En els darrers mesos bonapart de l'opinió publica-da, els diversos governs i,sobretot la patronal, hanreclamat una nova Refor-ma Laboral. Tanmateix,les propostes maximalis-tes de la CEOE han tren-cat temporalment el deno-minat “diàleg social” ambl'executiu de Zapatero iels sindicats institucio-nals. Més enllà dels esti-res i arronses tot apuntaque al llarg de 2010 se sig-narà un acord entre lesdiverses parts que, una

vegada més, suposaràretallar drets laborals alstreballadors. Una retalla-da que se sumarà a tresdècades de reformes sem-pre en la mateixa direc-ció. Els principals ele-ments que hi ha sobre lataula són reduir lesindemnitzacions per aco-miadament, reduir lescotitzacions empresarialsa la Seguretat Social ireduir les restriccions ales empreses de treballtemporal (ETT).

>>Economia 10

RAMON USALL PÀG. 2 // JOSÉ ESTRADA PÀG.2 // QUIM ARRUFAT PÀG.3 // // MARTXELO DÍAZ PÀG. 11 // MARC GARCIA PÀG. 16

Reivindicant FusterPau Viciano, un dels historiadorsque més ha reflexionat sobre laidentitat valenciana, reivindicaa l'entrevista de contraportadal'herència vigent del pensamentfusterià. Per Viciano “la indepen-dència del Principat no ajudariala resta dels Països Catalans”.

>> Entrevista 16

Contra la censuraEl cantautor i militant indepen-dentista, Cesk Freixas, va patir unintent de boicot per part de Ciu-tadans i el Partit Popular. Les duesformacions van intentar, senseèxit, que Freixas actués a Figue-res. La resposta popular va supe-rar l'intent de censura.

>> Països Catalans 5

SUMARI

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 6.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

Periòdic popular dels Països Catalans

161DEL 8 AL 21 DE SETEMBRE DE 2009

Tres dècades de reformes laborals,trentaanys de retallades

La crisi serveix d’excusa per aprovar una nova reforma laboral

L'esquerra independentista sor-tirà de manera unitària al carreraquest Onze de Setembre en lesdiferents convocatòries arreu delpaís, en una mostra de la verte-bració del moviment que el darrerany ha fet passes importants

El rerefons de la Diada enguanyel marca la llarga espera per unaresposta del Tribunal Constitu-cional sobre l'Estatut d'autono-mia, que confirmarà els límitsconstitucionals d'un Estat que hatrobat en el sistema autonòmic lamillor manera de distreure la clas-se política principatina. La jor-nada també la marca el referèn-dum que el dia 13 es farà a Arenysde Munt i que ha desfermat lesires de l'Estat per intentar impe-dir-lo, mentre des del Maresmeasseguren que no els podran impe-dir de fer la consulta.

>>Pàgines centrals 8 i 9

FOTO:L’ACCENT

Qui són els nostres opinadors profes-sionals? Què defensen realment? Res-pondre d'alguna manera a aquestespreguntes és l'objectiu d'aquesta sec-ció. Òbviament la utilització del pos-sessiu en primera persona és retòri-ca pura. Aquests opinadors, malgratescriure o parlar en els mitjans que

més a l'abast tenim, no són sinó dequi els paga. No estem dient amb aixòque tots els articles que fan són pro-duïts a toc de consigna. El que sí diemés que els seus articles són funcio-nals al poder de les classes dominantsi no qüestionen mai l'status quo.

Curiosa és l'habilitat d'alguns d'a-

quests opinadors per presentar elsinteressos d'aquests sectors socialspoderosos com si fossin els propis.En el cas dels opinadors d'un deter-minat catalanisme, que acostumena trobar les seves tribunes en un deter-minat diari en català - que va comen-çar sent un mitjà de subscripció popu-lar i que ara és propietat d'un impor-tant industrial català fill d'un sen-yor molt llest que va entrar aBarcelona un 26 de gener de 1939 for-mant part d'un exèrcit d'ocupació -és un gest molt típic embolicar-se dela senyera, per tal de defensar elsinteressos de la dreta i denigrar l'es-querra (com si l'esquerra que hi hatingués alguna cosa a veure amb elsobjectius i principis de l'esquerra!).

Una bona prova d'aquest estil pro-fundament conservador ens la brin-dava fa uns dies Francesc Puigpelat,en un article titulat "Els rics, elspobres (i els del mig)" en què es dedi-cava a repetir la fal·làcia liberal quela majoria som classes mitjanes i que

els pobres i rics són només una mino-ria. Afirmava també que les classesmitjanes han "de protestar i defen-sar els seus legítims interessos" davanttota pujada d'impostos que suposa-dament els hauria d'afectar per "bene-ficiar als pobres", just la setmana queel Ministeri d'Hisenda estatal feiapúblic que més de la meitat dels tre-balladors són com a molt mileuris-tes. De la gent que té alguna menad'ingrés, a les Balears són el 65,3 %(466.000), a Catalunya 56% (2,7milions) i al País Valencià 65,5% (1,9milions), els que cobren menys de1.100 euros bruts. De fet, en tres anysel nombre ha augmentat un 70%! Itot sense comptar la gent que no cobrares. Sens dubte, una classe mitjanaesplendorosa i puixant i que hauriade fugir corrents de cap política redis-tributiva... Ja se sap que la realitatsovint té el mal gust de desmentirels mites liberals que tant aplicada-ment repeteixen els nostres opina-dors.

Ens trobem davant l'amenaça d'unnou Pacte Social, "típical spanish".Un més dels molts que s'han anatcoent al llarg del període que va desde dos anys després de la mort deFranco. Pactes Socials que no s'as-semblaven gens als antics. En el pas-sat, els defensors d'aquests pactes,els reformistes sindicals, havien d'a-guantar les crítiques del sindicalis-me revolucionari recolzant-se en elspartits socialdemòcrates, que elsinsultaven cridant-los "socialtraï-dors", perquè entenien que engan-yaven als treballadors i treballado-res amb unes superficials millores,desviant-los de la lluita per l'eman-cipació de la classe obrera.

A partir dels Pactes de la Moncloa(1977), en aquest cas embadurnatspels partits polítics, des de la dretade Fraga Iribarne, fins a l'esquerradel senyor Carrillo del PCE, els sin-dicats es converteixen en els princi-pals protagonistes de la traïció de laclasse obrera. No només deixen d'es-criure's lleis que puguin anar a favord’ells, sinó que totes les que es vanaprovant hi van en contra.

L'inconvenient d'accedir a unademocràcia no conquerida, una demo-cràcia producte de la mort d'un cudi-llo que va conservar sempre tot elpoder entre les seves mans, no teniaperquè comportar que potents orga-nitzacions de quadres com eren elPCE i el PSUC, s'agenollessin, es maqui-llessin i reconeguessin la monarquia,la bandera, el suport a la indivisiód'Espanya, i sobretot, el compromísde domesticar als seus nois de CCOO.

Així doncs, al 81, CCOO "passa perl'aro" i s'incorpora a signar el seu pri-mer Pacte Antisocial, que és comalguns el definim en evidenciar lesperjudicials variants que he assen-yalat. UGT, ja els portava avantatge:

Adolfo Suárez i Nicolás Redondo sege-llaven l'anomenat ABI (Acord BàsicInterconfederal) el 1979 en què s'im-posaven els enunciats per l'Estatutque anomenàvem "Contra els Treba-lladors". Immediatament, el 1980, elsmateixos protagonistes tornaven asignar un altre pacte.

Després del fallitcop d'estat del 23-F,patint l'assetjamentde la direcció delPCE, CCOO es sotmeta ser un sindicat res-ponsable, segons ladefinició concretaque li imprimeixSantiago Carrillo,desitjós i angoixat,entre altres coses,per sacsejar-se dedamunt la cara deParacuellos que l'ex-trema dreta s'obstinaen ajustar-li. Ah! Si és que, cinc mesosmés tard del "fracassat cop", Marce-lino Camacho, secretari general deCCOO, pressionat també pels diri-gents carrillistes del sindicat, es veu

obligat a signar l'Acuerdo Nacionalde Empleo. Ja veuen vostès; un copd'estat fracassat però exitós alhora.

A partir d'aquí, el sindicalismede resistència, d'acció directa, detransformació social que definia elseu caràcter sociopolític, empren-

dria la ruta d'un decli-vi fins a arribar al'escandalosa dege-neració sindical enquè es troba avui.

La veritat és queaquest declivi, con-seqüència anteriorde l'invent de l'eu-rocomunisme, espodia haver frenaten un momentdeterminat. No obs-tant això, els errorscomesos van fer fra-cassar de nou aques-

ta possibilitat. M'esticreferint a les inevitables i necessà-ries escissions que es van produir alsi del PSUC i del PCE el 1982, d'on vansorgir el Partit dels Comunistes deCatalunya (PCC) i el PCPE a nivell de

l'Estat Espanyol. Gràcies a aquestesescissions, CCOO es va veure en l'o-bligació de mantenir certes posi-cions, fins al punt d'haver de convo-car la primera vaga general, el junydel 85, contra la llei de pensions. Unavaga que va tenir enfront, no nomésel Govern i la patronal, sinó tambéla UGT.

Després d'aquesta vaga, el sindi-calisme de classe es va diluint. A poca poc va anar derivant en una pràc-tica interclassista i corrupta fins afer-lo irreconeixible. D'aquest fet envan tenir gran culpa els aparells dedirecció de les escissions que es vanproduir al 82. Aquests dirigents vandemostrar una nefasta incapacitatd'anàlisi (marxista), que es va comen-çar a manifestar quan no van sercapaces de comprendre la necessitatde constituir una alternativa sindi-cal, dedicant-se a apartar sindicalis-tes opositors, i substituint-los perbocamolls tal com va passar a la fede-ració del metall de Catalunya. Tam-bé es van modificar les normes d'e-lecció de delegats al segon Congrésde la Comissió Obrera Nacional deCatalunya, per poder guanyar-lo. Totun procés de paranys i de pocassol-tades, on López Bulla, secretari gene-ral de la CONC, ni tan sols s'immutàquan a determinat dirigent políticdel PCC l'amenaçà amb trencar el sin-dicat en mil pedaços: "ho prefereixoabans que pugui caure en mans delsteus amics".

D'haver-se organitzat, en aquellsmoments oportuns, una alternativasindical, a més de que avui es man-tindria amb més força el seu caràc-ter de classe, CCOO i UGT no hagues-sin pogut fer tant mal als treballa-dors i treballadores.

*José Estrada està afiliat a CoBas

L’ACCENT 161DEL 8 AL 21 DE SETEMBRE DE 200902 OPINIÓ

ArenysRAMON USALL LLEIDA

Què tenen en comú un falangistade camisa blava, un Ciudadano detot arreu menys de casa seva, i unadvocat general de l'Estat? Que totstenen por que els i les catalanespuguin, algun dia, decidir lliure-ment el seu futur; que tots coinci-deixen, ja sigui a sang i foc o mit-jançant recursos, decrets i prohibi-cions diverses, en la imposició i enla negació sistemàtica del dret delnostre poble a decidir sobre si mateix.

Aquesta és la trista realitat quehan d'afrontar a hores d'ara els Paï-sos Catalans, condemnats eterna-ment a la imposició espanyola i fran-cesa. Arenys de Munt s'ha conver-tit aquests darrers dies en una repre-sentació de dignitat nacional gràciesa la convocatòria d'una consultasobre la independència de Catalun-ya (ja posats a la feina de consultarpodíem haver-ho fet sobre la Cata-lunya completa, els Països Catalans)que ha suscitat l'esperança de quiaspirem a que el nostre país exer-ceixi algun dia el seu dret a l'auto-determinació.

L'exemple de dignitat que repre-senta Arenys no ha passat desaper-cebut als guardians de les essènciespàtries espanyoles. Així doncs, cami-ses blaves, Ciudadanos diversos, ipicapleits a sou de l'estat s'han posaten marxa a fi de imposar de nou laseva una, grande y libre. Fins i totels falangistes, que fins fa poc nosabien ni tan sols ubicar Arenys deMunt al mapa (de fet, és molt pro-bable que encara ara no sàpiguenfer-ho) amenaçaven de desembar-car al Maresme a atemorir els vila-tans, convertint-se en braç armatdels inquisidors espanyols. De bra-cet de la Falange, l'advocat generalde l'Estat s'ha esmerçat en eximirarguments jurídics que haurien d'im-pedir la realització de la consulta."L'objecte de la consulta és manifes-tament contrari a d'interès generalde tots els espanyols" o "la celebra-ció de la consulta podria suposar unexemple per a altres municipis oadministracions per a vulnerar l'or-denament jurídic" són els argumentsque ha exposat. Uns arguments queposen en evidència que els falangis-tes i els seus companys de viatgeestan d'allò més cagats davant de laconsulta arenyenca: primer, perquèels partidaris de la independènciaen puguin resultar victoriosos; segon,perquè es pugui estendre l'exemplei d'altres viles i ciutats s'apuntin aconsultar els seus conciutadans, unexercici que només poden voler impe-dir no ja els enemics de Catalunyasinó els enemics de la democràcia.

Arenys de Munt és aquests diessímbol de desobediència, rebel·liai dignitat. D'aquí al 13 de setem-bre totes i tots serem arenyencs,com serem seronencs quan Seròssegueixi l'exemple d'Arenys iestengui la taca d'oli de la desobe-diència que hauria d'arribar benaviat a tots els racons dels PaïsosCatalans. Ni falanges, ni Ciuda-danos, ni recursos, ni prohibi-cions han de poder aturar el des-ig de llibertat d'aquest poble. Enda-vant, doncs, amb la desobedièn-cia!

PUNT DE MIRA

EEll mmaall gguusstt ddee llaa rreeaalliittaatt

COL·LABORACIÓ JOSÉ ESTRADA *

MARCEL·LÍ PERELLÓ PAPER DE VIDRE

“Després del 23F,elsindicalisme d'acció

directa emprendria laruta d'un declivi fins aarribar a l'escandalosadegeneració sindical

actual”

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacio-nal dels Països Catalans.

RReeddaacccciióó VVaallèènncciiaa:: CarrerMaldonado,46 baixos,46001València RReeddaacccciióó BBaarrcceelloonnaa:: Carrer Tordera 34 bai-xos, 08012 Barcelona AAddrreeççaa eelleeccttrròònniiccaa:: ppcc@lac-cent.cat SSuubbssccrriippcciioonnss:: 646 98 16 97 DDiissttrriibbuucciióó:: 61554 47 15 PPuubblliicciittaatt:: 616 07 33 28. CCoonnsseellll ddee RReeddaacc-cciióó.. CCoooorrddiinnaacciióó:: Laia Altarriba, Andreu Ginés, Aure

Silvestre i Arnau Urgell. PPaaïïssooss CCaattaallaannss:: Cesc Blan-co, Joan Buades, Abel Caldera, Martí Cirici, GuillemColom,Laia Creus,Pep Giner,Andrés González, IreneJaume, Pere Habet, Francesc Miralles, Mercè Rubià,Aure Silvestre, Arnau Urgell i Bel Zaballa. OOppiinniióó::Joan Teran.EEccoonnoommiiaa:: Àlex Tisminetzky. IInntteerrnnaacciioo-nnaall:: Ausiàs Alminyana, Laia Altarriba, Marc Lamarcai Manel López. CCuullttuurraa:: Joan Ballester, Joan SebastiàColomer, Jordi Garrigós, Aurora Mora, Felip Pineda,Hèctor Serra,Josep Maria Soler,Pau Tobar.CCoorrrreecccciióó::Mercè Mauri.EEddiicciióó ggrrààffiiccaa:: Andreu Ginés.CCoooorrddiinnaa-cciióó ggrrààffiiccaa:: Oriol Clavera. IIll··lluussttrraacciioonnss:: Joan Carbo-nell,Roger Ferriols.DDiissttrriibbuucciióó:: Guillem Romero Senent.HHaann ccooll··llaabboorraatt eenn aaqquueesstt nnúúmmeerroo:: José Estrada,Qui-mA rrufat, Marcel·lí Perelló, Francesc Ribera ‘Titot.’,Andreu Merino, Martxelo Díaz.

Número 161. Tirada:6.000 exemplars Número dedipòsit legal:L-1014-02.La responsabilitat dels arti-cles d’opinió recau exclusivament en els seus autors.

Sobre la degeneració sindical de CCOO (1a part)

L’ACCENT 161 DEL 8 AL 21 DE SETEMBRE DE 2009 OPINIÓ 03

El conseller de la Generalitat de dalt, Josep Huguet, afirmava

el passat 23 d'agost en un article publicat a El Punt, que "ha de ser

sobretot el Parlament, el que clarament lideri la resposta a la sen-

tència del TC, perquè representa la sobirania del poble català".

