1. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM1. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM

•

Afebliment de l’Antic Règim durant els segles XVII-XVIII

Desenvolupament de noves activitats econòmiques

Ascens de nous grups socials: Burgesia

Moviment ideològic: La Il·lustració

Transició del feudalisme al Capitalisme= confrontació entre el vell

sistema feudal i el nou sistema liberal

Revolució Anglesa

Revolució Americana

Revolució Francesa

Revolucions liberals de 1820, 1830 i 1848

•

Afebliment de l’Antic Règim durant els segles XVII-XVIII

Desenvolupament de noves activitats econòmiques

Ascens de nous grups socials: Burgesia

Moviment ideològic: La Il·lustració

Transició del feudalisme al Capitalisme= confrontació entre el vell

sistema feudal i el nou sistema liberal

Revolució Anglesa

Revolució Americana

Revolució Francesa

Revolucions liberals de 1820, 1830 i 1848

AGRICULTURA ENDARRERIDA AGRICULTURA ENDARRERIDA

Població dedicada a l’agricultura > 80%

L’agricultura aporta més del 75% la riquesa

Propietat de la terra vinculada a la noblesa (vincles) o l’estament eclesiàstic

(“mans mortes”)

Retard tecnològic: arades de fusta, sense adobs, escassa formació dels

llauradors

Rotacions biennals o triennals (cereals d’hivern, cereals d’estiu, plantes

farratginoses, guaret)

Escassa producció = AUTOCONSUM= sense excedents= impossibilitat

d’adquisició de productes artesanals

Baixa productivitat= rompuda de noves terres= augment de la producció= LLEI

DE RENDIMENTS DECREIXENTS

Població dedicada a l’agricultura > 80%

L’agricultura aporta més del 75% la riquesa

Propietat de la terra vinculada a la noblesa (vincles) o l’estament eclesiàstic

(“mans mortes”)

Retard tecnològic: arades de fusta, sense adobs, escassa formació dels

llauradors

Rotacions biennals o triennals (cereals d’hivern, cereals d’estiu, plantes

farratginoses, guaret)

Escassa producció = AUTOCONSUM= sense excedents= impossibilitat

d’adquisició de productes artesanals

Baixa productivitat= rompuda de noves terres= augment de la producció= LLEI

DE RENDIMENTS DECREIXENTS

ESCASSETAT DE FEM

GUARET

MANCA DE PRADERIES

BAIXA PRODUCTIVITAT

CEREALS

POCA RAMADERIA

Contracte DuradaForma de pagament

Altres condicions

EMFITEUSI (Domini directe)

- -Fadiga. Lluïsme.

Capbrevació.

EMFITEUSI (Domini útil)

Indefinida Cens anualHerència. Venda.Subestabliment.

PARCERIA O MASOVERIA

Temporal Parts de fruits Clàusules diverses

RABASSA MORTA Temporal Parts de fruits -

"Els segadors" segons Pieter Brueghel el Vell. Un exemple dels ritmes anuals que encobreixen els processos de llarga durada que caracteritzen el camp en l'època moderna

INDÚSTRIA TRADICIONALINDÚSTRIA TRADICIONALINDÚSTRIA TRADICIONALINDÚSTRIA TRADICIONAL

• GREMISGREMIS (corporacions d’artesans d’un mateix ofici que limiten la llibertat productiva, eviten la (corporacions d’artesans d’un mateix ofici que limiten la llibertat productiva, eviten la

competència, sense innovació tècnica) competència, sense innovació tècnica)

• TREBALL DOMÈSTIC TREBALL DOMÈSTIC (comerciants que reparteixen la matèria primera entre els camperols dels (comerciants que reparteixen la matèria primera entre els camperols dels

voltants de les ciutats, posen els instruments de treballs i recullen el producte acabat)voltants de les ciutats, posen els instruments de treballs i recullen el producte acabat)

• Superen les limitacions gremialsSuperen les limitacions gremials

• Augmenten la producció i els guanysAugmenten la producció i els guanys

• Distribució del productes per mercats comarcals o colonials Distribució del productes per mercats comarcals o colonials

• MANUFACTURESMANUFACTURES

a)a) Empreses impulsades per la monarquia o la noblesaEmpreses impulsades per la monarquia o la noblesa

b)b) Fabricació manual, sense tracció mecànica: l’obrer realitza totes les fases de produccióFabricació manual, sense tracció mecànica: l’obrer realitza totes les fases de producció

c)c) Productes de luxe= consum minoritariProductes de luxe= consum minoritari

d)d) Concentració de gran nombre d’obrers= precedent de la indústria moderna Concentració de gran nombre d’obrers= precedent de la indústria moderna

• GREMISGREMIS (corporacions d’artesans d’un mateix ofici que limiten la llibertat productiva, eviten la (corporacions d’artesans d’un mateix ofici que limiten la llibertat productiva, eviten la

competència, sense innovació tècnica) competència, sense innovació tècnica)

• TREBALL DOMÈSTIC TREBALL DOMÈSTIC (comerciants que reparteixen la matèria primera entre els camperols dels (comerciants que reparteixen la matèria primera entre els camperols dels

voltants de les ciutats, posen els instruments de treballs i recullen el producte acabat)voltants de les ciutats, posen els instruments de treballs i recullen el producte acabat)

• Superen les limitacions gremialsSuperen les limitacions gremials

• Augmenten la producció i els guanysAugmenten la producció i els guanys

• Distribució del productes per mercats comarcals o colonials Distribució del productes per mercats comarcals o colonials

• MANUFACTURESMANUFACTURES

a)a) Empreses impulsades per la monarquia o la noblesaEmpreses impulsades per la monarquia o la noblesa

b)b) Fabricació manual, sense tracció mecànica: l’obrer realitza totes les fases de produccióFabricació manual, sense tracció mecànica: l’obrer realitza totes les fases de producció

c)c) Productes de luxe= consum minoritariProductes de luxe= consum minoritari

d)d) Concentració de gran nombre d’obrers= precedent de la indústria moderna Concentració de gran nombre d’obrers= precedent de la indústria moderna

COMERÇ INTERIOR FEBLE= Fires locals i comarcalsCOMERÇ INTERIOR FEBLE= Fires locals i comarcals Escassos excedentsEscassos excedents

Baix nivell d’especialització agràriaBaix nivell d’especialització agrària

Sistema de transports insuficientSistema de transports insuficient

Lentitud del transport terrestre: camins veïnals i reialsLentitud del transport terrestre: camins veïnals i reials

Vehicles usats: carro i diligència: cavallsVehicles usats: carro i diligència: cavalls

