La plaça Sant Agustí de València vaser el punt d'inici de la tradicionalmanifestació del 9 d'Octubre. Milersde persones es van aplegar tant albloc de les forces progressistes comel de l'esquerra independentista queabans d'eixir va cremar una falla ambsímbols dels partits espanyolistes ipersonatges com Francisco Camps.

Precisament el president valencià -iel seu lloctinent Ricardo Costa- recor-daran aquesta diada com la pitjor dela seva carrera política per l'esclatdel cas Gürtel. Després d'estires iarronses la situació s'ha resolt, si mésno de moment, amb el cap del caste-llonenc.

>>Països Catalans 4 i 6

La tramitació del Pla TerritorialMetropolità de Barcelona (PTMB) -que afecta set comarques- ha posatde relleu que les previsions de crei-xement no es compleixen en l'ac-tual context de crisi econòmica. LesCUP consultades malgrat reconèi-

xer positivament la directriu de nopotenciar un desenvolupament urba-nístic dispers consideren “despro-porcionat” el creixement proposata les ciutats mitjanes, els denomi-nats nodes.

>>En Profunditat 8 i 9

MARIA OLIVER PÀG.2 // M.CL0QUELL PÀG.2 // TONI CUCARELLA PÀG.3 // ROBINSO SILVA PÀG.12 // RAMON USALL PÀG.13// MARC GARCIA PÀG.16

El genocidi delpoble tàmil

Cinc mesos després de la fi delscombats entre l'exèrcit de SriLanka i els Tigres d'Allibera-ment de la Terra Tàmil la pre-sència de 250.000 civils encamps de concentració avalenla tesi que la darrera ofensivade l'estat volia eliminar la insur-gència i reduir el pes demogrà-fic dels tàmils.

>> Internacional 11

Els esports, aL’ACCENT

Després de vora sis anys d'his-tòria L'ACCENT incorpora la sec-ció d'esports amb dos articlessobre la importància del rugbiXIII a la Catalunya Nord i elRubin Kazan, un club de futboldel Tatarstan que per primeravegada juga la Champions Lea-gue.

>> Esports 12

Octubre 1934

En el 75è aniversari de la Revo-lució d'Octubre L'ACCENT abor-da l'esdeveniment històric desde la perspectiva internacional-en un marc europeu de lluitade classes en ple ascens del fei-xisme- i des del Principat ambels ulls de diversos treballsperiodístics.

>> Cultura 14

SUMARI

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 5.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

NOU D’OCTUBRE

Periòdic popular dels Països Catalans

164DEL 20 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 2009

Sense València no hi haindependència

El Pla Territorial Metropolità de BCNignora la crisi

>>>> PPaaïïssooss CCaattaallaannss 55

Protestes contra el Quart Cinturó

Catalans en marxacontra la Llei d’estrangeria

L’ACCENT 164DEL 20 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 200902 OPINIÓ

El que és bo per a mi és boper a l’altra…MARIA OLIVER GRANOLLERS

"La dona al món islàmic està vexa-da, maltractada i humiliada", "ladona del tercer món no mana a casa","cal fer programes d'ajuda i solida-ritat amb les dones immigrants i lesque viuen al tercer món" són afir-macions que d'un temps ençà m'hanfet reflexionar sobre la necessitat derevisar la visió que tenim sobre lesdones que formen part d'altres rea-litats culturals i que pateixen estig-matització justament per assignar-les ignorància i conservadorisme.

Sobre seu pesen molts prejudicisetnocèntrics i de manera acrítica ensunim al discurs evolucionista delprogrés: assignem a les dones unasituació pitjor quant més endarreri-da considerem que és la cultura dela qual formen part. Si no corregimaquesta interpretació ens condueixindefugiblement a l'etnocentrismeja que correm el risc de veure les dife-rències de la situació de les donesd'altres cultures com a endarreri-ment en comparació amb la nostra.

Aquesta simplificació resulta deltot perillosa ja que no permet veuresovint les reivindicacions de les altresdones més que com a mostres demenor maduresa i autoconsciènciaen comparació amb els nostres pro-jectes i reivindicacions feministes.

Ens trobem, des d'institucions,col·lectius feministes o ONG, que pro-jectes que es realitzen amb “bonesintencions” (el món n'és ple, de bonesintencions!) amb la voluntat d'”aju-dar” les dones d'altres parts del món,acabin esdevenint eines de manipu-lació de la seva realitat.

En definitiva, amb aquesta acciópolítica acabem constituint-nos enel model a seguir i al qual esperemque arribin les dones d'arreu del món.

Davant d'aquesta situació, caldriaun canvi radical de perspectiva quepermetés considerar la societat mésrica com més diversa, entenent ladiversitat cultural doncs, també desde l'òptica de gènere.

Aquesta nova perspectiva impli-ca, tanmateix, copsar la societat coma escenari de lluites internes i enten-dre, en conseqüència, les dones coma subjectes actius en cadascuna deles cultures, capaces de plantejar llui-tes i reivindicacions pròpies quepoden o no coincidir amb les nos-tres, però que es basen en llurs expe-riències històriques.

En paraules de la doctora Elbaz,de l'Associació per a la Solidaritat deles Dones Àrabs: "Aquesta actitud'protectora' de les dones occidentals,a més de mostrar una gran miopiaestà relacionada amb interioritzatsmecanismes colonials i amb el seusentiment de superioritat. Elles deci-deixen quins són els nostres proble-mes, com hem d'enfrontar-nos a ells,sense ni tan sols preocupar-se d'ad-quirir les eines per a conèixer lesnostres preocupacions, sense conèi-xer la nostra cultura [i] el nostre graude desenvolupament."

Potser que prenem nota.

PUNT DE MIRA

Molt s'ha escrit sobre el referèn-dum d'Arenys de Munt, molts polí-tics "professionals" s'han volgutmuntar al carro i és barallen entreells per vore qui és més indepen-dentista en un espectacle ridícul is'obliden que tots ells donen suporti legitimen l'Estat espanyol. Ensvolen fer creure que la indepen-dència de Catalunya la tenim allídavant i s'omplin la boca de cata-lanitat i de grans paraules peròignorant a la resta dels Països Cata-lans.

Jo com a valencià, català del PaísValencià, m'he molestat per algu-nes opinions que han llançat gentindependentista i d'esquerres quefins fa poc cridava la independèn-cia i socialisme pels Països Cata-lans i a la primera de canvi, per-què en un poble facen un referèn-dum que no és vinculant i que nosuposarà cap canvi substancial,comence a abandonar la idea dePaïsos Catalans. Ja sé que al PaísValencià en el tema de construcciónacional anem un poc endarreritsperò al Principat no van molt millorsi no és en un sentit regionalista,ja que la idea de Països Catalans,com a molt, existeix en la conscien-cia col·lectiva com una cosa cultu-ral i no com una nació, fins i toten alguns casos ni això, actitudsprincipatines que si ocorreguerenal País Valencià serien considera-des com tercer vistes o blaveres. Sial País Valencià no s'haguérem des-fet del blaverisme, el projecte nacio-nal, regionalista, el tindríem moltmés fort, segurament no tant comal Principat però més fort, segur.Que estes idees ixquen de gent pro-pera a CiU, Bloc, ERC... és d'espe-rar, però que hi haja aquesta per-cepció en gent que pertany a l'es-querra independentista, o en laseua orbita, és preocupant, enca-ra que siga per qüestions estratè-giques. Referèndums com el d'A-renys el que fan en una part impor-

tant de lagent prope-ra a la ideade PaïsosCatalans ésper unabanda,creure querenunciantal PaísValencià,les Illes,CatalunyaNord, elCarxe i laFranja, elPrincipatde Catalun-ya seràindepen-dent en pocde temps; iper altra banda, que gent que viuen estos territoris tinga la percep-ció que el Principat de Catalunyasol s'apanya i que si no ens vol quetire pel seu camí que la resta jatirarà pel seu, ignorant que si cadas-cú agafa un camí que no siga el dela unitat cada vegada estarem mésallunyats, més distants i menysgermans.

Quin és el nostre projecte? VolemPaïsos Catalans esquarterats o unsPaïsos Catalans reunificats i inde-pendents? Què seria de la resta de

la nació siuna part delterritori s'in-dependitzaradeixant elsaltres cata-lans, (valen-cians, eivis-sencs, mallor-quins...) a l'a-guait delsespanyols? ons'ha vist queun paísrenuncie auna part d'ellen qualsevolprocés d'inde-pendènciaabans de dia-logar?

Jo en vaigalegrar quan en el referèndum d'A-renys de Munt va guanyar el "Sí" ala independència d'una part de lanació en el marc de la Unió Euro-pea, però per molt que m'alegreeixe no és el meu projecte i no hoés perquè no contempla la inde-pendència de tots els Països Cata-lans i perquè ho fa en el marc d'u-na super estructura de mercat capi-talista com és la Unió Europea, ini vullc un país desfet, separat ienfrontat, ni vull canviar d'amos.No pot haver independència sense

socialisme! Açò no és res nou. Finsi tot hi ha gent que deixats portarper l'eufòria postreferèndum, posadata a la independència del Prin-cipat de Catalunya. I la indepen-dència no ens vindrà donada perunes eleccions no vinculants d'unpoble ni de 100 pobles, la indepen-dència ens l'haurem de guanyaramb molt d'esforç i molta lluita entots els fronts. Ara no és temps derenunciar, ara és temps de refor-çar la lluita, de posar-nos les pilesi de no parar de treballar pels nos-tres objectius: la unificació, la inde-pendència i el socialisme dels Paï-sos Catalans.

Passaran els dies i el que ha pas-sat a Arenys sols serà un bon recorden la nostra consciencia, als altrespobles que facen referèndum, elsmitjans d'informació ja no els dona-ran el bombo que li han donat ald'Arenys perquè no els convé i moltsde nosaltres ni ens assabentaremque a tal poble han fet un referèn-dum per a la independència, peròla idea que estan creant que els Paï-sos Catalans puguen avançar perseparat perdurarà i errors com esteno són gens bons per a la indepen-dència de la nostra nació, de Sal-ses a Guardamar i de Fraga a Maó.

*Militant de l’Assemblea d’Endavant del Comtat

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: Carrer Maldonado, 46 baixos,46001 València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Tordera34 baixos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa::ppcc@laccent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiiss-ttrriibbuucciióó:: 615 54 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28.CCoonn-sseellll ddee RReeddaacccciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó ggeenneerraall:: Laia Altarri-ba, Andreu Ginés, Aure Silvestre i Arnau Urgell. PPaaïï-ssooss CCaattaallaannss:: Cesc Blanco,Abel Caldera,Mercè Rubià(coords.), Joan Buades, Guillem Colom, Laia Creus,Pep Giner, Andrés González, Aure Silvestre, ArnauUrgell i Bel Zaballa.OOppiinniióó:: Joan Teran (coord.).EEccoo-nnoommiiaa:: Àlex Tisminetzky (coord.).IInntteerrnnaacciioonnaall:: LaiaAltarriba, Manel López (coords.). CCuullttuurraa:: HèctorSerra, Josep Maria Soler, Pau Tobar (coords.), JoanSebastià Colomer,Jordi Garrigós, Aurora Mora,FelipPineda. CCiièènncciiaa ii TTeeccnnoollooggiiaa:: Martí C.(coord.).CCoorrrreecc-cciióó:: Mercè Mauri.EEddiicciióó ggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés.CCoooorr-ddiinnaacciióó ggrrààffiiccaa:: Oriol Clavera. DDiissttrriibbuucciióó:: XavierGispert. HHaann ccooll··llaabboorraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo:: M.Clo-quell,Toni Cucarella, Maria Oliver, MArc Garcia.

Número 164. Tirada: 4.000 exemplars Número dedipòsit legal:L-1014-02.La responsabilitat dels arti-cles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

AAmmbb eell PPrriinncciippaatt ssooll,, nnoo hhii hhaa iinnddeeppeennddèènncciiaa!!

COL·LABORACIÓ M. CLOQUELL*

La societat adora els diners com a valorsuprem. Per això cal dir que no éscorrupta; és hipòcrita, i res més. Essentel diner déu, el mercat (compradors ivenedors) funciona perfectament d’a-cord amb la llei de l’oferta i la deman-da. No hi ha casos aïllats; els casosnomés surten a la llum quan algú sesent oblidat o perjudicat a l’hora delrepartiment i esventa públicamentuna situació concreta.

Els polítics, conscients que gaudei-xen del poder a curt temini, són elsmés propensos a aprofitar, ràpidamenti al màxim, la seva posició privilegia-da (cas Carod, Roldán, Camps...): hi hatant corruptors com corruptibles. Però,havent d’actuar quasi a la llum del dia

i envoltats de tants enemics que elsenvegen el càrrec, se’ls veu la cosa ambmés facilitat.

La negra, la desconeguda profundi-tat del que en diem corrupció està, sobre-tot en les grans empreses industrials ifinanceres els alts directius de les qualsles consideren, sense excepció, patri-moni personal seu. Sous, assegurances,plans de pensions, pensions vitalíciesper a les seves pròpies vídues, etc., ambxifres d’escàndol si se les compara ambel sou d’un treballador productiu. LaCaixa és un exemple paradigmàtic decom una institució exemplar ha caiguten mans d’una cúpula directiva, sensecap dret de tipus accionarial, que l’uti-litza descaradament per al propi bene-

fici personal.Però cal acceptar tot això perquè és

consubstancial amb l’home des de l’i-nici dels temps. Perquè, qui no hacobrat, en diners negres, quan ha pogut,alguna feina? Tothom ho veu i tothomcalla. L’omertà és llei i la regla és viu-re i deixar viure. Corrupta, la socie-tat? En absolut. Tan sols pateix allòque Jacques Monod en diu el mal del’ànima moderna: l’evident desajustentre la moral oficial i la que es prac-tica a tots els nivells i estrats socials.

No cal donar-hi més voltes: elsdiners és el déu únic i suprem queho justifica tot. Regulem, doncs, aques-ta realitat amb una Llei Orgànica i,fet això, dediquem-nos a cultivar elnostre jardí.

P.T. (Subscriptor)

LA VEU DELS LECTORSEl cas Millet i el vell déu de l’home

La consulta independen-tista d'Arenys de Muntha tingut una minsarepercussió en l'àmbitpolític valencià. I quandic àmbit polític valen-cià no prenc en conside-ració l'habitual reaccióhistèrica i procolpistade l'espanyolisme oficiali majoritari (PSOE-PP) iles altres esquadresfalangistes. En l'àmbitpolític valencià, doncs,en general, hom hamanifestat un suportemocional ben bé incon-dicional.

A posteriori, però,han sorgit algunes veuscrítiques. Tanmateix, hosón, de crítiques, amb elprocés de noves consul-tes per a les quals, enalguns municipis, l'es-querra independentis-ta ha proposat que la pre-gunta no circumscrigal'abast de la independèn-cia només a Catalunyasinó als Països Catalans. Aquestes veusque han clamat al cel provenen, en gene-ral, del blaverisme il·lustrat, que temenuna nova ofensiva espanyolista, com sila primera que s'encetà fa anys hague-ra estat desactivada després de tantesrenúncies. Planyen que cada vegadaque hom esmenta els Països Catalans,al País Valencià creix l'anticatalanis-me. És la hipocondríaca -per no dir-necovarda- preocupació dels qui tenen porde morir vestits. Amb tot, no entenc laseua preocupació, si prou que s'esfor-cen a presentar-se arreu com a valen-

cians no catalanistes, si fins i tot hanacceptat la bandera blavera, la separa-ció lingüística i la música de l'himnoque pactaren els partits espanyols.

Tot i amb això compartesc el parer,per uns altres motius, però, que la pre-gunta dels propers pebliscits -dic la pre-gunta- cal circumscriure-la a Catalun-ya. També compartesc la idea, tot i noresignar-me a ella, que en aquestsmoments i en aquestes circumstànciesla independència de Catalunya no bene-ficiarà el País Valencià i la resta de terri-toris catalans. Tanmateix, no serà tantper una ofensiva espanyolista més furi-bunda encara, en particular contra elPaís Valencià, ans per la desafecció delnou estat independent.

Al meu entendre, la força moral idemocràtica que ha assolit la consulta

d'Arenys, i la que assoliran les novesconsultes, rau en el fet que s'ha presen-tat com un objectiu "factible". Mal queens pese, però, incloure-hi els PaïsosCatalans, projecte que tenim dissorta-dament "en bajoqueta" -i en contínuadefecció-, provoca un efecte distorsio-nador, atès que decanta el procés méscap a l'emotivitat que no cap a l'objec-tiu polític. Cal insistir en el procés cen-trat a Catalunya, preparar-lo com siaconseguir ara una majoria favorablefora possible, perquè és la millor mane-ra de forçar un resultat efectiu quecol·loque Espanya contra la paret. Calfer com si el procés haguera de tenirefectes legals "de debò", perquè el resul-tat esdevinga de debò, és a dir, exigible.I llavors tindrem l'oportunitat de cele-brar que almenys un dels nostres terri-toris ha aconseguit alliberar-se.