La tendència a convertir l'independentisme en un simple apèn-

dix retòric de l'autonomisme ha arribat ja fa temps a persones que,

com Josep Huguet, fa anys pretenien ocupar un cert paper d'intel·lec-

tuals del moviment independentista. Aquesta tendència també és

present en sectors significatius d'això que ara s'anomena sobira-

nisme. I més que eixamplar la base social independentista, aquests

tipus de plantejaments el que fan és posar en perill la consecució

d'un estat propi.

El Parlament de la Ciutadella de Barcelona no representa la

sobirania del poble català per diversos motius. En primer lloc, i

amb aquest motiu ja n'hi hauria prou, perquè amb prou feines és

escollit per la meitat de la població i del territori dels Països Cata-

lans. En segon lloc, perquè aquest és un Parlament instaurat per

la Constitució espanyola de 1978, i si per alguna raó l'independen-

tisme considera il·legítima l'actual pertinença de la nostra nació

a l'Estat espanyol és pel fet que aquella constitució no va ser fruit

de cap pacte entre iguals, sinó que va ser imposada sota l'ombra

amenaçant d'un exèrcit feixista. I, en tercer lloc, perquè aquest

parlament ni té capacitat ni té intenció d'actuar de forma sobira-

na, sinó que funciona de forma subalterna a les Corts espanyoles.

La més que previsible retallada que efectuarà el TC contra l'Es-

tatut principatí és simplement la quarta retallada de tot el pro-

cés. Primer fou l'autocensura a l'hora de redactar la proposta apro-

vada el 30 de setembre de 2005, després vingué el pacte Mas-Zapa-

tero, encara hi hagué la retallada amb les esmenes al Congrés

espanyol i finalment la previsible retallada del TC. Es pot saber

de quina sobirania nacional parla el conseller Huguet?

El procés independentista només farà passes de gegant quan

s'arraconin els enfocaments autonomistes i s'assumeixi la urgent

necessitat de construir un entramat institucional i organitzatiu

alternatiu i enfrontat a l'entramat oficial. Això implica una gran

varietat d'àmbits: des de construir un sindicalisme combatiu i fort

capaç de paralitzar l'economia catalana davant un enfrontament

amb l'Estat, com de treballar per la presència independentista als

ajuntaments per, des d'allà, construir organismes que sí que repre-

sentin la sobirania de la nació catalana. Des d'estendre la idea que

el motor central de la ruptura amb l'estat serà la desobediència

civil fins a fomentar àmbits de sobirania econòmica a través de

l'economia social. Això és independentisme.

En canvi, les transferències de competències, actuar al dictat

d'efímeres i dubtoses enquestes d'opinió, pensar si Madrid ha dit

o ha deixat de dir, parlar tot el dia de si tripartit o pacte CiU-ERC.

Això és autonomisme.

D'aquí a pocs dies cridaran una part de la nació a manifestar-

se. Segurament ho faran en nom de la dignitat nacional, una dig-

nitat que dia a dia, l'autonomisme -també aquell que es disfressa

amb l'estelada- s'encarrega de trepitjar. Amb tota probabilitat, des-

enes de milers de persones desfilaran amb estelades darrera d'u-

na pancarta encapçalada pels polítics autonomistes, a qui ni se'ls

passarà pel cap fer cap gest efectiu d'insubmissió a l'Estat. Els

mateixos polítics que, un cop acatin la sentència, ens explicaran

aquell conte tan bonic que diu que el dia 12 de setembre de 1714

totes les botigues de Barcelona van aixecar les persianes per tal

de reconstruir el país. Un conte per anar a dormir.

E D I T O R I A L

Un conte peranar a dormirA proposta de la CUP d'Arenys de

Munt, que al seu torn traslladava laproposta d'una entitat civil, el Pledel municipi d'Arenys va aprovardonar suport -moral i logístic- a unaconsulta popular per la independèn-cia de Catalunya. Ara som a pocs diesde la celebració de l'esmentat refe-rèndum reivindicatiu -doncs no ésvinculant, òbviament- i el clima depronunciaments, sentències, presa-gis i mals d'ull a la premsa és justa-ment allò que està fent que el refe-rèndum d'Arenys esdevingui sim-bòlic per al país sencer. I dic el paíssencer a consciència, perquè el sím-bol és per a tots els catalans, mal-grat que la pregunta de la consultad'Arenys ("Està d'acord que Catalun-ya esdevingui un Estat de dret, inde-pendent, democràtic i social inte-grat en la Unió Europea?") hagi deci-dit per avançat que Morella i Mana-cor no formaran part de l'Estat enqüestió. Sense consultar-ho.

Hi ha unes qüestions fonamen-tals que crec que cal tenir en comp-te al voltant de la consulta d'Arenys:que el referèndum el convoca i l'or-ganitza una entitat civil; que expres-sa una voluntat nacional des delmunicipi; que és un exercici de demo-cràcia d'un poder simbòlic ambdimensions rupturistes i, segons com,revolucionàries; que és patrimoni detots els catalans; i que la territoria-litat dels Països Catalans ha comen-çat amb una derrota. Simbòlica.

Atès que la consulta és, en reali-tat, un exercici reivindicatiu del

poble, fora de la llei però intensa-ment polític, cal no deixar les con-sultes en mans dels partits. I llunytambé de determinats centres depoder -determinats mitjans, enti-tats, etc- íntimament lligats als par-tits i als poders econòmics. El seuancoratge en la teranyina d'interes-sos, equilibris, oportunismes i deu-tes que invariablement comporta eljoc de poder en què estan immersosho desaconsella vivament. Cal no dei-xar-se enterbolir pel seu excloentprotagonisme als mitjans i, alhorad'organitzar els referèndums, treba-llar sobretot amb el carrer i les enti-tats, que són, al cap i a la fi, les úni-ques que poden convocar la consul-ta. I que la mantindran quan els par-tits declinin de cop i volta el suport,cas que acabi passant. No hi ha raóobjectiva per a confiar que els par-tits que han donat suport al referèn-dum a Arenys faran el mateix a tots

els municipis, ni de manera sostin-guda en el temps, ni de forma orga-nitzada en una sola data per a unreferèndum arreu del Principat. Enprimera instància, per als partitsfavorables al referèndum, la consul-ta és una oportunitat per aparèixerenvoltats del poble i reforçar legiti-mitats, en la carrera cap a les elec-cions de l'any que ve.

Però el referèndum d'Arenys, i elscentenars d'Arenys que s'han de pro-duir els propers mesos, tenen persort la particularitat que, de moment,no els fa una direcció nacional, sinóque neixen de la voluntat dels muni-cipis. I això, per al poble i per a l'es-querra independentista, que encaraara té més poder i se sap moure millora la base municipal que als despat-xos de Barcelona, és una certa garan-tia d'independència i d'èxit. No seriala primera vegada -la Plataforma pelDret de Decidir podria servir d'exem-ple il·lustratiu- que l'excessiu prota-gonisme dels partits avorta -volento sense voler, és la voràgine del poder-iniciatives populars amb altes càrre-gues de transformació, si no de rup-tura, de la realitat política. Des deviles i ciutats, construïm la indepen-dència, no és només un mer enun-ciat, és la concentració del que enscreiem i pel que treballem.

Es tracta, en definitiva, d'allò queFerran Izquierdo defineix com rela-cions de poder lineals, front a lesrelacions de poder circulars. La rela-ció directa i per objectius que esta-bleix el poble, fent valer la seva for-ça per una reivindicació concreta.Com ho fou la reivindicació del 0,7%,la d'aturem la guerra d'Iraq, la deldeute extern o l'aturada per fer fronta qualsevol ERO. Reivindicació quetravessa l'espai circular de les rela-cions del poder sistèmic com un escu-radents travessa l'oliva: grups d'in-terés, mitjans de comunicació, par-tits, plataformes... mil i un agents,amb diferents graus de poder, movent-se en rotació i permanent negocia-ció per augmentar el propi poder, lacapacitat d'influència, la referencia-litat pròpia. Amagat fins a nova ordre,a l'altra banda, el poder del poble,que com deia Xirinacs "és infinit",s'expressa de la forma més directa.Travessant l'oliva -cada cop més podri-da-, en les consultes i referèndumscom el d'Arenys.

En el fons del poder de decidir,

sobre la independència o sobre qual-sevol altre assumpte públic, s'hi tro-ba la vertadera força del poble. Lademocràcia. La convocatòria d'unreferèndum respon al fracàs delsaltres instruments de poder que diuenrepresentar el poble per dur a termeels objectius polítics pels quals deientreballar. Els partits de l'ordre auto-nòmic miraran de vendre justamentel contrari: el referèndum, diran, éscosa nostra. Però cal no deixar-seenganyar. El poble es fa la preguntadirectament, sense mitjancers, i alspolítics la tasca de respectar-la si novolen fer caure en descrèdit el con-cepte de democràcia. Cal que evitem,per tots els mitjans, que els referèn-dums esdevinguin una revàlida dela confiança del poble en els partitspolítics autonomistes, perquè llavorstot serà una tàctica propagandísti-ca i una campanya electoral. I totala força de la consulta haurà estaten va.

Dit això, si els referèndums tirenendavant com desitjat, és imprescin-dible treballar pel major grau de par-ticipació possible. I això comportaque el major nombre possible d'en-titats i partits hi donin suport o con-sentiment. En la capacitat de treba-llar conjuntament per aquest con-sens rau l'habilitat per treballar capa la independència. I en el rigor pera dissentir dins d'aquest consens,rau la tenacitat per a construir lanació democràtica, des de diferentsposicions, fins i tot enemigues. Dis-sens dins del consens, diu Sartori,

només on un és lliure de dissentirhi ha vertader consens. El "discursúnic per a un mateix públic", quediu Vicent Partal aquests dies, alrevés que ell creu, no suma. Sumaun marc democràtic consensuat, sen-se promeses ni contrapartides, sin-cer i públic. Resta un "discurs únic",perquè empobreix enormement unacte d'una riquesa immensa, que ésl'exercici del dret de decidir.

En definitiva, el nostre discursés un, i no és el mateix que el delsaltres. Per a l'Esquerra Independen-tista la territorialitat no és el pri-mer sacrifici en la negociació, sinóuna condició. I tots els ERO fallats afavor de les empreses no són un "quèhi farem", sinó una altra condició.El discurs, doncs, ha de ser per for-ça diferent. Com diferent ha de sertambé la nostra habilitat per gene-rar consensos.

*Regidor de la CUP de Vilanova i la Geltrú

“El referèndum d'Arenys té la

particularitat que noel fa una direcció

nacional, sinó queneix de la voluntat

del municipi”

“Per a l'esquerraindependentista la

territorialitat no és elprimer sacrifici en lanegociació,sinó una

condició”

Arenys, tot el poder per al poble

QUIM ARRUFAT* COL·LABORACIÓ

ANDREU MERINO BARCELONA

El fins ara director de Ràdio Tele-visió Valenciana (RTVV) Pedro Gar-cía Gimeno ha renunciat al càrrec,oficialment per motius personals.Sens dubte, l'RTVV ha sortit eco-nòmicament perjudicada d'aquestsdarrers 5 anys sota la direcció deGarcía, ja que García deixa un deu-te de 900 milions d'euros segons laSindicatura de Comptes (que s'ele-va a 1.200 segons altres fonts). Amés, el càrrec sortint podria arri-bar a rebre una indemnització de50.000 euros pels serveis prestatsdurant els darrers anys.

La sortida de García de la cor-poració valenciana cal emmarcar-la en la reestructuració del Governvalencià que ha dut a terme el pre-sident Francisco Camps després quela Fiscalia hagi arxivat la causa desuborn que el va esquitxar amb elcas Gürtel. Cal remarcar que laredistribució de consellers no impli-ca ni entrades ni sortides, sinó sim-plement ha consistit en premiar

aquells subordinats que han man-tingut fidelitat al president durantl'escàndol judicial, i també allun-yar de la figura del president aquellscàrrecs susceptibles de ser relacio-nats amb la trama Gürtel.

El Govern valencià a través dela seva portaveu Paula Sánchez s'haafanyat a reafirmar que la sortidadel fins ara director de la Corpo-ració es tracta d'una dimissió i nopas d'un cessament i que en cap cases troba vinculada amb el cas Gür-tel. Queda doncs, el dubte de saberperquè s'indemnitza un càrrecpúblic amb 50.000 euros si marxapel seu peu. El temps dirà si real-ment García ha renunciat per tre-ballar en una empresa de comuni-cació del sector privat (tal com ellmateix ha afirmat) o pel contraris'ha prescindit d'una persona que

podia complicar la vida al ja per sidesestabilitzat Govern valencià ial seu qüestionat president, Fran-cisco Camps.

D'altra banda, la principal con-seqüència de la reestructuració del

govern de Camps és el canvi que hasofert l'exportaveu del Governvalencià. Així doncs, el càrrec quefins ara ocupava Vicente Rambla,passa a mans de la consellera deJustícia Paula Sánchez de León. A

més del càrrec de portaveu, Ram-bla també perd la Conselleria dePresidència. No obstant, manté laprimera vicepresidència i executa-rà les funcions de conseller d'In-dústria i Comerç.

L’ACCENT 161DEL 8 AL 21 DE SETEMBRE DE 200904 PAÏSOS CATALANS

ANDREU MERINO BARCELONA

El govern valencià ha intentat des-vincular el relleu al capdavant dela RTVV del cas Gürtel. Tot i això,tot apunta que en realitat Campsha fet desaparèixer García per evi-tar tenir a prop seu càrrecs públicsrelacionats amb la trama de corrup-ció.

Si ens remuntem a l'inici del pro-cés judicial, veiem que el jutge Bal-tasar Garzón va citar el que encaraera director de la Corporació a decla-rar, encara que no en qualitat d'im-putat. En l'informe judicial, Garcíaapareixia relacionat amb Camps,Costa i Betoret, com a beneficiaride roba per valor de més de 5.000euros provinent de les marques Mila-no i Forever Young.

Però la cosa no acaba aquí. Elsuposat cessament "a petició prò-pia" de García, coincideix, pel quefa a la data, amb la dimissió deldiputat popular José María Micha-vila, relacionat també amb el cas decorrupció que afecta el PP i que ahores d'ara encara es troba pendentde superar un recurs al TribunalSuprem, després de la primera sen-tència.

No cal oblidar tampoc que l'es-càndol de corrupció que va desesta-bilitzar el PP, a l'Estat espanyol engeneral i al País Valencià en parti-cular, va tenir escàs ressò a travésdels mitjans de comunicació deRTVV. Dit d'altra manera, els mit-jans públics valencians van esdeve-

nir "mitjans de desinformació", ivan intentar mantenir en la igno-rància la societat valenciana. Situa-ció que no només s'ha donat ambl'escàndol del cas Gürtel sinó tam-bé amb altres desfetes del governpopular com les manifestacions con-tra el conseller Font de Mora o latancada de repetidors de TV3.

El més sorprenent, però, és larelació personal que Pedro Garcíamantenia amb dos dels principalsprotagonistes de tota la trama Gür-tel. Álvaro Pérez, el Bigotes, i Fran-cisco Correa, ambdós relacionatsdirectament amb la trama de corrup-ció i responsables respectivamentd'Orange Market i Special Events,mantenen una relació d'amistat ambPedro García. Fets que proven la

relació amistosa amb aquests indi-vidus són la celebració dels 40 anysde García i el bateig de la filla d'Ál-varo Pérez. Pel que fa a la celebra-ció de l'aniversari de l'exdirector deRTVV. Es tractava d'una festa sor-presa organitzada entre d'altres perel Bigotes i en la qual van assistir-hi altres personalitats com VicenteCotino o Arturo Blanch. El bateigde la filla de el Bigotes és un altreexemple de l'extrema confiança exis-tent entre García i dos dels princi-pals protagonistes de la trama decorrupció. Francisco Correa haviade ser el padrí de la filla de ÁlvaroPérez, però un dia abans va ser detin-gut dins l'operació Gürtel, i sí, PedroGarcía va exercir de padrí enllocseu.

