca-ra que siga per qestions estrat-giques. Referndums com el d'A-renys el que fan en una part impor-

    tant de lagent prope-ra a la ideade PasosCatalans sper unabanda,creure querenunciantal PasValenci,les Illes,CatalunyaNord, elCarxe i laFranja, elPrincipatde Catalun-ya serindepen-dent en pocde temps; iper altra banda, que gent que viuen estos territoris tinga la percep-ci que el Principat de Catalunyasol s'apanya i que si no ens vol quetire pel seu cam que la resta jatirar pel seu, ignorant que si cadas-c agafa un cam que no siga el dela unitat cada vegada estarem msallunyats, ms distants i menysgermans.

    Quin s el nostre projecte? VolemPasos Catalans esquarterats o unsPasos Catalans reunificats i inde-pendents? Qu seria de la resta de

    la naci siuna part delterritori s'in-dependitzaradeixant elsaltres cata-lans, (valen-cians, eivis-sencs, mallor-quins...) a l'a-guait delsespanyols? ons'ha vist queun pasrenuncie auna part d'ellen qualsevolprocs d'inde-pendnciaabans de dia-logar?

    Jo en vaigalegrar quan en el referndum d'A-renys de Munt va guanyar el "S" ala independncia d'una part de lanaci en el marc de la Uni Euro-pea, per per molt que m'alegreeixe no s el meu projecte i no hos perqu no contempla la inde-pendncia de tots els Pasos Cata-lans i perqu ho fa en el marc d'u-na super estructura de mercat capi-talista com s la Uni Europea, ini vullc un pas desfet, separat ienfrontat, ni vull canviar d'amos.No pot haver independncia sense

    socialisme! A no s res nou. Finsi tot hi ha gent que deixats portarper l'eufria postreferndum, posadata a la independncia del Prin-cipat de Catalunya. I la indepen-dncia no ens vindr donada perunes eleccions no vinculants d'unpoble ni de 100 pobles, la indepen-dncia ens l'haurem de guanyaramb molt d'esfor i molta lluita entots els fronts. Ara no s temps derenunciar, ara s temps de refor-ar la lluita, de posar-nos les pilesi de no parar de treballar pels nos-tres objectius: la unificaci, la inde-pendncia i el socialisme dels Pa-sos Catalans.

    Passaran els dies i el que ha pas-sat a Arenys sols ser un bon recorden la nostra consciencia, als altrespobles que facen referndum, elsmitjans d'informaci ja no els dona-ran el bombo que li han donat ald'Arenys perqu no els conv i moltsde nosaltres ni ens assabentaremque a tal poble han fet un refern-dum per a la independncia, perla idea que estan creant que els Pa-sos Catalans puguen avanar perseparat perdurar i errors com esteno sn gens bons per a la indepen-dncia de la nostra naci, de Sal-ses a Guardamar i de Fraga a Ma.

    *Militant de lAssemblea dEndavant del Comtat

    LACCENT s una publicaci quinzenal dmbit nacio-nal dels Pasos Catalans.RReeddaaccccii VVaallnncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 Valncia RReeddaaccccii BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Tordera34 baixos, 08012 Barcelona AAddrreeaa eelleeccttrrnniiccaa::ppcc@lacce