Navegació marítima i fluvialNavegació marítima i fluvial

o Empra la força del ventEmpra la força del vent

o Transport fàcil i baratTransport fàcil i barat

o Manca una xarxa fluvial= només Anglaterra disposa d’una xarxa de Manca una xarxa fluvial= només Anglaterra disposa d’una xarxa de

canals d’interconnexió de la xarxa fluvialcanals d’interconnexió de la xarxa fluvial

COMERÇ INTERIOR FEBLE= Fires locals i comarcalsCOMERÇ INTERIOR FEBLE= Fires locals i comarcals Escassos excedentsEscassos excedents

Baix nivell d’especialització agràriaBaix nivell d’especialització agrària

Sistema de transports insuficientSistema de transports insuficient

Lentitud del transport terrestre: camins veïnals i reialsLentitud del transport terrestre: camins veïnals i reials

Vehicles usats: carro i diligència: cavallsVehicles usats: carro i diligència: cavalls

Navegació marítima i fluvialNavegació marítima i fluvial

o Empra la força del ventEmpra la força del vent

o Transport fàcil i baratTransport fàcil i barat

o Manca una xarxa fluvial= només Anglaterra disposa d’una xarxa de Manca una xarxa fluvial= només Anglaterra disposa d’una xarxa de

canals d’interconnexió de la xarxa fluvialcanals d’interconnexió de la xarxa fluvial

COMERÇ ESCÀSCOMERÇ ESCÀS

COMERÇ COLONIALCOMERÇ COLONIAL Noves rutesNoves rutes= segle XVI= segle XVI

Estimula l’economia europeaEstimula l’economia europea: intercanvi de matèries primeres i productes manufacturats: intercanvi de matèries primeres i productes manufacturats

Comerç TriangularComerç Triangular: Amèrica proporciona matèries primeres barates a la indústria de : Amèrica proporciona matèries primeres barates a la indústria de

manufactura europea, què aquesta transforma en productes elaborats, mentre Àfrica aporta manufactura europea, què aquesta transforma en productes elaborats, mentre Àfrica aporta

mà d’obra esclava per a conrear els productes agraris (plantacions) i l’extracció de minerals mà d’obra esclava per a conrear els productes agraris (plantacions) i l’extracció de minerals

(or i plata)(or i plata)

Capitals= ampliació dels mecanismes de crèditCapitals= ampliació dels mecanismes de crèdit

Companyies de Comerç= companyies privades sota autorització reial amb caràcter de Companyies de Comerç= companyies privades sota autorització reial amb caràcter de

monopoli monopoli

Institucions financer (bancs)Institucions financer (bancs)

Desenvolupament del Desenvolupament del Capitalisme ComercialCapitalisme Comercial= moviment i acumulació de capital que = moviment i acumulació de capital que

hi hagué al voltant del comerç colonial= finançament de la hi hagué al voltant del comerç colonial= finançament de la REVOLUCIÓ INDUSTRIALREVOLUCIÓ INDUSTRIAL

COMERÇ COLONIALCOMERÇ COLONIAL Noves rutesNoves rutes= segle XVI= segle XVI

Estimula l’economia europeaEstimula l’economia europea: intercanvi de matèries primeres i productes manufacturats: intercanvi de matèries primeres i productes manufacturats

Comerç TriangularComerç Triangular: Amèrica proporciona matèries primeres barates a la indústria de : Amèrica proporciona matèries primeres barates a la indústria de

manufactura europea, què aquesta transforma en productes elaborats, mentre Àfrica aporta manufactura europea, què aquesta transforma en productes elaborats, mentre Àfrica aporta

mà d’obra esclava per a conrear els productes agraris (plantacions) i l’extracció de minerals mà d’obra esclava per a conrear els productes agraris (plantacions) i l’extracció de minerals

(or i plata)(or i plata)

Capitals= ampliació dels mecanismes de crèditCapitals= ampliació dels mecanismes de crèdit

Companyies de Comerç= companyies privades sota autorització reial amb caràcter de Companyies de Comerç= companyies privades sota autorització reial amb caràcter de

monopoli monopoli

Institucions financer (bancs)Institucions financer (bancs)

Desenvolupament del Desenvolupament del Capitalisme ComercialCapitalisme Comercial= moviment i acumulació de capital que = moviment i acumulació de capital que

hi hagué al voltant del comerç colonial= finançament de la hi hagué al voltant del comerç colonial= finançament de la REVOLUCIÓ INDUSTRIALREVOLUCIÓ INDUSTRIAL

MERCANTILISME: MERCANTILISME: teoria econòmica que assenyala com a objectiu prioritari de teoria econòmica que assenyala com a objectiu prioritari de

l’estat l’acumulació d’or i plata, mitjançant el foment de les exportacions i la restricció de les l’estat l’acumulació d’or i plata, mitjançant el foment de les exportacions i la restricció de les

importacions = PROTECCIONISME COMERCIALimportacions = PROTECCIONISME COMERCIAL

IDEÒLEGS DEL MERCANTILISMEIDEÒLEGS DEL MERCANTILISME ROBERT WALPOLEROBERT WALPOLE (XVII) (XVII)

Navegation ActsNavegation Acts JEAN BAPTISTE COLBERT JEAN BAPTISTE COLBERT (1619-1683) . Ministre de finances de Lluís XIV, entre (1619-1683) . Ministre de finances de Lluís XIV, entre

1665-1683. 1665-1683. Reducció de les taxes duaneres interiors Construcció d’una xarxa de carreteres i canals. creació de Manufactures Reials

MERCANTILISME: MERCANTILISME: teoria econòmica que assenyala com a objectiu prioritari de teoria econòmica que assenyala com a objectiu prioritari de

l’estat l’acumulació d’or i plata, mitjançant el foment de les exportacions i la restricció de les l’estat l’acumulació d’or i plata, mitjançant el foment de les exportacions i la restricció de les

importacions = PROTECCIONISME COMERCIALimportacions = PROTECCIONISME COMERCIAL

IDEÒLEGS DEL MERCANTILISMEIDEÒLEGS DEL MERCANTILISME ROBERT WALPOLEROBERT WALPOLE (XVII) (XVII)

Navegation ActsNavegation Acts JEAN BAPTISTE COLBERT JEAN BAPTISTE COLBERT (1619-1683) . Ministre de finances de Lluís XIV, entre (1619-1683) . Ministre de finances de Lluís XIV, entre

1665-1683. 1665-1683. Reducció de les taxes duaneres interiors Construcció d’una xarxa de carreteres i canals. creació de Manufactures Reials