RTVV ha sortit econòmicament perjudicada dels darrers 5 anys sota la direcció de García Gimeno

PPeeddrroo GGaarrccííaa ddiimmiitteeiixx ccoomm aa ddiirreeccttoorr ddeeRRTTVVVV ii ddeeiixxaa uunn ddeeuuttee ddee 990000 mmiilliioonnss

“Queda el dubte de saber perquè s'indemnitza un

càrrec públic amb50.000 euros si

asseguren que és unadimissió”

El PPV vulnera laLlei de creació deRTVV de 1984 entriar el nou president, JoséLópez Jaraba CESC BLANCO SAGUNT

Després de la "dimissió irrevo-cable" de Pedro Garcia Gimeno,antic president de RTVV, el PPvalencià ha imposat l'elecció deJosé López Jaraba. El PP va tar-dar només un dia en nomenarsuccessor, el 29 d'agost.

El govern valencià ha vulne-rat la Llei de creació de RTVVperquè la tria d'un nou presi-dent en funcions per a l'ens auto-nòmic ha de ser realitzada pelConsell d'Administració de la cor-poració de mitjans i no del governde torn, com ha estat el cas. Sibé, cal dir que la Llei de creacióno preveu de nomenar un suplenten el cas que el director generaldimitisca. El PP es va aprofitard'aquest buit legal i va instau-rar a López Jaraba com a presi-dent en funcions fins que el Con-sell de RTVV es reunira i el rati-ficara en el càrrec o triara un denou.

La situació que ha esdevingutés que el dia 1 d'agost el Consell,format per sis representants delPP, quatre del PSPV i un d'EU, esva reunir i va rebutjar Jarabacom a president. Un mes méstard, el Consell d'Administraciótornarà a reunir-se per a la rati-ficació d'aquest càrrec (que hau-rà de ser aprovat per les dues ter-ceres parts del Consell) o l'elec-ció d'altre president. Si no hi haacord, es donarà un termini de15 dies per a votar de nou la pro-posta, encara que en aquest casnomés serà necessari el suportde la meitat del Consell d'Admi-nistració, on el PP conta ambmajoria. D'aquesta manera, ambla proposta de Jaraba com a pre-sident en funcions, el PPV haaconseguit de col·locar-lo en ladirecció d'RTVV de facto i sensecap discussió prèvia en el Con-sell d'Administració.

López Jaraba nasqué a Madridel 1967, és llicenciat en periodis-me i ha passat la majoria de laseua carrera professional a l'ABCde Madrid. Entre l'any 2003 i2006 fou delegat d'aquest diarial País Valencià. Finalment, elfebrer passat va encetar la seuavinculació amb el govern popu-lar fent-se càrrec del canal públicvalencià 24.9, canal de 24 horesde notícies.

L’APUNT

L’ombra del cas Gürtel planasobre García

Mobilització contra la corrupció del Govern valencià

L’ACCENT 161 DEL 8 AL 21 DE SETEMBRE DE 2009 PAïSOS CATALANS 05

Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C. Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos,08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

Us prego que fins a nova ordre carregueu al comptecorrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. SIGNATURA

SEMESTRAL (30 E.)TRIMESTRAL (15 E.)

POBLACIÓNOM DEL TITULAR

TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ

TELF.& ADREÇA ELECTR.

CODI POSTAL i POBLACIÓADREÇA

DOMICILIACIÓ BANCÀRIANOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓSer subscripor de L’ACCENT et per-met rebre a casa cada quinze diesla publicació i col·laborar amb elprojecte d’informació popular icompromes amb la realitat dels Paï-sos Catalans

ENTITAT OFICINA CONTROL NÚMERO DE COMPTEANUAL (60 E.)

(Individual)

LAIA ALTARRIBA BARCELONA

Com va anar el concert de Figueres? Doncs molt bé, hi va venir molta genti va omplir tota la plaça de l'Ajunta-ment, que és on el fèiem. Vam quedarmolt contents del a resposta del públic.Va ser tot el contrari del que suposo quevolien aconseguir el PP i Ciutadans.

Per què creus que van voler impedirque toquéssis a l'Acústica? Penso que més per la meva feina cultu-ral, és per la meva militància a l'esque-rra independentista i anticapitalista.Supos que no volen que existeixi unamúsica que estigui tant connectada ambel compromís polític.

Quina va ser la resposta dels organit-zadors davant de l'actitud de PP i Ciu-tadans? Doncs l'Ajuntament des del primermoment es va posar al nostre costat iva dir que la cultura ha de tenir unaquota de reivindicació. Pel que fa al fes-

tival, va preferir quedar-se al marge dela polèmica sense alterar la programa-ció, cosa que penso que va ser una posi-ció força intel·ligent.

Entre els arguments que van esgrimirperquè no toquessis, deien que haviesdonat suport a la candidatura Inicia-tiva Internacionalista. Veiem, doncs,que tornen a recórrer a l'esquerraabertzale per criminalitzar la catala-na. Sí. Veuen que creix l'esquerra indepen-dentista als Països Catalans i per tal decriminalitzar-la doncs l'intenten con-nectar amb ETA. És la mateixa lògicaque han intentat aplicar amb mi.

Però no els ha funcionat. Certament. Crec que estan provantnoves vies. Saben que una onadarepressiva forta podria generar mol-ta solidaritat. Així que van buscantd'atacar d'altres maneres. Ara ho hanprovat amb mi, i no els ha funcionat.Diria que és el primer intent de cen-

Precedents No hi ha precedents de consultes alnostre país on s'hagi preguntat a lapoblació sobre la independència. Elque sí que trobem, però, és l'apro-vació en plens i fins i tot al Parla-ment de Catalunya de mocions afavor de l'exercici del dret a l'auto-determinació. Una de les darreresocasions va ser a Pedreguer, muni-cipi valencià de la comarca de laMarina Alta: el consistori va apro-var amb els vots a favor dels grupsmunicipals de PSOE, Bloc i Aixa unamoció a petició de Maulets amb laqual es posicionava favorable al dretd'autodeterminació dels Països Cata-lans i condemnava els 300 anys d'o-cupació espanyola.

referèndum és que molts altres alcal-des i regidors s'hagin interessat per laconsulta i es plantegin portar la inicia-tiva també als seus municipis. El pri-mer en anunciar-ho va ser l'alcalde deSeròs. Diumenge 13, doncs, Arenys deMunt s'omplirà de gent que vol fer cos-tat a la població arenyenca perquè puguiexercir el dret de votar per la indepen-dència i, alhora, representants d'altrespoblacions que volen conèixer l'expe-riència per repetir-la.

No és estrany, doncs, que malgratque el PSC s'ha mostrat contrari a lacelebració del referèndum, el consellerAntoni Castells (que és del PSC) adver-tís al Govern espanyol que la gestió queha fet del tema ha alimentat el suporta la consulta.

LAIA ALTARRIBA I PIGUILLEM BARCELONA

L'alcalde d'Arenys de Munt està con-vençut que es farà la consulta sobre laindependència a la població malgrat elsdiversos intents que hi ha hagut d'im-pedir-ho. Primer va ser una convocatò-ria de la Falange Española per manifes-tar-se el mateix dia al municipi delMaresme; s'hi va sumar l'autoritzaciódel conseller Joan Saura, que no ha rec-tificat fins fa pocs dies postposant elpermís al dia 20; després l'advocat del'Estat va decidir denunciar l'Ajunta-ment d'Arenys per haver decidit donarsuport al referèndum; i finalment eljutjat número 14 del contenciós admi-nistratiu de Barcelona va anul·lar l'a-cord del ple arenyenc.

Però tant els promotors de la con-sulta, el Moviment Arenyenc per l'Au-todeterminació (MAPA), com el consis-tori s'han mantingut ferms en la deci-sió de fer la consulta que preguntarà eldiumenge 13: "Està d'acord que Catalun-ya esdevingui un estat de dret, inde-pendent, democràtic i social, integraten la Unió Europea?". Si l'Estat impe-deix que se cedeixin les dependènciesmunicipals, l'alcalde ha assegurat quetrobaran un altre emplaçament, o quedeixaran la sala a canvi d'un lloguer.

Reacció d'altres municipis El que ha generat l'anul·lació de la deci-sió del ple d'Arenys de donar suport al

AArreennyyss ddee MMuunntt ffaarràà llaa ccoonnssuullttaa mmaallggrraatt lleess pprroohhiibbiicciioonnss jjuuddiicciiaallss

Fernández de la Vega: “independència i autodeterminació no tenen cabuda en la Constitució”

sura a un projecte musical cantat encatalà en els últims 10 o 15 anys. Veu-rem que intenten més endavant.

A banda d'aquesta polèmica, com t'haanat la temporada de concerts esti-val? Doncs hem fet força actuacions, n'es-tem molt contents. A més, gràcies a lapublicitat que ens han fet Ciutadans iel PP amb l'intent de censura, doncs ensestan sortint moltes actuacions ara. Lagent ens vol portar a tocar per demos-trar que estan en contra d'aquest intentde censura.

I ara quina feina tens per davant? Doncs ja estem a l'estudi gravantal tercer dics. Si tot va bé el trau-rem a mitjans de desembre, i a par-tir del 2010 ja farem les presenta-cions tant pel país i com per fora(estem mirant d'anar a Galícia, Eus-kal Herria, Sardenya i més llocs).Ho anirem concretant els propersmesos.

“Estan intentant noves vies per aturar el creixement de l’esquerra independentista”

Entrevista a Cesk FreixasEl cantautor Cesk Freixas és una de les veus més conegudes de músics catalans com-promesos amb la lluita de l'esquerra independentista. És per això que Ciutadans iPP han intentat impedir que toqués al festival Acústica, que es va celebrar a finalsd'agost a Figueres. No van sortir-se amb la seva; per contra, van generar una onadade solidaritat que va fer anar encara més gent al concert que va fer en Cesk el dis-sabte 29 a la població empordanesa. L'ACCENT hi hem parlat per saber com valorala campanya contra seva i els projectes musicals que ara té en marxa.

REDACCIÓ BARCELONA

Les organitzacions de l'esquerraindependentista coincideixen adestacar com a molt interessantel que ha succeït a Arenys deMunt arran de la convocatòriadel referèndum. Per Joan Sebas-tià Colomer, responsable de Rela-cions Polítiques d'Endavant, "ésmolt important que s'ignorin lesamenaces de l'Estat espanyol ique es faci un acte de desobe-diència explicitant que els cata-lans tenim dret a decidir i a votaren referèndum el que ens sem-bli". Albert Botran, en represen-tació de l'MDT, preguntat tambéper L'ACCENT, considera que "ésmolt positiu perquè és una acciódemocràtica simbòlica que ser-veix per desestabilitzar el règim".I afegeix: "Al que li donem impor-tància és que es pugui fer en mésmunicipis i en un abast coordi-nat".

Més enllà, però, dins de l'es-querra independentista la con-sulta d'Arenys ha generat undebat a l'entorn de la preguntaformulada, ja que no contempla

la territorialitat completa delsPaïsos Catalans i a més inscriula independència dins de la UnióEuropea. Colomer, d'Endavant,explica que és el que no compar-teixen: "La pregunta no recull elnostre projecte, nosaltres no llui-tem per la independència delPrincipat sinó dels Països Cata-lans i no entenem que aquest pro-posta s'hagi de presentar de for-ma tancada com es fa dins de laUnió Europea". Botran tambéreconeix que no és la preguntaque més li agradaria, però pre-fereix subratllar que malgrat eltext concret, la iniciativa "haestat una sacsejada".

Més enllà de la discussió, eldivendres 4 de setembre les CUPdel Maresme i Maulets van feruna roda de premsa conjunta enquè subratllaven que esperen quela consulta sigui "un èxit i unaexpressió democràtica inequívo-ca, que doni una alternativa cla-ra a l'autonomisme i situï l'exer-cici del dret d'autodeterminacióen l'agenda política i social delsPaïsos Catalans".

Una sacsejada amb una pregunta discutida

L’ACCENT 161DEL 8 AL 21 DE SETEMBRE DE 200906 PAïSOS CATALANS

MONTSE VENTURÓS BERGA

Amb el lema "Volem preus justos alcamp i a la ciutat", el sindicat agra-ri Unió de Pagesos ha obert un frontde lluita contra les grans distribuï-dores alimentàries a través d'unacampanya que ha inclòs un seguit demobilitzacions. Girona, Barcelona,Lleida, Tortosa, Tarragona, Vilafran-ca del Penedès són algunes de lespoblacions que, durant les últimessetmanes han dut a terme diferentsaccions en el marc de la campanyaendegada per UP.

L'acció central d'aquesta campan-ya l'ha marcat la instal·lació dels ano-menats "mercats transparents". Puntsde venda de productes d'horta, cítrics,vi, fruita seca, fruita dolça i oli, alspreus que segons el sindicat es con-sidera que són justos. Els productes,etiquetats doblement, recullen el preuque segons els productors hauria depagar el consumidor per tal que elsmarges comercials fossin equitatiusi, per altra banda detalla també elpreu que les grans distribuïdores ali-mentàries venen el producte. L'ob-jectiu primer dels mercats transpa-rents és el de fer prendre conscièn-cia de l'abús que pateixen els agri-cultors i ramaders d'arreu del país,mitjançant l'abismal diferencial de

preu que l'intermediari imposa entreproductors i consumidors.

La situació s'agreuja a causa de laconcentració en poques mans de ladistribució alimentària. Aquesta,segons l'Anuari de la distribuciócomercial del sector quotidià en règimd'autoservei a Catalunya 2009, delDepartament d'Innovació, Universi-tats i Empresa; quatre grups empre-sarials (Carrefour, Eroski, Mercado-na i Condis), concentren a les sevesmans gairebé la meitat de la super-fície comercial i de les vendes a Cata-

lunya, concretament el 49,7% i el56,6% respectivament. Val a dir quea nivell europeu, el grau de concen-tració de les empreses de distribucióalimentària representa cada vegadamés, una quota més elevada de con-centració, en el conjunt dels estats.

És important remarcar les políti-ques que aquestes empreses han duta terme en els últims mesos, per exem-ple, pel què fa a les anomenades mar-ques blanques, que, en alguns casos,han situat el seu preu de venda a unpreu inferior al cost de producció.

Així, els preus que els productors hanpercebut s'han enfonsat de maneradesorbitada, fruit de les anomena-des polítiques de fidelització de clientsd'aquestes grans empreses.

D'altra banda, el sindicat, instatambé les autoritats competents, enaquest cas (Unió Europea, Governespanyol i Generalitat de Catalunya),a adoptar mesures urgents en rela-ció al compliment de les diferentsnormatives existents en matèriacomercial i de la competència; i al'hora, es demana la redacció i apro-vació d'una nova legislació comercialagroalimentària que garanteixi latransparència entre el productor i elconsumidor.

MMoobbiilliittzzaacciioonnss ppaaggeesseess ppeerr uunnss pprreeuuss jjuussttooss eenn ll’’aaggrriiccuullttuurraa

Les dificultats per viure del camp són cada cop majors

Taula del diferencial de preu que, segonsUnió de Pagesos, existeix entre el preu just

i el preu percebut

Producte Preu que el pagèspercep

Preu que el pagèshauria de percebre

Taronges 0,25 euros/kg 0,50 euros/kg

Poma Golden 0,20 euros/kg 0,40 euros/kg

Ametlla 0,60 euros/kg 1 euros/kg

Avellana 0,88 euros/kg 2 euros/kg

Oli d'oliva 1,50/2 euros/l 3 euros/l

Patata 0,18 euros/kg 0,40 euros/kg

Vi 0,18/0,42 euros/l 0,58 euros/l

ÀLVAR KUEHN OLIVA

L’any 2007 el president Jaume Matasanunciava l’inici de les obres delgasoducte Dènia - Eivissa; haviad’estar operatiu el 2009 i tenia uncost de 490 milions. L’únic obsta-cle que aturava el projecte, la "decla-ració d'impacte ambiental", no hova ser gràcies al vist-i-plau delMinisteri espanyol de MediAmbient.

Segons el projecte, els 268 qui-lòmetres de gasoducte partirien delmunicipi de Dènia i amb 123 quilò-metres de tub submergit a una pro-funditat màxima de 997 metres apa-reixeria a la punta de cala Gració,a Sant Antoni de Portmany (Eivis-sa). Des d'aquí partiria l'altre tramde 145 quilòmetres fins a Sant Joande Déu, a la ciutat de Palma.