El desencís s'esdevindrà perquè unamajoria política del Principat s'ha con-format a tenir com a subjecte nacionalnomés Catalunya i no pas els PaïsosCatalans, fins i tot des de l'àmbit inde-pendentista. I al País Valencià, d'ençàque el blaverisme il·lustrat ha influïtdecisivament en l'acció política del BNV,amb el suport ideològic de Joan F. Mirai altres intel·lectuals valencians, el sub-jecte nacional i polític s'ha reduït a la"nació valenciana". Uns i altres, pertant, es conformen a fer política perseparat, per no irritar la bèstia espan-yola (i la francesa). El seu projecte nacio-nal, doncs, no són els Països Catalans.De fet, els temen quasi amb la mateixaintensitat que els espanyols els odien.

Per tant, diguem-ho clarament, quecom més clars més amics: els PaïsosCatalans existeixen, ara per ara, méscom a nació sentimental que no com anació política. Però cal avançar enversaqueixa necessària nació política. A talefecte, ens cal cohesionar i enfortir l'i-maginari propi que reflecteix el nostrepunt de vista i els nostres interessos.

Cohesionar el nostre imaginari polí-tic, econòmic, assenyalar els nostres

propis punts de refe-rència; enfortir l'i-maginari mític, his-tòric, lingüístic; ferrendible el nostremercat cultural i ferinfluent el nostreàmbit d'opinió i d'in-formació. Hem depensar els Països Cata-lans com a subjectenacional, impulsar-lo, parlar-ne amb nor-malitat, i concretar-lo més enllà de lanació sentimentalque debilita -perquès'hi superposa i lasuplanta- la naciópolítica. Cal construirefectivament aqueixmarc propi de refe-rències, desenvolu-par plantejamentspolítics, formes d'or-ganització, d'inter-canvi, d'intercomu-nicació, sempretenint en compte lescircumstàncies de

cada territori, sense callar res, sensemaquillar res, sense ocultar res a l'ar-mari, sense importar-nos les reaccions-sempre histèriques- dels espanyols, niles veus acovardides -i còmplices de l'es-panyolització cultural i política- delsregionalismes aïllacionistes. Cal pen-sar, i fer pensar als qui ara els defugen,des dels Països Catalans, i pensar el Paï-sos Catalans perquè deixen de ser abs-tracció sentimental i passen a ser con-creció política, realitat política inqües-tionable, irrebatible.

-Seguir encara avui dia preguntant-

nos si Països Catalans sí o no, si fou pri-mer o l'ou o la gallina, és una pèrduade temps. El debat que hem de promou-re és: Països Catalans: com els volem,com els concretem, com els construïm,com els fem imprescindibles. Aquestaés la tasca que cal fer perquè l'èxit delCatalunya no puga convertir-se en elfracàs dels Països Catalans. Cal tenir laseguretat que si una part pren el camíde la llibertat no abandonarà la restasota les peüngles dels cavalls espanyols(i francesos).

*Escriptor

L’ACCENT 164 DEL 20 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 2009 OPINIÓ 03

La situació de la política institucional valenciana a hores d'ara és,

si no el pitjor dels escenaris on ens podríem trobar, sí un dels pitjors.

Sense comptar els segles d'ocupació, les guerres i l'assetjament, ara ja

van catorze anys de govern del Partit Popular, açò és: espanyolisme,

model econòmic basat en la construcció, desballestament del medi

ambient, macroprojectes basats novament en el totxo, desmembra-

ment nacional (recordem els conflictes amb l'aigua i amb la llengua)

i ara, el famosíssim Cas Gürtel. Aquest escàndol que ha esguitat a gran

part de la cúpula popular valenciana, i que ha destapat delictes que,

per la seua grandària, eren inamagables. Com a anècdota cal parlar

també d'un PSOE que no vol formar part d'una comissió que investi-

gue els comptes de tots els partits polítics del parlament valencià;

només els comptes relacionades amb el PP i Cas Gürtel. Però açò no es

tot, hi ha enquestes que asseguren la victòria dels populars al País

Valencià amb un 53,4% dels vots, similar als anteriors comicis, si les

eleccions foren ara.

Tot plegat, recorda bastant a la trilogia de l'escriptor Ferran Torrent:

Societat Limitada, Espècies Protegides i Judicis Finals. Que, per a qui

no ho sàpiga, retracten d'una manera fidel les clavegueres polítiques

de la primera legislatura de Camps com a president de la Generalitat

Valenciana. La novel·la té a la primera pàgina una nota afirmant que

tot allò que hi conté, és clar, és fictici. No fos cas!

La referència bibliogràfica d'aquests tres llibres ve a compte per-

què tal i com passava a les novel·les de Torrent, al Govern valencià tot

es redueix a diners. I quan es diu diners també es parla d'extorsions,

de mentides, d'interessos particulars, de manca d'escrúpols, de cap

interès pel poble... tot amanit amb una concepció espanyolista i sucur-

salista, evidentment. Al capdavall, el Cas Gürtel podria aparèixer a

qualsevol de les obres de Torrent i no quedaria desencaixada, gens ni

miqueta.

I si no es veu així fem repàs. Cal esmentar la variada llista d'esde-

veniments de gran format que s'han realitzat al País Valencià -sobre-

tot al cap i casal: visita del Papa, Fórmula 1, Copa Amèrica, etc. molts

dels quals han estat organitzats per l'empresa Orange Market i vincu-

lats, per tant, amb el Cas Gürtel. Hem vist com el PP i el PSOE pacta-

ven el darrer Estatut d'Autonomia. S'han fet requalificacions de milions

i milions d'hectàrees per donar eixida a les inversions i negocis dels

empresaris de la construcció de tota la península. Agressions irrever-

sibles del medi ambient (Albufera, Xúquer, Horta...). I l'enumeració

podria ser força extensa.

Recordant el començament... No n'hi havia prou amb la resta del

maltractament que ha rebut el poble valencià al decurs de la seua his-

tòria, i de retop la resta dels Països Catalans, que ara hem d'aguantar

que a pesar dels escàndols el poble seguisca hipnotitzat per la propa-

ganda del PP. Per què passa açò? Joan Fuster citava al seu conegut

Nosaltres els valencians al Comte-duc d'Olivares dient que els valen-

cians érem un poble dúctil, poc lluitador o contestatari.

Bé, deixant a banda les citacions i la història. A hores d'ara el pro-

blema d'aquesta realitat en què vivim, és de tots. De tot el País Valen-

cià i de tots els Països Catalans. És la manca d'una oposició popular

seriosa i real la que ha permès que casos com el Gürtel, que només és

un més de tants altres casos de corrupció o de tràfic d'influències,

hagen esguitat tant el PP com el PSOE o d'altres partits arreu del país.

El caràcter partidista i igualment corrupte de la justícia espanyola

només ens permet desitjar que almenys l'acumulació de casos com

aquest (o el d'en Millet, o el d'en Matas) i el fet que siguen ventilats

públicament contribuisquen a forjar una consciència popular descon-

fiada amb la classe política actual, i favorable a un canvi de baix a dalt

en el sistema econòmic, social i institucional vigent.

E D I T O R I A L

Responsabilitat de tots els PaïsosCatalans

Si Catalunya pot, que se’n vaja. Però....

“Compartesc el parer,però,que la preguntadels propers pebliscits

-dic la pregunta- calcircumscriure-la a

Catalunya”

TONI CUCARELLA* COL·LABORACIÓ

“Hem de pensar elsPaïsos Catalans com a

subjecte nacional,impulsar-lo,parlar-ne

amb normalitat, i concretar-lo més

enllà de la nació senti-mental que debilita la

nació política”

ABEL CALDERA BERGA

Gürtel, traducció a l'alemany del congomde Francisco Correa, és el nom amb quèl'Audiència Nacional espanyola batejà latrama de corrupció organitzada al vol-tant del PP.Aquesta consistia en un seguitd'empreses que eren contractades peradministracions controlades pel partit aun preu superior al de mercat.Si els bene-ficis d'aquesta pràctica revertien exclu-sivament en els dirigents del PP que cons-cientment beneficiaven la trama o béservien per al finançament il·legal delpartit és ara mateix el quid de la inves-tigació.

Aquest Nou d'Octubre serà recordatpel PP i per Francisco Camps com elpitjor de tots. Amb l'aixecament desumari tres dies abans quedà més queen entredit que el partit no tinguésres a veure amb la trama. A partird'aquell moment començà l'esceni-ficació del conflicte entre la direc-ció valenciana i la direcció estataldel partit. Ricardo Costa aparegué

mediàticament com el principal res-ponsable valencià de la trama, mal-grat que segons el sumari era nomésun dels molts implicats, entre ells elpropi president de la Generalitat.Camps, a qui Rajoy deu el càrrec, esresistí fins al darrer moment a adop-tar cap mesura per sortir del pas.Quan el dia abans de la Diada Espe-ranza Aguirre cessà els imputatsmadrilenys amb el missatge implícitque ella sí que sabia com afrontarsituacions de crisi, tothom va donarper fet que el cap de Ricardo Costaera només qüestió d'hores. Camps,però, continuava impassible, i el pro-pi matí de la Diada Rita Barberá iGonzález Pons exigiren que prenguésuna determinació. "La festa acaba ales quatre", va afirmar Pons, i el pre-sident va comparèixer per anunciarque el dimarts següent es cessariaCosta "de forma temporal".

Dimarts i 13 el PP valencià va viu-re al límit de l'abisme. Al matí, i sor-prenent a tothom, Costa emeté uncomunicat negant-se a dimitir. "Jom'he pagat sempre els meus vestits",afirmava en el que era una amena-ça velada a Camps. A la tarda, el comi-tè executiu del partit es negà a ces-sar Costa. Els fabristes castellonencsel defensaven, els zaplanistes alacan-tins es preguntaven perquè Costa ino Camps, i Rajoy deia que si no elcessaven, ell mateix l'expulsaria.Finalment, l'endemà Camps no tin-gué més remei que cessar Costa.

Tot l'afer deixa davant la societatla imatge d'una casta política enva-nida, frívola i capritxosa. Rellotges,cotxes, bosses i vestits de luxe són

l'objecte amb què personatges comÁlvaro Pérez, sorgits de l'Espanya méscasposa, compraven els favors.

L’afer es “berlusconitza”Álvaro Pérez és conegut com "El Bigo-tes". El perquè d'aquest malnom ésmés que evident observant la sevafotografia. Aquest antic represen-tant d'Andrés Pajares -arribà a actuarcom a extra a Los Bingueros-, arri-bà a València i començà els seusnegocis amb el PP. Primer amb Spe-cial Events, i posteriorment ambOrange Market, treballà en el mun-tatge de nombrosos esdevenimentssenyera de la gestió del PP. Paral·lela-ment teixí una xarxa de contactesdins el partit, que ara ha sortit retra-tada pels nombrosos regals queaquests rebien de Pérez. L'ascensdel Bigotes dins la societat valen-

ciana es rubricà també en la con-tractació de la seva esposa, "l'exma-machicho" Noemí Ramal, com a pre-sentadora habitual de les campana-des de cap d'any a Canal 9.

Tot plegat començà a recordarenormement Itàlia quan amb l'aixe-cament del secret sumarial es feupúblic que la trama havia organitzat"festes" amb prostitutes en un localpropietat de l'alcalde de La Nucia,Bernabé Cano. Aquest municipi de laMarina Baixa té aprovats tres PAI quehan estat posats en tela de judici finsi tot pel propi Tribunal Superior delPaís Valencià (TSPV). Tot i que en elsumari no es conclou cap relació entreaquests dos fets, s'ha especulat sobrela possibilitat que alguns dels parti-cipants en aquestes "festes" haguéspogut intercedir per tal que el Con-sell aprovés aquests PAI.

L’ACCENT 164DEL 20 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 200904 PAÏSOS CATALANS

66 ddee ffeebbrreerr:: Esclata el cas Gürtel. La justicia recla-ma a la Conselleria de Turisme el contracte de l'ex-positor del País Valencià a FITUR.

99 ddee ffeebbrreerr:: La policia deté "El Bigotes".

1199 ddee ffeebbrreerr:: Els vestits regalats a Camps apareixena escena.

1144 ddee mmaaiigg:: El TSJPV crida a declarar Camps com aimputat.

2200 ddee mmaaiigg:: Camps declara davant del jutge que noguarda les factures dels vestits.

33 dd''aaggoosstt:: El TSJPV arxiva la causa contra Camps.

1100 dd''aaggoosstt:: La policia registra la seu de la FederacióEspanyola de Municipis i Províncies, presidida perRita Barberá.

2244 ddee sseetteemmbbrree:: Un informe policial conclou que latrama servia per a finançar il·legalment el PP valen-cià.

11 dd''ooccttuubbrree:: La fiscalia anticorrupció recorre la deci-sió del TSJPV d'arxivar la causa contra Camps.

66 dd''ooccttuubbrree:: S'aixeca parcialment el secret de suma-ri. Entre altres, apareixen les converses de Ricar-do Costa amb "El Bigotes".

88 dd''ooccttuubbrree:: Esperanza Aguirre cessa els imputatsper la trama a Madrid, afegint pressió sobre Maria-no Rajoy i el PP valencià.

99 dd''ooccttuubbrree:: Després d'un matí de Diada resistint-se a prendre cap acció, finalment Francisco Campsanuncia que proposarà la baixa temporal de Costaal front del partit en la reunió del dimarts 13.

1133 dd''ooccttuubbrree:: al matí, Costa emet un comunicat dientque no pensa dimitir; posteriorment la direcció esta-tal del PP dóna a Costa per destituït però la direc-ció valenciana ho nega.

1144 dd''ooccttuubbrree:: Finalment Camps cedeix a la pressióde Rajoy i destitueix Ricardo Costa.

Ricardo Costa ha pagat els plats trencats del cas Gürtel

La trama Gürtel deixa al descobertles misèries del PP valencià

Qui és RicardoCosta?ABEL CALDERA BERGA

L'home dels rellotges, el jove "pijo"amb pretensions de dandi que llueixpolseres amb la bandera espanyo-la, és un dels fills polítics de Car-los Fabra, "l'amo" de Castelló. Rick,com és conegut íntimament, és ger-mà de Juan Costa, exministre d'Az-nar de qui es rumorejà que podriadisputar la secretaria general delPP a Mariano Rajoy durant el pas-sat congrés de València. La famí-lia Costa sempre ha estat vincula-da al PP. El pare de Ricardo i Juan,durant anys inspector d'Hisendade Castelló, fou candidat a les elec-

cions estatals de 1979, mentre quela mare, Maria Dolors Climent dePino, fou molts anys regidora del'ajuntament castellonenc.

Costa sortí escollit el 1995 comun dels diputats més joves de lahistòria, amb només 23 anys. El2007 ocupà la secretaria generaldel PP valencià, succeint l'actualalcaldessa d'Elda, Adela Pedrosa.El seu moment, però, arribà el 2008.Zaplana havia dimitit com a por-taveu estatal del PP, i fou substi-tuït per González Pons. Això feuque Camps oferís a Costa el càrrecde portaveu a les Corts que haviaquedat vacant.

Costa no és l'únic dirigent valen-cià del PP que apareix en el suma-ri com a beneficiari dels regals de"El Bigotes", ni tan sols forma partdel govern que suposadament elbeneficiava amb diverses contrac-tacions. Tot i així, s'ha convertitde moment en el boc expiatori i lavíctima política d'un afer que ame-naça d'esquitxar més amunt enca-ra quan acabi tota la instrucció delsumari.

L’APUNT

CCrroonnoollooggiiaa ddeellss ffeettss

“L'home dels rellot-ges,el jove "pijo" ambpretensions de dandi

que llueix polseresamb la bandera

espanyola,és un delsfills polítics de Carlos

Fabra,"l'amo" de Castelló”

El 9 d’octubre de 2009 serà recordat com la pitjor diada per Francisco Camps

Un antisemita,dels de debò, a lasecretaria general del PPCV Amb el cessament de Costa, la secre-taria general passà a ser ocupada perCésar Augusto Asencio. Només aca-bat d'estrenar el càrrec i l'escàndolesdevingué majúscul en sortir a lallum declaracions com aquestes:

"Molt hi hauria a dir sobre elscamps de concentració alemanys isobre el mite dels sis milions dejueus exterminats. Un estudi deta-llat demostra que tot és fals."

