accent 152

Download Accent 152

Post on 20-Mar-2016

230 views

Category:

Documents

2 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Ddl 21 d'abril al 4 de maig de 2009

TRANSCRIPT

  • La Fundaci CatalunyaOberta (al liberalisme)

    La Fundaci Catalunya Oberta (FCO) s elthink tankdel liberalisme catal. La seuainfluncia es constata en comprovar comels seus membres sn presents a algunesde les institucions ms importants.

    >> Pasos Catalans 4

    Homenatge a les vctimesdel franquisme

    Labril ha viscut nombrosos actes dhomenat-ge a les vctimes del franquisme als PPCC;entre ells, els que se celebraren als cemente-ris de Valncia i Paterna, amb inauguracide monument incls.

    >> Pasos Catalans 7

    Crnica des de Jerusalem

    Jerusalem s el cor de Palestina. s, tamb,un camp de batalla constant a causa dels nom-brosos fronts oberts per lEstat ocupant amblobejctiu de judeitzar la poblaci. MarcelMasferrer ho descriu per a LACCENT en unacrnica des de Jerusalem.

    >> Internacional 11

    SUM

    ARI

    MARTA SERRA PG.2 // J.ESTRADA CRUZ PG.2 // TONI CUCARELLA PG.3 // PAU ALABAJOS PG.14 // LAIA JURADO PAG.16

    La Caixa, ING Direct i Cetelem-Eurocrdito sn tres entitats finan-ceres que van denunciar EnricDuran i ara l'activista s en prespreventiva des del passat 17 de mara l'espera de judici. Per aix, elgrup de suport al que alguns ano-men "Robin dels bancs" ha orga-nitzat del 27 al 30 d'abril accionsde protesta que "es focalitzarancontra les entitats que han tiratendavant la denncia penal".

    A banda, L'ACCENT entrevis-tem els dinamitzadors del nou puntd'informaci laboral de Sants, queajuda els treballadors a defensarels seus drets.

    >>Pasos Catalans 6 i Economia 10

    DISTRIBUCI GRATUTA | PUBLICACI QUINZENAL DMBIT NACIONAL | 5.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

    ESPECIAL 23 DABRIL

    Peridic popular dels Pasos Catalans

    Amb motiu de la Diada de Sant Jor-di, us oferim un xicotet tast lita-rari a crrec de dos autors i collabo-

    radors habituals de LACCENT: Car-les Rebassa i Ramon Usall.

    >> Pgines centrals 8 i 9

    Valncia prendr el relleu a Barce-lona en l'homenatge a totes aque-lles persones que l'endem de laderrota de 1939 van reemprendre elcombat per la llibertat i la justciasocial. Fins a 100 entitats s'han unita la convocatria de l'Esquerra Inde-pendentista pel dissabte 25 d'abril,en el marc de la campanya 300 anysd'ocupaci, 300 anys de resistncia,coincidint amb els 70 anys de les tro-pes franquistes a la ciutat del Tria.Dos dies abans, la Diada de Sant Jor-di, a Barcelona una manifestacirecorrer el centre de la ciutat perrecordar que "el bilingisme trepit-ja la nostra llengua" i per reivindi-car que el catal sigui la llenguavehicular arreu del pas.

    >> Pasos Catalans 5

    >> Pasos Catalans 6 + Contraportada

    Manifestaci a Xtiva dels 300 anys el 2007 // FOTO: LACCENT

    Jornada de lluita contra els bancs el passat 16 d'abril

    La crisi augmenta eldescrdit dels bancs

    152DEL 21 DABRIL AL 4 DE MAR DE 2009

    Tast literari amb Carles Rebassa i Ramon Usall

    Gloses a Gloses a SSanant Jort Jordidi

    i i AAssassinassassinat t

    al Sal SecrecretariaetariattNacionalNacional

    La llengua i la memriaprotagonitzen 23 i 25 d'abril

  • L'1 de maig de 1886 i 1890 van cul-minar heroiques lluites obreres quevan aconseguir imposar considera-bles reduccions de jornada laborala l'mbit internacional. Vries dca-des anteriors, els obrers ja havienplantejat la raonada reivindicacidel repartiment del treball perreduir la jornada, evitar acomia-daments i generar ocupaci. Marxi Engels, en tot moment, van res-saltar la importncia d'aquesta rei-vindicaci. Hi convergien les majorsdiferncies d'interessos de classe.Segons Marx, l'expulsi del mercatd'una massa creixent de fora detreball no s un signe de crisi, sinexactament de tot el contrari.

    El cas s, que per diversos motius(com la corrupci, la desviaci i lapor dels dirigents poltics i sindi-cals; el desenvolupament dels mit-jans de comunicaci, en mans dela classe capitalista; i tal vegada,tamb altres qestions, com la revo-luci bolxevic en un pas de mis-ria, les confusions creades per laPrimera i la Segona Guerra Mun-dial...) es va produir un oblit d'a-questa reivindicaci, clau, per avan-ar amb fermesa i continguts capa la transformaci de la societat.

    D'aquest oblit se'n deriva ques'hagin deixat d'aguditzar les con-tradiccions del sistema capitalis-ta; per contra, ell mateix troba laseva sortida, fent-les recaure sobrela classe obrera. s per aix, queles prediccions del marxisme, finsaqu, s'havien anat esvaint. s aixque, tot i tenint en compte la situa-ci actual de desastre i contradic-cions del sistema capitalista, aquest,de nou, sortir endavant sotme-tent la classe obrera a majors cala-mitats.