Afectats per les obres del tramdel gasoducte denuncien elGovern valenciàVeïns de Gandia, Oliva, Amoïnes,l'Alqueria de la Comtessa, Villalon-ga, Alfauir i Ròtova han presentatrecurs contenciós administratiucontra la Conselleria valencianad'Infraestructures. Denuncien queel procediment administratiu havulnerat els seus drets a presentaral·legacions, ja que en el moment

de rebre la notificació domicilià-ria d'expropiació forçosa d'aquestsveïns amb terres al llarg del traçatde les obres del gasoducte, ja n’ha-via vençut el termini. Considerenque el projecte comporta greus pre-judicis per als seus cultius i elterreny agrícola i exigeixen un preumés just per a la compra de la terradels 5,6 euros per metre quadratoferits. Les obres suposen ocupartres metres a cada costat de la cano-nada de gas i un metre a sobre laseu. Això suposa arrancar de 2 a 3fileres de tarongers, i queda inuti-litzada aquesta zona per a la pos-terior plantació. A més, l'empresaes reserva el dret d'envair la terrade tota la superfície durant la ins-tal·lació del tub i a ocupar la terrael temps que considere oportú i enla superfície necessària.

Enagas SAAl llarg de l'any 2009 l'Ajuntamentde Dènia ha denunciat la compan-yia Enagas i, més concretament,una subcontracta seva, acusant-lad'emportar-se la sorra que s'extraudel fons marí a un punt sense deter-minar, com a conseqüència de lesobres de construcció del gasoduc-te. En total, 130.000 metres cúbics.Així mateix ha demanat explica-cions dels projectes de restauració

ambiental de la vora del riu Raconsi la zona dunar afectades per lesobres.

Enagas SA és una empresa dedi-cada al transport, regasificació iemmagatzematge de gas natural.Com a tal s'encarrega de la cons-trucció, gestió i manteniment dela xarxa de gasoductes existent al'Estat espanyol. L'any 1994 elGovern va decidir privatitzar-la. Al'actual accionariat hi ha Bancai-xa i la CAM, amb un 5 % cadascu-

na, amb Jose Luis Olivas com avicepresident de l'entitat.

Mort a una obra d'EnagasEl passat 4 de setembre un tre-ballador va morir a Brihuega(Guadalajara), a les obres delmagatzem de gas que l'empresaEnagas està construint a la loca-litat. El treballador tenia 26 anysi treballava per a una subcon-tracta francesa de l'empresa. S'haobert una investigació.

CCoommuunniittaattss ddeettrraannssiicciióóEl concepte va sorgir de Rob Hopkinsqui, juntament amb estudiants del Cen-tre de Formació Profesional de Kinsa-le, va elaborarun Pla d'acció de descensd'energia: un "full de ruta" per a unfutur sostenible de la ciutat a travésd'una sèrie d'adaptacions en els àmbitsde la producció de energia, la salut, l'e-ducació, l'economia i l'agricultura.

La idea va estar posteriormentampliada per Hopkins al seu poble natal,Totnes. El concepte es va difondre ràpi-dament i l'any 2008 ja eren centenarsde pobles i ciutats reconegudes oficial-ment com a comunitats de transició alRegne Unit, Irlanda, Canadà, Austrà-lia, etc.

GasoducteEl gaseoducte Dènia-Eivissa respon aun model energètic invers, és a dir, decreixement contínu del seu consum.Els gaseoductes inclouen la construc-ció i operació de tubs costa fora, propde la vora de mar o sota la mateixa terra.Poden ser de fins a 2 m de diàmetre. Alfons de la mar normalment se situen a350 o 450 metres de profunditat.

Agricultors, ajuntaments i peixaters de la Marina i la Safor denuncien el projecte de gasoducte Dènia - Eivissa

L’APUNT

Tram de l gaseoducte per terres valencianes

L’ACCENT 161 DEL 8 AL 21 DE SETEMBRE DE 2009 PAÏSOS CATALANS 07

MERCÈ RUBIÀ BARCELONA

Amb aquesta ja són tres les mem-bres de l'Assemblea de Joves deLleida condemnades per realitzarun mural solidari amb en Frankide Terrassa, el jove acusat d'ul-tratge a la bandera espanyola. Elsaltres dos joves, que en el seu judi-ci van reconèixer ser els autorsdel mural, ja van haver de com-plir un arrest domiciliari de 10dies.

En aquest judici a la jove llei-datana, que es va celebrar el maigpassat, la Paeria es va presentarcom a acusació, demostrant la sevavoluntat de "silenciar al joventcrític que s'expressa públicament".L'Assemblea de Joves de Lleida(AJLL) ha valorat aquesta sentèn-cia com un "disbarat" i n'ha des-tacat "la bel·ligerància amb quèla Paeria ha portat la jove a judi-ci, personant-se com a acusació,demanant 270 per una neteja queencara no s'ha fet", alhora que haperseguit les tres joves per la viaadministrativa imposant-los mul-tes que sumen 900 euros.

Un fet que, a més a més, con-

sideren demostrat donat que laPaeria no s'ha aturat amb aquestcas, i ha iniciat un procés admi-nistratiu sancionador contra un

altre jove per penjar cartells. Enaquest cas, la multa pot arribarfins als 300 euros. I pel fet que,segons denuncien, la Guàrdia

Urbana cridi pel nom la militàn-cia de l'Assemblea de Joves.

Una persecució constant L'AJLL porta temps denunciantaquesta persecució política cons-tant. Coincidint amb el judici a aques-ta militant, el mes de maig passatvaren presentar el Balanç Antire-pressiu 2008, on van comptabilitzarfins a 32 identificacions, 15 dies d'a-rrest domiciliari, 1 detenció i mésde 1.000 euros en multes contra eljovent independentista de la ciutatdurant aquell any.

I és que el mes de gener de 2008,a més dels dos joves condemnatspel mural a en Franki, dos mem-bres més de l'Assemblea de Jovesvan ser condemnats a 5 dies d'a-rrest domiciliari, en aquest casper un mural emmarcat en la cam-panya "300 anys d'ocupació, 300anys de resistència". En aquestcas, els dos joves van protagonit-zar una tancada a l'església deSant Llorenç de Lleida per tal dedenunciar "l'assetjament permotius polítics que rebem els dife-rents moviments socials de la ciu-tat per part de la Paeria".

Pancarta contra la bandera espanyola a Lleida

MERCÈ RUBIÀ BARCELONA

"Em van agafar entre tres guàrdiescivils i, sense deixar-me dir res, emferen entrar en un quartet mentrem'amenaçaven dient: "¡Ahora verástú!". Encara no s'havia tancat laporta quan em pegaren enèrgica-ment al cap i, sense tenir tempsper reaccionar, em varen pegar uncop a la boca, per on vaig comen-çar a sagnar, i un altre a la panxa.Em vaig quedar doblegat pel mal ien alçar la mirada el guàrdia civilque m'havia agredit ja no hi era.En el quartet també es trobava per-sonal de seguretat de l'aeroportassegut davant d'ordinadors, el qualfugí del lloc just quan m'estavencopejant".

És un fragment de la declaraciód'Ivan Cortés, feta arran de l'agres-sió que va patir el passat 7 d'agosten el control de passatgers de l'ae-roport de Son San Joan, per partde la Guàrdia Civil. El motiu, no elva saber fins que van deixar d'a-gredir-lo: parlar català. Segons laGuàrdia Civil, "una falta de respec-te" cap a ells. Per si no fos prou, laGuàrdia Civil ha denunciat Cortésper alteració de l'ordre públic.

Cortés, en una roda de premsaconvocada per l'Obra Cultural Bale-ar (OCB), a més d'explicar els fets,

va voler recalcar que procedeix d'u-na família castellanoparlant i que"haver après i fer servir el catalàés la seva aportació a la societatmallorquina". A més també va expli-car que el 17 d'agost, en tornar deviatge, ell i la seva companya (agre-dida verbalment) van interposaruna denúncia al Jutjat de guàrdianúmero 4 per "agressions i abús depoder".

Justament va ser l'Oficina deDrets Lingüístics de l'OCB ambaquesta roda de premsa qui va ferpúblic aquest gravíssim cas de dis-

criminació lingüística. Tomeu Mar-tí, coordinador de l'OCB, va deixarclar que "res en democràcia no jus-tifica l'agressió a un ciutadà quesimplement transitava per un aero-port". Martí va recordar, a més, queno és la primera vegada. Fet queconsidera resultat que "a Balearshi ha reconegut legalment el dretd'expressar-se en català sempre,però no existeix una obligació perningú d'entendre'l". I que els orga-nismes de l'Estat -Policia Nacional,Guàrdia Civil i jutjats- són els quemés traves posen a l'hora d'utilit-

AAggrreessssiióó bbrruuttaall ddee llaa GGuuààrrddiiaa CCiivviillaa PPaallmmaa ppeerr ppaarrllaarr ccaattaallàà

Sentència contra la solidaritatantirepressiva

zar-lo. Una qüestió que també va voler

recordar Gent Activa de Palma,recordant els casos d'en Toni Mes-tre (també a l'aeroport i per la Guàr-dia Civil), el d'en Marc Peris i naSaïda Saddouki. I el fet "indignantque en ple segle XXI hem de recor-dar a les forces de seguretat de l'es-tat que tenim dret a parlar la nos-tra llengua, que això no és ni delic-te ni motiu de pallissa". Fet quedemostra que aquestes forces deseguretat són "autèntiques forcesd'ocupació del nostre poble".

6 dies d’arrest domiciliari i 270 euros de multa per la jove lleidatana jutjada per un mural de suport a en Franki

Mural de Maulets a favor de la llengua catalana

CESC BLANCO SAGUNT

LLaa CCaattaalluunnyyaaNNoorrdd ccoommmmeemmoorraaeellss 335500 aannyyssddee sseeppaarraacciióó,,eellss 335500 aannyyssddee rreessiissttèènncciiaaCESC BLANCO SAGUNT

El 7 de novembre se celebren els350 anys de la signatura del Trac-tat dels Pirineus. Aquest tractatfirmat el 1659 entre Lluís XIV, reide França, i Felip IV, rei de Cas-tella, va suposar la inclusió de laCatalunya Nord (el Rosselló, elVallespir, el Conflent i part de laCerdanya) dins el regne francès.La corona d'Aragó -que incloïatots els territoris dels Països Cata-lans- es veia segregada, dividida."Perpinyà va passar de ser la sego-na ciutat de Catalunya a ser unavila d'un racó del món", diu lahistoriadora Eva Serra. Des d'a-

leshores la identitat catalana d'a-quelles contrades s'ha vist ataca-da, menystinguda, i a poc a poc,eradicada. Tanmateix a hores d'a-ra encara hi ha força gent que sesent catalana i que té forces i ganesper fer-ho palès.

Fruit del treball d'aquesta gent,i de l'espenta per tornar a posarla llengua i la cultura catalanaon deuria estar, és la campanya350 anys de resistència. Un bongrapat d'organitzacions i col·lec-tius (Maulets, Òmnium, Casal Jau-me I de Perpinyà, Plataforma perla dignitat de Catalunya Nord...)s'ha coordinat en la Comissió 350anys per dur-la endavant. Enaquesta, s'atorgarà el 6 de novem-bre el "Premi Josep de la Trinxe-ria, a la persona o entitat que méshagi destacat en la defensa de lacatalanitat durant l'any i el Pre-mi Francesc de Segarra, a la per-sona o institució que més hagidestacat durant l'any per una acti-tud bel·ligerant contra els cata-lans, el català o Catalunya Nord".A més, i com a colofó, l'endemàs'efectuarà una manifestació aPerpinyà per commemorar els 350anys d'ocupació francesa. Hi hau-rà dinar popular, gimcana, mani-festació, marxa de torxes i, final-ment, concerts.

Ara fa una setmana i escaig,Presència treia un interessantdossier titulat Catalunya escap-çada. Fa 350 anys del Tractat delsPirineus. A l'escrit hi participa,entre d'altres, Joan-Lluís Lluís,escriptor de la Catalunya Nord.

“El 7 de novembre es commemoren els 350 anys de la

signatura del Tractatdels Pirineus”

DEL 8 AL 21 DE SETEMBRE DE 200908 EN PROFUNDITAT

la independència a Arenys de Munt.Per això, Ciutadans legitima el seu dis-curs dient que aquest tipus d'actes són“perillosos per a la gent pacífica i ambidees contràries al projecte naciona-lista”, perquè hi ha persones que bus-quen episodis de violència extrema, ique desenvolupen, entre elles, diver-ses tàctiques de guerrilla urbana. Enparaules de Ciutadans: “A les manifes-tacions es llancen tot un seguit de mis-satges propis dels moviments feixistestotalitaris del segle XX, i la violènciaque hi ha amenaça la llibertat dels ciu-tadans”.

Per fer-se ressò, Ciutadans ha deci-dit que també serà present durant la

previstes per l'11 de setembre, especial-ment, al passeig del Born de Barcelo-na, i ha remarcat que es controlin espe-cialment aquelles que estan organitza-des per associacions independentistes.Ciutadans, a més, ha explicat que si nos'actua davant d'això, Catalunya vulne-rarà la llei i farà apologia al terroris-me, ja que tots aquests actes de l'11 desetembre són “actes d'homenatge a terro-ristes i assassins, que organitzen lesentitats independentistes sorgides deTerra Lliure”.

En aquest sentit, el partit espanyo-lista també ha afegit que són intolera-bles altres actes com el de Cesk Frei-xas a Figueres o el del referèndum per

LAIA ALTARRIBA I PIGUILLEM BARCELONA

Una altra vegada, l'espanyolisme tornarà aposar el peu dintre dels actes organitzats pera l'11 de setembre,amb l'objectiu de crimina-litzar l'esquerra independentista.Aquest any,el discurs difamatori vindrà,sobretot,de la màdel partit espanyolista Ciutadans (C's), queaprofitarà l'estratègia que ja està duent a ter-me en les darreres setmanes, amb l'objectiude difondre els seus ideals contraris al nacio-nalisme català i a l'independentisme.

De moment, Ciutadans ja ha exigit alDepartament d'Interior de la Genera-litat que es prohibeixin i es vigilin totesaquelles manifestacions que es tenen

diada de l'11 de setembre, amb la finali-tat d'evidenciar la realitat històrica que,segons ells, està manipulada pel discursnacionalista català. A més a més, hanafirmat que el paper que adoptaran ésmolt necessari perquè cada any es podenveure “les mateixes manipulacions his-tòriques de sempre, les mateixes procla-mes soberanistes i el mateix victimismed'aquells que, paradoxalment, són els 'pri-vilegiats pel règim' nacionalista”.

L'objectiu serà -segons diuen- mostrarla “Catalunya de veritat” que “els nacio-nalistes catalans volen amagar”, així comfer prou pressió al govern perquè s'adop-ti una política de tolerància zero, compassa amb l'actual govern basc.

CCiiuuttaaddaannss iimmppoorrttaa ll’’eessttrraattèèggiiaa bbaassccaa ccoonnttrraa ll''iinnddeeppeennddeennttiissmmee

“Unitat Popular cap a la Independència i el Socialisme” és el lema queencapçalarà les convocatòries unitàries de l'Onze de Setembre

“Ciutadans aprofitarà la Diada de

l’Onze de Setembre per criminalitzar un cop

més l'esquerra independentista”

REDACCIÓ BARCELONA

La Diada d'enguany evidencia que lavertebració de l'esquerra independen-tista va endavant, ja que surt de mane-ra unitària i amb el mateix lema a lamajor part de convocatòries del país,malgrat la diversitat de sigles que con-formen aquest moviment polític. Ésuna dinàmica cada cop més indestria-ble de qualsevol mobilització on parti-cipa l'esquerra independentista i queés previst que marqui també la diadavalenciana del 9 d'Octubre o la mallor-quina del 31 de Desembre. Tant els actesque s'han celebrat a nivell local o comar-cal els dies anteriors com les principalsmanifestacions del dia Onze són un bonreflex d'aquesta unitat en les convoca-tòries i en el discurs, que en la majorpart d'actes del país està encapçalat pelmateix lema: "Unitat Popular cap a laIndependència i el Socialisme".

A la manifestació central de Barce-lona s'hi afegeix aquest any la CUP coma organització convocant per primeravegada. Això coincideix amb la presen-tació pública del nucli de la CUP a laciutat, que durant la Diada ja munta-rà parada i que aprofitarà per convo-car a l'acte que prepara de cara al 25d'octubre per presentar el projecte a lapoblació de Barcelona. Així doncs, totesles organitzacions nacionals amb

implantació a la ciutat convoquen uni-tàriament la marxa de la tarda, que esclourà també amb un parlament uni-tari.

Una de les altres manifestacions queja ha esdevingut tradicional el mateixdia Onze és la que organitza l'Esquerra

Independentista del Camp, que agru-pa els col·lectius i nuclis del movimenta les comarques de lAlt Camp, BaixCamp, Baix Gaià, Conca de Barberà,Priorat i Tarragonès. En aquest cas tam-bé han escollit el lema "Unitat Popularcap a la Independència i el Socialisme"

per fer la convocatòria del vespre a Reus. A Girona la convocatòria la fan la

CUP i Maulets, amb un lema propi("Ara més que mai, fermesa, per laindependència i el socialisme"), i apro-fiten per recordar els 70 anys de l'en-trada de les tropes franquistes a les

comarques gironines. Pel que fa aPonent, l'esquerra independentistad'aquestes comarques convoca amb ellema unitari, però a més posa l'accenten la reivindicació de l'absolució deGerard, jove lleidatà detingut l'anypassat durant la Diada.