BANCAPRESTA A LA MONARQUIA, COMERCIANTS I INDÚSTRIA

BANCAPRESTA A LA MONARQUIA, COMERCIANTS I INDÚSTRIA

INDÚSTRIAMINERIA, METALLS PRECIOSOS, SAL INDÚSTRIAMINERIA, METALLS PRECIOSOS, SAL CORONA

COMPANYIA COMERCIAL

INDÚSTRIAELABORACIÓ DE PRODUCTES AMB MATÈRIES PRIMERES IMPORTADES

INDÚSTRIAELABORACIÓ DE PRODUCTES AMB MATÈRIES PRIMERES IMPORTADES

COMERÇMATÈRIES PRIMERES, ESPÈCIES, PRODUCTES SEMIELABORATS

COMERÇMATÈRIES PRIMERES, ESPÈCIES, PRODUCTES SEMIELABORATS

DESCOBRIMENTS COLONIALS DEL XVI

DESCOBRIMENTS COLONIALS DEL XVI

• Desenvolupament del comerç colonial•Construcció de noves flotes•Creació de rutes marítimes

• Desenvolupament del comerç colonial•Construcció de noves flotes•Creació de rutes marítimes

• Metalls preciosos (or-plata)•Matèries Primeres abundants i barates•Mercat per a la venda de Manufactures•Desenvolupament sistemes financer i assegurances (expedicions)

• Metalls preciosos (or-plata)•Matèries Primeres abundants i barates•Mercat per a la venda de Manufactures•Desenvolupament sistemes financer i assegurances (expedicions)

• Augment dels guanys econòmics•Multiplicació de les companyies comercials•Desenvolupament de la burgesia comercial i financera

• Augment dels guanys econòmics•Multiplicació de les companyies comercials•Desenvolupament de la burgesia comercial i financera

CAPITALISME COMERCIAL CAPITALISME COMERCIAL

MERCANTILISMEMERCANTILISME

DEMOGRAFIA DEMOGRAFIA

CICLE ANTIC CICLE ANTIC

TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA

MALES COLLITES MALES COLLITES

MANCA FORMENT FAM

GRAN MORTANDAT SAQUEIG DE COLLITES

AFEBLIMENT DE LA POBLACIÓ

EPIDÈMIES EPIDÈMIES

GUERRA

La Pesta Negra

SOCIETAT ESTAMENTALSOCIETAT ESTAMENTAL

SOCIETAT ESTAMENTALSOCIETAT ESTAMENTAL

Organització social nascuda amb el feudalisme en la qual els individus estan adscrits a uns estaments que defineixen les activitats a què es poden dedicar i els drets de què gaudeix cadascú dels seus membresOrganització social nascuda amb el feudalisme en la qual els individus estan adscrits a uns estaments que defineixen les activitats a què es poden dedicar i els drets de què gaudeix cadascú dels seus membres

Societat estàticaDesigualtat civilLegislació i tribunals diferents Funcions diferents

Societat estàticaDesigualtat civilLegislació i tribunals diferents Funcions diferents

NOBLESANOBLESA

PRIVILEGISPRIVILEGIS

•ECONÒMICS: exempts d’impostos, concentren gairebé 1/3 de les terres, i viuen de les seues rendes. •JURÍDICS: tribunals especials, no pateixen presó per deutes•JURISDICCIONALS: poden nomenar càrrecs públics, cobrar impostos i administrar justícia en els seus senyorius. •POLÍTICS: controlen els càrrecs públics i militars. •SIMBÒLICS: portar espasa, carruatge, sedes, seients preferent a l’església

•ECONÒMICS: exempts d’impostos, concentren gairebé 1/3 de les terres, i viuen de les seues rendes. •JURÍDICS: tribunals especials, no pateixen presó per deutes•JURISDICCIONALS: poden nomenar càrrecs públics, cobrar impostos i administrar justícia en els seus senyorius. •POLÍTICS: controlen els càrrecs públics i militars. •SIMBÒLICS: portar espasa, carruatge, sedes, seients preferent a l’església

TIPOLOGIATIPOLOGIA MENTALITATMENTALITAT

•ALTA NOBLESA: titulats (ducs, comtes, marquesos, barons...). Gaudien de nombroses propietats vinculades, càrrecs polítics, militars, diplomàtics i religiosos. És una noblesa cortesana, viu junt al rei. • NOBLESA DE TOGA: Arriba a la noblesa pels seus serveis a l’estat, fonamentalment en l’administració estatal. Formen part dels consells de la monarquia,m resideixen a la cort. •BAIXA NOBLESA: amb menor poder i recursos, no viuen en la cort i constitueixen els anomenats “hidalgos”, propietaris de terres, militars o conqueridors d’Amèrica.

•ALTA NOBLESA: titulats (ducs, comtes, marquesos, barons...). Gaudien de nombroses propietats vinculades, càrrecs polítics, militars, diplomàtics i religiosos. És una noblesa cortesana, viu junt al rei. • NOBLESA DE TOGA: Arriba a la noblesa pels seus serveis a l’estat, fonamentalment en l’administració estatal. Formen part dels consells de la monarquia,m resideixen a la cort. •BAIXA NOBLESA: amb menor poder i recursos, no viuen en la cort i constitueixen els anomenats “hidalgos”, propietaris de terres, militars o conqueridors d’Amèrica.

• Ser propietaris de terres i viure de rendes és l’ideal de bona part de la societat.•El treball manual i les activitats comercials o mercantils no els estaven permeses.•Les possibilitat d’ascens social passaven per la compra d’un títol al rei, o el matrimoni amb una família noble, recursos emprats per la burgesia.

• Ser propietaris de terres i viure de rendes és l’ideal de bona part de la societat.•El treball manual i les activitats comercials o mercantils no els estaven permeses.•Les possibilitat d’ascens social passaven per la compra d’un títol al rei, o el matrimoni amb una família noble, recursos emprats per la burgesia.

CLERGATCLERGAT

PRIVILEGISPRIVILEGIS TIPOLOGIATIPOLOGIA MENTALITATMENTALITAT

•ECONÒMICS: exempts d’impostos, cobren el delme i concentren gairebé 1/3 de les terres en règim de “mans mortes”, fruit de les donacions dels laics –legats-. •JURÍDICS: tribunals especials eclesiàstics, no pateixen presó per deutes.•Ideològics: tenen gran influència en la societat gràcies al control sobre l’educació, a la Inquisició i a les trones de les esglésies. Exerceixen un control sobre la moral pública i privada dels fidels, inclosos membres de la noblesa i la reialesa.

