10 toni morrison txelo

1
Toni Morrison Quan parlem de Toni Morrison, també parlem sobre el que significa prosperar en mig de l'hostilitat. El mes d’abril d’enguany Morrison no només ens ha ofert el seu onzè llibre, God help the child, sinó l’ocasió de meditar sobre la tensió entre la idea de l'artista i la realitat de la mateixa artista. El seu nom esdevé una república de dones i artistes negres amb "cap casa en aquest lloc", gent que crea, reclama i celebra l’art, que té la intenció d’oferir alguna cosa al poble que ho il·lumina tot. Tot i el seu enorme èxit a escala mediàtica i la tendència de la indústria editorial per fer destacar amb orgull els escriptors de color, com a prova de diversitat, més que difondre la diversitat de l’autor i l’essència del seu llibre, sembla que pels editors són molt més importants les llistes, el “top ten”. Per contra, els seus fidels seguidors veuen l’artista que hi ha dins seu. Ha estat sempre una escriptora compromesa amb els greus problemes racials, sobretot al seu país. Per tot això la seva última novel·la continua marcant el compromís i la crítica social. Va tenir dificultats per escriure aquesta obra que transcorre en l’època actual. En una entrevista recent va comentar sobre la nova obra: Avui dia, una de les coses més importants que passen són: “Jo, jo, jo, jo, jo”. “Mira’m”. “Mira la meva foto.” “Mira la meva novel·la”. “Escric sobre mi mateixa”. No vull que en mal interpretin. Això no és cap invenció de res que no sapigueu . És sobre vostès mateixos. Morrison ha escrit un conte de fades modern, amb personatges d’un sol nom, qualitats màgiques, transformacions, interrogants sobre la raça i l’amor i, sobretot escriu sobre com acabar amb la maledicció de l’egocentrisme. És admirable que aquesta dona hagi arribat tan alt, editora als anys 60, era l’única dona negra del sector, percentatge que ha canviat molt poc al llarg de dècades, mare soltera que treballava en el seu temps lliure en la que seria la seva primera novel·la, Ulls blaus, publicada el 1070. Dels seus llibres he llegit Sula i Jazz. Els recomano.

Upload: eisandac

Post on 09-Aug-2015

31 views

Category:

Education


3 download

TRANSCRIPT

Page 1: 10 toni morrison txelo

Toni Morrison Quan parlem de Toni Morrison, també parlem sobre el que significa prosperar en mig de l'hostilitat. El mes d’abril d’enguany Morrison no només ens ha ofert el seu onzè llibre, God help the child, sinó l’ocasió de meditar sobre la tensió entre la idea de l'artista i la realitat de la mateixa artista.

El seu nom esdevé una república de dones i artistes negres amb "cap casa en aquest lloc", gent que crea, reclama i celebra l’art, que té la intenció d’oferir alguna cosa al poble que ho il·lumina tot. Tot i el seu enorme èxit a escala mediàtica i la tendència de la indústria editorial per fer destacar amb orgull els escriptors de color, com a prova de diversitat, més que difondre la diversitat de l’autor i l’essència del seu llibre, sembla que pels editors són molt més importants les llistes, el “top ten”. Per contra, els seus fidels seguidors veuen l’artista que hi ha dins seu. Ha estat sempre una escriptora compromesa amb els greus problemes racials, sobretot al seu país.

Per tot això la seva última novel·la continua marcant el compromís i la crítica social.

Va tenir dificultats per escriure aquesta obra que transcorre en l’època actual. En una entrevista recent va comentar sobre la nova obra: Avui dia, una de les coses més importants que passen són: “Jo, jo, jo, jo, jo”. “Mira’m”. “Mira la meva foto.” “Mira la meva novel·la”. “Escric sobre mi mateixa”. No vull que en mal interpretin. Això no és cap invenció de res que no sapigueu . És sobre vostès mateixos.

Morrison ha escrit un conte de fades modern, amb personatges d’un sol nom, qualitats màgiques, transformacions, interrogants sobre la raça i l’amor i, sobretot escriu sobre com acabar amb la maledicció de l’egocentrisme.

És admirable que aquesta dona hagi arribat tan alt, editora als anys 60, era l’única dona negra del sector, percentatge que ha canviat molt poc al llarg de dècades, mare soltera que treballava en el seu temps lliure en la que seria la seva primera novel·la, Ulls blaus, publicada el 1070.

Dels seus llibres he llegit Sula i Jazz. Els recomano.