A banda de les convocatòries delmateix dia Onze, marxes de torxesrecorreran els carrers d'una dotzenade municipis la nit del 10. A més, elsdies anteriors s'han organitzat actespolítics, mobilitzacions i concerts ala major part de comarques princi-patines per donar ressò al convenci-ment de l'esquerra independentistaque l'autonomisme és un camí sensesortida i que la respost a a la crisi pertal que no la continuï pagant la clas-se treballadora és la construcció delsocialisme.

Capçalera unitària de la manifestació de l’any passat

“Malgrat la diversitat de sque conformen l'esque

independentista, la Diada d'eevidencia que això no és un perquè el moviment surti al c

manera unitària”

OOnnzzee aa llaa CCiiuuttaaddeellllaa ttoott eessppeerraanntt llaa sseennttèènncciiaaARNAU URGELL BARCELONA

La diada més institucional té una citaun any més al parc de la Ciutadella deBarcelona. Enguany marcada per l'espe-ra de la classe política principatina dela famosa sentència del Tribunal Cons-titucional espanyol, una decisió que espodria endarrerir de nou per no inter-ferir en la negociació dels pressupostosde l'Estat entre el PSOE i partits com ICVi ERC. L'acte de la Ciutadella, iniciat enel mandat de Pasqual Maragall, es man-té i el temps de crisi només afecta a larecepció que ofereixen conjuntamentels presidents de la Generalitat, JoséMontilla, i el del Parlament de Catalun-ya, Ernest Benach.

"Com a gest d'austeritat" es passa d'uncàtering als jardins del Parlament quecostava 49.000 euros a un acte més sen-zill "però igualment solemne" a l'inte-rior de l'edifici amb la presència delsdiversos expresidents i en el qual s'ho-menatjarà a Francesc Macià, nascut fa150 anys. El nou format costarà 14.000euros. En canvi no ha transcendit públi-cament el cost de la cerimònia a la Ciu-tadella que enguany té la Mediterràniacom a protagonista.

La sentència encara es pot endarrerir més Els analistes i mitjans afins al poder hananunciat tants terminis sobre la sentèn-cia de l'Estatut principatí que al finalsemblen "en Pere i el llop". Després quese situés al setembre -sempre després del'Onze per evitar "escalfar" excessiva-ment l'ambient- ara sembla que potserno es farà pública fins a l'aprovació delspressupostos generals de l'Estat. I és quel'executiu de Rodríguez Zapatero inten-ta aconseguir el suport d'ICV i ERC unfet que, amb una retallada sobre la tau-la, seria difícil d'explicar a les sevesbases.

Més enllà de la data el xup-xup s'harebaixat les darreres setmanes. I és queel president de la Generalitat, José Mon-tilla, va posar fi al "sainet estival" (veureL'ACCENT 160) sobre la resposta de l'exe-cutiu tripartit a una més que probableretallada per part del Tribunal Constitu-cional apostant per un "acatarem la sen-tència com no podia ser d'altra manera".Demostrant d'aquesta manera que lesdeclaracions d'alguns consellers eren fruitde la "lògica UCE" i de la calor d'agost.

Tanmateix, l'objectiu d'eliminar qual-sevol debat, en terminologia autonomis-ta, "de l'encaix de Catalunya a Espanya"de l'Onze ha estat en va. I és que el refe-rèndum d'Arenys (veure pàgina 5) haobligat a la majoria a posicionar-se i areescalfar una tardor que ja es preveiacalenta i no pas meteorològicament par-lant.

09EN PROFUNDITATL’ACCENT 161

Aquells onzes dels vuitantaFRANCESC RIBERA “TITOT”

A cada generació li toca explicar una tandade batalletes. Això, més que bo o dolent, ésnormal. A tothom, quan fa balanç del viat-ge a Ítaca particular, amb més o menys volun-tat, acaba rememorant els moments glorio-sos, si més no de cara a donar una mica desentit a tot plegat.

Dels anys vuitanta n'hi hauria unes quan-tes per explicar. I es podrien explicar sen-se cap recança, atès que totes les que erendelicte han prescrit i fins i tot, a hores d'a-ra, es podria retirar el mocador negre delrostre dels protagonistes: com a molt espodria comprometre alguna carrera políti-ca.

Però en tot cas serien batalletes que par-larien de valentia, de coratge. Batalletes d'u-na generació que sortia al carrer a lluitarcontra Espanya. Però que hi sortia desar-mada, desprotegida, sense pla d'atac ni cauon refugiar-se. Una generació de gent llui-tadora que sorgia del desencís de la transi-ció, que potser era massa jove per fer unbalanç de tot plegat però que sí que haviensentit a casa els seus pares maleir la novallufa que els acabaven de penjar. Una llufaque per als seus pares seria una ferida mor-

tal a les esperances i a les il·lusions. Elslíders havien esdevingut traïdors i la gue-rra per a ells ja estava perduda. Potser aixís'explicaria com surten els seus fills i fillesal carrer, a enfrontar-se amb l'Estat sensecap altre objectiu que el trencament ambl'Estat, que la independència. Així s'expli-caria que aquelles manifestacions dels vui-tanta acabessin sempre amb dotzenes dedetinguts, la majoria dels quals no teniencap afiliació política. A mitjan vuitanta,quan els "grans" d'IPC i el PSAN van tirarendavant el Moviment de Defensa de la Terrala gent s'hi apuntava per colles. I precisa-ment va ser l'afiliació massiva que va impe-dir que les poques dotzenes de persones for-mades políticament fossin capaces que l'MDTpaís aquella riuada de gent. Això sí, les con-vocatòries seguien sent multitudinàries i lavoluntat de la policia de dissoldre-les es tro-baven amb una resistència contundent.

Hom podria pensar que, per qüestionsd'edat, em tocaria evocar l'època i reivindi-car-la com el moment àlgid de l'indepen-dentisme modern. M'estaré de fer-ho per-què, més enllà de la nostàlgia necessàriaque m'hi lligaria, estic absolutament con-vençut que el moment àlgid de l'indepen-dentisme modern és precisament, ara, avui.

sigles erra enguanyobstaclecarrer de

L’ACCENT 161DEL 8 AL 21 DE SETEMBRE DE 200910 ECONOMIA

Principals regressions en els drets laborals1984S'incorporen nous tipus de contractes eventuals i precaris.

1985S'augmenta de 10 a 15 els anys mínims de cotització per tenirdret a la jubilació.

1994Legalització del prestamisme laboral, les ETT.Nova ampliació dels contractes temporals, amb més tipus decontractes d'obra i eventuals.Incorporació del contracte d'aprenentatge, sense cotitzacióa la Seguretat Social.Legalització de l'acomiadament dels treballadors en situacióde baixa mèdica.

1997Els treballadors en situació de baixa que són acomiadats nocontinuaran rebent la prestació d'incapacitat temporal, sinóla d'aturAugment de les bonificacions a la Seguretat Social per a lesempreses.

2002Enduriment de les condicions per a l'accés a les prestacionsd'atur.

2007Enduriment de les condicions per a l'accés a les prestacionsde jubilació i reducció de les prestacions d'invalidesa.

Evolució de l’acomiadamentimprocedent1977Indemnització de 60 dies per any treballat, amb el límit de 5anualitats.El treballador té l'opció d'incorporar-se de nou a l'empresa od'optar per la indemnització.

1980 Indemnització de 45 dies, amb el límit de 3,5 anualitats.El treballador ja no té l'opció d'incorporar-se de nou a l'em-presa.

1994Ampliació dels casos d'aplicació de "l'acomiadament objec-tiu", amb indemnització de 20 dies.

1997Nou contracte "bonificat" (per col·lectius de dones, aturats imajors de 45 anys) amb acomiadament de 33 dies, amb unlímit de 2 anualitats.Nova ampliació dels casos d'aplicació de "l'acomiadamentobjectiu".

Propostes pel 2010Nou contracte únic amb indemnització de 20 dies per any tre-ballat.

LLaa nnoovvaa RReeffoorrmmaa LLaabboorraallqquuee ss’’aapprrooppaaSegons les declaracions públiques, el govern de Rodrí-guez Zapatero, la patronal i els sindicats CCOO i UGT estand'acord en la necessitat d'una nova Reforma Laboral, ésa dir, d'una nova retallada en els drets dels treballadors.Aquests "agents socials" fins a data d'avui no s'han posatd'acord en l'abast i profunditat de les retallades socials,però les principals propostes que estan sobre la taula són:

Nova reducció en les indemnitzacions per acomiadamentLa patronal ha arribat a proposar un únic contracte fixaplicable a tots els treballadors amb una indemnitzacióúnica de 20 dies per any treballat, per a "igualar" treba-lladors temporals i fixes. La proposta oblida però que escalcula que prop del 90% dels contractes temporals estanrealitzats en frau de llei (ja que els casos on és aplicableun contracte temporal són molt restrictius, només per afeines realment temporals), i per tant també tindrientambé la indemnització de 45 o 33 dies per any treballat.

Reduccions en les cotitzacions empresarials a la Seguretat SocialLa patronal proposa una reducció de 5 punts, mentre queel govern del PSOE i els sindicats CCOO i UGT acceptarienuna retallada d'1 punt i mig. En tots dos casos l'estalviempresarial seria milionari, reduiria considerablementla caixa de les prestacions. Aquest debat s'estableix dosanys abans de la reforma de la Seguretat Social, que vareduir les pensions a l'empara de l'argument que les cotit-zacions no eren suficients per "garantir-ne la continuï-tat".

Eliminar les restriccions a les ETTLa patronal proposa que les ETT no comptin amb cap deles restriccions actuals, com, per exemple, les de no podercontractar certs treballs perillosos, o d'haver de garan-tir el salari de Conveni de l'empresa usuària, augmen-tant la precarietat laboral i la dualització entre els tre-balladors.

CRONOLOGIES DE LA RETALLADA DE DRETS LABORALS

ÀLEX TISMINETZ BARCELONA

En els darrers mesos la majoria dels mit-jans de comunicació,els diferents governsi,sobretot, la patronal reclamen una novaReforma Laboral.Les propostes maxima-listes de la CEOE han aplaçat temporal-ment la signatura d'un nou "acord social",i és un bon moment per a girar la vistaenrere i fer balanç de les reformes labo-rals que s'han dut a terme a l'Estat espan-yol des de la mort del dictador Francis-co Franco.I el resultat no pot ser més des-coratjador: la classe treballadora teniamés drets laborals l'any 1976 que actual-ment, i els ha perdut durant les tres dèca-des de monarquia parlamentària en cadauna de les reformes laborals.

Les indemnitzacions es redueixen a la meitat Un repàs de la normativa de 1976ens duu a observar com fruït de lapressió d'un potent moviment obrer,existien drets laborals que actual-ment han desaparegut, fins i totde qualsevol debat públic en la matè-ria, realitat que ens podria fer pen-sar que mai haurien existit a l'Es-tat espanyol.

Però hem de recordar que l'any1976 un treballador acomiadat demanera "improcedent" tenia dreta triar entre quedar-se a l'empre-sa o una indemnització de 60 diesper any treballat, amb un límit de

5 anualitats. Actualment, el mateixtreballador acomiadat de manera"improcedent" no pot triar si tor-nar a l'empresa o no, opció que estàen mans de l'empresari, que hau-rà de pagar una indemnització cla-rament inferior, de 45 dies, amb ellímit de 3 anualitats i mitja, o de33 dies, amb un límit de 2 anuali-tats (en la gran majoria de contrac-

tes). Per tant, la indemnització s'hareduït a la meitat en només 30 anysde monarquia constitucional.

A més a més, l'any 1976 l'empre-sari no podia acomiadar el treba-llador si estava de baixa mèdica, jaque la normativa entenia que sel'estava discriminant pel seu estatde salut. Aquesta actuació empre-sarial va ser legalitzada a partir de

la Reforma Laboral de 1994, fet queha "legalitzat" alguns dels darrersescàndols mediàtics dels darrersmesos, com l'acomiadament d'untreballador amb diagnòstic de càn-cer de pulmó, o d'una treballado-ra en estat de coma.

Altres comparacions odiosesPerò aquestes diferències abismals

no només es troben en les indem-nitzacions. L'any 1976 estava total-ment prohibit qualsevol forma deprestamisme laboral, d'ETT, quevan ser legalitzades i es van esten-dre arreu els Països Catalans desde l'any 1994, passant a ser part delnostre paisatge urbà. El llistat deretallades en els drets laborals i lesprestacions continua amb els endu-riments dels requisits per accedira les prestacions d'atur i jubilació,que ha vist minvar les quanties, laintroducció lenta de múltiples for-mes de contractes temporals i pre-caris, alguns d'ells sense ni tan solsobligació de cotització a la Segure-tat Social, i un rosari de bonifica-cions a les empreses en les cotitza-cions.

Una simple lectura de les refor-mes laborals d'aquests 30 anys posaen evidència que pràcticament s'haretallat els drets dels treballadorsen tots els àmbits, en la contracta-ció, el control empresarial i l'aco-miadament. Aquestes retalladesdels drets laborals han tingut llocen paral·lel amb un augment de lacapacitat de consum d'àmplies capesde la població, que han vist aug-mentar els seus salaris mentre esprecaritzava la seva situació en elmercat laboral, amb un augmentde la temporalitat i del poder efec-tiu dels empresaris.

“"Les indemnitzacions per acomiadaments'han reduït pràcticament a la meitat en 30

anys de monarquia parlamentaria”

Els presidents entrant i eixint de la CEOE en una reunió amb la vicepresidenta espanyola, l’any del relleu

Reformes laborals: 30 anys de retallades de drets

L’ACCENT 161 DEL 8 AL 21 DE SETEMBRE DE 2009 INTERNACIONAL 11

Nasrallah, és una de les figurespolítiques més influents d'OrientMitjà. Viu a la clandestinitat, peròacostuma a aparèixer periòdica-ment davant dels seus seguidors,normalment a través de videocon-ferència, com va succeir en la cele-bració del tercer aniversari de lavictòria contra Israel el passat 14d'agost.

A la celebració, Nasrallah va des-tacar que Hezbol·là està preparat

per respondre qualsevol nova agres-sió israeliana i que té capacitat perarribar a Tel Aviv amb els seus mís-sils. El líder del Partit de Déu res-ponia d'aquesta manera a les recentsamenaces sionistes de nous atacscontra el Líban.

Actualment, l'objectiu de Hez-

les eleccions del passat mes de junyles formacions prooccidentals vancomprar vots de la diàspora pagant-los el viatge en avió fins a Líban ioferint-los diners. En aquest paísàrab no es permet el vot per correudels residents a l'estranger.

Nascut per resistir a l'ocupacióisraeliana Nascut dins la comunitat xiïta, Hez-bol·là es va marcar com a objectiuprincipal acabar amb l'ocupacióisraeliana del seu país, i és per aixòque va apostar per la resistència.El Líban ha pagat car ser veí de l'Es-tat sionista: Israel va ocupar el suddel país amb l'ajuda dels col·labo-racionistes de l'Exèrcit del Sud deLíban. Els milicians de Hezbol·là,però, van ser capaços de vèncer elque es considera com l'exèrcit mésben equipat del món i van expul-sar-lo del país el 2006. Actualment,els sionistes només ocupen les gran-ges de Chebaa. Les tropes de l'ONU,amb cascos blaus espanyols inclo-sos, estan destinades al sud del riuLitani, però Hezbol·là segueix man-tenint el control d'aquesta zona.La vall de la Bekaa i els barris delsud de Beirut, com Dahie, són elsaltres principals feus de Hezbol·là.

A més de la seva capacitat mili-tar, una dels principals valors delPartit de Déu és la capacitat d'or-ganització, que li ha permès recons-truir bona part dels edificis que l'a-viació israeliana va destruir aDahie. El seu líder, Sayyed Hassan

confessió, com el Partit Comunis-ta, tenen vedat l'accés al Parlament.