•ECONÒMICS: exempts d’impostos, cobren el delme i concentren gairebé 1/3 de les terres en règim de “mans mortes”, fruit de les donacions dels laics –legats-. •JURÍDICS: tribunals especials eclesiàstics, no pateixen presó per deutes.•Ideològics: tenen gran influència en la societat gràcies al control sobre l’educació, a la Inquisició i a les trones de les esglésies. Exerceixen un control sobre la moral pública i privada dels fidels, inclosos membres de la noblesa i la reialesa.

•ALT CLERGAT: d’origen noble, doncs els segons de les cases nobiliàries professaven en institucions religioses, l’església els oferia una posició social i econòmica adient al seu naixement. El formaven els arquebisbes i bisbes, així com abats i abadesses dels monestirs rurals. •CLERGAT MITJÀ: membres dels capítols catedralicis (canonges).• BAIX CLERGAT: d'origen humil, de vegades poc format intel·lectualment, patia unes condicions semblants al poble. •També cal distingir entre clergat regular: monjos i monges que viuen en monestirs i convents, sotmesos a una “regla”.•Clergat secular: corresponent al clergat diocesà.

•ALT CLERGAT: d’origen noble, doncs els segons de les cases nobiliàries professaven en institucions religioses, l’església els oferia una posició social i econòmica adient al seu naixement. El formaven els arquebisbes i bisbes, així com abats i abadesses dels monestirs rurals. •CLERGAT MITJÀ: membres dels capítols catedralicis (canonges).• BAIX CLERGAT: d'origen humil, de vegades poc format intel·lectualment, patia unes condicions semblants al poble. •També cal distingir entre clergat regular: monjos i monges que viuen en monestirs i convents, sotmesos a una “regla”.•Clergat secular: corresponent al clergat diocesà.

Molts membres de l’alt clergat (arquebisbes i bisbes), així com els capítols catedralicis detentaven senyorius, individuals o col·lectius, en funció del càrrec que ocupaven. Generalment, tots els membres de l’estament estaven exempts del pagament d’impostos, rebien els delmes i i altres donatius per serveis i llegats. Qualsevol membre del tercer Estat tenia possibilitat d’incorporar-se a les capes inferiors del clergat, amb possibilitat de promoció social, sense cap recolzament d’una fortuna familiar o influència social.

Molts membres de l’alt clergat (arquebisbes i bisbes), així com els capítols catedralicis detentaven senyorius, individuals o col·lectius, en funció del càrrec que ocupaven. Generalment, tots els membres de l’estament estaven exempts del pagament d’impostos, rebien els delmes i i altres donatius per serveis i llegats. Qualsevol membre del tercer Estat tenia possibilitat d’incorporar-se a les capes inferiors del clergat, amb possibilitat de promoció social, sense cap recolzament d’una fortuna familiar o influència social.

TERCER ESTATTERCER ESTAT

•Constituït per la majoria de la població (90-95%). No tenien privilegis, i pagaven els impostos directes (eren “pecheros”).•Aquest estament tenia una configuració social i econòmica molt diversa.

•Constituït per la majoria de la població (90-95%). No tenien privilegis, i pagaven els impostos directes (eren “pecheros”).•Aquest estament tenia una configuració social i econòmica molt diversa.

BURGESIA BURGESIA CAMPEROLATCAMPEROLATCLASSES POPULARS URBANES

CLASSES POPULARS URBANES

•Constitueix el grup més dinàmic de la societat de l’A.R.• La seua riquesa havia augmentat notòriament.•Entre els components d’aquest grups hi havia: la burgesia rendista, vivia de les rendes de les seues propietats, comprades amb el capital acumulat en el comerç triangular; la financera, integrada per banquers i cobradors d’impostos; la manufacturera o industrial, i la petita burgesia, formada per artesans, comerciants i professions liberals.

•Constitueix el grup més dinàmic de la societat de l’A.R.• La seua riquesa havia augmentat notòriament.•Entre els components d’aquest grups hi havia: la burgesia rendista, vivia de les rendes de les seues propietats, comprades amb el capital acumulat en el comerç triangular; la financera, integrada per banquers i cobradors d’impostos; la manufacturera o industrial, i la petita burgesia, formada per artesans, comerciants i professions liberals.

• Formades pels treballadors manuals de les ciutats, tan els artesans (oficials i aprenents) com els obrers de les manufactures, el personal domèstic i tots els petits oficis urbans.

• Formades pels treballadors manuals de les ciutats, tan els artesans (oficials i aprenents) com els obrers de les manufactures, el personal domèstic i tots els petits oficis urbans.

•Constituïa la majoria de la població •Propietaris de terres: des del gran propietari (“villano rico”, amb un poder econòmic superior a molts “hidalgos”), fins a l petit propietari o arrendatari, en condicions molt difícils a causa de la gran quantitat d’impostos que havia de satisfer a la corona, la noblesa i al clergat (més del 50% dels ingressos). •Jornalers: només conten amb la força dels seus braços per a alimentar-se. Són nombrosos en Castella, Andalusia occidental i Extremadura, on hi predomina la gran propietat nobiliària –el latifundi. Pateix unes condicions de vida molt dures, contractats només en temporada de collita (sis mesos a l’any).

•Constituïa la majoria de la població •Propietaris de terres: des del gran propietari (“villano rico”, amb un poder econòmic superior a molts “hidalgos”), fins a l petit propietari o arrendatari, en condicions molt difícils a causa de la gran quantitat d’impostos que havia de satisfer a la corona, la noblesa i al clergat (més del 50% dels ingressos). •Jornalers: només conten amb la força dels seus braços per a alimentar-se. Són nombrosos en Castella, Andalusia occidental i Extremadura, on hi predomina la gran propietat nobiliària –el latifundi. Pateix unes condicions de vida molt dures, contractats només en temporada de collita (sis mesos a l’any).

El pagament del delme (1566) segons Pieter Brueghel el Jove

“El orden eclesiástico no compone sino un solo cuerpo. En cambio la sociedad está dividida en tres ordenes. Aparte del ya citado, la ley reconoce otras dos condiciones: el noble y el siervo, que no se rigen por la misma ley.Los nobles son los guerreros, los protectores de las iglesias. Defienden a todo el pueblo, a los grandes lo mismo que a los pequeños y al mismo tiempo se protegen a ellos mismos. La otra clase es la de los siervos. Esta raza de desgraciados no posee nada sin sufrimiento. Provisiones y vestidos son suministrados a todos por ellos, pues los hombres libres no pueden valerse sin ellos. Así pues, la ciudad de Dios, que es tenida como una, en realidad es triple. Unos rezan, otros luchan y otros trabajan. Los tres ordenes viven juntos y no sufrirían una separación. Los servicios de cada uno de estos ordenes permiten los trabajos de los otros dos. Y cada uno a su vez presta apoyo a los demás. Mientras esta ley ha estado en vigor el mundo ha estado en paz”.Del monje Adalberón en su obra Carmen ad Robertum regem francorum, año 998.