"El jueu durant tota la seva vidas'ha dedicat a viure a costa delsaltres amb la usura".

"No vull ser mal pensat, però emsembla que tot això està essentdirigit per algú a escala mundial"

César Augusto Asencio Diario Información1 de juliol de 1979

LES FRASES

L’ACCENT 164 DEL 20 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 2009 PAïSOS CATALANS 05

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

fins a 10,000 euros per al consen-timent en l'empadronament, queconsideren que tindrà greus con-seqüències en el dret a l'ensenya-ment i la salut. A més d'incremen-tar la xenofòbia i el racisme.

Per tots aquests motius, amb la

la Federació d'associacionsamericanes de Catalunya,volen denunciar així quela política estatal en aquestàmbit contempli les perso-nes immigrades "única-ment com a mitjans de pro-ducció" i no com a éssershumans de ple dret, entreells el de llibertat de movi-ment.

A més de la criminalit-zació que pateix el col·lec-tiu, que consideren que aug-mentarà amb aquesta refor-ma, en què s'augmenten elstemps de detenció als Cen-tres d'Internament d'Es-trangers (CIE) de 40 a 60dies, o inclús indefinida-ment. Introduint d'aques-ta manera la DirectivaEuropea de Retorn a la legis-lació espanyola.

A banda de l'enduriment delsrequisits per al reagrupament fami-liar, tant d'ascendents com de des-cendents, privant a aquestes per-sones de viure amb la seva família.I d'introduir, si s'aprova la refor-ma, una penalització amb multa de

MERCÈ RUBIÀ BARCELONA

Diversos grups de suport a perso-nes immigrades, sindicats i orga-nitzacions han organitzat una mar-xa de protesta a peu de Barcelonaa Madrid, amb un recorregut d'uns700 quilòmetres. Un centenar depersones van sortir el passat 23 de

setembre de Terrassa, passant perBarcelona, amb la previsió d'arri-bar a Madrid el proper 25 d'octu-bre. Han passat, entre altres llocs,per Molins de Rei, Martorell, Igua-lada, Tàrrega, Lleida o Fraga.

Aquestes organitzacions, entreles quals hi ha Papers i Drets perTothom, la COS, el Casal Argentí i

““MMaarrxxaa ppeerr llaa IIgguuaallttaatt”” ddee BBaarrcceelloonnaa aa MMaaddrriiddppeerr ddeennuunncciiaarr llaa rreeffoorrmmaa ddee llaa LLlleeii dd’’eessttrraannggeerriiaa

XAVIER MONGE BARCELONA

Accés a l'habitatgeLa proposta del Govern deixa enre-re la igualtat en l'accés a les aju-des públiques a l'habitatge, totobrint la porta a les administra-cions públiques que les convoquinper establir restriccions al estran-gers que no siguin considerats dellarga durada, fet que dificulta l'es-tabilitat dels i les nouvingudes iels aboca a la precarietat més abso-luta per manca d'habitatge.Paral·lelament, s'endureixen lessancions i mesures de persecucióde la sobreocupació de pisos. D'u-na banda es tanquen les portes al'accés a l'habitatge i de l'altre espersegueixen les poques opcionsreals de tenir un sostre, tot unatzucac que no és casual.

Reagrupament de familiarsUna de les novetats més criticades perles associacions en defensa dels dretshumans és l'enduriment de les condi-cions per reagrupar familiars. La refor-ma planteja limitar el reagrupament

als fills menors o discapacitats, al còn-juge i als ascendents majors de 65 anys.D'altra banda, s'endureixen els con-trols per assegurar la capacitat econò-mica per mantenir-los, quelcom quedificulta notablement les possibilitatsd'un del sectors més desafavorits per-petuant la separació de les famílies.

Persecució de la solidaritatLa proposta no es conforma amb res-tringir els drets i llibertats dels estran-gers tot abocant-los a la marginaciósocial i la precarietat sinó que a més amés criminalitza i persegueix la soli-daritat. Així doncs, acollir un immi-grant o prestar-li ajuda de subsistèn-cia estarà sancionat amb multes de finsa 10.000 euros. També seran sanciona-des aquelles persones que permetinl'empadronament al seu domicili quanl'estranger no hi visqui efectivament,quelcom que no passa quan l'empadro-nat falsament és comunitari. Cal teniren compte que estar empadronat és unrequisit imprescindible per poder regu-laritzar la situació i obtenir permís detreball i residència. També s'endurei-xen els controls sobre els matrimonisamb extracomunitaris per mirar dedetectar-ne aquells que segons l'Estatsón de conveniència.

Són moltes les entitats i personesque ja han anunciat la seva desobe-diència a aquesta norma per raonshumanitàries encara que se'ls perse-gueixi. De fet, es desconeix quin seràel límit d'aplicació d'aquestes mesuresque podrien arribar a sancionar l'ac-tivitat d'ONG, fundacions i altres enti-tats que presten ajuda de diversos tipusals nouvinguts.

Augment dels dies de detencióMalgrat que el Govern espanyol va asse-gurar en el seu moment que la direc-tiva de la vergonya no tindria conse-qüències en la legislació estatal, la pro-posta preveu augmentar els dies dedetenció en centres d'internamentd'immigrants malgrat el clam inter-nacional que en reivindica el tanca-ment. A més a més, hi ha el perill queaquest límit sigui augmentat en el trà-mit parlamentari. El principal aliat enaquesta reforma ara mateix és el PP,que vendrà el seu vot favorable a l'en-duriment de la llei i de les previsionsreglamentàries que hauran de concre-tar aspectes com els anys de perma-nència irregular a l'Estat per obtenirel permís per arrelament social.

Tot i que el ministre Corbacho haafirmat sense complexes que la nova

llei és més garantista amb els drets delimmigrants en procés d'expulsió, larealitat és que es restringeixen les pos-sibilitats d'accés a la justícia gratuïta,generant greus indefensions.

Dona maltractada, dona expulsadaSi bé ja era una pràctica habitual perpart dels cossos policials, la reformadóna rang legal a l'obertura d'expe-dients d'expulsió a aquelles personesque denunciïn maltractaments. L'úni-ca sortida per a les dones maltracta-des que denunciïn les agressions és pro-var-les abans de que siguin expulsades,una broma de mal gust si el què es pre-tén és que amb la lentitud de la justí-cia i des de l'aïllament d'un centre d'in-ternament les dones puguin aconse-guir-ho.

Reacció i xenofòbiaLa reforma presentada pel PSOE con-té el 80% de les propostes fetes pel PP,quelcom que ja ha estat presentat peraquest darrer com una mostra de queles receptes de la dreta en matèriamigratòria s'acaben imposant. Unavegada més, el PSOE s'ha alineat ambla reacció xenòfoba europea lideradaper Sarkozy, arribant a incloure enalgun cas el "dret de prioritat nacio-nal" com reclamen algunes formacionsd'extrema dreta com Democracia Nacio-nal, España 2000 o Unitat NacionalCatalana.

Els punts foscos de la nova Llei d’estrangeria

marxa també volen exigir el tan-cament dels Centres d'Internament,la no penalització del principi d'i-gualtat, eliminar les restriccionsper al reagrupament familiar i l'es-tabliment d'un procés de regularit-zació que no depengui del contrac-

El projecte de reforma de la Llei d'estrangeria ja és al Congrés dels Diputats i es trobaara en fase de debat parlamentari. Al llarg dels propers mesos el PSOE, autor de la pro-posta, haurà de negociar amb la resta de grups la reforma per tal d'assolir la majoriasuficient per aprovar-la.La proposta del Govern denota un clar caràcter utilitarista delsestrangers en prescindir de la seva condició humana per ser tractats només com a pecesdel procés productiu. Si en època de vaques magres la integració i les regularitzacionsmassives formaven part del discurs oficial,quan arriben vaques magres les expulsions,l'aïllament i la persecució són la recepta per precaritzar les condicions de vida i acon-seguir el retorn als països d'origen.

te de treball.

Institucionalització del racismePer la COS (Coordinadora ObreraSindical) aquesta proposta de refor-ma de llei d'estrangeria que s'estàtramitant, "suposa un pas més enla institucionalització del racismei sols busca dificultar la vida de lespersones migrants". A més consi-dera que "afavoreix l'assentamentde diferents graus de ciutadaniafacilitant l'explotació laboral". Demanera que l'aprovació de dita lleinomés "aconseguirà culpabilitzari segregar les persones migrants iesdevindrà una eina de divisió enel si de la classe treballadora".

Concentracions de suport i rebuda a MadridParal·lelament amb aquesta mar-xa, diversos col·lectius també hanconvocat concentracions de suporta la marxa a localitats com Molinsde Rei o Alacant. A més, estan pre-parant autobusos per tal de donarsuport a la marxa quan arribi aMadrid i assistir a la manifestacióconvocada pel mateix 25 d'octubrea la mateixa localitat.

Una de les reclamacions és el tancament dels Centres d'Internament d'Immigrants

“La proposta delGovern espanyol

denota un clar caràc-ter utilitarista dels

estrangers“

“La COS consideraque la reforma

"suposa un pas mésen la institucionalitza-ció del racisme i sols

busca dificultar la vidade les persones

migrants"”

L’ACCENT 164DEL 20 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 200906 PAïSOS CATALANS

CESC BLANCO SAGUNT

A la plaça de Sant Agustí, milersde manifestants començaven a aple-gar-se, a fer rogles i l'organitzacióencetava la seua feina. No faltavenels qui, com els distribuïdors de lapublicació Militante, s'aprofitavende l'esdeveniment per fer la seua.

La manifestació estava convoca-da a les 6 de la tarda per Endavant(OSAN) i per Maulets; mitja horamés tard es cremava una falla ambfotos de Camps, Sarkozy, del PP,PSOE, la Falange, etc.; la policia vadeixar fer. Tant bon punt s'apagàel foc la munió de gent va comen-çar el seu camí. Aquesta volta, direc-ció Estació del Nord, per Colom icap al Parterre.

En passar davant la façana dela plaça de Bous, era molt curiósveure la cara dels espectadors quemiraven des de les graderies delrecinte taurí; aquesta cara es repe-tia en molts altres indrets del reco-rregut amb els vianants. Potser laverbalització dels seues pensaments

-o de parts d'ells- fou el diàleg -envalencià- que es dugué a terme enfinalitzar el recorregut entre unadona major (uns 60-65 anys) i unaltre home, també amb certa edat.

Ella pregunta de què va tot allò iell li respon, fent una sinopsi ràpi-da, quines són les motivacions iassenyala que les banderes són delsPaïsos Catalans. La darrera seqüèn-

cia del diàleg acaba així per partde la dona gran: "Ui! Jo sóc valen-ciana, però no vull que em manenels catalans!".

Tornant a la manifestació: tot

segueix com està previst. Cap inci-dent, crits a favor de la indepen-dència i el socialisme, cares depomes agres d'algunes espectadors(com ja s'ha dit), l'esquerra inde-pendentista ocupa el darrer lloc dela processó sense mesclar-se ambla resta de col·lectius convocants(ACPV, UGT, CCOO, ERPV, etc.), enfi, com altres manifestacions. Aixòsí, hi ha una certa sensació de ner-viosisme, ja que s'ha convocat unaconcentració blavera al Parterre,tot just on acaba la manifestació.Tanmateix, al final no hi ha capincident ni amb els blaveros, niamb les forces d'ocupació (encaraque envolten amb uns 15 antiava-lots el bloc de l'esquerra indepen-dentista durant tota la manifesta-ció). Tot va acabar amb un parla-ment davant les assistentes de lamanifestació on es va defensar laindependència i el socialisme alsPaïsos Catalans i es va criticar lasituació actual.

El 25 d'abril, més i millor.

LL’’eessqquueerrrraa iinnddeeppeennddeennttiissttaa iixx aallssccaarrrreerrss eell 99 dd’’OOccttuubbrree aa VVaallèènncciiaa

La Polícia Nacional espanyola va muntar un fort dispositiu entorn els independentistes,malgrat el qual no hi hagué incidents // FOTO: Andrés G.R.

AIDA MORALES BARCELONA

"La transsexualitat no és cap malaltia!".Aquest és el lema que ha encapçalat lamanifestació de lluita transgènere,trans-sexual i intersex que es va convocar el dis-sabte 17 d'octubre a Barcelona i a més de20 ciutats del món, simultàniament.

La manifestació, que s'ha convocata nivell internacional des de la Xar-xa Internacional per la Desapato-logització Trans, i que ha estat orga-nitzada, a Barcelona, pels col·lec-tius Guerrilla Travolaka, Xarxa d'Ac-ció Trans-Intersex de BCN,ATC-Libertat i per diferents activis-tes independents, ha estat valora-da pels organitzadors de manerafavorable.

Segons ha explicat Guerrilla Tra-bolaka a L'ACCENT la manifestacióha pogut seguir el seu curs senseproblemes i ha tingut una partici-pació molt positiva: "Creiem que totha anat força bé, sobretot perquèno hi ha hagut cap tipus d'incident,i per l'assistència, ja que no sol sergaire gran en aquest tipus de mani-festacions, i ha reunit més de 800persones".

Al llarg de la mobilització, elsmanifestants han denunciat públi-cament la marginació i la discrimi-nació patida històricament pelstranssexuals, homosexuals i inter-sex a causa de les polítiques delsgoverns i els prejudicis de la socie-tat. Així mateix, han volgut treurea la llum una de les problemàtiquesmés evidents; la psiquiatrització deles seves identitats i la considera-ció de la transsexualitat com a pato-

logia mental classificada en el CIM-10 (Classificació Internacional deMalalties de la Organització Mun-dial de la Salut) i en el DSM-IV-R(Manual Diagnòstic i Estadístic deMalalties Mentals de l'Associació dePsiquiatria Nord-americana).

Aquests catàlegs, segons hanexplicat el col·lectiu convocant, sónel que guien als i les psiquiatres d'a-rreu del món a l'hora d'establir elsseus diagnòstics, i inclouen un errormolt greu: difuminar la transfòbiaamb la transsexualitat. És d'aques-ta manera, segons diuen, que actual-ment molts dels psiquiatres utilit-zen teràpies reparatives de recon-ducció d'homosexuals i transsexualsque, fins i tot, són aplicades a nensi nenes que presenten comporta-ments de gènere no normatius.

De la mateixa manera, tambéhan volgut criticar les dificultatsque tenen alhora d'entrar al mer-cat laboral i la utilització del cone-gut argument de la naturalesa i labiologia humana com a justificadorde la discriminació social i laboral.S'ha anunciat, també, que la cam-panya seguirà fins a l'any 2012,moment en què sortirà una novaedició d'aquests catàlegs.

Per acabar, han declarat que mar-car l'existència exclusiva i única dedos cossos (home i dona) i associarun comportament específic a cadaun d'ells (masculí i femení) repre-senta "legitimar les nostres pors ivivències i invisibilitzar totes lesagressions, assassinats i suïcidis quehi ha hagut a causa de la transfò-bia i per culpa del sistema".

MARC FONTRODONA BARCELONA

Unes 600 persones es manifestarenel dilluns 12 d'octubre al matí pelcentre de Barcelona. Com cada any,els manifestants van mostrar elrebuig als actes d'exaltació feixistaque se celebren a Montjuïc el dia dela hispanitat, així com també la per-missibilitat de l'Ajuntament perquèaixò sigui així. Amb el lema "Poblesunits contra l'imperialisme i el fei-xisme. Hispanitat és genocidi!" l'es-querra independentista del Barce-lonès i la Plataforma Antifeixista deBarcelona van recordar que la festa"nacional" és l'aniversari de la con-questa i el genocidi per part espan-yola de l'Amèrica Llatina.

La manifestació estava convoca-da a les 12 del migdia a la plaça Urqui-naona, hora en què amb prou feinesse superava el centenar de personesi es feien veure un parell de bande-res republicanes. A partir d'alesho-res, però, no va parar d'arribar genti més gent que donaven vida i colora la reivindicació. En qüestió de mit-ja hora la xifra rondava els 600, xifradefinitiva quan va començar la mar-xa.

Només sortir d'Urquinaona, lamanifestació va agafar el carrerRoger de Llúria al crit de "12 d'octu-bre, res a celebrar" i "hispanitat ésgenocidi". Va ser una constant duranttot el recorregut: per sobre els capsonejaven banderes (comunistes,anarquistes, d'acció antifeixista,estelades...) i es cridaven d'altresconsignes en contra de nazis i a favorde la llibertat, però també contra la

policia autonòmica catalana. I ésque després de diversos intents d'im-pedir la concentració feixista, aquestany es va optar per portar la marxamés lluny que mai de Montjuïc idenunciar, amb un centenar de car-tolines, que "els Mossos protegeixenels feixistes", en referència al 12 d'oc-tubre i altres concentracions recentsde l'ultradreta espanyola.