Segons el responsable de rela-cions polítiques de Hezbol·lah alsud de Líban, Haj Hatem, el repted'aquesta formació és aconseguirque les eleccions de 2013 se cele-brin amb un nou sistema, el d'unapersona un vot. D'aquesta manera,els resultats oferiran una imatgemés real del país, on l'actual opo-sició, basada en la resistència lide-

rada per Hezbol·là, és la veritablemajoria. "El debat electoral a lespassades eleccions va girar sobrela pugna entre confessions i no enla lluita ideològica", explica Hathma L'ACCENT a la seu de Hezbol·lahde Saida (Sidó).

A més, Hatem denuncia que a

MARTXELO DÍAZ BEIRUT

Hezbol·là (Partit de Déu) és la for-mació libanesa que més ha crescutal Líban els últims anys. Represen-tant de la comunitat xiïta i ambplantejaments ideològics islamis-tes, el repte que té per als pròximsanys és modificar el sistema polí-tic vigent a Líban per convertir-loen representatiu de la població.

Actualment, el poder al Líbanes distribueix en funció de les dife-rents comunitats. D'aquesta mane-ra, el president de la República hade ser cristià maronita, el primerministre musulmà sunnita i el pre-sident del Parlament un musulmàxiïta. Aquesta distribució tambéafecta la representació parlamen-tària, ja que cada confessió (n'hiha 18) té un nombre determinat dediputats. El problema és que aques-ta distribució no correspon a la rea-litat demogràfica del país, ja queva ser establerta pels colonitzadorsfrancesos el 1920 i des d'aleshoresla importància de comunitats comla xiïta ha augmentat, mentre quela dels cristians ha descendit.

La distorsió provocada pel sis-tema electoral ha comportat que,malgrat que la coalició liderada perHezbol·là va obtenir més vots enles eleccions de juny, els proocci-dentals encapçalats per Saad Hari-ri van obtenir més escons i l'encà-rrec de formar govern. A més, for-macions laiques que no tenen unacorrespondència directa amb cap

bol·là és liderar l'oposició a la tra-dicional "majoria" prooccidental,que s'articula en l'Aliança 14 deMarç i que està liderada per la for-mació sunnita Futur, de Saad Hari-ri, vinculada a un dels clans queha dominat la vida política i eco-nòmica del Líban des de fa dèca-des. Es per això, que a les darrereseleccions Hezbol·là va encapçalaruna àmplia coalició, el Front del 8de Març, on van participar forma-cions representatives de diferentsconfessions.

De fet, Hezbol·là participarà enel nou govern que està formantHariri amb l'objectiu d'articularun executiu d'unitat nacional. Caltenir en compte que la correlacióde forces al Parlament ha canviatdes de les eleccions en detrimentde la "majoria" prooccidental, jaque el Partit Socialista Progressis-ta de Walid Jumblatt, representantde la minoria drusa, s'ha desmar-cat d'aquesta coalició i s'ha anatapropant a Hezbol·là. La formacióde Jumblatt és la segona en nom-bre d'escons de l'Aliança del 14 deMarç. Un dels fills de Jumblatt varepresentar aquesta formació en lacommemoració del tercer aniver-sari de la victòria de la milícia xiï-ta davant d'Israel. Es tracta d'unnou canvi de posició de Jumblatt,l'enèsim en la seva trajectòria, peròel canvi actual és un signe que dei-xa en evidència quina serà la for-ça dominant a Líban els propersanys: Hezbol·là.

Hezbol·là, el fruit de la resistència

Miting d'Hezbul·là al barri de Dahie, a Beirut, en motiu del tercer aniversari de la victòria contra Israel // FOTO: Aritz Intxusta

“La distorsió que provoca el sistema

electoral ha impeditque la coalició que

lidera Hezbol·là assumeixi el govern

libanès”

“Els milicians de Hezbol·là van sercapaços de vèncer l'exèrcit més ben

equipat del món i vanexpulsar- lo del país el

2006”

al gran dels Kennedy a la Casa Blan-ca. El 1962 fou escollit senador perMassachusetts revalidant la seuaacta al Senat de manera gairebéininterrompuda fins l'any 2006.Precisament ha estat l'activitat de"Ted" Kennedy al Senat la que haajudat ha construir la imatge d'unpolític representant del sector mésprogressista del Partit Demòcrata,que no ha tingut però cap inconve-nient en pactar reiteradament mesu-res legislatives amb els republicans,formant part de les comissions dejustícia, treball i salut, educació ipensions de la cambra nord-ameri-

cana. Si observem globalment la labor

de "Ted" Kennedy en la seua llargacarrera com a senador aquesta resul-ta força menys brillant i efectivaen favor de les causes progressis-tes. És a dir, si distingim entre allòque es diu i allò que es fa, l'activi-tat del petit dels Kennedy queda

ha ajudat a alimentar la llegendaprogressista de la família Kennedyi, concretament, del darrer i únicmort per causes naturals de la nis-saga. Ara bé, aquest suposat pro-gressisme atribuït als Kennedy sesosté en la idea que per millorar lasituació de tots aquells sectors quepateixen les conseqüències delmodel capitalista nord-americà, id'aquells que directament en res-ten exclosos, el que cal és pressio-nar el Partit Demòcrata des de forai recolzar aquells elements més pro-clius al "canvi" que en formen part,ja es diguin Kennedy o Obama. Vist

en perspectiva aquest plantejamentúnicament ha servit per a neutra-litzar les reivindicacions de nom-brosos moviments socials, en algunscasos amb cert potencial transfor-mador, quan els demòcrates hanarribat a la Casa Blanca.

Si bé és cert que entre Barak Oba-

L’ACCENT 161DEL 8 AL 21 DE SETEMBRE DE 200912 INTERNACIONAL

ma i Georges Bush hi ha diferèn-cies rellevants, ni que només siguiper la qüestió racial i per qüestionsde pura estètica política, també hoés que en els primers set mesos dela seua presidència aquest ha demos-trat tenir ben apresa la recepta Ken-nedy de cobrir tota la seua gestióamb la patina del progressisme i lesllibertats formals. Si per una partha atacat els augments "immorals"dels sous dels executius per l'altraa abocat centenars de milers demilions de dòlars per rescatar bancsi agències d'inversió, si va prome-tre reiteradament la recuperacióde les llibertats civils ha seguit ama-gant els diversos casos de torturesde personal militar i, per últim,sobre la reforma sanitària tot i insis-tir en la voluntat d'implantar unacobertura sanitària que arribi alsgairebé 50 milions de persones queno tenen cap tipus de prestació cadacop sembla més dubtós que amb undèficit pressupostari elevadíssim iamb una de les balances comercialsmés desfavorables de la història delsEstats Units Barak Obama tingui lavoluntat política d'anar més enllàdels serveis sanitaris que actual-ment presta el govern federal.

Si amb "Ted" Kennedy podem dirque s'acaba una de les nissaguespolítiques més influents dels darrersquaranta anys dels Estats Units,sembla que el seu estil de fer polí-tica ha estat ben digerit pel noupresident dels nord-americans toti que, de moment, amb una posadaen escena força més aconseguidaque la que acompanyà als diversosmembres de la família Kennedy.

“La mort d'EdwardKennedy ens ha

permès constatar lessimilituds amb el

també sobredimen-sionat Barak Obama”

notablement deslluïda. Si bé és certque Ted Kennedy rebutjà la inter-venció nord-americana a l'Iraq, comhavia rebutjat abans el suport a laContra nicaragüenca i condemnatel règim d'Apartheid a Sud-àfrica,també ho és que inicialment donàsuport a Lyndon B. Johnson en lacontinuació de la guerra contra elVietnam, tot i que més endavants'hi oposà. Igualment, tot i que mésde 300 de les seues iniciatives aca-baren convertint-se en lleis, no foufins la seua darrera etapa com asenador en la que destacà en ladefensa d'algunes mesures progres-sistes, com ara l'augment del sala-ri mínim, i en d'altres que difícil-ment acabaran prosperant, com lacobertura sanitària universal. Finsben entrats els anys vuitanta, siexceptuem campanyes com la de la"Voting Rights Act" el 1965, la vidapolítica de "Ted" Kennedy estiguémarcada més per afers de caràcterpersonal i familiar, tota la tramanegra lligada a la família Kennedy,el seu alcoholisme i sobretot l'acci-dent de "Chappaquiddick" en el quemorí la jove que l'acompanyava encotxe, i per la disputa el 1979 ambJimmy Carter com a candidat pre-sidencial pel Partit Demòcrata. Enuna societat com la nord-america-na, en la que importa tant l'esferaprivada com pública dels políticsprofessionals, la cursa presidencialde "Ted" Kennedy ja estava perdu-da abans de la sortida.

De ben segur que la seua reivin-dicació d'una cobertura sanitàriauniversal convertida en l'actualcavall de batalla de Barack Obama

La fi de la nissaga Kennedy i el canvi d’Obama

MANEL LOPEZ I ESTEVE LLEIDA

El passat 25 d'agost moria EdwardKennedy a l'edat de 77 anys. Lesnecrològiques aparegudes sobre eldarrer dels Kennedy han estat unà-nimes: gran defensor dels dretscivils, un dels legisladors més impor-tants de les darreres dècades al senatnord-americà, posicionat amb elssectors més desafavorits de la socie-tat i contrari a la política exteriorde l'administració Bush. Barak Oba-ma destacà que "Ted" Kennedy haviadedicat tota la seua vida a la lluitaper "la igualtat d'oportunitats i lajustícia per a tots els nord-ameri-cans" i, tot just un mes abans de laseua mort, el president nord-ame-ricà l'havia condecorat amb la"Medalla de la llibertat", el màximhonor de caràcter civil existent alsEstats Units. Naturalment BarakObama agraïa d'aquesta manera elsuport del senador de Massachu-setts a la seua candidatura a la Con-venció Demòcrata.

La mort del "Lleó" del senat hatornat a fer bona la sobrevaloracióque ha acompanyat l'activitat polí-tica de la família Kennedy al llargdels darrers seixanta anys, i, almateix temps, ens ha permès cons-tatar les similituds amb el tambésobredimensionat Barak Obama iels minsos resultats de les seus polí-tiques durant el seu poc més de migany de mandat.

El segon de la nissaga dels Ken-nedy, John F. Kennedy, fou escollitpresident dels Estats Units el 1960,fonamentalment, per la seua retò-rica anticomunista i per mantenirla supremacia real dels Estats Unitsa escala internacional; tot i que se'lcontinuï considerant com un delspresidents nord-americans de lasegona meitat del segle XX amb mésdecisió i d'un incorruptible progres-sisme liberal. De fet, acomplí totesdues coses amb la seua política degrans gestos i d'imatge pública queprovocà crisis mundials tant impor-tants com la dels míssils de Cubaque estigué a punt d'embarcar almón cap a una guerra del tot injus-tificable. Si J.F.K ha estat, amb pocamena de dubtes, el president nord-americà més sobrevalorat del segleXX, el mateix ha succeït amb l'ac-tivitat política d'Edward Kennedy.

El petit dels Kennedy inicià laseua activitat política amb la cam-panya per a l'elecció de senador delseu germà John Fitzgerald el 1958.El 1960 tingué un paper actiu en lacursa presidencial per a instal·lar

Edward Kennedy amb Barack Obama en un acte de la campanya presidencial

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assem-blea de Joves de Cardedeu// Assemblea de Joves de Sants Barce-

lona// Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn Vinaròs // Ateneu Corberenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUPVilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular ArrelsDoctor Otero 11,Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3,Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popu-lar Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // AteneuPopular de Sitges Pl. Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Bat Bat Kultur Sant Elies 29. Reus // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // CasalIndependentista de Sabadell “Can Capablanca” C. Llonch 13// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31. Sants // Casal Independentista iPopular Quico Sabaté C.St Roc, 8, Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48.Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39, Barcelo-na // Casal Popular La Traca C.Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el GurriTaradell // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'E-stapera C.de baix,14,baixos,Terrassa //La Falcata Panera 2,Lleida // GER Pi 25.Ribes // Ges Insurrecte Colomer,11,1r B.Torelló // Kasal Okupat el Prat (KOP)Alta Tensió C.Dr.Soler i Torrents 36,El Prat de Llobregat // Lliga de Capellades Pilar 3.Capellades // L'Ocell Negre - Casal d'Agitació Cultural C.Sant Carles 8,baixos, Lleida // Partisano Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona // La Pioxa C. Almeda s/n. Bordils // Racó de la Corbella Ripalda 20, baixos.València // SEPC-UUV BaróSt. Petrillo, 9 València // SEPC-UUPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona//Taberna l'Esparracat C. Feliu Munné 18, Esparraguera

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

“'Ted' s’ha conreat una imatge

de progressista alSenat, però no ha

tingut inconvenienten pactar amb els

republicans”

L’ACCENT 161 DEL 8 AL 21 DE SETEMBRE DE 2009 CULTURA13

Aida Morales BARCELONA

La primera edició del COMcert, elfestival de música en valenciàque es va organitzar a Benifairóde la Valldigna el passat dissabte29 d'agost, va finalitzar amb una

participació de més de 2.000 persones iamb una valoració molt positiva per partdel col·lectiu organitzador Ovidi Montllor(COM).

Durant tot el dissabte, es va poder gau-dir de més de 10 hores de música en valen-cià de la mà dels grups guanyadors delspremis Ovidi Montllor 2006 - 2008. L'ac-tuació es va dividir en dues etapes; a laprimera hi va haver un tast de cançonsdels músics i cantautors VerdCel, ClaraAndrés, Pau Alabajos, Rafa Xambó, RemigiPalmero, Eva Dénia, Miquel Gil, Pep Gime-no Botifarra, Oscar Briz i Urbàlia Rurana,i a la segona part es va poder gaudir de lamúsica de Si+No, Neuròtics, Bakanal,Orxata Soud System, 121DB i Biano Selek-tah.

Segons va explicar a L'ACCENT el secre-tari del COM i cantautor Pau Alabajos, elcol·lectiu està d'enhorabona per haverpogut aplegar aquest nombre de gent i vacomentar que "estem molt contents pelsuport que ha donat el públic a la músicaen valencià". A més a més, Alabajos vavoler remarcar la dificultat que hi ha alPaís Valencià per potenciar la culturamusical, i va dir que "això es fa encaramés difícil quan es tenen les institucionsen contra".

D'altra banda, el Col·lectiu OvidiMontllor va afirmar haver assolit elsobjectius fixats pel COMcert. El col·lectiuva comentar que s'ha impulsat una novallista de músics i cantants, s'ha animat ala creació i foment de nous grups al País

Valencià, s'ha demostrat la qualitat musi-cal de la zona i s'ha ajudat a consolidar lagermanor entre els membres de l'escenamusical valenciana. Així ho va afirmarTubal Peralbes, cap de premsa del COM: "lafesta d'avui demostra també que hi ha unaescena absolutament cohesionada, unagermanor sense precedents entre tots elsartistes que formen part del Col·lectiu iaixò sempre és una bona notícia".

Els beneficis del COMcert es destinarana seguir fomentant la música en valenciàarreu dels Països Catalans. Per això elsingressos es destinaran al finançament dela segona edició de la Guia dels Músics iCantants en Valencià que servirà per ferdifusió a tots els ajuntaments del PaísValencià dels més de 160 grups i solistes

que hi constaran: una xifra que s'ha dupli-cat des de la primera edició.

De cara a un proper COMcert, Pau Ala-bajos va explicar que es preveu i que ésprobable ja que ha estat una bona expe-riència: "segurament es tornarà a fer unfestival de reivindicació de la músicavalenciana com aquest, tot i que potser esfa a un altre lloc". Alabajos també va volerafegir que el COMcert ha estat possiblegràcies a tota la col·laboració que hi hahagut per part del col·lectiu de Benifairóde la Valldigna Som i Serem, de l'Ajunta-ment, dels diferents mitjans de comunica-ció, de tots els grups i artistes i, sobretot,de tots els voluntaris del poble que creuenque s'ha de seguir potenciant la culturamusical al País Valencià.

Redacció VALÈNCIA

La vila de Capellades (l'Anoia)serà escenari el proper dissab-te 19 de setembre de la inicia-tiva "12 hores de música encatalà", una aposta de la Coor-

dinadora d'Assemblees de Joves de l'Es-querra Independentista (CAJEI) per lapromoció i l'ús de la llengua catalana.Aquesta marató portarà fins a Capella-des un bon nombre dels cantautors igrups més populars de l'escena musicalcatalana actual. Precisament, la varie-tat d'estils d'aquest gran concert és lacarta de presentació més atractiva d'a-questa proposta lúdica i festiva. Peròno només l'única. Sens dubte, un altredels reclams a tenir en compte és elpreu. La CAJEI, conscient de les condi-cions econòmiques actuals en què estroba el jovent en plena crisi econòmi-ca, ha fixat les entrades en unes xifresa l'abast de tothom: 3 euros de cinc avuit del vespre i 6 euros a partir d'a-questa hora i fins a la cloenda.