MONARQUIA ABSOLUTAMONARQUIA ABSOLUTAMONARQUIA ABSOLUTAMONARQUIA ABSOLUTA

a) SOBIRANIA REIAL= tot el poder concentrat en mans del rei.b) Justificació ideològica del poder reial= Vicari de Déu = Teoria dels Tres Ordresc) Exaltació monàrquica mitjançant les arts plàstiques= Versallesd) Sotmetiment dels tres estamentse) El regne és “propietat” del rei= sense divisió entre l’àmbit públic i privat reials=

Patrimonif) Concentra tots els poders de l’estat=

• Executiu: nomena el govern, càrrecs de l’exèrcit, recapta impostos• Legislatiu: elabora les lleis i estableix els nous impostos• Judicial: màxim jutge: nomena tots els tribunals de justícia• Controla i dirigeix la política exterior

g) Arbitrarietat com norma d’estat= cap llei no protegia els súbdits del despotisme reial

h) Sense llibertat d’expressió= qualsevol opinió contrària= delicte lesa majestat

a) SOBIRANIA REIAL= tot el poder concentrat en mans del rei.b) Justificació ideològica del poder reial= Vicari de Déu = Teoria dels Tres Ordresc) Exaltació monàrquica mitjançant les arts plàstiques= Versallesd) Sotmetiment dels tres estamentse) El regne és “propietat” del rei= sense divisió entre l’àmbit públic i privat reials=

Patrimonif) Concentra tots els poders de l’estat=

• Executiu: nomena el govern, càrrecs de l’exèrcit, recapta impostos• Legislatiu: elabora les lleis i estableix els nous impostos• Judicial: màxim jutge: nomena tots els tribunals de justícia• Controla i dirigeix la política exterior

g) Arbitrarietat com norma d’estat= cap llei no protegia els súbdits del despotisme reial

h) Sense llibertat d’expressió= qualsevol opinió contrària= delicte lesa majestat

El governa assessorat per un seguit d’institucions governamentals que El governa assessorat per un seguit d’institucions governamentals que l'assessoren:l'assessoren:a)a)Administració centralAdministració central

o Consell d’Estat/ Castella= Tribunal Suprem, Legislació, GovernConsell d’Estat/ Castella= Tribunal Suprem, Legislació, Governo Secretaries del Despatx: Estat, Guerra i Marina, Hisenda, Gràcia i Secretaries del Despatx: Estat, Guerra i Marina, Hisenda, Gràcia i

Justícia, etcJustícia, etco Sistema polisidonial dels Àustria: ïndies, Guerra, Hisenda, etcSistema polisidonial dels Àustria: ïndies, Guerra, Hisenda, etc

b)b)Administració provincial= Governadors, VirreisAdministració provincial= Governadors, Virreis Amèrica= Virrei = alter egoAmèrica= Virrei = alter ego Territoris orientals= govern militaritzat: Capità General i AudiènciaTerritoris orientals= govern militaritzat: Capità General i Audiència Intendents: meitat del XVIII: motor de la renovació estatalIntendents: meitat del XVIII: motor de la renovació estatal

c)c)Administració local: Model Castellà i Províncies ExemptesAdministració local: Model Castellà i Províncies Exemptes Control reial sobre els consells municipals: Corregidor, InsaculacióControl reial sobre els consells municipals: Corregidor, Insaculació Nomenament dels càrrecs municipals: Regidors PerpetuNomenament dels càrrecs municipals: Regidors Perpetu Controla els representants a CortsControla els representants a Corts

El governa assessorat per un seguit d’institucions governamentals que El governa assessorat per un seguit d’institucions governamentals que l'assessoren:l'assessoren:a)a)Administració centralAdministració central

o Consell d’Estat/ Castella= Tribunal Suprem, Legislació, GovernConsell d’Estat/ Castella= Tribunal Suprem, Legislació, Governo Secretaries del Despatx: Estat, Guerra i Marina, Hisenda, Gràcia i Secretaries del Despatx: Estat, Guerra i Marina, Hisenda, Gràcia i

Justícia, etcJustícia, etco Sistema polisidonial dels Àustria: ïndies, Guerra, Hisenda, etcSistema polisidonial dels Àustria: ïndies, Guerra, Hisenda, etc

b)b)Administració provincial= Governadors, VirreisAdministració provincial= Governadors, Virreis Amèrica= Virrei = alter egoAmèrica= Virrei = alter ego Territoris orientals= govern militaritzat: Capità General i AudiènciaTerritoris orientals= govern militaritzat: Capità General i Audiència Intendents: meitat del XVIII: motor de la renovació estatalIntendents: meitat del XVIII: motor de la renovació estatal

c)c)Administració local: Model Castellà i Províncies ExemptesAdministració local: Model Castellà i Províncies Exemptes Control reial sobre els consells municipals: Corregidor, InsaculacióControl reial sobre els consells municipals: Corregidor, Insaculació Nomenament dels càrrecs municipals: Regidors PerpetuNomenament dels càrrecs municipals: Regidors Perpetu Controla els representants a CortsControla els representants a Corts

Límits:Límits:1.1.Llei DivinaLlei Divina2.2.Dret Natural= normes fonamentades en el Costum i la TradicióDret Natural= normes fonamentades en el Costum i la Tradició3.3.Constitució històrica de la Monarquia= successió, Parlaments, jurament reial, Constitució històrica de la Monarquia= successió, Parlaments, jurament reial, matrimonis reials, etc. matrimonis reials, etc. 4.4.Furs i Privilegis= Navarra i País Basc (senyoriu d’Alava)= Províncies exemptesFurs i Privilegis= Navarra i País Basc (senyoriu d’Alava)= Províncies exemptes5.5.Parlaments estamentals i corporacions gremials: votar impostos i modificar les Parlaments estamentals i corporacions gremials: votar impostos i modificar les lleis fonamentals, jurament reial, reconeixement de l’hereulleis fonamentals, jurament reial, reconeixement de l’hereu