Enmig d'un ambient tranquilperò reivindicatiu, es va arribar al'avinguda Diagonal i es va girar al'esquerra per acabar a Jardinetsde Gràcia, lloc on es manté en peul'últim monument important cons-truït pels franquistes (en comme-moració de la victòria de l'any 39),

actualment anomenat "el llapis".Allà, els assistents van aturar-se aescoltar la lectura d'un manifestque denunciava la negació del dreta decidir dels pobles i la impuni-tat dels feixistes. A més, es va ferun emotiu minut de silenci "enmemòria de totes les víctimes ques'ha cobrat el feixisme i la hispa-nitat durant 517 anys", que va aca-bar amb l'aplaudiment de les 1.200mans presents, fet que posava punti final a més d'una hora de mani-festació pacífica contra el feixis-me. A la tarda, prop d'un miler depersones van recórrer també la ciu-tat en una marxa convocada percol·lectius llatinoamericans.

AAllttaa ppaarrttiicciippaacciióó eenn llaammaanniiffeessttaacciióó ppeerr llaattrraannsssseexxuuaalliittaatt

Lectura del manifest al final de la manifestació

MMoobbiilliittzzaacciióó aa BBaarrcceelloonnaaccoonnttrraa ll''iimmppeerriiaalliissmmee

CRÒNICA DEL 12 D'OCTUBRE

L’ACCENT 164 DEL 20 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 2009 PAÏSOS CATALANS 07

MONTSE VENTURÓS BERGA

Després d'anys de controvèrsia, elpassat dijous 8 d'octubre les CortsAragoneses van aprovar l'inici delstràmits parlamentaris per redac-tar la Llei de llengües d'Aragó.Aquesta llei formà part de les pro-meses electorals del president auto-nòmic (i catalanoparlant) Marce-lino Iglesias ja en les primeres elec-cions que guanyà el 1999.

El text fou presentat en solita-ri pel PSOE, ja que els seus socis delPartido Aragonés (PAR) no hi dona-ren suport. El PAR, adscrit ideolò-gicament a la dreta regionalista,és la principal cobertura políticadel minúscul secessionisme lingüís-tic que considera que el català dela Franja és en realitat un dialec-te de l'aragonès.

Els 35 vots positius provingue-ren del PSOE (30), la Chunta Ara-gonesista (4) i Izquierda Unida (1),mentre que els 23 diputats del PPhi votaren en contra i els 9 del PARs'inclinaren finalment per l'abs-tenció.

PP i PAR fan del seu rebuig a latramitació una arma per capitalit-zar l'anticatalanisme. Per Miguel

Navarro, portaveu del PP, "el cata-là no és patrimoni lingüístic d'A-ragó, ja que el que existeix són llen-gües vernacles amb peculiaritatsque les fan molt diferents del cata-là normalitzat". Per la seva banda,la portaveu del PAR Maria Herre-ro, afirmava que "no acceptaremque quedi la porta oberta a qui siguil'Institut d'Estudis Catalans per-què reguli la llengua".

Aquest Projecte de llei seguiràel tràmit parlamentari amb la cons-titució d'una ponència en què esdebatran les propostes dels diver-sos partits. Sembla doncs, que final-ment els català de la Franja tindràuna llei que li donarà cert reconei-

xement legal -i el reconeixerà explí-citament com a català-, però aques-ta serà la llei de menys trellat detotes les que regulen la nostra llen-gua en els territoris sota adminis-tració espanyola.

Percentatge més alt de catalnoparlantsLa Franja, el territori català sotaadministració aragonesa que s'es-tén del Pirineu als Ports, és habi-tat per 68.000 persones, el 90% deles quals usen diàriament el cata-là com a llengua pròpia. Això repre-senta el percentatge més alt d'ússocial del català a tots els PaïsosCatalans.

S’inicien els tràmits de la llei que reconeix el català a la Franja

Les Corts d’Aragó

MMaanniiffeessttaacciióóaa llaa CCoosstteerraaccoonnttrraa eellmmaaccrrooaabbooccaaddoorrL'Escarot, l'Assemblea de Jovesde la Costera va convidar el dis-sabte 17 d'octubre totes i tots ala gran manifestació convoca-da per la Plataforma Contra elMacroabocador (PCM). L'esde-veniment va tenir lloc pelscarrers de Torrella i va acabara Llanera.

L'ajuntament va aprovar laconstrucció de l'abocador senseel consentiment de popular.Segons PCM, és una font de pro-blemes per a la comarca a la llar-ga. La plataforma no defensa úni-cament la paralització del projec-te, sinó també un canvi en el modelde tractament de residus.

EEmmoottiiuu hhoommeennaattggee aaJJoorrddii MMaarrttíínneezzddee FFooiixx"Un dels herois del nostre paísés en Jordi. No tant per com vamorir, sinó per com va viure".Amb aquestes paraules definiaJordi Martínez de Foix la Con-xa, amiga i promotora del pri-mer acte d'homenatge que se liva fer ara fa 10 anys. Unes parau-les que resumeixen la voluntatde l'acte d'homenatge celebratel passat 17 d'octubre a SantAndreu de Palomar: recordaren Jordi per la seva entrega auna causa encara vigent i, sobre-tot, la voluntat de seguir llui-tant com a millor homenatge 31anys després de la seva mort,víctima de la "transició".

Especialment emotiu i degran afluència, amb més d'uncentenar de persones, enguanyl'homenatge organitzat per l'As-semblea d'Endavant SantAndreu-Nou Barris ha comptatamb la presència destacada dela mare, el pare i els germansd'en Jordi; la mare de MartíMarcó; la Conxa i en Toni Mun-né, amics i propietaris de la lli-breria XOC i l'historiador JosepMaria Solé. A més de l'actuacióde la Bastonera de Sant Andreui el poeta Carles Rabassa.

Ponents que van coincidir endenunciar la farsa que va repre-sentar i representa encara avuil'anomenada transició demo-cràtica. A més de posar èmfasien el nostre deure de mantenirla seva lluita, "que també és lanostra, per la independència iel socialisme als Països Cata-lans".

BREUS

“La Franja tindràuna llei que reconei-xerà explícitament

el català com a català, però serà la

llei de menys trellatde totes les que

regulen la nostrallengua”

PPrriinncciippaallss aassppeecctteess ddee llaapprrooppoossiicciióó Reconeixement legal: la llei no preveu la cooficialitat delcatalà ni de l'aragonès, sinó que ator-ga reconeixement i protecció.

Territorialitat: el Govern aragonès, a partir d'uninforme del Consell Superior de Llen-gües d'Aragó, determinarà quin ésel territori catalanoparlant i arago-nesoparlant.

Administració pública: els ciutadans es podran dirigir a l'ad-ministració pública en català o ara-gonès, però aquesta desenvoluparàtota la seva activitat en castellà.

Educació: es garanteix el dret a l'ensenyamentdel català i l'aragonès en tots elsnivells educatius de manera volun-tària.

Topònims: en els territoris reconeguts com dellengua catalana els noms dels poblesseran únicament oficials en la sevaversió en català o aragonès, segonsel cas.

Antropònims: es reconeix el dret a inscriure's ambnom i cognoms normalitzats en cata-là o aragonès.

Institucions reguladores: es crea el Consell Superior de Llen-gües d'Aragó per promocionar aques-tes llengües i es reconeix implícita-ment l'autoritat de l'Institut d'Estu-dis Catalans com a ens normativit-zador.

ELS PPCC A TV3

DEL 20 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 200908 EN PROFUNDITAT

MERCÈ RUBIÀ BARCELONA

La previsió de creixement demogrà-fic i econòmic que fa el Pla Territo-rial Metropolità de Barcelona (PTMB)està basat en les dades fins el 2005.Així doncs, l'anàlisi econòmic es fasobre un context de creixement eco-nòmic "que no reflecteix la situacióactual de crisi, ni reflexiona sobrepossibles alternatives superadoresde la situació de col·lapse del propisistema productiu". És per això queels grups municipals de les CUP, Uni-tat Municipal 9 i Vila de Capelladesals Ajuntaments de Vilafranca delPenedès, Vilanova i la Geltrú, SantPere de Ribes i Capellades han dema-nat a través de diverses al·legacions

modificar les projeccions de creixe-ment, tant econòmic com de pobla-ció, "per tal d'adequar-lo a un noumodel de desenvolupament de leseconomies del coneixement que apor-tin un plus de productivitat en elnostre territori i que al mateix tempsno produeixi un augment de pobla-ció tant important".

Joan López, de la candidaturaUM9 de Sant Pere de Ribes, ha expli-cat a L'ACCENT que en aquest estu-di "es vincula el creixement demo-gràfic a una arribada important depersones immigrades atretes pel crei-xement econòmic". Un fet cert si estenen en compte les dades de crei-xement fins el 2005, però que no espredueix en l'actualitat. La projec-

ció que fa el pla, doncs, "no és real"si tenim en compte, a més, "que enaquest moment fins i tot alguna d'a-questa immigració està marxant".

Creixement multinodal i de con-centració Així mateix, el PTMB està pensat perpotenciar el desenvolupament urbàminimitzant la utilització extensi-va del sol, focalitzant el desenvolu-pament més important a les princi-pals ciutats de l'àrea metropolita-na, que anomena nodes, i d'aques-ta manera, aturar la dispersióurbana. És a dir, que potencia el crei-xement de Barcelona, Vilanova i laGeltrú, Vilafranca del Penedès, Mar-torell, Mataró, Sabadell, Terrassa i

Granollers. El problema rau, però, en l'apli-

cació real del pla, o altres plans quese'n deriven. "Si ens fixem en l'a-provació de les diferents ARE (Àre-es Residencials Estratègiques), veu-rem que la majoria no estan previs-tes en aquelles zones consideradesde creixement natural dels nuclisurbans, sinó que s'han conformaten terrenys situats a l'extraradi dela població", explica López. De mane-ra que es desenvolupen "d'una for-ma poc respectuosa amb la pròpiaciutat", per qüestions estrictamenteconòmiques, ja que són zones enquè el sòl és més econòmic que alcentre de la ciutat.

És per això que les CUP conside-

ren que, si bé el Plcipi de sostenibilitant per no disperurbanitzacions dels conseqüents atals i ecològics), eproposa per a les des (el que definecompletament deque fins i tot en alaugments del 100d'habitatges. Aquesideren que "alteridiosincràsia d'aqtats" i que es faràgotament del sòlímits municipalgrans transformadels assentament

Una previsió de creixement que alterarà la idiosincràsia de les poblacions

MERCÈ RUBIÀ BARCELONA

Com en la majoria de punts delPTMB, la proposta respecte lesinfraestructures "és claramentdeficient i deixa de banda les pro-blemàtiques que pot causar elmateix pla", segons ha explicat aL'ACCENT Joan López, o pràctica-ment inexistent, ja que "no expli-ca enlloc com es resoldran lesnecessitats de la població". I és quemalgrat que aquest pla promou uncreixement demogràfic en els ano-menats punts nodals, no té encompte l'augment necessari delsrecursos energètics, del subminis-

trament d'aigua, ni dels serveisrelacionats amb el tractament delsresidus urbans. Ni tan sols un plad'equipaments que asseguri unmínim de qualitat de vida per ala població amb hospitals, centreseducatius o equipaments espor-tius i culturals.

És per això que les CUP esmen-tades, demanen que s'inclogui enel mateix PTMB un pla d'infraes-tructures, de gestió de residus id'equipaments per a les poblacionsincloses en aquest planejament,ja que és totalment contrapru-duent "realitzar una proposta decreixement demogràfic i no plan-

tejar i donar alternatives a totesaquestes necessitats bàsiques",segons el mateix Joan López.

Manca de finançament En aquest sentit, el problema ambles infraestructures és doble. I ésque el pla no planteja com es tira-ran endavant ni fixa una tempo-ralitat d'execució. Aquestes man-cances agreugen la problemàticade finançament dels ajuntamentsmés petits perquè aquest modelmultinodal de creixement demo-gràfic i de capacitat de generaciód'activitat concentrat en pocsmunicipis "produeix un desequi-

libri territorial important". Elmotiu és que en les ciutats mésgrans es desenvoluparan granstransformacions urbanístiques iel gruix de les activitats econòmi-ques, mentre que les altres pobla-cions s'hauran de dedicar a la pre-servació ambiental del seu àmbit.Així que el pla no té en compte lesconseqüències econòmiques per ales poblacions petites ni desenvo-lupa un model de finançamentconjunt en la totalitat del terri-tori.

Com explica López, "si tenimen compte que els ajuntaments esfinancen a través dels impostos

en béns i immobtats estratègiquecipals de serveispressupostos estanombre d'habitare que els puntsactivitat econòrecaptaran la matributs, mentre qmés petites veurseus ingressos".

És per això qnen una definiment dels ens lels municipis amtat econòmica pfinançament dig

Infraestructures i equipaments, un tema no resolt

“Hi ha deficiències al'hora d'afrontar l'in-

crement de la deman-da energètica,del

subministrament d'ai-gua i el tractament de

residus així com elfinançament delsmunicipis petits”

“Les CUP considerenque malgrat es res-pecte el principi desostenibilitat de no

dispersar la població,el creixement que

proposa als nodes éscompletament des-

proporcionat”

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 164

la respecta el prin-itat ecològica apos-rsar la població ene baixa densitat (i

alts costos ambien-el creixement quepoblacions afecta-

eix com a nodes) éssproporcionat. I éslguns casos preveu0% de construccióest creixement con-rarà per complet laquestes viles i ciu-à "mitjançant l'es-l restant fins alsls o bé a través deacions urbanes dinsts urbans".

QUIM ARRUFAT VILANOVA I LA GELTRÚ JOAN LÓPEZ RIBES

L'última setmana de setembre va fina-litzar el darrer període d'al·legacionsal Pla Territorial Metropolità de Barce-lona (PTMB). Un període d'exposiciópública per al debat i les aportacionsque ha estat especialment breu i ràpid,com han subratllat diversos organis-mes, malgrat la importància cabdal querepresenta per al país el planejamentterritorial de l'àrea metropolitana deBarcelona. És a dir, de les set comar-ques que l'administració autonòmicainterpreta unilateralment que compo-sen aquesta àrea metropolitana (Mares-me, Barcelonès, Baix Llobregat, VallèsOriental i Occidental, Garraf i Alt Pene-dès), ignorant d'entrada la reclamaciód'una Vegueria pròpia per a les comar-ques del Penedès (Garraf, Alt i BaixPenedès, Anoia), demanat per tots qua-tre consells comarcals. Però també igno-ra la decisió del mateix Parlament deconstituir l'àmbit de planificació terri-torial del Penedès (desembre de 2007).

La propera aprovació del Pla Terri-torial Metropolità serà un pas més, peròimportantíssim, del procés de planifi-cació territorial iniciat amb la redac-ció del Pla Territorial de Catalunya de1995, document breu de nivell indica-tiu. I continuat amb les posteriors pla-nificacions territorials de les Terres del'Ebre (2003), les del Camp de Tarrago-na i les Terres de Lleida (2007) i lesComarques Centrals (2008), aquestes ja

amb un nivell superior de concreció iplanificació. La planificació del terri-tori ha estat, com podem observar, unaaposta estratègica del govern tripartit,davant de l'evident manca de debat iplanificació sobre el territori que vacaracteritzar l'era Pujol.

El PTMB és un document directriud'un àmbit específic del territori delsPaïsos Catalans, en el qual s'hi incor-poren els diferents plans sectorial(infraestructures viàries i ferroviàries,d'espais de protecció...) aprovats actual-ment. Així doncs, aquest pla marca ladirecció a seguir durant la pròximadècada, concretada recentment amb l'a-provació del Pacte Nacional per a lesInfraestructures, que marca les priori-tats en les inversions de les diferentsadministracions en aquest camp.

Un pla que no té en compte el context actual El pla territorial té un primer punt

feble en l'anàlisi de l'estat actual i l'e-volució del territori estudiat, ja querealitza els estudis demogràfics i eco-nòmics en un període de gran creixe-ment econòmic (2000-2006) i no té encompte l'estat actual de crisi econòmi-ca amb l'evident decreixement en larebuda de nova ciutadania i l'estanca-ment econòmic. Així doncs, el punt desortida d'increment poblacional rela-cionat amb el creixement econòmic pre-vist resulta si més no de dubtosa credi-bilitat.

Però justament és aquesta l'oportu-nitat que ens brinda el PTMB: l'opor-tunitat d'analitzar, a partir d'aquestesprevisions, el model de país que s'estàdibuixant des dels poders econòmics iinstitucionals per a l'àrea metropolita-na de Barcelona i, en conseqüència, peral país.