Per l'escenari muntat al PavellóEsportiu de Capellades, i des de les cincde la tarda, passaran el bo i millor delconglomerat musical més crític i com-batiu. Els grups i solistes que hi partici-paran són Josep Romeu, Pau Alabajos,Cesk Freixas amb els Altres Bandais,Paral·lel 84, Zikuta, Mall, RedBanner,Voltor, Answer, Eina, Camarada Kalas-hnikov, Igitaia, Skatacrak, Higt Times iBanda Barretina.

L'ACCENT, el setmanari Directa, Lli-bertat.cat i Racó Català col·laboren enl'esdeveniment.

CCaappeellllaaddeessaaccuullll 1122hhoorreess ddeemmúússiiccaa eennccaattaallàà

EEll CCOOMMcceerrtt aapplleeggaa mmééss ddee 22..000000 ppeerrssoonneess ppeerr llaa mmúússiiccaa ddeell PPaaííss VVaalleenncciiàà

Redacció VALÈNCIA

Cap al mes de setembre i des defa cinc anys diverses entitatsculturals organitzen el "Ciclecultural al voltant de la dolçai-na" una iniciativa que té com a

objectiu precisament posar de rellevànciala importància creixent d'aquest instru-ment tradicional en les manifestacionsculturals (i més enllà) del nostre poble.

Enguany les activitats han crescut iaixí el cicle arriba des de València cap aaltres ciutats com ara Torrent o Alacant.Així doncs entre el 10 i el 19 de setembrea Sant Marcel·lí de València hi hauràentre altres coses la primera trobada detorres humanes del barri, i un taller deconstrucció de gegants i cabuts. El dia 18comencen els actes a la Societat Coral elMicalet amb diferents exposicions comara les d'indumentàries valencianes o lade cartell i dolçaina i també l'endemà,amb el cant d'Albaes pel centre de Valèn-cia. El 25 de setembre els actes es traslla-den a Torrent on els incombustibles delCasino han organitzat una nit de cant

d'estil ialbaes. Elsactes clouenels dies 2 i 3d'octubre a laMalva-rosaamb activitatstant sugge-rents com unconcert derock, un corre-focs i una Firade Luthiers,on els fabri-cants d'instru-ments tradi-cionals expo-saran lesdarreres nove-tats en canyes,tudells, faris-tols, dolçainesi percussions.

D'altra banda, i com és habitual, elcicle comptarà amb un concurs de foto-grafia emmarcat en el món de la dolçai-na. El proppassat dissabte finalitzava el

termini per al lliurament de fotos i desd'aleshores un jurat format per professio-nals de la fotografia, personalitats vincu-lades al món de la dolçaina, delibera per

tal d'atorgar als millors caçadors d'imat-ges els tres guardons, premiats respecti-vament amb una dolçaina, unes postisses,i una faixa. L'acte de lliurament de pre-mis tindrà lloc el dissabte 19 de setembreals locals de la Societat Coral el Micalet.

L'edició d'enguany del cicle cultural alvoltant de la dolçaina està organitzadaper la Societat Cultural el Micalet, Amicsde l'Alguer, Alimara, Grup el Tudell, Buf-Alí, l'Ateneu Cultural Casino de Torrent,l'Associació de Veïns i Veïnes de SantMarcel·lí, la Unió Musical Horta de SantMarcel·lí, les Festes Populars de SantMarcel·lí, Colla de dolçaina i tabalet SantAntoni d'Alacant. Des de la seua web ensanimen a fer dolçaina perquè "hem decantar, i cantant, manifestar la nostrapresència. Hem de fer sonar els nostresinstruments, per enaltir la nostra vigor.Hem de dansar, per caminar junts, aramés que mai, cap a una realitat sobirana,que mai haguérem tingut que perdre, arafa 300 anys, a Almansa".

MÉS INFO: WWW.TABALETIDOLSAINA.COM

AAll sseetteemmbbrree ttaabbaall ii ddoollççaaiinnaa

Lliu

ram

ent d

’una

obr

a d’

Anto

ni M

irò d

’hom

enat

ge a

l’O

vidi

L’ACCENT 161DEL 8 AL 21 DE SETEMBRE DE 200914 CULTURA

Cesc Blanco SAGUNT

De festes majors n’hi ha a pertotarreu, a qualsevol poble, mésgran o més menut. Però les fes-tes alternatives o autogestiona-des són una altra història; no a

tot arreu en tenen el plaer de gaudir-ne.Tot i que darrerament han sorgit diversesi s’han consolidat d’altres, encara es fadur competir amb les festes controlades ipromogudes pels ajunta-ments. I si no, que elspregunten als que dor-men 10 hores en una set-mana, als que aguantentorns de barra intermina-bles, als que es barallendurant setmanes peraconseguir grups, mate-rial i espais. Però és clar,com és exactament unafesta major alternativa?

Per saber en què con-sisteix començarem par-lant de les festes majorsconvencionals –institu-cionals: les organitza un odiversos tècnics contractats per l’ajunta-ment de torn; estan finançades també pelconsistori, per tant, responen amb lesseues activitats davant dels partits polí-tics del govern i per acabar, segons RamonArmengol, membre de l’AJG i un dels orga-

nitzador de les Coordinadora de FestesPopulars (CFP): “només tenen un compo-nent lúdic festiu, no mostren la cara mésreivindicativa i crítica [del barri o pobla-ció]; fins i tot, l’amaguen”.

Davant d’acò, fa unes dècades (Corne-llà, 17 anys; Sants, 15; Borriol, 12; Gràciamés de 12...) diferents col·lectius i perso-nes a títol individual es coordinaren perfer realitat una festa diferent. En contra-

posició a les festes majorsinstitucionals, crearenun projecte alternatiu:autofinançat i autoges-tionat, açò és: senseintervenció de tècnics del’ajuntament; sensefinançament institucio-nal; organitzat per per-sones sense cobrar;intentant aplegar totesles persones del barri opoblació; coordinant demanera assembleària ioberta (qualsevol indivi-du o col·lectiu pot treba-

llar pel projecte); mos-trant la realitat del seu entorn des d’unpunt de vista crític i, des d’un punt de vis-ta més ampli: “visualitzar un projectepolític alternatiu”, ho diu Marc Garcia,membre d’Endavant i organitzador de lesFesta Major Alternativa de Sants (FMAS).

Aquest plantejament de Marc Garcia ésrellevant, és força important, ja que elrerefons d’aquestes festes és polític,social, crític... No es realitza el festeigúnicament per tenir una infraestructuraalternativa i pròpia, per fer la punyeta al’ajuntament. L’objectiu dels esdeveni-ments alternatius –com remarquen els

organitzadors de la festivitat a Borriol, aSants, a Gràcia i a tants altres indrets– ésla col·laboració en un moviment antisiste-ma, alternatiu i que busca un canvi pro-fund de la situació actual. En aquest casdes del vessant festiu i de lleure, com tam-bé es fa des del vessant estudiantil, sindi-cal, municipalista, etc.

AAmmbb lleess ffeesstteess aalltteerrnnaattiivveess ss’’hhaa ccrreeaatt uunn eessppaaii ddee ccuullttuurraa

ppooppuullaarr qquuee nnoo eexxiissttiiaa

MONOGRÀFIC

Cesc Blanco SAGUNT

Ales plataformes i assemblees desd’on es treballa per afaiçonarels esdeveniments alternatiushi ha col·lectius de tota mena:organitzacions de l’esquerra

independentista, ateneus llibertaris,col·lectius okupes, organitzacions d’esque-rra no vinculades a l’independentisme,associacions de veïns, persones a títol indi-vidual... com diu Marc Garcia: “de capmanera és un terreny únicament de l’es-querra independentista, es podria parlard’un bloc anticapitalista, com a molt!”.Tanmateix, val a dir que l’esquerra inde-pendentista es troba implicada en totesaquestes festivitats i que és un dels col·lec-tius que aposta amb força per aquesta menad’esdeveniments.

Aquesta pluralitat és molt enriquidoraperò també difícil de gestionar; l’esforç quees fa al si d’aquestes plataformes és ingent.No conformant-se amb això, els organitza-dors i organitzadores de les festes autoges-tionades també es relacionen i coordinenamb altres festes d’altres indrets. I és enaquest context, on naix la Coordinadora deFestes Majors Autogestionades (CFMA). Ésun projecte que es va encetar de manerainformal fa uns 5 anys però que es va donara conèixer públicament al març passat a lesfestes de Castelló. Són ja 22 les ciutats, vilesi barris de tots els Països Catalans que s’hanadherit a la coordinadora; i n’hi ha d’altres

amb projecte d’adherir-s’hi. Els objectius de laCFMA són: “crear unabase de recursos per al’intercanvi d’activitats,infraestructures i conei-xements entre festesautogestionades; facilitarla creació de noves festesmajors autogestionadesals pobles que així hodesitgin; el qüestiona-ment crític i pràctic deles dinàmiques institu-cionals i comercials del’oci i la cultura populari la creació d’una xarxa decoordinació d’esforços que es consolidi i quedoni capacitat de resposta comuna”.

CCaammíí ppllee dd’’eennttrreebbaannccssCom no podia ser d’altra manera dur avantun projecte tan extens costa moltíssim, jaho dèiem al vell començament (a Borriols’han de coordinar 80 persones per fer eltorn de barra, en diversos llocs fan una set-mana sencera de festes, a Sants han realit-zat un concert amb 15 grups seguits...).Però no totes les complicacions vénen delprojecte. Un dels grans entrebancs d’aques-tes festes és l’actuació de l’autoritat compe-tent, en aquest cas: l’ajuntament.

La manera més directa, que menysrepercussió pública té i que provoca untrasbals important en la planificació del

festeig és el lliurament, per part del consis-tori, de permisos per celebrar actes alcarrer. Que un col·lectiu no sàpiga fins unparell de mesos abans on ubicarà els esde-veniments festius és un problema conside-rable. “No pots preveure una activitat per axiquets al matí perquè potser et donen coma lloc per a les festes un solar sense ombra,ni font”, afirma Marc Garcia. I aquest éssols un exemple de tots el problemes quecausa la incertesa de l’espai: el lloc condi-ciona els grups de música, les barres, laprevisió de gent, etc. Amb aquest problemaes troben les festes de Sants i Gràcia des defa anys. A Borriol –governat pel PPV–directament no els donen els permisos. Aaixò cal afegir la presència policial, el trac-tament negatiu dels mitjans...

Prep

arat

ius d

e la

Fes

ta A

ltern

ativ

a al

s Bou

s de

Borr

iol

FFeesstteess aaddhheerriiddeess aa llaaCCFFMMAA

Primera quinzena de setembre:* Folgança d’Algemesí* Festa Major Alternativa d’Artés* Festes Majors Alternatives de Gra-

menet del Besòs* Festes Alternatives de Viladecans

Segona quinzena de setembre:* Comissió Festes Alternatives de

Sarrià* Festejades Alternatives del Prat de

Llobregat* Barraques de Tarragona

Primera quinzena d’octubre:* Festes Majors Alternatives La Peti-

ta Sant Feliu de Llobregat

Segona quinzena de novembre:* Festes Reivindicatives Clot-Camp

de l’Arpa

Primera quinzena de desembre:* Festes Alternatives de Sant

Andreu de Palomar* Festa Major Reivindicativa Sant

Andreu de PalomarMÉS INFO:

COORDINADORADEFESTES.WORDPRESS.COM

CCoooorrddiinnaacciióó aarrrreeuu ddeellss PPaaïïssooss CCaattaallaannss

“En contraposició a les festes majors institucionals, lesalternatives són

un projecte autofinançat

i autogestionat”

>> Els actes de l'Onze de Setembre cada anypresenten una major extensió territorial, unreflex del creixent arrelament de l'esquerraindependentista arreu de les comarques. Undels dies forts de “l'Onze a comarques” és lavigília de la Diada. Les marxes de torxes seranun denominador comú a diverses viles i ciu-tats com Badalona, Berga, Cardedeu, Manre-sa, Mollerussa, Olot, Sant Celoni, Reus, Vila-franca, Vilanova i Tortosa entre altres. Tam-bé hi haurà actes polítics com els de l'EIB aSants, de l'Esquerra Independentista de Saba-dell a la ciutat vallesana, el de la CUP de Giro-na entre molts altres punts del Principat. Des-taca que enguany per primera vegada se cele-brarà la vigília de la Diada a l'Hospitalet deLlobregat de la mà de Maulets i l'Assembleade l'Esquerra Independentista local. A Vic, laCEI Osona realitzarà la tradicional manifes-tació centrada enguany amb la crisi.

>> I l'11 és el torn de les manifestacions. Almatí a Lleida i a la tarda les de Barcelona, Reusi Girona. A la ciutat comtal al llarg del dia tam-bé hi haurà la tradicional marxa pels presosaixí com actes polítics de Maulets, la CAJEI il'MDT.

>>No oblideu que encara hi ha un munt defestes alternatives on combinar la festa i lalluita. Des de Poble Nou fins a Tarragona, pas-sant per Algemesí, Gramenet del Besòs o Vila-decans, aquests dies l’agenda cultural és benviva. Consulteu les respectives pàgines webper confirmar els actes, però, sobretot, assis-tiu-hi!

L’ACCENT 161 DEL 8 AL 21 DE SETEMBRE DE 2009 CULTURA 15

Paco Francès TORRENT

Com en qualsevol conflicte polí-tic, al Nord d'Irlanda les doneshan tingut un paper fonamentalen la lluita. En la seua condicióde mares, mullers, germanes i,

sobretot, com a militants i activistes en lacerca de la justícia i la veritat, han estatel puntal sobre el que s'ha sostingut lacomunitat republicana durant els anysmés durs dels Troubles. Aquesta condició,però, ha estat silenciada, i ha quedat enun segon pla respecte als seus companys irespecte a la informació que ens arriba anosaltres sobre el conflicte.

Els abusos i les violacions als dretscivils, per part de l'exèrcit britànic, de laReal Policia de l'Ulster (RUC, les seussigles en anglès) i dels grups lleialisteshan estat una constant en les zones repu-blicanes durant dècades.

Hijas de Erin recull els testimonis dediferents dones nord-irlandeses que en laseua condició de membres de la comunitatrepublicana han patit situacions de vio-lència sobre elles mateix o sobre els seusamics i familiars.

Silvia Calamati, periodista i escriptoragran coneixedora del conflicte irlandès,ha volgut donar-los veu a i reflectir lesemocions i el patiment d'unes dones ques'han vist obligades a prendre el carrer ialçar la veu per denunciar situacions d'u-na violència i d'una injustícia descomu-nal. Han patit repressió, presó, viola-cions, atemptats, discriminació i mort, iha quedat, al voltant de tot açò, un silenci

còmplice i devastador que les mata poc apoc.

El llibre recull 21 declaracions, ordena-des per temàtiques socials, que englobendes del món del treball i la visió dels fills ifilles del conflicte, fins a la vida a la presói les lluites al carrer per la justícia i lasolidaritat.

Amb molta claredat, dignitat i lluny dequalsevol dramatisme, les vivències d'a-questes dones ens fan sentir admiració isolidaritat amb elles.

L'autora explica que no es va sentiramb ànims de publicar el llibre, per comd'impactants i punyents són algunes de leshistòries, fins que una de les entrevista-des, l'advocada Rosamary Nelson, fouassassinada amb un cotxe bomba col·locat

per ungruppara-militarlleia-lista.Aquest fet la va motivar apublicar aquest interessant llibre que ensmostra el conflicte des d'una altra pers-pectiva ben diferent a la que coneixíemfins ara.

Pau Tobar VALÈNCIA

Durant la transcendental Guerra deSuccessió el moviment popular tin-gué a bona part del país un marcatcomponent de classe. Aquest movi-ment que fou conegut com a 'mau-

let' tingué un precedent molt clar a les comar-ques centrals del País Valencià. Si el 1705 des-embarcava Basset a Altea i s'encenia la revoltades de la Marina, només uns pocs anys abans ides de la Safor s'alçava el moviment popularde la Segona Germania. Les connexions entreambdues revoltes són tals que l'historiador cas-tellonenc Jordi Querol parla de la Segona Ger-mania com uns "maulets avant la letre", és adir autèntics maulets que s'avançaren fins itot a la denominació.