Límits:Límits:1.1.Llei DivinaLlei Divina2.2.Dret Natural= normes fonamentades en el Costum i la TradicióDret Natural= normes fonamentades en el Costum i la Tradició3.3.Constitució històrica de la Monarquia= successió, Parlaments, jurament reial, Constitució històrica de la Monarquia= successió, Parlaments, jurament reial, matrimonis reials, etc. matrimonis reials, etc. 4.4.Furs i Privilegis= Navarra i País Basc (senyoriu d’Alava)= Províncies exemptesFurs i Privilegis= Navarra i País Basc (senyoriu d’Alava)= Províncies exemptes5.5.Parlaments estamentals i corporacions gremials: votar impostos i modificar les Parlaments estamentals i corporacions gremials: votar impostos i modificar les lleis fonamentals, jurament reial, reconeixement de l’hereulleis fonamentals, jurament reial, reconeixement de l’hereu

IDEÒLEGS DE L’ABSOLUTISMEIDEÒLEGS DE L’ABSOLUTISME

a)a) THOMAS HOBBES (1588-1679)THOMAS HOBBES (1588-1679)• Polític i filòsof anglès del s. XVIIPolític i filòsof anglès del s. XVII• Rebutja el dret diví de la monarquia i es fonamenta en la RAÓ = Rebutja el dret diví de la monarquia i es fonamenta en la RAÓ =

Absolutista- racionalistaAbsolutista- racionalista• Autor de “Autor de “El LeviatàEl Leviatà”=“ l’home és un llop per a l’home””=“ l’home és un llop per a l’home”

• L’home sempre està en lluita L’home sempre està en lluita • Necessita que algú capacitat i fort controle tot per tal que la Necessita que algú capacitat i fort controle tot per tal que la

societat funcione, per això ell defensa una monarquia absoluta societat funcione, per això ell defensa una monarquia absoluta

b)b) JACQUES BENIGNE BOUSSET (1627-1704)JACQUES BENIGNE BOUSSET (1627-1704)a)a) Bisbe í escriptor francès del XVIIBisbe í escriptor francès del XVIIb)b) AbsolutistaAbsolutistac)c) Es fonamenta en la Bíblica= pensament políticEs fonamenta en la Bíblica= pensament políticd)d) Segons ell, Déu ha instaurat al monarca absolut= el rei és sagrat i Segons ell, Déu ha instaurat al monarca absolut= el rei és sagrat i

inviolableinviolable

IDEÒLEGS DE L’ABSOLUTISMEIDEÒLEGS DE L’ABSOLUTISME

a)a) THOMAS HOBBES (1588-1679)THOMAS HOBBES (1588-1679)• Polític i filòsof anglès del s. XVIIPolític i filòsof anglès del s. XVII• Rebutja el dret diví de la monarquia i es fonamenta en la RAÓ = Rebutja el dret diví de la monarquia i es fonamenta en la RAÓ =

Absolutista- racionalistaAbsolutista- racionalista• Autor de “Autor de “El LeviatàEl Leviatà”=“ l’home és un llop per a l’home””=“ l’home és un llop per a l’home”

• L’home sempre està en lluita L’home sempre està en lluita • Necessita que algú capacitat i fort controle tot per tal que la Necessita que algú capacitat i fort controle tot per tal que la

societat funcione, per això ell defensa una monarquia absoluta societat funcione, per això ell defensa una monarquia absoluta

b)b) JACQUES BENIGNE BOUSSET (1627-1704)JACQUES BENIGNE BOUSSET (1627-1704)a)a) Bisbe í escriptor francès del XVIIBisbe í escriptor francès del XVIIb)b) AbsolutistaAbsolutistac)c) Es fonamenta en la Bíblica= pensament políticEs fonamenta en la Bíblica= pensament políticd)d) Segons ell, Déu ha instaurat al monarca absolut= el rei és sagrat i Segons ell, Déu ha instaurat al monarca absolut= el rei és sagrat i

inviolableinviolable

JACQUES BENIGNE BOUSSET JACQUES BENIGNE BOUSSET THOMAS HOBBES THOMAS HOBBES

a) Durant el segle XVIII només Anglaterra i Holanda tenen una monarquia limitada Anglaterra= Revolució de 1640-49= destronament i decapitació de Carles I Oliver Cromwell= Lord Protector (1649-1659) Carles Ii Estuardo accepta l’HABEAS CORPUS = garanteix a qualsevol detingut

comparéixer davant d’un jutge en el termini de 72 hores, ser informat del motiu de la seua detenció i el termini pel seu judici, assistit per un advocat= FRE A L’ARBITRARIETAT REIAL

2a. Revolució (1688) = destronament de Jaume II Estuardo= Guillem III d’Orange i Maria II Estuardo (filla de Jaume II) accepten la BILL OF RIGHTS= limita els poders de la monarquia i sotmet les qüestions sobre hisenda, exèrcit i creació de noves lleis al Parlament

Acta de Tolerància (1689)= acceptació de totes les religions, excepte la catòlicab) Anglaterra = Monarquia Parlamentària

1. Separació de l’executiu i el legislatiu2. Parlament vota les lleis i controla el govern nomenat per la corona3. Garantia de les llibertat individuals i una justícia independent4. Parlamentarisme limitat= LORDS (noblesa) i COMUNS (nomes grans propietaris

rurals, burgesos= 15% població= 200.000 propietaris)5. Sense representació de les colònies6. Esclavitud legal

a) Durant el segle XVIII només Anglaterra i Holanda tenen una monarquia limitada Anglaterra= Revolució de 1640-49= destronament i decapitació de Carles I Oliver Cromwell= Lord Protector (1649-1659) Carles Ii Estuardo accepta l’HABEAS CORPUS = garanteix a qualsevol detingut

comparéixer davant d’un jutge en el termini de 72 hores, ser informat del motiu de la seua detenció i el termini pel seu judici, assistit per un advocat= FRE A L’ARBITRARIETAT REIAL

2a. Revolució (1688) = destronament de Jaume II Estuardo= Guillem III d’Orange i Maria II Estuardo (filla de Jaume II) accepten la BILL OF RIGHTS= limita els poders de la monarquia i sotmet les qüestions sobre hisenda, exèrcit i creació de noves lleis al Parlament

Acta de Tolerància (1689)= acceptació de totes les religions, excepte la catòlicab) Anglaterra = Monarquia Parlamentària

1. Separació de l’executiu i el legislatiu2. Parlament vota les lleis i controla el govern nomenat per la corona3. Garantia de les llibertat individuals i una justícia independent4. Parlamentarisme limitat= LORDS (noblesa) i COMUNS (nomes grans propietaris

rurals, burgesos= 15% població= 200.000 propietaris)5. Sense representació de les colònies6. Esclavitud legal

INICIS DEL PARLAMENTARISME INICIS DEL PARLAMENTARISME

Guillem III d’Orange i Maria II Stuart accepten la monarquia limitada

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM1. Il·lustració= moviment de caràcter intel·lectual que es va desenvolupar a l’Europa

del XVIII, les idees del qual van inspirar la independència dels EUA i la Revolució Francesa