I el model no és, certament, gaireencoratjador. El PTMB dibuixa una àreametropolitana i una Catalunya logísti-

ca, amb centres d'intercanvi de merca-deries repartits pel territori i la mul-tiplicació de les infraestructures vià-ries i ferroviàries per donar sortida icirculació a les mercaderies provinentsd'un port i un aeroport (de Barcelona)que agafen dimensions insostenibles.Una economia, cal dir-ho, basada enl'ús i l'abús del territori, però amb moltpoc valor afegit: corredor de mercade-ries del sud al nord d'Europa.

Abús del territori i insostenibilitat Però de tots els aspectes que engloba elPTMB, segurament els més inquietantssón justament els que no engloba. ElPTMB no va acompanyat en cap momentde la pertinent planificació en qües-tions tan importants en l'actualitat comla gestió dels residus (dels actuals i delsque es generaran si es duen a terme lesprevisions), la producció energètica(certament, omissió que té molt a veu-re amb la MAT i la liberalització delmercat de l'energia), el consum d'ai-gua, els equipaments públics (que hau-rien d'acompanyar el suposat milió d'ha-bitants assignats a l'àrea metropolita-na), etc.

Ens trobem, doncs, davant d'un pasendavant a nivell institucional, que ésla deguda planificació pública del terri-tori i els seus usos. Però, malaurada-ment, ens hi trobem per constatar queel model que es planifica és un modelinsostenible, de forta dependència eco-nòmica i energètica, que segueix basant-se en la construcció i el creixementurbanístic, que segueix oferint espaisi recorregut a l'economia de l'especu-lació i que ens dibuixa, en general, unmodel de societat basat en l'abús delterritori, el treball de baixa qualifica-ció i la insostenibilitat ecològica.

EEll ppeerrííooddee dd''aall··lleeggaacciioonnss aall PPllaa TTeerrrriittoorriiaall MMeettrrooppoolliittàà ddee BBaarrcceelloonnaa ((PPTTMMBB)) ss’’hhaa ttaannccaatt,, ii aammbb eellll eell ddeebbaatt ssoobbrree eell mmooddeell ddee ddeesseennvvoolluuppaa-

mmeenntt ddee ll''ààrreeaa mmeettrrooppoolliittaannaa bbaarrcceelloonniinnaa.. AAmmbb aaqquueesstt mmoonnooggrrààffiicc,, LL''AACCCCEENNTT hheemmvvoollgguutt ccoonnèèiixxeerr qquuiinneess ssóónn lleess llíínniieess pprriinncciippaallss ddeell ppllaa ii qquuee mmaarrccaarraann ll''eevvoolluucciióó

uurrbbaannííssttiiccaa,, dd''iinnffrraaeessttrruuccttuurreess ii aammbbiieennttaall ddee ll''ààrreeaa,, aaiixxíí ccoomm eellss pprriinncciippaallss mmoottiiuussdd''ooppoossiicciióó qquuee ss''hhaann eexxpprreessssaatt aa ttrraavvééss ddee lleess aall··lleeggaacciioonnss

UUnn ppllaa ppeerr ppllaanntteejjaarr-ss’’hhooANÀLISI

bles, en les activi-es, les taxes muni-s o permisos i elsatals en funció delants, és fàcil veu-s nodals amb mésòmica i poblacióajor part d'aquestsque les poblacionsran disminuir els

ue les CUP dema-ició del finança-ocals per tal que

mb menys capaci-uguin obtenir ungne.

L’ACCENT 164DEL 20 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 200910 INTERNACIONAL

ANDRÉS GONZALEZ TORRENT

Poc després que s'hagin complert quatre mesosde la detenció de Bruno Bellomonte,militantde l'Esquerra Independentista de l'illa de Sar-denya, han desaparegut misteriosament elsordinadors dels seus advocats,on hi havia mol-ta informació de diversos casos repressius delsindependentistes sards.

Els fets es produïren la matinada delpassat 11 d'octubre a la ciutat de Sàsser,i els únics objectes furtats del despatxforen els tres ordinadors portàtils delsLuigi Sotgiu i Elisabeta Udassi, advo-cats defensors dels independentistesBruno Bellomonte, Emanuela Sanna iMassimiliano Nappi.

Segons va denunciar Pier FrancoDevias, portaveu de l'organització AManca pro s'Indipendentzia (aMpI),aquests fets no es poden interpretarcom un furt d'uns lladres comuns, sinócom la continuació de la guerra brutade l'Estat italià contra l'independentis-me sard.

Bruno Bellomonte:quatre mesos empresonat El passat 10 de juny foren detingudessis persones a Roma acusades de volerreactivar les Brigades Roges, organit-zació italiana armada dels anys setan-ta. Entre eixes persones hi havia Bru-no Bellomonte, militant històric de l'in-dependentisme sard i sindicalista dereconeguda trajectòria, qui amb 60 anysformava part de la directiva políticanacional d'aMpI.

Segons la premsa, els detinguts esta-ven preparant atemptats coincidintamb la cimera del G-8 que en un prin-cipi s'havia de celebrar a Sardenya peròque, a conseqüència del terratrèmol que

FFuurrttaattss eellss oorrddiinnaaddoorrss ddeellss aaddvvooccaattssddeellss iinnddeeppeennddeennttiisstteess ssaarrddss

de juliol de 2006, es va produir l'ano-menada "Operació Arcadia", dirigidaper la Direcció Antiterrorista de Càlleri amb la col·laboració de la DIGOS (poli-cia política) de tota l'illa, especialmentde la ciutat de Nuoro, i de la UCIGOS de

Roma. En el context d'aquella operacióforen detinguts 10 militants i investi-gades i escorcollades més de 50 perso-nes de diferents opcions polítiques, peròla majoria d'elles provinents de l'inde-pendentisme marxista.

cusació d'apologia subversiva (art.272 CP) declarada il·legítima per laCort Constitucional i recentment revo-cada.

Aquesta operació va aparèixer comun nou episodi de l'anomenat "Teore-ma Pisanu". De fet, l'exministre d'Inte-rior de Berlusconi, Beppe Pissanu, durantel seu mandat expressava de manerapedant el seu convenciment que a Sar-denya s'havia creat una "central delterror composta per anarquistes, inde-pendentistes i marxistes-leninistes, quetenia com a únic objectiu escampar elcaos amb les seues bombes".

Arrel d'aquesta operació, aMpI varebutjar les acusacions i es va reclamarvíctima d'un muntatge policial senseprecedents a l'illa. Set dels deu detin-guts iniciaren una vaga de fam i passa-ren pràcticament un any empresonatso reclosos als seus domicilis. Alguns delsatres detinguts pogueren demostrar laseua innocència i abandonaren la pre-só al cap de pocs mesos. Entre ells hihavia Bruno Bellomonte, qui va poderdemostrar, gràcies al seu passaport, queno estava a Sardenya els dies en els queestava acusat de realitzar atemptats.Tres anys després la investigació enca-ra està oberta i els acusats a l'espera dejudici.

Al marge de les nombroses deten-cions concretes que ha patit en els últimsanys l'esquerra independentista sarda,la repressió sistemàtica i la persecucióper part de la policia italiana han estatuna constant. A banda de les constantsidentificacions injustificades, en mol-tes ocasions han aparegut micròfons ialtres mecanismes d'espionatge a lesseus polítiques, als centres socials i finsi tot a les cases i els vehicles privats delsmilitants independentistes.

En la pràctica va suposar una "deca-pitació" de a Manca pro s'Indipen-dentzia, de la qual formaven part els10 detinguts i quasi tots els investi-gats de l'operació. Els acusaven d'as-sociació subversiva amb actes de terro-risme (art. 270 bis CP) per suposatsatemptats (uns trenta) realitzats entre2002 i 2006, la majoria d'ells a Nuo-ro i a Olbia, i reivindicats per l'Orga-nizzazione Indipendentista Rivolut-zionaria (OIR) i els Nuclei Proletariper il Comunismo (NPC).

Entre els atemptats destaquen el27 de setembre de 2002 contra Con-findustria i la Prefectura de Nuoro,contra Berlusconi i Blair l'agost de2004 a Porto Rotondo (Costa Esme-ralda) i un altre contra la caserna dela Brigata Sassari, a la ciutat amb elmateix nom la primavera de 2005. Amés, els acusen de cartes amenaça-dores enviades durant quatre anys.A més, van formular contra ells l'a-

va sacsejar la península itàlica, va sertraslladada a L'Aquila.

Des del moment de la detenció, Bru-no ha passat per diferents centres peni-tenciaris italians i en l'actualitat es tro-ba a la presó de Catanzaro, a més de doshores de viatge des de Sardenya.

Segons Pier Franco Devias, no exis-teixen proves per inculpar el militantde la seua organització i, per tant, dema-nen que l'absolguin sense condicions,tant a ell com de la resta de detinguts.A més, recorda que Bruno està depor-tat a Itàlia, incomplint els acords entrela Regione di Sardegna i el Ministerodella Giustizia e della Legge, que pre-veuen l'apropament a l'illa dels preso-ners sards.

L'Operació Arcàdia i la repressiósistemàtica contra aMpIPerò aquest no és l'únic cas en el ques'ha vist implicat Bruno i la resta de laseua organització. Ara fa tres anys, l'11

REDACCIÓ BARCELONA

Prop de 40.000 persones es vanmanifestar el dissabte 17 d'octubreamb el lema 'Askatasunaren alde.Eskubide guztiak guztiontzat' (Perde la llibertat. Tots els drets per atothom) per mostrar el seu rebuiga l'operació política i policíacaespanyola que detingué deu mili-tants independentistes, cincs delsquals han estat empresonats: Arnal-do Otegi, Rafa Díez Usabiaga, MirenZabaleta, Sonia Jacinto i ArkaitzRodríguez. La manifestació, con-vocada per la majoria sindical delPaís Basc (ELA, LAB, ESK, STEE-EILAS, EHNE i HIRU), havia rebutel suport de les forces polítiquesque representen la majoria de lasocietat basca, l'esquerra abertza-le, EA, Aralar, Nafarroa Bai, el PNB,a més de nombroses entitats socials,esportives i culturals.

Fins i tot els mitjans de comuni-cació espanyols hagueren de parlarde marxa multitudinària, una de lesmajors dels últims anys, com noméses recordava en ocasions com la mobi-lització contra el tancament del dia-ri basc "Euskalduon Egunkaria" perpart de les autoritats espanyoles.Representants de totes les forcespolítiques democràtiques basques,sindicalistes, personalitats del mónde la cultura, cantants, escriptors,esportistes, actors i periodistes dediversos mitjans, foren presents ala marxa.

"L'estat només ofereix la perpe-tuació del conflicte" En l'acte final de la manifestacióunitària, la secretària general deLAB, Ainhoa Etxaide, i el secretarigeneral d'ELA, Adolfo Muñoz vanintervenir en nom dels convocantsper expressar "a tots els treballadors

i treballadores basques, així com alconjunt de la societat" la seva exi-gència de la posada en llibertat imme-diata de les persones empresonadesper la seva activitat política, que "noha de ser mai causa d'una detencióen un sistema democràtic". Van exi-gir també la derogació immediata

de la Llei de Partits espanyola. Per als convocants, les deten-

cions s'han d'entendre en el con-text de "la deriva antidemocràti-ca, autoritaria i repressiva de l'Es-tat espanyol", un estat que "segueixnegant les diferents realitats nacio-nals existents i amb especial èmfa-

si la del poble basc". Extaide iMuñoz conclogueren que ambactuacions com la realitzada aques-ta setmana, l'estat torna a mos-trar que l'única solució que ofe-reix a la societat basca és la per-petuació del conflicte negant unasortida democràtica al mateix.

La majoria social basca respon amb una marxahistòrica a la persecució d’idees espanyola

“Els fets són la conti-nuació de la guerra

bruta de l'Estat italiàcontra l'indepen-

dentisme sard”

Concentració per la llibertat de l'independentista sard Bruno Bellomonte

L’ACCENT 164 DEL 20 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 2009 INTERNACIONAL 11

tat tenir un suport polític legal conso-lidat que fes seues les reivindicacionsindependentistes.

El drama dels camps d'internamentCom hem apuntat, després de la derro-ta militar dels Tigres Tàmils i dels assas-sinats indiscriminats de civils a mansde l'exèrcit cingalès, uns 250.000 tàmilsdesplaçats continuen empresonats encamps d'internament. L'ONG HumanRights Watch, tradicionalment hostilals LTTE, ha denunciat la situació quela població tàmil pateix en aquestscamps: falta d'assistència mèdica, fal-ta d'aigua, falta d'aliments, amenacessexuals, amuntegament i obstaculitza-ció de la tasca del personal humanita-ri.

En realitat, es tracta de 250.000 per-sones detingudes i empresonades il·legal-ment pel fet de ser tàmils, ja que sobreells no recau formalment cap tipus d'a-cusació. D'entre tota la població civilque es calcula que ha passat pels campsd'internament ( podria arribar a laxifra de 300.000 persones), uns 10.000tàmils, acusats pel govern de Colombode col·laborar o mantenir algun tipusde vincle amb els Tigres Tàmils, hanliteralment desaparegut; és a dir: o béhan estat separats de les seus famíliesi traslladats a presons secretes i campsespecials o bé han estat assassinats enun lloc indeterminat.

Tot i les crides fetes per organitza-cions com Human Rights Watch per talque els governs dels Estats Units i delsdiversos estats europeus exigeixin algovern de Colombo el tancament delscamps d'internament, la reacció debona part de governs occidentals ha

MANEL LÓPEZ LLEIDA

Cinc mesos després que el president de SriLanka,Mahinda Rajapaksa,anunciava que elsTigres d'Alliberament de la Terra Tàmil havienestat derrotats militarment per l'exèrcit cin-galès, uns 250.000 tàmils continuen empre-sonats en camps d'internament en condicionsextremes.La concentració de la població tàmildesplaçada en camps sota control de l'exèr-cit avala que l'objectiu de la darrera ofensivamilitar de l'Estat cingalès, alhora que elimi-nar la insurgència dels Tigres d'Alliberament,pretenia eliminar físicament a la població d'èt-nia tàmil i reduir-ne el seu pes demogràfic al'illa.

A llarg del primer mig any del 2009,l'ofensiva militar de l'Estat cingalès haestat implacable contra la resistènciaarmada dels Tigres d'Alliberament dela Terra Tàmil (LTTE). Si bé no és el pri-mer cop que els Tigres Tàmils es trobenen una situació més que crítica (de fet,davant la brutalitat de l'Estat cingalès,els Tigres Tàmils han estat donats permorts i enterrats en diverses ocasionsen les darreres dècades), la situacióactual revesteix una major gravetat, jaque més enllà de la supervivència del'organització d'alliberament tàmil estroba en joc el futur del conjunt delpoble tàmil.

D'aquesta manera, segons NacionsUnides, només en les darreres accionsrealitzades per l'exèrcit cingalès, entregener i maig de 2009, van morir 20.000civils tàmils (10.000 en un mateix diadel mes de maig), i en els darrers tresanys s'han produït a Sri Lanka unes3.000 execucions extrajudicials i cen-tenars de desaparicions. Si a més tenimpresent que des del mes de maig unes

estat nul·la, com era d'esperar, ja quebona part d'aquests governs han estatels qui han proporcionat l'armamentnecessari al govern de Sri Lanka perexterminar el poble tàmil.

Segons diverses ONG's i la diàsporatàmil, recentment reorganitzada en elFòrum Global Tàmil, l'arribada delsmonsons en els propers mesos podriacrear una autèntica catàstrofe huma-nitària en els camps d'internament.De ben segur que la negativa del governde Colombo de deixar retornar a lapoblació tàmil desplaçada als seus llocsd'origen, tal i com ha demanat NacionsUnides, respon al desig que els efectesdels monsons acabin de fer la feinad'extermini de l'exèrcit cingalès.

Reorganització dels TàmilsTot i la situació dramàtica que viu elpoble tàmil i les negres perspectivesper a la població desplaçada, dins elspropis camps d'internament s'han pro-duït diversos enfrontaments amb l'e-xèrcit, i diversos grups de refugiatss'han organitzat per denunciar la seuasituació i recobrar la seua llibertat.

Igualment, els resultats moderada-ment positius de l'Aliança NacionalTàmil en les darreres eleccions muni-cipals del passat mes d'agost, perme-ten pensar que, juntament amb unagens descartable reorganització delsTigres Tàmils, la resistència tàmil potencara complicar molt l'estabilitat deSri Lanka. Com han assenyalat els matei-xos representants tàmils, la resistèn-cia potser es concretarà en una novaforma d'enfrontament, però el que essegur és que mentre els tàmils conti-nuïn estant oprimits Sri Lanka no acon-seguirà cap tipus d'estabilitat.