    Hem vist com, des de les sevestombes, els barbuts, li acaben defer escac a l'aberrant sistema. Elsmmum de la superaci de la rea-litat sobre ficcions i fantasies seriaque, a ms, des dels seus "refugis",els fessin l'escac i mat dient-nos:"Aqu teniu, babaus, repartiu l'es-for i els seus beneficis!".

    A l'Estat espanyol, l'oblit d'a-questa reivindicaci referent alnecessari repartiment del treballi la riquesa, s'aguditza ms arrandels fets de 1977, quan el Partit

    Comunista renunci a aquesta llui-ta i, a expenses a la seva legalitza-ci, accept tot quant li posarenper davant, arrossegant a CCOO (l'-nic sindicat amb capacitat de con-frontaci contra el capital), obli-gant-lo a jugar un paper interclas-sista i de traci.

    Fruit d'aquesta degeneraci del'esquerra, el capitalisme pren lainiciativa donantpeu al capgira-ment de la lgi-ca i la prcticahistrica, on elstreballadors erenels que tenien ellegtim "monopo-li" de la reivindi-caci i de l'aspi-raci per a millo-rar constant-ment les sevescondicions devida i treball. Enaquest nou marc,els sindicalistesde CCOO i els mili-tants del Partit Comunista no tansols van abraar el reformisme quetant havien rebutjat i criticat, sinque el van sobrepassar, limitant-sea jugar un paper enfront del capi-

    tal (en sintonia amb el sindicalis-me i el socialisme d'ltima horad'UGT i del PSOE) que consistia enprocurar nicament no perdre,"exageradament", les conquesteslaborals i socials adquirides ante-riorment.

    Com a conseqncia d'aquestacmoda i irresponsable actitud, enel conjunt de l'Estat espanyol s'es-

    t patint un dete-riorament laborali social ms granque a la majoriad'Europa. Almateix temps,som un exempleque serveix alcapitalisme per ainfringir unamajor derrota a laclasse obrera delsaltres pasos.

    Tota aquestanefasta dinmicaha "naturalitzat"la insolidaritat

    entre la classe obre-ra, que a poc a poc, retrocs rereretrocs, ha anat optant pel cam-pi qui pugui, fent seva la competi-tivitat salvatge: anttesi total i bru-tal de la solidaritat de classe i dela histrica reivindicaci del repar-timent de l'esfor i la riquesa. Perms inri, els capitalistes, conscientsde la inevitable necessitat de reduirel temps de treball, ho imposensegons els seus interessos: s el quenosaltres anomenem precarietatlaboral, quan en realitat es tractade precarietat salarial.

    Aix doncs, davant aquest pano-rama, la comprensi envers laimportncia d'aquesta reivindica-ci clau, resulta molt ms difcild'adquirir. Quan un descosit s petits fcil aplicar-li un sargit, per sies deixa i amb el temps es fa enor-

    me, llavors no solament s difcilsin que ni tan sols es veu la neces-sitat de la seva reparaci. s la teo-ria que deix d'explicar-se un dia iun altre i, quan ja ha passat un anyi, sobretot, molts anys, no nomses perd la conscincia de la sevaimportncia, sin que es perd lanoci de si, en algun moment,aquesta teoria, va poder existir. Is que de vegades, podem perdrefins i tot el sentit de la nostra pr-pia existncia.

    Que diria el poeta Antiparos, del'poca de Cicer (cita Lafargue alseu Dret a la peresa), quan "lloavala invenci del mol d'aigua quealliberava les dones esclaves..." siavui estigus present entre les"mquines espirituals", que seguei-xen esclavitzant a milers de perso-nes, al mateix temps que uns altresmilers d'ssers humans sn emma-gatzemats en l'atur i en diversosfocus de misries?.

    "Que no se'ns digui que som ut-pics, perqu la utopia s precisa-ment entossudir-se en mantenirl'ocupaci a quaranta hores setma-nals, quan enormes fbriques auto-matitzades empren deu operarison abans se'n feien servir un miler".(L. Racionero, Del paro al ocio,1983)

    A principi dels 70, quan TonyNegri tenia el cap "millor collocat"sobre les seves esquenes, teoritza-va sobre el no treballar com unadeterminaci material de la fi delsegle. Segons G. Albiac, Negri, "teo-ritz aix, com nica definici nogenocida del comunisme".

    Als anys 60, Herbert Marcuse,teoritz fins a la sacietat sobre lairracionalitat de la sobreproduc-ci, del consumisme absurd, de larepulsi que inspirava el balafia-ment, la brutalitat i la ignornciade les persones.

    El 1934, Albert Einstein a Lesmeves idees i opinions (pgina 77),escriu a un amic seu: "BenvolgutVerlag [...] Aquesta crisi, tal i comjo la veig, t un carcter diferenta les crisis anteriors, pel fet debasar-se en una srie de condicionstotalment noves, nascudes del rpidprogrs dels mitjans de producci.Actualment, solament es necessi-ta una fracci del treball hum dis-ponible en el mn per a la produc-ci del volum total de bns de con-sum necessari per a la vida. Aquestfet en un sistema de laissez faireabsolut, ha de generar atur." Percert, Einstein, no era marxista. Eraun cientfic molt intelligent, quesocialment sabia raonar.

    Aix doncs, fora bo que, des deposicions conseqentment revolu-cionries, es convergs cap als debatsseriosos i profunds que requereixla lluita de classes, enlloc d'anarde banda a banda mirant d'apagar,amb petites galledes d'aigua, enor-mes incendis aqu i all que cadacop cremen ms.

    LACCENT 152DEL 21 DABRIL AL 4 DE MAIG DE 200902 OPINI

    NNii eessppaannyyoollss nniirreeppuubblliiccaannss MARTA SERRA PERPINY

    Aquests