2. Antecedents: Isaac Newton = introductor del mètode científic= observació i posterior

comprovació dels fets (observar, elaborar hipòtesi de treball, comprovar errors i encerts, avançar una nova hipòtesi de treball)

Johhn Locke = critica obertament el poder absolut i planteja la divisió de poder

3. Trets Generals Fe absoluta en la RAÓ (intel·ligència humana) com a mitjà d’entendre el

món= contra el teocentrisme, la revelació i la tradició Rebutgen la superioritat de qualsevol religió; condemnen la intolerància Natura font de justícia i bondat Ésser humà naix per a ser feliç Importància de la ciència i la tecnologia Creuen el progrés lineal i continuat Critiquen els pilars fonamentals de l’A.R. = proposen una organització política

i social nova, llibertat i igualtat Propugnen el LIBERALISME

LIBERALISME Divisió de Poders (Montesquieu)Contracte Social entre governants i governats= garantia dels drets bàsics dels individus = SOBIRANIA NACIONAL (Rousseau)Oposició a la societat estamental i defensa de la mobilitat social: igualtat i mèrit, cap home pot heretar ni gaudir d’honors, prestigi o privilegis en nom dels seus avantpassatsFISIOCRÀCIA (Quesnay) = oposició al mercantilisme = fonaments del liberalisme econòmic

La font de la riquesa d’un país és l’agricultura i no l’acumulació de metalls preciososS’oposaven a qualsevol regulació per part de l’estat= llibertat econòmica i iniciativa individual

Rebutgen l’Autoritat basada en la Revelació i la Tradició

Rebutgen l’Autoritat basada en la Revelació i la Tradició

PRIMACIA DE LA RAÓ (Universal= de tots els homesPRIMACIA DE LA RAÓ (Universal= de tots els homes

Observació de la Natura= LLEISMillorar el MónElaborar l'Enciclopèdica

Observació de la Natura= LLEISMillorar el MónElaborar l'Enciclopèdica

Dret a la llibertat del geniConciliar interessos individuals i socialsNous valors: Tolerància, humanitat, Deure SocialUtilitarisme

Dret a la llibertat del geniConciliar interessos individuals i socialsNous valors: Tolerància, humanitat, Deure SocialUtilitarisme

IMPORTÀNCIA DE LA CIÈNCIA I TECNOLOGIAIMPORTÀNCIA DE LA CIÈNCIA I TECNOLOGIA

HOME CENTRE DE L’UNIVERS: SER RACIONAL I LLIUREHOME CENTRE DE L’UNIVERS: SER RACIONAL I LLIURE

LA IL·LUSTRACIÓ LA IL·LUSTRACIÓ

CERCA DE LA FELICITAT I LLIBERTAT TERRENAL

CERCA DE LA FELICITAT I LLIBERTAT TERRENAL

LAICITZACIÓ I DESACRALITZACIÓ DEL PENSAMENT I LA VIDA

LAICITZACIÓ I DESACRALITZACIÓ DEL PENSAMENT I LA VIDA

PROGRÉS LINIAL I CONTINU (CONDORCET)PROGRÉS LINIAL I CONTINU (CONDORCET)

DEISME (VOLTAIRE): DÉU ARQUITECTE DE LES LLEIS NATURALS I SOCIALSMATERIALISME (DIDEROT) NEGACIÓ DE DÉU I L’ÀNIMARELIGIÓ NATURAL (ROUSSEAU)

DEISME (VOLTAIRE): DÉU ARQUITECTE DE LES LLEIS NATURALS I SOCIALSMATERIALISME (DIDEROT) NEGACIÓ DE DÉU I L’ÀNIMARELIGIÓ NATURAL (ROUSSEAU)

MONTESQUIEU: MONTESQUIEU: DIVISÓ DELS PODERS I DEFENSA DEL LIBERALISME MODERAT

MONTESQUIEU: MONTESQUIEU: DIVISÓ DELS PODERS I DEFENSA DEL LIBERALISME MODERAT

OPINIÓPÚBLICA: la PREMSA

OPINIÓPÚBLICA: la PREMSA

ACADÈMIES I LÒGIES MASÒNIQUES

ACADÈMIES I LÒGIES MASÒNIQUES

SALONS ARISTOCRÀTICS SALONS ARISTOCRÀTICS

VIATGES ESCRIPTORS PER PAÏSOS I CIUTATS

VIATGES ESCRIPTORS PER PAÏSOS I CIUTATS

SUBTITUCIÓ MECENATGE PELS DRETS D’AUTORS

SUBTITUCIÓ MECENATGE PELS DRETS D’AUTORS

L’EXPANSIÓ DE LA IL.LUSTRACIÓL’EXPANSIÓ DE LA IL.LUSTRACIÓL’EXPANSIÓ DE LA IL.LUSTRACIÓL’EXPANSIÓ DE LA IL.LUSTRACIÓ

PENSADORS I ESCRIPTORS PRODUEIXEN NOVES IDEES I AFAVOREIXEN LA SEUA EXPANSIÓPENSADORS I ESCRIPTORS PRODUEIXEN NOVES IDEES I AFAVOREIXEN LA SEUA EXPANSIÓ

L’ENCICLOPEDIA: L’ENCICLOPEDIA: DIDEROT I D’ALEMBERTCOMPENDI DEL SABER I LES IDEES IL.LUSTRADES

L’ENCICLOPEDIA: L’ENCICLOPEDIA: DIDEROT I D’ALEMBERTCOMPENDI DEL SABER I LES IDEES IL.LUSTRADES

VOLTAIREVOLTAIRESISTEMA POLÍTIC ANGLÉSCONTRA L’ESGLÉSIACONTRA LA GUERRA I LA TORTURA

VOLTAIREVOLTAIRESISTEMA POLÍTIC ANGLÉSCONTRA L’ESGLÉSIACONTRA LA GUERRA I LA TORTURA

ROUSSEAUROUSSEAUSISTEMA REPUBLICÀSOBIRANIA NACIONALLLIBERTAT, IGUALTAT I DEMOCRÀCIA DIRECTA

ROUSSEAUROUSSEAUSISTEMA REPUBLICÀSOBIRANIA NACIONALLLIBERTAT, IGUALTAT I DEMOCRÀCIA DIRECTA

DESPOTISME IL·LUSTRAT

a) Experiència reformista= modernització de l’estatb) Pretén unir la monarquia tradicional i el pensament il·lustrat (progrés)c) Trets generals