El malestar del camp valencià del XVII tro-ba les seues arrels en l'empitjorament de lescondicions de treball arran l'expulsió delsmoriscos el 1609 (veure l'article d'Eva Serra aL'ACCENT 160). En efecte, l'expulsió dels moris-cos valencians feia necessari, d'una banda unnou repoblament i de l'altre compensar ladavallada econòmica que aquesta pèrdua demà d'obra suposaria per als senyors. Per aixòles noves cartes pobles tingueren un caire mésdur i provocaren molta inestabilitat, misèria i

malestar. Les comarques centrals del PaísValencià (el Comtat, la Marina, la Safor, la Valld'Albaida i la Costera) foren una de les zoneson la nova realitat opressiva fou més acusada.Amb el temps els camperols d'aquestes zonescomençaren a apel·lar als furs com a base jurí-dica per discutir les rendes exigides pels seussenyors. En aquesta primera ofensiva "legalis-ta" participaren amb els camperols algunsjuristes entre els quals destacà el saguntí Fèlixde Vilanova.

Els arguments jurídics dels camperolsvalencians foren desoïts per les institucions.Evidentment aquestes representaven els inte-ressos d'una aristocràcia a la qual no li feia capgràcia que es posara en entredit la base del seu

poder. També l'arquebisbat es posà de part delspoderosos, entre altres coses perquè l'Esglésias'enriquia gràcies a les mateixes rendes que elssenyors laics. Cal assenyalar que tota aquestaofensiva legal dels llauradors tingué lloc preci-sament en el moment en el qual l'economia ala Corona d'Aragó començava a repuntar, i enconcret el camp valencià començava a recupe-rar-se dels efectes de l'expulsió dels moriscos.També és significatiu que això ocorre enparal·lel a una revitalització dels furs, en unprocés històric que abraça els diferents territo-ris de la nació i que es coneix històricamentcom a neoforalisme. Aquesta revifalla de l'a-preciació de les institucions i lleis pròpies de laCorona d'Aragó com a quelcom alliberador,entronca clarament amb l'apel·lació als fursque fan els camperols valencians de la SegonaGermania, però també amb la defensa delsfurs i constitucions que faran els maulets imiquelets d'arreu del país poc després.

La via legal s'esgotà amb la tancada en ban-da de les institucions del regne i del Conselld'Aragó. Així doncs es generalitzà la pràcticade la desobediència, els camperols deixaven depagar les rendes apel·lant drets forals. Fou pre-cisament la detenció de quatre camperols des-obedients a Vilallonga (la Safor), el juliol de1693, que provocà l'esclat de l'alçament armat.

Efectivament, l'endemà d'aquesta detenciómés d'un miler de llauradors s'aplegaven aGandia, prenien la ciutat, i alliberaven elsvilallonguers. Amb els crits de guerra "muirael mal govern: Arca! Arca! Arca!" i "visquen elspobres!", els revoltats recorrien els pobles alsud del Xúquer sumant partidaris a cada pas.Entre els líders agermanats destacaven JosepNavarro, de Muro d'Alcoi, i Francesc Garcia, deRàfol de l'Almúnia. Ambdós encapçalaren l'e-xèrcit camperol que s'enfrontà a les tropes delvirrei el 15 de Juliol de 1693 a Setla de Nunyes(el Comtat). El xoc fou breu, militarment des-igual, donat que molts llauradors fugirendavant la superioritat de les armes dels esbi-rros del rei. Una retirada mal organitzada quefou desastrosa i que acabà en una desfeta totali una veritable massacre. Josep Navarro foucapturat, executat, esquarterat i exhibit el seucos per tal que servís de càstig exemplar a totsels llauradors valencians. Tanmateix FrancescGarcia aconseguí fugir i hom el relaciona ambla preparació de la revolta mauleta tingué coma epicentre inicial la comarca de la Marina. Enefecte, és molt probable que la presència d'unlíder carismàtic com Francesc Garcia fosimportant per tal que els llauradors vincula-ren l'austriacisme a la defensa dels furs i delsdrets que creien recollits en ells i pels qualshavien estat lluitant en aquella revolta estivalde 1693. Tant per la seua orientació antisenyo-rial, com pel seu programa que defèn els inte-ressos camperols i els identifica amb els furs,com per les coincidències geogràfiques, compel poc de temps que transcorre entre una ialtra revolta, podem assegurar que els mauletsque se sollevaren en 1705 no eren altres que elsagermanats vells de 1693.

FFiittxxaa ttèèccnniiccaaAAuuttoorr:: Silvia CalamatiTTííttooll:: Hijas de ErinEEddiittoorriiaall:: Icària LLlloocc:: Barcelona AAnnyy:: 2006

HHiissttòòrriiaa

LLaa SSeeggoonnaa GGeerrmmaanniiaa:: MMaauulleettss aavvaanntt llaa lleettrree

envieu-nos les vostres convocatòries a LACCENT.CAT@GMAIL.COM

Del 14 al 27 dejuliol de 2009

AAggeennddaaLLaa rreesssseennyyaa ddee llaa qquuiinnzzeennaa:: HHiijjaass ddee EErriinn

VVeeuuss ddee ddoonneess dd’’IIrrllaannddaa ddeell NNoorrdd

x

L’ACCENT 161DEL 8 AL 21 DE SETEMBRE DE 200916 CONTRAPORTADA

A.GONZÁLEZ / A.GINÉS VALÈNCIA

Els últims mesos ha tornat a revifarel debat entorn el nacionalisme aValència i la identitat dels valencians.També han aparegut uns nous Qua-derns d'Orientació Valencianista, sotael títol de País Valencià, segle XXI, enels quals has participat. Què ha moti-vat l'edició d'aquests Quaderns?Les motivacions, quan ens decidim acoordinar a una sèrie de gent perquèopine sobre el tema, són tant de llargabast com més immediates. D'una ban-da, veiem com hi ha tota una sèrie d'a-tacs sistemàtics als referents del nacio-nalisme al País Valencià, referents fus-terians, que conformen un projectetransformador i crític, mentre que desde l'anomenada tercera via s'intentauna tornada a posicions que nosaltresidentifiquem com a regionalistes.

Però la critica a aquesta deriva noés cap novetat. El que passa és que fapoc van saltar les alarmes quan al con-grés del Partit Socialista es va tractarde substituir el nom de País Valencià,en un intent per adaptar-se a un dis-curs més pragmàtic i més adequat al'hegemonia del PP i a aquest regiona-lisme que ha calat en la societat valen-ciana. Al mateix temps, el partit nacio-nalista hegemònic, el BLOC, també hihavia moviments semblants, amb sec-tors que volien fer aquest acostamental regionalisme, intentant apartar elllegat de la tradició fusteriana, més crí-tica, adaptant-se als símbols, a la deno-minació i a tota una perspectiva d'unvalencianisme més innocu, més accep-table per la ideologia dominant que hadifós el PP, aquest regionalisme neo-conservador.

Per últim, creiem que també s'ha-via de donar veu en aquest debat a gentcrítica amb la deriva del nacionalismei d'alguna manera replantejar la vigèn-cia de les arrels del que anomenem fus-terià, per dir-ho d'alguna manera.Aquests van ser els motius concrets.Aquestes dos evolucions coincidirenmolt en el temps.

Aquestes derives de què ens parles endel fusterianisme quin rerefons tenen?Per què apareixen?Hi ha un context global, polític o cul-tural, en els anys 80 i 90: una remun-tada en general del pensament conser-vador arreu d'Europa, un descrèdit delsmoviments d'emancipació, dels movi-ments crítics, del marxisme i d'altresmoviments, ecopacifistes, radicals, etc.I això està latent en eixa crítica cap al'esquerra més o menys fusteriana.

La principal crítica que fan és la delradicalisme, no solament en la qüestiónacional de plantejar els Països Cata-lans, sinó també en la crítica al folklo-risme, en ser massa d'esquerres o en sermassa alternatius... i es pensa que això

el poble no ho ha acceptat.Hi ha una sèrie de gent que havia

treballat amb el valencianisme en aques-tes coordenades, però com que veia queno hi havia un resultat polític impor-tant o significatiu van pensar que eramés pragmàtic anar cap a una via dereconciliació més de centre. Per tantun context global, i un cert cansamenti també, no es pot negar, l'oportunismed'una certa gent -molt pocs, afortuna-dament- que per fer la seua carrera per-sonal va decidir seguir altres vies.

Aquesta via que es considera a si matei-xa pragmàtica ha funcionat?Jo crec que no. De fet Unió Valenciana,que era el model, ha desaparegut fago-citat pel PP, que és l'espanyolisme detota la vida amb un cert discurs regio-nal. Si qualsevol via política que apel·leun regionalisme o un nacionalisme sino té una distància respecte d'aquestmodel general i té un projecte diferent,acaba fagocitat. La tercera via ha tingut el paper d'afe-blir el nacionalisme d'esquerres i, percontra, no ha sabut apropar la dreta oel regionalisme cap als seus posiciona-ments. En el seu moment podria haverservit per integrar el blaverisme cap aun consens democràtic del país. Si UnióValenciana s'hagués passat a la terceravia -per dir-ho així- hauria sigut posi-tiu perquè hauria civilitzat aquesta dre-ta. Això ho han intentat a última horaalgunes persones com Hèctor Villalbai algunes formacions amb un valencia-nisme centrista no anticatalanista, peròhan fracassat perquè el seu marge elec-toral és mínim, perquè això pressupo-sa que hi ha un sentiment de valencia-nitat en la població amb un cert con-tingut polititzable i no solament unreflex d'espanyolisme regional.

Totes les crítiques que ha rebut elnacionalisme catalanista són iguals?Hi ha molts tipus de crítiques. Jo crecla crítica que no és admissible és laque va a la culpabilització de la ideo-logia o del projecte en si mateix o dela pràctica política en el sentit que vaser provocadora, irresponsable i queva generar anticossos, la reacció bla-vera i de la dreta. Més quan sabemque aquella era una època, anys 70 iprincipis del 80, de molta efervescèn-cia política i que la reacció anticata-lana suposadament popular va serorganitzada i finançada pels aparellstardofranquistes o també per altressectors que no estaven interessats enun canvi polític i en el creixementdel nacionalisme al País Valencià. Pro-bablement una de les crítiques quepodem fer és que no es va tenir unacerta prudència, però aqueta críticaés molt fàcil de fer-la ara.

Darrere del reviscolament de la ter-cera via hi ha una sèrie d'interes-sos molt focalitzats al Principat.El que s'observa ja fa anys al Princi-pat és una progressiva incomoditatamb el País Valencià, ja que hi ha unahegemonia molt important del PP iés comprensible pensar que per ferponts i tenir relacions institucionalsamb el País Valencià s'ha de passarpel PP com a interlocutor. Però el queno pot ser és que això siga a costa deblanquejar totalment l'actuació delPP. Per exemple, La Vanguardia sobre-tot als articles d'opinió, però tambéamb la informació general valencia-na, ha anat justificant les polítiquesdel PP i desqualificant els nacionalis-tes valencians. Es vol fer creure queper culpa del valencianisme fusteriài catalanista existeix un estat d'hos-tilitat cap a Catalunya que és el queimpedeix que puga haver una millorrelació entre el Principat i el País

Llaunes a les festes

MARC GARCIA BARCELONA

La majoria de festes majors jahan passat, i com cada any, lesmés concorregudes, han patit elmal de les llaunes. Dediquesmesos de treball, arrisques milersd'euros, dotzenes de persones fantorns de barra, de muntatge, d'or-ganització, desinteressadament,mentre uns pocs aprofiten totaquests esforç col·lectiu i en bene-fici col·lectiu, per fer el negociparticular, per a benefici parti-cular.

Algú dirà, el carrer és de totsi no podem criminalitzar a unapobra gent que intenta sobreviu-re venen 4 llaunes. Jo els diréque, el carrer, com la terra és dequi se la treballa, i que per tant,la beguda, menjar, o qualsevolaltre benefici econòmic d'una fes-ta major, ha de ser consultat ambl'organització. Al meu barri, apart del benefici col·lectiu del'organització, d'altres col·lec-tius han pogut autogestionar-segràcies a la festa major. Els Moji-tos de suport a l'Alfonso (cas Kubo-tan), l'Aigua de València (casTorreta), els gofres i bikinis perla ràdio del barri, el dinar deL'ACCENT o de la campanya con-tra la crisi, i d'altres col·lectiusque han sabut aprofitar la plata-forma d'una festa multitudinà-ria per vendre material propi queno suposi un greuge per a l'orga-nització, complementant la fes-ta enlloc de compatint-la. I des-enganyem-nos, consumir les llau-nes no tant sols no és un benefi-ci col·lectiu, sinó que tampoc ésun mode de vida gaire digne,sovint controlat per màfies orga-nitzades, o per gent de baixa esto-fa que no comparteix l'esperitcrític de la festa però, n'aprofi-ta la nul·la presència uniforma-da (secretes... a manta!), que elsobligui a plegar. I quan l'organit-zació els recrimina la seva posi-ció egoista, no dubten en xule-jar el personal, i titllar-los de fei-xistes. D'altres vegades topen ambgent amb menys escrúpols ipaciència vers els aprofitats comells i fugen corrents desprès deregalar nevera i llaunes, i fins itot fan donatiu de la venda a l'or-ganització.

Amb el temps però hem acon-seguit petites victòries, on aquestsmiserables ja tenen assumit queen el recinte de festa, la recap-tació va integrament a beneficicol·lectiu (tant el que vengui labarra, com el que ens regalin elsllauners!), i tendeixen a ocuparespais secundaris al voltant dela festa, lluny de la barra, peròaprofitant-se un cop més de l'es-forç col·lectiu de la festa. Sinó,com és que aquesta nit no n'hihavia cap de llauner a la plaçaOsca o al pàrquing de l'estació?Segurament perquè l'organitza-ció de les festes ja fa dies que hadesmuntat, no hi ha concert i hipassa una patrulla cada 5 minuts.Aneu aquesta nit amb la nevere-ta, i les llaunes a xulejar la patru-lla en un pàrquing buit, això sí,porteu l'mp3 o la guitarra, quesinó se us pot fer llarg.

LA REMATADA““LLaa iinnddeeppeennddèènncciiaa ddeell PPrriinncciippaatt nnooaajjuuddaarriiaa aa llaa rreessttaa ddeellss PPaaïïssooss CCaattaallaannss””

Valencià. Parle de La Vanguardia compodria parlar de molts sectors del PSC,de CiU i altres partits, que també estanen la línia d'abandonar el País Valen-cià un poc a la seua sort o bé inten-tar aconseguir algun tipus d'acordspassant per damunt dels nacionalis-tes i d'alguna manera donar credibi-litat a les polítiques suposadamentvalencianistes del PP.

Quina penses que hauria de ser l'ac-titud des del Principat respecte atota aquesta qüestió de la identitatdels valencians?Jo entenc que és difícil i puc compren-dre un cert cansament del Principat:un "campi qui pugui" a causa de lesmajories sistemàtiques del Partit Popu-lar. A més quan, a determinades zonesla situació de la llengua està molt dete-riorada, ells poden pensar que han decentrar les seues forces al Principat.

Tanmateix, s'ha d'insistir en ini-ciatives que connecten els territoris,però no només de caire polític parti-dista, sinó que cal també un teixitsocial en què es puga recolzar un pro-jecte polític. S'han de crear teixits,associacions científiques, culturalsque superen la barrera autonòmica.

Això és més important, al meuentendre, que no pas que s'indepen-ditze Catalunya. És un cas molt hipo-tètic, però jo pense que un Principatindependent potser no ajudaria a laresta dels Països Catalans, ja que gene-raria una actitud anticatalana en elsaltres territoris i qualsevol reivindi-cació de la unitat de la llengua seriavista com una mena de quintacolum-na. Entre reforçar la sobirania uni-lateral d'un territori o reforçar la uni-tat del conjunt quasi apostaria peraixò darrer, encara que òbviament,en la realitat, aquests processos nosón excloents i necessàriament tenenritmes diferents.

Pau Viciano és un hitoriador especia-litzat en la fiscalitat , les finances muni-cipals i l'oligarquia urbana de la bai-xa edat mitjana a Castelló de la Pla-na. I també és un dels autors que mésha reflexionat sobre la identitat valèn-ciana i sobre reptes i polèmiques delnacionalisme al País Valencià.Recent-ment ha co-editat uns volums delsQuaderns d’Oreintació Valencianistaque, sota el títol País Valencià, segleXXI, han donat veu a diverses perso-nalitats per refelxionar sobre el paísi, en molts casos, per reivindicar l’he-rència de Joan Fuster. Podeu consul-tar una versió més extensa de l’entre-vista a la pàgina web de L’ACCENT.

Entrevista a Pau Viciano, historiador

ENTREVISTA

Pau Viciano reivindica l’herència de Joan Fuster per al futur del País Valencià