EEll ggeennoocciiddii ssiilleenncciiaatt ddeell ppoobbllee TTààmmiill

Velupillai Pirapaharan, dirigent del s Tigres d'Alliberament de la Terra Tàmil , en una cerimònia per retre homenatge als caiguts en acció de combat el 2008

Per últim, els efectes devastadorsdel tsunami de l'any 2004 perjudica-ren greument la població tàmil i l'ac-ció política del LTTE, ja que a més delcost en vides humanes s'hi afegí l'obs-taculització del govern de Colombo al'arribada d'ajuda humanitària als terri-toris tàmils. Hem de tenir presents, amés, els reiterats fracassos del LTTE al'hora de plantejar la negociació i l'al-to el foc amb el govern cingalès, sobre-tot per la intransigència d'aquest darrer,

i la persecució per part del govern deColombo de totes aquelles organitza-cions polítiques, com ara l'Aliança Nacio-nal Tàmil amb representació parlamen-tària, acusades de sostenir la lluita delsTigres Tàmils, fet que ha impossibili-

“La concentració de lapoblació tàmil

desplaçada en campssota control de

l'exèrcit avala que l'ob-jectiu de la darreraofensiva militar de

l'Estat cingalès tambéera eliminar físicament

a la població d'ètniatàmil”

250.000 persones es troben empreso-nades en camps d'internament en mansde l'exèrcit cingalès, no ens ha d'es-tranyar que els Tigres Tàmils, quandecidiren abandonar l'activitat arma-da, ho fessin amb l'argument que enaquell moment el que esdevenia urgentera salvar la vida de milers d'homes idones tàmils.

Canvis en el context internacionalLa situació desesperant del poble tàmili la rapidesa amb què l'exèrcit cinga-lès ha acabat amb la resistència delsTigres d'Alliberament de la Terra Tàmils'han d'explicar en base a tot el seguitde canvis, especialment a nivell inter-nacional, ocorreguts d'ençà de l'acordde negociació de l'any 2002 entre elgovern cingalès i els Tigres Tàmils, ique han estat ben poc favorables a lareivindicació tàmil de l'exercici del dretd'autodeterminació. En primer lloc,els Tigres Tàmils foren inclosos en lesdiverses llistes negres d'"organitzacionsterroristes" elaborades per la UE i laCasa Blanca, fet que significà un obs-tacle en la relació de l'organització ambla important diàspora tàmil, especial-ment en l'aspecte financer, i una menorcapacitat de moviments a escala inter-nacional.

Igualment, els Tigres Tàmils pati-ren algunes desercions sonades, comla d'un dels seus principals comandantsque passà a col·laborar amb el governde Colombo, i les baixes d'alguns delsseus quadres més rellevants, mentreels governs de l'Índia i dels Estats Unitsreforçaven econòmica i militarment elgovern cingalès en la seua lluita con-tra els independentistes tàmils.

L’ACCENT 164DEL 20 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 2009

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu// Assemblea de Joves de Sants Barce-lona// Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn Vinaròs // Ateneu

Corberenc Font Vella 20.Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP Vilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major,17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular Arrels Doctor Otero 11, Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge. Con-radí 3, Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popular Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Anticescorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // Ateneu Popular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Bar-celona // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C. Llonch 13// Casal Independentista de Sants Jau-me Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C. St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48. Gra-nollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39,Barcelona // Casal Popular La Traca C.Travessia,15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el Gurri Taradell // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP SantCeloni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'Estapera C. de baix, 14, baixos,Terrassa //La Falcata Panera 2, Lleida // GER Pi 25. Ribes // Ges Insur-recte Colomer, 11, 1r B.Torelló // Kasal Okupat el Prat (KOP) Alta Tensió C. Dr. Soler i Torrents 36, El Prat de Llobregat // Lliga de Capellades Pilar 3. Capella-des // L'Ocell Negre - Casal d'Agitació Cultural C.Sant Carles 8,baixos,Lleida // La Pioxa C.Almeda s/n.Bordils // Racó de la Corbella Ripalda 20,baixos.Valèn-cia // SEPC-UUV Baró St. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona //Taberna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

12 ECONOMIA

El 62% dels treballadors catalans són mileuristesÀLEX TISMINETZKY BARCELONA

Diversos informes d'entitats públiques i pri-vades publicats en els darrers mesos handeixat constància novament de la precarie-tat laboral i social d'àmplies capes de la nos-tra societat. Primer, l'Associació de Tècnicsd'Hisenda ha fet públic un informe estatalon consta que arreu dels Països Catalans el62% dels treballadors perceben salaris mileu-ristes,inferiors a 1.100 euros mensuals.Altresestudis han analitzat la realitat de l'econo-mia submergida o de les treballadores immi-grants.

Segons el detallat informe de Getsha,l'Associació de Tècnics d'Hisenda esta-tal, els territoris catalans amb méstaxes de mileuristes són el País Valen-cià i les Illes Balears, amb un 65% cadaun de treballadors amb sous inferiorsa 1.100 euros mensuals, mentre que elPrincipat compta amb unes taxesmenors, 55%, però amb un númeroabsolut major de treballadors en aques-ta situació, més de 2 milions i mig.

Una quarta part de l'economia éssubmergidaUn altre estudi, en aquest cas de lapatronal estatal de la petita i mitja-na empresa, PIMEC, afirma que el 23%del PIB de l'Estat espanyol és econo-mia submergida, molt superior al 13%de mitjana que s'ha calculat al con-junt d'estats de la Unió Europea.

Segons càlculs del citat estudi, quecompta amb el títol de "l'atur a Espan-ya i a les principals economies euro-pees", si l'economia submergida a l'Es-tat espanyol es reduís fins a les taxesmitjanes europees, del 13%, sortiriena la llum i es cotitzarien a la Segure-tat Social 2,5 milions de llocs de tre-ball.

L'estudi ha posat dades a una rea-litat que afecta àmplies capes dels tre-balladors especialment precaris, queno consten d'alta a la Seguretat Sociali no formalitzen contractes de treball,i per tant no tenen dret a la pràcticani a les prestacions d'atur, invalidesao jubilació, a més de no gaudir delsdrets a ser indemnitzats per fi de con-tracte o que es compleixi el ConveniCol·lectiu del sector, entre d'altres.

Dones immigradesAquesta mateixa setmana la Fede-ració de Dones Progressistes ha pre-sentat públicament un informe queposa de manifest que el 80% de lesdones immigrants que viuen a l'Es-tat espanyol, tant legalment comirregular, presten els seus serveiscom a treballadores de la llar, nete-jant o cuidant persones majors, nenso amb alguna dependència. Segonsdetermina l'informe, aquestes fei-

nes "estan marcades per l'absènciade contractes, la temporalitat i elssalaris baixos".

Les dades de l'informe contras-

ten amb els aportats pel Ministeride Treball espanyol que determinaque només el 20% de les dones afi-liades a la Seguretat Social estaven

inscrites al Règim Especial de lesTreballadores de la Llar. En tot cas,fins i tot les dones afiliades a aquestrègim especial de la Seguretat Social

compten amb molts menys drets queels afiliats al règim general o ordi-nari, ja que perceben menys pres-tacions i no tenen dret que se'ls reco-negui cap tipus d'accident de tre-ball o malaltia professional.

L'Estat espanyol el més desigual de la UEFinalment, un darrer informe, de l'Ob-servatori Social d'Espanya, cita lesxifres de l'Eurostat per determinarque l'Estat espanyol és el més desigualde tots els països de la Unió Europea,en base al Coeficient Gini, que mesu-ra el grau de desigualtat en cada terri-tori.

Aquest estudi es basa en la majordiferència que es dóna a l'Estat espan-yol entre el 20% de la població ambrentes més altes i el 20% amb rentesmés baixes. Les dades oficials tambédeterminen que a l'Estat espanyol l'e-dat mitja dels sectors benestants ésfins a 10 anys superior a les classestreballadores, mentre que el promigde la Unió Europea és de 7 anys.

ROBINSON SILVA VILAFRANCA*

Els drets socials han estar permanent-ment modificats, retallats i redefinitsper l'estat capitalista des de la sevaconquesta, producte del caràcter neo-liberal d'aquestes estats que, ara perara, constitueix l'eix fonamental delpensament occidental. Arrel de la ide-ologia neoliberal, s'ha anat teixint lapolítica econòmica i social que patim,caracteritzada per la precarietat delsserveis socials i la desvinculació delsgoverns de cara a complir amb la satis-facció de les necessitats i dels dretssocials.

Sota aquesta constatació vam deci-dit reunir-nos a Vilafranca el passatdissabte 3 d'octubre en forma de jor-nada per a reflexionar, juntamentamb el teixit associatiu de la nostravila. La Jornada pels drets socials deVilafranca va néixer com a una einade pensament i d'acció popular querevisa antigues temàtiques i preténcercar noves sortides a problemes ques'arrosseguen en el temps.

Hem fet una crida àmplia, des delconjunt de l'esquerra independentis-ta, a totes les entitats, organitzacionsi col·lectius que treballen en l'àmbitdels drets socials. Alhora, hem defi-nit una jornada molt acurada en dosaspectes: àmplia participació i apor-

tacions teòri-ques de perso-nes (acadèmicsi militants demovimentssocials) quehan treballataspectes espe-cífics dels dretssocials.

Al matí hiva haver xerra-des introductò-ries i de con-text, es va defi-nir el conceptei la situació delsdrets socials, i van presentar l'expe-riència de l'observatori de drets socialsde Terrassa i el seu àmbit de treball.Seguidament, el sociòleg Pepe Adelan-tado va explicar què s'entén per dretssocials i com vivim una falsa imatgede benestar, pensant que és l'estat elque es fa càrrec de les nostres neces-sitats quan som nosaltres mateixos,assalariats i assalariades, les que supor-tem un sistema ple de farses, on lesprestacions socials són inversions i onl'ideari de la individualització de lescauses i conseqüències de les proble-màtiques impera en les polítiquessocials. Per tant, es legitima i creix eldiscurs "que si no tens res, és perquè

tu no fas prou per obtenir-ho", i, alfinal, es culpabilitza l'individu i noes genera solidaritat sinó competèn-cia, i es desactiva l'acció col·lectiva.

Un cop introduït i presentat l'es-tat de la qüestió, es van crear grupsde treball entre els i les participantsde la Jornada (educació, sanitat, habi-tatge i treball) per a analitzar l'evolu-ció i els canvis més importants d'a-quests drets aconseguits i adquiritsper les diferents lluites populars i reta-llats en els últims temps per l'estatcapitalista-neoliberal. La participaciódels i les assistents es va unir amb lesponències de les diferents ponents,persones expertes que han treballat

cada tema. El resultat van ser unesconclusions que subratllen la volun-tat d'aprofundir en la cerca de pro-postes i continuar l'anàlisi de cadaàmbit amb voluntat d'activar l'acciócol·lectiva.

La Jornada va acabar en un plena-ri on es van aportar les conclusionsde cada taula de treball i es va obrirun torn per a conèixer l'opinió detothom en relació a una idea general:com ens hem d'organitzar per tornara lluitar per aconseguir drets socials,de qualitat i per a tots i totes. Així esva acordar crear i constituir una Assem-blea pels Drets Socials, un espai quetreballi específicament en el modelsocial que volem i necessitem, un espaique convidi tot el poble i reactivi lalluita social.

Aquesta Assemblea és un intent deconstitució i creació d'alternativesdavant de la crisi econòmica i tambésocial, i que té com a perspectiva l'au-todeterminació, entesa com el dret adecidir com vivim i la manera de con-querir el futur, sense més pedaços,sense més "plans E". És una necessi-tat urgent que el poble s'organitzi idefineixi quines són les seves idees icom portar a la pràctica aquest ideal.

*Membre de l'Assemblea pels Drets Socialsde Vilafranca del Penedès

EEll ppoobbllee vvooll ddeecciiddiirr ccoomm vviiuurree

Campament d’immigrants a Almeria // FOTO: Rediestatal

OPINIÓ

L’ACCENT 164 DEL 20 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 2009 ESPORTS 13

ABEL CALDERA BERGA

El passat 2 d'octubre, els Dragons Catalansde Perpinyà van sucumbir davant el Leedsen les semifinals de la Superleague de rug-bi XIII per un digne 27 a 20,després de clas-sificar-se pels playoffs per primera vegada.

Els Dragons Catalans són un club derecent creació. L'any 2000, dos histò-rics com el Sant Esteve i el XIII Cata-là s'unificaren en un sol club, creantla Unió Tretzista Catalana. Al cap decinc anys, d'aquest club nasqué unequip batejat com a Dragons Catalansper tal d'anar a jugar a la Superlea-gue anglesa, mentre la UTC restava ala lliga francesa. Amb l'impuls del seupresident Bernat Guasch, els DragonsCatalans van ser l'any 2007 el primerequip no anglès en arribar a la finalde la Challenge Cup, fita que va per-metre escoltar Els Segadors a Wem-bley davant de 80.000 persones.Enguany, i contra tot pronòstic, hanarribat a "semis" de la Superleague.

Què és el rugbi XIII? El rugbi més conegut, que té en la USAPel màxim representant català, és unesport que juguen equips formats per15 jugadors. A finals del segle XIX lafederació de rugbi anglesa patí unaescissió. Els clubs del sud, d'extracciómés aristòcrata, defensaven la conti-nuïtat de l'amateurisme com una for-ma d'entendre el rugbi com a comple-ment dels estudis. Els clubs del nord,formats per jugadors d'extracció tre-balladors, defensaven la professiona-lització per tal de compensar les horeslaborals perdudes. Aquests darrersfundaren una nova federació que enpocs anys evolucionà cap a la modali-tat de joc amb equips de 13 jugadors iamb una variació de regles que el con-vertiren en un esport més dinàmic.

El rugbi XIII a Catalunya Nord Aquest nou esport, també conegut coma Rugbi Lliga, fou introduït a l'Estat

francès el 1934 per un nord-català,Joan Galia. Ràpidament esdevinguéun símbol d'identitat occitana i cata-lana, contra un nord i una adminis-tració on el rugbi XV, a qui en pocsanys començà a fer ombra, era amo isenyor.

La pugna sociopolítica d'ambduesmodalitats va arribar a les seves cotesmés altes durant el règim de Vichy,moment en què el rugbi XIII fou pro-hibit pel règim feixista francès. Diver-sos elements es mesclaren en aques-ta prohibició. La desconfiança vers unesport àmpliament practicat al sudper gent proletària que no parlavafrancès provinent de zones on l'esque-rra havia arrasat a les eleccions escombinava amb el fet que els princi-pals responsable de la federació de rug-

bi XV fossin destacats petainistes. Elresultat fou que tot el patrimoni de lafederació de rugbi XIII va passar a lade rugbi XV, i ni després de la guerrai l'aixecament de la prohibició aquestsfons foren retornats. De fet, fins el1985 el rugbi XIII no pogué utilitzarla paraula rugbi, anomenant-se durantdècades joc a XIII.

El nord de la nostra nació és undels feus mundials d'aquesta modali-tat, i en l'actualitat acull desenes declubs. A banda dels Dragons, altresequips com la Unió Tretzista Catala-na, l'equip amb més lligues francesesa la butxaca, o el Pià XIII, dominadordels darrers anys, conformen l'elit delrugbi XIII. Sens dubte, el rugbi XIIIviu un dels moments més dolços deles darreres dècades.

“La pugna sociopolítica entre

rugbi XIII i XV a l'Estat francès va

tenir el punt àlgidamb la prohibiciódel rugbi lliga per

part del règim feixista de Vichy”

Els Dragons Catalans juguen a les competicions angleses de rugbi XIII

EEll ddoollçç mmoommeenntt ddeell rruuggbbii XXIIIIII CESC BLANCO SAGUNT

PPeerr ffii,, eessppoorrttss aaLL’’AACCCCEENNTTARNAU URGELL RIPOLL

"No s'ha de barrejar esport i polí-tica". Segurament no hi ha unafrase tant repetida com aquestaen les darreres dècades. La fanservir tant els que s'autodenomi-nen d'esquerres com de dretes, aMadrid i a les seus dels organis-mes esportius internacionals...però amb un denominador comú,tenen la paella pel mànec. La pae-lla esportiva però també la polí-tica.

Afirmar que no s'ha de barre-jar esport amb política és unaautèntica fal·làcia. I és que amb-dós elements sempre han anatjunts i no es pot saber on comen-ça un i on acaba l'altre. D'exem-ples a la història n'hi ha tants quedestacar-ne uns per sobre altresseria injust. Això a L'ACCENT hosabem i després d'una bona pilad'anys -a punts de celebrar els sisanys amb la nostra cita quinze-nal- hem decidit introduir la sec-ció d'esports.