Absolutisme centralitzador Racionalització de l’administració Foment de l’educació i la cultura tècnica Recerca de la modernització econòmica del país: programes de

desenvolupament de l’agricultura, indústria i llibertat de comerç, Societat d’Amics del País, etc

Paper del rei: garant de la felicitat dels súbditsd) Experiències limitades:

Reformes econòmiques Repartiment de la propietat Lliure circulació comercial Manteniment de la societat Estamental i la monarquia absoluta

John Locke (1632-1704) Mostesquieu (1689-1755) Jean Jacques Rousseau (1712-1778)

François Quesnay (1694-1774) Denis Diderot (1713-1784)

AUTOR PENSAMENT OBRES PRINCIPALS

John Locke (1632-1704)

• Filòsof empíric = el coneixement que no puga derivar-se de l'experiència s’ha de bandejar•Concepte de Societat civil •Monarquia absoluta incompatible •Separació del poder executiu- legislatiu• Societat civil = contracte social entre governats i governants , els Primers abandonen l’estat natural amb la finalitat de garantir millor els seus drets (vida, llibertat, propietat) •L’estat garantia de les llibertats individuals

Dos tractats sobre el govern civil (1690) Carta sobre la tolerància (1765)

Charles Louis de Secondat, Baró de Mostesquieu (1689-1755)

• Rebutja la monarquia absoluta• Partidari d’un sistema semblant al britànic: divisió de poders i contrapès

L'esperit de les lleis (1748)

Jean-Jacques Rousseau (1712-1778)

• Problema social • Critica la propietat i defensa la igualtat• Sobirania popular •Contracte social entre els ciutadans

Discurs sobre l’origen i fonaments de la desigualtat entre els homes (1754)

Contracte Social (1762)

François Quesnay (1694-1774)

• Principal font de riquesa l’agricultura• principal grup social propietaris de la terra

AUTOR PENSAMENT OBRES PRINCIPALS

Adam Smith (1722-1790)

• La riquesa de l’Estat no rau ni en l’acumulació de metalls preciosos (mercantilisme) ni exclusivament en l’agricultura (fisiocràcia), sinó en la llibertat. L’Estat no ha d’intervenir en l’activitat econòmica•Home actua per l’impuls personal= individualisme econòmic • Llei natural oferta i demanda• Lliurecanvi

Investigació en la Naturalesa i Causes de la Riquesa de les Nacions (1748)

François Diderot (1713-1784

L'Enciclopèdia (1751-1784)

Jean le Rond D’Alambert (1717-1783)

L'Enciclopèdia (1751-1784)

François Marie Arouet “Voltaire” (1694-1778)

• Difusor del pensament de Locke• Reivindica la llibertat de consciència• Defensa la tolerància religiosa

Cartes angleses (1734) Diccionari filosòfic (1764)Càndid o L'optimisme (1759)

Jean le Rond D’Alambert (1717-1783)

François Marie Auret “Voltaire” (1694-1778)

David Hume (1711-1776)

ADDENDA

Erasme de Rotterdam Thomas More

Temple Calvinista, Lyon, França

Joan Calví

Església del Gesú, RomaEsglésia del Gesú, Roma

Enric VIII Tudor Martí Luter

LUTERANS CALVINISTES ANGLICANS CATÒLICS ORTODOXES

FUNDADOR MARTÍ LUTER95 TESIS DE WITTENBERG

JOAN CALVÍORDENANCES ECLESIÀSTIQUES, GINEBRA 1541

ENRIC VIII TUDORACTA DE SUPREMACIA (1534)

CONCILI DE TRENTO (1545-63)

SEPARACIÓ OCCIDENT I ORIENT (1054)

DOCTRINA •LA SALVACIÓ PER LA FE•SACERDOCI UNIVERSAL•BAPTISME I COMUNIÓ •NO CREUEEN NI EN LA MARE DE DÉU NI ELS SANTS•AUTORITAT LA BÍBLIA

•PRESDESTINACIÓ•BAPTISME I COMUNIÓ•NO CREUEEN NI EN LA MARE DE DÉU NI ELS SANTS

JUSTIFICACIÓ PER LA FEBAPTISME I COMUNIÓ

•SALVACIÓ PER LA FE I LES BONES OBRES• 7 SAGRAMENTS•VENERACIÓ VERGE I SANTS•PURGATORI

ORGANITZACÍÓ •REBUIG AUTORITYAT PAPA•PASTORS CASATS

•REBUIG AUTORITYAT PAPA•BISBES•PASTORS CASATS

•REBUIG AUTORITYAT PAPA•PRIMAT: ARQUEBISBE DE CANTERBURY•BISBES•PASTORS CASATS

•PAPA DE ROMA = PRIMAT ESGLÉSIA •JERARQUIA= CARD-BISBES•BISBES I SACERDOTS•BISBES EN DIÒCESIS•SEMINARIS•CELIBAT•SAGRAMENT ORDENACIÓ

•PATRIARQUES NACIONALS, •BISBES, •SACERDOTS CASATS

RITU •NO MISSA= LECTURA BÍBLIA, SERMONS I CANTS•CONSUBSTANCIACIÓ•CEREMÒNIES AUSTERES•SENJSE ALTAR NI IMATGES•TEMPLE AUSTER

•NO MISSA= LECTURA BÍBLIA, SERMONS I CANTS•PRESÈNCIA ESPIRITUAL•CEREMÒNIES AUSTERES•SENJSE ALTAR NI IMATGES•TEMPLE AUSTER

•MISSA, SALMS I CANTS•CEREMÒNIES MÉS FASTUOSES

•MISSA PRINCIPAL ACTE•TRANSUBSTANCIACIÓ•ALTAR AMB IMATGES•VENERACIÓ IMATGES •CEREMÒNIES FASTUOSES•ESGLESIES FASTUOSES

LLIBRE SANT BÍBLIDA EN LES LLENGÛES NACIONALS

BÍBLIA EN LES LLENGÛES NACIONALS

BÍBLIA I LLIBRE DE SALMS EN ANGLÉS

•BÍBLIA VULGATA DE SANT JERONI, EN LLATÍ I LA TRADICIÓ•INTERPRETADA PER L’ESGLÉSIA= MAGISTERI ECLESIAL

BÍBLIA I EVANGELIS EN LLENGÛES NACIONALS

PAÏSOS ALEMANYA DEL NORD, DINAMARCA, ESCANDINÀVIA

SUÏSSA, FRANÇA, PAÏSOS BAIXOS, ESCÒCIA

ANGLATERRA, IRLANDA DEL NORD

ESPANYA, PORTUGAL, ESTATS ITALIANS, FRNÇA, ÀUSTRIA, BAVIERA, BOHÈMIA, POLÒNIA, IRLANDA