ABDOMEN AGUT EN PACIENT PORTADOR DE SONDA NASOINTESTINAL. Introducció: La pneumatosi intestinal (PI) i portal (PP) són signes radiològics que consisteix en la presència d’aire dins de la paret intestinal i l’espai porta. Cas clínic: Pacient de 85 anys, sense hàbits tòxics, amb antecedents de TBC pulmonar en l’adolescència, apendicectomia, gastrectomia fa 30 anys secundari a úlcus gàstric. Neoplàsia de laringe intervinguda fa 10 anys, recidiva tumoral detectada 9 anys després no tributari de nou tractament quirúrgic, en tto pal·liatiu, portador de traqueostomia i sonda gastrointestinal pediàtrica permanent, seguia controls per part de PADES. Consulta per clínica d’abdomen agut, unes hores abans s’havia realitzat un recanvi de la sonda nasointestinal. A l’exploració física el pacient esta hemodinàmicament estable, afebril, caquèctic on destaca abdomen en taula. L’analítica mostra 11.150 leucos/mm3 (83S), Hb 15’7gr/dl, plaq. 180.000/mm3, la coagulació TQ 52%, d-dimer 6690 i la bioquímica creat 1’6 mg/dl, urea 107 mg/dl, bilirrubina 1’42 mg/dl, GOT 59 U/l mg/dl, amilasa normal. PCR 1’9 mg/dl. Davant la orientació diagnòstica d’abdomen agut es realitza TAC abdominal urgent que mostra accentuada presència d’aire en el territori portal intra-extrahepàtic i mesentèric, dilatació de nanses de budell prim i colon, amb presència d’aire en el interior de la paret, moderada ascites en situació perihepàtica i en regió latero-conal dreta arribant-se a la conclusió diagnòstica de pneumatosi intestinal i portal secundària a isquèmia intestinal. Donada la situació pal·liativa que es trobava el pacient per la neoplàsia de base, la desnutrició severa i la severitat de la clínica actual, es descarta tractament quirúrgic i s’inicia mesures de pal·liació sent èxitus a les 24 h d’ingrés. Comentari: La PI és una entitat poc freqüent i pot estar associada a vegades amb la PP. La seva patogènesi es pot agrupar en 3 grups: mecànica, bacteriana i pulmonar. La teoria mecànica proposa el pas de gas a la paret intestinal i la dissecció d’aquesta per augment de la pressió intraluminal, pot ser facilitada per traumatisme sobre la mucosa per procediments endoscòpics o l’ús de sondes d’alimentació. La teoria bacteriana proposa la producció de gas per microorganismes fermentadors. La pulmonar postula el pas d’aire alveolar a través del mediastí, retroperitoneu fins arribar al mesenteri intestinal. El diagnòstic és normalment per TAC abdominal. El factor més important en el maneig clínic és la determinació de la presència de necrosi intestinal, que en cas que es demostri el tractament és quirúrgic. La associació d’aquestes 2 entitats augmenta la mortalitat fins a un 75%.