Algú podria pensar que mala-ment anem quan hom s'ha de jus-tificar públicament per incloureuna temàtica en forma de seccióo subsecció. Però no es pot ama-gar que bona part dels militantsde l'esquerra independentista idels moviments socials viuen unarelació d'amor-odi amb el món del'esport.

Per parlar de les contradic-cions entre els sentiments i laraó, de la història esportiva, dela relació entre esport i movi-ments d'alliberament, per conèi-xer clubs de nacions sense estat,redescobrir lluites obreres als esta-dis i molt més, senyores i senyors:"Esport és política".

ESPORT ÉS POLÍTICA

MÉS ENLLÀ DEL CLUB

RAMON USALL LLEIDA

L'actual Rússia dista molt de l'estathomogeni que sovint se'ns vol pre-sentar. La dissolució de la URSS i laindependència de les antigues 15repúbliques soviètiques ens llega-ren la imatge que els estats sorgitsde l'antiga Unió Soviètica tendiena ser nacionalment homogenis. Resmés lluny de la realitat en el cas dela Federació Russa, que està forma-da per 83 subjectes federals dels quals21 són repúbliques autònomes quecompten amb un parlament i un pre-sident propis. D'aquestes repúbli-ques, Txetxènia és segurament lamés coneguda a nivell internacio-nal i la que més maldecaps ha donata Moscou amb les seves ànsies inde-pendentistes. Entre la resta, hi tro-bem la república del Tatarstan, unterritori poblat majoritàriament pertàtars musulmans situat a la ribe-ra del Volga.

El Tatarstan, amb capital a Kazan,i el poble tàtar, que s'estén més enllà

de les fronteres de l'actual repúbli-ca, ha estat al llarg de la seva histò-ria sota diferents sobiranies des ques'hi constituí la primera forma d'or-ganització estatal, el Volga Bulga-ria (el segle IX). L'ocupació mongol(el segle XIII) i, posteriorment, lainvasió russa (el segle XVI), suposa-ren pel Tatarstan l'establiment d'u-na dominació forana que s'allargàfins al segle XX. De fet, no fou finsel 1917, en plena revolució russa, queel Tatarstan esdevingué de factoindependent. De conviccions, engeneral, profundament anticomu-nistes, els nacionalistes tàtars impul-saren la creació de l'estat Idel-Ural,aprofitant el clima de guerra entrecomunistes i tsaristes que es viviaa Rússia després de la revolució. Lavictòria final de l'exèrcit roig eva-porà el somni d'un estat tàtar i dei-xà pas, el 1920, al naixement de laRepública Socialista Soviètica Autò-noma del Tatarstan, part integrantde la RSS de Rússia, que era al seutemps part de la URSS.

Durant la dècada següent, lesautoritats soviètiques, fidels a laseva forma d'organitzar l'esport, cre-aren un nou club de futbol a la fàbri-ca de Gorbunov, una de les més impor-tants de Kazan, la capital tàtar. Benaviat, l'equip de la Gorbunov esde-vingué un dels principals referentsesportius de la ciutat i es convertíen el principal club de Kazan i delTatarstan. Els habituals canvis denom en els clubs soviètics provoca-ren que l'equip de la Gorbunov adop-tés les denominacions d'equip deldistricte Lenin, Krylia Sovetov iIskra, en refundar-se formalmentel 1958, abans d'adoptar, definitiva-ment el nom de Rubin, amb el qualel coneixem avui en dia.

Durant el període soviètic, elRubin Kazan sobrevisqué amb méspena que glòria en diferents catego-ries inferiors del futbol de la URSS.Certament, el Rubin representavael futbol tàtar però el seu nivell dis-tava molt del dels grans clubs soviè-tics, un fet que impossibilitava que

competís en les principals catego-ries de la Unió.

El procés de desintegració de laUnió Soviètica, que va acabar deri-vant en la independència de les 15repúbliques que la integraven, vaanar acompanyada d'una declara-ció de sobirania de la república delTatarstan, el 1990, que va acabar,però, integrada en la nova Federa-ció Russa. Tot i el règim de repúbli-ca del qual el Tatarstan gaudeix dinsla federació, on és un dels territo-ris més desenvolupats, en bona partgràcies al petroli que brolla del seusubsòl, una part significativa delpoble tàtar reclama la seva plenaindependència.

El debat independentista ha revi-fat darrerament al Tatarstan si béaquest no ha transcendit a l'esce-na internacional. De fet, si actual-ment per alguna cosa és conegut elpaís tàtar és pel seu principal equipde futbol, el Rubin, que enguanyjuga per primer cop la Lliga de Cam-pions després d'haver-se proclamat

campió de la lliga russa la tempo-rada 2008-2009, tot un èxit si tenimen compte que no ascendí a la pri-mera divisió fins el 2003. La victò-ria del Rubin, que es convertia aixíen el tercer equip de fora de Mos-cou a guanyar el campionat rus (des-prés de l'Alaniya de Vladikavkaz idel Zenit de Sant Petesburg), va sus-citar l'orgull de tot el Tatarstan queva rebre com a herois als seus juga-dors. El Rubin, feia honor al seusobrenom de Tatarstantsi, l'equipdel Tatarstan, i lluïa durant la sevacelebració una de les divises queidentifiquen al poble tàtar, Bez Bul-drabz! (Podem!), un lema engen-drat força abans que Obama fixésla seva mirada a la Casa Blanca ique avui encara serveix de referèn-cia pels nacionalistes tàtars queambicionen una república delTatarstan veritablement indepen-dent. No és estrany, doncs, que enreferir-se al Rubin Kazan i al Tatars-tan hi ha qui parli dels "catalansde Rússia".

El Rubin Kazan, l’equip tàtar

L’ACCENT 164DEL 20 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 200914 CULTURA

Josep Maria Solé Soldevila BARCELONA

Una de les dates de la nostra histò-ria contemporània que ha assolitmés relleu és la del 6 d'octubredel 1934. Esquemàticament, espodria dir que la constitució al

Govern de la República del Partit Radical ambel suport de la CEDA provoca una sensaciófonamentada de la imminència d'una retalla-da en les llibertats de tot ordre assolides elsdarrers anys. Per tal de deixar en evidènciades del primer dia que no s'estava disposat arecular, "totes les forces autènticament repu-blicanes d'Espanya i els sectors socials avan-çats", per dir-ho en paraules del presidentCompanys, es coordinen per donar una res-posta contundent al Govern d'en Lerroux.Però l'ofensiva no pren l'embranzida necessà-ria i, malgrat episodis de relleu, gairebé abansde néixer, és esclafada. Això, al Principat, estradueix, entre d'altres, en l'empresonamentdel Govern de la Generalitat i en la suspensióde l'autonomia.

De vegades, la magnitud d'un esdeveni-ment històric no és copsat pels coetanis, peròaquest no és el cas del 6 d'octubre. Des del pri-mer moment, tothom hi presta atenció i, deseguida, comencen a aparèixer nombrosostreballs que proven de fer-ne la seva interpre-tació. Ens ha semblat que podia ser d'interès

el traslladar la posició de dos dels llibresescrits quan encara els fusells eren calents.Estem parlant de La nit del 6 d'octubre a Bar-celona d'en J. Costa i Deu i d'en Modest Sabatéi El 6 d'octubre a les comarques d'en SebastiàCampos i Terré. La tria s'hagués pogutampliar donant lloc a més veus amb El 6 d'oc-tubre, l'ensulsiada dels jacobins de l'ÀngelEstivill, o amb Barelona, 6 d'Octubre d'en PereFoix, o... però les característiques de l'articleno ens ho permeten.

Els dos llibres seleccionats estan escritsper periodistes. En Costa i Deu i en Sabatéeren dos periodistes del portantveu de la Lli-ga Regionalista La Veu de Catalunya. Per laseva banda, en Campos i Terré fou el periodis-ta a qui, el 1932, s'encarregà la direcció deldiari Pueblo, periòdic fundat el 1901 òrgand'expressió dels sectors republicans i progres-sistes del delta de l'Ebre i, especialment, d'enMarcel·lí Domingo.

La nit del 6 d'octubre a Barcelona és unreportatge que pretén una reconstruccióperiodística de l'esdevingut als principalsescenaris barcelonins del conflicte. Hi ha unavoluntat d'accentuar les divergències exis-tents entre els revoltats que es resumeix en ladescripció de l'actitud de la multitud congre-gada per escoltar els parlaments del PresidentCompanys i del conseller de cultura Gassol,"aplaudits més o menys en els diferents grups

de la plaça, posantde relleu que no hihavia pas en reali-tat un acord per-fecte entre els ele-ments que teniende lliurar la bata-lla, com no hi eratampoc entre elsque havien de diri-gir-la". La inter-pretació en claumés política la tro-bem però en elpròleg signat peljurista català Mas-pons i Anglasell.Segons la seva interpretació el fracàs de larevolta tenia el seu origen en el fet que "elshomes que encarnaven la nova posició auto-nòmica havien comès l'errada de recolzar-seen el fonament més feble, o sigui en una polí-tica en falliment, i havien rebutjat el que elspodia donar una força políticament invenci-ble, que és la de la realitat del fet nacionalcatalà". El "fonament més feble", la "políticaen falliment" era, s'entén, la fet social.

Per contra, El 6 d'octubre a les comarquesés un treball que, malgrat tenir un to perio-dístic, no pretén presentar-se com a imparcial("Que ningú m'ho demani", diu que digué Goe-

the). El punt de vista d'en Campos i Terréplanteja uns arguments que estan a les antí-podes dels formulats a La nit del 6 d'octubre aBarcelona i que palesen la fractura socialexistent a la societat catalana del moment. Elfracàs de la revolta s'ha d'atribuir, segons enCampos i Terré, al fet que des de la direcciódel moviment s'havia apostat per protegir delpoble els responsables de "la tirania sofertatant d'anys", els quals caldria cercar perquè"quan l'hora sigui arribada, hom sàpigainexorablement tenir el valor i la virtut decauteritzar aquests fets i ultimar definitiva-ment aquests homes".

LL’’ooccttuubbrree ddeell 11993344 aammbb uullllss ddee ppeerriiooddiissttaa

País Valencià (Alacant, Elx, Elda, Novelda iVillena). El fracàs a Andalusia es deu sobre-tot a l'esgotament de la dura vaga de juny,on els camperols no havien rebut capsuport de la UGT, dedicada a acumular for-ces per l'octubre.

Però a Astúries la insurrecció va prendrecaràcter revolucionari. A més de l'encert dela unitat d'acció en el marc d'una aliançaobrera, la contracció de la demanda a par-tir de 1932 havia generat una greu crisi a lamineria i a la metal·lúrgia. A més, a Astú-ries hi havia una fàbrica de fusells i metra-lladores, una de canons i tres d'explosiusque van fer gran servei. Les forces "lleial" ala República (exèrcit, Guàrdia Civil i guàr-dies d'assalt) es reduïen els dos primersdies a 4.000 efectius, tot i que la segona set-mana ascendirien a 17.000 gràcies als refor-ços de la resta de l'Estat. En un principi elsobrers van poder assaltar les 23 casernes de

la Guàrdia Civil, organitzarl'abastiment de la població,abolir la propietat privada aalgunes poblacions, empre-sonar elements contrarevo-lucionaris, incautar trens,camions i automòbils, ocu-par la Fàbrica de Armas d'U-viéu i encetar la produccióde bombes, projectils i blin-datges. Però la greu escasse-dat de municions i la situa-ció desesperada pel fracàs ala resta de l'Estat deixaren

els treballadors asturians amercè de la duríssima repressió del generalFranco, cap d'Estat Major encarregat d'es-clafar la insurrecció.

UGT i els eventuals aliats haurien d'ac-tuar sota la seva direcció. Es va eviden-ciar l'error quan els esdeveniments mésnotables es van produira Astúries (on els socia-listes van treballar enaliança amb els comu-nistes i la CNT) i alPrincipat (on el lide-ratge el va prendre lapròpia Generalitat). Ala resta de l'Estat elsfets es van reduir a lesinsurrecions d'Eibar iArrasate i la vaga gene-ral a Bilbao pel què faal País Basc, vaga gene-ral d'una setmana aMadrid esperant ordres inexistents, aixe-caments camperols a poblacions dispersesde Castella i Andalusia i enfrontaments al

havia fet en un inici de la II República la"seva" república. La UGT s'havia mostratcol·laboradora amb la república des de1931. Però els fets d'Àustria havien perju-

dicat especialment elsseus correligionarissocialdemòcrates, quetampoc no havien restatindemnes de la repres-sió posterior a la cremadel Reichstag a Berlín.El gir revolucionari delPSOE comença amb lasupressió de qualsevolcompromís amb els repu-

blicans i no seria aliè a un cert tacticis-me: la radicalització generalitzada ame-naçava el PSOE i la UGT amb una fuga demilitants cap a opcions més revolucionà-ries. El disseny de la insurrecció havia decorrespondre exclusivament a l'eix PSOE-

OOccttuubbrree 11993344.. PPaannoorraammaa iinntteerrnnaacciioonnaall

Joan Sebastià Colomer i Tejada BARCELONA

La revolució d'octubre de 1934 esta-va projectada pel conjunt de l'Es-tat Espanyol i s'emmarca en lalluita de classes a nivell europeuen ple ascens del feixisme. El 1922

Mussolini havia ocupat el poder a Itàlia.L'any següent, Primo de Rivera a l'Estatespanyol, també amb la connivència de lamonarquia, fins el 1930. Quan el 1931 es vaproclamar la II República només va trigarun any a ser amenaçada pel cop d'Estat delgeneral Sanjurjo alhora que s'enfilava alpoder de Portugal Oliveira Salazar. El 1933el Partit Nacionalsocialista ascendia alpoder a Alemanya, l'any següent Dollfussdissolia el parlament a Àustria i l'ultradre-ta es manifestava amb força a la RepúblicaFrancesa.

L'expansió del feixisme era la principalpreocupació del moviment obrer. Aquestcontext justifica la reacciódavant la victòria de laCEDA a les eleccions de1933. Gil Robles havia viat-jat com a observador delCongrés del Partit Nacio-nalsocialista, va concloureque el règim de Hitler tenia"molt d'aprofitable" i eraexplícit quan deia: "Lademocràcia no és per anosaltres una fi si no un mitjà per a la con-questa d'un Estat Nou".

La II República havia conegut les vaguesinsurreccionals anarcosindicalistes desdels seus inicis. El que crida l'atenció és laradicalització del PSOE i la UGT. El PSOE

“L'expansió del feixisme era la principal

preocupació del moviment obrer”

“La II República haviaconegut les vagues

insurreccionals anarcosindicalistes des

dels seus inicis”

L’ACCENT 164 DEL 20 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 2009 CULTURA 15

Hèctor Serra ALDAIA

16:30 a València. El primer a arribar ésVíctor, cantant i guitarrista de la for-mació. Pilota el seu equilibri sobre unaplanxa de fusta i fa la darrera embran-zida per aturar-se al meu costat.

Demana un te mentre esperem la resta.M'ensenya les noves xapes del grup, amb laimatge del nou disc. Ramón, el baixista,entra a la cèntrica plaça on ens trobem,darrere la Llotja, pedalejant sobre una bici-cleta de disseny clàssic. És ell qui em regalaun exemplar del seu darrer treball. Comple-ta el trio Albert, bateria, qui mitja hora méstard seu a la terrassa amb nosaltres per ini-ciar la conversa.

Ramón explica que el nom del disc, "elmètode científic a través del qual vas elimi-nant les respostes fallides a la prova, demos-tra les cabotades que ens hem pegat finsarribar al resultat final". El seu companyVíctor afegeix que el nou llarga durada ésmés afirmatiu: "Les crítiques al primer discdeien que les cançons eren massa tristes iera un disc molt obscur. Aquest és una mira-da endavant molt més positiva". El ben certés que el desencant urbà i la frustració con-tinuen protagonitzant les melodies conrea-des per aquests joves fills de la generació delfracàs de Kyoto i de la mà invisible del mer-cat lliure. Si es para atenció als títols de lescançons, ja trobem la carta de presentaciódel compacte: una col·lecció de simfonies iil·lusions, de mètriques perfectes, i alhorafarcides d'interferències i falsos equilibris."Està en la nostra línia, però amb una micamés d'esperança i de proposta", sentenciaRamón.

Albert em parla de l'Èric Fuentes (TheUnfinished Sympathy), productor artístic aqui titlla de "pilar del disc". Ramón creu que

"quan portes vuit mesos treballant les can-çons, al final ets absolutament incapaç demirar-les en perspectiva. S'agraeix que unapersona de fora t'ajude, t'assessore i et portetota la seua experiència musical". No nomésl'Èric Fuentes ha posat el seu granet desorra. Les col·laboracions musicals, en aques-ta ocasió, corren a càrrec de Rosa Luxem-burg, Xavi Sarrià d'Obrint Pas i Sergio Fer-nández, del grup madrileny Sin Rumbo.

121 dB és un grup difícil de classificar. Ellssón conscients que les seues arrels vénen deles músiques més contundents. Víctor,amant del hardcore melòdic de Califòrnia,situaria la banda dins l'òrbita de l'emocoredels noranta. "L'etiqueta punk m'agrada, emcau bé", assegura Ramón. Els principis delgrup s'encarrega de recordar-los Albert. 121dB naix de la desaparició de dos grups d'ska iaixò va influir en els principis i les maquetesdel trio. També és Albert qui ressenya elmoment en què el segell basc GOR (Berri Txa-rrak, Ken Zazpi...) es va posar en contacteamb ells. Tant Equilàter (2007) comAssaig/error han estat publicats sota aquesta

discogràfica indepen-dent. I a la pregunta"Són Sant Gatxo els vos-tres referents?", Ramónés clar: "Van ser el pri-mer grup al País Valen-cià que demostrà que espodia fer rock alterna-tiu d'una qualitat equi-parable a la música fetaen qualsevol altra llen-gua".

Després d'una bonaestona parlant, nomésinterrompuda per unparell de captaires que

demanen diners i tabac, ique ha quedat immortalitzat en l'enregistra-ment, és moment de fer valoracions i de can-viar el món. Parlem de la seua València, deles poques vies d'escapament que hi dóna, deprojectes, ambicions i d'esperances. "Al PaísValencià la gent que escolta rock alternatiuno acostuma a sentir música en català, i lagent que escolta música en català es refugiamassa en el gueto de la bandereta i associa lamúsica en català a la explicitació d'unes ide-es polítiques molt marcades. És una escenaendogàmica", creu Ramón. És ell mateix quidiu que "ni cantem en una llengua majorità-ria ni fem un estil que estiga de moda. Noeixim en les revistes, no és cool". Siga comsiga, el nou treball no és cap error. Que l'as-saig continue.

L’home del balcóMaj Sjöwall i Per WahlööColumna Edicions, 2009

El fenomen Stieg Larsson difícilment hauriaexistit sense aquests precursors de lanovel·la negra nòrdica. La parella, literàriai real, formada per Maj Sjöwall i Per Wah-löö, van escriure entre 1965 i 1975 deunovel·les protagonitzades pel comissari Mar-tin Beck. Concebien la novel·la negra comuna via per a fer una dura crítica a la social-democràcia sueca, precisament en els anysde més predicament d'aquesta. Ara, aprofi-tant el filó obert per Larsson, Columna Edi-cions ha iniciat la reedició d'aquestesnovel·les.

El desequilibrio como ordenFrancisco VeigaAlianza Editorial, 2009

El professor de la UAB Francisco Veiga ofe-reix una visió de la història del món delsdarrers 20 anys defugint totalment de l'eu-rocentrisme. La importància dels païsosemergents, la tercera guerra mundial lliura-da a l'Àfrica, la geoestratègia de les granspotències, l'impacte del neoliberalisme...configuren un magnífic assaig molt útil peral debat, malgrat que no es comparteixinalgunes de les seves opinions.

Homes sota el sol. Retorn a HaifaGassan Kanafani.Club Editor Col·lecció: El club dels novel·listes,2009

El Club Editor ens ofereix la primera traduccióa la nostra llengua de l'obra de Gassan Kanafa-ni, un dels fundadors de la literatura palestinamoderna, tant desconeguda al nostre país.Aquestes dues novel·les breus relaten diferentscares de la tràgica història del poble palestí.Kanafani, un dels referents culturals palestinsmés apreciats, mantingué al llarg de la seva lavida el compromís amb la llibertat del seupoble. Seria assassinat pels serveis secrets sio-nistes a Beirut.

Parla Terra LliureEdicions el Jonc, Lleida, 2009

Per celebrar els seus primers 10 anys d’exis-tència, Edicions El Jonc ofereixen al públicuna nova edició (la tercera) d’un dels dosprimers llibres que van editar. Es tracta d’u-na antologia força completa dels papers queTerra Lliure va produir durant la seva histò-ria. Un material imprescindible per a qualse-vol que vulgui entendre alguns dels motiusque van portar a molts catalans i catalanes aagafar les armes per la independència, elsocialisme i la reunificació dels Països Cata-lans. Aquí, els protagonistes hi parlen ambtots els ets i uts, col·lectivament, sobre elsseus motius.

LLeeccttuurreess rreeccoommaannaaddeess

LLaa ccrrííttiiccaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa:: AAssssaaiigg // EErrrroorr

SSoobbrreettaauullaa aammbb 112211 ddBB ““UUnn CCiimm uunnaaEEsstteellaaddaa”” aarrrriibbaa aa llaa SSaaffoorrCom cada any, i enguany ja en van set,els independentistes de les comarquescentrals del País Valencià han denuni-cat la celebració del Dia de la Hispani-tat amb l’ascenció a un cim per pejar-hi l’estelada. En aquesta ocasió, més detrenata persones de les comarques de laVall d’Albaida, el Comtat o la mateixaSafor, pujaren al cim que dóna nom ala comarca de més de mil metres d’al-tura.

AApplleecc dd’’ooccttuubbrreeppeerr ppaarrttiiddaaddoobblleeEl darrer dimunege d’octubre se cele-bra al Puig l’aplec homònim. Enguanyserà el diumenge 25, i l’organitza, comcada any, el PSAN. A la muntanya de laPatà hi haurà paradetes, tallers, músi-ca i parlaments, enguany sota el lema“Independència de tot Catalunya”.D’altra banda, amb aquesta, l’aplecarriba a la seua cincuantena edició. Peraquest motiu hi ha hagut també unaltre aplec a Lliria, on el 1960 es convo-cà el primer Aplec del País Valencià, elque pèr molts és el primer acte públicdel valencianisme polític. En aquestaocasió, l’organització ha correpost aACPV i ha servit per homenatjar elsseus organitzadors i, en conjunt, lageneració que assrentà les bases delnacionalisme al PV.

Breus

FFiittxxaa ttèèccnniiccaaDDiisscc:: Assaig/errorGGrruupp:: 121 dBDDiissccooggrrààffiiccaa:: Gor DiskakAAnnyy ddee ppuubblliiccaacciióó:: 2009

L’ACCENT 164DEL 20 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE DE 200916 CONTRAPORTADA

PACO FRANCES XÀTIVA

Ara que el judici ha quedat vist pera sentència, quina valoració fas delprocés i de tota la repercussió medià-tica que ha tingut?La primera consideració que faig espositiva. L'acusat -Josue Estebanez-ha tingut un dret de defensa just iha pogut explicar per què va fer elque va fer. Això sí, explicant unapel·lícula increïble que li haviendonat perquè s'estudiés. Però per sortexisteixen unes imatges que demos-tren la seva mentida. Els jutges i elsfiscals han fet una bona feina. Pelque fa als mitjans, en un primermoment se centraren en parlar debaralla entre joves d'ideologia dife-rent, però després de veure les imat-ges del metro i de la finalització deljudici han canviat i han parlat mésde crim ideològic sense deixar dub-te.

Més enllà de la sentència que dic-te el jutge, quines altres repercus-sions esperes extraure del judici?La principal és que siga un toc d'a-tenció als feixistes. Que sàpiguen queno tenen total impunitat i que es fre-nen les seves agressions; a partir d'a-ra cada agressió serà denunciadapúblicament i judicial. I també temouna repercussió negativa contra mii el meu entorn per les amenaces quepodem rebre. Però és una cosa queno em preocupa. Em preocupa mésque es faça justícia i els ciutadans iciutadanes comprenguen d'on pro-vé la vertadera intolerància. Que s'as-senyale els vertaders criminals quesón els grups que exerceixen el terro-risme feixista i aquells que els empa-ren. Cal treure'ls la màscara.

Quina valoració fas del suport quehas rebut per part del col·lectiuantifeixista de Madrid i de la res-ta de l'Estat?Estic molt agraïda a tots ells, handonat més del que podien. Han estatdos anys molt durs. Des d'ací els dema-ne que no decaiguen, que Carlos ha

segut un més i que cal seguir lluitantper tots els que han caigut. El millorhomenatge que els podem oferir éscontinuar el camí, defensant la cau-sa per la que caigueren.

Quina ha segut la resposta i el recol-zament de les institucions?A nivell autonòmic, no hi ha hagutcap resposta, ni recolzament. Peròel Ministeri de l'Interior ens ha donattot el suport i he de reconèixer quesense ells no ens hagueren obert algu-nes portes que ens han permès comen-çar a treballar amb l'associació. ElMinisteri de Defensa ha respost quanha començat el judici, quasi dos anysdesprés de l'assassinat, amb un sim-ple condol i una disculpa perquè l'as-sassí era un membre de l'exèrcit.

Que li exigiries a les institucions?Que es plantegen la permissivitatamb la que deixen actuar a certs per-sonatges obscurs que pul·lulen perles administra-cions i que tenencàrrecs públics deresponsabilitat,que es faça unadepuració en pro-funditat. Fa 35anys que esperem.Exigim que tre-guen la manta queprotegeix els cri-minals d'extremadreta, que han tin-gut el seu beneplà-cit durant totsaquests anys, eixos que continuenemparats pels grans defensors deldictador genocida Francisco Franco.I que s'adopten mesures contra ells.

L'assassinat de Carlos té moltessimilituds amb el de Guillem Agu-lló (jove antifeixista i independen-tista català assassinat en 1993 perun grup de neonazis). El seu assas-sí fou condemnat a 14 anys de pre-só dels que sols va complir-ne 4.Creus que el que va succeir amb l'as-

sassí de Guillem pot succeir amb elde Carlos?Per mi el judici de Guillem fou unmal judici. La diferència entre elsdos casos radica en què Carlos fouassassinat davant d'una càmera queva gravar tota l'agressió i Guillemno. Et puc assegurar que si no exis-tissin eixes imatges el cas de Carloshaguera estat idèntic al de Guillem,i al de molts altres. L'assassí de Gui-llem fou condemnat per homicidi,simplement perquè no hi havia imat-ges. La forma amb la que va actuarJosué és el modus operandis de totsels terroristes neonazis.

Com ha canviat la teua vida en elsdarrers dos anys?He intentat entendre tot aquest món.

Tota la vida he estatantiracista i anti-feixista, però araestic posant-me aldia de moltes coses.Considere que con-tinue vivint en unafalsa democràcia,un feixisme enco-bert. Jo vaig lluitarper una democràciai en veure que no hohem aconseguit emsento defraudada.Ens han donat

molletes perquè no obrirem la boca,però hem seguit vivint en un feixis-me.

Com i per què naix l'Associació devíctimes de la violència feixista,racista i homòfoba? I quins són elsseus objectius?Naix a partir de l'assassinat de Car-los. Em proposaren el projecte, hovaig pensar i vaig decidir acceptar.Les víctimes no tenen massa refe-rents, i la nostra funció serà fer-los

Fa pujada i anem avall

MARC GARCIA BARCELONA

Quan el cim de les nostres inquie-tuds és més difícil, és quan mésconscients hem de ser de la neces-sitat de no desviar la mirada delnostre objectiu. De què ens servi-ria preparar l'ascens al cim, si eldia de la veritat, enlloc d'enfilarla tartera anem corriol avall? Sibé és evident que pel corriol elcamí fa baixada i s'avança mésràpid, hem de recordar quin és elnostre objectiu. I més si al finaldel camí de baixada hi ha una tau-la ven parada i una poltrona enllus-trada, envoltada de micròfons perdir ben alt que la feina ja s'ha fet.Quelcom semblant ens ha passata Arenys de Munt. Tanta feina benfeta en propaganda, en recursoshumans, d'esforç discursiu i d'en-frontament amb l'espanyolisme iadvocats de camisa blava per feruna consulta, que no referèndum.Per fer-lo privat i fora de l'Ajun-tament, principatí i dins la UnióEuropea. Si, algú ho ha de dir, enshem quedat a mig camí, o en camíd'altres. I segurament algú diràque no podem caure en la margi-nalitat, ni podem posar-nos-hi encontra, però ni molt menys ladefensa dels Països Catalans, ni elrebuig a la UE és marginal, ni l'ú-nica opció davant la seva propos-ta autodeterminista/regionalistaha de ser l'oposició, sinó l'esme-na, on posar sobre la taula -de l'a-juntament, i del debat públic- lanació sencera, lliure de lligamsamb el neoliberalisme europeu delpla Bolonya, la Constitució euro-pea i el tractat de Lisboa. Si l'es-querra independentista es dedicaa fer seguidisme de plataformessobiranistes preelectorals i a estarpendent dels mass media, enllocde dir alt i clar, quin és el nostreprojecte polític real, mai seremcapaços de diferenciar el nostreprojecte nacional, i de trencamentamb les estructures del poder idominació, del projecte de les for-ces politiques pretesament sobi-ranistes, presumptament d'esque-rres. I per tant, en què ens dife-renciem d'elles? Si en una consul-ta no vinculant ja ens tremolenels fonaments ideològics, a quivolem convèncer de res? Si unacosa podem oferir com a movi-ment als nostres veïns és una visiódiferent de les coses, demostrantque a l'Estat espanyol, és il·legalser independentista, és il·legalconstruir els Països Catalans, ésil·legal que un Ajuntament o Par-lament pregunti, i, sobretot, ésil·legal que la població, els cata-lans i catalanes de Mallorca, Elxo Arenys de Munt responguin. Des-emmascarar el poder dominant,evidenciar que no hi ha democrà-cia, ha de ser el pas previ a exer-cir el dret a la independència,doncs quan arribi el dia no n'hihaurà prou en fer preguntes, con-sultes o referèndums sinó volun-tat d'exercir el dret, i defensar-lo, o potser us penseu que els seustancs respectaran les nostres deci-sions per democràtiques i referen-dades que siguin?

LA REMATADA““HHaa ffiinnaalliittzzaatt eell cciiccllee CCaarrllooss,, ppeerròò nnoo llaalllluuiittaa aannttiiffeeiixxiissttaa,, qquuee hhaa ddee ccoonnttiinnuuaarr””

sentir que no estan sols. Tindransuport psicològic, jurídic, personal...I bàsicament els objectius són llui-tar contra la intolerància del feixis-me.

Que els diries als pares i mares dejoves antifeixistes que tenen porque als seus fills o filles els suc-ceïsca el que li va passar a Carlos?Eixa por és lògica. No cal ser antifei-xista militant perquè et passe el queli va passar al meu fill. Que els donenals seus fills i filles tot el suport, queno els recriminen la seva militàn-cia, que els animen a continuar lalluita d'una forma no violenta. Hiha persones que confonen l'antifei-xisme amb la violència, i eixa no ésla meua forma. La meua és sortir alcarrer, lluitar, fer-nos escoltar. Lògi-cament, si ens ataquen ens defensa-rem, però no sigam nosaltres els queiniciem eixa violència. Ser pare omare d'un antifeixista ens hauria defer sentir orgullosos, ja que hem por-tat a aquest món una persona ínte-gra i amb uns valors humans moltpositius fora de discussió. Sempreestaré orgullosa de Carlos.

I als joves que s'interessen per aquestmoviment i militen activament enell?Primer de tot que s'informen bé delmoviment al que volen pertànyer. Ique l'antifeixisme no és una moda,és una lluita, una forma de vida. Quel'antifeixisme no és violència, niagressivitat. Que siguen militantsamb raó. Que no ens embrutem lesmans de sang, ni de violència, queaixò és el que ens diferència dels fei-xistes. I si realment el que els agra-da és la violència i la sang, que esreplantegen en quin bàndol estarienmillor, en el de la raó o en el del terro-risme feixista.

L'11 de novembre de 2007 un militar d'ideologia neonazi va assassinar el seu fill,Carlos Palomino Muñoz,d'una punyalada al cor.Des d'aquell moment Mavi Muñozva iniciar un camí per contar la veritat sobre l'assassinat de Carlos i denunciar elseu assassí i els que l'emparen.Ara, com a presidenta de l'Associació de víctimes del feixisme, el racisme i l'ho-mofòbia i a l'espera que surti la sentència del judici, ens concedeix una entrevis-ta i ens explica com ha estat el procés i quins són els objectius que persegueixl'associació.

Mavi Muñoz, presidenta de l'Associació devíctimes del feixisme, el racisme i

l’homofòbia, i mare de Carlos Palomino

ENTREVISTA

“Fa 35 anys que esperem.Exigim quetreguen la manta queprotegeix els criminals

d'extrema dreta”